Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91577 | Balma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-negra | <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>Balma de grans dimensions, orientada cap a l'oest, encaixonada en el fons d'un barranc i tapada per la vegetació. La seva alçada és uniforme en la superfície útil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha una gran quantitat de sediment i no hi ha presència de sutge en cap punt. La part central de la balma mostra un gran aflorament de pedra tosca probablement formada estacionalment en èpoques de fortes pluges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment és un amorriador per les vaques.</span></span></span></p> | 08045-122 | Zona de Capolat, propera a la casa de Runers. | 42.0802900,1.7425700 | 395993 | 4659456 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1224.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||||
| 91578 | Abric de Roc Codós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-roc-codos | <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Balma oberta orientada al sud-est. Presenta una planta colzada còncava d’unes dimensions màximes de 9,3 m d’amplada, 3,6 m de profunditat i una gran alçada. El sostre i la paret es mostren fumats i amb restes de sutge. El nivell de circulació està aplanat. </span></span></span></p> | 08045-123 | Zona de Capolat, proper al mirador de Roc Codós. | 42.0651800,1.7524700 | 396787 | 4657766 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91578-1232.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la banda occidental i sota una alzina es troba un bloc de pedra sorrenca parcialment picat amb formes arrodonides i un forat central. Seguint el camí del davant de la balma en direcció a ponent i en una feixa erosionada s'hi ha trobat un fragment de sílex en superfície. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91579 | Pedra treballada (Roc Codós) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-roc-codos | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Pedra treballada en un aflorament de pedra sorrenca al costat de l'abric. La pedra té una planta el·líptica i presenta un forat central de 10 cm de diàmetre i 7 cm de fondària. El gruix de la pedra no es pot mesurar degut a que encara està encastada a la roca mare. </span></span></span></p> | 08045-124 | Zona de Capolat, propera a l’Abric de Roc Codós. | 42.0651800,1.7524700 | 396787 | 4657766 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91579-1242.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||
| 91627 | Forn d'oli de ginebre proper a Les Fonts 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span lang='CA'><span><span>Marques incises en una placa de pedra sorrenca que conformen el recollidor d'un forn d'oli de ginebre. Es tracta d'un cercle d'uns 30 cm de diàmetre amb una canal de desguàs d'uns 80 cm de llarg que segueix la inclinació del màxim pendent de la roca.</span></span></span></p> | 08045-127 | Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós. | 42.0654100,1.7525100 | 396791 | 4657791 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91627-1272.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||
| 91628 | Forn d'oli de ginebre proper a Les Fonts 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Marques incises localitzades en la veta sorrenca d'un bloc de conglomerat, concretament en l'extrem que mostra inclinació descendent. Es tracta d'unes marques que conformen un perímetre circular d'uns 30 cm de diàmetre i una canal de 80 cm de llargada total que travessa tot aquest cercle des del seu extrem superior fins arribar al final de la placa de roca (en l'extrem de màxim pendent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d'aquestes línies era la de conduir l'oli que s'extreia del ginebre a través de l'acció de la calor cap un recipient que es situava al final de la canal.</span></span></span></p> | 08045-128 | Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós. | 42.0643100,1.7511600 | 396677 | 4657671 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91628-1282.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||
| 91629 | Cementiri de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Cementiri delimitat per murs de pedra seca i morter de calç, d'alçada variable (entre 3,1 m i 1,2 m) en funció del relleu i un gruix entre els 50 i 55 cm. Per la banda oest, s’adossa a l’angle nord-oest de la capella septentrional. Per la banda de llevant tanca, mitjançant la porta, en l’angle nord-est de la sagristia. La seva planta és irregular degut a un gir cap el nord oest des del centre d’un ideal rectangle.</span></span></span></p> | 08045-129 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | <p><span><span><span>La seva construcció data de principis del segle XX, aixecant el nivell del terra sobre l’antic cementiri. A partir de mitjans del segle XX es van construir nínxols adossats a l’angle nord-oest del mur perimetral.</span></span></span></p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1293b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1294.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’accés del cementiri hi ha una porta batent de tanca reixada, decorada amb motius florals de planxa embotida al plafó inferior. Els barrots són coronats amb puntes de sageta, i els centrals amb una creu flanquejada per dues palmes, en al·lusió a la Passió de Crist. A l’interior del cementiri s’hi localitza una creu de pedró formada per un peu i una taula rectangular de pedra amb una creu de ferro clavada al centre. El peu és a mode de columna de secció hexagonal. La base presenta un diàmetre lleugerament més gran i mostra un anell en el punt d’unió amb el tronc. Aproximadament en el centre del fust hi ha gravada la inscripció 1850. La taula és de planta quadrangular i mostra els angles amb una motllura de bossell en degradació cap a la part inferior. La creu és de ferro forjat amb les puntes en forma romboïdal. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91630 | Pallissa de la Rectoria de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-rectoria-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per dos nivells, planta baixa i primera planta. El carener està orientat de nord-oest a sud-est i la façana principal està oberta al sud-est. Per la banda nord-est està adossada a un marge, de manera que el mur d’aquest extrem està construït des de la primera planta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de la planta baixa són de paredat format per pedres irregulars de diverses mides lligades amb fang i cantoneres de pedra picada en els pilars que defineixen la façana principal. Les dues finestres d’aquesta planta estan emmarcades amb maó massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és a dos vessants, les careneres són suportades des del mur posterior al pilar central i d’aquest al del mig de la façana; cavalls perpendiculars al carener, corretges paral·leles a l’eix i, a sobre, llates per canal i teules.</span></span></span></p> | 08045-130 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91630-1300.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | La pallissa, abans en mal estat de conservació, ha estat rehabilitada i actualment és un habitatge. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91631 | Pou de la Rectoria de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Estructura de planta circular, amb murs de 45 cm de gruix formats per blocs de pedra sorrenca cohesionats amb morter de calç. La coberta actual és d’un sol vessant fet amb teula àrab i suport de fusta. El cos exterior té una alçada màxima de 210 cm; presenta una obertura esbiaixada cap l’exterior amb un festejador a la banda meridional.</span></span></span></p> | 08045-131 | A la rectoria de San Martí de Capolat. | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91631-1311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91631-1312.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||
| 91633 | Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. MPla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>Les Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora són un espai protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000. Pertanyen a la regió biogeogràfica alpina i a la tipologia 'espais del Prepirineu'. Consta de 8.684,49 ha classificades com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària).</p> <p>Està dividit entre els municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, l'Espunyola, Montmajor, Guixers, Navès i Olius. Les hectàrees corresponents a Capolat són 1.644,35. Aquesta zona, igual que altres espais del Prepirineu, fa la transició entre Prepirineu i depressió Central. És un bon representant de la diversitat d'aquest territori. Està cobert per extenses pinedes de pi roig i pinassa amb molts afloraments rocosos als vessants sud, combinades amb la important presència d'elements mediterranis.</p> <p>Els tipus d'hàbitat d'interès comunitari que estan presents en l'espai són: els rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya, els prats medioeuropeus, seminaturals, sense substrat calcari, les jonqueres i herbassars graminoides humits, els prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana, les fagedes calcícoles xerotermòfiles, les vernedes i altres boscos de ribera afins, els alzinars i carrascars, i les pinedes submediterrànies de pinassa.</p> <p>Les espècies de fauna destacables són el cranc de riu (austropatamobius pallipes), el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i la llúdriga (Lutra lutra).</p> | 08045-132 | Ocupa bona part de la zona nord-oest del municipi. | <p>Pel decret 328/1992, de 14 de desembre es va aprovar el Pla d'Espais d'Interès natural, dins el que ja formava part la Serra de Queralt. Posteriorment, el 21 de juny del 2000, en el DOGC 3191 del 26-7-2000 es va fer públic l'Acord de Govern pel qual s'aprovava definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de la serra del Catllaràs, serra d’Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, serra de Picancel i els Tres Hereus. </p> <p>Amb la creació de la Xarxa Natura 2000 va entrar a formar part d'aquesta amb el nom de Serra de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora el 5 de setembre del 2006.</p> | 42.0840640,1.7162374 | 393821 | 4659907 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||||||||
| 91634 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-capolat | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Capolat conserva bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la generada per les institucions administratives municipals al llarg de la història. També aplega fons d'institucions, d'entitats i fons personals.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica d'aquest arxiu és el següent: Fons de l'administració local (Ajuntament de Capolat), fons públics no municipals (jutjat de pau de Capolat -1871 al 2009), fons privats (cambra agrària local/germandat de llauradors i ramaders/ sindicat agrícola -1940 al 1996, i delegació local de FET y de las JONS -del 1944 al 1975).</p> <p>D'aquestes diferents col·leccions documentals, la més rellevant és la de l'Ajuntament de Capolat amb documents que van des del 1871 al 2020 i en la qual hi ha 1.482 unitats de descripció.</p> | 08045-133 | En el mateix edifici de l'Ajuntament de Capolat. | <p>Fins l'any 1996 la documentació municipal de Capolat s'anava guardant en les cases particulars dels alcaldes o secretaris del poble. Finalment, l'any 1996, es van inaugurar les dependències actuals de l'ajuntament i la documentació es va traslladar allà.</p> <p>Aquest mateix any es va fer una intervenció per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga. L'Ajuntament es va adherir al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona el juny de 2005.</p> | 42.0956715,1.7991142 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||||||||
| 91636 | Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XII / XVIII / XIX | <p><span><span><span>L’edifici actual està format per una nau central de planta rectangular orientada d’est a oest, a la que s’hi accedeix des d’una porta oberta al mur de migdia; té dues capelles laterals, una al nord i l’altra al sud, una sagristia a l'angle nord-est i campanar a l’angle nord-oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els murs s’observen tres tipus d'acabat, una primera fase romànica amb un parament molt regular format per carreus allargats disposats en filades, blocs força grans de forma diversa pertinents a les reformes del segle XVIII i paredat de pedres més aviat petites combinades amb teula en el realçat dels murs del segle XIX. El gruix dels murs és variable, oscil·lant entre els 140 cm de l’època medieval i els 80 cm de les reformes. Les cantoneres dels murs medievals segueixen la tipologia de la resta de parament, de mida petita, regulars i seguint la disposició de les filades. La resta de cantoneres, tot i que amb certes diferències, són de mides clarament més grans, punxonades i alguna tan sols desbastada. A la part superior del campanar, les quatre cantonades estan formades per grans peces rectangulars picades, allisades i amb arestes ben marcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d'entrada està situada en el mur sud, té els muntants i la llinda de pedra treballada amb els angles interiors motllurats, i a la llinda hi ha gravada la data 1718. A tocar d'aquesta es pot veure l'arrencament de les dovelles de la porta primitiva destruïda a causa de la construcció de la capella meridional. A la capella sud destaca la presència d'un ull de bou en el mur oest format per una peça monolítica de forma quadrangular. L’obertura circular està en el centre de la peça i decorada amb motllura en degradació. Al mur est de la mateixa capella hi ha una altra obertura de petites dimensions. La lluerna que il·lumina la sagristia està situada en el mur de llevant, és de petites dimensions i perfilada per lloses en els seus quatre costats. A la capella septentrional trobem una única obertura en la banda de ponent, una obertura circular amb el contorn arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta de la nau central és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest, la capella septentrional i la sagristia tenen la coberta alineada amb el vessant de la teulada de l’església en aquest sector, la capella meridional té un sol vessant inclinat cap el sud per sota de la coberta de l’església i la teulada del campanar és de quatre vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'extrem oest hi ha el cor amb el campanar a l'angle nord-oest. Des del nivell del cor s'inicia l'escala superior del campanar, helicoïdal i esculpida en pedra. El campanar està format per una torre de planta quadrada on s’observen 3 fases constructives. En la primera, la part baixa de la torre està formada pels murs perimetrals de l’església, que en aquest punt estan atalussats, i un pilar a l'interior de la nau. A partir del nivell de la volta de l’església hi ha una segona fase constructiva, possiblement del segle XVIII, de la que es conserven les obertures del campanar tapiades en l’última remodelació. La darrera reforma data del segle XIX (1859), data inscrita en un carreu situat en el tapiat de l'obertura nord. En aquest moment s'aixeca el campanar reaprofitant les dovelles de pedra tosca de les anteriors obertures. La coberta és a quatre vessants amb inclinació pronunciada. </span></span></span></span></p> | 08045-134 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | <p><span><span><span>La primera menció de l’església de Sant Martí de Capolat és de l’any 1110 en el testament ordenat el 27 de març de 1110 pel Guillem Guitart de Caboet, en el qual s’establia un llegat pietós a favor d’aquesta església. A partir d’aquest moment apareix esmentada en documents dels segles XIII, XIV, XV, XVIII i posteriors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La valoració estructural de l’edifici permet apuntar a un edifici romànic d’època medieval probablement format per una nau de les dimensions actuals rematada per un absis a la banda de llevant i un campanar a l’angle nord-oest. En queden testimonis en el parament dels murs nord, sud i oest, en les restes de les dovelles de l'antiga porta d'entrada i en el campanar, que encara mostra una base romànica. Al segle XVIII desapareix l'absis, es fan les capelles laterals i es canvia la porta d'entrada (1718). La construcció de la capella sud en la zona ocupada per la porta primitiva va obligar el seu desplaçament cap l’extrem oest de la façana. La capella nord probablement també és del segle XVIII però feta en un altre moment (diferent parament i sobretot es diferencia per l'acabat de les cantoneres). Probablement durant aquest període també es va reformar el campanar, augmentant la seva alçada i fent quatre obertures simples, una a cada vent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sagristia va ser construïda durant el segle XIX, encaixonada entre el mur de nord de la nau i el mur est de la capella septentrional. Està formada per un únic espai de planta rectangular i conté en el seu interior una pica (aigüera) encastada en el seu mur est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement, a finals de segle es va modificar la coberta de l’església i es van construir els pilars de suport del carener, fet que va comportar un augment de la alçada dels murs perimetrals de l’església. També es va alçar el campanar, tapiant les obertures existents, tot creant la fesomia que podem veure avui dia. A principis del segle XX es va construir el mur del cementiri actual i a mitjans de segle XX, es van fer els nínxols del cementiri adossats al mur meridional de la sagristia.</span></span></span></p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1340bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1343bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-13410.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’interior de l’església es preserven 2 piques beneiteres, una situada a la part interior del brancal est de la porta d’accés, i l’altre al cor, al mur de ponent. Totes dues estan formades per un recipient troncocònic invertit, la primera amb motius decoratius al llavi (motius equidistants constituïts per parelles de cercles i punt central) i a la paret (presenta un mínim de tres medallons circulars decorats amb orles d'aspes i florons axials a l'interior), i la segona decorada amb estries longitudinals. Al mur est de la sagristia també es preserva una aigüera de pedra graonada. El fons i els laterals estan revestits amb rajoles decorades amb grossos florons en blau sobre blanc i una sanefa de motius romboïdals policroms a la part superior.A la capella nord es pot veure una fornícula de format rectangular al mur de llevant, amb un marc motllurat amb guix i coronat amb una àncora envoltada de roleus vegetals en baix relleu. El presbiteri està separat amb un cancell amb barana de ferro, decorada amb cintes reblades que dibuixen motius decoratius geomètrics i repetitius.A l'exterior es conserva una pica baptismal medieval. Es tracta d’un recipient de volum troncocònic, de parets graonades, amb un encaix trapezoïdal en el perímetre exterior de la vora i un trascolador a la part inferior. A l'extrem nord-est de l’església hi ha situat el cementiri delimitat per un mur perimetral. Durant el període de reformes al cementiri actual de Sant Martí de Capolat, es va habilitar un cementiri provisional a 125 m de l’església. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91637 | Plantació de Tulipmania | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantacio-de-tulipmania | <p>Tulipmania és una horta de tulipes situada en terres de Sorribes, a Coforb. Aquesta horta és un <em>Showgarden</em>, en el qual les persones paguen una entrada per visitar la plantació o per recollir un ram de flors. Al llarg de l'any fan dues temporades diferents: la de tulipes durant la primavera i una segona de dàlies, al llarg de l'estiu i la tardor. Durant la temporada de tulipes s'hi poden trobar un total de 15.000 tulipes, de 24 tipologies diferents.</p> <p>A banda de la venta de les flors, el principal objectiu del projecte és donar a conèixer les diferents variants d'aquestes plantes i crear un espai singular on els visitants puguin anar a passar el dia, a fer una visita guiada, un pícnic, un taller, una sessió de fotos o assistir a algun dels esdeveniments que hi organitzen al llarg de l'any.</p> | 08045-135 | Es troba a la zona de Coforb, a l'extrem oriental del municipi actual de Capolat. | <p>El projecte va néixer per crear un espai natural turístic d'inspiració holandesa al Berguedà. La idea va sorgir al 2019 i la prova pilot es va fer el 2020 i, tot i que degut a la pandèmia no van poder fer tots els esdeveniments i actes que tenien planificats, el projecte va tirar endavant gracies a la bona adaptació de les plantes a la zona i a l'interès dels visitants.</p> | 42.0919830,1.7936924 | 400240 | 4660693 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||||||||
| 91638 | Documents sobre Capolat a l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-a-larchivo-historico-nacional | XIX-XX | <p>A l'Archivo Histórico Nacional es conserven diferents unitats documentals vinculades amb Capolat. Per un costat trobem una unitat documental composta amb la següent descripció: 'Juan Pregonas, con Teresa y José Capdevila Mas y Casadejús, sobre la adjudicación de la heredad i bienes que dijó Benito Mas. Capolat'. Per altre costat, tenim una unitat documental simple amb el segell de l'Ajuntament de Capolat de 1877 que es pot trobar digitalitzada al portal PARES. Per últim, trobem la Causa General de Capolat, que és un document fet pel tribunal Suprem franquista al llarg del 1940-1944. Aquest expedient conté la relació de persones residents en el municipi que durant la 'dominación roja' van ser assassinades o van desaparèixer; la relació de cadàvers recollits en el terme municipal, de persones desconegudes o residents que van morir durant la 'dominación roja'; i la relació dels turments, les tortures, els incendis d'edificis, saquejos, destruccions d'esglésies i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius de gravetat o amb conseqüències greus; els decrets; les diligències; les certificacions; les providències del fiscal i del jutge; els informes de la Guàrdia Civil i de l'Ajuntament; les declaracions de testimonis; les relacions i els justificants. Aquesta unitat documental composta també es troba digitalitzada al portal PARES.</p> | 08045-136 | C. Serrano, 115, 28006 Madrid | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||||||||
| 91639 | Documents sobre Capolat al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p>En el Centro Documental de la Memoria Histórica hi ha diferents documents referents a l'ajuntament republicà de Capolat. Tots ells digitalitzats al portal PARES.</p> <p>Per un costat trobem una unitat documental composta amb els expedients de constitució dels ajuntaments de la comarca, entre els quals es troba Capolat. En una altra unitat documental composta hi ha la documentació sobre les confiscacions fetes en alguns ajuntaments de comarca del Berguedà, per ajuntaments o organitzacions polítiques i les reclamacions de particulars per recuperar els béns confiscats. Finalment, en una última unitat documental composta hi ha els expedients d'assumptes municipals com el cens de població flotant, irregularitats en la constitució de Consells municipals i informes de confiscacions de diferents municipis, entre els quals es troba Capolat.</p> | 08045-137 | Calle Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 1936-1939 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||||||||
| 91640 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI-XIX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi podem trobar diverses unitats documentals relacionades amb Capolat. Primer de tot, en la secció d'hisenda s'hi conserva el registre fiscal d'Edificis i solars de Capolat de 1920; el padró d'Edificis i Solars del 1956 i tres amillaraments (de 1863, 1946 i 1952).</p> <p>A la secció de la Real Audiència hi trobem diferents causes: la causa d'Antonio Francisco Asprer contra la comunitat de preveres de la vila de Berga, per redimir els masos Marimon i Sant Miquel de Capolat (1792); la causa de Pedro Codina, de Barcelona, contra Josep Tresserra de Capolat (1829); la causa de Feliciano Carrancà, pagès de Martorelles, contra Martín Tresserra, pagès de Capolat (1805); la causa de Lluís Soler i de Peguera, habitant de Barcelona, contra els jurats de la comunitat de preveres de Berga per la disputa jurídica sobre masos i terres de Sant Martí de Capolat (1698); la causa de Martí Tresserras, pagès de Sant Martí de Capolat i José Cerdà, de Sant Quirze Safaja, contra Antonio i Magdalena Sabater i Vendrell i Gertrudis Vendrell (1815); la causa dels regidors de Capolat, corregiment de Cervera, contra el Duc de Medinaceli, Segobe i Cardona, i Antonio i Isidro Garcia i altres (1786); la causa del fiscal del rei contra els regidors del terme de Capolat i el Cint, bisbat de Solsona (1769); un document sobre Juan Canal, doctor en drets, sobre la vacança de les terres comunals del terme de l'Espunyola i el Cint, a Capolat, corregiment de Manresa (1798/1816).</p> <p>A l'apartat de real patrimoni hi ha quatre processos: un del procurador fiscal contra Elisabet Llentes i Senespleda sobre el lloc de Coforb, Capolat (1595); un del procurador fiscal contra Elena Senespleda, pel servei real a causa del feu de Sant Martí de Coforb (1638); un del procurador fiscal contra Hug de Senespleda i la seva esposa Juana, veïns de Berga, per la justificació del feu de Coforb (1679); i un altre procés del procurador fiscal contra Joana Senespleda pel mateix feu (1666).</p> <p>Finalment, a l'apartat de notarials hi ha els Capbreus del Cint i Capolat encarregats pel Duc de Medinaceli a Josep Thomasa i Garrigó (1789/1793).</p> | 08045-138 | Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 42.0956675,1.7990659 | 400690 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91640-138.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Civil | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 56 | 3.2 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91651 | Fons documental de Capolat al Archivo Ducal de Medinaceli. Casa Segorbe-Cardona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-al-archivo-ducal-de-medinaceli-casa-segorbe-cardona | X-XVII | <p>A la secció Catalunya de l'Archivo Ducal de Medinaceli hi trobem documents que fan referència a Capolat (Sección Cataluña general. Pallars).</p> <p>Destaquen tres documents que parlen exclusivament de persones i llocs del municipi. Per un costat trobem un pergamí de 1298 en el qual Bernat Besora de la parròquia de Sant Martí de Capolat fa homenatge al noble Pons de Guàrdia, que està en el subapartat 'miscelanea general'. Per d'altre, en el fons de documentació religiosa es troba una unitat documental composta on el cavaller Ramon de Guàrdia fa donació per la creació d'un hospici a la capella del castell de Capolat (1280) i una altra unitat composta amb documents entre els anys 990 i 1693 que tracta sobre el benefici de Santa Margarida de Prades a l'església de Sant Martí de Capolat.</p> | 08045-140 | Carrer del Mercadal, 19, 25620 Tremp, Lleida | <p>Capolat va ser part del Ducat de Cardona durant gran part de la seva història. Durant l'època moderna es van acabar unint a la casa de Medinaceli a través del matrimoni entre Juan Francisco de la Cerda i Catalina d'Aragó i Cardona. És per aquest motiu que bona part dels documents vinculats a les seves terres estan actualment a l'arxiu Medinaceli.</p> <p>Aquest arxiu té diverses seus per tot el país. Una de les seus de l'arxiu 'Catalunya General' es troba al Pallars Sobirà, com a arxiu complement de l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.</p> | 42.0956636,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91651-140.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||
| 91659 | Sarcòfags de Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-quinti-de-travil | <p>BONET, Violant (2005). Informe del procés de conservació-restauració de tres sarcòfags procedents de St. Quintí de Travil (Capolat). Inèdit.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XII-XIII | <p>La col·lecció està composta per tres sarcòfags provinents del cementiri medieval de Sant Quintí de Travil. Actualment, es troben en dipòsit temporal a l'Ajuntament de Capolat. Els tres sarcòfags estan tallats en blocs de pedra tosca.</p> <p>El sarcòfag 1 té la planta lleugerament ovalada. El buidatge té forma antropomorfa amb els angles arrodonits i el fons pla. Està bastant degradat, ja que estava en un marge exterior del cementiri i la seva descoberta va conduir a la realització de les excavacions arqueològiques al cementiri. A l'estiu de 2005 va ser restaurat per la restauradora Violant Bonet. El sarcòfag corresponia a un enterrament infantil.<br /> <br /> El sarcòfag 2 també té una planta ovalada, amb un buidatge en forma antropomòrfica amb els angles arrodonits i el fons pla. Quan el van trobar encara conservava la llosa de pedra a sobre. El sarcòfag contenia restes d'un individu perinatal d'uns 7 o 8 mesos.<br /> <br /> El sarcòfag 3 té el buidatge paral·lel a les cares exteriors i presenta una línia de fractura important que afecta el costat esquerre i el fons del sarcòfag. Li falta el lateral del darrere i part el fons. Aquest sarcòfag va ser reaprofitat com a carreu del mur del cementiri d'època moderna. També va ser restaurat el 2005 per Violant Bonet.</p> | 08045-141 | Actualment es troben a l'ajuntament, a la zona de Coforb, a l'extrem oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Els tres sarcòfags estan datats, per la seva tipologia, al segle XII -XIII. Formaven part del cementiri de l'església medieval de Travil. Aquest cementiri va ser excavat el 2004 per l'empresa Arqueociència sota la direcció de Jordi Guàrdia.</p> | 42.0956991,1.7991252 | 400695 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91659-141.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91673 | Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-tossals | <p><span><span><span>AA.VV.: (1981). Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 262.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV.: (1994). El Berguedà [Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 5], Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 49, fig. p. 50.</span></span></span></p> <p>BALLARÍN i MONSET, Josep M. (1984). 'Les marededéus trobades'. L'<em>Erol</em>, Núm. 10, pp. 23-26.</p> <p><span><span><span>CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Barcelona, [reeditat per editorial orbis], p.466.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORTÉS I ELÍA, María del Agua (2001). “La Mare de Déu dels Tossals, del segle XIV”, Regió7, p.7.</span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Francesc, LORÉS, Immaculada (2016). Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d’exposició, Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV | <p>És una Mare de Déu sedent amb el nen en braços. El tron és de volum paral·lelepipèdic. Les dues figures vesteixen túniques de color daurat i la de Maria està cenyida a la cintura. Sobre les espatlles porta un mantell de color blau verdós que cau sobre la seva falda. Al cap porta un vel de color blanc que li tapa el cabell i una corona de llautó que va ser afegida al segle XX. Amb la mà dreta agafa una bola mentre que amb l'esquerra aguanta a l'infant, que es troba dret sobre la cama esquerra de la mare. Amb el peu esquerre la Verge aixafa un dragó, que és el símbol del caos. Jesús beneeix amb la mà dreta i agafa un llibre amb l'esquerra. Actualment, l'infant no porta corona. La tipologia d'aquesta escultura es correspon amb les imatges de transició cap al gòtic.<br /> <br /> A la base de l'escultura hi ha una placa clavada amb la inscripció 'Imágenes Casa Fius. Manresa' i a la part inferior del costat esquerre del tron n'hi ha una altra de pintada on diu 'restaurat l'any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa'.</p> | 08045-142 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>La Mare de Déu dels Tossals és una imatge d'estil gòtic esculpida probablement al segle XIV. Originalment, aquesta imatge es trobava en el Santuari dels Tossals, que li retia culte. Es conserva una fotografia antiga on es pot veure l'estat en què estava abans de la primera restauració i les corones imperials que portaven la Verge i el Nen. Va ser restaurada l'any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa. Es pot apreciar que es va repintar la imatge tapant l'antiga policromia.<br /> <br /> Va ser dipositada en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector i representant de la parròquia. Té el número d'inventari MDCS 3956.</p> | 42.0956954,1.7991249 | 400694 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-1420.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91680 | Aplec dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-tossals | <p>L'aplec dels Tossals és una de les festes amb més història de Capolat. Se celebra el dia 15 d' agost, per la Mare de Déu d'Agost. Al matí es fa una missa a les restes de l'antic santuari de la Mare de Déu dels Tossals. En acabada la cerimònia religiosa, es fan actuacions <em>folk</em>, de cançó de taverna i es reparteix el pa dels pobres que cada any paga una casa diferent del poble.</p> <p>A migdia es fa un dinar popular amb brasa i a la tarda el ball d'acordió.</p> | 08045-143 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, a la Serra dels Tossals. | <p>L'aplec dels Tossals és una festa que se celebrava cada any per la Mare de Déu d'agost, al Santuari dels Tossals. Es va deixar de fer quan, a mitjans del segle XX, va ser destruït el santuari. A principis del segle XXI es va decidir donar un nou impuls a les ruïnes d'aquest lloc que havia estat tant emblemàtic pel municipi i es va recuperar la festivitat. Tot i això, els últims anys no s'ha celebrat per diversos motius.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||||||||||
| 91681 | Fira de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-marti-de-coforb | XXI | <p>La fira de Sant Martí de Coforb se celebra cada any el diumenge posterior a l'11 de novembre, dia de Sant Martí de Tours. La fira es fa en un espai a l'aire lliure situat al costat de l'església i es desenvolupen diversos actes. Per un costat es fa una fira de productes naturals, artesanals i de proximitat. A més a més, també es fa un esmorzar popular. A més, s'hi sumen diferents activitats que van variant cada any com per exemple vermuts musicals, dinar popular o concerts d'acordió.</p> | 08045-144 | Al recinte que hi ha al costat de l'església de Sant Martí de Coforb. | <p>La fira de Sant Martí de Coforb és una festivitat que es fa cada any el diumenge després de Sant Martí de Tours. La primera edició es va fer el 2015 i des de llavors s'ha fet cada any, amb l'excepció del 2020 a causa de l'epidèmia de Covid-19.</p> | 42.0910769,1.7922952 | 400123 | 4660594 | 08045 | Capolat | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||||||||
| 91710 | Rectoria de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVI / XVII / XVIII/ XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, planta pis i golfes. Té una distribució interna de 3 cossos paral·lels en la meitat nord de la casa. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest paral·lel a la façana sud. En els murs i cantoneres s’observen característiques diferents que correspondrien a 3 moments constructius. L’edifici original (s. XVI) presenta un parament format per carreus desbastats (de pedra sorrenca i algun conglomerat) disposats en filades, amb un gruix de mur que oscil.la entre els 70 cm i els 80 cm, i carreus rectangulars desbastats que segueixen l’alineació de la filada. A la part corresponent als segles XVII i XVIII, els murs són d’acabat irregular constituït per pedres de mida i formes diverses, amb cantoneres de mida més gran, només desbastades i la majoritàriament de conglomerat. Per últim, l’ampliació del segle XIX mostra un paredat d’uns 45 cm de gruix, de menys qualitat i amb materials més petits (pedres, teula), arrebossat en algunes zones amb morter de calç pobre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta original del segle XVI està situada al mur sud de l’edifici i és d’arc de mig punt de dovelles de pedra picada sobre muntants del mateix material. La porta del pastador està formada per un gran bloc de conglomerat a forma de llinda plana, per sobre hi ha dues llosetes en triangle com a arc de descàrrega i els muntants són grans blocs de pedra picada. En el mur de ponent hi ha el portal del segle XVIII definit per un arc rebaixat constituït per blocs de pedra sorrenca picada i muntants del mateix material. La porta actual està situada en el mur nord i és d’arc rebaixat de maó de pla i muntants també de maó massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mur nord destaca una finestra de mida petita formada per llinda, muntants i ampit de pedra. Al mur sud actual hi ha la galeria de dos nivells amb obertura de forma rectangular definida per llinda de fusta recolzada sobre muntants formats per carreus de pedra picada; a banda i banda hi ha finestres emmarcades en maó massís. Al nivell de la planta destacar algunes de les finestres que són de llinda i brancals de pedra picada però de factura senzilla; la finestra nord del cos central és amb festejador. A l’interior de la planta baixa trobem obertures en els murs mitgers, són de muntants de pedra amb doella paral·lela i llinda de fusta. Les obertures de la planta primera són senzilles, en conjunt sense decoracions, amb les superfícies enguixades i els angles rectes. A la llar de foc la porta és amb llinda de fusta sobre muntants que tenen la superfície enguixada amb els angles bisellats; aquest espai té una porta al mur sud que és el resultat de reformar una finestra anterior de la qual es conserva part dels seus brancals de pedra picada amb els angles bisellats.</span></span></span></p> | 08045-145 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | <p><span><span><span>La rectoria no apareix esmentada en documentació fins l’any 1725. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel què fa les etapes constructives, durant el segle XVI la casa sembla estar definida per una estructura de dos cossos rectangulars, gairebé simètrics, separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal mirant al sud. L’edifici s’adossa al mur oest de l’església, emprant aquest com a paret oriental. A planta baixa, els dos cossos no presentaven cap divisió i el cos occidental actuaria com a distribuïdor. L'entrada estaria definida per una porta adovellada al mur meridional, a l’angle sud-est es troba l’escala de 2 trams amb graons de pedra que dona accés a la planta pis, i una porta al mur mitger amb accés al cos oriental, el qual actuaria com a estable. Des d’aquí hi hauria una porta amb accés directe a l’interior de l’església, actualment tapiada. A la planta pis, la sala ocupava el cos de ponent, probablement contenia l’escala d’accés a unes petites golfes i les dues portes d’accés a les dues habitacions en que estava dividit el cos de llevant. Durant aquest període la casa mostraria una alçada menor a l’actual, amb la carenera alineada amb la de l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XVII, es realitza una primera ampliació al costat de ponent, creant un tercer cos paral·lel i construint el pastador, amb el cos del forn a l'interior de l'edifici del XVI. El forn té una boca formada per un arc de mig punt monolític amb uns brancals d’un carreu per banda. La planta és ovalada, coberta amb volta de pedra i base de lloses. Talla amb portella de ferro d’època actual. Probablement durant aquesta època s’aixeca la casa. La ampliació cap al sud de l’amplada del pastador es realitza durant el segle següent (segle XVIII). Aquest fet comporta la construcció d’una nova porta d’accés a ponent. Al segle XIX es crea una nova ampliació cap el sud que absorbeix l’eixida i es creix en alçada fins aconseguir el perfil actual de teulada a dos vessants, moment que coincideix amb la construcció del pis dels masovers a la planta baixa amb una nova porta d’accés en el mur nord de l’edifici primigeni. A l'exterior i a pocs metres a l'oest de la casa hi trobem el paller, la planta baixa del qual també es va transformar en masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans del segle XX es va construir un petit espai adossat al mur oest, que tapia en part el portal occidental, on s’hi va instal·lar la centraleta telefònica.</span></span></span></p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1451bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1452bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1453bo.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A 25 m al nord-oest hi ha el paller de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. A uns 20 m al sud-oest, sota un marge, es troba el pou. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91714 | Cal Llengot o Cal Teresa (Casa Rural L'Estable) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llengot-o-cal-teresa-casa-rural-lestable | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII / XIX / XX | <p><span><span><span><span>L’actual casa rural L’Estable conserva els murs de 50 cm de gruix del segle XVIII de l’edifici conegut com a Cal Llengot o Cal Teresa, un edifici de planta quadrangular que constava de tres pisos; planta baixa, planta pis i golfes. </span></span></span></span></p> | 08045-146 | Zona de Capolat, sota l’església de Sant Martí de Capolat. | <p><span><span><span>La primera menció documental de Cal Llengot és al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. El 1851 les terres on actualment s’edifica Cal Llengot eren propietat de l’amo del mas Puig, el qual les cedeix al seu germà (Simon Canudes Puig i Muntanyà) l’any 1851 i aquest a la seva muller l’any 1855. El 1857 les terres són venudes perpètuament i sense esperança de recobrar als germans Soler i Casals naturals de Vilada, els quals hi construiran una casa anomenada vulgarment com a Cal Teresa. L'any 1871 les terres i la masoveria edificada són venudes perpètuament i sense esperança de ser recobrada al regent de l’església parroquial de Sant Martí de Capolat com a laica i privada persona a Pau Canudes i Canudes, natural de Casserres. La masoveria serà de Pau Canudes i Canudes fins el 1888, quan la ven perpètuament a Ramon Badia i Serra però li arrenda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici abans de la rehabilitació com a casa rural senyalava 3 moments constructius, un dels segles XVIII-XIX, on la casa presentaria una planta gairebé quadrada amb la façana orientada al sud-est, un el segle XIX, quan s'annexa a l'oest un primer afegit que ocupa tota la llargada i l’alçada de la casa originària; i un altre el segle XX, quan s’amplia un altre annex al mur nord. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui dia, aquest edifici ha estat transformat en caseta de turisme rural. </span></span></span></p> | 42.0761600,1.7518100 | 396750 | 4658986 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1461bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1462.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91718 | Camí ral de Travil a Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-travil-a-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Bona part del camí va quedar destruït per la carretera, i la part que es conserva està plena de vegetació. | <p>El camí ral de Travil a Capolat era un dels camins més importants d'aquesta zona del municipi. Actualment, gran part del seu traçat ha estat substituït per la carretera que uneix Travil i Capolat. Tot i això, encara es conserva un petit tram del camí entre Casòliba i Tressera, que, <span><span><span><span><span><span>en creuar la carena del Morral de Tresserra es desvia cap al nord i fa més drecera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La part del camí conservat, tot i que se'n pot endevinar el traçat, està molt deixat i ple de vegetació. En un punt del camí s'ha conservat un </span></span></span></span></span></span>gual que salva el desnivell de 2,40 m d'una cinglera.</p> | 08045-147 | El camí seguia el traçat de la carretera de Travil a Capolat, menys en un tram entre Casòliba i Tresserra, on es desvia. | <p>Els camins rals han estat les vies de comunicació importants al llarg de la història, fins a la construcció de les carreteres actuals. Eren els camins públics principals d'un territori, per on es movien les persones i el comerç. Tots ells eren patrimoni de la corona i estava sota la protecció dels reis, d'aquí el seu nom de camins reials o camins rals.</p> <p>En el cas de l'actual municipi de Capolat en trobem de diferents. Aquest unia el poble de Travil amb el de Capolat. Existia una prolongació del camí que continuava cap a la Vall d'Ora, però no se sap si aquesta tenia la mateixa categoria de camí ral o era un camí normal.</p> | 42.0783693,1.7240006 | 394454 | 4659265 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-1470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-1471.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91744 | Camí ral d'Avià a Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-davia-a-coll-de-jou | <p><span><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | No està conservat en la seva totalitat, només es conserven alguns trams. | <p>Camí de bast que anava des d'Avià, començant a l'altura de Serrapinyana, fins a Coll de Jou passant per Ferners. El camí circula pel vessant esquerre de la riera de Clarà, per la costa de Serrapinyana fins al pla de Barons. A Barons continua cap a la Coma, d'allà va cap a la Serreta on circula per la zona on hi havia hagut les terres de conreu de la Serreta, després comença a guanyar altura seguint el curs del torrent de la Font del Teix i més tard flanqueja la serra de la Tossa a mitjana alçada passant per la Mesquita i les Guixeres fins a arribar a Coll de Jou.</p> <p>Actualment, el camí s'ha vist afectat per pistes forestals, la carretera de Coforb a Farners, la carretera de Berga a Sant Llorenç i les pistes d'accés a diferents masies. Es conserva en bon estat una part del seu traçat, amb alguns punts on encara es poden veure els empedrats, graons de pedra, trencaaigües i murs de contenció. Aquest és el cas del tram que arriba fins a la casa de Barons.</p> | 08045-148 | Camí que unia Avià amb Coll de Jou, començant pels voltants del mas Serrapinyana i passant per Farners. | <p>Aquest era un camí de bast, és a dir, que permetia el pas d'animals de ferradura. Era un dels camins de la zona. Era utilitzat per a l'explotació agro-forestal del vessant esquerre de la riera de Clarà, comunicant les zones de carboneig i les artigues que ocupen bona part d'aquest vessant.</p> <p>Des de Farners tenia una prolongació que continuava cap a coll de Jou i per extensió a la Vall de Lord o Castellar del Riu.</p> | 42.0791828,1.7833310 | 399363 | 4659284 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-148_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-1480.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91755 | Col·lecció d'objectes procedents de Capolat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-procedents-de-capolat-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>Serra, R.; Bernadich, A.; Rota, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. </p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té una gran col·lecció d'objectes procedents de Capolat. El més important de tots és la Mare de Déu dels Tossals, però se'n conserven d'altres provinents d'altres esglésies del municipi.<br /> <br /> La col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat compta amb una escultura barroca, del segle XVIII, de la Marededeu del Roser, tallada amb fusta i policromada; una imatge del segle XIX de Santa Filomena jacent vestida amb roba de llana, seda i fil d'or; una creu d'altar del segle XVIII procedent de l'altar major de l'església; una creu processional del segle XIX feta de fusta i metall; un calze d'argent del segle XIX; una patena d'argent daurada del segle XIX; una patena de combregar de metall acompanyada amb una funda de lli, del segle XIX; un grup de quatre canelobres d'altar iguals, del segle XIX, de llautó i ferro, amb base piramidal, fus cilíndric amb nus central i part superior amb plat circular; dos canelobres iguals del segle XIX, fets de llautó i ferro, i amb base piramidal i part superior amb plat circular; faristol d'altar del segle XX, fet de llautó; canelobre d'altar del segle XVIII tallat en fusta; una bacina amb la imatge de la Marededeu, feta al segle XVIII en argent, fusta i llauna; i una bacina del segle XVI-XVII de llautó i amb decoració en relleu; un penó de seda, fusta i llautó, amb l'anagrama marià brodat; un paraigua de viàtic del segle XX; un drap de funerals del segle XX fet de seda; un faldellí de seda, fil i fil d'or, fet al segle XX; i un apagallums consistent en una canya coronada amb un barret de llauna, del segle XX.<br /> <br /> Pel que fa als objectes procedents de Sant Quintí de Travil hi trobem els següents: una imatge de la Marededeu del Roser del segle XVIII, d'estil barroc tallada en fusta; un crucifix de fusta i guix fet a finals del segle XVIII; un calze d'argent fet al segle XIX; i dues bacines de llautó fetes entre els segles XVI i XVII, amb decoració en relleu al voltant del botó central.</p> | 08045-149 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>Els objectes procedents de Sant Quintí de Travil i de Sant Martí de Capolat van ser dipositats al museu l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector de la parròquia.</p> | 42.0956934,1.7991035 | 400693 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1491.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 96|98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91770 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> <p>SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVI / XVII / XVIII | <p><span><span><span>Casa de planta trapezoïdal de grans dimensions. L’edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una distribució de tres cossos paral·lels orientats longitudinalment de nord-oest a sud-est, un cos perpendicular a aquests que ocupa l’angle oest, i una eixida amb grans obertures en els tres nivells a la façana sud-est. Els murs corresponents a l’edifici del segle XVI tenen un gruix de 90 cm, fets amb carreus desbastats de mida diversa i disposats en filades irregulars, mentre que la resta estan fets amb pedres de diferent forma i mida, amb un gruix de 70 cm. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel què fa les obertures, hi ha una gran variabilitat. La porta principal del XVI té arc de mig punt format per dovelles de gran longitud, mentre que la porta d’accés actual té arc rebaixat i la d’accés a l’ampliació del XVII té llinda plana, monolítica decorada amb el gravat d'una capelleta envoltada de tres estrelles de 6 i 7 puntes i la data '1686'. A la planta pis es conserven dues portes del segle XVIII de format rectangular, constituïda per una llinda monolítica decorada que es recolza sobre muntants fets amb carreus. Una porta inscrita a la llinda la data “1717” acompanyada de l'anagrama de Crist, la creu i els tres claus de la passió. L’altra presenta les arestes decorades amb motllures de mitja canya i té un arc de descàrrega format per un arc rebaixat de lloses a plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les finestres de la planta baixa són de petites dimensions amb llinda i muntants monolítics de pedra sorrenca. La majoria de les finestres dels dos pisos són de muntants, llinda i ampit de pedra treballada, i en alguns casos amb motllura i decoració. Té coberta a quatre vessants amb una petita carenera de nord-oest a sud-est forçada al no tenir una planta quadrada. </span></span></span></p> | 08045-150 | Zona de Capolat, a l’extrem meridional del morral del Puig. | <p><span><span><span>El mas Puig, antigament mas Pujols, ja era habitat l’any 1383. Sempre ha estat en mans de la família Pujols, després Puig, a partir del 1841.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVI. Durant aquest període la casa constava d’una estructura de dos cossos rectangulars paral·lels separats per un mur mitger, orientat de nord-oest a sud-est, i un cos de planta rectangular de capçalera perpendicular a aquests en la banda septentrional. A planta baixa, la porta principal estava situada en el cos oriental que actuava com a distribuïdor. Possiblement l’escala d’accés al primer pis estava adossada al mur de llevant. A la planta pis, la sala ocupava tot el cos oriental, que actuava com a distribuïdor. El cos occidental estava dividit en dues habitacions per un envà, les dues amb accés des de la sala. El cos septentrional també estava dividit en dos àmbits per un envà, també amb accés des de la sala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVII, probablement 1686, s’adossa un cos a la banda de llevant que ocupa tota la longitud del mur d’aquest sector. L’accés es localitzava a la façana principal i probablement l’espai era dedicat a estables. A la planta pis s’habilita una porta d’accés des de la sala, on es conserven uns fogons a l’angle nord d’aquest espai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII es realitza la construcció de l’eixida que, probablement, es fa en dos temps. En primer lloc s’avança fins la primera línia d’arcs a planta baixa, a la planta pis s’elimina el mur del XVI, s’engrandeix la sala cap el sud, s’aconsegueix una habitació més a l’ala de ponent i es fa la nova escala. A la sala, en aquest moment, es construeix una pica en l’angle sud i la capelleta en el mur de ponent. En un moment posterior es fan les voltes de pedra i encofrat de tots els cossos de l’edifici a la planta baixa i es tapia la porta d’accés interior de l’ampliació del XVII. Es converteixen en estables els àmbits de la planta baixa al mateix temps que es compartimenten i es fan accessos des del distribuïdor i l’escala. Probable també és el moment en què es construeix el pou proper al mas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una segona fase s’avança l’eixida fins el nivell actual i s’eleva la casa en la seva totalitat. A planta baixa es fa la volta de rajola amb llunetes que afecta l’eixida, a la planta pis es construeix l’eixida en els pisos superiors, provocant el tapiat de la pica i la conversió de la finestra de la sala en una porta. Probablement en aquesta època es construeix la pallissa antiga i la gran era.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al segle XIX s’engrandeix la pallissa vella i probablement es fa la nova. En aquest període també es construeix el pou amb safareig més llunyà del mas.</span></span></span></p> | 42.0700400,1.7473100 | 396368 | 4658312 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-15013.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Sota l’escala de la planta baixa es conserven fornícules (ponedores o covadores), una sèrie de forats quadrangulars disposats en dues rengleres horitzontals. A la sala de la planta pis hi ha una aigüera rectangular flanquejada per sengles replans, i empotrada al mur en una fornícula coronada amb arc rebaixat fet de llosetes en disposició radial. No conserva l’aiguamanil. També hi ha una petita capella que presideix la sala. Es tracta d’una fornícula amb arc de mig punt, decorada amb motllures de guix emmotllat a l'interior. Tanca amb dos porticons de fusta, dividits amb quarterons de perfil motllurat i decorats amb una rosassa en baix relleu al seu interior. Al mur nord s localitza un fogó d'un sol foc fet amb totxos, sobre del qual s'hi disposa una fornícula quadrada i, a sota, la cendrera quadrangular.A la façana meridional de la casa es conserva un gran cos de galeries format per tres nivells sobreposats i amb triple arcada cadascun. Els de la planta baixa són d’arc de mig punt i tenen una alçada superior, formats per dovelles curtes, muntants i pilars de pedra sorrenca picada sobre un ampit massís coronat per una filera de grans rajoles de pla. En aquesta planta, el conjunt dels arcs estan flanquejats per un estable a la banda de ponent i un gran arc que prolonga la eixida cap a llevant i manté les mateixes característiques constructives. A la primera planta, els arcs són d’ansa-paner, estan fets amb dovelles curtes sobre impostes motllurades i columnes de planta quadrada, tot plegat de pedra sorrenca. L’ampit és massís i està coronat per una filera de llargs carreus de pedra sorrenca amb motllura que sobresurt del mur, actualment molt erosionats. En aquesta planta, els arcs estan flanquejats per dues habitacions amb finestra a la mateixa façana que, posteriorment, es reconverteixen en balcó. A les golfes, els arcs són de menors dimensions i de mig punt fets amb maó massís a plec de llibre sobre muntants de carreus de pedra sorrenca. Els ampits són calats, de motius geomètrics coronats per una triple filera de rajoles.L’antiga pallissa, situada a pocs metres al nord-oest, està enrunada a causa d’un incendi produït per un llamp. Al nord-est de la casa es troba una pallissa més moderna de petites dimensions que té adossat un cobert tancat i a la banda de llevant d’aquest edifici es troba una pallissa actual amb formigó i totxanes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91771 | Font Trasserres o de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trasserres-o-de-la-salut | <p>La font és coneguda com a font Trasserres o font de la Salut i està situada al costat d'una cinglera amb una gran balma. Està a tocar de la carretera que va de Capolat a Travil.</p> <p>La font consta d'un petit dipòsit de teula construït entre les roques naturals del terreny. L'aigua surt per un tub i en tocar el terra, es filtra entre les pedres que hi ha allà. Al davant de la font hi ha un conjunt de pedres alineades que formen un canal o camí que porta fins a la font. En el dipòsit hi ha clavat un cartell de la Diputació de Barcelona amb el nom de la font i on es pot trobar un codi QR que porta a la web on hi ha la informació de l'última anàlisi feta per la diputació a l'aigua de la font.</p> | 08045-151 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | 42.0861630,1.7373850 | 395574 | 4660114 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | L'aigua d'aquesta font està catalogada com a 'aigua sense garantia sanitària'. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||||||||
| 91772 | Mirador del Roc Codós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-roc-codos | <p>El mirador del Roc Codós està situat en els cingles de Capolat, que són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà. Aquest mur rocós representa la frontera entre la zona de plana i la de muntanya. Des del mirador es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya Central, i, especialment, de la zona del Baix Berguedà.</p> <p>En general, tota la zona alta dels cingles té una gran vista, però en aquest punt concret s'hi va habilitar un mirador amb una barana i un banc on poder-se asseure a gaudir de les vistes. Al costat del mirador hi ha una senyera.</p> | 08045-152 | Es troba a la zona de Capolat, just a la frontera entre Capolat i L'Espunyola. | 42.0652565,1.7523998 | 396782 | 4657775 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91772-1522.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sanchez Soler i Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||||
| 91774 | Runers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runers | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016). Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII / XIX / XX | <p><span><span><span>Casa de planta irregular degut a les diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lel. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els murs exteriors de la casa, tot i l’acurat rejuntat amb morter de calç, es poden diferenciar dos tipus d'acabat. A la part baixa, els murs són de 70 cm de gruix i mostren un parament de lloses i pedres desbastades de tipus sorrenc i conglomerat disposades de manera força regular en filada. En aquesta part, les cantoneres estan fetes amb lloses de pedra sorrenca ben tallades de mida semblant a les pedres dels murs. La part alta de la casa és feta amb murs que mostren pedres bastes disposades irregularment. Les cantoneres estan formades per carreus de mida més gran que els que formen els murs i fetes de conglomerat amb alguna sorrenca. D'altra banda, a l'afegit oest, el mur té 50 cm de gruix, la superfície d’aquests no mostra el rejuntat de morter de calç que es pot veure a la casa i estan fets amb pedra sorrenca i conglomerat de mida diversa amb moltes lloses de mida petita tot unit amb fang. Les cantoneres estan formades per carreus de conglomerat i alguna sorrenca de mida molt superior a les de la casa. L'interior és compartimentat per un mur mitger de 60 cm de gruix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les portes exteriors de la casa tenen llinda de fusta i els muntants gairebé no es diferencien de la resta dels murs. Les finestres de la planta pis han estat modificades. A la façana principal, la central té llinda de pedra sorrenca, muntants de maó pla i ampit de pedra sorrenca motllurat a la part inferior. L’única finestra original és la que està tapiada i correspon a l’habitació de l’angle est, de llinda, muntants i ampit monolítics de pedra sorrenca. Les finestres de la zona reformada tenen llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien dels murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-est a sud-oest, perpendicular a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa té dos nivells, estava inicialment separada de la casa en paral·lel al seu mur nord-est i més tard s’hi adossa. Al mur sud-est de la pallissa s’hi adossa una altra estructura, possiblement un femer a planta baixa i una pallissa en la superior.</span></span></span></p> | 08045-153 | Zona de Capolat, al serrat de Runers, a la serra dels Tossals. | <p><span><span><span>La primera referència documental del mas Runers és de 1315, habitat per Ponç de Runers. El 1421 era habitada per Guillem de Runers i el 1566, per Joan Antic i Moixí. L'any 1796 Runers estava aglevada dins del mas del Puig, sent venuda amb dret i facultat de lluir i reivindicar l’any 1851 a Ramon Marginet i Vilartimó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la casa sembla que estava definida per una estructura de dos cossos rectangulars de diferent amplada, separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. A planta baixa, sembla que en el cos de llevant hi havia el foc a terra i el pastador i el cos de ponent actuava de distribuïdor i galliner (es poden veure forats al mur per les ponedores). A la planta pis i sota teulada s’hi deurien trobar les habitacions. Durant aquest segle es puja la casa, a nivell de planta baixa s’estreny la porta central del mur mitger que comunicava els dos cossos i es construeix l'escala actual d'accés al pis, habilitant gran part del cos de llevant de la planta baixa com a estables amb la construcció de les menjadores. La planta pis tenia una distribució semblant a l’actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX s’eleven les golfes, un pilar central puja fins a la teulada i actua de suport del carener, el qual es compartimenta amb envans i es destina a habitacions i graners. A l’angle nord-oest hi ha la comuna. A la banda de ponent s’adossa una estructura aprofitant en part l’estructura del forn i s’adapta sota el pendent de la teulada d’aquest sector que s’allarga a tal efecte. La planta baixa es destina a estables amb accés directe des de l’exterior, a la planta pis es fa una habitació i a les golfes es fan més graners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement durant aquesta època es construeix el paller situat a la banda nord i separat de la casa, el qual s’uneix amb el mur de la casa al segle XX. Això provoca el tapiat de la finestra del mur nord, i es construeix l'annex destinat a paller i corts que es localitza a la banda nord-est. </span></span></span></p> | 42.0822600,1.7457300 | 396257 | 4659671 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91774-1530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91774-1531.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la planta pis es conserven uns antics fogons del segle XIX encastats en el mur mitger i reconvertits en armari. Únicament es conserven els porticons i cada un està dividit en dos quarterons en disposició vertical, emmarcats per motllures decoratives. Els quarterons inferiors contenen, a més, un motiu calat en forma de rosassa de sis puntes. A les golfes es conserva la comuna, un petit espai quadrangular amb finestra. Té una post horitzontal situada entre dues parets i al centre, a poca altura del nivell del terra, s'obre un forat que dóna a un pou mort. El forat es cobreix amb una tapa circular de fusta de 25 cm de diàmetre. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91775 | Retaule de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>El retaule de l'altar major de Sant Martí de Capolat és d'estructura arquitectònica, amb línies senzilles. Està decorat amb relleus i policromia. En el cos central, la policromia imita el marbre d'un color crema. Al centre d'aquest cos hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Martí.</p> <p>La imatge de Sant Martí Bisbe és una talla de fusta policromada. Està dret amb el genoll esquerre lleugerament avançat. La túnica daurada i blanca que porta va cenyida a la cintura i sobre les espatlles té un mantell de color daurat, blanc i vermell. Porta la mitra de bisbe i el bàcul de fusta a la mà dreta. La tipologia és molt similar a la imatge de la Marededeu del Roser que hi havia a l'església i que actualment es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> <p>Al costat de la fornícula hi ha dues peanyes amb les escultures, de menor mida, de Sant Antoni Abat i Sant Ramon Nonat. Als costats exteriors d'aquestes figures hi ha uns pilars que les separen de dues imatges més de sants: Sant Cristòfol a l'esquerra i Sant Sebastià a la dreta.</p> <p>El pis superior forma una motllura arquitectònica amb forma d'arc a la part central. Està decorada amb relleus vegetals de color daurat. Sobre aquesta motllura, en els punts on acaben els pilars, hi ha dues figures d'àngels agenollats amb les ales esteses, i, a la part central, la de la Puríssima amb una orla de raigs solars.</p> <p>Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal de totxo i guix construït expressament per l'altar i una graonada de tres graons. Aquest pedestal està, igual que el retaule, pintat imitant el marbre i amb purpurina daurada. Sota la fornícula hi ha una capelleta de fusta amb una porta d'arc detallat i dues columnes salomòniques a la façana.</p> | 08045-154 | Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi. | <p>És possible que les figures dels àngels i la Puríssima fossin un conjunt corresponent a un retaule anterior. La imatge de Sant Martí és barroca, i podria ser del mateix autor de la Marededeu del Roser. En construir-se, al segle XX, el nou retaule, s'haurien aprofitat aquestes imatges que ja es trobaven a l'església. L'autor tant del retaule com de les imatges és desconegut.</p> | 42.0782180,1.7530113 | 396853 | 4659213 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91775-154.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Desconegut | 96|98|99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91800 | Col·lecció d'objectes de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>A l'interior de l'església de Sant Martí de Coforb hi podem trobar alguns elements destacables: Per un costat trobem la Marededeu del Roser, una escultura feta de fusta, roba i llautó. Va ser elaborada al segle XIX i representa a la Verge vestida amb túnica blau cel i un mantell blau fosc, sobre una peanya de fusta circular. Porta al nen en braços, també vestit amb una túnica del mateix color. El nen presenta només els braços i la cara policromats, la resta del cos està format per travessers de fusta amb forma. La Marededeu està dreta amb el cap una mica inclinat a la dreta, coronada. Té les dues mans cap endavant. Amb la dreta subjecta el rosari mentre que amb l'esquerra aguanta el nen Jesús. El nen també està coronat i amb les mans cap amunt aguantant un rosari amb l'esquerra. Al cap porta un mantell de punt.<br /> <br /> Una creu d'altar de llautó, feta al segle XIX. La creu es recolza sobre un peu circular. Està decorada amb relleus a la cara frontal. Els extrems superiors de la creu tenen forma trilobulada amb caps de querubins al centre. A l'encreuament hi ha una imatge de Crist crucificat i altres figures i símbols de la passió als braços, amb els anagrames de l'alfa i l'omega als extrems del braç horitzontal. El revers és llis.<br /> <br /> Corones de llum de ferro del segle XX. Aquestes corones de llum estan formades per dos cèrcols hexagonals de diàmetres diferents. El més gran es troba a la part superior, mentre que el menor està situat a la part inferior. La decoració és de rombes calats a cada cara i sis dolles tubulars a la intersecció dels costats del cèrcol superior, sobre les que hi ha bombetes. El conjunt està unit amb cadenes que després del cèrcol inferior pengen cap avall i s'uneixen al centre, d'on penja una creu. Hi ha dues corones, una a cada costat de la nau.</p> | 08045-155 | Zona de l'antiga parròquia de Coforb, a l'extrem orient de l'actual municipi de Capolat. | 42.0911091,1.7923191 | 400125 | 4660598 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91800-1550.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||
| 91807 | Can Penjorella Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penjorella-nou | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII / XIX / XX | L'edifici es troba en runes i cobert per vegetació. | <p><span><span><span>Casa de planta gairebé quadrada amb murs d’uns 50 cm fets de pedra sorrenca de mida mitjana i forma diversa, pedres petites a les juntes, cantoneres formades amb grans blocs de pedres i tot plegat lligat amb fang. L’edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes i presenta una distribució de dos cossos paral·lels. A la façana principal, a nivell de la planta baixa, es troba la porta d'entrada, feta amb muntants de maó massís i llinda del mateix material formant un arc lleugerament rebaixat. En aquesta planta també es localitza una lluerna emmarcada amb pedra picada. Al mur sud de la planta pis hi ha dues finestres amb arc rebaixat de maó massís de pla sobre muntants que no difereixen de l’estructura del mur. A la façana nord tant sols es troben obertures a nivell de la planta pis, formades per muntants de pedra desbastada amb llinda de fusta, una d'elles correspon a una comuna amb voladís sobre el femer. La documentació gràfica permet saber que hi havia unes petites golfes amb una finestra al sud, quasi sota el carener. Tenia la coberta, avui enrunada, a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud i perpendicular a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossada a la façana de llevant hi ha la pallissa, adossada a la façana de ponent hi han les corts i al costat del mur nord es troben uns restes de murs que podrien correspondre al femer.</span></span></span></p> | 08045-157 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>La primera menció documental la trobem en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” elaborat l’any 1856, on consta com a Caseta de Baix. Les terres on aquesta s’edifica eren propietat del mas Puig. Al 1852 Joan Canudes Puig i Muntanyà, amo de les terres, les cedeix al seu germà, Martí Canudes i Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVIII, quan la casa sembla que estava definida per una estructura de dos cossos orientats nord-sud i separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. A planta baixa, el cos de llevant estava dividit en dos espais, el cos de ponent no tenia cap divisió i actua com a distribuïdor, l’escala estaria situada en l’angle sud-oest, probablement tota la planta estaria destinada al bestiar. A la planta pis, la sala amb el foc a terra i els fogons ocuparien el cos de ponent, mentre que el cos de llevant estaria dividit en dues habitacions separades per un envà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa estaria inicialment separada de la casa, tindria dos nivells i una escala de pedra d’accés al nivell superior situada a la façana sud. Durant aquest període es forada el pou a uns metres de la façana sud de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement, a principis del segle XIX s’enllaça la casa amb la pallissa, la planta baixa d’aquest espai es dedica a corts i el segon nivell s’habilita com a habitatge amb una porta d’accés des d’una habitació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX s’adossen unes corts al mur oest de la casa i es reformen les portes i finestres amb la construcció de llindes o muntants de maó massís.</span></span></span></p> | 42.0722400,1.7506600 | 396649 | 4658552 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91807-1571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91807-1572.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo, Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A pocs metres de la façana sud de la casa hi trobem les restes d’un pou, de planta circular i d'uns quatre metres de profunditat. Proper a la casa també es troba una balma d’arnes. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||
| 91808 | Pou de Can Penjorella Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-penjorella-nou | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | L'estructura del pou està alterada per la vegetació i una balla de ferro que en cobreix la boca. | <p><span><span><span>Pou de planta circular amb murs d’uns 30 cm gruix. Actualment la meitat de cos exterior del pou està enrunat. L’obertura no tenia festejador, el seu marc sembla haver estat reformat al segle XX i era de maó massís, col·locat de pla.</span></span></span></p> | 08045-158 | Zona de Capolat, Can Penjorella Nou. | 42.0720900,1.7505900 | 396643 | 4658536 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91808-1582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91808-1583.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo, Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91811 | Col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>A l'interior de l'església de Sant Martí de Capolat encara hi ha un conjunt d'objectes litúrgics i decoratius. A la sagristia hi ha una calaixera del segle XIX, feta de fusta i metall, amb cinc calaixos de l'amplada del buc; un armari del segle XIX de fusta i ferro, amb dues portes amb motllures que delimiten dos plafons a cada porta units al buc amb frontisses planes; una bacina, del segle XX, circular i llisa amb botó central i forat on hi hauria anat encaixada una imatge; una bacina del segle XX feta d'aram i ceràmica, amb la imatge de Sant Isidre al Centre; i un salpasser i una caldereta del segle XX, fets de llautó i zenc. A la capella esquerra de l'església s'hi pot observar una corona de llum del segle XIX, feta de llautó. Consta d'un cèrcol de llautó calat i decorat amb una sanefa, flanquejat per sis dolles tubulars que emmarquen els grups decoratius i que suporten sis ciris. El conjunt penja de sis cadenes que s'uneixen a un caputxó cònic que penja sota el cèrcol. A la nau hi ha un confessionari dels segles XIX-XX, fet de fusta amb una cortina de color lila; i un banc de fusta del segle XIX pintat de color marró amb respatller i faldó retallat amb forma ondulant.</p> | 08045-159 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi | 42.0782142,1.7530991 | 396860 | 4659212 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91811-1590.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||||
| 91815 | Campanes de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Una de les campanes està el bon estat, l'altra està bastant rovellada. | <p>Dues campanes del campanar de Sant Martí de Capolat. Una d'elles és de 1957, sola fa 51x60 cm i amb el cavall 80x120x60. Està feta de ferro, bastant rovellat, i conserva el cavall que la subjecta a les parets del campanar. A la paret exterior, en relleu, s'hi pot veure una creu sobre un peu i la inscripció 'SANTA MARIA DELS TOSSALS. CAPOLAT 1957'.<br /> <br /> L'altra campana té una mida de 55 x 51 cm i està subjecta a una barra de ferro horitzontal mitjançant una cadena. La paret externa està decorada, en relleu, amb la imatge de la Puríssima a un costat, i la del Sagrat Cor a l'altre. El relleu va acompanyat de la inscripció 'AÑO SANTO DE 1950 / SANTA MARÍA'; 'FUNDICIÓN DE CAMPANAS Y RELOJES DE TORRE. MIRANDA DE EBRO (ESPAÑA) [....] DE PEREA'. El batall de la campana és de ferro forjat.</p> | 08045-160 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi | <p>La campana de 1957 havia d'anar al Santuari dels Tossals, però ja estava enderrocat, és per això que mai la van portar allà i la van aprofitar per a l'església de Sant Martí de Capolat.<br /> <br /> L'altra campana va ser elaborada l'any 1950 a Miranda de Ebro pel taller de Perea.</p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 1857/1950 | 08045 | Capolat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-1600.jpg | Física | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Una de les campanes Tallers Perea | 98|2194 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||
| 91816 | Comamorera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comamorera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII / XIX / XX | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular adossada a un marge. L’edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució interna de tres cossos paral·lels. Els murs estan fets amb pedres desbastades força grans barrejades amb d'altres de petites i irregulars, les cantoneres estan formades per grans pedres desbastades i aplanades a les cares vistes, i tot plegat cohesionat amb fang. El mur de ponent mostra un regruix actual fet amb maó massís posat de pla. Les obertures han estat modificades, sobretot s'han augmentat les dimensions de les finestres, i la porta d'entrada estava feta amb muntants i arc rebaixat a plec de llibre, tot de maó massís. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal. </span></span></span></p> | 08045-161 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Comamorera va ser construïda l’any 1853 i n’eren propietaris Josep Arissó i Aloi, Martí Julió i Josep Tuyet, també propietaris de Paredada. Es troba documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. Anterior a la construcció, al 1842, les terres formaven part del mas Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala tres moments constructius. El primer al segle XIX, quan la casa semblaria estar definida per una estructura de tres cossos separats per envans que es recolzaven en dos pilars centrals, alineats d’est a oest, que actuaven de suport de l’estructura. La planta baixa, adossada a un marge, estava destinada al bestiar i probablement no tenia compartimentació, l’escala d’accés estava situada entre la porta d’accés i el pilar de ponent. A la planta pis, en el mur sud del cos central hi havia la sala amb l’aigüera, i al mur nord, la llar de foc, el forn i la cuina. Les habitacions estaven situades en els cossos de ponent i de llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El paller mostraria un pilar a la façana i un altre a l'interior i dos nivells amb una escala exterior de pedra adossada al mur de llevant per accedir a la planta superior per una porta lateral. Probablement durant aquest període també es va construir l’estructura adossada al mur de llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En les reformes de la segona meitat del segle XX s’adossa una paret nova de maó en el mur de ponent i es modificat gairebé totes les obertures.</span></span></span></p> | 42.0686600,1.7561700 | 397099 | 4658148 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1614.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Adossat al mur nord sobre el marge hi ha el cos derruït del forn. Adossada al mur de llevant hi ha una estructura enrunada, en desconeixem el seu ús. Uns metres a ponent hi ha una gran pallissa amb dos pilars centrals de suport i dos nivells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91848 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material.Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes, té la coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. L'edifici està adossat a un marge, aquest fet permet tenir accés a peu pla a la planta baixa i al primer pis. Adossat a l'est de la casa trobem un annex de dos nivells, la part baixa destinada al bestiar i la part superior a mode d'eixida i assecador, amb aquest annex es comunica la casa amb la part superior de la masoveria. A llevant de la masoveria hi havia una antiga pallissa que va patir un incendi i es va enderrocar, en l’espai que ocupava actualment hi ha un hort.</p> <p>En quant a l'estructura, en podem destacar diversos elements:</p> <p>Els murs de la planta baixa oscil·len entre 75cm i 65cm i estan fets amb pedres irregulars lligades amb fang. A la planta pis,<span><span><span><span><span><span> els murs exteriors tenen un gruix d’uns 60 cm, el mur mitger és de 30 cm i la resta de compartimentacions es fan amb envans que semblen molt moderns.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les obertures originals es conserva</span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l’antiga porta d’accés a la casa, té llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien de la resta del mur i la dovella és esbiaixada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els sostres de la casa probablement eren de revoltó de guix encofrat. Varen ser substituïts arran de les reformes de 1987. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’eixida conserva el sostre original, hi ha jàsseres orientades d’est a oest recolzades sobre els grans pilars centrals i els murs est de la casa i masoveria, cairats de nord a sud sobre les jàsseres i empostissat de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta en la casa és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els elements de suport han estat modificats en el marc de les reformes realitzades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’eixida té la coberta d’un sol vessant inclinat al sud.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-162 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat el trencant de Riera, el proper a la dreta porta fins la casa. | <p>Des del punt de vista documental, tenim constància del mas Sorribes a partir del 1557, quan Joan Barart apareix com a habitant al mas de l'Olzinella de Coforb i amo del mas Sorribes. El 10 d'abril de 1616 Joan Codina, àlies Barart, ven a Francesc Àries, pages de Berga, la casa, mas i heretat de Sorribes per 264 lliures. Al 26 de novembre de 1682 Pau Creu, pagès de Coforb, ven a Josep Freixes i Santaolària i a Francesca Oliba i Cardona, la seva muller, pel preu de 900 lliures el mas de Sorribes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>és probable que l'estructura originària de la casa sigui d’aquesta època, però, no tenim elements arquitectònics concrets per poder-ho precisar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa està a cavall d’un marge, així, a planta baixa només es disposa de la meitat de la superfície obrada, el seu interior s'estructura en dos cossos (el de llevant és de majors dimensions) separats per un mur mitger orientat de nord a sud. En el cos oriental es troba l’antiga porta d’accés, oberta en el mur est, en el mur nord (adossat al marge) hi ha quatre ponedores a mitja alçada i una menjadora de cap a cap. El cos occidental té una menjadora adossada al mur oest, també és visible restes de sutge a mitja alçada, no es pot determinar el seu origen. No s’observa cap indici de l’existència d’una escala interior que comuniqués els diferents nivells de la casa. La planta pis ha estat totalment reformada i la descripció dels elements d’aquesta planta ens l’han proporcionat els actuals propietaris. L’escala de comunicació amb el nivell inferior és de pedra i està situada a l’eixida. La sala estava situada en el cos occidental, tenia un envà central que separava la cuina del menjador, en el seu mur occidental es situaven, consecutivament i de nord a sud, la llar de foc, la boca del forn, els fogons i la pica. En el cos oriental hi havia un espai, que actuava com a distribuïdor, amb accés a l’exterior, a l’eixida i a dues habitacions i una escala d’accés a les golfes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A les golfes hi havien habitacions i els graners.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix la masoveria separada uns metres a llevant de la casa. En el mateix moment, aprofitant l’espai entre els dos edificis, es construeix una gran eixida que a Sorribes té una utilitat molt més funcional que a la resta de les cases. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’eixida es fa en base a dos grans pilars centrals que actuen de suport de l’estructura, creant un espai cobert on es localitza l’escala que comunica la planta baixa amb la planta pis de la casa. A planta baixa, inicialment hi havia un corral. La primera planta està oberta cap el sud actuava com assecador, aquí es localitza la pica del boll i la fogaina.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es realitzen reformes en l’interior de la masoveria consistents en la substitució dels envans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> amb la darrera gran reforma realitzada a la casa, i que data del 1987, es varen substituir els sostres, es modificaren les obertures i s'arrebossaren els murs, per aquesta causa, no es possible fer una bona lectura de la seva estructura arquitectònica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També en aquesta època es substitueix el corral de la planta baixa de la masia per unes corts.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0918841,1.7930986 | 400191 | 4660682 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91848-planta-sorribes-i-conjunt.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91848-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91848-ponedores.png | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Dins de Sorribes, en destaquem dos elements arquitectònics:-Forn (segle XIX). Es tracta d'una boca de forn. L'arc i muntants estan tallats en un bloc monolític de pedra, porta gravada la inscripció: 'Any 1809”. No es conserva el cos del forn.-Ponedores (segle XVII). Es tracta d'unes ponedores per gallines encastades en el mur nord de la casa. Els forats estan delimitats per una sola llinda formada per una llosa col·locada horitzontalment sobre tres lloses en vertical i un replà format per dues lloses horitzontals. Dues ponedores més, de mides i característiques semblants, es troben en el mateix mur, prop del mur mitger. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91850 | Masoveria de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sorribes | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Es tracta d'una <span><span><span><span><span>casa de planta irregular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a causa de l’adaptació al terreny, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos irregulars contigus; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossada a la banda de ponent es troba l’eixida que a planta baixa es dedica al bestiar; aquest annex </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>comunica amb la casa gran. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la banda de llevant de la masoveria hi havia una pallissa que es va enderrocar a causa d’un incendi, actualment, en l’indret que ocupava hi ha un hort.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En destaquem varis elements de la seva estructura:</p> <p><span><span><span><span><span><span>L'aparell dels murs tant sols és visible en l'interior de la part baixa, ja que la superfície exterior es troba arrebossada. Tenen un gruix de 50 cm i en la seva construcció s'han emprat pedres irregulars i alguns carreus, només desbastats, de tipus sorrenc i conglomerat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En quant a les obertures,<span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a planta baixa hi ha dues portes en la façana sud. La porta de l’estable de la banda de llevant està formada per una llinda plana formada per un bloc monolític de pedra sorrenca sobre uns muntants que no es diferencien del propi mur, aquesta llinda porta gravada la data de realització de les reformes: </span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>1987</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>. La finestra que queda sobre aquesta porta té les mateixes característiques amb l’afegit de la data gravada (</span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>1796</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, els elements de suport han estat substituïts a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 08045-163 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat el trencant de Riera, el proper a la dreta porta fins la masoveria. | <p><span><span><span><span><span><span>No s’ha trobat constància documental sobre l’existència de la masoveria de Sorribes. Tot i això, l'anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa està definida per una estructura de dos cossos irregulars separats per un mur mitger. Està arrambada a un marge aprofitant els afloraments rocosos de conglomerat com a base del mur nord, sembla que part del terreny natural fou excavat per construir-hi a sobre. La base del mur mitger també s'assenta sobre grans blocs de conglomerat. A nivell de la planta baixa, els cossos no estant comunicats, cadascun té obertura pròpia cap a l’exterior, localitzades en el mur sud, eren els estables, s’hi localitzen menjadores pel bestiar adossades als murs est i oest respectivament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el primer pis els dos cossos formen l’habitatge de la masoveria. S’hi accedeix per una curta escala des de l’eixida. El cos de ponent té forma irregular i s’hi troba la sala. Adossats al mur de ponent es troba consecutivament els fogons i la llar de foc; en el mur mitger hi ha dos armaris, el meridional és tapiat i podria correspondre amb la pica. El cos de llevant estava dividit amb envans, s’hi localitzen les restes del que podria ser una alcova. Adossat al mur nord i accessible per una petita obertura es troba un amagatall.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’accés a les golfes es fa amb una escala des de l’eixida, probablement hi havia una habitació i els graners. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>probablement es reforma la distribució en el cos de les habitacions amb la construcció dels envans de maó de cairell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeixen uns graners adossats al mur de llevant de les habitacions, a tal efecte, es tapia una finestra en aquest àmbit.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0917200,1.7933000 | 400207.0 | 4660664.0 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-masoveria-sorribes.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-planta-sorribes-i-conjunt.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-finestra-masoveria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-fogons.png | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A la primera planta, mur sud, observem una Finestra d’habitació , està formada per una llinda monolítica que es recolza sobre uns muntants que no es diferencien de la resta del mur. La llum de la finestra ha estat engrandida en les reformes de finals del segle XX. La llinda porta gravada la data '1796' .A la sala, situada a la primera planta, s'hi troben uns fogons tancats de la masoveria, encastats a la paret occidental de la mateixa sala. Consta de cendrera tancada amb llosa a la part inferior, els fogons pròpiament dits són de dos forats Les portes de fusta consten de dues fulles independents dividides per quarterons en relleu, els dos inferiors porten un dibuix trifoliat calat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91851 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Es tracta d'un e<span><span><span><span><span><span>difici de planta irregular a causa de les diferents ampliacions i la recent reforma per convertir-la en casa de turisme rural. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució interna irregular a remolc de les ampliacions que es situen cap a ponent i el sud. Hi ha diferents nivells de teulada guiades per les ampliacions, així, l’edifici principal té una coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud; l’ampliació de ponent té la coberta a un sol vessant, sota de la coberta de l’edifici principal, i inclinat cap a ponent; l’ampliació meridional que conté les eixides té coberta a dos vessants amb el carener de nord a sud, desplaçat de l’eix de l’edifici principal i elevat sobre la resta de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La pallissa està separada de la casa, ocupa un edifici aïllat al nord-est de la casa, al seu davant hi ha l’era. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Uns metres al sud-oest i aprofitant el desnivell d’un marge, es troba la bassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p>De l'estructura, en destaquem:</p> <p><span><span><span><span><span>Els murs de </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l’edifici original tenen 80 cm de gruix amb un parament fet amb carreus desbastats de pedra sorrenca i lloses lligat amb morter de calç. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XVII es diferencia per la disposició irregular de les pedres, les quals no estan treballades i mostren mides diverses amb presència de fragments de teula en el mur. El gruix dels murs és inferior, entre 60 i 70 cm. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XVIII té els murs amb un gruix de 50 cm, el seu parament té unes característiques semblants al segle XVII. De l’edifici original de les eixides només en queda la planta baixa, té un gruix de 50 cm amb important presència de pedra tosca. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en l’edifici original són carreus desbastats de mida similar a les pedres dels murs guardant una perfecta relació amb les filades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En l’ampliació del XVII, són carreus desbastats de pedra sorrenca de mida superior a les pedres dels murs. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En l’ampliació del XVIII, es troben grans blocs de pedra sorrenca només treballats a les cares vistes, les cantoneres de les eixides també són de grans dimensions amb la inclusió de blocs de pedra tosca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No queden obertures originals a l’edifici principal, tan sols unes fornícules en el mur mitger i la boca del forn tapiada. En la planta baixa, mur sud, la porta d’accés a la casa, oberta en les reformes del segle XVII, té llinda de fusta de roure; aquesta porta es tapia parcialment en una època posterior. Els arcs originals de les eixides estan fets amb dovelles de pedra tosca, l’arc central és rebaixat i de dimensions superiors als laterals que són de mig punt.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-164 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, més endavant cal baixar a l’esquerra per una pista de terra fins la masia que apareix a l’inici de l’engorjat del Grau. | <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que la casa del Grau apareix documentada des de 1449, trobem documentat el cognom Grau a Coforb des d'inicis del segle XV, més concretament, l'any 1428, fet que ens indica l'existència ja d'aquest mas. No obstant això, les restes arquitectòniques permeten precissar uns origens anteriors al segle XV.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Així mateix, l’anàlisi de l’edifici indica els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XII-XIII:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> la casa sembla estar definida per una estructura de planta quadrada que ocupa l’extrem oriental de l’edifici, creiem que podria haver constituït una edificació a mode de torre o casa forta de la qual només es conserva la planta baixa. S’observa una distribució de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger orientat d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia la casa amb la construcció d'un cos a la banda de ponent i s’eleva l’edifici obtenint la planta pis i unes golfes. Possiblement, el forn de planta baixa data d’aquesta època.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en el segle XVIII es féu un nova ampliació també cap a la banda oest, possiblement es tracta de la masoveria, aquesta ampliació presenta menys alçada, quedant per sota del ràfec de l’edifici principal, la part baixa es destinà a corts. També d'aquest període data la construcció d’una eixida a tres nivells que ocupa aproximadament la meitat de la façana (actualment de l'estructura originària tant sols en resten els arcs de la planta baixa), i el paller que està situat al nord-est de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong><span><span> tenen lloc </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>grans reformes que afecten l’interior de la planta pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>als inicis del segle XX es construeix la bassa que es localitza a prop de l'angle sud-oest de la casa. A finals d’aquest segle es fan grans obres de reforma que afecten l’interior i els dos pisos de les galeries porxades.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0890941,1.7968117 | 400493 | 4660368 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-img20220218111621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-planta-del-grau.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-bassa-del-grau.png | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Es conserva part d'un forn, en molt mal estat de conservació. Es tracta la boca de forn està emmarcada en la part superior per un bloc monolític que dibuixa una obertura en forma d’arc de mig punt realçat, aquest element es recolza en un ampit monolític a nivell de la solera del forn. Tots aquests elements es troben en molt mal estat, l’obertura està tapiada per l’amortització del forn. A tot això, el cos del forn ha desaparegut.A la banda ponent de la casa hi trobàvem una bassa, construida aprofitant el desnivell d’un marge rocós, els seus murs tenien un gruix de 80 cm i eren fets amb lloses de pedra sorrenca unida amb morter de calç, tot dibuixant una planta trapezoïdal. Adossada al mur de llevant hi ha una escala de pedra. A dia d'avui (2021) la bassa ha estat substituïda per una piscina. Les darreres modificacions que ha patit el Grau han vingut motivades per la rehabilitació de llur masia en una masia de turisme rural. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91852 | Barraca margera del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-margera-del-grau | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura es veu afectada per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca margera localitzada en un marge de pedra seca. L'entrada està orientada vers l'est, mostra forma trapezoïdal amb una gran llinda de pedra sorrenca suportada sobre brancals de lloses. A l'interior la coberta està formada per lloses disposades planes. La boca mostra una amplada màxima de 100 cm a la base i una alçada de 116 cm , la profunditat de la barraca és de 170 cm. Actualment part de l'interior es troba sitjat. A tocar del muntant nord de la boca i en el mateix marge de pedra hi podem veure dos graons i la traça d’altres dos que conformen una escala per accedir a la feixa de dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-165 | Des del Grau cal dirigir-se cap el sud-oest vorejant les antigues feixes de conreu sense perdre alçada, sota la casanova de Rossinyol hi ha unes margeres de pedra seca de grans dimensions. La barraca està situada en el seu extrem meridional. | 42.0860100,1.7953800 | 400370 | 4660028 | 08045 | Capolat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91852-img20220218141833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91852-img20220218141928.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91853 | Trumferes del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-del-grau | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | La vegetació afecta l'estructura de les trumferes. | <p>Corresponen a les restes de tres trumferes localitzades en el cap del marge d'un camp, situades a menys de set metres de distància l'una de l'altre, tenen les boques d'entrada orientades vers el nord. Mostren planta circular, amb un diàmetre de 150 cm la localitzada a l'extrem est i 180 cm de diàmetre la de l'oest. Totes es troben parcialment derruïdes, la del centre en molt mal estat de conservació, essent visible tant sols una depressió. En les altres dues podem veure part dels murs fets amb blocs de pedra sorrenca totalment irregulars i d'altres pedres de mida menor, la coberta podria ser de volta però actualment es troba enderrocada i només en podem veure l'arrencament.<br /> </p> | 08045-166 | Estan situades a uns 200 metres de la casa. Des del Grau cal dirigir-se cap el sud-oest vorejant les antigues feixes de conreu sense perdre alçada, es revolta una petita fondalada i s’arriba a un petit morral cobert de bosc en el que es troben les trumferes | 42.0879000,1.7956100 | 400392 | 4660238 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91853-img20220218110711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91853-img20220218110721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91853-img20220218110738.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91854 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-26 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Indeterminat | Les runes estan voltades actualment per bosc, antigament aquest indret estava conreat, encara es poden localitzar els pedreguers i les feixes. | <p><span><span><span><span><span><span>En el lloc indicat s'hi han trobat dues estructures. D'una banda, hi ha una construcció de planta trapezoïdal (amb unes dimensions màximes de 255 cm per 223 cm) en la què s'identifica parcialment un perímetre format per lloses clavades al terra que es mostren revestides per parts de mur de pedra seca, el seu interior mostra enderroc de lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, a uns vuit metres i mig cap al nord-oest de la primera construcció es localitza una estructura de planta rectangular ( de 3 metres de llargada per 1 metre d'amplada i orientada d’est a oest) en la que també s'hi poden veure lloses clavades delimitant el perímetre de la banda oest i la meitat sud formant angle recte, la resta mostra un conjunt de pedres apilades que podria correspondre a una acumulació fruit d'espedregar les feixes del voltant.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-167 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb i seguir-lo en direcció a la Serreta, passada la Casanova de Rossinyol i davant de la casa enrunada de cal Tico surt un pista forestal en direcció nord que cal seguir fins el final de la plana. | 42.0854800,1.7968500 | 400491 | 4659967 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | La cronologia de l'indret no es pot determinar. Una excavació arqueològica ens permetria afinar la cronologia, així com conèixer el conjunt que avui dia resta enmig de la vegetació i del bosc. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||||||
| 91855 | Els Forats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-forats | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues balmes orientades al sud amb construccions en el seu interior. L'edifici situat a llevant i destinat a habitatge és el més interessant i arquitectònicament més complex. Es tracta d'un hàbitat amb planta baixa i planta pis que està parcialment excavat en el terreny natural (pedra tosca).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les edificacions situades a ponent, aprofiten dos balmats contigus formant dos àmbits diferenciats, compartimentats i diferenciats amb murs de pedra sorrenca i tosca. Es localitzen senyals de sutge en el sostre però no en els murs, per això creiem que aquests espais en un primer moment eren hàbitats i posteriorment es van destinar a corts i estables.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Entre les dues edificacions esmentades és visible una fornícula excavada en la paret de la cinglera on sembla que hi haurien les conilleres. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A ponent dels balmats, prop del salt d’aigua, són visibles restes d’estructures molt arrasades que podrien correspondre a annexos d’un antic molí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En destaquem alguns aspectes de l'estructura:</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs són fets amb pedra tosca i pedra sorrenca unida amb fang. Destaca la presència important de guix com a material constructiu, com a element de revestiment de les parets naturals. Tot i el seu mal estat de conservació, s’observa que les obertures són de mida petita, el marc exterior de les obertures està fet amb pedra tosca i, en algun cas, la llinda és de fusta.</p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres son cairats entre el mur de tanca i el fons de la balma unida per un encofrat de guix barrejat amb fragments de teula i maó. La coberta </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en gran part era la pròpia tosquera on està excavat l’habitatge. En algun lloc molt concret hi havia una petita coberta de teula àrab per evitar, probablement, l’acció del vent.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-168 | Des de la masia del Grau cal creuar el torrent i baixar seguint un estret camí pel marge esquerra de la cinglera de pedra tosca formada pel salt de l’aigua. | <p><span><span><span><span><span><span>Si bé no s’ha fet cap exploració arqueològica de l’indret, creiem que per la seva orientació i el fet d’estar propera a un corrent d’aigua i a una via de comunicació, hi ha la possibilitat d’haver estat usada com a habitatge o refugi en temps Prehistòrics i possiblement també en l’Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En la documentació apareix esmentada per primera vegada en el Registre d'Hipotèques l'any 1781, quan Martí Julió, pagès del Casó, del terme de Sant Martí de Coforb, ven al quitar a Maria Costa i Julió, muller d’Antoni Costa, pagès d’Avià, la balma del Casó i diverses peces de terra pel preu de 47 lliures.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'any 1863 tornem a documentar les balmes -o forats- del Grau, apareixent ja com a derruïdes. També es documenta un hort anomenat '<em>Hort del Julió</em>', davant les dites balmes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala dos moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>possiblement d’aquesta època data la construcció de l’àmbit meridional. Inicialment deuria constar d’un sol nivell sense compartimentació interna, els senyals de sutge en una escletxa, on actualment es troba el passadís, indicaria que en aquest moment la llar de foc estaria situada en aquest indret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia la casa excavant l’àmbit septentrional i amb la construcció d’un nivell superior. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A planta baixa es canvia la distribució de l’àmbit primitiu amb la construcció d’envans de compartimentació i una escala d’accés a la planta pis, la llar de foc es trasllada a l’angle meridional on es construeix un banc escó de pedra. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Es forada un estret passadís que permetrà una comunicació amb el nou àmbit excavat que es dedicarà a pastador i forn. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En el primer nivell i sobre l’àmbit primitiu es compartimenta l’espai amb la construcció de dos envans. Es forada la roca amb la construcció d’un passadís que conté una curta escala per accedir a l’habitació de sobre el pastador i el forn.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0882400,1.7988200 | 400658 | 4660272 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-img20220218102505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-planta-els-forats.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-img20220218101939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-estables.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-planta-estables.png | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Dins dels forats, hi trobem un forn de pa datable del segle XIX. La boca està formada per una llinda d'arc rebaixat amb dos muntants de pedra sorrenca, un per banda, que es recolzen sobre un ampit del mateix material tallat toscament. El forn té la base feta amb lloses de pedra sorrenca, la part baixa de la cúpula és amb pedres sense treballar i la part alta és amb maó massís dret i de cantell.A pocs metres en direcció a ponent es troben dues balmes obrades contigües. La oriental mostra una planta semicircular i està compartimentada en tres àmbits irregulars separats per dos murs mitgers amb entrades independents, els murs són fets amb pedra sorrenca i alguna tosca. El mur exterior tapa tota la obertura, els interiors només a mitja alçada. En l’àmbit oriental és visible una fossa excavada en el terra de la que, sense una excavació arqueològica, no es pot precisar la seva funció.L'occidental forma un únic espai, es tracta d’una cavitat rocosa de planta aproximadament semicircular amb una façana construïda amb blocs de pedra i fang. Té una porta d'accés al centre. En les dues balmes és visible molta sutja en el sostre, sense fer-se present en els murs. Per això, probablement, es van fer servir com a hàbitat en algun moment que no és possible determinar sense una excavació arqueològica. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91856 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-2 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | La casa està totalment enrunada, motiu pel qual ja no la considerem un edifici, passant a ser un jaciment arqueològic. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'unes restes d'una casa enrunada de la que s'identifica amb dificultat la traça del seu perímetre. Aparentment mostra una planta rectangular (aproximadament 7x9 metres) amb l'angle nord-oest que sembla arrodonit. A l'extrem oest s'hi identifica un annex d’una mida aproximada de 2'5 m x 3'5 m. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Una excavació arqueològica ens donaria més informació de la seva estructura.</p> <p> </p> | 08045-169 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb i seguir en direcció a la Serreta, passades ca l’Alen i la Casanova, la caseta es troba al costat de la carretera, en un encreuament amb un línia d’alta tensió. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental es troba en el Registre d'Hipoteques, a l'octubre de 1781, dins uns capítols matrimonials entre Francesc Coromines i Maria Santacreu</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Més enllà d'aquesta menció documental, les altres -a part d'ésser escasses- no ens aporten gran informació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En destaquem un procés que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX, quan Maria Casals, viuda de Tomàs Coromines, veïna de Coforb,demanda al seu fill, Ramon Coromines, pel pagament de la quantitat que va aportar en dot (200 lliures, i el corresponent esponsalici). El seu fill, Ramon Coromines, presentà un escrit d'apel·lació contra la sentència de la demanda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, el 30 de desembre de 1859, el jutge de primera instància de Berga ven l’heretat cal Tico, embargada a Ramon Coromines per l'impagament dels drets de la seva mare, Maria Casals, al senyor Climent Florejachs, pel preu de 513 lliures.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense una excavació arqueològica no és possible determinar una evolució històrica.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0830200,1.7957000 | 400392 | 4659696 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91856-cal-tico.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91856-planta-tico.png | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-25 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91857 | Les Boixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-boixes | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Es tracta d'un <span><span><span><span><span><span>edifici de planta irregular a causa de les diferents ampliacions. L’edifici original consta de planta baixa i planta pis amb una distribució de dos cossos paral·lels separats per un envà perpendicular a la façana principal. Adossada a la façana de llevant es troba la pallissa que posteriorment s’adapta com a habitatge. L'estructura original mostra coberta a dos vessants amb el carener d’est a oest perpendicular a la façana principal, l’ampliació de llevant mostra teulada d’un sol vessant mantenint el nivell del de la meitat nord de la casa. A la banda nord es localitzen restes de murs molt arrasats que podrien correspondre a una antiga pallissa o bé corts.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En quant a l'estructura, en podem destacar diferents elements:</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs<span><span><span><span><span><span> són fets amb pedres irregulars, sorrenca i conglomerat de diferent forma i mida, unida amb fang. El gruix d'aquests varia segons el moment constructiu i les reparacions del segle XX son fetes amb totxanes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> estan fetes amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat, de mida superior a la mitjana dels murs, només desbastats a les cares vistes. La part alta de la cantonera sud-est de l’edifici del segle XX i el pilar central de l’obertura de l’assecador està feta amb maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les úniques obertures originals que es conserven són les portes d’accés als dos edificis, estan formades per una llinda de fusta que es recolza sobre muntans formats per carreus només desbastats en l’edifici original i per una cadena de maó de pla en l’antiga pallissa, les doelles són paral·leles i els intradós, plans, de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a planta baixa</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de l’edifici original</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es troben</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>cairats formats per bigues només carejades que estan encastades en els murs est i oest. En la pallissa es troben bigues jàsseres orientades de nord a sud recolzades en el pilar central que suporten cairats orientats d’est a oest.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de teula àrab i sustentada per corretges encastades en els murs est i oest i llates per canal en l’edifici original. Aquesta coberta ha estat reformada en la segona meitat del segle XX. La pallissa té coberta a un vessant amb un cavall de nord a sud que es recolza sobre el pilar central i corretges d’est a oest; part de la coberta és amb solera de llates de fusta i part amb llates per canal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-170 | Des de la carretera d’Avià a l’Espunyola cal agafar la pista forestal que, passada la riera que baixa de Coforb, marxa a la dreta, cal seguir-la fins el seu final transitable | <p>La primera notícia documental que en tenim data del 25 de febrer de 1676 Hug de Senespleda i de Tord, senyor del lloc i terme de Coforb, estableix a Francesc Julió un tros de terra anomenat les Boixes (ACA, Notarials. Berga varia, 129).</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa sembla estar definida per una estructura de planta rectangular adossada a un marge i dividida en dos àmbits separats per un mur perpendicular a la façana principal. A planta baixa, aquests dos àmbits estarien dedicats a estables. A la planta pis, l’àmbit meridional contindria la cuina i el pastador, encara és visible el cos del forn adossat en el mur sud, la resta serien habitacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a principis d’aquest segle s’adossa en el mur de llevant de l’edifici original una construcció que a planta baixa estaria dedicat a estables i en la primera planta s’hi adaptaria la pallissa. En aquest edifici, els elements de suport giren al voltant d’un pilar central que té continuïtat en alçada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En la segona meitat del segle XX s’adapta la pallissa com a habitatge tapant les obertures de l’assecador amb totxanes, es reparen els murs de la casa original amb el mateix material i es refà la teulada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.0841100,1.8052700 | 401185 | 4659805 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91857-les-boixes.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91857-img20220218150153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91857-img20220218150133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91857-planta-boixes.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91858 | Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balart | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI o anterior | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de les diferents ampliacions i l’adaptació al terreny. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels. Té la coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est. La casa es va ampliar cap el sud amb la construcció d’un cos perpendicular de galeries. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda de ponent s’hi va adossar un gran femer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La gran pallissa està separada uns metres cap el nord-est i entre aquesta i la masia es troba el baluart on es tancaven les ovelles. L’era quedava sobre el marge on estava situada la pallissa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En destaquem diferents elements de la seva estructura:</span></span></span></span></span></span></p> <p>En quant als murs,<span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>tot i que gran part de la superfície exterior dels murs es mostra arrebossat, podem veure que està construïda en base a pedres desbastades de tipus calcari, sorrenc i alguna tosca unida amb fang, amb un gruix d'uns 70 cm a la zona més antiga, 50 cm en el mur mitger i 40 cm a la zona reconstruïda. La galeria, que no es troba arrebossada, mostra les arcades fetes amb maó massís i la resta de la paret amb paredat cohesionat amb morter argilós. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres, </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en l’edifici original, tot i que no s’aprecien bé a causa de l’arrebossat, sembla que no es diferencien clarament de l’estructura del mur. En l’ampliació de finals del XIX, les cantoneres són de maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Trobem diferents obertures; la porta d’entrada a la casa està formada per un arc rebaixat i muntants de pedra tosca, les finestres tenen una gran variabilitat, entre les més antigues n’hi ha amb llinda de fusta sobre muntants de pedra tosca i de llinda de conglomerat sobre muntants de tosca, aquesta està situada a la sala i té festejador; les més modernes presenten l’obertura arrebossada i sense ornament. El cos de galeries de finals del XIX o principis del XX presenta les finestres fetes amb llinda d’arc rebaixat feta amb tres filades de maó de pla sobre muntans i ampit del mateix material; les arcades estan fetes amb arcs de mig punt de dues filades de maó de pla sobre pilars amb imposta del mateix material.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres de la</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> planta baixa estan fets amb cairats de fusta de tot tipus amb revoltó encofrat de guix, a sobre rajoles. A la planta pis, els sostres estaven fets amb cairats de tot tipus amb revoltó encofrat de guix, només hi havia rajoles a sobre en l’àmbit dels graners. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l’ampliació en galeria es troba una estructura original, curtes bigues jàsseres estan situades entre els pilars i el mur de la casa en direcció nord sud, a sobre, bigues motllurades d’est a oest amb rajoles</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ha estat reconstruïda en l’últim quart del segle XX, actualment és de teula àrab sustentada amb bigues de formigó. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta original tenia la carenera sobre el mur mitger, dos cavalls de fusta per banda sustentaven les corretges paral·leles al carener, a sobre, l’entramat de llates per canal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-171 | Des de la carretera de Sant Llorenç i passats els trencants de Coforb, l’ajuntament i Viladomat baixa a l’esquerra la pista que porta a Balart. | <p>Balart ha tingut diferents noms al llarg de la Història. Durant el segle XV, documentem el mas com a Alsinelles i diferents habitants que porten el cognom de 'Olzinella'. Al segle XVI, documentem a Gaspar del Graner, burgès de Berga i habitant a Tarragona, com a senyor del terme de Coforb, establint a Francesc Barart i al seu fill Joan Barart al mas de l'Olzinella de Coforb per un preu d'entrada de 12 ducats.</p> <p>Al segle XVIII el nom del mas Alsinelles o Barart, canvià a Farràs. A la documentació del segle XIX, el nom Farràs desapareix i es mantenen simultàniament els noms de Alsinelles o Barart/Balart, tal com ens ha arribat a dia d'avui, amb el nom de Balart.</p> <p>Arquitectònicament ens hi podem aproximar a través de diferents fases:</p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> creiem que inicialment hi hauria l'estructura d'un mas de dos cossos, del qual tant sols en resta la nau de ponent. Aquella edificació originària va patir algun tipus d'enderroc que comportà la desaparició del cos de llevant. Del segle XVIII data la reconstrucció de la casa, quedant així definida l’estructura de dos cossos paral·lels actuals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa, el cos de ponent no presenta cap compartimentació i estava destinat a estable, també contenia una fogaina. El cos de llevant conté la porta d’entrada en el mur de llevant, en l’angle sud-est es trobava l’escala, de pedra, que amb dos trams accedia al següent nivell, aquest cos estava dividit amb envans (un d’ells ha desaparegut) obtenint tres espais diferenciats, el meridional era el distribuïdor, el central era l’estable de l’euga i el nord també era un estable.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis, la gran sala ocupa la totalitat del cos de ponent, aquesta tenia un ús diferenciat amb un envà central que avui ha desaparegut, a la banda nord es trobava la llar de foc, la cuina i pastador amb la boca del forn i els fogons en el mur de ponent (el cos del forn, que deuria estar anclat sobre l’era, ha desaparegut); a la banda sud es trobava l’única finestra amb festejadors de la casa i la pica en el mur de ponent, l’escala d’accés a les golfes (de fusta) estava adossada al mur meridional. El cos de llevant estava compartimentat en tres habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A les golfes i davant l’escala d’accés hi havien els graners adossats al mur meridional. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En aquesta època es degué construir la part més antiga de la pallissa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX-XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a cavall entre els dos</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>segles s’amplia la casa cap el sud amb la construcció d’un cos de galeries amb tres arcades que engloba els tres nivells de planta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Probablement en aquesta època s’amplia la pallissa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix el femer adossat al mur de ponent de la masia aprofitant el propi desnivell del terreny, tenia un abocador en el mur nord que donava al baluart, per aquí s’hi abocava el fems del corral. Les corts, avui reconvertides en part de l’habitatge, estaven situades sobre el femer i s’hi accedia des de l’eixida de la casa i, possiblement, també des del baluart, en el mur sud hi havia la gran porta d’accés al femer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XX es reforma l’interior de la casa amb la construcció de la nova escala, la nova distribució de la primera planta i la reconstrucció de la teulada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La pallissa es reconverteix en habitatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0938500,1.7948700 | 400340 | 4660899 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-1bar0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-img202205291648090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-porta-balart.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-forn-balart.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-planta-balart.png | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | De Balart, en destaquem dos elements arquitectònics:-Porta d'arc rebaixat (segle XVIII). Constituïda per muntants fets amb carreus de pedra sorrenca disposats en cadena, l’arc està format per 7 dovelles curtes de pedra tosca. La doella és esbiaixada i obra cap a l’interior, l’intradós de l’arc és pla i de fusta.-Forn (1735). Està constituït per una boca en forma d'arc de mig punt, feta amb un bloc monolític de pedra sorrenca i un ampit de llosa. A la llinda hi consta la data '1735'. La boca del forn està tapiada i el cos ha desaparegut.També fem esment de la Pallissa de Balart, datable del segle XVIII. És una pallissa de planta rectangular adossada a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividida. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que no tenen la mateixa mida, el carener està orientat d’est a oest. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang, els pilars cal diferenciar-los, els antics estan fets amb carreus de pedra a planta baixa més maó massís en el segon nivell units amb morter de calç, els més moderns són de maó massís cohesionats amb morter de calç.Avui dia, aquesta pallissa ha estat completament modificada i convertida en una vivenda. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91859 | Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XIV-XX | <p>Es tracta d'una c<span><span><span><span><span><span>asa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes, al davant del mur sud-est hi ha un porxo a la planta baixa i terrassa a nivell del pis. Mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat aproximadament d’est a oest.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XX s'enderrocà la casa antiga i sobre la mateixa s'hi construí l'edifici que veiem a dia d'avui.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-172 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, la primera pista a la dreta puja a la casa de Riera. | <p>Ens trobaríem davant d'un dels masos més antics del municipi de Capolat, amb els orígens molt probablement altmedievals. De fet, el seu topònim, <em>Vilar</em>, ens deixa entreveure el possible orígen: un vilar. En tenim constància documental des del 13 d'octubre de 1314, quan apareix com una afrontació en l'establiment del mas Riu. El nom actual, Riera, prové de la família que s'hi establí a partir del segle XVI i portaven el mateix nom de Riera, que acabarà provocant el canvi de nom de Vilar per Riera.</p> <p>Tot i l'enderrocament del segle XX, arquitectònicament podem distingir diferents fases constructives:</p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l’únic edifici amb una certa antiguitat és la pallissa, està adossada a un marge rocós en l’inici d’un petit tossal que s’avança al sud. Consta de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i el nivell superior és un assecador.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> probablement d’aquesta època data la construcció de la masoveria. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> s’enderroca la casa antiga i es construeix l’edifici actual, que segons informacions orals, ocupa les mateixes dimensions que l’anterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0945200,1.7994300 | 400718 | 4660968 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91859-img20220519113219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91859-img20220519113329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91859-img20220519113229.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A l'est del mas Riera hi trobem la masoveria que és una casa de planta rectangular amb un petit cos afegit en el mur de llevant. Mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat aproximadament de l’est a l’oest. Consta de planta baixa, planta pis i probablement unes petites golfes. Al davant del mur sud-est hi ha un porxo a la planta baixa i terrassa a nivell del pis. Gran part dels murs presenten revestiment de ciment pòrtland, en els llocs on és visible el parament aquest està format per conglomerat i pedra sorrenca de forma i mides irregulars. No s’ha trobat constància documental sobre l’existència de la masoveria de Riera que probablement deuria ser una obra de finals del segle XVIII o principis del XIX.Uns 40 metres al sud-oest del mas Riera hi trobem la pallissa, datable del segle XVIII. Es tracta d'una pallissa de planta rectangular adossada a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividida. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat d’est a oest perpendicular a les obertures. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91860 | Cal Caubet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caubet | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de les ampliacions. Consta de planta baixa i planta pis sota teulada, mostra una distribució de tres cossos paral·lels. Té diferents nivells de coberta, amb coincidència amb les diferents ampliacions, tots ells a dos vessants i amb la mateixa direcció del carener que va de nord-oest a sud-est. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la façana sud-est i amb la mateixa amplada de la casa es troben les corts a planta baixa i una eixida en el primer pis. Adossat al mur nord-est de la casa hi ha el femer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Separat de la casa uns 60 metres al nord-est es troba un edifici adossat a un marge, amb pilar de càrrega central, que podria correspondre a la pallissa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En quant a l'estructura, en podem destacar diferents elements:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El conjunt dels murs, a excepció del cos septentrional que és de totxana, estan fets amb blocs de pedra sorrenca de mida i forma irregulars lligades amb fang. Tenen un gruix de 60 cm en l’edifici original, 50 cm en l’ampliació del XIX, i 40 cm en l’eixida i femer. Gran part dels murs estan arrebossats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres de </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l'interior del conjunt no presenta elements de càrrega, ja que per les dimensions d'amplada de les diferents ampliacions permet carregar els forjats en els murs principals. Així, els cairats s’encasten en els murs est i oest en totes les ampliacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta, </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>de teula àrab i</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> reformada en l’actualitat, és de dos vessants amb el carener centrat amb direcció de nord-oest a sud-est, presenta nivells diferenciats lligats a les diferents ampliacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-173 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, en el mateix trencant surt a l’esquerra una pista, normalment tancada amb cadena, que porta a cal Caubet. | <p>El 11 de març de 1687, Francesc Calvet, pagès de Coforb, capbreva aquest mas a favor de la família Senespleda, senyora jurisdiccional del terme. Observem com es produeixen diferents arrendaments del mas, com per exemple el 17 de juliol de 1799, Francesc Muntanyà Creu i Rossinyol, pagès hereu de la casa, mas i heretat Rossinyol de Coforb, per terme de 2 anys, i pel preu de 200 lliures, a raó de 100 lliures per any, arrenda a Martí Creu, pagès de Berga, la casa, mas i heretat Calvet, del terme de Coforb.</p> <p>A tot això, l'anàlisi d<span><span><span><span><span><span>e l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> en origen, únicament hi havia una petita caseta de dos nivells que probablement tenia a la planta baixa una sala amb foc, fogons i pica, a la planta pis les habitacions sota teulada. No se sap la posició de la porta d’entrada a aquest edifici a causa de que actualment les parets estan arrebossades i pintades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en el decurs del segle XIX es varen realitzar diferents reformes. D'una banda es va ampliar l'espai destinat a habitatge amb l'afegit d'un cos a la banda nord-oest diferenciant així la sala de l’espai de la cuina.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Continuen les habitacions sota teulada en la planta pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Aquesta construcció va provocar que la porta d’accés a la casa passés a ser l’actual, en el mur sud-oest. D'altra banda, es va construir una eixida a nivell de la planta pis amb corts a la planta baixa, adossada al mur sud-est. Paral·lelament es va fer un femer situat a l'est d'aquest darrer cos afegit. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També dins aquest període es va bastir el paller.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en el decurs d’aquest segle es construeix l'annex que s'adossa a la banda nord-oest de la casa i es tapia la porta original del femer. A finals de segle es converteix en habitatge el paller.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0933300,1.8085400 | 401470 | 4660825 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114351.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Avui en dia (2021) cal Caubet és una masia orientada al turisme rural. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | ||||||
| 91861 | Regatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell-0 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XVIII-XX | <p>Es tracta d'una c<span><span><span><span><span><span>asa de planta rectangular, originalment estava adossada a un marge; consta de planta baixa i dos pisos (el segon pis constituïen les golfes però en l'actualitat s'ha pujat l'alçada de la casa convertint aquestes amb espai habitable); la coberta és de dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La pallissa estava adossada al mur de llevant i tenia la mateixa profunditat de la casa. Estables i corts estaven situades pocs metres a ponent, adossades a un marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En quant a l'estructura de l'edifici, en podem destacar diferents aspectes:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> es troben parcialment revestits amb morter de calç, de tota manera podem veure que estan construïts amb lloses i blocs de pedra sorrenca irregulars i de diferents mides (més petites a la part corresponent a l'estructura originària) unides amb fang. El gruix dels murs oscil·la entre 55 cm i 60 cm a l’edifici original. En les ampliacions de llevant i ponent tenen un gruix entre 45 i 50 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>mostren carreus de pedra sorrenca, només desbastats, de mida sensiblement més gran que les lloses i pedres dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En quant a les obertures, </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la porta principal de la casa està situada a la façana sud i està feta amb muntants de maó massís i llinda de fusta, les finestres d’aquest nivell no són les originals. Les finestres de la planta pis tenen la llinda de fusta que es recolza sobre el mur arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els elements de càrrega</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de l’estructura primitiva són els murs exteriors. Amb l'ampliació de l’habitatge cap a l'est, el mur de llevant de la casa original passà a constituir un element interior de suport dels forjats superiors. Bigues només carejades formen els cairats de suport del sostre, s’encasten en els murs nord i sud i suporten un empostissat de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de teula àrab. Els elements de suport es van reformar a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-174 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, en el mateix trencant surt a l’esquerra una pista, normalment tancada, que porta a cal Caubet i més endavant al Regatell. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental l’hem trobat en la visita pastoral a la Parroquial de Sant Vicenç d’Espinalbet de l’any 1769. L'any 1782 apareix com a pertinences de l'heretat Alzinella o Barart i com afrontació de migdia del mas Calvet (o Caubet). Al segle XIX documentem l'usdefruit del Regatell per part de l'Hospital dels Pobres de Berga i el 1877, en un inventari de l'Hospital Sant Bernabé de Berga, hi figura el mas Regatell del terme de Capolat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>També apareix documentada en el “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (ACBR) elaborat en l’any 1856. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa original estava adossada a un marge, era més petita que l’actual, de llargada ocupava des de la cantonada oest fins aproximadament enmig de les dues finestres que es troben a nivell de la planta baixa, també tenia menys alçada, deuria constar de planta baixa i planta pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sembla que aquesta primera estructura constava d'un annex adossat al mur est, probablement destinat al bestiar, a la planta baixa, i paller en la primera planta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> s'amplia la casa amb l'adhesió, com a part de l’habitatge, del paller que tenia adossat al mur est a la vegada que s'alçava l'edifici i es separava la casa del marge. En aquest moment es degué construir el nou paller, situat també a la banda de llevant, així com els annexes que es troben a l'oest de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l'última reforma (de finals del segle XX) ha elevat la coberta de la casa, i ha modificat considerablement l'aspecte originari amb l'adhesió del paller com a habitatge i la creació de balconades tot amb materials actuals.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0905400,1.8077300 | 401398 | 4660517 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519115018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519114945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519114933.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 | |||||||
| 91862 | Viladomat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladomat-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p> </p> <p> </p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal fruit de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució interna irregular guiada per les estructures preexistents i per la configuració geològica de l’indret. La coberta és de dos vessants amb el carener de nord a sud, en la meitat nord de l’edifici, i d’un sol vessant inclinat cap el sud en l’ampliació meridional.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pocs metres al nord-oest de la casa es troba un clos on s’engloba el corral de les ovelles i la pallissa tradicional, més a ponent es troba l’era. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al sud-est hi ha una pallissa de nova construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De l'estructura de l'edifici, en destaquem:</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs de tenen un gruix de<span><span><span><span><span><span> 80 cm i el seu parament està format per pedres desbastades, irregulars, i disposades seguint certa voluntat de filada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del XVII-XVIII té murs de 60 cm de gruix formats amb pedres irregulars en forma i mida. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XX té uns murs formats per pedra sorrenca de diferent forma i mida amb un gruix de 45 cm, actualment està arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’edifici original es troben cantoneres tallades a cops de maceta en peces rectangulars de mida semblant als carreus del mur. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XVII-XVIII té les cantoneres força irregulars de mida més gran que en l'anterior fase. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XX està construïda amb cantoneres de maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’edifici primitiu, les úniques obertures originals que es conserven són les espitlleres de la planta baixa. En l’ampliació del segle XVII-XVIII han estat molt modificades. La porta d’entrada està situada en el mur de ponent, té la llinda plana , de fusta, amb arc de descàrrega, la doella lleugerament esbiaixada obrint cap l’interior, l’intradós és pla de fusta; les finestres de la primera planta també han estat modificades, tenien llinda de pedra i s’han substituït per llindes de fusta; una sola finestra de les golfes té llinda i muntants monolítics de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres de planta baixa han estat molt modificats, en molts indrets es veuen cairats de fusta amb encadellats; originalment estaven fets amb cairats quadrejats amb revoltó de guix encofrat i rajoles al damunt. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la planta pis també hi ha modificacions, es troben cairats quadrejats i troncs pelats amb revoltó de guix amb rajola al damunt; l’excepció està sobre l’habitació de l’hereu, on queda l’enguixat al descobert.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de teula àrab a dos vessants en l’edifici que engloba l’original i l’ampliació del XVII-XVIII. La carenera de nord a sud segueix l’orientació del mur de ponent de la primitiva construcció, dos cavalls d’est a oest, seguint l’orientació del mur meridional de l’edifici antic, actuen de suport de les corretges paral·leles a la carenera, l’entramat de llates per canal culminen l’estructura de suport de les teules. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En l’ampliació del segle XX, la teulada és d’un sol vessant amb inclinació cap el sud.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-175 | Des de la carretera de Sant Llorenç i un cop passat el trencant que porta a l’Ajuntament de Capolat, cal agafar la propera pista a l’esquerra. La casa es troba sota mateix de la carretera. | <p><span><span><span><span><span><span>En la baixa Edat Mitjana era coneguda com a mas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Salau<span> i com a tal surt esmentada l’any 1372; el 1342 es documenta ja un tal 'Pere de Salau' com a testimoni en un sotsestabliment d'un tros de terra anomenada el Regatell. El 11 de març de 1502, Macià Salau que era fill i hereu de Jaume de Salau, habitants de Cardona i que eren els amos del mas de Salau de Coforb, venen el seu mas a Pere Viladomat de Vilada pel preu de 40 lliures. Seran aquests Viladomat els que acabaran donant el nom al mas Salau per Viladomat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIV: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La casa sembla estar definida per una estructura d’un sol cos de planta trapezoïdal que constaria de planta baixa, primera planta i golfes. Dona la impressió que el mur meridional ha estat remodelat a causa d’un possible esfondrament. No és possible determinar l’ús de la planta baixa i la planta pis a causa de les reformes posteriors; les golfes sembla que originalment o bé per una reforma molt antiga tenien una estructura de pallissa amb la façana sud oberta. Aquest espai ha estat conegut fins l’actualitat com “la presó”. Probablement fou una torre o casa fortificada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia la casa per la banda sud i oest amb una construcció en forma de L que envolta parcialment l’edifici preexistent. Així, la casa queda definida per dos cossos orientats de nord a sud. S’integra la primera estructura aprofitant els murs que queden en l'interior com a parets mitgeres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ara, la planta baixa queda dividida en quatre estances: el distribuïdor amb l’escala adossada al mur mitger, inicialment, és també el pastador. Sota l’escala hi trobem un forn de pa que té una boca amb llinda plana; en aquest nivell d’anàlisi no és possible determinar els usos de les restants estances, possiblement, avançat el segle XVIII es converteixen en estables. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A nivell de planta pis trobem l'àmbit destinat a sala, està situat a l’angle sud-est, té els fogons, el forn i el foc adossats al mur meridional; l’habitació de l’hereu ocupa l’àmbit de l’antiga construcció; la resta es divideix en habitacions, la del nord-oest té una petita capella que l’anomenen de la verge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa cap el sud amb una construcció adossada conservant la mateixa amplada de l’edifici. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa s’aprofita el desnivell d’un marge en aquest indret, es divideix l’espai amb un mur mitger. L’àmbit sud-est es divideix al mateix temps en dos nivells, a planta baixa es troben les corts, a la planta superior uns estables amb accés des la planta baixa de la casa. L’àmbit sud-oest té un sol volum, mitjançant un pilar central i envans es crea una compartimentació dedicada a estables de cavalleries.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis es divideix l’espai en tres cossos mitjançant envans: en el central es troba la sala; en l’oriental es troba l’habitació de l’amo i les comunes, una d’elles amb accés només des de l’habitació de l’amo; en el cos de ponent dues habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'agregació del cos sud suposà una modificació dels espais interiors de l’edifici preexistent, així la sala principal passava a situar-se en l'estança central d'aquest afegit; també comportà la desaparició del forn del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XIX principis del XX es degué construir el paller a la banda nord-oest de la casa, amb un baluart que delimitava el corral de les ovelles al davant. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A finals de segle es construeix la nova pallissa a l’est de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0956500,1.7975900 | 400568 | 4661096 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-planta-viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn1-viladoma.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn2viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-fogons.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-teiera.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-rajola.png | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | De Viladomat en destaquem nombrosos elements arquitectònics:-Forn (segle XVIII) constituït per una boca quadrada, protegida per una portella de ferro actual i un ampli ampit de pedra. A sobre de la boca s'hi disposa una mena de llinda de descàrrega, de 130 cm de llarg, feta amb blocs de pedra a plec de llibre. La caixa interior és de planta circular coberta amb cúpula de pedra i teulís a la part central.-Fogons (segles XVII-XVIII) constituïts per un bloc de pedra massissa, d'una peça i forma trapezoïdal, té dos focs equidistants de diferent mida: el de l'esquerra presenta una obertura circular de 16 cm de diàmetre i el de la dreta, de 20 cm.-Boca de forn (1765) amb forma d’arc de mig punt picada en un bloc monolític de pedra sorrenca, en el muntant oest té gravada la data de construcció: 1765. El cos del forn ha desaparegut.-Teiera (segle XIV?). Es tracta d'unes obertures de format rectangular, fetes amb lloses distribuïdes de la següent manera: ampit: dues lloses planes de 30 cm d'ample; muntants: tres lloses equidistants, disposades longitudinalment i en vertical, recolzades sobre la cara llarga; llinda: una llosa rectangular disposada horitzontalment. Sembla que originalment aquestes obertures estaven tapiades per la part exterior, constituint unes fornícules dedicades a teieres, fet abonat per la sutja observable a l’interior.-Rajola (segle XVIII) del terra de les golfes, presenta en el seu centre un ornament format per incisions radials que omplen un arc de circumferència de 19 cm de llarg en l’arc i 11,2 cm de radi. Tot plegat recorda les estries d’un mol·lusc marí. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.