API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
89082	Forns de calç del Turó de Roques Blanques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-turo-de-roques-blanques	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Municipal de Matadepera. Subfons del Comitè de control obrer dels forns de calç de Roques Blanques de Matadepera. Codi CAT AMMAT 03. 1936-1938.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAMPS i GAMUNDI, Isaac (2002). Contribució al coneixement de l’estructura del Bloc de Roques Blanques, dins V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 173 – 176. Diputació de Barcelona. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OMS, Oriol (2019). <span><span>Inventari d’Espais d’Interès Geològic i Miner del GeoParc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. Memòria. Novembre 2019. Universitat Autònoma de Barcelona. GeoParc Mundial UNESCO de la Catalunya Central.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</span></span></span></p> <p> </p>	XX	La façana d’un d’ells està enfonsada, i la segona presenta esquerdes importants. Els accessos a la fogaina estan tapiats. La part superior està totalment envaït per la vegetació arbustiva i arbòria.	<p><span><span><span><span><span>Roques Blanques és un turó de 587 metres d’altitud, situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera, al sud-oest d’aquest darrer. Al nord, el delimita el torrent de Les Pedritxes i el turó de Sant Joan. Al sud-oest amb el turó de Can Candi que marca el límit amb la depressió litoral, mentre que a llevant topa amb la Riera de les Arenes i a ponent amb la Carena de Can Carbonell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres forns de calç situats al vessant est del turó. S’hi pot accedir directament entrant pel carrer de la urbanització de Sant Llorenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A diferència dels forns tradicionals que es localitzen majoritàriament al municipi, aquests són de tipus industrial. Les restes visibles consisteixen les façanes de tres forns, situats un al costat de l’altre, amb l’accés a la fogaina orientada a llevant. El primer d’ells només conserva una part del sòcol de la façana, feta de pedra. La boca mesura dos metres d’alçada per 2 metres d’amplada. La boca està tapiada. La volta és de maó disposat a plec de llibre arrenca des del sòcol. Els contraforts de pedra situats a banda i banda, ja no es conserven.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon forn, és el menys afectat per l’obertura del carrer. Es conserva la façana (entre 4 i 5 metres d’alçada), feta de pedra i el contrafort esquerre, també de pedra. La boca, tapiada amb maó, mesura una mica més de dos metres d’alçada per dos metres d’amplada. La volta és de maó disposat a plec de llibre, de doble filera que arrenca del sòcol, fet amb pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer dels forns està situat a mà esquerra del conjunt, abans de trobar les cases de la urbanització. Es conserva la façana amb els contraforts, tot i que la vegetació i l’heura que hi creix al damunt l’està malmetent greument.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés està tapiada i la seva alçada és menor, d’aproximadament 1’50 metres. La volta feta amb maons disposats a plec de sardinell, recorda més un arc apuntat rebaixat, que se sustenta en un sòcol de pedra de 0’60 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En obrir el carrer per a l’edificació d’una urbanització es va accelerar el procés de destrucció del conjunt. </span></span></span></span></span></p>	08120-410	Turó de Roques Blanques	<p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic, els materials observats a Roques Blanques forment part de les estructures corresponents a la Serralada Prelitoral en el sector de Sant Llorenç del Munt. Majoritàriament està constituït per materials triàsics. El segueixen després materials paleozoics i paleògens, coherents amb la formació del turó de Calderols, el Pujol i turó dels Rossos, turons on la calç hi és abundant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El conjunt de forns de calç de Roques Blanques fou inicialment propietat de Francesc Arnau i Gorina. Després dels fets de 1936, amb l’assassinat de varis empresaris de Matadepera i pobles dels voltants, l’any 1937 els obrers de Roques Blanques creen una col·lectivitat poder continuar explotant pedrera tot i declarar no saber que se n’havia fet del propietari. Finalment, davant de la impossibilitat de legalitzar la col·lectivització, els treballadors cedeixen el forn a l’Ajuntament, passant a dependre directament d’aquest. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que aquesta situació de caire provisional se soluciona l’any 1938, per un document sense signar on novament els calcinaires sol·liciten fer-se càrrec del funcionament del forn. A la tesi doctoral de Joan Comasòlives i Font, escriu, “Aquest comitè de col·lectivització funcionà entre els anys 1937 i 1938 i posteriorment traspassà la gestió de les seves activitats a l’Ajuntament, junt amb l’escassa documentació que havia generat (una capsa), passant a formar part del fons municipal”. A l’arxiu es conserven també varies factures dels anys 1936 i 1937 i un llibre Major, un llibre Diari i un llibre de Caixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel vessant terrassenc, a inicis dels anys 1960 l’empresa “Canteres Castellet” inicià l’extracció de pedra calcària del vessant sud-oest del turó coneguda com a pedrera de Can Candi (en terme de Terrassa). L’activitat continuà sense interrupcions durant quinze anys, fins que durant el transcurs de 1975 la pressió de la gent, obligà a tancar la pedrera. A partir de l’any 1992 s’inicien un seguit d’actuacions per minimitzar l’impacte ambiental. Actualment les 10,59 hectàrees són de propietat municipal, i formen part de l’anella verda del municipi veí. </span></span></span></span></span></p>	41.6050400,2.0154100	417956	4606394		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-dsc7134.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-p1440394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89082-p1440395.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els forns formen part d’un conjunt d’edificis molt més important relacionats amb la vida diària dels calcinaires i la producció de calç. Estan situats a proximitat, però totalment deixats a l’abandó. Un d’ells visible des de la rotonda de la carretera de Sabadell a Matadepera, (x 417999 / y4606354) , i un segon edifici construït arran de pedrera del qual en manca la coberta també destinat a habitatge per als calciners (417888 / y 4606314). També és al darrera dels forns, on se situa la falla en direcció nord-est a sud-oest d’extracció de pedra relacionada amb els forns de calç (x417880 /y 4606300)	98	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89083	Turó del Mont-rodon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-mont-rodon	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2017). Elements patrimonials de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 60-63. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El Mont-rodon és una muntanya de 618 metres d’altitud situada entre els municipis de Matadepera i de Castellar del Vallès. La partió passa pel bell mig del seu cim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord, el delimita amb el turó dels Rossos i més al nord ho fa amb el torrent de Mascarons i la Costa del Tet, convertint-se en porta d’entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Al nord-est ho fa amb el municipi de Castellar del Vallès, amb la pedrera de Can Sallent. Finalment, per ponent i sud ho fan els torrents de Can Solà del Racó, de la Font del Corraló i el del Guinard. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel turó hi transcorre el camí de Castellar del Vallès a Matadepera, que en direcció nord continua cap a la Mola, tot pujant pel Collet del Mont-rodon i més al nord, pel Collet de la Bassa i el de Cabrafiga. És precisament en el Collet del Mont-rodon on envoltada per una jardinera de pedra i una alzina, s’alça la fita de partió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Mont-rodon, juntament amb els turons del Pujol, Calderols, les Roques Blanques i els Rossos, són els que tenen la més alta concentració de pedra calcària, apte per a la fabricació de calç. En són exemple els topònims, Roques Blanques o la Guixera originats per la gran quantitat d’aquest tipus de roca. Tots ells s’alcen en els vessants inferiors de la unitat paisatgística de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El paisatge natural està format per alzinar mediterrani i alzinar amb marfull i a les soleies amb pi. Mentre que a les obagues predomina l’alzinar amb roure. La intervenció de l’home ha originat profunds canvis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aprofitament forestal és tal vegada el més visible al Mont-rodon, amb la presència de marges i un parell de barraques de pedra seca al vessant de soleia. Ambdues estan situades a proximitat de la Font del Ferro. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’orografia del terreny és complicada, amb pendents i fondalades, que la fan més abrupte i de més difícil accés. S’hi observen gran quantitat d’alzines de rebrot, bruc i cirerer d’arboç, tres espècimens emprats per a l’obtenció de gavelles, i per tant, aprofitament forestal relacionat amb el funcionament no només dels forns de pa sinó sobretot, amb la fabricació de carbonet, calç i teuleria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En alguns indrets més planers, dins del bosc, s’observen clapes de terra ennegrides, de diferents gruixos, que delaten antigues places carboneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la vegetació en aquest turó és molt densa, la seva orografia i la manca de corriols i camins fa que l’impacte ambiental no sigui tant visible, contràriament al que passa amb el turó dels Rossos i Costa del Tet. La seva preservació és fonamental per evitar una fragmentació a nivell físic i funcional del territori Costa del Tet – Turó dels Rossos – Mont-rodon. Tres pilars fonamentals de l’espai Parc Natural que com a corredor biològic permetrien salvar un gran nombre d’hàbitats que d’altra manera serien infranquejables per a moltes especies. </span></span></span></span></span></p>	08120-411	Turó del Mont-rodon	<p><span><span><span><span><span>L’any 2006 varis especialistes realitzen una diagnosi de l’evolució del paisatge Costa del Tet-Mont rodon per impulsar la seva preservació de la pressió urbanística.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2007, durant les festes de Sant Sebastià, el Consell Local de Media Ambient inicià una campanya de recollida de signatures amb l’objectiu d’incloure la zona de la Costa del Tet i Mont-rodon, amb 239 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	41.6117800,2.0427600	420243	4607117		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89083-p1440316.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89083-p1440319.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els esforços per a la localització de la Font del Ferro durant la realització del Mapa de Patrimoni no ha donat els resultats esperats. L’indret està totalment embardissat.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89084	Monestir de Sant Llorenç del Munt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1991). Catalunya Romànica. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Matadepera. Sant Llorenç del Munt. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALONSO de MEDINA, Assumpció; CERVERA, Benet; FIERRO, Javier; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert; VILAMALA, Imma (1995). Memòria 1990-1992. Patrimoni: Memòria o malson?. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, Miquel; VILANOVA, Andreu; i ASTALS, Manel (1989). Calaix de sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Vol. I i II. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMPTE, E.M. (1964). Els necrologis antics de Sant Cugat del Vallès. Analecta Montserratina, vol X, pp. 237 i següents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CUA MERCADAL, Maria (1993). Estudi de les monedes trobades a l’excavació de Sant Llorenç del Munt. Servei de Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CUDEIRO RODRÍGUEZ, C.; VIÑAS, Joana; FIERRO, Xavier; LÓPEZ MULLOR, A.; CARDELL, Jaume (1994). Memòria de les excavacions realitzades al monestir de Sant Llorenç del Munt (Matadepera. Vallès Occidental). Campanyes 1988-1990. Barcelona. z </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA, Antoni (1947). <em>El necrologio de San Lorenzo del Munt</em>. <em>Analecta Sacra Tarraconensia</em>, pp. 215-222.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FAURA, Josep Maria. (1993). Història de la Serra de l’Obac. Parc de Sant Llorenç i la serra de l’Obac. Col·lecció d’història local. L’Avenç – Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983). El parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac. Història i Arqueologia vistes per un excursionista. El Pot, Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1988). Cròniques de Bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col·lecció Cavall Bernat, 15. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GONZÀLEZ MORENO-NAVARRO, A. (1986). 32 Monuments catalans. El patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GORINA i GABARRÓ, Pau (1962). <em>Sant Llorenç del Munt. Historia. Cenobio. El albergue de la Mola. Vias de comunicación. Itinerarios</em>. Terrassa: COCIT.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAHIT i GRAU, Josep (1944). <em>Monumento bizantino de Sant Llorenç del Munt. Comisión de Monumentos históricos y artísitcos de Barcelona</em>. Memòria (1844-1944).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAU, Edmon (1992). Camins i Fonts del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>JUNYENT, E. (1975). Catalúnya Romànica. L’arquitectura del segle XI. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARCA, P. DE (1688). Marca Hispànica, sive limes Hispanicus. París.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ i BONET, Josep Maria (1980). Els pergamins (“Additional Charters”) núms. 62, 604, 681. British Library de Londres, pp. 15-52. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MIRET i SANS, J (1914). Els noms personals i geogràfics de la contrada de Terrassa (s. X i XI)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A., ADELL, J.A.(1980). Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG, P. (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari segles X-XI. Fundació Noguera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1947). Cartulario de Sant Cugat del Vallés, vol. 3. 1946-1947. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROGENT i AMAT, Elies (1901). <em>Monasterio de Sant Llorens del Munt. Memoria descriptiva</em>; dins Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña para 1900. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MORETA, Fortià (1964). Història de Sant Llorenç del Munt; dins Sabadellum, núm. 1. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ, Joan; Sch. P. (1936). Siella visigòtica de Sant Llorenç del Munt. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans: Secció Històrco-Arqueològica, 1927-1937. Palau de la Generaliat, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRADELL, Miquel (1979). Santuaris ibero-romans a llocs alts. Memòria de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TOBELLA, A.M.; MUNDÓ, A.M. (1964). Documents del primer segle de la Congregació Claustral Tarraconense. Analecta Montserratina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>UDINA, F. (1955). Los fondos benedictinos custodiados en el Archivo de la Corona de Aragón, VIII. 1954-1955. Analecta Montserratina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1973). Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt. “la Mola”. Sant Llorenç Savall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASSÓ, Antoni (1871). Sant Llorens del Munt, son passat, son present y venider. Historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedican al estudi de las antigüetats de Catalunya, y en especial als vehins de las mes importants poblacions del Vallés; que per carinyo a la sua pàtria ha escrit y publica lo R. Dr. D Antoni Verges Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i PLANA, Francesc (1965). Llibre de Sant Llorenç del Munt. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILLANUEVA, J. (1851). Viaje literario a las Iglesias de España, vol. XIX, p. 38. Madrid.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIÑAS, Joana. (1991). Resultats de les excavacions al monestir de Sant Llorenç del Munt. Dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns científics i tècnics, 3. Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></p>	XI	S’han realitzat diverses reformes entre 1869 i 1871 i una restauració parcial l’any 1962.La darrera intervenció arquitectònica la desenvolupà la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, en tres fases. La primera entre 1986 i 1987 sota la direcció dels arquitectes Maria Assumpció Alonso de Medina Alberich i Benet Cervera Flotats. La segona entre 1986 i 1989, sota la direcció dels arquitectes Maria Assumpció Alonso de Medina Alberich i Pau Carbó Berthold. La darrera, entre 1990 i 1991, dirigida per Pau Carbó Berthold.	<p><span><span><span><span><span>El conjunt monacal benedictí de Sant Llorenç del Munt s’alça a La Mola, en el punt més alt del Parc que pren el seu nom. Està format per tres parts independents: l’església, la galilea i les dependències de serveis i l’hostatgeria. Aquestes estan unides per un pati central, tancat per un mur que s’adossa a la façana del cos de llevant i a l’aresta de la nau meridional de l’església. En aquest barri, hi trobem la porta d’accés. L’església, amb el seu campanar, i la galilea, són les úniques parts originals d’època romànica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual hostatgeria correspon a les antigues dependències monacals, que han estat molt transformades al llarg dels segles. Ara funciona de bar / restaurant. Les instal·lacions també acullen un centre d’informació, una exposició sobre la història del lloc, un centre de transmissions i una estació meteorològica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església, orientada a l’est, correspon al model de l’arquitectura llombarda del segle XI, amb una estructura de planta basilical de tres naus, amb volta de canó, coronades per absis semicirculars. El transsepte, en la intersecció amb la nau central, està cobert amb volta de canó, perpendicular a les de la nau, i amb una cúpula vuitavada, sobre trompes. Les naus estan separades per pilars sense ressalts, excepte en els pilars del creuer. El cimbori és octogonal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, la única decoració que sobresurt és la de l’absis central: dues fornícules a cada banda de la finestra central. Els arcs formers de mig punt que separen les naus es recolzen en pilastres llises. El parament està fet amb filades de petits carreus irregulars, units amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'església té quatre portes; dues de petites en arc de mig punt, situades a les façanes nord i sud del transsepte, i dues més grans, amb llinda i arc de descàrrega; una al sud que dona a la galilea, i una altra molt esvelta, a ponent, que estava protegida per un porxo de fusta del que només se’n conserven les mènsules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El campanar, de planta rectangular consta de tres pisos, s’alça a la façana sud del transsepte. El pis inferior és cec i els dos superiors presenten finestres úniques o bessones, segons les cares. Possiblement no es va acabar i es va aixecar un campanar de cadireta a la façana de ponent. Tant l’ornamentació del campanar com de les façanes són llises. Només destaca la decoració de l’absis, amb un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues, entre lesenes. El campanar posseeix dues portes, una comunica amb l’interior de l’església i l’altra amb la galilea.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La galilea, adossada a la façana de migdia de l'església, a un nivell més baix que l’església, és una construcció de planta rectangular, coberta amb volta de quart de cercle, que serví d'atri, de lloc d'enterrament i en algun moment de sala capitular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les antigues dependències monàstiques, convertides el 1957 en hostatgeria, foren totalment refetes. Només en l'angle del sector SW es veu un fragment de mur antic, que pot correspondre a la primitiva residència monacal. Estan formades per tres cossos contigus. El de llevant és un edifici unitari, que consta de planta semi soterrada i pis. A sota, hi té una estança coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, en part retallada a la roca. L apart de sobre és una gran sala amb coberta a dues aigües, sostinguda per un embigat. Els murs són massissos i compactes, amb poques obertures i petites. S’hi accedeix des del pati a través d’una escala.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon cos consta d’una sala a migdia destinada a serveis, amb un passadís central que comunica els tres cossos, i els lavabos al costat nord.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tercer i darrer cos de l’ala consta de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües. A la planta de sota, només accessible des del sud, hi ha les quadres i dipòsits de combustible. Al pis superior hi ha el menjador del restaurant, que s’obre al sud mitjançant uns grans finestrals d’arc rebaixat, amb pilars que els divideixen. A la vertical de la biga carenera, hi ha un mur que separa la sala en dos espais.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossat a l’espai del restaurant i amb un accés des del pati mitjançant unes escales, hi trobem una sala on hi ha una exposició de síntesi sobre la Mola i el conjunt monàstic de Sant Llorenç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’angle sud-oest hi ha una estructura de planta quadrangular que devia ser una torre. Tot l’edifici és de maçoneria enlluïda superficialment, mb pedres grans ben tallades i posades a les cantoneres.</span></span></span></span></span></p>	08120-412	La Mola	<p><span><span><span><span><span>Tot i que les recerques arqueològiques i les troballes fortuïtes han documentat assentaments humans en varis indrets de la muntanya, d’època neolítica i Bronze, (Cova de les Ànimes, Cova del Frare, Cova Simanya), les campanyes dutes a terme, concretament en la zona del monestir han permès documentar vestigis ibers i d’època romana, que podrien haver estat més o menys estables i podrien haver constituït l’antecedent d’una primera església, documentada l’any 947, situada en el mateix indret del recinte actual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Documentació, datada entre els anys 947 i 957, fan referència esent de l’església de Sant Llorenç i de les seves capelles o altars dedicats a Santa Maria i a Sant Miquel, amb els seus <em>servientes</em>, als quals, de vegades, des de l’any 972, s’afegeix la domum <em>Sancti Stephani cuius basílica sita est in monte Sancti Laurentii,</em> que es refereix a la que més tard seria sant Esteve de la Vall, a Can Pobla. Això originà el dubte de si inicialment hi havia petites capelles o eremitoris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 975, el comte Borrell II, ven els dominis al monestir de Sant Cugat del Vallès, que a partir de llavors hi establirà la regla benedictina. La seva comunitat quedarà doncs, lligada als interessos feudals de Sant Cugat. Per tant, entre el 975 i el 985, es podria documentar una primera fundació del monestir. Fundació que quedaria estroncada amb la ràtzia d’Al-Mansur el 985, que tindria com a conseqüència la mort de l’abat Joan i dotze monjos que s’havien refugiat a la ciutat de Barcelona. Però se salva la part de la comunitat que restà al cim de la Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fundació definitiva s’ha de datar a l’any 1013, quan torna al domini de la casa comtal de Barcelona. El comte Borrell, Ermessenda i el canonge Longobard hi estableixen una abadia independent, que arribarà a tenir una comunitat formada per tretze monjos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1020 i 1071, Odeguer, abat del cenobi, consolida el patrimoni, enriquit a partir de les donacions de la casa comtal de Barcelona. Durant aquest període es construeix l’actual església, que Pere Berenguer, bisbe de Barcelona, consagra el 24 de juny de l’any 1064.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1088, el monestir amb les terres passen a dependre de l’abadia de Sant Ponç de Tomeres (Llenguadoc). Deu anys després però, retornen al monestir de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1228 l’abat de Sant Cugat visita el monestir, visites que se succeiran fins ben entrat el segle XV.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1298 s’esmenta l’existència d’una infermeria i d’una sala de treball amb la teulada en mal estat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XIV, degut a la crisi general i les condicions de vida en aquest indret, la hisenda monacal se’n ressent, disminueix el nombre de monjos i els documents deixen constància de l’absència d’abat, entre els anys 1437 i el 1487.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1555 i 1596, una concessió del llavors governador del regne d’Aragó (futur rei Felip II), a l’abat Pere de Santjoan permet fer-hi obres, construint una hostatgeria. Les intervencions arqueològiques han evidenciat, en el sector de l’església un nou paviment de cairons i una ampliació del presbiteri, i al sud-est, una ampliació amb una cisterna retallada a la roca, coberta amb volta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 mor el darrer abat, Francesc Olivó d’Alvèrnia. Les possessions i l’administració del monestir passen a mans de la Congregació Claustral Tarraconensa fins que l’abadia perd l’essència de la vida monàstica fins al seu desmembrament, l’any 1804. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora, fa una visita al monestir l’any 1786, del qual escriu l’estat de ruïna de l’indret, assenyalant que només queda intacta l’edifici de culte. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1809 les tropes franceses saquegen el cenobi, pensant trobar-hi grans tresors. Després del seu pas pel monestir, l’indret resta a l’abandó fins l’any 1869, en que el capellà ecònom de Sant Llorenç Savall, Antoni Vergés i Mirassó, efectua una important restauració que permetrà obrir l’església al culte. També es reconstrueixen les dependències monacals donant una aparença semblant a la que es pot veure actualment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 el govern de la República declara el monestir monument nacional. Un segon projecte elaborat l’any 1932 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí hauria de permetre a la Generalitat de Catalunya la creació del Parc de Sant Llorenç del Munt. Però durant aquest temps, arriba la Guerra Civil (1936-1939) i novament pateix un espoli i el projecte queda arraconat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1940, l’església s’obre al culte, tot i que sense ningú que hi visqui en permanència i faci el manteniment. El conjunt s’anirà malmetent progressivament. Vuit anys després, es crea l’Associació d’Amics de la Muntanya. Sota l’empenta de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila, durant el 1948 i fins el 1950 s’hi fan millores, consistents en la conversió d’una part de l’edifici en hostal i en refugi pels muntanyencs. D’aquesta època daten la totalitat de paviments de lloses de pedra del menjador i de cairons de terra cuita a les habitacions i, passadís localitzades durant els treballs arqueològics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1961 i 1975 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, posteriorment anomenat Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), de la Diputació de Barcelona efectuarà un seguit d’intervencions dirigides per l’arquitecte Camil Pallàs. Consistiren en una intervenció als teulats i campanar a més d’un repicat i neteja del morter de calç de la totalitat de les parets deixant la pedra vista. Al pis superior de la torre, es construí una habitació destinada al guarda i una passarel·la que emvolta el cimbori. L’any 1979 s’hi efectuaren petites reparacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1963 la Diputació de Barcelona aprovà el <em>Plan Provincial de Urbanismo </em>amb el projecte de crear un parc natural que no es dugué a terme per manca de diners. L’any 1973 el <em>Ministerio de la Vivienda </em>adquireix un 85% de la totalitat del parc, que acaba cedint a la Diputació de Barcelona. Sis anys després es crea la Coordinadora de Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt degut a la forta especulació urbanística. Finalment l’octubre de 1982 s’aprova el Pla Especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que hauria de permetre la recuperació del patrimoni arquitectònic. El 9 de setembre de 1983 adquireix el monestir i les terres que formaven part de l’antic cenobi. Sota l’aixopluc de l’SPAL l’any 1985 es projecta la restauració del conjunt en tres fases. </span></span></span></span></span></p>	41.6412100,2.0179500	418213	4610407		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1470132.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480064.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480076.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480083.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480200.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social	BCIN	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			92\|85	46	1.2	1760	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89085	Avenc de la Codoleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-codoleda	<p><span><span><span>ANDRÉS BELLET, Oscar.; MUNTAN ENGBERG, Luís. (1958). <em>Los fenómenos Cársticos de la falda SE. de La Mola</em>. Sant Llorenç del Munt (província de Barcelona), dins Speleon, IX, pp. 3-22. Universidad de Oviedo.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>L’Avenc de la Codoleda està situat al vessant occidental dels Plecs del Llibre. S’hi pot accedir des de la urbanització que s’inicia als peus del Cavall Bernat pujant pel carrer del Camí Moliner, i després enllaçar amb el Camí de Castellar del Vallès a la Mola en direcció al Coll de la Castellassa on caldrà agafar el camí de l’esquerra per un corriol ben estret que ressegueix el cingle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una cavitat de 32 metres de fondària i 145 metres de recorregut en una litologia de conglomerats que un cop explorada sembla que es tracta d’un antic curs d’aigua que circulà en un conducte forçat per la part superior de la diàclasi fins arribar a l’encreuament amb la diàclasi N-S originant el pou d’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a la cavitat s’obre en la intersecció de dues diàclasi creant un pou de 15 metres de fondària. Un cop al fons, la galeria permet continuar en direcció oest, davallant per una rampa de còdols amb poca estabilitat que condueixen a un pas molt estret. Un cop traspassat permet prendre dues direccions; al sud, en direcció a una galeria de cinc metres, descendent. I cap al nord, que després de baixar un ressalt s’accedeix a una sala de petites dimensions amb gran quantitat de concrecions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la base de pou d’entrada, en direcció nord, hi ha un petit gorg amb aigua Per damunt s’accedeix a un forat que condueix fins un pou d’uns nou metres de fondària amb aigua al seu interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En direcció est, partint novament de la base del pou d’entrada s’accedeix a una galeria de divuit metres. Finalitza en una gran colada i llavors cal remuntar vuit metres per accedir a un nou conducte que comunica a la galeria principal de 23 metres.</span></span></span></p>	08120-413	Plecs del llibre	<p><span><span><span>La primera exploració de l’avenc de la Codoleda data de 1918, i fou realitzada per membres del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bellet i Muntan, (BELLET i MUNTAN: 1958) escriuen “Actualmente son muchas las exploraciones que se llevan a cabo en el Avenc de la Codoleda, debidas sin duda a su desarrollado proceso litogénico, que proporciona una singular bellesa a su pozo de entrada”. Són els primers autors també que pensen en un riu subterrani: “parece indudable que nos hallamos ante el antiguo curso de un río subterráneo, que debió circular, en conducción forzada por la parte superior de la diaclasa ENE. Al llegat al crucce con la diaclasa N-S., debió caer en cascada formándose el actual pozo de acceso. Habiendo cesado la circulación forzada, debió producirse un largo período de circulación libre, en el que se encajó el cauce, formándose la galeria que nace en la planta del pozo y llega hasta la actual colada litogénica. Posteriormente se produjeron desprendimientos en las paredes del pozo, aprovechando la intersección de las diaclasas con los planos de estratificación”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 7 de juny de 1980, espeleòlegs de la SIS del CET sentiren un lleuger corrent d’aire al final de la galeria superior. Després de desobstruir la cavitat, el dia 1 de gener de 1981 aconseguien sortir per una nova boca d’accés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 i 1985 Jordi Díaz, Antoni Pérez, Xavier Badiella i Con Mansell (SIS-CET) realitzaren les topografies amb l’ampliació del recorregut.</span></span></span></p>	41.6312500,2.0228300	418607	4609297		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-p1480768.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-p1480769.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-topografia-de-lavenc-de-la-codoleda-j-diaz-a-perez-x-badiella-c-mansell-sis-cet-1982-1985.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89086	Avenc de la Font de Neda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-font-de-neda	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya, III. SIS, pp. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Font de Neda està situat al vessant hidrogràfic esquerre de la Canal de la Font de Neda, sota la Castellassa del Dalmau. L’accés es fa pujant per la canal en direcció a la font, i poc abans d’arribar-hi, baixar una desena de metres, a mà dreta del corriol. L’avenc està situat arran de paret de la Castellassa, envoltat de boscúria. Destaca la gran quantitat d’orella d’ós florida durant la visita i falgueres que neixen a la paret superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta un recorregut de vint-i-cinc metres i un desnivell d’onze metres, en una litologia de conglomerats dins la unitat de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés forma un embut d’uns cinc metres per donar lloc a un pou d’11 metres de caiguda. Té dues galeries. Una d’ella és impracticable, mentre que l’altra, de reduïdes dimensions té uns deu metres de recorregut fins que acaba en una petita sala on s’hi observa una colada estalagmítica.</span></span></span></span></span></p>	08120-414	Castellassa del Dalmau	<p><span><span><span><span><span>Fou descoberta per un membre del Centre Excursionista de Terrassa que ho comunicà als companys de la SIS. El mes d’abril de 1978 l’exploraren per primera vegada.</span></span></span></span></span></p>	41.6473700,2.0276200	419026	4611082		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89086-p1480920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89086-sin-titulo.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89087	Balma dels Maringes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-maringes	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Balma dels Maringes, situada en els encontorns de la Castellassa, és una cavitat formada pel despreniment d’un bloc monolític del cingle. </span></span></span><span><span><span>El seu accés, des del Coll de la Castellassa, es fa travessant el Mal pas de Can Torres fins a la Castellassa. Un cop al coll, trencar a mà esquerra ,per un corriolet que transcorre per sota mateix del monòlit del Bolet, conegut amb el nom de Camí dels Maringes. Travessar la Canal Gentil i una segona canal, aquesta sense nom conegut, en direcció nord. Un cop localitzat un bloc de pedra després al bell mig del camí, trencar pel vessant dret, uns deu metres per dessota el camí i voltar el bloc fins a trobar la balma per la part inferior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca està orientada a Llevant i des del seu interior es veu com s’alça majestuosa la Castellassa de Can Torres, al bell mig d’un dels indrets més feréstecs del parc natural. Conserva restes d’estructures muràries en el que s’identifica com a façana. El sostre és totalment pla, amb una superfície que oscil·la entre els quatre i cinc metres.</span></span></span></p>	08120-415	Vessant hidrogràfic esquerre de la Canal de la Sardineta	<p><span><span><span>La balma fou localitzada per Quim Solbas el primer d’agost de l’any 2013.</span></span></span></p>	41.6378600,2.0248800	418786	4610029		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89087-p1480864.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89087-p1480870.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A proximitat en els indrets més planers a tocar del camí s’observen les restes de terra ennegrida testimoni d’antigues places carboneres.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89088	Creu del Gurugú	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-gurugu	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Creu del Gurugú està situada en una zona de pas, en el vessant occidental, a tocar del corriol que travessant el turó mena cap el Coll de Grua però també s’enfila cap el coll de la Castellassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una creu forjada, de ferro, ben treballada de 0’50 m d’alçada clavada a la roca i envoltada per còdols de diferents mides. En relleu, horitzontalment es poden llegir les inicials SFS, mentre que en la vertical hi ha l’any 1982. </span></span></span></span></span></p>	08120-416	Turó del Gurugú		41.6277700,2.0200400	418370	4608913		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480760.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480762.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix qualsevol referència a qui la va posar i el seu significat.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89089	Bassota del Dalmau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassota-del-dalmau	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		Està protegida per una tanca a tot el perímetre.	<p><span><span><span><span><span>La Bassota del Dalmau és una bassa artificial, situada al bell mig de l’Obaga del Dalmau, que es localitza a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés des de l’estacionament de les Arenes es fa pujant per la Riera Seca fins arribar als Quatre Camins del Dalmau. Seguir pel camí de l’esquerra i per la riera del Dalmau. Quan la riera fa un revolt, un pollancre a mà esquerra ens indica el camí cap a la font de Neda i abans d’arribar-hi, hi ha un corriol a mà esquerra novament que condueix ràpidament a la bassota.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una bassa tradicional, força arrodonida d’uns deu mestres de diàmetre, excavada en el mateix sòl, (0’80 m de fondària a un metre en el seu punt més profund). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment aquest tipus de basses estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural. Es nodreix de les aigües d’escorrentia procedents d’un dels braços que nodreixen la Canal de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p>	08120-417	Obaga del Dalmau	<p><span><span><span><span><span>Les basses d’aquest tipus són molt comunes en els paisatges mediterranis i sovint emprades per l’abeuratge dels ramats. De basses com aquesta n’hi ha a tots els masos, algunes en més bon estat que les altres, destacant la de Can Garrigosa, al darrera de la casa, per les seves dimensions tan en diàmetre com en fondària i la de Can Robert, molt més petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2014 es va signar un conveni dins del projecte de conservació dels espais naturals, entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest contemplava la restauració de la Font i la millora de l’entorn del Montcau. En el cas de la font, s’arranjà el camí d’accés des de la Bassota del Dalmau, es millorà el drenatge de captació i recuperació d’aigua i després d’una neteja i desbrossada s’adequà l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obres es realitzaren durant el mes de febrer per l’empresa Naturalea Conservació SL en col·laboració amb l’empresa de Treball Especial Heura.</span></span></span></span></span></p>	41.6500900,2.0334400	419514	4611379		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480946.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten. La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per abeurar-s’hi.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89090	Cabana del Ton	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-ton	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>La cabana del Ton està situada entre el morral de la Codoleda i els Plecs de Llibre. Un cop a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, cal seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol, que baixa arranat a la roca amb fort pendent i que no cal perdre de vista fins arribar a la balma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una balma molt amagada, orientada a llevant, que aprofita una gran llosa provinent del retrocés de la cinglera. L’espai interior emprat com a refugi és d’uns 9 metres quadrats. El paredat de la façana ja no hi és tot i que s’endevina l’arrencada de les teules i fins i tot restes d’escuma de poliuretà per aïllar l’espai interior. Tant el sostre com les parets estan perfectament rebaixades amb piqueta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La paret del fons és perfectament plana, arrebossada i emblanquinada. Al bell mig conserva una llar de foc amb dos graons, que té la sortida de fums per la part posterior, encara visible. A mà esquerra hi ha una pica obrada amb totxo i maó pla que s’omplia d’aigua provinent d’una petita font situada al capdamunt de la bauma, i a la paret dreta una aixeta de coure. També hi ha </span></span></span></p> <p><span><span><span>El terra està perfectament enrajolat amb cairons de vint centímetres de costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>i encara és visible l’enrajolat del terra amb rajols de terra cuita de 20 cm de costat. De la xemeneia només en queda l’ obertura a l’exterior. També en resta, un pedrís ample, possiblement emprat també com a taula i una pica.</span></span></span></p>	08120-418	Camí de la Castellassa de Can Torres	<p><span><span><span><span><span>Els vestigis més recents del seu aprofitament com abric o refugi, daten de fa un segle, amb la presència del carboner matadeperenc Roc Garcia, que popularment donà nom al refugi com a la Balma d’en Roc. Posteriorment, durant els anys de la Guerra Civil espanyola, s’hi refugià un altre matadeperenc, en Ton Rossinyol, que va originar el nom amb el qual és coneguda encara actualment. D’ençà que va marxar, l’indret ha estat freqüentat per excursionistes, fins que pels volts de l’any 2019, la direcció del Parc Natural prengué la decisió de desmantellar-la i netejar l’indret.</span></span></span></span></span></p>	41.6313600,2.0244100	418739	4609307		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480786.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480789.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480784.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la part del darrera es conserva la font i restes de les canalitzacions emprades per a transportar l’aigua fins a la pica interior de la balma.	119\|98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89091	Cova de la canal Gentil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-gentil	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Gentil està situada al capdamunt de la canal, en el seu vessant hidrogràfic dret, precedida per un bloc falcat al damunt. S’hi accedeix pel Collet de la Castellassa, un cop travessant el Mal Pas de la Castellassa i pel camí dels Maringes fins a voltar per dessota l’Agulla del Bolet. Un cop allí, a mà esquerra hi ha un corriol que hi mena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té una obertura exterior que mesura un metre aproximadament d’alçada. Un cop dins s’obre una petita sala amb concrecions i una rampa lleugerament descendent en direcció N20. A la paret esquerra s’hi observen colades i formacions semblants a les estalactites però amb l’eix principal orientat en una direcció no vertical, originades per corrents d’aire. La paret dreta és absolutament nua. Després d’un recorregut de sis metres i una alçada gairebé de tres metres, la cavitat s’estreny provocat per la colada natural fins als vint centímetres d’amplada. Accedint difícilment per la part superior la cova assoleix els sis metres d’alçada seguint una única galeria de cinquanta centímetres d’amplada per arribar al fons del recorregut amb un total de setze metres.</span></span></span></span></span></p>	08120-419	Vessant hidrogràfic dret de la Canal Gentil	<p><span><span><span><span><span>L’any 2010, Quicu Tapias, després de que la colla de Pedra Seca de Castellar del Vallès netegés el camí de la Canal Gentil, localitzà la cavitat. El mes de juliol de l’any 2019 una secció de l’Espeleopringuer va visitar-la descobrint la totalitat de la galeria, fins llavors desconeguda.</span></span></span></span></span></p>	41.6350700,2.0246700	418765	4609719		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480852.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480854.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86474	Goigs a llaor de Sant Joan Baptista	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-joan-baptista	<p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XVII - XXI		<p><span><span><span>Edició en dos colors, en paper corrent de 2.000 exemplars i 100 exemplars en paper de fil, numerats. Dibuix i orla al boix, obra de Maria Palau. Publicat amb motiu de la Festa Major de Matadepera, l’any 1979. Impresos per la Impremta La Noogràfica de Sabadell (Dipòsit Legal B – 29336 – 1979).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quadre delimitat per una orla ample de motius vegetals alternada amb orenetes volant. Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Joan (en negre i blanc) i ambdós costats l’església vella de Sant Joan i l’església nova. En tots tres dibuixos hi ha la rúbrica de la signatura de l’artista “MP”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior la tornada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La transcripció sencera del goig, diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Goigs a llaor de Sant Joan Baptista, Patró de Matadepera, Arxiprestat de Terrassa, Bisbat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna) Precursor del novell Dia / que excel·liu de bell matí / Sant Joan, estel i guia, / feu planer el nostre camí.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Canta, poble, la lloança / de Joan, el Precursos, /ell ens doni l’esperança, / la fermesa i el guardó / de l’eterna companyia / en la pau del Goig diví.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el sí de vostra mare / refulgiu en santedat : / quan el Crist no us veu encara, / i sou ple de l’alegria / del que és Nat i no té fi.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>La paraula d’Issaias / s’ha fet clara en el desert: / i sou l’Àngel del Messies/</span></span></span></p> <p><span><span><span>(SEGONA COLUMNA) que esbrosseu el camí incert. / Vostre esguard ens irradia / senyalant nostre destí.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sou ministre del Miracle / a les ribes del Jordà, / quan el Verb, en bell oracle/ l’Esperit preconitzà / al vessar vostra mà pia / l’aigua pura que l’ungí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Senyaleu amb mà benigna, / Jesucrist, l’Anyell de Déu. / i ens mostreu, en un bell signe, / el qui treu la culpa greu, / el qui porta la metgia / al nou món que redimí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Salomé en la dansa impura / vostra testa ha conquerit / i en la dansa que perdura / vostra sang ens ha enrogit / </span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna) de l’eterna valentia / amb que un jorn us enfortí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Flor gentil de primavera, que heu florit en el Vallès, / beneïu Matadepera, / protegiu el feligrès/ que, devot, en Vós confia; sigueu nord del pelegrí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la terra catalana / feu-la plena de virtuts / i amb la fe que ens agermana / feu que un dia, benvinguts, / entonem la melodia / incessant i sense fi. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Precursor del novell Dia / que excel·liu de bell matí: Sant Joan, estel i guia, / feu planer el nostre camí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pregueu per nosaltres, Sant Joan Baptista. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Perquè siguem dignes de les promeses de Crist. //</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PREGUEM. Oh, Déu. Vós volguéreu que Sant Joan Baptista fos el precursor del naixement i de la mort del vostre fill. Feu que, així com ell va ser màrtir de la veritat i de la justícia, així nosaltres lluitem amb valentia per la confessió de la vostra doctrina. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill que amb Vós viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.</span></span></span></p>	08120-42	Església de Sant Joan de Matadepera	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p>	41.5990700,2.0279200	418991	4605719	1979	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86474-goigs-a-llaor-de-sant-joan-baptista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86474-esglesia-vella.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86474-esglesia-nova.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2023-01-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Autora del dibuix al boix : Maria Palau	Els goigs es cantaven antigament a l’església de Sant Joan situada al costat de Can Roura, i actualment ho fan també a l’església nova.	98\|119\|94	62	4.4	2484	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89092	Cova de la Figuera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-figuera-0	<p><span><span><span>AA.VV. (1935) . Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1986). Circular interior de la SIS. Juliol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La Vall del riu Ripoll. Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Està situada a mitja alçada del gran cingle rogenc, entre la Castellassa de Can Torres i la Castellassa del Dalmau, a llevant de La Mola. L’accés es fa pel camí dels Maringes fins arribar a la balma (Cova Roja). Després s’ha de pujar per un dels costats de la balma, (aproximadament vint-i-cinc metres), per una canal molt estreta i de fort pendent, al final de la qual hi ha una figuera borda que dona nom a la cova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cavitat està estructurada en una diàclasi est-oest. Presenta una única galeria de tretze metres amb nombroses concrecions i colades.</span></span></span></p>	08120-420	Cova Roja		41.6410600,2.0252100	418818	4610384		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89092-p1480898.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89092-p1480899.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Antoni Ferrando (1997) explica la confusió en la toponímia moderna, ja que aquest cingle presenta varies obertures. En primer lloc, la cova, mentre que a la part inferior, una balma amb dos nivells. L’any 1705 es feia servir indiferentment el nom de Cova Roja o Cova de la Roca Roja. L’any 1974, Gaspar Ribé del Club Muntanyenc de Barcelona parla de la cavitat superior com a Cova Roja, de 6 metres de fondària, però com apunta Jordi Guillemot, probablement es referís a la balma. Finalment el Centre Excursionista de Terrassa per evitar la doble denominació optà per anomenar la cavitat superior com a Cova de les Figueres.En tot cas, geològicament semblaria més apropiat anomenar la cavitat superior com a Cova Roja, mentre que la inferior Balma Roja.Se la coneix indiferentment per Cova de la Figuera (de fet només n'hi ha una) o Cova de les Figueres.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89093	Cova Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-roja	<p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La Vall del riu Ripoll. Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Cova Roja està situada en el gran cingle rogenc que s’alça entre les dues Castellasses, un cop passat el Mal Pas dels Maringes. Al damunt, suspesa, hi ha la Cova de les Figueres, a la qual només s’hi pot accedir per una canal molt estreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cova, en realitat, és una balma que mesura aproximadament uns 20 metres de llargària. Accedint pel vessant nord es pot avançar uns tres metres on un conducte permet voltar cap a l’exterior. En direcció sud, hi ha una segona balma amb una galeria de 5 metres on a través d’un conducte condueix fins a l’exterior.</span></span></span></p>	08120-421	Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>L’any 1986 membres del SIS-CET realitzaren una topografia de la Cova Roja.</span></span></span></span></span></p>	41.6408200,2.0252100	418817	4610357		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89093-p1480893.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89093-topografia-de-la-cova-roja-1986-siscet.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També se la coneix amb el nom de Cova de la Roca Roja. Antoni Ferrando (FERRANDO:1997) afirma que la toponímia ja es troba esmentada en un document de 1705 i que la balma inferior fou emprada per a resguardar ramats no massa grans, mentre que la superior, més ampla i arrecerada servia d’abric.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89094	Font de Neda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-neda	<p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Font de Neda està situada a proximitat de la Castellassa del Dalmau en una raconada ombrívola a tocar d’una torrentera afluent de la Canal de Santa Agnès. Està envoltada principalment per alzinar, galzeran, falzia roja i capil·lera. L’accés es fa pel Camí dels Maringes, però també es pot fer per qualsevol dels altres dos camins situats al vessant oriental de La Mola, baixant per la Carena de les Ànimes : el Camí de la Font Soleia o el Camí de la Senyora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una surgència situada en el marge del torrent, dessota una alzina. L’aigua es recull en una pica rectangular ( 0’80 m per 0’50 m de costat per 0’50 m de fondària) construïda a partir de tres fileres de maó pla. Les parets estan reblertes per un gruix important de briòfits i concrecions. A la part superior hi ha el nom de la Font “FONT de NEDA” escrit amb lletra majúscula, de color negre.</span></span></span></p>	08120-422	Castellassa del Dalmau	<p><span><span><span>L’any 2014, es va signar un conveni dins del projecte de conservació dels espais naturals, entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest, contemplava la restauració de la font i la millora de l’entorn del Montcau. En el cas de la font, s’arranjà el camí d’accés des de la Bassota del Dalmau, es millorà el drenatge de captació i recuperació d’aigua i després d’una neteja i desbrossada s’adequà l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres es dugueren a terme durant el mes de febrer per l’empresa Naturalea Conservació SL en col·laboració amb l’empresa de Treball Especial Heura.</span></span></span></p>	41.6470300,2.0278000	419041	4611044		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89094-p1480932.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89094-p1480928.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89095	Font del Centre Excursionista del Vallès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-centre-excursionista-del-valles	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Font del Centre Excursionista del Vallès, coneguda pels espeleòlegs com a forat del Bolet és una petita cavitat, geològicament coneguda com un recollidor que es localitza en el cingle que hi ha situat al davant del monòlit de la Castellassa de Can Torres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partint de la base de la Castellassa de Can Torres, l’accés es fa pel camí dels Maringes, a partir d’una fita de pedres situada al costat del corriol i també per una pedra pintada amb la imatge d’un rèptil. Un cop travessada la Canal Gran, per un tram de corriol farcit d’arínjol, a mà esquerra arran de camí hi ha un cirerer d’arboç desplomat. Passar per damunt, en direcció a la paret tot enfilant-se una desena de metres amb cura de no relliscar. Es tracta d’una surgència de caràcter intermitent que consta d’una petita cavitat amb una bona colada a la boca i concrecions calcàries al seu interior, amb un parell de piquetes naturals, una més gran que l’altra al seu interior, que s’omplen d’aigua en èpoques de pluges. </span></span></span></p>	08120-423	El Bolet		41.6358700,2.0264500	418914	4609806		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89095-p1480841.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89095-p1480838.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’indret està molt amagat i cal obrir-se pas entre l’arínjol.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89096	Foradades de la Soleia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradades-de-la-soleia	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Les Foradades de la Soleia, anomenades també els Forats de les Àligues són dues cavitats de les moltes que es poden localitzar penjades al bell mig dels roquissars de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. L’accés només es pot fer amb cordes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estan situades en els cingles del camí de la Font Soleia, a la Paret Gran, entre la Font de l’Àliga o de les Àligues i la Font del Raig. S’identifiquen fàcilment perquè a la boca d’una de les dues cavitats hi ha una alzina morta. La galeria té uns 4’5 m de fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un dels blocs de referència sobre Sant Llorenç del Munt, (https://trailsantllorenc.blogspot.com/search?q=Soleia#.YI-_arXHyUl) s’esmenta que segons testimonis en aquesta cavitat, fa anys, hi hauria fet el niu una parella d’àligues, tot i que posteriorment hi ha accedit biòlegs del Parc Natural sense que hagin pogut comprovar la veracitat de les informacions.</span></span></span></span></span></p>	08120-424	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>Pels volts de l’any 1987 Xavier Badiella i Miquel Àngel Martínez (SIS-CET), batejaren l’indret com a Foradades de la Soleia i accediren al seu interior, realitzant una topografia (25 d’agost de 1987).</span></span></span></span></span></p>	41.6377700,2.0225000	418588	4610021		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89096-p1480672.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89096-topografia-de-les-foradades-de-la-soleia.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els abrics, avencs, coves, balmes i formacions geològiques es troben dins l’àrea de protecció del Parc Natural i inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des de 1999. “L’IEIGC és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català que cal preservar com a patrimoni geològic”. Sant Llorenç del Munt està situat a la Conca de l’Ebre, amb el número 223 “Sant Llorenç i l’Obac”		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89150	Font de la Cabana del Ton	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cabana-del-ton			Només raja en èpoques de pluja.	<p><span><span><span><span><span>Font o surgència intermitent situada per sobre de la Cabana del Ton, en una raconada ombrívola de la cinglera, on la roca està tapissada d’orella d’ós florida, falgueres i altres briòfits. Un cop situats a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol molt amagat, gairebé imperceptible que baixa arranat a la roca, amb un fort pendent, que no cal perdre de vista fins que arriba a la balma coneguda com a Cabana del Ton. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan finalment acaba el corriol de baixada, a mà esquerra, per sobre mateix de la balma hi ha les restes d’un petit muret de pedra seca amb un graó gairebé desaparegut, que permet accedir-hi. Entrant per aquí, a mà esquerra ja s’observa el pany de paret de la cinglera. És en aquest costat de la roca calcària que hi ha un degotall amb un petit orifici que quan plou molt, raja i omple un bassal situat al davant mateix, actualment brut de fullaraca. Si mirem al damunt mateix, a uns dos metres i mig d’alçada s’observa un retall fet a la roca amb una pica rectangular artificial feta amb maó i resseguint la paret quan el terreny baixa pronunciadament cap a la balma, encara es pot observar un canaló d’uns tres metres de llargària, fet amb morter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció de la surgència, totes aquestes construccions, avui fetes malbé i sense connexió aparent, formaven part d’un sistema de captació d’aigües amb conduccions fins i tot metàl·liques que permetien abastir la balma aprofitant el desnivell del terreny.</span></span></span></span></span></p>	08120-425	Camí de la Castellassa de Can Torres	<p><span><span><span><span><span>La font està relacionada amb la Cabana del Ton, una balma murada molt amagada, amb la boca orientada a llevant de la qual encara es conserva la pica d’aigua, la llar de foc i el pedrís interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els vestigis més recents del seu aprofitament com abric o refugi, daten de fa un segle, amb la presència del carboner matadeperenc Roc Garcia, que popularment donà nom al refugi com a la Balma d’en Roc. Posteriorment, durant els anys de la Guerra Civil espanyola, s’hi refugià un altre matadeperenc, en Ton Rossinyol, que va originar el nom amb el qual és coneguda encara actualment. Pels volts de l’any 2019, la direcció del Parc Natural prengué la decisió de desmantellar i netejar aquest indret.</span></span></span></span></span></p>	41.6313600,2.0244100	418739	4609307		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89150-p1480792.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89150-p1480790.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89151	Zona de nidificació de l'oreneta Ptynoprogne rupestris o Roquerol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-ptynoprogne-rupestris-o-roquerol	<p><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span><br /> <span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l’espècie Ptynogrogne rupestres, situada en els cingles d</span></span>el Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres, però observable en altres cingleres del massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roquerol conegut també com a roquisser, cabot de roca o roquer, és una oreneta de la família dels hirundínids (Hirundinidae). Viu en coves, cavitats i alguna escletxa profunda dels cingles del parc. El seu cos d’uns quinze centímetres és gros i compacte, força més arrodonit que les altres orenetes més conegudes. El coll és ample i les ales també amples i punxegudes. El seu vol és àgil, i se’l reconeix fàcilment perquè plana amb les ales perfectament planes i esteses, que li permeten giravoltar, virar i avançar a gran velocitat. Vola a grans alçades i en paral·lel a les cingleres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El plomatge del coll es fosc, lleugerament llistat i el del cos marronós amb la zona inferior més clara. L’enforquillament de les plomes de la cua és molt discret, amb unes taquetes blanques. </span></span></span></p>	08120-426	Cingles entre el Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres	<p><span><span><span><span><span>L'especie fou identificada pel metge i naturalista tirolès, Giovanni Antonio Scopoli, l’any 1769.</span></span></span></span></span></p>	41.6343300,2.0251500	418804	4609637		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89151-p1480804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89151-p1480808.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació extreta del web del Parc Natural. Des de l’1 de gener fins al 31 de juliol és vigent la prohibició de l’escalada en determinades zones del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La mesura té l’objectiu principal de garantir la nidificació d’espècies d’ocells protegits perquè les espècies rupícoles solen trobar en aquests indrets la tranquil·litat necessària per a pondre els ous i garantir la supervivència dels pollets. La regulació de l’escalada està dividida en tres zones. En la zona A es pot escalar tot l’any així com obrir noves vies, mentre que en la Zona B del parc l’escalada està restringida temporalment. Finalment, la Zona C no està permesa l’escalada.A Zones on es pot escalar durant tot l’any: Zona A1 De la cinglera de l’Agulla de Can Robert a la Castellassa de Can Torres (Agonies, Cap de Faraó. Roca de les Onze Hores, Cap de Mort i els Plecs del Llibre.Zona A2 De la cinglera de la canal del Mal Pas de Can Pobla al Mur de la Sibèria (Foradada de Can Pobla, cinglera del Bolet de Can Pobla, el Diafragma, Pi del Vent, font Soleia, Cova de les Ànimes i Revolt del Drac.Zona A3 De Sescorts a la font del Saüc (Sescorts, cinglera de la canal del Mico, cingle dels Cavalls, Roc Colom i Hort dels Monjos).Zona A4 La Cova del Drat, els Òbits, zona de la Pola-Tres Creus-Agulles de Tanca, la Placa Sibarit, el Morral del Llop i la zona de les Pedritxes-Foradades.El parc aconsella, a causa de la fragilitat del sistema natural no escalar en aquesta època entre la canal del mal Pas i la canal de Can Pobla; en les cingleres entre la canal de l’Esquirol i la roca de les Onze Hores i en les cingleres i els monòlits des dels Plecs del Llibre fins a la canal Gentil, i el Mur de la Sibèria.ZONA BZones on no es pot escalar durant l’època de cria (1 de gener fins al 31 de julol):Zona B1 Les Fogueroses (el Paller, el Gegant i l’Agulla Petita)Zona B2 Roca Mur (parets inferiors)Zona B3 El Cavall Bernat de la Vall, els Emprius i la Faconera o SabatgeraZona B4 Roca Petanta C Zones on no es pot escalar en cap època de l’any:Zona C1 Sector occidental de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) incloent-hi tota la serra de l’obac (excepte el Morral del Lloc, la Placa Sibarit, la Pola-Coll de Tres Creus, les Foradades i les Pedritxes).Zona C2 Totes les cingleres del Nord de la serra de Sant Llorenç del Munt a partir de la cova del Drac fins a la Vall (excepte els Òbits i, temporalment les Fogueroses, la Roca Mur, els Emprius i el Cavall Bernat de la Vall).Zona C3 Vessant Est del camí de la Senyora, incloent la Cova Roja i la Castellassa del Dalmau.En conseqüència no és permesa l’escalada a: Can Pèlecs, Cova Roja, el Mugró, turó dels Cabrils, turó del Boc, turó de les Nou Cabres, la Morella, paret de les Fogueroses, (excepte les mencionades en l’apartat B), canal del Llor, agulles del serrat de la Coca, el Montcau, Mata-Rodona, agulles de Mata-rodona, Castell de Bocs, el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge, Castellsapera, Roques de la Coca, els Cortins, Castell de la Serra de l’Espluga, turó del Mal Paqs de Puidoure, les Formigues, la Castellassa del Dalmau i la Pallera, Roca del Corb, Morrals de la Mata, Morral de la Bassa i Morral d’en Bens.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89152	Balma de la Castellassa de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-castellassa-de-can-torres	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Balma de la Castellassa de Can Torres, està situada en el vessant de llevant d’aquest imponent monòlit que s’alça a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa pel camí dels Maringes, un cop travessat el Mal Pas de la Castellassa. Té uns quinze metres de llargària per una fondària màxima de tres metres. No té estructures muraries i no permet posar-se dempeus al seu interior, però sí que és emprat com a refugi per a muntanyencs. El sostre presenta ennegriment provocat per alguna petita foguera de camp.</span></span></span></p>	08120-427	La Castellassa de Can Torres		41.6360600,2.0276800	419017	4609826		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89152-p1480825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89152-p1480818.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89153	Fons documental de l'Arxiu de l’Abadia de Montserrat referent al monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-labadia-de-montserrat-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	X- XVII		<p><span><span><span><span><span>En el Fons de la Congregació Claustral de l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, es conserven 107 pergamins referents al monestir de Sant Llorenç del Munt d’entre els segles X al XV (974-1491). També es conserven tres butlles (sèrie Pergamins Papals) que fan referència al conflicte entre Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt i que foren donats a conèixer pel pare Marc Taxonera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més de tota aquesta documentació, destaquen aquells documents pervinguts a través de l’extracte de l’Speculo del monestir de Sant Llorens del Munt, un repertori del segle XVII que realitzaren dos monjos arxivers, fra Anton de Cartellà i el paborde Caldés després de la mort del darrer abat comendatari del monestir de Sant Llorenç del Munt, Francesc Olivó. Aquest document, passà per diferents vicissituds abans de ser localitzat l’any 1917 en una botiga de llibres vells a Barcelona. El mateix any fou adquirit per l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat. L’any 2013 se’n feu una transcripció que es conserva a la Biblioteca del Monestir. En aquest manuscrit de 580 pàgines hi ha un bon nombre de documents sobre Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt. El més antic és una venda feta per Arnaciscle, anomenat Horuci, i la seva muller Floresinda, al dit monestir de St. Llorenç, d’una vinya seva el mes de febrer de l’any 972. El més modern és un Acte datat del 4 de juliol de 1606 on dn. Fracesc Olivó d’Alvèrnia, Inquisidor de Catalunya, Ardiaca del Mar, Canonge de la Seu de Barcelona i abat o comendatari perpetu de l’abadia de St. Llorenç del Munt, en dita església de St. Llorenç del Munt, després de la missa, beneí la campana, de pes catorze quintars, fet a despeses de dit Sr. Comendatari. L’anomena El Seny Pe Ramon, i en ella hi posà relíquies del fust de la Stma. Creu, i dels ossos de St. Ramon de Penyafort. Clos per Joan Duc, prevere, rector de Sta. Maria d’Ullastrell, per autoritat de dit senyor abat, notari públic. Any 1606. Donacions i privilegis, nº 27.</span></span></span></span></span></p>	08120-428	Abadia de Montserrat - 08199 - Monistrol de Montserrat.	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu de Montserrat desaparegué l’any 1811 degut a la crema i destrucció del monestir per part de l’exèrcit napoleònic, i per tant, es desconeix exactament quins documents s’hi preservaven amb exactitud, encara que se sap que el fons documental comptava amb documentació del segle X o voltants i que no només es limitava a l’àmbit estrictament montserratí sinó també preservava documentació als orígens i patrimoni d’institucions eclesiàstiques, viles i llogarrets. Després de la seva destrucció, en quedaren molt pocs, desapareguts a posteriori, probablement amb la desamortització del 1835. Amb l’inici de la restauració del monestir l’any 1844 començà la formació d’un nou arxiu, sense cap pergamí, juntament amb llibres i documents solts provinents de la sagristia. En el transcurs del segle XIX començaren a entrar diversos fons de pergamins, procedents d’antigues propietats i rodalies de Montserrat essent els més nombrosos els de Sant Benet de Bages. A inicis del segle XX l’arxiu continuà rebent donacions tot i que es feren diverses adquisicions.</span></span></span></span></span></p>	41.6412400,2.0180000	418217	4610410		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El contingut de l’Speculo sobre les possessions de Matadepera està publicat per l’Antoni Ferrando i Roig (FERRANDO:1987).	94	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89158	Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya referent al municipi de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referent-al-municipi-de-matadepera		XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya custodia documentació referent al municipi de Matadepera i Sant Llorenç del Munt catalogada en diferents fons documentals i fotogràfics:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Agència Catalana de l’Aigua (ANC1-547) relacionats amb les reparacions, defenses i millores de varis trams de la riera de les Arenes. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Albert Aymà Aubeyzon (ANC1-709); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Brangulí fotògrafs amb dues imatges del paisatge de Sant Llorenç del Munt (ANC1-42); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Col·lecció fotogràfica d’Agustí Duran i Sanpere (ANC1-132); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Foto-Pic de l’Arxiu Pere Català, (ANC1-1236) amb varies fotografies d’indrets de Sant Llorenç del Munt com el Turó de les Nou Cabres, o la cova del Drac, el Cavall Bernat, el monestir, etc.); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Josep Marimon Vidal (ANC1-802) amb varies fotografies realitzades a Sant Llorenç del Munt; </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Josep Puig i Cadafalch (ANC1-737, amb fotografies del monestir de Sant Llorenç del Munt; </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana ( ANC11145) una informació per municipis de les masies de la comarca del Vallès Oriental. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Col·lecció Francesc Cabana, d’història de l’empresa catalana (Fons ANC1-1115), Empreses de construcció i immobiliàries (Immobiliària de Sant Llorenç del Munt SA). </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Documentació referent a la Segona República (ANC1-1). </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>ANC1-1200 existeix documentació aportada per la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona (UEC) de l’any 1983 i 1990 concretament. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Comercial i d’Empreses (ANC—564) de TAF Helicòpters, SA, amb varies fotografies del massís de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></li> </ul>	08120-429	Carrer de Jaume I, 33 -08195, Sant Cugat del Vallès.	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya està ubicat a Sant Cugat del Vallès. És l’arxiu general de l’Administració Catalana i l’arxiu històric nacional. S’encarrega d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental del territori català. Fou creat per Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre de l’any 1980, i adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural, dins de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu antecessor més remot es remunta a l’any 1412, amb el acord per part de les Corts de Barcelona de la creació d’un arxiu propi. L’any 1931 es proposà la creació d’un Arxiu General de Catalunya, que no veurà la llum fins entrat l’any 1936, tot i que l’any 1934 l’Estat havia reconegut a favor de la Generalitat la titularitat de l’Arxiu de la Diputació General.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1936 Josep Tarradellas, li assigna com a seu el Palau Episcopal. L’any 1938 es trasllada a Pedralbes però en plena Guerra Civil, la documentació es dispersa per tot el territori català i un cop Franco al poder, se suprimirà l’arxiu fins finalitzada la dictadura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol crea l’Arxiu Nacional de Catalunya (28 de novembre de 1980). Finalment, l’any 1995 es trasllada a Sant Cugat del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ANC s’estructura en diverses àrees i sub-àrees: L’Àrea dels Fons de l’Administració; l’Àrea dels Fons Històrics; l’Àrea dels fons d’Imatges, gràfics i audiovisuals; l’Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies; el Laboratori de Restauració i la Biblioteca.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86475	Hotel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular format per un cos principal i un cos annex de diferent volumetria. Fa cantonada amb la plaça d’Alfons Sala, també coneguda com la plaça del Baldiró, i el carrer de Sant Isidre. Consta de planta baixa i tres pisos en el cos principal i planta baixa i dos pisos en el cos annex. La coberta és de pavelló, és a dir, a quatre aigües acabada en ràfec, en el cos principal, i de terrat pla en el cos annex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada cos té un tractament específic de les façanes. El cos principal té com a eix l’aresta de la cantonada, però la façana dl carrer de Sant Isidre disposa d’un eix menys de verticalitat que el que dóna a la plaça. El balcó cantoner a l’alçada del primer pis i la gran finestra balcó, també cantonera a l’alçada de tercer, serveix per unir les dues façanes. Destaquen la varietat de formes i de tractament de les obertures, la utilització d’elements de ceràmica en cornises, aplacats i voladissos que decoren la façana, així com el ferro forjat de baranes, mènsules i fanals.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana del cos annex, amb accés pel carrer de Sant Isidre, es disposa simètricament a partir d’una composició piramidal de les obertures que es trenca en la segona planta, fruit d’una remunta posterior que no va tenir en compte el programa ornamental del projecte original a causa de les noves necessitats requerides pels nous usos de l’immoble. Destaca l’estil historicista del portal d’entrada a manera de casal de punt rodó amb escut a la dovella central. A la planta pis hi trobem una obertura quàdruple i una de més petita al damunt amb tres arcs, el central més gran que els laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa del cos cantoner, es va reformar l'any 2004 i adequar com equipament cultural. Les plantes superiors allotgen una residència de gent gran. L’altre cos conté un comerç i serveis.</span></span></span></p>	08120-43	Carrer de Sant Isidre, 35-38.	<p><span><span><span>En aquest solar abans de construir-s’hi l’hotel hi havia la sala de ball de Cal Trapet i el cafè República.</span></span></span></p> <p> </p>	41.5989700,2.0271300	418925	4605709	1941	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86475-p1430197.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86475-p1430635.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86475-p1430636.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ignasi Escudé Gibert i Pedro Pigrau	En l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat consta amb el nom de 'Residència Els Roures'.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89159	Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Santa Església Basílica de Barcelona referent al Monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-santa-esglesia-basilica-de-barcelona-referent-al	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	X-XV		<p><span><span><span><span><span>El fons documental referent al monestir de Sant Llorenç del Munt que es troba a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona consisteix en un document (referència 245), còpia del Libri Antiquitatum. El contingut tracta de tres promeses de fidelitat dels abats muntanyencs cap als bisbes de Barcelona. També hi dos pergamins (documents 308 i 309) que contenen les assignacions de menjar i vestit per a un diaca i un prevere fetes pel monestir. </span></span></span></span></span></p>	08120-430	Plaça de la Seu, s/n. 08002, Barcelona.	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89160	Fons documental de la Britisch Library referent al Monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-britisch-library-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES i PUIG DE LA BELLACASA, Fèlix; LLUCH, Miquel M. (2000). Pergamins conservats a la Britisch Library d’interès per a la història Local. GAUSAC. Publicació del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, 17. pp. 65-70. Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROBLES MONTESINOS, Javier (2014). La dispersió del fons documental del monestir de Sant Llorenç del Munt: un intent d’assaig interpretatiu, VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, pp. 104-108. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XI-XIII		<p><span><span><span><span><span>El fons documental referent al monestir de Sant Llorenç del Munt consultable a la secció Additionals Charters de la Britisch Library, consta de dos pergamins referenciats amb els números 62666 i 62673 que daten dels anys 1141 i 1184 i d’altres amb els números de referència 62610, 62627, 62628, 62640, 62643, 62678 on s’esmenten els límits de propietats amb terres del monestir de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62610: Ovasius, sacerdot, deixa escrit que el monestir de Sant Llorenç del Munt rep del matrimoni format per Radulf i la seva esposa Paloma, l’any 979, la donació pel bé de la seva ànima, d’un tros de terra al costat del riu Ripoll, prop de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62627: Joan i Trasmira, l’any 1015 donen al monestir de Sant Llorenç un alou situat al terme de Terrassa, que limita a l’est amb les terres propietat d’Adelaisa, fèmina, i al nord amb terres de Blancúcia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62628: 1019. Eima ver a Argemir una propietat que té a la Vall de Mur, al terme de Sant Llorenç Savall, que limita amb terres del monestir de Sant Llorenç del Munt i la ven per l’import de tres sous i cinc diners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62640: Otger, abat de Sant Llorenç del Munt, l’any 1039 compra als esposos Guadamir i Ermengarda un alou al costat del riu Molnell, en el terme de Terrassa, per un import d’un mancús i mig d’or.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62643: Otger (Odgeragius), rep l’any 1044 la donació d’un tal Gerbert al monestir de Sant Llorenç del Munt, d’una vinya situada alterme de Terrassa a l’indret anomenat Marcianos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62666: Bernat, abat de Sant Llorenç del Munt, arrenda l’any 1141 als esposos Bernat i Guillema, un mas i una ferreria (fabrega) propera, pel qual pagaran un cens d’un parell de gallines anuals. Al costat de la signatura de Bernat, hi ha la de sis monjos més (Pons, Esteve, Pons, Raimon, Carbonell i Arnal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62673: El monestir de Sant Llorenç del Munt rep de Gerald de Secanella, en remissió de les seves faltes, una deixa testamentària que li fa l’any 1184, la qual consisteix en vuit migenis de forment. En fan lliurament el seu nebot Bernat i la muller d’aquest, Berengària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62678: Reconeixement de deute de l’any 1217 de Pere de Prat a favor de l’abat Ramon de Sant Llorenç per la quantitat de quinze sous en moneda barcelonesa.</span></span></span></span></span></p>	08120-431	96, Euston Rd, London NW1 2DB, Regne Unit	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p>	41.6412000,2.0179500	418213	4610406		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89161	Fons d’imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de-barcelona		XX		<p><span><span><span><span><span>El fons de l’Arxiu Documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera conserva un total de 125 imatges repartides en dues capses relacionades amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, d’abans, durant i després de la restauració. </span></span></span></span></span></p>	08120-432	Carrer del Comte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge, pl. Baixa. 08037 Barcelona.	<p><span><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local fou creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la “Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments” duta a terme per l’Institut d’Estudis Catalans. Es convertia així en el primer organisme públic de la Península Ibèrica dedicada a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera seu, fins l’any 1929 fou el Palau de la Generalitat. Fins als anys seixanta, la Casa dels Canonges i des de 1989 ho ha a la planta baixa de l’edifici principal de l’antiga fàbrica Batlló, l’Edifici del Rellotge, projectat per Rafael Guastavino el 1868.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SAPAL) està format per documentació generada en diferents suports i tipologies relacionades amb la tasca restauradora del servei des de l’any 1915. Amb el temps també s’hi ha afegit altres documents a través d’adquisicions i donatius. El fons comprèn arxius de fotografies, plànols, dibuixos i projectes de: Jeroni Martorell Terrats; Camil Pallàs Arisa; Joan Carrera Dellunder; Emili LLatas Agustí; Joan Morales; Josep Puig i Cadafalch; Antonio Perpinà Cebrià; Ceferí Rocafort Sansó; Jaume Ribera Llopis; Jane Dieulafoy; Joan Vidal i Ventosa; Josep Esquirol Pérez; Narcís Cuyàs Parera; Pere Català Pic; Pere Pujol i Casademunt; Valentí Fargnoli Annetta; Walter Muir Whitehill; a més de la col·lecció Arxiu d’Arqueologia Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, el Rpertorio Iconogràfico del Arte Español i la pròpia col·lecció SPAL a més de la biblioteca formada per nombrosos llibres, revistes i audiovisuals.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89161-img413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89161-img412.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89162	Fons documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó referent al monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XI-XVII		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó preserva un seguit de pergamins i butlles papals amb un abast cronològic de varis segles relacionats amb el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La major part dels documents, 196 pergamins datats entre els anys 1101 i 1230), entraren a formar part de l’Arxiu de la Corona d’Aragó l’any 1845 dins del bloc de documents que en aquella època es trobaven custodiats al monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona). Es tracta de pergamins numerats amb un bis, per tal de preservar l’ordre cronològic del conjunt. A aquest grup s’hi ha d’afegir 29 pergamins més conservats en una carpeta en el mateix arxiu, fora de consulta i de l’abast dels investigadors que Puig i Ustrell estudià i publicà en el diplomatari de 2013 (números 777-805). Destaquen sis butlles papals i quatre documents més relacionats entre ells sobre el conflicte entre Sant Llorenç del Munt i Sant Cugat del Vallès per l’elecció de l’abat muntanyenc durant els anys seixanta i setanta del segle XII. Entre els pergamins originals destaquen tres del segle X i onze del segle XI. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Corona d’Aragó destaquen també quinze pergamins datats entre el 1101 i el 1230 i vint-i-quatre entre els segles X i XI, localitzats en la documentació pertanyent als monestirs benedictins desamortitzats al segle XIX inventariats per Rafael Raga Miñana el 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix continua essent un misteri quin fet va originar la disgregació d’aquest fons (que l’any 1871 encara era a l’ACA) al darrer quart del segle XIX. Durant la seva recerca, Puig i Ustrell va determinà l’existència al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt de cinc documents més que actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya, amb números de registre 3204; 3251; 3252; 3253 i 3256. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En altres fons conservats a la Corona d’Aragó (diferents dels fons monàstics), ha sorgit documentació com són les de la cancelleria reial amb una sèrie de butlles amb una lletra d’Alexandre III al bisbe de Barcelona de l’any 1169 on ordena a aquest darrer fixar un lapse de temps per provar les acusacions a les quals Llorenç, l’abat de facto muntanyenc havia estàs sotmès (doc. 125). En la secció de Diversos, hi ha dos fons amb 7 pergamins més (fons de Can Falguera amb 6 pergamins localitzats en el lligall 77 i Fons del Marquès de Sentmenat amb un pergamí de 1163.</span></span></span></span></span></p>	08120-433	Carrer d’Almogàvers, 77. 08018 Barcelona	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p>	41.6410300,2.0178300	418203	4610387		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	BCIN	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	56	3.2	1760	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89165	Fons documental de l’Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, referent a Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-terrassa-arxiu-comarcal-del-valles-referent-a		XVII-XX		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Històric de Terrassa aplega documentació procedent dels següents fons:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Administració Local de la Universitat Forana que consisteix en una causa judicial de 1686 (AHT- D1.002.00227).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa, documents relacionats amb el manteniment de camins i carreteres entre els anys 1866 i 1907 (<span>AHT-D2.002.00052; </span>AHT-D2.002.00149; AHT-D2.002.00150).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Ajuntament de Terrassa, es conserven varis expedients i informes sobre el reconeixement dels límits de terme i senyalització de fites dels anys 1897 i 1918 (AHT-D08.002.00205A), dels anys 1883 al 1898 (AHT-D08.002.00206A) i d’altres datats de 1975, 1951 i 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Jutjat de Primera Instància de Terrassa es conserven varis processos judicials ordinaris relacionats amb Matadepera entre els anys 1836 i 1869: <span>1838/11/10 Pau Cardellach, CONTRA l'Ajuntament de Matadepera; 1838/12/20 Expedient a instància de Joan Solà, hisendat de Matadepera, per tal de ser exonerat del càrrec de tutor dels fills i béns de Joan Gorina; 1841/05/04 Joan Barata pagès hisendat, de Matadepera, CONTRA Francesc Palmers i Altalló, teixidor de lli, de Sabadell; 1845/07/24 Pau Renom, mestre, de Matadepera, CONTRA Isidre Renom, pagès, de Ripollet; 1846/09/24 Antònia Torrella, víuda, de Matadepera, CONTRA Joan Cortés, pagès, de Matadepera; 1847/10/05 Expedient executiu instat per Josepa i Josep Viñals, mare i fill, de Terrassa, CONTRA Francesc Casanovas, pagès, de Matadepera; 1848/12/16 Expedient executiu promogut per Salvador Sala, de Matadepera, CONTRA Josep i Jaume Amat, pare i fill, pagesos de Terrassa, sobre pagament; 1850/02/06 Sobre execució i compliment d'una Reial Sentència en el plet entre Domènec Pi de la Serra, pagès hisendat de Terrassa, CONTRA Teresa i Josep Casanovas, [de Matadepera]; 1850/02/23 Mare i fill Torrella, de Matadepera, i Francesc d'Assís Barata i Guitart, hisendat, de Matadepera, sol.liciten nomenament de pèrits; 1852/04/27 Joan Barata i Guitart, pagès hisendat, veí de Terrassa, CONTRA Joan Torrella, pagès, de Matadepera; 1865/03/18 Salvi Oriol, agent de negocis, veí de Terrassa, CONTRA Llorenç Gorina i Brosa, de Matadepera; 1866/10/18 Domènec Pi de la Serra i Margenat, hisendat, veí de Terrassa, CONTRA Josep Vilet i Amorós i Marià Satlari i Sala, pagesos i propietaris, veïns de Matadepera; 1868/03/21 Víctor Carentela, serrador, veí de Monistrol de Calders, CONTRA Josep Grané, fuster, veí de Matadepera; 1869/02/26 Expedient de jurisdicció voluntària a instància de Maria Dolors Marcet i Xicart, veïna de Matadepera, a fi de que es declari amb aptitud legal per administrar els seus béns.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Terrassa es conserven una vintena d’expedients de responsabilitats polítiques amb encausat resident a Matadepera entre els anys 1939 i 1945.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span>Fons Patrimonials</span></strong><span>: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>6A) </span><strong>Fons del mas de La Barata (1352 – 1785)</strong>, 16 pergamins. El mas de La Barata es troba a Matadepera. Del 24 de febrer de 1331 consta l’establiment que féu Guillem, abat de Sant Llorenç del Munt, a Ramon Barata, ciutadà de Manresa, d’una peça de terra “per cultivar y edificar casa” situada a Matadepera al lloch anomenat Llinars. Molt probablement aquest és l’origen de la masia pròpiament dita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la família Barata, des d’aleshores, està totalment relacionada amb aquesta casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formen aquest fons el <em>Llibre de la successió e decendensia de la casa de la Barata de la parròquia de Sant Joan de Matadepera</em>, del bisbat de Barcelona, amb extractes d’escriptures notarials del patrimoni de la família Barata, de Matadepera, datades entre 1330 (tot i que es tracta en realitat de 1331 si datem correctament per l’encarnació florentina) i 1695; i la còpia simple d’un testament de Maria Matas, en paper segellat del 1785, no closa pel notari (9 de desembre de 1768). Un conjunt de 16 pergamins que havien estat barrejats amb la resta de pergamins del fons, però que van poder ser identificats en una recerca realitzada l’any 1988, completen el fons. Els pergamins es daten entre els anys 1352 i 1594.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6B)<strong> Fons de Can Vinyers, (1754-1918). </strong>Can Vinyers és una de les masies que encara existeixen a la localitat de Matadepera i una de les més antigues. De fet els seus orígens es remunten al segle XV. Durant gran part de la història els propietaris van ser la família Pi de la Serra, de Rubí. Fruit d'aquesta pertinença per part de la família rubinenca, en el fons Can Vinyers ens ha quedat una sèrie de documents de gestió de les propietats de la masia. El primer document del fons és de 1754 i és un contracte de rabassa morta atorgat per Francesc Pi de la Serra. Aquesta tipologia documental de contractes de rabassa morta, emfiteusi, etc. són molt comuns en el fons i corresponen a una cronologia que va des del segle XVIII, fins a inicis del segle XX, sent l'últim document un de 1918. </span></span></span><span><span>El fons de Can Vinyers se centra majoritàriament en documentació de gestió de les propietats vinculades a la masia de Matadepera. </span></span></p> <p><span><span><span>6C) <strong>Fons Torras Batlles / Palet i Torras, (1699-1886).</strong> Forma part del fons Can Falguera (12/06). Consta de 8 documents la majoria dels quals fan referència al municipi de Matadepera. Especialment destacable el 'Llibre de notes dels hereus de Can Torres (1699-1824)</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons d’Institucions</strong>. Cambra Agrària Local de Matadepera, (1890-1996). La documentació d’aquest fons permet resseguir les diferents etapes de la <em>Hermandad</em> i posterior Cambra Agrària de Matadepera. En aquest fons hi podem trobar els llibres de registre d’entrada i sortida de documents des de 1985 a 1994, documentació comptable de 1987 a 1996 i el llibre de les actes de 1985. Hi ha un complet registre de maquinària agrícola de 1982 a 1993, entre d’altra documentació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Notarials</strong>. Es troben referències a llocs i masos de Matadepera als diversos capbreus que es conserven a l’Arxiu dins el fons del districte notarial de Terrassa així com als protocols notarials. A més, hi ha 34 Capítols Matrimonials datats entre els anys 1500 i 1532.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Registrals</strong>: Al fons de l’Ofici i Comptadoria d’Hipoteques de Terrassa hi ha nombroses referències a finques del terme municipal de Matadepera amb registres i còpies d’escriptures originals. 1769-1862.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Documents solts</strong>: Consistents en la Batllia i Consell de la Universitat de Sant Joan de Matadepera. 1587-1650. (2/2); la Llibreta de notes de Can Solà [de la Font o del Racó] de Matadepera. 1602-1640. (2/4); la Llibreta de notes de Magí Solà, de Matadepera. 1609-1620. (2/5); i finalment les Batllies foranes (Castellar, Matadepera, Olesa, Ullastrell i Sant Feliu Sasserra). 1609-1819. (3/1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem, <strong>101 processos de Batllia</strong> documentats que abasten un període de temps des d’inicis del segle XVII al XIX. Entre ells destaca el de l’11/12/1602 que parla d’Antoni Roura, pagès de Sant Joan de Matadepera, i un tal Plantada, pagès de Sant Genís de l’Ametlla que declaren la seva actitud com a tutors i curadors dels fills de Joan Monllor àlies Robert, de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El del 05/11/1785 sobre Tomàs Martí, rajoler de Sant Joan de Matadepera, contra Joan Cadafalch pagès de la parròquia de Sant Pere per una baralla en la venda d’unes rajoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El del 04/09/1786 sobre les declaracions dels treballadors i altre sper un robatori a la casa vella dels Torrella en terme de Matadepera per un robatori de blat dels delmes fet per Josep Ferrés a la masia de Can Torrella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 27/11/1649 Inquisitio, de la cúria de Matadepera, contra uns deconeguts per haver mort a punyalades i atracat a Jacint Fexes, pagès de Coaner, robant-li una mula, una xispa i altres béns. O finalment el 25/01/1654, Inquisitio, de la cúria de Matadepera, contra uns desconeguts, per haver entrat a robar a casa de Francesc Pobla, pagès de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p>	08120-434	Raval de Montserrat, 14 – 08221 Terrassa	<p><span><span><span><span><span>L'any 1982 l'Arxiu Històric de Terrassa passa a nomenar-se Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Aquest arxiu té un total de 177 fons documentals i 6 de col·leccions amb un abast cronològic que s'inicia amb un fragment de Codex de mitjan segle IX i arriba fins el present.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89182	Balmeta del Roger	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmeta-del-roger				<p><span><span><span><span><span>La Balmeta del Roger està situada a al vessant hidrogràfic dret de Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta. Tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Prenent de referència la Balma del Cubell, baixar pel costat a mà esquerra dels blocs drets fins a trobar la Balma de la Visera. Al dessota mateix, a tocar del torrent, hi ha la balmeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una abric format per la caiguda de varis blocs provinents de la cinglera, que en quedar frenats, el més gran quedà recolzat en un altre de més petit, deixant un espai interior buit. El fons està tancat amb pedra de diferents mides. A mà dreta hi ha dues pedres més grosses ben falcades que (a excepció dels còdols més petits) segons ens indica el nostre acompanyant, Quim Solbas, quan el van descobrir les varen localitzar in situ. </span></span></span></span></span></p>	08120-435	Canal de la Cova Roja		41.6409900,2.0278400	419037	4610373		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490073.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490072.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89183	Caixa dels Trons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-dels-trons				<p><span><span><span><span><span>La Caixa dels Trons està situada en el vessant hidrogràfic dret de Canal de la Coma Roja. El seu accés es pot fer de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja, entrar per la canal, a mà esquerra. De fet, es tracta d’una cavitat de gairebé sis metres de fondària formada un caos de blocs. És a dir, degut al retrocés progressiu de la cinglera, els blocs s’han anat desprenent de les parets acumulant-se uns damunt dels altres, formant cavitats de mides diverses que l’home i els animals han sabut aprofitar com abric o cau.</span></span></span></span></span></p>	08120-436	Canal de la Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p>	41.6401400,2.0271300	418976	4610280		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490060.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490053.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El seu nom, l’explica Jordi Guillemot per la proximitat a la Canal del Tro. Quim Solbas ens senyala durant la visita que durant una fort tempesta de llamps i trons hi trobà refugi un bon amic que la batejà amb aquest nom.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89184	Forn de calç de la Canal de la Cova Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-de-la-cova-roja	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Està pràcticament colgat de terra.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat al vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Coma Roja. L’accés es fa pujant per la Riera de Matalonga. Un quilòmetre i mig més amunt, a mà dreta hi ha una fita que marca un corriol, antic camí de carboners. Pujar per ell sense deixar-lo mai. Travessar la Canal Gran en direcció a la Balma del Cubell. Unes pedres marquen la presència d’un primer forn de calç a mà dreta. Deixat enrere, continuar pel trencall, a mà dreta per un camí pedregós que va pujant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes es localitzen a mà dreta mateix del camí. S’observa un retall fet en el marge de 3’40 metres de diàmetre, per 1’50 metres d’alçada conservada. El seu interior està colgat de terra i la vegetació ja el comença a engolir. Al davant té una bona plaça on s’hi ha localitzat restes molt minses de calç vidriada.</span></span></span></span></span></p>	08120-437	Vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6448200,2.0316100	419355	4610795		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89184-0-p1490044.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89184-1-p1490040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89184-2-p1490038.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89186	Forn de pega de la Canal Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-canal-gran	<p><span><span><span><span><span>EIXIMENIS, F (1983). Lo Crestià. MOLC 98, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (2002). Les pegueres de Salo (Bages). Indústria Tèxtil: Actes de les V Jornades d’Arqueologia industrial, pp. 613 – 633. Barcelona. Marcombo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (1998). Peguers del Bages. Revista Dovella, 62, pp. 33-41. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i QUER, Pius (1987). Plantas medicinales. Editorial Labor. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTORELL, Joan (1983). Tirant lo Blanc. MOLC 99/100. Edicions 62 i La Caixa. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL, Judit (2018). Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Forn de pega o quitrà situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Canal Gran. L’accés es fa pujant per la Riera de Matalonga. Un quilòmetre i mig més amunt, a mà esquerra hi ha una fita que marca l’accés a un corriol, antic camí de carboners. Cal seguir-lo en direcció a la Balma del Cubell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en una única cavitat en forma d’olla, allargassada, amb el ventre més ample, excavada totalment al terra aprofitant el pendent del marge. El seu interior està recobert per una capa de terra cuita, amb restes evidents de rubefacció. L’espai, que mesura, 1’45 m de llargada per 0’80 m d’amplada, per 1’60 m d’alçada, presenta una boca orientada al sud-est, d’uns 0’40 m d’amplada. Està colgada per la mateixa terra del marge. A la part superior, el diàmetre està coronat per un parell de fileres de pedra sobreposades, deixant un espai per introduir la teia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Visualment, sembla que la paret de terra cuita està protegida per una estructura de pedres situades en el perímetre exterior del forn. A la part davantera de la boca, hi ha una placeta de petites dimensions, zona de maniobra del pegaire. Probablement en aquest indret s’hi col·loqués algun tipus de canaló que conduïa el quitrà o pega cap a un recipient on recollir-lo i posar-ho. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una excavació arqueològica permetria aportar més dades sobre el funcionament, l'estructura i els usos.</span></span></span></span></span></p>	08120-438	Vessant hidrogràfic esquerre de la Canal Gran	<p><span><span><span><span><span>La pega s’obté a partir de la destil·lació “destructiva” de la teia o soques i arrels de pi (per ser un gran resinós) a partir de les quals s’obté un líquid viscós, espès, de color fosc conegut amb el nom de quitrà de pagès o quitrà de pi. Quan aquest quitrà es destil·la, s’obté un residu molt viscós, de color negre, anomenat pega.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La teia, que no és res més que el cor de l’arbre, crema amb molta facilitat. La millor teia s’obté dels pins vells i aquells que neixen en roqueters, indrets pobres en terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés consisteix, primerament en escalfar el forn durant unes hores per després col·locar al fons, un xic inclinat, una capa d’estelles de fusta de pi. Al damunt s’hi anaven col·locant capes de teies disposades de forma radial. Un cop ple, es tapava posant un parell de troncs o taulons, depenent de la mida i se segellava amb lloses de calç o rajols de fang. Un d’ells tenia un orifici per controlar el quitrà. Després d’unes hores, aquest s’escolava per un canaló i es recollia en una pastera, molt a poc a poc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si el que es volia però era obtenir la pega calia una segona construcció, l’olla. Aquí el quitrà s’escolava per un vas comunicant amb un cert pendent cap a una segona cavitat, més petita. Un cop dins, s’hi calava foc. El peguer sabia quan el procés de destil·lació havia acabat pel color i la forma de full (en cabdells). Es tornava a tapar immediatament per apagar la combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de l’olla o del pou (ja sigui per obtenir quitrà o pega, s’hi havia excavat la pastera, una mena basseta quadrangular, d’uns quaranta a cinquanta centímetres de fondària per un a dos metres de costat, depenent de la mida del forn. Les parets interiors es podien recobrir amb pedra, reforçades després amb taulons. El fons o sola es mullava i s’hi col·locava una capa de cendra, seguint també el sistema de preparació de la plaça on es col·loquen les peces de fang dels forns d’obra. La pega sortia molt a poc a poc per evitar que s’inflés i sobreeixís. Un cop freda quedava un bloc compacte, com una rajola de color negre. El pegaire retirava els taulons dels quatre costats, amb la destral llescava la pasta i a continuació s’introduïa un perpal per aixecar-la lleugerament i saltava al damunt. La pega es trencava per les marques fetes amb la destral. Un cop obtingudes les llesques, es tallaven en pastilles per poder-les transportar en les sàrries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pega és un producte emprat en èpoques molt reculades, tant com aïllament, impermeabilització o encolat i curatives com l’empast. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conegut ja en època romana, a Catalunya té una gran importància durant l’època medieval, i especialment durant els segle XIII, XIV i XV sobretot per permetre la impermeabilització dels vaixells i com a combustible de guerra per llençar, encès, contra l’enemic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Són varis els exemples de la pega i el quitrà per a actes de guerra, que poden trobar en la literatura clàssica. En Capítol CLXIV de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell s’hi pot llegir el següent text. “Los trucs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent amb casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre.” En el capítol CX del llibre del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, diu “E deuen tenir aparellat foc e pega e alquitrà, ab què hi meten foc si s’acosten al mur.” En la Crònica de Bernat Desclot, capítol XLI es pot llegir “(...) lo preborde de Tarragona començà a fer una cava molt gran, e pregona e llonga a argenters, qui saben de caves a fer, e molta altra gent. Cavaren tant tro que foren a mur major e puis estalonaren-lo, e el paborde féu aportar llenya seca molta, e féu-la metre llaïns ab molt seu, e pega e oli; e puis féu-hi metre foc sus en l’alba”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fora dels actes bèl·lics, la pega i el quitrà foren emprats ja pels egipcis, que no només revestien les mòmies amb pega sinó que també l’utilitzaven per segellar les piràmides. Els canals d’irrigació de Babilònia eren calafatats amb pega com impermeabilitzant. A Bíblia es parla de la pega. A la Gènesi (6:14) quan es parla de la construcció de l’Arca de Noé, diu “fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l’arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora”. A l’Èxode (2:3), parlant de Moisès diu “prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs, a la vora del Nil.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Virgili per exemple a les Geòrgiques explica que “el traginer carrega d’oli o d’humils fruits les espatlles del seu lent pollí i quan torna, porta de la ciutat una mola treballada amb martell o un bloc de negra pega”. Herodot a Històries, escriu que ha vist treure pega d’un estanyol a l’illa jònica de Zákinthos, “Hi ha basses en gran nombre; la més gran té 21 metre de llargada, 21 d’amplada i 3’5 de fondària. A aquesta hi enfonsen una vara amb una branca de murtra lligada a la punta, i extreuen pega enganxada a la murtra, la qual té una olor com l’asfalt, però és millor que la pega de Pieria. Llavors l’aboquen en un forat que han cavat prop de la bassa; i quan n’han recollida una bona quantitat, del forat n’omplen els seus recipients”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pius Font i Quer, parla de l’obtenció i els seus secrets, “De la leña de pino se saca la pez generalment por gentes rústicas y por procedimientos rudimentarios. Quemando las astillas en un hoyo apropiado, la peguera, y dispuesto de tal modo que el pino no se inflame y vaya consumiéndose lentamente, al propio tiempo que suelta la pez. Los pegueros conocen bien los secretos de esta extracción.” I també de les utilitzacions pel bestiar, “Esta pez, untuosa y negruzca, se emplea contra la roña de los ganados, para sanar diversas enfermedades cutáneas de los mismos.”</span></span></span></span></span></p>	41.6401600,2.0295600	419179	4610280		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480965.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480970.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El vam poder documentar gràcies a un informant del parc (Q. S.)	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89188	Forn de pega de la Canal de la Cova Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-canal-de-la-cova-roja	<p><span><span><span><span><span>EIXIMENIS, F (1983). Lo Crestià. MOLC 98, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (2002). Les pegueres de Salo (Bages). Indústria Tèxtil: Actes de les V Jornades d’Arqueologia industrial, pp. 613 – 633. Barcelona. Marcombo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (1998). Peguers del Bages. Revista Dovella, 62, pp. 33-41. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i QUER, Pius (1987). Plantas medicinales. Editorial Labor. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTORELL, Joan (1983). Tirant lo Blanc. MOLC 99/100. Edicions 62 i La Caixa. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL, Judit (2018). Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Forn de pega o quitrà situat en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Coma Roja. L’accés es fa pujant per la Riera de Matalonga. Un quilòmetre i mig més amunt, a mà esquerra hi ha una fita que marca l’accés a un corriol, antic camí de carboners. Seguir-lo en direcció a la Balma del Cubell, travessant la Canal Gran i la Canal de la Coma Roja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en una única cavitat en forma d’olla, allargassada, amb el ventre més ample, excavada totalment al terra aprofitant el pendent del marge. El seu interior està recobert per una capa de terra cuita, amb restes evidents de rubefacció. L’espai, que mesura, 1’55 m de llargada per 0’70 d’amplada, per 1’90 m d’alçada, presenta una boca orientada al nord-est, d’uns 0’40 m d’amplada per 0’25 d’alçada. Està parcialment colgada per la mateixa terra del marge, sense que aquets fet hagi afectat l’estructura. A la part superior, el diàmetre està coronat per un parell de fileres de pedra sobreposades, deixant un espai per introduir la teia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Visualment sembla que la paret de terra cuita està protegida per una estructura de pedres situades a tot el perímetre exterior del forn. A la part davantera de la boca, hi ha una placeta zona de maniobra del pegaire. Probablement en aquest indret s’hi col·loqués algun tipus de canaló que conduïa el quitrà o pega cap a un recipient on recollir-lo i posar-ho. Visualment no es localitza cap altre estructura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el mateix pla del forn a una desena de metres s’hi localitza una bassa quadrangular més relacionada amb un forn de pega que no pas emprada per carboners. Un dels seus costats, situat en direcció al forn, té la paret recoberta de pedra. La fondària és de 0’50 m per 2 metres de costat.</span></span></span></p>	08120-439	Vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>La pega s’obté a partir de la destil·lació “destructiva” de la teia o soques i arrels de pi (per ser un gran resinós) a partir de les quals s’obté un líquid viscós, espès, de color fosc conegut amb el nom de quitrà de pagès o quitrà de pi. Quan aquest quitrà es destil·la, s’obté un residu molt viscós, de color negre, anomenat pega.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La teia, que no és res més que el cor de l’arbre, crema amb molta facilitat. La millor teia s’obté dels pins vells i aquells que neixen en roqueters, indrets pobres en terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés consisteix, primerament en escalfar el forn durant unes hores per després col·locar al fons, un xic inclinat, una capa d’estelles de fusta de pi. Al damunt s’hi anaven col·locant capes de teies disposades de forma radial. Un cop ple, es tapava posant un parell de troncs o taulons, depenent de la mida i se segellava amb lloses de calç o rajols de fang. Un d’ells tenia un orifici per controlar el quitrà. Després d’unes hores, aquest s’escolava per un canaló i es recollia en una pastera, molt a poc a poc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si el que es volia però era obtenir la pega calia una segona construcció, l’olla. Aquí el quitrà s’escolava per un vas comunicant amb un cert pendent cap a una segona cavitat, més petita. Un cop dins, s’hi calava foc. El peguer sabia quan el procés de destil·lació havia acabat pel color i la forma de full (en cabdells). Es tornava a tapar immediatament per apagar la combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de l’olla o del pou (ja sigui per obtenir quitrà o pega, s’hi havia excavat la pastera, una mena basseta quadrangular, d’uns quaranta a cinquanta centímetres de fondària per un a dos metres de costat, depenent de la mida del forn. Les parets interiors es podien recobrir amb pedra, reforçades després amb taulons. El fons o sola es mullava i s’hi col·locava una capa de cendra, seguint també el sistema de preparació de la plaça on es col·loquen les peces de fang dels forns d’obra. La pega sortia molt a poc a poc per evitar que s’inflés i sobreeixís. Un cop freda quedava un bloc compacte, com una rajola de color negre. El pegaire retirava els taulons dels quatre costats, amb la destral llescava la pasta i a continuació s’introduïa un perpal per aixecar-la lleugerament i saltava al damunt. La pega es trencava per les marques fetes amb la destral. Un cop obtingudes les llesques, es tallaven en pastilles per poder-les transportar en les sàrries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pega és un producte emprat en èpoques molt reculades, tant com aïllament, impermeabilització o encolat i curatives com l’empast. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conegut ja en època romana, a Catalunya té una gran importància durant l’època medieval, i especialment durant els segle XIII, XIV i XV sobretot per permetre la impermeabilització dels vaixells i com a combustible de guerra per llençar encès contra l’enemic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Són varis els exemples de la pega i el quitrà per a actes de guerra, que poden trobar en la literatura clàssica. En Capítol CLXIV de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell s’hi pot llegir el següent text. “Los trucs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent amb casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre.” En el capítol CX del llibre del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, diu “E deuen tenir aparellat foc e pega e alquitrà, ab què hi meten foc si s’acosten al mur.” En la Crònica de Bernat Desclot, capítol XLI es pot llegir “(...) lo preborde de Tarragona començà a fer una cava molt gran, e pregona e llonga a argenters, qui saben de caves a fer, e molta altra gent. Cavaren tant tro que foren a mur major e puis estalonaren-lo, e el paborde féu aportar llenya seca molta, e féu-la metre llaïns ab molt seu, e pega e oli; e puis féu-hi metre foc sus en l’alba”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fora dels actes bèl·lics, la pega i el quitrà foren emprats ja pels egipcis, que no només revestien les mòmies amb pega sinó que també l’utilitzaven per segellar les piràmides. Els canals d’irrigació de Babilònia eren calafatats amb pega com impermeabilitzant. A Bíblia es parla de la pega. A la Gènesi (6:14) quan es parla de la construcció de l’Arca de Noé, diu “fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l’arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora”. A l’Èxode (2:3), parlant de Moisès diu “prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs, a la vora del Nil.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Virgili per exemple a les Geòrgiques explica que “el traginer carrega d’oli o d’humils fruits les espatlles del seu lent pollí i quan torna, porta de la ciutat una mola treballada amb martell o un bloc de negra pega”. Herodot a Històries, escriu que ha vist treure pega d’un estanyol a l’illa jònica de Zákinthos, “Hi ha basses en gran nombre; la més gran té 21 metre de llargada, 21 d’amplada i 3’5 de fondària. A aquesta hi enfonsen una vara amb una branca de murtra lligada a la punta, i extreuen pega enganxada a la murtra, la qual té una olor com l’asfalt, però és millor que la pega de Pieria. Llavors l’aboquen en un forat que han cavat prop de la bassa; i quan n’han recollida una bona quantitat, del forat n’omplen els seus recipients”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pius Font i Quer, parla de l’obtenció i els seus secrets, “De la leña de pino se saca la pez generalment por gentes rústicas y por procedimientos rudimentarios. Quemando las astillas en un hoyo apropiado, la peguera, y dispuesto de tal modo que el pino no se inflame y vaya consumiéndose lentamente, al propio tiempo que suelta la pez. Los pegueros conocen bien los secretos de esta extracción.” I també de les utilitzacions pel bestiar, “Esta pez, untuosa y negruzca, se emplea contra la roña de los ganados, para sanar diverses enfermedades cutáneas de los mismos.”</span></span></span></span></span></p>	41.6408700,2.0295300	419177	4610359		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1480995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490014.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490016.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una excavació arqueològica permetria identificar-ne la tipologia, l'estructura i el funcionament.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86476	Ignacia Riu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ignacia-riu	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p>	XX		<p><span><span><span>Conjunt format per deu habitatges apariats, situats a banda i banda del carrer de Sant Ignasi. Són cases bessones de planta baixa i pis, envoltades de jardí. El garatges de les dues cases comparteixen la mitgera i formen un volum formalment unitari. Les entrades als habitatges es produeixen a traves d’un porxo. Les tipologies i el tractament de tots els edificis és el mateix, però amb algunes diferencies formals, com el porxo d’accés, que donen varietat i enriqueixen el conjunt.</span></span></span></p>	08120-44	Carrer de Sant Ignasi, núms. 43-45; 42-44; 38-40; 37-39; 34-36	<p><span><span><span>Conjunt de torres construïdes pels Toredemer per estiueig, inicialment destinades al lloguer. Es van anar fent paulatinament un o dos edificis per any.</span></span></span></p>	41.6010200,2.0218300	418486	4605941	1954	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6634.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6642.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-p1430552.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6641.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Federico Viñals		98	46	1.2	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89298	Xarxa de Camins i Senders del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-i-senders-del-parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (1989). Camí dels Monjos. De Sant Cugat del Vallès a Sant Llorenç del Munt. Comitè Català de Senders. PR-C 31. Federació d’entitats excursionistes de Catalunya. Tarragona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural. </em>Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SAMPER GISBERT, Marc (2015). Els senders de Sant Llorenç. Treball de Recerca. IES Matadepera. Treball inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XI-XXI		<p><span><span><span><span><span>La infraestructura de la Xarxa de vies i camins en el cas de l’espai natural està format per tres tipus de xarxes diferents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa rodada principal, integrada per les carreteres, que travessen pel parc. Són necessàries per a la comunicació entre els nuclis de població.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa rodada secundària, integrada per un seguit de camins rurals i forestals, pistes forestals que configuren l’estructura bàsica de l’espai natural protegit. Permeten la comunicació entre masos dispersos, prevenció i extinció d’incendis forestals i faciliten les tasques de vigilància i els accessos als agents rurals, bombers i ADF a més d’altres tipus d’emergències. També permeten arribar als diferents equipaments.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa de senders excursionistes, integrada bàsicament pels Senders de Gran Recorregut (GR), de més de 50 quilòmetres, validats pels organismes competents. Els itineraris de Petit Recorregut (PR), d’entre 10 i 50 quilòmetres. Finalment, els Senders Locals (SL), de menys de 10 quilòmetres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cadascun d’aquests senders està senyalitzat a partir de dues ratlles paral·leles disposades horitzontalment, pintades normalment en el tronc d’un arbre, una roca o en un suport resistent i visible per a l’excursionista. El sender GR està pintat amb una ratlla vermella i al dessota una de blanca. El sender PR, és groga i blanca i el SL, verda i blanca. A banda d’aquests senyals, es pot donar el cas, que durant el trajecte, trobem el mateix senyal en forma d’ “X”, quan això passa, la marca avisa de què se segueix una direcció incorrecta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda d’aquesta tipologia també hi ha els senders urbans circumscrits a un àmbit urbà, tingui la dimensió que tingui. En aquest cas els senyals són de color groc i vermell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots ells estan perfectament protegits i fora d’aquestes àrees bàsiques, només es permetrà obrir nous camins i pistes si l’explotació de recursos forestals i agrícoles, la millora de l’accés a edificis i instal·lacions, la prevenció d’incendis o la restauració de masses forestals ho exigeix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins del Parc, s’inclou, el <strong>Camí Ral de Coll Daví</strong>, un itinerari senyalitzat amb fites. Aquesta ruta segueix l’antic camí Ral de Barcelona a Manresa creuant per la serra de l’Obac. L’itinerari transcorre pel sector de la Barata (BV.1221 -PK 9,2), amb les referències històriques al bandolerisme succeïdes entorn de l’Hostal de La Barata. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El <strong>Camí dels Monjos</strong>, (PR-C 31) un camí històric d’origen medieval que connecta els monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt situat al cim de La Mola (Matadepera), amb el de Sant Cugat del Vallès. En el tram final del camí amb els seus diferents troncals, permet conèixer Can Pobla, la cova o el morral del Drac fins a La Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>El camí de Coll d’Estenalles a La Mola</span></span></strong><span><span> <strong>(SL – C 54 / IP-4)</strong> que tot i que no s’origina dins del municipi, si que procedent de Mura, ressegueix la Carena del Pagès i en arribar al Collet dels Tres Termes, baixa en direcció als Òbits, retorna enrere per anar en direcció al Morral o Cova del Drac i fins al monestir de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>A la Mola des de Can Robert, (SL- C 50) </span></span></strong><span><span>una ruta pensada per a mostrar la riquesa del patrimoni natural i cultural, adaptada per al públic familiar de 10,2 km. El sender inicia el seu recorregut a la Torre de l’Àngel (Punt quilomètric 7 de la carretera de Talamanca). En el transcurs de la ruta, es poden veure forns de calç, , el trull i el mas mig ensorrat de Can Robert (actualment hi ha un estacionament que permet iniciat la ruta des d’aquest indret). En direcció a Can Pobla, per sobre de Can Robert, les restes de varies tombes medievals i poc abans d’arribar a l’antic mas, l’avenc del Club. Un cop vorejada Can Pobla, envoltats per un paisatge excepcional, el camí costerut enllaça amb el Camí dels Monjos, travessant pels horts de la comunitat, varies coves i abrics. Un cop arribats al monestir, si el temps ho permet, es podrà gaudir del paisatge i visitar l’església i el centre d’interpretació i avituallar-se si és necessari. El retorn es fa per la Canal de l’Abella un cop deixat enrere el Morral o Cova del Drac que ens conduirà de nou fins a la Torre de l’Àngel. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Santa Agnès</span></span></strong><span><span>. La ruta s’origina al municipi veí. Però des del santuari de la Mare de Déu de les Arenes permet endinsar-se per la Canal de Santa Agnès fins a l’ermita, parcialment construïda en una balma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tret d’aquests senders senyalitzats, la muntanya de Sant Llorenç té altres corriols, la majoria conservats per excursionistes i bons coneixedors del terreny. Antics camins de bast, de gent de muntanya com carboners, calcinaires, pegaires, i tots aquells oficis relacionats amb l’exploració forestal. Aquests camins, recorren la muntanya d’un costat a l’altre, paral·lels, arran de cingleres. Gran part del recorregut no està adaptat per al públic familiar, degut a la perillositat que comporta travessar alguns dels passos més estrets. En el seu recorregut es poden veure antigues súties i places carboners i les restes d’alguna barraca de carboner, fonts o surgències intermitents, com la font de Neda, la font de la Soleia, la font de les Mosques o la del Senglar, la font del Raig i la de les Àligues tot descobrint un paisatge feréstec excepcional. Ens referim al <strong>Camí dels Maringes</strong>, al <strong>Camí de la Font Soleia</strong> i al <strong>Camí de la Senyora</strong> sotmesos als capricis de la natura i on vist des de lluny, fa difícil establir una línia visual del recorregut. El camí més feréstec i menys freqüentat és tal vegada el dels Maringes. La darrera nevada en va fer desaparèixer una part i només els bons coneixedors de la muntanya, amb paciència varen obrir un estret pas entre els arínjols i roquissars. </span></span></span></span></span></p>	08120-440	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac		41.6371000,2.0232203	418647	4609946		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-p1460289.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-de-la-font-soleia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-de-la-senyora.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-dels-maringes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-mal-pas-de-la-castellassa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-sl-c50-de-can-robert-a-la-mola.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Decret 166/1998 de Regulació de l’accés motoritzat al medi natural, desenvolupa la Llei 9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural i en concreta la definició dels camins, els continguts dels inventaris comarcals, entre altres.Després que la Diputació de Barcelona promogués una campanya de civisme al parcs naturals, el considerable augment de bicicletes tot terreny a la muntanya ha creat tensions entre els excursionistes i nous practicants que sovint no tenen adquirits els coneixements bàsics de seguretat i respecte per la pràctica de la BTT en zones de muntanya.Per sensibilitzar aquests col·lectius, la Federació Catalana de Ciclisme i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’hi ha afegit amb una campanya per promoure el civisme i conscienciació en seguretat i respecte al medi ambient amb l’edició de dos tríptics informatius.	94\|98\|85	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89299	Xarxa de senders adscrits a l’àmbit urbà de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-senders-adscrits-a-lambit-urba-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>SAMPER GISBERT, Marc (2015). Els senders de Sant Llorenç. Treball de Recerca. IES Matadepera. Treball inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span><span><span>La infraestructura de la Xarxa de senders urbans circumscrits en l’àmbit del nucli urbà, consisteix en quatre rutes habilitades, perfectament senyalitzades, que es diferencien en funció de la dificultat i la llargària de cadascun d’ells. Els posts, de fusta, tenen a la part superior una marca de color que ajuda a identificar-los ràpidament. Aquests senders són els següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color verd clar: té un recorregut de tres quilòmetres, que es pot realitzar sense cap mena de dificultat. S’inicia a la plaça de Sant Jordi i voreja les dues lleres de la riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color verd fosc: té un recorregut de dos quilòmetres. S’inicia a la plaça de Sant Jordi, voreja la riera de les Arenes, en direcció sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color blau: té un recorregut de tres quilòmetres, però en aquest cas el camí presenta una mica més de dificultat, pel desnivell del terreny. El trajecte s’inicia a la plaça de Sant Jordi, transcorre pel Forn de calç de Can Prat i el Forn de calç dels Abeuradors. De tornada voreja el Jardí Botànic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color vermell: té un recorregut de vuit quilòmetres i és el que presenta major dificultat. S’inicia a la plaça de Sant Jordi, i arriba fins a les portes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb el Gorg de la Riba. De tornada passa pel Gorg de Can Ferrers i l’Avenc de Can Torrella a la Riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els quatre senders estan degudament senyalitzats i en algun moment del seu recorregut poden enllaçar els uns amb els altres, permeten allargar el trajecte.</span></span></span></span></span></p>	08120-441		<p><span><span><span><span><span>Les quatre rutes foren creades l’any 2015 per l’Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p>	41.6027290,2.0235208	418629	4606130		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-sl-blaucami-de-can-prattorrent-dels-abeuradors02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-dsc6622-ruta-verda-riera-de-les-arenes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-dsc8280sl-sender-local-vermell02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-p1440797sl-sender-local-vermell04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-p1440811senyalitzacio.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Un dels canvis en el comportament de la gent després del confinament provocat per la pandèmia COVID-19, fou la de buscar espais lliure on poder gaudir i practicar l’esport. Malauradament, el comportament humà no sempre és el desitjable i en el cas dels parcs naturals, la massificació en alguns indrets molt concorreguts ha comportant canvis en el comportament de la fauna, a més de brutícia, pintades, material de senyalització malmès, i altres desperfectes no desitjables.Després de que la Diputació de Barcelona promogués una campanya de civisme al parcs naturals, el considerable augment de bicicletes tot terreny a la muntanya ha creat tensions entre els excursionistes i nous practicants que sovint no tenen adquirits els coneixements bàsics de seguretat i respecte per la pràctica de la BTT en zones de muntanya.Per sensibilitzar aquests col·lectius, la Federació Catalana de Ciclisme i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’hi ha afegit amb una campanya per promoure el civisme i conscienciació en seguretat i respecte al medi ambient amb l’edició de dos tríptics informatius.	98	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89300	Arxiu parroquial de sant Joan de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-joan-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AMETLLER, Mossèn Manel (1990). <em>Mossèn Jaume Torres i Cuscó</em>. Akribos Edicions, pp. 67.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AMETLLER, Mossèn Manel (1997). <em>Els orígens del nou poble de Matadepera 1768-1868</em>. Ajuntament de Matadepera, pp. 202.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’arxiu parroquial de Sant Joan de Matadepera patí, com molts d’altres, les devastadores conseqüències de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Per tant, són comptables els documents conservats anteriors a aquesta època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca l’escriptura pública, datada l’any 1835, de l’establiment de Domingo Pi de la Serra, on fa donació dels quatre casals en els que s’hi aixecaria l’actual església parroquial (Ametller, 1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva l’escriptura original de compra de la casa de Josep Cortés Riera, que era veïna de l’església, ja que s’hi volia fer una ampliació. Aquest document està datat el 15 de març de l’any 1904 (Ametller, 1990).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1939 es conserven els llibres sacramentals: bateigs, confirmacions, expedients matrimonials i òbits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres documents conservats són els llibres de comptabilitat, els llibres d’Obra, els tríptics dominicals, el Full Dominical, factures i rebuts o els llibres d’actes del Consell Parroquial (des de l’any 1979) o del Consell d’Economia (des de l’any 1980).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha carpetes dedicades als arxius de Mossèn Pascual i de Mossèn Joan Cot.</span></span></span></span></span></p>	08120-442	Plaça Mossèn Jaume Torres, núm. 1	<p><span><span><span><span><span>La parròquia de Matadepera depenia, fins l’any 2004, del bisbat de Barcelona; però en l’actualitat pertany a la Diòcesis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La diòcesi de Terrassa fou erigida per Sant Joan Pau II, el 15 de juny de 2004, amb la butlla Christifidelium salutem. El 25 de juny del mateix any, pren possessió Mons. Josep Àngel Saiz Meneses com a primer bisbe de la diòcesi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El territori diocesà ocupa la major part de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental i forma part de la Província Eclesiàstica de Barcelona juntament amb l’arxidiòcesi de Barcelona i la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></span></span></p>	41.5992300,2.0278800	418988	4605737		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89321	Mas Escaiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-escaiola-0	<p><span><span><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt, mes de mil anys d’història. Més de mil anys d’història, volum I. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt, mes de mil anys d’història. Sant Llorenç del Munt, volum II. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV	Només es conserven restes superficials amb presència de teules.	<p><span><span><span><span><span>Restes de l’antic mas Escaiola, situat al capdamunt del forn de calç del Pla de l’Escaiola, en direcció sud-oest. Si el forn de calç queda situat en el vessant dret del Torrent de l’Escaiola, cal situar-se a la llera contrària (davant dels wc’s de l’àrea d’esplai) i pujar pel camí sense deixar-lo, tot just un centenar de metres, després del revolt que travessa el torrent, les restes més importants es localitzen a mà dreta, just per sobre del marge. Tot i que al costat oposat del camí, també se n’han detectat. El jaciment està emboscat, bàsicament recobert per bruc i alzina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi observen varies estructures muraries, fetes de pedra amb argamassa, d’entre 0’80 m i 1 metre de gruix pels murs perimetrals i d’uns 0’60 m pels situats a l’interior. Aquestes darreres semblen correspondre a un seguit d’habitacions, dues d’elles excavades pel grup d’amics de Ballbé l’any 1985. La potència màxima d’alçada dels murs visible actualment oscil·la entre els 0’40 m i els 0’50 m, mentre que per la zona excavada és de 2 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tota l’àrea prospectada visualment s’hi ha observat alguna pedra retallada i restes de teula de tipologia àrab. </span></span></span></span></span></p>	08120-443	Pla de l’Escaiola	<p><span><span><span><span><span>El 10 d’agost de 1401, el notari Pere Vadell, rector de Sant Joan de Matadepera, signa una venda feta per Jaume Escayola, Romia la seva muller i Gabriel Escayola, llur fill, a Antic Gabí, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, del mas Escayola el qual tenen pel monestir de Sant Llorenç del Munt, a cens d’una quartera de forment pagadora per Sant Pere i Sant Feliu del mes d’agost i un parell de gallines per Nadal. El preu fou de 205 maravedís (CCV m).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 de novembre de 1456, Precari de Joan Ripoll, notari de Barcelona i procurador de fra Lluís Manuel de Cruïlles, Abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt a Antic Gabí de la parròquia de Sant Joan de Matadepera del mas Gabí de dita parròquia, el qual té per dit monestir de Sant Llorenç del Munt. També d’una peça de pertinences de dit mas, anomenada plana del Gabí, en el torrent de les Planes. També del mas Escayola. Les quals terres té a cens d’una quartera i mitja de forment, pagadora al mes d’agost de set focs i dues gallines per Nadal i delme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1985, Miquel Ballbé, acompanyat de Joan Bosch, coneixedor del lloc exacte on s’alçava l’antic mas, descobreix les restes dels murs i de teules àrabs, coberts per la vegetació. Amb els seus amics, Andreu Vilanova i Manel Astals netejaren la zona i n’excavaren una part deixant al descobert una habitació, localitzada durant la visita amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni.</span></span></span></span></span></p>	41.6284200,1.9918500	416023	4609012		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89321-p1490155.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89321-p1490154.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89321-p1490163.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Hem pogut localitzar-lo gràcies a les coordenades que ens ha facilitat Ramon Suades. A més de la intervenció realitzada l’any 1985, durant la visita al jaciment s’ha constatat la presència d’activitat furtiva no autoritzada.	94\|85	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89323	Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-al-municipi-de		XIX-XX		<p><span><span><span><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. En el cas del Municipi de Matadepera, la documentació més antiga fa referència als camins veïnals (1855) i a la millora de les seves carreteres i obres públiques. També es troba documentació referent a la restauració d’edificis: Monestir de Sant Llorenç del Munt i l’Església de Sant Joan de Matadepera, subvencions, convenis, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alguns dels documents que s’hi poden consultar són els següents: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aprovació de l’itinerari general dels camins existents en els termes municipals del partit judicial de Terrassa; hi consten el nombre de camins, l’estat en què es troben, la longitud i l’amplada (1855). Plànol d’un tram de la carretera de Matadepera a Sant Esteve de Castellar i Sant Feliu del Racó, signat per Arturo Vilanova (1893). Expedients de construcció de varis trams del Camí veïnal de Terrassa a Talamanca, del tram de Matadepera al Coll d’Estenalles, des de l’any 1891, o del Pontó de Cantarelles al Coll d’Estenalles el 1901. Expedients referents a avantprojectes amb croquis (1954), projectes i intervencions previstes pel monestir de Sant Llorenç del Munt (1985, 1987, 1988) inclou plànols i fotografies. Memòries enviades pel secretari de l’ajuntament d’acord amb el reglament de funcionaris municipals de 23 d’agost de 1924. Projecte de la Companyia <em>RIEGOS Y FUERZA DEL Ebro, S.A</em>., per establir una línia de 6.000 v. per a subministrament de l’estació transformadora <em>“Materiales para obras”</em> situada al municipi de Matadepera (1925). Projectes d’obres i esborranys del sinformes sobre els projectes d’obres de reforma, permisos i inspeccions d’edificis i carrers (clavegueram, abastament d’aigua, edificis escolars). Projecte de construcció d’un pont sobre la riera de les Arenes, a Matadepera, signat per l’enginyer Pio Fernàndez Segura (1963). Pla parcial d’ordenació urbana, tramitacions i resolucions respecta als plans de zones urbanitzables de Matadepera de l’any 1967. Pla parcial d’ordenació del sector denominat Can Torres, signat per l’arquitecte Juan B. Estevan Llagaria (1970). Projecte del Pavelló guarderia del Parc Natural (1970). Pla parcial d’ordenació de l’ampliació del sector anomenat de Les Pedritxes (1971). Pla parcial d’ordenació de la zona denominada Pla de Can Robert signat per l’arquitecte Camilo Pallàs Arisa (1972). Proposta d’instal·lació d’un safari-parc a la finca Can Robert (1972). Delimitacions entre els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Castellar del Vallès i Sabadell (1980). Obertura de pistes forestals a la finca de la Barata (Parc de Sant Llorenç del Munt), de 1982. Subvencions per a l’obra de condicionament del consultori mèdic municipal (1982). Convenis i subvencions entre l’Ajuntament de Matadepera i la Diputació de Barcelona en relació al projecte de “Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, secció Matadepera (1983). Dictàmens i mocions de proposta de l’adquisició a Josep Maria de Quadras i Caralt de part de la finca de Sant Llorenç del Munt (1983). Avantprojecte per la construcció d’un camp de golf i de la pista poliesportiva (1984). Ampliació del cementiri (1985) amb documentació fotogràfica o la urbanització de la plaça del Casal (1988) amb documentació fotogràfica.</span></span></span></span></p>	08120-444	Carrer Mejía Lequerica, 1. 08028 Barcelona.	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.		56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89325	Goigs en alabança de Nostra Senyora que’s venera en l’antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-nostra-senyora-ques-venera-en-lantiquissima-esglesia-abacial-del	<p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Goigs en alabança de Nostra Senyora que's venera en l'antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès - Terrassa: Lito-Sefa-Fabrés (impr.), 1979 - goigs : il. ; 31 x 25 cm. Text repartit en tres columnes. Orla de motius geomètrics. Imatge central de la Nostra Senyora, dessota el títol, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Primera columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puix que sou nostra llum i guia: / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Mare mia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Siau nostra protectora / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Verge del Munt gran Senyora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La antiguitat més remota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Ja devota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Vostra imatge venerava / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I la gent que us visitava / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Quasi tota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Davant vostre altar pregava //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fidels que à vós acudien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I sentien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Del lliri la gran fragància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostre candor, amb ànsia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Oferien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Prendes de gran importància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sent vostre nom sa alegria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que ho digui la capella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Meravella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>D’aqueix monestir famós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que sent dedicada a Vós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Vingué ella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A ser local portentós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Per ofertes que rebia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cada prenda era una història / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I memòria / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un record n’era cabal / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I un poema original / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>D’honra i glòria / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels favors d’algun mortal / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que de Bós rebuts tenia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tal fou sa preponderància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I importància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que per guarda del tresor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un monjo n’era Rector / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que amb gran ànsia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I amb fidelitat i amor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Zelosament vos servia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span><span>Columna central:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquí nobles poderosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Piadosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquí monjos, aquí abats / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquí mil desemparats. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Desitjosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De lograr vostres bondats / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Tothom à Vós acudia.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mil dos-cents vuitanta-vuit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Amb gran fruit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un canonge fervorós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Bertran de Molins piadós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sens descuit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostra Concepció joiós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La festa aquí instituïa //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia ,...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lo lliri blanc de puresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I enteresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Heu conservat Verge pura. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De l’enemic la bravura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I feresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Trepitgeu des d’eixa altura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si un devot en Vós confia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vós de Jericó a la rosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Olorosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Amb raó sou comparada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Puix foreu ImmaculadaçVenturosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De tot pecat deslliurada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Pura com la llum del dia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span><span>Tercera columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vós sou l’àncora segura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Gran ventura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels que naveguen per Mar / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I amb sa fúria féu cessar / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I apertura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels que us saben invocar. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Suplicant à Vós maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En conflictes horrorosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I espantosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I en temps de gran sequedat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De Vós s’han experimentat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Béns copiosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sereneu la tempestat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Tornant al cor l’alegria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El devot que en Vós confia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Cada dia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Troba empara i gran favor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Imvocant-vos de bon cor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si porfia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De tota pena i dolor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El disllireu Verge pia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És vostra Cinta preciosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Portentosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Per dones atribulades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostra mà emparades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Poderosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Són de mal part deslliurades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si la porten nit i dia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al pagès que amb esperança, / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El blat llença / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Alcalcen-li fruit copiós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Mireu qu’espera de Vós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La bonança / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I us darà gràcies gustós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si el deslliureu de sequia</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia ,...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’eixa muntanya hermosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I altarosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Als dèbils els animeu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I als malalts salut doneu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Prodigiosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A tot el món empareu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Essent de tots nord i guia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En la última agonia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Oh Maria</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Siau nostra protectora / </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><strong><span><span>Verge del Munt Gran Senyora.</span></span></strong></span></span></span></p>	08120-445	Monestir de Sant Llorenç del Munt	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span><br /> <span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span><strong> </strong></span></span></span></p>	41.6412200,2.0180000	418217	4610408		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89325-goig.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Existeixen varis exemplars, de diferents èpoques amb caixes, orles i tipografia variada impreses a Sabadell, Terrassa i a Barcelona. Aquest exemplar es preserva en el fons del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, dipositat a la Biblioteca de Terrassa.	98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89326	Avencs de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencs-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier; BADIELLA, Eduard; CLAVERÍ, Jaume (1986). L’avenc de Can Garrigosa. SIS/10. Recull de treballs espeleològics, pp. 40-41. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 44. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRO, Antoni (2004). Els avencs “terrosos” del Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, pp. 146-149. Geologia Càrstica. Actes del primer Congrés Català d’Espeleologia. Federació Catalana d’Espeleologia. Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Garrigosa està situat al nord del mas, dessota la carena de la Roca Petanta i del Morralet de la Mare de Déu. S’hi pot accedir des de l’estacionament de Can Robert, passant per davant de la casa i en trobar el forn de calç amb el plafó explicatiu, prendre el primer trencall a mà esquerra voltant Can Garrigosa. A l’alçada del mas, un petit corriol que puja en direcció nord hi mena directament. Uns filferros amb un tros de drap lligat alerta als excursionistes de la seva presència. En direcció nord-oest, tot just un centenar de metres, hi ha un segon avenc, conegut amb el nom d’Avenc Petit de Can Garrigosa (desnivell de 6 metres i recorregut de 8 metres). .</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat està formada en les pudingues del període Eocè de Sant Llorenç del Munt i assentada sobre una diàclasi de direcció N 40º E, originada per les filtracions d’aigües. Després de l’esvoranc, com un embut, es localitza la boca, formada per terres compactes. Té una forma allargassada, d’uns 2 metres per una fondària d’uns deu metres aproximadament. Després d’un petit repetjó es prossegueix per un pas estret que permet continuar uns altres de metres fins a un ressalt de 3 metres que permet arribar a un repetjó a menys vint-i-un metres. Un fraccionament permet baixar una vertical de quatre metres més per continuar altre cop en rampa durant un recorregut de vuit metres. Des d’aquí, una vertical de set metres permet arribar a la planta final de la cavitat, en pendent orientada al nord, on s’assoleixen els 42’6 metres de profunditat màxima. Per sobre d’aquest indret s’alça una xemeneia de 15 metres. És en aquest indret on es pot observar la única concreció de l’avenc.</span></span></span></span></span></p>	08120-446	Can Garrigosa – Carena de la Roca Petanta.	<p><span><span><span><span><span>L’avenc quedà al descobert com a conseqüència de les fortes pluges que tingueren lloc pels voltants del mes de novembre de l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 29 de novembre fou localitzat pels masovers de Can Garrigosa que varen informar-ne al grup d’espeleologia de Sabadell (GES del CMT). El dia 4 de desembre del mateix any, Jaume Claveri i Joan Boixader hi baixaven una vintena de metres amb una escala. Veient que era més profund, el dia 6, quatre membres del GES l’exploraren en la seva totalitat, aixecant un croquis. Més endavant, membres de l’Espeleo Club de Sabadell hi baixaren i en feren una topografia completa.</span></span></span></span></span></p>	41.6385500,2.0029600	416961	4610126		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencdecangarrigosa6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencdecangarrigosa1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-topografia-de-lavenc-petit-de-can-garrigosa-topografia-sis-ce-terrassa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencpetitdecangarrigosa4.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els avencs es troben dins l’àrea de protecció del Parc Natural i inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des de 1999. “L’IEIGC és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català que cal preservar com a patrimoni geològic”. Sant Llorenç del Munt està situat a la Conca de l’Ebre, amb el número 223 “Sant Llorenç i l’Obac”Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89443	Fons documental de la parròquia de Sant Joan de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-joan-de-matadepera	<p>MARTÍ BONET, Josep Maria (2015). Visites Pastorals a la Diòcesi de Barcelona (1303-1939)- Context i índex. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (2008). el martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p>	XIII - XX		<p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, tot i que en el cas del municipi de Matadepera, hi ha documentació no indexada. A més, es pot trobar documentació referent a la parròquia de Matadepera en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p>Destaca però l'informe de Matadepera, que afirma que alguns dirigents revolucionaris ajudaren a fugir el sacerdot. Desaparegué un retaule barroc de l'altar major, un sagrari construït per Salvador Gros, natural de Caldes de Montbui, les imatges barroques de Sant Antoni i Sant Roc, un apintura de Pere Tudela de 1571 dins d'un retaule, una creu gòtica del segle XVIII i una veracreu barroca. En aquest s'explica que el 21de juliol, es presentaren uns 'forasters' a la parròquia amb la intenció de cremar el temple. Però només incendiaren les imatges. Uns dies més tard, tornaren al poble, cremant els altars davant l'església. Només el temple i l'altar del Santíssim romangueren intactes i l'edifici també tot i que defenestraren les campanes i destruïren l'arxiu. L'església quedà destinat a magatzem per als rabassaires, mentre que la rectoria serví d'alberg per als refugiats.</p> <p> </p> <p>Un altre document manuscrit és l'Speculum 3 fols. pàgines 307 a 312 que tracta sobre:</p> <p>a) Ecclesia Parochialis S. Joannis de Madadepera. De Antiquitate & Statu hujus Ecclesiae.</p> <p>b) Rectoria Parochialis Ecctae S. Joannis de Matadepera.</p> <p>c) Beneficium sub invone S. Rochi, in Capella ejusdem invonis Domus de la Barata, infra limites dicta Parochiae.</p> <p>d) Monasteriu S. Laurentii de Monte </p> <p> </p> <p>Amb el número de registre 495, un seguit de documentació que es relaciona a continuació:</p> <ol> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1769) Concepte: Sobre la vacant de </span><span lang='EN-US'>la </span><span lang='EN-US'>rectoria de Matadepera. 32 x 22 cms. 5 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>779) Concepte: <em>Al </em>bisbat, sobre la provisi6 del carrec de rector de Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'>-(a. </span><span lang='EN-US'>1871) Concepte: Dels propietaris de la muntanya de St. Lloren: al bisbat </span><span lang='EN-US'>, </span><span lang='EN-US'>demanant </span><span lang='EN-US'>la </span><span lang='EN-US'>reconstrucció de </span><span lang='EN-US'>llur </span><span lang='EN-US'>monestir. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span lang='EN-US'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>(a.</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>1789) </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>Concepte: lnventari</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>3</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>2</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>x 22 cms. 4 folis</span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>800) Concepte: lnventari. 32 x 22 cms. 6 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'>- </span><span lang='EN-US'>(a. 1802) Concepte: <em>Al </em>bisbat, reclamant que l'antic rector aboni una quantitat endeutada. 32 x 22 cms. 3 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>804) Concepte: De Francisco Molet, notari de Barcelona al bisbat, </span><span lang='EN-US'>sobre </span><span lang='EN-US'>uns censos de <span>Matadepera</span> i St. Feliu del Rac6. </span><span lang='EN-US'>32 </span><span lang='EN-US'>x 22 cms. 10 <span>folis</span></span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1806) Concepte: <em>Al </em><span>bisbat</span></span><span lang='EN-US'><span>,</span></span> <span lang='EN-US'>sobre </span><span lang='EN-US'>l'ampliaci6 del cementiri. </span><span lang='EN-US'>32 </span><span lang='EN-US'>x </span><span lang='EN-US'>22 </span><span lang='EN-US'>cms. </span><span lang='EN-US'>2 </span><span lang='EN-US'>folis. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1806) <span>C</span><span>oncepte:</span> <em>Al </em>bisbat, reclamant una documentació. </span><span lang='EN-US'>32 x 22 cms. </span><span lang='EN-US'>1 </span><span lang='EN-US'>foli 463.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>182<span>3</span>) Concepte: Comunicació al bisbat d'una presa de possessió. 22 x 16 cms. 2</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>83<span>3</span>) Concepte: Comunicació al bisbat, infonnant d'una presa de possessió. 22 x 16</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>835) Concepte: Del prior de <span>T</span>errassa al bisbat, oposant-se a la construcció d'una</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>capella</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>a Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>838) Concepte: De M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Fabregas, capellit de La Barata, demanant al bisbat que el rellevi del carrec per motius de salut. 22 x <span>1</span>6 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>842) Concepte: Del rector al bisbat, agraint el nou dest<span>í</span>. 22 x 16 cms. 2 fo<span>l</span>is.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>842) Concepte: Autorització del rector per cobrar una quantitat del bisbat. 22 x 16</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. 1842) Concepte: Al bisbat, sobre la tramesa de les circulars que envia. 22 x 16 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1842) Concepte: Del rector al bisbat, fent un repas de les seves activitats en</span></span> <span lang='EN-US'><span>diverses <span>parroquies</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span><span lang='EN-US'><span>22 x 16 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1846) Concepte: Del rector de </span></span><span lang='EN-US'><span>St. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>F</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>eliu</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>del Racó al bisbat, sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>l'administració </span></span><span lang='EN-US'><span>deis</span></span> <span lang='EN-US'><span>béns del rector de Matadepera, afectat d'epilepsia. <span>32</span> x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1848) <span>Concepte:</span> <span>De</span><span>l</span> rector de Rubí al bisbat, <span>renunciant</span> al nomenament <span>d'</span><span>e</span><span>conom</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>de Matadepera. <span>3</span><span>2</span> x 22 cms. 1foli</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>849) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al bisbat, sobre uns incidents ocorreguts durant un enterrament.</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 x 16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1849) Concepte: De Mn. Josep Tort renunciant al nomenament del rector de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Matadepera per raó de la seva avanc;ada edat. <span>32</span> x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1849) Concepte: Presa de possessió de <span>Mn</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>Salas</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>85<span>2</span>) Conc<span>e</span>pt<span>e</span>: D'uns v<span>e</span>ihs al bisbat, suplicant que els oficis religios<span>o</span></span></span><span lang='EN-US'><span>s <span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>e celebrin</span></span> <span lang='EN-US'><span>únicament a la parroquia </span></span><span lang='EN-US'><span><span>i</span></span></span><span lang='EN-US'><span>en </span></span><span lang='EN-US'><span>contra del trasllat d'aquesta. <span>3</span>2 x 22 cms. 6 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>852) Concepte: Estadística <span>1</span>853-5<span>7</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span>22 x <span>1</span>6 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>c</span></span></span><span lang='EN-US'><span>m<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 fol<span>i</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(</span></span></span><span lang='EN-US'><span>a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>857) Concepte: Comptes del culte. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span>4 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1860) Concepte: Plan<span>o</span><span>!</span>de l<span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es</span></span><span lang='EN-US'><span>glési<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>casa rectoral i terre<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>y</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es an<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>e<span>x</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es. 63 x 45 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>860) Concepte: D'uns prop<span>i</span>etaris de Matadepera al bisbat, sobre problemes de la</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>861) Concepte: Estadística. 43 x 31 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>861) Concepte: Est<span>a</span>díst<span>i</span>ca 1839-60-61. <span>3</span>2 x 22 cms. <span>1</span><span>1</span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>863) Concepte: Certificació del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>la parroquia. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>863) Concepte: Inventari. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>864) Concepte: Estad<span>í</span>stica. 22 x 16 cms. <span>1</span>foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>186<span>4</span>) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Expedient del nou cementiri. Observacions: PfünoL <span>3</span>2 x 22 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>11</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>864) Concepte: Estad<span>í</span>stica. 22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>865) Concepte: <em>Al </em>bisbat, comunicant la benedicció del nou cementiri. </span></span><span lang='EN-US'><span>22 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1866) Concepte: <span>Del</span> rector al bisbat, justi:ficant les seves <span>absenci</span><span>es</span> de la parroquia.</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 x 16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1867) Concepte: Del rector al bisbat, sobre els problemes de la capella del baró de</span></span> <span lang='EN-US'><span>La Llagosta. 22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1868) Concepte: De l'ajuntament al bisba, sobre la <span>cel</span><span>ebraci</span><span>ó</span> de la missa a <span>l</span><span>a</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 22 x <span>1</span>6 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>869) Concept<span>e</span>: De l'ajuntament al bisbat, sobre la ce<span>l</span>ebració de les misses durant</span></span> <span lang='EN-US'><span>els dies de la <span>Festa</span> major. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>870) Concepte: Estad<span>í</span>stica <span>1</span>868-69. 32 x 22 cms. <span>1</span>fol<span>i</span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1870) Concepte: Manifestant al bisbat la inexistencia de </span></span><span lang='EN-US'><span>clergues </span></span><span lang='EN-US'><span>regulars a la</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>87<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: </span></span><em><span lang='EN-US'><span>Al </span></span></em><span lang='EN-US'><span>bisbat, ind<span>i</span>cant que s'ha restablert el culte </span></span><span lang='EN-US'><span>al </span></span><span lang='EN-US'><span>temple de St.</span></span> <span lang='EN-US'><span>Lloren<; de Munt. 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>873) Concept<span>e</span>: Del rector al bisbat comunicant <span>l</span>a </span></span><span lang='EN-US'><span>seva absencia. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>14 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>fo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lis.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>875) Concepte: Del dega de </span></span><span lang='EN-US'><span><span>T</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>irassa </span></span><span lang='EN-US'><span>al bisbat, sobre la parroquia de Matadepera.</span></span> <span lang='EN-US'><span>28 x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>folis</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>876) Concepte: Comunicac<span>i</span>ó al bisbat de la mort del rector jubilat de Matadepera,</span></span> <span lang='EN-US'><span>Mn. Mart<span>í</span>. 22 x <span>1</span>6 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1879) Concepte: Al bisbat, demanant una reducció de misses. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>88<span>1</span>) Concept<span>e</span>: Del rector al bisbat, demanant perrnís per traslladar-se a una casa</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>cedida</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>per l'ajuntament mentre duren les obres de la casa rectoral. 32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>88<span>1</span>) Concepte: De l'ajuntament al bisbat sobre els pro<span>b</span><span>l</span>emes que ocasiona la</span></span> <span lang='EN-US'><span>construcció de <span>la</span> nova parroquia per l'assistencia religiosa al poble. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>881) Conc<span>e</span>pt<span>e</span>. Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre la construcció de la nova parroquia. 22 x 16 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span> <span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>881) Concepte: De l'ajuntament al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre les obres de la casa rectoral. 32 x </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>188<span>1</span>) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>env<span>i</span>ant <span>e</span>ls resultats de la Santa missió. 22 x 16 cms. 2</span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1885) Concepte: D'Antoni Barata al bisbat, demanant el perrnís per construir u n</span></span> <span lang='EN-US'><span>panteó a la seva <span>masi</span><span>a.</span> 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>18<span>9</span>7) Epígraf: «St. Johan de Matadepera. Per M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Lloren Sal<span>l</span>en<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>»</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. <span>2</span>7 x <span>1</span>8 cms. 62 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1906) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>:</span></span><span lang='EN-US'><span><span>Al</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>bisbat, demanant el rector que nomeni un regent que el supleixi</span></span> <span lang='EN-US'><span>durant la seva malaltia. 32 x <span>2</span><span>2</span> cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1907) Concepte: Sobre l'ensenyament del <span>catecisme</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1910) Concepte: Constitució de l<span>a</span>junta parroquial <span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span>Acc<span>i</span>ó catolica.<span> 2</span>2 x <span>1</span>6 cms. 2 folis</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1914) Concepte: D'uns<span> ve</span><span>ihs</span> del <span>pob</span><span>l</span><span>e</span> al bisbat, demanant que obligui <span>al</span><span>rector</span> a no</span></span> <span lang='EN-US'><span>involucrar-se en les disputes internes existents en el consistori municipal. <span>3</span><span>2</span> x <span>22</span> cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1929) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>·</span></span></span><span lang='EN-US'><span>licitant predicar <span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span>a </span></span><span lang='EN-US'><span>Santa missi<span>ó</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span> <span lang='EN-US'><span>59 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>931) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Sobre les opinions pol<span>í</span>tiques de la població. <span>1</span>6 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>10 cms. 2 folis.</span></span> </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>940) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>demanant un perm<span>í</span>s per temar. 23 x 16 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1940) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span><span>·</span>licitant un pennís per tema<span>r</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>33 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span><span lang='EN-US'><span>3 cms. 2 foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>940) Concept<span>e</span>: Fundac<span>i</span>ó pia efectuada per M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Antoni Verg<span>é</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. 33 x 23 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1941) Concepte: Al bisbat, demanant el permís per beneir unes campanes. 33 x 23 cm. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a</span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>9<span>4</span>2) Concepte: Al bisbat, demanant una reducció de misses. 33 x 23 cms. 1 foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a</span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>942) Concepte: Al bisbat, demanant permís per tema<span>r</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>942) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>en so<span>l</span><span>·</span>licitud d'una actuació de misses. <span>3</span>2 x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>fo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>194<span>3</span>) Concepte: Al bisbat, demanant pem<span>ú</span>s per celebrar la missa en una capel<span>l</span>a</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>pública</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>33 x 23 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1943) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al bisbat, demanant el permís per celebrar la missa a la capella de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Can Badia. 33 x 23 cms. 1<span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>943) Concepte: Al bisbat, so<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>·</span></span></span><span lang='EN-US'><span>licitant predicar la Santa missió. 33 x 23 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>943) Concepte: Al bisbat, demanant un permís per temar. 33 x 23 cms. 2 foli<span>s</span></span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>943) Concepte: Al bisbat, proposant uns nomenaments a la junta d'obres. 33 x 23 </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>cms. 1 foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1944) Concepte: Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>demanant un permís per temar. 33 x 23 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1944) Concepte: Escriptura de venda d'una casa, atorgada per <span>F</span>rancesc Arnau a</span></span> <span lang='EN-US'><span>favor de la parroquia de <span>Matadepera.</span> 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-<span>(a.</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>1945) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>comunicant la reconstrucció total de <span>l'esglési</span><span>a</span> i casa</span></span> <span lang='EN-US'><span>rectoral. 22 x <span>1</span>6 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>3 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1945) Concepte: Escriptura de permuta d'una casa. 32 x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>4 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(<span>a</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>19<span>4</span>5) Concept<span>e</span>: Escriptura d'una permut<span>a</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>32 x 22 cms. 8 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>945) Concepte: Constitució del Centre d<span>e</span>joves de la parroquia. <span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1946) <span>Conc</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pte:</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>Al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sol-licitant un permís per temar. 34 x 24 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>folis.</span></span> </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1946) Concepte: Al bisbat, demanant un permís per temar. 32 x 22 cms. <span>1</span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1947) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Escriptura de compra-venda d'un <span>terreny</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 5 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>19<span>4</span>8) Concepte: Del recto<span>r</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>Mn. Antoni Pascual Riera </span></span><span lang='EN-US'><span>al bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>fent un resum de la</span></span> <span lang='EN-US'><span>seva </span></span><span lang='EN-US'><span><span>actuació</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>a la parroquia en ésser nomenat per un altre <span>destí</span><span>.</span> 17 x 13 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Documents referents a béns parroquials. 32 x 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 9 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Assumpte centre parroquial. <span>3</span><span>2</span> x 22 cms. 19 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Al bisbat, anunciant una presa de possessió. 22 x <span>1</span>6 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli. 84 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>948) Concepte: Comptes any 1948. 33 x 23 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Al bisbat, sobre un cens. <span>2</span>2 x <span>1</span>6 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Relació que Mn. Cot, rector de Matad<span>e</span>pera, presenta al Sr. bisbe</span></span> <span lang='EN-US'><span>de Barcelona. 32 x <span>2</span><span>2</span> cms. 19 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Resum fet per Mn. Antoni Pascual de la seva gestió quan estava</span></span> <span lang='EN-US'><span>encarregat de la parroquia. 28 x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Resum de les activitats parroquials del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>sortin<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>Mn. Pascual.</span></span> <span lang='EN-US'><span>28 x 22 cms. 2 folis</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Plan<span>o</span><span>!</span>de la casa del Sr. </span></span><span lang='EN-US'><span>Raurel<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>que </span></span><span lang='EN-US'><span>demana </span></span><span lang='EN-US'><span>poder c<span>el</span>ebrar la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>missa al seu pretori</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x <span>22</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1949) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte. Al bisbat, proposant uns nomenaments per a la junta d'obres. 22 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Al bisbat, <span>indicant</span> la inexistencia del llibre de confinnacions. 22 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>16 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte. Al bisbat, so<span>l</span><span>·</span>licitant uns permisos de trinac<span>i</span>ó i binació. </span></span><span lang='EN-US'><span>34 x </span></span><span lang='EN-US'><span>24</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>95<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: </span></span><span lang='EN-US'><span>Renúncia de Mateu Tura del </span></span><span lang='EN-US'><span>carrec </span></span><span lang='EN-US'><span>que té a la junta d<span>'</span>obres de la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>parroquia. </span></span><span lang='EN-US'><span>21 x </span></span><span lang='EN-US'><span>18 cms. 5 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1950) Concepte. De Mn. Joan Dot al bisbat,<span> criticant</span> <span>l</span><span>a</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>gestió </span></span><span lang='EN-US'><span>del seu antecessor, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>Mn. Pascual. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>x 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>195<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concept<span>e</span><span>:</span>Estad<span>í</span>stica. </span></span><span lang='EN-US'><span>48 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1951) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>al </span></span><span lang='EN-US'><span>bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>els </span></span><span lang='EN-US'><span>seus exercicis espirituals. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1<span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Assumptes </span></span><span lang='EN-US'><span>de la </span></span><span lang='EN-US'><span>parroquia, </span></span><span lang='EN-US'><span>pendents </span></span><span lang='EN-US'><span>de </span></span><span lang='EN-US'><span>resolució (centre</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroqu<span>i</span>al </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>Fundació </span></span><span lang='EN-US'><span>pía). </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>4 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: </span></span><span lang='EN-US'><span><span>C</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>essió</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>d'un terreny a la parroquia per </span></span><span lang='EN-US'><span>part </span></span><span lang='EN-US'><span>d</span></span><span lang='EN-US'><span>'Agus</span></span><span lang='EN-US'><span>tí Sola. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Acta de la Sala <span>d'Audiencia</span> del </span></span><span lang='EN-US'><span>bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span><span>so</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>bre</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>una finca de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Matadepera </span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. 1952) Concepte: Al bisbat, demanant l'autorització per predicar la Santa missió. 33 x 23 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1</span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Al bisbat, demanant un pernlÍs per temar. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1953) Concepte: De <span>Mi</span><span>quel</span> Vidal al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span><span>reclamant</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>per la </span></span><span lang='EN-US'><span>venda </span></span><span lang='EN-US'><span><span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>terreny.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1955) Concepte: Del bisbat, autoritzant </span></span><span lang='EN-US'><span><span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>com</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pra</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>solar </span></span><span lang='EN-US'><span>per ampliar les</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>dependenci</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>es</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquials. 32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>9</span></span></span><span lang='EN-US'><span>56) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Al bisbat, demanant la prorroga d'un perrnís de temar. 33 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>23</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Al bisbat, informant </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>la </span></span><span lang='EN-US'><span>Confinnació </span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>fectuada </span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>l mes de</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>novembre</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Del bisbat, autoritzant al rector una venda <span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>terreny. <span>32</span> x </span></span><span lang='EN-US'><span>22</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Full parroquial. <span>1</span>7 x 12 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Recordatori de <span>l</span><span>a</span> visita pastoral. 12 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>8 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1958) Concepte: Al bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span><span>·</span>licitant </span></span><span lang='EN-US'><span>poder </span></span><span lang='EN-US'><span>celebrar </span></span><span lang='EN-US'><span>una missa vespertina. 33 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>23 c</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>ms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1960) Concepte: Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>demanant poder distribuir la </span></span><span lang='EN-US'><span>comunió </span></span><span lang='EN-US'><span>per la tarda. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>196<span>2</span>) Con<span>c</span>ept<span>e</span>: De la Dirección Gen<span>e</span>ral de Bellas Artes al bisbat, aprovant unes</span></span> <span lang='EN-US'><span>obres <span>d</span><span>el</span> temple de Matadepera. <span>3</span><span>2</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1971) Concepte: Comptes anys <span>1949-50-51-52-53-54-55</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>65-66-67-68-69-70.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>32</span></span></span></span></span> <span><span><span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 13fo</span></span><span lang='EN-US'><span>lis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1<span>9</span>7<span>9</span></span></span><span lang='EN-US'><span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Estadística. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>14 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>98<span>4</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Festa </span></span><span lang='EN-US'><span>major 1984. 24 </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>6</span></span></span><span lang='EN-US'><span>5 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'>- </span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>990) Concepte: </span><span lang='EN-US'>«Mn. </span><span lang='EN-US'>Jaurre Torres i Cuscó: rector de Matadepera </span><span lang='EN-US'>(1864-</span> <span lang='EN-US'>193<span>3</span>)». 24 x 27 </span><span lang='EN-US'>cms. 246 </span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span>(s.d.) </span><span lang='EN-US'>Concepte: Full del rector </span><span lang='EN-US'>contra </span><span lang='EN-US'>la blasfemia. </span><span lang='EN-US'>22 </span><span lang='EN-US'>x 16 cms. 1 foli.</span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(<span>s</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span><span lang='EN-US'>d.) </span><span lang='EN-US'>Concept<span>e</span></span><span lang='EN-US'>: </span><span lang='EN-US'>Estadística anys <span>1</span>800-1801-<span>1</span>802 i 18<span>3</span>0-<span>1</span>831-<span>1</span>832. </span><span lang='EN-US'>22 x 16 </span><span lang='EN-US'>cm<span>s</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>2</span></span></span><span><span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span><span>(s.</span><span>d.)</span> Concepte: Sobre arxius <span>destruïts.</span> 14 x 10 cms. <span>1</span><span>foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(s.d.)</span></span> <span lang='EN-US'>Concepte: Al bisbat, demanant que agregui la rectori de Sant Lloren de Munt a la de Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(s.d.)</span></span> <span lang='EN-US'>Concepte. Dades de les parroquies de Matadepera </span><span lang='EN-US'>i</span><span lang='EN-US'>Ullastrell. </span><span lang='EN-US'>32 x </span><span lang='EN-US'>22 cms. 4</span></span></span> <span><span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></li> </ol> <p>A més a més existeix un inventari, en un foli (f292) que descriu el tresor desaparegut durant la guerra:</p> <p>- Copó de plata, barroc (amb les mides)</p> <p>- Calze tornejat - llautó mig daurat</p> <p>- Creu gòtica, nus recocó apetxinat amb fulles d'acant en els caires. Segle XVII.</p> <p>- Salpaser de plata de 36 cm</p> <p>- Encensers gòtics corrents de 23 cm</p> <p>- Veracreu de plata daurada amb peu d'ànec, cos de ferro i dues anses. Decoració trepanada en les vores i extrems de la creu plana (35 cm x 20 cm).</p> <p>- Candelers de plata, cos bombat de 46 cm.</p> <p>- Imatges de Sant Antoni i Sant Roc, barrocs 'boniquets'</p> <p>- Els restants altars nous.</p> <p> </p> <p>Recollides en el Novum Speculum III del Bisbat de TErrassa, hi ha informació hitòrica, bibliogràfica i documental de la parròquia de Sant Joan Matadepera, amb les resssenyes localitzades al Diplomatari de la Catedral de Barcelona, des de 1080 i les notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa des de l'any 1014. Del Monestir de Sant Llorenç del Munt es recopila informació des del 20 d'abril de l'any 966, en que Armenter feu llegats a St. Miqauel Arcàngel, Sta. Maria i St. Llorenç en la muntanya damunt de Terrassa (CArt. St. Cugat n. 203). També s'inclou informació de la capella de Santa Agnès des de l'11 de desembre de 1611.</p> <p>Finalment, hi ha les Visites Pastorals a la Diòcesi de Barcelona (1303-1939), recopilades per Josep M. Martí i Bonet. Les visites estan datades entre l'any 1379, 1403, 1413, 14?, 1446, 1447, 1484, 1500, 1508, 1513, 1549, 1555, 1562, 1567, 1574, 1580,1581,1584, 1586, 1588, 1591, 1592, 1593, 1594, 1597, 1601, 1602, 1605, 1606, 1607, 1608, 1611, 1612, 1615, 1623, 1627, 1628, 1635, 1662, 1677, 1683, 1684, 1688, 1726, 1736, 1740, 1744, 1758, 1777, 1785, 1815, 1851, 1887, 1893, 1852. A Sant Joan (nova església) s'esmenten les visites dels anys 1911, 1917, 1927, 1929.</p>	08120-447	Carrer del Bisbe, núm. 5 - Barcelona	<p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p>	41.5996800,2.0281800	419013	4605787		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89443-adb-speculum-3-fols-307-312-copia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89443-adb-speculum-3-fols-307-312-copia-6.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2023-05-29 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	56	3.2	2484	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89444	Col·lecció d'art de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-2		XX-XXI		<p>Col·lecció d'obres d'art de l'Ajuntament de Matadepers. La majoria d'obres són quadres fets a l'oli o a l'aquarel·la. També hi ha llapis de grafit, acrílic, escultures i ceràmiques.<br /> <br /> Es troben repartits per diferents dependències municipals.</p>	08120-448	Plaça de l’Ajuntament, 1		41.5966821,2.0267382	418889	4605455		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				53	2.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89555	Corpus musical popular de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-musical-popular-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987). <em>Costumari català. El curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, SA, vol. I, pp. 326 i 327. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASALS CANALIAS, Raimon (2017). Ball del tortell de Matadepera; dins Inventari de danses vives de Catalunya. Esbart Català de dansaires: </span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4385'><span><span>http://dansesvives.cat/?q=node/4385</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 15 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLONGUERAS, Carles i TRULLÀS, Montse (ss.dd). <em>Ball de l’arbre de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MANYOSA I RIBATALLADA, Tomàs (2017). Les danses vives del Vallès; dins <em>El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial. Recull de ponències del IV Curs d'història del Vallès</em>. Sabadell: Ed. Fundació Bosch i Cardallach, pp. 131-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2011). Un tortell per festejar; dins Vallesos 1, primavera-estiu 2011, </span></span><a href='https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a'><span><span>https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 20 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p>	XX-XXI		<p>A Matadepera existeix un important corpus musical de balls festius, sardanes i encàrrecs diversos que s'han fet amb motiu de clebracions locals. Algunes d'aquestes manifestacions es poden consultar individualment, però aquí s'ha volgut fer un petit recopilatori començant per la <em>Marxa de la Mola. </em>Es tracta d'una peça relativament nova obra de Jeroni Velasco, director de la banda de Matdepera. És un regal amb motiu del 30è aniversari de la Banda. La peça s'inspira en el camí d'ascens al cim de La Mola.</p> <p>Una altra peça d'aquest repertori és la <em>Bergler Polka</em>, basada en les melodies populars austríaques. Fou composada com a testimoni representatiu de l'agermanament entre els pobles de Matadepera i Mariapfarr. <span><span><span>Aquesta peça va ser un regal de la banda de Mariapfarr a la banda de Matadepera, la primera vegada que aquesta va anar a Mariapfarr. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball dels gegants, el Ball de l'arbre, el ball del Tortell i el Ball de la Baixada del Pi completarien aquest corpus. </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>El ball de l’arbre</em> de Matadepera va ser una peça recuperada pels grallers de Matadepera. Fou extreta del costumari del Joan Amades i actualment es balla al voltant del pi al finalitzar la cercavila del diumenge de sant Sebastià i té una forma de ball rodó. La coreografia original no es va poder recuperar, i actualment es balla amb la coreografia elaborada per Lluís Puig i Carles LLongueres.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>El ball de gegants</em> s'encarrega als compositors Joan Torroella i Joan Alavedra, molt interessant, però que és molt difícil de ballar amb els gegants. Musicalment és heterodoxa, doncs la melodia té 7 compassos en comptes de 8. Tot i així té trets interessants com l’itroït, que està extret dels goigs de sant Llorenç. Donada aquesta dificultat, un altre ball pels gegans fou composat pel mestre Cuenca, que porta per títol, <em>el ball del Llorenç i l'Agnès</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>La baixada del pi </em>ha estat una peça que s’ha fet composar entre la banda, la germandat i l’agrupació sardanista, amb l’objectiu d’omplir musicalment l’arribada del pi a la plaça. Aquesta composició consta de dues parts clarament diferenciades, una primera part de processó, amb un ritme lent, que acompanya la processó del pi en els seus últims metres fins a la plaça, i una segona part a ritme de rebatut molt més ràpida i alegre quan el pi ha arribat a la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball del Tortell, </span></span></span><span><span><span><span><span>es balla en parella per les festes de Sant Sebastià, al voltant del 20 de maig. És una reinterpretació d’una dansa que antigament es ballava a la vila el dia de sant Sebastià i que té la particularitat que els que l'executen regalen, seguint una antiga tradició, un tortell a la parella que treuen a ballar. Actualment es conforma de tres balls vuitcentistes: un vals, un pas doble i un vals jota (Casals, 2017).</span></span></span></span></span></p>	08120-449	Matadepera		41.5968393,2.0264029	418861	4605473		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89555-0026648mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89555-153-concertbanda.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86477	Jaciment de Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-roure	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p>	XI - XVI		<p><span><span><span>En el planejament urbanístic de Matadepera, s’inclou un polígon de protecció arqueològica en el sector de l’Església de Sant Joan. Aquest polígon inclou l’església, però també les masies de Can Roure i La Mateta, que alhora tenen una protecció específica com a Béns Culturals d’Interès Local i una fitxa pròpia de protecció arqueològica per la continuïtat d’hàbitat en l’espai des de l’edat Mitja. Dins el polígon de protecció també s’inclou el cementiri, la casa del Comú, i dos forns de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers documents que parlen de la parròquia de Sant Joan de Matadepera daten del primer terç del segle XI. Les obres de restauració iniciades l'any 1997 en aquesta ermita implicaren també una campanya d'excavació per tal de documentar-ne la cronologia. L’església de Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins l’any 1881, moment en que es va traslladar a l’actual església del carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”. L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan. També hi havia el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri actual és una prolongació en el temps i en l’espai de l’antic fossar o cementiri al voltant de la sagrera de l’església medieval i moderna.</span></span></span></p>	08120-45	Sector de l'església de Sant Joan - Can Roure	<p>Durant el mes de febrer de 1999 es va dur a terme una intervenció arqueològica, al costat nord de l'església. S'hi van localitzar dos enterraments medievals en fossa simple, una sitja medieval del segle XI-XII, part d'un petit fossat o rasa de desguàs datada del segle XIII-XIV així com també el mur perimetral de l'edificació de la rectoria del segle XV-XVI i finalment el fonament semicircular d'una capella lateral del segle XVI.</p>	41.6083100,2.0072500	417280	4606765		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-dsc6710.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-p1430808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-p1430742.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot aquest ampli polígon és el que a la Carta Arqueològica pren el nom de Església de Sant Joan de la Mata Xica; però amb un polígon de protecció molt més reduït, només al voltant de l’església.	94\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
89556	Contornat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/contornat	<p>ALFÖLDI, A. (1942/1943). Die Kontorniaten. Ein verkanntes Propagandamittel der stadtrömischen heidnischen Aristokratie in ibrem Kampfegegen das christliche Kaisertum. Budapest / Leipzing.</p> <p>ALFÖLDI, A.; ALFÖLDI, E. (1976/1990). Die Kontorniat Medallions, unter Mitwirkung on Curtius L. Clay. Berlin. New York. </p> <p><span><span><span><span>CANELA, Pere; FOLCH, Joaquim; MORET, Lourdes (2017). Un contornat amb iconografia circense procedent de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental), pp. 89 - 94. Tarraco Biennal. Actes del 3r congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. Tarragona, 16-19 de novembre de 2016. Ed. Jordi López Vilar. Tarragona.</span></span></span></span></p> <p>DARDER, M. (1996). De nominibus equorum circensium. pars Occidentis, Barcelona.</p> <p> </p>	ÌV dC.		<p>Medalla moneti-forme, decicada al poeta augusteu, Quint Horaci Flac i a un cavall de curses. És de bronze, coneguda amb el nom de contornat degut al solc característic del contorn. La peça, encunyada, mesura 38'4 mm de diàmetre, per un pes de 28'2 grams. No presenta desgast. A l'anvers hi ha el bust d'una figura togada, jove, masculina, sense barba i amb el cabell curt. A la llegenda es pot llegir 'HORATIVS'. A la dreta del personatge hi ha un monograma 'PE' o 'PEL'incís a posteriori de l'encunyació que els autors de l'estudi proposen llegir-lo com a 'Palma et laurus', relacionat amb el bon auguri. </p> <p>Al revers, hi ha un cavall de curses, cofat amb una branca de llorer sobre la testa i cinta que el relacionen amb un cavall de curses. La cua nuada i recollida. Els guarniments visibles són la brida, el fre i el collar, amb una <em>phalera</em>. El seu palafrener el subjecta per la brida. Vesteix una túnica de màniga llarga i cinyell. També porta una corretja travessada i lligada dessota el braç esquerre. En el vestit s'hi distingueixen quatre motius decoratius circulars. A la llegenda es llegeix 'BALSAMVUS', que correspondria no al nom del palafrener sinó al cavall.. Exerg en blanc. La figura del cavall presenta un gran realisme anatòmic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08120-450	Camí de la Font de la Tartana / Carrer del Turó del Pujol , s/n.	<p>El contornat es localitzà l'any 2005 amb motiu d'una excavació d'urgència del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya en el jaciment tardoromà de Can Solà del Racó (Matadepera), dirigida per l'arqueòloga Lourdes Moret Pujol.</p> <p>La peça fou trobada en els nivells de farciment d'una fossa, on sembla que originàriament s'hi hauria assentat el contrapès d'una premsa, emprada, posteriorment, entre els segles V - VII dC., com a escombrera. El seu excepcional estat de conservació, testimonia que el seu propietari la preservà com un tresoret. </p> <p>Fou restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i posteriorment traslladada al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).</p> <p> </p>	41.6090773,2.0319110	419336	4606827	Entre 350 i 470 dC.	08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89556-contornat-50003-jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89556-contornat-50002-jpg.jpg	Legal i física	Romà	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Segons catàleg dels Alföldi, l'exemplar es correspon amb el contornat núm. 101 (del 101.1 al 101.9). Alfölfi defensava que aquest tipus de medalles s'obsequiaven amb motiu de l'Any Nou, que glorificaven el passat i la tradició romana, destacant els ludi, estretament relacionats amb la cultura pagana. Tal vegada es tractés d'entrades per al joc, fitxes de joc de taula, amulets o fins i tot medalles que es repartien als assistents als jocs. Podria estar relacionada amb la commemoració del naixement, la mort o la participació Quint Horaci en l'organització dels Ludi Saeculares de l'any 17 aC.	83	52	2.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86478	Jaciment Can Vinyers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-vinyers	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera; pp. 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p>	XIII - XVIII	Es desconeix l’abast cronològic i territorial perquè no s’hi ha fet cap intervenció.	<p><span><span><span>Can Vinyers és una de les masies més significatives del municipi, documentada des del 1426. Posseïa bona part dels terrenys que van servir, un cop parcel·lats, per urbanitzar els primers carrers del poble sorgit a partir del segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ocupació de l’espai de la masia es pot remuntar a principis de l’edat mitjana. Aquesta continuïtat d’ús en fan un espai d’alt interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p>	08120-46	Can Vinyers (Carrer de Pompeu Fabra, s/n).	<p><span><span><span>La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.</span></span></span></p>	41.5991000,2.0315800	419296	4605719		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6435.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6458.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6446.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.	94\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86479	Jaciment de La Mateta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-mateta	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, pàg. 20.</span></span></span></p>	XI - XX	Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció.	<p><span><span><span>La Mateta, també coneguda com la Mata Xica, és fruit d’una reforma de l’antic mas Torrella de Dalt. L’ocupació d’aquest espai pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p>	08120-47	La Mateta, s/n.	<p><span><span><span>No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.</span></span></span></p>	41.6096500,2.0064700	417217	4606914		08120	Matadepera	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430908.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430948.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430937.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86480	Jaciment del Turó de sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-sant-joan	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNS, Núria (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic; dins L’Escletxa, núm. 1, pp. 8-11.Matadepera. Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></p>	III - I aC.	Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció.	<p><span><span><span>Turó de 619 metres d’alçada, situat al sud-oest de la Serra de les Pedritxes que fa de partió entre els municipis de Terrassa i Matadepera, dins la propietat de Can Roure. Domina la plana septentrional de Terrassa i el curs de la Riera de Les Arenes, al seu pas per Matadepera, així com el pas del Camí Ral de Barcelona a Manresa. Al seus peus s’alça l’església de Sant Joan les masies de Can Roure, La Mateta, i La Torrella, nucli original del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fruit de la campanya de prospecció efectuada per l'elaboració de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, s'hi trobaren alguns fragments ceràmics en superfície, a la zona més elevada. Els materials identificats corresponen a fragments d'àmfora ibèrica, ceràmica comuna, i algun fragment molt rodat de campaniana sense determinar. A partir d’aquest material es podria especular sobre un assentament protohistòric d’època ibèrica, però l’absència d’estructures no permet definir més característiques del jaciment.</span></span></span></p>	08120-48	Turó de Sant Joan	<p><span><span><span>L’any 1988, amb motiu de l’elaboració de la carta Arqueològica del Vallès, es van poder recollir i documentar fragments de ceràmica d’època ibèrica. Però sembla que la presència de material arqueològic ja es coneixia amb anterioritat, segons Xavier Font (1997) que recull el testimoni d’en Jaume de Can Roure.</span></span></span></p>	41.6066300,2.0042000	417024	4606581		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430893.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430914.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El conreu de la vinya durant segles en aquesta zona fa que es conservin parets de vinya de pedra seca que en cap cas es poden confondre amb estructures muràries d’època ibèrica.	81	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86481	La Balma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p>	XVIII - XIX	S’hauria d’arrebossar la façana per assegurar-ne un bon manteniment i per criteris estètics i de manteniment de la tipologia constructiva. Caldria que en el planejament es tingués en compte les tècniques i materials tradicionals en aquest tipus de construccions per mantenir la tipologia local.	<p><span><span><span>La casa Assumpta Ribó i La Balma són dues cases de cos, que actualment estan unificades a nivell de planta baixa per un local comercial de l’àmbit de la restauració, que respon al nom de Cal Madu. Visualment formen un mateix conjunt estructural. Aquestes cases responen a una mateixa tipologia de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha repicat el parament de la façana deixant vista l’obra irregular amb paredat mixt i maons, fet que deixa desprotegida l’estructura. Els arrebossat no només tenien un sentit estètic, sinó també de protecció contra les inclemències climatològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa de ben segur que han patit modificacions de l’obra original per adaptar-ho a les noves necessitats del local. Però a la planta pis sembla que s’ha mantingut la petita finestra original de cada cas, amb la llinda feta amb arc de maó posat a sardinell o a plec de llibre.</span></span></span></p>	08120-49	Carrer de Sant Joan, núm. 63	<p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p>	41.5993500,2.0272300	418934	4605751		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-dsc6543.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-dsc6555.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-p1430373.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A l’interior destaca els sostres fets amb volta catalana.	98\|119\|94	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07
86278	Auca de l’agermanament i la seva història. Matadepera - Mariapfarr	https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-lagermanament-i-la-seva-historia-matadepera-mariapfarr	<p>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam; comissió de l’Agermanament Matadepera-Mariapfarr (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadapera - Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Número especial Agost de 2019.</p>	XXI		<p>Auca representada per un pòster o cartell que conté 24 vinyetes amb il·lustracions en color, que acompanyen un rodolí (en lletra majúscula), que en un toc d’humor, explica l’agermanament entre els pobles de Matadepera i i Mariapffar. La història comença amb la trobada entre el gegant austríac Samson i els gegants matadeperencs. Continua amb l’intercanvi d’obsequis en llarg del temps com són les pedres de molí, la font o el banc modernista i les diferens visites a ambdós municipis. </p> <p>L’auca diu així:</p> <p>Matadepera no tenia gegants / i se’n van fer uns de molt grans. / Una parella de dos / que es van estrenar el 82 //</p> <p>Com que els gegants no tenien amics, / decidiren fer una trobada / es van convidar de grans i xics / i ho celebraren per primera vegada. //</p> <p>En Samson de Mariapfarr / a Matadepera va arribar / i amb en Llorenç i l’Agnès, / es feren amics d’allò més. //</p> <p>Mariapfarr és un poble / ple de neu i de bolets, / de Salzburg és a prop / i Àustria porten al cor. //</p> <p>Un any després hi vam anar / i a les fosques ens van esperar / de cop, els llums es van encendre / i amb la música ens van sorprendre. //</p> <p>Perquè l’amistat per sempre fos / els alcaldes firmaren tots dos / una acta d’agermanament / a Matadepera, a l’Ajuntament. //</p> <p>Si a Matadepera et vols banyar / al carrer Mariapfarr has d’anar / i si allà la campana vols tocar / a la Matadeperaplatz l’has de buscar. //</p> <p>Aquí, una font de fusta de regal / allà, de ferro colat un fanal. / Tots dos fan a vinent / el nostre agermanament. //</p> <p>Any rere any els contactes van augmentant / aquí i allà es troben de tant en tant: / escoles, bombers, banda i coral; / Schule, Feuerwehr, Musikkappelle und fussball //</p> <p>1992: a Barcelona, l’olimpíada / i a Matadepera, la segona trobada . / de Japó va venir Yagurodom / i de Mariapfarr, el Samsom. //</p> <p>Amb l’ajut dels mestres/ els nens i nenes de les escoles, tot i parlar una lleguna (llengua) diferent, / s’entenien perfectament. //</p> <p>Encara que tinguem neu aquí / per Setmana Santa hi va el drac esquí. / En aquelles muntanyes tan nevades / s’hi fan grans esquiades. //</p> <p>Per celebrar els deu anys de la nostra amistat, / en un tren Talgo grans i petits han viatjat. / jugant, cantant i xerrant / les hores del viatge han anat passant. //</p> <p>Dins el tren hi cap de tot, / gresca, xerinola i bon humor. / un grup de joves molt eixerit / ha muntat un bar per al dia i la nit. //</p> <p>Molts matadeperencs amb diners han col·laborat / per comprar un regal: la campana Montserrat, / i per celebrar-ho el cuiner Pasqual / els hi fa una paella monumental. //</p> <p>Pel centenari, la Germandat de Sant Sebastià / a la coral de Mariapfarr van convidar / amb un gran concert ens van delectar / i a l’ofici solemne també van cantar. //</p> <p>Sembla ahir que vàrem començar / i fa més de vint anys que ens vam agermanar. / els alcaldes a Matadepera van decidir / que un llibre de signatures caldria tenir. //</p> <p>Dinant al parc Pep Ventura / fa una gran tamborinada / i corrent al Samson s’el factura / dalt del camió de la brigada. //</p> <p>Al mateix any per la Festa Major / s’estrena un nou gegantó: / La Maria vestida com cal / amb el “dirnedl” tradicional. //</p> <p>Per Sant Jordi del 2007 Les Trachtenfrauen / Matadepera visiten: / de cuina catalana n’aprenen / i d’austríaca, ens n’ensenyen. //</p> <p>Els 25 anys cal celebrar / i a Mariapfarr volíem anar / una colla engrescada forma una comissió / i per al viatge lloguen tot un avió. //</p> <p>Per simbolitzar aquest llarg camí / els regalem dues pedres de molí, / de cor plantades al costat de l’Ajuntament; / “Treballem Junts – Wir arbeiten zusammen”. //</p> <p>Matadepera i Mariapfarr / de la festa vam disfrutar / i durant una nit vam vibrar / quan per 2 a 6 a Madrid vam guanyar //</p> <p>L’agermanament us hem explicat / esperant haver-vos engrescat. / i per continuar aquesta gran amistat, / animeu-vos a conèixer Mariapfarr. //</p>	08120-5	Casal de Cultura. Carrer de Pere Aldavert, 4	<p>L’any 2012, amb motiu del trentè aniversari dels Gegants de Matadepera, en Llorenç i l’Agnès es van organitzar varis actes de celebració. Entre ells, es va acordar la realització d’una auca que expliqués la història del seu naixement i de l’agermanament amb el poble de Mariapfarr. La Comissió d’Agermanament va escriure els versos, mentre que Elisabet Vallhonrat va il·lustrar les vinyetes.</p>	41.5966500,2.0267200	418888	4605452	2012	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86278-p1430643.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Comissió d'Agermanament i Elisabet Vallhonrat.		98	63	4.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:07

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús