Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78865 | El salpàs de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-puig-reig | Arxiu Parroquial de Puig-reig | XVIII-XX | La tradició oral certifica el costum, per Setmana Santa, de donar el salpàs a tota la parròquia de Puig-reig. El ritual s'iniciava amb la benedicció de la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s'aspergia a les portes de les cases i de les corts del bestiar. Era un ritual de protecció davant les calamitats o malalties que anava acompanyada de la benedicció del bestiar domèstic i de treball. Acompanyant aquesta tradició també hi havia la de col·locar, fixades a les portes de les cases, creus fetes amb fulles de palma beneïda el Diumenge de Rams. | 08175-163 | Terme municipal | La Consueta de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del 1745 descriu la manera en que es donava el salpàs: 'Lo vicari el dilluns lo done a la partida del Lladó y Fonollet, y li donen dinar al Lladó a ell y criat y torne ala tarde per Fiumera y Tresserra. Lo dimarts comense per Comardells y segeuix fins al Solé y baixa a Merola y allí dine; antigament diuen que donaven dinar per don torn les tres cases de Subirana, lo Alsina y lo Riera però des de que jo - el prior Larrull que redacta la consueta- so Prior sempre me ha donat la casa del Riera. Lo dimecres lo done ala altra part delriu y done dinar la casa de la Cortada dels Lluchs y advertesch que a les Baumes ni barraques extraviades no sey va. Lo Prior lo done al Castellm y a les cases del Clot lo dia que ven vist hi he, y lo diumenge de Rams se amoneste ales tres esglesies quin ia se donarà afi que les dones siguen a casa' | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 78866 | Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.2 SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Sant Martí de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VILADES, R. (2007). L'església de Sant Martí, L'ERL núm. 95, p. 12-15 | XII-XVIII | En els anys 1954-58 la Diputació de Barcelona en va fer la restauiració, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs; les obres van donar lloc a l'aparició de les pintures romàniques murals que encara es conserven 'in situ'. | És una església de una sola nau rematada per un absis semicircular, precedit per un gran arc de mig punt. L'aparell de l'església és ordenat a grans carreus a contrapunt i de dimensions variables i la coberta es compon, a l'interior, de una volta de canó i, a l'exterior, per dues vessants amb teules àrabs. L'absis té una coberta a quart d'esfera que arrenca d'una senzilla imposta. El gruix dels murs laterals descarrega amb un seguint d'arcs formers i a l'exterior per uns massissos contraforts que també sostenen la volta. La façana principal té una portalada d'arc de mig punt sostinguda per columnes i repeteix un esquema típic del romànic clàssic tant en les formes com en les decoracions. A dalt del portal d'accés hi a una finestra de doble esqueixada, coberta amb arc de mig punt adovellat, acaba la façana un campanar d'espadanya. | 08175-164 | Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | Anteriorment a l'església actual en va haver una pre-romànica consagrada per el bisbe d'Urgell. Fou edificada dins del recinte del castell terminat de Puig-reig sota el patrocini de Guifré el Pelòs, dins de la seva obra de repoblació a la comarca de Berguedà al segle X. D'aquesta primera construcció no es conserva res. L'església actual es del segle XII i possiblement fou erigida per la família vescomtat del Berguedà. L'any 1187, Guillem de Berguedà cedi l'església i tot el terme del castell als Templers i quan l'ordre fou abolida passa als Hospitalers. Durant la Guerra Civil l'església fou incendiada i es varen perdre els retables barrocs que hi havia al interior. | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-3.jpg | Legal | Romànic|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A l'interior cal destacar la presència d'una sèrie de pintures murals de començaments del segle XIII, que representen moments de la vida de la Verge: l'Anunciació, la Visitació i la Verge amb el Nen i una decoració antrofomorfa d'unes serps entrellaçades. | 92|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 54136 | Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-sorba | <p>BENET, A. (1978). Les donacions dels comtes catalans al monestir de Ripoll durant els segles IX-X-XI. A XXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Ripoll. RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.</p> | VI i post | L'edifici està pendent d'una propera obra i excavació que modificarà la nau romànica. | <p>Santa Maria de Sorba forma un conjunt homogeni en el que s'integren la mateixa església i la casa rectoral, que es troba a la riba esquerra del riu Aiguadora i a 8 km de Montmajor. Actualment depèn de l'arxiprestat de Cardona, Bisbat de Solsona. L'església està orientada SW-NE, amb la capçalera a NE. L'església actual fou feta aprofitant en part el mur meridional de l'antiga església romànica i paral·lela a aquesta. La nau, de 15,50 m de llarg i 6,10 m d'ampla, és coberta amb voltes de canó nervades encreuades amb claus de volta; el cor es troba sobre l'entrada; el tester és recte i a cada banda de la nau hi ha dues capelles laterals, les del costat dret envaeixen l'antiga construcció romànica. A la dreta del presbiteri, en una capella lateral a la que s'accedeix a través d'una porta des de l'altar, hi ha el martyrium, situat en un espai de forma semicircular (la rotonda), i que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. Al centre hi ha la tomba de Sant Eudald sota el nivell del sól i protegida amb unes reixes que anivellen el paviment. Paral·lela a l'actual església i al costat dret, s'aixeca la nau de l'antiga església romànica a la que s'accedeix a través d'una porta adovellada, fruit d'una ampliació de la façana el segle XVI. Al costat dret de la nau hi ha un banc de pedra longitudinal a la paret, i el paviment antic era d'argila piconada que més tard es va cobrir amb un altre d'opus signinum, per finalment cobrir amb un empedrat longitudinal. Sembla que la nau seria coberta amb coberta de fusta a dues vessants. Entre mitjan segle X i XI s'allargà la nau i es reconstrueix l'edifici realitzant un creuer amb arcades i dues absidioles de planta semicircular a cada banda, així com un arc triomfal que devia suportar la volta de canó que resta gairebé sencera. Només es conserva l'absidiola dreta, ja que l'esquerra desaparegué en successives reconstruccions. Al segle XII es va aixecar un petit campanar sobre el creuer, del que queden poques restes. A finals del segle XVI s'edificà la rectoria. Al segle XVII es construí el nou temple. A la porta principal porta la data 1685 i la inscripció: 'A 4 obre ani 1685 me s. Ar. Terribilis est locus iste hic domus dei est et porta coeli et vocabitur aula Dei'; a la llinda de la porta de l'hort diu: 'S. IARR. ME FECIT A 5 IOBRE 1681'. El campanar va ser acabat l'any 1873, s'aixeca al costat esquerre de la façana, amb base de planta quadrangular i pis de planta octogonal coronat amb barana i nervis de cúpula i amb quatre finestres.</p> | 08132-32 | Sorba | <p>Aquesta església va ser parròquia limítrof des dels seus inicis amb l'antiga Vall de Lord. La zona degué ser repoblada per Guifré el Pelós entre els anys 879-880, en ser territori fronterer amb el món islàmic i constituint la marca meridional del comtat d'Urgell. L'any 944 el Comte d'Urgell, Ermengol I, donà al monestir de Ripoll la vall de Lord i Sorba (Suburbano) (BENET, A. 1978), topònim que indica que l'església es trobava a sota de la urbis, que estava al tossal de Sant Miquel (poblat ibèric-romà de Sant Miquel de Sorba). Per tant el primitiu nucli de població es trobava al cim del monticle i va tenir els seus orígens en època ibero-romana. L'any 1099 hi ha un document que situa Sorba al comtat d'Urgell (Arxiu Capitular de Solsona, pergamí nº 338). Això demostra que la zona de Sorba, amb Gargallà, pertanyia al comtat d'Urgell des del segle XI, jurisdicció de Ripoll (junt amb Gargallà i Montmajor) que va mantenir fins a mitjans del segle XVIII. A mitjans del segle XVIII, Sorba era una batllia del ducat de Cardona, el duc hi tenia la jurisdicció criminal i el monestir de Ripoll la civil i eclesiàstica. En ésser abolits els senyorius al segle XIX i després de la desamortització, Sorba passa a dependre del Bisbat de Solsona. En època romànica s'hauria reconstruït la primitiva església en un romànic llombard, com es pot apreciar en un tros de mur de migdia que resta a les golfes de la rectoria, i va ser advocada a Santa Maria. Durant el segle XVII es va edificar el temple actual aprofitant l'antic temple romànic per ubicar capelles laterals, essent inaugurat l'any 1685. L'any 1765 es construiren els bancs del cor, el 1766 l'altar de Sant Eudald amb l'imatge barroca, el 1765 la làpida sepulcral de la família Parera de la casa Estruch (al terra de l'església). Al centre del paviment hi ha una altra làpida amb una corona en relleu, que era la tomba pels capellans. L'any 1977, Manuel Riu i Albert Bastardes van començar a realitzar investigacions arqueològiques patrocinades pel Ministerio de Cultura, trobant les restes d'un altar primitiu i sota una llosa plana, un esquelet de persona sota tégules romanes, tal com acostumaven els cristians des del segle VI. Tot indicava que es tractava del sepulcre d'un sant o un màrtir, en concret Sant Eudald. El cementiri vell de Sorba era darrere l'església, però el més antic fou fet a l'entorn del mausoleu de Sant Eudald, podent-se observar tombes excavades a la roca, fins i tot a prop de la riera de l'Aigua d'Ora. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9685367,1.6654265 | 389419 | 4647145 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La protecció com a BCIN comprèn: la casa rectoral, construccions auxiliars, l'era, l'hort, a més de l'església i el martyrium. | 91|92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 78724 | Creu processional de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>R. VILADES (1983): Creus processionals del Berguedà, a L'EROL núm.7, desem. 1983, p. 43-51. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.</p> | XVI-XVIII | <p>Creu processional de plata d'estil renaixentista-barroc, de 68,5 x 41 cm. Al centre de l'anvers hi ha la imatge de Crist i a l'arrencada de la flor de lis hi ha els quadrifolis repujats amb un tema vegetal. Al revers la figura de la Verge amb l'infant ocupa la part central i la decoració es identifica a l'anvers, amb els quadrifolis. El nus es una estructura gòtica, amb contraforts, pinacles i formacions que allotgen sis imatges, entre les quals s'identifiquen les de Sant Pere, Sant Pau, sant Jaume i Sant Bartomeu. Aquesta creu no té canya però si que disposa d'uns forats on poder fermar el pal de fusta que l'alça i que és indispensable per poder fer la seva funció processional. Aquets dispositiu fa pensar que inicialment també es feia servir com a creu d'altar.</p> | 08175-22 | Església parroquial, C/. De l'Església s/n, 08692-Puig-reig | <p>La única notícia documental directament relacionada amb la creu és una referència a la visita pastoral de l'any 1946 en que el bisbe manà restaurar-la, la qual cosa no es va fer fins el 1971. La restauració, feta per ARS Manresa, va consistir, simplement en una neteja que li va treure l'extraordinaria negror que cobria la plata, la neteja va costar 1500 pessetes.</p> | 41.9708500,1.8815800 | 407332 | 4647145 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78724-foto-08175-22-1.jpg | Física | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | desconegut | 95|96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 78881 | Rectoria de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-puig-reig | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.3 | XVI-XX | Gran casal del segle XVII que produeix l'esquema d'una gran masia coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana oberta a tramuntana. Els murs son fets amb carreus força regulars i sense polir, col·locats a filades i a trencajunts. Les obertures, finestres amb llindes i escopidors de pedra, s'obren a les quatre façanes sense cap geometria o simetria particular. Al segle XVIII fou ampliat amb l'annexió d'un cos rectangular adossat al mur de ponent i cobert amb la teulada que va ampliar-se mantenint la coberta a dues vessants. Al segle XX fou reformat tot l'espai interior i els soterranis on es varen obrir noves finestres i balcons, sobretot al mur de ponent. | 08175-179 | Carrer de l'Església s/n 08692-Puig-reig | El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. | 41.9708500,1.8815800 | 407332 | 4647145 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78881-foto-08175-179-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'actual rectoria, situada al costat mateix de l'església romànica de Sant Martí i l'antic cementiri, fou la casa dels priors de l'Orde de l'Hospital que eren senyors jurisdiccionals del terme de Puig-reig des dels primers anys del segle XIV. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 65874 | Dolmen de Camprodon (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-camprodon-jaciment | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -XIX/-VII | El domen fou parcialment destruït per construir un camí de carro. | El dolmen de Camprodon es trobava situat uns 300 metres a llevant de l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà. Les restes antropològiques consisteixen en dos cranis, quatre maxil·lars inferiors i alguns ossos llargs. | 08255-118 | Sector sud del terme municipal | El jaciment fou excavat per Mn. Isidre Grifell, per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. | 41.9717200,1.9589400 | 413743 | 4647160 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65874-foto-08255-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65874-foto-08255-118-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les restes ceràmiques es conserven al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.La segona imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79|76 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 54267 | Cal Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-company-0 | <p>SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. Vol. II. Sugrañes hermanos, Tarragona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular, de planta, pis i golfes, coberta amb teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Aquesta façana està tancada per un baluard que queda elevat respecte al nivell del terreny, ja que la casa està construïda en un desnivell decreixent cap a llevant. La porta d'aquest baluard, oberta a tramuntana, és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i amb una inscripció a la dovella central. En aquesta hi ha tallada una figura humana formada pel cap i el tors amb els braços doblegats cap al centre, una inscripció a cada banda del cap (una E doble a un costat, i una P doble a l'altre costat), i la data ANY 1575. És l'elements més antic de la casa i possiblement es tractes de la porta principal utilitzada en l'època de la data i que posteriorment va quedar desvinculada de la casa en realitzar les reformes posteriors, tal i com indica una data a una llinda d'una finestra a l'actual façana principal: 1907. La casa demostra diferents transformacions en diferents èpoques històriques. Davant del baluard i de la façana principal hi ha un femer amb una estructura de característiques modernistes. És construït en pedra amb maons a portes i finestres, destacant la porta amb un arc central molt obert per la part de baix i reforçat per la part superior amb dos mitjos arcs, un a cada costat, amb funció simplement decorativa.</p> | 08132-163 | Gargallà (al nucli) | <p>Cal Company forma part del nucli a l'entorn de la parròquia de Sant Andreu de Gargallà, essent un dels nuclis més antics, com a poble, del terme de Montmajor. Aquest petit nucli es va originar com una sagrera protegida per l'església. Gargallà pagava delmes al monestir de Ripoll, tot i que després passà a formar part de la batllia de Cardona (al segle XIII). Era una quadra o explotació agrícola, i no hi havia castell ni un senyoriu associat, essent el primer senyor l'abat de Ripoll. Al fogatge de 1553 Bernat Joan Company era batlle del lloc de Gargallà i és el que recull la informació per fer el fogatge. Aquesta seria una de les primeres cases construides en aquesta petita sagrera, que va patir les transformacions que obligava el seu ús continuat.</p> | 41.9691400,1.6993500 | 392230.44 | 4647167.69 | 1575 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 54235 | Els Cabanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cabanals | <p>MARTÍN, J.; FÀBREGAS, L. (2000). Dos nous jaciment arqueològics a Montmajor (Berguedà). Informe inèdit.</p> | <p>Jaciment compost per dues estructures tumulars formades per pedres i lloses. Les seves dimensions són d'uns 3,50 x 5m cadascuna, aproximadament. S'observen les esmentades estructures a més d'un possible mur molt arrasat. Es va recollir material en superfície format per: 2 restes lítiques, 1 fragment de ceràmica ibèrica comuna, 5 de ceràmica ibèrica oxidada, 1 de grisa ibèrica comuna, 1 de comuna oxidada, 20 fragments de ceràmica a mà, 1 de terra sigillata hispànica, 2 de terra sigillata indeterminada, 2 fragments d'àmfora itàlica i 1 fragment de tègula.</p> | 08132-131 | Montmajor | <p>Jaciment detectat per Ramon Riba l'estiu de l'any 1994, després de l'incendi forestal que va deixar al decobert aquesta zona. Es parteix de la hipòtesi de que es pot tractar d'estructures funeràries d'e`poca prehistòrica, tenint en compte la proximitat dels jaciments prehistòrics del Clot dels Morts, excavats l'any 1982. Tot i així sobta que es trobi ceràmica romana a la zona.</p> | 41.9695500,1.7359100 | 395260 | 4647168 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54235-foto-08132-131-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tan sols s'han realitzat dues prospeccions en superfície amb recollida de material. Una realitzada per Josep Carreras i l'altre pels arqueòlegs Jairo Martín i Lídia Fàbregas l'any 1999. Els materials estan dipositats a casa de Ramon Riba Esquius que va donar informació de la possible existència del jaciment. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 78869 | Ca la Quica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quica | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. SERRA, Rosa (2006). Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.16 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XIX | És un edifici de planta rectangular molt alineat al carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres de maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-167 | Carrer Major 48, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. La família Perramon s'instal·là al capdavall del Carrer Major i va construir una gran casa a la planta baixa i soterrani de la qual hi havia una taverna on es venia vi i queviures, i on també es podia menjar calent i de manera abundant. El primer negoci derivà, a començaments del s. XX en botiga. | 41.9711200,1.8799600 | 407198 | 4647176 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78869-foto-08175-167-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Recentment les dependencies del semisoterrani de la casa s'han habilitat com a restaurant que ha restaurat i incorporat com a dependencies visitables, l'antic celler de s. XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 78867 | Sant Martí de Puig-reig o església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig-o-esglesia-nova | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2b SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Església de grans proporcions que resta inacabada; de tres naus, amb el presbiteri quadrat i porta d'accès a tramuntana, l'edifici es una construcció efectuiada en diferents fases, la última finalitzada el 2010 i consistent en la decoració mural de la façana d'accès, obra de Ramon Espelt. | 08175-165 | Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | La nova església parroquial de Puig-reig és un porjecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del dessig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixemenet del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restuaració el 1956. Les obres, sufragades amb captes populars i amb l'ajuda d'industrials de colònia, no arribà a la seva fi. | 41.9711700,1.8815000 | 407326 | 4647180 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Isidre Puig Boada | Isidre Puig Boada (Barcelona 1890-1987), nascut a Barcelona el 1890, Isidre Puig Boada forma part del petit i selecte grup d'arquitectes vinculats a Antoni Gaudí que, al llarg dels anys i en diferents etapes, col·laboraren en la seva obra. Va ser el 1914, encara estudiant d'arquitectura, quan el coneix en una d'aquelles visites col·lectives d'estudiants tant apreciades pel mestre. Una trobada que marcarà la seva vida i també l'inici d'una relació continuada amb Gaudí fins a la seva tràgica mort. No és estrany que, després, treballi a les ordres de Domènech Sugranyes, designat nou director de l'obra de la Sagrada Família i que el 1950, mort Sugranyes durant la guerra civil, sigui ell, al seu torn, qui el succeeixi en el càrrec. El 1929 publica 'El temple de la Sagrada Família', i posteriorment, el 1976, 'L'església de la Colònia Güell', i el 1981, a l'edat de 90 anys, el present llibre, 'El pensament de Gaudí'. Diversos articles sobre l'obra gaudiniana completen la seva bibliografia. La seva obra arquitectònica pròpia ha estat injustament silenciada. Iniciada en els anys d'eclosió noucentista, Puig Boada, com altres arquitectes de la seva generació, intenta fer-la reviure nostàlgicament en la postguerra.. Acabada la Guerra Civil treballà intensament en la restauració i nova construcció d'esglçesies del bisbat de Solsona, i a principi dels anys 60, el càrrec d'arquitecte diocesà del bisbat d'Urgell li permetrà construir, però, una interessant -i desconeguda- sèrie de petites esglésies on utilitza de manera molt personal les formes de la geometria reglada d'origen gaudinià. Isidre Puig Boada morí a la capital catalana l'any 1987, just quan la ciutat començava a retrobar-se amb la magnífic llegat arquitectònic del seu mestre. | 98|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 78845 | Castell de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-puig-reig | <p>R. SERRA (1982). 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa R.SERRA: Els dominis de l'Orde Militar del Temple a Puig-reig a partir d'un capbreu de finals del s. XIII, a L'Erol 88, Berga 2006 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VILADES, R. (1985). El castell de Puig-reig, a 'Catalunya Romànica.XII. El Berguedà', Fundació Enciclopedia Catalana, Barcelona, p.374-378 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa a.1</p> | X-XXI | Les obres d'acondicionament dels entorns i dels habitatges han malmés notablements les restes de l'antic recinte fortificat. Actuacions recomanades: Per a qualsevol intervenció haurà estar present un arqueòleg responsable de la supervisió dels treballs. | <p>El puig on es troba el castell, i que li dona nom, es format per tres graus de cingles ben marcats per la banda de ponent, formant cingleres, marges i petites feixes que arriben fins a la riera de la Sal. Per la banda de llevant, només hi ha un nivell de cingleres, el superior, i amb la forta pendent que dona al Llobregat nova caldre construir muralles. El cim esta format per una gran pedra gairebé circular a l'entorn de la qual hi ha un pas estret que a manera de carrer permet donar tota la volta al conjunt i que forma el primer nivell d'habitació i el més defensat. Un tros més avall, sobre roques, es va construir el segon nivell de muralles i la tercera i última era la que tancava la casa del prior i que encara es conserva avui com a rectoria; aquesta arribava fins la plaça de la Creu on hi havia el portal d'entrada al recinte casteller. De la trama urbana del recinte casteller en queden important traces, entre el primer i el segon nivell de muralles, sobretot, on encara es dibuixen clarament les mides dels patits de les cases que ja s'esmenten en els pergamins del s. XIII. Tant les oques restes de muralla com de les cases que es conserven tenen el mateix tipus de parament: blocs de pedra sorrenca no gaire grossos gastats pel pas dels anys, rejuntats amb argamassa de calç i disposats força regularment. El que tothom coneix amb el nom de El Castell és també una casa que, tot i les reformes efectuades al llarg del temps, conserva un arc de mig punt que dona pas a un passadís que passa per sota la casa i que comunica la part alta del castell amb el nivell inferior; per la banda de llevant el passadís té forma d'arc de mig punt.</p> | 08175-143 | El Castell | <p>El Castell, que devia tenir considerables dimensions a finals del s. XII, es va construir sobre el turó que li dona nom, el Puig, que forma tres nivells naturals esglaonats i al cingle de ponent, al sector del Llobregat, que el feia inexpugnable, per aquest sector. Documentat des del 907, el terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà que el va fer créixer, molt especial del trobador Guillem de Berguedà, que en va fer la seva residència i fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El 1187 el trobador cedí, en testament, als frares del Temple que, un cop confirmat el domini pel rei Jaume I el 1231, crearen una comanda, que incorporava els bens que havien comprat o obtinguts a la zona d'influència de la fortalesa. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.), per la qual cosa va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers.</p> | 41.9712200,1.8820100 | 407368 | 4647185 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78845-foto-08175-143-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Radi de protecció: Es considera un radi de protecció de 100 m al voltant del jaciment arqueològic . | 92|93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||
| 78879 | Escola Sant Martí, Anunciata, de les Monges o Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-marti-anunciata-de-les-monges-o-parroquials | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.17.1 | XX | Es tracta d'un edifici d'estructura massissa format per dos cossos laterals simètrics de planta rectangular, separats per altre cos central que, en la façana posterior, sobresurt en planta. Els cossos laterals es van destinar a aules i a residència de la comunitat religiosa, i el cos central a recepció i distribuïdor de plantes. Per tota la façana s'obren grans finestrals que conserven els quarterons originals, i permeten l'entrada de llum. Els materials utilitzats són la pedra, ben polida i unida amb morter, el maó vist per emmarcaments de portes i finestres, i la teula àrab en tota la teulada, adaptades a dues o quatre aigües en funció del cos que cobreix. A l'entorn de l'edifici es distribueixen els patis de l'escola que manté tot el perímetre tancat. | 08175-177 | Carrer Mossèn Anselm Coll s/n, 08692-Puig-reig | L'obra es fruit dels anys vint del segle passat, en que el municipi empren importants obres d'infrastructura, com per exemple l'Hospital i a més de l'escola municipal, les dues escoles religioses, la de nens i la de nenes, regentades pels germans de La Salle i les Germanes Dominiques de l'Anunciata. De la mateixa manera que el finançament per a la construcció de l'escola municipal 'Alfred Mata' va provenir d'aquest industrial, propietari de la fàbrica i colònia de Cal Casas, les escoles parroquials foren finançades amb aportacions dels Pons. | 41.9712300,1.8810600 | 407290 | 4647187 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78879-foto-08175-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78879-foto-08175-177-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 54181 | Clot dels Morts - II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a uns 60 metres del Clot dels Morts I, i al marge esquerre del camí, envoltat de boixos. Es tracta d'un monument megalític dubtós tant per la seva estructura com per la seva migradesa arqueològica. Té una cambra rectangular de 2,20 x 2,30 metres construïda aprofitant una gran pedra o codina natural plana de gres que aflora del terra. Té dues lloses laterals a la banda esquerra i dues llosetes de capçalera, a penes clavades al sòl. No es constata cap estructura tumular a part de les terres del marge. Tipològicament es pot incloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.</p> | 08132-77 | Gargallà | <p>Va ser excavat l'any 1982 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programens d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Es van excavar els 15 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar un fragment de fons d'un vas fet a mà i tres peces dentàries que pertanyien a dos individus adults. Aquest material també podia provenir d'un dipòsit al·luvial, o d'una utilització secundària molt tardana. Tot i així, els arqueòlegs creuen que és possible que es tracti d'una sepultura simple i pobre que aprofita el recer de la roca natural. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú restaurar o consolidar el monument.</p> | 41.9696500,1.7219800 | 394106 | 4647196 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. La identificació és difícil ja que es troba ple d'herbes i envoltat de pedres. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 78874 | Cal Drapaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-drapaire | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. | XX | És un edifici entremitgeres, format per planta gairebé quadrada, alineada al carrer Major, i que consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar, atès que la recent restauració ha eliminat l'arrebossat i la pintura, optant per deixar al descobert el material constructiu. Els tancaments són alineats a tota la façana principal amb obertures d'arc rebaixat de maó i balcons a planta pis. | 08175-172 | Carrer Major 45. 08692- Puig-reig | Puig-reig va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. | 41.9714600,1.8805200 | 407245 | 4647214 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78874-foto-08175-172-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 78892 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-5 | SERRA, R. (1999). J osep Corriu Selva, el cisteller de Puig-reig, a L'EROL núm. 60 SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.25 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici segueix el típic model e casa de poble, de formes sòbries però ben equilibrades, en el qual destaca com a únic element decoratiu el frontó decoratiu que corona la façana i amaga la teulada de dues vessant. Una recent restauració ha respectat l'arrebossat i la pintura original, tot i que amb aquest material s'ha tapat els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. La casa conserva les baranes de ferro forjat. | 08175-190 | Carrer Major 47, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s. XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Corriu va construir el seu habitatge unifamiliar, destinant la primera planta a habitatges i la planta baixa a botiga i taller de cistelleria, una activitat que van mantenir durant prop de cent anys. | 41.9714600,1.8805000 | 407244 | 4647214 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78892-foto-08175-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78892-foto-08175-190-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 78886 | Cal Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simonet-0 | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.24 | XIX | És un edifici de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més dos plantes pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements, pilastres, arcs, motllures, etc. de maó. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i els centrals il·luminen l'escala d'accés a les plantes superiors on es distribueixen dos habitatges per planta. La façana ha estat restaurada recentment; conserva els balcons amb baranes de ferro forjat. | 08175-184 | Carrer Major 42, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9715800,1.8802400 | 407222 | 4647227 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78886-foto-08175-184-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 54173 | Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-0 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | <p>Masia que es troba en el nucli del poble de Gargallà, davant de l'església de Sant Andreu. És una casa que forma part d'un conjunt i que ha estat fruit de diferents ampliacions al llarg de la seva història, ampliacions que es reflecteixen en l'obra. La casa és de planta rectangular, allargada de nord a sud i paral·lela a ella hi ha unes corts que deixen un pati central que formen un tancat a modus de baluard. S'accedeix a aquest conjunt a través d'una porta adovellada d'arc de mig punt rebaixat. A la part externa d'aquest conjunt s'alcen dos coberts més de pedra i obra de finals del segle XVIII aproximadament. L'estructura longitudinal de la casa es fruit dels diferents afegits i ampliacions, és un edifici de planta, pis i golfes. Distingim quatre cossos perpendiculars a la façana principal que s'obre a llevant. El primer i el segon cos de l'esquerra (sud) era l'antiga casa dels masovers; destaquen dos arcs diafragma en cada un dels cossos i que actualment estan tapiats ja que s'han incorporat als murs. El cos del sud té una espitllera i dos contraforts paral·lels el suporten per l'exterior; el sostre interior és de bigues de fusta posades molt juntes, possiblement perquè suportaria un antic llosat de pedra. Sobre aquest cos hi ha l'eixida oberta a l'exterior amb tres arcs de mig punt rebaixats de maó i en la que hi ha una habitació a la banda de llevant amb porta amb llinda decorada (1708, Joseph Pujol, i un Crismó al centre). En aquesta eixida hi ha un pou de pedra. El segon cos té la sala situada al primer pis, en la que destaca el rellotge de peu encastat a la paret amb portes de fusta tallades. El tercer cos possiblement es construís més tard per unir aquesta casa i la que constitueix el quart cos, ja que totes dues tenen arcs diafragma i per tant la construcció seria de la mateixa època. En aquest es conserva una porta de pedra amb els muntants i la llinda amb decoració tallada i una creu al centre. El quart cos és el més complex i el més antic de tot el conjunt. En ell es troba l'escala de pedra que fa angle i que porta al pis, i en la planta baixa hem de distingir dos cossos més: el de més a l'esquerra és el més antic i seria la primera casa ja que conserva dos murs fent angle (sud i oest) amb opus spicatum des de la base fins al sostre, fet amb pedres planes i molt ben disposades, i que també es pot veure des de l'exterior ja que s'ha picat la part baixa del mur. Al costat d'aquest cos es va fer un altre cobert amb volta apuntada i comunicat amb aquest amb un arc diafragma. En aquest cos hi ha la sortida de la tina ( que es troba darrera de l'escala), excavada al terra de pedra i que possiblement fou la mateixa que ja existia a l'edat mitjana. S'accedeix al cos dels murs d'opus spicatum a traves d'una porta amb llinda de fusta doble i que probablement fou l'entrada primitiva de la casa orientada a llevant. Posteriorment es va afegir un cos que tanca la casa per nord-est i en el que es van obrir dos arcs de mig punt fent angle i que li donen una bellesa singular a la façana de la casa i fruit de l'ampliació que es va fer per la banda de llevant. A la façana nord hi ha una finestra al primer pis amb llinda i la data 1791, que correspon a l'habitació principal amb alcova.</p> | 08132-69 | Gargallà. Al nucli. | <p>Cal Vima forma part del nucli a l'entorn de la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. Aquest petit nucli es va originar com una sagrera protegida per l'església. Gargallà pagava delmes al monestir de Ripoll, tot i que després passà a formar part de la batllia de Cardona (al segle XIII). Cal Vima seria una de les primeres cases que es van construit en aquesta sagrera, ja que l'evidència arqueològica (parament d'opus spicatum) ens confirma la seva antigüitat medieval. Al fogatge de 1553 és esmentat Antoni Vinia, fogatjat a Gargallà, col·lecta de Cardona (IGLESIES, 1979). La família actual encara conserva el cognóm Vima, tot i que és possible que ara es perdi ja que és per línia materna.</p> | 41.9698628,1.6994155 | 392237 | 4647248 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 54150 | Cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taule-1 | XVIII | Fa poc temps que s'ha reajuntat la pedra de les parets i s'ha consolidat tota la casa afegint alguns garatges per la part de migdia. | <p>Masia que es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Sorba, a la vessant nord d'aquesta. És una construcció que respón al tipus de masia clàssica, de planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Té planta baixa, un pis i golfes que fins fa pocs anys eren obertes a modus d'assecador. Aquesta casa va ser ampliada pel costat de migdia, amb l'obertura d'una eixida a les golfes. Totes les portes i finestres son allindades amb pedra. La porta principal és d'arc sdovellat rebaixat amb les dovelles dels encaixos laterals una mica desplaçades cap a l'interior, de manera que fa l'efecte de que l'arc estigui descavalcat. A la dovella central hi ha la data 1711. A una de les finestres del costat de migjorn, a la zona que va ser ampliada, hi ha la data 1755 i un 8 entre parèntesis.</p> | 08132-46 | Sorba | <p>Cal Taule és una casa construida a inicis del segle XVIII per un Reig de Linya (Navès). Els Reig de Linya tenien 4 fills, a tres d'ells els van donar el dot que consistia en uns diners i unes terres a la zona de Sorba. Cada un d'ells es va construir una casa: cal Taulé, l'Hostalet i ca l'Oucovat. La darrera no existeix i tan sols restes poques runes. La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Actualment encara es conserva el cognom Reig.</p> | 41.9695338,1.6656732 | 389440 | 4647254 | 1711 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54150-foto-08132-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54150-foto-08132-46-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un dels germans Reig de Linya (Navès). | A la casa es conserven diferents elements: una senyalització de camí esculpida en pedra i que posa 'Camí particular de carro, any 1911', que marcava el camí que es va fer entre l'església i el molí de Sorba; una pedra de molí circular, molt possiblement ibèrica i procedent del veí jaciment ibèric de Sorba, d'uns 40 cm de diàmetre, amb un forat al centre i de pedra aglomerat; una pedra de molí circular, també ibèrica, de 35 cm de diàmetre, amb un forat al centre i dues motllures diametralment oposades, que es va trobar llaurant un camp proper a la casa; un quart de mola moderna de pedra que s'ha utilitzat per enllosar el passadís d'entrada a la casa; un sarcòfag de pedra, del que es fa fitxa a part. El topònim Taulé pot estar relacionat amb el fet que el pare i l'avi de l'actual propietari es dedicaven a fer teules i maons en el forn de ca n'Estruc. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 54165 | Gargallà, nucli municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gargalla-nucli-municipal | <p>SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. Vol. II. Sugrañes hermanos, Tarragona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona.</p> | <p>Gargallà és un dels nuclis més antics, com a poble, del terme de Montmajor. Es troba ubicat geogràficament entre Montmajor i Cardona (N i S), i entre el Pujol de Planès i Sorba (E i W), en un terreny principalment planer. El nucli ja es formà al segle X al voltant de l'antiga església romànica de Sant Andreu, reconstruida al segle XVIII, configurant-se un conjunt de masies properes al voltant d'una àmplia plana. Les llindes de les masies esmenten els anys 1705, 1709, 1791, 1789, entre d'altres més modernes, època en que fòren ampliades o reconstruides les cases. Forma un conjunt de masies molt properes, seguint uns hipotètics carrers donats per la separació entre les cases. El nucli ha crescut cap a la carretera de Berga a Cardona, on s'ha construit un petit polígon industrial i un restaurant. Actualment té 77 habitants els quals, majoritàriament, viuen en les masies disseminades pel terme</p> | 08132-61 | Gargallà | <p>Sembla que el nucli es va formar com una sagrera a l'entorn de l'església de Sant Andreu. Es fa referència en el precepte del rei Lotari l'any 982 (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz) (AADD, 1985), essent possessió del monestir de Ripoll. Al segle XIV formaba part de l'antic comtat de Cardona: 'est in territorio villa Cardone'. Era una quadra o explotació agrícola, i no hi havia castell ni un senyoriu associat, essent el primer senyor l'abat de Ripoll. Abans del 1312 el monestir, per mitjà del paborde del Berguedà, rebia els delmes de Gargallà a més dels de Sorba, la Serra de Fígols, el Quer de Lluelles i de can Vidal de Sant Feliu. El 1424 estava sota domini del paborde de Berga fra Ramon Miquel. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1978), Gargallà tenia 5 focs: Bernat Joan Company, Macia Illella, Pere Mujol, Antoni Vinia i Gabriell Lobet, tots ells de cases properes a l'església. Des del 1958, amb les noves divisions diocesanes, forma part de l'arxiprestat de Cardona.</p> | 41.9699200,1.6994300 | 392238 | 4647254 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54165-foto-08132-61-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 65875 | Poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-sant-pau-de-pinos | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -X/-VII | Jaciment força erosionat. | El poblat de Sant Pau de Pinós es troba situat en una zona aturonada coberta de bosc d'alzina i de pi, a uns 400 metres a llevant de l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures peribles, que fou excavat l'any 1918 per Mn. Serra Vilaró el qual l'anomenà 'poblat de Merlès'. De tot el jaciment, força més extens, es va excavar bàsicament una casa de planta més o menys quadrangular (3'30 metres de costat) que proporcionà tres nivells estratigràfics dels quals l'inferior contenia una gran quantitat de terrissa feta a mà, de la qual es poden distingir dos grups principals: A/ Ceràmica amb superfícies cuidades i llustroses. Correspon a la terrissa més genuïna dels pobles dels Camps d'Urnes. Les formes solen ser gerres bitrocòniques amb peu diferenciat i anul·lar, i tasses de petites dimensions amb nansa vertical. També en són característics els plats-tapadora troncocònics amb una nansa horitzontal. S'hi troben tres tipus de decoracions associades: 1. Acanalats poc profunds, horitzontals i oblicus. 2. Línies d'incisions en espina de peix 3. Impressions fetes amb fil metàl·lic enrotllat. B/ Ceràmica de superfície grollera. Es tracta de la ceràmica indígena evolucionada dels models d'inicis de l'Edat del Bronze i que, en aquest moment, queda relegada, sobretot, a les gerres de mida gran i mitjana destinades a emmagatzement. Són de forma ovoide, amb el fons pla i una vora fortment exvasada sovint amb el llavi bisellat. La decoració d'aquestes terrisses és molt repetitiva i es caracteritza pel seu 'barroquisme' que sovint s'estén a tota la superfície de la peça. Aquest element junt amb la decoració realitzada amb la tècnica d'impressions amb petxina de càrdium (exòtica en les cultures del Bronze final català), ha fet que s'hagi considerat el jaciment de Merlès com a propi d'una cultura diferenciada de les altres manifestacions catalanes de la mateixa època. Altres decoracions que s'hi troben associades són els cordons aplicats, les empremtes digitals, les incisions en zig-zag i les decoracions pentinades. Els treballs de 1918 van poder ésser comprovats en una campanya realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira l'any 1973. Els resultats de la campanya no van aportar res de nou pel que fa als materials exhumats però l'excavació va demostrar l'existència d'un mur continu on s'hi adossaven diferents àmbits habitacionals, amb una estructura de poblat similar a les conegudes als poblats lleidatans de la mateixa època. Malauradament les restes arquitectòniques estaven molt degradades. | 08255-119 | Sector sud del terme municipal | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una campanya d'excavació en l'indret conegut com el poblat de Merlès. L'any 1973 es va realitzar una altra campanya d'excavacions realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira. La datació del poblat de Merlès ha estat durant molts anys molt controvertida. L'esmentada revisió feta per Cura i Rovira indicava una franja cronològica entre el segle IX i començaments del VII a.C. Altres hipòtesis modernes apunten una datació més centrada a mitjans segle VII a.C. a causa de la poca terrissa amb decoració d'acanalats, l'absència absoluta de decoracions de Mailhac (presents en contextos propers com en la balma de les Heures -Perafita) i la troballa de decoracions amb impressions de cordeta metàl·lica pròpia de les darreres etapes del Bronze Final. També la decoració d'impressions amb petxina de càrdium sempre ha estat localitzada en contexts protoibèrics o molt tardans. | 41.9726000,1.9600800 | 413839 | 4647257 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65875-foto-08255-119-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 78779 | Pintures romàniques de Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-andreu-de-cal-pallot | <p>SERRA, R. (1982). 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII“ El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398</p> | XIII | Consolidades però conservades en estat molt precari | <p>Fa uns anys foren descobertes unes restes, molt fragmentades, de pintura mural romànica que ornamentaven la capçalera interior de l'església de Sant Andreu de cal Pallot, les quals foren consolidades pel Servei de Restauració de la Generalitat l'any 1985. Aquestes pintures pertanyen al corrent estilístic neobizantinitzant i són datades a la primera meitat del segle XIII. Les restes conservades decoraven l'absis, l'arc triomfal i part de la nau de migdia. A l'absis es conserven restes de pintura a la part inferior, amb els característics cortinatges i un fragment de decoració geomètrica de la finestra. Al costat de migjorn hi ha un grup de quatre personatges sota la inscripció MULTA, al·lusiva a la multitud dels pobles. A l'arc triomfal es conserven restes d'ornamentació vegetal i geomètrica, així com la figura d'un personatge de perfil. Als murs de la nau, del costat de migjorn, hi ha tres creus pintades inscrites dintre d'uns cercles, i un fragment rectangular que representa el tema de la Psicostasi o pesament de les ànimes per Sant Miquel en el Judici Final.</p> | 08175-77 | Església de Sant Andreu de cal Pallot | <p>L'església de Sant Andreu de cal Pallot és una construcció romànica del segle XII, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. Les pintures s'inscriuen dins el corrent estilístic neobizantinitzant, datades entre els anys de 1230 i 1250. Es tracta d'un dels últims períodes de la pintura romànica catalana. Sembla que cal descartar l'atribució que inicialment s'havia fet d'aquestes pintures al mestre de Lluçà. L'obra de Sant Andreu de cal Pallot comparteix molts trets comuns a moltes pintures catalanes de l'època i podrien ser del mateix autor que les de Sant Martí de Puig-reig.</p> | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78779-foto-08175-77-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 78781 | Festa de Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-andreu-de-cal-pallot | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XXI | El dia 30 de novembre s'aplega un bon nombre de persones, gairebé totes de Puig-reig, a la capella de Sant Andreu de Cal Pallot, molts amb cotxe i pocs a peu. S'oeix missa, es canten els goigs i es beneeix el panet de Sant Andreu, que es reparteix a tots els assistents. Fins els anys setanta del s. XX, els assistents pujaven al primer pis de la casa on trobaven la taula parada amb coca i xocolata. S'aprofitava per buscar llenegues. | 08175-79 | Cal Pallot | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78781-foto-08175-79-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 78985 | Sant Andreu de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-cal-pallot | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa VV.AA. (1994)Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9 VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 110-111. SERRA, R (1995): 'El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà' L'Erol 48, p. 24-28. | XII | Façanes i coberta en estat precari. | Església romànica d'una sola nau amb absis. Els murs són fets amb carreus força regulars i de mida considerable, sobretot a l'absis, seguint filades horitzontals i col·locats a trencajunt. La nau està resseguida a l'interior per una doble bancada de pedra que la voreja i de la qual solament es veu la filada superior, degut a l'aixecament del nivell del terra. A tramuntana s'obre la porta d'accés, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i amb una arquivolta a manera de guardapols. L'església és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada que arrenca d'una cornisa que segueix tota l'església. L'absis és separat de la nau per l'arc triomfal, i té una finestra d'arc de mig punt monolítica amb dos arcs en degradació. Actualment l'absis és separat per un envà aixecat en època moderna. Al mur de ponent, una finestra de doble esqueixada i el campanar d'espadanya (del qual resta solament una de les dues obertures) es conserven en esta precari. A l'interior, es conserven restes de pintures murals romàniques del segles XII-XIII a l'absis i a l'arc triomfal. L'edifici no ha sofert cap alteració de la seva estructura originària, que respon a una obra romànica del segle XII. | 08175-211 | Cal Pallot | Hi ha constància d'una cista (el dolmen de cal Pallot) prop de l'església, possiblement del final de l'edat del bronze. L'existència d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca properes a l'església evidencien l'existència d'una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que podria correspondre amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot, situada molt a prop. L'edifici actual pertany a una construcció del segle XII, dins l'onada de construccions religioses separades completament del primer romànic, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. L'any 1726 és llistada com a una de les moltes capelles rurals del terme parroquial de Sant Martí de Puig-reig. | 41.9722400,1.9101600 | 409702 | 4647268 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78985-foto-08175-211-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Molt a prop de l'església les excavacions arqueològiques han posat al descobert una necròpolis altmedieval. Sobre la codina on estava excavada la necròpolis també s'hi van localitzar algunes tines i sitges, que podrien ser contemporànies a l'església. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 78888 | Cal Rebotit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebotit | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 29 | XX | És un edifici entremitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Major de planta baixa més planta pis. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat i les obertures de portes i finestres amb emmarcaments e maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana principal, excepte els balcons situats a les planta pis 1. | 08175-186 | Carrer Major 32, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. La família Villaró, que va construir la seva casa el 1925, van ser forners durant més de cinquanta anys. | 41.9719800,1.8802200 | 407221 | 4647272 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78888-foto-08175-186-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 54198 | Cal Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planas | <p>PERETÓ, Maria (2002). Història del poble de Gargallà. Treball inèdit presentat com a crèdit de síntesis de batxillerat. Institut de Batxillerat Guillem de Berguedà. Berga.</p> | XVII | <p>Cal Planas és una de les cases que, junt amb cal Vima, cal Llovet dels Pujants, cal Guilella, cal Company i cal Fuster, forma el nucli del poble de Gargallà al costat de l'església parroquial de Sant Andreu. És una casa de planta, pis i golfes, amb la façana oberta a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicualr a la façana. La porta d'entrada es troba desplaçada al costat esquerre de la façana i és adovellada d'arc de mig punt. Al pis es conserven dos balcons amb llindes de pedra i a les golfes dues finestres amb arc de mig punt de maó. El cos de la dreta, on hi havia el forn i la botiga, és una ampliació de la casa que ara no es distingueix degut a que tota està arrebossada amb ciment.</p> | 08132-94 | Gargallà | <p>Aquesta casa construïda l'any 1685 i restaurada amb el pas del temps, no destaca tan pel peu passat històric com per les activitats econòmiques que es duïen a terme fa una trenta anys, ja que hi havia un forn de pa i una botiga. Venia un forner dos o tres cops a la setmana i feia el pa del veïns amb la farina que aquests portàven. La botiga la portava Lola Palau i cobrava en farina per fer pa.. La botiga i el forn es van tancar perqué el negoci no era rentable i des de llavors la família es dedica al conreu i la ramaderia. Son propietaris de quatre cases: Cal Llovet del Pla, Cal Trinxa, el Forn i Cal Metge que es troba en ruïnes.</p> | 41.9701400,1.6991578 | 392216 | 4647279 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54198-foto-08132-94-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 79092 | Necròpolis de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-cal-pallot | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1 982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.1 BOLÒS, Jordi; CURTO, Albert; SERRA, Assumpta. “Les tombes excavades a la roca de Sant Andreu de Cal Pallot (mun. Puig-reig, Berguedà)”, a Quaderns d'estudis medievals. SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398 | X-XI | jaciment parcialment conservat i amb esllavissades | Necròpolis formada per 18 tombes excavades a la roca, que es troba sobre una codina situada 13 metres al nord de l'església de Sant Andreu de Cal Pallot. Actualment una bona part de la roca s'ha esquerdat en quatre blocs i aquests s'han esllavissat, de manera que en la seva posició originària tan sols queden unes sis tombes. Inicialment, les tombes estaven repartides en tres grups. El primer, el més proper a l'església, estava format per 5 sepultures d'adult i 2 d'infantils. El segon, situat a 6 metres del primer, cap al nord-oest, estava format per 4 sepultures d'adult. El tercer, situat a 4 metres al nord-est del segon, tenia 4 tombes d'adult i 2 o 3 d'infantils. La majoria, llevat de dues, estan orientades est-oest. Les tombes d'adult són antropomorfes, amb el cap diferenciat, ja sigui arrodonit, quadrat, rectangular o trapezoïdal. Les infantils són del tipus d'extrems arrodonits, lleugerament trapezoïdals. És possible que originàriament la necròpolis tingués més sepultures, ja que la codina fou tallada per l'extracció de carreus per bastir l'església romànica de Sant Andreu. La cronologia sembla anterior al moment de construcció de l'esmentada església. Segons alguns fragments ceràmics localitzats a l'interior d'una sepultura espoliada, es podria datar del segle XI. Cal destacar que sobre la codina també s'observen instal·lacions relacionades amb una tina i sitges, que podrien ser contemporànies a l'església. | 08175-318 | Cal Pallot | La necròpolis de tombes antropomorfes es poden datar vers l'any 1000, possiblement de la mateixa època dels fragments de terrissa apareguts en una de les tombes; és a dir, a començament del segle XI. Aquesta necròpolis posa en evidència que hi devia haver una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que podria correspondre amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot, situada molt a prop. L'església que s'ha conservat és un edifici romànic del segle XII, dins l'onada de construccions religioses separades completament del primer romànic, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. | 41.9724400,1.9100500 | 409693 | 4647291 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Prop de l'església hi ha constància d'una cista possiblement del final de l'edat del bronze. Es tracta del dolmen de cal Pallot, actualment desaparegut i conservat al Museu de Solsona | 91|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 54180 | Clot dels Morts - I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-i | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | Actualment el túmul es troba en mal estat. | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat en una zona que, abans dels incendis forestals de l'any 1994, era d'abundant vegetació de coníferes i alzines, però ara és terreny amb matolls. És un monument megalític de cambra simple pirinenca, amb vestíbul delimitat per lloses verticals. Està format per una llosa de capçalera i per dues lloses verticals. Manca la coberta i la llosa d'entrada. La cambra té forma rectangular i fa 2,10 x 1,40 metres. Està orientat nord/nord-oest. El túmul és de forma subcircular, amb un diàmetres de 8 metres. Va ser construit aprofitant el desnivell del terreny i format per lloses irregulars i desordenades, ben compactades amb terra. En el sector més pròxim a l'entrada presenta cinc lloses verticals que semblen una estructura de forma semicircular que tanquen l'entrada orientada a migdia. L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica que, malgrat les violacions anteriors, va proporcionar abundant material arqueològic. Aquest material, procedent de l'interior del sepulcre, estava completament barrejat. Consistia en ceràmiques carenades amb nanses d'apèndix de botó i aixovars consistents en dentàliums, petxines, rodelles de pécten i d'altres tipus de collarets i braçalets, entre els que destaquen diverses peces de coure i denes de collarets esfèriques de vidre blau. També hi havia algunes agulles de coure i un anell de bronze. El material antropològic estava format principalment per dents i ossos llargs, que van permetre identificar 71 individus corresponents a les successives inhumacions. D'aquests 71 individus, 51 eren adults i 20 infants. La cronologia del megàlit és atribuïble al Bronze Antic, esent reutilitzat o violat en èpoques successives fins a l'Edat Mitjana. L'estat de conservació del monument en iniciar la intervenció arqueològica era lamentable, amb alguns pins arrelats al sepulcre. L'any 1983, els arqueòlegs van desbrossar-lo i el van consolidar de forma definitiva, arranjatnt les lloses fracturades i omplint amb grava tota la cambra.</p> | 08132-76 | Gargallà | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest enterrament correspón a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul. Aquest va patir diferents actuacions d'afeccionats i de clandestins, a més de violacions antigues del sepulcre. Va ser excavat l'any 1982 i consolidat l'any 1983-1984 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programes d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. L'excavació va proporcionar dos nivells arqueològics ben diferenciats: el nivell B de 20 cm de potència, format per terres poc compactes i fosques amb ceràmiques fetes a torn (corresponents a dos vasos) i altres fetes a mà de pastes grolleres negroses i informes (corresponents a dos vasos), a més d'algunes restes òssies. El nivell C de 0,80 m de potència oferí diferents fragments ceràmics fins i de parets llises, aixovar d'ornament, metall de coure i restes antropològiques diverses. En total hi ha restes de 40 individus diferents.</p> | 41.9705900,1.7255800 | 394406 | 4647296 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54180-foto-08132-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54180-foto-08132-76-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 79095 | Tina de cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-pallot | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.1 BOLÒS, Jordi; CURTO, Albert; SERRA, Assumpta. “Les tombes excavades a la roca de Sant Andreu de Cal Pallot (mun. Puig-reig, Berguedà)”, a Quaderns d'estudis medievals. SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig. | XIV-XV | Conjunt de diferents elements relacionats amb una tina excavada a la roca. Es troba al costat nord de la necròpolis de cal Pallot, situada a tocar de l'església romànica de Sant Andreu de cal Pallot. En una banda hi ha tres forats excavats a la roca. El més gran sembla que podria tractar-se d'una tina de característiques arcaiques. Té planta de trapezi irregular i amida 1,60 m per cada costat aproximadament, amb una profunditat d'1 m. A la part inferior s'insinua un forat circular que podria correspondre al desguàs, amb sortida a la part lateral inferior de la roca. Al costat de la tina hi ha un forat circular (de 1,20 m de diàmetre) i, entremig, un forat més petit de forma rectangular, els quals podrien correspondre a les instal·lacions d'una premsa. A pocs metres hi ha dos forats circulars, també excavats a la roca, en forma de sitja, amb una boca d'1 m de diàmetre. Actualment es troben coberts de terra. Uns metres al sud, hi ha un altre forat de forma més o menys rectangular (de 1,30 m d'amplada i 1,50 m de profunditat) amb una utilitat desconeguda. | 08175-321 | Al costat de l'església de Sant Andreu de cal Pallot | La necròpolis de tombes antropomorfes situada al costat d'aquesta tina es pot datar vers l'any 1000; és a dir, a començament del segle XI. Aquesta necròpolis posa en evidència que hi devia haver una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que es correspondria amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot. L'església romànica és una construcció del segle XII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. La tina i les sitges devien pertànyer a l'anomenada “vil·la Gamisans”. Per analogia amb altres tines excavades a la roca de la zona de Serrateix i Gironella, aquest tipus. Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9725300,1.9100100 | 409690 | 4647301 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79095-foto-08175-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79095-foto-08175-321-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 54237 | Forn d'obra de can Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-estruc | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construit aprofitant un desnivell del terreny. És de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construides de grans blocs de pedra farcits amb terra. Està dividit en dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral pel costat de ponent; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dues voltes separades per un mur mitjaner tot construit d'obra. Per accedir a la cambra de cocció hi ha dues portes degut al gruix del mur: la primera porta exterior és rectangular amb els angles arrodonits; la interior és d¡arc apuntat de maó. La porta s'obre a migdia. No existeix la cúpula que cobria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació, tot i que l'estructura general està en bon estat.</p> | 08132-133 | Sorba | <p>El forn era propietat de la casa Estruc, que també eren propietaris del molí i de Terracuques. El pare i avi del propietari de cal Taulé feien funcionar aquest forn i fabricaven teules i material d'obra durant el segle XX. D'aquí pot venir l'actual topònim d'aquesta casa: cal Taulé (fabricant de teules).</p> | 41.9699500,1.6637500 | 389282 | 4647303 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 78871 | Cal Tranquil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tranquil | <p>SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 30 PICÓ, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble, Puig.reig.</p> | XX | <p>És un conjunt d'edificis de planta rectangular alineats amb el carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors. Els murs exteriors són de pedra sense arrebossar amb cantoneres i diferents elements de maó vist. Els tancaments són alineats a tota la façana i obertures d'arc rebaixat de maó, excepte els balcons de Planta Pis 1.</p> | 08175-169 | Carrer Major 23, 08692- Puig-reig | <p><span><span><span>El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta casa s'instal·laren la Maria i la Pepita Boixader amb el seu pare, on van construir una primera casa entremitgeres, a la planta baixa de la qual instal·là, el 1916, una tocineria que venia els embotits elaborats a l'obrador situat al pati posterior de la casa, on també hi havia les corts de porcs. La prosperitat va quedar reflectida amb la construcció de la nova casa, l'any 1932, i en la posterior transformació de l'obrador en una moderna fàbrica d'embotits, 'Embotits Caus'. Al carrer Major número 37 s’hi va instal·lar una lleteria de la germana petita, la Dolors Boixader, casada amb Celestino Sabata Font, que va ser mestre d'obres de l'església de la colònia Pons.</span></span></span></p> | 41.9722900,1.8804700 | 407242 | 4647306 | 1923 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78871-foto-08175-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78871-foto-08175-169-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 78862 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-3 | GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. SERRA, R. (1982). Aproximació a la història de Puig-reig, Manresa SANTAEULÀRIA, Joan (1985). Breus apunts biogràfics d'Arnau Ces Comes, a L'EROL núm. 14 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.02 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | Masia de dimensions mitjanes que conserva l'estructura originària, tot formant un conjunt interessant, assentat sobre la roca natural. El cos residencial originari és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i sotacoberta, i té diversos coberts més baixos afegits al seu voltant, tot formant un pati davanter o barri. La part més antiga de la casa és a l'angle sud-est, tal com encara s'observa en les traces del parament de la façana principal. Posteriorment l'edifici s'amplià cap al costat de ponent (probablement entorn de 1846) i de tramuntana, i també es va sobrealçar. Els murs són fets amb petits carreus més o menys disposats en filades. Les obertures són fetes amb llindes i brancals. La coberta és a dues vessant i de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i té poques obertures, entre elles un portal adovellat. A l'interior la casa conserva l'estructura originària, amb voltes de pedra a la planta baixa i el primer pis distribuït entorn de la sala. Es conserven dos forns de pa. El de construcció més recent, situat a l'angle nord-est, tenia més capacitat i ha conservat la cambra de cocció amb la seva cúpula. A la façana de tramuntana la casa té adossats dos cossos amb dues tines cadascun i les corresponents escales per accedir-hi. Al costat nord-est hi ha una petita bassa. I al costat sud-est s'aixeca la pallissa: una construcció molt interessant feta en dues fases i sobrealçada. | 08175-160 | Les Comes | Masia originària de l'època medieval, de la qual surt la família Comes, batlles del castell de Puig-reig i estretament lligats als Templers. D'aquesta masia n'és fill Arnau Ces Comes (Puig-reig: ? – Tarragona: 1346), qui fou un important persontage del món eclesiàstic i polític català del segle XIV. Va ser canonge de Barcelona, bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona; ambaixador del rei Jaume II i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. L'any 1312, en el concili en què es decidia la sort dels Templers a Catalunya, hi defensà la tesi més benigna, que finalment s'imposà. Els Tempers eren reconeguts innocents de tota heretgia i només s'incautaren els seus béns. El mas de les Comes va tenir una important activitat agrària en el període de consolidació dels masos en època moderna i durant l'apogeu de la vinya. Segons indica una llinda, al segle XIX la casa es devia ampliar. El besavi de l'actual propietari, de cognom Guixer, era originari de Fígols i va adquirir la masia probablement a la segona meitat del segle XIX, amb la intenció que li servís com a refugi per a la transhumància dels ramats a l'hivern. | 41.9724200,1.8903600 | 408062 | 4647309 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78862-foto-08175-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78862-foto-08175-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78862-foto-08175-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda en d'una porta interior de l'antiga façana oest: 1846Es conserva documentaciació antiga referida a la casa.El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 79042 | Cal Sastre de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-de-la-costa | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XX | Façanes, coberta i tancaments en estat precari. | Casa de pagès que ha conservat la volumetria de la construcció originària tradicional de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de ponent. És una edificació petita, a la qual s'hi afegeixen en diferents etapes annexes que amplien l'espai d'habitatge i també construccions destinades a l'activitat agropecuària. Encara conserva però vells murs de de pedra que han estat arrebossats i que es veuen entre l'amalgama de materials més moderns. La coberta és de teula àrab a dues vessants i ràfec de tres filades mixtes a tot el perímetre. Finestres i portes emmarcades amb maó vist tot i que conserva algunes obertures més antigues, amb llindes, bancals i escopidors de pedra. | 08175-268 | Passeig de la Via s/n, 08692-Puig-reig | Cal Sastre de la Costa era, com Cal Sota, una de les masoveries de la masia de la Sala, propietàra dels terrenys que circundaven la riera del Merdançol o de la Sala; de probables orígens medievals, la construcció actual es de finals del s. XVII, ampliada successivament al s. XVIII i al XIX. | 41.9723000,1.8772200 | 406973 | 4647310 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79042-foto-08175-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79042-foto-08175-268-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 65807 | La Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costeta | Només es conserva la base dels murs de càrrega. | La Costeta és una masia en runes situada a tocar d'una pista forestal a l'est de Camprodon, en l'anomenat serrat del Calvari. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que conserva únicament els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins a una alçada aproximada de 50 centímetres. Dins la planta de l'edifici, de forma rectangular, es conserven també els vestigis d'un mur mitger que divideix l'espai interior en dos. Al voltant de l'edifici es troben maons i teules provinents del mateix edifici. Uns metres al nord hi ha una bassa, actualment seca, delimitada en el seu costat sud per un petit mur de maçoneria de pedra. | 08255-51 | Sector sud del terme municipal | 41.9733400,1.9712800 | 414768 | 4647328 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65807-foto-08255-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65807-foto-08255-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 54166 | Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-gargalla | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XI/XVIII | <p>L'església de Sant Andreu de Gargallà, parròquia del terme, es troba envoltada pel petit nucli de cases que formen el centre del poble de Gargallà, format per les cases: Cal Planas, Cal Vima, Cal Fuster, Cal Llovet dels Pujants, Cal Guilella i Cal Company. És un auster edifici d'una sola nau, orientada a migdia i amb coberta a doble vessant. Al costat dret de la façana hi ha el campanar de planta quadrada que ara forma part de l'edifici en ampliar-se per darrera per construir la casa rectoral que forma part del conjunt. A la banda de ponent es va ampliar per disposar dependències eclesiàstiques. La façana és molt simple: un òcul al centre a la part superior i una porta allindada. La porta té una senzilla motllura a la part superior, formada per un arc de mig punt central que aixopluga una petxina amb tres llegendes epigràfiques: una a cada costat de la petxina (ANNO DOMINI MDCCLXXXIX.JESUS.MARIA) i altra a la llinda de la porta amb un passatge del Gènesis (GEN.28. TERRIBILIS EST LOCVS ISTE HIC DOMVS DEI EST ET PORTA COELI). Entre l'església parroquial i la rectoria es troba, camuflat exteriroment per les construccions més modernes, un petit recinte què per les seves característiques pot correspondre a l'absis d'un temple molt antic, probablement preromànic. És un cos d'edifici de planta rectangular i de reduïdes dimensions, cobert amb volta de canó de mig punt feta amb lloses disposades a plec de llibre. A la banda de ponent hi ha un arc triomfal de mig punt, actualment obturat, fet amb carreus ben treballats que a la part inferior es tanquen formant un arc de ferradura poc pronunciat. Al cantó oposat hi ha les restes, nomès visibles des de l'interior, d'un finestral que va ser escapçat en obrir una porta moderna, format per lloses que formen un petit arc de mig punt tendent a configurar un arc de ferradura i, possiblement, de dues esqueixades, tot i que no es pot apreciar clarament. Degut a la situació i orientació d'aquest cos, podria tractar-se de l'absis d'una antiga església preromànica. Fa poc s'ha eliminat la porta i s'ha reconstruït aquesta finestra que és visible des de l'exterior. Al costat esquerre de la façana hi ha una creu de pedró.</p> | 08132-62 | Gargallà | <p>L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX. Gargallà juntament amb Sorba, Serrateix, Casserres i Puig Reig eren els punts de l'avançada repobladora organitzada per Guifré el Pilós. Al monestri de Ripoll li va ser cedit Gargallà juntament amb Sorba i Obiols, però sembla que el monestir no s'en preocupà massa. Es fa referència en el precepte del rei Lotari l'any 982 (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz), en ell s'enregistren les propietats de Ripoll (AADD, 1985). A la butlla de 1011 es confirmen les possessions i Gargallà també s'esmenta. L'any 1003 el comte Oliba cedí a Ripoll molts alous a Osona i el Berguedà, en concret l'església de Sant Andreu de Gargallà amb els seus delmes i primícies, i l'església de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312. El segle XVIII tenia com a sufragània l'església veïna de Fígols, categoria que conserva en l'actualidad.</p> | 41.9706027,1.6995551 | 392250 | 4647330 | 1789 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1988 es va procedir a la neteja i restauració de la petita nau d'orígen preromànic, procedint a enderrocar els murs que impedien la comunicació amb la nau de l'església i del que tapava l'arc triomfal, l'eliminació de la porta que escapçava la finestra i recuperació d'aquesta, així com la neteja de tot el recinte. Sufragànies de Sant Andreu: Santa Margarida de Fígols, Santa Maria del Sunyer d'Aguilar, Sant Martí de Pegueroles, Sant Julià de Pegueroles i Sant Miquel de Vilandeny (tot i que territorialment forma part de Navès, Solsonès). | 92|98|99|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 54190 | Creu de terme de cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-cal-metge | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu feta de ferro i situada sobre un peu de pedra. Està en molt mal estat i nomès es conserva el braç vertical de la creu.</p> | 08132-86 | Gargallà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu marca el límit del terme del poble de Gargallà, situada a l'entrada d'aquest. A més, un cop a l'any, es dirigia la processó cap aquesta creu.</p> | 41.9706400,1.7031300 | 392546 | 4647330 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 78873 | Cal Metge Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-roc | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006.(2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.20 | XIX | És un edifici de planta rectangular molt allargat alineat al carrer Major de planta baixa més dos pisos superiors, cobert a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de pedra vista per què la recent restauració li ha llevat l'arrebossat original. Els tancaments són alineats a tota la façana principal i la façana lateral amb obertures d'arc rebaixat de maó; s'accedeix als habitatges a partir de dues escales que distribueixen dos habitatges per planta i nivell. | 08175-171 | Carrer Major 17-19, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Bellés va construir el bloc amb vuit habitatges que va posar al mercat de lloguer per a famílies de classe mitjana que a més d'habitatge podien llogar els baixos per a botigues, com fou el cas atès que s'hi instal·laren dues botigues de queviures i un forn de pa. En dos dels habitatges de la primera planta s'hi instal·là un dels primers metges del poble, el metge Roc, que donà nom a la casa. | 41.9725100,1.8803700 | 407234 | 4647330 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78873-foto-08175-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78873-foto-08175-171-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 54205 | Col·lecció heràldica de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-heraldica-de-la-rectoria-de-sant-andreu-de-gargalla | XX | <p>Col·lecció de 94 escuts papals realitzats en plaques de ceràmica i en alt-relleu. Estàn cuits al forn i posteriorment policromats. És una mostra de tots els escuts papals històrics amb el símbol papals: la tiara central i els símbols específics de cada Papa. Tots estàn enmarcats sobre vellut vermell amb marc daurat. Es troben exposats en una sala a la planta baixa de la rectoria de Gargallà.</p> | 08132-101 | Gargallà | <p>Aquests escuts son obra d'un antic rector de Gargallà, Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de 1968 fins a la seva mort al 1992.. Els va realitzar seguint les indicacions de Josefina Vilajosana, ceramista de la casa Cal Gener de Tòlics de Gargallà.</p> | 41.9706426,1.6995657 | 392251 | 4647334 | 1984 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 54219 | Arxiu parroquial de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-pegueroles | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Pegueroles es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Hi ha: Llibre de fundacions (1968-86), Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions 1931-1947, Llibres de baptismes (1852-1901, 1902-1930), Confirmacions 1903-1924, Llibre d'òbits 1853-1930, Llibre de matrimonis 1854-1928, Llibre de llicències, arreglo parroquial i visites 1896, Llibre de la confraria del Puríssim Cor de Maria de principis segle XX, Testaments solts 1837. Aquesta documentació es guarda junt amb la de Gargallà.</p> | 08132-115 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de Sant Martí de Pegueroles és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba actualment quasi destruïda. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba dins els territoris que formen part de la històrica Vall de Lord, dins els termes dels municipis de Navès i Abella del Solsonès, però essent sufragània de Sant Andreu de Gargallà, fet que ha provocat la pertinència d'aquest petit enclavament a Montmajor. Tenim notícia del 1313 en la visita del deganat a la Vall de Lord (ADS).</p> | 41.9706545,1.6994423 | 392240 | 4647336 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 54216 | Mare de Déu de l'església de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lesglesia-de-sant-andreu-de-gargalla | XVI | A simple vista es pot observar que les cares i les mans de la imatge han estat retocades de pintura, mentre que els vestit sembla conservar la original. | <p>A la rectoria de Sant Andreu de Gargallà es conserva una imatge de Mare de Déu. Representa a la Verge dempéus, amb el nen agafat amb el braç esquerre i subjectant un lliri amb la mà dreta. El nen porta un colom blanc entre les mans. Les dues imatges porten corones daurades. La imatge medeix 46 cm d'alçada i es troba situada sobre una peanya que forma part del conjunt. És de fusta tallada i policromada, daurada i estofada per. La Verge està coberta per un mantell blau que li tapa també el cap, i el Nen porta una túnica del mateix color. La tipologia de la imatge correspón a l'estil Barroc.</p> | 08132-112 | Gargallà, església parroquial | <p>Desconeixem si des dels seus orígens aquesta imatge es trobava a l'església, tot i que és molt probable que formés part de l'antic retaule que es va perdre durant la Guerra Civil.</p> | 41.9706585,1.6994906 | 392244 | 4647337 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54216-foto-08132-112-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No porta cap inscripció ni s'ha trobat informació de la imatge. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 54218 | Arxiu parroquial de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-gargalla | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Gargallà es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Relació de la documentació existent: Llibres de consueta (1936-1973), llibres de cumpliment pasqual (1950, 1939-49), llibre de misses (1939), Llibre d'ànimes i col·lectes (1864-1990, 1961-68), Llibre de la confraria del Roser (1942), Llibre de fundacions, Llibres de matrimonis (1852-1922, 1922-1930), Llibre de baptismes (1852-1924, 1922-1930), Llibre de defuncions (1852-1920, 1921-1930), Llibre de baptismes 1930-36, confirmacions 1931-73, matrimonis 1931-74, defuncions 1930-76; Llibre de comptes de Gargallà i la sufragània Sant Sadurní de Fígols (1846-1889). Diferents carpetes amb: testaments de finals del segle XIX, goigs i correspondència amb el bisbat, partitures i cants de missa, comptes, expedients matrimonials d'inicis del XX. A més de la documentació de Gargallà també es guarda la de Pegueroles. Especialment interessant és el llibre de consueta que conté descripció de la parròquia i relació de fets ocorreguts durant la Guerra Civil al terme.</p> | 08132-114 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Andreu és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX, així com la seva sufragània de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312.</p> | 41.9706745,1.6994852 | 392244 | 4647338 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 79140 | Les fonts de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-de-les-escales | XX | A banda i banda de les escales que comuniquen el carrer Major amb el Carrer Verdaguer es va construir, als anys cinquanta del segle XX, un nou esgraonat que s'enlluí amb una plantada de troanes i la instal·lació de dues fonts públiques, adossades als murs de les cases que formen aquets carrer esglaonat. Les fonts, que formen part del mobiliari urbà i serveixen per abastir d'aigua, en principi potable, són de de fetes amb pedra i ciment seguint els models comuns en l'àmbit urbà. | 08175-366 | Carrer Major, entre els numeros 19 i 17, 08692-Puig-reig | 41.9726000,1.8803800 | 407235 | 4647340 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79140-foto-08175-366-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 78872 | Cementiri de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-puig-reig | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. PICO, J. Trossos d'Historia d'un poble. Puig-reig, Solsona 1995 | XIX-XX | El cementiri municipal de Puig-reig es una construcció formada per un clos tancat on es disposen, de manera alineada i formant carrers i places, els nínxols. El nucli més antic destaca per la seva frondosa vegetació, dominant els altius xipresos, i un petit espai reservat a tombes i, modernament, als dipòsits de cendres | 08175-170 | Carrer de l'església S7n, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. El vell cementiri, adossat al sector de migdia de l'església rompanica fou traslladat a un lloc proper, ben assoleiat i amb capacitat per creixier. | 41.9726900,1.8799900 | 407203 | 4647351 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78872-foto-08175-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119|106 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 79046 | Cal Candàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candaliga | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 PICÓ CANDALIGA, Josep (1995). Trossos d'història d'un poble. Puig-reig, Solsona. | XX | Edifici entre mitgeres i alineat al carrer Major; de planta rectangular, aprofita el desnivell entre el carrer Major i el carrer del Torrent per organitzar les diferents plantes: planta baixa destinada a activitat comercial, dues plantes pis, planta sota coberta i planta semisoterrani amb entrada pel carrer del Torrent. L'edifici ha vist alterada la planta baixa per unes reformes efectuades als anys setanta que han alterat l'estructura d'una interessant botiga d'aires modernistes amb singulars aparadores decorats amb rajola vidrada, vidres glaçats i emmarcaments d'obra i ferro forjat. Alguns d'aquets elements decoratius encara es conserven en la decoració dels balcons de la primera i la segona planta, així com en les obertures que donen llum i ventilen les golfes. La casa es arrebossada i pintada en les seus dues façanes. | 08175-272 | Carrer Major núm. 18, 08692-Puig-reig | El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; una segona tongada de construccions, la dels anys vint del segle XX, es el reflex de la propsetitat dels comerciants i petits emprenedors que ja es construeixen cases molt més decorades i amb personalitat. Aquets es el cas de Cal candàliga, una de les famílies més extenses del poble que s'instal·len a Puig-reig procedents de Balsareny, estretament vinculades al creixement del poble i a les activitats comercials. | 41.9727200,1.8799600 | 407201 | 4647354 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79046-foto-08175-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79046-foto-08175-272-2.jpg | Legal | Noucentisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 106|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 54161 | Creu de pedró de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu llatina de ferro amb l'extrem dels braços exvassats. Està situada sobre un peu de pedra format per dos cossos, l'inferior en forma de pilastra rectangular de base quadrada i amb motllures recordant quatre columnes agrupades en parells, i sobre aquestes un troc de piràmide invertida amb un lleu relleu lineal a la part superior dels costats. Es troba situada al costat esquerre de la façana de l'església de Sant Andreu de Gargallà, tot i que fa uns anys es trobava situada més al sud, al davant d'un cobert de Cal Plans.</p> | 08132-57 | Gargallà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9708360,1.6998554 | 392275 | 4647356 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La seva visibilitat és bastant dolenta, ja que s'han instal·lat les bústies a les dues parets de darrera de la creu que fan angle recte, i per què queda molt arraconada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 79115 | Cal Sastre Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-noguera | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, 2006. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b. 31 | XX | És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular alineat al carrer Major i que consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Els murs exteriors són amb acabat arrebossat amb diferents elements decoratius destacant els ràfecs, les motllures que enmarquen la porta del balcó del primer pis i els emmarcaments de les obertures de les golfes. Conserva la barana de ferro forjat. | 08175-341 | Carrer Major 16, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors que veuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. Els sastres, com les modistes, també s'instal·laren als carrers principals del poble, donant nom a les cases unifam,iliars que van fer construir i que destinaven a habitatge el pis superior i a taller i botiga la planta baixa. | 41.9727700,1.8799100 | 407197 | 4647360 | 1925 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79115-foto-08175-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79115-foto-08175-341-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 78885 | Ca la Clavellina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-clavellina | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica. | XX | Casa entremitgeres de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la barbacana de la teulada i els emmarcaments de portes i finestres, fets amb maó vist. Una recent restauració li ha llevat l'arrebossat original i ha deixat vista la pedra. | 08175-183 | Carrer Major 14, 08692-Puig-reig | Des de finals del s.XIX que es comencen a configurar els carrers Major i Llobregat a partir del punt central que es la Plaça de la Creu, a partir de la parcel·lació en patis que van fer dues masies del terme, la de la Serra de Cap de Costa, al sector del Carrer Llobregat, i la de la Sala, al sector del carrer Major. Cal Simonet, construïda a principis del s.XX, es una casa de pisos de lloguer que detina els baixos a botigues, on s'instal·len emprenedors queveuen una oportunitat de fer negoci en un poble en plé procés d'expansió. | 41.9728600,1.8798600 | 407193 | 4647370 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78885-foto-08175-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 78785 | Molí de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-pallot | SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398. VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. | XIII-XIV | En ruïna | Restes del molí fariner de Cal Pallot, que són visibles entre la brossa i l'arbrat, al peu de la riera de Merlès. Del molí se'n conserva una part del casal i possibles restes de la bassa. El casal és una construcció de planta quadrada que conserva la volta lleugerament apuntada que el cobria i que el separava del pis superior, del qual no se'n conserva cap vestigi. Els murs són fets amb carreus de mides considerables, ben tallats, polits i col·locats a trencajunt. La porta d'accés és a migdia i és formada per un arc amb grans dovelles que dibuixen mig punt. Aquest casal té, a la part superior, l'obertura per on el mecanisme accionava les moles (probablement colgades sota la runa) i movia el rodet. Adossat darrera el casal hi ha un mur i, més amunt, un altre: tots dos d'una alçada considerable i situats a diferents nivells, de manera aterrassada. Cal suposar que aquestes estructures, ara totalment colgades per la vegetació, corresponen a la bassa del molí. Actualment no s'observen restes del carcabà ni del rec. | 08175-83 | Cal Pallot | El lloc, juntament amb l'església i la casa, era conegut fins a l'època moderna amb el nom de Gamissans. Al segle X és documentat com un dels límits d'un important alou que fou cedit al Monestir de Santa Maria de Ripoll, i l'Església de Sant Andreu de Gamissans surt en el llistat de parròquies del bisbat d'Urgell de l'any 1312-1314. Del molí se'n té cap notícia documental, però per les restes trobades cal pensar que és una construcció de finals del segle XIII o, més probablement, del segle XIV. | 41.9733200,1.9108500 | 409761 | 4647388 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78785-foto-08175-83-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 79076 | Ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolive | XVIII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions en estat de ruïna, de la qual se'n conserven part de les parets mestres fins a una alçada d'uns tres metres aproximadament. Els murs són fets de maçoneria, i gairebé no s'hi observen obertures. La casa és formada per un cos central, amb annexos a banda i banda. Tenia planta baixa i, com a mínim, un pis. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat derruïda i pràcticament no en queda res. Al costat sud-est queden restes d'antics coberts. | 08175-302 | Soler de Jaumàs | Es tracta d'una masoveria del Soler Jaumàs. En escriptures antigues apareix esmentada amb el nom de 'Coma Olivera'. | 41.9726900,1.8421500 | 404068 | 4647392 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79076-foto-08175-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79076-foto-08175-302-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 78732 | Goigs a lloança de Sant Andreu Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-lloanca-de-sant-andreu-apostol | Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XX | Els 'Goigs a lloança de Sant Andreu Apòstol que se venera a la capella de Cal Pallot ' es canten cada any el dia de Sant Andreu, el 30 de novembre, a la capella del mateix nom. Tradicionalment la gent de Puig-reig i dels entorns de la riera de Merlès hi fan cap per oir missa que presideix el rector de Puig-reig. Un cop finalitzat l'ofici religiós es va el repartiment del 'pa dels pobres'. Els goigs estan formats per deu estrofes, precedides per l'encapçalament i tancades per un final i una oració 'preguem'. Són goigs genèrics i en cap moment es fa al·lusió a fets locals | 08175-30 | Sant Andreu de Cal Pallot | Església romànica (s XII) del municipi de Puig-reig (Berguedà), vora la masia de Cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès. L'església conserva restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà. | 41.9734200,1.9100800 | 409697 | 4647400 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78732-foto-08175-30-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 54155 | Molí de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorba | <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketrés Ed. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PALAU RAFECAS, Salvador ('El Galo') (1997). Els molins fariners del riu Aiguadora. Associació cultural Revista de La Segarra. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVI | <p>El molí de Sorba està situat a la riba del riu de l'Aiguadora, que neix als Rasos de Peguera i desemboca al Cardener molt a prop de Cardona. És aquest un dels molts molins moguts per l'aigua d'aquesta riera i l'únic que es troba al terme de Montmajor. Esta format per un conjunt d'edificis: el propi molí, l'edifici on hi havia el molí d'oli i uns coberts davant la casa. La casa-molí és de planta quasi quadrada, amb planta, pis i golfes i cobert amb teulada a dues vessants, amb la porta principal orientada al sud. Perpendicular a aquest edifici, per la part de darrera hi ha l'estructura de l'edifici on hi havia el molí d'oli i que actualment és descobert ja que un incendi fortuït va fer malbé la teulada i la premsa. En l'angle que fan els dos edificis a la banda nord, es troba la bassa, que proporcionava moviment a quatre rodets diferents que es troben en quatre cacaus o carcavàs en forma de túnel amb volta de canó que encara es poden veure al cantó de llevant davant la riera. Els cacaus es troben agrupats de dos en dos, cada un d'ells servia a un dels molins: molíns de gra, molí de farina, escairador i després turbina, molí de les olives. A la planta baixa de la casa, dividida en tres crugíes, i a la zona central que és l'accés principal, es conserva l'estructura sencera d'un del tres molins que hi havia en aquest lloc, amb la mola, la tremuja, la tapa de la mola, la cabra i la farinera que és feta amb un bloc de pedra tallada. Fins fa pocs anys hi havia dues moles per fer farina d'ordi pel bestiar i una altre de blat per fer-ne pa amb moles de la Ferté que feien la farina més fina. Davant del molí que queda hi ha la mola sotana encastada al terra d'un dels molins de gra que es va utilitzar per muntar unes politges que movien la maquinària de la ferreria i amb una dinamo i un alternador feien llum per tres o quatre cases de la zona durant la nit (quan el molí no funcionava). Més tard es va instal·lar una turbina Francis per donar llum a la casa i a la botiga, utilitzant el rodet del molí escairador. En aquest mateix espai havia hagut un molí escairador del que encara en guarda la mola volandera, mentre que la mola de l'escairador està soterrada a l'exterior davant de la façana. Tota aquesta estructura era moguda amb dos rodets. Destaca un gran arc de pedra de mig punt rebaixat que divideix l'estança en dues parts i alhora contribueix a fer més ample l'espai. A la crugía de l'esquerra hi ha la ferreria, que conserva totes les eines, a més del fornal, les moles, l'enclusa, i l'instal·lació de politges que transmetien energia a les diferents màquines del ferrer. Convé destacar que la ferreria es conserva intacta, complerta i en molt bon estat degut a l'atenció dels habitants del molí, ja que va ser el pare de la senyora el que va instal·lar la ferreria. A la crugía de la dreta es conserva l'antiga botiga que havien portat els moliners, amb la taula, postades i diferents elements, ja que aquí es venia el gra, la farina, altres queviures i a més feia de bar de la zona. Al pis hi ha la vivenda. A l'edifici annex, al que s'accedeix per la botiga, hi havia l'antic molí d'oli. Encara es conserva el molí amb el vas de pedra i la mola de forma cònica, així com diferents compartiments d'obra on es guardaven les olives per les diferents cases, les portadores de fusta i el braç de la premsa. Degut a l'incendi que patí l'edifici, es va quedar sense teulada i això ha provocat que el braç de fusta de la premsa s'hagi fet malbé, tot i que es pot observar les seves importants dimensions. A fora es conserven diferents tipus de pedres de mola, la majoria del país i una de francesa (La Ferté), i també una de tronc cònic que era del molí escairador. Al terra de la planta baixa s'han aprofitat les moles velles per fer l'enllosat, així com al passadís exterior de la casa. A la façana hi ha esculpit l'any 1873, corresponent a alguna ampliació. La resclosa del molí és a sota de la casa Comabella, municipi de Navès.</p> | 08132-51 | Sorba | <p>El molí pertanyia a la casa ca L'Estruch, tot i que no sabem si ja existia a l'edat mitjana. A prop hi ha la casa de cal Molner, topònim probablement derivat de muliner, casa que ja existia al 1600 i en la que probablement vivia el muliner del molí de Sorba ja que aquesta casa no és un molí. El paborde de Berga, actuant com a senyor feudal, va fer un contracte d'arrendament amb el rector de Sorba, mossèn Cervertí, prorrogant el que tenia amb el pare del rector Guillem, el 1312. Li cedeix el mas de Sorba, que seria la rectoria, i els molins del terme. Estaven sotmesos a la motllura els homes de Sorba, de Gargallà, de la Serra de Fígols, del Quer de Lluelles i de Vidal de Sant Feliu. Al fogatge de 1553 a Sorba hi ha Joan Moliner, que seria el del molí de Sorba, així que ja hem de suposar que existia en aquesta època. L'any 1933 s'instal·là com a moliner i ferrer el pare d'Adelina Cabot, actual estadant del molí; abans hi havia hagut altres moliners de la família dels Bessa de Cardona i Puig Reig (Bessa del Vilar d'Avià). Adelina Cabot va fer anar el molí fins fa 25 anys, moment en que ho va deixar perquè s'havia de canviar el rodet del molí i el propietari va pensar que no valia la pena.</p> | 41.9708739,1.6650240 | 389389 | 4647404 | 1553 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a que els actuals estadants i antic moliners marxaràn en breu, caldria concienciar als propietaris de la importància de conservar tot el conjunt del molí, així com aprofitar la memòria de la Sra. Adelina Cabot, actual habitant i antiga molinera, per tal de reconstruïr el molí de les olives. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml