API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
88960	Balma de la Llosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-llosa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Balma de la Llosa és una cavitat situada al nord-oest de La Mola, entre l’altiplà i el Camí del Mal Pas de Can Pobla. L’accés s’ha de fer amb cura resseguint la paret de la cinglera. Després d’un revolt, entremig de la vegetació s’obre una cavitat que en realitat és el resultat del despreniment d’una llosa ciclòpia en el nivell superior de la paret del cingle. Té un recorregut d’una quarantena de metres i s’hi pot restar dempeus anant amb compte de no picar el cap amb la paret inclinada de la llosa despresa. El sostre té una quinzena de metres d’alçada i en alguns indrets hi entra la claror del dia. A la paret del cingle hi ha algunes filtracions d’aigua.</span></span></span></span></span></p>	08120-365	La Mola		41.6422700,2.0152200	417987	4610527	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480258.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480256.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Si es continua arran de paret, es pot anar en direcció al Mal Pas i al sector d’escalada dels Melindros.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88961	Cova de la Roca Colom	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-roca-colom	<p><span><span><span><span><span>BARBERÀ i SUQUÉ, Josep (1979). Sant Llorenç pam a pam. Ed. Cavall Bernat, 6. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova de la Roca Colom, està situada al sud de la roca homònima. L’accés es pot fer des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos cap a la Mola. Abans d’arribar a l’indret conegut amb el nom de l’Hort dels Monjos, cal entrar per un corriol a mà esquerra en direcció a l’avenc de Can Pobla. La cova està situada entre la Cova del Pinyoner i l’avenc, pujant pel dret. Un cop localitzada la roca, cal grimpar per una escletxa fins a trobar l’entrada, on hi creix una alzina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una cavitat oberta en una diàclasi que es desvia en direcció oest / sud-oest. Es compon d’una única galeria d’aproximadament sis metres de recorregut, dels quals només la meitat són practicables. Una de les parets presenta un recobriment per colada. </span></span></span></span></span></p>	08120-366	La Mola	<p><span><span><span><span><span>Quim Solbas, localitza aquesta cova el 27 d’abril de 2011.</span></span></span></span></span></p>	41.6388200,2.0199200	418374	4610140	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470948.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470949.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no escalar ni accedir a aquests tipus de cavitats, si no és amb un equipament adequat i sense la supervisió d’un professional.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88962	Cova de la Sargantana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-sargantana	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		El seu interior està molt brut i ple d'escombraries.	<p><span><span><span><span><span>La cova de la Sargantana és una cavitat oberta per ambdós costats, resultat del despreniment d’una gran llosa en el nivell superior de la mateixa paret, que en lliscar, va quedar lleugerament inclinada. Està situada a mà dreta, després d’un dels darrers revolts abans d’arribar des del Camí dels Monjos cap al Monestir de Sant Llorenç del Munt. Té un recorregut d’uns vint metres de fondària aproximadament i s’hi pot restar dempeus. La paret esquerra presenta filtracions d’aigua. Un cop travessada, a mà esquerra, a la mateixa alçada s’observa una segona cavitat d’uns dos metres a tres de fondària, formada en una escletxa. El seu accés és fàcil, a tocar del camí i el seu interior també està brut.</span></span></span></span></span></p>	08120-367	La Mola		41.6433500,2.0150200	417972	4610648	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-p1480238.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-cova-de-la-sargantana-cami-del-malpas-la-mola-ramon-m-pont-espeleo-club-sabadell.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88963	Cova de l’Om	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lom	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Om és una cavitat situada a la cinglera superior del sector nord del cim de La Mola, per sobre de la carena de la Roca Foradada. Orogràficament queda situada entre dos vessants hidrogràfics importants, la Canal Freda i la Canal de Santa Agnès. L’accés es fa baixant per la capçada de la Canal Freda fins arribar a la Font de l’Om. Un cop aquí, resseguir la paret del cingle a mà dreta, entremig d’una boixeda fins a localitzar una paret i un roquissar, que un cop dalt, dona pas a la cavitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una foradada, és a dir que està oberta per dos costats, de set metres de fondària. Per una banda hi ha l’entrada principal, situada en el mateix cingle que la font. És de forma triangular, amb una sala immediata de grans dimensions, on es poden observar restes de colades. Cap el fons, en direcció al corrent d’aire, la cavitat s’estreny deixant pas a una escletxa. En arribar al final, la galeria posa fi al recorregut quedant enlairada per damunt d’una segona canal.</span></span></span></span></span></p>	08120-368	La Mola		41.6444700,2.0175500	418184	4610770	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480225.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El nom de la cavitat prové de la font que té molt aprop.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88964	Cova del Pinyoner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pinyoner	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova del Pinyoner està situada a tocar de La Mola, per dessota el rocam conegut amb el nom del Balcó. L’accés es fa pujant pel Camí dels Monjos. En arribar on s’inicia la Canal de Can Pobla, a mà esquerra hi ha un corriol que mena a l’avenc de Can Pobla. Després de pocs metres, tot just travessant el cap d’una codina, a mà dreta entre els arbusts, hi ha la cova. L’entrada queda un xic dissimulada per la vegetació. En arribar s’observa un bloc de grans dimensions que ha deixat una obertura inclinada formant un abric. Aquest presenta espai de sis metres de fons per uns cinc metres d’amplada. A l’interior s’hi observen els rastres deixats per mamífers que han fet nit. Voltant aquest roquissar, el terreny s’enfila. Per darrera, adossat a la paret rectilínia d’aquest enorme bloc hi ha un mur de pedra seca que arriba fins a un segon bloc, creant un espai de recer. El terreny està força remogut i amb la vegetació actual, no permet identificar si aquest muret servia de tancament a un segon espai arrecerat o bé es tracta del muret de retenció de terres per contenir una feixa.</span></span></span></span></span></p>	08120-369	La Mola		41.6386000,2.0199800	418379	4610115	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470929.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470933.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha detectat un rebaix molt important de l’estrat de sedimentació de la cova. En una fotografia localitzada en el Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt (SUADES:2020) la cova està intacta.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88965	Fons documental del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac		XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Biblioteca Central de Terrassa, preserva el fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN). Està format per un total de 3.098 documents entre els quals destaquen llibres, articles, memòries, publicacions de les Trobades d’Estudiosos que s’organitzen des de l’Àrea d’Espais Naturals, d’actuacions, goigs. cartells, o el butlletí Voltant pel Parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons bibliogràfic és consultable a través del Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Parcs Naturals.</span></span></span></span></span></p>	08120-370	Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de Les Lletres, 1 - 08221 Terrassa).	<p><span><span><span><span><span>El Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN) fou creat l’any 1988 a partir d’un conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa, vinculat des de llavors a la Casa Baumann, posteriorment al carrer Cisterna i finalment al carrer Pantà, a través del Servei de Media Ambient de l’Ajuntament. L’any 2020 el fons s’ha traslladat a la Biblioteca Central, on ha quedat incorporat a la Col·lecció Local.</span></span></span></span></span></p>	41.6509400,2.0133000	417838	4611492	08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174034hdr.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174025hdr.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons bibliogràfic	Pública	Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons s’ha incorporat dins de la Col·lecció Local	98	57	3.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88966	Fons fotogràfic de Matadepera del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-del-centre-excursionista-de-catalunya		XIX-XX	Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	<p><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de 268 imatges realitzades per autors diversos: Lluís ESTASEN i Pla (1890-1947), amb 33 fotografies. Ignasi CANALS i Tarrats (1896-1986) amb 25 fotografies. Camil JOSÉ Guiu (1937-1991) amb 20 fotografies. Arnau IZARD Llonch (1897-1993) amb 18 fotografies. Emili ULLES i Daura, amb 18 fotografies; Josep Maria CO i de Triola (1884-1965), Manuel GENOVART i Boixet (1895-1980), i Òscar TORRAS i Buxeda (1890-1975), amb 17 fotografies cadascun. Carles FARGAS i Bonell (1883-1942) i Germà GARCIA Fernandez (1942) amb 10 fotografies cadascun. Rossend FLAQUER i Barrera (1873-1947), amb 9 fotografies. Josep PUNTAS i Jensen (1887-1962), amb 9 fotografies. Adolf ZERKOWITZ Schlesinger (1884-1972), amb 8 fotografies. Albert OLIVERAS i Folch (1899-1989) amb 7 fotografies. Ferran DAMIANS i Recoder (1945) amb 6 fotografies. PIQUÉ, amb 6 fotografies. Josep M. ARMENGOL Bas, amb 5 fotografies. Pau ROSSELLÓ, amb 5 fotografies. Francesc BLASI i Vallespinosa (1872-1971) amb 3 fotografies. Jaume BIOSCA i Juvé (1875-1945), Joan CUBELLS, Ernest MULLOR i Creixell (1904-2004) i Ramon SERRAT (1883-1944) amb 2 fotografies cadascun. Finalment 1 procedent de l’Agrupació Coral de Matadepera. 1 de Frederic FLOS i Gibernau (1890-1949). POSTIUS, 1. 1 d’Antoni GALLARDO i Garriga (1889-1943). 1 de Lluís GIRAU Iglesias (1886-1959). 1 d’Antoni MIRALDA Espinal (1903-1991). 1 de Maria Antonia SIMÓ i una darrera d’autor desconegut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística (vistes generals dels cingles, Les Castellasses, Cavall Bernat, Els Òbits, Cova del Drac); d’arquitectura religiosa (monestir de Sant Llorenç del Munt, Sant Joan i cementiri, Santa Agnès); d’excursionisme relacionades amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i activitats esportives de principis de segle XX com curses, escalada o ramaderia; d’espeleologia; d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Can Pobla, Can Farrès, Can Roure, Can Sallès, Can Torrella, la Barata. Solà del Racó i Can Fatjó). </span></span></span></p>	08120-371	Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></p>	41.5966700,2.0261600	418841	4605454	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afceccanalsb06172can-poblaignasi-canals-i-tarrats-1919.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afcecsimoa1236monestir1900.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88967	Fons fotogràfic de Matadepera de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El Fons de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Matadepera està format està format per un total de 132 fotografies aèries, 20 mapes topogràfics, 9 fotografies aèries verticals, 9 fotomosaics, 6 fotografies panoràmiques, 5 mapes en sèrie, 5 ortofotomapes i 1 mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb els mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del primer grup format per les 132 fotografies aèries, estam desglossades de la següent manera: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>9 d’aquestes són fotomosaics dels anys 1967, en blanc i negre realitzats a escala 1:5.000 per l’empresa <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid),</em> per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>18 són fotografies aèries procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 8 de desembre de 1971.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>105 fotografies en color procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 5 de juliol de 1980. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre grup són . Està format per un total de 20 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona entre els anys 1967, 1977 i 1978, la majoria, sense toponímia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva un mapa excursionista de l’àrea de Matadepera de 1982 amb la XXXVI marxa nocturna d’orientació, realitzat per la Unió Excursionista de Catalunya. Gràcia. A escala 1:10.000 de 45x32 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen 5 ortofotomapes de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya, a escala 1:5.000 editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1987 (data de vol del mes de juliol de 1984), de 80 x 60 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de 1982 relacionades amb la cultura popular (Gegants de Mariapfarr d’Aústria i Masstrich d’Holanda durant la Trobada Internacional de Gegants, els gegants Llorenç i Agnès, i el gegantó “El Cèsar”), datades entre els anys vuitanta del segle XX. També hi ha una única fotografia de l’església vella de Sant Joan Baptista amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt i La Mola al capdamunt sense cap urbanització entremig. Finalment, una fotografia d’un mosaic de Sant Jordi obra de Jacint Bofarull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric (RM.123505) i topogràfic (RM.123507), a escala 1:25.000, sense signar. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p>	08120-372	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p>	41.5963000,2.0261800	418842	4605413	08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				55	3.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88968	Font de l’Om	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom-1				<p><span><span><span><span><span>La Font de l’Om està situada al nord de La Mola, i una de les més elevades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa des de La Mola, en direcció nord anant a trobar la Canal Freda, per on cal voltar i entrar amb cura. Un cop dins, l’indret és d’una bellesa espectacular, s’observa un tram de camí reforçat amb un mur de pedra, que permet baixar a la capçalera de la canal. Un cop dins, el terreny va baixant progressivament entremig de dues parets naturals calcàries, gairebé rectes, de tant en tant amb ondulacions originades per l’erosió natural, on s’hi observen formacions càrstiques. En aquest indret, de paret a paret, s’hi observen les restes de murets de pedra seca, gairebé desapareguts que formaven part d’un paisatge totalment diferent a l’actual. Actualment les alzines que hi creixen, busquen la llum en competència les unes amb les altres arribant a depassar els 20 metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció a la font, el terreny cada vegada s’estreny més i un cop deixat enrere varis blocs que un cop despresos han originat un caos, al costat d’una petita bauma amb les parets totalment verdes, s’arriba a un diminut pla on hi ha les restes d’un arbre mort. En voltar a mà esquerre, a l’alçada dels ulls es localitza la font. L’espai és ombrívol, ple de briòfits i vegetació pròpia de llocs humits com l’orella d’os (ramonda myconi), considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, ara fa més de vint milions d’anys ocupà els Pirineus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que regalima d’una esquerda natural de la roca, baixa en diagonal fins a quedar dipositada en una pica natural rebaixada per la mà de l’home.</span></span></span></span></span></p>	08120-373	Canal Freda		41.6444000,2.0172100	418156	4610762	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480216.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d’una font molt antiga.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88969	Font del Saüc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc-0				<p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc està situada sota el cim de La Mola, al nord del pla conegut com a Hort dels Monjos, i a ponent de la carena de la Cova de les Ànimes. L’accés es fa des de La Mola o pel Camí dels Monjos, fins atrobar la desviació per un corriol entremig de boixos que hi mena directament. La surgència neix d’una escletxa, situada al dessota del cingle, en una petita bauma o balma erosionada en el seu estrat inferior més bla amb presència d’heura de terra (Glechoma hederacea). Un petit muret fet de maó arrebossat amb ciment, tanca l’espai entre la roca a mena de cisterna, per on es canalitza l’aigua provinent de la circulació càrstica que aflora en aquest indret. Al capdamunt del muret hi ha un petit registre tapat amb pissarres. No té broc sinó que el tub, està arranat al mur i un tap de suro impedeix l’aigua de perdre’s. El seu estat d’abandonament no deixa entreveure la piqueta feta de pedra que hi té al davant. La paret supura per filtració. Al capdamunt, collat a la paret del cingle, una placa antiga rovellada i al dessota, en un pegat de ciment ràpid, esgrafiat el nom de la font amb alguns grafits sense cap solta deixats pels visitants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai immediat a la font està força trepitjat, tanmateix s’han observat en alguns racons més arrecerats alguns erols de porrassa (Asphodelusvalbus) i comunitats de petites herbetes anuals i de Narcissus juncifolius o algun peu de lleterassa serrada (Euphorbia serrata).</span></span></span></span></span></p>	08120-374	La Mola	<p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc és coneguda ja al segle XIX. L’any 1919, la Colla Sardanista de Sabadell hi organitzà una acampada. El 4 d’octubre de l’any 1925, el Centre Excursionista de Terrassa sota l’impuls de Jacint Trias, organitzava una trobada sota el nom d’animadors de la bellesa de la muntanya” per arranjar l’entorn de la font ja que era tant popular que el trànsit de persones la feien perillar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Entre les primeres, més properes al poble eren la de Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues altres, es troben en el massís de Sant Llorenç, la Font de la Soleia i la Font del Saüc. Va ser al voltant d’aquesta darrera que l’any 1919 hi va acampar la Colla Sardanista de Sabadell. La comissió, proposà un projecte d’arranjament de l’espai per commemorar l’any 2019 el centenari d’aquest fet històric.</span></span></span></span></span></p>	41.6417800,2.0205800	418433	4610468	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480007.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Està situada a 970 metres d’alçada, i per aquest motiu en èpoques de calor el cabal disminueix fins a assecar-se totalment.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88970	Forn de calç de la Canal de l’Abella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-de-labella	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	La volta del passadís d’accés a la fogaina està mig colgada per la terra que baixa per la canal en èpoques de pluges. La part superior de l’olla queda a tocar de l’estret corriol, amb la qual cosa el pas reiterat fa perillar l’estructura i en segon lloc hi ha un perill evident de caiguda al seu interior.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la capçalera de la Canal de l’Abella, un cop els dos barrancs que neixen al voltant del Morral del Drac s’uneixen. L’accés més fàcil és fer-lo des del Morral del Drac, baixant en direcció a l’avenc. Un cop aquí, el forn està a tot just cinc metres més avall, a mà esquerra. Cal no baixar de pressa per no caure dins on al bell mig hi creix una alzina ben ufanosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el pendent del marge i contra un gran bloc de pedra calcària. Mesura 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima conservada de 2’70 metres, coincidint amb una part de la corona. Alguns dels blocs de pedra que l’envoltaven han caigut al seu interior degut al pas continuat d’excursionistes. El passadís d’accés a la fogaina (1 metre de fondària) es conserva sencer però només s’endevina la volta, de pedra disposada a plec de sardinell. La terra l’està colgant amb el pas del temps. Es veu perfectament l’estructura constructiva de la façana que es va malmetent per l’erosió continuada de la gent que s’hi enfila per accedir al seu interior.</span></span></span></span></span></p>	08120-375	Canal de l’Abella	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6439200,2.0128500	417792	4610713	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480336.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480327.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480330.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88972	Ses Corts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ses-corts	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRAN, D. et al. (1996) Sant Llorenç. Lunwerg Editores, S.A. pp. 224</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>		Es desconeix l’abast arqueològic de la zona ja que no s’ha documentat cap troballa, però tampoc es coneix que s’hagi fet cap intervenció arqueològica.	<p><span><span><span><span><span>Balma situada en el cingle de la Coma de l’Abella, en el vessant dret de la canal, a ponent de la Cova o Morral del Drac, i sota la vertical de la Roca Petanta. L’accés, des del Nord-oest de la Mola es fa baixant per la Canal de la Coma de l’Abella, a l’alçada de la Cova o Morral de Drac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de set concavitats situades en un estrat perfectament horitzontal del cingle, amb un recorregut d’amplada de façana de 250 metres. Dues d’elles, situades a la zona central i la situada a ponent del cingle són les més destacables i permeten restar dempeus. La cova central, presenta una fondària important, amb il·luminació natural. La boca és ample; s’hi accedeix fàcilment. A seu interior, té una mena de banqueta natural que ressegueix tot el fons de la cavitat, i a mà dreta una pica tal vegada natural amb una important colada estalagmítica que la recobreix. La surgència natural intermitent, queda delatada per la presència d’humitat, falzia roja i alguns briòfits incipients en la paret frontal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat situada a ponent, presenta una llargària important, amb un vestíbul molt ampli on dues columnes centrals semblen dividir l’ampli vestíbul en tres sales independents, però que un cop dins s’interrelacionen entre elles. Si bé en el vestíbul de l’entrada s’hi pot estar dempeus, a mida que s’accedeix a l’interior, el sostre, tot i que forma part del mateix estrat, és cada vegada més baix. En el vestíbul la roca aflora arreu i la potència de l’estrat és minsa, mentre que cap a l’interior sembla que aquesta és més important.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el Catàleg municipal (200), diversos autors parlen de l'existència de murs de pedra seca d'uns dos metres d’alçària que tancaven i protegien la balma (Ferran:1996).</span></span></span></span></span></p>	08120-377	Sota la vertical de la Roca Petanta	<p><span><span><span><span><span>Aquestes coves són conegudes i esmentades en tots els catàlegs espeleològics i monografies sobre la muntanya de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Catàleg municipal (2009) inclou aquest sector com a zona arqueològica a protegir (fitxa 50), però no s’hi ha fet mai cap troballa arqueològica. Només es parla de murs de pedra seca i de la possible funció de recinte o refugi pel bestiar a partir del topònim.</span></span></span></span></span></p>	41.6436400,2.0121200	417731	4610683	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1470076.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480279.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480310.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No hi ha cap indici que assenyali que es tracta d’un jaciment arqueològic. Futures intervencions confirmaran o desmentiran el que, a hores d’ara, només és una hipòtesi. En tot cas, durant la visita, es va detectar un rebaix important de terres amb desplaçament de pedres, no autoritzat.	98\|94	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88978	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-3	<p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm<span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988) Matadepera. Pagesos i menestrals. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BASTART, J. (2017). Rutes de les llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, I.; LORENZO, C. (2019). Descobreix el patrimoni arquitectònic dels nostres parcs. Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, Cecília; FERNÀNDEZ, Isaac (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, C. (2007). Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. Àrea d’Esapis Naturals.</span></span></span></span></span></span></span></p>		Tant en els canals com a les obagues s’ha observat que gran part dels boixos estan afectats per la plaga de la papallona del boix, la Cydalima perspectalis, que en la seva fase d’eruga s’alimenta massivament de l’arbust, causant veritables estralls. En alguns indrets sembla que estigui en el seu estadi inicial d’adaptació del terreny.	<p><span><span><span><span><span><span><span>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac té un gran interès paisatgístic, biològic i cultural. Està integrat per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt amb els cims de la Mola i el Montcau de més de mil metres cadascun i la serra de l'Obac, de menys elevació. Una part del terme de Matadepera presenta les característiques geològiques que fan d'aquest parc un indret d'especial bellesa on hi predominen els conglomerats. L'orografia és molt escarpada, amb cingles i canals abruptes, barrancs, torrents i rieres que neixen en totes direccions. El clima és del tipus mediterrani subhumit, per això el principal bosc que hi podem trobar és l'alzinar, amb comunitats importants de rouredes i boixedes. A la base hi acostumem a trobar pinedes de pi blanc, de gran resistència a la sequera, que en les zones de més obaga són substituïts pel pi roig i la pinassa. La pineda però, és sovint fruit de la intervenció humana i llavors apareix barrejat amb l'alzina i arbusts com el cirerer d'arboç i el bruc. En els fondals com els barrancs s'hi poden trobar el roure, la moixera, el boix i l'avellaner. Als roqueters i cingles, es localitzen plantes adaptades a condicions extremes com l'orella d'ós o la corona de reina, el polipodi comú, la farigola, el lliri, la tulipa silvestre o la nadala menuda i encara d'altres que estan perfectament adaptades a llocs extremadament secs com el crespinell i els conillets o l'enciam silvestre. Aquest paisatge ofereix unes condicions immillorables per a la fauna, que hi troba refugi, criar, hivernar o senzillament aprofitar aquest territori com a corredor biològic. Les diferents comunitats faunístiques hi estan ben representades, tant pels mamífers més grans com pels habitants rupícoles, amfibis, ocells i rapinyaires, tant diürns com nocturns. I en les fonts on l'aigua és pura s'hi pot observar la salamandra i diferents espècies de granota i el gripau.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc ha estat ocupat o visitat per l'home des de temps immemorials. Un exemple n'és el Camí Ral que travessa el municipi just per darrera el mas de la Barata, que probablement no sigui res més que l’evolució d’una taverna d’època romana. Si tenim en compte l’indret on està ubicada, a peu del Camí Ral, no seria massa descabellat pensar en una <em>“taberna”, </em>un lloc d’allotjament on aturar-se, passar la nit i deixar reposar els cavalls.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre exemple patrimonial indissociable del paisatge de Sant Llorenç, són les abundants balmes obrades que han servit de refugi eventual, d'amagatall o per a viure. En el cas de Matadepera hi ha varis indrets ben coneguts, la Balma del Bord, la Balma del Penitent o el conjunt dels Òbits o la Balma de la Pinassa i el Corral de Can Pèlacs. També hi ha coves de primer nivell on s’hi ha localitzat restes arqueològiques, com la Cova del Frare, la Cova de les Ànimes, la Cova Negra, la Cova de l’Hort dels Monjos, la cova de Santa Agnès i d’altres principals, que sense haver-se localitzat restes, són d’un gran interès geològic i científic, com la cova del Fondal, la cova del Manel, la cova de l’Escopeta o la cova de la Canal del Trull o la cova de Sescorts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Altres elements destacables que formen part de la cultura popular integrats perfectament en el paisatge són els forns de calç i d'obra, associats a les cases pairals i antics masos com La Barata, Can Robert, Can Pèlacs, Can Bufí, Can Pobla, Can Garrigosa, el Gabi o Can Torres. Destaquen algunes zones amb murs de pedra ciclopis, de gran bellesa on el domini de la tècnica constructiva és excepcional. És el cas de la zona no inclosa en el parc, al sud de la Costa del Tet i la Feixa Llarga de Can Torres, però que s’inclouen a la fitxa per la unitat paisatgística que representen. La gent que va viure i conrear els pendents d'aquests turons han impregnat aquest paisatge no només amb l'obra de la pedra seca, sinó que han estat a l'origen de llegendes relacionades amb el bandolerisme o amb el drac, que han arribat als nostres dies.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre element a destacar són els forns de pega, dels quals el més conegut al terme de Matadepera és el forn de pega del Dalmau, situat a l’extrem nord-est del municipi. Ballbé, (BALLBÉ:1988) parla d’un forn situat en el jardí d’una torre d’estiueig de la urbanització del Pla de Sant Llorenç i d’un situat prop de Can Pobla que excavà amb el seu equip dels diumenges. D’ambdós no aporta cap més altra dada ni ubicació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la realització del Mapa de Patrimoni se’n ha descobert tres de nous. Un d'ells relacionat amb La Barata. Per tant, actualment, només es confirma la presència de quatre forns de pega documentats, el del Dalmau i el de la Barata i dos en el sector de Sant Llorenç del Munt. Un d'ells a proximitat de la Canal Gran i l'altre, de la Canal de la Cova Roja..</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, s’ha de destacar la presència nombrosa en tota l’àrea del parc de restes de carboneres, súties i barraques de carboner. Una activitat tradicional directament relacionada amb el treball i l’explotació del bosc, i per tant amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08120-379	Matadepera	<p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1932 la Generalitat l’inclou en el planejament, pel seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1936 s’ inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona</span></span></span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des del 1972, la Diputació de Barcelona, protegeix el massís de Sant Llorenç amb un Pla especial d'ordenació i delimitant l'àrea del parc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. I cinc anys més tard (1987) la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1998 s'amplia amb 4.055 hectàrees fins arribar a les 13.694 actuals. L'integren els municipis de Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa, Vacarisses i Rellinars. El punt central del parc és el coll d'Estenalles de 870,4 metres amb un centre d'informació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 2003 un incendi forestal iniciat a Sant Llorenç Savall malmet la part nord-oriental del parc, dins dels termes de Granera, Monistrol de Calders i Mura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2011 està acreditat amb la CETS, un reconeixement d’abast europeu gestionat per la Federació Europarc. Aquesta carta garanteix un ús turístic del parc compatible amb la conservació del territori per minimitzar els impactes negatius i contribuir al desenvolupament socioeconòmic local, consensuat amb els agents implicats en la zona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'espai de protecció del Parc coincideix amb la Xarxa Europea d'Espais Naturals, Natura 2000, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i hàbitats tan naturals com semi-naturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. Natura 2000 és una iniciativa de caire europeu, amb un marc legal que garanteix i salvaguarda el patrimoni natural a partir d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies representatives. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac forma part d'uns dels 117 espais que actualment existeixen a Catalunya declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) i dels 73 declarats com a Zones de Protecció per a les Aus (ZEPA).</p>	41.6413600,2.0179600	418214	4610424	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-02p1470533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-03p1450107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-04p1480681.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-05p1450471.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-06dsc8330.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8, al terme de Mura.		2153	5.1	1764	40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88979	Balma Fosca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca-0	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en direcció a la foradada del Camí de la Senyora i de l’ermita de Santa Agnès. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, consta de tres cavitats molt ombrívoles separades entre elles per pilars naturals amb la paret interior molt prima que va patint els estralls de l’erosió, semblant al procés observable a Sescorts o Ses Corts, no massa lluny del Morral del Drac. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat situada més a la dreta, i la més gran de les tres, presenta una banqueta interior i en alguns indrets permet restar dempeus. El sostre també té restes d’ennegriment provocat per les fogueres fetes al seu interior. </span></span></span></span></span></p>	08120-380	Carena de la Cova de les Ànimes		41.6469500,2.0221500	418570	4611040	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88979-p1480424.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88979-p1480434.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix si en algun moment històric fou murada i no es tenen notícies de cap intervenció arqueològica que pogués aportar alguna dada històrica interessant de l’ocupació de l’home en aquesta balma.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88980	Balma Clara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-clara	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en el vessant hidrogràfic dret de la Canal Freda. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla. A part d’una gran volta d’uns cinc metres d’alçada per una trentena d’amplada, la seva fondària no sobrepassa els tres metres a la part inferior, però en cas de necessitat pot servir d’aixopluc. </span></span></span></span></span></p>	08120-381	Carena de la Cova de les Ànimes		41.6469700,2.0233800	418673	4611042	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88980-p1480404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88980-p1480411.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix si en algun moment fou murada.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88981	Balma de la Pinassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-pinassa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XX	Es nota la manca de manteniment i el deteriorament pel desgast natural i antròpic.	<p><span><span><span><span><span>Balma murada situada a mig camí, entre els camins de la Senyora i de la Soleia, al capdamunt de la Canal Freda. El seu accés es fa per qualsevol dels dos i en arribar a la Canal Freda, baixar tot buscant un corriol estret que baixa pel costat esquerre de la canal. Un cop arribats al primer barranc, travessar-lo enfilant-se per una roca i continuar per un corriol molt estret que ressegueix per sota un gran bloc. Mentre hi passen, localitzarem les places d’un parell d’antigues carboneres. Quan el camí comença a fer-se fonedís, pujar a mà esquerra pel dret, fins a trobar una gran pinassa (volt de canó de més de 3 metres per una alçada d’una trentena de metres)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma mesura uns 35 metres de llargada amb una alçada que sobrepassa els 7 metres. Està orientada al nord. Només una part és obrada. La fondària màxima del conjunt és d’una dotzena de metres, essent la part no murada la més profunda i alta i on s’hi localitza a més, una petita surgència intermitent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un mur de pedra irregular collat amb morter. L’espai interior és allargassat d’una dotzena de metres de llargària per uns 9 metres de fondària màxima, tot i que la part més fonda, no queda arran de terra sinó que queda situada en un nivell superior només si pot accedir ajupit. Una corda collada al sostre permet enfilar-s’hi. Té una llar de foc amb fumeral, una taula feta de pedra al davant i en un racó planer, una plataforma de palets de fusta que serveixen de llit als excursionistes.</span></span></span></span></span></p>	08120-382	Vessant hidrogràfic dret de la Canal Freda	<p><span><span><span><span><span>El nom prové d’una pinassa de l’espècie <em>Pinus nigra</em> (3’15 m de volt de canó per 26 metres d’alçada) que hi ha pocs metres abans. Es té constància que veïns de Castellar del Vallès i de Sant Feliu del Racó s’hi amagaren durant la Guerra Civil. També fou coneguda pels carboners que carbonejaven justament a la canal (encara es poden veure indicis de carboneres). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Florenci Santiesteban, veí de Sant Feliu del Racó, que coneixia molt bé aquest indret va acompanyar un grup de joves tot just de catorze anys, membres de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc (SEAC) de Castellar del Vallès després d’haver-los explicat les històries d’amagatalls.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquell moment no estava murada o les restes eren minses i al fons hi havia una petita surgència intermitent coneguda pels carboners. Els joves, Josep Llinares, Pere Roca, Danivel Rocabert, Joan Sallent, Vicenç Portell i Francesc Serra en van fer el seu centre d’operacions. Adequaren una part de l’espai protegint-lo amb branques i poc després repicaren una part més tova de l’interior amb la intenció de guanyar espai. Muraren la balma amb un mur de pedra lligat amb morter de calç i col·locaren finestres rodones i quadrangulars i una porta. Van habilitar el seu interior amb estris i mobiliari. Allí hi anaren varis anys, durant els caps de setmana i festius fins l’any 1968 on toparen amb les obligacions del servei militar. A la tornada encara s’hi varen retrobar varis cops, però la vida els anà portant cap a altres direccions.</span></span></span></span></span></p>	41.6453500,2.0199600	418386	4610865	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480586.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480583.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També se la coneix com la Balma SEAC.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88982	Balma de la Soleia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-soleia	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Font Soleia, un cop travessada la Canal Roja. Vorejant les parets rectes dels cingles, s’arriba a un revolt, conegut com El Planet. Al dessota s’obre una balma imponent, d’uns vint a vint-i-cinc metres de llargada, per uns set d’alçada màxima i vuit de fondària. Està formada per l’erosió en el seu estrat més bla ofereix un espai d’abric important sense murar que permet restar dempeus en tota la seva superfície. Al fons, hi ha un seguit de degotalls i varies cavitats, una d’elles més gran, amb colades importants que semblen aflorar aigua en èpoques de pluja. </span></span></span></span></span></p>	08120-383	El Planet		41.6382100,2.0226900	418604	4610070	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88982-p1480654.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88982-p1480658.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88983	Balma de la Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-vella	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La part murada conservada és mínima.	<p><span><span><span><span><span>Balma situada al nord oest dels Plecs del Llibre. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos i en un moment donat, trencar a mà dreta, per un corriolet en direcció al Camí de la Senyora. Després de travessar per la part superior una cinglera, baixar en diagonal en direcció a la paret fins arribar a baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un muret de pedra sobreposat sense massa ordre, en sec i es desconeix si antigament havia estat obrada. L’espai interior és irregular d’uns dos metres de costat, sense poder-hi restar dempeus. El sòl no conserva cap estrat de terra, però en un costat hi ha una protuberància rocosa amb senyals de manipulació humana i un orifici en forma de cubeta, ben arrodonida al mig. El sostre està ennegrit pel fum de les fogueres.</span></span></span></span></span></p>	08120-384	Els Plecs del Llibre	<p>Es desconeix la data de la construcció murada.</p>	41.6321300,2.0221700	418553	4609395	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88983-p1480366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88983-p1480363.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest indret també rep el nom de Cova de la Dona Morta.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88984	Cova de la Canal Freda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-freda	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Freda està situada a la capçalera d’un barranc tributari pel vessant esquerre de la canal principal. L’accés es fa pel Camí de la Font Soleia, en direcció a la Balma de la Pinassa. Un cop arribats al lloc, baixar entre cinc i sis metres pel marge dret de la canal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova allargassada semblant a una mina amb un recorregut de 23 metres per 1’70 metres d’alçada fins arribar a la saleta final, on l’alçada és d’uns 3 metres aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés mesura 1 metre d’amplada. El primer tram, rectilini, mesura 15 metres. Les parets són perfectament uniformes, amb el sostre arrodonit i colades a ambdós costats. A partir d’aquí, el sòl baixa una mica de nivell i s’eixampla lleugerament donant l’aspecte d’una petita sala coberta per colades estalagmítiques. En les parets del fons de la cavitat es poden observar tres esquerdes que van en diferents sentits.</span></span></span></span></span></p>	08120-385	Camí de la Senyora	<p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta de manera casual a principis de mes de desembre de l’any 1990, quan membres de la SIS-CET intentaven arribar fins a la Balma de la Pinassa. Al final de la galeria hi localitzaren varies espelmes.</span></span></span></span></span></p>	41.6452700,2.0190100	418307	4610857	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131521332.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131504299.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-cova-de-la-canal-freda-espeleobloc-topo-de-xavier-badiella-sis-cet-2-12-1990.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88985	Font de la Soleia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font. Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat. Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.</span></span></span></span></span></p>	08120-386	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>L’any 1905 s’arranja l’espai com indret.</span></span></span></span></span></p>	41.6410000,2.0225100	418593	4610380	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480638.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480640.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88986	Font del Raig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-3	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, en direcció al Planet. Un cop arribats a la via d’escalada coneguda amb el nom de “Clave Omega”, resseguir la paret fins a trobar un arbre mort que cal voltejar. La font se situa a mà dreta en l’escletxa, ben visible, amb un roldor a la part inferior i arítjol i heura que puja per les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència intermitent, que raja sobretot en èpoques de pluges. A l’exterior de l’escletxa hi ha una bona colada amb concrecions calcàries. Al damunt, en un costat de la paret, hi ha un pegat de morter rectangular de la mateixa tipologia que el que es localitza a la Font Soleia, del qual en manca un tros, probablement malmès per l’heura que h creix. S’hi llegeix el següent: “FON </span></span><span><span>DE </span></span><span><span>(...)</span></span><span><span>. / 22 (...)”.</span></span></span></span></span></p>	08120-387	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>La Font del Raig, que semblava desapareguda, fou localitzada per Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.</span></span></span></span></span></p>	41.6398600,2.0219700	418546	4610253	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480651.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480649.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480648.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88987	Font del Senglar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senglar	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic arran de corriol, al camí de la Senyora. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla. Un cop passat el trencall, a mà dreta, de la Balma de la Dona Morta, es continua resseguint l’únic corriol existent fins a localitzar, al peu de la paret del cingle, darrera d’uns matolls, una basseta excavada al terra on s’hi acumula l’aigua que sorgeix de l’interior d’una petita cavitat. </span></span></span></span></span></p>	08120-388	Carena de la Cova de les Ànimes		41.6464700,2.0254200	418842	4610984	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88987-p1480393.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88987-p1480396.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88988	Foradada del Camí de la Senyora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-cami-de-la-senyora	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en direcció a la foradada del Camí de la Senyora i de l’ermita de Santa Agnès. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora, un cop deixades enrere la Balma Clara i la Balma Fosca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Foradada consisteix en una gran balma, formada per l’erosió en el seu estrat més bla, d’una trentena de metres de llargària, per quatre metres de fondària màxima, per quatre d’alçada màxima. A mà dreta, un despreniment i ruptura de la paret permet enfilar-s’hi i travessar a l’altre costat del camí sense haver de voltar-lo. A la part més fonda, el sostre presenta restes d’ennegriment provocat per les fogueres fetes al seu interior.</span></span></span></span></span></p>	08120-389	Carena del Forat – La Panxa Contenta		41.6487000,2.0198900	418384	4611237	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88988-p1480472.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88988-p1480474.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix si en algun moment històric fou murada i no es tenen notícies de cap intervenció arqueològica que pogués aportar alguna dada històrica interessant de l’ocupació de l’home en aquest indret.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88989	Forn de calç del Camí de la Senyora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-la-senyora	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÈS i MIRASSÓ, Antoni (1874). Sant Llorenç del Munt: son passat, son present y venider: historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedicant al estudi de las antiguitats de Catalunya, y en especial als vehins que las mes importants poblacions del Vallès; que per carinyo á la sua patria ha escrit y publica/lo R. Dr. D. Anton Vergés y Mirassó, prebere. Est y Llibr. Religiosa y Científica del Hereu den Pau Riera, 1871.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Reomplert de sediments.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al nord oest dels Plecs del Llibre, en una zona d’antigues feixes murades. L’accés es fa des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos i en un moment donat, trencar a mà dreta, per un corriolet en direcció al Camí de la Senyora. Travessar una gran formació esglaonada i entrar al bosc per un corriol estret</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes conservades consisteixen en una olla excavada en el pendent del marge de 3’40 m de diàmetre interior per una alçada de 2 metres. A la part superior de la zona de càrrega no conserva la corona. La façana mesura 2 metres d’alçada per una amplada de 2’50 m respectivament. A la part inferior, hi ha l’accés a la fogaina. Consisteix en dos murs de pedra collada amb morter de calç sobre els quals reposa una volta realitzada amb pedra disposada a plec de sardinell. La boca exterior mesura 1’50 m d’amplada per 1’20 m de fondària per 0’75 m d’alçada actual. La interior fa un metre d’amplada aproximada. La terra procedent de l’interior la va colgant amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda de la façana, sobresurten dos contraforts de terra, que formen un passadís de 3’50 metres de llargària fins arribar a la boca d’accés de la fogaina. Tant a l’interior de l’olla com escampats pels voltants del forn es localitzen restes de calç vitrificada.</span></span></span></span></span></p>	08120-390	El Camí de la Senyora	<p><span><span><span>Albert Antonell i Ribatellada, redescobrí l’antic forn durant una de les seves excursions al cim seguint les notes que Anton Vergés i Mirassó, deixà escrites en el seu llibre sobre Sant Llorenç del Munt (VERGÉS: 1871). Vergés indicava que la calç emprada en la reconstrucció del monestir fou produïda en un forn situat a tocar del camí de la Mola a una distància de mitja hora del cim “no vem tenir en compte las fatigues que costaria proveir-se de calç, fusta i obra en aquella altura, ni els objectes indispensables per a la decent ornamentació del temple, ni tampoc les mil gotes de suor que vem derramar en aquelles pendents”. “(...) L’11 de març del 1869 tenia en aquelles ruïnes un grup de treballadors amb l’encàrrec d’amarrar la cal´que havia fet coure en un forn que es troba en el camí de Castellar, a mitja hora del monestir. L’hivern havia estat beningne, però així que vem començar la restauració, van venir dies de fortes glaçades i així va aparèixer coberta de neu el cim de la muntanya”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(...)en companyia de Joan Gros i Roca ja que era urgent prendre decisions per evitar que la pluja i les gelades dissolguessin la calç. Tots dos vem pujar per la canal de Santa Agnès(...)Dalt, en l’antic i arruïnat monestir, vem trobar els treballadors que no podien posar la calç perquè s’havia glaçat l’aigua de la profunda pica i, a més, els animals, que havien de portar la calç des del forn, relliscaven. Quan recordo aquella fatiga, dono gràcies al Senyor, a la seva Mare Santíssima i al màrtir Sant Llorenç ja que, la seva intervenció, em va lliurar de grans perills i de la inefable angoixa”.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6321300,2.0221700	418553	4609395	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480375.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480376.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest indret també rep el nom de Cova de la Dona Morta, tot i que molt més emboscat hi ha l’existència d’un avenc.	98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88990	Cova del Purgatori	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-purgatori	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova del Purgatori està situada en el pany de roquissar dret de la canal que puja cap a la Carena de les Ànimes. L’accés es fa des del Camí de la Font Soleia. Per entrar-hi cal enfilar-se per una escletxa de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova no gaire gran, amb una boca ben arrodonida, semblant a la forma d’un capgrós, d’entrada fàcilment identificable. El seu nom està originat per trobar-se aquesta cavitat a l’inici de la canal que un cop dalt, voltant un gran roquissar, ens conduirà en direcció sud-est a la Cova de les Ànimes i a la Cova de les Ànimetes.</span></span></span></span></span></p>	08120-391	Carena de les Ànimes		41.6453800,2.0247900	418788	4610864	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88990-p1480603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88990-p1480633.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88991	Balma del Penitent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-penitent	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASSÓ, Anton (1871). Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider. Història d’aquell antiquíssim monestir. Utilíssima als ques dedicant al estudi de las antigüetts de Catalunya y en especial als vehins de les mes importants poblacions del Vallés. Llibreria religiosa den Pau Riera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	La part murada ha sofert un constant deteriorament i no hi ha hagut manteniment.	<p><span><span><span><span><span>Balma murada situada entre els camins de la Font Soleia i de la Senyora. Abans d’arribar a la Paret Gran, baixar per un dissimulat corriol, a mà esquerra, tot just una vintena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma del Penitent són en realitat varis blocs monolítics de pedra que en desprendre’s de la cinglera formaren una curiosa formació. Per un costat una llosa fa de sostre deixant una cavitat ample i oberta per ambdós costats per on s’hi pot passar dempeus. Una de les parets és totalment llisa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per l’altre costat, en direcció a la Castellassa de Can Torres, hi ha una segona cavitat amb el que semblen dos espais més o menys delimitats naturalment pels mateixos rocs. El bloc de pedra reposa sobre varis blocs més petits oferint un espai d’abric on només s’hi pot estar ajupit o assegut. Per la banda sud s’observa un espai totalment hermètic, reblert de pedra irregular que aïlla perfectament l’espai interior. Un cop a l’interior, s’observen altres rebliments, a la part inferior de la paret nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada, entre dos rocs palplantats al terra, hi ha un muret de pedra seca, realitzat amb pedres irregulars posades d’aplom, tal vegada pels caçadors, bosqueters o excursionistes. Al darrera mateix aquest mur, hi ha una banqueta improvisada amb pedra i una foguera. El sostre en aquest indret està força ennegrit pel fum. Al darrera, aprofitant un petit nínxol natural s’hi observen restes d’ampolles de plàstic i recipients de vidre.</span></span></span></span></span></p>	08120-392	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>Al voltant d’aquesta cavitat hi ha una llegenda però també hi ha una història recopilada pel rector Antoni Vergés (VERGÉS:1871) que explica que el nom de la balma prové d’un tal Pere Costa, nascut a La Garriga l’any 1727 i mort a Can Pobla l’any 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta el rector, en Pere fugí de casa perquè sa mare, mentre escoltaven missa li va donar una bufetada en pensar que aquest havia estat l’autor d’una grolleria. Fou acollit per una família cristiana i treballà com a jornaler a la cartoixa de Montalegre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar als 34 anys, decidí viure com a penitent al Montseny, concretament a Sant Marçal fins que s’instal·là a Sant Llorenç del Munt, en una balma entre la Font de la Soleia, la Font del Raig i dessota la Font de les Àligues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’allí, baixava fins a l’ermita de Sant Roc o a l’església de Sant Joan Baptista. Si ho desitjava, tenia un plat a taula a La Barata, a Can Torres o a Can Poble. El dia de la seva mort baixà fins a Can Poble, i fou enterrat al cementiri de Can Roure.</span></span></span></span></span></p>	41.6371700,2.0228500	418616	4609954	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480698.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480689.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480694.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88992	Font de les Àligues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-aligues	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa, a uns sis metres d’alçada, que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, un cop deixat enrere el Planet. A l’altre costat de la Balma del Penitent. S’identifica fàcilment pel dipòsit calcari i degotalls que hi ha a la paret i al terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del corriol, cal enfilar-se per la roca fins arribar al peu de la surgència. La paret, presenta alguns trams ben humits, però sembla que la font és de caràcter intermitent i l’aigua aflora amb més quantitat en èpoques de pluja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de les colades de la paret de la cinglera, en el terra es pot observar una pica rectangular feta de pedra, totalment recoberta per concrecions calcàries. Algú hi ha gratat un regueró perquè quan s’ompli, sobreïxi per la part frontal regalimant cap a la roca.</span></span></span></span></span></p>	08120-393	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>Durant mols anys la font de les Àligues s’havia identificat com a la Font del Raig fins que Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura, descobriren per casualitat, embardissada, la font del Raig. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig i la present com a Font de les Àligues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.</span></span></span></span></span></p>	41.6371600,2.0221900	418561	4609954	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88992-p1480676.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88992-p1480678.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
88995	Cova de les Animetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-animetes	<p>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</p>		Al seu interior s’observen remocions de terra.	<p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant est de la Carena de les Ànimes, al nord-est del cim de la Mola. L’accés més fàcil és fa pel camí de la Font Soleia que transcorre pel vessant oriental de la carena, al nord de la Font del Saüc i de la Font Soleia. Deixar el camí i enfilar-se per la canal on hi ha la Cova del Purgatori. Un cop dalt d’un replà, vorejar el cingle cap a l’esquerra fins a trobar una nova canal i baixar per ella fins a trobar a mà dreta l’entrada de la Cova de les Ànimes. La Cova de les Animetes es localitza tres metres més avall, aquesta vegada a mà esquerra, baixant a frec de cingle i saltant cap al vessant esquerre amb cura de no caure pel salt de la canal d’uns cinc metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurada en una diàclasi N65O, amb una única cavitat estreta de 16 metres de recorregut i un desnivell de 9 metres, sense que s’hi hagi localitzat cap resta arqueològica o se'n tingui constància.</span></span></span></span></span></p>	08120-395	Carena de les Ànimes	<p><span><span><span><span><span>La primera referència escrita sobre la cavitat és de l’any 1955, on membres del GES del CMB la visitaren durant el mes d’abril per primer cop.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971-1972 els membre de l’Espeleo Club Sabadell l'exploraren en la seva totalitat, aixecant la primera topografia coneguda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1995, Jaume Sandoval i Ramon Grau, membres del SIRE – UEC Sants, realitzaren una segona topografia.</span></span></span></span></span></p>	41.6449900,2.0247000	418780	4610820	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88995-p1480632.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88995-cova-de-les-animetes-espeleo-club-sabadell-1971-1972.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89014	Santa Agnès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-agnes	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. GES-CMB. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. VolumIV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, Ramon (1878). Excursió a Sant Llorenç del Munt, dins Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, vol. 2, pp. 106-134. Dies 23, 24 i 25 de març. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1987). L’ermita de Santa Agnès. Sant Llorenç del Munt. Matadepera. Elecé, S.A.L. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot, Cooperativa. Sabadell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUJADAS, Jeroni (1609). <em>Coronica Universal del Principat de Cathalunya. Dirigida als illustres de molta magnificència Senyors Francesch Palau, Joseph Dalmau (en Drets Doctor,) Ciutadans honrats, Bernardi de Aranchapi Militar, Luch Talavera Mercader, Antoni Magi Bassa Ferrer, Concellers, y Savi Consell de Cent, de la Fidelisima y Insigne Ciutat de Barcelona. </em>Composta per Hieronym Pujades en drets. Doctor, natural de la matexa Ciutat. Casa de Hieronym Margarit. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XX	Estat general, d’abandonament, amb envaïment de la vegetació, grafits i detritus varis.	<p><span><span><span><span><span>L’ermita i la Cova de Santa Agnès estan situades al vessant esquerre de la canal homònima, envoltades per cingles i precipicis. S’hi pot accedir directament per la canal, pujant per un camí sinuós amb fort pendent, entremig d’alzines i boixos, o bé des del cim de la Mola, en direcció a la Cova o Morral del Drac. Un cop allí, es localitza la capçalera de la Canal de Santa Agnès, que cal baixar-la. D’una manera o de l’altra, el paisatge és exuberant, poblat per un ufanós alzinar, amb boix grèvol, avellaners i boixos de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer tram discorre paral·lel al roquissar, per un camí estret i murat en alguns trams que permet salvar l’esvoranc de la canal. Immediatament apareix la vella portalada que dona pas a un recinte tancat amb un pati central. A l’exterior, la portalada està formada per dos brancals de quatre blocs de pedra a cada costat, perfectament escairades, sense fonamentació, que suporten una llinda monolítica plana. Al damunt d’aquesta, hi ha un nínxol triangular, amb funció d’arc de descàrrega. A la part inferior central de la llinda, encara s’hi pot llegir la data de 1595.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El conjunt està format per un pati interior, una balma, una cova amb varis gours i dos edificis; l’ermita i adossada, pel mur nord-est, un habitatge. Del cancell d’accés, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, només en resten alguns murs de pedra collada amb morter de calç. El carener indica que la coberta hauria estat a doble vessant, de teula àrab (pel gran nombre de restes localitzades canal avall). El sòl està format per la mateixa roca, rebaixada. Al fons, sembla que aquest espai comunicava a partir d’uns graons amb el que seria la planta baixa, que dona accés a l’habitatge, probablement destinada al bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai del pati interior, a mena de claustre, probablement estigués empedrat, com així es pot veure en el primer tram d’accés, baixant per dos graons força erosionats, retallats a la mateixa pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona més oriental, a mà esquerra, hi ha una cova balmada estructurada en un estrat argilós, amb restes de colades i pedra tosca. Mesura uns deu metres de fons amb una secció de cinc per dos metres. Els murs i el sostre estan plens grafits. Al seu interior, hi ha restes de fogueres i detritus varis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ponent, s’observa l’entrada d’una cova de poc més d’un metre d’alçada. Es tracta de la part més profunda de la balma, d’uns 90 metres de recorregut. Aquesta part es coneix amb el nom de Cova de Santa Agnès. A partir de la boca d’entrada s’accedeix a través d’un passadís o corredor de cinc metres per tot just un metre d’amplada, al vestíbul de la cavitat principal (30 metres de recorregut). Al davant del vestíbul, s’observen una successió de gours esglaonats que bifurquen en el seu tram final, seguint dues diàclasis. Aquests dics naturals estan formats per damunt d’irregularitats de la superfície, per precipitació de carbonat de calci, que per addició de les successives capes de calcita, que amb el pas del temps s’han anat incrementant en alçada, donen lloc a petits embassaments d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici, d’una sola nau, està construït aprofitant l’obertura màxima de la cova (orientada al nord-est). Una obertura a la part superior de l’estructura muraria (a ponent) en forma semicercle, i una finestra oberta a la part inferior de la nau permeten il·luminar minsament la cova, creant un lleuger corrent d’aire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal, situada a mà dreta de l’accés a la cova, està molt embardissada. La portalada és de doble fulla. Consta de dos muntants, rectes, formats per quatre grans blocs de pedra escairada i una llinda lleugerament voltada. En el muntant dret (tercer bloc començat des de baix) s’hi observa un grafit propi dels constructors. Ferrando (1983), mostra un dibuix de l’any 1927, fer per Josep Rigol de Terrassa, amb l’escut, espoliat, que hi havia a la part superior de la llinda. Entre la vegetació s’endevina el que podria ser l’arrencada d’un petit campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior de la nau presenta dos arcs apuntats, un altar retallat a la roca amb la llosa superior caiguda al terra, a mà esquerra. Les parets conserven restes d’arrebossat amb morter de calç damunt del qual hi ha grafits de de totes les èpoques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entrant a mà esquerra, hi ha una obertura que comunica amb la cova, i més al fons, una capelleta amb un altar de pedra. Hi ha varis pessebres casolans i ofrenes al damunt. Al darrera de l’altar, en el que correspondria com a absis, hi ha una gatera. Mesura 18 metres de llargada per 0’50 m de diàmetre màxim que comunica amb l’altre costat de la cinglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al pany dret hi ha un finestrella allargassada i una portella que permetia comunicar amb l’altra banda de l’ermita, amb dues fornícules a mà esquerra. El terra, actualment recobert de terra, deixa entreveure la roca nua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a mà dreta del conjunt, adaptant-se a l’orografia del terreny, hi ha un edifici allargassat amb funcions d’habitatge. El seu interior està envaït per la vegetació. És de planta rectangular, amb un mur mitjaner. Consta de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures (a excepció de la que comunica el segon pis amb l’ermita) estan construïdes en el pany de paret orientat al nord-est. Tenen festejadors a banda i banda, de pedra. De la llinda, absent, s’observen els encaixos interiors per una peça de fusta. Les de la planta principal (planta pis) són les més acurades amb un ampit de pedra. Destaca, a mà dreta d’aquest finestral, una fornícula arrodonida amb una pica de pedra al seu interior i dues lleixes laterals. També és en aquesta planta i part de la segona on es poden observar restes d’arrebossats amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre la planta baixa i el segon pis s’observen encaixos de ferro collats a les parets que sostenen almenys tres bigues (tipus tauló) de fusta tractada. </span></span></span></span></span></p>	08120-396	Canal de Santa Agnès	<p><span><span><span><span><span>La creença popular (sense que s’hagi pogut localitzar cap document que ho certifiqui) diu que suposades deodicatae o deovotae haurien mantingut una vinculació amb la vida religiosa de Santa Agnès i rentaven la roba dels monjos del monestir de Sant Llorenç a les piques de la cova”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Jeroni Pujades, (1609) escriu “(<em>...) y bajo las aras de su capilla, solia haber una estrecha senda entre peñascos que se iba estiendo como una larga manga que salia del cuerpo de la grande cueva. Se mandó cerrar aquella profundidad porque convenía así a la decendia del lugar que no se entrase mas á ella (...)”. Pujades conegué el darrer abat del monestir de Sant Llorenç, Francesc Olivó d’Alvèrnia, que morí l’any 1608.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències escrites conservades, se situen l’any 1329, quan al dia 8 de les calendes de març, Bernat, donat de la capella de Santa Agnès, (per voluntat de fra Guillem de Sant Martí, abat de Sant Llorenç del Munt, i de Francesc Daví) dóna al DAví una peça de terra que té per dit monestir en la Coma de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dotze anys després, en un testament de 1341 l’esposa de Pere Noguera, de Sant Llorenç Savall, demana ser enterrada al monestir de la Mola i fa una deixa de tres diners a l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1464, Pere Basser, batlle de Matadepera per nomenament reial, es persona amb la vara d’alcalde a la parròquia de Sant Esteve de la Vall, al Monestir de Sant Llorenç del Munt i a Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap continuació en la documentació fins al segle XVI. Tot i que a la llinda del portal al recinte hi ha la data gravada de 1595, és possible que faci referència a les ampliacions que promogué l’abat Pere de Sant Joan, juntament amb la construcció de l’edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 8 de juliol de l’any 1543, en el seu testament, Joan Busqueta, hi ha una deixa per una missa a l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1651 El Consell de la vila de Terrassa s’adreça en processió fins a l’ermita per demanar els beneficis de la pluja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pujades també esmenta que a principis del segle XVII <em>“(...) suelen vivir en esta cueva y en otras que hay al rededor algunos siervos de Dios, que en la vida y soledad quieren imitar a los Santos Padres del yermo y antigues anacoretes (...)”. </em>Un ermità o penitent conegut fou el franciscà Bonaventura Grau, que deixà la seva tasca com infermer del Convent de Terrassa per instal·lar-se a l’ermita pels volts de 1651. Després de penitències extremes, abandonà el seu recés. Fou beatificat per Pius X l’any 1906.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 9 de gener de l’any 1659, jaume Rovira, de Moià, rep llicència del Vicari General per servir d’ermità a la capella de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la segona meitat del segle XVII i durant la primera meitat del segle XVIII gaudí d’una gran devoció popular, coincidint amb l’edició d’uns goigs dedicats a Santa Agnès del Munt, patrona dels ermitans, l’any 1722 i amb la col·locació al costat del portal de la sagristia, d’un retaule sufragat per devots de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix any, el Bisbe de Barcelona, per voluntat del rector de Sant Joan de Matadepera, suprimeix la processó tradicional del 6 de maig a l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 19 d’agost de 1703 Josep Mata disposa que després del seu òbit li siguin dites vint-i-cinc misses a Sant Agnès i la mateixa quantitat a la capella de la Mola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 17 de desembre de 1720, a Sant Llorenç del Munt, se signen els capítols matrimonials entre Pau Illa, fadrí i pagès de Sant Feliu del rAcó amb Francesca Bellber, filla de Jaume Bellbé, sastre de la vila de Castellterçol, ermità en aquesta època de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1737 es documenta la darrera visita pastoral on s’esmenta que Santa Agnès estava habitada i s’hi celebrava el sant sacrifici de la missa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1740 G. Planelles és el nou ermità.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741, fra Benet Colell, del monestir de Sant Llorenç del Munt va a Santa Agnès per dir-hi missa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1744 Josep Font, per llicència del Vicari General habita Santa Agnès com a ermità i l’any següent se li demana que abandoni la capella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ballbé (BALLBÉ:1987) escriu que l’any 1778 es retirà l’ara de l’altar, i que el 12 de maig de 1791 es retirà la imatge de Santa Agnès per ser traslladada al Monestir de Sant Llorenç del Munt, des d’on després viatjaria a Sant Pau del Camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1790 mor a Santa Agnès un monjo de Terrassa. L’endemà el seu cós és traslladat a la vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1982, el senyor Quadras, de Can Pobla fa col·locar una nova imatge de Santa Agnès de ferro forjat, desapareguda actualment.</span></span></span></span></span></p>	41.6471200,2.0161500	418071	4611065	08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480541.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480526.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480485.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480538.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-cova-de-santa-agnes-topo-de-l-astier-i-o-andres-ges-cmb-1971.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Descripció que fa Ramon Arabía i Solanas (1878) recollida dins, Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques: “(...) A dal tnos esperaven ja’ls companys, y mentres lo Sr. Mariezcurrena treya una vista del monestir, s’enllestia tothom per a la marxa. A dos quarts d’onze s’emprengué aquesta, y després de despedirnos d’aquella casa hospitalària (Can Pobla) y de donar la última mirada al Montserrat, comensárem á davallar lo camí de Santa Agnés, si bé en extrem fatigós, hermosissim també per sa frondositat y grandiosa perspectiva. Obert entre atapahidas alzinas, boixos, murtres y falgueres; matisat tot ell de flayrosas violetes boscanes y d’herbas á que atribuheixen rares virtuts los malalts de l’entorn, y dominat per feixuga y peladas rocas, domina en vast amfiteatre, format per los alterosos contraforts de la montanya, sas vessants ombrívoles, las voreres altre temps somrisentas y avuy per la sequedat groguencas y marcides de la riera de Castellar, y á la altra part d’aqueixa, las graciosas ondulacions de montanyas mes planeres que s’esglahonan fins al últim extrem de l’horiso.Arrivats a la cova de Santa Agnés, nos deturárem: bé mereixia un petit alto l’agreste lloch que, segons la poètica tradició. Havia vist la lluyta y triomf del bon comte Wifredo contra’l drach á principis del sigle IX, y ahont la fé dels successius alsá lo solitari retiro que santificáren ab aspre penitencia fervorosos anacoretes. Penetrárem ab veneració en sas tenebroses voltes y vegérem ab llàstima l’estat abatut y desolat de sas obras exteriors. A dintre, la persistent sequera té quasi eixuts los safeitx que abans á doll omplia la font que avuy murmura trista en l’últim recés, y á fora van desfentse en runes miserables las macisas parets y’ls airosos finestrals que ja no pot preservar la estreta abrassada de l’eura centenària. Ay! Així han caygut tas lleys y s’ha oblidat ta historia, oh patria venerada; !malhaja qui veu ab cor fret tanta tristor y en compte d’enlayrarse á virils meditacions s’enllota en lo fanch de la sensualitat, capás tan sols de fer més gran nostra decadència! Aqií’s pot dir que acaba la expedició, puix lo Sr. Mariezcurrena, infatigable en lo travall, nos anuncia que tenia ja llesta la fotografia de la cova. Permetéume que’l saludi com á aquell de nostres companys que mellor personaficava en aquell moment l’esperit de l’Associació, çó es, l’estudi y conservació de lo antich amb l’auxili dels medis més moderns, medis que en tal us s’sennobleixen y realisan en má del home una part de la providencial armonia que, á través dels sigles, té trabats los mons”.	94\|98\|85	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89015	Goigs que se cantan en la hermita de Santa Ignés del Munds. Bisbat de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-que-se-cantan-en-la-hermita-de-santa-ignes-del-munds-bisbat-de-barcelona	<p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XVII-XX	S'ha perdut la tradició de cantar-los per Santa Agnès, però es pot consultar l'edició impresa.	<p><span><span><span><span><span>Goigs que es cantaven l’any 1722 a l’ermita de Santa Agnès, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Caixa amb orla tipogràfica, decorada amb motius vegetals i geomètrics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Santa Agnès, amb els cabells llargs i els seus atributs: el xai que representa la seva virginitat i la palma del martiri. A la part inferior esquerra, una torre rodona amb merlets, i mà dreta l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dues gerres amb flors a cadascun dels costats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text està distribuït en dues columnes amb una orla central que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Per seguit vida perfecta / de Jesús prengué Lanyell / Santa Ignés Verge anyalleta / esposa del Sant Anyell. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vos tenint edat-molt poca, / per seguir Deu Jesu-Christ / fou de fé molt ferma roca / com del martyri se es vist, / y del Mon foreu retreta / seguint dividinal, consell, &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sempre vos ab Deu segura / sens voler may adorar / los Deus falsos anys mol pura / volgueren Déu confessar, / per fet qui tal vos ha feta, / que lo mon sen maravella, &C. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al mal lloch fos aportada / de aquella gent infernal, / mes del Angel fou guardada / deslliuraunos de tot mal / vostre repòs que us alenta / vos cobri de hermos cabell, &c//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell jove que volia, / ja per forsa ab vos casar, / Satanás en aquell dia / ofegal sens mes tardar, / ab virtut de Deu perfecta, / resucitaren aquell. &c//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Predican la LLey Christiana, / fos llansada al foch ardent, / mes del foch restareu sana, / y cremà la cruel gent, / ab fervor de Deu perfecta / may basta ningun flagell, &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Contra Vos la gent irada, / y lo President malvat, / manà foreu degollada / ab tirana crueltat, / y matás martyr electa / de Jesus propinqua dell, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre cos Verge molt Santa / per vostres Parents honrats, / fou portat ab gran complanta / ab los faels acompanyats, / fentvos sepultura neta / ab dignisim aparell, &c.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Grans miracles ab prechs vostres / obra lo Senyor per Vos / curaant malaltias nostres / exaudint nostres clamors, / doncs profaunos à ma dreta, / y oferiu-nos devant dell, &c. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Los queus van à visitar / vostre Ermita en las montanyas, de malaltias estranys, / Ignés los soleu curar, / vansen ab salut perfecta / confortats de son flagell, &C. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig mostra uquen fou electa, / nos curau de tot mal novell, / Santa Ignés Verges anyallera / Esposa del Sant Anyell//.</span></span></span></span></span></p>	08120-397	Santa Agnès	<p><span><span><span><span><span>Santa Agnès, fou filla d’una noble família romana. Malgrat tenir pretendents, ella es declarà sempre fidel amant de Crist. El fill de prefecte de Roma, a qui va rebutjar, la va denunciar per ser cristiana. Fou jutjada i sentenciada a viure en un prostíbul, on per miracle va continuar verge. En el seu martiri, malgrat fou exposada nua, els cabell creixien i creixien per tapar el seu cos. L’únic home que va voler abusar d’ella quedà cec, però Agnès el guarí amb les seves pregàries. Fou condemnada a mort i degollada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p>	41.6471200,2.0161500	418071	4611065	08120	Matadepera	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-goigs-a-santa-agnes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-p1480493.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El primer exemplar conegut fou editat a Barcelona, impremta de Raymunda Altès, vídua a la Llibreteria.El present exemplar, forma part de la col·lecció Josep M. Fargas. Núm. 4. És tracta d’una reproducció dels goigs que’s cantaven l’any 1722 en l’enrunada Hermita de Santa Agnés, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Terrassa MCMXXXVI. Tipografia Ibèrica. Carrer de la Cendra, 22.	98\|94	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89016	Font de les Mosques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-mosques	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAU, Edmon; VANCELLS, Enric (2 ). 70 Fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El Cau ple de Lletres Editorial. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Raja intermitentment.	<p><span><span><span><span><span>Bassal situat a mà esquerra del corriol que fa partió amb el municipi de Sant Feliu del Racó, sota el Mal Pas de la Castellassa. L’aigua que s’origina en aquest indret es perd per la cinglera formant el Torrent del Sot de la Carda, en territori del municipi veí. La font està envoltada per farigoles, romaní i aladern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa des del Collet de Cabrafiga en direcció nord, pel Camí de Castellar del Vallès a la Mola cap el Coll de Grua. Travessarem per un estret corriol la Canal de l’Home Mort, el Gorg de General, i la Canal de la Dona Morta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bassal s’omple a partir de les aigües que s’escolen parets avall des del Fus i el Mal Pas de la Castellassa. En el marge, està protegida per les restes d’un muret, de 60 cm d’alçada, del qual només en queda una petita part. A la part inferior, excavat arran de sòl, hi ha el bassal, més o menys rectangular, de quatre dits de fondària. Està protegit amb còdols de diferents mides.</span></span></span></span></span></p>	08120-398	Mal Pas de la Castellassa	<p><span><span><span><span><span>Seguint l’exemple dels excursionistes del món associatiu vallesà de principis del segle XX, amb les populars fontades (trobades setmanals per arranjar les fonts del massís), als anys vuitanta i noranta del segle XX, dos excursionistes es proposen arranjar i inventariar les surgències del parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Frederic Vancells i Edmond Grau dedicaren dos dies a la setmana a explorar totes les fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac de les quals en tenien coneixement o a través de les aportacions que els feia la gent. Inventariaren un total de 308 surgències entre fonts naturals, bassals, fonts obrades, safareigs, caus naturals.</span></span></span></span></span></p>	41.6329100,2.0252900	418814	4609479	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89016-p1480711.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89016-p1480713.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També rep el nom de Font Falsa de les Mosques.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89020	Turó del Pujol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujol	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	La part més deteriorada des d'un punt de vista de la conservació és la zona urbanitzada.	<p><span><span><span><span><span>El Pujol, és un turó situat al final de la carena del Salt, al sud del municipi de Matadepera. Mesura 618 metres d’alçada. Per llevant el delimita el Torrent de Can Solà del Racó, mentre que per ponent, ho ha el Torrent del Salt, conegut també popularment amb el nom de Torrent dels Abeuradors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’est, al peu del Camí de Can Torres, un cop deixat enrere l’antic mas de Can Solà del Racó, hi ha la Font de la Tartana, la més important de tot l’entorn. Aquest vessant és ombrívol, amb predomini d’alzina i sotabosc d’arítjol, galzeran i herbassar característic de les zones humides. És un espai concorregut per excursionistes i ciclistes, que s’aturen a omplir cantimplores i a esmorzar o berenar. </span></span>L’espai està arranjat amb dues taules i bancs de fusta i un parell de papereres, i proteccions de baranes de fusta tractada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part sud del turó, fins a la cota 525 m, està destinada a sòl urbà consolidat. En la confluència dels carrers de Gregal, de Ponent i de la Tramuntana, s’inicia una pista forestal que transcorre paral·lela pel vessant esquerre del Torrent del Salt en direcció al Camí dels Monjos, però que el primer trencall permet pujar fins el Collet del Pujol. Pel vessant est, l’accés es fa just a mà esquerra del camí que mena a la Font de la Tartana. El primer tram és molt costerut i està cimentat. Després del primer revolt, entrant per la pista, a mà dreta, hi ha les restes d’un forn de calç amb la pedrera i el descarregador mig emboscats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca, en el replà del Collet del Pujol, una fita de propietat situada aprofitant una massa rocosa al capdamunt del collet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està relacionada amb el clima mediterrani subhumit. El bosc principal que s’hi desenvolupa és l’alzinar amb algun roure sobretot al vessant nord i nord-est. L’interior d’aquest bosc és molt dens i ombrívol, gairebé intransitable; no hi entra gairebé la llum i el substrat herbaci és gairebé inexistent. En canvi és molt ric en lianes com l’arítjo (Smilax aspera) i el lligabosc (Lonicera implexa). També destaquen espècies com la roja (Rubia peregrina), l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). En les obagues es pot localitzar alguna pinassa (Pinus nigra) i un sotabosc ric en arítjol (Smilax aspera), galzeran (Ruscus aculeatus) o l’aladern fals (Phillyrea latifolia). Al vessant sud i sud-est, en canvi, predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), resistents a la manca d’aigua, fruit de la transformació humana del bosc primitiu. Per això es troba barrejat amb bruc i arboç, i en els pedregars ben orientats al sol, es poden observar càdec (Juniperus oxycedrus) , cirerer d’arboç (Arbutus unedo), l’aladern fals (Phyllyrea latifolia) els conillets (Antirrhinum majus) i l’estepa blanca (Cistus albidus), el romaní (Salvia rosmarinus) i la farigola (Thymus vulgaris) barrejats amb l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) i altres plantes herbàcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entremig del bosc també es localitzen altres restes de l’empremta humana que fins no fa pas massa eren ben visibles. Es tracta de murs de pedra seca per contenir les feixes, que van desapareixent inexorablement, bàsicament, ja sigui per l’abandonament de les terres de cultiu i creixement de la vegetació, o per la pressió urbanística. A ponent, destaca un camí emprat pels pagesos, reforçat amb pedra seca i a mà dreta unes feixes, en part murades, amb les restes d’una surgència.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al vessant nord les alzines de rebrot permeten localitzar les restes d’antigues places carboneres i alguna sútia de carbonet, gairebé imperceptibles.</span></span></span></span></span></p>	08120-402	El Pujol		41.6110800,2.0275000	418971	4607053	08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89020-p1440587.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89020-p1440875.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la fitxa del catàleg es delimita una àrea heterogenia, on hi ha diverses parcel·les que inclouen elements tan variats com una masia, una vil·la romana o un forn de calç. Pel que fa al turó, només en delimita una petita extensió ubicada al sudest. Però l’existència d’una massa forestal a tocar, amb els torrents i la carena del Salt o la costa del Tet com a corredors biològics fa d’aquest indret un espai vital que caldria protegir incorporant-lo al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, car la pressió humana és extrema (motocròs, bicicletes tot terreny, quads).	98	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89027	Bassa de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-robert		XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Bassa situada al dessota de l’oliverar de Can Robert. L’accés es fa pujant pel camí de Can Robert. Un cop passat el forn de calç, en el primer giravolt, entrar pel camí que queda a mà dreta, en direcció al trull de Can Robert. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una bassa tradicional, allargassada excavada en el mateix sòl d’uns 0’80 m de fondària en el seu punt més profund per una vintena de metres de llargària i uns 10 a 12 metres d’amplada màxima. Normalment estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La flora, a més d’argelaga i alguna bardissa en els marges inclou herbassar i plantes de tipus aquàtic com el jonc. </span></span></span></span></span></p>	08120-403	Can Robert	<p><span><span><span><span><span>Les basses d’aquest tipus són molt comunes en els paisatges mediterranis i sovint emprades per l’abeuratge dels ramats. De basses com aquesta n’hi ha a tots els masos, algunes en més bon estat que les altres, destacant la de Can Garrigosa, al darrera de la casa, per les seves dimensions tan en diàmetre com en fondària.</span></span></span></span></span></p>	41.6316000,2.0009300	416783	4609357	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89027-p1450376.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89027-p1450377.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten. La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per rebolcar-s’hi com el senglar.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89028	Turó dels Rossos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-rossos	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. </span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS, Joan (2017). Elements patrimonials de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 60-63. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</span></span></span></p>		En els murs de pedra seca de la Feixa Llarga de Can Torres, s’observa algun esbaldregat provocat per la caiguda d’un arbre. D’altres són provocats per la circulació continuada de bicicletes tot terreny o d’excursionistes que per comptes de voltar-les s’hi enfilen fins a provocar un esllavissament.	<p><span><span><span><span><span>El turó dels Rossos està situat al sud-est del municipi de Matadepera, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Solà del Racó. Els seus dos cims, de 607’8 m i de 606’6 metres respectivament fan de partió amb el municipi de Castellar del Vallès pel vessant de llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord, el delimita el torrent de Mascarons amb varies torrenteres que s’originen en els vessants del Collet dels Forns. El torrent de Mascarons desaigua pel vessant esquerre al torrent de Can Solà del Racó que neix a Sant Llorenç, en les fondalades del Morral de la Codoleda, el Mas Pas de la Castellassa i els Plecs del llibre. Pel vessant sud, el nodreixen el torrent de la Feixa Llarga de Can Torres amb varies torrenteres originades al capdamunt del collet del Mont-rodon. Més endavant, se li afegeix la torrentera de la Guixera, per dessota mateix del camí del Girbau (abans de la pedrera), a la fondalada dels forns de calç del Ton i del Corcola desaiguant pel vessant esquerre el Torrent de Can Solà del Racó. Aquest transcorre el municipi de nord a sud u després de Can Vinyers, entra a Terrassa, on en el seu primer tram se’l coneix amb el nom de Torrent dels Abeuradors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel turó hi transcorre el camí del Girbau (anomenat també del Girabau), que va resseguint la part inferior més planera i abans d’arribar al torrent de Mascarons, s’enfila fins arribar al Collet dels Forns (conegut també pel Collet de la Bassa). Des d’aquest punt surten varies pistes; a mà esquerra cap a Can Torres, la del mig, cap el Girbau, a Castellar del Vallès, i cap a la dreta, en direcció al Mont-rodon des del qual es pot baixar en direcció a la Font del Corraló i també trencar pel camí que mena cap a Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juntament amb els turons del Pujol, Calderols, les Roques Blanques i el Mont-rodon, tots ells en el municipi de Matadepera són els que tenen la més alta concentració de pedra calcària, apte per a la fabricació de calç. En són exemple els topònims, Roques Blanques o la Guixera originats per la gran quantitat d’aquest tipus de roca. Forment part dels vessants inferiors de la unitat paisatgística de Sant Llorenç del Munt. El paisatge natural està format per alzinar mediterrani i alzinar amb marfull amb alguns roures però la intervenció de l’home ha originat profunds canvis. En aquesta zona, s’observa perfectament aquesta transformació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aprofitament forestal i la transformació del paisatge en aquest indret queda palès tant a la part de llevant del turó, amb l’extracció de calcita i com per les feixes de conreu abandonades a la zona coneguda com a Feixa Llarga de Can Torres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Alguns dels trams de la torrentera que permet accedir a les feixes i a les barraques de vinya estan perfectament murats. En un pla del torrent, s’hi observa fins i tot un bassal artificial que permetia tenir aigua a proximitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi localitzen marges de pedra seca realitzades per margers professionals. Les pedres, en alguns casos monolítiques, estan perfectament encaixades. Així com en d’altres indrets del municipi els marges són el resultat de despedregar el tros, en aquest sector, el paredat, tot i que majoritàriament irregular, s’observen signes evidents de retocs per aconseguir una superfície del marge prou regular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En general, els murs estan atalussats i, presenten un bon assentament de manera que ofereixen més resistència al terreny que contenen. Les alçades oscil·len entre els dos mestres i el metre d’alçada per llargàries de més de quaranta metres. El gruix dels murs oscil·la entre els 0’80 i 1 metre amb el reble format per pedres petites. Aquest fet ha permès afavorir el drenatge i evitar el seu enfonsament. El coronament general dels marges consisteix en una filada superior formada per un seguit de pedres més planeres, rectangulars, disposades a plec de llibre o sobre elevat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els caps de mur, s’hi observen rampes empedrades perfectament executades. En aquesta zona és on es localitza una barraca de pedra seca circular i una segona construcció més que amb funcions de barraca, per endreçar les eines i eventualment com a recer en cas de mal temps. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La transformació del paisatge en aquest indret també ha estat provocada per una activitat de caire pre-industrial relacionada amb l’elaboració de calç amb diversos forns i pedreres d’extracció manual que després de la seva restauració són visitables.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El camí del Girbau i la zona dels forns de calç són indrets molt freqüentats pels veïns i excursionistes però també per les motocicletes de motocròs. L’impacte ambiental hi és present i és difícil observar algun tipus de fauna durant les hores diürnes, tret d’algun pit roig, merla o mallerenga. La seva preservació és fonamental per evitar una fragmentació a nivell físic i funcional del territori Costa del Tet – Turó dels Rossos – Mont-rodon. Tres pilars fonamentals de l’espai Parc Natural que com a corredor biològic permetrien salvar un gran nombre d’hàbitats que d’altra manera serien infranquejables per a moltes especies. </span></span></span></span></span></p>	08120-404	Turó dels Rossos		41.6146000,2.0361700	419698	4607436	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89028-p1440556_0.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una part de la pista que puja des del torrent de Mascarons al Collet dels Forns està cimentada. El topònim guixera, situat al vessat meridional del turó, sorprèn un xic quan es veu la tipologia de pedra que hi ha en aquest sector, que és la roca calcita, mentre que el guix s’obté de la deshidratació total o parcial de la pedra tosca. Una guixera seria un terreny d’on s’extreu el guix. L’any 2006 varis especialistes realitzen un anàlisi de l’evolució del paisatge Costat del Tet-Mont rodon per impulsar la seva preservació de la pressió urbanística.		2153	5.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89029	Goig en alabança de l’Insigne Diaca Màrtir Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-alabanca-de-linsigne-diaca-martir-sant-llorenc	<p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p>Sant Llorenç és el patró del monestir de La Mola, per la seva festa s¡acostuma a cantar els goigs en honor i lloança com a diaca i màrtir. Són diverses les versions que al llarg dels anys s'han editat i també són diverses les impressions realitzades. Els hem agrupat en funció de la seva lletra, ja que s'han detectat variants. D'aquesta manera les recuperem i documentem. En algunes impressions, s'especifica l'autoria de lletra i/o música. En d'altres no.</p> <p>Tenim una edició<span><span><span> de l’any 1977 (format 24x34 cm) realitzada amb motiu de la col·locació de la ceràmica de Sant Llorenç, Diaca i Màrtir, en substitució de la imatge que hi havia la fornícula, avui enderrocada, al carrer dedicat al Sant, en un tiratge de cent exemplars en paper de fil. Sabadell, carrer de Sant Llorenç, desembre de 1976. Lletra de Maria Antònia Salvà i música del Pare Nicolau de Tolorsa, O.M. Cap. Boix de Ricard Marlet, de la col·lecció d’Antoni Trallero. Imprès a la Impremta La Noogràfica (Sabadell), amb dipòsit legal: B. 31138-1977. Text a quatre columnes</span></span></span></p> <p><span><span><span>Goigs en alabança de l’insigne diaca màrtir Sant Llorenç que es venera en l’antiquíssima església abacial del Monestir del Munt en el Vallès, i de la qual és titular. Al dessota, la partitura de les tres primeres estrofes i a continuació la transcripció sencera del goig, que diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Església Cristiana / fóreu màrtir excel·lent: //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Oh, Llorenç, vestit de grana / qui del Munt vetlleu la plana. / beneïu-nos llargament! // </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la ibèrica nissaga, / jove tany esponerós, / tantost nat ja us afalaga / l’Esperit que habita en vós. / Florireu amb nova ufana / bell plançó de flor roent... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Oh, Llorenç vestit de grana, / qui del Munt vetlleu la plana, / beneïu-nos llargament! //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ple d’ardenta coratgia / cap a Roma alçau el vol: / l’Esperit de Déu que us guia / - inspirant allà on vol-,/ dolçament jaquir us mana / vostra terra i vostra gent...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Apostòlic que es refia / de la vostra lleialtat, / de Diaca us conferia/ la honrada dignitat; / el tresor us encomana / a l’església pertanyent... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Oh, les ànsies del martiri! / Sixt segon és en presó, / i és vostra ànima en deliri / per haver el guasardó / de la palma sobirana / la que es guanya amb el turment...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del martiri havent certesa / -que us la dóna el Papa Sixt- / vostra mà s’obrí amb llarguesa / als pobrets de Jesucrist. / De l’Església Romana / salven ells l’or i l’argent... // </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ni turment ni raons belles / poden tòrcer un cor de sant: / vostra carn a les graelles / lentament va crepitant; / mes constància cristiana / no coneix defalliment... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>És el Munt l’antic psalteri / amb què el temps us ha lloat; / la muntanya i l’asceteri / són veïns de Montserrat, / la Madona sobirana / lectifica son servent... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Monestir antic de dies, / massa el temps anà passant; / vingué el jorn que no senties / veus de monjos salmejant, / emmudia la campana / suspirant d’enyorament... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més el temple de l’altura, / el vell temple abacial / de romànica estructura / conservat, així com cal, / resta joia catalana, /santuari permanent... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Protegiu en tota via, / oh, gran màrtir Sant Llorenç, la gent de la rodalia / d’aqueix bell paratge extens. / Qui pregant se us encomana, qui us visita reverent; //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Oh, Llorenç vestit de grana, / en el munt com a la plana, / beneïu-nos llargament! //</span></span></span></p> <p><span><span><span>R Ora pro nobis, beate Laurenti. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS: <em>Da nobis, quaesumus, omnipotens Deus, vitiorum nostrorum flammas extinguere qui beato Laurentio tribuisti tormentorum suorum incendia superare. Per Christium Dominum Nostrum. Amen. //</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al peu de pàgina té una nota en vermell que diu així: “Edició amb la música mal transcrita per haver estat copiada d’una edició equivocada. Posteriorment s’ha fet un nou tiratge degudament esmenat”, que deu correspondre a l’edició de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, en motiu de la segona Cantada de l’Agrupació coral de Matadepera, a l’església de la Mola. Existeix una versió corregida del mateix any amb la xilografia i el nom de Sant Llorenç en color grana i a la part inferior dreta “Boix de Ricard Marlet, de la col·lecció d’Antoni Trall”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra edició amb partitura, en blanc i negre sense datar. Caixa amb orla tipogràfica decorada amb motius vegetals, ocells, dofins i una mena de grifó, situats majoritàriament a les cantonades. Al dessota mateix, la partitura de la tornada amb la lletra, obra del Pare Nicolau de Tolosa O.M. Cap. </span></span></span><span><span><span>A la part superior, central, una reproducció tipogràfica signada per GELABERT de Sant Llorenç, amb l’aureola característica i la iconografia clàssica, abillat amb la dalmàtica, la graella del martiri a la mà esquerra i sostenint el Llibre Sant obert amb la mà dreta al damunt del qual hi ha la palma del martiri. A ambdós costats una planta florida amb tres flors cadascuna (és al dessota de les campanetes que hi ha la signatura de l’autor). </span></span></span><span><span><span>A la part inferior, central del goig, hi ha un paisatge que representa la Muntanya de Sant Llorenç del Munt amb el poble de Matadepera i l’església de Sant Joan als seus peus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1981 e sva fer una nova edició sobre fons verd. Al centre xilografiat la imatge del insigne diaca màrtir Sant Llorenç realitzat per J. Carreras. Iconografia clàssica, amb dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, graella del martiri a la mà dreta i el Llibre a la mà esquerra. Finalment la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn. </span></span></span><span><span><span>Al damunt de l’estampa, en el capçal, hi ha l’escut de Matadepera. A la part inferior, l’església de Sant Joan amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt al fons. Fou i</span></span></span><span><span><span>mprès a la Impremta CHALER, S.A. del carrer de St. Gaietà, 131 de Terrassa, amb dipòsit legal: B. 27083/81. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra edició es pot veure a la pàgina 76 del llibre de Miquel Ballbè i Boada (1982). Es tracta d’una xilografia de Sant Llorenç al damunt del cim amb la iconografia clàssica. Sant Llorenç vestit amb dalmàtica, grella del martiri a la mà esquerra i la palma a la mà dreta, símbol de la victòria sobre el mon i la carn. Orla ample amb motius florals. Text a tres columnes amb partitura de la tornada per sobre del text. Inclou al Pare Antoni Cardona i Carreras, escolapi i al senyor Ricard Marlet i Saret agenollats amb orenetes, abellerols i rapinyaires volant al seu voltant, en el cinquantenari de la restauració de l’Aplec de Sant Llorenç del Munt. Al dessota, la partitura de les tres primeres estrofes i a continuació la transcripció sencera del goig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, tenim una edició en color de l'any 2013, disseny d'a.s.a. </span></span></span><span><span><span>Caixa amb orla tipogràfica en color. Al centre, una reproducció fotogràfica de Sant Llorenç extreta del retaule dedicat al sant que es localitza a l’església de Santa Coloma de Queralt, obra de Jordi de Déu (com així es fa constar en lateral esquerra del goig). El capçal està presidit per dos àngels tocant un instrument musical. Iconografia clàssica del sant, abillat amb la dalmàtica, la graella del martiri a sa mà esquerra i el Llibre obert sostingut en la mà dreta. No porta la palma característica del martiri. A</span></span></span><span><span><span> la part inferior, central del goig, en un requadre, hi ha l’escena del martiri de Sant Llorenç. Es representa nu amb l’aureola al voltant del cap, estirat, damunt de la graella, amb una mà que tapa el seu sexe i l’altra el pit, mentre dos homes atien el foc. </span></span></span><span><span><span>Les lletres de l’encapçalament són acurades, amb la “S” emmarcada per un requadre decorat. El text s’ha disposat en tres columnes, essent la central la més curta.</span></span></span></p>	08120-405	Monestir de Sant Llorenç del Munt	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p>	41.6412100,2.0180000	418217	4610407	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89029-01-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorenc-sense-data.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89029-03-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorenc1981.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89029-04-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorenc2013.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89029-07goig1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Autor lletra: Maria Antònia Salvà (1869-1958) Música: Pare Nicolau de Tolosa, O.M. Cap. Xilografia al boix, de Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896/ Matadepera, juny de 1976).	El Pare Nicolàs de Tolosa (1883-1923), autor de la música, ve a Catalunya l’any 1907 on desenvolupa la seva activitat musical publicant sobretot música eclesiàstica.	98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89031	Goigs en alabança de l’Insigne Diaca Màrtir Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-linsigne-diaca-martir-sant-llorenc	<p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XVIII-XXI		<p><span><span><span>Existeixen diverses versions dels goigs que es canten en honor i glòria de Sant Llorenç, diaca, màrtir i patró de l’església i monestir de sant Llorenç del Munt, a la Mola. Hi ha diverses sèries on consta l’autoria de la lletra a càrrec de Maria Antònia Salvà i de la música, el pare Nicolau de Tolosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però trobem una altra sèrie on no consten aquestes dades. En tot cas, la lletra difereix de la de Maria Antònia Salvà i la música no es coneix perquè no hi ha partitura. La primera edició és la de la </span></span></span></p> <p><span><span><span>impremta J. Sallent de Sabadell, en paper blanc amb fotogravat central situat a l’encapçalament [s.n., 19--?] amb la imatge de Sant Llorenç d’iconografia clàssica, vestit amb la dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, grelles del martiri a la mà esquerra i la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn a la mà dreta. La imatge està flanquejada per dos florons i una orla tipogràfica palmada que decora el quadre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’encapçalament es pot llegir: “Goigs en alabança de l’insigne diaca màrtir Sant Llorenç que es venera en l’antiquíssima església abacial del Monestir del Munt en el Vallès, i de la qual és titular”. Al dessota, la transcripció sencera del goig, en tres columnes que diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span> (primera columna) Espanyol màrtir sagrat / Nostre protector piadós, / Siau-nos sempre advocat, / Sant Llorenç, màrtir gloriós. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Foren Oròncio i Paciència / Vostres pares fervorosos, / Que volgueren cuidadosos / Dels Sants dar-vos la ciència / Afirmats en la creència / De què a l’home fa ditxós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant carinyo al Salvador, / Oh Llorenç, sempre tinguereu / Que a Roma santa emprenguéreu / Molt jove un viatge amb fervor; / Quedà del Sant Pare el cor / Prendat noblement de Vós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb lo gran arcedianat / Que allavors vos condecora / I brilla des d’aquella hora / Molt més vostra humilitat; / Tant honrosa dignitat / Desempenyàreu fervorós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la presó Mamertina / El gran Sixte entre cadenes / Es probat amb moltes penes / Per disposició divina; / Demostració peregrina / D’estimació veu de Vòs, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb llàgrimes de ternura / De Sant Sixte us despedíreu / I els tresors repartíreu / Al pobre de desventura; / L’Església per Vós procura / Consol al menesterós; etc. // </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sols al Senyor de la glòria / Voleu Vós sempre adorar / Per ell lo foc tolerar / Alcansant molt gran victòria, / Dels gentils i de sa escòria / N’exíeu Vós victoriós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les graelles colocat / Vostre cos tant ignocent / Admira a tota la gent / Vostra gran serenitat; / Molts vos veuen rodejat/ (segona columna) De celestials resplendors, etc. // </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vostra ànima gloriosa / Desde’l dolorós martiri / Deixant al cruel en deliri / Al cel vola victoriosa / No’s veu cosa més preciosa / Que vostre triomf ditxós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Los antics les vostres glòries / Publiquen eloqüentment / I dels favors a la gent / Multipliquen les memòries; / Les més glorioses victòries / Viu i mort obteniu Vós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Coixos, cecs, paralítics, / Tots los mals més incurables / En Vós troben veritables / Remeis i consols vivífics; / Mai tant suaus específics / Alcansa el pobre i morbós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els favors que antigament / Los cristians de les comarques / del Vallès i de les barques / I del tot lo continent / Atragueren santament / Al Munt el poble piadós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquí de cor s’invocava / Vostre nom i el de Maria, / I a l’Arcàngel de valía / Sant Miquel també s’honrava; / A tots tres se venerava / En temple poc espaiós, etc.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>La gran pietat d’Odegari / que era Abat molt piadós / Nou temple elevá gosós / Trobant-se en un temps contrari; / El Munt fou ja trist calvari / Fet pels moros ruïnós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Los comtes de Barcelona / Don Ramon de Berenguer / I don Almodís, que ésser / Devia tan pia i bona, / Vos oferiren corona, / Dàdives i el més preciós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ells amb lo Abat en l’any / De seixanta-quatre mil / (tercera columna) En un dia més gentil / Lo prelat pujant sens dany / Es consagra amb sant afany / De juny dia vint-i-dos. La gràcia de l’Esperit Sant / Baixa amb la consagració / Del sant lloc hont la remissió / Troba el criminal més gran; / Tu pecador, per lo tant, / Acosta’t allí animós, etc.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>De los més remots països / El cadàver traslladaven / Dels faels que se gosaven / Descansant prop Vós felissos, / En nostres temps infelissos / en lo claustre és son repòs, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En temps tan calamitosos / La montanya venerable / Ens ofereix l’espectacle / dels sigles més venturosos, / Aquí pujám desitjosos / Implorant vostre socors, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Impossible pareixia / Que un santuari tant sagrat / Per tants segles aterrat / Casi fós i sens valia; / La comarca bé ho sentia / I el poble ho veia plorós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts monjos anacoretes / Sabis i Sants abriga / Lo Munt i santifica / En ses coves grans ascetes, / Aliment amb ses herbetes / Los oferí generós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Beneíu des de esta altura / Les plantes dilatades / Deslliurant de pedregades / I tota cruel malura / Derramau pau i ventura / En tot cor que acudí a Vós, etc.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aclamem vostra pietat / I vos demanem socors; / Siau-nos sempre advocat / Sant Llorenç, màrtir gloriós. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>R Ora pro nobis, beate Laurenti.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS: Da nobis, quaesumus, omnipotens Deus, vitiorum nostrorum flammas extinguere qui beato Laurentio tribuisti tormentorum suorum incendia superare. Per Christium Dominum Nostrum. Amen.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra edició, amb la mateixa lletra, és la de impremta Figuerola, substituta d’Enric Llopart de Sabadell, en paper lleugerament groguenc (32 x 22 cm) amb fotogravat central situat a l’encapçalament [s.n., 19--?]. La imatge de Sant Llorenç posant de costat, d’iconografia clàssica, vestit amb la dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, grelles del martiri a la mà esquerra i la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn a la mà dreta que sobresurt per darrera del cap envoltat per una aureola. La imatge està emmarcada per un rectangle puntejat i flanquejada a la part inferior per motius tipogràfics palmats, tres a cada banda. Una orla tipogràfica del tipus vegetal decora el quadre. </span></span></span></p>	08120-407	Monestir de Sant Llorenç del Munt	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p>	41.6412100,2.0180000	418217	4610407	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89031-05-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorencimpremta-figuerola.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89031-06-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorencno-datat.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S'han documentat diverses versions però es continuen cantant per l'Aplec de Sant Llorenç.	98\|94	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89080	Festa de Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-llorenc-0	<p><span><span><span>Gaseta de Matadepera, núm. 374, agost de 2019, pp. 4- Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p>	XVIII-XXI		<p><span><span><span><span><span>Cada 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç, se celebra un aplec en honor al sant i màrtir, patró del monestir homònim de la Mola. Fou un 10 d’agost, segons marca la tradició religiosa, quan sant Llorenç fou martiritzat i cremat viu en una graella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aplec consisteix en pujar a peu fins dalt del cim, a la Mola, des de Matadepera; però també des d’altres pobles veïns. L’ADF facilita un servei per pujar amb vehicle a gent gran o que ho necessiti fins a can Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop dalt es fa un bon esmorzar, per recuperar les forces i a les 11h se celebra una eucaristia. En acabar, es fa una processó al voltant del monestir encapçalada per la imatge del sant; es canten els goigs en honor i glòria a Sant Llorenç. La tradició mana que un any sigui portada per homes i el següent per dones. Els quatre portadors són de les quatre poblacions més properes, Matadepera, Castellar, Terrassa i Sabadell. Finalment, es reparteix coca i es fa un tast de vi bo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La organització va a càrrec de la Comissió de Sant Llorenç de la parròquia de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Així donava la noticia la Gaseta de Matadepera (2019): “El dissabte, 10 d’agost, se celebrarà la Festa de Sant Llorenç. Un any més, l’organització de la festa va a càrrec de la Comissió de Sant Llorenç, de la Parròquia de Sant Joan. Aquest any, el capellà que oficiarà la Missa de les 11 al Monestir de La Mola serà el rector de Matadepera, Mossèn Joan Artur Boardman i seran les dones qui portaran la figura del Sant a les seves espatlles. Durant la festa, es repartiran els goigs renovats i, en acabat, es repartirà un tast de coca i vi bo per a tothom. Enguany l’ADF tornarà a oferir un servei de transport des de Can Robert fins a Can Poble, per tal de facilitar el primer tram de camí a la gent gran o qui ho requereixi”.</span></span></span></p>	08120-408	Sant Llorenç del Munt / La Mola	<p><span><span><span><span><span>La celebració, amb més de 300 anys de trajectòria, es recupera l’any 1973, després d’un lapsus d’interrupció, quan Mossèn Manel Ametller li dona un fort impuls.</span></span></span></span></span></p>	41.6411500,2.0182000	418234	4610400	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89080-any-2013-foto-llibert-badal.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89080-any-2013-1-foto-llibert-badal.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89080-any-2005-2010-foto-miquel-tallo.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’any 2020, a causa de la pandèmia del coronavirus es va anul·lar.Aquesta data coincideix amb la pluja de meteorits coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç; i dalt la Mola és un dels millors indrets per contemplar-ho, si els núvols ho permeten. Abans que les prohibicions d'acampar al Parc limitessin les activitats al Massís, joves de les poblacions veïnes passaven la nit al ras o en tendes, per contemplar aquest fenomen de la natura i també passar una nit jugant amb els rucs i cavalls que hi havia al cim del monestir.	98\|94	2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89081	Jaciment arqueològic de La Mola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-mola	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A., ADELL, J.A.(1991). <em>El Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt</em>. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG, P. (1995<em>). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa</em>. Diplomatari segles X-XI. Fundació Noguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TARRADELL, Miquel (1979). <em>Santuaris ibero-romans a llocs alts</em>. Memòria de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIÑAS, J. (1991). Resultats de les excavacions al monestir de Sant Llorenç del Munt. Dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns científics i tècnics. Diputació de Barcelona</span></span></span></p>	II aC - XV	Tot i que s’han fet diverses campanyes d’excavació arqueològiques, l’erosió del sòl provoca que es vegin restes òssies en superfície, que sovint causa alerta entre la gran quantitat d’usuaris de la zona i provoca informacions alarmistes als mitjans de comunicació.	<p><span><span><span>La Mola és punt més alt del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el Parc Natural de sant Llorenç del Munt i l’Obac. És una extensió de terreny erm, vorejat per poques feixes de contenció de terres o d'antic conreu, on en el segle XI es va establir el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Però s’ha documentat, en superfície, la presència de material arqueològic d’època ibera i romana; alguns fragments més o menys rodats de ceràmica comuna o d’àmfora ibèrica, teules romanes, però també monedes romanes d'època imperial (Cardús, 1964).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La interpretació d’aquestes restes que en fa Miquel Tarradell (1979) és la d’un assentament de caràcter religiós, al·ludint a la poca idoneïtat del terreny per a un ús agrícola i que l’establiment d’unes esglésies cristianes, documentades l’any 947, dedicades a Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, respondrien a un procés de sincretisme, per tal de cristianitzar llocs de culte pagans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Independentment que futures investigacions determinin la veracitat d’aquestes hipòtesis, el cert és que encara avui en dia es poden veure fragment ceràmics d’època ibera i romana en superfície. Així com restes òssies humanes, molt probablement d’antics cementiris medievals del cenobi que no es van extreure en el seu moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del complex monàstic que substituí les esmentades edificacions dedicades a Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, se’n tenen molt poques dades. Només s'ha conservat l'església, una galilea o atri adossada al mur sud i la torre inacabada del cloquer. La resta d'edificacions del complex monàstic han desaparegut. L'església es de planta de creu grega, amb un petit creuer amb cúpula o cimbori. Predomina interiorment la impressió d'un edifici de planta basilical amb tres naus acabades amb els seus respectius absis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes adossades al mur nord de l'actual refugi casa, consisteixen en uns llenços de murs que formen l'angle sud-oest. d'un edifici anterior. El parament extern d'aquests, presenta opus emplecton, amb carreus relativament grans i la forma preferentment quadrada d'aquests carreus, contrasta amb l'aparell de l'església, de carreus estrets i allargats menys polits en superfície. L’edifici es recolza directament sobre la roca. En tota la superfície de l'església la roca ha estat anivellada i forma la base del paviment. </span></span></span></p>	08120-409	La Mola	<p><span><span><span><span><span>Un document de l’any 947 fa referència per primer cop a </span></span>les esglésies de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel al cim del Munt, bé que per d'altres documents sembla que es tracta d'un sol edifici amb tres altars o capelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a l’any 973 el comte Borrell ho cedeix al monestir benedictí de Sant Cugat, que sembla que va enviar-hi uns monjos. Però la incipient vida monacal quedà desbaratada arran de la invasió d'al-Mansur l'any 985. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1013 els comtes de Barcelona en van recuperar la propietat i l'any següent s'hi fundà un monestir benedictí independent, amb l'abat Borrell, que tingué una etapa de molta vitalitat sota l'abat Odeguer (1029-1071). Durant el seu abaciat es construí l'església nova, consagrada el 1064, i es fundà el priorat de la Llacuna. El monestir tenia aleshores 14 monjos.<br /> <br /> El 1088 el monestir va ser sotmès a l'abadia de Sant Ponç de Torneres, i el 1098 a Sant Cugat del Vallès. El 1225 l'abadia encara tenia 10 monjos, però aviat començà el seu declivi: 8 monjos el 1319 i 5 el 1418. Al segle XVI ja no tenia comunitat, només un abat comandatari i un monjo o un parell de sacerdots. El 1608 mor el darrer abat, i el monestir i les seves rendes són unides al col·legi seminari de la Congregació Claustral Tarraconense, primerament instal·lat a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona).<br /> <br /> El 1804 el darrer monjo llec deixa el monestir, que és saquejat per les tropes napoleòniques el 1809. El monestir restà abandonat, fins que entre 1868 i 1871 Mn. Antoni Vergès i Mirassó el restaurà i n'escriví una notable monografia.<br /> <br /> Des d'aleshores el conjunt ha estat objecte d'algunes restauracions. El 1947 es constituí l'associació d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, que restaurà l'hostatgeria entre 1948 i 1950. L’any 1980 la Diputació torna a fer noves obres de restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’any 1972 es va aprovar el projecte de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, que afecta 2.655 Ha de terreny entorn del monestir.</span></span></span></p>	41.6408000,2.0182200	418235	4610361	08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89081-p1480067.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89081-p1480066.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89081-p1480209.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BCIN	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’any 1997 s’hi realitzaren campanyes d’excavació arqueològiques, els materials dels quals s’han dipositat a les dependències del Museu Nacional d’Arqueologia.	83\|85\|81	1754	1.4	1760	40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89082	Forns de calç del Turó de Roques Blanques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-turo-de-roques-blanques	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Municipal de Matadepera. Subfons del Comitè de control obrer dels forns de calç de Roques Blanques de Matadepera. Codi CAT AMMAT 03. 1936-1938.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAMPS i GAMUNDI, Isaac (2002). Contribució al coneixement de l’estructura del Bloc de Roques Blanques, dins V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 173 – 176. Diputació de Barcelona. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OMS, Oriol (2019). <span><span>Inventari d’Espais d’Interès Geològic i Miner del GeoParc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. Memòria. Novembre 2019. Universitat Autònoma de Barcelona. GeoParc Mundial UNESCO de la Catalunya Central.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</span></span></span></p> <p> </p>	XX	La façana d’un d’ells està enfonsada, i la segona presenta esquerdes importants. Els accessos a la fogaina estan tapiats. La part superior està totalment envaït per la vegetació arbustiva i arbòria.	<p><span><span><span><span><span>Roques Blanques és un turó de 587 metres d’altitud, situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera, al sud-oest d’aquest darrer. Al nord, el delimita el torrent de Les Pedritxes i el turó de Sant Joan. Al sud-oest amb el turó de Can Candi que marca el límit amb la depressió litoral, mentre que a llevant topa amb la Riera de les Arenes i a ponent amb la Carena de Can Carbonell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres forns de calç situats al vessant est del turó. S’hi pot accedir directament entrant pel carrer de la urbanització de Sant Llorenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A diferència dels forns tradicionals que es localitzen majoritàriament al municipi, aquests són de tipus industrial. Les restes visibles consisteixen les façanes de tres forns, situats un al costat de l’altre, amb l’accés a la fogaina orientada a llevant. El primer d’ells només conserva una part del sòcol de la façana, feta de pedra. La boca mesura dos metres d’alçada per 2 metres d’amplada. La boca està tapiada. La volta és de maó disposat a plec de llibre arrenca des del sòcol. Els contraforts de pedra situats a banda i banda, ja no es conserven.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon forn, és el menys afectat per l’obertura del carrer. Es conserva la façana (entre 4 i 5 metres d’alçada), feta de pedra i el contrafort esquerre, també de pedra. La boca, tapiada amb maó, mesura una mica més de dos metres d’alçada per dos metres d’amplada. La volta és de maó disposat a plec de llibre, de doble filera que arrenca del sòcol, fet amb pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer dels forns està situat a mà esquerra del conjunt, abans de trobar les cases de la urbanització. Es conserva la façana amb els contraforts, tot i que la vegetació i l’heura que hi creix al damunt l’està malmetent greument.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés està tapiada i la seva alçada és menor, d’aproximadament 1’50 metres. La volta feta amb maons disposats a plec de sardinell, recorda més un arc apuntat rebaixat, que se sustenta en un sòcol de pedra de 0’60 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En obrir el carrer per a l’edificació d’una urbanització es va accelerar el procés de destrucció del conjunt. </span></span></span></span></span></p>	08120-410	Turó de Roques Blanques	<p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic, els materials observats a Roques Blanques forment part de les estructures corresponents a la Serralada Prelitoral en el sector de Sant Llorenç del Munt. Majoritàriament està constituït per materials triàsics. El segueixen després materials paleozoics i paleògens, coherents amb la formació del turó de Calderols, el Pujol i turó dels Rossos, turons on la calç hi és abundant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El conjunt de forns de calç de Roques Blanques fou inicialment propietat de Francesc Arnau i Gorina. Després dels fets de 1936, amb l’assassinat de varis empresaris de Matadepera i pobles dels voltants, l’any 1937 els obrers de Roques Blanques creen una col·lectivitat poder continuar explotant pedrera tot i declarar no saber que se n’havia fet del propietari. Finalment, davant de la impossibilitat de legalitzar la col·lectivització, els treballadors cedeixen el forn a l’Ajuntament, passant a dependre directament d’aquest. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que aquesta situació de caire provisional se soluciona l’any 1938, per un document sense signar on novament els calcinaires sol·liciten fer-se càrrec del funcionament del forn. A la tesi doctoral de Joan Comasòlives i Font, escriu, “Aquest comitè de col·lectivització funcionà entre els anys 1937 i 1938 i posteriorment traspassà la gestió de les seves activitats a l’Ajuntament, junt amb l’escassa documentació que havia generat (una capsa), passant a formar part del fons municipal”. A l’arxiu es conserven també varies factures dels anys 1936 i 1937 i un llibre Major, un llibre Diari i un llibre de Caixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel vessant terrassenc, a inicis dels anys 1960 l’empresa “Canteres Castellet” inicià l’extracció de pedra calcària del vessant sud-oest del turó coneguda com a pedrera de Can Candi (en terme de Terrassa). L’activitat continuà sense interrupcions durant quinze anys, fins que durant el transcurs de 1975 la pressió de la gent, obligà a tancar la pedrera. A partir de l’any 1992 s’inicien un seguit d’actuacions per minimitzar l’impacte ambiental. Actualment les 10,59 hectàrees són de propietat municipal, i formen part de l’anella verda del municipi veí. </span></span></span></span></span></p>	41.6050400,2.0154100	417956	4606394	08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-dsc7134.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-p1440394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-p1440395.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els forns formen part d’un conjunt d’edificis molt més important relacionats amb la vida diària dels calcinaires i la producció de calç. Estan situats a proximitat, però totalment deixats a l’abandó. Un d’ells visible des de la rotonda de la carretera de Sabadell a Matadepera, (x 417999 / y4606354) , i un segon edifici construït arran de pedrera del qual en manca la coberta també destinat a habitatge per als calciners (417888 / y 4606314). També és al darrera dels forns, on se situa la falla en direcció nord-est a sud-oest d’extracció de pedra relacionada amb els forns de calç (x417880 /y 4606300)	98	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89083	Turó del Mont-rodon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-mont-rodon	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2017). Elements patrimonials de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 60-63. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El Mont-rodon és una muntanya de 618 metres d’altitud situada entre els municipis de Matadepera i de Castellar del Vallès. La partió passa pel bell mig del seu cim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord, el delimita amb el turó dels Rossos i més al nord ho fa amb el torrent de Mascarons i la Costa del Tet, convertint-se en porta d’entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Al nord-est ho fa amb el municipi de Castellar del Vallès, amb la pedrera de Can Sallent. Finalment, per ponent i sud ho fan els torrents de Can Solà del Racó, de la Font del Corraló i el del Guinard. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel turó hi transcorre el camí de Castellar del Vallès a Matadepera, que en direcció nord continua cap a la Mola, tot pujant pel Collet del Mont-rodon i més al nord, pel Collet de la Bassa i el de Cabrafiga. És precisament en el Collet del Mont-rodon on envoltada per una jardinera de pedra i una alzina, s’alça la fita de partió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Mont-rodon, juntament amb els turons del Pujol, Calderols, les Roques Blanques i els Rossos, són els que tenen la més alta concentració de pedra calcària, apte per a la fabricació de calç. En són exemple els topònims, Roques Blanques o la Guixera originats per la gran quantitat d’aquest tipus de roca. Tots ells s’alcen en els vessants inferiors de la unitat paisatgística de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El paisatge natural està format per alzinar mediterrani i alzinar amb marfull i a les soleies amb pi. Mentre que a les obagues predomina l’alzinar amb roure. La intervenció de l’home ha originat profunds canvis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aprofitament forestal és tal vegada el més visible al Mont-rodon, amb la presència de marges i un parell de barraques de pedra seca al vessant de soleia. Ambdues estan situades a proximitat de la Font del Ferro. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’orografia del terreny és complicada, amb pendents i fondalades, que la fan més abrupte i de més difícil accés. S’hi observen gran quantitat d’alzines de rebrot, bruc i cirerer d’arboç, tres espècimens emprats per a l’obtenció de gavelles, i per tant, aprofitament forestal relacionat amb el funcionament no només dels forns de pa sinó sobretot, amb la fabricació de carbonet, calç i teuleria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En alguns indrets més planers, dins del bosc, s’observen clapes de terra ennegrides, de diferents gruixos, que delaten antigues places carboneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la vegetació en aquest turó és molt densa, la seva orografia i la manca de corriols i camins fa que l’impacte ambiental no sigui tant visible, contràriament al que passa amb el turó dels Rossos i Costa del Tet. La seva preservació és fonamental per evitar una fragmentació a nivell físic i funcional del territori Costa del Tet – Turó dels Rossos – Mont-rodon. Tres pilars fonamentals de l’espai Parc Natural que com a corredor biològic permetrien salvar un gran nombre d’hàbitats que d’altra manera serien infranquejables per a moltes especies. </span></span></span></span></span></p>	08120-411	Turó del Mont-rodon	<p><span><span><span><span><span>L’any 2006 varis especialistes realitzen una diagnosi de l’evolució del paisatge Costa del Tet-Mont rodon per impulsar la seva preservació de la pressió urbanística.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2007, durant les festes de Sant Sebastià, el Consell Local de Media Ambient inicià una campanya de recollida de signatures amb l’objectiu d’incloure la zona de la Costa del Tet i Mont-rodon, amb 239 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	41.6117800,2.0427600	420243	4607117	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89083-p1440316.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89083-p1440319.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els esforços per a la localització de la Font del Ferro durant la realització del Mapa de Patrimoni no ha donat els resultats esperats. L’indret està totalment embardissat.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89084	Monestir de Sant Llorenç del Munt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1991). Catalunya Romànica. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Matadepera. Sant Llorenç del Munt. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALONSO de MEDINA, Assumpció; CERVERA, Benet; FIERRO, Javier; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert; VILAMALA, Imma (1995). Memòria 1990-1992. Patrimoni: Memòria o malson?. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, Miquel; VILANOVA, Andreu; i ASTALS, Manel (1989). Calaix de sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Vol. I i II. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMPTE, E.M. (1964). Els necrologis antics de Sant Cugat del Vallès. Analecta Montserratina, vol X, pp. 237 i següents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CUA MERCADAL, Maria (1993). Estudi de les monedes trobades a l’excavació de Sant Llorenç del Munt. Servei de Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CUDEIRO RODRÍGUEZ, C.; VIÑAS, Joana; FIERRO, Xavier; LÓPEZ MULLOR, A.; CARDELL, Jaume (1994). Memòria de les excavacions realitzades al monestir de Sant Llorenç del Munt (Matadepera. Vallès Occidental). Campanyes 1988-1990. Barcelona. z </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA, Antoni (1947). <em>El necrologio de San Lorenzo del Munt</em>. <em>Analecta Sacra Tarraconensia</em>, pp. 215-222.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FAURA, Josep Maria. (1993). Història de la Serra de l’Obac. Parc de Sant Llorenç i la serra de l’Obac. Col·lecció d’història local. L’Avenç – Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983). El parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac. Història i Arqueologia vistes per un excursionista. El Pot, Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1988). Cròniques de Bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col·lecció Cavall Bernat, 15. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GONZÀLEZ MORENO-NAVARRO, A. (1986). 32 Monuments catalans. El patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GORINA i GABARRÓ, Pau (1962). <em>Sant Llorenç del Munt. Historia. Cenobio. El albergue de la Mola. Vias de comunicación. Itinerarios</em>. Terrassa: COCIT.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAHIT i GRAU, Josep (1944). <em>Monumento bizantino de Sant Llorenç del Munt. Comisión de Monumentos históricos y artísitcos de Barcelona</em>. Memòria (1844-1944).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAU, Edmon (1992). Camins i Fonts del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>JUNYENT, E. (1975). Catalúnya Romànica. L’arquitectura del segle XI. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARCA, P. DE (1688). Marca Hispànica, sive limes Hispanicus. París.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ i BONET, Josep Maria (1980). Els pergamins (“Additional Charters”) núms. 62, 604, 681. British Library de Londres, pp. 15-52. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MIRET i SANS, J (1914). Els noms personals i geogràfics de la contrada de Terrassa (s. X i XI)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A., ADELL, J.A.(1980). Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG, P. (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari segles X-XI. Fundació Noguera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1947). Cartulario de Sant Cugat del Vallés, vol. 3. 1946-1947. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROGENT i AMAT, Elies (1901). <em>Monasterio de Sant Llorens del Munt. Memoria descriptiva</em>; dins Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña para 1900. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MORETA, Fortià (1964). Història de Sant Llorenç del Munt; dins Sabadellum, núm. 1. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ, Joan; Sch. P. (1936). Siella visigòtica de Sant Llorenç del Munt. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans: Secció Històrco-Arqueològica, 1927-1937. Palau de la Generaliat, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRADELL, Miquel (1979). Santuaris ibero-romans a llocs alts. Memòria de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TOBELLA, A.M.; MUNDÓ, A.M. (1964). Documents del primer segle de la Congregació Claustral Tarraconense. Analecta Montserratina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>UDINA, F. (1955). Los fondos benedictinos custodiados en el Archivo de la Corona de Aragón, VIII. 1954-1955. Analecta Montserratina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1973). Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt. “la Mola”. Sant Llorenç Savall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASSÓ, Antoni (1871). Sant Llorens del Munt, son passat, son present y venider. Historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedican al estudi de las antigüetats de Catalunya, y en especial als vehins de las mes importants poblacions del Vallés; que per carinyo a la sua pàtria ha escrit y publica lo R. Dr. D Antoni Verges Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i PLANA, Francesc (1965). Llibre de Sant Llorenç del Munt. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILLANUEVA, J. (1851). Viaje literario a las Iglesias de España, vol. XIX, p. 38. Madrid.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIÑAS, Joana. (1991). Resultats de les excavacions al monestir de Sant Llorenç del Munt. Dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns científics i tècnics, 3. Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></p>	XI	S’han realitzat diverses reformes entre 1869 i 1871 i una restauració parcial l’any 1962.La darrera intervenció arquitectònica la desenvolupà la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, en tres fases. La primera entre 1986 i 1987 sota la direcció dels arquitectes Maria Assumpció Alonso de Medina Alberich i Benet Cervera Flotats. La segona entre 1986 i 1989, sota la direcció dels arquitectes Maria Assumpció Alonso de Medina Alberich i Pau Carbó Berthold. La darrera, entre 1990 i 1991, dirigida per Pau Carbó Berthold.	<p><span><span><span><span><span>El conjunt monacal benedictí de Sant Llorenç del Munt s’alça a La Mola, en el punt més alt del Parc que pren el seu nom. Està format per tres parts independents: l’església, la galilea i les dependències de serveis i l’hostatgeria. Aquestes estan unides per un pati central, tancat per un mur que s’adossa a la façana del cos de llevant i a l’aresta de la nau meridional de l’església. En aquest barri, hi trobem la porta d’accés. L’església, amb el seu campanar, i la galilea, són les úniques parts originals d’època romànica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual hostatgeria correspon a les antigues dependències monacals, que han estat molt transformades al llarg dels segles. Ara funciona de bar / restaurant. Les instal·lacions també acullen un centre d’informació, una exposició sobre la història del lloc, un centre de transmissions i una estació meteorològica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església, orientada a l’est, correspon al model de l’arquitectura llombarda del segle XI, amb una estructura de planta basilical de tres naus, amb volta de canó, coronades per absis semicirculars. El transsepte, en la intersecció amb la nau central, està cobert amb volta de canó, perpendicular a les de la nau, i amb una cúpula vuitavada, sobre trompes. Les naus estan separades per pilars sense ressalts, excepte en els pilars del creuer. El cimbori és octogonal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, la única decoració que sobresurt és la de l’absis central: dues fornícules a cada banda de la finestra central. Els arcs formers de mig punt que separen les naus es recolzen en pilastres llises. El parament està fet amb filades de petits carreus irregulars, units amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'església té quatre portes; dues de petites en arc de mig punt, situades a les façanes nord i sud del transsepte, i dues més grans, amb llinda i arc de descàrrega; una al sud que dona a la galilea, i una altra molt esvelta, a ponent, que estava protegida per un porxo de fusta del que només se’n conserven les mènsules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El campanar, de planta rectangular consta de tres pisos, s’alça a la façana sud del transsepte. El pis inferior és cec i els dos superiors presenten finestres úniques o bessones, segons les cares. Possiblement no es va acabar i es va aixecar un campanar de cadireta a la façana de ponent. Tant l’ornamentació del campanar com de les façanes són llises. Només destaca la decoració de l’absis, amb un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues, entre lesenes. El campanar posseeix dues portes, una comunica amb l’interior de l’església i l’altra amb la galilea.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La galilea, adossada a la façana de migdia de l'església, a un nivell més baix que l’església, és una construcció de planta rectangular, coberta amb volta de quart de cercle, que serví d'atri, de lloc d'enterrament i en algun moment de sala capitular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les antigues dependències monàstiques, convertides el 1957 en hostatgeria, foren totalment refetes. Només en l'angle del sector SW es veu un fragment de mur antic, que pot correspondre a la primitiva residència monacal. Estan formades per tres cossos contigus. El de llevant és un edifici unitari, que consta de planta semi soterrada i pis. A sota, hi té una estança coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, en part retallada a la roca. L apart de sobre és una gran sala amb coberta a dues aigües, sostinguda per un embigat. Els murs són massissos i compactes, amb poques obertures i petites. S’hi accedeix des del pati a través d’una escala.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon cos consta d’una sala a migdia destinada a serveis, amb un passadís central que comunica els tres cossos, i els lavabos al costat nord.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tercer i darrer cos de l’ala consta de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües. A la planta de sota, només accessible des del sud, hi ha les quadres i dipòsits de combustible. Al pis superior hi ha el menjador del restaurant, que s’obre al sud mitjançant uns grans finestrals d’arc rebaixat, amb pilars que els divideixen. A la vertical de la biga carenera, hi ha un mur que separa la sala en dos espais.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossat a l’espai del restaurant i amb un accés des del pati mitjançant unes escales, hi trobem una sala on hi ha una exposició de síntesi sobre la Mola i el conjunt monàstic de Sant Llorenç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’angle sud-oest hi ha una estructura de planta quadrangular que devia ser una torre. Tot l’edifici és de maçoneria enlluïda superficialment, mb pedres grans ben tallades i posades a les cantoneres.</span></span></span></span></span></p>	08120-412	La Mola	<p><span><span><span><span><span>Tot i que les recerques arqueològiques i les troballes fortuïtes han documentat assentaments humans en varis indrets de la muntanya, d’època neolítica i Bronze, (Cova de les Ànimes, Cova del Frare, Cova Simanya), les campanyes dutes a terme, concretament en la zona del monestir han permès documentar vestigis ibers i d’època romana, que podrien haver estat més o menys estables i podrien haver constituït l’antecedent d’una primera església, documentada l’any 947, situada en el mateix indret del recinte actual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Documentació, datada entre els anys 947 i 957, fan referència esent de l’església de Sant Llorenç i de les seves capelles o altars dedicats a Santa Maria i a Sant Miquel, amb els seus <em>servientes</em>, als quals, de vegades, des de l’any 972, s’afegeix la domum <em>Sancti Stephani cuius basílica sita est in monte Sancti Laurentii,</em> que es refereix a la que més tard seria sant Esteve de la Vall, a Can Pobla. Això originà el dubte de si inicialment hi havia petites capelles o eremitoris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 975, el comte Borrell II, ven els dominis al monestir de Sant Cugat del Vallès, que a partir de llavors hi establirà la regla benedictina. La seva comunitat quedarà doncs, lligada als interessos feudals de Sant Cugat. Per tant, entre el 975 i el 985, es podria documentar una primera fundació del monestir. Fundació que quedaria estroncada amb la ràtzia d’Al-Mansur el 985, que tindria com a conseqüència la mort de l’abat Joan i dotze monjos que s’havien refugiat a la ciutat de Barcelona. Però se salva la part de la comunitat que restà al cim de la Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fundació definitiva s’ha de datar a l’any 1013, quan torna al domini de la casa comtal de Barcelona. El comte Borrell, Ermessenda i el canonge Longobard hi estableixen una abadia independent, que arribarà a tenir una comunitat formada per tretze monjos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1020 i 1071, Odeguer, abat del cenobi, consolida el patrimoni, enriquit a partir de les donacions de la casa comtal de Barcelona. Durant aquest període es construeix l’actual església, que Pere Berenguer, bisbe de Barcelona, consagra el 24 de juny de l’any 1064.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1088, el monestir amb les terres passen a dependre de l’abadia de Sant Ponç de Tomeres (Llenguadoc). Deu anys després però, retornen al monestir de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1228 l’abat de Sant Cugat visita el monestir, visites que se succeiran fins ben entrat el segle XV.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1298 s’esmenta l’existència d’una infermeria i d’una sala de treball amb la teulada en mal estat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XIV, degut a la crisi general i les condicions de vida en aquest indret, la hisenda monacal se’n ressent, disminueix el nombre de monjos i els documents deixen constància de l’absència d’abat, entre els anys 1437 i el 1487.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1555 i 1596, una concessió del llavors governador del regne d’Aragó (futur rei Felip II), a l’abat Pere de Santjoan permet fer-hi obres, construint una hostatgeria. Les intervencions arqueològiques han evidenciat, en el sector de l’església un nou paviment de cairons i una ampliació del presbiteri, i al sud-est, una ampliació amb una cisterna retallada a la roca, coberta amb volta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 mor el darrer abat, Francesc Olivó d’Alvèrnia. Les possessions i l’administració del monestir passen a mans de la Congregació Claustral Tarraconensa fins que l’abadia perd l’essència de la vida monàstica fins al seu desmembrament, l’any 1804. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora, fa una visita al monestir l’any 1786, del qual escriu l’estat de ruïna de l’indret, assenyalant que només queda intacta l’edifici de culte. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1809 les tropes franceses saquegen el cenobi, pensant trobar-hi grans tresors. Després del seu pas pel monestir, l’indret resta a l’abandó fins l’any 1869, en que el capellà ecònom de Sant Llorenç Savall, Antoni Vergés i Mirassó, efectua una important restauració que permetrà obrir l’església al culte. També es reconstrueixen les dependències monacals donant una aparença semblant a la que es pot veure actualment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 el govern de la República declara el monestir monument nacional. Un segon projecte elaborat l’any 1932 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí hauria de permetre a la Generalitat de Catalunya la creació del Parc de Sant Llorenç del Munt. Però durant aquest temps, arriba la Guerra Civil (1936-1939) i novament pateix un espoli i el projecte queda arraconat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1940, l’església s’obre al culte, tot i que sense ningú que hi visqui en permanència i faci el manteniment. El conjunt s’anirà malmetent progressivament. Vuit anys després, es crea l’Associació d’Amics de la Muntanya. Sota l’empenta de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila, durant el 1948 i fins el 1950 s’hi fan millores, consistents en la conversió d’una part de l’edifici en hostal i en refugi pels muntanyencs. D’aquesta època daten la totalitat de paviments de lloses de pedra del menjador i de cairons de terra cuita a les habitacions i, passadís localitzades durant els treballs arqueològics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1961 i 1975 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, posteriorment anomenat Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), de la Diputació de Barcelona efectuarà un seguit d’intervencions dirigides per l’arquitecte Camil Pallàs. Consistiren en una intervenció als teulats i campanar a més d’un repicat i neteja del morter de calç de la totalitat de les parets deixant la pedra vista. Al pis superior de la torre, es construí una habitació destinada al guarda i una passarel·la que emvolta el cimbori. L’any 1979 s’hi efectuaren petites reparacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1963 la Diputació de Barcelona aprovà el <em>Plan Provincial de Urbanismo </em>amb el projecte de crear un parc natural que no es dugué a terme per manca de diners. L’any 1973 el <em>Ministerio de la Vivienda </em>adquireix un 85% de la totalitat del parc, que acaba cedint a la Diputació de Barcelona. Sis anys després es crea la Coordinadora de Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt degut a la forta especulació urbanística. Finalment l’octubre de 1982 s’aprova el Pla Especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que hauria de permetre la recuperació del patrimoni arquitectònic. El 9 de setembre de 1983 adquireix el monestir i les terres que formaven part de l’antic cenobi. Sota l’aixopluc de l’SPAL l’any 1985 es projecta la restauració del conjunt en tres fases. </span></span></span></span></span></p>	41.6412100,2.0179500	418213	4610407	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1470132.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480064.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480076.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480083.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480200.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social	BCIN	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			92\|85	46	1.2	1760	40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89085	Avenc de la Codoleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-codoleda	<p><span><span><span>ANDRÉS BELLET, Oscar.; MUNTAN ENGBERG, Luís. (1958). <em>Los fenómenos Cársticos de la falda SE. de La Mola</em>. Sant Llorenç del Munt (província de Barcelona), dins Speleon, IX, pp. 3-22. Universidad de Oviedo.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>L’Avenc de la Codoleda està situat al vessant occidental dels Plecs del Llibre. S’hi pot accedir des de la urbanització que s’inicia als peus del Cavall Bernat pujant pel carrer del Camí Moliner, i després enllaçar amb el Camí de Castellar del Vallès a la Mola en direcció al Coll de la Castellassa on caldrà agafar el camí de l’esquerra per un corriol ben estret que ressegueix el cingle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una cavitat de 32 metres de fondària i 145 metres de recorregut en una litologia de conglomerats que un cop explorada sembla que es tracta d’un antic curs d’aigua que circulà en un conducte forçat per la part superior de la diàclasi fins arribar a l’encreuament amb la diàclasi N-S originant el pou d’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a la cavitat s’obre en la intersecció de dues diàclasi creant un pou de 15 metres de fondària. Un cop al fons, la galeria permet continuar en direcció oest, davallant per una rampa de còdols amb poca estabilitat que condueixen a un pas molt estret. Un cop traspassat permet prendre dues direccions; al sud, en direcció a una galeria de cinc metres, descendent. I cap al nord, que després de baixar un ressalt s’accedeix a una sala de petites dimensions amb gran quantitat de concrecions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la base de pou d’entrada, en direcció nord, hi ha un petit gorg amb aigua Per damunt s’accedeix a un forat que condueix fins un pou d’uns nou metres de fondària amb aigua al seu interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En direcció est, partint novament de la base del pou d’entrada s’accedeix a una galeria de divuit metres. Finalitza en una gran colada i llavors cal remuntar vuit metres per accedir a un nou conducte que comunica a la galeria principal de 23 metres.</span></span></span></p>	08120-413	Plecs del llibre	<p><span><span><span>La primera exploració de l’avenc de la Codoleda data de 1918, i fou realitzada per membres del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bellet i Muntan, (BELLET i MUNTAN: 1958) escriuen “Actualmente son muchas las exploraciones que se llevan a cabo en el Avenc de la Codoleda, debidas sin duda a su desarrollado proceso litogénico, que proporciona una singular bellesa a su pozo de entrada”. Són els primers autors també que pensen en un riu subterrani: “parece indudable que nos hallamos ante el antiguo curso de un río subterráneo, que debió circular, en conducción forzada por la parte superior de la diaclasa ENE. Al llegat al crucce con la diaclasa N-S., debió caer en cascada formándose el actual pozo de acceso. Habiendo cesado la circulación forzada, debió producirse un largo período de circulación libre, en el que se encajó el cauce, formándose la galeria que nace en la planta del pozo y llega hasta la actual colada litogénica. Posteriormente se produjeron desprendimientos en las paredes del pozo, aprovechando la intersección de las diaclasas con los planos de estratificación”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 7 de juny de 1980, espeleòlegs de la SIS del CET sentiren un lleuger corrent d’aire al final de la galeria superior. Després de desobstruir la cavitat, el dia 1 de gener de 1981 aconseguien sortir per una nova boca d’accés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 i 1985 Jordi Díaz, Antoni Pérez, Xavier Badiella i Con Mansell (SIS-CET) realitzaren les topografies amb l’ampliació del recorregut.</span></span></span></p>	41.6312500,2.0228300	418607	4609297	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-p1480768.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-p1480769.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-topografia-de-lavenc-de-la-codoleda-j-diaz-a-perez-x-badiella-c-mansell-sis-cet-1982-1985.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89086	Avenc de la Font de Neda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-font-de-neda	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya, III. SIS, pp. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Font de Neda està situat al vessant hidrogràfic esquerre de la Canal de la Font de Neda, sota la Castellassa del Dalmau. L’accés es fa pujant per la canal en direcció a la font, i poc abans d’arribar-hi, baixar una desena de metres, a mà dreta del corriol. L’avenc està situat arran de paret de la Castellassa, envoltat de boscúria. Destaca la gran quantitat d’orella d’ós florida durant la visita i falgueres que neixen a la paret superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta un recorregut de vint-i-cinc metres i un desnivell d’onze metres, en una litologia de conglomerats dins la unitat de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés forma un embut d’uns cinc metres per donar lloc a un pou d’11 metres de caiguda. Té dues galeries. Una d’ella és impracticable, mentre que l’altra, de reduïdes dimensions té uns deu metres de recorregut fins que acaba en una petita sala on s’hi observa una colada estalagmítica.</span></span></span></span></span></p>	08120-414	Castellassa del Dalmau	<p><span><span><span><span><span>Fou descoberta per un membre del Centre Excursionista de Terrassa que ho comunicà als companys de la SIS. El mes d’abril de 1978 l’exploraren per primera vegada.</span></span></span></span></span></p>	41.6473700,2.0276200	419026	4611082	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89086-p1480920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89086-sin-titulo.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89087	Balma dels Maringes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-maringes	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Balma dels Maringes, situada en els encontorns de la Castellassa, és una cavitat formada pel despreniment d’un bloc monolític del cingle. </span></span></span><span><span><span>El seu accés, des del Coll de la Castellassa, es fa travessant el Mal pas de Can Torres fins a la Castellassa. Un cop al coll, trencar a mà esquerra ,per un corriolet que transcorre per sota mateix del monòlit del Bolet, conegut amb el nom de Camí dels Maringes. Travessar la Canal Gentil i una segona canal, aquesta sense nom conegut, en direcció nord. Un cop localitzat un bloc de pedra després al bell mig del camí, trencar pel vessant dret, uns deu metres per dessota el camí i voltar el bloc fins a trobar la balma per la part inferior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca està orientada a Llevant i des del seu interior es veu com s’alça majestuosa la Castellassa de Can Torres, al bell mig d’un dels indrets més feréstecs del parc natural. Conserva restes d’estructures muràries en el que s’identifica com a façana. El sostre és totalment pla, amb una superfície que oscil·la entre els quatre i cinc metres.</span></span></span></p>	08120-415	Vessant hidrogràfic esquerre de la Canal de la Sardineta	<p><span><span><span>La balma fou localitzada per Quim Solbas el primer d’agost de l’any 2013.</span></span></span></p>	41.6378600,2.0248800	418786	4610029	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89087-p1480864.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89087-p1480870.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A proximitat en els indrets més planers a tocar del camí s’observen les restes de terra ennegrida testimoni d’antigues places carboneres.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89088	Creu del Gurugú	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-gurugu	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Creu del Gurugú està situada en una zona de pas, en el vessant occidental, a tocar del corriol que travessant el turó mena cap el Coll de Grua però també s’enfila cap el coll de la Castellassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una creu forjada, de ferro, ben treballada de 0’50 m d’alçada clavada a la roca i envoltada per còdols de diferents mides. En relleu, horitzontalment es poden llegir les inicials SFS, mentre que en la vertical hi ha l’any 1982. </span></span></span></span></span></p>	08120-416	Turó del Gurugú		41.6277700,2.0200400	418370	4608913	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480760.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480762.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix qualsevol referència a qui la va posar i el seu significat.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89089	Bassota del Dalmau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassota-del-dalmau	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		Està protegida per una tanca a tot el perímetre.	<p><span><span><span><span><span>La Bassota del Dalmau és una bassa artificial, situada al bell mig de l’Obaga del Dalmau, que es localitza a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés des de l’estacionament de les Arenes es fa pujant per la Riera Seca fins arribar als Quatre Camins del Dalmau. Seguir pel camí de l’esquerra i per la riera del Dalmau. Quan la riera fa un revolt, un pollancre a mà esquerra ens indica el camí cap a la font de Neda i abans d’arribar-hi, hi ha un corriol a mà esquerra novament que condueix ràpidament a la bassota.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una bassa tradicional, força arrodonida d’uns deu mestres de diàmetre, excavada en el mateix sòl, (0’80 m de fondària a un metre en el seu punt més profund). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment aquest tipus de basses estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural. Es nodreix de les aigües d’escorrentia procedents d’un dels braços que nodreixen la Canal de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p>	08120-417	Obaga del Dalmau	<p><span><span><span><span><span>Les basses d’aquest tipus són molt comunes en els paisatges mediterranis i sovint emprades per l’abeuratge dels ramats. De basses com aquesta n’hi ha a tots els masos, algunes en més bon estat que les altres, destacant la de Can Garrigosa, al darrera de la casa, per les seves dimensions tan en diàmetre com en fondària i la de Can Robert, molt més petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2014 es va signar un conveni dins del projecte de conservació dels espais naturals, entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest contemplava la restauració de la Font i la millora de l’entorn del Montcau. En el cas de la font, s’arranjà el camí d’accés des de la Bassota del Dalmau, es millorà el drenatge de captació i recuperació d’aigua i després d’una neteja i desbrossada s’adequà l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obres es realitzaren durant el mes de febrer per l’empresa Naturalea Conservació SL en col·laboració amb l’empresa de Treball Especial Heura.</span></span></span></span></span></p>	41.6500900,2.0334400	419514	4611379	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480946.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten. La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per abeurar-s’hi.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89090	Cabana del Ton	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-ton	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>La cabana del Ton està situada entre el morral de la Codoleda i els Plecs de Llibre. Un cop a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, cal seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol, que baixa arranat a la roca amb fort pendent i que no cal perdre de vista fins arribar a la balma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una balma molt amagada, orientada a llevant, que aprofita una gran llosa provinent del retrocés de la cinglera. L’espai interior emprat com a refugi és d’uns 9 metres quadrats. El paredat de la façana ja no hi és tot i que s’endevina l’arrencada de les teules i fins i tot restes d’escuma de poliuretà per aïllar l’espai interior. Tant el sostre com les parets estan perfectament rebaixades amb piqueta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La paret del fons és perfectament plana, arrebossada i emblanquinada. Al bell mig conserva una llar de foc amb dos graons, que té la sortida de fums per la part posterior, encara visible. A mà esquerra hi ha una pica obrada amb totxo i maó pla que s’omplia d’aigua provinent d’una petita font situada al capdamunt de la bauma, i a la paret dreta una aixeta de coure. També hi ha </span></span></span></p> <p><span><span><span>El terra està perfectament enrajolat amb cairons de vint centímetres de costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>i encara és visible l’enrajolat del terra amb rajols de terra cuita de 20 cm de costat. De la xemeneia només en queda l’ obertura a l’exterior. També en resta, un pedrís ample, possiblement emprat també com a taula i una pica.</span></span></span></p>	08120-418	Camí de la Castellassa de Can Torres	<p><span><span><span><span><span>Els vestigis més recents del seu aprofitament com abric o refugi, daten de fa un segle, amb la presència del carboner matadeperenc Roc Garcia, que popularment donà nom al refugi com a la Balma d’en Roc. Posteriorment, durant els anys de la Guerra Civil espanyola, s’hi refugià un altre matadeperenc, en Ton Rossinyol, que va originar el nom amb el qual és coneguda encara actualment. D’ençà que va marxar, l’indret ha estat freqüentat per excursionistes, fins que pels volts de l’any 2019, la direcció del Parc Natural prengué la decisió de desmantellar-la i netejar l’indret.</span></span></span></span></span></p>	41.6313600,2.0244100	418739	4609307	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480786.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480789.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480784.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la part del darrera es conserva la font i restes de les canalitzacions emprades per a transportar l’aigua fins a la pica interior de la balma.	119\|98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89091	Cova de la canal Gentil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-gentil	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Gentil està situada al capdamunt de la canal, en el seu vessant hidrogràfic dret, precedida per un bloc falcat al damunt. S’hi accedeix pel Collet de la Castellassa, un cop travessant el Mal Pas de la Castellassa i pel camí dels Maringes fins a voltar per dessota l’Agulla del Bolet. Un cop allí, a mà esquerra hi ha un corriol que hi mena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té una obertura exterior que mesura un metre aproximadament d’alçada. Un cop dins s’obre una petita sala amb concrecions i una rampa lleugerament descendent en direcció N20. A la paret esquerra s’hi observen colades i formacions semblants a les estalactites però amb l’eix principal orientat en una direcció no vertical, originades per corrents d’aire. La paret dreta és absolutament nua. Després d’un recorregut de sis metres i una alçada gairebé de tres metres, la cavitat s’estreny provocat per la colada natural fins als vint centímetres d’amplada. Accedint difícilment per la part superior la cova assoleix els sis metres d’alçada seguint una única galeria de cinquanta centímetres d’amplada per arribar al fons del recorregut amb un total de setze metres.</span></span></span></span></span></p>	08120-419	Vessant hidrogràfic dret de la Canal Gentil	<p><span><span><span><span><span>L’any 2010, Quicu Tapias, després de que la colla de Pedra Seca de Castellar del Vallès netegés el camí de la Canal Gentil, localitzà la cavitat. El mes de juliol de l’any 2019 una secció de l’Espeleopringuer va visitar-la descobrint la totalitat de la galeria, fins llavors desconeguda.</span></span></span></span></span></p>	41.6350700,2.0246700	418765	4609719	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480852.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480854.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89092	Cova de la Figuera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-figuera-0	<p><span><span><span>AA.VV. (1935) . Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1986). Circular interior de la SIS. Juliol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La Vall del riu Ripoll. Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Està situada a mitja alçada del gran cingle rogenc, entre la Castellassa de Can Torres i la Castellassa del Dalmau, a llevant de La Mola. L’accés es fa pel camí dels Maringes fins arribar a la balma (Cova Roja). Després s’ha de pujar per un dels costats de la balma, (aproximadament vint-i-cinc metres), per una canal molt estreta i de fort pendent, al final de la qual hi ha una figuera borda que dona nom a la cova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cavitat està estructurada en una diàclasi est-oest. Presenta una única galeria de tretze metres amb nombroses concrecions i colades.</span></span></span></p>	08120-420	Cova Roja		41.6410600,2.0252100	418818	4610384	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89092-p1480898.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89092-p1480899.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Antoni Ferrando (1997) explica la confusió en la toponímia moderna, ja que aquest cingle presenta varies obertures. En primer lloc, la cova, mentre que a la part inferior, una balma amb dos nivells. L’any 1705 es feia servir indiferentment el nom de Cova Roja o Cova de la Roca Roja. L’any 1974, Gaspar Ribé del Club Muntanyenc de Barcelona parla de la cavitat superior com a Cova Roja, de 6 metres de fondària, però com apunta Jordi Guillemot, probablement es referís a la balma. Finalment el Centre Excursionista de Terrassa per evitar la doble denominació optà per anomenar la cavitat superior com a Cova de les Figueres.En tot cas, geològicament semblaria més apropiat anomenar la cavitat superior com a Cova Roja, mentre que la inferior Balma Roja.Se la coneix indiferentment per Cova de la Figuera (de fet només n'hi ha una) o Cova de les Figueres.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27
89093	Cova Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-roja	<p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La Vall del riu Ripoll. Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Cova Roja està situada en el gran cingle rogenc que s’alça entre les dues Castellasses, un cop passat el Mal Pas dels Maringes. Al damunt, suspesa, hi ha la Cova de les Figueres, a la qual només s’hi pot accedir per una canal molt estreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cova, en realitat, és una balma que mesura aproximadament uns 20 metres de llargària. Accedint pel vessant nord es pot avançar uns tres metres on un conducte permet voltar cap a l’exterior. En direcció sud, hi ha una segona balma amb una galeria de 5 metres on a través d’un conducte condueix fins a l’exterior.</span></span></span></p>	08120-421	Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>L’any 1986 membres del SIS-CET realitzaren una topografia de la Cova Roja.</span></span></span></span></span></p>	41.6408200,2.0252100	418817	4610357	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89093-p1480893.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89093-topografia-de-la-cova-roja-1986-siscet.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També se la coneix amb el nom de Cova de la Roca Roja. Antoni Ferrando (FERRANDO:1997) afirma que la toponímia ja es troba esmentada en un document de 1705 i que la balma inferior fou emprada per a resguardar ramats no massa grans, mentre que la superior, més ampla i arrecerada servia d’abric.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-27 05:27

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,03 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús