Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81761 | Les Deveses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deveses-0 | Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338. Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31. | En general els marges estan en bon estat | Les Deveses són una zona que ocupa el vessant sud de la muntanya entre el Forcat i el nucli urbà. Ocupen aproximadament 40 hª entre les cotes 950 i 1250m. El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. La zona de les Deveses és un lloc arrecerat i ben assolellat, una zona molt bona pel cultiu però molt difícil de treballar ja que requeria fer la feina de forma manual i amb animals. El principal cultiu que es va fer va ser la vinya. Moltes d'aquestes feixes es van deixar de cultivar abans de la Guerra Civil, retornant algun cultiu després, però, tot i que es conserven els marges i barraques, les alzines estan ocupant algunes feixes. Hi trobem diferents espècies vegetals heliòfiles, com esbarzers, roser boscà, aranyoner i arç blanc, però també plantes aromàtiques com l'espígol, farigola o sàlvia. Les parets de pedra seca arriben fins al torrent, on també es conreava, així com hi ha presència de diferents arcs que permetien el pas de l'aigua del torrent i altres torrenteres a diferents punts. | 08903-247 | Les Deveses, Sant Julià de Cerdanyola | A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1106 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi. Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge. | 42.2263700,1.8919900 | 408563 | 4675505 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81761-foto-08903-247-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81762 | Plafó informatiu del Mirador de les Deveses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-informatiu-del-mirador-de-les-deveses | http://www.elbergueda.cat/ca/descobreix/natura/miradors-paisatgistics.htm | XXI | Plafó d'acer retallat que presenta una inscripció. Està ubicat a una zona des de la que s'obté una vista sobre el municipi de Sant Julià de Cerdanyola des de les Deveses. El text diu: Heu sentit parlar mai del vi de Cerdanyola? Doncs tots aquests bancals erms que sostenen aquestes magnífiques parets de pedra seca van estar plantats de vinya. Segles enrere, els pobles de muntanya procuraven ser el més autosuficients possible i el vi era un aliment de primer ordre. A més, a mitjans del segle XIX, Catalunya va viure una veritable febre vinícola. El desastre de la fil·loxera a França va disparar les exportacions i va fer que se'n plantés arreu. Però la felicitat va acabar-se quan aquest petit insecte va creuar el Pirineu a finals d'aquell segle. En pocs anys, el maleït bitxet va arrasar totes les vinyes catalanes i no poques fortunes i il·lusions. Tal va ser el daltabaix que, a molts indrets no se'n va tornar a plantar mai més. Tampoc a Sant Julià de Cerdanyola, tot i que, si el planeta se segueix escalfant, qui sap si descobrirem un nou Priorat? | 08903-248 | Les Deveses | El plafó conté un text que explica la importància que va tenir el cultiu de vinya a la zona de les Deveses de Sant Julià de Cerdanyola. El disseny del plafó és de Salvador Vinyes i el text de Rafael López-Monné, realitzat per encàrrec de l'oficina de turisme de l'Alt Berguedà. | 42.2247700,1.8911100 | 408488 | 4675328 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81762-foto-08903-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Al Berguedà s'hi troben ubicats 17 miradors paisatgístics per descobrir els diferents paisatges culturals de la comarca: A prop de cadascun d'aquests miradors hi ha amagat un geocaching. Aquest és un d'aquests miradors senyalitzats. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 81763 | Cultiu de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cultiu-de-vinya | Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338. BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31. http://www.baumadelesdeveses.com/ | Des de l'any 2015 en una part de les Deveses properes a la bauma s'ha acondicionat el terreny de les feixes per plantar-hi vinya. El projecte de recuperació el lideren Imma Espel i Carles Flaquer de Sant Julià de Cerdanyola, que han creat l'empresa Bauma de les Deveses, ocupant una part de les feixes en un lloc on hi ha una bauma o balma, d'aquí el nom. El treball en les feixes es fa a cavall, ja que no es pot fer amb maquinària degut a l'amplada i a la ubicació de les feixes. El projecte, a més de la recuperació del cultiu de vinya aposta per la recuperació del paisatge agrícola del Berguedà, reconstruint i arranjat els murs de pedra seca que contenen les feixes. | 08903-249 | Bauma de les Deveses | A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge. | 42.2263200,1.8931100 | 408655 | 4675498 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Fotografies de la web http://www.baumadelesdeveses.com/ | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||||
| 81764 | El Forcat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forcat | Formació geològica que té forma d' enforcadura que es troba entre el Roc Gros i la serra de Candara. Un corriol senyalitzat permet accedir a la zona del Forcat i el Roc Gros, que puja per la zona de les Deveses i les feixes amb murs de pedra que la configuren. Un camí des del Forcat permet pujar fins al cim del Roc Gros, on hi ha una senyera que es veu clarament des del territori del voltant. El camí senyalitzat és un sender de petit recorregut, el PR C-129. | 08903-250 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2281400,1.8878700 | 408225 | 4675706 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81764-foto-08903-250-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||||||
| 81765 | El Roc Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-gros | El Roc Gros forma part de la zona natural del Forcat, essent un dels estreps que, junt a la serra del Candara configuren aquesta formació geològica en forma d'enforcadura i que en certa forma recorda al proper Pedraforca. Té una alçada de 1083m. Un corriol senyalitzat permet accedir a la zona del Forcat i el Roc Gros, que puja per la zona de les Deveses i les feixes amb murs de pedra que la configuren. Un camí des del Forcat permet pujar fins al cim del Roc Gros, on hi ha una senyera que es veu clarament des del territori del voltant. El camí senyalitzat és un sender de petit recorregut, el PR C-129. | 08903-251 | Sant Julià de Cerdanyola | Des de fa uns quinze anys, en coincidir la Festa Major amb l'onze de setembre, se celebra la cerimònia d'imposició de la senyera al Forcat, que es canvia cada any en aquesta data i s'ha convertit en un dels actes de la Festa Major de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2281000,1.8874800 | 408193 | 4675701 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81765-foto-08903-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81765-foto-08903-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||||
| 81766 | Zona d'escalada esportiva de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-esportiva-de-les-esposes | La zona d'escalada esportiva de les Esposes està situada sota el cim del Forcat i per damunt de l'ermita de les Esposes, amb accés al costat de la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola. Aquesta zona d'escalada es va obrir entre els mesos de juny i octubre de 2002 per Venanci Soldevila, Joan Cunill, Jordi Francès i Jordi Capdevila amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. La zona està equipada i està formada per 13 vies distibuides en tres zones: l'Alzina, Yo vivo en la carretera, Mage Màsters de l'Univers, La Ramoneta, Doricta, Afonia, L'Heura, El Pi, Via en projecte, L'Estornell, La Lluna, Pepi no yes, Pepi yes. | 08903-252 | Les Deveses | 42.2264800,1.8882700 | 408256 | 4675521 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81766-foto-08903-252-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||||||
| 81767 | L'olla de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolla-de-sant-julia-de-cerdanyola | http://www.rutespirineus.cat/rutes/olla-de-sant-julia-de-cerdanyola-bergueda | El nucli de Sant Julià de Cerdanyola es troba voltat de serralades, quedant una central a un nivell inferior a les serres que l'envolten formant una petita vall, situada al nord-oest del massís del Catllaràs. Al sud, tanca la carena de l'Albiol. A llevant, les muntanyes més meridionals de la serra del Catllaràs, on s'assoleixen els 1.732 metres a La Clusa, altitud màxima del municipi, tocant ja als termes de Castell de l'Areny i La Pobla de Lillet. Al nord, la carena del Forcat, Coma Verda i la Solana de Cortielles, separen les terres de Cerdanyola de les de Guardiola de Berguedà i La Pobla de Lillet. A l'oest, el terme queda obert a la vall del Llobregat i limita també amb Guardiola de Berguedà. Aquesta característica li ha donat el sobre nom d'Olla de Sant Julià. | 08903-253 | Sant Julià de Cerdanyola | Una ruta de senderisme de petit recorregut, el PR-C 129, recorre tot el perímetre, garantint unes vistes espectaculars de la geografia i espais naturals del municipi, travessant les antigues zones de cultiu i els boscs de pi roig, avets, faigs i roures. És una ruta circular de 15,6 km de longitud que comença al mateix nucli urbà, puja per les carenes de les Deveses fins a Coll de Jou, la collada Sobirana, clot de la Fou, camp de l'Ermità, collada de Llobató, plans de la Clusa, pas de Malanyeu, Mal Pas, Cap del Grau, per acabar a Sant Julià de Cerdanyola, al punt d'origen. El recorregut transcorre per les carenes de les muntanyes i entra a diferents zones de bosc. | 42.2215800,1.8846400 | 407949 | 4674981 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81767-foto-08903-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81767-foto-08903-253-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Part del recorregut transcorre dins el PEIN Catllaràs que gaudeix de protecció legal. Llei 12/1985 d'espais naturals. DOGC 556 de 28/06/1985 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||
| 81768 | Espai Protegit Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-protegit-serra-del-catllaras | Espai Protegit serra del Catllaràs, té un total de 5.605 ha de terreny protegides. Ocupa part dels termes de Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, La Nou, la Pobla de Lillet, Vilada, Castell de l'Areny i les Lloses. Aquest singular massís pre-pirinenc està situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l'Alt Berguedà i al sud de la serra de Cadí-Moixeró. Espai representatiu dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Pre-pirineu oriental, si bé el terç central i el sector oriental de l'espai són més abundants els sediments detrítics oecens i paleocens -gresos i conglomerats-, amb un altiplà a la carena i un dimorfisme entre els vessants meridionals abruptes i els vessants septentrionals més suaus. La seva notable amplitud altitudinal en un espai relativament petit fa enriquir llur diversitat. Cal destacar aquest espai, per la seva estructura geomorfològica i per la presència d'alguns elements d'interès biològic. Els vessants de la serra i a les seves vall internes, es presenta la zonació típica de paisatges en aquest territori pre-pirinenc -des de l'alzinar fragmentat als solells (Quercion ilicis) fins a les rouredes i pinedes calcícoles (Quercion pubescenti-petraeae)-. A les obagues destaquen les fagedes amb boix (Buxo-Fagetum) força rares a l'Alt Berguedà. A la serra de Catllaràs, tot i no assolir una alçada considerable també es desenvolupen alguns prats i rasos culminals de caràcter subalpí. Destaca la presència en aquesta serra de la flor de neu (Leontopodium alpinum), una espècie molt rara al país i protegida per la legislació de Catalunya. Les comunitats rupícoles de la muntanya mitjama calcària (Saxifragion mediae), que serven un conjunt d'espècies relictuals, són molt ben representades. La fauna de la serra de Catllaràs constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis, situats més al sud. Hom troba algunes espècies ja al límit de les seves possibilitats, com el gall fer i la marta, alhora que serva espècies de gran interès com per exemple el cèrvol. | 08903-254 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2285600,1.9157800 | 410529 | 4675722 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81768-foto-08903-254-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | El PEIN Catllaràs ocupa bona part del terme de Sant Julià de Cerdanyola. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||||
| 81769 | Pont de la mina del Torrentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-mina-del-torrenti | XVIII-XIX | Alguns murs es troben en mal estat | Al nord del nucli urbà, de la zona de la Guingueta, hi ha diferents feixes entre parets de pedra seca, una zona de conreu que es perllonga fins a les Deveses. La zona és travessada pel torrent anomenat el Torrentí, que porta aigua de les muntanyes quan plou molt. Per salvar aquest torrent, els pagesos van organitzar els murs de les feixes i van tancar també entre murs el torrent, de manera que baixava entre les feixes entre parets de pedra. Es conserva un pont fet d'obra de paredat, l'aigua entra per la boca de l'extrem nord i discorre per un túnel soterrani sota les feixes, tornant a sortir al rec del Castell just a sota del molí. El pont presenta un arc de mig punt rebaixat que recolza sobre sos muntants, la part superior del pont permet travessar entre les feixes. | 08903-255 | La Guingueta | 42.2243300,1.8952900 | 408832 | 4675275 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81769-foto-08903-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81769-foto-08903-255-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81770 | Mina del Torrentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-torrenti | Al nord del nucli urbà, de la zona de la Guingueta, hi ha diferents feixes entre parets de pedra seca, una zona de conreu que es perllonga fins a les Deveses. La zona és travessada pel torrent anomenat el Torrentí, que porta aigua de les muntanyes quan plou molt. Per salvar aquest torrent, els pagesos van organitzar els murs de les feixes i van tancar també entre murs el torrent, de manera que baixava entre les feixes entre parets de pedra. Es conserva un pont fet d'obra de paredat, l'aigua entra per la boca de l'extrem nord i discorre per un túnel soterrani sota les feixes, tornant a sortir al rec del Castell just a sota del molí | 08903-256 | La Guingueta | 42.2241600,1.8950400 | 408811 | 4675256 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81770-foto-08903-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81770-foto-08903-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||||
| 81771 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-3 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, Bagà, 1989. | XIII-XX | El Molí és un edifici que té estructura de masia, tot i que ha estat rehabilitat en diferents èpoques, fet que dificulta observar els elements més antics. Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a tramuntana, amb planta baixa, pis i golfes sota teulada, i un soterrani on hi ha els antic carcavans. Està al costat del torrent del Castell, del que agafava aigua a través d'un canal, s'emmagatzemava a la bassa situada al sud del conjunt, i d'aquí entrava al molí per accionar la maquinària. A la part inferior de l'edifici encara es pot observar dues sortides dels antics carcavans que retornen l'aigua al torrent just abans de creuar el pont del Molí. Es conserva una antiga molta sobirana o volandera que es troba com a element decoratiu davant la façana. Actualment encara es produeix pa amb un forn elèctric i s'abasteix a tot el poble. | 08903-257 | El Molí | El Molí és una de les cases més antigues del nucli urbà de Sant Julià de Cerdanyola, citada l'any 1255 (AA.DD.: Pedrals, X., 1998: 82). Estava sota la jurisdicció de la parròquia de Sant Julià que pertanyia al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segurament el Molí, igual que la resta de cases del terme, van estar sota la influència del Castell de Cerdanyola. Des dels inicis devia fer funció de molí fariner. La Junta de regants de l'Abaiol va anar donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1947 un veí va demanar el sobrant de l'aigua de l'Abaiol per conduir-la a la bassa del Molí i augmentar el volum de l'aigua que es disposava per moure la turbina per a la fabricació del pa (AA.DD.: Berbel, M. V., 1998:164-166). | 42.2234900,1.8941500 | 408737 | 4675182 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81771-foto-08903-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81771-foto-08903-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81771-foto-08903-257-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge del Molí de l'any 1930. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 81772 | Canalització del Cap del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-del-cap-del-grau | El torrent de l'Albiol inicia les seves aigües al Serrat del Gall i segueix fins a la font del Bullidor, allà es va canalitzar per tal de portar aigua al poble. Des del cap del Grau el canal baixa fins a la zona de la Creu, i des d'aquí hi ha diverses canalitzacions d'aigua que travessen el nucli urbà i que s'utilitzen pel regadiu dels horts del municipi, descendent gràcies al pendent que fa el terreny. Moltes canalitzacions, que tenen la llera de ciment, estan descobertes i altres s'han soterrat al pas pel poble. Al cap del Grau hi ha un canal amb diferents basses de decantació on es va acumulant l'aigua. A la zona s'han instal·lat uns bancs per poder descansar. | 08903-258 | Cap del Grau | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. Finalment es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta de la Comunitat de Regants ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1991 proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). La creació de la Junta d'Aigües garantia la regulació de la utilització de l'aigua, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podien pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. | 42.2184900,1.8865500 | 408102 | 4674635 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81772-foto-08903-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||
| 81773 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-19 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | La Sala és una casa que al llarg del temps s'ha reformat i ampliat. De planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. Una tanca envolta el perímetre de la casa. Al costat hi ha la pallissa, de planta baixa i pis, amb una façana oberta on s'acumulava la palla i l'herba pels animals. La casa conserva una porta adovellada de pedra que és un dels elements visibles més antics. | 08903-259 | La Sala, nucli urbà | Aquesta casa la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Sala. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que el topònim fa referència a una casa que seria important dins el terme. | 42.2227100,1.8916000 | 408525 | 4675099 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81773-foto-08903-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81773-foto-08903-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81773-foto-08903-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81774 | Escola l'Albiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-lalbiol | XIX | <p>L'edifici de l'Escola es troba al centre del nucli urbà. De planta baixa, un pis i golfes sota teula a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia, al pati de l'escola. És un edifici de paredat de pedra que es va habilitar per fer funcions d'escola.</p> | 08903-260 | Nucli urbà, Sant Julià de Cerdanyola | <p>En una visita feta per l'inspector d'ensenyament Remigio M. Moles el 1878, va recomanar millorar es locals de la rectoria que es destinaven al poble per escola, on els nenes i les nenes estaven separats. El 1879 es decideix fer un nou edifici per destinar a escola i també fer reunions de l'ajuntament. Finalment es va instal·lar a un edifici que s'havia construït el 1878 i que estava destinat a fàbrica de fil, que més tard també va ser seu de l' ajuntament. En aquell moment eren mestres Maria Monegal i Francesc Pla. Actualment el CEIP l'Albiol forma part de la ZER alt Berguedà i té 24 alumnes. Fa uns anys va estar a punt de desaparèixer per la manca d'alumnes.</p> | 42.2237500,1.8918500 | 408547 | 4675214 | 1878 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||||
| 81775 | El Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vila | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XX | Tot i que la casa el Vilà és una de les antigues del poble, les diferents reformes que s'han fet al llarg del temps no han permès conservar elements antics. La casa es troba al barri de la Guingueta. | 08903-261 | El Vilà, la Guingueta | Aquesta casa la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells el Vilar (el Vilà). No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que el topònim fa referència a una casa que seria important dins el terme. Es conserva una imatge de principis del segle XX on es pot observar que l'antiga casa tenia el carener de la teulada orientat en direcció contrària a l'actualitat. | 42.2225900,1.8961100 | 408897 | 4675080 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81775-foto-08903-261-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81776 | Cal Llehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llehi | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Davant la façana hi ha un pati tancat. L'obra és de paredat amb la pedra disposada de forma arrenglerada en fileres horitzontals i amb les cantoneres de pedra escairada. | 08903-262 | El Vilà, nucli urbà | Cal Llehí es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que tanquen el perímetre exterior de l'antiga sagrera. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. | 42.2234700,1.8931200 | 408652 | 4675181 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81776-foto-08903-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81776-foto-08903-262-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81777 | Era de cal Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-valent | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | Algunes rajoles estan trencades | Davant la casa de cal Valent es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de rajols ceràmics, alguns trencats per l'ús que s'ha donat en temps passats d'aquest espai. | 08903-263 | Cal Valent, nucli urbà | Cal Valent es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que tanquen el perímetre exterior de l'antiga sagrera. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, la de la Sala, la de cal Teixidor o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2237800,1.8932400 | 408662 | 4675216 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81777-foto-08903-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81778 | Era de cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-teixidor | XIX-XX | Davant la casa de cal Teixidor es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de plaques de ciment, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. Al voltant es troba la casa i la pallissa. | 08903-264 | Cal Teixidor, nucli urbà | Cal Teixidor es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2230800,1.8919200 | 408552 | 4675139 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81778-foto-08903-264-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81779 | Era de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-la-sala | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | Davant la casa La Sala es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de plaques de ciment i corbes ceràmiques grosses, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. Al voltant es troba la casa i la pallissa. | 08903-265 | La Sala, nucli urbà | La Sala es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Sala. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que el topònim fa referència a una casa que seria important dins el terme. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2226400,1.8917100 | 408534 | 4675091 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||||
| 81780 | Pallissa de cal Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-manuel | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | Aquest edifici es troba al nucli antic, davant de cal Valent. És un petit edifici de planta quadrada cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana de migdia ha estat reformada per obrir una porta de garatge, mentre que la façana de darrere té una porta elevada i una graonada que permet l'accés, s'ha conservat aquesta graonada de pedra, rajols i arrebossada, així com les cantoneres de pedra de tot l'edifici i un agafador de pedra amb forat que està encastat a la paret nord, al costat de la porta. | 08903-266 | Nucli urbà | Aquest edifici es troba dins el perímetre de l'antiga sagrera i pertany a la casa Cal Manuel, tot i que es troba distant d'aquesta. L'estructura recorda a una tina o dipòsit per fer vi, més que a una pallissa, tot i que el nom indica aquest segon ús. Cal Manuel es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que es troben dins el perímetre de l'antiga sagrera. Moltes cases de pagès del terme tenien pallissa i coberts al costat de la casa, però en aquest cas es troba allunyada de l'habitatge. | 42.2237000,1.8933600 | 408672 | 4675207 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81780-foto-08903-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81780-foto-08903-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81781 | Pallissa de cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-rosell | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | Davant de la casa Cal Rosell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. La pallissa no és un edifici gaire antic ja que està fet de maó per la façana de ponent i de pedra per la façana sud, fruit de diferents fases de rehabilitació. Cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés a la façana de ponent. L'edifici té planta baixa i un pis, amb cinc obertures al pis, a la façana de ponent, separades per pilars i tancades amb posts de fusta, un tancament molt característic a les pallisses de l'Alt Berguedà. Aquest edifici conserva l'ús primigeni, ja que al seu interior hi ha bales de palla. | 08903-267 | Cal Rosell, nucli urbà | Cal Rosell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Moltes cases de pagès del terme tenien pallissa i coberts al costat de la casa, però en aquest cas es troba allunyada de l'habitatge. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. | 42.2225400,1.8911000 | 408484 | 4675080 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81781-foto-08903-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81781-foto-08903-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81782 | Era de cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-rosell | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | Davant de la casa Cal Rosell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. El paviment és de plaques de ciment i corbes ceràmiques grosses, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. | 08903-268 | Cal Rosell, nucli urbà | Cal Rosell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2225700,1.8910100 | 408476 | 4675084 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||||
| 81783 | Pallisa de ca L'Emportell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisa-de-ca-lemportell | XIX-XX | Davant de la casa de ca l'Emportell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. La pallissa és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està fet de paredat unit amb morter de calç, amb les cantoneres fetes amb bloc de pedra escairats, mentre que els pilars de la façana principal del pis són de maó. L'edifici té planta baixa i un pis, amb tres obertures al pis, a la façana de migdia, separades per pilars. La façana de llevant permet veure l'estructura, ja que la meitat de l'edifici està tancat amb paret de pedra i l'altra meitat queda oberta, amb algunes posts de fusta que tancaven la zona de la pallissa al pis, un tancament molt característic a les pallisses de l'Alt Berguedà. | 08903-269 | Ca l'Emportell, nucli urbà | Ca l'Emportell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, al peu del camí que porta a la Creu; és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Moltes cases de pagès del terme tenien pallissa i coberts al costat de la casa, mostrant la dedicació al treball del camp i el bestiar. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. | 42.2225200,1.8903800 | 408424 | 4675079 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81783-foto-08903-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81783-foto-08903-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81784 | La sagrera de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-de-sant-julia-de-cerdanyola | BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÈS, R. (2019)Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil, desaparegut durant la Guerra Civil. A L'Erol núm. 141-142, p. 42-75. | XII | L'església de Sant Julià de Cerdanyola està al centre del nucli urbà, davant una plaça de forma irregular, al voltant de la que hi ha un conjunt de cases rurals que devia formar una antiga sagrera. La sagrera formava un espai sagrat dins un perímetre de 30 passes al voltant de l'església, en el que hi havia la pau i treva de Déu, per tant era un espai protegit contra la guerra i el pillatge. Els límits aproximats serien pel sud el cobert de cal Teuler i el Barri, per oest cal Nen Pere, pel nord cal Curt i per est les Roques, formant així una estructura compacta d'habitatges que configura l'actual nucli antic. Cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment les cases són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça de l'Església. A partir del segle XVIII el nucli va créixer cap ponent on es situen algunes de les cases més característiques (la Sala, ca l'Emportell, cal Rosell, cal Teixidor, entre d'altres). A partir del segle XX el creixement s'ha desenvolupat cap a la zona de Guingueta i el sud del nucli antic, al voltant del Castell. | 08903-270 | Nucli urbà, Sant Julià de Cerdanyola | L'església de Sant Julià de Cerdanyola, era una de les moltes possessions del veí Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. Els primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; més tard es cita a la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, quan es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola. Al segle XI, en un document de censos que cobrava el bisbe d'Urgell, consta que l'església era servida per un monjo de Sant Llorenç. El 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, determinant que hi hagués un cementiri al voltant, així com s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, ja va quedar establert el perímetre d'un espai sagrat al voltant de l'església, on també hi hauria una antiga necròpolis de la que no queda rastre. En aquest espai protegit es van construir els primers habitatges del nucli. El 1312, en un document de la visita al deganat de Berga, encara la trobem com a parròquia depenent de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres. | 42.2236800,1.8927800 | 408624 | 4675205 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81784-foto-08903-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81784-foto-08903-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81784-foto-08903-270-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge antiga del nucli, any 1962, edicions Llobet. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 81785 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-3 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | Cal Xic és una casa formada per diferents volums, la casa principal, la pallissa, l'era i diferents coberts. La casa principal és de planta rectangular amb algun volum afegit a la cara nord i est, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Te planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del carrer i la planta baixa a un nivell inferior a aquest. Davant la meitat de la façana principal hi ha afegit un volum amb la façana oberta, a modus d'eixides i d'assecador, que es suporta sobre pilars a la planta baixa, els dos pisos i les golfes. Toca a aquest volum de forma perpendicular la pallissa, que presenta una part tancada ja que forma part de l'habitatge, i una part que conserva el tancament amb posts de fusta característic de les pallisses. Entre la casa i la pallissa hi havia l'era, que queda tancada per aquests dos edificis, un cobert i el mur que delimita amb la carretera. | 08903-271 | Cal Xic, nucli urbà | Aquesta casa segurament ja existiria a mitjans del segle XVIII, ja que al cens fet pel rector de la parròquia per informar al Bisbe de Solsona, hi conten 38 cases i 199 habitants. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que l'estructura mostra una casa de pagès que seria important. | 42.2219300,1.8909900 | 408474 | 4675013 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81786 | Cal Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-2 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | Cal Pagès és una casa formada per diferents volums, la mateixa casa, la pallissa, l'era, la basa, una barraca pels trumfos i altres elements. la casa és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La casa ha estat molt transformada en diferents etapes, fet que ha modificat la fesomia de la que es conserven algunes cantoneres de pedra ben escairada. La pallissa manté els murs de paredat, l'obertura a la façana i els tancaments de posts de fusta característics de la zona. | 08903-272 | Cal Xic, nucli urbà | Aquesta casa segurament ja existiria a mitjans del segle XVIII, ja que al cens fet pel rector de la parròquia per informar al Bisbe de Solsona, hi conten 38 cases i 199 habitants. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que l'estructura mostra una casa de pagès que seria important. | 42.2214700,1.8911000 | 408482 | 4674961 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81787 | Ca la Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-teta | BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVII-XX | Al voltant de l'església de Sant Julià de Cerdanyola hi ha un conjunt de cases rurals que devien formar una antiga sagrera. La casa de ca la Teta és un d'aquestes antigues cases del nucli, possiblement amb orígens medievals, tot i que les modificacions a diferents èpoques històriques han provocat canvis en l'estructura de l'edifici. És un edifici configurat per dos volums adossats, el que s'obre a la plaça és de planta baixa i dos pisos, amb una façana característica ja que presenta grups de dos arcs de mig punt a cada pis, formant un porxo a la planta baixa; l'edifici adossat a la part posterior és de planta baixa, un pis i golfes sota teulada. Aquesta casa manté l'estructura que seria característica dels primers habitatges de la sagrera i que han estat habitats permanentment, per tant, les construccions són fruït de diferents segles. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça de l'Església. A partir del segle XVIII el nucli va créixer cap ponent on es situen algunes de les cases més característiques (la Sala, ca l'Emportell, cal Rosell, cal Teixidor, entre d'altres). A partir del segle XX el creixement s'ha desenvolupat cap a la zona de Guingueta i el sud del nucli antic, al voltant del Castell. | 08903-273 | Plaça de l'Església, 3 | L'església de Sant Julià de Cerdanyola, era una de les moltes possessions del veí Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. Els primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; més tard es cita a la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, quan es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola. Al segle XI, en un document de censos que cobrava el bisbe d'Urgell, consta que l'església era servida per un monjo de Sant Llorenç. El 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, determinant que hi hagués un cementiri al voltant, així com s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, ja va quedar establert el perímetre d'un espai sagrat al voltant de l'església, on també hi hauria una antiga necròpolis de la que no queda rastre. En aquest espai protegit es van construir els primers habitatges del nucli. El 1312, en un document de la visita al deganat de Berga, encara la trobem com a parròquia depenent de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres. Tot i que desconeixem la datació més antiga d'aquesta casa, podria tractar-se d'un dels antics edificis originats a l'edat mitjana al voltant de l'església. | 42.2238700,1.8927000 | 408618 | 4675226 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81787-foto-08903-273-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81788 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-21 | <p>Campillo Besses, Xavier (coordinador) (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives S.L. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Serra Vilaró, J. (1930) Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. III. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà.</p> | <p>Pel terme de Sant Julià de Cerdanyola travessen diferents ramals del camí ramader que des del sud del Berguedà servien per portar els ramats a la muntanya. El més important és el que travessa el terme des Guardiola de Berguedà cap a la Pobla de Lillet. El camí passa per darrere de les cases noves del Collet, i travessa el pont de Roca Roja, puja per dalt de la carena on entra a Sant Julià de Cerdanyola, i es troba amb el camí que ve de Guardiola i que va cap a la Pobla de Lillet. Davant de Cal Cavalleria surt un camí que agafa la carretera de la Pobla i passa per un pont que travessa el riu Llobregat sota la granja, aproximadament a l'esquerra de la granja s'enfila cap al Bosc Obscur, arribant al revolt agafa la carretera de Cerdanyola i en arribar a l'Ermita de les Esposes agafa el camí ral. Passa a tocar el cementiri, segueix per la Plaça de l'Església i fins a la rotonda. Continua per la carretera que ve de Falgars. Arribant aproximadament a Cal Sobirana trenca a l'esquerra a prop de la Quadra i segueix en direcció Fontanals i el Coll de la Ceba, on es troba amb el camí que ve de la Clusa. Un altre camí portava de la Baells al Catllaràs, arrencava al Pont de Miralles a la Baells (avui anegat). Des d'aquest punt el camí s'enfila carenejant entre els termes de la Nou i Vilada, fent el recorregut: Collada de Pasquals, Casa de Picamill, Collada de Picamill, Collada Alta de Picamill, Coll del Faig (sota el Sobrepuny), Coll de la Plana. Des del Coll de la Plana segueix pel Cap de la Solaneta, termenal d'Espades cap al Roc de la Clusa, Collada de Sant Miquel i Pla de la Clusa, ja dins el terme de Sant Julià de Cerdanyola. Aquí el camí es bifurcava: un seguia cap a la Pobla pel Collet del Llobató i Camp de l'Ermità, seguint el termenal entre la Pobla i Sant Julià. L'altre branc seguia per la carena que fa de termenal entre la Pobla i Palmerola en direcció a Sant Jaume de Frontanyà. Era un camí de mal passar que es feia servir en ocasions excepcionals.</p> | 08903-274 | Sant Julià de cerdanyola | <p>Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir de la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Aquesta és una carrerada secundària resultant de la prolongació de l'antic camí ramader de Poblet als Rasos i que passava per Roda de Berà, Rodonyà, Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Cardona, Montmajor, Berga, una bifurcació a Bagà i al Puigllançada, i una altra bifurcació a Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. A l' escriptura del 'Conveni atorgada entre els propietaris i veïns del poble de Sant Julià de Cerdanyola anomenats Capmasers i Magallers del citat poble es recull que el dret de pastures de muntanya que només es podrà usar des del dia de Sant Joan a Tots Sants o les dates que la Junta fixi. També consta el 1810 a un document de l'ajuntament que es consignen a favor de l'església i el Monestir de Sant Llorenç prop Bagà el cobrament de les herbes del Bosc-escur. (Serra Vilaró, 1930: 206).</p> | 42.2246000,1.8902900 | 408420 | 4675310 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81788-foto-08903-274-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-los de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Els camins ramaders de Sant Julià de Cerdanyola estan classificats: ICR12 camí de Guardiola a la Pobla de Lillet, ICR24 camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà, ICR25 camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (Campillo 2007: 15). | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 81789 | Dreceres del Bosc Obscur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dreceres-del-bosc-obscur | SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, Bagà, 1989. | Les anomenades dreceres del Bosc Obscur (Escur) són dos ramals d'un antic camí que s'utilitzava per anar des de Sant Julià de Cerdanyola a la Pobla de Lillet. El camí segueix la falda de la muntanya Coma Verda, actualment s'agafa des del primer revolt de la carretera i segueix fins a les Tres Fonts i d'aquí cap a la Pobla de Lillet. La vegetació predominant són les fagedes i el pi roig, amb escàs sotabosc degut a la manca d'entrada de llum. | 08903-275 | Sant Julià de Cerdanyola | El Bosc Obscur es cita el 1810 a un document de l'ajuntament en que es consignen a favor de l'església el cobrament de les herbes del Bosc Escur (Serra i Vilaró, 1930: 206). La junta de Capmasats i Magallers són els que han gestionat l'ús de les herbes d'aquest bosc des de mitjans del segle XIX, així com també la gestió de la fusta, essent l'explotació del bosc una de les activitats econòmiques més importants entre els segles XIX i XX. L'any 1928 es va finalitzar la carretera a Guardiola, iniciativa de l'alcalde Ramon Boixader i impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. La Junta de Capmasats i Magallers va pagar les indemnitzacions de les expropiacions. Abans de la construcció de la carretera els camins eren l'únic mitjà per moure's pel territori i mantenir contacte amb la vall del Llobregat. | 42.2307700,1.8888500 | 408310 | 4675996 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81789-foto-08903-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81789-foto-08903-275-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Forma part del PEIN Catllaràs. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||
| 81790 | Camí de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-via | Campillo Besses, Xavier (coordinador) (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives S.L. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | Aquest camí segueix el traçat d'un antic camí de ferro que servia per baixar la fusta de la muntanya a les mines de carbó de Fígols. S'utilitzaven vagons de ferro que es carregaven de fusta i que es feien baixar lliscant gràcies al pendent, mentre que de tornada les arrossegaven animals ja que anaven buides. Actualment no queden vestigis d'aquesta instal·lació del telefèric ni de les vies. El camí de la Via segueix el pendent suau de la baga, des de la collada Subirana en direcció a la collada de les Bassotes, sembla que la via iniciaria a prop de l'antiga casa del Cap del Pla, d'aquí segueix el camí que actualment és una pista forestal sense asfaltar, i va baixant fins a la zona del cap del Grau, i acaba al punt en que el pendent ja no permetia seguir el camí degut a que el pendent és més pronunciat, on sembla que hi havia un telefèric que facilitava el descens al Collet, travessant el riu Llobregat. | 08903-276 | Sant Julià de Cerdanyola | El 1917 es va fer un pacte entre el comte de Fígols, José Enrique de Olano y Loaizaga, i la Junta de Capmasats, aquesta es va comprometre a vendre una important quantitat de fusta dels seus boscos per a utilitzar-la a les mines de la comarca que eren propietat del comte. Es va construir un ferrocarril forestal tibat per animals a l'anada, i que utilitzava el pendent en la tornada, de 4.400m de longitud i amb una via de 50cm d'amplada. Aquest ferrocarril estava connectat amb un telefèric a l'estació inferior; transportava els troncs al Collet, des d'on els portaven a Fígols. Va prestar servei durant 12 anys i es va desmuntar un cop acabada l'explotació l'any 1930. | 42.2237700,1.8942000 | 408741 | 4675213 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81790-foto-08903-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81790-foto-08903-276-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Part del camí forma part del PEIN Catllaràs. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 81791 | Camí antic del Collet o camí de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-del-collet-o-cami-de-roca-roja | Campillo Besses, Xavier (coordinador) (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives S.L. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | El camí del Collet era l'antic camí que servia per anar a la zona de la vall del Llobregat, que comunica amb Berga. El camí va des de Sant Julià fins al Collet, a prop de l'aiguabarreig del Llobregat amb el riu de Saldes. Surt de Cerdanyola cap a la Creu, segueix a les Deveses dels Comellassos i d'allà baixa cap al Llobregat passant a prop del turó de la Tossa. Aquest camí es coneix també com camí de Roca Roja. | 08903-277 | Sant Julià de Cerdanyola | L'any 1928 es va finalitzar la carretera a Guardiola, iniciativa de l'alcalde Ramon Boixader i impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. La Junta de Capmasats i Magallers va pagar les indemnitzacions de les expropiacions. Abans de la construcció de la carretera els camins eren l'únic mitjà per moure's pel territori i mantenir contacte amb la vall del Llobregat. | 42.2230600,1.8883400 | 408257 | 4675141 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||||
| 81792 | Camí de l'Esquerrà o camí antic de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lesquerra-o-cami-antic-de-baga | Campillo Besses, Xavier (coordinador) (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives S.L. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | El camí de l'Esquerrà, també conegut com camí antic de Bagà, era l'antic camí que comunicava de Sant Julià de Cerdanyola amb el nucli de Guardiola. Baixava per sota el poble, travessa el torrent de Cerdanyola, puja al santuari de les Esposes i després segueix baixant per la baga fins a la Ribera, on hi ha el pont de la Torrentera, fins arribar al pla que forma la confluència del Llobregat amb el Bastareny, on actualment hi ha el nucli de Guardiola de Berguedà. | 08903-278 | Sant Julià de Cerdanyola | L'any 1928 es va finalitzar la carretera a Guardiola, iniciativa de l'alcalde Ramon Boixader i impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. La Junta de Capmasats i Magallers va pagar les indemnitzacions de les expropiacions. Abans de la construcció de la carretera els camins eren l'únic mitjà per moure's pel territori i mantenir contacte amb la vall del Llobregat. | 42.2252200,1.8886100 | 408282 | 4675380 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Part del camí travessa part del PEIN Catllaràs. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||||
| 81793 | Murs de pedra seca de la zona de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-la-zona-de-la-creu | Alguns murs estan en mal estat | Al peu del camí que surt del poble des de ca l'Emportell i cap a la Creu, hi ha una zona d'horts que per aprofitar millor el terreny, disposen de parets de pedra seca que formen feixes. Aquestes feixes es reguen amb l'aigua del rec de l'Abaiol, que transcorre entre els murs. El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig, però també a altres zones com als horts del camí de la Creu. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. El principal cultiu que es va fer va ser la vinya, tot i que a les més properes al nucli es cultiven productes d'horta. | 08903-279 | Zona de la Creu | La creació de la Junta d'Aigües garantia la regulació de la utilització de l'aigua, amb un reglament que regula la propietat i l'ús determinant tres classes de beneficiaris que podien pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. Finalment es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. Les feixes | 42.2229200,1.8900400 | 408397 | 4675124 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81793-foto-08903-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81793-foto-08903-279-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81794 | Murs de pedra seca del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-del-puig | Alguns murs estan en mal estat | La zona de la falda del Puig, anomenada també les Clotes, presenta un conjunt de parets de pedra seca que formen feixes. Els murs són de diferents alçades i segueixen el pendent de la muntanya situats de forma paral·lela. El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. | 08903-280 | Les Clotes | El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig, però també a altres zones com als horts del camí de la Creu. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. El principal cultiu que es va fer va ser la vinya. Moltes d'aquestes feixes es van deixar de cultivar abans de la Guerra Civil, retornant algun cultiu després, però, tot i que es conserven els marges i barraques, les alzines estan ocupant algunes feixes. Hi trobem diferents espècies vegetals heliòfiles, com esbarzers, roser boscà, aranyoner i arç blanc, però també plantes aromàtiques com l'espígol, farigola o sàlvia. | 42.2217900,1.8899300 | 408386 | 4674998 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81794-foto-08903-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81794-foto-08903-280-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81795 | La Guingueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guingueta | XIX-XX | <p>La Guingueta és un conjunt de cases que es troba a ponent del nucli. El barri es va originar al peu del torrent del Castell i de les masies El Vilà i cal Moliné, que serien de les primeres cases d'aquesta zona. El conjunt de cases formen dos carrers. Trobem al mig les cases: cal Pastoret, cal Marxant, cal Freixa, ca la Climença, cal Xiscató, que es troben una al costat de l'altre. Davant aquest conjunt hi ha les cases: cal Freixa Nou, el Cobert, cal Xiscató Nou. I darrera del grup de cases que es troba al centre, les cases: ca la Rosa, cal Cosme, cal Gardí. Separades d'aquests grups de cases trobem els Arcs i cal Pujol.</p> | 08903-281 | La Guingueta | <p>L'antiga masia de El Vilà la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells el Vilar (el Vilà). Segurament seria la primera casa d'aquesta zona, originant-se al peu del torrent i properes al Castell un barri de casetes adossades. La majoria d'aquestes cases són de factura contemporània i deuen amagar alguns elements anteriors ja que s'originarien entre finals del segle XIX i principis del segle XX, ja que en alguna imatge antiga es pot apreciar la presència d'aquestes cases de planta baixa, pis i golfes sota teulada.</p> | 42.2222900,1.8957400 | 408866 | 4675048 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81795-foto-08903-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81795-foto-08903-281-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-07-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81796 | Camí del Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mal-pas | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. P. 225. | El camí del Mal Pas era l'antic camí per anar a Malanyeu des de Sant Julià de Cerdanyola. Comença a Sant Julià de Cerdanyola darrera de cal Xic, travessa la carena dels Serrats i baixa fins al torrent de l'Abaiol; passat el torrent s'enfila pel vessant obac de la serra de l'Abaiol, després de fortes pujades i a través d'un bosc de pins i faigs s'arriba al fil de la carena de l'Abaiol, revolta al clot de la Rota per passos estrets i dolents que devien donar nom al camí, finalment arriba al coll de la Creueta des d'on baixa fins a la Font de les Travesses, no gaire lluny de la casa Alomar i aviat s'arriba al nucli de Malanyeu. | 08903-282 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2091900,1.8887100 | 408267 | 4673600 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Part del camí forma part del PEIN Catllaràs. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||||||
| 81797 | Dibuix de la Fia-Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-la-fia-faia | Capdevila, Jaume; Pedrals, Xavier (2018) Fia-faia. Col·lecció Un mar d'històries. Ed. Mediterrània. | XXI | A la primera Fira-faia el dibuixant ninotaire KAP (Jaume Capdevila) de Berga, va fer aquest dibuix en rotulador sobre una pissarra acríclica, que presenta dos portadors de faies durant la baixada de faies del 24 de desembre. El dibuix el va fer davant del públic a la fira de l'any 2018, essent una de les atraccions de la tarda junt a la presentació d'un llibre sobre la Fia-faia.. | 08903-283 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola | Jaume Capdevila és Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, de jove ja va participar en la creació de revistes com Manikómik o Escudella i Carn d'Olla a la seva Berga natal, però va començar la seva carrera professional mentre era estudiant a la revista El Triangle el 1994. El mateix any va començar a col·laborar al diari Regió 7, i ben aviat va començar a dibuixar per La Vanguardia i Mundo Deportivo, on fa la vinyeta d'humor des de 1997. La història de la Fia-Faia s'explica amb un conte publicat per editorial Mediterrània el 2018. El text està escrit per Xavier Pedrals, director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà i historiador, amb dibuixos del ninotaire berguedà Kap. El llibre, titulat Fia-faia, explica la història de la tradició a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, on el ninotaire va fer aquest dibuix en la presentació del llibre. Al llibre s'identifiquen els diferents elements paisatgístics del poble que estan relacionats amb la festa. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 2016 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81797-foto-08903-283-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Jaume Capdevila i Herrero KAP | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 81798 | Pont de la Torrentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torrentera | El pont de la Torrentera permet salvar el pas del torrent de Cerdanyola al pas del camí de l'Esquerrà que transcorre des de Cerdanyola fins al Collet de Guardiola. És un pont d'un sol arc de mig punt, tot de pedra seca i unida amb morter de calç. | 08903-284 | Camí de l'Esquerrà | El camí de l'Esquerrà, també conegut com camí antic de Bagà, era l'antic camí que comunicava de Sant Julià de Cerdanyola amb el nucli de Guardiola. Baixava per sota el poble, travessa el torrent de Cerdanyola, puja al santuari de les Esposes i després segueix baixant per la baga fins a la Ribera, on hi ha el pont de la Torrentera, fins arribar al pla que forma la confluència del Llobregat amb el Bastareny, on actualment hi ha el nucli de Guardiola de Berguedà. | 42.2271600,1.8817800 | 407721 | 4675603 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||||||
| 81799 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cerdanyola | XX | <p>El fons parroquial de Sant Julià de Cerdanyola és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil, en ser destruït durant la guerra, igual que d'altres objectes de l'església. Amb posterioritat a la Guerra es van recollir dades dels baptismes realitzats a Sant Julià de Cerdanyola des de finals del segle XIX, gràcies a la reconstrucció que es va fer consultant la documentació de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona, i que es conserven en una carpeta a la rectoria. També es conserven diversos llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat. Concretament: Llibre de partides de baptisme des de 1918 a 1936, recomposts a partir de les dades extretes de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona. Llibre de partides de defunció, des de 1939 a 1963 Llibre de partides de defunció des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de baptisme des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de matrimoni des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de baptisme , confirmacions i matrimonis, de 1939 a 1943 Llibre de partides de baptismes des de 1944 a 1962 També es conserven diferents llibres de comptes parroquials i de les cases rectorals de la parròquia.</p> | 08903-285 | Parròquia de Sant Julià de Cerdanyola | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cerdanyola es va destruir durant la Guerra Civil, fet que va provocar que posteriorment es fes la reconstrucció de les dades consultant la documentació de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona. La parròquia de Sant Julià de Cerdanyola pertanyia des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació de la parròquia a l'Arxiu Diocesà de Solsona. El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona.</p> | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81799-foto-08903-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81799-foto-08903-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81800 | Capelleta de visita domiciliària del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-visita-domiciliaria-del-nucli-urba | XX | <p>Capelleta de visita domiciliària de la Sagrada Família que recorre les cases de la zona del nucli urbà. A la porta de la capelleta hi ha el llistat de cases i la zeladora, es va dipositant a una casa cada setmana. En ser una capella per ser transportada, té una nansa a la part superior i van protegides amb un vidre i unes portes que protegeixen les tres imatges de la Sagrada Família, a la que està dedicada la capella. El recorregut de la capelleta és el següent: cal Fuster, cal Malanyeu, cal Samboi, cal Magí, bar el Niu, cal Ton, cal Llorenç, cal Julià.</p> <p> </p> | 08903-286 | Iitnerant per les cases de Sant Julià de Cerdanyola | <p>La capelleta de visita domiciliària és una pràctica de devoció cristiana consistent a venerar una imatge de la Mare de Déu o d'un sant que hom porta, dins una capelleta, de casa en casa. Tingué una especial devoció la capelleta de la Sagrada Família.És una pràctica de més de cent anys d'història, realitzada a traves d'una xarxa de veïnatge enllaçada i comunicada a partir dels itineraris que fan les capelles. Les capelletes de visita domiciliària són una manera de portar la fe a les llars i a les famílies que no es podien costejar una capella particular i generalment la parròquia és qui n'ostenta la propietat. La capelleta circula cada setmana per una casa, fins a passar per les cases que accedeixen a tenir-la. El calendari de l'itinerari queda recollit amb el llistat amb el nom dels veïns i l'ordre del circuit, al dors o la part frontal de la capella, i hi ha una persona que fa de cel·ladora, que cuida de la capelleta. Generalment contenen un llibret d'instruccions sobre com s'ha de rebre i acomiadar la capella, amb unes pregàries, i les normes de comportament davant de la capella. També tenen una guardiola a la base i el llistat de veïns i cases per on circulava. A Sant Julià de Cerdanyola hi ha dues, una que circula per la zona de la Guingueta i el Castell, i l'altre que circula per la zona del nucli al voltant de la parròquia.</p> | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81800-img-20201031-wa0025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81800-img-20201031-wa0023.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2021-01-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 81801 | Capelleta de visita domiciliària de la Guingueta i el Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-visita-domiciliaria-de-la-guingueta-i-el-castell | XX | <p>Capelleta de visita domiciliària que recorre les cases de la zona de la Guingueta i el Castell. És una capella de la Sagrada Família que a l'interior té les imatges de la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen Jesús. A la porta de la capelleta hi ha el llistat de cases i es va dipositant a una casa cada setmana, en total són 22. Hi ha una família que fa de zeladora de la capelleta. En ser una capella per ser transportada, té una nansa a la part superior i van protegides amb un vidre i unes portes.</p> | 08903-287 | Iitnerant per les cases de Sant Julià de Cerdanyola | <p>La capelleta de visita domiciliària és una pràctica de devoció cristiana consistent a venerar una imatge de la Mare de Déu o d'un sant que hom porta, dins una capelleta, de casa en casa. Tingué una especial devoció la capelleta de la Sagrada Família.És una pràctica de més de cent anys d'història, realitzada a traves d'una xarxa de veïnatge enllaçada i comunicada a partir dels itineraris que fan les capelles. Les capelletes de visita domiciliària són una manera de portar la fe a les llars i a les famílies que no es podien costejar una capella particular i generalment la parròquia és qui n'ostenta la propietat. La capelleta circula cada setmana per una casa, fins a passar per les cases que accedeixen a tenir-la. El calendari de l'itinerari queda recollit amb el llistat amb el nom dels veïns i l'ordre del circuit, al dors o la part frontal de la capella, i hi ha una persona que fa de cel·ladora, que cuida de la capelleta. Generalment contenen un llibret d'instruccions sobre com s'ha de rebre i acomiadar la capella, amb unes pregàries, i les normes de comportament davant de la capella. També tenen una guardiola a la base i el llistat de veïns i cases per on circulava. A Sant Julià de Cerdanyola hi ha dues, una que circula per la zona de la Guingueta i el Castell, i l'altre que circula per la zona del nucli al voltant de la parròquia.</p> | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81801-img-20200702-wa0014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81801-img-20200702-wa0015.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2021-09-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||||
| 82882 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-3 | XX | <p><span><span><span>Fita de ciment de forma triangular i que té les inicial de cada poble indicant la seva ubicació: S J C, L P L, G B. </span></span></span></p> | 08903-288 | Sant Julià de Cerdanyola | <p><span><span><span>La segregació de Sant Julià de Cerdanyola del municipi de Guardiola de Berguedà es va produir el 1982, tornant a constituir Ajuntament propi, mentre que els antics termes de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix van seguir formant part de Guardiola. El decret 65/1994 de 7 de març declara definitiva la segregació del terme de Guardiola de Berguedà, constituint de nou el municipi recuperat i establint els nous límits del terme. Una fita senyala els límits entre es municipis de Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà; està situada a la partida des Banyadors, a l’inici d’un clot.</span></span></span></p> | 42.2294054,1.9145608 | 410430 | 4675818 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/82882-img-20200712-wa0001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/