Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46069 Pica https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica Presenta algunes esquerdes. Pica realitzada en un bloc de pedra de tipus conglomerat, té una secció lleugerament cònica amb la base més o menys plana i amb l'interior buidat, del qual no en veiem la profunditat. Les mides exteriors màximes són uns 56 cm d'alçada, per uns 100 cm d'amplada a la part superior (que té un diàmetre superior) i el gruix de les parets, també a la part superior, és d'uns 15 cm. Actualment és emprada com a jardinera. 08057-95 A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. 42.1730400,1.9451100 412873 4669527 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquesta pica forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part de l'entorn immediat d'algunes cases concretes del poble. 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46127 Taula de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-pedra XX Taula de pedra formada per dues parts clarament diferenciades, d'una banda, el sobre i de l'altra, el peu; les mides màximes de la taula són 70 d'alçada, 140 cm de llargada i 92 cm d'amplada. La part superior és conformada per una gran llosa de pedra (140 cm de llargada, per 92 cm d'amplada i uns 11 cm de gruix tot i que és molt variable). El peu, també de pedra, és una peça en forma de prisma de secció rectangular (56 cm d'alçada x 37 cm d'amplada x 21 cm de gruix), que sembla correspondre a un gran carreu reaprofitat, té la superfície ben tallada i amb acabat punxonat; en les dues cares laterals hi ha dos forats en cadascun, sembla que podria correspondre a una peça d'algun tipus d'obertura potser una finestra. 08057-153 A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. 42.1730100,1.9450500 412868 4669524 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es tracta d'una taula que forma part d'un conjunt de diversos elements que podem veure pels carrers del poble de Castell de l'Areny, es tracta de peces que formen part de l'entorn immediat de cases concretes del poble i que en conjunt tenen una funció ornamental, tot i que en aquest cas, també té la seva funció pròpia de taula. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46008 La Cercosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cercosa TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. XVII En procés d'enrunament. Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva part de l'estructura fins la coberta, part del costat sud-est s'ha ensorrat. Les estructures a més, estan molt cobertes de vegetació. La casa mostra una planta rectangular amb algun cos adossat, tenia planta baixa, primera, segona i unes petites golfes. La coberta era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que era orientada a migdia. En conjunt els murs mostren paredat comú format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus només desbastats. Es tracta d'una casa de dos cossos paral·lels, separats per una paret mitgera a planta baixa; a partir de la planta primera trobem un pilar central i divisions interiors de parets i envans per distribuir els espais. Pel que fa als forjats, a la planta baixa és de cairats recolzats a les parets amb llates i posts de fusta a sobre, a planta primera és de bigues poc carejades i alguns troncs amb encofrat de guix i morter al damunt. A la planta baixa els espais eren destinats al bestiar, encara hi ha restes de les menjadores. A planta primera la crugia del costat de llevant era destinada a sala amb la cuina de fogons, la pica i la llar de foc amb el forn de pa, a l'altre crugia sembla que hi havia habitacions, a través d'una de les quals s'accedia a la comuna, adossada a la façana de ponent. A la planta segona sembla que hi havia diverses habitacions. A pocs metres al nord de la casa hi ha les restes del paller. S'observa una gran estructura de planta rectangular allargada en sentit est-oest. Els murs són de paredat format per pedres irregulars, amb molta presència de pedres de mides grans, i a les cantoneres blocs desbastats. 08057-34 A l'extrem de llevant del terme municipal. L'estructura que podem observar de la casa de la masia la Cercosa sembla correspondre a una construcció d'entorn al segle XVII. Probablement amb algunes modificacions i reformes posteriors. Aquesta masia forma part de la gran finca de Camprubí, junt amb altres masies, com és la masia Soldevila, les Lloberes Baixes (al municipi de Palmerola), Can Saiol (Borredà), a més dels molins de Camprubí i el de Soldevila, entre altres cases. Les notícies documentals de les que tenim constància referents a la masia la Cercosa són escasses, en conjunt són dades en relació a documentació de la parròquia de Castell de l'Areny (ADS), bàsicament dades de compliment pasqual, en les que trobem referències des del segle XVIII. Del segle XIX també hi ha alguna referència en documents de l'arxiu municipal, és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu. Ja a finals del segle XIX, en una relació de les masies i els seus habitants de Castell de l'Areny, consta que a la masia Cercosa que és identificada amb el número 73, hi vivien set persones. 42.1688400,1.9743200 415280 4669032 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Accés difícil. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar durant força estona fins passat el mal pas, poc després arribem a la casa. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46023 Comagran de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagran-de-dalt XVIII Molt enrunada. Les restes de la masia es troben situades a la vall del torrent de la Cercosa, en el vessant orientat a llevant, a poca distància per sobre de les runes de la masia Comagran de Baix. La zona on es localitzen les restes és un terreny amb desnivell pronunciat, el qual actualment és ocupat per massa forestal que ha anat conquerint les antigues feixes de conreu. Les runes de la masia defineixen una estructura de planta rectangular que sembla correspondre a la casa, amb un petit cos adossat a l'angle sud-oest i al seu costat les restes d'una altra petita estructura. En conjunt els murs són fets amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars en els murs de la casa, amb peces més grans a les cantoneres, i a les estructures menors, amb paredat comú de material més irregular. Actualment les restes visibles tenen poca alçada conservada, tot i que gran part de les estructures estan molt cobertes per l'enderroc de les mateixes així com la vegetació que hi ha crescut. 08057-49 A l'extrem de llevant del terme municipal. Les referències documentals conegudes que facin esment a la masia Comagran de Dalt són molt escasses, en concret es tracta d'algunes mencions en documentació del segle XVIII. Bàsicament són informacions localitzades en la documentació eclesiàstica del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS), com les dades referides al compliment pasqual. També trobem algunes cites, entre la documentació de l'arxiu municipal, com és l'anotació de la casa Comagran de Dalt (junt amb la majoria de cases del municipi), en un llevador del 1858 (AMCA, unitat 170). Del 14 de gener de 1898 data una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants, on apareix registrada la masia Comagran de Dalt amb el número 72, moment en que consta que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. 42.1663800,1.9734800 415207 4668759 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Per accedir hi ha diverses rutes. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar fins abans del mal pas, està situada a poca distància just abans d'aquest pas.A poca distància al sud-est trobem les runes de la casa Comagran de Baix, situades a peu del camí que portava cap a Sant Jaume de Frontanyà passant per la Cercosa, situada a uns centenars de metres més al nord-est seguint la mateixa vessant. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46024 Comagran de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagran-de-baix XVIII Molt enrunada. Les restes de la masia es troben situades a peu de l'antic camí de Sant Jaume de Frontanyà, en una zona de fort desnivell, en el vessant que mira a llevant i que conforma part de la vall de la riera de la Cercosa. La zona actualment és ocupada per bosc, tot i que es pot veure gran quantitat d'antigues feixes de conreu pel seu voltant. Les estructures de la masia estan força enrunades, mostrant una casa de planta rectangular d'entorn a 6,60 m per uns 5,40 m; és construït amb murs d'uns 50 cm de gruix, a partir de carreus desbastats i pedres irregulars formant paredat comú i a les cantoneres carreus també desbastats de mides més grans. La casa es mostra amb la que devia ser la façana principal orientada cap a llevant, seguint la topografia del terreny. Actualment, l'alçada dels murs visibles és molt variable, a més, gran part de les estructures estan cobertes per la runa de la mateixa casa, junt amb vegetació que hi ha crescut. 08057-50 A l'extrem de llevant del terme municipal. Les informacions documentals conegudes que es refereixin o esmentin la masia Comagran de Baix són molt escasses, en aquest sentit només tenim notícia d'algunes cites ja de ple segle XVIII. Consten referències en la documentació eclesiàstica referent al compliment pasqual del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS). En documentació de l'arxiu municipal també apareix referenciada la casa Comagran de Baix, en un llevador del 1858 (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898, s'identifica la masia Comagran de Baix amb el número 71, però consta com a ruïnosa. De fet, en aquestes cronologies, en la documentació del compliment pasqual de la parròquia ja només s'esmenta Comagran, sense fer referència o distinció entre Comagran de Dalt i Comagran de Baix. Període en que consta que Comagran de Dalt encara era habitada. 42.1664000,1.9735600 415214 4668762 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Per accedir hi ha diverses rutes. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar fins abans del mal pas, està situada a poca distància just abans d'aquest pas.A poca distància a l'oest trobem les runes de la casa Comagran de Dalt i a uns centenars de metres més al nord-est seguint la mateixa vessant hi ha la masia de la Cercosa. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
83096 Roc dels Quatrre batlles https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-dels-quatrre-batlles MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. TORRES, C. A. (1905). Pirineu Català 'El Bergadà' IT. 114 de Bagà a Saldes per l'estret de Llúria. DDAA (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Camí de Gisclareny (ICR, 92). Cobert de vegetació i d'arbres Roc o cim de la serra de Gisclareny damunt del bac extremer (TM.de Bagà) i Santa Fè de Quer que delimita quatre termes municipals (Guardiola de Berguedà, Bagà, Gisclareny i Vallcebre). Era punt de reunió entre els batlles dels diversos municipis per tractar termes relacionats amb les pastures els emprius i els drets de barra. Es troba al costat del camí ral de Bagà a Gisclareny passant pel pas dels Portells i seguir en direcció a la Collada de Turbians per Rocadecans. Actualment és un punt cobert de vegetació i hi existeix un punt geodèsic i una fita de delimitació 08093-186 A l'extrem merdional del terme municipal de Gisclareny al capdamunt del bac extremer La història d'aquest camí es remuntaria en ápoca medieval quan servia per enllaçar els nuclis de Bagà amb Gisclareny per la collada de Turbians. Aquest camí és esmantat per E. Martín (Martín, 2005) com una de les vies que permetia connectar la part més oriental del municipi amb els nuclis de Cal Noguera, Cal Estevenó, Rocadecans amb la part central. A l'anventari de Camins remaders del Berguedà (DDAA. 2007 Inventari de Camins ramaders del Berguedà) surt esmentat com a 'camí de Gisclareny' a la fitxa ICR.92. Aquest camí enllaçava mb el camí de Bagà a Gòsol (ICR.40) passant per Gisclareny al veïnat de Berta. De la csa de Rocadecans passava a la collada de Turbians i baixava per les costes de Cal pere Vilella fins a Cal Ralé on hi havia dret a abeurada i d'allí continuava pel vessant solell fins a Sant Miquel. De sant Miquel segui el ytraçat de la pista actual fins a Berta on es trobava amb l'encreuament del camí de Bagà a Gòsol i el que baixava a Espunya. (Camí de Maçaners). Aquest camí és citat en un mapa a escala 1:50.000 com a camí vell de Gòsol datat de 1949 i també en un topografic de 1:50.000 vell de la Pobla de Lillet datat de 1952 i denominat ' Camino de Santa Fe' referint-se a Santa Fè de Quer (TM de Bagà) 42.2370100,1.8450300 404703 4676737 08093 Gisclareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83096-foto-08093-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83096-foto-08093-186-3.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella El roc és pas obligat del camí de Bagà a Gisclareny. Aquest camí figura inventariat amb la fitxa núm ICR.92 o camí de Gisclareny a l'inventari de camins ramaders del Berguedà (DDAA; 2007. Inventari de camins ramaders del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà). Aquest camí que surt del monestir de Sant Llorenç es dirigeix als plans de Rebollet, cal Viudu i s'enfila pels obacs de la vaga major fins al roc dels Quatre batlles. D'allí segueix cap els plans de la casa de Rocadecans, Cal Raler i arriba a Sant Miquel en forma de carrera. També tenia algunes variants que permetien connectar amb el camí de Vilella (fitxa. 182) per mitjà de les costes de Rocadecans i el torrent de Ca L'Estevenó (fitxa 180). 122 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
83005 Cal Jovell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jovell <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA (2019). Cal Jovell. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; Fitxa 3346. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 63;. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> XVII-XIX Recentment se n'ha refet la coberta, s'han rejuntat les façanes i el cos de les pallisses ha estat convertit en apartaments, fet que els buits de les obertures de les eixides i pallisses han estat reconvertits en finestres perdent part de la identitat. <p>Es tracta d'un important conjunt arquitectònic format per la masia de Cal Jovell amb els seus coberts i quadres annexes i situada a l'extrem més occidental del veïnat del Clot del Pou prop del veïnat del coll de la Bena i al costat del camí ral. Tal i com succeeix amb la resta de construccions de Gisclareny, el conjunt arquitectònic es compon de la masia, les quadres, les pallisses i l'era batre el gra tancades darrere un mur o baluard que les delimita de les zones de conreu. La masia pròpiament dita reuneix les característiques de les masies de tipus clàssic amb una planta rectangular, tres cossos i estructurada mitjançant una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab amb el vessant est formant un ampli voladís i amb estructura de cavalls i llates de fusta. Presenta el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia i on s'obre també la porta d'entrada. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit en totes elles excepte la façana principal que està ocupada majoritàriament per eixides descobertes. Aquesta façana s'organitza mitjançant un porxo cobert amb llindes de fusta i separat per pilars de maçoneria de secció quadrada que sosté un ampli balcó corregut que ocupa tota la longitud de la façana i que a la vegada està cobert per una teulada de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, fet que li dona una imatge molt característica. En aquest balcó s'hi obren dues balconeres i s'hi conserven dos 'bancs escó' amb respatller de fusta. Damunt seu i coincidint amb el nivell de golfes s'hi obren quatre finestres rectangulars de mida petita. Val a dir que el cos de l'eixida està annex al volum de la casa. Les façanes laterals hi han poques obertures llevat de la façana est on hi ha una eixida oberta al primer pis aixoplugada per un ampli voladís de la coberta. La façana nord i oest estan mancades gairebé d'obertures per a protegir-se dels agents climatològics i cal destacar-ne el volum semicircular del forn de pa existent a la planta baixa. Tant sols s'obre una petita finestra rectangular a l'alçada del primer pis. L'aparell constructiu de la casa és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els bastiments d'algunes de les obertures de la planta baixa. No hem pogut accedir al seu interior. Adossat a la part sud-est hi ha un segon cos corresponent amb la pallissa amb una planta rectangular de PB +1 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. L'accés es realitza des de la planta baixa mirant a l'era. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del buit respecte el massís excepte la façana nord que està integrada al cos principal de la masia i el de llevant que és completament cega. La resta de façanes, especialment la sud i oest, són pràcticament obertes ja que corresponen a l'espai de pallisses. Es caracteritzen per tenir àmplies obertures que abracen l'espai de façana i que estan separades mitjançant pilars de pedra que fan la funció de sostenir les cobertes i que abracen l'alçada de les dues plantes. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra amb treballada i escairada, unida amb morter de calç i col·locada en filades més aviat irregulars i horitzontals. Segons algunes fotografies de principi dels anys'90 aquesta pallissa conservava els trets originals a la façana sud amb el buit de les obertures protegides per posts de fusta col·locades verticalment. Just davant d'aquest àmbit hi ha l'era de batre el gra que està tancada mitjançant un mur o baluard de pedra i maçoneria que l'uneix amb la casa. El portal d'entrada es situa a sud, just davant de l'era i està format per una portada coronada per una llinda de fusta i aixoplugada per una coberta a dues vessants de teula ceràmica. Adossat a ponent hi ha un cos rectangular cobert amb teulada a un sol vessant obert a l'era.</p> 08093-95 A l'extrem més occidental del veïnat del Clot del Pou a l'est del Roser i al costat del camí ral de coll de la Bena. <p>La casa de Cal Jovell no sembla ser anterior al segle XVII. Segons Martín (Martín, E; 2005) aquesta casa es va convertir en una de les masies més importants de Gisclareny el segle XVIII juntament amb la masia del Clot i cal Baraut, entre altres. Segons un document de 1762 la casa de cal Jovell estava a mans de Jaume Tor. De fet al cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) aquest Jaume Tor posseïa 4 cases, estaven habitades per 6 persones, pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 4 lliures, 6 sous i 8 diners de cadastre reial i 18 sous per als caps de bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (AMG, amillarament 1863) la casa de Cal Jovell estava a mans de Pere Tor. Estava habitada per 8 persones majors de 7 anys i pagava una contribució de 619 rals de contribució rural, i 72 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i encara avui està habitada com a segona residència.</p> 42.2497900,1.7808000 399424,9 4678230,8 08093 Gisclareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella La casa conserva en molt bon estat els trets bàsics i característiques de les masies de Gisclareny motiu del que es considera l'exemple més clar i ben conservat de masia. Val a dir que el cos de les pallisses ha estat restaurat recentment paredant-ne les grans obertures de la pallissa per convertir-les en finestres i deixant únicament com a testimoni la part de sota coberta que conserva el pilar central i part de les posts de fusta verticals. A la planta baixa també se n'han tapiat les obertures per convertir-les en porta i finestres. La façana del cos principal ha estat rejuntada amb ciment i la teulada ha estat refeta recentment. Analitzant en detall els seus paraments no sembla pas correspondre que sigui una construcció anterior al segle XVII. 119|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
66507 La Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-2 PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 25. Ajuntament de Cercs. XVII-XVIII La masia es troba en procés d'enrunament. Es tracta d'una masia situada a l'extrem més nord del municipi, propera als Cingles de Vallcebre. Actualment la masia mostra part de la seva estructura enrunada, encara que conserva un alçat important dels murs, la casa es conserva en algunes parts fins a forjat de planta primera. El conjunt està conformat per una construcció principal, l'habitatge, amb un paller adossat al costat de ponent, i altres petites construccions annexes al voltant, davant la façana principal hi ha el pla de l'era delimitat en part per un petit mur perimetral. El conjunt format per la casa i el paller mostra una planta rectangular allargada, amb orientació de la façana principal de la casa vers el sud-est. La casa constava de planta baixa, planta primera i un nivell sota-coberta; tenia teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual obra a migdia. Fotografies antigues ens permeten saber que la façana principal és on hi havia la majoria de les obertures, la porta d'accés de llinda plana de fusta sobre muntants de carreus, pel que fa a les finestres, eren poquetes i de constitució senzilla. Adossat a la façana sud hi ha un contrafort. Al costat oest hi havia un paller, avui conservat parcialment, era de dos nivells, i amb coberta a un sol vessant, tot seguint el pendent de la coberta de la casa per aquest costat. L'accés al nivell superior del paller era per la façana sud a partir d'una petita escala de graons de pedra. Casa i paller estan bastits amb murs de pedres de tall irregular i a les cantoneres carreus més ben tallats que reforcen l'estructura. Al costat de ponent de la casa a pocs metres hi ha les restes d'una petita construcció, bastida amb murs de pedra i amb presència de maó massís en algunes parts; la funció d'aquest cos sembla que era de corts. A la part posterior de la casa hi ha un pla delimitat en part per el mateix desnivell del terreny, el qual es troba regularitzat amb murs de pedra seca, en part per les estructures de la casa i el paller i també per un mur de poca alçada; sembla que havia estat utilitzat com a tancat pel bestiar. En els murs del marge destaca una obertura que obra a un petit espai, de funcionalitat desconeguda, però que podria haver estat emprat com a fresquera. 08268-17 A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli Les característiques constructives de les estructures de la masia semblen correspondre a una cronologia moderna, probablement del segle XVII o XVIII. La Costa apareix referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Sant Salvador de la Baells, en la qual hi consta registrat Joan Vilella. 42.1924500,1.8511700 405143 4671783 08268 Cercs Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga S'hi arriba a través d'una pista forestal que s'agafa a carretera de Sant Corneli a Fígols, encara que el darrer tram és d'accés complicat, és preferible anar-hi a peu.La masia està catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66678 Mina Esteve o de la Frau https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-esteve-o-de-la-frau BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. XIX-XX El sediment i la vegetació van cobrint les restes que conformen la mica Esteve. Les restes visibles de la mina Esteve són bàsicament un desguàs de la mina, format per una obertura en arc en pedres que dóna pas a l'interior d'una curta galeria coberta amb volta de canó feta bastida en pedres. Aquest desguàs és situat sota un dipòsit de carbó. El dipòsit de carbó, molt cobert de vegetació, està format per murs de pedra, bastit arrambat al mateix terreny; aquest dipòsit era el punt de recepció del carbó que baixava a través del cable aeri de la mina Alfonso al nivell Esteve, punt a partir del qual era traslladat amb les vagonetes cap al pla inclinat. La bocamina Esteve es troba situada al costat del dipòsit, tot i que avui dia no és visible degut al sediment i vegetació que s'hi ha acumulat. 08268-188 A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. Els primers en explotar de la mina van ser l'empresa Garavetti, Vellino, Bovio i Cia, coneguts com els italinans, entre els anys 1885 i 1888, encara que n'era propietari l'empresa Ferrocarril y Minas de Berga. Aquesta empresa se la va vendre junt amb la resta de propietat al Sr. José E. de Olano y Loisaga el febrer de 1895, el qual era el principal accionista de D.G.E. de Olano. Amb la constitució de la societat Carbons de Berga S.A., es va continuar l'explotació de la mina fins al seu tancament, cap a l'any 1919. 42.1888800,1.8574600 405657 4671379 08268 Cercs Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66678-foto-08268-188-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El desguàs de la mina sovint s'ha confós amb la bocamina. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66679 Mina Sant Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sant-josep BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. XX A pocs metres de la bocamina podem veure els primers despreniments de l'interior de la galeria. La bocamina de Sant Josep està formada per un mur de contenció fet en pedres que dóna pas, a través d'una obertura mig tapiada, a l'interior de la galeria, la qual és directament la roca picada. Actualment es poden fer uns quants metres de galeria, però ja des de bon inici s'hi observen despreniments. Aquesta bocamina és l'originària de l'explotació, d'aquí surtien les vagonetes que seguint la corba de nivell, es dirigien cap al pla inclinat, punt en el qual el carbó era traslladat fins el nivell Consolació. Aquest trajecte de les vagonetes fins al pla inclinat, va ser modificat per tal d'escurçar el recorregut i fer menys maniobres, així a la plaça on hi ha la boca mina i algunes restes de les edificacions de tallers i magatzems de la mina, hi ha l'inici d'un túnel transversal a través del qual circulaven les vagonetes, fins a sortir al punt on avui dia s'atribueix a la bocamina Sant Josep, situat al peu de la carretera que porta a Sant Corneli, just per sobre de la colònia de Sant Josep. En aquest punt les vagonetes enllaçaven amb el pla inclinat. Aquesta sortida del túnel transversal és un obertura en arc, tancada, a la que no es permet l'accés a l'interior de la galeria; el fet de ser el punt de sortida del carbó va facilitar que la gent hagi associat aquest accés com a la bocamina Sant Josep. De fet, anys més tard, es va modificar el túnel transversal, fet que enllacés directament amb l'interior de la galeria de la mina Sant Josep, així evitaven que les vagonetes haguessin de sortir a l'exterior i s'escurçava encara més el trajecte des del punt d'explotació fins l'enllaç amb el pla inclinat. 08268-189 A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. La mina Sant Josep està situada a una altitud de 815 m, a la dreta del torrent de la Frau. Fou explotada entre els any 1902 i 1975. L'any 1924 s'hi va instal·lar la ventilació mecanitzada. Els dos últims anys de servei d'aquesta mina serviren per treure el carbó que veïna de Vallcebre i com a boca de ventilació de la mina Consolació. 42.1872400,1.8599800 405863 4671195 08268 Cercs Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66679-foto-08268-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66679-foto-08268-189-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la zona d'enllaç amb el pla inclinat, on hi ha la bocamina del túnel transversal, s'hi conserven diverses edificis i estructures. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66680 Mina Alfons o del Moroto https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-alfons-o-del-moroto BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. XIX-XX L'accés a la mina està quasi totalment coberta de sediment i vegetació. La bocamina Alfons està formada per un mur bastit de pedres que actua de mur de contenció del terreny, i en el que hi ha la boca d'accés a l'interior de la mina. Es tracta d'una obertura feta en pedres col·locades a maners de dovelles, formant un arc de mig punt que té continuïtat, almenys uns metres, conforman la volta de canó de la galeria. Actualment, la boca es troba quasi totalment sitjada. 08268-190 A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 876 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917, primer per part de l'empresa D.G.E de Olano, i ja a partir de 1911 a través de l'empresa Carbons de Berga S.A. i fins al moment del seu tancament. 42.1876600,1.8583400 405728 4671243 08268 Cercs Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El carbó extret d'aquesta mina, junt amb la mina Milagros, ja fora del municipi de Cercs, era trasportat per un cable aeri fins al nivell Esteve, a fi de ser traslladat a través del pla inclinat fins al nivell Consolació i fins a l'estació de Fígols. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66682 Cable aeri de la mina Alfons al nivell Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/cable-aeri-de-la-mina-alfons-al-nivell-esteve BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. XX Les estructures estan molt cobertes de vegetació. Es tracta d'un cable aeri o funicular que permetia el transport de carbó des de la mina Alfonso fins al nivell de la mina Esteve, des del qual a través d'un ferrocarril era transportat fins el cap del pla Natàlia. Es conserven diverses restes d'aquest cable, dues grans estructures de suport del cable es troben al vessant nord del torrent de la Frau i dins el terme de Guardiola de Berguedà, són estructures formades per grans murs bastits en pedra (en un dels casos, part dels angles superiors són en maó massís), són murs d'alçada considerable; en un dels casos encara es conserva part del cable i dels elements de suport d'aquest. Dins el terme de Cercs al nivell de la mina Esteve, en el punt d'arribada del carbó que es transportava en el cable aeri, es conserva una estructura de dipòsits on s'acumulava el material per ser carregat amb vagonetes fins al pla inclinat a través del qual es transportava fins el nivell Consolació. Es tracta d'una construcció que era emprada com a punt de recepció del carbó que era baixat pel cable aeri, en aquesta estructura hi havia un seguit de dipòsits o tolves permetien l'emmagatzematge del material fins al moment del seu transport, encara són visibles algunes de les sortides del carbó de les tolves. 08268-192 A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. La mina Alfons va estar en funcionament entre els anys 1893 i 1917, el carbó que se n'extreia era transportat per aquest cable aeri o telefèric fins el nivell de la mina Esteve, posteriorment a través de vagonetes es feia arribar fins al pla inclinat per poder arribar a l'estació de Fígols. Sembla que el funicular va funcionar els mateixos anys que la mina Alfons i potser uns pocs més, fins com a molt l'any 1919, quan es va deixar d'explotar la mina Esteve. 42.1888800,1.8574600 405657 4671379 08268 Cercs Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Sembla que aquest funicular a més del transportar el carbó de la mina Alfons, també era emprat per baixar carbó de la mina Milagros, situada dins el terme de Guardiola de Berguèda, i carbó d'altres mines. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66683 Cable de Sant Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/cable-de-sant-josep BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. XX Està abandonat i alguns elements estan malmesos. El funicular o cable aeri de Sant Josep, era també anomenat cable d'estèrils, el seu traçat s'iniciava a nivell del rentador situat a la colònia Consolació, damunt la colònia Sant Josep hi havia l'estació d'angle, a partir de la qual s'iniciava el darrer tram fins al punt o l'estació de retorn, situat ja fora del terme municipal de Cercs però prop del límit. Dels elements conservats del cable d'estèrils cal fer esment a l'estació d'angle, un edifici de planta més o menys rectangular, allargada, per bé que conformant una mena de lleuger gir; es troba sobre la carretera de Sant Corneli, a l'alçada de la Colònia Sant Josep. Es tracta d'un edifici bastit sembla que als anys 50 del segle XX, és bàsicament de murs de maó i coberta de voltes encofrades de formigó. Encara que al municipi de Guardiola, cal fer un esment al punt l'estació de retorn de les vagonetes, en aquest punt es conserva una interessant torre o pilona de fusta del cable i a la part posterior de la qual es conserva el mecanisme del cable. Aquest punt era on les vagonetes eren buidades per mitjà d'un sistema mecànic tot abocant l'estèril a la terrera. 08268-193 A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. El cable d'estèrils és obra de 1952. 42.1842300,1.8627400 406086 4670857 08268 Cercs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66683-foto-08268-193-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66684 Pla Porvenir-Natàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-porvenir-natalia BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. XIX-XX Es conserven poques restes dels plans inclinats. Es tracta del pla inclinat que va facilitar el transport de les mines de Sant Corneli, inicialment, les mines anomenades Porvenir, Ventura, Rafaela, Petra, Sant Romà, Alegria, Consuelo i Francisca, fins al nivell Consolació des d'on era transportat fins a Berga a través del tranvia de sang. Posteriorment, el pla que inicialment era anomenat Porvenir, va tenir modificacions diverses, passant una part d'aquest a rebre el nom pla Natàlia, i posteriorment era anomenat només com a pla Natàlia. D'aquests plans l'element més ben conservat i quasi bé l'únic és l'edifici del fre, situat a la part superior del pla Porvenir o Natàlia, a Sant Corneli. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per murs bastits en pedra amb grans cantoneres de pedra ben tallada i a la part superior amb els angles en maó massís. L'edifici conserva tota la seva alçada, per bé que no té coberta, i que actualment es troba molt cobert de vegetació; fins fa pocs anys encara es conservava l'eix del tambor motriu del pla. 08268-194 A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. Els plans inclinats que van donar sortida al carbó de les mines de la zona de Sant Corneli van començar-se a construir amb l'inici de l'explotació minera a la zona, ja que no es comptava amb cap mitjà de transport per moure el material i poder-lo transportar dels del nivell Sant Romà fins al nivell Consolació. Inicialment aquest recorregut es va cobrir amb un pla inclinat que es va posar en funcionament l'any 1871, era anomenat pla Porvenir, el punt de sortida era entorn a la cota 948 i descendia fins al nivell Consolació a una cota de 700 m., des d'on el carbó era transportat a través del tranvia de sang fins a Berga. L'any 1894 es va fer una modificació en el pla determinant que passes a estar format per dos trams de plans inclinats, el tram inicial continuava essent anomenat pla Porvenir, però va sofrir una adaptació, sembla que desplaçant lleugerament el pla ja que havia entrat en funcionament la mina Esteve i es volia facilitar el transport d'aquesta i de la mina Alfonso. Sembla que des del nivell Esteve fins al nivell Consolació el pla continuava tenint el mateix traçat que l'inicial pla Porvenir, per bé que ara passava a denominar-se pla Natàlia (segons diu J. Corominas, en honor a la muller de José E. de Olano), aquest pla es va inaugurar amb gran celebració religiosa i popular el dia de Santa Bàrbara del 1894. Sembla que a partir de l'adaptació del pla també es van modificar els amples de via. Entorn al 1940, quan el nivell Esteve va deixar de funcionar, sembla que es va tornar a modificar el pla inclinat a fi de fer-lo més àgil; en aquest moment es va tornar a deixar un pla d'una sola tirada, eliminant la maniobra del nivell Esteve, a més es va modificar el punt d'inici del nivell superior de Sant Corneli, situant l'estació en una cota lleugerament superior. Aquest nou pla funcionava amb un torn accionat per un motor elèctric. Posteriorment va caldre tornar a adaptar el pla inclinat per adaptar-lo al nivell Sant Josep, aquesta actuació data d'entorn al 1947; fins llavors la mina Sant Josep havia comptat amb el seu propi pla inclinat, però aquest havia quedat totalment obsolet, es va decidir eliminar-lo i modificar el pla Natàlia. Aquesta adaptació va consistir en crear una mena de corba per tal de facilitar l'enllaç de les vagonetes del nivell Sant Josep, així el pla quedava partit de nou en dos trams però que conservava el traçat, només es va fer una desviació al nivell Sant Josep i també es va perllongar a part la part inferior, al nivell Consolació, allargant el traçat fins la cota 690. En aquest moment consta que es modernitzà amb la instal·lació d'un torn accionat per un motor elèctric. Aquest pla va funcionar fins entorn als anys 60 del segle XX quan es va posar en funcionament nous i més moderns sistemes de transport per l'interior de l'explotació, un transportador anomenat 'descensor' que unia Sant Josep amb la Consolació. 42.1863500,1.8573300 405643 4671099 08268 Cercs Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66684-foto-08268-194-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest sistema de plans inclinats a més de fer el transport del carbó també eren utilitzats per fer arribar els materials necessaris per el manteniment de les mines, així com per abastir de tota mena de productes a la Colònia de Sant Corneli. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
49652 Can Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gironella -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Gran masia de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i dos nivells superiors. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. L'accés a l'edifici s'efectua des de la façana més oriental mitjançant un portal amb grans carreus de pedra regulars i escairats en els brancals i amb una gran llinda monolítica que duu una inscripció, avui dia gairebé desapareguda a causa de l'erosió de la pedra. Malgrat tot encara es poden esbrinar diversos caràcters: '....TONI... NELLA... 34'. Segons informacions recollides les lletres corresponen a Antoni Gironella i els números a la data de 1734; a més també hi havia una creu incisa. A la mateixa façana i a nivell de planta baixa s'observen dues grans arcades de mig punt mig tapiades amb sengles portes d'accés. Una d'aquestes arcades està configurada a base de grans carreus de pedra regulars en els brancals i dovelles, també de pedra i regulars, que conformen l'arc de mig punt. La segona arcada disposa d'un revestiment senzill a base d'un arrebossat simple que no deixa observar la configuració dels murs perimetrals. Al primer nivell es localitzen un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill, i dues finestres amb grans carreus de pedra en els brancals i llindes monolítiques. Pel que fa a la façana de migdia hi destaca una galeria porxada amb llindes d'arc de mig punt, a la primera planta flanquejades per balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de forja decorada amb reganyols sota del passamà i al sòcol, i a la segona planta, dues grans obertures d'arcs de mig punt amb barana de ferro de disseny senzill i una finestra senzilla a banda i banda. La façana de ponent disposa de diverses finestres a nivell de la primera planta sense que s'observi cap element destacable. Totes les façanes estan revestides amb un arrebossat simple i uniforme a tot l'edifici. De l'interior destaca la zona dels baixos, estructurats en diverses crugies paral·leles, de la que destaca que algunes estan cobertes per una volta encofrada de pedra i altres amb maó de pla, en alguna crugia també trobem algun arc de reforç fet amb carreus de pedra i altres de maó. La resta dels forjats estan realitzats a base de bigues de fusta amb llates i maons de pla. S'observa varietat de materials i tècniques constructives, resultat de diverses modificacions realitzades al llarg del temps per tal d'adaptar els espais als canvis d'ús. A planta baixa també es conserva l'espai del pastador, amb el forn de pa. A nivell de planta baixa, mostra l'estructura d'una casa senyorial amb una gran sala central; entre altres elements també conserva el pou, situat a l'exterior, però amb accés directe des de la planta primera, a través d'una terrassa. S'ha recollit la informació de que la masia, tot i que actualment tapiades i no visibles, conserva tines per al vi. Altres elements remarcables conservats són una fornal o un viver. La casa té annexa una altra construcció que havia estat la masoveria, en un dels murs hi ha un carreu amb la data 1854. La masia compta amb un clos amb el seus portals, i al seu voltant immediat altres construccions. 08092-11 A l'extrem nord-est del terme municipal. Prop de la carretera de Gironella a Vic. La masia de Can Gironella, mostra diferents fases constructives, les més visibles i importants són les obres del segle XVIII, testimoniades a la llinda de la porta d'accés, la qual té gravada la data 1734 (avui desapareguda parcialment) i també les obres del segle XIX i XX; sembla que segurament és al segle XIX quan es construeix el cos de la galeria que amplia un crugia més la casa per el costat sud. Sembla bastant clar que la casa té amagada en la seva arquitectura, elements o part de l'estructura de cronologies anteriors, es fa difícil identificar-les a simple vista per les reformes i modificacions posteriors i també perquè les seves façanes tenen la superfície arrebossada i pintada, fet que regularitza l'edifici i que no deixa veure traces de possibles estructures anteriors. De tota manera, a nivell de planta baixa el seu interior permet detectar diferents moments constructius poden apuntar que les obres del segle XVIII van comportar un engrandiment de la casa. Les notícies documentals referides a la família Gironella es remunten almenys al segle XIII; consta que Guillem Ramon de Gironella era canonge de la Seu de Girona i trobador, es conserven tres poemes escrits en occità. Un altre personatge, Simon de Gironella va ser veguer de Ripoll i del Ripollès el 1306 i d'Osona, Bages, Berguedà i Ripollès el 1308. Posteriorment, consta que un tal Ramon de Gironella va ser paborde de Lillet entre el 1355 i 1374. També del segle XIV és l'establiment d'un benefici a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs per part de la família Gironella. Hi ha diferents referències documentals que testimonien que una branca de la mateixa família van ser proveïdors de diversos tipus de productes com blat, vi o aiguardent, als Barons de Pinós i Mataplana, suposem que també del moment en que eren barons de Gironella. En el fogatge de 1497 (IGLESIES, 244) hi figura referenciat un tal Pere Gironella en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, trobem que apareix Joan Gironella, com a cònsol de la parròquia i terme de Gironella. (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Gironella, de fet el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica els pertocava pagar 123 rals, essent una de les principals propietats del terme juntament amb Cal Feliu i ca n'Arola. (AHG) Posteriorment, es sol·licità als ajuntament l'enviament de la relació de cases de pagès i els seus habitants, documentació que consta que s'envià a l'octubre de 1855,(AHG) segurament és la mateixa informació que consta en el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), on consta que a Can Gironella era de Rosa Gironella. 42.0394100,1.8917200 408271 4654746 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La família propietària de Can Gironella va mantenir el cognom fins no fa massa generacions, actualment s'ha perdut. Aquest llinatge es vincula directament amb la vila, tot i que no ha estat estudiat, la família explica que la documentació recull que en un moment no concretat, sembla que potser d'inicis de l'època moderna, una branca dels Gironella va rebre aquesta finca, en la que constava el castell o la torre petita, i que l'altra part s'hauria quedat amb el que deuria ser el castell de Gironella pròpiament. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
49755 Peces d'una turbina Fontaine https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-duna-turbina-fontaine XIX-XX Les dues peces d'una antiga turbina hidràulica Fontaine estan situades a l'inici de la plaça de Viladomiu Vell, en una parcel·la amb vegetació arbustiva delimitada per un mur de pedra seca; al peu de les peces hi ha una petita placa on es dona informació sobre aquest sistema de turbina. Les peces que trobem són dos grans eixos amb roda dentada, una en cada cas. Cadascuna de les rodes té un dentat que permetia l'acoblament d'una roda amb l'altra, facilitant la transmissió del moviment a través de l'engranatge de la roda vertical, la més gran, cap la roda petita, disposada horitzontalment (damunt i en perpendicular a la gran). La roda vertical disposava a la part baixa d'un roda amb una mena de pales o planxes perpendiculars col·locades de manera convenient, les qual recullen l'empenta de l'aigua que la fa voltar i transmetent el gir a l'engranatge. Un sistema d'embarrats facilitava la transmissió del moviment cap a la sala de màquines. 08092-114 A l'extrem oest de la plaça de Viladomiu Nou La fàbrica de Viladomiu Nou va tenir instal·lada una turbina Fontaine, que era moguda per les aigües que arribaven del canal i la força generada era transmesa cap a la maquinària de la fàbrica. Les turbines hidràuliques van sorgir al segle XIX convertint-se en una important millora en la generació d'energia. La turbina Fontaine és d'origen francès i va suposar un gran avanç en les fàbriques, passant en molts casos a substituir les clàssiques rodes d'aigua verticals de fusta o les màquines de vapor, segons cada cas, fet que va significar un augment de la potència aconseguida. Moltes fàbriques del Llobregat van tenir instal·lades turbines Fontaine, ja que s'adaptava molt bé a desnivells més aviat petits i als cabals del riu Llobregat. Hi ha diversos models de turbina Fontaine, en general s'empra la denominació del seu creador de manera genèrica. 42.0046600,1.8857300 407725 4650894 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
66641 L'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-0 només es genera en èpoques de molta pluja. <p>Zona lacustre dessecada situada a 1.483 m d'altitud, al sud-oest del terme municipal, per sobre de la casa Casanova de les Garrigues. La zona humida ocupa una superfície de 10,36 ha; la superfície màxima de l'estany era de 4 ha. És l'origen del torrent de les Garrigues i del torrent de l'Estany. Es troba situat en una ampla extensió plana de prat subalpí de forma còncava que recull, en el centre, aigües pluvials i aigües freàtiques. Era un dels pocs estanys naturals i de muntanya de la conca del riu Llobregat. Actualment s'ha convertit en una zona inundable apta per a la pastura de bestiar boví. Un sistema de drenatge impedeix que les aigües que l'alimenten recuperin l'antic estany. L'absència de peixos ha facilitat el desenvolupament de poblacions d'amfibis en petits tolls que es formen i que disposen d'una excel·lent qualitat de l'aigua. En general, és una zona d'una elevada diversitat biològica i d'una especial singularitat hidrològica. Es troba envoltat de bosc en el punt de transició del paisatge subalpí, format bàsicament per pinedes de pi roig, cap al paisatge més mediterrani, format bàsicament per rouredes de roure martinenc.</p> 08268-151 A l'extrem oest del municipi <p>L'any 1810 fou dessecat. Des d'aleshores reapareix temporalment, en èpoques de l'any molt concretes, i ocupa una àrea molt reduïda.</p> 42.1384300,1.8109400 401738 4665830 08268 Cercs Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-29 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'estany es podria recuperar amb certa facilitat si s'eliminés el sistema de drenatge que impedeix l'acumulació de les aigües. Està inclòs dins de l'espai del PEIN 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' i dins de la Xarxa Natura 2000 ES0000018 'Prepirineu central català'. 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66515 L'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. XVII-XVIII Es tracta d'una gran masia situada al sud de l'estany que li dóna nom, trobant-se emplaçada a una alçada de 1460msnm. Volumètricament, el conjunt es compon bàsicament d'una edificació principal, la casa o habitatge, i una altra de secundària, el paller i estable. A ponent del volum principal hi resten part dels murs d'altres edificacions annexes, de caràcter auxiliar, avui totalment enderrocades, que recolzaven la funció agro-ramadera de l'indret. Al voltant del recinte perduren altres estructures muraries (marges, murs de tancament, una bassa, unes trumferes) que complementaven l'explotació. L'edifici principal presenta una planta rectangular que consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal, qe obra cap al sud, lleugerament sud-est. Els murs indiquen que la volumetria ha estat eixamplada vers el sud a partir de l'annexió d'un cos que avui configura l'accés i la façana principal, cos que a més, comptava amb unes obertures que avui dia han estat modificades. D'altra banda, a la paret nord hi destaca un cos adherit, que sobresurt, a nivell de primera planta i que és suportat per dos pilars. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els murs es presenten a pedra vista, encara que a la façana principal hi resta part del seu arrebossat. Les obertures són senzilles, de tall rectangular i quadrangular, amb brancalls i llindes reforçades amb maó massís. Algunes d'aquestes finestres presenten arc adovellat amb maó, de mig punt o rebaixat. Encara que trobem les finestres repartides al voltant de l'edifici, i en alguns casos tapiades, ressalta la disposició endreçada i simètrica de la façana principal, on es troba l'única porta d'accés. Pel que fa a la façana principal, esmentar que actualment mostra una fisonomia lleugerament diferent, ja que gran part de les obertures han estat transformades; així, a planta primera compta amb tres finestres que corresponien a balcons i a nivell de la planta superior hi havia hagut tres obertures al centre, que configuraven una eixida; a més, també podem veure part d'un rellotge de sol, avui dia molt malmès. En el mur de ponent, també destaca la presència una obertura, actualment cegada, conformada per una gran arcada feta en lloses de pedra. En quant al volum secundari, de dimensions considerablement grans, s'aixeca sobre una planta baixa, on s'estabulava el bestiar, i una primera planta (paller) que mostra la gran capacitat d'emmagatzematge de l'edifici. Comparteix característiques constructives amb l'edificació principal, tot i que destaca i es diferencia d'aquesta pels grans pilars que sustenten l'estructura. Alhora, presenta la façana sud al descobert i únicament obertures al parament nord. Destaca l'efecte cromàtic produït a les façanes arrel de l'alternança entre parament de pedra i pilars de maó massís. 08268-25 A l'extrem sud del Pla de l'Estany, a la capçalera de la vall del torrent de les Garrigues. Les característiques arquitectòniques visibles exteriorment de la masia permeten apuntar unes cronologies modernes per a la construcció de la masia, podent tractar-se d'una casa a cavall entre finals del segle XVII o potser ple segle XVIII i amb clares reformes del segle XIX i XX. De fet, es pot identificar clarament que la casa consta d'un primer volum al qual posteriorment va ser ampliat amb una addició d'un cos que ocupa tota la façana principal de la casa, configurant segurament un aspecte molt diferent al que devia haver tingut fins al moment. Encara que es poden distingir aquestes dues grans fases constructives, és molt probable que l'ocupació de l'indret es remunti a temps molt més reculats, fins i tot al període medieval. De fet, el camí ral de Berga a Peguera passa per l'indret de l'Estany, fet que fa pensar que els seus orígens com a lloc habitat poden ser anteriors, tant i així, sembla que a partir del segle XVIII l'indret va gaudir d'activitat agrícola i ramadera, prosperitat que degué veure's mantinguda durant tot el període Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Estany i en la qual hi consta José Soler. La masia és coneguda també per uns fets que es narren del període de la guerra civil, explicant-se que a la masia es va produir un assassinat de diverses persones 42.1333600,1.8092800 401593 4665269 08268 Cercs Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al costat de la masia hi ha l'estany que dóna nom a l'indret i a la mateixa masia. Aquest va ser drenat al segle XIX, encara que en alguns períodes podem veure gran part de l'àrea de l'estany inundada, especialment com a resultat de la pròpia recollida d'aigües que es produeix de manera natural.L'accés a la masia es fa a través d'un camí forestal, d'accés restringit, que surt de la zona del Coll de l'Oreller. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
49697 Colònia Viladomiu Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-viladomiu-nou -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. XIX-XX Els terrenys que ocupa la colònia Viladomiu Nou formaven part de la mateixa propietat de Cal Feliu, a qui uns anys abans Tomàs Viladomiu Bertran havia adquirit una parcel·la la Plana de Sant Marc per construir la colònia que després s'anomenaria Viladomiu Vell; aquesta nova parcel·la anomenada la Clau de Sant Marc (i altres que adquiriria a posteriori), defineixen un meandre del riu Llobregat, just per sota de Viladomiu Vell, en el que a partir del 1880??? i durant xxxx període, s'hi anà bastint la colònia: La part productiva, la fàbrica i edificis annexes està situada a peu de riu, en paral·lel a aquest, amb la resclosa i el canal. I els edificis més emblemàtics de la colònia, situats tots al nivell superior i que conformen el conjunt d'habitatges dels treballadors, l'església, la torra de l'amo, les escoles, la plaça i el passeig. La colònia s'anà construint gradualment, tot acollint i ampliant serveis i habitatges a mesura que calien. La colònia compta amb un carrer principal, el d'entrada al nucli, carrer colònia Viladomi Nou, on es disposa una primera filera de cases adossades a l'església, amb el parc al davant i a continuació els carrers paral·lels i perpendiculars al carrer central; en aquests carrers es disposen els blocs de pisos de la colònia. Destaquen els dos grans blocs de pisos, ocupen tota la llargada de cadascun dels carrer i estan construïts a partir d'una mateixa tipologia d'estructura repetitiva; cada bloc disposa de la seva façana principal on es situa una gran galeria a la que, a nivell de planta baixa, es situen els portals d'accés a les escales de veïns i a partir de la que es distribueixen els habitatges, configurats per una mateixa estructura i distribució. En el cas del bloc situat més al nord, la façana de galeria obra a tramuntana, vers l'església, i consta de tres plantes; en el bloc més sud, la galeria està disposada al costat sud, obra al passeig i també és de tres nivells; ambdues galeries estan configurades per grans obertures a partir de pilars centrals i llindes en arcs rebaixats. Els habitatges del carrer principal, a l'entrada i fins a tocar a l'esglési,a són casetes de planta baixa i pis. El passeig està flanquejat a un costat, per l'esmentat bloc de pisos, de més a llevant, i a l'altra banda de carrer, una filera de cases de planta baixa i pis. El passeig compta amb unes fileres de plataners, amb bancs per seure i és on es situaven/concentraven alguns dels serveis, la botiga, el bar, teatre-cinema i les escoles. Al final dels carrers, es disposa la torre de l'amo, situada en un punt elevat respecte de la fàbrica i amb vistes a aquesta. La colònia disposa d'un camí asfaltat que connecta amb la veïna colònia del Guixaró, vial construït pels Viladomiu, a fi de connectar les dues fàbriques i colònies de la mateixa propietat, ja que el 1929 havien adquirit la colònia del Guixaró. 08092-56 A l'extrem sud del municipi, a peu de riu Llobregat. La família Viladomiu es considera una de les famílies d'industrials o empresaris del tèxtil més ben documentades de Catalunya, fet que testimonia la importància d'aquesta nissaga. Els orígens es situen al segle XVI a Vilada; a mitjans del mateix segle es traslladaren a Berga, on es dedicarien a la manufactura de la llana i el lli. Al llarg dels segles, les generacions dels Viladomiu es van documentant en diferents activitats vinculades a la fabricació de teixits o filats, així com la seva evolució i desenvolupament productiu adaptant-se a les necessitats i demanades de cada època; passant de la fabricació totalment artesanal en telers manuals de fusta fins a la important producció tèxtil en els telers mecànics a les fàbriques del peu del Llobregat. Al segle XVIII Tomàs Viladomiu Obiols es casa amb Antònia Bertran Martí, de 'cal Rei' de Sallent i s'instal·la en aquest població, on va néixer Tomàs Viladomiu i Bertran, fundador de les colònies Viladomiu. Al 1874 Tomàs Viladomiu va fundar la colònia industrial tèxtil de Viladomiu Vell, llavors coneguda com la Plana de Sant Marc. Un cop la fàbrica de Viladomiu havia iniciat el seu funcionament; els Viladomiu van adquirir una nova parcel·la, la Clau de Sant Marc, més al sud de Viladomiu Vell, on iniciaren la construcció d'una nova colònia. La fundació de Viladomiu Nou es pot situar l'any 1880, moment en que es van començar a construir la nova colònia a l'indret anomenat Plana de Sant Marc; inicialment formada per la fàbrica, una nau industrial, i un bloc per acollir els treballadors; aquest primer edifici d'habitatges es va construir al carrer de baix, paral·lel a la vora del riu. Juntament amb la construcció d'aquestes primeres edificacions també es va bastí el canal que permetia conduir l'aigua cap a la fàbrica. Es considera que el naixement de la colònia Viladomiu Nou com a colònia independent de Viladomiu Vell és el 1897, quan els germans Josep i Jacint Viladomiu, es divideixen l'herència del pare i fundador, Tomàs Viladomiu; moment en el que la colònia deixa d'anomenar-se la Clau de Sant Marc i passar a denominar-se Viladomiu Nou i a estar gestionada per l'empresa de nova fundació 'Tomàs Viladomiu i fill'. A partir d'aquí iniciaria el seu propi recorregut, convertir-se en una important colònia tèxtil, amb la construcció de nous habitatges, edificis i incorporació de serveis, i amb l'ampliació de la primera petita fàbrica. El 1886 es construïren nous habitatges situats en un terreny més pla, sobre la fàbrica. A mitjans de l'any 1900 es va iniciar la construcció d'altres nous habitatges de la colònia, la construcció de l'església i de la torre dels amos. Aquestes noves edificacions es van inaugurar l'any 1905, seguidament es van realitzar millores en els carrers de la colònia. La producció augmentava i la fàbrica i colònia també. Al 1929 els Viladomiu amplien el negoci amb la compra de la colònia Guixaró i posteriorment, als anys 60 del segle XX, construïen la fàbrica de Can Llop a Olvan. L'any 1936 la fàbrica i la colònia van ser col·lectivitzades per la Generalitat. Després de la Guerra Civil s'inicia l'ampliació de serveis, amb la guarderia infantil i maternal (1943), ampliació i millores dels habitatges, un poliesportiu (1948), botigues, ampliació del carrer Nou (1951) que s'havia construït el 1929, construcció del nou edifici de les escoles (1957). Als anys 80 del segle XX arribava la crisi, així el 1982 Viladomiu Nou és veié afectada comportant la suspensió de pagaments de l'empresa 'S.A. Viladomiu'; es va crear la Cooperativa Laboral dels Treballadors que funcionaria fins el 1988, la nova empresa 'Comercial Viladomiu S.A.' faria suspensió de pagaments el 1989 i el 1991 tancaria la fàbrica. Al llarg de les darreres dècades del segle XX i amb les diferents crisis i finalment el tancament de la fàbrica, les necessitats de mà d'obra anaren disminuint i per tant, amb els anys també van anar marxant veïns amb la conseqüent despoblació de la colònia. 42.0039200,1.8859000 407738 4650812 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).Sortosament Viladomiu Nou, va veure com les naus de la fàbrica continuarien actives amb altres negocis, actualment encara està en ple funcionament i expansió, de fet, recentment s'ha aprovat l'ampliació del recinte industrial. 119|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
49699 Colònia Viladomiu Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-viladomiu-vell -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou2. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. XIX-Xx La colònia de Viladomiu Vell està situat entorn a a un quilòmetre al sud de Cal Bassacs. Es tracta d'una colònia construïda en paral·lel al riu, de nord a sud, a l'entrada de la colònia trobem a un costat l'església (junt amb algun edifici annex) i a l'altre costat, la torre dels amos; un tros més amunt el xalet del director. Així, en primer lloc els espais més emblemàtics, de poder simbòlic, l'església i la torre, després la part central destinat als habitatges dels treballadors, i a la part final, la zona industrial, la fàbrica. Els habitatges estan distribuïts amb tres fileres de blocs paral·leles que configuren l'espai urbà, carrers i places; així, al carrer superior, el de més a ponent, hi ha dos blocs disposats en filera, un a continuació de l'altre; a grans trets es tracta d'uns edificis de planta rectangular allargada, formada per tres plantes de pisos (planta baixa i dues plantes) i una planta semisoterrània accessible des del carrer de sota, ja que el terreny té un lleuger desnivell, aquest són destinats bàsicament a garatges. La façana principal que obra al carrer de Puig Sacalm, és la característica façana de galeries, conformada per tres fileres o carrers de galeria obertes amb obertures d'arcs rebaixats suportats sobre pilars; en aquesta façana s'obren els accessos a les plantes baixes i a les caixes d'escala d'accés als pisos superiors. Tres de les façanes laterals d'aquests blocs es mantenen sense revestiment, permetent veure els murs que són de pedra amb reforç de maó massís a les cantoneres i en els emmarcaments de les obertures, en el cas del bloc més nord, conformant a més un guardapols decoratiu; en aquest mateix, podem veure les obertures de la façana lateral sud a nivell de planta baixa compta amb les obertures emmarcades en carreus de pedra. Els altres blocs, un al carrer o filera central i dos al carrer de baix, col·locats també un a continuació de l'altre, són també de planta rectangular allargada, de tres plantes (baixa i dos pisos) i coberta a dos vessants de teula àrab amb un ràfec decorat amb una combinació geomètrica feta amb maó massís; els murs mostren la planta baixa feta de carreus de pedra i la resta amb la superfície arrebossada i pintada; les obertures en les façanes principals i laterals són de tall recte i distribuïdes regularment, els portals d'accés a les escales interiors obren en tots ells al carrer Puig Llançada; les façanes posteriors (al bloc més de ponent obra a l'oest i en els blocs més de llevant obren al riu a l'est) disposen d'obertures que donaven a galeries amb balcó, la majoria de les quals avui dia modificades i tancades. El bloc de pisos del costat est situat davant l'església, té planta en forma de L invertida, comptant amb un volum que es situa davant l'església i que acollia les escoles i espais comunitaris. Entre ambdós hi ha la plaça principal de la colònia, la de l'església. Delimitada entre les tres fileres de blocs i a l'extrem sud l'accés a la fàbrica, hi ha una altra plaça; el carrer de Puig Sacalm, el carrer de dalt, és a manera de passeig, amb bancs i plataners. 08092-58 A l'extrem sud del municipi, a peu de riu Llobregat. La colònia Viladomiu Vell, va ser fundada per Tomàs Viladomiu Bertran, membre d'una nissaga vinculada a la indústria de filats i teixits des d'antic. Els orígens de la família es documenten des d'inicis del segle XVI a Vilada, des d'on es traslladaran a Berga. Al llarg dels anys es coneixen nombroses notícies que documenten la relació dels Viladomiu amb la manufactura tèxtil, mostrant l'evolució i creixement dels seus negocis a partir de l'adaptació a les noves demandes i necessitats de cada període. El pare de Tomàs Viladomiu va traslladar-se a Sallent en casar-se amb Antònia Bertran, de la casa Cal Rei, població on continuaria dedicat als filats i teixits, i on va néixer el fundador de les colònies Viladomiu, qui continuaria les trajectòria de negoci de la família. Tomàs Viladomiu Bertran va decidir-se a instal·lar una fàbrica i colònia riu Llobregat aigües amunt, veient les possibilitats que oferia la zona, encara escassament industrialitzada. La ubicació escollida van ser els terrenys de la Plana de Santa Marc, que comprà als germans Feliu. A partir del 1868 s'inicia la història de la colònia de Viladomiu amb la sol·licitud d'aprofitament d'aigües per construir una fabrica, les obres s'iniciarien amb la construcció d'una primera nau, la resclosa i canal, i els primers edificis per allotjar els treballadors. Posteriorment la colònia aniria creixent i incorporant elements, l'església (1885), la muralla, la torre (1910), les escoles, ampliant els blocs de pisos, ampliant la fàbrica, etc. Un cop havia arrencat la producció (1871), l'empresa 'Viladomiu e Hijos', va comprar i iniciar els tràmits per construir una nova colònia en uns terrenys situats més al sud de Viladomiu Vell. En aquest cas, els terrenys es van comprar a la mateixa família, la parcel·la on es construiria el nou projecte es denominava la Clau de Sant Marc, les denominacions dels terrenys s'emprarien mentre van estar les dues colònies sota la mateixa empresa; a partir del 1896, els fills de Tomàs Viladomiu parteixen l'herència i cada colònia Viladomiu Vell i Viladomiu Nou passen a estar gestionades per empreses diferents. El 1882 l'empresa va aconseguir l'estatut de colònia agrícola i industrial que li permetia beneficiar-se de determinades exempcions fiscals. Des de la fundació de la colònia Viladomiu Nou i fins el 1989 va estar gestionada per diferents empreses vinculades a la família Viladomiu. La gestió de la colònia i fàbrica de Viladomiu Nou es va fer a través de diferents empreses, ja que al llarg dels anys van anar canviant: 1869-1887: Viladomiu e Hijos, 1888-1896: Viladomiu Hijos, a partir d'aquí cada colònia Viladomiu emprèn el seu propi camí empresarial, 1896-1906: José Viladomiu Montañá, 1907-1927: José y Jacinto Viladomiu; 1928-1934: José Viladomiu Senmartí; 1934-1989: Manufacturas Viladomiu S.A. 42.0092600,1.8853000 407696 4651405 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).A l'extrem sud del conjunt hi ha la zona industrial, la fàbrica, amb accés a través d'un gran portal obert en el mur perimetral de delimitació de l'espai fabril; a la zona d'accés hi ha alguns edificis bastits a ple segle XX, entre els quals les oficines, la bàscula, etc. Del conjunt productiu destaca la gran nau central de planta rectangular allargada, tres nivells d'obertures i coberta de teula àrab a dues vessants; al seu voltant hi ha altres naus i edificis, diverses de les estructures adossades a la nau central, mostren volumetries i acabats diversos, tractant-se d'edificis de diferents funcionalitats i cronologies. Al costat nord del conjunt s'alçava la xemeneia de la màquina de vapor, avui dia desapareguda. Paral·lel al riu i a la colònia, circula el canal que condueix l'aigua des de la resclosa, situada uns metres aigües amunt, fins la fàbrica; també cal destacar la zona d'horts situada al voltant del canal. A pocs metres de la torre de l'amo també hi ha el xalet del director, una estructura de casa a quatre vents adossada al terreny per el costat de ponent, de planta baixa, primera i planta sota-coberta; en el primer pis, destaca la galeria a manera de balconada continua coberta i el nivell de planta sota-coberta que es desenvolupa en la mateixa coberta, mostrant només façanes laterals entre els diferents plans de teulada; la teulada és de teula plana de ceràmica amb ràfecs suportats per caps de biga de fusta. 119|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46112 Gorg a la zona de les Bassotes https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-a-la-zona-de-les-bassotes Es tracta d'un gorg que es troba en la riera de Vilada, prop del Pla de les Bassotes i aigües avall de Cal Xiu. En aquest indret el torrent fa un salt d'aigua degut al tall del desnivell del terreny natural. Sota el salt, l'aigua s'acumula en un gorg de diferents profunditats, algunes parts excavades en la mateixa roca pel desgast de l'aigua. L'indret és conegut i a l'estiu molt concorregut. 08057-138 A l'extrem sud del municipi. 42.1495200,1.9435400 412711 4666918 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La riera de Vilada conforma en aquest punt el límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el de Vilada. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
49698 Fàbrica de Viladomiu Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-viladomiu-nou -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. XIX-XX La fàbrica de la colònia Viladomiu Nou està formada per un conjunt de construccions de diferents èpoques en les quals destaca especialment un conjunt allargat, paral·lel al riu, format per una gran nau principal a la que s'annexen altres naus i estructures. Aquest conjunt té integrades i modificades les naus més antigues; els volums centrals de les naus mostren gran part dels murs de paredat de pedra, amb grans obertures que conformen finestrals la majoria de línies rectes; portes i finestres combinen maó massís i llindes encofrades, segons els volums. La coberta és a dues vessants i de teula àrab; les naus principals tenen dos nivells de coberta, ja que una té menor alçada, la sud, mentre que la part nord d'aquest conjunt té més nivells de planta. Entre els volums que s'adossen hi ha diversitat d'acabats, responent a diferents èpoques constructives i amb diferents funcionalitats; així, destaquen dos volums, que sobresurten de la coberta general de la nau, són a manera de torre amb coberta a quatre aigües, sembla que destinats a escala de comunicació interior. A l'extrem nord del conjunt industrial hi ha una altra gran nau, coneguda amb el nom de La Seda, que es bastí a finals dels anys 40 del segle XX; és una obra que combina murs de pedra amb maó massís, principalment col·locat conformant els pilars, i amb combinació amb parts encofrades, en destaca la gran estructura o esquelet interior a base de bigues metàl·liques, algunes conformant gelosies. També té grans finestrals rectangulars, distribuïts regularment en dos nivells, la coberta és a dues vessants i té alguns volums a quatres aigües que sobresurten del nivell de la nau. El conjunt industrial es complementa amb un seguit d'altres edificis de menor volum. 08092-57 A l'extrem sud del municipi. A la part sud de la colònia, a peu de riu Llobregat. La família Viladomiu, propietària de la colònia Viladomiu Vell, que en els seus inicis s'anomenava la Plana de Sant Marc, per el nom que rebien els terrenys on s'havia instal·lat la fàbrica i colònia; va iniciar la compra de nous terrenys amb l'objectiu d'iniciar la construcció d'una nova colònia, en aquest cas els terrenys eren a la Clau de sant Marc (nom que inicialment rebria el nou projecte de fabrica i colònia), unes i altres parcel·les havien estat comprades a Josep i Martí Feliu, de Cal Feliu. La compra seria a nom de la raó social 'Tomás Viladomiu e Hijos', als anys 1870 i 1871, i uns altres al 1876. Les obres s'iniciaren a partir del 1880 després de que la fàbrica de Viladomiu Vell hagués iniciat l'activitat i a fi de poder satisfer l'alta demanada de filats i teixits de cotó. La construcció de la nova fàbrica es va planificar també com a colònia, per tal d'aprofitar els beneficis que suposava la llei de colònies agrícoles i industrials. El naixement de Viladomiu Nou de manera independent, ja separada de Viladomiu Vell, l'empresa matriu, es va fer el 1887, quan els germans Josep i Jacint Viladomiu divideixen l'herència i la Clau de Sant Marc passa definitivament a denominar-se Viladomi Nou i d'altra banda, també la Plana de Sant Marc passaria a ser Viladomiu Vell. Inicialment era una petita colònia, la fabrica era una nau més petita de només planta baixa i un pis, alguns annexes per els batans, la turbina, etc. i dos blocs d'habitatges; cap al 1900 es va construir l'església i la torre, mica en mica aniria creixent, construint nous edificis o engrandint els existents i ampliant els seus serveis. Coincidint amb la mort de Jacint Viladomiu (1901), l'hereu, el seu fill Marc, es feu càrrec de la fàbrica i colònia, en un moment de ple creixement i expansió. Aquest context va determinar a ampliar l'aprofitament hidràulic i la construcció d'una nova resclosa, que permetés disposar de la força hidràulica necessària. Al 1916 la fàbrica disposaria de dues turbines generadores d'energia a partir de la força hidràulica. El creixement de l'empresa continua amb la compra el 1929 de la colònia del Guixaró, a tocar de Viladomiu Nou, raó per la qual es va construir un camí que comuniqués ambdues colònies. En aquest període el negoci canvia la tipologia de societat, passant a ser 'S.A. Viladomiu'. L'alta demanada de filats i teixits de cotó determina una gran ampliació de la fàbrica (es va allargar 40 metres els dos pisos de la nau industrial), en aquest moment la fàbrica . Al llarg d'aquests anys i posteriors la colònia també creix amb l'ampliació d'habitatges i de serveis. A inicis dels anys 60 del segle XX, es separen els actius de la colònia de Viladomiu Nou dels del Guixaró; Viladomiu Nou es manté en la societat 'S.A. Viladomiu', la qual poc després inicia la construcció de la fàbrica de can Llop a Olvan. Als anys 80 del segle XX arribava la crisi, així el 1982 Viladomiu Nou és veié afectada, comportant la suspensió de pagaments de l'empresa 'S.A. Viladomiu'; es va crear la Cooperativa Laboral dels Treballadors que funcionaria fins el 1988, la nova empresa 'Comercial Viladomiu S.A.' faria suspensió de pagaments el 1989 i el 1991 tancaria la fàbrica. Amb els anys, les naus de la fàbrica acollirien altres negocis, actualment encara està en ple funcionament i expansió, de fet, recentment s'ha aprovat l'ampliació del recinte industrial a l'empresa Balvitex. 42.0029300,1.8867600 407808 4650701 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49698-foto-08092-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49698-foto-08092-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49698-foto-08092-57-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En data 2008, segons recull Bosco Pineda, a la seva Tesina 'Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils', i en relació a la colònia de Viladomiu Nou escriu:'En quan a l'activitat industrial, només s'ocupa un 35% de l'espai disponible, amb lesempreses Balvitex SL, Vicatex SL i fusteria Fèlix Rodriguez. L'empresa Colonia VidalSA té en propietat el Salt d'aigua, l'edifici La Seda edifici caldera, antiga fusteria,casetes magatzems, edifici motors, edifici dipòsit gas-oil vora teatre. L'edifici industriales troba en un bon estat de conservació però no s'aprofita totalment.' (Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. 722-TES-CA-3821 - Bosco Pineda Lleó, http://hdl.handle.net/2099.1/6566)La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). 119|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
43217 Colònia Rosal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-rosal AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. AADD: 'Les colònies industrials', dins El Llobregat nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàg. 113. CLUA i MERCADAL, Jordi: Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Berga, 1994, pàgs. 17, 24 i 42. VALL i CASES, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, Barcelona, 1999, pàssim. XIX Es tracta d'una colònia industrial formada per un gran nombre d'edificis. D'entre aquests en destaca el complex de la fàbrica, l'escola, les botigues, el cafè-casino, els habitatges plurifamiliars, l'església i el convent. Fins no fa massa anys conservava també l'estació de ferrocarril (en terme d'Olvan), que fou enderrocada després d'algunes controvèrsies. La colònia es construí sobre un antic molí i una forta llera de roca, cosa que evità haver de fer inversions massa desproporcionades. 08022-25 A l'extrem sud del terme municipal La colònia fou fundada el 1858 per la família berguedana cognominada Rosal. Durant molt temps fou una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. Els Rosal també van fundar una de les poques colònies agrícoles de Catalunya, la de Graugés, a Avià. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferrocaril. 42.0755100,1.8711600 406622 4658777 1858 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43217-foto-08022-25-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Família Rosal Amb més o menys encert s'han portat a terme algunes solucions arquitectòniques per tal d'amagar o esborrar la fesomia de colònia fabril; per exemple, en la reconversió de les vivendes. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
43259 Molí de l'Antic https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lantic ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 64-65. XVIII És un antic casal moliner de planta baixa més tres plantes superiors. És l'unic molí de la riera de Metge que conserva tota la instal·lació molinera en bones condicions de funcionament, encara que l'anterior roda de calaixos ha estat substituïda per una petita turbina. 08022-67 A l'extrem sud del terme municipal Apareix esmentat ja al cadastre de 1716-1718, quan s'hi estava el moliner Joan Gironella i el paraïre Francesc Gironella. Poden documentar-se al llarg del segle XIX i fins a l'actualitat tots els estadants i moliners. Avui en dia encara hi resideix el moliner jubilat Josep Vila i Capdevila. El 1961 s'instal·là al costat del molí, i en un local apart, una petita industria tèxtil que tancà el 1977. 42.0912700,1.8536000 405193 4660546 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43259-foto-08022-67-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
46120 Faig gros del Cap dels Rocs https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-cap-dels-rocs Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Faig de 224 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 120 cm) i un canó uniforme de 320 cm a partir del qual es bifurca en dues branques principals. Aquest faig, tot i que no presenta unes dimensions excepcionals, la seva ubicació en un indret característic el fa més destacable. Està situat al peu del sender que comunica la Clusa amb Castell de l'Areny passant pel Cap del Rocs (GR-4), lloc que el fa visible des de quasi tota la vall de la Clusa. 08057-146 A l'extrem sud-oest dels Rocs de Castell. La ubicació del faig va facilitar la creació d'una dita, per part la gent que ha viscut a la Clusa, la dita diu: 'quan el faig gros a ramat ja pots plantar el blat de moro'. 42.1778400,1.9348700 412034 4670071 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
50927 Elements arquitectònics de cal Companyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-cal-companyo <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491. DDAA (2003). L'art del Gòtic a Catalunya. Vol III. Dels Palaus a les Masies. Barcelona. Enciclopèdia Catalana</p> XI-XIV Alguns arcs han desparegut. <p>La planta baixa de la casa de Cal Companyó conserva els vestigis d'una construcció quadrada que es correspon amb les restes d'una sala o domus d'època alt medieval. Es tracta d'una construcció realitzada amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars alternades per filades de 'opus spicatum'. A la part més baixa es visualitzen en cadascuna de les façanes una sèrie de 5 espitlleres de tipus defensiu. Les cantonades són en pedra picada ben treballada. La porta situada a la façana de migdia està composta per una obertura coronada per un arc adovellat amb les dovelles de pedra picada i esplandit interior amb llinda de fusta. Encara es conserven els encaixos de les antigues portes o 'pollegueres'. El marxapeu és de dues pedres ben treballades i el paviment està fet amb còdols de riu col·locats de cantó. L'interior d'aquest àmbit es divideix en dues naus paral·leles separades per arcs en ogiva i també rebaixats. Cadascuna de les naus està distribuïda en tres crugies separades per arcs de pedra apuntats amb fàbrica de pedra que s'adossen a les parets est oest de la 'domus'. La comunicació amb les diferents naus es practica mitjançant uns arcs rebaixats menors, també de pedra que s'obren entre crugia i crugia. Els arcs apuntats sostenen un sostre de bigues de fusta i s'orienten de l'est cap oest. La planta superior, està molt reformada llevat d'algunes parts baixes que són amb aparell de tàpia. La resta de paraments serien de l'època moderna. Des de l'exterior es poden observar les façanes nord i oest, mentre que la sud i la est s'ha d'accedir des de l'interior de l'immoble.</p> 08099-29 A l'interior de Cal Companyó. <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Les referències documentals més antigues de Brocà les coneixem a través de la documentació que va vinculada a la vila de Bagà, i en que al 893 i 894 s'esmenta la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Bagà. Entenem que la vila de Bagà no era més que un alou dependent del mateix Brocà. Posteriorment i cap al el 1005, 1006 i 1018 trobem noves dades que ens serveixen per interpretar que Brocà, si bé va quedar integrat en els béns de Sant Llorenç, en principi tenia almenys dos nuclis agregats que foren Bagà i Vilella, emplaçat segurament a escassos metres del primer Els documents de l'any 1005 i 1006 ens confirmen que a Vilella hi havia varies cases, un orri, una cort amb altres terres entre les quals afrontava amb el camí ral i també amb la vila de Bagà. Una vegada constituïda la baronia de Pinós i la carta de franqueses de la vila de Bagà, la documentació de l'arxiu de Bagà i recopilada per Mn. Serra i Vilaró en la seva obra de Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius publicada al 1989 en tres volums ens parls dels senyors de Ça Vall o ça vila, Vila corba i el Santa Eulàlia, totes tres cavalleries de Brocà de les que hem pogut identificar-ne les seves cases. Pensem i segons la documentació que la casa de Cal Companyó correspondria amb la primitiva 'casa de la vall' o de 'ça vall', mentre que les properes de Vilella serien el mas comes de Vila corba i la darrera de Vilalta correspondria amb la casa dels Brocà. Sobre la primera i a la que en faria al·lusió Cal Companyó està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vila corba dona al monestir de Lillet, una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vila corba i prop dels masos de Planelles, Noguera, Comellas i Prat de Sarga. Posteriorment un membre de la mateixa família (Guillem) es casà per segona vegada amb una tal Sibil·la de Vall que posseïen part del delme 'blat vi i carnalatge i altres coses delmables de Broca quan tenien Batlle' Sibil·la era hereva de la casa de la vall o de 'Ça vall'. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vilacorba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent esmentades al llarg de la baixa edat mitjana. Així al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vila corba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de vila corba passaven a formar part del marquès de Marimon. És en el moment de 1757 quant ja apareix la toponímia de Cal Companyó a la que se la coneixerà sempre més per aquest nom.</p> 42.2439700,1.8968000 408985 4677454 08099 Guardiola de Berguedà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-3.jpg Inexistent Gòtic|Romànic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Lúdic 2020-09-23 00:00:00 Pere Cascante i Torrella L'aparell en espina de peix també és localitzat en algun altre mas de Brocà com ara el de Clarà i en moltes esglésies i fortificacions medievals; té una cronologia de mitjans del segle X i XI. Aquest fet posa en èmfasi l'antigor i importància de l'edifici. Pel que fa a la disposició interna d'arcs en ogiva que sostenen els sostres d'embigat i l'alternança i comunicació amb arcs rebaixats, una solució que s'utilitza en època del gòtic i s'empra per a la cobertura de grans sales d'àmbits civils. A tall d'exemple moltes de les sales nobles de castells, palaus, masies i altres edificis d'ús civil com és el cas de Llotges o adoberies es cobreixen amb aquest tipus de sistema. La presència d'arcs apuntats permet cobrir grans àmbits i generar espais diàfans que permetin la comunicació i la circulació interna sense gaires obstacles, tota vegada que actuen com a contraforts interiors. Com a paral·lels a cases fortes amb espitlleres caldria citar el mas la Sala de Castellnou del Bages, o el mas de Vilalta de Sant Mateu de Bages. 93|92 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
91920 Col·lecció etnològica procedent de Cal Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnologica-procedent-de-cal-sant <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Conjunt d'elements de carro, procedents de la casa de Cal Sant, a Travil, que actualment, es troben a l'Ajuntament de Capola. La col·lecció està composta per tres collars de carro, un collar de ròssec, dos tirants de ròssec amb espadelles, uns tirants per lligar l'animal als rascles, una brida, unes regnes, uns reculats, unes morralles de cavall, unes morralles de ruc, dos cabastrells o toceres, un bastet, un bast, dues xalmes o albardes, uns argadells o salmes, dues sàrries, una sofra, una ventrera o 'barriguera', dos parells d'estreps, dos colleters, un embós de volant, un esclopet, dues masses d'esterrossar, set bastons, una mola d'esmolar, un rampí, una escombra granera, un botavant, una enclusa per picar dalles i un xerrac. Tots, estris de pagesia del segle XX.</p> 08045-206 A l'interior de l'Ajuntament de Capolat <p>Aquesta col·lecció està composta per diferents elements de tir i estris de pagès del segle XX, procedents de la casa de Cal Sant.</p> 42.0956805,1.7991276 400695 4661097 08045 Capolat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91920-2060.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà 98 53 2.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
82917 Pica d'aigua Beneïda de la capella de Santa Magdalena de Faia https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneida-de-la-capella-de-santa-magdalena-de-faia SERRA I VILARÖ, J (1999). Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius. Llibre III. Centre d'Estudis Baganesos. XV-XVIII Es conserva encastada a la paret frontal de l'església Pica d'aigua beneïda que es conserva encastada a la paret de darrere de la finestra del comunidor. Es tracta d'una pica buïdada en una pedra calcària en forma tronco cònica completament llisa i amb el fons pla. Està polida per la part externa. 08093-7 A l'interior de la capella de Santa Magdalena. Ctra. De Bagà a Gisclareny PK. 3 trencall esquerra Segons Mossèn Serra i Vilaró corresponia amb la capella del castell de Faia. La primera referència documental que ens apareix del lloc data de 1288 quan era sufragània de Sant Martí del Puig. Posteriorment el1397 quan el donzell Guillem d'Espasèn que residia a Bagà en prestava servitud. Se la coneixia amb el nom de Faia o Fagia fent referència a la vegetació de fajos que hi deuria haver a la zona. 42.2651400,1.8232100 402946 4679885 08093 Gisclareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82917-foto-08093-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82917-foto-08093-7-2.jpg Física Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Element de dificil datació per la simplicitat i austeritat de la seva forma que fa molt dificl de datar-la. Amb tot pensem que pot correspondre amb un objecte de cronologia baix medieval o moderna que va ser reaprofitat en l'edifici existent 94|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
66623 Pica baptismal de Sant Quirze de Pedret https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-quirze-de-pedret PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 8. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. XIII? Durant molts anys va estar a l'exterior, com a conseqüència té parts degradades i algunes esquerdes. La pica està formada per un sol bloc de pedra de gres sorrenc, té una secció de forma troncopiramidal i la planta és circular. La cara exterior encara conserva algunes restes de la decoració, són línies incises que defineixen línies paral·leles còncaves, com un doble arc; en conjunt restes de diferents motius geomètrics en baix relleu que no s'identifiquen correctament. La part superior de la pica compta amb una faixa ample, pel que es creu decorada amb un motius vegetals de fulles. 08268-133 A l'interior de la nau de l'església de Sant Quirze de Pedret La peça no s'ha pogut datar amb exactitud, per bé que es considera que podria tractar-se d'una peça de finals del romànic català; tot i això, hi ha qui considera que potser podria adscriure's a una cronologia més tardana, de finals de l'edat mitjana, ja al segle XIV o XV. 42.1080000,1.8817500 407545 4662372 08268 Cercs Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-3.jpg Física Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66667 Creu de la missió de la Consolació https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-de-la-consolacio XX Es tracta d'una creu llatina de ferro, que en el punt del creuament de les dues barres metàl·liques hi ha un doble cercle, també metàl·lic, en el que hi ha la inscripció 'SANTA MISSIÓN. AÑO 1950'. A mitja tija del braç vertical de la creu hi ha una placa que indica La Consolació. Les mesures aproximades són 3 metres d'alçada per 1,60 metres d'amplada. 08268-177 A l'interior del cementiri de Sant Salvador, situat al peu de la carretera que porta a La Nou Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1950. La ubicació originària de l'aquesta creu era en un turó a tocar de la colònia de la Consolació; coincidint en un moment en que es van enderrocar part dels edificis de la zona de la Consolació, dos veïns del municipi, en Jaume Corominas i César Gutiérrez, van decidir que la creu no s'havia de perdre, per aquesta raó van decidir restaurar-la i posteriorment, en acord amb l'Ajuntament es va col·locar al cementiri de Sant Salvador. A la creu s'hi va afegir una placa que indica La Consolació, en record del seu emplaçament originari. Les informacions han estat facilitades per Jaume Corominas i Camp. 42.1678200,1.8654500 406286 4669032 1950 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66667-foto-08268-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66667-foto-08268-177-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En cementiri de Sant Salvador es troba ubicat al peu de la carretera que des de la C-16 porta cap a La Nou. Es tracta d'un cementiri construït l'any 1959, ja que el cementiri situat a l'antic poble de Sant Salvador s'havia fet petit. El cementiri té un mur perimetral, amb dues portes d'accés situades al frontal principal, el sud; el conjunt està bastit en una zona en desnivell, els nínxols estant distribuïts en diferents construccions adossades als murs perimetrals, la part central es mostra en terrasses de manera que en facilita l'accés i la mobilitat en un terreny en pendent. La creu està col·locada a la part superior, aproximadament en el centre. A la Colònia de Sant Corneli hi ha una altra creu d'iguals característiques. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
50947 Forn de guix a la zona del Berenador (obaga de cal Companyó) https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-a-la-zona-del-berenador-obaga-de-cal-companyo XIX Cobert de vegetació i amb la volta esfondrada. <p>Es tracta d'un forn de guix compost per dues estructures a diferents nivells i situades a l'obaga de 'Cal Companyó' que es troba a la riba esquerra del Llobregat. El primer element està format per una estructura de planta quadrada i d'uns 3 metres d'alçada aprofitant el desnivell d'un marge del terreny i amb un aparell de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les cantonades. La segona estructura i situada a uns 50 metres per sobre de la primera té unes mides més grans que l'anterior i formada per un element de planta circular d'uns 4 metres d'alçada amb les parets construïdes amb un aparell de reble i maó cuit i amb una obertura a la part frontal amb els muntants i arc rebaixat realitzats amb maó cuit. Exteriorment té una planta quadrada amb les cantonades fetes amb aparell de pedra picada llevat de la cantonada est que és amb maó com a testimoni d'alguna reforma més moderna. A la part superior es conserven els arrencaments de la volta de maó. Sembla que al costat hauria existit una estructura similar i amb les mateixes mides ja que s'endevinen entre la vegetació les restes de les seves parets i també de la part interior. Està molt apropa d'unes mulleres on aflora aigua i en una zona molt obaga que no hi toca mai el sol.</p> 08099-49 A l'obaga de Cal Companyó a la riba esquerra del Llobregat <p>Desconeixem completament les dades històriques referents a aquesta estructura que deuria produïr calç.</p> 42.2369200,1.9046200 409620 4676663 08099 Guardiola de Berguedà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-23 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Tot i que hem interpretat aquesta estructura com un forn de calç o de guix, no es descarta que aprofités un element més antic i amb una funció molt diferent; en aquest cas per emmagatzemar glaç, ja que la seva planta, la posició geogràfica en un lloc molt fred i també la proximitat al riu fa pensar en un antic pou de gel reconvertit en forn de calç 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
82947 Salt de Murcurols o Murcarols https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-murcurols-o-murcarols CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró. Ben senyalitzat Salt de gran bellesa situat sota la masia i lloc de Murcurols, just davant de la masia de Molnell en uns cingles provocats per la falla del Cadí que prové des del Puig Terrers i resssegueix tota la vall del Bastereny fins arribar pràcticament al torrent dels Trulls i Sant Joan de l'Avellanet. Aquesta falla provocada per margues del terciàri a mida que es va aproximent al Puig Terrers adquireix major alçada essent l'obaga de la muga el punt on hi ha major desnivell (uns 300 mts aproximadament). El salt supera un desnivell de 45 metres i separa les coves de Molnell, avencs i formacions càrstiques característiques de l'orografia del terreny amb el terreny més suau de l'adou del Bastereny. El salt recull les aigues del torrent de Prat de Rei i del torrent del Clot de les Faves que les transporta fins al Bastereny. Aquest salt sovint baixa sec degut a que els cursos d'aigua que recull tant sols tenen cabal després de períodes plujosos recollits en les estacions de primavera i tardor. El fet d'estar en una zona obaga i hombróbola provoca que a l'hivern sovint estigui gelat formant un paratge de gran bellesa natural. 08093-37 A l'obaga de Molnell a sota de Murcurols (Ajuntament de Gisclareny. AV. Roser S/N 08695) Des de el punt de vista geològic, la serra del Cadí té una gran importància històrica ja que dóna nom al mantell del Cadí, unitat descoberta en els anys 80 gràcies a les investigacions portades a terme per les companyies petrolieres que treballaven al Pirineu oriental. L'existència de l'encavalcament de Vallfogona (encavalcament basal de totes les unitats), ja es coneixia d'abans però no es considerava gaire important. El resultat de les anàlisis del subsòl amb geofísica i de les dades dels pous van permetre evidenciar l'existència d'aquesta unitat anomenant-se mantell del Cadí, ja que els relleus més importants corresponien a aquesta serra. Altres aspectes històrics fan referència a la necessitat que s'ha tingut des de fa anys de protegir l'àrea de la serra del Cadí. Aquest objectiu ja figurava ja en les previsions de planificació regional que feu, al 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Es tornà a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963 (que preveia la possible existència de diversos espais naturals a la zona); el 1966 es promulgà la Llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Finalment, per la Llei 6/1982, del 6 de maig de la Generalitat de Catalunya, fou declarat el Paratge Natural d'interès Nacional del massís de Pedraforca. El Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb una superfície de 41.342 hectàrees, és el parc natural més gran de Catalunya i forma part de tres comarques: l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. 42.2691100,1.7899600 400210 4680365 08093 Gisclareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82947-foto-08093-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82947-foto-08093-37-3.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Per visistar el salt s'hi ha d'anar en períodes plujosos ja que els torrents que en recull les aigües són de curt recorregut i sovint baixen secs, La millor época per a visitar-lo és la tardor o la primavera en el moment que es fonen les neus del Cadí. A l'hivern el trobarem gelat. És ideal per a la pràctica de l'escalada en gel 122 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
50937 Mina de pedra de la Torre de Foix (vella i nova) https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-pedra-de-la-torre-de-foix-vella-i-nova <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . P.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> XX En funcionament. <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet que es continua explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser suprimida per la nova. Es conserva en molt bon estat ja que encara està en ús. La mina amb una longitud considerable té una amplada d'uns tres metres i està construïda en formigó i pedra. Al costat de l'entrada hi ha la maquinària de ventilació i l'accés es practica mitjançant vagonetes.</p> 08099-39 A l'obaga de la torre i per damunt de les bocamines del Collet <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet S.A i que es va continuar explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser abandonada. El 1995 s'obre una altre boca inferior amb el mateix propietari i que actualment encara funciona. La mina vella era damunt de l'actual.</p> 42.2135900,1.8639800 406232 4674116 1982 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-23 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Encara en funcionament ja que és on s'extreu la pedra per a fer el ciment de Cementos Collet. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
49733 Balma dels ossos del Clot del Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-del-clot-del-llop Petita balma de poca alçada, en la que es van localitzar i excavar uns enterraments per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. En un estrat d'argiles molt compactes es van excavar les restes corresponents a diversos individus, que es creu que podien correspondre al període eneolític. En el decurs de la intervenció arqueològica també es van recollir un parell de fragments informes de ceràmica feta a mà, de les quals no consta l'adscripció cronològica. 08092-92 A l'oest del barri de la Font dels Tòrracs, en una codina propera a una granja. El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, va realitzar diverses intervencions arqueològiques especialment entre els anys 70 i 80 del segle XX. Els materials i restes recollides durant la intervenció arqueològica es van dipositar al Museu de Berga. 42.0270000,1.8754800 406909 4653386 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les referències UTM i el conjunt de dades són recollides a partir de la corresponent fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
66541 La Vintrosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vintrosa PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 12. Ajuntament de Cercs XVII-XVIII Tot i que el conjunt no ha estat rehabilitat, la coberta de l'edificació principal ha estat sanejada i la de la pallissa desmuntada, apuntant a una possible millora. Es tracta d'una masia d'època moderna ubicada en una zona de prats afeixats. Està constituïda per dues edificacions; la principal que funcionava com a habitatge i una pallissa, que s'aixeca independent, uns metres al sud. Els paraments de la construcció principal mostren diverses fases d'ampliació vers el nord i vers l'est, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s'alça sobre PB+2. El fet de assentar-se en un desnivell provoca que l'edifici presenti diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (meridional) ). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig dels paraments, a l'alçada d'on cloïa l'edificació original prèvia a les ampliacions esmentades. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Es reparteixen, de manera desendreçada, entre la façana principal i les dues laterals. Hi destaquen dos balcons amb barana de ferro forjat que sobresurten, a l'alçada de la planta primera, del parament principal. Sotateulada es troba una galeria amb barana de fusta, que ocupa l'extrem sud-occidental de l'edifici. Del parament posterior arrenca una nau que s'annexa a l'edifici formant una zona de cobert i magatzem. Aquest cos, de tall rectangular i d'una planta, cobreix a un vessant en sentit nord i s'ha edificat en època recent. Tot i així, comparteix materials amb l'edificació principal (exceptuant l'embigat d'acer), creant un aspecte unitari en el conjunt. La pallissa presenta una estructura típica; de planta quadrangular, s'aixeca sobre PB+1, cobreix amb teula aràbiga a dos vessants i presenta la seva façana nord descoberta; els elements de càrrega interiors són pilars de pedra i maó massís. 08268-51 A l'oest del nucli de Sant Jordi de Cercs, entre l'ermita de Sant Jordi i el coll de Palou. Arquitectònicament, la casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que gran part de l'estructura pot correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la Vintrosa, en la qual hi consta Josep Casals. 42.1519800,1.8467600 404718 4667294 08268 Cercs Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66541-foto-08268-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66541-foto-08268-51-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia està catalogada com a BCIL núm. 987-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
66525 El Palou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palou IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 11. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. XVII-XVIII Es tracta d'una masia integrada per diverses edificacions que s'articulen per mitjà d'una era central. Originàriament es tractava d'una explotació agro-ramadera i en l'actualitat la masia ha estat restaurada i s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. El conjunt s'ubica en un indret amb força desnivell organitzat en base a terrasses; això provoca que les edificacions presentin diferents alçades. A la part meridional es troba un volum format per dues estructures annexes entre sí. Dues naus de planta rectangular que s'aixequen sobre PB+1 cadascuna, però que es troben a diferent nivell sobre el terreny d'una manera esgraonada. La nau que es comunica amb l'era (oest) i que es troba a major alçada, presenta una coberta de teula àrab que cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la zona d'accés. La nau consecutiva (est), que es troba a un nivell inferior, cobreix a partir d'una terrassa. En quant als diversos accessos i les múltiples obertures, presenten diferents formes i dimensions i es troben repartides al voltant de l'edificació de manera irregular. Entre aquestes, la porta d'accés de ponent, a la que se li ha afegit un porxo de fusta, tancat i cobert a dues vessants. Igualment, des de mitja alçada del parament est sobresurt un petit teulat que cobreix els accessos d'aquesta part inferior. Aquests volums estan construïts en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter i els paraments es troben a pedra vista. L'edificació ubicada al nord, arquitectònicament més interessant, està formada per un cos principal al que se li adhereix, a ponent, un de secundari. Es tracta d'un gran cos de tall rectangular, que s'aixeca sobre PB+2. Està bastit en un terreny desnivellat, fet que determina que la construcció tingui diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés. L'annex lateral, d'una planta i de petites dimensions, s'ha convertit en la zona d'accés a l'edifici. A diferència de l'edificació meridional, aquesta té menys obertures degut a que no ha sofert una rehabilitació tan pronunciada com l'anterior; els murs mostren un aparell diferenciat de la resta, és en base a grans cantoneres de blocs ben escairats i els murs de carreus desbastats i pedres irregulars; aquesta estructura mostra diferents fases constructives i conserva restes d'elements d'interès com restes de la boca de l'estructura del forn de pa. L'entorn més immediat ha estat reestructurat aprofitant els desnivells per a crear petits miradors connectats per corriols empedrats i esgraonats. L'espai es troba delimitant amb baranes de ferro, de fusta o petits murs de pedra. 08268-35 A l'oest del nucli de Sant Jordi, agafar la pista que surt de l'ermita cap el coll de Palou. En el fogatge de 13 de juny de 1553, en la parròquia i terme de 'Serrals' i Baells hi consta Esteve Gavaix al mas Palou. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Palou, en la que s'hi inscriu a Ramon Torriu. Les reformes i modificacions experimentades en la masia, així com el gran nombre d'estructures annexes, són testimoni de diferents fases constructives del mas, que només permeten apuntar que la gran majoria d'estructures conservades semblen correspondre a unes cronologies modernes, aparentment es poden situar entorn al segle XVII i XVIII; per bé que amb modificacions posteriors. També és possible que la masia conservi estructures de cronologia anterior. 42.1512400,1.8429400 404402 4667216 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia està catalogada com a BCIL núm. 986-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
44766 Ca n'Aloy https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naloy CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. XVII Masia senyorial de grans dimensions, constituït per un volum original principal de planta quadrangular encara visible, de planta baixa, dos pisos i sota cobert. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; disposa d'un ràfec de triple filera amb rajols i l'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus cantoners. L'actual façana principal és un cos de galeries afegit a finals del segle XVIII. Tant en planta baixa com en primer i segon pis hi havia galeria de tres arcades. La primera planta amb columnes amb motllura. Actualment la galeria de la segona planta està cegada a excepció d'un balcó obert en la del mig. Dues arcades de la planta baixa tenen portam de fusteria. A la façana de ponent hi ha l'actual entrada als pisos superiors a través d'una escala de pedra. Hi ha una sèrie de finestres amb llinda, ampits i brancals de pedra treballada i s'observen, en el cos de galeria afegit una arcada a la planat baixa, cegada i una altra a la primera planta, cegada i amb un balcó amb barana de ferro. A l'interior es conserva la distribució pròpia d'aquestes construccions. A la planta baixa s'utilitza d'estable per vedells. A la primera planta, que s'hi accedeix per unes escales obertes a la façana oest, hi trobem una llinda amb la data de 1660. Aquesta llinda obre pas a l'estança principal, menjador, sala de presentació i distribuïdor de la resta d'espais: habitacions i cuina que conserva la llar de foc i l'escó de fusta. Les finestres tenen festejadors. El barri, on hi ha l'era queda clos per un mur amb una barriada d'entrada amb porta de ferro. 08049-119 A l'oest del terme municipal, a tocar amb el terme de l'Espunyola La referència més antiga coneguda pertany a un pergamí de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que data la masia a l'any 998. La construcció visible actualment es data la primera fase del segle XVII (1660 segons un llinda de la primera planta). En aquesta fase a la façana principal, també orientada a migdia, hi hauria la porta d'accés adovellada amb arc de mig punt. A finals del segle XVIII s'ampliaria, seguint l'esquema de moltes masies de Casserres, per la banda de migdia, afegint un cos de galeries que taparien l'antiga façana original i la seva porta d'entrada. Potser en un moment posterior es va obrir l'entrada a la façana de ponent.. Els actuals propietaris ho són des de l'any 1916 que la van comprar als eloi, nom que s'ha conservat. 42.0236700,1.8538100 405110 4653040 1660 08049 Casserres Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També es coneix amb els noms de Ca n'Eloi; Can Eloi o Can Aloy.Tenia forn de pa que no ha conservat la volta. A 300 metres de la casa hi ha una basa rebaixada a la pedra i les tines.Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va utilitzar de polvorí. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
46138 Congost de l'Escalell https://patrimonicultural.diba.cat/element/congost-de-lescalell <p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/pas_del_escalell.htm</p> <p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.</p> 08057-164 A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa. 42.1776000,1.9294300 411584 4670050 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca. 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
44792 Serrajoana https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajoana AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). XVIII La coberta fou reformada l'any 1970, mantenint les bigues de fusta a les plantes superiors i incloent les de formigó a la planta baixa. Masia de planta quadrada fonamentada damunt la roca i adaptant-se al desnivell de la cinglera on està aixecada. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar, amb carreus cantoners. Les obertures són totes amb llindes de pedra, però destaca a la façana sud‐est la finestra de la planta primera de tipus gòtic amb gran simplicitat de l'arc conopial. Annex a la façana sud‐oest hi ha adossat el corral de les ovelles, amb estructura de fusta, teulada àrab i parets de pedra, davant d'un pati interior. 08049-145 A l'oest del terme municipal; per sota la Rovirassa Una referència de la possible antiguitat de la masia és la data de 1760 gravada en una biga. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Serra Chuana'. 42.0221100,1.8283200 402997 4652895 1760 08049 Casserres Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A l'entorn hi ha diverses edificacions de caràcter productiu, alguns amb traces de construcció popular amb parets de tàpia i pilars de pedra treballada, però amb afegitons moderns. Es conserva part de l'era i per sota d'aquesta, coincidint amb la bauma de la part més baixa de la cinglera s'hi va excavar una cisterna d'aigua tancada amb carreus de pedra irregulars. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
83037 Antic mas de Cal Corominas https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-corominas <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> XVII-XIX Completament arruïnada, coberta de vegetació i d'arbres <p>Ruïnes de la masia de Cal Corominas situada a l'oest del veïnat del Roser i a sota del Tossal mirant a la vall de Saldes per damunt l'obaga de Sant Pere. Les ruïnes, avui dia mig cobertes de vegetació es componen de la masia propiament dita, de planta quadrangular i d'un cos rectangular o pallisses adossat a ponent i mirant a l'era situada a sud. Segons el que encara es pot desprendre la masia estava formada per un cos principal compost de planta baixa, 1 pis i golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a sud i on possiblement hi hauria hagut la porta d'entrada principal. Encara es poden veure algunes parets altes, especialment a la façana nord i est on encara conserven tota l'alçada i ens permet fer-nos una idea clara de quina hauria estat la distribució d'aquesta antiga masia. La planta baixa s'hi haurien obert algunes obertures de comunicació amb la veïna pallissa, al primer pis hi hauria dues obertures allindades en fusta i al sota teulada dues obertures més coincidint amb el nivell de les golfes. La façana sud no es pot distingir i ha estat impossible accedir-hi ja que està coberta de vegetació i arbusts de la mateixa manera que també ho és el seu interior el qual ha perdut tots els forjats i distribució interna i en el seu lloc hi ha un abundant rebliment de pedres procedent del seu enderroc. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç de color ocre i col·locades en filades més aviat irregulars. Únicament són en filades de pedra picada les cantonades de les parets principals i els bastiments d'algunes de les finestres del primer pis. Adossat a la paret de llevant s'hi endevina un cos de planta rectangular i d'una única planta que correspondria amb les pallisses i els coberts de l'era, completament oberts a sud i coberts amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls de fusta. Les parets són de maçoneria i còdols de riu molt mal treballats i escairats, units amb un morter de calç molt pobre i col·locats en filades aleatòries i irregulars. El conjunt avui és una completa ruïna.</p> 08093-127 A l'oest del veïnat del Rosera sota del Tossal i mirant a la vall del riu Saldes <p>La casa de Cal Corominas, denominada 'cal tres cents· es comença a remuntar el seu orígen en epoca moderna i en concret el segle XVII. Segons E. Martín (Martí, E, 2005 annex.10) especifica que aquesta família era originària de Gósol i eren els posseïdors del mas Asen (mas del Clot), es documenta el 1778 al mas de la Serra un Corominas i la casa denominada com a tal esta documentada el 1780 a mans d'un tal Cristòfol Corominas, dit el creueta el qual tenia i posseïa la casa del veïnat de Berta. En el cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) aquest Cristofol Corominas tenia tres cases habitades per tres persones, pagava tres lliures i 10 sous de cadastre personal, 5 lliures, 2 sous i 5 diners de cadastre reial i 2 lliures, 2 sous i 8 diners de caps de bestiar. La família Corominas va ser una de les famílies més poderoses de Gisclareny, car un dels descendents va adquirir la casa de Cal Jovell a canvi de Censals. La casa és esmentada a partir de 1689 a partir de la documentació (Martín, 2005. Ob cit). En el document de 1863 i corresponent als amillaraments (ACA. Llibrets de compliment pasqual-amillarament 1863) esmenta que la casa de Cal Corominas estava a mans de Josep Corominas com a cap de casa, hi habitaven 6 persones majors de 7 anys, pagava 979 rals de contribució rural, 72 de contribució urbana i 485 per als caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900.Va ser abandonada després de la guerra civil.</p> 42.2493000,1.7867000 399910 4678169 08093 Gisclareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2021-10-05 00:00:00 Pere Cascante i Torrella La casa malgrat estigui completament ensorrada segueix i manté les característiques bàsiques de les masies d'estructura simple de Gisclareny que són hereves dels masos medievals. Es compon del cos de la masia, de planta rectangular, dues plantes pis i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab, amb dues crugies i separades per forjats de fusta. La planta baixa estava dedicada als estables i quadres dels animals i al primer pis l'habitatge amb la sala cuina i menjador, i el forn de pa a darrere la campana de la llar de foc. La darrera planta estava dedicada a les pallisses i els graners. En un costat hi havia la pallissa formada per un cobert amb grans obertures per a poder emmagatzemar la palla i l'alfalç. E. Martín, en el seu llibre de 'una mirada a la història de Gisclareny' en fa una descripció i interpretació molt acurada a la P. 55. Una descripció similar fa. J. Serra i Vilaró en el vol. II de les Baronies de Pinós i Mataplana (p.292) 119|94 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
44809 Creu de Ca n'Aloy https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-naloy CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. XX Creu de ferro situada en el límit del termes municipals de Casserres i Espunyola, situada damunt una gran placa de pedra sorrenca o codina, característica de la zona. Fa 2'70 metres d'alçada i 1'25 metres d'amplada. Està fixada damunt una base de pedra local de dos cossos, l'inferior més ample que el superior, de secció circular d'1'43 m d'alçada. 08049-162 A la Carretera d'Espunyola BV-4131 en el PK 5+000 'Si es venia pel cantó de Solsona es trobava la creu de Can Aloy; i al pla de la Cabana del Bernadàs una altra de petita i de fusta' (Camps:p.10) L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. 42.0222900,1.8059700 401147 4652941 08049 Casserres Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:18
46047 Cal Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-0 ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. XVIII La masia de Cal Serra es troba emplaçada en una zona oberta cap al sud-est, en una àrea en desnivell, envoltada d'antigues feixes de conreu, algunes de les quals encara estan actives. està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. La masia està conformada per la casa, el paller, el pla de l'era entre ambdós i algunes coberts annexes. La casa és de planta rectangular, encara que hi ha algun cos adossat que sobresurt en alguna de les façanes; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessant i carener perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està bastida adossada al terreny, fet que facilita l'existència d'accessos a peu pla en la planta baixa i a planta primera. La casa mostra algunes ampliacions i modificacions. En conjunt els murs de les diferents construccions són de paredat irregular i cantoneres fetes amb carreus desbastats. Podem veure una part reparada contemporàniament amb totxana. La majoria de les obertures són de brancals de carreus senzills o el mateix paredat i llinda de fusta. En la façana sud-est hi ha un gran contrafort adossat, com a reforç de l'estructura en aquesta frontal. L'interior conserva alguns elements com són la llar de foc, els antics fogons, la boca del forn de pa (avui anul·lat). Al costat sud-est de la casa hi ha l'edifici del paller, és de dos nivells i coberta a dos vessants. La façana principal obra a llevant i està caracteritzada per la gran obertura de la façana delimitada només pels murs i el pilar central. Al davant hi ha el pla de l'era, delimitat per un mur de pedra pel costat del desnivell. 08057-73 A la Clusa, a l'extrem nord-oest. Actualment aquesta masia es coneguda amb el nom de Cal Serra, denominació que no localitzem en la documentació fins al segle XX. Amb anterioritat el nom era Cabanelles de Dalt. Havia format part de la mateixa finca que Cabanelles de Baix, la qual avui dia ha adoptat en les dues denominacions Cabanelles de Baix i de Dalt, o simplement Cabanelles que és la manera més comuna utilitzada per la gent de l'entorn. Des del punt de vista arquitectònic no hi ha elements que ens facilitin aportar dades molt concretes en quant a les cronologies de l'obra. Si que algunes característiques ens apunten que a cronologies del segle XVIII, i podria ser que fins i tot segle XVII, encara que no podem assegurar-ho. Si que s'hi identifiquen diferents fases constructives i actuacions de reforma corresponents a diferents moments posteriors. Pel que fa a les notícies documentals conegudes referides a la masia, hem de referir-nos a les informacions conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, on es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Moment en que consta que la masia Cabanelles existia, però sense que puguem precisar si existien les dues masies de Cabanelles o no. Notícia a més, que ens informa que Cabanelles formava una única propietat junt amb el Clot. La distinció entre els dos masos de Cabanelles no en tenim constància fins entrat en segle XIX. En aquest cadastre del 1717, entre les dades que es relacionen,terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en el registre de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest cadastre les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són minses. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa de Cabanelles de Dalt, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). En l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Dalt, on hi consta José Portell; moment en que també hi ha la referència a la masia de Cabanelles de Baix. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura Cabanelles de Dalt entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Dalt, que era identificada amb el número 109, hi vivien quatre persones. 42.1976200,1.9241300 411175 4672278 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Accés a partir de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en sentit ascendent cap a ponent en direcció al pla de la Clusa.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46116 Avet del Clot https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. 08057-142 A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. 42.1771600,1.9270500 411387 4670004 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46033 Les Calamites i Cal Tibat https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-calamites-i-cal-tibat AYMAMÍ, Gener (2010). 'Notes sobre trogloditisme al Berguedà'. L'Erol, núm. 106, hivern 2010. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 XX Es conserven restes molt enrunades, excepte algun element. Les restes de l'antiga masia balmada de les Calamites i el mas de Cal Tibat es troben al peu del sender GR-241, passat el Ras Clarent en direcció Sant Jaume de Frontanyà. La balma on es localitzen les restes es troba en unes franges de roca de conglomerat orientada cap a llevant. En aquest balmat es localitzen diverses restes del que havia estat la masia de les Calamites, era una masia construïda adossada a la roca, al balmat, aprofitant aquesta com a part de l'estructura de la casa. Les restes es localitzen en dos punts principalment, la part més sud són restes més escasses, bàsicament el mur de contenció de la feixa i potser les restes d'algun annex menor. Uns metres més al nord en el balmat, hi ha la majoria de les estructures de la casa conservades. En aquesta zona, a més del mur de contenció de la feixa on hi havia la casa i els seus annexes, hi ha alguns murs perpendiculars a la paret de la roca i també restes de murs en disposició paral·lela a la balma. Un dels elements que més destaquen és un pilar de secció quadrangular el qual conserva una alçada considerable; és fet amb carreus desbastats i pedres irregulars. El conjunt dels murs són de paredat comú, format per pedres irregulars i algunes de desbastades. Actualment encara són visibles empremtes del morter d'unió de la teulada amb la roca. És interessant la presència de dues petites estructures de dipòsit de d'aigua construïdes de costat, en la zona de la casa a la part baixa de la roca, tenen la part del davant i de compartimentació feta amb murs de pedra amb arrebossat lliscat per l'interior. Uns metres més enllà de les estructures de la balma hi ha les escasses restes conservades de Cal Tibat, es localitzen en un planell que es troba en el mateix peu del sender GR-241. Aquest pla de fet és on s'assentava l'estructura de la casa, de la qual actualment es conserva el mur de la part posterior, el qual és visible en el marge. També és visible part del mur de pedra que servia de contenció de la feixa. Consta que la majoria de les estructures van ser desmuntades per tal d'aprofitar la pedra per reconstruir la casa de les Vinyasses, que en aquell moment era del mateix propietari. Una foto antiga del 1928 permet veure les dues cases habitades, la de les calamites, adossada a la roca, sembla que tenia planta baixa i planta primera, i coberta a un sol vessant, amb alguns coberts annexes pel voltant. Cal Tibat adossada al terreny per la part posterior, era de planta baixa, primera i sotacoberta, amb teulada a dos vessants. 08057-59 A la Clusa, a la zona nord-est. Prop de Ras Clarent. Les notícies referides a Cal Tibat i les Calamites són molt escasses i són bàsicament informacions orals, i informacions facilitades per l'ajuntament i la propietat. Sembla que la finca que avui conforma aquesta propietat és resultat de la segregació d'una part d'una altra finca, en concret de la masia el Solà. La segregació es va realitzar al 1919, en concret era una porció de terra coneguda com el costal de Boatella. Segons ens expliquen formava part de l'herència Solà de Castell, de la qual n'era propietari Hermenegildo Claret i Senespleda, qui l'havia rebut en herència de la seva mare Ana de Senespleda de Boatella de Bajona i Oliva (qui al seu torn, l'havia rebut en capítols matrimonials del marit Don Pedro Claret i Sebarroja). Segons expliquen ja abans de la venta, Alfons tenia aquest terreny llogat. El fill d'Alfons Llumà, Ramon Llumà explica que quan el seu pare Alfons es va casar, va construir les dues cases, les Calamites i Cal Tibat, on van viure amb la família. Després de la seva mort (1944), les cases van quedar deshabitades. Ramon, diu que abans del 1944 traslladaren gran part de les pedres de Cal Tibat per reconstruir la casa de les Vinyasses. Per la tipologia de balmat és probable que el lloc hagués estat habitat des d'antic o si més no com hàbitat temporal. 42.1908700,1.9543900 413664 4671498 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46033-foto-08057-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46033-foto-08057-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46033-foto-08057-59-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga De difícil accés. A través de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en direcció cap a Ras Clarent, seguint la ruta del GR-241.Popularment, aquesta zona és coneguda amb el nom genèric de les Calamites, el fet que hi hagi hagut dues cases, amb dos noms, ha comportat certa confusió en saber quin nom corresponia a cada element. El camí d'accés amb vehicle des de Sant Romà a les Calamites i Cal Tibat sembla ser que es va construir el 1965, quant Lluís Serrat i Sañas (propietari de Calamites en aquell moment) va sol·licitar permís a José maria Cirea, propietari de St Roma en motiu l'aprofitament forestal de la finca.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46001 Cabanelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanelles ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. XVIII En procés d'enrunament. La masia de Cabanelles, està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. Les estructures que conformen la masia estan distribuïdes properes les unes de les altres però en més d'una feixa. Actualment només es conserva amb coberta un paller, la resta de construccions estan en procés d'enrunament tot i que es conserva una alçada important dels murs, entre els quals els del perímetre de la casa. Les estructures que conformen les construccions que eren destinades a habitatge conformen una planta irregular, resultat de les diverses ampliacions i modificacions que va experimentar. A més, pel seu voltant s'hi adossen i hi ha diversos annexes i coberts. En conjunt, la majoria d'estructures estan bastides amb molta presència de còdols grans, alguns carreus desbastats i altres pedres irregulars, amb diferent quantitat d'un material o altre segons la construcció. A les cantoneres, en general trobem grans peces, en aquelles construccions on el còdol hi té més presència, trobem cantoneres de grans còdols només escantonats parcialment; en altres construccions hi ha carreus desbastats més carejats. Pel que fa a les obertures en trobem diferents tipus, les més visibles són d'emmarcades amb maó massís, en algunes formant llinda plana i en altres en arc rebaixat, també hi ha obertures amb llinda de fusta i muntants de carreus; i altres variants que combinen aquests materials de manera de manera diferent, per exemple, maó als brancals i llinda de fusta, o carreus i maó. Pel que fa al paller que conserva teulada, i a més s'ha reparat fa poc, era de dos nivells, tot i que actualment no conserva el forjat de la planta superior, a la façana de llevant hi ha una gran obertura amb llinda en arc de mig punt, tota emmarcada en carreus desbastats i lloses. Al davant del paller hi ha una part planera que s'havia destinat a era, la qual està delimitada per la part del desnivell per un mur de contenció. De fet el conjunt, en les feixes on hi ha les estructures de la masia encara hi ha diversos murs de pedra en els marges. 08057-27 A la Clusa, a la zona nord-oest. Actualment aquesta masia apareix esmentada com a Cabanelles de Baix i de Dalt, tot i que la gent del lloc utilitza simplement la forma Cabanelles, d'aquí que sigui la que s'ha utilitzat en la denominació. Fins fa uns anys es mantenia la denominació de Cabanelles de Baix per aquesta masia, ja que Cabanelles de Dalt es correspon amb la masia que anomenem Cal Serra o Can Serra. Arquitectònicament es fa difícil apuntar una cronologia per a les construccions conservades, ja que hi ha elements que semblen correspondre a diferents períodes cronològics, segurament com a resultat de les diferents fases constructives que poden anar des dels segle XVIII, amb ampliacions al segle XIX i fins i tot alguna actuació potser posterior. Encara que també és probable que la masia ja existís amb anterioritat al segle XVIII i de fet, potser que algun element es conservi. L'estat d'ensorrament no permet aproximar-se als interiors i també hi ha parts molt cobertes de vegetació. A nivell documental, a l'arxiu de Castell de l'Areny es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Fet que ens assenyala que la masia ja existia en aquest període i que, a més, formava una única propietat junt amb el Clot. No sabem però si existien les dues cases de Cabanelles de Dalt i Cabanelles de Baix, ja que aquesta distinció no la localitzem fins entrat en segle XIX. El fet que entre les dades que s'aporten en relació a les terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en els registres de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta que 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici', en aquest moment les referències al personal són les mateixes i en quan al bestiar les diferències són poques. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Baix, i s'hi relaciona José Viñas; moment en que ja trobem diferenciada la masia de Cabanelles de Dalt que també hi consta registrada. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que està datat al 1858, entre les diferents anotacions hi figura Cabanelles de Baix també diferenciat de Cabanelles de Dalt. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Baix, que era identificada amb el número 110, hi residien set persones, el que era el cap de família, vidu en aquell moment, Joan Portell Puig, un matrimoni jove, Ramon Portell Sellas i Carme Vilalta Camprubí, amb la seva filla, i tres mossos. 42.1930400,1.9260500 411327 4671768 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Cap al sud-est de la casa, més a prop de la pista hi ha la font. L'accés és per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46019 Rossinyol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/rossinyol-de-baix BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. XVII-XVIII Es tracta d'una estructura de planta rectangular, amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat de nord a sud, consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes. Disposa de diversos annexos afegits a la façana sud i est, amb cobertes de plaques de fibrociment ondulat sense elements arquitectònics visibles que es puguin destacar. A la façana nord hi ha un accés a l'interior de l'edifici, es tracta d'un modern portal amb els emmarcaments motllurats en forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la llinda hi ha la inscripció següent: 'C.RUSIÑOL REFORMADA A L'ANY 1961', damunt la qual es localitza una marquesina de teules. A nivell de planta baixa i a la zona més oriental se situa una petita finestra i dues a la primera planta, de factura moderna amb llinda recta i ampit amb rajoles de trenca aigües. Una gran part de la superfície d'aquesta façana està revestida per un senzill arrebossat de ciment pòrtland. La façana oest disposa d'una distribució irregular d'obertures, amb dues finestres a la planta baixa de mesures diferents, i dues més a la primera planta de característiques similars; és a dir, amb llindes rectes i moderns emmarcaments. En aquest cas, també està parcialment revestida amb un arrebossat simple. A la façana meridional només s'observen tres finestres a la planta primera ja que a la planta baixa hi ha adossats uns coberts. A la façana est també hi ha adossats uns senzills coberts i disposa d'una finestra a la planta baixa i dues a la primera, totes sense elements destacables. Uns metres al nord de la casa, en una cota superior, ja que el terreny és en desnivell, i més a tocar de la casa de Rossinyol de Dalt, hi ha una gran pallissa, la qual és compartida per les dues masies, de fet la meitat més est pertany a Rossinyol de Baix, i l'altre meitat a Rossinyol de Dalt. La pallissa està formada per una estructura de planta rectangular amb un tancament de murs de pedra de paredat comú en la façana nord, est i oest. La façana sud resta oberta, amb uns pilars de pedra que suporten una estructura de bigues de fusta que subdivideix l'espai interior en tres nivells i la coberta. La teulada és a quasi a una sola vessant, ja que per la part del davant compta amb un ràfec format per un vessant poc pronunciat, el carener és orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la pallissa, és a dir d'est a oest. 08057-45 A la Clusa, a la zona oest. Les primeres notícies documentals referents al mas Comes són en relació a Rossinyol de Dalt o les Comes Sobiranes, així al segle XIV, consta que el mas Comes Sobiranes de la parròquia de St Romà de la Clusa estava sota jurisdicció del monestir de Sant Pere de la Portella (1346 confessió de Pere de Comas Sobiranes a l'abat de la Portella, pel qual li és home propi llargament). El maig de 1347 es documenta una àpoca feta per Pere Baladret a l'abat de la Portella, per la compra del mas Comes Sobiranes. El 1397, en un període en que molts masos es troben deshabitats i en runes, l'abat de la Portella estableix a Bernat de la Tor de la parròquia de Sant Romà de la Clusa, el mas de les Comas Sobiranes i el mas Bellsolà, de la dita parròquia de la Clusa, a canvi Bernat té l'obligació de fer la coberta dels masos (o d'unes cambres) en el termini de tres anys sota pena de cent sous de moneda de Barcelona de tern, també disposa de nou anys per escollir hereu que ha de residir en un dels dos masos, el qual serà home propi, quiti, soliu, natural i de remença de l'abat i del monestir. Aquesta informació consta expressada de diverses maneres en la mateixa bibliografia, ja que en algun cas es diu que Bernat té l'obligació de fer la coberta dels mas o la coberta d'unes cambres, però en la mateixa bibliografia es diu que té obligació de fer dos masos (BOLÓS:2009) En els fogatges del segle XV i XVI no consta cap referència que puguem vincular directament al mas Comas. Ja a principis del segle XVII el mas Comes Sobiranes consta en mans de la família Eres de Gardilans, així ho confessa i confirma Pere de les Eres en el capbreu del 1609 del monestir de Sant Pere de la Portella (ACA) en el qual Pere confessa tenir aquest mas junt amb altres propietats que té pel mateix monestir, així com els imports que ha de pagar. Les dades consten en altres capbreus posteriors del mateix segle XVII. Tot i així, en el Capbreu de Sant Pere de la Portella datat entre 1663-1667, trobem que el mas Comes Sobiranes estava en mans de la Comunitat de Preveres de Berga, qui confessa tenir en alou de l'abadia, el qual havia tingut a carta de gràcia i dret la casa de les Eres o Comellas de Gardilans (també confessions de 1633, 1677, 1696, 1709, 1772 i 1609) (BOLÓS:2009). En la confessió feta per la comunitat de preveres s'esmenten les afrontacions del mas de les quals es diu afronta a orient amb terres de Picas i amb el Serrat Negre, a migdia amb la Coma d'en Martinell, a ponent amb terres del Mas d'Espades i dels emprius de la dita Clusa, i a cara amb terres d'en Llumà i de la Batllia de Malanyeu. El fet que ens indiqui que el mas corresponent a l'actual Rossinyol de Dalt afronta amb terres propietat dels Picas, ens porta a pensar que en aquest moment Rossinyol de Baix ja devia estar en mans d'aquesta família. La qual també trobem referenciada com a propietaris de Rossinyol de Baix al segle XIX i fins l'actualitat. En diversos documents cadastrals (AMCA) del segle XVIII, només hi ha referència al mas Comas, sense distinció de Sobirà i Jussà, el qual consta com a propietat de Bernat Rossinyol (1716). En el següent cadastre, consta que és propietari del mas Bernat Comas, el qual és habitant de la Nou, des d'allí cultiva el mas i sols manté a la casa un mosso (AMCA: 180). Encara que no s'esmenti en aquestes registres l'existència dels dos masos, sembla que es deu a una ocultació o falsificació de part de les dades a incloure en els esmentats cadastres, fet sembla que també es va produir en altres propietats i en altres municipis. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha referència de la masia Rossinyol de Baix, en la que hi consta Saturnino Cirera. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Rossinyol de Baix, identificada amb el número 112, hi vivien onze persones. 42.1823600,1.9207000 410870 4670588 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Rossinyol està format per dues masies, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix, aquestes dues estan situades a tocar una de l'altra, i comparteixen l'estructura del paller, construcció formada per un mateix edifici però que és una meitat de cada propietat.La denominació originària de la masia Rossinyol era Comes, nom que es manté fins entrat el segle XVIII, època en que sovint s'esmenten les dues denominacions. Pel que fa a la denominació del mas Rossinyol de Baix, es correspondria doncs amb Comes Jussanes, ja que en la majoria de documentació referida a Rossinyol es parla de Comes Sobiranes per el mas de Rossinyol de Dalt. Sorprèn que no tenim constància de documentació referida directament a Comes Jussanes. En aquest sentit, el mas Comes Sobiranes com a tal és ja referenciat des del segle XIV, hem de pensar que en el moment en que es denomina així ja deu existir unes Comes Jussanes, tot i que desconeixem si en aquestes hi existiria ja un mas. De fet, la majoria d'exemples en que es documenten masos amb denominació de jussà i sobirà provenen de la tradició de desdoblament de masos documentada a partir del XII i XIII, afavorit en un període de creixement demogràfic. No tenim informació de quan i com es divideix la propietat, ja que sembla ser que en origen devia ser una mateixa finca, però ja al segle XVII trobem alguna referència que ens porta a pensar que en aquell període ja són dues propietats diferenciades.Es fa difícil apuntar una cronologia per l'estructura arquitectònica exterior visible de la casa de Rossinyol de Baix. La casa mostra la superfície de les façanes arrebossada parcialment amb un revestiment de ciment que no permet una observar amb detall els materials constructius que conformen l'estructura; tot i això si que es pot identificar la traça de diferents ampliacions de l'estructura permeten saber que el volum actual és resultat de diferents fases constructives. A més, pel que fa a obertures tampoc no són visibles elements arquitectònics distintius de períodes específics que facilitin les atribucions cronològiques, ja que la majoria van ser modificades arran de la reforma del segle XX. De tota manera hem de pensar per les dades documentals i el tipus de construcció vista que gran part de l'estructura pot ser atribuïble als segle XVII i XVIII. Tanmateix sembla que la casa ja podria existir amb anterioritat, fins i tot del període baix-medieval, tot i que no puguem aportar dades documentals concretes.L'accés és a través d'una pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46020 Rossinyol de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/rossinyol-de-dalt BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. RUMBO, A., SOCA, I. (2002) Inventari del Patrimoni Cultural de Vilada. Memòria tècnica. Diputació de Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. XIV-XVIII Gran masia de planta rectangular organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat de nord a sud; és a dir, en paral·lel a la façana principal (oest). En aquesta façana s'observa un tall en el parament del mur, sense cap filada d'unió, probablement com a resultat d'una ampliació de la masia. Al costat mateix se situa l'accés a l'interior format per un gran portal de mig punt amb dovelles força grans que arrenquen d'uns brancals realitzats amb grans carreus ben tallats i escairats. Damunt el portal i a nivell de la primera planta s'organitzen dues finestres d'unes característiques similars, amb brancals de carreus de pedra, llindes monolítiques i ampits motllurats també monolítics. A nivell de les golfes es disposen tres petites finestres amb tots els emmarcaments de fusta. La façana sud disposa de dos eixos verticals d'obertures (finestres a nivells de primera planta i golfes), també amb emmarcaments de fusta, i una petita espitllera a nivell de la planta baixa. La façana est presenta una disposició irregular de les obertures, destacant un balcó ampitador a nivell de la primera planta, amb barana de ferro de barrots verticals i passamà senzill. Al costat meridional d'aquest balcó se situa una finestra amb emmarcaments de pedra, llinda i ampit monolític. A nivell de les golfes presenta quatre petites i senzilles finestres amb tots els emmarcaments de fusta. La façana nord només disposa d'una senzilla finestra a nivell de la primera planta i afronta a una era en la qual es desenvolupa una pallissa força peculiar. Pel que fa a l'interior, els forjats combinen les bigues de tronc de fusta i les de secció rectangular bisellades. A la planta baixa diverses jàsseres descansen damunt pilars de pedra per tal de configurar uns grans espais per les menjadores murals del bestiar. Els paviments, de llates de fusta, està força malmès. A la planta primera es conserva la distribució i elements característics de molts espais, destaca la gran sala a la crugia central amb finestres amb festejadors i una petita fornícula d'una antiga capelleta en un dels murs, a la costat nord de la sala hi ha l'espai destinat a cuina i llar de foc, a un costat una gran fornícula rebaixada al mur on hi ha una pica de pedra tallada i al seu costat un rentamans format per un petit dipòsit de pedra per l'aigua encastat en el mur, i a l'altre costat, la llar de foc a terra amb una cendrera encastada al mur. A l'estança del l'extrem nord-est hi ha l'espai del pastador amb el forn de pa, hi trobem la boca del forn de pa cegada, es emmarcada en grans carreus ben tallats i polits amb llosa a l'ampit, i al costat l'estructura amb els fogons. A l'exterior, al nord de la casa hi ha la gran pallissa, una estructura uniforme però compartida entre les dues masies de Rossinyol, la meitat de llevant correspon Rossinyol de Dalt. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb un tancament de murs de pedra conformats per un paredat comú situats en la façana nord, est i oest. La façana sud resta oberta, amb uns pilars de pedra que suporten una estructura de bigues de fusta que subdivideix l'espai interior en tres nivells. Esta coberta per una teulada d'una sola vessant amb un ràfec format per un vessant poc pronunciat, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la pallissa, és a dir d'est a oest. 08057-46 A la Clusa, a la zona oest. Les primeres notícies documentals són del segle XIV, en data de setembre de 1346 trobem que Pere de Comas Subiranas fa confessió a l'abat de la Portella, pel mas Comas Subiranas de la parròquia de Sant Romà de la Clusa pel qual li és home propi llargament. Poc després, del maig de 1347, consta una àpoca feta per Pere Baladret a l'abat de la Portella, per haver rebut tot el preu per el qual li havia comprat les Comas Subiranes, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. Del 1397 data l'establiment que fa l'abat de la Portella, degut a que molts masos són despoblats i amenacen ruïna, raó per la qual estableix a Bernat de la Tor de la parròquia de Sant Romà de la Clusa, el mas de les Comas Subiranes i el mas Bellsolà, de la dita parròquia de la Clusa, a canvi Bernat té l'obligació de fer la coberta dels masos (o d'unes cambres o dues cases) en el termini de tres anys sota pena de cent sous de moneda de Barcelona de tern, també disposa de nou anys per escollir hereu que ha de residir en un dels dos masos, el qual serà home propi, quiti, soliu, natural i de remença de l'abat i del monestir. (BOLÓS:2009) En els fogatges del segle XV i XVI no consta cap referència que puguem vincular directament al mas Comas. En un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella (ACA) del 1609, Pere Eres, pagès de Gardilans, confessa i confirma a l'Abat de la Portella les propietats i els imports a pagar al monestir pels masos de les Heres, Comes Sobiranes, Bellsolà, Serra, Vels i les Tres, Salga i Mas Hoan, a més del delme i primícia pel camp de St. Pere i de les terres del Salga. Confirmació que es repetirà en capbreus posteriors del segle XVII. En el Capbreu de Sant Pere de la Portella datat entre 1663-1667, trobem que la Comunitat de Preveres de Berga, confessa tenir en alou de l'abadia el mas Comas Subiranas de Sant Romà de la Clusa, i n'aporta les afrontacions, el qual diu que posseïa a carta de gràcia i tenia el dret la casa de les Eres o Comellas de Gardilans. (Confessions de 1633, 1677, 1696, 1709, 1772 i 1609) (Diplomatari: pg. 733). En la confessió feta per la comunitat de preveres s'esmenten les afrontacions del mas de les quals es diu a orient amb terres de Picas i amb el Serrat Negre, a migdia amb la Coma d'en Martinell, a ponent amb terres del Mas Despades i dels emprius de la dita Clus, i a cara amb terres den Llumà i de la Batllia de Malanyeu, ítem un molí ab sas terres en Vilada dins lo mas serra. És probable doncs, que en aquest moment el mas Comas Jusssanes (posteriorment, Rossinyol de Baix) estigui ja en mans de la família Picas? Dels diversos documents cadastrals conservats a l'Arxiu Municipal, el més antic és de 1716, el qual es denomina 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació a Rossinyol consta la referència 'Lo Mas Comas que poseheix Bernat Rusinyol'. En el següent cadastre, consta que és propietari del mas Bernat Comas, el qual és habitant de la Nou i des d'allí cultiva el mas, i sols manté en a la casa un mosso; hi ha registre del que paga per les terres, per la casa i pel mosso, però també s'hi esmenta que el seu personal i bestiar paga al terme de la Nou. (AMCA, caixa 180) Sembla ser que a finals de a finals dels anys setanta del segle XVIII, Tomàs Comelles, descendent dels Eres de Gardilans que havien tingut el mas Comes Sobiranes, tenien la possibilitat de recuperar el mas, el qual havia estat venut a carta de gràcia pels seus avantpassats feia més de cent anys. (RUMBO, SOCA: 2002) En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha referència de la masia Rossinyol de Dalt, en la que hi consta José Portell. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Rossinyol de Dalt, identificada amb el número 111, hi vivien set persones. 42.1825100,1.9204200 410847 4670604 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Rossinyol està format per dues masies, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix, aquestes dues estan situades a tocar una de l'altra, aquestes comparteixen a més l'estructura del paller, construcció formada per un mateix edifici però que és una meitat de cada propietat.L'estructura arquitectònica de la casa de Rossinyol de Dalt mostra una construcció bastida en més d'una fase cronològica, ocupant un ventall cronològic pel conjunt que va des del període baix-medieval, passant pel segle XVI i XVII-XVIII.En origen la masia Rossinyol era denominada Comas, de fet és el nom que es manté fins entrat el segle XVIII, durant el qual encara sovint s'indiquen les dues denominacions. En època medieval i renaixentista les dues masies són diferenciades com a Comas Sobiranes per Rossinyol de Dalt i Comas Jussanes, per Rossinyol de Baix. No tenim informació de quan i com es divideix la propietat, ja que sembla ser que en origen devia ser una mateixa finca, però ja al segle XVII trobem alguna referència que ens porta a pensar que en aquell període ja són dues finques diferenciades.Les masies de Rossinyol compten amb altres elements exteriors també propis dels masos, interessants i destacables, com són abeuradors realitzats en troncs, murs de pedra seca de contenció de l'era i d'algunes feixes, la font situada a uns metres cap a ponent, etc.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
45988 Masia de Sant Romà de la Clusa https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-roma-de-la-clusa CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. XVII-XX Gran masia de planta rectangular (gairebé quadrada) i organitzada en alçat en planta baixa i tres nivells superiors, amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat de nord a sud. El parament és de pedres de mides diverses unides amb morter, amb grans carreus a les cantoneres per tal de reforçar la construcció. La façana sud és la principal i conté una gran portal amb brancals de carreus de pedra grans i escairats, amb una llinda en forma d'arc de mig punt format per grans dovelles. L'organització de la resta d'obertures en aquesta façana és força simètrica, amb dues petites finestres a la planta baixa que flanquegen el portal, un balcó ampitador damunt mateix de la llinda del portal (resultat d'alguna reforma) amb una barana de ferro de barrots verticals simples decorats amb reganyols. El balcó té una finestra a cada costat i a la segona planta, quatre finestres de les mateixes característiques i mesures. A la darrera planta, a la zona del capcer es localitza un balcó ampitador amb una llinda d'arc de mig punt rebaixat (llinda escarsera), amb una barana de barrots verticals i passamà de fusta. Totes les obertures d'aquesta façana disposen dels mateixos emmarcaments (brancals i llindes rectes) realitzats amb maó massís, la qual cosa contrasta amb el parament de pedra dels murs. Les obertures de la façana oest presenta diferents característiques ja que els emmarcaments són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals formats per grans carreus escairats. Estan situades dues a la primera planta i dues més a la segona. A la planta baixa i al costat septentrional se situa una petita porta amb emmarcaments també de pedra. A la façana nord hi ha adossada una estructura, amb els murs exteriors revestits amb un arrebossat pintat i coberta per teules formant una sola vessant. Aquesta façana nord presenta dues finestres a la planta segona situades simètricament respecte l'amplada de la façana, i a la zona de sota el carener se situa una tercera finestra. Totes amb els brancals de pedra mentre que les llindes estan fetes a base de diverses filades de maó massís col·locats de pla. La façana est compta amb poques obertures, a nivell de la primera planta disposa de tres finestres de diferents mesures i alguns de petitones en altres plantes. La coberta presenta dues finestres en mansarda, de construcció recent, a cadascuna de les dues vessants per tal de donar llum a la darrera planta. Pels voltants de la masia s'organitzen una seguit de coberts dels quals destaca l'estructura de la pallissa situada al nord-est de la casa, amb murs de pedra, que presenta un gran arc dovellat mig punt i una coberta de teules a dues aigües. 08057-14 A la Clusa, a pocs metres al costat de l'església. A nivell documental hi ha constància de notícies de la masia de Sant Romà de la Clusa al segle XVIII. De fet, la casa mostra diferents fases constructives, però gran part de l'estructura de l'edifici mostra unes característiques arquitectòniques que permeten situar-la entre els segles XVII i XVIII, encara que cal mencionar que algunes parts dels murs de la planta baixa testimonien l'existència d'una estructura anterior, que podria correspondre a cronologies baix-medievals o d'entorn al segle XVI. Les traces arquitectòniques de diferents fases constructives visibles en les façanes semblen indicar també actuacions de reformes i ampliacions posteriors a l'obra principal dels segles XVII-XVIII. Entre les quals l'actuació de la modificació de les obertures de la façana principal que estan emmarcades en maó i que podrien haver estat realitzades en motiu de l'ampliació de la casa en alçat. Les notícies documentals conegudes a partir del segle XVIII, són bàsicament referències en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament anotacions en relació al compliment pasqual. Altres notícies les tenim en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de 1716 hi ha la referència que a 'L'heretat dita Sant Romà, pròpia de Joan Canal, Pere Canal masover', a més, s'aporta la relació de tipus de terres i conreus i les seves superfícies, així com l'import que li pertoca pagar per cadascuna d'elles, també en relació a la casa, al personal i al bestiar, que en aquest moment anoten dos bous, tres porcs, vuit cabres i un burro. En el següent registre cadastral, hi ha referenciats més persones treballant-hi, entre els quals un pastor, i un augment considerable del bestiar que tenien, en aquest hi ha anotats dos bous, tres vaques, tres eugues i un matxo, quaranta ovelles i vuit cabres, a més de quatre porcs. En el cadastre de 1766 l'heretat de Sant Romà consta ja com a propietat de Josep Cirera de Borredà, i 'Hermanter' Cirera masover. En aquest cadastre s'hi torna a aportar una relació del bestiar, consistent en dos bous, un burro, sis ovelles, quatre cabres i tres porcs. Altres notícies són ja posteriors, com és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), s'hi relaciona el mas Sant Romà i hi figura Joan Soler. Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada la masia amb el número 105 i s'indica que hi vivien 11 persones. 42.1870000,1.9357600 412120 4671087 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Accés per pista forestal amb desnivell pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46119 Faigs de Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-rossinyol Dos exemplars de faig situats a poca distància l'un de l'altre, es localitzen en una fondalada al nord de les masies de Rossinyol. El faig més proper a la pista que hi ha davant d'aquests faigs és el més vistós. Aquest és un diàmetre de 438 cm (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i una alçada de canó uniforme de 250 cm a partir de la qual es bifurca en dos grans simals a partir dels quals es desenvolupen altres branques que conformen tota la capçada. L'altra faig es troba a uns 17 metres de distància, per sobre del primer, té un diàmetre de 333 cm i un canó uniforme d'uns 8 o 9 metres. Tot i la distància que els separa les branques que conformen les dues capçades estan en contacte. 08057-145 A la Clusa, al nord de les masies de Rossinyol. 42.1866100,1.9174800 410610 4671063 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la pista que porta des de Sant Romà de la Clusa a Cabanelles (GR-4) trobarem el trencall de la pista que ens permet arribar fins als faigs. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
46117 Faig general https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-general ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mostra algunes branques mortes. Aquest exemplar de faig es troba al peu de l'antic camí que comunicava les masies de Rossinyol amb Sant Romà de la Clusa, essent també el camí que s'utilitzava entre la zona Clusa i Vilada, així com per dirigir-se cap a la Nou , la Baells, etc. Es tracta d'un faig de dimensions considerables, assolint un diàmetre d'uns 439 cm aproximadament (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i entorn als 5 m de canó el qual es divideix en vàries bifurcacions. S'observen algunes branques mortes. 08057-143 A la Clusa, prop de Rossinyol. 42.1854500,1.9253700 411260 4670926 08057 Castell de l'Areny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/