Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
81660 Barraca de pedra o trumfera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-o-trumfera-6 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca pels trumfos. Dimensions exteriors: fondària 2,20m, amplada 1,60m, alçada 1,50m. Porta: amplada 1,50m, alçada 0,70m. Interior: fondària 2m, amplada 1,20m, alçada 1,30m. Orientació S. 08903-146 Comellaro (cal Treset) 42.2192800,1.8923500 408582 4674717 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 138). 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81661 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-18 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Dimensions exteriors: fondària 1,55m. Porta: amplada 0,80m, alçada 1,10m. Interior: fondària 1,50m, amplada 0,90m, alçada 1,30m. Orientació SO. 08903-147 Comellaro (cal Quim) 42.2198300,1.8925400 408599 4674778 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 139). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81662 Barraca de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-106 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 1,70m, amplada 2,20m, alçada 1,70m. Porta: amplada 0,50m, alçada 1,05m. Interior: fondària 1,50m, amplada 1m, alçada 1,08m. Orientació O. 08903-148 El Puig (cal Magí) 42.2201000,1.8879200 408218 4674813 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 140). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81663 Barraca de pedra o trumfera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-o-trumfera-7 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca pels trumfos formada per dues obertures, una al costat de l'altre. Porta: amplada 0,60m, alçada 0,53m. Interior: fondària 0,90m, amplada 1m, alçada 1m. Orientació O. 08903-149 El Puig (cal Magí) 42.2205800,1.8875300 408186 4674866 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 141). 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81664 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-19 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 2,50m. Porta: amplada 0,74m, alçada 0,98m. Interior: fondària 2,40m, amplada 1,70m, alçada 1,24m. Orientació O. 08903-150 El Puig (cal Mònic) 42.2212700,1.8878200 408211 4674943 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 142). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81665 Barraca de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-107 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de planta circular coberta amb cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: fondària 2,40m, amplada 2,30m, alçada 1,30m. Porta: amplada 0,52m, alçada 1m. Interior: fondària 1,70m, amplada 1,20m, alçada 1,15m. Orientació E. 08903-151 El Puig (cal Tiquet) 42.2213000,1.8886800 408282 4674945 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 143). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81666 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-20 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,30m. Porta: amplada 0,50m, alçada 0,75m. Interior: fondària 1,30m, amplada 0,60m, alçada 0,90m. Orientació E. 08903-152 El Puig (cal Teuler) 42.2197900,1.8915400 408516 4674774 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 144). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81667 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-21 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,30m. Porta: amplada 0,60m, alçada 0,92m. Interior: fondària 2,30m, amplada 1,20m, alçada 2m. Orientació E. 08903-153 El Puig (cal Xic) 42.2196000,1.8909100 408464 4674754 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 145). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81668 Barraca de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-108 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de planta circular coberta amb cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: fondària 2,90m, amplada 2,40m, alçada 1,60m. Porta: amplada 0,60m, alçada 0,80m. Interior: fondària 1,60m, amplada 0,90m, alçada 1,40m. Orientació E. 08903-154 El Puig (cal Jampó) 42.2213800,1.8891300 408319 4674954 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 146). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81669 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-22 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,50m. Porta: amplada 0,65m, alçada 1,20m. Interior: fondària 1,10m, amplada 0,90m, alçada 1,15m. Orientació E. 08903-155 El Puig (cal Xic) 42.2211200,1.8893100 408334 4674924 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 147). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81670 Barraca de pedra o trumfera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-o-trumfera-8 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca pels trumfos tancada amb una porta de fusta. Dimensions exteriors: alçada 2m. Porta: amplada 0,70m, alçada 1,30m. Orientació E. 08903-156 Cal Pagès 42.2215200,1.8909500 408470 4674967 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 148). 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81671 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-23 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,10m. Porta: amplada 0,50m, alçada 0,80m. Interior: fondària 1m, amplada 0,70m, alçada 0,80m. Orientació E. 08903-157 El Clos (cal Teuler) 42.2219300,1.8883600 408257 4675015 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 149). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81672 Barraca de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-109 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de planta circular coberta amb cúpula feta per aproximació de filades. Dimensions exteriors: fondària 3m, amplada 3,30m, alçada 2,20m. Porta: amplada 0,70m, alçada 1,50m. Interior: fondària 1,65m, amplada 2,70m, alçada 1,90m. Orientació E. 08903-158 La Creu (cal Xic) 42.2227200,1.8883000 408253 4675103 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 150). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81673 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-24 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Porta: amplada 0,38m, alçada 1m. Interior: fondària 1,10m, amplada 0,70m, alçada 1,20m. Orientació E. 08903-159 La Creu (cal Manuel) 42.2231500,1.8885100 408271 4675151 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 151). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81674 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-25 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. En ruïna Barraca de paret. Orientació O. 08903-160 El Comellar, ca l'Emportell 42.2215400,1.8866700 408117 4674974 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 152). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81675 Barraca de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-110 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. En ruïna. No conserva la coberta. Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 2,70m, amplada 2,60m, alçada 1,20m. Porta: amplada 0,75m, alçada 1,17m. Interior: fondària 1,80m, amplada 1,30m, alçada 1,20m. Orientació E. 08903-161 El Comellar, ca l'Emportell 42.2209300,1.8863600 408090 4674907 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 153). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81676 Barraca de pedra o trumfera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-o-trumfera-9 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca pels trumfos. Porta: amplada 0,90m, alçada 0,25m. Orientació O. 08903-162 El Comellar, ca l'Emportell 42.2214100,1.8867700 408125 4674959 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 154). 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81677 Barraca de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-111 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de planta circular. Dimensions exteriors: fondària 1,90m, amplada 1,90m, alçada 1,50m. Porta: amplada 0,50m, alçada 1,10m. Interior: fondària 1,50m, amplada 1,17m, alçada 1,17m. Orientació O. 08903-163 El Comellar, ca lEmportell 42.2204000,1.8863600 408089 4674848 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 155). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81678 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-26 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Porta: amplada 0,65m, alçada 0,97m. Interior: fondària 1,60m, amplada 1,15m, alçada 1,20m. Orientació E. 08903-164 Els horts de cal Pacient de la Creu (cal Pacient) 42.2226000,1.8870600 408150 4675091 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 156). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81679 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-27 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,50m. Porta: amplada 0,60m, alçada 0,89m. Interior: fondària 1,60m, amplada 1,60m, alçada 1,30m. Orientació N. 08903-165 L'Esquerra (Tiquet) 42.2247600,1.8875400 408193 4675331 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 157). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81680 Barraca de pedra de paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-de-paret-28 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de paret. Dimensions exteriors: alçada 1,80m. Porta: amplada 0,44m, alçada 0,73m. Interior: fondària 1,50m, amplada 1,90m, alçada 1,40m. Orientació N. 08903-166 L'Esquerra (cal Xic) 42.2252600,1.8886000 408281 4675385 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 158). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81681 Barraca de pedra o trumfera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-o-trumfera-10 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca pels trumfos arrambada a la paret, tancada amb porta de fusta. Dimensions exteriors: fondària 2,50m, amplada 2,70m, alçada 1,90m. Porta: amplada 0,70m, alçada 1,20m. Orientació NEO. 08903-167 Tras la Serra (cal Julia) 42.2245800,1.8899500 408392 4675308 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 159). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81682 Barraca de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-112 Elies Guitart, Jordi (2017-2018) Inventari de Barraques de Sant Julià de Cerdanyola. Document inèdi propietat de l'autor. Barraca de pedra amb la façana arrebossada de morter de calç. La porta és d'arc de mig punt. Es troba arrambada a un marge. Dimensions exteriors: fondària 2,70m, amplada 2,55m, alçada 2,30m. Porta: amplada 0,60m, alçada 1,50m. Interior: fondària 2,150m, amplada 1,70m, alçada 1,90m. Orientació S. 08903-168 La Serra (cal Borda) 42.2242100,1.8906500 408449 4675266 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Fotografia i documentació de Jordi Elies Guitart (al seu inventari és la barraca número 160). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81683 La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-13 DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. XVIII-XIX L'edifici de la Rectoria es troba adossat a l'església per la façana sud d'aquesta, al costat del campanar. És un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'edifici presideix la plaça de l'Església, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal és d'estructura simètrica, amb porta central flanquejada per una finestra a cada costat, tres balcons al pis i tres obertures de ventilació a les golfes. Els murs són de paredat, amb les cantoneres de pedra ben escairades, mentre que les obertures de la façana tenen muntants i llindes de maó, destacant les llindes que tenen el maó disposat a plec de llibre formant un perímetre lleugerament arquejat a la part superior i amb una cornisa triangular als tres balcons. Sobre la porta hi ha una placa amb un Sagrat Cor. Destaca especialment la porta de fusta pi, amb un treball de fusteria remarcable i amb una estètica noucentista. 08903-169 Plaça de l'Església Per l'estructura arquitectònica d'aquest edifici, l'estructura principal ens mostra un edifici que es pot datar entre finals del segle XIX i principis del XX, tot i que segurament amaga un edifici anterior que devia formar part de la parròquia. Possiblement ocupa part del lloc de l'antic cementiri que es va determinar en la consagració de l'església l'any 1106 feta pel bisbe Ot d'Urgell, i del primer habitatge del rector, que des del 1316 tenia obligació de residir en el lloc (L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres) (AA.DD., 1998). L'any 1328 l'església va ser assetjada i cremada, possiblement també l'antiga rectoria, degut a la disputa entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç que administrava la baronia. El 1593, quan es va crear el bisbat de Solsona, Cerdanyola va passar a formar part d'aquesta demarcació, tot i que seguia depenent del Monestir de Sant Llorenç i l'abat era el que nomenava capellans, no el bisbe. El 1614 l'església encara constava com a parròquia, però el 1625 ja era sufragània de Sant Llorenç. El 1775 el batlle de Cerdanyola exigí al monestir de Sant Llorenç un sacerdot per a Sant Julià que hi residís sempre i que tingués cura de les seves ànimes; en aquest moment l'església era sufragània del monestir. Possiblement en aquesta època es rehabilités l'església i també la rectoria. El 1897 l'església de Sant Julià de Cerdanyola tornà a ser parròquia per decisió del bisbe Riu de Solsona i passà a formar part de l'arxiprestat de La Pobla de Lillet, en aquesta època es devia refer i ampliar la rectoria esdevenint l'edifici que veiem actualment. L'any 1985, al Centre Parroquial de Sant Julià de Cerdanyola es va fundar un grup de teatre que va fer tres representacions al centre parroquial i que va sorgir a partir de les representacions dels pastorets dels anys 1950. L'any 1918, la Junta de Capmasers i Magallers va destinar 23.200 pessetes per fer reformes a l'església, a la casa rectoral i al cementiri. En deixar de residir capellà al poble, la rectoria està llogada com a residència, en la que hi ha dos pisos. 42.2237600,1.8929000 408634 4675214 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81683-foto-08903-169-1.jpg Inexistent Barroc|Contemporani|Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 96|98|99 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81684 El Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-6 DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Serra Vilaró, J. (1930) Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà. XVIII-XIX Edifici situat al nucli urbà, al peu de la carretera que porta al Santuari de Falgars des de Sant Julià de Cerdanyola, i al costat de la Font del Castell. És un edifici de planta baixa i dos pisos, situat sobre una elevació del terreny. Cobert amb teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada a migdia, davant la s'obre un pati tancat amb pallissa que forma angle amb la casa. Te un cos adossat a la façana est de la casa i un altre a la façana oest que són fruit de diverses reformes. Els murs exteriors són de paredat amb pedres de diferents mides i cantoneres escairades. La façana principal te diverses obertures de nova factura. Actualment la pallissa és l'element més destacable, ja que conserva els tancaments de fusta fets amb troncs i posts verticals. No es conserven elements visibles de l'antic castell, únicament una espitllera a la planta baixa. 08903-170 Les Clotes Sembla que en aquest lloc hi havia l'antic castell dels Riembau (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998). Devia estar enderrocat el 1790, ja que en un informe oficial no consta cap fortificació al poble, però s'ha interpretat que podria ser aquest lloc ja que la casa conserva una espitllera i la ubicació és elevada. En època medieval el territori estava dividit entre els senyors de Saus i els de Riembau. Saus, que era vila i centre de la batllia, es troba fora del terme de Cerdanyola; mentre que els Riembau tenien part del feu i el castell de Cerdanyola, que depenia dels barons de Pinós i Mataplana, i es van unir amb els Saus per casament amb Sibil·la (Serra i Vilaró, 1930: 455 del vol. I). El 1325 Pere Bernat de Riembau va prestar sagrament i homenatge a l'Abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà per la batllia i feu de Cerdanyola. El 1373 Pere de Riembau posseïa el senyoriu i el castell de Cerdanyola, feu de l'abat del monestir, al que succeí Bernat Galceran de Riembau, senyor de Sau que vivia a Cerdanyola. Més tard, a mitjans del segle XV, els Riembau es van establir a La Pobla de Lillet, on eren batlles dependents dels barons de Pinós durant segles, possiblement en aquesta època el castell quedés abandonat i per aquest motiu no es coneix informació posterior. Segons el Catàleg de masies l'edifici actual va ser rehabilitat el 1864. 42.2224700,1.8946900 408780 4675069 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81684-foto-08903-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81684-foto-08903-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81684-foto-08903-170-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81685 La Cortada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada-1 BARAUT,C. (1978) Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). 'Urgellia' nº 1, La Seu d'Urgell. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. II (1947). Barcelona. XIV-XX Edifici de tres plantes i golfes sota teulada a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a SO. La casa és de planta rectangular i té un afegit a la façana sud que ocupa part de la façana i que forma un porxo a la planta baixa i una terrassa al pis, de factura moderna fet amb formigó. Els murs són de paredat, amb algunes cantoneres de maó i les obertures estan emmarcades amb llindes de pedra sobre muntants de pedra i de maó. El ràfec de la teulada és de formigó, fruit de la rehabilitació que es va fer a tot l'edifici a mitjans del segle XX, el 1982. L'element més remarcable és la pallissa que es troba al costat de la casa, de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessat i carener perpendicular a la façana que s'obre a SO. L' edifici es va rehabilitar en la mateixa època que la casa, amb les bigues de les obertures de formigó i els muntants de maó, però es conserven els tancaments de les obertures del pis de la façana fets amb troncs de fusta verticals, sistema utilitzat tradicionalment a la zona. També conserva davant de la pallissa una era enrajolada antiga. 08903-171 Devesa de la Pomera Tot i que la data més antiga en que es troba documentada la casa és l'any 1379 (Serra Vilaró: 305), la casa no conserva elements antics ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història. Des dels inicis de la casa aquesta estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Cortada. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. Segons el Catàleg de masies va ser rehabilitada el 1982. 42.2221400,1.8973800 409001 4675029 08903 Sant Julià de Cerdanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81685-foto-08903-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81685-foto-08903-171-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Aquesta masia es troba propera al nucli urbà, al camí que porta al santuari de Falgars, envoltada pels camps de la pròpia finca i molt a prop de la casa el Solé. 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81686 El Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sole-0 BARAUT,C. (1978) Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). 'Urgellia' nº 1, La Seu d'Urgell. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRA I VILARO, J. (1930-1950) Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III: Esglésies i vida eclesiàstica. Reproducció facsímil de 1989. Centre d'Estudis Baganesos. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. XIV-XX Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a SE. Els murs són de pedra i es troben arrebossats, les obertures tenen ampits ceràmics. S'observa que l'edifici més antic només seria de planta baixa i un pis, marcat per les cantoneres dels murs que són de pedra, mentre que l'ampliació del segon pis i les golfes tenen cantoneres ceràmiques. Possiblement aquesta ampliació es fes el 1962, tal i com consta a una inscripció sobre la porta principal: C.P.J.F ANY 1962 C. PURTELL. La porta és allindada i, igual que les finestres, no presenta elements d'interès. Al costat i davant de la casa s'aixequen una pallissa i una cort pels animals, que tanquen una antiga era actualment cimentada. La que es troba al costat de la casa és un edifici de planta, pis i golfes cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a SO. A la façana, la planta baixa té una única obertura que forma un arc de mig punt, al pis hi ha una finestra alta que s'utilitzava per pujar la palla que es guardava al pis, i a les golfes hi ha una finestra. Al centre de l'edifici hi ha un pilar que suporta l'entramat de bigues del paviment del pis. La planta baixa s'utilitza com a estables de bestiar i el pis per guardar palla. El segon edifici es troba davant de la casa i al costat de l'anterior, de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant; a la planta baixa hi havia una antiga cort pel porc i al pis hi ha dos espais de pallissa amb els tancaments de bigues de fusta característic de les pallisses de l'alt Berguedà. 08903-172 Devesa de la Pomera La casa el Solé, que antigament era coneguda com Portell, és una de les cases que es troben documentades a finals del segle XIV (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 82). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme tot i que no conserva elements antics ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història. Al fogatge de 1553 surt una persona anomenada Portell i que atribuïm a aquesta casa ja que encara es conserva el cognom. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells el Solé. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84). El 1775, Joan Portell i Casals era regidor de Cerdanyola, essent batlle Antoni Casals (Baronies, 1930: 205). La casa surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. Tal i com consta a una inscripció sobre la porta principal: C.P.J.F ANY 1962 C. PURTELL, la casa va ser rehabilitada el 1962. 42.2216500,1.8980700 409058 4674974 08903 Sant Julià de Cerdanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81686-foto-08903-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81686-foto-08903-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81686-foto-08903-172-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Aquesta masia es troba propera al nucli urbà, al camí que porta al santuari de Falgars, envoltada pels camps de la pròpia finca i molt a prop de la casa la Cortada. 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81687 La Pomera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pomera BARAUT,C. (1978) Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). 'Urgellia' nº 1, La Seu d'Urgell. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRA I VILARO, J. (1930-1950) Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III: Esglésies i vida eclesiàstica. Reproducció facsímil de 1989. Centre d'Estudis Baganesos. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. XIV-XX Masia de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada de doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a SO. La casa principal està envoltada de diversos cossos secundaris que es troben adossats a les façanes laterals. Davant de la façana de l'edifici principal hi ha un cos afegit que forma una eixida tancada amb baranes a cada pis, mentre que a la planta baixa configura un porxo que dóna entrada a la porta principal. La construcció és de pedra de diferents mides, amb algunes cantoneres escairades als angles. Les obertures es van modificar i ampliar, tot i que devien ser de pedra en origen, actualment estan emmarcades amb ciment imitant pedra. A la façana principal hi ha dues portes, la més important es troba sota el porxo i és d'arc adovellat de pedra que ha quedat tallat a la part superior pel forjat de l'eixida afegida davant la façana. A les golfes, just sota el carener, hi ha dues finestres d'arc rebaixat separades per un pilar. Adossat a llevant hi ha un cos afegit que forma una terrassa al pis i que és de nova construcció, unint la casa amb la pallissa que està al costat. La pallissa té murs i pilars de pedra, cobert amb teulada a doble vessant; la façana s'obre al pati que queda entre els edificis i no té tancaments, presenta tan la planta baixa com el pis oberts.. La casa es troba en una zona de terrasses que s'havien destinat al conreu. Es troba situada al límit dels terres de conreu, algunes actualment abandonades, en un terreny amb pendent pronunciada i propera a bosc mixt de roure martinenc i pi roig per la part posterior. 08903-173 Devesa de la Pomera La Pomera és una de les cases que es troben documentades a finals del segle XIV, l'any 1307 (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 82). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història, conservant únicament el portal adovellat possiblement del segle XVI. Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Pomera. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. Segons el catàleg de masies va ser rehabilitada el 1848, però també a finals del segle XX, quan adquirí l'aspecte que te actualment. 42.2204200,1.9006800 409271 4674835 08903 Sant Julià de Cerdanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81687-foto-08903-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81687-foto-08903-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81687-foto-08903-173-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Aquesta masia es troba relativament propera al nucli urbà, al camí que porta al santuari de Falgars. S'accedeix pel tercer desviament a l'esquerre del camí forestal 167, conegut com a camí gros, a la sortida del nucli urbà. La carretera és asfaltada però el camí és de terra i travessa el riu. 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81688 El Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-5 SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. XIX Masia formada per dos cossos adossats formant un angle i un cobert al costat, delimitant el pati d'accés. La casa és un edifici de planta baixa, pis i golfes sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a SO. L'edifici està molt modificat i no conserva elements històrics que demostrin el seu passat. Totes les obertures han estat modificades i els murs són de paredat fet amb pedra barrejada i algunes cantoneres escairades als angles. Tot el conjunt es troba dins un tancat i destaquen les terrasses en que es distribueix el terreny del volant, ja que estan separades per diversos murs de pedra seca. 08903-174 Els Plans No es disposa de documentació històrica d'aquesta casa, que segons el catàleg de masies es va construir el 1842. La fesomia del conjunt, degut a les rehabilitacions practicades, no ens permet esbrinar èpoques anteriors. 42.2174400,1.9120200 410203 4674492 08903 Sant Julià de Cerdanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81688-foto-08903-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81688-foto-08903-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81688-foto-08903-174-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC A l'entrada a la casa hi ha un cartell que diu el Pla de cal Carboner, nom pel que es coneix també aquesta casa ja que havia sigut una masoveria de cal Carboner. Actualment és una casa de turisme rural. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81689 El Pou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-3 DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. XVIII-XX Conjunt format per dues edificacions situades una a continuació de l'altre. L'edifici principal és el que es troba a ponent, de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Les parets de la casa estan totalment arrebossades de ciment i no es conserven elements d'interès històric. El cos afegit és un volum format per una antiga pallissa amb alguna paret de pedra i la resta de maó fruit d'una ampliació per fer una granja. Es troba a una zona de terrasses d'antic cultius, al límit amb la zona de bosc. 08903-175 Escaleta del Pou Segons el catàleg de masies es va construir el 1722 i rehabilitar el 1863, tot i que no podem confirmar aquesta data de construcció, l'estructura conservada si que correspon a un edifici que podria datar com a màxim a mitjans del segle XVIII, tot i que podria ser anterior i haver estat rehabilitada en aquesta època. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps,en aquest document la masia el Pou s'anomenava cal Vidal. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84) on trobaríem aquesta casa. La casa el Pou surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 42.2193500,1.9151100 410461 4674701 08903 Sant Julià de Cerdanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81689-foto-08903-175-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Abans anomenada cal Vidal.S'accedeix a través del camí de Falgars, un trencall a l'esquerre del camí forestal 167, conegut com camí gros, just en la cruïlla on hi ha el dipòsit de les Colomeres. El camí a la casa coincideix amb el sender GR4-2. 98|119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81690 Subirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/subirana-0 DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. II (1947). Barcelona. XIII-XX La Subirana forma part d'un conjunt compost per la masia, dues pallisses i altres edificacions auxiliars. La masia és un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Afegit a la meitat de la façana de migdia hi ha un volum que forma dues eixides, una a cada pis, i un porxo a la planta baixa, tot de mitjans del segle XX. Els murs són de paredat i es troben arrebossats, mentre que les obertures estan emmarcades amb ciment. A la façana principal presenta dos accessos, un en planta baixa i altre al pis accedint per una escala exterior. Les pallisses tenen els murs exteriors de paredat i les divisions fetes amb pilars de maó; també conserven algun tancament extern amb el tradicional sistema de fusta vertical. Entre la casa i les dues pallisses s'obre una era que encara conserva algun fragment de l'enrajolat. 08903-176 Escaleta del Pou La Subirana és una de les cases que es troben documentades a finals del segle XIII, l'any 1256 (Serra Vilaró: 415). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). El 1308 s'esmenta vila Subirana a Cerdantola (Serra Vilaró: 42). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història. Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Subirana. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (Pedrals, 1998: 83-84). La casa la Subirana surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 42.2194100,1.9167000 410592 4674706 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81690-foto-08903-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81690-foto-08903-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81690-foto-08903-176-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC S'accedeix a través del camí al santuari de Falgars, a través d'un trencall a l'esquerre del camí forestal 167, conegut com a camí gros, en arribar al dipòsit de les Colomeres i un cop passat l'edificació del Pou. El camí a la casa coincideix amb el sender GR4-2. 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81691 La Quadra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quadra SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. XIX-XX Edifici de planta baixa cobert amb teulada a un vessant. Els murs són de paredat amb alguna cantonera escairada. Presenta obertures allindades. L'edifici està dividit en una part que s'utilitza esporàdicament com a habitatge i que disposa d'un espai amb foc a terra, forn de pa i pica de pedra, mentre que la resta és un espai que s'utilitzava per a guardar el bestiar. 08903-177 El Boixegar Per l'estructura es tractaria d'una edificació que pot datar de principis del segle XX, però no anterior. S'utilitza com a refugi de caçadors. Antigament formava part de la casa del Cap del Pla. 42.2133700,1.9187400 410752 4674033 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC S'accedeix des del segon camí a la dreta que s'inicia en el trencall del camí forestal 167, conegut com a camí gros, un cop passat el dipòsit de les Colomeres. Aquest camí arriba a la Quadra. Imatges del Catàleg de Masies. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81692 Cort de porcs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cort-de-porcs SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. XX Tot i que en general es troba en bon estat, els murs que tanquen el pati mostren que falta la teulada d'aquesta part. Edifici de planta baixa cobert amb teulada d'un vessant, que té un pati davant la façana de llevant i una bassa a l'extrem sud del conjunt. L'edifici té murs de paredat i cantoneres de maó, amb portes allindades de fusta i muntants de maó. La presència d'obertures a l'extrem del pati indiquen que una part del pati podria haver estat cobert. 08903-178 Camí de la Creu Sembla que l'edifici està lligat a la tradició de matar el porc i per aquest motiu se li dona un valor històric. És un edifici que possiblement dati de inicis o mitjans del segle XX; al catàleg de Masies diu que va ser construït el 1973. 42.2229400,1.8890300 408313 4675127 08903 Sant Julià de Cerdanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Les imatges de la fitxa són del Catàleg de Masies. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81693 Collars per vaques https://patrimonicultural.diba.cat/element/collars-per-vaques XX El pare de la casa Solé, el Sr. Climent Portell, ha construït durant molts anys els collars per les vaques. Són collars de fusta de blada (Acer opalus). La blada és un arbre caducifoli d'estatge montà, amb fusta de bona qualitat, dura i compacta, resistent al frec i molt apreciada en torneria i ebenisteria. S'ha utilitzat molt per a confecció de guarniments de bestiar, com els jous, collars, el bastet i els arcons del bast. Cada collar està format per una branca de blada doblegada en forma de u, amb un forat a cada extrem pel que es passa un barrot de fusta tornejada que serveix per tancar. Es passava una cadena que servia per lligar les vaques a l'estable. També havia construït els andans o tanques de fusta per retenir el bestiar dins l'estable o per tancar algun espai exterior. El collars els feia per a les seves pròpies vaques alguns i encara els utilitzen. 08903-179 El Solé 42.2216400,1.8980700 409058 4674973 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81693-foto-08903-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81693-foto-08903-179-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 98 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81694 La Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-10 DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. XVIII En estat de ruïna A prop del camí que passa davant de la casa el Pla, queden restes de l'antiga casa la Casanova. Els pocs murs corresponien a un edifici de planta quadrada que es troba totalment en ruïnes i del que queden alguns fragments de murs. Es troba ubicat en una plana en mig de camps de conreu i una pineda de pi roig. 08903-180 Els Plans A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Casanova. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La Casanova surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. A l'ortofoto de 1945 es veuen els quatre murs de tancament de la casa, a la de l'any 1956 ja devien estar en estat de ruïna i a les posteriors ja no queden quasi vestigis. 42.2156400,1.9104300 410069 4674294 08903 Sant Julià de Cerdanyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81694-foto-08903-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81694-foto-08903-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81694-foto-08903-180-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC S'accedeix a traves dels camps que hi ha davant l'entrada del Pla, entrant al camí des del camí forestal 167 un cop passat el dipòsit de les Colomeres.Les iamtges són del Catàleg de Masies. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81695 El Cap del Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cap-del-pla DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. En estat de ruïna Antiga edificació de planta indefinida que es troba en ruïnes. Resta una part de mur de dos metres d'alçada, però la resta no supera el metre i estan coberts de matolls i esbarzers. En un extrem del lloc on es troba la casa, hi ha una clariana d'herba; el conjunt es troba situat enmig de pinedes de pi roig. 08903-181 El Boixegar Desconeixem el moment d'inici d'aquesta casa però podria ser una de les 30 cases del capbreu de la comunitat benedictina de Lleida, que el 1747 passa a ser administrat de nou el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i, per tant, la parròquia de Cerdanyola (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa Josep Casals del Cap del Pla surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. A la ortofoto de 1945 es veu que hi havia una construcció formada per diferents volums i que la zona estava voltada de camps de conreu; actualment tot està cobert pel bosc. 42.2121900,1.9190300 410774 4673901 08903 Sant Julià de Cerdanyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC S'accedeix des del segon camí a la dreta que s'inicia en el trencall del camí forestal 167, conegut com a camí gros, un cop passat el dipòsit de les Colomeres. Aquest camí arriba a la Quadra i seguint per ell arribarem a la següent cruïlla on són les ruïnes d'aquesta casa. Es troba dins el terme del PEIN Serra de Catllaràs. Imatges del Catàleg de Masies. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81696 Corral de la Cortada https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-la-cortada SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. Es troba una part en ruïnes Edificació de planta quadrada que es troba en ruïna, situada en mig d'una zona de camps de conreu i al límit de la pineda de pi roig. Els murs són de pedra en sec i al centre queden restes d'un pilar que devia suportar la teulada. 08903-182 Els Plans Aquest edifici era un antic corral d'estiu de les ovelles que pertanyia a la Cortada. Aquesta era una de les zones on es tenien els ramats per a passar l'estiu, i seria freqüent trobar edificis d'aquestes característiques tot i que la manca d'ús els ha fet desaparéixer. A les ortofotos de 1945 i també a la de 2004 es veu que la meitat estava cobert amb teulada, que actualment ha desaparegut. 42.2137200,1.9116200 410165 4674079 08903 Sant Julià de Cerdanyola Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81696-foto-08903-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81696-foto-08903-182-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC S'accedeix des del camí travessant els camps. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81697 Cortielles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortielles DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. XIII-XX En ruïnes En una zona de bosc elevada hi ha les restes de dos edificis de planta rectangular, possiblement un devia ser l'habitatge i l'altre la pallissa. Queden les restes d'alguns murs d'uns dos metres d'alçada, però que deixen constància de que es tractaria d'una masia de gran volum. Els murs són de paredat, amb la part baixa ben disposada i les cantoneres escairades. Conserva alguna obertura amb llinda de fusta. L'edifici que devia ser el principal era de planta rectangular, conserva l'alçada dels murs fins a les obertures del pis superior i no conserva restes de la teulada; a les ortofotos es pot intuïr que tenia tres cossos. L'altre edifici també és de planta quadrada i està en pitjor estat. Tot el conjunt es troba cobert de vegetació. 08903-183 Solana de Cortielles Cortielles és una de es cases més antigues del terme tot i que es desconeix el moment de construcció (AA.DD.: Pedrals, 1998: 82). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells Cortielles. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa no apareix al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' de 1856, possiblement perquè ja no hi viuria ningú, però si apareix en l'ortofoto de l'any 1956, fet que mostra que encara es trobava dempeus tot i que en poc temps devia començar a ensorrar-se degut a l'abandonament. 42.2276900,1.9306300 411753 4675610 08903 Sant Julià de Cerdanyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Es troba dins el terme del PEIN Serra de Catllaràs. Imatges del Catàleg de Masies. 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81698 Jaciment paleontològic https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic FOLCH, R. (1988) Història Natural dels Països Catalans. Carta arqueològica Generalitat de Catalunya. Molta part del territori de Sant Julià de Cerdanyola, sobre tot la zona de l'olla, conté materials paleontològics marins de l'època Mesozoica, Cretaci Superior, Seronià, amb associació de fauna fauna marina entre la que s'hi troben mol·luscs, coralls i un gènere extint d' eriçó de mar pertanyent a la família Holasteridae anomenada Hemipneustes cerdanyolae. Aquests materials s'han utilitzat per a la construcció de la majoria de cases i feixes presents al municipi. 08903-184 Sant Julià de Cerdanyola 42.2229200,1.8994200 409171 4675114 08903 Sant Julià de Cerdanyola Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Les coordenades indiquen un punt central territorial, no el jaciment concret. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81699 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Julià de Cerdanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-julia-de-cerdanyola RUMBO i SOLER, A. (2017). Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat XIX-XX El fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola està format pel conjunt de documents reunits per l'Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions des de 1844, data del document més antic. El fons està format per 1.133 unitats de descripció (46,65 m.) en paper. Conté documents d'Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient; també conté el fons del jutjat de Pau i col·leccions de cartografia, arxiu d'imatges i de cartells. 08903-185 Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual l'any 1993. Cal tenir en compte que entre els anys 1936 i 1993, pel fet de formar part de Guardiola de Berguedà, la documentació fou conservada a l'arxiu municipal d'aquest altre municipi. L'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola va iniciar el seu funcionament en les primeres dècades del segle XIX. L'any 1936, fou fusionat amb el de Brocà donant lloc al municipi de Guardiola de Berguedà, fins que es va segregar l'any 1993 tornant a formar Ajuntament propi. No es van documentar les actuacions arxivístiques fins a la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de novembre de 1997 i el mes de febrer de 1998. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2006. El Reglament el Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 4 d'abril de 2011. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81700 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda-0 RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net XIX-XX L'arxiu municipal de Guardiola de Berguedà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977. 08903-186 Pl. Municipal, 3. 08694 Guardiola de Berguedà L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament. L' interès que presenta aquest arxiu és que conserva documentació relacionada amb Sant Julià de Cerdanyola. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81701 Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-bergueda Arxiu Comarcal del Berguedà, dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 208. XIII-XXI A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848, on es troba informació de Gavarrós, la parròquia de Gréixer (Greixa). També es conserva documentació referent a Sant Julià de Cerdanyola. El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga. Es conserva la comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. També es conserven protocols notarials de Josep Corominas de Bagà, on podem trobar documentació referent al municipi de Cerdanyola. També conserva el volum manuscrit 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' de 1856, que conté un llistat de les masies de Sant Julià de Cerdanyola en aquesta data. 08903-187 Carrer Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001 i forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu origen va ser l'Arxiu Històric de la ciutat de Berga. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines, el guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio va fer un inventari, tasca que va continuar el seu fill Josep Santandreu i Escobet, autor del primer inventari cronològic. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1983 es va inaugurar la nova ubicació a 'Casa Massana', on es va fer un registre complet de tot el material traslladat i constava de 197 metres lineals de documentació. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del Pavelló de Suècia, ja amb la categoria d'Arxiu Comarcal, on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació. Conserva documentació de tota la comarca. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 94|98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81702 Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-3 http://anc.gencat.cat/ca/inici/ XIX-XX Entre els seus fons conserva fons comercials i d'empreses a partir del segle XVIII. Entre ells destaquen els següents que estan relacionats amb Sant Julià de Cerdanyola: -Sol·licitud d'autorització per instal·lar una serradora al terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola. Any 1920. Fons ANC1-490, districte forestal de Barcelona. -Expedient de registre de '12 pertenencias de una mina de carbón de piedra llamada 'Carmen' del término municipal de San Julián de Cerdañola'. (Barcelona). Any 1885. Fons ANC1-641. -Expedient de registre de '308 pertenencias de una mina de carbón llamada 'La Vencedora' al sitio de soleya la Vallfogona del término municipal de Pobla de Lillet y San Julián de Serdañola'. (Barcelona). Any 1885. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina de carbón de piedra con el nombre de 'Sorpresa' en el punto llamado de Collet de Ina, del pueblo de San Julián de Sardañola y distrito municipal de idem. (Barcelona). Any 1871. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina carbón de con el nombre de 'Tempestad' en el punto llamado de bosque del Mas de Pey del pueblo de San Clemente y distrito municipal de Serdañola. (Barcelona). Any 1870-1871. FONS ANC1-641 -Expedient de registre de '60 pertenencias del coto minero llamado 'Fortuna' de carbón de piedra de los pueblos de Saldes, Aspa, Massanés y Vallcebre, distrito municipal de Saldes y Serdañola' (Barcelona). Any 1868-1870. FONS ANC1-641. 08903-188 Calle de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès L'Arxiu Nacional de Catalunya conté documentació generada per organismes, empreses, així com recupera tota aquella altra documentació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81703 Fons de fotografies de l'Arxiu Municipal de Sant Julià de Cerdanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-larxiu-municipal-de-sant-julia-de-cerdanyola <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> XX-XXI <p>L'Arxiu Municipal conserva un fons d'imatges. D'una banda la col·lecció de fotografies que es va originar gràcies a la publicació del llibre 'Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat' que va editar l'Ajuntament l'any 1998. Es van recopilar fotografies de veïns del poble i de fons del mateix Ajuntament, que han originat una col·lecció majoritàriament digital, de paisatges, personatges, les diferents escoles, activitats diverses, des d'inicis del segle XX, entre 1900 i 1990. A moltes imatges es va poder recollir el nom i cognom de les persones que hi surten retratades. Les imatges van ser cedides pels habitants del poble i es van retornar un cop digitalitzades. Aquest conjunt està inventariat a l'Arxiu sota el títol 'Llibre de Sant Julià de Cerdanyola. Fotografies'. També es conserva un fons estrictament de propietat municpal que cosnerva imatges que l'Ajuntament ha anat generant des de la independència del municipi, l'any 1982, tenen el títol 'Arxiu d'imatges'.</p> 08903-189 Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual l'any 1993. Cal tenir en compte que entre els anys 1936 i 1993, pel fet de formar part de Guardiola de Berguedà, la documentació fou conservada a l'arxiu municipal d'aquest altre municipi. L'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola va iniciar el seu funcionament en les primeres dècades del segle XIX. L'any 1936, fou fusionat amb el de Brocà donant lloc al municipi de Guardiola de Berguedà, fins que es va segregar l'any 1993 tornant a formar Ajuntament propi. No es van documentar les actuacions arxivístiques fins a la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de novembre de 1997 i el mes de febrer de 1998. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2006. El Reglament el Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 4 d'abril de 2011.</p> 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81703-foto-08903-189-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2021-09-20 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81704 Fons documental de l'Arxiu del Bisbat d'Urgell https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-durgell Baraut, Cebrià (1986) Les actes de consagració d'esglésies de l'antic Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Doc. 82, p. 178. IX-XX L'Arxiu del Bisbat d'Urgell, instal·lat al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell, és un fons de manuscrits i documents del Bisbat d'Urgell que està format o dividit en l'Arxiu Capitular d'Urgell, l'Arxiu Diocesà d'Urgell (o Arxiu Episcopal), l'Arxiu de la Mitra i els arxius parroquials. L'arxiu es troba des del 2014 a l'edifici de l'església dels Dolors, darrere de la Catedral. L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX. Conté la documentació custodiada pel capítol catedralici (capítol de canonges) format per uns 6.000 pergamins, el més antic data de l'any 815, i l'Acta de Consagració de la catedral d'Urgell. 08903-190 Pati del Palau, 1, 25700 La Seu d'Urgell, Lleida El primer document que esmenta Cerdanyola és i l'Acta de Consagració de la catedral d'Urgell, de l'any 815, que es conserva en aquest arxiu. També es conserva l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Cerdanyola, document de l'any 1106 del bisbe Ot d'Urgell. El 9 de febrer de 1106 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església de Sant Julià. A l'acta consta que el bisbe determinà que al seu voltant hi hagués un cementiri i delimità el terme de la parròquia: per l'est amb el terme del castell de Lillet, cap als sud amb el poble de Malanyeu, i la resta amb el riu Llobregat. Marcà el cens que hauria de pagar cada any, dues mesures de blat, una de forment i una d'ordi, tres pernils i disset cannates de vi; a més, els clergues pagarien les rendes a Santa Maria de la Seu d'Urgell i estarien obligats a obeir el seu manament. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 94|98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81705 Fons de fotografies de la Fia-faia a l'Arxiu Comarcal del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-la-fia-faia-a-larxiu-comarcal-del-bergueda XX-XXI Durant la Fia-faia, tan a Bagà com a Sant Julià de Cerdanyola, es fa un concurs de fotografia des de l'any 2004. Organitzat per l'Arxiu Comarcal del Berguedà en col·laboració amb els ajuntaments de Bagà i Sant Julià de cerdanyola. A l'Arxiu Comarcal del Berguedà es conserven les imatges premiades, a l'inici tres cada any i actualment dues, ja que han canviat les bases i els promotors del concurs. El 2019 es va fer la XVII edició del concurs. El fons està format per les imatges guanyadores del concurs que són més aviat artístiques, i que ajuden a crear un fons d'imatges relacionat amb la festa. Es conserven aproximadament 17 imatges guanyadores del primer premi, una per cada any, i algunes altres corresponents als segons premis, així com imatges altres soltes sense relació amb el concurs. 08903-191 Carrer Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001 i forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu origen va ser l'Arxiu Històric de la ciutat de Berga. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines, el guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio va fer un inventari, tasca que va continuar el seu fill Josep Santandreu i Escobet, autor del primer inventari cronològic. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1983 es va inaugurar la nova ubicació a 'Casa Massana', on es va fer un registre complet de tot el material traslladat i constava de 197 metres lineals de documentació. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del Pavelló de Suècia, ja amb la categoria d'Arxiu Comarcal, on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació. Conserva documentació de tota la comarca. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81706 Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional-0 http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3747809 XX En aquest arxiu es conserva documentació digitalitzada que té relació amb Sant Julià de Cerdanyola, concretament relacionada amb repressió franquista i causes del Tribunal Suprem. Concretament és documentació produïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem d'Espanya (Causa general, 1590, exp. 1. Unitat documental dels anys 1940-1942), formada per un document de 113 pàgines que conté: -Oficis -'Relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'. - 'Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'. - 'Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. - Decrets. - Diligencies. - Certificacions. - Providències del Fiscal. - Declaracions de testimonis. - Certificats de defunció. 08903-192 Calle Serrano, 115 28006 Madrid El 'Archivo Histórico Nacional' va ser creat per Reial decret del 28 de març de 1868 com a 'Archivo público General del Reino', amb la finalitat de posar a disposició dels investigadors els arxius confiscats per l'Estat a les institucions religioses en virtut de les lleis desamortitzadores del segle XIX. Més endavant, fruit de les reformes a l'Administració Central durant el segle XIX, es van suprimir els organismes de l'Antic Règim i es va acumular documentació que va ser recollida per l'Arxiu, on es troben en dipòsit. Actualment també rep documentació històrica produïda per diferents organismes de l'Administració Central de l'Estat. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 1940-42 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81707 Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-0 http://mdc.csuc.cat/cdm/landingpage/collection/afcecemc http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/adhesiusub!afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz!banderins!cartelleres!cartellsBC!cartellstur!cartellsesp!CartCEDOC!discografic!gaudi!Cervantina!dibucesc!gravatsBRUB!IGuerraMuAB!imatgesispc!sonorbc!josepvinyal!femmemoria!FesMuPatxRa!LAD!pavellorepu!colinfant!CCDUPC!sabaterpi!monagrari!enquadernac!EnquadeMNAC!erato!hotels!udg!oriolmartor!cturistics!CarlesMolist!fonsXIXCDMT!FotosOC!FotosPMC!PujolOC!MilletOC!fonscanals!fffmompou!ffmgausachs!bcsalvany!fotografiBC!fotobib!eduardtoda!TrasatMMB!gravatsIEI!herbari!jartigas!mapesBC!mapesBMVB!mapesCEC!mapagrimens!marqimpress!mapesantics!materialsBC!memobadia!fVenturaOC!musicatedra!MMserrat!OArtcat!papermoneda!partiturBC!museufilmo!pegaso!plaquesub!plaqueseno!posbibcat!projectesob!segells!veustextils!vidresfilmo/searchterm/%22Sant+Julia+de+Cerdanyola%22/field/all/mode/all/conn/and/ XX L'arxiu conserva algunes imatges fetes a Sant Julià de Cerdanyola, concretament 7 imatges dins el Fons Estudi de la Masia catalana: - Bassa del molí i Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga, any 1930. - Creu de terme de Sant Julià de Cerdanyola i Pedraforca al fons. Fotografia d' Isidre Puntí, Entre 1920-25. - Vista de les Deveses des de la creu. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Imatge del poble. Autor desconegut. Entre 1890-1936. - Vista parcial. Fotografia d' Antoni Gallardo i Garriga. Any 1930. - Vista d'un molí. Fotografia de Juli Vintró i Casallachs. Entre 1890-1911 - Vista de l'església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. Fotografia de Eduard Royo i Crespo. Entre 1890-1920. Tamé conserva altres imatges dins diversos fons personals. Albert Oliveras, Camil José Guiu. I tres imatges estereosòpiques del Fons Salvay de 1918 i 1919. 08903-193 Carrer Paradís, 12, 08002 Barcelona El projecte Estudi de la Masia Catalana portat a terme entre 1924 i 1936 a Catalunya i Les Balears a través del Centre Excursionista de Catalunya, i que va ser impulsat pel mecenes Rafael Patxot, va significar l'inici d'un important treball de documentació de forma sistemàtica de la masia a diferents zones de Catalunya, que va quedar interromput per la Guerra Civil i es va mantenir desconegut fins al 1975, quan s'inicià la recuperació i organització del fons. El treball va donar com a fruit el fons fotogràfic de l'Arxiu de la Masia Catalana, que consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81708 Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-4 SERRA VILARÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930/1947/1950). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 volums. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. X-XVIII A l'ACA es conserva el fons de la Baronia Pinós i Mataplana que estava a Bagà, classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà, com un lligall de pergamins de la baronia procedent de l'Arxiu de La Pobla de Lillet. Aquesta documentació conté informació de tots els municipis del Berguedà que havien tingut alguna relació amb els Pinós, entre ells Sant Julià de Cerdanyola. Conserva informació referent a la parròquia de Cerdanyola des dels seus inicis al segle XI. També conté informació relacionada amb els Riembau, que tenien part del feu i el castell de Cerdanyola que depenia dels barons de Pinós i Mataplana, i es van unir amb els Saus de la Pobla de Lillet per casament amb Sibil·la de Saus (Serra i Vilaró, 1930: 455 del vol. I). El 8/5/1325 Pere Bernat de Riembau prestà sagrament i homenatge a l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà per la batllia i feu de Cerdanyola, rebent l'acte Guillem Bohigues, sagristà i notari del monestir; el 11/5/1361 va fer el mateix Cecília, muller de Ramon Riembau, que era de Vallcebre. Més tard, a mitjans del segle XV, els Riembau es van establir a La Pobla de Lillet, on eren batlles dependents dels barons de Pinós durant segles. D'altra banda es troba informació d'algunes cases de Cerdanyola, Sobirana el (1256), La Pomera (1307), Serraclara (1308), la Cortada (1379), Molí (1255) a diferent documentació de la baronia. 08903-194 Arxiu de la Corona d'Aragó. C7 Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 94|98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
81709 Fons documental de la Comunitat de regants del rec de l'Abaiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-comunitat-de-regants-del-rec-de-labaiol DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. XIX-XX La documentació de la Junta de regants de l'Abaiol es conserven a l'Ajuntament, concretament un llibre d'actes, un llibre de comptes i l'acta de la reunió celebrada el 29 de maig de 1932 en la que es van prendre diferents acords, nomenar Junta Directiva, nomenar caixer i les qüestions de govern de l'entitat. D'altra banda, l'acta fa referència a un altre document, de 26 de febrer de 1884, que és el document que determina les característiques de l'ús de l'aigua de la riera de l'Abaiol per abastir les cases del poble i per a regadiu posteriorment. En aquest document, fet amb presència de l'alcalde Ramon Balderich Serra amb el notari i la presència de tot el poble, es va decidir fer un viver al lloc que determinés la junta i fer dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell. Les fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua, i van decidir formar una Junta d'Aigües per regular la utilització de l'aigua, que estigués presidida sempre per l'alcalde, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podran pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. Per tal que els veïns tinguessin dret per utilitzar l'aigua havien de signar el document de Reglament, ho van fer 67 persones o cases. Fruit de les decisions preses en aquesta reunió, es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1947 un veí va demanar el sobrant de l'aigua de l'Abaiol per conduir-la a la bassa del Molí i augmentar el volum de l'aigua que es disposava per moure la turbina per a la fabricació del pa. El 1991 la Junta de la Comunitat de Regants proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). 08903-195 Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. 42.2224300,1.8926100 408608 4675066 08903 Sant Julià de Cerdanyola Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2022-12-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml