Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43300 | Hotel Queralt (antiga Fonda de Berga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-queralt-antiga-fonda-de-berga | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 117-118. | XIX | L'edifici projectat el 1898 constava d'una planta baixa i dos pisos superiors, amb la façana encarada al carrer dels Banys, que comunica el Lledó amb la plaça de la Creu. Presenta una estructura tradicional, amb parets de càrrega, coberta amb teulada de teules aràbiques i pedra a la façana a la planta baixa. Aquest projecte també preveia una façana arrebossada i amb múltiples obertures. A l'interior de l'edifici s'hi conserva una font; que hom creu que podria correspondre al brollador dels antics banys públics de la ciutat. L'edifici actual, especialment la façana, no es correspon gens amb el projecte original. Aquest donava relleu a una porta principal acabada amb un arc escarcer i al damunt una galeria amb baranes de pedra ornamentada amb motius gotitzants, entre dues columnes ogivals. Damunt de l'arc hi figurava la inscripció 'Fonda de Berga'. La façana era rematada per les obertures que donaven llum a les golfes, emmarcades per columnes i arcs rebaixats. Un trencaigües protegia les obertures de la pluja i sostenia el ràfec de la teulada. L'interior i la façana de l'actual cafè-restaurant fou remodelat a mitjan dels anys setanta; i s'hi introduïren molts elements decoratius, especialment de caràcter o temàtica patumaire. | 08022-108 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte municipal Ubaldo Iranzo (1883-1903). Iranzo fou el primer arquitecte municipal de Berga, tot i que era reconegut arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona. La construcció la portà a terme el mestre d'obres Josep Fontserè. | 42.0969800,1.8402800 | 404100 | 4661195 | 1898 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ubaldo Iranzo (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43301 | Cal Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barons | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 119. | XIX | Especialment després de la reforma de 1995. | És un edifici de planta baixa i tres pisos superiors, separats per una cornisa treballada. Al projecte original s'hi pot contemplar la porta d'entrada als habitatges, a l'esquerra de la façana, coronada per un arc trevolat. Les altres dues portes de la planta baixa són idèntiques a les actuals i tenen forma d'arc escarcer, amb una dovella central amb motius vegetals. La primera i la segona planta presenten tres obertures, rematades per un arc deprimit còncau amb decoració. Els arcs de la primera planta són més decorats que la resta. El projecte original contemplava un tercer pis, només amb finestres, dues d'elles geminades i amb decoració a la dovella central, però actualment aquestes han estat convertides en balcons. Dessota de les finestres projectades hi havia d'anar motius decoratius. Tanmateix, l'aspecte actual de la façana no s'assembla massa al projectat. Avui en dia és d'obra vista amb maons rogencs. L'edifici presenta la típica estructura de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08022-109 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot el 1904, encara que no es començà a construir fins al 1905. Les obres van acabar el 1908. S'ignora si es van realitzar reformes abans de 1995 (el més probable és que si). Aquest darrer any hi hagué un incendi que afectà l'estructura interior de l'edifici i, posteriorment, fou totalment renovat mantenint el traçat modernista original. | 42.1047000,1.8470700 | 404673 | 4662044 | 1904 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Roc Cot i Cot (arquitecte) | Els plànols originals de l'edifici es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 43302 | Cal Marín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marin | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 121. | XX | Es tracta d'una casa entre mitgeres, amb planta baixa i tres pisos superiors. Originàriament es projectà una vivenda per planta. Té una estructura típica de parets de càrrega, amb decoració de faixes verticals i horitzontals que imiten la pedra. Emperò, una reforma recent, ha deixat la pedra de sota al descobert. Entre els pisos de les plantes no s'hi veuen diferències estructurals ni decoratives, però a les golfes, en canvi, les obertures es decoren amb un arc de mig punt, fet amb totxo. Aquests arcs són una solució arquitectònica molt utilitzada a les obres de l'arquitecte autor del projecte. Alguns dels elements decoratius també són els ferros forjats dels balcons i les finestres. Hi ha algunes diferències respecte del projecte original (per exemple en el nombre d'arcs de les golfes, que havien de ser quatre i no cinc). | 08022-110 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Emili Porta i Galobart i es construí entre 1925-1928. A començaments dels anys 1990 va ser objecte d'una acurada remodelació. | 42.1021900,1.8445900 | 404464 | 4661768 | 1925-28 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | Els plànols i el projecte originals es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 43303 | Cal Tomàs Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-pujol | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | La casa actual substituí un vell edifici del segle XIX. De la totalitat de la construcció, la part més representativa és la façana, totalment simètrica respecte un eix central; és realitzada gairebé tota en maó i obra vista. Sota dels balcons hi ha decoració de ceràmiques geomètriques; aquests són completats amb baranes de ferro forjat. La casa té planta baixa i dos pisos amb golfes, respon a una estructura típica de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega i coberta amb teula aràbiga a dues vessants. Destaquen també l'arc de mig punt de la planta baixa, que va de banda a banda de la façana i els arcs de descàrrega que coronen les portes dels balcons. La façana actual és molt semblant a la projectada. | 08022-111 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1925 segons un projecte de l'arquitecte municipal Emili Porta i Galobart. | 42.1151100,1.8433200 | 404379 | 4663204 | 1925 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 43310 | Mur de contenció i arcada de cal Lluís Nè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-i-arcada-de-cal-lluis-ne | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 27-29. | XIX | Caldria una profunda restauració i neteja ja que el conjunt en sí denota abandonament. | Es tracta d'un mur de contenció, inicialment construït com a mur de contenció de l'aigua d'una bassa i actualment (convenientment reomplert de terra) mur de contenció de l'aparcament de l'Hostal Cal Nen, el canal que en surt i l'arcada del salt. El mur de la bassa, de punt rodó, està construït a la falda de la muntanya, aprofitant així una paret natural. El canal travessa la carretera (arribava fins a la fàbrica, que es trobava a l'altra banda) i l'arcada en realitat fa de pont i la carretera hi passa per sota. | 08022-119 | Al nord del nucli urbà | El mur de contenció, el canal i l'arcada de la fàbrica de Cal Lluís Nè foren projectats el 1857 i executats el 1859, essent amo de la fàbrica en Lluís Rosal i Gironella, el Nè. El mur de contenció servia per tancar un petit pantà que havia de permetre assegurar una continuïtat de força hidràulica a la indústria. El canal, damunt l'esmentada arcada, conduïa l'aigua de la bassa artificial a la fàbrica; una fàbrica que continuà la seva activitat industrial fins el 1939. Després serví de refugi i habitatge, primer de soldats i més tard d'immigrants. El conjunt fabril fou enderrocat el 1986, restant només, fins avui, el mur de l'embassada (que s'ha reomplert de terra i actualment servei d'aparcament), el canal i l'arcada del salt. | 42.1001000,1.8428000 | 404313 | 4661538 | 1859 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43310-foto-08022-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43310-foto-08022-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43314 | Aromas del Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aromas-del-queralt | XX | Es tracta d'un gran licor aconseguit, exclusivament, amb una acurada destil·lació de plantes aromàtiques i altament salutíferes que creixen en les altures de les escarpades muntanyes de Queralt, sense contenir essències de cap tipus. | 08022-123 | Nucli urbà | El gran licor Aromas del Queralt es va començar a fabricar a Berga l'any 1917, de la mà de Ramon Vila i Rial. Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals, destacant l'aconseguit a l'Exposició Internacional de la Indústria i de la Producció a Milà el 1923, on se li atorgà diploma, medalla i creu d'or. Antigament, a Berga hi havia altres destil·leries (Sala, Santamaria, etc.) que elaboraven anissos, conyacs i, fins i tot, algun altre estomacal com la Queraltina, avui desapareguda. La mateixa sort que sembla que correran, si no canvia res, les Aromas del Queralt. | 42.0993500,1.8471800 | 404674 | 4661450 | 1917 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Vila i Rial, de Destil·leries Vila | Malauradament, els propietaris de la destil·leria i de la patent estan a punt de jubilar-se i sembla ser que el negoci no tindrà continuïtat, perdent-se irremisiblement aquest licor tant tradicional. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43316 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: 'Tricentenari del temple parroquial de Berga', El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: 'Restauració de l'església parroquial', El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: 'Els retaules de l'església parroquial de Berga', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: 'Tres-cents anys de l'església de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: 'Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95. | XVII | L'església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors. | 08022-125 | Nucli urbà | On actualment s'alça l'església parroquial s'hi trobava, d'ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s'alçava just en l'indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l'església parroquial del castell, a causa d'una mina, el 18 d'octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L'obra s'encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l'edifici l'any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s'encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L'altar major, d'estil barroc i obra de Pere Costa, s'enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L'any 1866 es construí l'actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l'església fou incendiada, quedant destruïts l'orgue, el cancell, el cor i l'altar de Sant Tomàs. La restauració s'inicià ràpidament i s'allargà fins el 1883. L'any 1892 es va restaurar la façana i l'any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L'any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L'any 1939 s'iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L'any 1986, amb motiu del tricentenari de l'església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993. | 42.0899200,1.8328300 | 403473 | 4660419 | 1671-86 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Morató (mestre d'obres) | Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d'haver-se construït damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l'església parroquial com a església de Sant Pere. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 43320 | Cal Tonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo | XX | El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d'abandonament i deixadesa. | Es tracta d'un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l'obra vista només emmarca les obertures. L'edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d'obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat. | 08022-129 | Nucli urbà | No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l'estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d'Emili Porta i Galobart o d'algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes. | 42.1003700,1.8433900 | 404362 | 4661568 | 1912 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l'adreça oficial consta al carrer del Roser. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43321 | Horts del casc antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-casc-antic | XIII | Es tracta d'un volum important de terrenys destinats a petits horts situats entre alguns carrers i cases del casc antic i de la primera zona de l'eixample. Són petits quadrats o rectangles on s'hi cultiven bàsicament enciams, tomàquets, alls, cebes, mongetes, carbassons, escaroles, albergínies, pebrots, patates i pastanagues. Les agrupacions més grans es troben darrera el carrer Pietat, entre els carrers Buxadé i Balmes, entre la ronda Moreta i els carrers Maixerí i Gran Via, i entre els carrers Pinsania, Torre de les Hores i Castellar del Riu. | 08022-130 | Nucli urbà | Derivats segurament de temps medievals, quan a redós de les cases hom hi tenia una petita parcel·la destinada al cultiu per al consum de la casa i la família i, en casos més grans, per a un petit comerç. Aquests horts s'han mantingut fins a inicis del segle XXI en plena explotació, i moltes botigues de Berga venen, encara avui, verdures i hortalisses d'aquests horts. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43321-foto-08022-130-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El seu interès rau en el fet que aquestes petites explotacions agrícoles s'han mantingut, en ple i intens funcionament, dins una ciutat de 14.000 habitants dedicada essencialment als serveis. | 85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 43323 | Cova de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-santa-elena | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. CANAL, Jordi: 'La cova de Queralt ja ha estat restaurada', El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19. | XX | Es tracta d'una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s'encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona. | 08022-132 | Muntanya de Queralt | Aquest indret degué veure l'aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s'erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s'hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L'obra actual s'inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L'any 1920 només mancava l'escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l'obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d'Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L'any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L'interior conté una reproducció de la Mare de Déu. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1916 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Forcada i Sors | Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l'indret on actualment s'aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 43329 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 32-34. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 187-199. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàgs. 246-248. ROSSINYOL, Josep M.: 'Caminada popular nocturna pro Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 36, estiu 1997, pàg. 125. ROSSINYOL, Josep M.: 'L'Ordre del Císter al Berguedà. Sant Joan de Jerusalem de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 24, estiu 1994, pàg. 28. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 86-87. ROSSINYOL, Josep M.: 'Restauració de l'església de Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 35, primavera 1997, pàg. 117. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: 1- El Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 143-144. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. RIU i RIU, Manuel: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga, 1966, pàgs. 28-31 i 46-49. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.</p> | XIII | Molt bo a l'interior, restaurat fa pocs anys, i molt deficient a la façana i exterior en general. | <p>Es tracta d'una església formada per dues naus, una de central i una altra de lateral, amb capelles cobertes amb voltes de creueria. La nau més gran té capçalera gòtica. La nau lateral, a la seva part central mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu; una petita capella orientada de manera diferent. Hom pot veure-hi encara dependències adossades de l'antic monestir, alterades als segles XVIII i XIX. Es tracta, en definitiva, d'una construcció gòtica amb restes romàniques i afegits posteriors, amb acusades remodelacions neoclàssiques.</p> | 08022-139 | Nucli urbà | <p>La primera referència que tenim de l'església de Sant Joan data de l'any 1220 (tot i que sembla ser que al segle XII ja existia un temple en aquest indret), any en que el cavaller Bernat de Saga cedeix al comanador de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d'Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultar d'erigir i edificar una església al lloc anomenat Hospital de Berga, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació a començaments del segle XIII, de la casa de Costoja d'Urgell; molt probablement en aquesta època encara no estava totalment construïda. Així, la primera església de Sant Joan fou una capella romànica de la casa de l'Hospital, casa que el 1236 tenia plenament organitzada la seva Comanda a la vila i era plenament independent. L'any 1377, Brunissenda de Besora, tercera abadessa del monestir de Santa Maria de Montbenet, comprà la casa de l'Hospital de Berga junt amb la seva església, a fi de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. Aquestes monges hi residiren fins el 1569, i degué ser al segle XV quan completaren la nova capçalera. Entre 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat depenent de Santa Maria de Poblet, però no reeixí i hagué de ser abandonat. Aleshores, la comunitat de preveres de Berga s'interessà pel monestir i l'església, però el projecte tampoc arribà a terme. L'any 1702, el monestir de Poblet vengué l'edifici a la família Canudas, qui a la vegada el traspassà als Mercedaris l'any 1708. Al segle XVIII, aquesta comunitat va renovar les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaven la nau principal. Els Mercedaris regentaren l'edifici fins a l'exclaustració de 1835. El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de consums a les dependències de l'antic monestir. L'església fou parròquia entre 1897 i 1909. L'any 1911 passà als Missioners de l'Immaculat Cor de Maria i després de patir destrosses importants el 1936, l'any 1939 restà com a sufragània de la parròquia. L'any 1973 es dugueren a terme unes excavacions que deixaren al descobert diverses estructures antigues. El 1983 fou declarada Monument Històrico-Artístic i l'any 1997 s'inicià una restauració que ha deixat un aspecte magnífic a l'interior de l'església. Només caldria que es restaurés la façana i l'exterior en general.</p> | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 1220 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Cal destacar una columna conservada a l'interior del temple amb un capitell romànic que ha estat datat del segle XII i on s'hi poden veure unes aus. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||
| 43330 | Capitell romànic de l'església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 246-248. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31. | XII | Es tracta d'un capitell zoomòrfic que es troba dins d'un pilar entre la nau principal i la de tramuntana. El capitell es troba situat de manera que té tres cares visibles. A la cara central, la que dóna a la porta principal, hi ha dos ocells oposats que miren a les arestes corresponents del capitell. A les dues cares laterals hi ha sengles ocells que també miren a l'aresta del capitell, de manera que cadascun d'ells es situa enfrontat amb un dels de la cara central. Els quatre ocells estan representats de costat i mostren un cos força corpulent, perllongat endavant per un coll relativament llarg i gràcil, que es corba cap avall i acaba en un cap petit, provist d'un bec que recorda vagament el d'un ànec. Els ocells figuren beure en una mena de font, de peu cilíndric llarg i plat petit. El capitell conserva restes escadusseres de policromia. | 08022-140 | Nucli urbà | Hom ha atribuït aquest capitell a l'antiga església que devia haver-hi en aquest lloc abans que el 1220 comencés la construcció de l'actual. Aquesta peça, datada al segle XII, aparegué l'any 1973 en el decurs d'unes obres de neteja i adobament del temple iniciades per la parròquia. Sota la trona i a l'interior del pilar, confluència dels dos cossos de la nau principal, aparegué una petita resta de paret, amb dues columnes romàniques del segle XII lleugerament policromades i de bona factura. L'una tenia el capitell mutilat; l'altra, la que ens ocupa, presentava un extraordinari capitell figurat amb unes aus. L'excavació del paviment feu aparèixer altres elements romànics. Actualment, aquesta zona i el capitell esmentat es troben a la vista del públic, al mig de l'església, però protegits. | 42.1043700,1.8462400 | 404604 | 4662008 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 43335 | Santuari de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-queralt | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 34-35. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 51-52. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 176-177. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 250-252. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. FELIPÓ i ORIOL, Ramon: 'Els llibres de Queralt', El Vilatà, 77, març 1990, pàgs. 30-31. ANÒNIM: 'Perillen unes pintures del segle XVIII de Queralt', El Vilatà, 83, octubre 1990, pàg. 25. COLUMNA SALOMÒNICA, La: 'Notícia de Pere Puig, arquitecte, pintor i músic berguedà del segle XVIII', El Vilatà, 83, octubre 1990. Pàg. 25. VILADOMAT, R: 'L'església de Queralt, emblanquinada', El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. VILADOMAT, R: 'Vaig netejar tota l'església amb goma d'esborrar' El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Un inventari de Queralt de l'any 1884', El Vilatà, 88, maig 1991, pàg. 47. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). CARRERAS, Josep: 'L'ex-vot mariner del santuari de Queralt', L'Erol, 43, primavera 1994, pàgs. 31-33. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 53 i segs. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. | XVIII | Es tracta d'una església de planta de nau única amb capelles intercomunicades entre els contraforts que permeten el recorregut sense incidir en la zona de culte. La capçalera, de planta quadrada, conjuntament amb els espais colaterals i la sagristia, mantenen la forma rectangular de l'edificació, que és de fàbrica de pedra i reble, per revestir. La nau, de 7,80 x 24 metres, és oberta a migdia. Té volta de canó de mig punt, modelada per llunetes cegues i compassada en cinc trams pels arcs faixons i triomfal. Té tres arcs formers per banda, dels quals l'immediat al presbiteri presenta el bancal esplandit. L'alçat interior, organitzat amb elements renaixentistes, esdevé un sistema de composició arquitectònica que articula i emfasitza l'espai de la nau. Té un sistema complert de pilastres adossades d'ordre compost i entaulament on, sobre la cornisa superior, s'imposten els arcs faixons de la volta. Les capelles són cobertes amb volta d'aresta; els espais colaterals del presbiteri amb volta de canó seguit, impostada al viu al mur, i la sagristia amb tres voltes de creueria, els nients de les quals s'imposten sobre caparrons d'àngels. La composició de la façana són tres cossos, amb eix de simetria central, a la manera de les façanes de planta basilical. El cos central correspon a la nau, més alt i cobert a dues vessants i amb cornisa de fàbrica de rajol, amb una petita finestra centrada a la part superior i el rosetó amb adovellat de pedra i vidriera plomada. Els cossos laterals, més baixos i coberts a una vessant, presenten un balcó central a cada pis. Darrera la nau, a través de dues escales que surten dels cossos laterals, s'accedeix al cambril de la Mare de Déu. A l'esquerra de la façana, sobre un massís rocós, s'hi troba el campanar; un cilindre de pedra vista, com la façana, de 15 metres d'altura per 3,65 de diàmetre. | 08022-145 | Muntanya de Queralt | L'actual santuari substituí l'anterior, edificat al segle XIV per l'acomodat mercader berguedà Francesc Garreta. Un carreu de la cantonada de llevant ens recorda la data d'inici del santuari actual: el 16 de juliol del 1725. En fou l'arquitecte en Josep Arnau Dias i el mestre d'obres en Francesc Morató. L'any 1741 fou inaugurada la nova església i fou iniciat el retaule barroc que fou destruït el 1936. D'ençà de la seva construcció, el santuari ha estat reformat constantment, la qual cosa ha fet variar considerablement la seva aparença. El 1916 es beneí la primera pedra d'una façana eclèctica i descomunal, projectada per Alexandre Soler i March, que no s'arribà a dur a terme. D'ençà de 1939, les reformes i obres de millora s'han anat succeïnt fins atorgar-li la fesomia actual (pintures, emmosaiats, campanar nou, etc.). Les darreres reformes importants daten del 1991. | 42.1024100,1.8521200 | 405087 | 4661784 | 1725 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | J. Arnau Dias, F. Morató i J.A. Coderch (campanar) | 96|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43337 | Cal Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | Es tracta d'un edifici format per baixos i tres plantes que fa cantonada entre el carrer Major i la pujada de Sant Francesc. És una construcció de pedra, amb carreus grans i ben escantonats que són col·locats en filades i a contrajunt. Malgrat les reformes dels segles XVI i XVIII, es conserven i s'observen clarament alguns elements arquitectònics anteriors, possiblement d'origen baixmedieval. | 08022-147 | Nucli urbà | L'actual casa de Cal Fàbregas fou la primera casa consular de la vila de Berga. En ella s'hi reunia el Comú de la Vila des que el 13 de novembre del 1359 el rei Pere III el cerimoniós va concedir a la vila el privilegi de poder constituir consell amb 30 prohoms. L'any 1580, a causa del seu mal estat, que amenaçava ruïna, la casa consular fou traslladada a una casa de la plaça Sant Pere, al mateix indret que encara ocupa a l'actualitat. Aleshores, la casa dels Quatre Cantons es va remodelar, cosa que va tornar a tenir lloc al segle XVIII, donant-li la forma que conserva actualment. A la dècada dels anys 1990 es va tornar a restaurar. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43337-foto-08022-147-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 43339 | Capelles votives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-votives | CORTINA i FARRÀS, Roger: Capelletes berguedanes, Berga, 1999. | XVII-XX | La major part han estat restaurades durant els darrers 10 anys. | En aquesta fitxa fem referència a les capelles o pavellons que contenen imatges de sants o Maresdedéu d'una forma genèrica, en el seu conjunt. És per això que la descripció també és genèrica. Normalment solen ser petites fornícules més o menys treballades ubicades a les façanes de les cases. Algunes, però, són interiors o ceràmiques. | 08022-149 | Nucli urbà | D'ençà de l'edat mitjana, ja fos pel fervor religiós o pels contratemps de pestes o guerres, trobem documentat a Berga el costum de construir pavellons o capelletes a les façanes, entrades i interiors de les cases, dedicades a diferents sants, santes o a la Mare de Déu. Aquest costum va tendir a desaparèixer entre 1820 i 1823 per imposició dels governs constitucionals. No fou fins a la segona meitat del segle XIX, i especialment durant el darrer terç, quan es va recuperar aquesta tradició. Els estralls de la Guerra Civil i algunes reformes han fet desaparèixer moltes d'aquestes capelletes, per bé que encara se'n conserven unes 50 dins del nucli urbà de Berga. La més antiga seria la de Sant Eloi que es troba a la plaça de Santa Magdalena (datable al segle XVII) i les més modernes un parell d'inaugurades el 1999. | 42.1024500,1.8424000 | 404284 | 4661800 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43339-foto-08022-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43339-foto-08022-149-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat que el costum de construir capelletes és força arrelat arreu del país, s'ha cregut oportú fer aquesta fitxa pel gran nombre que se'n conserven a Berga, una ciutat de poc més de 14.000 habitants. Tot i els estralls de la darrera Guerra Civil, actualment hi ha a Berga unes 50 capelles votives. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 43347 | Capella de la Mare de Déu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. MOYA i SOLÉ, Miquel: 'Restauració de l'església de la Pietat', Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170. | XII | Ha estat restaurada recentment. | La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L'interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt. | 08022-158 | Nucli urbà | L'antiguitat d'aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l'altar major. Després d'uns anys d'abandonament, l'aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent. | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És creença popular, força documentada d'altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43351 | Ca l'Antic o Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic-o-can-gironella | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. GOL i ROCA, Antoni: 'Ca l'Antic, Celler la Tosca i la Primera Guerra Carlina', Berga, s/a. | XVI | Caldria restaurar la façana, sobretot la cara que dóna al passeig de la Pau. | És un gran edifici de planta quadrada. L'estructura bàsica sembla no haver variat massa al llarg dels segles; no mostrant diferències, per exemple, entre els gravats carlins de mitjan segle XIX i l'edifici actual. No obstant, el més característic continuen essent els baixos, fets amb voltes de canó i que antigament havien servit de celler i estables. També sembla conservar-se originàriament la cornisa superior de l'edifici. Sobre la planta baixa s'aixequen tres plantes més (dos a la banda del carrer del Roser). La segona planta té obertures en forma de balconada, mentre que a la resta de plantes hi ha finestrals. Tot i que podrien correspondre a les antigues obertures, s'hi veuen notables reformes. La porta principal d'accés a l'edifici primitiu es fa difícil d'endevinar, tot i que l'actual manté encara un caràcter sumptuós. La façana ha estat recoberta d'esgrafiats que imiten blocs de pedra, però actualment es troben en força mal estat. | 08022-164 | Nucli urbà | La casa de Ca l'Antic fou, originàriament, la casa del veguer (segle XVI). A finals del segle XVII fou adquirida per la família Antic, que la remodelà de manera important. A primers del segle XIX és coneguda amb el nom de Can Gironella i l'any 1811 s'hi va establir el Govern Militar de la Junta Superior de Catalunya. L'any 1837, en plena Guerra Carlina, el general Urbitzondo va instal·lar en aquest edifici la Reial Junta Superior Governativa del Principat, fins el juliol del 1840. Durant aquests tres anys l'edifici acollí importants personatges: Bartomeu Torrebadella, el Comte de Fenollar, el Marquès de Monistrol, Ferran de Sagarra, etc. Sens dubte, però, el personatge més representatiu fou Charles d'Espagnac, el Comte d'Espanya, recordat encara per la 'vox populi'. El darrer llogater de la casa fou el cap carlí Ramon Cabrera i Griñó, el Tigre del Maestrat. La casa també ha estat escenari d'algunes de les novel·les de l'escriptor Joan Perucho. Al llarg del segle XX s'hi habilitaren vivendes i als baixos s'hi varen establir locals comercials que en part li feren perdre la fesomia senyorial. | 42.1012000,1.8436300 | 404383 | 4661659 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43351-foto-08022-164-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 43354 | Capelles de la muntanya de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-de-la-muntanya-de-queralt | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 217-218. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 76-82. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. | XVII-XX | Algunes estan bastant ben conservades i d'altres en estat força precari. | Es tracta d'un seguit de capelles que presenten la forma d'una petita caseta, sense façana i amb vessant a dues aigües. Al seu interior hi sol haver dos bancs, un a cada banda, i al mig de la paret del fons una fornícula que conté la imatge del sant al qual està advocada, ornamentada habitualment amb flors i ciris. | 08022-167 | Muntanya de Queralt | Comencem a trobar documentades aquestes capelles a partir del segle XVII. Pel camí de la drecera hi trobem la de Sant Jacint, la de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume. Abans d'iniciar aquest camí hi trobem la de Sant Marc, i pel camí de l'obaga hi ha la de la Sagrada Família i la de Sant Antoni. Finalment, pel camí de ronda o de circumvalació hi trobem la de Sant Joan (al Pla de la Ratera, darrera el Castellberguedà) i la de Sant Ignasi (prop del Balcó de Garreta). La major part d'aquestes capelles foren costejades per subscripció popular i moltes d'elles han estat vinculades a diferents famílies berguedanes que n'han tingut cura durant generacions. Així, la capella de Sant Jaume (restaurada el 1916, per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, i novament el 1946, després de la Guerra Civil, costejada pels 'Jaume' de Berga) fou administrada per la família Gironella; la dels Dolors (restaurada també el 1946 per les 'Dolors' de Berga) ho fou per la família de Martín; i la de Sant Jacint per la família Vilardaga (durant més de 250 anys) ja que un membre d'aquesta família, Jacint Vilardaga, conseller de Berga, l'havia pagada. Aquesta capella fou restaurada el 1927 i novament després de la Guerra. La de Sant Marc fou construïda el 1888 i restaurada el 1946; la de la Sagrada Família entre 1898 i 1903 i restaurada el 1949. Les capelles de Sant Antoni i de Sant Joan foren edificades l'any 1927 i restaurades el 1946. Finalment, la darrera, la de Sant Ignasi fou construïda el mateix any 1946. Al llarg dels segles, les processons i d'altres manifestacions religioses berguedanes les han tingut com a punt de referència obligat i inevitable. Darrerament s'han iniciat diversos arranjaments i restauracions en algunes d'elles. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat tractar-se també de capelles de la muntanya de Queralt, pel seu valor històric i arquitectònic, la capella de l'Oratori i la cova de Santa Elena es troben detallades en fitxes a part. La seva alçada varia des dels 800 als 1263 metres d'altitud. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 43355 | Teatre Patronat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-patronat | NOGUERA i CANAL, Josep: 'Noranta anys de projeccions cinematogràfiques a Berga', L'Erol, 51, estiu-tardor 1996, pàgs. 17-20. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. | XIX | Malgrat que fa uns anys que es va arranjar el teatre, caldria una profunda restauració, fins i tot estructural, de la totalitat de l'edifici. | El Teatre Patronat ocupa mitja illa de cases a la confluència dels carrers Cardona i pujada de Sant Francesc i d'aquest darrer amb el carrer Clavé. L'entrada principal és al carrer Cardona 2, si bé actualment s'accedeix al Teatre per la pujada de Sant Francesc. Entre altres dependències, l'edifici alberga un bar (que ja fa anys roman tancat) que havia estat centre cultural i de reunió de la ciutat; el teatre, de dimensions reduïdes, amb platea, unes balconades sostingudes per columnes i una escena petita; i un pati exterior on anys enrera s'havia jugat a frontó. | 08022-168 | Nucli urbà | El Teatre Patronat fou inaugurat, amb el nom de Teatro Frontón, el 25 de desembre del 1900 amb la sarsuela 'El rey que rabió'. El nom primitiu del teatre prové d'un antic frontó que hi havia i que, malgrat estar en desús, s'ha conservat fins a l'actualitat. Fou el primer teatre en condicions de la ciutat, construït a iniciativa de Jacinto Vilardaga en terrenys de la seva propietat. El 29 de juny del 1907, un incendi va destruir, de nit, el teatre, degut a l'incendi d'una de les pel·lícules cinematogràfiques que s'hi projectaven. El 25 de setembre del 1912 es tornava a obrir, finançat pel banquer local Salvador Maria Miarons, amb el nom de Casino Modern. La crisi econòmica del 1918 va provocar la fallida de la Banca Miarons i el Banc d'Espanya va embargar el Casino Modern. Els sectors catòlics de la ciutat treballaren per tal de reunir les 33.500 pessetes que significaven el deute. El Comte de Fígols n'hi aportà 30.000 i la finca fou adjudicada en subhasta, efectuada sense haver-hi comparegut cap altre licitant. Després, els nous propietaris es constituiren en Patronat (d'aquí el seu nom actual) i es feu una nova societat, el Centre d'Acció Social Catòlic. Fou un centre important de la ciutat durant molts anys, fins que a mitjans dels anys 1980 es tancà el cafè. En ell s'hi reuniren molts prohoms de Berga, fins al punt que una de les taules del vell cafè era coneguda popularment com la Taula dels Savis (en ella s'hi trobaven setmanalment mossèn Armengou, Manolo Sistach, Climent Peix, Jaume Sala, etc.). Actualment el teatre és l'únic equipament del complex que continua funcionant. | 42.1038800,1.8447500 | 404480 | 4661956 | 1900 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43355-foto-08022-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43356 | Fàbrica de Carburos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-carburos | AADD: La Sociedad Española de Carburos Metálicos S.A. Cent anys d'història d'una empresa química 1897-1997, Barcelona, 1997. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: Fábriques i empreses, Manresa, 1994, pàg. 51. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs, 147-149. VILARDAGA i ROSET, Jordi: 'La Fábrica de Carburs i el Canal, fins avui', L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 30-32. | XIX | La Fàbrica de Carburos, denominació amb la qual és coneguda a la comarca del Berguedà, es disposa a la riba dreta del riu Llobregat, poc abans que aquest arribi a la Colònia Rosal. El conjunt arquitectònic és format per una desena d'edificis annexionats, d'alçada i envergadura diversa, que no presenten característiques remarcables a nivell individual però si en la seva totalitat. En general són construccions de factura i estructura senzilla i bastides amb materials barats. Tanmateix, l'aparença del conjunt deixa veure clarament la important activitat industrial portada a terme al llarg dels anys. Tipològicament, el grup d'edificis difereix força de les construccions industrials de la resta de la comarca, acostant-se més a l'estil dels edificis industrials centreeuropeus. L'element més destacat de la Fàbrica de Carburos és el salt d'aigua canalitzat en immenses canonades, que es projecta des d'un dels extrems de la Serra dels Roures i aconsegueix un important desnivell. L'aigua del salt prové del Canal Industrial. | 08022-169 | Colònia Rosal | La fàbrica de Carburs es va començar a construir el juliol del 1898, després que la Sociedad Española de Carburos Metálicos adquirís el darrer salt del Canal Industrial de Berga. El 6 de novembre del 1899 es posà en marxa la instal·lació destinada a la producció de carbur de calci. La qualitat d'aquest carbur fou tan bona que de seguida s'estengué entre els consumidors la denominació 'carbur de Berga'. L'any 1934 es va muntar una planta electrolítica per a la producció d'oxigen i hidrogen. El 1953 deixa de produir-se carbur de calci i es comencen a fabricar ferroaliatges de silici, manganès i fósfor. Aquesta producció va finalitzar el 1978. D'aleshores ençà, la fàbrica de Carburs es va convertir en central hidroelèctrica i posteriorment s'ha dedicat, fins a l'actualitat, a la producció de clorur d'hidrògen. Actualment hi treballen unes 20 persones, si bé en l'època de major ocupació havia arribat a donar feina a 88 treballadors (1947). | 42.0777400,1.8654500 | 406153 | 4659030 | 1898-99 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després d'un segle de funcionament, sembla que la fàbrica es tancarà l'estiu del 2002. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43360 | Fàbrica de les llums | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-les-llums | NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs. 150-156. | XX | Actualment presenta un aspecte exterior força deixat. | És un edifici de clares línies fabrils. Antigament, però, la façana de migdia semblava més aviat la d'una antiga casa pairal. A l'actualitat, dos transformadors l'han desfigurat considerablement. La resta de la nau alberga la turbina i altres aparells necessaris per la producció d'energia elèctrica. Els finestrals que es disposen al voltant de la nau són típics de les construccions industrials. L'edifici és situat al costat del Canal Industrial de Berga i aprofita la seva aigua a partir d'una petita desviació del canal que dóna lloc a un salt d'uns 13 metres d'alçada. Un dels elements més emblemàtics de la construcció és una vella xemeneia de vapor de més d'una vintena de metres d'alçada. | 08022-173 | A la Rasa dels Molins | Es començà a parlar del projecte de construcció d'aquesta central hidroelèctrica el setembre de 1898, però els jocs d'interessos i les controvèrsies originades per la política caciquista va fer que no es posés en funcionament fins a 1901. L'obra va comptar amb diverses fonts de finançament privat, especialment de la Compañía Bergadana de Electricidad, però l'aportació de l'Ajuntament de Berga fou decisiva. Inicialment, serví per proveir d'electricitat l'enllumenat públic de Berga. Més tard amplià el subministrament a altres indrets. | 42.1006600,1.8522000 | 405091 | 4661590 | 1901 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 43361 | Cal Cuberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas | XX | És un edifici d'estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn. | 08022-174 | Nucli urbà | No es disposen de dades a l'entorn d'aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930. | 42.1013700,1.8447800 | 404479 | 4661677 | c. 1930 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41415 | Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boatella | PLADEVALL, A (1981).: Salelles, a 'La Popa' núm.19, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA: (1981)Gran Geografia Comarcal de Catalunya.1. El Berguedà, Barcelona 1981. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia d'estructura clàssica, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La masia es fruit de diferents ampliacions al llarg dels anys; a l'estructura central, del s. XVII, i s'hi afegí, al s. XVIII, un cos rectangular que es va cobrir amb una teulada d'una sola vessant que arrenca de la teulada principal i que fou subjectat per tres contraforts. Aquesta ampliació i les pallisses i estables construïdes a l'entorn de la masia, tanquen una gran era enllosada situada davant la façana principal. En aquesta façana hi destaca la porta amb la llinda i l'eixida d'arc rebaixat del primer nivell. A la façana de ponent, amb finestres i balcons amb llindes de pedra ben polides, hi destaquen les finestres d'arc de mig punt que il·luminen les golfes i formen una elegant sèrie d'obertures situades sota el ràfec de la teulada. Al sector de llevant de la masia hi ha una interessant pallissa de planta rectangular, amb doble balconada de fusta. El cos més antic de la masia queda ubicat, actualment, al sector nord de la masia, i és la part de la casa que fou adaptada com a habitatge dels masovers. Malauradament l'estat d'abandó que pateix l'edifici és tant evident que el cos transversal que la unia amb la capella, un edifici del s. XVIII, ja fou ensorrat per què amenaçava ruïna. El casal ha estat objecte de saquejos que han afectat també l'interior de l'edifici (mobiliari, llindes, cairons, bigues , etc,). La masia de Boatella conserva diferents llindes amb l'escut nobiliari de la família format per un bou, un anagrama amb les lletres 'atella' i un arbre a la meitat inferior, inscrits en l'esquema general de l'escut quadrat francès. Les llindes porten les dates 1688, 1708, 1719 i 1734. | 08024-38 | Parròquia de Sant Martí de Boatella, riera de Merlès | La primera notícia documental del lloc de Boatella és de l'any 919 i es tracta d'unes terres i unes vinyes que comprà Radulf, bisbe d'Urgell i fill del comte Guifré el Pelós, i a l'entorn de les quals concentrà importants dominis. A Boatella també hi tenia propietats Sunifred, comte d'Urgell al 940 i el monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'any 1433 és documentat Umbert de Boatella, amo del mas del mateix nom i resident a Vic. L'any 1680 l'abat de Ripoll cedí a Anton de Boatella i Puig, ciutadà honrat de Barcelona i amo del mas Boatella, el dret de cobrar els censos de Borredà i fins i tot el dret d'actuar com a senyor del lloc. El 1706, i en plena Guerra de Successió, Felip V segregà l'abaciat de Ripoll que passà a ser administrat per la Real Junta Eclesiàstica de Segrestos que nomenà nou batlle la qual cosa enfrontà els Boatella amb la vila i terme de Borredà. El plet s'allargà fins el 1717 i els Boatella van perdre la batllia de Borredà. Els Boatella emparentaren, al s. XIX, amb la família berguedana dels Senespleda i deixaren de viure a la masia, traslladant la seva residència primer a Berga i després a Barcelona. | 42.1135100,2.0328700 | 420047 | 4662832 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'arxiu documental de la família Boatella es troba dipositat, per disposició judicial, a l'Arxiu Comarcal de Berga on s'està classificant després que fos recuperat per la policia l'any 2002, i en espera de la resolució judicial. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 41416 | Molí de Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boatella | CABANA, Ramon (1994: 18-20): 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17)). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVI-XVIII | Del molí de Boatella, construït al peu del riu Merlès i al lloc anomenat el Noc de Boatella, en queden només les restes del que fou un important casal; dempeus resten la planta inferior i part dels murs del primer pis que deixen veure que al menys s'amplià una vegada i que probablement tenia tres moles ja que, en mig de l'aigua es veuen els tres forats dels tres carcavans. | 08024-39 | Riera de Merlès, parròquia de Sant Martí de Boatella | Probablement és un dels molins més antics de la vall de Merlès atesa la relació directa entre les grans propietats que el bisbe Radulf, fill de Guifré el Pelós, acumulà en aquest sector de la riera i que cedí parcialment al monestir de Ripoll. El molí que ja funcionava segons la documentació, l'any 1618 quan era regentar per Joan Call, el moliner que es casà amb una de les filles del mas proper de Puigcercós, Caterina, i que va rebre 70 lliures de dot. El molí era aleshores, propietat del mas Boatella. Es va mantenir actiu fins al s. XIX. | 42.1088900,2.0304000 | 419837 | 4662321 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41416-foto-08024-39-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41417 | Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcercos | DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F. (1973: 68-69) 'Les cases pairals catalanes', Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Ramon CABANA (1994: 18-20): 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | La gran masia de Puitgcercós és formada per un conjunt de construccions que inclouen dues masies, les pallisses, els graners i els corrals. Del conjunt hi destaca la masia d'estructura clàssica, de planta rectangular i coberta a dues vessants situada al sector de ponent del conjunt i l'altra construcció, més moderna, també d'estructura clàssica i que presenta una elegant eixida d'arcs de mig punt adovellats oberts a la façana de ponent. Ambdues construccions, construïdes perpendicularment i a diferents nivells. La porta principal, una gran portalada d'arc de mig punt adovellat, és oberta al cos de ponent i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de pedra. | 08024-40 | Antiga parròquia de Comià | Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells. | 42.1362700,2.0472300 | 421262 | 4665346 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41417-foto-08024-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41417-foto-08024-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia conserva una bona col·lecció de mobiliari així com l'arxiu documental familiar des del s. XII, la qual cosa li permet tenir un dels arbres genealògics més ben documentats del país des d'aquesta segle XII. Destaquem el fet que des d'aquest segle la família conserva el mateix cognom la qual cosa indica que el mas ha passat durant més de trenta generacions. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 41418 | Molí de Danyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-danyans | VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construcció bastida al peu de la riera de Merlès formada per la planta semisoterrada on hi havia el carcau, planta baixa amb l'obrador i primer pis amb el casal moliner, avui destruït, així com la coberta, que era dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. L'antic molí de Danyans s'aprofità en els últims anys per a proporcionar electricitat a la masia de Puigcercós. | 08024-41 | Antiga parròquia de Comià, prop del Cobert de Puigcercós | L'any 1749 Joan Puigcercós, hereu del mas Puigcercós va comprar a carta de gràcia, els molí fariner i bataner de Danyans, amb els seus dos horts i una petita peça de terra, a Manuel Puigcercós i al seu fill, moliners de Sant Julià de Palmerola. La venda, confirmada per l'Intendent del Principat de Catalunya, fou de 6700 lliures que incloïen les rendes que per aquest molí cobraven els senyors de Maçanós. Tot sembla indicar que, a mans dels Puigcercós, el molí només va funcionar per a moldre farina però l'interès per els molins es demostra pel fet que l'any 1818 Francesc Puigcercós adquirí el molí i la farga de cal deu, de Sant Julià de Palomera. Actualment el molí proporciona electricitat a la gran masia de Puigcercós. | 42.1399500,2.0534200 | 421778 | 4665748 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41418-foto-08024-41-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41419 | Molí de Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canemars | AYMANÍ, G. (2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construït al peu del torrent Gran o del Pontarró i prop de l'aiguabarreig d'aquest torrent amb la riera del Margançol, fou el molí fariner del mas Canemars. El molí es troba totalment esfondrat i només conserva part de l'estructura del carcau i de la primer planta del casal moliner. | 08024-42 | Parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | No consten notícies documentals d'aquest molí però tot sembla indicar que fou construït a mitjans o finals del s. XVIII per iniciativa de la família del mas Canemars; el molí també deuria moldre els cereals de les masies veïnes, especialment de Capdevila, el Pati i les de la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans, avui terme municipal de Vilada. | 42.1310100,1.9744600 | 415241 | 4664831 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 41420 | Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canemars | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R.(1990: 459-473) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990):Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de notables proporcions i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal a la façana principal, orientada a migdia. A la façana hi destaca la doble balconada de fusta sostinguda per un pilar i que ocupa dues crugies de les tres que té la masia, aixoplugada per el ràfec de la teulada. A la planta baixa destaquen els tres arcs de mig punt rebaixats. La masia és arrebossada llevat de les pedres cantoneres i les llindes de portes, finestres i arcs. Al costat de la masia hi ha la pallissa, un exemplar notable que segueix els models de les pallisses de la zona. | 08024-43 | Antiga parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | Les terres i els emprius del mas Canemars figuren com a propietat de Francesc Heras i Canemars, en un capbreu que detalla les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a Borredà, a començaments del s. XVIII. | 42.1312500,1.9731300 | 415132 | 4664859 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41420-foto-08024-43-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41423 | Sant Sadurní de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-rotgers | BARAUT, Cebrià (1979:486, ap.4). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell FORNELLS, Carme (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, Antoni (1972). 'Sant Sadurní de Rotgers'. 'Hoja Diocesana'. Bisbat de Vic. PLADEVALL, Antoni (1979).' Sant Sadurní de Rotgers' .'La Popa', núm. 3, núm. 7 i núm. 13. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SPAL (2003). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà)'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)/Diputació de Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001: 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga. VILA I CARABASSA, J.M. (2003: 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà)'. Actes del II Congrés d'Arqueologiai Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. ). ACRAM. Sant Cugat del Vallés. VV.AA. (1990:131). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA (1990: 70-73). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XIII | L'any 1973-74, i per iniciativa popular, es van repicar les parets i es desmuntà l'altar de guix. El 1985-86, amb l'ajut de l'Ajuntament de Borredà i de la Generalitat es va substituir la coberta de lloses per una de nova. Entre el 2000 i el 2002 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va restaurar l'edifici i el seu entorn. El projecte i la direcció és d'Antoni González Moreno-Navarro. | Església romànica d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant i amb la porta d'accés al mur de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, es coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri. | 08024-1 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de 'palatium Rodegarii' que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua. | 42.1552000,1.9726000 | 415120 | 4667519 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'absis, la part més antiga de l'edifici, es va construir a finals del s. XI i la nau i el campanar són de la primera meitat del s. XIII. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidar el campanar. A mitjans s. XVII es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 41425 | Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotgers | PLADEVALL, A. (1979): Sant Sadurní de Rotgers. Noves descobertes, a 'La Popa', núm. 3, núm. 7, Borredà. Setembre. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (2003). Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà), Diputació de Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001, 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà), a Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga 2001, Preactes. VILA I CARABASSA, J.M. (2003, 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà), Actes del II Congrés d'Arqueologia i Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. )), ACRAM, Sant Cugat del Vallés. VV.AA.(1990:70-73). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX | El jaciment requereix d'una campanya d'excavació complerta atès que entre el 2000 i 2002 només es va fer una prospecció i una cala de 2,5 x 5 m | Jaciment arqueològic en el qual hom identifica les restes de d'un hàbitat medieval arrecerat a una roca que li fa de paret de tancament. Les restes mostren un conjunt de murs que tanquen perímetres rectangular que s'han identificat amb les diferents dependències d'un mas (espai domèstic, estables i corts pel bestiar, etc.) orientat a migdia i proper a l'església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. | 08024-3 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La única notícia documental de l'existència d'aquest mas és de l'any 938; es tracta d'un document que esmenta l'existència d'un poblament amb el nom de 'palatium Rodegarii' que en aquesta data ja disposava d'església la qual era sufragània de Santa Maria de Borredà i que ambdues formaven part de la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d'un mas que probablement déu els seus orígens als s. IX quan, per iniciativa del comte Guifré el Pelós, és van repoblar aquestes terres mitjançant la cessió de lots de terres a famílies pageses que s'hi instal·laven. Aquest no és un fet excepcional ja que en el mateix terme municipal de Borredà la documentació esmenta l'existència de masos a Cirera, Comià i Boatella, per exemple. Probablement el mas fou habitat durant tota l'època medieval, fins que la crisi dels s. XIV i XV provocà el seu abandonament. | 42.1554000,1.9728400 | 415140 | 4667541 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Entre l'any 2000 i el 2002, i arran de les obres de restauració de l'església de Sant Sadurní de Rotgers, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una primera prospecció arqueològica que consistí en fer una cala de 2,5 x 5 m que posà a la llum el terç oriental de l'estança. L'arquitecte Antoni Baraut i Guilà en va fer una primera planta l'any 1979 quan es van fer les primeres tasques de neteja a l'església de St. Sadurní de Rotgers. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 41426 | Mare de Déu de la Mercè del mas Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce-del-mas-cirera | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | Església d'una sola nau de planta rectangular, de reduïdes dimensions, coberta amb volta i teulada a dues vessants que avui és totalment esfondrada, capçada per un presbiteri quadrat a llevant; la porta d'accés es va obrir a ponent i és allindada. És l'element més noble de la construcció i porta gravada, al mig, la data de la construcció, 1777, sota l'escut de la família Cirera. | 08024-4 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, lloc de Cirera. | La primera notícia documental del lloc de Cirera és de l'any 905 quan la 'villa que dicunt Cereisa' s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir dels s. XV es documenta la família Cirera, pagesos, que al llarg dels segles XVII.- XIX esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Sta. Maria de Borredà; a més de la masia, que comptava amb capella pròpia, els Cirera tenien un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà. La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta i la capella, abandonada, fa avui de pallissa. | 42.1545300,1.9841700 | 416075 | 4667433 | 1777 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'església inicià el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del s. XX quan la masia veïna fou deshabitada; esfondrada la teulada de l'edifici religiós i també de la masia, els materials foren aprofitats per a altres construccions. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 41427 | Casanova de Casadejús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-casadejus | SERRA, Rosa. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990) . Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | La masia ha estat reformada recentment per tal d'adaptar-la al nou ús de segona residència. | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La masia consta de planta baixa, primer pis i golfes, sota la teulada amb bigues i llates de fusta. La porta d'accés és al mig de la façana, amb llinda de fusta, i marca l'eix de simetria de la façana on es distribueixen, a banda i banda i a tots els nivells, petites finestres amb llinda de fusta. Al costat de la masia es conserva la pallissa. | 08024-5 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La Casanova de Casadejús era una de les masoveries del mas Casadejús, una de les grans propietats del terme municipal de Borredà; al s. XVIII formava part de la baronia de la Portella que estava en mans del Duc d'Híxar que tenia la jurisdicció civil i criminal sobre aquest mas. | 42.1559500,1.9915200 | 416684 | 4667584 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41427-foto-08024-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 41428 | Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campalans | IGLESIAS, Josep (1076). 'El Fogatge de 1553'. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions. UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà.Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. L'Erol. Berga. VV.AA (1990).'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Al cos més antic de la construcció s'hi afegí, al s. XVIII, una important ampliació que presenta, al mur de migdia, dues grans arcades d'arc de mig punt que il·luminen l'eixida i la sala de la masia. La resta d'obertures de la casa són finestres allindades amb pedra o fusta i de petites dimensions. | 08024-6 | Riera de Mergançol | L'any 1444 és documentat Miquel de Campalans que aleshores ja deuria ser un pagès benestant per què va comprar un parells de bous i una mula. Al s. XVI la masia s'esmenta en el Fogatge de 1553 i al s. XVIII Joan Puig i Campalans encara es confessa vassall i home propi, soliu i afocat del monestir de Ripoll; durant aquest segle és quan la casa creix i es converteix en una de les més riques del terme, amb molí fariner i una gran casa al carrer de la Font de Borredà que acabarà essent la residència de la família. | 42.1468100,2.0003600 | 417402 | 4666560 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41428-foto-08024-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41428-foto-08024-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia ha estat adaptada com a edifici de serveis del càmping que s'estén davant l'era i els camps de la casa de Campalans. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 41429 | Camprubí o Camp-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi-o-camp-rubi | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. IGLESIAS, Josep (1976). 'El Fogatge de 1553'. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). 'Guia d'Art del Berguedà'. Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta sobre els murs de la qual reposa les encavallades de fusta i les teules sobre llates, té adossada a la façana de llevant una ampliació de planta rectangular coberta a una sola vessant, de planta baixa i planta sota coberta i un corral cobert amb una sola vessant. En aquesta façana de llevant, fruit d'una ampliació del s. XVIII, s'hi obra una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. A la façana principal hi destaca la gran portalada d'arc de mig punt fet amb grans dovelles i que es troba descentrada atès que al XVIII la masia s'amplià pel sector de llevant. A la façana principal també hi destaca un massís contrafort que reforça aquesta paret de tancament i també el mur de ponent. | 08024-7 | Camí del Cal Can-Rubí, 08619-Borredà | El mas Camprubí, documentat des del s. XV, fou un dels més importants de Borredà a la Baixa Edat Mitjana; l'any 1432 Ramon Camprubí, amo del mas, era el batlle de Borredà pel monestir de Santa Maria de Ripoll.; pagès benestant, amb un important conjunt de terres prop de l'església parroquial, tenia també pastures llogades al terme de Castell de l'Areny. 'Jonot Camprubís' s'esmenta en el fogatge de 1553. Els hereus de la masia van ser, repetides vegades, batlles de Borredà pel monestir de Ripoll al llarg dels s. XVI, XVII i XVIII. Al .s. XVIII Joan Camprubí, pagava al monestir de Ripoll, a més dels censos corresponents per les terres i el mas, una quantitat de diners per la reducció dels mals usos del Mas Vinyals incorporat al Mas Camprubí. Al mitjans s. XVIII la pubilla de Can-rubí es va casar amb l'hereu de Cirera i d'aquesta manera s'uniren dos dels patrimonis immobiliaris més importants de Borredà. | 42.1363400,1.9968200 | 417096 | 4665401 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41430 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39) . 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà', Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants amb el carener de la teulada paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La masia consta de planta baixa, una planta pis i planta sota teulada on hi ha les golfes, i concentra la majoria de finestres a la casa de llevant i migdia. La porta d'accés, al mur de llevant, és d'arc de mig punt adovellada. | 08024-8 | Camí de Cal Gall s/n, 08619- Borredà | La masia del Gall es documentada des del s. XVII; molt propera al nucli urbà que anava creixent a redós de l'església parroquial de Santa Maria, els fadristerns i les noies de la masia es casaven sovint amb paraires, teixidors i gent dels oficis instal·lats al barri de Borredà. D'aquesta masia n'era fill Pere Gall que a mitjans s. XVII regentava l'hostal de Borredà. | 42.1391300,1.9927200 | 416761 | 4665715 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de cal Gall (p.11) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 41431 | La Llosada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosada | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, R. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. L'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . | XVII-XVIII | La Llosada és una masia d'estructura clàssica, amb tres crugies, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. La masia té adossades moltes construccions auxiliars (corts, pallissa, galliners, estables, etc.), però conserva, harmoniosa, la seva estructura original, amb planta baixa, primer i segon pis i sota teulada. Destaquen les harmonioses obertures de la façana principal, finestres allindades que flanquegen el gran finestral d'arc de mig punt de la segona planta. | 08024-9 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, 08619-Borredà | La Llosada és una masia documentada ja en els documents notarials del s. XV on hi figuren capítols matrimonials i pagaments de dots als fadristerns del mas que es casen amb pagesos i filles de pagesos de cases veïnes. La construcció actual es del s. XVII i XVIII. | 42.1373900,1.9937600 | 416845 | 4665521 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41431-foto-08024-9-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de la Llosada (p.11). | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 41432 | Casa Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campalans | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R.(1990) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera, p.459-473. SERRA, R.(1998). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga, p.34-39 SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. | XVIII | Situada al carrer de la Font és una construcció de planta baixa i dues plantes superiors, coberta a dues vessants i que consta d'un gran pati posterior, anteriorment ocupat per horts i avui amb jardí i piscina. La façana consta d'una gran portalada amb arc rebaixat i un conjunt de finestres allindades distribuïdes a banda i banda de la porta i en els diferents pisos, aixoplugades pel ràfec de la teulada que cobreix la casa a dues aigües. A la planta baixa hi ha dependències per a magatzem; a la primera planta hi ha la cuina, el menjador, la sala, la biblioteca i a la segona planta les habitacions. Un elegant escala interior, oberta al bell mig de la casa comunica els diferents nivells de la casa i il·lumina les estances interiors. La casa, adaptada a les comoditats actuals, té una elegant façana a llevant, façana que dona a la zona d'horts i jardí; aquesta façana arrebossada i pintada és generosa en obertures d'entre les quals destaquen l'elegant balconada del primers pis, amb quatre portes allindades, i l'eixida d'arcs de mig punt de la segona planta. La casa es coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. | 08024-10 | Carrer de la Font, 08619- Borredà | La família Campalans, els orígens de la qual es remunten al s. XV, va adquirir, en una data imprecisa del s. XVII unes terres al nucli urbà de Borredà en les quals construí una gran casa on es traslladà a viure la família, mentre que a la masia hi van instal·lar una família de masovers. Pagesos benestants iniciaren una etapa d'expansió invertint en el negoci de la compra venda de la llana i al s. XIX, durant els anys de la Tercera Guerra Carlina, els alts comandaments de l'exèrcit carlí i la mateixa Dñ. Maria de las Nieves de Braganza i de Borbón, l'esposa del pretendent, va fer estada a can Campalans. La casa conserva un important arxiu documental i d'imatges que l'any 1989 va ordenar el grup d'història de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | 42.1363000,1.9955200 | 416989 | 4665398 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41432-foto-08024-10-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41435 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1988:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XV-XVIII | La casa, i molt especialment les seves façanes, requeririen una actuació de restauració, molt especialment la fusta que és, de bon tros, el material constructiu més deteriorat. | Casal situat al nucli urbà de Borredà construït a manera de masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana; a aquest cos central, el més antic, s'hi adossà un cos perpendicular que forma una característica eixida de doble balconada de fusta i a la qual hi ha adossat un característic pou que identifica i dona caràcter al casal. Ambdós cossos constructius es van alçar amb pedra irregular unida amb morter de calç i amb pedra polida i ben treballada a portes i finestres. Entre les moltes obertures destaca la gran portalada d'accés d'arc de mig punt fet amb grans dovelles, i també la balconada de fusta del cos perpendicular on hi ha el pou que deixa a la vista les encavallades de fusta que sostenen la teulada que cobreix aquest cos. | 08024-13 | C/ de Frontanyà , 3 08619-Borredà | La casa de can Font és documentada des dels primers anys del s. XIV com a hostal de Borredà. L'hostal, situat prop de l'església, allotjava viatgers que transitaven pel camí ral que anava de Berga a Ripoll. Tot sembla indicar que la família que regentava l'hostal, els Serra, eren originaris de Ripoll i que probablement foren establerts a Borredà pels abats del monestir. Durant força temps van mantenir els seus llaços amb la vila tall i com ho demostra el fet que l'any 1427 l'hostaler, Bernat de la Serra, pagava la dot pel matrimoni de la seva filla a Antoni Reixac, apotecari de Ripoll. Els Serra van arrelar a Borredà i ben aviat van poder ampliar el seu patrimoni: el 1433 Pere Joan Font, àlias Serra, l'hostaler, comprava un hort veí a l'hostal a l'amo del mas de la Llossada, amb el consentiment de l'abat de Ripoll. L'hort era situat al costat de l'hostal, al barri de Borredà, i al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop de la rectoria i del Querot del Padró de Borredà. A partir d'aquesta data els hostalers figuren en la documentació, indistintament, com a Serra, Font àlias Serra o Serra àlias Font. Al llarg del s. XV l'hostal s'engrandí i es van construir estables pels animals, s'amplià la capacitat de l'hostatgeria i el nombre d'horts i camps que proporcionaven a la família de l'hostal els productes indispensables per fer el servei; és per això que a finals del s. XV i al llarg dels segles següents ja s'esmenta el mas de la Serra de Borredà. Al s. XVII la documentació ja diferencia l'hostal del mas Font; l'Hostal estava en mans dels Gall, descendents de la masia veïna del mateix nom, i l'hostal disposava de forn, 6 llits parats al primer pis, un més a la cambra major, força ben condicionada. La casa de cal Font, annexa a l'hostal tenia terres escampades pel terme i al costat de la casa hi havia l'era, l'hort i les corts, corrals i estables pel bestiar. | 42.1362000,1.9945200 | 416906 | 4665388 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 41437 | Ca les 'Hermanes' o Casa del Pare Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-hermanes-o-casa-del-pare-coll | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XIX | Construcció entremitjeres formada per planta baixa i dos pisos, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal , que dóna al carrer de Frontanya. Restaurada l'any 2000-2002, la restauració va transformar la distribució interior de la casa per tal d'adaptar-la als nous usos de casa de colònies i d'acolliment. Es conserva l'estructura de la façana, respectant obertures i forjats, i és a la façana principal on hi destaca la llinda amb la data 1694, amb l'inscripció IHS i la creu. | 08024-15 | Carrer de Frontanyà nº 1, 08619-Borredà | Coneguda amb el nom de Cal Cristòfol, la casa fou, a finals del s. XVIII, seu de l'hospital de Borredà; aquesta institució ocupà la casa en espera de poder-se traslladar a un nou edifici que es va projectar l'any 1790 per iniciativa del rector Jaume Palmerola i un consell de veïns, en unes terres propietat de la família Vilardell. Fou Magdalena Vilardell i Roca qui interposà un plet i paralitzà el projecte. Fou aleshores quan s'optà per instal·lar, de manera provisional, l'hospital i casa de misericòrdia per a l'acolliment de pobres a la casa de cal Cristòfol, el 1812. Tot sembla indicar que l'hospital es va tancar el 1849. L'any 1890 el rector de Borredà, Joan Casadevall, aconseguí que les Germanes Dominiques de l'Anunciata s'instal·lessin a Borredà i hi fundessin una escola i una casa de acolliment i d'exercicis espirituals. La casa i l'escola ja funcionaven el 1898, estaven ubicades al carrer de Frontanyà, en un edifici que s'amplià al llarg dels anys. | 42.1361200,1.9942700 | 416885 | 4665379 | 1890-98 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | En el llibre 'Memòria. Una història Gràfica del poble de Borredà' s'hi reprodueixen una bona colla de fotografies de l'escola de les 'Hermanes'. La casa és administrada per la congregació religiosa d les Germans Dominiques de l'Anunciata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 41438 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell | SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XVIII | Construcció de planta rectangular. Coberta a dues vessants i que consta de planta baixa, dues plantes i planta sota coberta, amb les golfes. Tot i que avui resta integrada dins el conjunt urbà del casc antic de Borredà, quan es va construir a la baixa edat mitjana, i ampliar en els segles posteriors fins al XVIII, ho feu amb els criteris d'una masia. Davant mateix de la façana principal, orientada a ponent, i separada pel carrer, la família de cal Vilardell encara conserva els horts. A la façana hi destaquen les llindes de pedra de portes i balcons així com una eixida amb balconada de fusta; al sector de tramuntana hi ha el pou i la cisterna, construïts al s. XIX. | 08024-16 | Carrer de l'Església, nº 5, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII amb el nom de mas Vilardell, el casal es va construir sobre les terres i la masia baix medieval de cal Sala, situada prop de l'església parroquial. Al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352200,1.9940400 | 416865 | 4665279 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41439 | Rectoria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-borreda | SERRA, R. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, R.(1998: 34-39) : 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | La rectoria fou restaurada entre 1989 i 1990. | Casa entremitgeres de planta baixa i tres pisos situada al carrer de Manresa, prop de l'església parroquial. La façana, feta amb pedra irregular unida amb morter de calç , presenta dues obertures a cada nivell, les del sector de migdia són finestres i a la segona i tercera planta hi ha balcons al sector de ponent. Totes les obertures tenen llindes de pedra i destaca la porta d'accés la llinda de la qual porta inscrita la data de 1694. | 08024-17 | Carrer de Manresa núm. 7 , 08619.-Borredà | La primera rectoria de Borredà, documentada des del s. XV, era situada a la plaça del Padró, prop de l'hostal; a més de l'edifici comptava amb un hort, una peça de terra i una vinya; administrava també les rendes de les masoveries del Portal, del Corral, la borda i els emprius de la Faia, el mas Soldevila i diferents trossos de terra; per tot això el rector de Borredà pagava cens al monestir de Ripoll. La rectoria es va mantenir en aquest lloc fins a finals del s. XVII que fou traslladada al carrer de Manresa. La construcció de la nova rectoria fou iniciativa del rector Jaume Palmerola que també va impulsar les obres de construcció de la nova església parroquial. Al mateix temps que començaven les obres de construcció de l'església parroquial, iniciada el 1784, el rector aconseguí que l'abat de Ripoll li donés permís per buscar un emplaçament per a construir una nova rectoria. La vella era situada a la placeta del Padró, darrera de can Font i prop del carrer Frontanyà i el rector considerava que a més de ser massa petita s'omplia de pols quan es batia a la placeta i que l'hort era massa humit. Amb l'autorització de l'abat i amb la venda de la vella rectoria aconseguí els diners suficients per comprar una casa del C/ Manresa que ja estava construïda des del 1694 i que era propietat del paraire Benet Vilardell. Un cop adquirida l'amplià aixecant dues plantes més. | 42.1352200,1.9946500 | 416915 | 4665279 | 1694 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41439-foto-08024-17-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41440 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-0 | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVII-XIX | La casa fou restaurada per l'arquitecte Ramon Puig l'any 1988. | Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dues plantes superiors i sota coberta, La casa, restaurada l'any 1988, és coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la gran portalada d'accés, d'arc de mig punt format amb dovelles de grans dimensions i que encara conserva tallada la data de 1640; a la primera i a la segona planta es conserven les finestres amb les llindes originals de pedra i algunes de les quals foren convertides en balcons, incorporant baranes de ferro forjat. La planta sota teulada destaca per què, com altres cases de Borredà de famílies de paraires, té grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que permetien ventilar aquest nivell que feia d'estenedor de la llana. | 08024-18 | Plaça Major nº 2, 08619-Borredà | Cal Benet és una casa construïda a mitjans s. XVII davant de la l'església parroquial de Borredà, a la plaça Major del nucli urbà. Correspon a una família de paraires benestants de Borredà, membres del gremi de Paraires i teixidors de Sant Joan, els Cirera, que van emparentar amb la família Graugés, del mateix gremi i descendents de la masia del mateix nom. | 42.1356000,1.9939000 | 416854 | 4665322 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 41441 | Porta de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | ADELL, Joan Albert (1985: 135-136). 'Santa Maria de Borredà'. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210) 'El Berguedà'. 'Monuments de la Catalunya Romànica 1', Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1990: 91-97). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | La porta d'entrada de l'església parroquial de Santa Maria de Borredà és l'únic element que es conserva de l'església romànica; incorporada a la porta d'accés, situada al mur de ponent, consta de dues verles de fusta que porten incrustades les ferramentes. Es tracta d'una sèrie de tiges disposades horitzontalment, quatre per cada batent de porta, i estan formades per dos nervis juxtaposats els extrems dels quals acaben en forma de voluta. El centre de la tija és travessat verticalment per una altra tija més curta i amb els extrems amb volutes. Aquestes ferramentes feien una doble funció: reforçar la porta i, al mateix temps, decorar-la. Corresponen a un exemplar que és molt usual en les portes d'aquesta època i que trobem en altres exemples conservats al Berguedà, com per exemple Sant Martí de la Nou o Sant Andreu de Grèixer. | 08024-19 | Carrer de l'Església, 08619- Borredà | La porta de ferramenta correspon a l'església romànica bastida al s. XI, i que substituí un edifici anterior d'època Pre-romànica. L'actual església és un edifici del s. XVIII. | 42.1353700,1.9939400 | 416857 | 4665296 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41441-foto-08024-19-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia dels anys 1960-70 de la porta romànica de Sta. Maria de Borredà (p.19), abans de la neteja i restauració efectuada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 41445 | Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona. SERRA, Rosa (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA. (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La teulada es va restaurar l'any 1979, el 1980 l'escalinata d'accés i el 1981 s'iniciaren les obres a l'interior de la nau amb la decoració mural del presbiteri. | L'església és un espaiós edifici de tres naus, amb les laterals força estretes, que aixoplugaven antigues capelles; l'església és capçada amb un presbiteri rectangular, flanquejat per una capella al sector de tramuntana i per la sagristia a llevant. L'edifici és una construcció de pedra i calç, que tot i que conserva elements de l'època romànica com és el cas de la porta de ferramenta, situada a migdia, és una obra de finals del s. XVII i de tot el s. XVIII. Hi destaca especialment el campanar. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou incendiada i es van perdre el conjunt de retaules barrocs que decoraven les capelles laterals i l'altar major; als anys setanta del s. XX es redecorà l'altar major amb pintures murals dels pintors vigatans Camil Bofill i Benet Barniol. Al mur de llevant de l'església parroquial de Borredà, a una considerable alçada, prop del ràfec de la teulada, es conserva l'escut del monestir de Ripoll esculpit. S'hi representa un gall, el bàcul de l'abat i el signe del sol. | 08024-23 | Plaça Major, 08619-Borredà | La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic. | 42.1354200,1.9941300 | 416873 | 4665301 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 41448 | Campanar de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVIII | Campanar de planta quadrada, bastit amb carreus polits i escantonats i col·locats a trencajunt, al sector de ponent de l'església parroquial, als peus de la nau lateral . El campanar té una socalada de tres pisos i un cos superior de dos pisos més, acabat en un terrat rodejat per una balustrada. Conserva una de les campanes originals, fosa i instal·lada l'any 1858. | 08024-26 | Plaça Major, 08619-Borredà | El campanar es va començar a construir l'any 1790 i es va finalitzar el 1797, quan fou visitat per l'abat de Ripoll que mostra, amb aquestes paraules, la seva satisfacció: '... La mayor satisfacció nostra verem la Torre de las Campanas que de poch temps a esta part esta acabam de construir aquells parroquians moguts del impulsos de la pietat de qual torre a proporció del poble es bastament magnifica y conté quatre campanes mes que suficients per la convocació dels fidels a les funcions de la Iglesia'. Entre 1840 i 1845 s'hi instal·là un primer rellotge de ferro forjat que procedia del desamortitzat monestir de Sant Pere de la Portella, el qual va funcionar fins l'any 1945 que fou substituït per un altre que també era de segona mà. Les campanes es van fondre a l'era del Querol l'any 1858 i des del 2001 toquen totes les hores, i tots els oficis, amb l'ajuda d'un mecanisme automàtic. | 42.1354200,1.9939500 | 416858 | 4665302 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41451 | Oratori de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-marc | SOCA, I. (2000: 33-39)'Un oratori desconegut de possible origen medieval: Sant Marc de Borredà' a l'Erol nº 64, Berga. | XVIII | Restes de l'antic oratori de Sant Marc del qual només en resten dels murs amb unes alçades oscil·len entre els 0,40 i 0,80 metres d'alçada entremig dels quals es troben grans quantitats de runa i pedra procedent de la coberta i de la resta dels murs, terra i vegetació. Del que s'entreveu es pot deduir que es tractava d'una església de petites dimensions i d'una sola nau rectangular, probablement sense absis, i amb uns murs de 0,85-0,90 m de gruix. L'aparell és format per pedra escairada i poc polida, col·locada en filades irregulars. L'església era coberta, probablement, amb embigat i encavallades de fusta a doble vessant i no pas amb volta de canó, i amb lloses planes d'uns 0,40 m x 0,40 m que encara es poden veure entre les runes de l'oratori. La porta era situada al mur de ponent, lleugerament descentrada cap a migdia i sembla, per les restes amuntegades, que tenia llinda aguantada per dos muntants de pedra. | 08024-29 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, prop del lloc de Cirera, parròquia de Rotgers | No hi ha notícies documentals de l'existència de la capella anteriors al s. XVIII. Tot i que la primera notícia és el 1790 sembla que podia tenir orígens medievals. Aquest any 1790 els regidors de Borredà, Marc Cirera i Segimont Bardolet, responen a un qüestionari oficial enviat des de Madrid i on s'esmenta la processó de Sant Marc que es celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció al serrat del mateix nom i on 'antiguamente hi habia una capilla, que al presente hay vestigios'. Tot sembla indicar que el costum de fer la processó és va perdre entre 1820 i 1835. | 42.1491800,1.9878200 | 416369 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia: Isaac Soca | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 41452 | Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobira | SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | La família de Sobirà conserva importants col·leccions de mobiliari, material etnogràfic i eines de pagès. Conserva també l'arxiu documental familiar. | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, amb la porta d'accés adovella i finestres de diferents mides amb llindes de pedra. La façana de migdia destaca per la gran quantitat d'obertures de totes les plantes: la planta baixa amb tres grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que faciliten l'accés a les corts, avui en desús, i l'eixida de les dues plantes superiors i la de sota coberta, formades per dos arcades d'arc de mig punt amb pilar central. A banda i banda de les arcades de l'eixida es distribueixen, simètricament, finestres amb llindes de pedra. Adossada al mur de tramuntana i a nivell de la gran era enllosada de la masia, hi ha la capella familiar construïda fa pocs anys aprofitant les l'espai d'una antiga dependència d'ús agrícola. | 08024-30 | Carena de Sobirà | La gran masia de Sobirà és documentada des del s. XV; aleshores era coneguda amb el nom de Borredà Sobirà. L'any 1407 Guillem de Borredà Sobirà comprava la masoveria de les Nogueres a Joan de la Picola de Vilada i al cap de pocs anys el mas Sobirats del Vilar de Palmerola a Joan de Campalans; aquestes i altres compres que es succeïren al llarg dels s. XV-XVIII van fer de Sobirà una de les grans propietats de Borredà. A començaments del s. XVI el procurador de l'abat de Ripoll confirmava l'establiment del mas Borredà Subirà a favor de la família del mateix nom. | 42.1451800,2.0090700 | 418120 | 4666371 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41452-foto-08024-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41452-foto-08024-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia té una capella pròpia, dedicada a la Puríssima; la capella es va construir en un cobert adossat a la casa pairal. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 41453 | Sant Esteve de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-comia | GAVIN, J.M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1978: 222): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Ed, Barcelona. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | De l'església medieval no es conserven restes visibles llevat de dues finestres romàniques que encara es veuen al mur de migdia. L'actual edifici és una construcció del s. XVII tal i com es llegeix a la inscripció de la porta 'SEGIMON PUIG ME FECIT. 1690'. Al s. XVIII es substituí l'absis per un presbiteri rectangular més petit que la nau, i a cadascun dels seus costats s'hi afegiren unes capelles lateral. La primera volta d canó fou substituïda per una d'obra que cobreix la nau en quatre trams. Uns massissos contraforts subjecten els murs romànics de la vella nau que és de planta rectangular. La façana principal, amb la porta semicircular feta amb grans dovelles, és coronada amb un massís campanar d'espadanya. | 08024-31 | Comià, al peu de la riera de Merlès | El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 948 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles. Formava part dels dominis del monestir de Sta. Maria de Ripoll i l'any 1607 va perdre el seu caràcter parroquial per passar a ser sufragània de St. Vicenç de Maçanós. Refeta a mitjans s. XVII, avui depèn de la parroquial de Sta. Maria de Borredà. | 42.1308200,2.0488800 | 421392 | 4664739 | 1690 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Segimon Puig | Per accedir a l'interior de l'església cal demanar la clau a la rectoria de Borredà o al Restaurant Cobert de Puigcercós. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 41454 | El Soler de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-comia | SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia construïda en diferents etapes de la qual es conserva un cos central, més antic, de forma rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. Al s. XVIII la família fou ampliada considerablement amb l'adossament d'un cos d'estructura clàssica al mur de tramuntana. D'aquesta època són bona part de les obertures i l'element més destacat de la masia, la balconada de fusta aixoplugada pel ràfec de la teulada, a la façana de migdia. A llevant de la masia hi ha una interessant pallissa coberta a dues vessants i amb encavallades de fusta i pilars de secció quadrada. | 08024-32 | Parròquia de Comià, riera de Merlès | El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 951 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles. El lloc de Comià era dominat pel Maçanòs, una família feudatària del castell de la Guàrdia i del de Palmerola. L'any 1236 Bernat de Maçanós i la seva muller van establir a Pere Solà i a la seva família al mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià, situat al comtat d'Osona; el document esmenta rel pagament de l'establiment i el cens anual per el mas, les terres, les vinyes i l'ús del molí fariner. Al s. XIV Bartomeu de Soler pagava als senyors de Maçanós un cens anual en metàl·lic i 1/5 part de la producció anual de vi. | 42.1326400,2.0512400 | 421589 | 4664939 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 41457 | Santa Maria de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-salselles | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). 'Salselles, evocació històrica', a 'La Popa' núm. 4, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | L'església del que fou santuari de la Mare de Déu de Salselles és una construcció del s. XVII que segueix els esquemes dels barroc rural. Totalment ensorrada, constava d'una sola nau coberta amb volta i flanquejada per capelles laterals. La porta d'accés s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat, precedida per un porxo d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars amb capitells. El campanar és una torre quadrada que s'alça al mur de migdia, i té obertures d'arc de mig punt i una balustrada. Tot el conjunt es troba en un estat d'abandó lamentable des que fou assaltat durant la Guerra Civil (1936-39). Aquest fet, afegit al despoblament de la parròquia, els robatoris i els actes de vandalisme, i els efectes negatius de l'acció dels elements atmosfèrics, l'han acabat de malmetre. | 08024-35 | Salselles, riera de Merlès | La primera església, dedicada a Sant Pere, formava part del 'pagus' del Lluçanès, subunitat del comtat d'Osona i bisbat de Vic, fou cedida íntegrament al monestir de Ripoll l'any 948. La primera església pre-romànica, era dedicada a Sant Pere i també la posterior, romànica. Al s. XIV es documentada la creixent devoció mariana a l'entorn de la imatge romànica de la Verge i al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l'advocació. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès. | 42.0959800,2.0289300 | 419699 | 4660889 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml