Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77884 | Pi gros de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-la-roca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26</p> | <p>Exemplar de pi blanc o pinassa de mides considerables, que destaca enmig del bosc. A 1 m de terra mesura 2,79 m de perímetre, i 87 cm de diàmetre.</p> | 08223-156 | Sota la carretera de Sant Llorenç a Castellar, abans de creuar el pont de la Roca. | <p>Els propietaris de la Roca sempre l'han mantingut i es té com una fita remarcable. En una tala desproporcionada durant la tercera carlinada (1872-76) l'amo de la Roca s'enfrontà a la brigada per evitar que el talessin. El mateix féu Joan Solà, cap d'una brigada de llenyataires l'any 1936, quan es resistí a talar-lo desobeint les autoritats.</p> | 41.6669100,2.0482400 | 420767 | 4613232 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77884-foto-08223-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||
| 77885 | Pi de les Quatre Besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-quatre-besses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.</p> <p>ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 344-354. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. El gegant de la vall de Mur, pàg. 12-13. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a></span></span></p> | <p>Exemplar de pi blanc o pinassa que té la curiositat de tenir quatre branques principals, o quatre besses, des de la soca. Les darreres mesures preses li donaven 28 m d'alçada i 4,70 de soca. A 1 m del terra fa 4,25 m de perímetre i 1,35 m de diàmetre.</p> | 08223-157 | Passada la cruïlla de quatre camins, camí del Daví, per un corriol. | <p>Per la seva particularitat botànica l'arbre sempre ha estat respectat en les tales i altres treballs forestals, i és una referència per als propietaris i els excursionistes. L'any 1986, arran d'una intensa nevada, es va desprendre una branca d'ordre secundari, de la qual es van fer estudis dels anells i que es va poder datar de 1796, a més d'oferir informació local de periodes de sequeres. Durant un incendi l'any 1917 diversos veïns van acudir a salvar-lo juntament amb el capellà i un seminarista, i l'any 1937 l'amo del Dalmau s'hagué d'enfrontar a una tropa de revoltats que volien tallar-lo, oferint la seva vida a canvi de la del pi.</p> | 41.6574900,2.0394600 | 420025 | 4612194 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77885-foto-08223-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77885-foto-08223-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-08-09 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Per les seves dimensions i la seva suposada antiguitat se'l suposa l'arbre més vell del massís de Sant Llorenç del Munt (o el que s'ha pogut salvar de les tales). | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||||
| 77886 | Pinassa del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-del-dalmau | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> | <p>Exemplar particularment alt i recte de pi blanc o pinassa, que sobressurt enmig del bosc. A 1 m de terra la soca mesura 3 m de de circumferència i 95 cm de diàmetre. Deu fer uns 20 m d'alçada.</p> | 08223-158 | Seguir el torrent de la font del Cubell fins gairebé la carena; l'accés a la pinassa està fitat. | <p>La propietat del Dalmau conserva alguns dels espais boscosos més remarcables del massís i del terme, en bona part degut a la resistència dels amos a les tales indiscriminades; sembla que l'amo del Dalmau es resistí especialment a les tales de pinassa per a la indústria naval de principis del XVIII, època de la qual podria datar aquesta raconada. Visible des del camí de Santa Agnès, aquesta gran pinassa ha esdevingut una referència per a locals, boquerols i excursionistes, i apareix sovint en els itineraris de muntanya al massís.</p> | 41.6549600,2.0294100 | 419185 | 4611923 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77886-foto-08223-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||
| 78317 | Pinedes de l'Estret de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinedes-de-lestret-de-les-vinyes | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Les pinedes de l'estret de les Vinyes es troben en el camí ral de Santa Perpètua cap a Sabadell. Es tracta de tres pinedes on l'alzina domina. La riquesa biològica és molt elevada en les zones de contacte bosc/camps de conreu | 08260-150 | A ponent de Santiga | 41.5357400,2.1459200 | 428755 | 4598584 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78317-foto-08260-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78317-foto-08260-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78320 | Arbreda del torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Arbreda mediterrània que trobem a l'entorn del torrent dels Morts. Ha mantingut una estructura natural gairebé verge a causa d'estar envoltada per camps de conreu i de difícil accés. Dins la comunitat vegetal d'alzines, roures, pollancres, etc. Alberga rèptils (com la serp verda) i aus nocturnes (com el xot). | 08260-153 | Al nord de la Crta B-140 | 41.5330700,2.1473000 | 428867 | 4598287 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78323 | Bosc de Can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Pineda característica per la seva geometria quadrada sobre el territori. És una explotació forestal que ha anat materialitzant-se progressivament amb un estrat arbustiu molt dens (aranyoner, esparreguera, arç blanc, etc) i també alzines convertint-se en un típic bosc mixt mediterrani. És curiós observar el picot verd i l'oriol en aquest indret. | 08260-156 | A ponent de la riera de Santiga | 41.5398600,2.1459400 | 428761 | 4599042 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78323-foto-08260-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78353 | Figuera de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-can-colomer | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX-XXI | Protegida pel PEPPASPM | La Figuera de Can Colomer es troba al pati interior de Can Colomer, que dóna a la façana del carrer santa Maria,2, en el nucli històric de Santa Perpètua de Mogoda. Des del carrer pràcticament no es veu. | 08260-186 | Can Colomer. C/ Santa Maria, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5349100,2.1798600 | 431585 | 4598465 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78354 | Lledoner de Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-llobet | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 64, 69. | XX | protegit pel PEPPASPM | El Lledoner de Can Llobet es troba davant l'era de la masia de Can Llobet, que es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. | 08260-187 | Can Llobet | 41.5255100,2.1621200 | 430095 | 4597435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78363 | Plataners de la Riera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-riera-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Els Plataners de la Riera de Santiga es troben situats a llevant dels camps de Can Rectoret i al sud de la carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda. Davant per davant del Sindicat Agrícola la Perpetuenca i a l'altre costat de carretera, hi ha un caminet encimentat que ressegeix la riera pel costat oest. Els plataners es troben concentrats al llarg de la riera. També hi trobem acompanyant aquesta vegetació alguna alzina centenària. L'arbreda dels plataners que creix al llarg d'un tram de la riera de Santiga, tot i que són arbres introduïts per a l'explotació forestal, han conformat una arbreda singular i de gran bellesa permetent que el corredor verd fluvial presenti una continuïtat d'hàbitats per als petits mamífers. Aquesta massa arbòria rica en plataners formarà part del futur parc de la Riera de Santiga. Els anomenats plataners de Santiga estan protegits pel Pla General d'Ordenació Municipal. | 08260-196 | Riera de Santiga - Riera Seca | 41.5324400,2.1575400 | 429721 | 4598208 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78363-foto-08260-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78363-foto-08260-196-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Destaquem la presència d'un pontet de fusta i ferro de construcció actual, molt bonic que permet una bona vista damunt la riera. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 78364 | Bosc de Can Cadernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cadernera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de Can Cadernera es troba al sud de Can Llobet i a ponent de Can Cadernera, en el camí d'accés cap a Can Targa i Can Font. S'hi accedeix des del camí del Padró, passant per Torreferrussa, on després cal seguir el camí paral·lel a l'autopista en direcció oest fins al camí de Can Targa, just fins arribar a la Riera Seca (Riera de Santiga) en el tram que va conduïda per sota l'autopista. Des d'aquest punt albirem l'extrem sud del Bosc de Can Cadernera. Els pins pinyers que el dominen són bastant espectaculars. No obstant això, les canyes, els àlbers i els plataners conformen l'arbreda fluvial de la Riera Seca, on el gripau i alguns ocells com el rossinyol bord, el gafarró, les mallerengues i la cadernera, presenten una comunitat reproductora. | 08260-197 | Al sud de Torreferrussa | 41.5248200,2.1635100 | 430211 | 4597357 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba delimitat per una tanca metàl·lica que protegeix l'explotació forestal. El torrent delimita les dues propietats principals que conformen el bosc. La més gran és la situada a llevant. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 78365 | Bosc de Can Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-bisbe | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Al Bosc de Can Bisbe ens hi apropem per l'anomenat camí de Can Targa, una pista de terra estreta en força mal estat un cop passada la casa que dóna nom a l'esmentat camí. Després de Can Font hi un tram de camí recte que es troba tallat per una tanca. El bosc de Can Bisbe sorprèn pel seu bon estat de conservació i per la seva notable riquesa. Es tracta de la pineda més ben conservada del municipi amb un sotabosc de gramínies. Aquest espai natural compta amb el torrent de les Salzies, amb un notable canyar. Tot passejant es pot arribar a l'alzina de les tres branques. És l'indret més visitat per mamífers de gran mida, com la guineu. | 08260-198 | Torrent de les Salzies | 41.5229800,2.1540900 | 429423 | 4597161 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78365-foto-08260-198-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pot ser és el bosc més inaccessible per als perpetuencs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 78366 | Bosc de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de Can Sabau es troba situat a ponent de la masia de Can Sabau, i a poca distància del camí del Padró. El seu accés es fa per la masia de Can Sabau. A aquesta s'hi arriba des d'una rotonda que hi ha a la carretera de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda (B-140). El bosc es troba delimitat pel nord i ponent per camps de conreu. Està format per un bosc mixt amb pi blanc, alzina i roure. Dóna refugi a verdums i gafarrons, així com estornells, garces i alguns mamífers. El seu sotabosc embolicat facilita la cria del tallarol capnegre. | 08260-199 | Can Sabau | 41.5326000,2.1631300 | 430187 | 4598222 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78366-foto-08260-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78366-foto-08260-199-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Al costat del bosc i de la masia hi podem trobar la font de Can Sabau ('la que feia obrir la gana'...). | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 78367 | Bosc de Can Taió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-taio | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | En el camí del Padró hi trobem una pineda de pi blanc i pi pinyer que deu el seu nom al fet que es troba al costat del Castell de Can Taió. El bosc formava part d'una explotació forestal. A l'entrada del castell hi trobem cedres de grans dimensions. És a la nit quan els mussols campen arreu. | 08260-200 | En el camí del Padró | 41.5242900,2.1735500 | 431048 | 4597291 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78367-foto-08260-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78367-foto-08260-200-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78368 | Arbreda de la Riera Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-seca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | L' Arbreda de la Riera Seca es troba al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, vorejant la Riera Seca, a ponent del Parc d'Europa (Barri la Florida). Al seu extrem sud i a l'alçada de la Granja Girbau hi trobem el final del tram sud del camí del Padró. L' Arbreda de la Riera Seca és una arbreda fluvial que actua d'espai de refugi a una gran varietat d'ocells que s'alimenten del conreu de secà que envolta l'arbreda. Els gafarrons, els estornells, els pardals xarrecs produeixen, a la vesprada un escàndol considerable, tot lluitant per les millors branques per dormir. | 08260-201 | Al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda | 41.5202200,2.1763600 | 431278 | 4596836 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78558 | Bosc de la Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-torre-del-rector | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El parc conegut com a Bosc de la Torre del Rector queda delimitat per ponent per la riera de Caldes i per l'antic camí de Can Palau, i per llevant, pel carrer del Mar Adriàtic, en el polígon industrial Torre del Rector. Aquest bosc està format per una pineda i una plaça pavimentada de planta circular, on es celebra anualment l'Aplec de la Sardana. Ha estat un indret recuperat per a zona de pícnic. | 08260-206 | C/ Mar Adriàtic. Poligon industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5460700,2.1798100 | 431593 | 4599704 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78560 | Bosc de Ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-noller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Bé la zona arbrada, la resta és terreny erm. | El bosc de Ca n'Oller es troba situat a ponent de la riera de Caldes, delimitat al nord per un camí d'accés a la central hidroelèctrica, i al sud pel carrer Sardenya. Pel mig del Bosc hi passa l'antic camí de Can Fontanet, que el travessa longitudinalment. El bosc de Ca n'Oller és una pineda de la falca agrícola de Ca n'Oller. Es troba en vies de recuperació com a parc. | 08260-208 | C/Sardenya (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5479700,2.1747800 | 431175 | 4599919 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78560-foto-08260-208-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A l'extrem sud-est del bosc hi ha una petita parcel·la de propietat privada Reg. Cad: 1299407DF3919N. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 78563 | Bosc de la Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-granja-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de la Granja Soldevila es troba situat a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El Bosc de la Granja Soldevila és la massa arbòria més coneguda i emblemàtica del municipi. Les zones naturalitzades del bosquet s'han anat artificialitzant, ja que ha quedat inclòs en l'àrea urbana, tot i així la diversitat faunística natural és molt elevada (rossinyol comú, tallarol, mallerenga, pitroig...). És un bosc plantat amb finalitat didàctica i per tant hi ha una rara diversitat d'espècies botàniques. | 08260-211 | Avinguda Girona, Ferrocarril Papiol-Mollet, Avinguda de l'Estela Ibèrica | 41.5247800,2.1853200 | 432030 | 4597336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 70215 | Lledoner de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-palet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | El tronc és buit, tot i que l'arbre encara viu. | <p>Antic exemplar de lledoner situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a l'extrem sud-est del pati davanter de la casa, en un petit turonet que s'eleva a la banda de llevant del pati. Es tracta d'un exemplar baix de lledoner que presenta una circumferència de 412 cm. El tronc central està completament buit, però el lateral orientat a tramuntana continua viu. Tota la banda de ponent del tronc central està coberta per una gran heura.</p> | 08290-100 | Masia de can Palet, 08231 | 41.5231900,1.9681700 | 413911 | 4597353 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 70216 | Alzina del torrent del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-del-bolet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una petita plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a la banda de llevant de la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d'un alt marge del terreny. Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L'alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.</p> | 08290-101 | El Bolet, 08231 | 41.5212500,1.9661700 | 413741 | 4597139 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 70217 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n'Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom. L'arbre s'ubica al costat d'un torrent al que s'accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent. Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge. Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida. La resta del tronc però es troba en bones condicions.</p> | 08290-102 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | <p>Segons l'autor de l'estudi citat a la bibliografia, l'alzina de ca n'Amat podria ser bicentenària.</p> | 41.5317200,1.9781700 | 414756 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 70227 | Olivera del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-turo-de-can-palet | <p>Olivera de grans dimensions situada a uns 100 metres al sud-est del turó de can Palet, en una zona conreus al peu del camí que hi dóna accés. L'arbre s'ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d'un conreu d'arbres fruiters. Es tracta d'un exemplar d'olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d'uns 7 metres. El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior, i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l'amplitud de la copa.</p> | 08290-112 | Turó de can Palet, 08231 | 41.5231000,1.9632700 | 413502 | 4597348 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70227-foto-08290-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70227-foto-08290-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 70249 | Pi de la Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-torre-del-palanca | XX | <p>Antic exemplar de pi blanc situat dins del jardí de la Torre del Palanca. L'arbre s'ubica molt a prop de la cantonada sud-oest de la casa, situada damunt d'un dels petits turonets que caracteritzen el municipi d'Ullastrell. Es tracta d'un gran exemplar de pi blanc que presenta un llarg tronc central i una gran copa sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 15 m. A la part superior del tronc s'observa un petit esboranc causat per l'antiga caiguda d'un llamp. L'exemplar està en molt bones condicions, cuidat i podat adequadament.</p> | 08290-134 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>És força probable que l'exemplar sigui originari de la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la casa d'estiueig a la que pertany. El pi és fàcilment observable des de qualsevol punt del municipi, esdevenint pràcticament una de les icones de la població.</p> | 41.5240100,1.9545900 | 412779 | 4597457 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 79430 | Alzina del pou de Cal Ferminet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-pou-de-cal-ferminet | HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 38-41 | Situada darrera la plaça del Virrei Amat, gairebé als peus del cingle, es troba aquesta alzina centenària (quercus ilex). Té unes dimensions considerables: un perímetre o alçada de pit de 254 cm a uns 130 cm de terra. L'alçada aproximada és de 18 metres i la projecció de la capçada és de 20 metres. | 08291-69 | Darrera la plaça del Virrei Amat | 41.6074400,1.9190200 | 409927 | 4606756 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79430-foto-08291-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñeero Subirana | Espai adequat amb dos bancs sota l'alzina.El botànic Àngel Manuel Hernández en un article dedicat a aquest arbre l'ha batejat com a Alzina del Virrei, nom que adoptem en aquesta fitxa. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 79431 | Teix de l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-lobac | FARRÉS, Josep M. (1988). 'El teix mil·lenari de l'Obac', Vacarisses. Balcó de Montserrat, núm. 234 (febrer). FAURA, Josep M. (1993). Història de la Serra de l'Obac. HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (1993). Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 42-49 | Tronc força corsecat | Aquest espècimen es troba situat al vessant nord encinglerat de la carena del Teix, en un indret difícilment accessible però a pocs metres de la urbanització dels Caus. El teix (Taxus baccata) és un arbre típicament centreeuropeu, una espècie molt poc comuna a Catalunya. Atès que és una planta molt metzinosa ha estat sistemàticament destruïda pels pastors. En aquest cas es tracta d'una planta relicta reduïda a un sol exemplar testimonial. Possiblement és un arbre mil·lenari. Té una alçada de18 m aproximadament i una volta de canó (perímetre mesurat a l'altura del pit) de 165 cms. En pocs anys el seu tronc s'ha corsecat força. Tot i això, l'estat vegetatiu del fullatge és bastant bo. | 08291-70 | Carena del Teix, a l'urbanització dels Caus | Es troba situat a l'anomenada Carena del Teix, nom que indica que l'arbre ha estat un element de referència ja des d'antic. Fa uns anys es permeté edificar en aquesta zona, just fins al límit del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, fet que suposa un contratemps per l'equilibri ecològic de l'entorn i per la supervivència de l'arbre, que ja comença a trobar-se en un estat precari. L'any 1988 l'arbre tenia algun rebrot, actualment desaparegut o en mans de particulars. El teix és un arbre perennifoli, amb fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell. Tradicionalment ha estat considerat l'arbre de la vida i de la mort. De la vida per la seva longevitat, i de la mort per la seva toxicitat. A l'antiguitat s'associava amb Hécate (deessa dels Inferns) i a l'edat mitjana amb la Lluna i les bruixes. Els arbres més antics d'Europa són teixos, algun dels quals es calcula que podria tenir uns 3.000 anys d'edat. | 41.6156900,1.9463300 | 412214 | 4607644 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79431-foto-08291-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79431-foto-08291-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'ObacPer arribar-hi cal prendre un camí senyalitzat amb l'indicador 'Carena del Teix', a la carretera que uneix els Caus amb la Casa Nova de l'Obac. Cal segui pel camí, després corriol, uns 700 m en direcció oest. Al final del reixat de la casa que hi ha sobre la carena, cal descendir uns 75 m per un terreny amb fort pendent en direcció nord. L'accés és molt difícil i no hi ha camí. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 79492 | Roure de tres branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-tres-branques | http://www.vacarisses.cat/lavila/historiapatrimoni/Inventari.htm | Roure de grans dimensions, situat al darrera de l'estació de ferrocarril de Torreblanca. Té una alçada considerable i, des de l'inici del tronc, es divideix en tres branques. | 08291-131 | Urbanització de Torreblanca | 41.5863600,1.9170600 | 409734 | 4604418 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79492-foto-08291-131-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Forma part de l'inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l'Ajuntament. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 79493 | Roure de can Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-torrella | http://www.vacarisses.cat/lavila/historiapatrimoni/Inventari.htm | Roure de grans dimensions situat al costat d'un camp, prop de la masia de can Torrella. Té una capçada de forma arrodonida i no és excessivament alt. | 08291-132 | Sector sud del terme, prop de la masia de can Torrella | 41.5833200,1.9053600 | 408755 | 4604093 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79493-foto-08291-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Forma part de l'inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l'Ajuntament.Accés restringit a vehicles motoritzats | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 79494 | Alzina del Mimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mimo | HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 137 | Alzina de grans dimenions situada al pati de la masia del Mimó. Segons Àngel Hernández, podria tenir uns 200 anys d'edat, els mateixos que la casa. Té un forat a la base del tronc en el qual, segons sembla, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una monja. | 08291-133 | Masia del Mimó, al sector sud del terme | 41.5766100,1.9141500 | 409478 | 4603339 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 72628 | Roure de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-roure | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que es troba situat a peu del Camí Vell de Can Marcet. Es tracta d'un arbre caducifoli de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> | 08300-44 | Camí de Can Marcet | 41.5570800,1.9380000 | 411440 | 4601146 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72628-foto-08300-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72628-foto-08300-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Davant del roure hi ha la Font del Roure i al darrera un forn de calç. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||||
| 72629 | Pi de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-corbera | <p>Darrera la masia de Can Corbera hi ha un exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) de considerables dimensions. Es tracta d'un arbre de fulla perenne amb l'escorça grisa i esblanqueïda. Té la capçada molt dispersa, ramificada en tres branques principals.</p> | 08300-45 | Masia de Can Corbera | <p>Segons explica Miquel Margarit, durant la Guerra del Francès en aquest pi hi penjaven els francesos quan es retiraven.</p> | 41.5626300,1.9592100 | 413216 | 4601740 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72629-foto-08300-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||||
| 72636 | Roures de la font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-moli | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>A peu del camí que ve de Can Sanahuja s'hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis), dos dels quals són de notables dimensions. Es tracta d'arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> | 08300-52 | Camí de Can Sanahuja | 41.5345900,1.9375300 | 411370 | 4598649 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72636-foto-08300-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||||
| 45846 | Successió miocènica Costablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/successio-miocenica-costablanca | <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ,J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRiA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIMA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ELIS J. Aldana (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | <p>El conjunt de la fauna fòssil permet assignar una edat compresa entre els 21 i els 20 milions d'anys a aquest jaciment. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. GALINDO (2000: 16) A les zones pantanoses de Costablanca, hi havia espècies adaptades a l' humitat. A les zones on no passava cap curs d'aigua, la vegetació devia ser menys densa, amb boscos clars i molta presència d'herbes, cosa que donava un aspecte bastant semblant al d'una sabana africana. De l'estudi del conjunt es dedueix que les plantes devien estar distribuïdes en tres associacions, que es disposaven fonamentalment segons el grau d'humitat i tipus de sòl. Les plantes que integraven el paisatge es distribuïen de la manera següent: Plantes que devien viure a les ribes del llac i zones pantanoses com, palmeres i joncs. Plantes de zones boscoses, que devien formar boscos més o menys atapeïts a les rodalies de les zones pantanoses i cursos d'aigua, com el ficus, i arbres emparentats amb els roures, les alzines i els llorers. Plantes adaptades a la sequera, que devien viure en zones allunyades de l'aigua, com les acàcies, mimoses etc. Respecte als fòssils animals, a la zona de Costablanca s'han localitzat restes fòssils de 9 espècies de mamífers i plaques pertanyent a closques de tortugues. Són les següents: Lagopsis peñai (lagoforme, conill) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Anchitherium aurelianense (èquid, cavall) Aceratherium sp (rinoceròtid, rinoceront) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, no té representants actuals) Oriomeryx willii (artiodàctil, no té representants actuals) Andegameryx sp (artiodàctil, no té representants actuals) Procervulus paelucidus(cèrvid, cérvol) Pseudaelurus sp? (carnívor de la mida d'un linx) Plaques de tortuga L'anchitherium aurelianense tenia un aspecte i una mida semblant a la dels actuals ponis, potser fins i tot més petita. Aquest animal, emparentat amb els actuals cavalls, presenta algunes diferències amb ell: la mida i forma de les dents, que fa pensar que s'alimentava de fulles seques; i la part final de les potes, amb tres unglots en comptes d'un. Aquest fet fa pensar que estava més adaptat a viure en zones boscoses que a córrer per grans praderes. L'aceratherium era semblant a un rinoceront, però sense les banyes característiques. Comptava, a més a més, amb dos grans incisius útils per arrencar la vegetació aquàtica. El Cainotherium, és un petit artiodàctil que no té cap representant actual, tot i que devia semblar una llebre. El Procervalus praelúcidus devia tenir un aspecte semblant als cérvols, però amb una estructura diferent de banyes. El Pseudaelurus era un petit carnívor semblant a un linx L'Aurelianochoerus aurelianense era un petit porc d'un mida dues o tres vegades inferior als actuals porcs. GALINDO (2000: 20)</p> | 08054-81 | Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal) | <p>Fa 16 milons d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. Les restes fòssils datades en aquest període són bàsicament petxines, cargols marins, glans de mar i eriçons. GALINDO (2000:37)</p> | 41.4795200,1.9407800 | 411566 | 4592532 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45846-foto-08054-81-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fitxa núm.335 de l'Inventari d'espais d'interés geològic a Catalunya (IEGC) Si es comparen els mamífers localitzats a Costablanca amb els localitzats a altres jaciments com el Canyet hi ha un fet remarcable: l'absència de probòscids, grup que representa als actuals elefants. Els especialistes s'inclinen per pensar que en moment en que es va formar el jaciment de Costablanca aquests encara no havien arribat d'Àfrica. Aquest fet serveix per datar l'arribada d'aquesta espècie entre els 21 i els 18 milions d'anys. Aquest geòtop constitueix, junt amb el de Puig Pedrós-Molí Calopa de Rubí, un dels pocs registres representatius de les successions al·luvials-lacustres, del Miocè inferior del semigraben del Vallès Penedès. En aquest cas és possible observar el recobriment expansiu del substrat paleozoic per dipòsits de plana lutítica i lacustres, i la posterior reactivació dels aports grollers des del marge meridional de la conca neògena, durant les fases finals de l'etapa de rifting del Miocè inferior. Dins de la successió existeix una localitat de mamífers fòssils i un nivell amb fòssils de macrorestes de flora. Aquesta localitat presenta l'associació de fauna i flora del Miocè inferior continental més antiga de la Conca del Vallès-Penedès. La successió mostra una varietat de fàcies al·luvials, palustres i lacustres, incloent fàcies terrígenes i carbonatades (calcàries i dolomies) amb indicis d'influències evaporítiques. A més a més l'ordenació vertical de les fàcies mostra una ciclicitat seqüencial i paleoambiental força característica, amb implicacions per l'anàlisi paleogeogràfica i paleoclimàtica del Miocè inferior de la Mediterrània Occidental. Pel que fa a la localitat clàssica de mamífers fòssils de la Costa Blanca és una de les més significatives de la conca tant per la seva edat miocena inferior com per la seva diversitat i certa riquesa de formes. Des d'aquest punt de vista es diferent i complementària respecte les localitats de Molí Calopa i Sant Andreu de la Barca | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 45847 | La Costablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costablanca | <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA, L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona</p> | <p>Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3) . Jaciment de restes vegetals. S'han descrit unes 31 espècies de plantes fòssils. Aquest jaciment de restes vegetals conjuntament amb el de vertebrats donada la seva proximitat al nucli urbà de Martorell han estat considerats erròniament com a jaciments situats dins el terme municipal de Martorell. La flora fòssil que es va poder recol·lectar ha estat la més complerta, fins a l'actualitat, del Miocè inferior de Catalunya. Tres d'aquestes 31 espècies són noves per a la ciència (han estat descrites per primera vegada. - Baksia martorellensis - Protea catalaunica - Mimosa hispanica A partir de l'estudi de les restes vegetals i de les roques que les contenen s'ha pogut deduir que hi havia una zona lacustre o humida , a l'entorn de la qual hi havia boscos poc densos de tipus subtropical o tropical sec. I lluny de les zones humides l'ambient devia ser més àrid i amb boscos més oberts. Les restes fòssils de les plantes es troben molt fragmentades, aquest fet indicaria que probablement foren transportades per riuades. Les plantes que devien viure a l'entorn de les ribes de la zona lacustre o zones humides es trobaven relacionades amb les actuals palmeres o joncs. Les zones boscoses situades a les rodalies de les zones humides i dels cursos d'aigua (rius), eren poc atapeïdes i es trobaven integrades per ficus i arbres emparentats amb els actuals roures, alzines i llorers. Finalment lluny de les zones humides hi devien viure les plantes adaptades a suportar períodes de sequera perllongats, de les quals hem trobat fossilitzats restes que es trobarien emparentats amb les actuals acàcies i mimoses. Les temperatures mitjanes anuals que es podrien deduir, en comparació amb les flores actuals estarien entorn dels 20 Cº.</p> | 08054-82 | Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal) | <p>Jaciment detectat a partir dels estudis realitzats per l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Els afloraments d'aquest geòtop han estat objecte de l'atenció dels geòlegs catalans des de l'època del canonge Jaume Almera. A la dècada dels anys 50 les recerques dutes a terme per Crusafont, Villalta i Truyols van permetre la recol·lecció d'una primera associació paleofaunística de mamífers fòssils que va permetre fixar sense dubtes l'edat miocena inferior del conjunt. Troballes posteriors durant la dècada dels seixanta i setanta van enriquir les col·leccions. La localitat de la Costablanca és una fita de referència necessària.</p> | 41.4795500,1.9405900 | 411550 | 4592536 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes fòssils es troben dipositades al Museu de Ciències Naturals de Barcelona-Museu Martorell i al Museu de l'Institut Català de Paleontologia, Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335 inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 45849 | Jaciment paleontològic del turó de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-de-les-forques | <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> | <p>Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Les restes localitzades han estat associades a rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> | 08054-84 | Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) | <p>Jaciment localitzat per investigadors de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.de Sabadell, avui Institut Català de PaleontologiaM.Crusafont.</p> | 41.4742900,1.9463000 | 412020 | 4591946 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45849-foto-08054-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45849-foto-08054-84-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335, inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 45850 | Jaciment paleontològic del Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-canyet | <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> | <p>Datat al voltant dels 18 milions d'anys. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. A les zones més humides com Costablanca les espècies eren més de ribera. A les zones del Canyet i del Fallol trobaríem boscos en galeria, poc atapeïts, que s'adaptaven a la forma dels cursos d'aigua. GALINDO (2000: 16) Fa 16 milions d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. GALINDO (2000: 37) Al jaciment del Canyet també fou localitzat una part d'un húmer de tortuga que devia tenir unes dimensions i aspecte molt semblant a les de les actuals Galàpagos. Probablement correspon al gènere Cheirogaster, les quals degut a les seves enormes dimensions devien practicar la hivernació. Això ens indicaria unes condicions climàtiques càlides, de tipus subtropical. Altra de les espècies que s'han localitzat al Canyet ha estat la de dos animals de grans dimensions relacionats amb els actuals elefants Gomphotherium angustidens i Deinotherium sp. GALINDO (2000: 28) El Gomphotherium angustidens presentava com a principal característica diferenciadora dels elefants actuals el fet de tenir quatre incisives desenvolupades en forma de defenses, dues en el maxil·lar superior i unes altres dues més curtes a la mandíbula. La seva mida era moderada, de no més de 3 metres, i similar a l'actual elefant asiàtic. El seu crani era allargat. La trompa era curta i devia servir per furgar entre la vegetació. GALINDO (2000: 28) El Deinotherium sp també pertany al grup dels proboscidis, on actualment es troben les dues espècies d'elefants. Les seves molars són diferents de la resta, i estan constituïdes per un parell de crestes tallants, la qual cosa fa pensar que duia una dieta de vegetals durs. La diferència amb els elefants actuals són les seves defenses. Tenia dues incisives en la mandíbula recorbades cap avall i cap al darrere. La seva funció és discutida. La seva alçada podia arribar als 4 metres. GALINDO (2000: 29) A més d'aquestes dues espècies, altres restes localitzades corresponen als següents animals: Ciderorhius sp (rinoceròtid, rinoceront) Brachypotherium aurelianense (rinoceròntid, rinoceront) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Gomphotherium angustidens (poroboscidi, elefant) Deinotherium sp (proboscidi, elefant) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, sense representant actual) Ictiocyon dehmi (carnívor,sense representant actual) Martes munki (carnívol, marta) Tortugues</p> | 08054-85 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Entre 21 i 18 milions d'anys abans de la nostra Era, el sector on es troba actualment el jaciment de la Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers. L'aigua s'acumulava en aquestes zones baixes donant lloc a llacs, on es produïa la sedimentació per decantació de les calcàries. Aquest jaciment paleontològic s'inclou dins del geòtop 335 Successió al·luvial lacustre Miocè inferior de la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins el de Can Flavià. El seu interès rau en l'existència de restes de macrovertebrats i de flora del Miocè inferior continental més antiga del registre del Vallès - Penedès.</p> | 41.4528100,1.9950800 | 416065 | 4589513 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En aquest jaciment es va descriure per primer cop una espècies Ictiocyon dehmi (carnívor del grup dels amphiciònids). Aquesta espècie ocupava una posició equivalent a l'actual ós bru. Aquest mamífer tenia una estructura corporal que recorda molt als actuals ossos, tot i que la seva dentició correspon a la dels actuals gossos. GALINDO (2000: 27). Entre les restes de petits depredadors hi trobem la dentició de llet del felí Pseudaelurus. Ubicació material Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 45851 | Jaciment paleontològic de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-pedrerol-de-baix | <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> | La construcció intensiva de polígons industrials i la carreteres del voltant ha hagut d'afectar al jaciment. | <p>Atribuït al Plistocé. Restes integrades per la sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment es troben determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell</p> | 08054-86 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica del Mapa geològic a escala 1:40.000 o bé durant l'estudi dels dipòsits pliocens de la conca del Baix Llobregat en el 1895 i 95.</p> | 41.4532400,1.9912900 | 415749 | 4589564 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 86752 | Jaciment paleontològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE.2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217</span></span></span></p> | Les restes van ser extretes l'any 2002 | <p><span><span><span>Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l'any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família <em>Testudinae</em>, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d'un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d'origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s'interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l'edat del qual oscil·la entre l'Aragonià superior i el Vallesià superior.</span></span></span></p> | 08167-20 | Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat | <p><span><span><span>Hi ha notícies de fòssils d'edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L'exemplar trobat es tracta d'una tortuga gegant de l'espècie <em>Cheirogaster bolivari</em>, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d'una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span><span><span><span> El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d'urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span></p> | 41.5452458,2.1537710 | 429420 | 4599634 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||
| 86754 | Jaciment paleontològic del Polígon Nord-Est | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-nord-est | <p><span><span><span>BERGOUNIOUX, F. M. 1958. 'Les reptiles fossiles du Tertiaire de la Catalogne'. <em>Estudios Geológicos. </em>vol. XIV, 39, p.129-219.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCÉS, Miguel. 1995<em>. Magnetoestratigrafía de las sucesiones del Mioceno medio y superior del Vallès Occidental (Depresión del Vallès-Penedès, N.E. de España): implicaciones biocronológicas y cronoestratigráficas. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995. p.337 pp. Memoria para optar al grado de Doctor en Geología.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE. 2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANTAFÈ-LLOPIS, J. VTE.; CASANOVAS-CLADELLAS, Mª L. 'Los Rinocerótidos (Mammalia, Perissodactyla) de la localidad vallesiense de Polinyà (Barcelona)'. <em>Treballs del Museu de Geologia de Barcelona. </em>2, p.45-67.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PALOMAR, Jordi; ROS, Xavier. 2002. Memòria de l’excavació paleontològica d’urgència de restes de quelonis a Polinyà (Vallès Occidental). Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El mes de desembre de 2002 es van localitzar i excavar d'urgència les restes de dos exemplars de Quelonis als jaciments paleontològics de ca n'Humet i del Polígon del Nord-est. Els treballs van ser duts a terme per part del del Paleontòleg Xavier Panadès, que va donar avís a l’Institut paleontològic Miquel Crusafont. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure-les. S’atribueixen a la familia Testudinae, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> | 08167-21 | Polígon Industrial del Nord-est | 41.5611337,2.1598240 | 429942 | 4601392 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||||
| 86755 | Jaciment paleontològic de can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-gavarra | <p><span><span><span>Rotgers, Cheyenn; Galindo, Jordi; Alba, David M. 2006. Memòria de la Intervenció Paleontològica a Can Gavarra (Polinyà, Vallès Occidental), 2006. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca.Mem.num. 6436</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica efectuada en aquesta zona l’any 2006 es va dur a terme la neteja de l’indret on s’havien identificat les restes de tortuga i l’excavació del sediment fins a deixar-ne al descobert totalment la closca per comprovar quin es l’abast de la peça i fer espai també per a poder-la extreure. En aquest punt, degut a la fragilitat del fòssil, es va embolcallar, se li va fer una carcassa de cartrons que després es va omplir d’escuma i es va extreure i transportar a l’institut de paleontologia M. Crusafont, juntament amb d’altres restes localitzades durant la prospecció resultat 21 restes fòssils</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi posterior va confirmar que el fòssil extret corresponia a una tortuga del gènere <em>Cheirogaste</em>r d’edat vallesiana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’observació i descripció de les roques sedimentàries que afloraven a les obres del polígon de Can Gavarra quan es va realitzar la intervenció permet deduir que els sediments en què va fossilitzar la tortuga correspondrien a materials sedimentats en ambients continentals. Aquests sediments tindrien el seu origen en zones properes a l’actual Serralada Prelitoral, havent estat transportats per l’acció de ventalls al·luvials de certa entitat. Aquests materials, tot i no estar representats en el full de Sabadell 392-2-2 (72-30) del Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000, es correspondrien amb els pertanyents a la unitat cartogràfica NMlc, descrita a l’esmentat mapa. La manca d’un aflorament continuat en el moment de realitzar els treballs paleontològics no permet extreure cap dada concloent sobre les dues falles normals observades; molt probablement, però, la falla situada en el punt 1 tindria com a mínim una certa entitat.</span></span></span></span></p> | 08167-22 | Polígon industrial de Llevant | <p><span><span><span><span>Durant les tasques de remoció de terra en el marc del projecte de reparcel·lació del sector C de Polinyà (Vallès Occidental), corresponent a l’antiga masia de Can Gavarra, va aparèixer la part davantera de la closca d’una tortuga gegant del gènere <em>Cheirogaster </em>sp. troballa de la qual va donar coneixement la mateixa empresa que encarregada dels treballs. Una visita posterior per part del Dr. Salvador Moyà-Solà, investigador de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont (Diputació de Barcelona), va constatar la presència de 4 dents de l’èquid <em>Hipparion </em>sp. en nivells superiors dels talussos propers. Donat que els treballs de remoció de terra per part de la maquinària pesant havien finalitzat, arrel d’un encàrrec de l’empresa Promo Assessors Consultors, S.A., PALAEOTHERIA, S.C.P. va sol·licitar un permís d’intervenció paleontológica amb l’objectiu de recuperar les restes fòssils que estiguessin exposades, particularment la tortuga gegant, així com recuperar-ne la información estratigràfica associada. Malgrat que les restes de tortugues gegants són relativament freqüents en sediments miocens, les closques completes i en bon estat de conservació són relativament rares, i tenen per tant un interès tant científic com museístic. A més, la troballa de quatre dents d’<em>Hipparion </em>mitjançant una simple inspecció visual de la zona feia sospitar que els talussos propers a la tortuga podien ser relativament rics en restes diverses de mamífers fòssils, la qual cosa justificava de dur a terme una prospecció de la zona per a recuperar totes les restes que estiguessin aflorant.</span></span></span></span></p> | 41.5523056,2.1643335 | 430309 | 4600409 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-004.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||||
| 78246 | Jaciment Paleontològic de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-santiga | <p>AGUSTÍ, J. (1981). Roedores Miomorfos del neógeno de Cataluña. Universitat de Barcelona. CRUSAFONT, M.; GOLPE, J. MA (1972). 'Algunos yacimientos de Vertebrados del Vallesiense inferior de los alrededores de Sabadell'. Acta Geológica Hispánica, VII. Barcelona. GOLPE, J. MA (1974). 'Faunas de Yacimientos con suiformes en el Terciario español'. Paleontología y evolución, XII. Sabadell.</p> | Parcialment destruït | <p>El jaciment paleontològic de Santiga està situat als voltants de la carretera B-140, al seu pas per Santiga (terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda). Les primeres troballes es realitzaren al marge dret de la carretera, durant uns rebaixos de terres amb motiu d'una construcció industrial. En aquell moment els paleontòlegs realitzaren diferents exploracions, ampliant la zona d'expectativa, i obtenint com a resultat la troballa de diferents restes fòssils de vertebrats corresponents al Vallesià inferior (MN9). Geològicament es tracta d'un jaciment de tipus fluvial corresponent, segons la cartografia geològica (1:50.000, ICC) a la unitat cronostratigràfica NMag (argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià. Miocè superior. Neògen). Entre la fauna localitzada hi ha mamífers com carnívors, perissodàctils (cavall, rinoceront...), artiodàctils (suids, bòvids, giràfids), gran varietat de micromamífers (com insectívors - Lantanotherium sanmigueldi-, rosegadors - Democricetodon-,...) i rèptils (tortugues).</p> | 08260-79 | Crta de Sabadell a Mollet (B-140) | <p>El jaciment Paleontològic de Santiga va ser descobert per Miquel Crusafont i Pairó els anys 70, aprofitant la realització d'uns moviments de terres per a una construcció industrial, en el transcurs d'una de les moltes campanyes que l'antic Instituto Provincial de Paleontologia de Sabadell realitzava pels afloraments miocènics dels voltants de Sabadell, en aquest cas a les rodalies dels ja aleshores coneguts jaciments paleontològics de Can Llobateres i Castell de Barberà (al veí municipi de Sabadell).</p> | 41.5332600,2.1511600 | 429189 | 4598305 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 78259 | Jaciment Paleontològic de Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vinyalets | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).</p> | Destruït, desconegut | <p>El polígon industrial de Can Vinyalets està situat al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, al marge dret de la carretera B-142, que uneix el nucli urbà de Polinyà amb la carretera B-140. El terreny on es van localitzar les troballes correspon a la finca 14 classificada com a sistema general, clau (C0), i que va ser adjudicada a l'ajuntament en concepte d'equipament general. El jaciment paleontològic de Can Vinyalets es va localitzar l'any 2005 en dur a terme una intervenció paleontològica al sector industrial de Can Vinyalets en motiu de la troballa de restes d'interès paleontològic. Durant la intervenció es va recuperar les restes fòssils d'una tortuga gegant terrestre que presentava un bon estat de conservació, que es pot atribuir a l'espècie Chirogaster ricardi, que inclou la majoria de tortugues gegants terrestres del Miocè de la Península ibèrica. Es van observar una sèrie de forats i marques, alguns atribuïbles a l'erosió, però d'altres probablement originals per algun possible depredador, també es van observar la possible acció de fongs que haurien afectat al plastró. En referència al seu context geològic, a aquest individu se'l pot atribuir una edat Serravalià-Vallesià (Miocè mig-superior) i els sediments en els quals estava inclòs s'interpreten com les fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès. El context ambiental seria un bosc subtropical humit, amb un clima càlid i on els hiverns serien secs i suaus i els estius càlids i molt plujosos. Es tracta d'un individu que mesurava uns 97 cm de llarg per uns 86cm d'amplada i no presentava escut cervical, factor característic del gènere Cheriogaster.</p> | 08260-92 | Polígon industrial de Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda) | <p>La presència de restes paleontològiques al terme de Santa perpètua de la Mogoda es troben ben documentades al Museu de Paleontologia del Seminari de Barcelona, amb la presència d'un exemplar de Tetralphodon longirostris trobat a Can Vinyalets en els territoris que termenegen amb Polinyà.</p> | 41.5398900,2.1693800 | 430716 | 4599026 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78259-foto-08260-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78259-foto-08260-92-2.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba parcialment dins una àrea d'expectativa arqueològica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 78260 | Jaciment Paleontològic de Can Filuà o del turó de Can Filuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-filua-o-del-turo-de-can-filua | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).</p> | Parcialment exhaurit | <p>El jaciment paleontològic de Can Filuà es localitza al sud-oest del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, delimitat al nord per l'encreuament de la carretera de Sabadell amb l'avinguda Sabadell, a l'oest per la carretera de Sabadell, a l'est per l'avinguda de Sabadell i l'avinguda de Barcelona i al sector sud es troba delimitat per camps de conreu. Es tracta d'un jaciment que es troba en un sector d'expectativa paleontològica, protegida pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Santa Perpètua de Mogoda, on s'hi documenta la troballa de les restes fòssils d'un proboscidi del gènere Deinotherium. Davant d'aquests indicis, amb motiu de la construcció d'un nou CEIP Santiga en aquest mateix sector, es va realitzar, l'any 2005, un seguiment paleontològic dels rebaixos de terres per a les obres de construcció de l'edifici. El solar es localitza en un pendent que puja en direcció sud i que amida uns 96m dins l'àrea d'expectativa arqueològica del Turó de Can Filuà. Tot i que les característiques sedimentològiques i geològiques dels materials del subsòl d'aquest solar eren favorables per a la possible presència de restes fòssils. Els resultats de la prospecció paleontològica van ser negatius. Posteriorment, a partir del mes d'octubre de 2007 i fins a 2009, s'estan duent a terme tota una sèrie de controls paleontològics de caràcter preventiu a la zona immediatament adjacent al citat IES, amb motiu de les diferents fases d'urbanització d'aquest sector de Can Filuà. Com a resultat d'aquest controls visuals dels moviments de terres s'han recuperat nombroses restes de tortugues gegants terrestres Cheirogasters, així com altres restes les quals s'atribueixen a mamífers (carnívors, perissodàctils. i petits micromamífers. Geològicament afloren sediments del miocè supeior, formats per lutites vermelloses o grises i gresos arcòsics de color vermellós o ocre amb intercalacions de nivells de graves, els quals s'atribueixen ales parts distals del sistema de ventalls al·luvials de Castellar del Vallès. Segons la cartografia geològica (escala 1:50000, ICC), es correspon a la unitat cronostratigràfica NMag (d'argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià). Així doncs, amb les dades de les quals es disposa, tant d'aquest propi jaciment paleontològic com d'altres geogràficament propers, s'atribueix al període Miocè mig-superior (Neògen), entre uns 8 a 15 milions d'anys d'antiguitat.</p> | 08260-93 | Turó de Can Filuà | <p>Al Museu de Paleontologia de Sabadell es guarden les troballes del Deinotherium localitzat l'any 1976 al turó de Can Filuà.</p> | 41.5320600,2.1749300 | 431171 | 4598152 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Social | 2019-12-31 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat apareix citat així: Jaciment Paleontològic de Can Filuà. Jaciment Paleontològic del turó de Can Filuà. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 78261 | Can Llobateres. Paleontològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobateres-paleontologic | <p>CHECA SOLER, LLUÍS RIUS FONT, ( 1999-2000) Intervención paleontológica en el EDAR de Sabadell-Riu Ripoll (Can Llobateres, Sabadell, Vallès Occidental). Tribuna d' Arqueologia. MOYÀ, S. i KÖHLER, M. (1993). 'Recent discoveries of Dryopithecus shed new light on evolution of great apes'. Nature. 365 (6446): 543-545. MOYÀ, S. i KÖHLER, M. (1996). 'El jaciment de Can Llobateres (Sabadell) i les noves restes de Dryopithecus'. Tribuna d'Arqueologia 1994-1995: 7-25. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</p> | Parcialment destruït | <p>El jaciment de Can Llobateres es troba al costat nord de la carretera de Sabadell a Mollet, entre els quilòmetres dos i tres. Geològicament parlant, el jaciment forma part del complex continental superior, és a dir, de materials sedimentaris d'origen continental que formen part de la seqüència de la vall del Riu Ripoll, des de la localitat de Castell de Barberà (de la part alta del Miocè mitjà) fins a la localitat de Riu Ripoll, ja per sobre de Can Llobateres, del Vallesià superior. La gran diversitat d'espècies va permetre a CRUSAFONT i TRUYOLS (1960) definir un nou estatge bioestratigràfic anomenat Vallesià , caracteritzat per la presencia del cavall hiparió, conjuntament amb faunes nouvingudes d'àsia i, d'altra banda, la presencia d'antigues comunitats faunístiques del miocè mitjà. Una fauna d'una gran diversitat biològica amb una vegetació tipus laurisilva que permetia la vida d'antics primats com Dryopithecus. En aquest context, les capes miocèniques de Can Llobateres tenen continuïtat en el terme de Santa Perpètua de la Mogoda sota d'un nivell quaternari erosiu de potència variable.</p> | 08260-94 | Carretera de Sabadell a Mollet (B-140) | <p>Els afloraments paleontològics van ser localitzats per M. Crusafont, motiu pel qual motivar una primera publicació en el 1930. Va ser, però, en el 1958 quan va donar a conèixer la primera resta de primat. Aquest esdeveniment va esdevenir una fecunda relació entre M. Crusafont i el paleontòleg suís J. Hürzeler. La importància internacional va facilitar percebre diverses subvencions per excavar-lo com: l'Oreopithecus Foundation de Basilea, la Wenner Gren Foundation for Antropological Reseach dels Estats Units d'Amèrica, la Boise Fundation de Londres i el Fomento para la Investigacion de España. Destaquem les nombroses restes del simi antropomorf, Dryopithecus laietanus en el 1991, fruit de les campanyes d'excavació 1990-92.</p> | 41.5327500,2.1386800 | 428148 | 4598258 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 70153 | Jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>CC.AA (2009). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | És de difícil ubicació | <p>Jaciment paleontològic situat a les rodalies de la masia de ca n'Amat, al nord-est del terme municipal d'Ullastrell. El jaciment fou documentat durant una prospecció superficial, gràcies a la troballa de diverses restes òssies fossilitzades de dos individus diferents, datades dins l'Aragonià superior (entre 11,2 i 18 milions d'anys). Segons les indicacions del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el radi d'afectació és d'uns 500 metres al voltant de la masia, sense precisar coordenades ni cap referència que ens aporti dades més concretes sobre la ubicació del jaciment.</p> | 08290-38 | Ca n'Amat, 08231 | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat.</p> | 41.5305200,1.9757900 | 414556 | 4598159 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades i l'altitud que hi ha en aquesta fitxa són aproximades. | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 79519 | Riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-jaume-0 | <p>Jaciment paleontològic situat al sector de la riera de Sant Jaume que inclou una part del terme de Vacarisses; concretament al sector de la serra de Collcardús i Puigventós, ja al límit sud-est del terme municipal. L'any 2009 s'hi va realitzar una prospecció en la qual es va determinar que hi havia zones amb un gran potencial fossilifer en terrenys datats com a Triasic Inferior - Mitjà (uns 240-230 millions d'anys). A la zona de Vacarisses es troben dos tipus de fàcies, unes anomenades de tipus Buntsandstein (uns gresos i conglomerats de color mes vermellós) i unes altres anomenades Muschelkalk (de tipus mes blanquinos i calcari). És possible que aquest jaciment pugui conservar restes fòssils de vertebrats d'edat triàsica.</p> | 08291-158 | Serra de Collcardús i Puigventós (al sector sud-est del terme) | <p>L'any 2009 s'hi va portar a terme la recerca dirigida per Josep Fortuny Terricabras, investigador de l'Institut Català de Paleontologia (IPC).</p> | 41.5813200,1.9562800 | 412997 | 4603818 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 72598 | La Tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tarumba | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat al paratge de la Tarumba, entre el barri de Can Turu i la carretera B-120. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'ha documentat la següent fauna: Insectívors (Lantanotherium sanmiqueli, Postpalerinaceus vireti i Talpa vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Stenofiberjaegeri, Hispanomys thaleri, Democricetodon sp., Rotundomys montisrotundi i Megacricetodon ibericus), Carnívors (? Felis vireti, Felis antediluviana i Machairodus sp), Proboscidis (Tetralophodon longirostris Dinotherium babacarium), Perissodàctils (Hipparion catalaunicum, Macrotherium grande i Aceratherium incisivum), Ariodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Parachleuastochoerus crusafonti, Schizochoerus vallesiensi i Miotragocerus). A la Tarumba- 1, s'ha documentat: Schizochoerus vallesiense, Felis antidiluviana, Boselaphini indret., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium goldfussi, Aceratherium incisivum, Dinotherium laevis i Dryopithecus laietanus.</p> | 08300-14 | La Tarumba | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21).</p> | 41.5496600,1.9554100 | 412882 | 4600304 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es tracta de dos jaciments que s'han unificat en una sola fitxa, ja que no es disposa de prou informació per ubicar exactament el que s'anomena Tarumba-1. | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||||||
| 72605 | Jaciment paleontològic de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-trullas | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera. Es van documentar Insectívors (Postpalerinaceus vireti), Lagomorfs (Cfr. Spermophilinus, Progonomys cathalai, Hispanomys thaleri i Megacricetodon ibericus), Carnívors (Plesiomeles cajali) i Perissodàctils (Hipparion catalaunicum), Aceratherium incisivum i Dicerorhinus incisivum).</p> | 08300-21 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5499300,1.9401300 | 411608 | 4600350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||||||
| 72740 | Jaciment paleontològic de can Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-purull | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una zona de lutites i graves vermelles. Es van documentar Schizochoerus vallesiensis, Lantanotherium santmigueli, Talpa vallesiensis, Indarctos vireti, Agriotherium insignis, Promephitis pristindens, Percrocuta eximia, Cricetodon sansanensis, Cricetodon sp., Prolagus, Titanomys fontaneis, Cf. Euprox, Cervid indet., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium golfussi, Trilophodon i Stenofiber jaegeri.</p> | 08300-156 | Can Purull | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5502400,1.9590900 | 413189 | 4600365 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||||||
| 72741 | Jaciment paleontològic de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-miquel | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | Es troba destruït. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat en part de l'actual polígon industrial, en un terreny argilós. Es van documentar Listriodon splendens, Ictitherium robustum, Euprox dicranocerus, Micrmeryx florensianus, Boselaph indet., Hipparion catalaunicum, Rinoceront indet., Dinotherium babaricum, Hyaenictisalmerai, Aceratherium, Turcius turicensis i Palaeotragus.</p> | 08300-157 | Polígon industrial Can Mir | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5529800,1.9702700 | 414125 | 4600658 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.