API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
37503	Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola	MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.	II aC-XX	Actualment el museu resta tancat i sense gestió	Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella.	08003-364	Av. Sant Mateu, 2	La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió.	41.5048700,2.2994700	441536	4595042		08003	Alella	Restringit	Regular	Física	Romà\|Modern\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			83\|94\|98	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
37524	Llegenda sobre Sant Feliu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-sant-feliu	ANNIA (1974). De la història d'Alella. Tot es salvat el que Déu vol; dins Teyà. Boletín parroquial, núm. 131. Teià, a 4 d'agost de 1974. Sense paginar. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-tau. Vilassar de Mar, pàg. 108 i 109.	XX		Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: 'En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps. Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant. Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars'.	08003-385	Alella		41.4936800,2.2948700	441142	4593803		08003	Alella	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
37531	Dibuixos del MNAC	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuixos-del-mnac	BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518.	XIX		Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC/GDG 5148-D.	08003-393	Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)	Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any.	41.4936200,2.2944400	441106	4593796	1873	08003	Alella	Restringit	Bo	Física		Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Francesc Chia			52	2.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93705	Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-6	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa de cos i mig d'amplada que ha estat molt reformada. Només s'han mantingut elements de pedra de dues finestres de les dues plantes superiors: un balcó de la primera planta i la finestra del mateix eix de la planta superior. Ambdues amb els emmarcaments (brancals i llinda) de pedra treballada. La resta són obertures modernes.</p>	08006-201	Rial de Sa Clavella, núm. 6		41.5800500,2.5501400	462500	4603249		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93818	Torre dels Encantats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats-1	<p><span><span><span>AA.VV (2004).<em>El poblat ibèric de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2013). <em>Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar - Museu d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BRUGUERA RIERA, Ramon (2004) El poblat ibèric de la Torre dels Encantats: síntesi històrica; dins AA.VV .<em>El poblat ibèric de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar, pp. 5-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Felip (2013). Les veus del poblat. Historiografia i estudis sobre la Torre dels Encantats; dins AA.VV. <em><span>Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats</span></em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar - Museu d’Arenys de Mar; pp. 16-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALARICH, Joaquim (1882). <em>Apuntes para la historia de Caldas de Estrach</em>. Barcelona</span></span></span></p>	V aC - XV dC	Tot i que algunes pedres del jaciment es van reutilitzar per construir la torre de guaita i l'any 1937/38 per camuflar els búnquers de la platja de La Musclera.	<p><span><span><span>Restes d'un poblat ibèric de grans dimensions, amb una torre medieval al mig, documentat a partir de les intervencions realitzades a finals del segle XIX per Salarich i Pel<span><span><span><span><span><span>licer. Posteriorment, entre 1930 i 1960, s'hi realitzaren diferents intervencions, dutes a terme, entre d'altres, per J.M. Pons Guri i M. Ribas. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquestes intervencions es varen documentar les restes de les habitacions del poblat, i la muralla d'aquest. També es documentaren sis sitges de grans dimensions, avui destruïdes. Entre els materials que s'hi recuperaren, segons Salarich, s'hi van documentar una dracma emporitana, ceràmica hel·lenística, i 42 pesos de teler. També es documentaren urnes cineràries. Aquest poblat fortificat, fou parcialment destruït els anys 1932 i 1942 quan s'hi instal·laren algunes bateries costeres i s'extragueren pedres del poblat per a la seva construcció. Aquells treballs afectaren els sectors meridionals i sud-oriental del poblat així com la muralla nord que fou totalment arrasada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es desconeix si la construcció de la torre medieval va destruir part del poblat ibèric, atès que no s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica, encara que cal suposar que, degut a la proximitat d'aquest, es devien aprofitar pedres del mateix per bastir la torre. Tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de l'existència, al cim del turó de la Torre dels Encantats, d'un poblat ibèric que cronològicament podríem situar, en funció dels materials documentats durant les diferents intervencions, entre finals dels segle IV i el segle III aC, pervivint durant l'època romana republicana. Encara que s'ha parlat de l'existència en aquesta àrea de restes d'època romana, només Pons Guri en la seva publicació de 1938 cita la troballa de diferents objectes de terrissa i vidre romans i una moneda d'època republicana. </span></span></span></p>	08006-266	Turó de la Torre dels Encantats	<p>El descobridor d'un poblat ibèric al Turó de la Torre dels Encantats fou el vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer, que a l'any 1881, faria la primera intervenció i organitzaria una visita pels socis excursionistes de La Catalanista, el 5 de juliol de 1881. Ho expliquen detalladament Ramon Bruguera (2004) i Felip Masó (2013). Fins als anys trenta del segle XX no es reprendrien les intervencions arqueològiques. Aquest cop de la mà de Josep Maria Pons i Guri. La Guerra Civil espanyola ho interrompria; però als anys 40 i 50 es reprendrien les tasques de recerca. Les campanyes més importants dirigides per J. M Pons i Guri serien les de l'any 1949-50 i la de l'any 1957, codirigida amb E. Ripoll. Des de llavors no s'ha fet cap altra intervenció arqueològica. En els article citats podeu trobar una àmplia bibliografia de les troballes.</p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es constatà la conservació de part de la muralla del sector oest. També es van poder veure algunes restes d'habitacions descobertes a través de les diferents excavacions realitzades, encara que siguin poc visibles pel seu abandonament i per la vegetació que hi ha crescut.</span></span></span></p>	41.5716143,2.5305328	460860	4602321		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Legal	Romà\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	Inexistent	2023-11-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'accés al jaciment es fa des del centre urbà de Caldes d'Estrac, per la riera d'aquesta població. Cal agafar el carrer dels Pins d'en Selva, fins accedir al cim del turó. Un cop s'arriba a les últimes cases edificades, cal seguir a peu fins el jaciment. La zona on s'ubica el jaciment es localitza al cim del turó de la Torre dels Encantats, una zona de bosc i matolls al vessant nord, i una zona enjardinada al vessant sud. No és accessible al públic.	83\|85	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93851	Goigs dedicats a Sant Elm	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-elm	<p><span><span><span><span><span><span><span>López Silva, Héctor (2014). L’estracció de rodolins a la germandat de Sant Elm; dins <em>Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria</em>, 2014, Núm. 108, pp. 19-25, https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/276548.</span></span></span><a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'><span><span><span>https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></a></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Vigent	<p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Elm, advocat de mariners i navegants, que canta la Confraria i germandat de Sant Telm d’Arenys de Mar al seu gloriós patró. La present edició està dissenyada per a.s.a, el març de 2013, en paper color, amb una imatge central lluny dels fotogravats centrals clàssics, però que és la imatge tallada de pedra de Sant Elm, a l’interior d’una fornícula. Se’l representa amb la l’hàbit dominicà, i el seu atribut principal és un vaixell que porta a la mà esquerra. A la mà dreta però, porta una torxa, fent referència a l’anomenat Foc de Sant Elm. La imatge està flanquejada per dos trifolis de pedra i l’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions amb la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Us veiem sempre, i no ens cansa,/ amb el vaixell a la mà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de mar és la vila / la més gentil que jo he vist; / davant la mar viu tranquil·la, / puix ama molt Jesucrist; / sent en sant Telm confiança; / té confraria i altar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els mariners són confrares, / són gent de cor; molt valents, / duen l’entranya dels pares / per barallar-se amb els vents / i se’ls enduu l’esperança / sublim d’un bon cristià: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un sant desig els portava / a rescatar els captius, / era una veu que els cridava / contra d’aquell senyoriu / que els travessava amb la llança / / d’aquell pirata africà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El vent omplia de roses / les veles: quan ja se’n van / eren voltades d’aloses / i de sospirs i salpant / com si marxessin fent dansa / feien camí mar enllà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm untava les brises / i governava els ventets, / eren les aigües molt llises / i arrissades d’airets: / ja tornen –deien-s’atança / el nostre fill, un germà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja quasi bé és acabada / aquella raça immortal, / aquella gent arriscada / que no tenien cap mal. / El record fins la ultrança / eternament durarà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, teniu la senyera, / vostra divisa volant; /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>floreix quan ve primavera / quan el ventet de llevant / al campanar s’abalança/ i és temps de cantar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vetlleu, Sant Telm, per la vila, / també pels seus mariners; / mal esperit la vigila / i li faran presoners / si vostre braç no es llança / si no ens voleu defensar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guiau-nos tots com manàveu / cada corbeta gentil / i les balandres portàveu / damunt les mans, com l’abril / porta una flor que descansa / que és a punt d’esclatar: Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, per tots benaurança / que en puguem tots salvar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, beate Telme. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus qui in maris periculis constitutis Beati Telmi opem singularem ostentis; eius nobis intercesione concedí; ut in hujus vitae porcellis tuae gratiae lumen efulgeat quo alternae salutis portum in venire valeamus. Per Dominun Nostrum...</span></span></span></span></span></p>	08006-291	Carrer de l’Església, núm. 24	<p><span><span><span><span><span>El beat Pere Gonzàlez Telmo, conegut com a Sant Elm o Sant Telm (Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 – Santiago de Compostela, 15 d’abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar entre els pescadors de Galícia. En ser ordenat sacerdot, organitzà la seva presa de possessió el dia de Nadal, muntat sumptuosament damunt d’un cavall, però l’animal el va fer caure enmig d’un toll de fang, convertint-se en la riota del presents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest fet el marcà per sempre més. Proclamà la humilitat i entrà a l’Orde de Sant Domènec on predicà i tingué cura de malalts i pecadors a més de confessor del rei Ferran III de Castella. La seva tasca missionera fou rellevant sobretot a Galícia i es dedicà en cos i ànima als pescadors i mariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar fou fundada el 1585.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.5805271,2.5494343	462441	4603303		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Hilari, autor de la lletra; Frederic Muset, autor de la música; Quetglas Ferrer, autor de la xilografia.	Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.		62	4.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93853	Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta		XIX-XX	Vigent	<p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d’Arenys de Mar. La present edició de l’any 1989 està editada per la Llibreria El Set-ciències, s.l. i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa pujant al cel en cos i ànima, amb els braços oberts damunt d’un núvol envoltada per àngels, que en realitat es correspon amb la imatge de l’altar barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. La imatge està flanquejada per dos àngels que toquen un instrument musical i que acompanyen l’ascensió. A la part inferior del text, hi ha la partitura musical. L’orla d’emmarcament del document presenta motius geomètrics i florals </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig que sou nostra advocada,/ Verge Assumpta de l’Areny, / enjoieu vostra fillada / d’alegria, força i seny. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de gleva, sou la fada / que defensa els nostres camps, / allunyeu la pedregada, / la tempesta i els malgams. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de sol pel cel desclosa / que ullpreneu la sang i el cor, / sou esclat de pau joiosa, / lliri-jonc del nostre amor. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de roca que cimeja / l’encanteri del mareny / sou ris d’or que als ulls flameja / i la flama que ens empeny. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de bosc, flor de ginesta / que el retaule presidiu, / aromeu la vella festa / que ens aplega cada estiu. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de vent, sou la senyera / que ens aplega i fa de nord. / Flor de mar sou la sendera / que ens emmena cap al Port. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Sou exaltada Santa Mare de Déu. // R. Sobre tots els corsr dels àngels del regne celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IMPREMTA SANTA MARIA – ARENYS DE MAR // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els Goigs d’Arenys de Munt i de Mar // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Edita: Llibreria El Set-ciències, s.l. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XXVII //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dipòsti legal: B. 18.837-2000 //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altés, s.l. L’Hospitalet de Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Déu omnipotent i etern, vós us emportàreu Maria de Natzaret, Mare de Jesús, en cos i ànima a la glòria del cel. Concediu-nos, si us plau, que delejant sempre la veritat i el bé, meresquem de tenir part, un dia, en la seva glòria. Us ho demanem per Crist Senyor nostre.</span></span></span></span></span></p>	08006-293	Carrer de l’Església, núm. 24	<p><span><span><span><span><span>El trasllat, segons els catòlics romans, rep el nom <em>d’Assumptio Beatae Mariae Virginis, </em>la doctrina dels quals fou definida com a dogma pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950. També rep els noms de Mare de Déu d’agost, i la seva festa se celebra el 15 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.5805693,2.5491835	462420	4603307		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea.	Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.		62	4.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93855	Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins		XIX-XX	Vigent	<p><span><span><span><span><span>Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina corona us faría/ de perles i diamantst; / oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el fillet que tremola / arrupidet en el pit, / com estrelleta que vola / ens fa alegre la nit, /oh qui no sent alegria /en veure-us prop uns instants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina garlanda més bella /us posaríem als peus / amb un retall de centella / i la caçó de mil veus /que vostre cor gronxaria / com un breçol plé d’infants: / oh dolça Verge Maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>feu-nos ser perseverants.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou tota santa, sou pura / sou un model maternal, / aquella nit amb gran cura, / el dia Sant de Nadal / divina Rosa us neixia / per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I Sant Francesc recordava /amb una mula i un bou / a tot el món que estimava / ell no deia mai prou, / que el Verb de Déu ens venia /la nit de goigs i d’encants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ací venim, Santa Mare / que recolliu pecadors / sols per besar vostra cara / la millor flor de les flors, / a demanar coratgia /quan se’ns refredin les mans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta vida de frare /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que mai nosaltres sabrem / seguir com el nostre Pare, / això, oh Mare, us prenguem;/ sigueu per tots bona guia /tant pels petits com pels grans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si Déu ens vols i ens demana /tota la vida el cor I si a toc de campana / hem de seguir sense enyor, / però en Vós què faria /el nostre sey plé d’espants: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Agomboldeu-nos / que l’hora / li cal aquell bon ajut, / tingueu-nos prop. A la vora / d’aquell camí on la virtut / no se’n mou mai, nit i dia, / d’aquestes fonts abundants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cel obriu-nos, Maria, / quan abellim el descans. / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[partitura]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(Amb la deguda llicència).</span></span></span></span></span></p>	08006-295	carrer de Santa Maria, núm. 7	<p><span><span><span><span><span>Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.</span></span></span></span></span></p>	41.5837061,2.5491017	462415	4603656		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia.	Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.		62	4.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93859	Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar		XIX-XX	No vigent	<p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de </span></span>de Santa Clara, cantats al convent de Santa Clara d’Arenys de Mar.<span><span> La present edició és de l’any 1953. Foren editats amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara pel Taller de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Iconogràficament se la representa vestida amb un hàbit franciscà i el vel al cap. A la mà dreta porta un lliri, símbol de la puresa i la virginitat. La imatge no està emmarcada en cap requadre, tant sols col·locada al centre amb una franja horitzontal de color marró amb muntanyes, el convent de les Clarisses a mà dreta i un mas a mà esquerra. L’orla d’emmarcament del document està feta al boix per Antoni Gelabert que hi ha representat un seguit de tórtores volant al voltant de la santa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENTRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del diví jardí, una rosa / llença ací la seva olor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Oh, talment Marta i Maria, / qui diria el goig mai vist? / visc als peus de Jesucrist / en conversa nit i dia. / L’esperit en Ell reposa / en la joia i la dolor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Esperit, com ens empara / en aquest diví recer ! Hem trobat el nostre Bé / i l’escalf de Mare Clara. / I veiem, en cada cosa, / de l’Amat la resplendor. // Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gentilíssima donzella, / Clara veu el món feliç. / És la tórtora d’Assis. / Crist la tornarà una anyella. / Seguirà a Francesc, que posa / a l’hostal de l’abandó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De llinatge ric i noble, / Clara vol el dia clar, / i amb Francesc, diví joglar, / serà mare d’un gran poble. / Trenca el primer cant l’alosa. / No sentiu la tebior? Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estimant millor riquesa, / dóna al pobre or i joiell, / i es vestia de burell / que el món té per niciesa. / Lliure, ja, de tota nosa, / ateny la perfecció. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la creu, alta senyera, / La Porciúncula us rep, / i Francesc, pàmpol del cep, / tallà vostra cabellera. / Oh Clara, com t’has desclosa / a la falç del segador ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tortres enamoradisses / volen al vostre taller / i platàreu el primer monestir de les Clarisses, / Angès ve, i Beatriu gosa / abraçar vida millor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Catalunya us acollia / i plant`reu l’heretat. / Tramuntana i malvestat / no trencaren l’harmonia. / La ferida, si bé closa, vessa mel pel pecador. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aixopluc de nostra tenda /acull nous esbarts de fresc, / enamorats de Francesc i de Clara, amb la bevenda / de la sang del Verb, que arrosa el cor de joia i perdó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vivim de vostra Paraula, / Verb del Pare, i, per honor, / us fem retaule d’amor / i Anyell de la nostra Taula. / Oh altar ! La Verge ens imposa ! / L’Esperit li fa claror. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem plantat novella casa / al recer d’Arenys de Mar. / Si Clara vetlla la llar, / l’Esperit manté la brasa. / No delim per altra cosa. / A l’ombra, quina frescor ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foc d’amor damunt la llosa / Oh dolcíssima abundor! Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Specie tua et pulchritudine tua. // R. Intende, prospere procede, et regna. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Exaudi nos, Deus, salutaris nostre: ut, sicut de beatae Clarae Virginis tuae festivitate gaudemus; ita piae devotionis erudiamur affectu. Per...</span></span></span></span></span></p>	08006-299	Carrer de Santa Clara, núm. 16	<p><span><span><span><span><span>A la part inferior, fora de l’orla s’hi pot llegir: Aquests Goigs foren de bell nou dictats per Mossèn Pere Ribot, pvre., amb melodia del Mestre X Maymí, d’Arenys de Mar i boixos d’Antoni Gelabert, editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.- Laus Deo. Any del Senyor del 1953. VII Centenari de la mort de Santa Clara.</span></span></span></span></span></p>	41.5841545,2.5460172	462159	4603706		08006	Arenys de Mar	Obert	Dolent	Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Lletra de mossèn Pre Ribot, pvre. Música del mestre X. Maymí d’Arenys de Mar. Boixos d’Antoni Gelabert. Editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.	Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.		62	4.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93972	Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc	<p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p>	XIX-XX		<p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p>	08006-378	Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22	<p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p>	41.5795139,2.5524263	462690	4603188	1884-2023	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Administratiu		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93994	Fons Fèlix Cucurull i Tey	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey	<p>CUCURULL, Fèlix (1970). Orígens i evolució del federalisme català. Edicions Salvà.</p> <p>CUCURULL, Fèlix (1975). Panoràmica del nacionalisme català. Edicions catalanes de París.</p>	XX	Hi ha documents fràgils	<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i que fou donat per la seva família. Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus. Cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX. Sense oblidar la correspondència amb els escriptors catalans, com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol i altres. La seva correspondència ofereix una visió àmplia dels moviments culturals i polítics de l'època (Assemblea d´Intel·lectuals Catalans, Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (A.E.L.C.), premi Lletra d´Or, Lo Fellibrige, etc.). És important el recull d´articles periodístics que va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui. Contribuí a posar les bases per a una historiografia catalana rigorosa.</p> <p>Pel que fa a Arenys, és important la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Fèlix Cucurull va fundar, l´any 1960, i la que fa referència a la vida sociopolítica del moment. Forma part del llegat la biblioteca personal de Fèlix Cucurull que està incorporada al fons general de la Biblioteca. Hi ha una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats. Recentment, s'ha creat una base de dades que comprèn tots els documents registrats del seu arxiu personal. </p>	08006-383	Carrer de Bonaire, núm. 2	<p>Fèlix Cucurull i Tey neix a Arenys de Mar, l´any 1919, en un entorn familiar d´un bagatge cultural i polític elevat, que fa que visqui de prop l'interès per la cosa pública, la vida del poble, el sentit de país. El seu interès intel·lectual el porta a escriure ben aviat. Als quinze anys guanya un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc i als disset guanya la Flor Natural dels I Jocs Escolars de Mataró amb <em>Glòria</em>. Va ser precoç en política: als dotze anys funda, juntament amb altres amics de la vila d'Arenys, la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Va ser una persona amb un gran interès per la cultura catalana i la lluita política. Escriptor, poeta, militant polític; tres vessants de la personalitat de Fèlix Cucurull, viscudes amb profunditat i amb honestedat. Vessants reflectides clarament en la seva obra escrita i en la seva correspondència.</p> <p>Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, el que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa i participar activament amb la ideologia del iberisme. Va morir l'any 1996, a la seva vila natal d´Arenys de Mar.</p>	41.5801620,2.5490762	462411	4603262		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
93995	Fons Ferran de Pol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol		XX		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l'exili i el seu pas pels camps de concentració.</p> <p>Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (<em>El Nacional</em>) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d'altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l'obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d'aquest fons la revista <em>Quaderns de l´exili </em>que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca <em>Vida Parroquial</em>, amb una secció per als infants.</p> <p>Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.</p>	08006-384	Carrer de Bonaire, núm. 2	<p>Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre <em>Tríptic</em> obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre <em>Campo de concentración</em> (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: <em>Full Català</em> i <em>Quaderns de l'Exil</em>. Dirigeix la secció d'art del diari <em>El Naciona</em>l i col·laborà a la <em>Revista de Filosofía y Letras </em>de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.</p> <p>L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: <em>Abans de l'alba</em> (1954); <em>La Ciutat i el tròpic</em> (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; <em>Érem quatre</em> (1960); <em>Miralls tèrbols</em> (1966); <em>De lluny i de prop</em> (1973); els contes infantils <em>Sedna</em> (1980) i <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la <em>Jo, ella i el càntic</em> (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra <em>El Vell i el mar </em>de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.</p> <p>Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.</p>	41.5801329,2.5490963	462413	4603258		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94055	Caramelles de Pasqua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pasqua	<p><span><span><span><span><span>BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David (2013). L’Abans d’Arenys de Mar. Recull gràfic 1857-1980. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI	S'ha perdut la tradició des de principis de segle XXI	<p>Com molts altres municipis de Catalunya, els diumenges i els dilluns de Pasqua es cantaven Caramelles. La tradició s'havia perdut però hi va haver un intent de reintroduïr-les els anys 80 i 90 del segle passat, però va durar poc, fins a principis dels anys 2000, quan es van deixar de fer.</p> <p>Una notícia del web de l'Ajuntament explica, l'any 2003, que els nens i les nenes de l'escola sortiran a cantar Caramelles. Informa que el circuit serà l'habitual: visita als avis, Riera, Ràdio, Plaça del Mercat, Plaça de l'Església i Plaça de l'Ajuntament.</p>	08006-391	Arenys de Mar	<p>És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.</p> <p>Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca.</p> <p>L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells).</p> <p>D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada)</p>	41.5806134,2.5498688	462477	4603311		08006	Arenys de Mar	Obert	Dolent	Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A l’àlbum L’Arenys d’Abans (BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David: 2013).) hi ha diverses fotografies tant de la SC l’Esperança com del Casino, entre altres grups.		62	4.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94057	Els d'Arenys són batejats sota l'escala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala	<p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p>	08006-393	Arenys de Mar						08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94059	Els setciències	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-setciencies	<p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> <p> </p>	XIX-XX		<p>Sembla que els veïns d'Arenys de Mar col·leccionin sobrenoms. No es conformen amb un, sinó que en tenen dos: sardinetes i setciències. Aquest segons es diu perquè la vila acumula un munt de serveis vitals per a la vida dels pobles veïns com la de ser partit judicial, notaries, jutjats. A més, com diu Quintana (2011) tenen la particularitat de dormir amb les ulleres posades de tan intel·lectuals i tan savis que són. Allò que es coneix com un setciències, que sempre es posen al llit amb un llibre a les mans i es fan un tip de llegir. I és clar, els agafa la son i s'acaben adormint amb les ulleres posades.</p> <p>Hi ha dues dites associades: Els d’Arenys dormen amb ulleres. Per veure els somnis més clars. El costum de tapar la calaixera amb un llençol i un calaix obert, per fer veure que era el piano. </p>	08006-395	Arenys de Mar		41.5788292,2.5517812	462636	4603113		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Social		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La fotografia correspon a l'obra que porta per nom l'Espiral, però és més coneguda amb el sobrenom del setciències, en referència al motiu amb el que es coneix els veïns d'Arenys de Mar.		61	4.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94070	Les ametlles d'Arenys	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ametlles-darenys	<p>RUBIROLA TORRENT, Miquel (2017). Artesà de les ametlles; dins <em>Fent i desfent aprèn l'aprenent: oficis d'abans al Maresme</em>. Guia de recursos de les biblioteques municipals del Maresme. Diputació de Barcelona.</p>	XX	Ja no se'n fan per manca de matèria primera.	<p>A Arenys de Mar es van fer molt famoses les seves ametlles ensucrades entre 1940 i 1960. Fins al punt de donar nom a la denominació genèrica d'Ametlles d'Arenys. També es feien pinyonets, anissos, confits i garrapinyades.</p> <p>Era una activitat artesanal que utilitzava bombos d'aram. Com explica Miquel Rubirola (2017) 'eren els artesans, els fabricants individuals amb l'ajut d'un o dos treballadors a tot estirar, els qui escollien el pinyó cru, l'ametlla torrada o crua, sense pell o amb pell, de major grandària o petita, i hi afegien el sucre, la xocolata, etc. I això a temperatures i velocitats de gir del bombo diferents segons l'especialitat de cada producte. Una bombada de les ametlles més grosses podria durar sis o set hores'. Ens explica que l'habilitat de l'artesà feia que l'ametlla fos de superfície llisa, més o menys polida, sense grops i tova al paladar.</p> <p>L'any 1941 hi havia els següents artesans: en Jaume Blanch (Riera Bisbe Poi, 15), la vídua de V. Canals (Riera Bisbe Pol, 31), en Joan Castellà (José Antonio, avui, carrer d'Avall), la vidua de Josep Nogueras (plaça de l'Església, 9), en Fulgenci Ribas (Andreu Guri, 30) i Vda. de J. M. Terrats (Riera Bisbe Pol, 62). El 1946 restaven en Joan Castellà, en Josep M. Nogueras, la vídua de Terrats i en Miquel Torrent Fontrodona (Platja Cassà, 58). L'elaboració va anar disminuint i els anys 80 i 90 desapareixia definitivament. Alguns dels darrers fabricants foren en Miquel Rubirola, en Francesc Vilanova i en Joan Castellà.</p> <p>Gaietà Solà seguia elaborant els seus productes, amb l'antiga marca 'Canals', a la fàbrica ubicada a la part alta del carrer Sant Zenon. Els anys 80 cedí el negoci a Daniel Rodríguez, que el regentà fins a principis dels 90. Fou el darrer fabricant. També, en aquest darrer període, s'havia constituït a Arenys l'empresa 'Dulces 2001', que no tingué llarga vida. S'havia adquirit els bombos de Miquel Rubirola, qui havia tingut el seu establiment a la Platja Cassà. </p>	08006-405	Arenys de Mar	<p>L'article de la Wikipèdia explica que l'origen de les ametlles d'Arenys, que antigament en deien 'ametlles ensucrades', es remunta al segle XVIII. És en acabar la guerra del francès quan per primera vegada explícitament s'esmenten 'les ametlles d'Arenys'. Encara que hi ha notícies, per la tradició oral, que el segle XVII, a Arenys es feien 'ametlles cobertes de sucre', hi ha registrat, que després de la guerra, el 1814, durant l'estada Ferran VII a Calella de retorn de l'exili, l'Ajuntament de Calella va demanar a l'Ajuntament d'Arenys 'les ametlles d'Arenys', que aquest va enviar com obsequi al monarca. L'any 1916, el rei Alfons XIII visità la fàbrica d'ametlles de la família Ferran.</p> <p>Durant el segle XIX i bona part segle XX, en produïen pràcticament tots els adroguers i confiters de la vila que compartien aquella activitat amb altres, com ara la fabricació de xocolata.</p> <p>Encara els passats anys 60, quan la carretera passava pel centre de la vila, era molt corrent veure-hi un vehicle aturat perquè els seus ocupants havien anat a adquirir ametlles a algun dels diferents punts de venda. A la mateixa carretera i, fins i tot, als trens, s'hi podien veure venedors ambulants d'ametlles, 'peladilles' i pinyonets o anissos, productes que també eren elaborats pels ametllers. També es feia venda a l'engròs per botigues de Barcelona i de fora.</p> <p>El descens de les vendes s'atribueixen a la tendència a rebaixar l'alimentació de productes rics en sucres afegits i a la manca de relleu generacional en l'elaboració.</p>	41.5794196,2.5515693	462619	4603179		08006	Arenys de Mar	Obert	Dolent	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Sense ús		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Poesia escrita pel Pare Venanci d’Arenys el dia 2 de juny de 1948, evocant els símbols Arenycs: l’aranyoner, el mar, les ametlles i les puntes.Ametlles i randesDeia l’aranyoner del nostre escut:- Ai, la vila d’Arenys clara i senyora! –“Quin nou pessigolleig de joventutha entendrit el meus tanys i tot m’enflora?”I la mar responia dolçament:- Ai, la vila d’Arenys senyora i clara! –“Qui m’ha tornat el bleix i el movimentsota aquest arbre on m’he encantat fins ara?”I feia l’arbre, com un averany:- Ai, la vila d’Arenys blanca i granada! –“En lloc d’aspres prunells, sento l’afanyde fruitar ametlla flonja i ensucrada”.I la mar deia amb un tremir molt lleu:- Ai, la vila d’Arenys gemada i blanca! –“Juguen mos dits filant randes de neudamunt les ones i la platja franca...”I l’arç, fet ametller, vinga florirgronxant rams de confits al grat de l’aire.I la mar, sota d’ell, vinga teixirfils d’escuma, guarnint el blau coixí.Ai, la vila d’Arenys, dolça i puntaire!		60	4.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94071	La nit de naps i cols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-naps-i-cols	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 154.</p>			<p>Costum arrelat a algunes poblacions del Maresme, però de manera especial a Arenys de Mar que es duu a terme després de la desfilada de la cavalcada de Reis, durant la nit i matinada. Es tracta de la nit de naps i cols. En origen només era la nit de naps, protagonitzada només pels nois; però com en tantes altres coses, l'evolució social ha incorporat les dones a la festa, també com a protagonistes i no només com a mers agents passius.</p> <p>El nois els naps i les noies les cols, els pengen estratègicament al balcó, a la finestra o a la porta del noi o noia que els agrada, adjuntant-hi una nota picant on fan saber que és el festejat.</p> <p>La Nit de Naps i Cols comença a partir de les 9 del vespre, amb un sopar a l'Espai Jove del Calisay. Les colles de nois i noies que organitzen la festa venen tiquets per assistir al sopar. El menú consisteix en amanides, pollastre amb patates, vi i aigua.</p> <p>Passada la mitjanit, els joves surten en colles a penjar els naps als balcons de les noies. Per la seva banda, les noies penjaran cols als balcons dels nois. Com és tradició, les cols i els naps s'acompanyaran de versos amb cert contingut eròtic. La festa acaba amb una xocolatada a la matinada al portal de la plaça del Mercat.</p> <p>En el Costumari de Joan Amades (1987, vol. I,; pp. 437) s'hi fa esment amb unes breus paraules: 'A Arenys de Mar la fadrinalla s'enfilava pels balcons de les noies que s'havien distingit d'una manera o altra, presumint, festejant massa o com fos, i també als dels veïns que així mateix s'havien fet veure, fos en el sentit que fos, i els penjaven una pastanaga tan grossa i bigarrada de forma com la podien heure'.</p>	08006-406	Arenys de Mar	<p>Com es diu en el programa Fes ta festa: 'Els orígens de la festa tenen a ulls nostres molta crueltat, ja que en un principi els nois penjaven un nap al balcó d’algunes dones amb l’objectiu de fer-ne mofa i escarni. Però la cosa va anar evolucionant i a mida que més anava més interessant es convertia. Aquella ritualització d’orígens tèrbols i poc recomanables va convertir-se amb el temps en una manifestació de galanteig. I el que són les coses, aquells primers naps vexatoris van convertir-se en verdures amoroses. Els naps penjats a les portes o balcons van començar a anar acompanyats de versos dedicats. Aquestes composicions literàries solen ser pujadetes de to, que ajuden a passar el fred de la nit.</p> <p>I com qui dies passa anys empeny i les coses tiren endavant i les tradicions es reinventen i es redefineixen per tal que tinguin sentit i sincronia amb els temps que corren. És per això que ja fa alguns anys que les noies s’han afegit a la festa. Això sí, elles no pengen naps, pengen cols. Encara que les penjacols van començar a exercir la nit del 4 al 5 de gener actualment s’ha unificat i tant els napaires o penjanaps, com les penjacols surten la nit de reis cap a l’una de la matinada després d’haver fet un bon sopar.</p> <p>La celebració d’aquesta tradició va més enllà de la pura transgressió pròpia de festes hivernals i també incorpora alguns elements de crítica local. Antigament es feien bretolades com pujar barques de baix a mar a muntanya, etc.'.</p>	41.5793133,2.5512797	462594	4603166		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Social		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Alguns anys hi ha hagut incidents de vandalisme que no tenen res a veure amb l'esperit de la festa. Fins a tal punt que se n'ha fet ressò la premsa local i comarcal. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament, es fan crides al civisme, demanant que es visqui la tradició de la nit de naps i cols respectant al màxim tant les persones com els béns públics i privats.		63	4.5		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94121	Els d'Arenys, dijous parlen castellà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-dijous-parlen-castella	<p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p>	XIX-XX		<p>Es diu i està escrit (Quintana, 2011) que 'els foranis d'Arenys no sabien què passava els dijous que només sentien parlar castellà. S'entén que era una època molt diferent a l'actual, ja que avui en dia potser el que sembla rar és sentir parlar en català. I no només a Arenys. En fi. El cas és que a Arenys hi havia un munt de senyors i cases bones. D'aquelles que tenien criada, minyona o com se'n deia 'chachas'. I és clar, els dijous lliuraven i sembla que per l'origen d'aquestes minyones la seva llengua materna era el castellà. En definitiva que els dijous, la riera s'omplia de converses en castellà. Per aquest motiu, els de fora deien que a Arenys, els dijous parlaven en castellà'.</p> <p>Una altra versió que publica en el mateix article en Pep Quintana (2011), és que el dijous s'organitzava un mercat del suro. Baixaven aquesta matèria primera de les muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien al mercat. En aquest, es reunien compradors de procedències diverses de la resta de l'estat i els tractes es feien en castellà.</p>	08006-410	Arenys de Mar		41.5806937,2.5501317	462499	4603320		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'artista conegut amb el sobre nom d'Ull distret ha fet una il·lustració sobre aquest fet que us mostrem a la fitxa.		61	4.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94145	Costums relacionats amb Sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-sant-joan		XIX-XXI		<p>La revetlla de Sant Joan és una de les jornades amb més tradicions repartides per tota Catalunya. La seva rellevància és desigual segons el territori o municipi del què parlem. Tot i que a Arenys de Mar no es fa una festa especialment 'sonada' en relació a d'altres municipis, sí que els arenyencs i les arenyenques tenen molt arrelada aquesta festivitat, que es troba molt vinculada amb l'arribada de la Flama del Canigó, ara ja molt estesa, però a Arenys ja des dels anys 60 del segle passat, en plena dictadura i en secret. Per tant, amb un alt valor simbòlic de resistència, catalanitat i lluita per a les llibertats.</p> <p>Un tríptic de festes populars editat per l'Ajuntament exhorta a la ciutadania a celebrar 'la nit més curta, la del Solstici. La més màgica i la més embruixada de totes. La que guareix mals lletjos que s'encomanen. La de buscar les herbes remeieres. La de saltar fogueres. La que afavoreix els amors i cura els desamors. Música, foc purificador i soroll: vet aquí el discurs de Sant Joan'. S'anuncia la revetlla amb una fira de productes artesans, amb una orquestra, coca i cava i una banyada a la sortida del sol.</p> <p>Actualment, obre la festa l'arribada de la Flama del Canigó i lectura del manifest, se celebra la Fira del Solstici i al vespre la revetlla a la platja, amb música, foguera i bany.</p>	08006-422	Arenys de Mar	<p>La majoria de les tres iniciatives van sortir a redós del Centre Excursionista d’Arenys de Mar, encara que la Flama, la Revetlla i la Fira han acabat separant-se i la revetlla l’organitza l’Ajuntament directament. Igual que l’única foguera que es fa. </p> <p>Amb el cobriment de la Riera, les fogueres es van deixar de fer en el seu lloc habitual i psssaren a la primera platja.</p>	41.5780613,2.5533611	462767	4603027		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Lúdic		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				63	4.5		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94146	Costums diversos recollits per Joan Amades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos-recollits-per-joan-amades	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	No són actius.	<p>A part de les festes, tradicions i costumari citats en aquest treball amb una fitxa individualitzada per la seva rellevància i ressò social, també hi ha una sèrie d'anotacions en el Costumari català de Joan Amades (1987) que fan referència a Arenys de Mar i que s'ha cregut oportú aplegar-les per tal que siguin considerades o, si més no, conegudes, independentment de la seva vigència o veracitat contrastada.</p> <p>Amades (1987, vol. III, pp. 247) parla del Ball de cançons que es feia per Carnestoltes a Arenys de Mar 'els cantaires es reunien per carrers i, en voler acabar el ball, feien cap a la plaça, on totes les colles es fonien en una i intensificaven els cants com a final de festa. Aquests balls solien moltes vegades començar uns dies abans de les Carnestoltes, a voltes per Cap d'Any, i s'anaven repetint cada dia de festa o cada dia al vespre en havent sopat; prenien més importància i increment els dies de Carnestoltes'.</p> <p>A la pàgina 470 parla d'un altre costum del dijous gras a Arenys de Mar. Diu que a 'les cases acomodades solien fer un convit al qual convidaven molta gent. Era obligat menjar una gran coca molt gruixuda, dins de la qual hi havia amagades una o dues faves seques. El qui trobava la fava restava obligat a repetir el convit pel seu compte el dijous vinent i a convidar-hi, a part d'altres, tots aquells que havien assistit al primer berenar. A voltes el qui feia el segon convit també posava una fava dins de la coca, la qual obligava així mateix al qui la trobava a organitzar un altre àpat. Així hi havia hagut anys que els convits duraven tots els dijous de Quaresma'.</p> <p>Amades (1987, vol IV, pp. 1042) diu que per la verema, a Arenys de Mar hi ha el costum de posar raïms naturals a les mans de la imatge de Sant Zenon, com imatge protectora.</p> <p>Per la vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, Amades (1987, vol. I, pp. 33) explica que la quitxalla d'Arenys i també Canet, anaven per la platja 'fent volar restes de cordes velles, enceses, i sonant corns i fent volar brunzidors, per tal de fer saber als Reis que el Jesuset havia nat, i que no es descuidessin d'anar-lo a adorar i de portar-los, a ells, les joguines i els dolços que els haguessin sobrat'. Afegeix que la mainada de la costa creu que els Reis venen per mar. </p> <p>Més endavant (vol. I; pp. 58) descriu el costum de la 'fadrinalla' la vigília de Nadal (24 de desembre) de lliurar-se a fer bromes 'pròpies del dia dels Innocents', com 'emportar-se una barca de la platja i posar-la a la bassa del molí de la mina, situat als afores de la població, on l'endemà l'havien d'anar a cercar llurs propietaris. També era corrent lligar cordes a les anelles de les portes foranes de les cases. Lligaven una mateixa corda a dues anelles de dues cases veïnes, les quals, en anar a obrir, es trobaven que no podien, perquè les portes restaven travades. Calia demanar l'ajut d'algun passant o d'un altre veí perquè deslligués la corda. Era costum penjar forcs d'alls a les portes mentre la gent era a missa del gall'.</p> <p>També per Nadal explica que els Caputxins del noviciat d'Arenys organitzaven una mena de processó a la qual hi anava un gran nombre de congregants, seguits de la comunitat. 'Tots duien ciris encesos. La presideix el pare vicari, que porta una imatge de l'infant Jesús. La comitiva s'encamina a la cel·la del pare guardià, al peu de la qual un dels frares fa un quiquiriquic, i a continuació el pare guardià obre la porta de bat a bat i surt per afegir-se a la comitiva, la qual presideix. La processó surt a donar una volta per l'illa de cases on hi ha el convent i s'encamina cap a l'església. Al carrer, gran gentada espera el pas de la processó. La gent canta cançonetes de Nadal, que són corejades pels frares i pels confrares. Els frares acompanyen el cant amb castanyoles, panderos i flabiols; tots entren al temple enmig de gran joia i alegria i seguidament comencen la funció pròpia del dia' (vol. I; pp. 125 i 126)</p> <p>Pel darrer dia de l'any, el 31 de desembre, conegut per ser el dia en què es passeja l'Home dels Nassos, Amades (1987, vol I; pp. 258) explica que a Arenys de Mar i altres poblacions costaneres de llevant 'hom deia a la mainada que per a poder veure l'Home dels Nassos calia estar net de pecat, i hom feia fer a la quitxalla una confessió pintoresca. Havien d'anar vora el mar i dir, cridant, les malifetes que havien fet i sobretot les mentides que havien dit. Per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill o una veta, i quan els havien dit tots, havien de tirar el cordill a mar. Si l'aigua se l'emportava, el mar els perdonava i absolia i es feia seus pecats i mentides, però si l'escopia, era senyal que els pecats eren tan greus que no tenien perdó i el mar se'n desentenia. A les nenes i a la mainada molt petita, que hom tenia por que s'acostessin massa a l'aigua, els feia tirar la veta al foc, i no restaven perdonats fins que s'havia ben cremat. Però com que la confessió i la mecànica dels nusos se solien allargar més del compte, quan restaven purs de pecat ja era passada l'hora de poder veure el personatge i, després de tants esforços, encara no el podien contemplar'.</p>	08006-423	Arenys de Mar		41.5793775,2.5515264	462615	4603174		08006	Arenys de Mar	Obert	Regular	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	63	4.5	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94150	Arenys de Mar i les bruixes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arenys-de-mar-i-les-bruixes	<p><span><span><span><span><span>CARRERAS I CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç (excursió, historia y tradicions). pàg 258-259. Mataró. Estampa de Vilà y Font. Riera. Facsímil 1986. Biblioteca històrica del Maresma, volum II.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 184-187.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GOMIS MESTRE Cel (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.Alta Fulla Editorial</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS GURI, Josep Maria (1994). Una cacera de bruixes als anys 1629-1621, dins La Vall, núm. 150. Associació Cultural Vallgorguina, pàg. 47-55.</span></span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span>Francesc Carreras i Candi, en la seva monografia sobre el castell de Burriac deixa escrit que la persecució contra les bruixes fou molt intensa sobretot en el decenni de 1618 – 1620. Però les afectacions conegudes al Maresme són minoritàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep M. Pons i Guri (1944) explica un cas que afectà als dos Arenys: Sant Martí i Santa Maria. També ho recull Coll i Modolell (1999): '...</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> el dia 3 de febrer de 1619 els prohoms de les universitats de Sant Martí d’Arenys i de Santa Maria d’Arenys es trobaren en l’indret de Vallvidrera, a la riera, en el punt termenal que separa les dues viles. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’objectiu d’aquesta reunió era decidir sobre els afers d’ordre tributari i econòmic, però a darrera hora s’hi afegí un darrer punt per la qual foren comissionats sis veïns per tal que:</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“(...) <em>demanen y pugan demanar justícia contra los bruxos y bruxes, per fer-los castigar y per so pugan comparèixer en qualsevols tribunals y gastar de bens de ditets universitats lo que serà menester, donant-los per dit efecte poder bastan</em>t. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’acord no fou unànime, ja que s’hi oposaren cinc dels vint-i-vuit reunits. El tema no tirà endavant i aquí s’acabà aquesta història' (pp. 187).</span></span></span></span></span></p>	08006-424	Arenys de Mar		41.5794818,2.5517464	462634	4603185		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94254	Fons Elvira Elias i Cornet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-elvira-elias-i-cornet	<p>AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR (2009)<em>. Guia d'escriptores i il·lustradores d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>LLODRÀ, Joan Miquel (2012). Elias, Elvira. <em>Una senyora de Barcelona</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat; Arenys de Mar : Ajuntament d'Arenys de Mar.</p>	XX-XXI		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells és dipositària del fons personal d'Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 – Arenys de Mar, 2016), un referent de la història de la il·lustració infantil catalana.</p> <p>Aquest fons està format per una interessant col·lecció de llibres d’art on destaquen les especialitats de pintura, escultura i arquitectura d’arreu del món. També hi trobem una gran quantitat de material i informació referent al seu pare, Feliu Elias, gran dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d’art, el qual signava sota el pseudònim d’”Apa”, tal com correspondència o manuscrits originals. Novel·les i publicacions periòdiques completen el seu llegat, amb més de 220 documents en procés de catalogació i d’incorporació al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El Museu d'Arenys de Mar conserva les serigrafies que Elvira Elias va fer els anys 70-80 i que va donar a l'Ajuntament l'any 2004.</p>	08006-441	Carrer de Bonaire, núm. 2		41.5801379,2.5490896	462412	4603260		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La trajectòria estilística de la carrera d'Elvira Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament. Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94255	Fons Salvador Espriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu		XX		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells dos fons de Salvador Espriu: Fons Salvador Espriu - escriptor i Fons Salvador Espriu-Lola Solà.</p> <p>El primer és un dels fons destacables de la Col·lecció Local de la Biblioteca. És també un material on els investigadors o interessats en conèixer la figura de l'escriptor hi poden trobar recursos de gran utilitat. El fons disposa de les obres de l'autor per a consulta o préstec, on hi destaca un exemplar d'<em>Israel</em>, la primera obra que va publicar de ben jove en castellà, amb dues dedicatòries escrites en èpoques diferents i molt curioses. També s'hi poden trobar totes les obres escrites sobre la seva figura, així com un recull d'articles i retalls de premsa on es fa referència a l'autor. La Biblioteca disposa també d'un material audiovisual divers que completa el fons.</p> <p>Cal destacar altres tipus de documents relacionats amb Salvador Espriu com és el manuscrit de l'obra <em>Cementiri de Sinera</em> que va dedicar a Esyllt T. Lawrence, que forma part del fons Ferran de Pol. A més en el dietari de la Biblioteca s'hi recull el procés i l'estada que l'escriptor va fer a la biblioteca l'any 1965, on hi va fer una lectura de l'obra <em>Llibre de Sinera, </em>i el llibre d'honor de l'equipament, on l'autor i va escriure una dedicatòria firmada.</p> <p>Finalment també s'ha de tenir en compte la correspondència que Salvador Espriu va creuar amb els dos autors arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, on aquests comenten fets relacionats amb les seves obres, actes socials i literaris de l'època i relacions familiars, en el cas de Ferran de Pol, emmarcades dins dels fons personals que els familiars d'ambdós escriptors van cedir després de la seva mort a la Biblioteca.</p> <p>En resum, 250 llibres més 41 dossiers de premsa. Tot catalogat i incorporat al catàleg.</p> <p>El Fons Salvador Espriu - Lola Solà, recull la documentació que mostra la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, una de les seves grans amigues de la Universitat, amb qui l'escriptor va mantenir relació fins a la seva mort. El fons, tot i no ser gaire extens, conté documents d'un gran valor que permeten conèixer la relació íntima entre aquest dos personatges i mostra una cara menys acadèmica de l'autor a la que tant ens té avesats. Entre ells hi podrem trobar dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima, que demostren una bona complicitat entre ambdós.</p> <p>A més d'aquest fons de llibres dedicats hi trobem una col·lecció d'obres d'Espriu, estudis sobre l'escriptor, llibres de diversos autors sobre ell i retalls de diaris i revistes que parlen o citen Salvador Espriu i que Lola Solà va anar guardant. També hi trobem invitacions, programes d'actes o d'estrenes teatrals, conferències, homenatges i unes poques cartes i targetes, que són una petita mostra de la correspondència que varen mantenir al llarg de la seva vida.</p>	08006-442	Carrer Bonaire, núm. 2		41.5801539,2.5490836	462411	4603261		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Lola Solà va estudiar Filosofia i va estar lligada a Salvador Espriu per una gran amistat que va néixer de l'època que ambdós van compartir, juntament amb altres intel·lectuals com Amàlia Tineo, Mercè Muntañola o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la Universitat de Barcelona. Solà també va participar al Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona, entre ells Espriu, el 1933 a bord del vaixell Ciudad de Cádiz. L'experiència va servir als participants per familiaritzar-se amb el món clàssic i convertir les llargues estades a bord en àgores literàries.La mort d'Espriu, el 22 de febrer de 1985, va colpir durament Lola Solà, que segons Isabel Bonet, neboda de l'escriptor, va lamentar amb un sentit 'I ara amb qui riuré jo?'. El fons que conserva la Biblioteca P. Fidel Fita obre la porta a conèixer aquesta llarga, bonica, i alhora enigmàtica, relació entre els dos personatges.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94259	Fons Esyllt T. Lawrence	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence		XX	En termes generals manté un bon estat de conservació tot i que alguns documents són més fràgils.	<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence, escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.</p> <p>El fons conté escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol, informes literaris per editorials catalanes, bibliografia i documentació sobre el moviment independentista gal·lès i documentació personal. Així com un recull de premsa sobre l'autora. En total vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.</p>	08006-443	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>Esyllt T. Lawrence neix, l'any 1917, a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on roman fins al 1940, en què va llicenciar-se al <em>Newnham College</em> en llengües modernes (alemany i francès).</p> <p>L'any 1941 obté el <em>Master of Arts de la Universita</em>t de Cambridge. El mateix any contrau matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. L'any 1943 es traslladen a Mèxic, on aviat se separarien. El 1944 es doctora en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Col·labora al periòdic <em>El Nacional</em> amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès. A la Universitat de Mèxic, coneix l'escriptor Lluís Ferran de Pol, quan aquest estava exiliat. El 27 d'agost de 1947 es casen pel civil i el 3 de juliol de 1948 ho fan per l'Església per establir-se a l'Espanya franquista que no hauria reconegut el seu matrimoni civil mexicà.</p> <p>El juliol de 1948 Esyllt Lawrence, s' instal·la a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya. Aviat deixen Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, Maria Elvina, a un mas d'Arenys de Munt. S'hi estan fins l'any 1974, en què de nou tornen a Arenys de Mar. A més de la seva tasca de traductora, i autora d'articles, Esyllt Lawrence treballa com a lectora i consellera de l'Editorial Vergara i el seu marit, com a advocat.</p> <p>Després de la jubilació de Ferran de Pol, el 1989, viuen de maig a octubre a Y Bont Faen (Cowbridge en anglès), un poble gal·lès on ella tenia una casa (<em>Llyswen</em>, el Mas Blanc) rebuda en herència. El seu compromís amb el País de Gal·les la fa participar en política i el 1991 és elegida regidora d'Y Bont Faen en representació del Partit Nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.</p> <p>Esyllt Thomas Lawrence mor el 4 d'abril de 1995 a l'Hospital Princesa de Gal·les de Pen-y-bont ar Ogwr (Bridgend, en anglès). Uns mesos més tard moriria el seu marit.</p>	41.5801269,2.5490937	462412	4603258		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És important per veure les tendències literàries en les editorials catalanes, la relació entre la cultura catalana i la gal·lesa, així com per la informació sobre el partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru.Aquest fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol. Tot i que es descriu a part per la seva importància documental.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94261	Fons Antoni Miquel i Mayola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola		XIX-XX		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Antoni Miquel i Mayola (Arenys de Mar, 26 de desembre de1926- 4 de març de 2001) que conté documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, política local i els partits polítics amb seu a Arenys de Mar, sobre l'Ajuntament i les seves activitats, així com entitats i associacions esportives i culturals (Coral l'Esperança, Teatre Principal, Joventut Seràfica, ...). També conté documentació sobre cinema i la Sala Mercè; un fons d'hemeroteca i fotografies d'Arenys de Mar; documentació sobre els pendonistes de Sant Zenon, programes de festes, teatre, cinema, carnestoltes, etc. Era Director-gerent del Club Nàutic.</p>	08006-444	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>Recull iniciat a finals del segle XIX per Pere Màrtir Puig i Estapé; prohom arenyenc (1875-1936) i continuat per l'Antoni Miquel.</p>	41.5801881,2.5490762	462411	4603265		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94264	Fons Enric Maass	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass		XX-XXI		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells, el Fons Enric Maass (Stuttgart, 1942 - Arenys de Mar, 2013). En realitat es tracta d'una col·lecció de 19 làmines: 9 dibuixos per il·lustrar el conte<em> El gegant i el rabadà</em>, de Lluís Ferran de Pol i 10 esbossos a l'aiguatinta de la cara de Lluís Ferran de Pol.</p>	08006-445	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer <em>Ciclo de Arte de Hoy</em>, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És, sobretot, a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.</p> <p>La historiadora i crítica d’art Llum Torrents (<a href='https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671'>https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671</a>) ha escrit: “L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.” </p> <p>Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008 i Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.</p>	41.5801228,2.5491057	462414	4603257		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d'un material inèdit molt valuós segons els crítics d'art.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94265	Fons Tiona Solé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-tiona-sole		XX-XXI		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Tiona Solé (1946-2010), escriptora arenyenca. El Fons conté articles, poemes i contes de l'autora en diverses publicacions i mitjans de la vila; documentació i fotografies sobre tradicions arenyenques com Sant Roc, o els macips.</p> <p>També inclou vestuari relacionat amb la dansa d'Arenys, programes de Ràdio Arenys escrits, dirigits i presentats per ella; i Cd's sobre la història d'Arenys i poemes, narracions i altres textos.</p>	08006-446	Carrer Bonaire, núm. 2		41.5801394,2.5490917	462412	4603260		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94266	Fons Núria Nogueras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-nuria-nogueras	<p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p>	XX		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Núria Nogueras (1956-2000), periodista i impulsora de la iniciativa de l'ús terapèutic del cannabis, juntament amb el grup Àgata, associació de dones afectades pel càncer de mama.</p> <p>El Fons conté diversos programes de Televisió Espanyola (TVE), on va realitzar reportatges d'actualitat; uns 19 vídeos emesos durant els anys 1983, 1987 i 1988.</p>	08006-447	Carrer Bonaire, núm. 2		41.5801419,2.5490910	462412	4603260		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Grup Àgata fou el responsable de la campanya amb el nom 'Projecte Núria Nogueras' en homenatge a la periodista arenyenca.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94267	Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt		XX-XXI		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons del centre d'Estudis Josep Baralt. Aquest fons conté la documentació del centre, les seves publicacions, cartells i invitacions de les activitats realitzades, projectes, memòries, documentació referent a seminaris, cursos i beques que oferia l'associació.</p>	08006-448	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>El Centre d'Estudis Josep Baralt editava la revista Salobre (segona època)i es va dissoldre el novembre de l'any 2011, després de més de vint anys d'activisme cultural.</p>	41.5801434,2.5490910	462412	4603260		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Centre d'Estudis Josep Baralt és una associació extinta que cedí el seu fons documental a la biblioteca P. Fidel Fita. Amb aquest fons es pot seguir la història de l'entitat, la seva àrea d'influència i la relació amb d'altres agents culturals de la vila.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94270	Fons Lluís Montmany i Vidal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal		XX		<p>La Biblioteca P. Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Recentment ha rebut la donació del Fons fotogràfic Lluís Montmany, compost per més de quatre mil sis-centes fotografies en blanc i negre, algunes en color, ordenades temàticament.</p> <p>Lluís Montmany havia fet algunes exposicions fotogràfiques sobre festes i tradicions locals d’Arenys. Tot i així, li agradava combinar la fotografia tant en l’àmbit públic com en l'íntim. En aquest arxiu, s’hi poden veure fotografies amb un contingut ben divers de persones i paisatges d’Arenys del segle XX.</p>	08006-449	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>Lluís Montmany i Vidal neix a Arenys de Mar el 26 de juliol de 1913 i mor el 7 de desembre del 2006. Tenia una fàbrica tèxtil, però la seva rellevància li ve de la seva afició a la fotografia. Fou un fotògraf autodidacte que treballava tot el procés fotogràfic: realització i revelat. L'interessava especialment el treball de la fotografia en blanc i negre.</p>	41.5801529,2.5490910	462412	4603261		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es troben en procés de catalogació.		55	3.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
94272	Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Gavin	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-gavin	<p>GAVIN, Josep Maria (1991) Inventari d'esglésies. Maresme. Vol. 24. Barcelona: editorial Pòrtic.</p>	XX		<p>El fons referent a Arenys de Mar que es pot trobar a l'Arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de 102 fotografies de l'inventari d'esglésies, en blanc i negre fetes entre els anys 1900 i 1985 que corresponen a 29 edificis religiosos. Més unes 500 fotografies i postals externes. També disposa d'una petita mostra de trenta goigs d'advocacions diverses; uns 300 articles de premsa i fulletons i quatre monografies locals.</p>	08006-451	Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer)	<p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p>	41.5795006,2.5515549	462617	4603187		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95107	Carener del turó de la torre dels Encantats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats	<p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </p> <p>Catàleg de Patrimoni Natural d'Arenys de Mar (2003)</p>			<p>Carener forestal que arriba fins al front litoral d'Arenys de Mar que va de nord a sud i limita amb la població de Canet de Mar i el Rial Llarg. Més al nord, la travessa d'est a oest el camí del Remei amb una zona d'hortes i cases de pagès que continuen un xic més amunt, en direcció nord fins als límits de la població, que queda trencada per la presència de l'autopista del Maresme, C-32. La vegetació que s'hi observa és majoritàriament ocupada per pi pinyoner i pi blanc amb poc sotabosc degut a la forta presència humana. Aquest espai verd oxigena una zona amb forta pressió urbanística.</p>	08006-463			41.5719130,2.5304580	460854	4602354		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95110	Garroferar del carener del turó de les Orenetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes	<p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003)</p>			<p><span><span><span><span><span><span>Antic camp de garrofers, des de fa anys abandonat, que encara podem trobar al carener del turó de les Orenetes, per sobre de la urbanització del Canyadell. És un dels darrers grans conjunts de garrofers que resten a Arenys de Mar, mostra d'un conreu molt típic als careneres del Maresme, a prop del litoral. </span></span></span></span></span></span></p>	08006-466			41.5746500,2.5311500	460913	4602658		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95114	Pins pinyers monumentals del parc de Can Quintana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-monumentals-del-parc-de-can-quintana	<p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de sis grans pins pinyoners (Pinus pinea) de port monumental, situats al parc de Can Quintana. Els trobem entre l'extrem nord del parc i les cases del carrer Hort del Bisbe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d’agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s’hi troba a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</span></span></span></span></span></p>	08006-470			41.5797956,2.5456466	462125	4603223		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d’altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d’incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.		2151	5.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95115	Parc de Can Quintana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-quintana				<p>Parc situat a les antigues hortes de Can Quintana. Es conserven els garrofers, pins i alzines que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p>	08006-471			41.5795230,2.5461638	462168	4603192		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95119	Til·ler de l'edifici Xifré	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-ledifici-xifre	<p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>Til·ler (Tilia sp.) de grans dimensions situat a l'extrem nord de l'edifici Xifré. El tronc és recte amb l'escorça que es desprèn anualment en forma de llargues tires perfumades. Les fulles són cordiformes, amb la vora serrada, de color fosc a l'anvers i verd clar platejat al revers. La flor és molt aromàtica, en forma de xicotets grocs amb una bràctea allargada.</span></span></span></span></span></span></p>	08006-475	Carrer d'Auterive, s/n		41.5835237,2.5457128	462132	4603636		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart		Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l’hemisferi nord. La flor d’aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats.De les seves fulles, un cop descompostes, se n'obté un humus amb un alt contingut mineral.En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys.		2151	5.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95120	Alzines del Rial de La Serp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp				<p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p>	08006-476	Rial de La Serp		41.5832934,2.5635736	463621	4603603		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2151	5.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95121	Palmeres de l'escola Presentació	https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio				<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans palmeres canàries, el darrer que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres. És una alineació situada al davant de la façana principal de l'escola, i és molt visible des de bona part del nucli urbà.</span></span></span></span></span></span></p>	08006-477	Carrer de pompeu Fabra, núm. 2		41.5853551,2.5482002	462341	4603839		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2151	5.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95122	Penya del turó del camí de la Pietat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat				<p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p>	08006-478	Camí de La Pietat		41.5769734,2.5465504	462199	4602909		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95123	Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies	<p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. </span></span></span></span></span></span></p>	08006-479	Rial de Canalies		41.5881704,2.5566725	463049	4604148		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95124	Horta Dalmau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau				<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p>	08006-480	Carrer Doedes amb carrer Barcelona		41.5884370,2.5411937	461759	4604184		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95125	Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella				<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. </span></span></span></span></span></span></p>	08006-481	Rial de Sa Clavella		41.5866362,2.5407770	461723	4603985		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95127	Rial del Pollroig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig	<p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>Interessant rial que travessa pel bell mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar. Té, per tant, un entorn agrícola però també forestal. </span></span></span></span></span></span></p>	08006-483	Rial de Pollroig	<p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5907849,2.5650567	463749	4604434		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95129	Platja del Cavaió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-del-cavaio				<p><span><span><span><span><span><span>Principal platja de la vila, que té uns 1.000 metres de longitud i una amplada mitjana d'uns 90 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al </span></span></span></span></span></span>rereplatja<span><span><span><span><span><span>, la recuperació de les desembocadures dels rials i la protecció d'àmbits sorrencs per al desenvolupament de la flora i la fauna litoral.</span></span></span></span></span></span></p>	08006-485	Platja del Cavaió		41.5803934,2.5658696	463811	4603280		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95132	Hortes del rial de la Serp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-serp				<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram superior del rial de la Serp, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p>	08006-488	Rial de La Serp		41.5880236,2.5601429	463338	4604130		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95133	Hortes del rial de la Planeta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-planeta				<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de la Planeta, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p>	08006-489	Rial de La Planeta		41.5895375,2.5595158	463287	4604299		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95134	Hortes del rial del Pollroig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-del-pollroig				<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial del Pollroig, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p>	08006-490			41.5911036,2.5671135	463920	4604469		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95135	Hortes del rial de Valldemaria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-valldemaria				<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p>	08006-491	Rial de Valldemaria		41.5893089,2.5692481	464098	4604269		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95136	Hortes del rial Llarg	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-llarg				<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram inicial del rial Llarg, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p>	08006-492	Rial Llarg		41.5787209,2.5314158	460938	4603110		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27
95137	Mirador de les Roques d'en Lluc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-roques-den-lluc				<p><span><span><span><span><span><span>Petita elevació del camí de Mar, és un roquissar que antigament (abans de la construcció de la via del tren i de la carretera) deuria formar part de la penya del cementiri o del camí de la Pietat i que arribava fins al mar. Al capdamunt d'aquesta elevació s'observen les restes d'alguna petita construcció, vinculada amb la via del tren o amb la vigilància de la costa. Es desconeix, però, el seu origen. És un excel·lent mirador d'aquest tram del litoral, i a les parets del roquissar s'observen espècies litorals típiques d'aquest ambient com el fonoll marí. </span></span></span></span></span></span></p>	08006-493			41.5730725,2.5389137	461559	4602479		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-11-08 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:27

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús