Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60970 | Pintures de Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-ca-lesquerra | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XVIII | Des de què van ser trobades al 1980 a les parets on estaven han sofert diferents empaperats. Caldria un examen acurat per determinar exactament el seu estat. D'altra banda, les condicions d'humitat de l'edifici de la Cooperativa no sembla el lloc més adequat per exposar les pintures | Es tracta d'unes pintures pintades sobre calç amb colors molt vius. Són de traç i dibuix irregular i ingenu. La més gran representa un monumental Sant Sopar amb figures de mida quasi natural. L'altre mural està dividit en tres parts, tots representen escenes de temàtica religiosa. D'esquerra a dreta: Santa Eulàlia, una Mare de Déu del Roser amb Sant Domènec i una religiosa dominicana agenollats als seus peus i un Sant Josep o Jesucrist portant un nen en un braç. | 08206-42 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | Aquestes pintures es trobaven en una casa aixecada segurament al segle XVIII sobre el solar d'una més antiga, al c. de la Pau, que fou transformada el 1917. A la sala que va servir abans de ser enderrocada de cuina-menjador i que deu ésser l'antiga sala principal de la casa, hi foren trobades el 1980 unes pintures murals que omplien dos dels seus murs. El servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va datar les pintures al voltant de 1780. | 41.3624700,1.7520200 | 395619 | 4579747 | 1780 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60970-foto-08206-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60970-foto-08206-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60970-foto-08206-42-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. La importància relativa de les pintures ve donada perquè es tracta d'art popular. Tant per la temàtica com per les orles on estan emmarcats s'assemblen als plafons ceràmics de l'època. No hem pogut localitzar el dossier - estudi que es va fer quan es van extreure de la casa i van ser portades a l'actual edifici. | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||
| 60971 | Forn de pà de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-la-cooperativa | XX | El forn ocupa una part important de l'antic magatzem de la Cooperativa. Enmig d'una paret feta de totxo vist es troben les portes de ferro que donen a l'interior del forn. A les portes de ferro es pot llegir perfectament 'talleres Balart, Sabadell'. El seu interior està conservat en perfecte estat, s'aprecia el terra del forn fet de maons i amb una superfície de varis metres quadrats. | 08206-43 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | Una de les dependències del que va ser magatzem del sindicat agrícola cooperatiu es va convertir en un forn de pa cooperatiu durant la guerra civil. Segons els testimonis que van viure aquella època, només va funcionar com a tal uns anys. | 41.3624700,1.7520200 | 395619 | 4579747 | 1936 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 60993 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-27 | XIX-XX | Arxiu pels llibres propis de l'Ajuntament, bàsicament llibres municipals d'actes | 08206-65 | Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | 41.3625300,1.7522900 | 395642 | 4579754 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 60994 | Col·lecció local de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-sant-cugat-sesgarrigues | XX | Seria necessària una diagnosi i restauració preventiva. Les condicions ambientals del local no són les més favorables per la conservació de les peces | Tot i tenir un caràcter agrícola i rural, la Col·lecció local de Sant Cugat Sesgarrigues consta d'elements diferents. Un resum no exhaustiu però representatiu dels objectes què s'exposen podria ser: el forn de pa original, eines de fuster i bóter, un recull de fustes diferents d'arbres del Penedès, l'antic piano de la Coral, el piano de maneta de la Sala, les pintures murals de Ca l'Esquerrà, màquines de cosir, emissora i receptors de ràdio, documentació de la Germandat de Sant Adjutori, documentació de la Societat de Rabassaires, eines agrícoles manuals, màquines de batre, un tractor, col·lecció de discos, màquina de pastar el pa, etc. | 08206-66 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | La Col·lecció local de Sant Cugat Sesgarrigues es va començar en una de les plantes de l'edifici de l'Ajuntament. La seva formació es deu a una iniciativa portada a terme a començament de la dècada dels vuitanta entre els veïns del poble, els quals aporten estris i altres objectes. Més tard, es va traspassar tot a l'edifici de l'antiga Cooperativa del pa, on es troba a l'actualitat. | 41.3624900,1.7520200 | 395619 | 4579749 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60994-foto-08206-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60994-foto-08206-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. A les fitxes associades hi ha una selecció de peces que hem triat per il·lustrar el caràcter de la Col·lecció local de Sant Cugat Sesgarrigues. Creiem que té un valor etnogràfic important. Actualment la Col·lecció s'obre al públic alguns dies festius a l'any. Hi va haver un intent de fer un inventari per part dels propis encarregats de la Col·lecció, que tenia per objectiu bàsic veure qui va cedir les peces. A data d'avui no està acabat. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61003 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-15 | XVIII-XX | Manca una regularització | <p>Es tracta de l'arxiu parroquial que en cas de Sant Cugat Sesgarrigues té documentació que es remunta varis segles enrera, segons Mossèn Margarit, el titular de la parròquia. Són els llibres propis de la parròquia.</p> | 08206-75 | Rectoria | 41.3645100,1.7526100 | 395672 | 4579973 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 61021 | Pou de la Plaça Foment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-placa-foment | XX | És un pou adossat a un costat de la font de la Plaça. Presenta dues boques. Una rodona amb un diametre d'1 metre i a partir de les 10 primeres fil·leres de pedra comencen blocs de formigó. La segona boca és quadrada i és perpendicular a l'altra. Totes dues boques estan enreixades. | 08206-93 | Pl. Foment. Disseminat Casesroges | 41.3563600,1.7467500 | 395168 | 4579075 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/61021-foto-08206-93-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | La Plaça es coneix com Plaça Foment perquè en aquest punt hi havia la casa del peó de la carretera que al ser nacional depenia del Ministerio de Fomento. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77580 | Pila baptismal de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-samora | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XIII | <p>Pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm.</p> | 08222-74 | Capella de Sant Joan Samora | <p>El territori de la parròquia de Sant Joan Samora estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan.</p> | 41.4720600,1.8661000 | 405320 | 4591783 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77622 | Gegants de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-llorenc | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | Els gegants de Sant Llorenç d'Hortons són els protagonistes de l'espectacle Terrazel que es representa per la Festa Major. Són el Sol i la Mare Terra. EL Sol és un gegant antropomòrfic de caràcter tradicional que simbolitza el sol. Llueix una cuirassa amb simbologia solar i porta una corona amb el carro d'Hèlios i una torxa a la mà dreta. Pesa 47 kg. i fa 4 metres d'alçada. La geganta representa el nostre planeta i, per aquest motiu, porta un vestit blau en el que es poden veure representacions dels planetes i constel·lacions que l'envolten. A la mà porta l'esfera terrestre i del seu ventre neix un corn de l'abundància, símbol de fertilitat i prosperitat. Durant l'espectacle la Mare Terra volta i dansa per l'espai i, de resultes de la història d'amor amb el Sol, donarà fruit abundosos en forma de diferents personatges. | 08222-116 | Carrer Major, 45 | Van ser dissenyats i construïts per Amadeu Ferré, a Vilafranca del Penedès, la geganta l'any 1994 i el gegant l'any 1995. D'aquest segon se'n va fer una rèplica l'any 2010. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Amadeu Ferré | La parella de gegants tenen com a balls propis el Vals de Gegants, una peça per a acordió diatònic (Paton Soler, 1994) i El Galanteig (Taller de músics de El Terrazel, 1995), tema per a gralles i timbal. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77623 | Gegants de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-joan-samora | MIRALLES, Eloi (1991).Sant Joan Samora estrena gegants aquest diumenge; El 3 de vuit, divendres 23 d'agost de 1991. | XX | Els gegants de Sant Joan Samora són en Joan i la Roser, patró del veïnat i la mare de Déu. Els va dissenyar i modelar en Josep Anton Xaus, l'any 1991, a iniciativa popular. El vestuari va anar a càrrec de dones de Sant Joan dirigides per la Maria Valls. En Joan Rovira va fer els accessoris i la Montserrat Carafí el pintat. Són una parella de pagesos dedicats a les vinyes tan característiques del Penedès. En Joan fa 4'6 metres d'alçada i 80 kg de pes i la Roser 4'28 meres d'alçada i 75 kg de pes. D'en Joan en van escriure en motiu del bateig: 'El seu braç ferm, porta l'aixada cansada a l'esquena. La faixa li ajusta el vestit i la barretina, vermella, li tapa el sol que crema. És el Joan més gran i valent que mai no has vist'. I e la Roser: 'La cua trenada li cau daurada pel sol de setembre. Passeja altiva amb el cistell carregat del fruit de la vinya. És la Roser més maca que mai no havia vist passar'. Segons el poema fet per Pere Domènech de Roda. | 08222-117 | Carrer de les Flors, 15 - Sant Joan Samora | El bateig es va fer el 25 d'agost de 1991, sota el padrinatge dels gegants de Santa Coloma de Cervelló, en Roc i la Coloma i els de La Beguda Alta, en Quimet i la Roser; i amenitzat pels bastoners de Gelida. A la tarda es va fer un cercavila amb les parelles de Masquefa, Abrera i anta Coloma de Cervelló, els bastoners de Masquefa i els castellers Vailets de Gelida. Han fet diverses sortides, la primera important a sant Julià de Loira, també a Montserrat i dues vegades han participat de les festes de La Mercè. | 41.4733100,1.8589600 | 404726 | 4591929 | 1991 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77623-foto-08222-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77623-foto-08222-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep A. Xaus, maria Valls, Joan Rovira i Montserrat Carafí | Són dels gegants més alts de Catalunya.. Fotos cedides per Pere Carafí. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||
| 77624 | Personatges del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | A l'espectacle del Terrazel hi participen tota una sèrie de personatges que s'han anat creant a partir del l'evolució de la mateixa representació. En primer lloc, la parella de gegants, el Sol i la Terra, que tenen vida pròpia més enllà del Terrazel i, per aquest motiu, es tracten en una altra fitxa de l'inventari. Els mesos de l'any són una dotzena de nans infantils que representen els mesos de l'any; els tres que representen la primavera estan pintats amb tonalitats verdoses i decorats amb motius vegetals. Els que representen l'estiu estan pintats amb tonalitats rogenques o càlides i d'aspecte femení i mostren les fruites pròpies de cada mes. Els nans de la tardor representen la verema, estan pintats d'ocre i porten els fruits del temps. Finalment, els nans de l'hivern estan pintats de tonalitats fredes amb aspecte envellit, tot i que el mes de febrer mostra una flor d'ametller. Les al·legories del paisatge és un conjunt de sis capgrossos que representen espais concrets o simbòlics de Sant Llorenç d'Hortons o de la comarca. Són la Font de la Bassa gran, el Molí de vent, el Pi Pujol, la masia, la vinya i el celler i el gall del Penedès. Són convertibles en gegantons manasses. El Malaganya és una peça del bestiari de foc que simbolitza la verticalitat i l'expansió urbana sense aturador i les seves conseqüències negatives, com la contaminació, la degradació del paisatge, l'especulació i la corrupció. Té un pes de 58 kg i una alçada de 325 cm. El Llengot és una barreja de gegant de foc i de drac i és el símbol de l'agressivitat industrial sobre el medi ambient. El seu pes és de 58 kg i la seva alçada de 325 cm. L' Unicorn és un cavall alat amb cua de peix aliat dels Llambrats i representa els quatre elements de la creació: terra, aigua, aire i foc. El seu pes és de 69 kg i fa 257 cm d'alçada màxima i 272 cm de llargada. El Buscarrons és un capgròs burlesc, egoista, indiferent i sarcàstic davant els problemes; representa l'actitud contradictòria dels humans en relació a la natura. Els follets són dotze dansaires infantils que representen els esperits del bosc i la màgia de la natura. Gaia és la representació de l'esperit de la Terra, de la vida. Custodia el talismà de la vida en forma de cargol de mar lluminós. Els Llefres és un cor de tretze personatges de foc. Porten màscares i vestits de tons i maces de foc. Els seu nom significa brut, llardós. Els Llambrants són un altre cor de vuit personatges de foc amb cascos d'inspiració clàssica, cuirasses decorades amb mandales i vestits blaus. El seu nom significa, lluminós i resplendent i representen la consciència ecològica. Finalment, hi ha els Arcans, que és un conjunt de vuit personatges de foc inspirats en els diablets de foc del Penedès, i que representen la humanitat en la seva evolució. Porten vestits de roba de sac amb caputxa. | 08222-118 | Carrer Major, 45 | Els nans i les al·legories del paisatge són disseny i creació d'un artista-tallerista diferent. Les peces es van realitzar al Taller de El Terrazel l'any 1995 i 1996 respectivament sota la direcció d'Amadeu Ferré, i van ser el resultat d'un projecte finançat per subscripció popular de particulars i empreses del municipi de sant Llorenç d'Hortons. Tots els personatges han estat creats des del Taller Terrazel, entre 1991 i el 2000, sota la direcció d'Amadeu Ferré. Els follets i Gaia tenen ball propi. | 41.4672100,1.8250000 | 401881 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Taller de Terrazel | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77680 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent a l'Institut Cartogràfic de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya, format per dues fotografies panoràmiques en blanc i negre que mostren dues manifestacions festives de la cultura popular catalana on intervenen els germans Orpí de Cal Matador de Sant Llorenç d'Hortons. En una, de l'any 1939, es veu el ball de gegants amb Pau Orpí de flabiolaire (RF 15340) i en 'altra, de l'any 1940, representa el ball de Cercolets a Vilafranca del Penedès amenitzat pels flabiolaires de Cal Matador, els germans Orpí (RF 15273). | 08222-154 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.4713600,1.8258400 | 401957 | 4591750 | 1939 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs va començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills, Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77681 | Fons fotogràfic del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya-1 | XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt de fotografies relacionat amb Sant Llorenç d'Hortons corresponen a dos fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez i el fons Joan Estorch. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 13 diapositives en color amb unes mides de 24 x 36 mm datades la majoria l'any 1997, però n'hi ha un parell de l'any 1993. Hi ha nou imatges de l'ermita de Sant Joan Samora, alguna vista general, de la façana nord-oest o del campanar i detalls de les finestres, de la porta d'entrada o de l'absis. També hi ha tres imatges de la rectoria de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons: dues imatges interiors i una del rellotge de sol de la façana. Finalment una darrera imatge de la paret nord de la plaça del Fossar de Sant Llorenç d'Hortons. El fons Joan Estorch està format per dues fotografies en paper gelatina i plata realitzades en blanc i negre amb unes mides de 9,9 x 16,9 cm i 10,8 x 17 cm respectivament datades l'any 1929. Es tracta d'una vista general de la població de Sant Llorenç d'Hortons i una de Can Serra.</p> | 08222-155 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.4720400,1.8660900 | 405319 | 4591781 | 1929 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Estorch i Germà Garcia i Fernàndez | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77682 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 7 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Sant Llorenç d'Hortons: l'ermita romànica de sant Joan Samora, dues imatges de Can Carafí, una de la creu de Sant Joan Samora, dos retrats de dues noies no identificades i una imatge de la Rosita a Sant Llorenç, que no sabem de qui es tracta, aquesta darrera datada l'any 1925, quan la majoria són de 1922. | 08222-156 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. | 41.4679400,1.8245900 | 401848 | 4591372 | 1922-25 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77692 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-2 | XX-XXI | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o tècniques mixtes. És una petita col·lecció que s'ha anat formant a partir de concursos de pintura que s'organitzen periòdicament i donacions d'artistes locals com Soledad Macià, Jaume Farràs, Isabel Fuentes, Arras i Alibau, Alba Julià, Marta Vidal o Líria. També en formen part els dissenys originals guanyadors dels cartells de Festa Major | 08222-166 | Carrer Major, 36 | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77727 | Estendard de l'Agrupació Coral La Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lagrupacio-coral-la-primavera | XX | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat en una vitrina del cafè de la Societat Cultural Hortonenca. Es tracta del caracterísctic penó o bandera que identificava un grup coral en la que el drap penja d'una barra d'aram horitzontal. Les seves mides són 1'7 metres d'alçada i 80 centímetres d'amplada. El drap és de bellut i seda amb decoracions brodades. El motiu decoratiu central és una lira de cinc cordes. En el centre destaca una imatge d'una oreneta i un ametller florit emmarcades per un rombe brodat, sobre fons blanc. En els laterals hi ha sengles franges verticals amb la inscripció 'SAN LORENZO' a l'esquerra, i 'DE HORTONS' a la dreta. A sota la primera hi ha la paraula 'AÑO' i a sota la segona l'any '1952'. També hi ha brodades en dues franges blanques, al voltant de la lira, una en els braços i l'altra a la caixa de resonància, el nom de la coral: 'AGRUPACIÓN CORAL LA PRIMAVERA'. A sota la lira hi ha una corona de llaurer brodada i a l'interior una graella com a símbol del martiri de Sant Llorenç. De la barra horitzontal pengen quatre borles de color burdeos i del penó en pengen tres de color verd. També te cintes amb colors de diferents banderes dels llocs visitats per la coral.</p> | 08222-221 | Carrer Major, 49 | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat al cafè de la Societat Cultural Hortonenca La Societat Cultural Hortonenca es crea l'any 1941 (el 29 de juny) a partir de dues entitats que havien existit abans de la guerra civil espanyola: La Sociedad Agrícola Hortonense i la Sociedad Antigua Hortonense. L'any 1905 es crea el Centro Agrícola Recreativo Hortonense a la Sala de Baix (actual seu de l'Ajuntament), que posteriorment es convertirà en La Sociedad Agrícola Hortonense, coneguts com els blancs, en contraposició als negres. Eren els representants dels sectors conservadors de la població. La sala es va fer en terrenys propietat de Josep Sàbat i Estruch, conegut com el cover perquè vivia a la Cova. La Sociedad Antigua Hortonense es crea l'any 1925 i va rebre afiliats d'una altra societat que va tancar als anys 20: els virats. Són els representats del sector obrer. A partir de 1941 la nova entitat centra les seves activitats a la sala de baix (símbol dels guanyadors) i la sala de dalt es traspassa a la Falange. Des de llavors la principal activitat de l'entitat es va centrar en la organització de la Festa Major, durant molts anys en exclusiva i actualment compartint organització amb els Mallols.Han organitzat espectacles de revista i sarsuela. Però a partir dels anys 60 s'aposta per la recuperació del català amb escrits anònims de Mn. Comerma i teatre amb Joan capri. L'any 1968 es compra un solar al costat de la sala de dalt d'uns 3000 m quadrats per fer-hi ball i nous serveis. També s'hi fa cinema i entre 1972 i 1981 una discoteca. Per la sala hi han passat artistes de renom com Lluís Llach, Joan Manel Serrat, La Trinca, el Tricicle,etc. L'any 1989 es va fer una trobada de petits caramellaires i el 1995 va funcionar una secció de bastoners.</p> | 41.4667900,1.8252700 | 401903 | 4591243 | 1952 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 62755 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-17 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XV-XX | La conservació del registre sacramental és bona i no presenta cap dificultat a l'hora d'explotar-lo. Tres dels documents més antics es troben actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona en procés de restauració, segons informacions orals. | <p>L'arxiu ocupa una extensió de 253 metres lineals i es conserva a la rectoria dins un armari metàl·lic de portes plegables, dins el despatx del rector. Respecte al seu contingut, en destaquen els pergamins corresponents a tres còdex gòtics, avui en restauració, i el registre sacramental és molt complert, doncs l'únic tall o buit important és de menys d'un any (1873-1874) i, en alguns aspectes, el temps de la guerra civil del 1936 al 1939. Consta aquest registre d'onze llibres de baptismes, el primer dels quals va des del 1608 fins el 1688. És el més antic, confeccionat de manera seguida i sistemàtica i és alhora de baptismes i esposalles. Els baptismes hi són consignats davant i els matrimonis darrere. Les cobertes són de pergamí, amb unes dimensions de 30 x 10 cm, i les planes numerades. El segon, també de baptismes i esposalles, comprèn de l'any 1689 fins al 1730, i com a novetat important presenta el fet de que des del 30 d'agost del 1718 s'hi consigna el cognom de soltera de la mare com a segon cognom. Els següents llibres, fins l'onzè, arriben fins l'any1935, i segueixen fins a l' època actual. Altres llibres son els de matrimonis o esposalles, des de l'any 1739 registrades en llibre exclusiu seu, i abans (des del 1608), escrites, com ja s'ha vist, darrera els dos primers llibres de baptismes. Són cinc llibres que arriben fins el 1935, i després continuen fins als nostres dies. Un tercer grup de llibres del registre son els dels nou llibres d'enterraments (que abasten des del 1611 fins el 1941, amb l'interval de la guerra civil del 36 al 39) i continuen amb els llibres que arriben fins l'època actual.</p> | 08232-32 | C/ Major, 37 | <p>Els documents més antics que es conserven son tres cobertes de còdex que actualment estan a l'Arxiu Diocesà de Barcelona per a la seva restauració, aquests pergamins corresponen a tres còdex gòtics que enquadernaven actes notarials del 1542, el primer, 1567 el segon, i 1573 al 1582, el tercer. Respecte al registre sacramental, aquest comença a Sant Pere de Riudebitlles a partir de la segona meitat del segle XVI, però la seva informació es minsa i són freqüents les llacunes. No és fins a principi del segle XVII que el registre es confecciona de manera seguida i sistemàtica. Les partides són escrites en català fins a mitjan segle XIX i els llibres tenen índexs alfabètic amb les planes numerades. És interessant esmentar que els capellans escrivien en els llibres alguns comentaris sobre diferents esdeveniments. El rigorós control del registre sacramental efectuat pel Bisbat de Barcelona amb constància escrita en els mateixos llibres, sobretot a partir del segle XVIII, és una prova de la bona qualitat del conjunt. En Pere Olivella i l'Enric Ramírez van salvar l'arxiu parroquial el juliol del 1936. La nota escrita en el Llibre Major de la parròquia el mes de juny de l'any 1953 és clara, però fruit de l'època en què va ser feta: 'En general i potser que també davant la bestialitat i esperit blasfem del moviment revolucionari i a pesar de la fredor religiosa de la feligresia, la reacció de la població no fou de simpatia pels revolucionaris i així es pogueren salvar de la seva total destrucció els llibres de l'arxiu parroquial i varis dels vasos sagrats de la parròquia, que foren guardats en el fons d'un pou per un tal Pere Olivella, que viu al costat de la Rectoria (Cal Jeroni Mestres) el qual també salvà l'Arxiu que fou dipositat després per ordre del Secretari Ramírez en el mateix Ajuntament fins al final de la guerra i foren retornats. Juli Nàjera. Rector'. (TORRENTS, 1993, inèdit). L'arxiu ha sigut estudiat àmpliament per la doctora Torrents i Rosés a la seva tesi doctoral: Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935.</p> | 41.4536800,1.7032600 | 391692 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62755-foto-08232-32-1.jpg | Física | Modern|Renaixement|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els diferents capellans del poble | La alta qualitat de la informació continguda a permès de fer, inclús, una tesi doctoral sobre aquest material (TORRENTS, 1993) | 94|95|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||
| 62764 | Roda hidràulica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roda-hidraulica | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XX | <p>Roda de fusta procedent de cal Ton del Pere. Es tracta d'una roda hidràulica vertical de calaixos, té un eix vertical amb 10 radis. Utilitzada per a moure les màquines de fer paper gràcies al salt d'aigua procedent del rec de la Vila. Es va fabricar a la part posterior de l'edifici de cal Xarret cap als anys 1940, però no es va utilitzar. </p> | 08232-41 | Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (Terrassa) | <p>Es va fabricar per a la dècada dels anys 1940 - 1950 per a cal Ròmul (informació oral d'Antoni Freixas i Josep Torrents, maig 1999). Va ser un dels últims grans treballs que van fer els Freixas, fusters molt antics a Sant Pere, amb l'avi Magí al cap, pels molins paperers. Aquesta roda no arribà ni a posar-se, de manera que durant molts anys es pogué veure darrere les naus noves (AAVV, 1991) fins el 1993, moment en que la van donar al Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Terrassa. Aquest tipus de roda era ja conegut a l'època romana, però el seu ús es va difondre àmpliament coincidint amb l'expansió de nous sectors manufacturers com ara el paperer i el tèxtil.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 1940/50 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62764-foto-08232-41-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-05-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Magí Freixas i família | Es troba al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||
| 62778 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XVIII | Es troba dins una capella protegida amb vidre blindat transparent. | <p>Escultura barroca de fusta policromada que representa Sant Josep amb el Nen, situada dins una capelleta dedicada a aquest sant, que es troba al costat dret de l'església, segons s'entra, als peus de la nau. La figura del Sant es troba sobre una peanya de fusta vuitavada i policromada, amb motllures. El cos presenta una actitud dinàmica, amb la cama dreta en moviment, lleugerament girada i arronsada, i el braç del mateix costat, sortint perpendicularment del cos. A aquest moviment li fa contrapès la figura del nen Jesús, que es troba aguantat amb la mà esquerra i el qual, està, igualment, en actitud dinàmica i lleugerament inclinada cap a l'exterior. El joc de drapejats del vestit de Sant Josep és important al braç esquerre, ja que permet que li caiguin elegantment sobre el genoll.</p> | 08232-55 | Església parroquial | 41.4539000,1.7031400 | 391683 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62778-foto-08232-55-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 62801 | Creu de cristall de roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cristall-de-roca | <p>DALMASES, N.; MONTOBBIO MARTORELL, 'Anònim. 221. Creu processional' Thesaurus. Catàleg de l'exposició. Museu Diocesà de Barcelona. HUÉLAMO GABALDÓN, J.M. (1993) 'La producción de vidrio soplado en las comarcas de Barcelona desde la Edad Media hasta los comienzos del siglo XX. Revisión bibliográfica y trabajo de campo'. Fundació la Caixa. Document mecanografiat.</p> | XIII-XIV | Manquen diverses peces de cristall als braços i algun remat de la creu; tot això ha estat substituït per làmines de ferro | <p>Creu de cristall de roca realitzada a base de tallar el cristall formant peces prismàtiques de mides i geometria diversa: quadrangulars als extrems i centre de la creu, i ovoide i rectangular als braços, rematats per tres petits dodecàedres. L'ànima de la creu està formada per dues varetes de metall d'uns tres mil·límetres de diàmetre, encreuades, en les quals s'hi encasten les peces de quars. La magolla de la creu és d'aram daurat i està formada per dos quarts d'esfera acoblats, similars als que apareixen en creus d'argent de la primeria del segle XIV. Presenta decoració de traça gòtica i no se sap si és de factura catalana o llemosina.</p> | 08232-78 | Museu Diocesà de Barcelona | <p>Les creus de cristall de roca foren força freqüents a Catalunya, als segles XIII i XIV, encara que resten molt mal conegudes. Les peces de cristall es tallaven a l'Àsia Menor i foren distribuïdes pel comerç venecià. L'arxiu parroquial no dóna indicació de la procedència concreta de la creu, si era del temple, del Priorat o bé va ser una donació concreta. En la visita pastoral del bisbe Francesc Clemente i Sapera de l'any 1414 apareix la cita 'Item visitavit vestimenta sacerdotalia: duos calices et custodiam argenteos atque crucem cristallinam, libros..'. Així mateix en la visita pastoral del bisbe Jaume Català i Albosa de l'any 1891es parla de 'una cruz procesional, una de plata, otra de metal y una de cristal para los párvulos', la qual cosa confirmaria la notícia de que servien per a l'enterrament d'albats.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62801-sqs.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Taller català o llemosí | A la natura existeixen molts cossos cristal·litzats que tenen propietats característiques de duresa, color, transparència i que descomponen la llum del sol en els set colors de l'espectre, especialment, el quars cristal·litzat o cristall de roca. Des d'antic es va emprar aquest mineral per a l'ornamentació. El seu aspecte immaterial feia que el seu valor superés molts cops el de l'or i la plata. Plini, per exemple, afirma que està constituït per l'aigua de pluja i una mica de neu, pel que, escrivia, no guarda la calor i es útil per a contenir begudes fredes. Aquesta creença de que mantenia el fred, unida a la seva natural bellesa, el van convertir en una matèria molt apreciada, així, per exemple, va ser costum en l'antiguitat, entre els etíops, recobrir els seus morts amb fragmentes d'una matèria transparent dita 'hialos', que se suposa era cristall de roca, costum aquesta que sembla sobreviure en la d'acompanyar amb creus de cristall de roca els enterraments d'albats. A Europa hi va arribar ja en època romana i, posteriorment, a època medieval des del Pròxim Orient. En la fase medieval es va emprar el cristall de roca, a més de per a fer creus, per a vasos, reliquiaris, mànecs de ganivets, poms d'espases, etc.. Al segle XIV existia a París un important gremi de cristallers, o sigui gravadors de cristall de roca. De tota manera, el moment de màxim esplendor es dóna a la Itàlia renaixentista, moment del que coneixem artistes com Valerio Vicutino o Giovanni Bernardi (HUÉLAMO, 1993: 14-16). | 93 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||
| 62812 | Tresor parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-2 | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet (maig 1999).</p> | XV-XVIII | La col·lecció té una protecció mecànica, encara que seria aconsellable reforçar-la. | <p>A la sagristia, es conserva, dins d'una vitrina protegida, el tresor parroquial, compost per deu objectes metàl·lics, pertanyents a diferents èpoques i de diversa vàlua artística. Hi destaquen una creu processional, datable del 1570, feta d'or i plata, que surt a la processó del Via Crucis per Divendres Sant, i també una Vera Creu, amb peu i canya d'estil gòtic. Un altre objecte molt interessant el constitueix un calze de plata d'estil renaixentista, datat el 1511 i amb marca d'argenter: 'BA'. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni. Hi ha altres objectes menors tals com una naveta, una arqueta, una conquilla, un encenser o un plat almoiner. De tota manera, l'objecte que deuria ser més important del tresor és la creu processional de cristall de roca, actualment dipositada al Museu Diocesà. Encara que no inclosa dins el tresor parroquial també existeix una pintura a l'oli amb el cap de la verge Dolorosa datat de l'any 1799. Al voltant del cap hi ha els forats que indiquen els llocs per on s'encaixava la corona d'espines que s'hi col·locava el Dijous Sant. Actualment es conserva al despatx de la rectoria.</p> | 08232-89 | Església parroquial | <p>En la visita pastoral del bisbe Francesc Clemente i Sapera de l'any 1414 apareix la cita 'Item visitavit vestimenta sacerdotalia: duos calices et custodiam argenteos atque crucem cristallinam, libros...'. Així mateix en la visita pastoral del bisbe Jaume Català i Albosa de l'any 1891es parla de 'una cruz procesional, una de plata, otra de metal y una de cristal para los párvulos'. Es desconeix el moment en que la creu de cristall va passar a formar part dels fons del Museu Diocesà. Entre els estris litúrgics, inventariats l'any 1926, hi havia algunes peces de notable interès com un calze de plata daurada plateresc, una Vera Creu gòtica de plata daurada, un reliquiari barroc de plata i un calze barroc, també de plata. Actualment a la sagristia es conserven alguns d'aquests objectes, que sortosament, es van poder preservar de la desfeta de l'any 1936.</p> | 41.4539000,1.7031000 | 391679 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 93|94|95|96|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||
| 62823 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> | XVIII-XX | Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. | <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> | 08232-100 | Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES | <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> | 41.4536600,1.7016900 | 391561 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||
| 62839 | Document del mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari-0 | <p>Muntaner i Alsina, C.: (2011) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 2011. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI | <p>Es tracta d'un pergamí de data 13 de març de 1011 i és una donació del terme que fan Guifré i la seva muller Guisla, senyors de lloc, al monestir de l'Illa Gallinària (Itàlia). Es tracta de la primer notícia que es té de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232-116 | Palau del Lloctinent. C/Comtes 2. Barcelona | 41.4555100,1.7028000 | 391657 | 4590137 | 1011 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63424 | Cementiri de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 341-344 | XIX | Recinte tancat amb un mur que forma un espai més o menys rectangular, adossat al castell. L'interior conté galeries de nínxols, algun panteó i sepultures a terra. | 08236-80 | L'antiga sagrera era al voltant de l'església. El 1809, segons explica Isidre Mata, es construí el nou cementiri a causa d'una onada de malalties que va fer que l'antic quedés ple. El 13 de juny el reverend Quintí Tort beneí un tros de terra al costat de la capella de Sant Antoni de Pàdua per fer-hi el cementiri, que estava emmurallat. A partir d'aleshores tots els difunts s'enterraren en aquest indret. | 41.4604200,1.6668800 | 388665 | 4590728 | 1809 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-2.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció a la porta d'entrada: 'Cementiri municipal 1886' | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63433 | La Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passada-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 63-64. | XVIII-XIX | Masia que consta del cos residencial més coberts annexos i capella, tot formant un conjunt tancat. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; coberta a dues vessants. La façana principal, paral·lela al carener, és orientada a llevant. A la façana de migdia té una galeria lateral (assecador) amb arcs rebaixats sobre pilars i una terrat amb balustrada de terracuita. A l'interior s'hi han fet poques reformes modernes. El conjunt és completat amb un jardí i un petit bosquet. | 08236-1 | En un capbreu de l'any 1403 es fa constar que Bernat Bassora posseeix el mas de la Passada, junt amb una peça de terra 'per lo Prior de Sant Quintí'. El mas es devia ampliar considerablement els segles XVII-XVIII (1797 segons la inscripció de la porta). Posteriorment s'observa una altra ampliació important que dóna un aspecte homogeni al conjunt i que consistí en el tancament del barri, la terrassa, la capella... Aquesta última fase es podria datar a finals del segle XIX o principi del XX. Aquest mas estava situat al costat del camí que anava a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d'Anoia; d'aquí en ve el nom. | 41.4586600,1.6738200 | 389242 | 4590523 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63433-foto-08236-1-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la porta de fusta del portal principal: '1797'.Té un rellotge de sol a la façana de migdia. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63434 | Capella de la Puríssima de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-de-la-passada | XIX-XX | Necessita ser restaurada | Capella de dimensions petites adossada al barri de la masia. De planta rectangular i coberta a dues vessants. La façana principal té portal amb arc apuntat, rosetó i espadanya. Té finestres laterals també amb arcs apuntats i reixes de ferro amb motius goticitzants. | 08236-2 | Masia de la Passada | La capella sembla formar un conjunt homogeni amb una darrera fase d'ampliació de la masia, probablement de les darreries del segle XIX o principi del XX. L'interior de la capella fou saquejat durant la Guerra Civil i no s'ha tornat a refer. | 41.4586200,1.6741400 | 389268 | 4590519 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63434-foto-08236-2-1.jpg | Física | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63438 | El Comarquinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comarquinal | XIX-XX | Antiga casa de pagès molt reformada modernament. El conjunt forma un clos tancat amb diverses dependències a l'entorn (corrals, galliners, etc). La casa és de planta rectangular, construïda en un terreny amb pendent, i té planta baixa més un pis i golfes. La part més antiga és al sector nord-est, posteriorment ampliada als segles XIX-XX. Actualment el conjunt és enjardinat i a l'entorn té instal·lacions per a cavalls i altres animals. | 08236-6 | Es tracta d'una casa de pagès probablement original dels segles XVIII - XIX. Al segle XX ha estat àmpliament reformada. Fa uns anys hi havia instal·lada la residència 'Engrunes', de rehabilitació per a joves amb problemes de marginació social. Actualment està en procés d'instal·lar-s'hi una granja d'horticultura i viticultura ecològica. | 41.4711400,1.6904500 | 390652 | 4591888 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63440 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Casa de pagès de planta rectangular. Prop de la casa antiga s'hi ha edificat una casa nova amb piscina. | 08236-8 | Casa de pagès probablement originària dels segles XVIII - XIX. Sembla que havia fet funcions d'hostal o refugi del camí que passava pel costat de la casa i que es dirigeix cap a la serra de Crivalleres i la zona de ponent. | 41.4637400,1.6518800 | 387418 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Fitxa incompleta a causa de l'impediment del propietari | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63448 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-0 | XVIII-XIX | Un cop a l'any, per Sant Jaume, els veïns la netegen | Capelleta dedicada a Sant Jaume situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, amb punt rodó, tancada amb una finestra de vidre i una llinda amb barana, imitant un petit balconet. A l'interior acull una imatge escultòrica del sant. Al capdamunt té un petit fanalet. | 08236-16 | Façana de la casa núm. 13 | 41.4628800,1.6620600 | 388267 | 4591007 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63448-foto-08236-16-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Casa actualment propietat de cal Gili | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63451 | Horts de la Riera (o del Tancat del Triquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-riera-o-del-tancat-del-triquet | XIX-XX | Manca de manteniment | Conjunt d'horts tancats dins un recinte. S'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc escarser de pedra, coronada amb teules i una petita coberta de doble vessant. Els horts aprofiten l'aigua del rec de Baix. Es tracta d'una mostra representativa dels horts que encara existeixen a Sant Quintí, regats pels diversos recs. | 08236-19 | 41.4618300,1.6599200 | 388086 | 4590893 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63451-foto-08236-19-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63471 | Fàbrica del Maqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-maqueda | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.131, 189, 192, 195, 196, 204, 205, 207. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. | XIX-XX | Abandonada i en procés de ruïna | Conjunt format per diverses naus fabrils més la casa de l'amo. La nau més antiga és adossada a la casa de l'amo. És de planta rectangular i té tres pisos. La casa de l'amo és de planta baixa més un pis. Una edificació senzilla excepte en la façana principal, que té decoracions motllurades i un balcó d'influència modernista, amb un jardí al davant. A la banda de llevant hi ha dos cossos adossats, de planta baixa més un pis, probablement obra de final del segle XIX - començament del XX, i posteriorment ampliats. I a la part posterior hi ha, encara, una gran nau, construïda a mitjan segle XX sobre una construcció més antiga. La fàbrica es nodria de l'aigua del Rec de Baix, que entra per la banda de ponent, on hi havia una bassa que es va esfondrar pels volts de 1980. | 08236-39 | El medievalista Ramon Martí creu que en aquest indret hi havia un molí que s'esmenta l'any 1021: 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Així mateix, sembla que l'anomenat molí del Llarg, que es trobava al peu mateix del camí que va a les Deus, també correspondria a aquest indret. Ja abans del 1572 hi ha referències també d'un molí draper, que es devia afegir al fariner, i era propietat de M. Francesch Dionís de Barbara. Posteriorment, hi ha constància també d'un batà i una farga de filferro. A mitjan segle XVIII eren propietat d'Antoni Ferrer, senyor de la Quadra d'Agulladolç. El 1781 es va començar a construir un molí paperer (molt a prop d'un molí fariner del qual es va comprar el salt d'aigua). Sembla que els dos molins (el paperer i el fariner) eren situats al lloc on posteriorment es va aixecar la fàbrica. Aquest molí va pertànyer a Francesc Llucià, paperaire de Sant Pere de Riudebilles, i posteriorment als seus hereus. A les darreries del segle XIX els molins deixaren d'existir i s'hi construí la fàbrica de filats anomenada 'fàbrica del Sort' i un molí de farina. L'any 1881 era propietat de Josep Solà i tenia 2.500 fusos. Treballava amb força hidràulica i amb vapor. El 1893 la fàbrica era regentada per Miguel Bàrbara Vilamajó. El 1898 es va ampliar i modernitzar amb la instal·lació de dos generadors de vapor múltiples amb sistema de 'hervidero'. El 1902 els germans Francesc i Lluís Bàrbara van rebre en herència la fàbrica del seu pare. L'any 1940, després de la guerra, cal Maqueda era una de les quatre indústries tèxtils que hi havia al poble. Amb la raó social 'Maqueda y Marín, SL' va ser la més important en aquesta època . L'any 1941 l'empresa (que comptava amb una altra fàbrica a Sant Joan de Mediona) tenia 250 treballadors, 100 telers mecànics i una turbina hidràulica. Posteriorment l'empresa va canviar de propietaris i adoptà la raó 'Hilaturas Perelló'. Va tancar les portes definitivament entrats els anys 1960, sent-ne propietari i gerent Josep Perelló, posteriorment president del RCD Espanyol. | 41.4616700,1.6607900 | 388159 | 4590874 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-3.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63476 | Molí i fàbrica del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131, 195, 197, 205. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | Presenta un important grau de deteriorament | Antic molí paperer al qual posteriorment s'hi adossà l'edifici d'una fàbrica. El molí és una construcció de dimensions modestes. La fàbrica, adossada perpendicularment, és una construcció més gran, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té un portal metàl·lic amb una inscripció. Entre els dos edificis hi ha un pati tancat. | 08236-44 | L'any 1752 Silvestre Busquets, pagès, va obtenir el permís per construir un molí paperer en una peça de terra de la seva propietat a cal Tori. El projecte presentat va ser autoritzat a prendre l'aigua de la font de la Tria a canvi de pagar 35 o 40 lliures anuals. Paula Busquets, filla de Silvestre Busquets, va vendre el molí l'any 1826 a Josep Mata i al seu fill Joan. Aquell mateix any Miquel Mata i la seva esposa els el van comprar. Posteriorment s'instal·là una fàbrica de filats, que començà a funcionar el 1867, al costat del molí. L'any 1871 Faustí Gili i Antònia Aguilera volien augmentar-ne la força motriu variant el canal de desguàs i aprofitant un salt d'aigua de 7, 59 metres que havia de moure una roda hidràulica de 7,18 metres de diàmetre. Aquesta fàbrica feia filats de llana amb 220 fusos i màquina de cardar i de batanar. Les obres van endarrerir-se un temps a causa de les contínues incursions de partides carlines, però finalment van quedar enllestides el 14 d'agost de 1879. L'any 1901, quan feia cinc anys que ningú no treballava el molí, Josep Brugal (de Manresa) i Ricard Fortuny (de Barcelona) van intentar fer paper al molí després que una rierada destruís la resclosa de la font de la Tria. El salt era de 4,5 metres, amb un cabal de 50 litres/segon, i proporcionava una força de 2 o 3 cavalls. | 41.4591900,1.6618300 | 388241 | 4590598 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció del portal de la fàbrica: ' AÑO 1879/ G R/ MES DE ENERO/ Dirigido por/ Pablo Soler' (Les inicials G.R. corresponen a l'antic propietari Sr. Gilera). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63487 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-18 | XVII-XX | Necessitaria manteniment i ser catalogada la seva documentació | <p>A la rectoria només es conserva documentació no anterior al 1900: naixements, matrimonis, òbits i altres carpetes amb documentació diversa. La documentació antiga es conserva a l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona, que conté llibres de baptismes, matrimonis i defuncions des del segle XVII fins al XX (però les sèries no són completes). També hi ha altra documentació referida a confirmacions, censals, documentació notarial i parroquial, etc.</p> | 08236-55 | Rectoria | <p>Pels volts de l'any 1979 la documentació més antiga es va traslladar a l'arxiu del bisbat.</p> | 41.4621900,1.6630200 | 388346 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63487-foto-08236-55-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63520 | Molí de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 59, 189. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XI-XVII | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | D'aquest molí se'n coneixen referències documentals i se'n conserva el rec. El rec sortia del riu Mediona sota l'antiga fàbrica del Barris, en una resclosa que forada la roca de la llera. Continua per una mina excavada a la roca en direcció a la cova del Barris, travessa la cova per l'interior i continua per una altra mina fins arribar a un terreny actualment tancat, darrera de la zona de barbacoes. Aquest recorregut indica la zona aproximada on havia d'estar situat l'edifici del molí, que s'ha identificat (amb reserves) amb les restes d'un mur. Es tracta d'un mur de poca alçada amb restes d'una canalització de terrissa. En un indret proper al final del rec hi ha la font del Canyet. L'aigua d'aquesta font ve canalitzada des d'una deu natural a través d'una mina excavada a la roca. | 08236-97 | Prop de les Deus | Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. Tanmateix, creiem que no s'hauria de descartar un origen anterior, tal vegada també en època islàmica. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. | 41.4651800,1.6545200 | 387641 | 4591272 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63523 | Cal Costella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costella | XVIII-XX | Antiga casa de pagès, actualment molt modificada i convertida en una casa de segona residència. Consta de planta baixa més dos pisos. Originàriament era de tàpia, però ha estat revestida amb pedra de travertí. També s'han modificat les obertures, incorporant-hi elements decoratius. La casa està situada en un entorn enjardinat. | 08236-100 | En documents s'esmenta aquesta casa a l'indret de cal Costella. Originàriament devia tractar-se d'una casa de pagès humil, semblant a la caseta veïna de ca la Blanca, construïda probablement al segle XVIII. Recentment ha estat rehabilitada i convertida en segona residència. | 41.4579200,1.6675000 | 388713 | 4590449 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior es conserva una premsa amb una inscripció del segle XVIII | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63524 | Can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-querol | X-XIX | Molt deteriorada | Restes d'una antiga casa semitroglodítica construïda en una balma de travertí, en un emplaçament molt proper a ca la Blanca. Actualment es troba dins del recinte de la granja Valentí. Es conserva el pis superior, amb restes de murs que formen diferents àmbits, i el pis inferior, amb estructures adossades a la balma, amb empremtes de forats de viga, xemeneia i fornícules. Es tracta d'una cova natural reaprofitada com a celler i aprofundida artificialment fins a 8,60 m de profunditat. Recentment en aquesta part s'hi ha construït un cobert que serveix per guardar-hi vehicles. | 08236-101 | Granja Valentí | Aquesta casa es troba molt a prop de la necròpolis medieval anomenada Granja del Valentí, situada a l'esplanada sobre el penya-segat. A tall d'hipòtesi, és possible relacionar l'habitatge semitroglodític amb aquesta necròpolis, ja que ambdós elements podrien situar-se cronològicament a l'època alt-medieval, a l'entorn del segle X. En èpoques posteriors la casa deu haver estat reaprofitada. | 41.4568900,1.6655100 | 388545 | 4590338 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63524-foto-08236-101-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63533 | Arxiu Municipal de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-quinti-de-mediona | XIX-XX | Necessita organitzar la documentació i manteniment | L'arxiu municipal és bastant complert. Des del 1890 es conserva la documentació complerta, tot i que algunes sèries comencen en èpoques anteriors. Entre d'altres conceptes, es conserven les actes municipals des de 1844, amillaraments i contribucions des de 1860, expedients d'urbanisme des de 1930, documentació del Jutjat des de 1820, a part d'altra documentació de censos, refugiats de guerra, passaports, Falange, etc. | 08236-110 | Ajuntament de Sant Quintí de Mediona | L'arxiu ha estat inventariat recentment per tècnics de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès. En aquest arxiu es conserva una còpia de l'inventari. | 41.4622100,1.6627500 | 388323 | 4590932 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63752 | L'Hipogrif Ferafoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhipogrif-ferafoc | Es tracta d'una figura d'un hipogrif fet de polietilè expandit i recobert de resina de poluretà i que pesa uns 35 kg, té uns 3,20 m de llargada, 2,10 d'amplada i 2,05 d'alçada. És obra d'Elias Álvarez. Va carregada interiorment per 1 persona. | 08236-329 | Ajuntament de Sant Quintí de Mediona | L'hipogrif apareix ja a la mitologia persa i citat per Virgili però és a l'obra de Ludovico Ariosto a Orland Furiós on apareix en la seva forma més coneguda. | 41.4622100,1.6627500 | 388323 | 4590932 | 2011 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Elias Álvarez | Forma part del bestiari de la Colla Ferafoc. El vestuari de la colla està format per una samarreta de color taronja amb el perfil del Ferafoc en color negre. | 119|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 78584 | Molí del Macià / Molí del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-macia-moli-del-foix | <p>MAURI, A i SOLER, M. (1999) 'El molí medieval de Sta Margarida i els Monjos. Estudi històric i arqueològic.' SGP. PALAU RAFECAS, SALVADOR (1990). Fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. PALAU, Salvador 'el Galo' (1990) 'Inventari de molins fariners al riu Foix.' dins Miscel·lània Penedesenca XII 1988, pp.255 -286, IEP. Sant Sadurní d'Anoia. SOLER, M. I REDONDO, S. (2000) 'Memòria dels treballs d'investigació arqueològica al Molí dels Monjos. Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès' Gelida.</p> | XII-XIII | Ha estat modificat diverses vegades: s.XIII, 1829, finals s. XIX, anys 30 del s. XX, 1999. | <p>Edifici que fou construït com a molí fariner. El cos principal és de planta quadrangular. Consta de dues plantes i soterrani. A la part occidental exterior es poden observar part de les rescloses i la bassa on s'acumulava l'aigua per a impulsar el molí. A l'interior es conserven els arcs diafragma que suporten el sistema de bigues. A la planta baixa és on hi hauria la sala de moles, de planta rectangular de 16 x 5,7 metres, amb volta gòtica construïda en dos tipus de material diferents: la part oriental amb carreus exquadrats (medievals) i la part occidental amb volta de canó pla de (finals del s.XIX). A la planta baixa, comunicant amb el soterrani hi ha una sèrie de forats que formaven part dels mecanismes de funcionament del molí, actualment es poden observar perquè hi ha un vidre que permet passar pel damunt i poder veure'ls a la vegada. Les façanes no són simètriques i estan fetes de mamposteria, excepte a la part soterrania que es pot observar a la cara sud del cos principal, amb les cantoneres de carreus de pedra calcària enquadrat. A la coberta hi ha coronaments de merlets de maó i a la façana lateral dos portals emmarcats en pedra amb arc de mig punt rebaixat. Les façanes d'un cos adossat utilitzen revestiments de fusta.</p> | 08251-47 | Els Monjos. c/Farigola nº 2-8 | <p>Tot i la possibilitat de que l'origen del molí pugui ser del segle X, la primera constància clara al registre arqueològic és del segle XIII, quan estaria format per un cos de planta baixa i una bassa a la part posterior una mica més elevada. Dins el mateix segle es remodelà i es va fer una terrassa sobre la volta gòtica i una torre quadrangular. Al 1829 s'edifiquen nous cossos a l'edifici. S'afegeix un nou espai adossat a la torre i per sobre de la sala de moles per a col·locar el mecanisme de roda vertical. A finals del s. XIX s'instal·la una farinera amb un canvi tecnològic. La volta gòtica es foradà per passar les canalitzacions per on passava el gra i la farina. En aquesta època s'anomena el Molí d'en Macià. Cap als anys 30 del segle XX es transformà en habitatge. Segons el registre de la propietat de 1941 es coneix com la casa Gran, possiblement un annex de la mateixa. A meitat del segle XX, l'edifici deixa d'estar habitat i passa a ser un magatzem vinícola. Es tancaren les escales que anaven al primer pis, es feren canals per al vi al mur est tot afectant als arcs medievals. Al 1999 l'Escola Taller municipal practica una remodelació i rehabilitació per a convertir el Molí en un espai d'equipament municipal i els seus voltants en jardí botànic.</p> | 41.3204200,1.6612600 | 387956 | 4575192 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-3.jpg | Física | Romànic|Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 78585 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-24 | Caldria una catalogació amb criteris moderns | <p>L'arxiu compta amb un nombre important de documents, el qual és difícil de precisar ja que aquest fons no està catalogat. Per la mateixa raó, no se sap amb exactitud els tipus de documents que hi ha, a part dels documents propis de la parròquia (llibres de baptismes, matrimons...) Entre allò que s'ha pogut identificar, en destaquen alguns llibres que relaten els costums religiosos del poble.</p> | 08251-48 | Plaça de l'església (nucli dels Monjos) | 41.3199900,1.6624300 | 388053 | 4575143 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 78625 | Mas Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pujo | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia al voltant de la qual s'hi ha instal·lat un important complexa industrial d'elaboració de vins de recent construcció. La masia és de planta quadrangular amb coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal es conserva un portal de pedra amb arc rebaixat, amb una finestra quadrangular a la part esquerra. Fins a l'alçada del primer pis, la façana deixa vista, esglaonadament, la mamposteria. Al primer pis, un gran finestral amb marc de pedra motllurada a sobre del portal, amb festejador a la part interior; a l'esquerra, finestra estreta i alta quadrangular. A les golfes hi ha dos grups de finestres amb arc rebaixat; sobre el finestral de pedra dues finestres amples amb arc rebaixat, i a sobre la finestra estreta, tres finestres més estretes i també amb arc rebaixat. Hi ha un ràfec de teules i cantonades amb bloc escairat de pedra calcària. A l'interior de la masia hi ha diversos portals de pedra i una arcada a l'antic celler. Adossades al cos principal hi ha unes instal·lacions fetes amb mamposteria i arcades apuntades fetes amb maó i arcs petits de mig punt, de construcció moderna. Al davant de la façana principal hi ha un jardí ben cuidat amb margallons i palmeres.</p> | 08251-34 | Els Monjos. Mas Pujó. | 41.3259100,1.6745700 | 389079 | 4575784 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78625-foto-08251-34-1.jpg | Física | Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98|116|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 78627 | Jardí botànic del Molí del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-botanic-del-moli-del-foix | XX | <p>Espai enjardinat al voltant de l'edifici del Molí del Foix. Aquest espai està acondicionat per a passejar, els camins estan marcats per terra i alguns carreus. S'hi poden observar moles de pedra i el mecanisme d'una sínia. Presenta setanta-sis espècies botàniques entre les quals s'hi troben espècies autòctones de zones de bosc mediterrani i les diverses varietats de raïms conreats a la comarca. A part d'espècies locals s'han mantingut algunes espècies exòtiques que ja es trobaven en aquest espai.</p> | 08251-36 | Els Monjos. c/Farigola 2 - 8 / Avinguda Catalunya nº74 | <p>El jardí botànic es va crear a partir de la remodelació del molí del Foix l'any 1999.</p> | 41.3202600,1.6611500 | 387946 | 4575174 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 78634 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-32 | XV-XXI | <p>En aquest fons documental s'hi poden trobar, per una banda, els fons de l'Ajuntament des de 1716 fins a l'actualitat. També hi ha el fons del jutjat de pau des de 1864 fins al 1956 (inclou capítols matrimonials de 1663 a 1727, testaments de 1418 a 1654...). I hi ha també altres documents procedents d'altres fons locals: reglaments de societats com 'La Juventud' de 1899 i d'altres, comptabilitat del lloc de la Bleda entre 1835 i 1845, documents de la secretaria conjunta entre Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal de les respectives cambres agràries,... També hi ha documents d'altres ajuntaments: Sant Cugat Sesgarrigues, Vilafranca del Penedès, Castellet i la Gornal,... Tots del segle XX.</p> | 08251-43 | Els Monjos. Avinguda de Catalunya, 74 | <p>S'efectuaren diversos inventaris de l'arxiu l'any 1869, el 1905 i el 1913. La primera intervenció de catalogació es va dur a terme al 1988 a càrrec de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès de Vilafranca del Penedès. Arxiu catalogat segons el criteri de la Diputació de Barcelona entre el novembre de 2000 i maig de 2001 per l'arxiver David Lobato i Buil amb el programa amb base Acces: Oficina de patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0'</p> | 41.3210300,1.6626500 | 388073 | 4575258 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 78673 | Fons d'imatges del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-museu-de-vilafranca | XIX-XX | <p>Conjunt de cinquanta-una fotografies de temàtica variada de Santa Margarida i els Monjos, dins l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca. La majoria del fons són fotografies del Castell-convent de Penyafort, amb 22 imatges, segueixen 15 fotografies d'ermites i d'esglésies, fotografies de ponts, de masies, de la Margaridoia i del nucli dels Monjos.</p> | 08251-91 | Vilafranca del Penedès. Plaça Jaume I nº1 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Actualment i des de l'any 2000, el fons està essent ordenat i catalogat segons criteris arxivístics moderns. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 68905 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-40 | Ajuntament de Torrelavit. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http://www.diba.cat/opc/xam/08287.asp | XVII-XXI | Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Torrelavit des del segle XVII fins a l'actualitat. El document més antic que es conserva és el llibre de la Cort del Batlle del castell, lloc i terme de Terrassola, començat el 13 de febrer de 1678. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació, amb les següents seccions i subseccions: 1. Administració general: 1.1 Terme Municipal (1980/2001); 1.2 Òrgans de Govern (1678/2002); 1.3 Alcaldia (1955/1999); 1.4 Secretaria (1943/1999); 1.5 Serveis jurídics (1966/1996); 1.6 Personal (1954/1999); 1.7 Correspondència (1929/1999); 1.8 Mitjans de comunicació (1979/1983). 2. Hisenda: 2.1 Patrimoni (1939/1995); 2.2 Intervenció (1931/1999); 2.3 Tresoreria (1920/1999); 2.4 Fiscalitat (1906/2002); 2.5 Juntes i comissions (1929/1958); 2.6 Pòsit (1941/1982). 3. Proveïments: 3.2 Aigües, fonts i safareig (1968/2000); 3.6 Control de proveïments (1940/1976); 3.7 Juntes i comissions municipals (1971/1974); 3.8 Transport públic (1966/1990); 3.9 Servei de correus (1988) 4. Beneficència i assistència social: 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1992/1995); 4.4 Subsidi al combatent (1976/1982); 4.5 Assistència social (1990/1996); 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1991/2000); 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1954/1974); 4.8 Cooperació i solidaritat (1996/1997) 5. Sanitat: 5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1945/1996); 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1962/2001); 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1941/1979); 5.9 Inspecció veterinària (1955/1981); 5.11 Juntes i comissions municipals (1975/1981); 5.12 Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1999). 6. Obres i urbanisme: 6.2 Planejament i gestió urbanística (1966/2000); 6.3 Obres d'infrastructura (1946/2000); 6.4 Vialitat (1962/1972); 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1967/2000); 6.7 Obres de particulars (1958/1999); 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1962/2001); 6.10 Juntes i comissions municipals (1978). 7. Seguretat pública: 7.1 Cossos de seguretat (1972/1981); 7.4 Armes: censos, normes, permisos, requises (1973); 7.5 Guardes jurats (1960/1995) 8. Serveis militars: 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1920/1999); 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1939/1963); 8.5 Prestació Social Substitutòria (1996/1999); 8.6 Correspondència militar (1951/1998). 9. Població: 9.1 Estadístiques generals de població. Ensos (1991/1996); 9.2 Padró municipal d'habitants (1936/2001); 9.3 Estrangers, transeünts i refugiats (1939); 9.6 Junta local del cens de població (1940). 10. Eleccions: 10.1 Eleccions municipals (1948/2001); 10.2 Eleccions de Jutge de Pau (1989/1997); 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1955/1967); 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999); 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1955/2000); 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1994); 10.7 Referèndums i plebiscits (1966/1986); 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1945/1999). 11. Ensenyament: 11.1 Ensenyament pre-escolar (1993); 11.2 Ensenyament primari (1964/1998); 11.7 Beques (1994); 11.8 Juntes i comissions municipals (1929/1996) 12. Cultura: 12.1 Festa Major. Festes Populars (1986/1993); 12.6 Servei municipal de català (1992/1993); 12.7 Esports (1992/1993). 13. Serveis agropecuaris: 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1951/1962); 13.5 Juntes i comissions municipals (1937/1993); 13.6 Medi ambient (1966/1998); 13.7 Representativitat agropecuària (1994/1998). | 08287-75 | Carrer Molí, 29 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 69960 | Pica baptismal de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-foix | CRUAÑES, E.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals dimmersió del Penedès i el seu entorn'. Museu de Vilafranca. | A l'interior de l'església de Santa Maria es conserva una pica baptismal d'estructura lleugerament troncocònica i els costats còncaus. L'exterior és decorat per tres faixes que l'envolten, una a la boca, la segona al centre i la tercera a la base del vas, on s'inicia el peu. Té un diàmetre exterior, a l'altura de la boca, de 107 cm, i de 81 cm a l'interior; una alçada de 63 cm i una profunditat de 54 cm | 08288-85 | Santuari de Santa Maria de Foix | 41.4150700,1.5639400 | 379984 | 4585830 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotografia d'aproximació: Àngela LlopFotografia d'arxiu: 1975, Arxiu fotogràfic de l'SPAL (n. 12.926) | 92|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 69961 | Frontal de Sarcòfag de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sarcofag-de-santa-maria-de-foix | LLORAC, Salvador; COSTA, Montserrat (1999). Els sarcòfags medievals del Penedès i el seu entorn. Insitut d'Estudis Penedesencs, p. 53. FIERRO, Javier (1986). Memòria de les excavacions a l'església de Santa Maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En línia: calaix.gencat.cat/handle/10687/7792. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. SUREDA, M. José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia CatalanaBarcelona, p. 211. | XIII-XIV | Fragment d'un frontal de pedra calcària, bastant erosionat, de 120 cm de llarg, 48 cm d'alçada i 25 cm de gruix. Presenta un seguit de motius esculpits referents a l'emblema heràldic dels Cervelló. La zona central és ocupada per una decoració extreta del repertori ornamental gòtic. Concretament, es tracta de cinc arcs ogivals trilobats a l'interior i dos arquets a la base del central simulant la silueta d'una finestra bífora. Als quatre arcs restants es distingeix el senyal heràldic dels Cervelló, la figura del cérvol passant de perfil. Els dos cérvols que flanquegen l'arc central són molt similars entre sí, el de la dreta mirant cap a la dreta i el de l'esquerra cap a l'esquerra. En canvi, el cérvol de l'extrem dret sembla inscrit en un escut, mentre que el de l'extrem esquerra es troba lleugerament sobre elevat respecte de la resta, com si es trobés sobre d'algun element que el desgast no ens permet determinar. A la part superior dels arcs, en els quatre espais que resten entre ells s'intueixen, molt malmesos, cercles amb quadrifolis inscrits. Va ser trobat en el decurs de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1985, prèvia a la restauració del conjunt per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Feia de graó a l'entrada del temple per la banda interior, obra que es va dur a terme, d'acord amb els arqueòlegs que hi van treballar, en el decurs del segle XVIII. Avui es pot contemplar, restaurat, en una capella lateral de l'església, amb un rètol explicatiu. | 08288-86 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat l'any 1985, en el decurs de les excavacions arqueològiques efectuades arrel de la restauració de l'edifici, per part del Servei de Patrimoni Aruitectònic Local. | 41.4151200,1.5640300 | 379992 | 4585836 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Segons Sureda, el Sarcòfag es deuria realitzar al final del segle XIII o al començament del XIV, coincidint amb les obres de remodelació del temple. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 69962 | Llosa de pedra amb l'Escut dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-de-pedra-amb-lescut-dels-peguera | XVIII | L'escut va ser reparat i reubicat al mateix indret on encara avui es pot observar, sota un vidre de protecció. | Llosa rectangular de pedra, de prop de 60 x 40 cm, situada davant del presbiteri i indicant la ubicació d'una ossera. L'interior de l'escut és dividit en tres. La meitat esquerra és ocupada per un lleó rampant. L'espai de la dreta esta subdividit en dos registres. Al superior, es troba ocupat per les creus de la família Cruïlles, mentre que a l'inferior s'hi observen el que serien les tres pinyes dels Argençola. | 08288-87 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat, reparat i reubicat l'any 1985, arran de les obres de restauració del Santuari per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 41.4150800,1.5640800 | 379996 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 73111 | Pintures de la Sala Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-sala-sant-ramon | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura esgrafiada policroma, amb la representació de temes locals. En primer lloc, el mercat de Vilafranca amb parades d'aviram, robes, terrissa, pastisseries, bodegues, etc. En segon lloc, amb temes relacionats amb la verema. També trobem, la representació de la vila, amb les muralles, voltada d'elements simbòlics de poblacions properes. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. | 08305-18 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Mercader | 103|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:32 | ||||||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:32 | ||||||
| 73131 | Col·lecció de la Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-festa-major | XX | Col·lecció que aplega una mostra del ric patrimoni festiu de Vilafranca del Penedès, centrat en la seva festa major i disposats a partir d'un discurs museogràfic que permet gaudir de la festa a través de l'àliga, el drac, els gegants, els balls, les músiques. El discurs es reforça mitjançant un audiovisual en el que es reviu la Tronada, les cercaviles, les processons, l'ambient de la diada castellera, l'exaltació del foc a l'entrada de Sant Fèlix i els altres elements festius. Hi ha un espai reservat a la festa major infantil, amb els elements propis: gegants petits, drac petit, etc. | 08305-38 | Plaça del Vall del Castell, s/n | La Festa Major de Vilafranca ha estat declarada d'interès nacional. Comença el 29 d'agost fins el 2 de setembre. El dia principal és el de Sant Fèlix, el 30 d'agost. Des del segle XVII ha mantingut una estructura molt semblant. La casa de la festa Major es va inaugurar | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot visitar individualment seguint l'horari establert o en grups prèvia concertació. Informació i reserves a l'Oficina de Turisme, tel. 93 818 12 54. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 152,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml