Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
94308 Rial de La Planeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-planeta <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota la C-32, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar, a la platja del Cavaió. La vegetació està molt alterada però encara s’hi pot trobar alzinar, lledoner, mata o llentiscle, esparreguera i algun llorer, a més d’abundant canyissar. </span></span></span></span></span></p> 08006-452 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalano-balear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5932400,2.5562800 463019 4604711 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-02p1580089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-03p1580086.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94309 Rial de La Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial de la Serp és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. S’origina dessota mateix de la fina de ca n’Oliva, en la confluència dels rials de La Planeta i d’en Botifarra, on s’eixampla lleugerament. En aquesta zona concretament, hi ha diverses finques, entre elles, can Peric al vessant hidrogràfic dret i can Vallbona a l’esquerre. Algunes són antigues cases d’estiueig, però la majoria encara es dediquen al cultiu. En el seu tram baix o final, està fortament urbanitzat i el llit del torrent malgrat ser transitable és molt estret i els marges de terra s’han transformat en murs obrats. El de la llera esquerra és el més antic, de pedra unida amb morter de calç que protegeix una zona de càmping, mentre que el dret ho fa d’una zona urbanitzada ara ja fa uns anys i és de formigó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pujada, els murs alternen amb marges de terra, on la vegetació és bàsicament de canyissar, alzines i lledoners. Destaca una zona molt interessant d’alocs i magraners que coincideix amb la part alta del rial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar a la platja del Cavaió. És justament en la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn. </span></span></span></span></span></p> 08006-453 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5883600,2.5603800 463358 4604167 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-02p1560578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-03p1560570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-04p1570975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-05p1570976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-06p1560576.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94310 Rial de Sa Clavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial de sa Clavera és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, a la fondalada del Remei que s’origina en un turonet de tot just 200 metres d’alçada, situat per sobre de can Deri i desemboca a la Riera d’Arenys de Mar pel seu vessant hidrogràfic dret. Ja al segle XVII i XVIII el seu tram mig-final es va anar convertint en un carrer més d’Arenys de Mar i és un dels rials dels que ha patit més la transformació. La seva llera es va cimentar i el seu tram superior fou escapçat per a construir-hi el peatge de l’autopista. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’ortofotomapa de l’any 1945, que és la primera imatge de satèl·lit aèria consultable a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es pot veure amb gran claredat el recorregut del rial que baixa per can Deri (Arenys de Munt). També es pot veure el seu tram final urbanitzat i com transcorre per davant del camp de futbol, encara llavors amb poquíssimes construccions al seu voltant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint els ortofotomapes a partir d’aquest any, es pot veure un salt important a partir de la construcció de l’autopista però la pressió urbanística encara es va mantenint fins a finals dels anys vuitanta on l’any 1986 ja es veu que el sector entre la riera i can Pica i can Montalt ha iniciat una nova fase d’urbanisme. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord del municipi, entre can Montalt i la Raureta, la llera com hem dit està cimentada i es conserven alguns murs antics de pedra per evitar inundacions. Els altres són moderns, de ciment. Només gairebé a tocar de l’autopista hi ha alguna alzina. Llavors el rial es converteix en un camí de ronda que transcorre pel costat de l’autopista i es perd el seu recorregut original.</span></span></span></span></span></p> 08006-454 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5857000,2.5411700 461755 4603880 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-02dsc5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-03dsc5539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-04dsc5521.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94311 Rial de Sapí https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sapi <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial del Sapí neix al municipi veí d’Arenys de Munt. És un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. En construir l’autopista es va modificar part del seu recorregut. El tram d'Arenys de Mar, és visible per dessota el revolt que marca el carril d’incorporació a l’autopista del Maresme C32, a través del carrer de Josep Draper i Fossas. Aquest tram està situat en una petita vall entre turonets molt suaus, poblats bàsicament d’alzines, pi i algun garrofer barrejat amb canyissar. Aviat baixa paral·lel al carrer urbanitzat que hi ha al vessant hidrogràfic esquerre i que rep el nom del rial. La llera del rial només està separada del carrer urbanitzat per una vorera. En algun tram on hi ha vegetació, s’hi observen alguns abocaments, inclosa la de restes de poda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan el carrer del rial del Sapí es creua amb l’avinguda Fons de les Creus, el curs d’aigua queda soterrat uns metres per començar a baixar entre mig de l'Hort del Bisbe, mentre que a mà esquerra, hi ha un seguit de cases construïdes de nova planta. Tot aquest tram està resseguit per un passeig amb plàtans i una barana de fusta protegit per un mur de pedra superposada per estabilitzar la llera, on s’hi ha edificat. Un cop passats els hivernacles, el rial queda novament encaixat entre murs i canyes fins que queda engolit per una canalització soterrada, que travessa una zona comercial, la carretera Nacional II dessota la rotonda i la via del tren fins a desembocar a la platja de les Roques d’en Lluc.</span></span></span></span></span></p> 08006-455 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5832300,2.5387700 461554 4603607 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-02p1590045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-03p1590047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-04p1590044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-05p1590049.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94312 Rial de Valldemaria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-valldemaria <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial de Vallmaria és un dels cursos d’aigua secs de la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. És el més septentrional del municipi. En el tram de capçalera, es correspon amb el camí antic que va de Canet a Arenys de Munt. Transcorre pel Pla d’en Sala i l’Horta de les Flors, fins que rep les aigües d’un afluent, el rial del Pollroig que s’incorpora pel seu vessant hidrogràfic dret, entre ca l’Alero i can Biscarri. A partir d’aquest moment, el rial es converteix en termenal cap el municipi veí de Canet de Mar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el seu darrer tram, travessa la carretera Nacional II i la via de tren, per desembocar a la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.</span></span></span></span></span></p> 08006-456 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5921200,2.5674600 463950 4604582 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-02p1580960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-03p1570268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-04p1570271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-05p1580961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-06p1580962.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94313 Rial del Cavaió https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-cavaio <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial del Cavaió és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Està situat en una petita depressió que transcorre per la zona coneguda com les Carolines. És un afluent del rial de la Serp, que en temps de pluges el nodreix pel seu vessant hidrogràfic esquerre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conflueixen actualment just dessota del pont de la carretera Nacional II, que permet accedir al molí de can Guri i can Bigorra i desemboca a la platja coneguda amb el nom de platja del Cavaió. És, justament, a la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mar cap a muntanya, té trams murats amb lleugers reductors de ciment que permet el trànsit rodat, però just en el darrer revolt urbanitzat, el rial es fa totalment impracticable. La vegetació de canyissar l’ha engolit completament. S’hi observa en els marges visibles algun arbre residual, fruit d’haver ocupat zones cultivades, llorers i plantes al·lòctones que envaeixen els substrat de vegetació pròpia de ribera fins a fer-la desaparèixer. Cap a la capçalera sembla també que s’hi conserva un bon alzinar amb pineda, que correspon a les zones on es preserven les terres de conreu. </span></span></span></span></span></p> 08006-457 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5852900,2.5650600 463746 4603824 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-02p1560587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-03dsc0150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-04p1560588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-05p1560590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-06p1560593.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94314 Rial del Frontori https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-frontori <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial del Frontori és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, tot just a uns cinc-cents cinquanta metres aproximadament al nord del traçat de l’autopista del Maresme, C32. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa fins a trobar el rial d’en Piteu, al qual s’hi incorpora pel seu vessant hidrogràfic esquerra. En aquest punt, el rial d’en Piteu continua cap a mar amb trams descoberts i d’altres coberts degut a la pressió urbanística, fins que per dessota de can Forades, nodreix en forma d’afluent el rial del Bareu pel seu vessant hidrogràfic dret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la confluència, aquest darrer rial transcorre per sota terra, travessant la Plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren, on soterrada continua per la Plaça de l’Onze de Setembre fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està més ben conservada a les capçaleres, amb alzines velles, tot i que gairebé a tocar amb el municipi veí, s’ha detectat un marge reforçat amb desenes de pneumàtics de vehicle i en el mateix indret, varis abocaments de brossa des de les finques adjacents. </span></span></span></span></span></p> 08006-458 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5931200,2.5523100 462688 4604699 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-02p1580134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-03p1580124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-04p1580125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-05p1580127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-06p1580136.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94315 Rial d'en Botifarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-den-botifarra <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial d’en Botifarra és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. La seva capçalera es forma en el municipi veí d’Arenys de Munt, on pren el nom de rial de les Comes d’en Sala, ja que s’origina en els contraforts de les Planes d’en Sala, a 225 metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, transcorre paral·lel pel mur de tancament de llevant de l’Horta del Pilar. Si bé en el primer tram, a partir l’autopista el seu llit, està protegit pels marges de canyissars, alzines, i algun llorer amb esparreguera, en arribar a l’alçada de l’Horta del Pilar, els marges de terra es substitueixen per murs obrats amb filats de protecció, ja que hi ha varis propietaris que hi tenen els horts i el bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final de la finca esmentada, i coincidint a mà esquerra amb una de les entrades a la finca de can Vallbona, conflueix amb el rial de la Planeta que baixa entre can Garrós i ca n’Oliva per donar ambdós naixement al rial de la Serp. Aquest nou rial, en el seu tram final, baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar Mediterrània per la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> 08006-459 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5921100,2.5619500 463491 4604583 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-02p1580029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-03p1580030.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94316 Rial Llarg https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-llarg <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial Llarg és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix en el municipi veí d’Arenys de Munt, molt a prop del camí del Remei que mena a Can Gibert i a l’ermita del Remei. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a l'alçada de la C32, la llera és de terra i els marges contenen vegetació arbustiva i arbòria que va des del llorer al magraner, l’aloc, l’alzina i el lledoner. S’hi localitza presència no només del senglar, sinó d’altres mamífers com la fagina i multitud d’ocells indicadors de que el seu estat de conservació és bo. En el tram on hi ha canyissar, els pagesos el mantenen controlat ja que n’obtenen la canya per mantenir dretes les mongeteres o tomaqueres. En el seu recorregut és fàcil observar basses i pous de captació d’aigua. Els murs de les finques d’hortes el canalitzen i, bàsicament, és a partir de l’autopista del Maresme que la llera està cimentada i els marges protegits amb murs de pedra, collats amb morter de calç on s’hi observen diverses èpoques constructives. Aquest tram és el situat a ponent del turó de les Garses, baixant per Can Lloveres i can Farra. Al nord del turó de les Orenetes, s’incorpora pel vessant hidrogràfic dret, el rial d’en Navarra, mentre que per l’esquerra i més endavant, ho fa el rial de Vall de Gata i el seu afluent (rial de Cerinyana) i desapareix, soterrat fins a la seva desembocadura, travessant la carretera Nacional II, la via del tren al sud de la platja de les Roques d’en Lluc, molt a prop de la Punta del Canyadell. </span></span></span></span></span></p> 08006-460 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5921100,2.5619500 463491 4604583 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-02p1570814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-03p1570823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-04p1570895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-05p1570835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-06p1570893.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94317 Rial de Pau Costa o Bareu https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-pau-costa-o-bareu <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rial del Bareu o de Pau Costa, en el tram final, és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. Es forma a partir de tres afluents, que s’originen al municipi veí d’Arenys de Munt. De ponent a llevant són: el rial d’en Piteu, el rial de Vallfiguera i el rial del Frontfori que van confluint un darrera l’altre per formar un dels rials més impredictibles i perillosos en cas de pluges: el rial del Bareu. La construcció de l’autopista del Maresme va alterar el seu sistema hidrogràfic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada de ca l’Oller sembla que el traçat es fa més evident i pel vessant hidrogràfic esquerra se li afegeixen les aigües procedents de la Tronqueda. Per sota de ca l’Oller, la llera ja està gairebé canalitzada i la pressió urbanística ha comportat que molts dels seus trams quedin soterrats degut a l’obertura de carrers i edificacions que van sorgint al llarg del seu recorregut. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel seu vessant hidrogràfic dret, justament dessota can Forades, s’ajunta amb el rial d’en Piteu i per sota terra, travessa la plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren on, soterrada, continua per la Plaça de l’Onze de Setembre, fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia, a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.</span></span></span></span></span></p> 08006-461 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> 41.5868500,2.5521200 462669 4604003 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-02p1570915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-03p1570916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-04p1570917.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95107 Carener del turó de la torre dels Encantats https://patrimonicultural.diba.cat/element/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats <p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </p> <p>Catàleg de Patrimoni Natural d'Arenys de Mar (2003)</p> <p>Carener forestal que arriba fins al front litoral d'Arenys de Mar que va de nord a sud i limita amb la població de Canet de Mar i el Rial Llarg. Més al nord, la travessa d'est a oest el camí del Remei amb una zona d'hortes i cases de pagès que continuen un xic més amunt, en direcció nord fins als límits de la població, que queda trencada per la presència de l'autopista del Maresme, C-32. La vegetació que s'hi observa és majoritàriament ocupada per pi pinyoner i pi blanc amb poc sotabosc degut a la forta presència humana. Aquest espai verd oxigena una zona amb forta pressió urbanística.</p> 08006-463 41.5719130,2.5304580 460854 4602354 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95108 Rial del Canyadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-canyadell <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Rial que drena la vall forestal del turó o carener de la torre dels Encantats, i que desemboca a la platja de la Musclera.</p> 08006-464 Rial del Canyadell <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5724300,2.5322400 461003 4602411 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95108-02rial-del-canyadell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95108-rials.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95109 Punta del Canyadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/punta-del-canyadell <p>Conjunt de roquissars litorals que fan de límit nord de la platja de la Musclera, i que cauen de la penya del Canyadell. Destaquen per ser un dormidor o zona d'estada temporal del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), un dels més destacats del Maresme. També cal remarcar la presència de vegetació típica de roquissars litorals, com el fonoll marí (Chrithmum maritimum). I com ja s'ha inventariat en altres fitxes, aquests roquissars acullen diversos búnquers. </p> 08006-465 41.5726800,2.5386700 461539 4602436 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95109-02dsc0471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95109-03p1560772.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95110 Garroferar del carener del turó de les Orenetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes <p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003)</p> <p><span><span><span><span><span><span>Antic camp de garrofers, des de fa anys abandonat, que encara podem trobar al carener del turó de les Orenetes, per sobre de la urbanització del Canyadell. És un dels darrers grans conjunts de garrofers que resten a Arenys de Mar, mostra d'un conreu molt típic als careneres del Maresme, a prop del litoral. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-466 41.5746500,2.5311500 460913 4602658 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95111 Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataneda-monumental-de-la-riera-darenys-de-mar <p>Estudi de la plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar (2006)</p> <p>Arbreda monumental de plàtans (Platanus x hispanica) situada a banda i banda del curs de la Riera d'Arenys. Desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs i depassa els vint-i-cinc metres d'alçada, tot i que es controla la seva alçada amb podes regulars. El perímetre del tronc oscil·la per la majoria d'exemplats més vells entre 2,80 cm i 3,60 metres, mentre que el perímetre de la base pot superar els 6,30 metres de diàmetre.</p> <p>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, moltes d'elles provocades pels impactes dels vehicles a l'hora d'estacionar. També s'observa alguna ferida de poda antiga </p> <p>La copa està força ramificada. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i examplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</p> 08006-467 Riera d'Arenys de Mar <p>El conjunt més antic (uns 220 exemplars) prové de plançons de la Devessa de Girona, i són de meitat del segle XIX. </p> 41.5792512,2.5511470 462583 4603160 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95111-p1550220.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95112 Camí del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-remei <p>Camí que connecta el nucli urbà d'Arenys de Mar amb la capella del Remei d'Arenys de Munt, on fins fa pocs anys s'hi feia un aplec que reunia veïns i veïnes d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Transcorre en sentit est-oest, per dessota l'autopista del Maresme. S'hi accedeix pujant per Rial Llarg, a mà esquerra. El camí, enquitranat, és costerut i estret amb marges de terra i sauló revestits de vegetació antròpica barrejada amb canyissar, esparregueres, llentiscle, fanals i ginesta. La vegetació arbòria està composta per pi blanc i pinyoner, alzina i algun ametller a tocar de les finques i hortes particulars que hi ha a banda i banda del camí.</p> 08006-468 Camí del Remei 41.5767806,2.5286405 460705 4602896 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570865.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S'ha detectat presència de dues plantes invasores: la iuca i un cactus (Cylindropuntia tunicata), que s'expandeix amb facilitat i posa en perill la vegetació i la fauna locals. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95113 Xiprers del cementiri de Sinera https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-sinera <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p>Pascual, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Tercera edició. Barcelona: Pòrtic Natura, p. 157.</p> <p>Conjunt de xiprers (Cupressus sempervirens) que embelleixen els carrers del cementiri de Sinera. Hi ha més d'un centenar d'exemplars d'edat adulta amb alçades que depassen els vint metres. Tenen una capçada compacta i estreta. L'escorça és de color marró grisenc, amb llargues fissures longitudinals que no s'exfolien. Les branques són cilíndriques i les fulles imbricades, molt petites, ajagudes a la branca. El pol·len sorgeix entre els mesos de febrer i març. La pinya o estròbil té una forma més o menys arrodonida, que primerament és de color verd i amb el temps es torna de color bru i va caient.</p> 08006-469 <p>Es creu que la seva presència en els cementiris té a veure amb el seu aspecte, sempre verd i majestuós creixent cap el cel, ja que d'aquesta manera ajuda a les ànimes dels morts a encaminar-se cap el cel.</p> <p>La mitologia grega i romana dona nombroses explicacions. Segons Teofrast, el xiprer estava consagrat al déu de la mort, Hades, perquè un cop tallat, l'arbre mai rebrota. Horaci explica que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i envoltaven el cos amb les seves fulles. Plini el Vell escriu que una branca d'aquest arbre penjada de la porta d'una casa era un signe fúnebre. Un altre és el cas que es relata en la mitologia grega, que explica que Ciparís va matar per error un cérvol. La seva pena fou tan gran que implorà al déu Apol·lo que li permetés plorar-lo eternament. Apol·lo li concedí transformant-lo en xiprer. Sense saber-ho, aquest arbre esdevingué una figura de dol cap als éssers humans.</p> <p>Els romans també el feien servir com a símbol d'hospitalitat, tradició que ha perdurat fins els nostres dies. Si una casa tenia un xiprer plantat a l'entrada, el viatger sabia que hi podria beure aigua. Si n'hi havia dos de plantats, podrien menjar i beure i si n'hi havia tres, hi podrien dormir.</p> 41.5775340,2.5463964 462186 4602971 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95113-p1550251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95113-p1550252.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95114 Pins pinyers monumentals del parc de Can Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-monumentals-del-parc-de-can-quintana <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de sis grans pins pinyoners (Pinus pinea) de port monumental, situats al parc de Can Quintana. Els trobem entre l'extrem nord del parc i les cases del carrer Hort del Bisbe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d’agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s’hi troba a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</span></span></span></span></span></p> 08006-470 41.5797956,2.5456466 462125 4603223 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d’altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d’incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95118 Alzina de la plaça de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-placa-de-la-mina <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p>Alzina (Quercus ilex) situada a la plaça de la Mina. És l'element principal d'aquest racó del nucli antic. </p> <p><span><span><span>La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L’anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L’alzina floreix als mesos d’abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. </span></span></span></p> 08006-474 Plaça de La Mina 41.5825691,2.5473836 462271 4603530 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95118-02p1570947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95118-03p1570948.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95119 Til·ler de l'edifici Xifré https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-ledifici-xifre <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Til·ler (Tilia sp.) de grans dimensions situat a l'extrem nord de l'edifici Xifré. El tronc és recte amb l'escorça que es desprèn anualment en forma de llargues tires perfumades. Les fulles són cordiformes, amb la vora serrada, de color fosc a l'anvers i verd clar platejat al revers. La flor és molt aromàtica, en forma de xicotets grocs amb una bràctea allargada.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-475 Carrer d'Auterive, s/n 41.5835237,2.5457128 462132 4603636 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l’hemisferi nord. La flor d’aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats.De les seves fulles, un cop descompostes, se n'obté un humus amb un alt contingut mineral.En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95120 Alzines del Rial de La Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> 08006-476 Rial de La Serp 41.5832934,2.5635736 463621 4603603 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95121 Palmeres de l'escola Presentació https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans palmeres canàries, el darrer que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres. És una alineació situada al davant de la façana principal de l'escola, i és molt visible des de bona part del nucli urbà.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-477 Carrer de pompeu Fabra, núm. 2 41.5853551,2.5482002 462341 4603839 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95122 Penya del turó del camí de la Pietat https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat <p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-478 Camí de La Pietat 41.5769734,2.5465504 462199 4602909 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95123 Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies <p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-479 Rial de Canalies 41.5881704,2.5566725 463049 4604148 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95124 Horta Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-480 Carrer Doedes amb carrer Barcelona 41.5884370,2.5411937 461759 4604184 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95125 Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-481 Rial de Sa Clavella 41.5866362,2.5407770 461723 4603985 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95126 Rial de Vallfiguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-482 Rial de Vallfiguera <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5903391,2.5476658 462300 4604393 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95127 Rial del Pollroig https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Interessant rial que travessa pel bell mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar. Té, per tant, un entorn agrícola però també forestal. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-483 Rial de Pollroig <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5907849,2.5650567 463749 4604434 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95128 Penya del Portinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-484 41.5803480,2.5573905 463104 4603279 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95129 Platja del Cavaió https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-del-cavaio <p><span><span><span><span><span><span>Principal platja de la vila, que té uns 1.000 metres de longitud i una amplada mitjana d'uns 90 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al </span></span></span></span></span></span>rereplatja<span><span><span><span><span><span>, la recuperació de les desembocadures dels rials i la protecció d'àmbits sorrencs per al desenvolupament de la flora i la fauna litoral.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-485 Platja del Cavaió 41.5803934,2.5658696 463811 4603280 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95130 Platja de la Picòrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-picordia <p><span><span><span><span><span><span>Platja central de la vila, que té uns 580 metres de longitud i una amplada mitja d'uns 50 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al rereplatja i la recuperació de la desembocadura del rial del Bareu i de la Riera. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-486 41.5780352,2.5533013 462762 4603025 08006 Arenys de Mar Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95130-platjapicordiaautorjuanchipegoraro052-1024x683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95130-platjapicordiavistesdesespigoautorjuanchipegoraro205-1024x683.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95131 Platja de la Musclera https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-musclera <p><span><span><span><span><span><span>Platja situada a l'extrem de ponent del terme municipal, a tocar de Caldes d'Estrac. Té una longitud d'uns 690 metres i uns 15 metres d'amplada mitja. És l'única platja de la vila que té un àmbit preferentment nudista o naturista. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-487 41.5724752,2.5373703 461431 4602414 08006 Arenys de Mar Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro091-1024x683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro092-1024x683.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95132 Hortes del rial de la Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram superior del rial de la Serp, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-488 Rial de La Serp 41.5880236,2.5601429 463338 4604130 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95133 Hortes del rial de la Planeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-planeta <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de la Planeta, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-489 Rial de La Planeta 41.5895375,2.5595158 463287 4604299 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95134 Hortes del rial del Pollroig https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-del-pollroig <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial del Pollroig, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-490 41.5911036,2.5671135 463920 4604469 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95135 Hortes del rial de Valldemaria https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-valldemaria <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-491 Rial de Valldemaria 41.5893089,2.5692481 464098 4604269 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95136 Hortes del rial Llarg https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-llarg <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram inicial del rial Llarg, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-492 Rial Llarg 41.5787209,2.5314158 460938 4603110 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95137 Mirador de les Roques d'en Lluc https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-roques-den-lluc <p><span><span><span><span><span><span>Petita elevació del camí de Mar, és un roquissar que antigament (abans de la construcció de la via del tren i de la carretera) deuria formar part de la penya del cementiri o del camí de la Pietat i que arribava fins al mar. Al capdamunt d'aquesta elevació s'observen les restes d'alguna petita construcció, vinculada amb la via del tren o amb la vigilància de la costa. Es desconeix, però, el seu origen. És un excel·lent mirador d'aquest tram del litoral, i a les parets del roquissar s'observen espècies litorals típiques d'aquest ambient com el fonoll marí. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-493 41.5730725,2.5389137 461559 4602479 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
38047 Nord-Oest de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-oest-de-burriac PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Jaciment de difícil adscripció per lecasedat de les notícies que ens dóna M. Ribas, que parla de troballes soltes. 08009-32 Al NO de Burriac, al vessant al sud del Turó de l'Esquei de la Fou 41.5486100,2.3807700 448356 4599846 08009 Argentona Fàcil Dolent Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 81 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
38188 Casa Gòtica (Ca l'Ametlla, Can Rectoret, Can Badia) https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gotica-ca-lametlla-can-rectoret-can-badia <p>Guia dels museus de Catalunya. Ed. 'La Caixa'. Barcelona, 1979 Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol 6. El vallès i El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1982 A. Cirici. (1982) Museus d'art catalans. Ed. Destino. Barcelona, P 18</p> XVI <p>Casal senyorial de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. S'han aprofitat elements arquitectònics antics, però la base és una casa en runes dels segles XIV i XV. Actualment es troba molt restaurat, però conserva la porta adovellada amb pedra treballada i diverses finestres gòtiques, estil canopial.</p> 08009-195 Nucli urbà. Plaça de l'Església <p>Parcialment enderrocada durant la Guerra Civil, fou reconstruïda i ampliada per Joan Rectoret i Rigola qui, a la seva mort, dóna a la vila com a Museu del Càntir. Actualment el Museu s'ha traslladat a l'altra façana de la Plaça de l'Església.</p> 41.5538800,2.4005700 450011.06 4600419.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38188-foto-08009-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38188-foto-08009-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38188-foto-08009-195-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Altres Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 94|98|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
38340 Font de Ca l'Ànima https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lanima <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> XVIII Manca manteniment de les peces ceràmiques i de l'estructura formal de la font. <p>El suport de la font és una pilastra d'obra de paredat de secció quadrada, d'uns dos metres d'açada, coronada per una piràmide que remata una peça ornamental de ceràmica. Aquesta piràmide superior està revestida de rajoles policromades, que tornem a trobar a sota de la cornisa ornamental, en un frontal del segle XVIII, amb al·legories de Sant Joan, Sant Miquel i l'Esperit Sant. L'aigua vessa en un pica de granit, d'on es reparteix als safarejos posteriors.</p> 08009-347 Veïnat de Sant Jaume. Finca de Ca l'Ànima 41.5538400,2.4139300 451125.06 4600407.52 1765 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38340-foto-08009-347-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres Inexistent 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM L'aigua és de mina, barrejada amb aigua de la Companyia d'aigües de Dosrius. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41765 Ca'ls Frares https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-frares BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. XVI-XX Característica masia de tres cossos, amb teulat a dues aigües, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. L'estructura es basa en planta baixa, planta-pis i golfes, La façana principal està dominada pel portal rodó, dovellat, sobre el qual trobem l'escut de la casa, posterior a l'execució de l'obra. Totes les finestres de la façana, de forma rectangular, estan emmarcades per llindes reposant sobre brancals. En destaca la finestra de les golfes, que ofegada per la poca alçada de l'altell, reposa directament sobre la llinda de la finestra del pis. Al costat de la porta trobem el pedrís i un cas de cavalcador graonat. Destaca igualment l'obra de forja de la reixa catalana d'una de les finestres de la planta baixa. A la casa s'hi accedeix mitjançant un portal que dóna lloc al barri, espai de l'antiga era. El celler es troba a la part posterior, però només a l'alçada dels baixos, sobresortint-ne les arcades d'obra vista. Cal ressenyar un altre element que singularitza la masia, com és el cactus que es troba a la façana. En l'actualitat aquest element botànic presenta un bon estat fitosanitari i presenta una alçada d'uns 9 metres (Rovira i Vinyals 2005). 08029-12 C/ Camí Santa Elena, 28 El primer nom conegut d'aquesta casa era ca l'Arnó. S'ha proposat la seva construcció al segle XIII, degut a les dades despreses d'un llibre del Convent de Nostra Senyora del Carme de Barcelona, de 1687, propietari de Ca l'Arnó (Modolell 1993). També s'ha palesat l'existència d'aquest cognom en un testament de l'any 1235, de Pere Arnó, pagès de Sant Feliu de Cabrera (Escura 2007). En el fogatge de 1497 tornem a trobar a un Pere Arnó, que cal vincular a aquesta masia. El mateix cognom reapareix en el cens de 1553. En aquest indret hi havia hagut també el convent benedictí dels camaldulencs, com hem esmentat del document de 1687, ocupat aleshores per membres d'aquesta comunitat, i segurament d'aquesta circumstància en derivi el seu nom actual, Ca'ls Frares, fent referència a l'origen religiós. Però després de la desamortització de les propietats eclesiàstiques de 1835 tornà la propietat a mans privades, segurament a mans dels Gallemí, tal i com resa l'escut que es conserva a la façana 'Jaume Gallemí 1843'. Posteriorment la propietat fou adquirida a principis de segle XX per la família Ametller, fabricants de xocolata de Barcelona, que residien a la Torre Ametller i empraven Ca'ls Frares com a masoveria. 41.5344200,2.4034400 450236 4598257 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens A la façana principal trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2917. Aquest rellotge es troba en molt mal estat de conservació i tan sols es conserva el gnòmon i la seva morfologia rectangular, que permeten classidicar-lo en el els de tipus vertical declinant.En l'actualitat en aquesta masia hi ha el restaurant 'Els Frares'. 98|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41773 Ca n'Orriols https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. XVI-XX Masia de tres cossos i dues alçades, planta baixa i planta pis. La teulada és a dues aigües, i el carener no és perpendicular a la façana, fet pel qual no trobem el frontó a la façana principal, sinó a les laterals. A la façana principal hi trobem el portal rodó dovellat, així com les finestres, dues a la planta baixa i tres al primer pis. Totes aquestes finestres són de forma rectangular, amb llindes i pedres que les emmarquen. Adossat al cantó de llevant de la façana trobem un cos adossat de dues alçades, en el que a la planta pis s'hi construí una galeria porticada. Al costat d'aquesta galeria trobem un exemplar de xiprer de força edat, i perfil diferent al de la façana; ambdós representen l'hospitalitat comunment associada a les masies. El conjunt de l'arbrat es complementa amb tres pebrers bords i una palmera de Canàries, associada als indianos, tot i que d'una talla mitjana que nol li confereix encara un aspecte típic de l'associació d'aquest arbres amb les masies (Rovira i Vinyals 2005). 08029-20 Camí Can Segarra, 26 En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb aquest. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la forma Oriols com Orriols. 41.5299100,2.3916900 449252 4597763 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En l'actualitat hi ha el restaurant Papageno, 98|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41781 Can Rodon de l'Hort https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodon-de-lhort BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 98-99. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 194. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. XVI-XX En origen l'edifici presentava una estructura de tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més en els seus laterals, però amb la característica que segueixen la línia marcada per la projecció de la línia descendent del sostre, configurant un aspecte d'edifici sòlid i auster, sense volums afegits (amb excepció d'un porxo a la planta baixa del lateral de ponent). La masia presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb un sostre a dos vessants. El carener és perpendicular a la façana principal, amb un ampli frontó, alliberat de les obertures de les golfes. La porta principal, centrada i protegida per dos pedrissos, és d'arc rodó dovellat, i en aquesta mateixa planta en trobem una altra, en un dels cossos laterals, però en aquesta ocasió d'arc carpanell, amb data inscrita de 1758. A la planta pis, trobem les tres finestres que corresponen als tres cossos, tot i que d'una mida menor de l'habitual. Totes són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, però en sobresurt una que presenta una finestra gòtica del segle XVI. 08029-28 C/ La Riera La primera menció a l'indret cal buscar-la l'any 1300 (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 trobem la menció a Angelina Redona, esmentada com a vilatana pobra del poble. Ja a mitjans dels s. XVI, en el cens de 1553, es torna a fer menció a l'indret sota el cognom de Rodon. Juntament amb Can Català, Can Mateu, Can Carbonell, Can Serra i Ca l'Arnau, la masia formava part de les agrupacions de cases o quadres que es protegien entre elles. 41.5268800,2.3926700 449331 4597426 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41781-foto-08029-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41781-foto-08029-28-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En l'actualitat a la masia hi ha un local de restauració. 94|98|93 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41795 Cementiri Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-1 ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 204-205. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. XIX El recinte del Cementiri Municipal té el valor de l'estructura mateixa, així com d'alguns mausoleus presents. L'accés principal es fa a través d'una portalada amb volta d'arc carpenell motllurat. Al costat oest d'aquest accés hi trobem la façana posterior d'un espai cobert amb volta catalana, dotant al conjunt de reminiscències neoclàssiques. Un dels panteons, concretament el de la família Ordeig, és obra de l'arquitecte Bassegoda i Amigó, l'any 1917. També intervingué l'arquitecte Josep Domènech Estapa, arquitecte, en la construcció, possiblement, del mausoleu en el que s'hi troba enterrat. D'aquesta construcció destaca el fet d'haver-se realitzat amb llambordes, amb pilastres a les cantonades i coberta de cúpula cònica graonada. El primer mausoleu que trobem tot just entrar correspon al de la família Sala, construcció historicista de principis del segle XX. Destaquen del conjunt els dos pins pinyoners que flanquegen l'accés principal. A nivell botànic també cal ressenyar la vintena de xiprers que trobem dins el recinte, 08029-53 Camí d'Agell i Carrer de Sant Sebastià L'any 1863, en un ple municipal, van sortir a subhasta pública les tasques d'excavació i trasllat de les restes de l'antic cementiri a una fossa comú del nou espai. Però no seria fins l'any 1870-71 en que el cementiri començava a estar operatiu, amb el primer registre ja l'any 1871. 41.5301000,2.3993500 449891 4597780 1871 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-3.jpg Legal Neoclàssic|Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 99|105|116|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41813 Rocam d'en Lladó https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocam-den-llado Indret d'interès paisatgístic per les afloracions de roca que s'hi troben. Es tracta d'un lloc escarpat entre els boscos de pins i alzines. Hi ha un camí que mena cap aquest indret, i que comunica el camí de la Creu de l'Avellà cap al turó de Burriac. En un punt intermig surt un ramal que es dirigeix cap el camí del Senglar, a la banda nord del municipi i al'oest de Burriac. Aquest tram és el que circula pel paratge del Rocam d'en Lladó. 08029-71 Zona del Rocar Més Alt 41.5388700,2.3797300 448261 4598765 08029 Cabrera de Mar Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41887 Agell https://patrimonicultural.diba.cat/element/agell Desconegut Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. 08029-149 Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. 41.5074300,2.4053200 450372 4595260 08029 Cabrera de Mar Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Els materials estan en mans particulars i del Museu d'arqueologia de Catalunya-Barcelona. 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41888 Les Lloses https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-lloses Desconegut Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. 08029-150 Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. N'hi ha informacions de l'any 1970 i mitjan dels 80 del segle XX. 41.5073900,2.4053200 450372 4595255 08029 Cabrera de Mar Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Els materials estan en mans del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona i de particulars 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41889 Nàutic de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/nautic-de-cabrera Desconegut Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. 08029-151 Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda Conegut gràcies a les informacions aportades per David Matamoros. N'hi ha informacions de l'any 1993. 41.5074300,2.4053200 450372 4595260 08029 Cabrera de Mar Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
41890 Riera d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dargentona Desconegut <p>Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret, tot i que està en la zona de la desembocadura de la Riera d'Argentona.</p> 08029-152 Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda <p>Conegut gràcies a les informacions aportades pel grup CRIS i per Ernest Buc.</p> 41.5205038,2.4237083 451916 4596700 08029 Cabrera de Mar Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2020-06-18 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/