Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
89015 Goigs que se cantan en la hermita de Santa Ignés del Munds. Bisbat de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-que-se-cantan-en-la-hermita-de-santa-ignes-del-munds-bisbat-de-barcelona <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> XVII-XX S'ha perdut la tradició de cantar-los per Santa Agnès, però es pot consultar l'edició impresa. <p><span><span><span><span><span>Goigs que es cantaven l’any 1722 a l’ermita de Santa Agnès, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Caixa amb orla tipogràfica, decorada amb motius vegetals i geomètrics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Santa Agnès, amb els cabells llargs i els seus atributs: el xai que representa la seva virginitat i la palma del martiri. A la part inferior esquerra, una torre rodona amb merlets, i mà dreta l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dues gerres amb flors a cadascun dels costats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text està distribuït en dues columnes amb una orla central que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Per seguit vida perfecta / de Jesús prengué Lanyell / Santa Ignés Verge anyalleta / esposa del Sant Anyell. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vos tenint edat-molt poca, / per seguir Deu Jesu-Christ / fou de fé molt ferma roca / com del martyri se es vist, / y del Mon foreu retreta / seguint dividinal, consell, &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sempre vos ab Deu segura / sens voler may adorar / los Deus falsos anys mol pura / volgueren Déu confessar, / per fet qui tal vos ha feta, / que lo mon sen maravella, &amp;C. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al mal lloch fos aportada / de aquella gent infernal, / mes del Angel fou guardada / deslliuraunos de tot mal / vostre repòs que us alenta / vos cobri de hermos cabell, &amp;c//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell jove que volia, / ja per forsa ab vos casar, / Satanás en aquell dia / ofegal sens mes tardar, / ab virtut de Deu perfecta, / resucitaren aquell. &amp;c//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Predican la LLey Christiana, / fos llansada al foch ardent, / mes del foch restareu sana, / y cremà la cruel gent, / ab fervor de Deu perfecta / may basta ningun flagell, &amp;c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Contra Vos la gent irada, / y lo President malvat, / manà foreu degollada / ab tirana crueltat, / y matás martyr electa / de Jesus propinqua dell, &amp;c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre cos Verge molt Santa / per vostres Parents honrats, / fou portat ab gran complanta / ab los faels acompanyats, / fentvos sepultura neta / ab dignisim aparell, &amp;c.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Grans miracles ab prechs vostres / obra lo Senyor per Vos / curaant malaltias nostres / exaudint nostres clamors, / doncs profaunos à ma dreta, / y oferiu-nos devant dell, &amp;c. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Los queus van à visitar / vostre Ermita en las montanyas, de malaltias estranys, / Ignés los soleu curar, / vansen ab salut perfecta / confortats de son flagell, &amp;C. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig mostra uquen fou electa, / nos curau de tot mal novell, / Santa Ignés Verges anyallera / Esposa del Sant Anyell//.</span></span></span></span></span></p> 08120-397 Santa Agnès <p><span><span><span><span><span>Santa Agnès, fou filla d’una noble família romana. Malgrat tenir pretendents, ella es declarà sempre fidel amant de Crist. El fill de prefecte de Roma, a qui va rebutjar, la va denunciar per ser cristiana. Fou jutjada i sentenciada a viure en un prostíbul, on per miracle va continuar verge. En el seu martiri, malgrat fou exposada nua, els cabell creixien i creixien per tapar el seu cos. L’únic home que va voler abusar d’ella quedà cec, però Agnès el guarí amb les seves pregàries. Fou condemnada a mort i degollada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> 41.6471200,2.0161500 418071 4611065 08120 Matadepera Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-goigs-a-santa-agnes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-p1480493.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El primer exemplar conegut fou editat a Barcelona, impremta de Raymunda Altès, vídua a la Llibreteria.El present exemplar, forma part de la col·lecció Josep M. Fargas. Núm. 4. És tracta d’una reproducció dels goigs que’s cantaven l’any 1722 en l’enrunada Hermita de Santa Agnés, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Terrassa MCMXXXVI. Tipografia Ibèrica. Carrer de la Cendra, 22. 98|94 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88695 La Balma Blava https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-blava <p><span><span><span><span><span>La Balma Blava està situada en ple massís de Sant Llorens del Munt i l’Obac, en l’espadat que es troba a ‘Obaga Gran de Can Pèlecs, just per sota del vessant oest de la Roca Petanta i el Morralet de la Mare de Deú. L’accés es fa pujant pel dret, des del torrent de la Pedrera, un cop voltat el camí de Can Pèlacs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Situats en el revolt del trull de Sa Busqueta, entremig d’una roureda s’observa la bellesa natural d’aquesta balma, que contràriament a la tonalitat vermellosa de la majoria de balmes del massís, té una paret de tonalitats blavoses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu origen es deu a un procés càrstic. L’erosió ha excavat o gratat en aquest vessant del penya-segat durant mil·lennis, en un estrat més bla i més susceptible als efectes de meteorització, les glaçades i l’erosió química fins a desprendre’n una part que es localitzen en forma de blocs ciclopis, dispersos per l’obaga, dins el bosc fins a la canal de la Pedrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva profunditat és minsa, però la forma, semi-circular que ofereix i la tonalitat blava de la paret vertical de l’interior al bell mig d’aquest paratge, fan d’aquest indret un paratge d’excepcional bellesa.</span></span></span></span></span></p> 08120-345 Obaga Gran de Can Pèlacs 41.6421600,2.0070500 417307 4610523 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450952.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88266 Balma de Can Pobla https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pobla <p><span><span><span><span><span>ESQUERDA RIBES, Mateu (2004). La “Cova de les Creus”, la “Cova de la Pujol”, i ell despoblat de “la Cova” al terme de Cogul. Aportació al coneixement de l’habitat medieval i modern en balmes. Dins IV Trobada d’Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, p. 37-56. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>La Balma de Can Pobla està situada en el vessant sud del massís de la Mola, a una cinquantena de metres dessota de la Cova del Frare. L’accés es fa pujant pel dret, entremig de la vegetació, un cop passada la casa de Can Pobla fins que es localitza una gran paret molt recta totalment dissimulada per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu estrat més bla, situat a la base forma una cavitat més o menys circular d’uns sis a set metres de diàmetre. Des de l’interior s’aprecia un rebaix general del nivell original del sòl. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada està murada pels dos costats, deixant una obertura central que mesura 1’70 m d’alçada per uns 0’90 d’amplada màxima. La disposició actual de les pedres que componen el mur esquerra (del qual manca el brancal) semblen indicar, que fou refet a posteriori. Pel costat interior, aquest mur serveix, en part, de xemeneia, raó per la qual una part del sostre de la cavitat presenta una capa d’ennegriment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons de la balma, concretament a la part posterior esquerra, s’hi observa una obertura fermada i murada més bastament. Mentre que en la paret del fons, s’observa un broc; un petit orifici circular que surt d’una concreció calcària per on sembla haver degotejat aigua. Un pedrís retallat a la mateixa paret, just per sota, indicaria la presència d’un punt d’aigua.</span></span></span></span></span></p> 08120-323 Can Pobla <p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació humana.</span></span></span></span></span></p> 41.6364600,2.0182400 418231 4609880 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88266-p1470423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88266-p1470417.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La balma està situada en el contrafort de la Mola, al costat d’altres abrics naturals i la cova del Frare, entre la canal de Can Pobla i el camí dels Monjos. A excepció dels Òbits que sembla ser la més gran, les altres, com l’anomenada Cova Negra o la balma o corral de Can Pèlacs, són balmes de poca profunditat afectades per una intensa fracturació que ha provocat en llarg del temps la caiguda de blocs paral·lelepipèdics de grans dimensions. 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88116 Balma de la Canal del Trull https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canal-del-trull XIX-XX Només conserva una filera mig ensorrada de la base del mur de tancament. <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Canal del Trull està situada en el vessant dret de la Canal del Trull. L’accés es fa des del corriol o camí que mena des dels Òbits fins a la Mola i el Montcau, baixant pel dret per la canal en direcció nord-est. Després d’un desnivell de prop d’un centenar de metres localitzem a mà esquerra una llosa plana de grans dimensions, que s’ha de voltar per no caure daltabaix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop situats al davant s’observa una cavitat que recorda la coberta d’un dolmen. Es tracta d’una cavitat natural formada pel despreniment d’una gran llosa de pedra de la seva paret original que va quedar aturada en la posició actual. Mesura entre 4 metres i 5 de fondària (no accessible). Al davant mateix, arran de terra, s’endevina dues fileres de pedra perfectament alineades, que han fet moviment degut a les arrels dels arbres que hi creixen al damunt mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada està orientada al nord-est. Arran de paret mesura 1’50 m d’alçada, mentre que al costat oposat només fa 0’70 m.</span></span></span></span></span></p> 08120-243 Canal del Trull 41.6493600,2.0133000 417836 4611316 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460392.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No sembla haver estat excavada. Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni. 98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88960 Balma de la Llosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-llosa <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Llosa és una cavitat situada al nord-oest de La Mola, entre l’altiplà i el Camí del Mal Pas de Can Pobla. L’accés s’ha de fer amb cura resseguint la paret de la cinglera. Després d’un revolt, entremig de la vegetació s’obre una cavitat que en realitat és el resultat del despreniment d’una llosa ciclòpia en el nivell superior de la paret del cingle. Té un recorregut d’una quarantena de metres i s’hi pot restar dempeus anant amb compte de no picar el cap amb la paret inclinada de la llosa despresa. El sostre té una quinzena de metres d’alçada i en alguns indrets hi entra la claror del dia. A la paret del cingle hi ha algunes filtracions d’aigua.</span></span></span></span></span></p> 08120-365 La Mola 41.6422700,2.0152200 417987 4610527 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480256.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Si es continua arran de paret, es pot anar en direcció al Mal Pas i al sector d’escalada dels Melindros. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88113 Balma de la Miranda https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-miranda <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Miranda és en realitat una paret rocosa de lleugera inclinació, amb un estrat bla a la base sotmès a l’erosió i als estralls de la climatologia, especialment abundant al Parc de Sant Llorenç del Munt en un context càrstic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La paret i aquest lleuger estrat, associat a una codina de conglomerat ample ha fet que l’home hi aixequés un mur de pedra seca per a emprar-lo com habitacle o com a refugi. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’un dels seus extrems, coincidint amb el mur ennegrit per les fogueres, es conserva actualment un muret de 0’80 m d’alçada per 2 metres de llargària, fet de pedra irregular, sense morter que aprofita en el seu extrem un tros de bloc de pedra caigut de la mateix paret falcat per evitar que rodoli codina avall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra de la bauma hi ha una fissura o entall, en diagonal que hauria pogut servir per a col·locar-hi un cobert.</span></span></span></span></span></p> 08120-240 Serrat Roig – Coll Prunera <p><span><span><span><span><span>Les cavitats naturals formades a partir de l'erosió en cingles o vessants rocallosos com les balmes, acostumen a ser poc profundes i es caracteritzen generalment per la seva forma llargada i horitzontal més que per la fondària. Aquest fet les distingeix de la cova o caverna. Han estat emprades en llarg de la història ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires i també com a habitatge.</span></span></span></span></span></p> 41.6517300,2.0066600 417286 4611586 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450998.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Als voltants s’hi observa molta pedra escampada que potser en un altre temps haurien format part d’una estructura més important. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88277 Balma de la Visera https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera-0 <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Visera està situada a pocs metres dessota la Balma del Cubell, al vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Primer, a mà esquerra se situa la balma del Cubell, i travessant el pla del davant d’aquesta, i baixant el marge, es localitza la balma de la Visera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, en realitat es tracta d’un abric, format per la caiguda d’un bloc de pedra de la cinglera que en el seu estrat més ble el pas del temps ha en part erosionat. Les seves formes arrodonides li donen la característica forma d’una visera. D’aquí el nom, que a més, s’ha localitzat escrit amb retolador negre en un raconet. Al dessota hi ha un amuntegament de terra i una escletxa horitzontal a la part inferior, tal vegada un cau d’algun animal de petites dimensions. A ambdós costats hi ha restes murs. El primer rengle sembla més antic, però les altres pedres col·locades al damunt semblen contemporànies. Tal vegada un abric o refugi de bosqueters o un amagatall que s’hauria pogut tancar amb branques recolzades en un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> 08120-334 Canal de la Coma Roja 41.6409800,2.0276500 419021 4610372 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88277-p1470665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88277-p1470666.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88114 Balma de l’Escopeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lescopeta <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Balma de l’Escopeta, anomenada així per proximitat a la Cova de l’Escopeta, està situada a la base d’una paret rocosa al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, a mà esquerra, a la capçalera, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la balma, s’ha de vorejar baixant per un dels costats per poder llavors resseguir la roca fins a localitzar la balma mig amagada per la vegetació. Està formada en l’ estrat més bla de la paret, on la roca és més arenosa, essent més susceptible de patir l’erosió dels agents meteoritzants, com la pluja, el vent i l’aigua. Fa una vintena de metres de llargària per uns tres i mig a quatre metres de profunditat en la seva zona més ample. En un dels costats, hi ha un amuntegament de pedres de mida grossa que podrien correspondre a un mur. A la part superior de la balma hi ha una segona fissura horitzontal a la qual no s’hi ha pogut accedir.</span></span></span></span></span></p> 08120-241 Carena dels Morros Curts <p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació.</span></span></span></span></span></p> 41.6195500,1.9846800 415414 4608035 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470121.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi. Situada a una vintena de metres més al nord seguint la mateixa paret que la cova de l’Escopeta (tal i com l’esmenta Ramon Suades en el Mapa Interactiu del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac), es decideix posar-li el mateix apel·latiu. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88279 Balma del Cubell https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-cubell <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>La Balma del Cubell està situada a la Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. En arribar, la balma se situa immediatament a l’esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu nom prové d’un cubell o galleda de zenc amb nansa, a l’interior de la qual hi ha les restes d’un parell de tapadores, d’un càntir, plats i un fons de cassola amb una ampolleta de vidre, de vermut (marca gravada al cul de l’ampolla). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una cavitat formada per la caiguda d’un bloc ciclopi després de la cinglera, que un cop palplantat ha deixat un espai interior buit. En la paret posterior d’aquesta estança s’hi observa un rebliment important de pedra seca falcada amb pedruscall amb tota evidència, col·locada per l’home. L’espai, mesura 1 m d’alçada màxima 4’5 a 5 metres de fondària. El sostre conté tracés d’ennegriment per la combustió de més d’una foguera, tal vegada aprofitada per caçadors o bosqueters. A mà dreta hi ha un estrat important sense traces de manipulació. L’amplada màxima d’obertura de façana és d’uns 6’5 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ambdós costats de l’entrada hi ha uns rocs plans, arrenglerats perfectament alineats. I al davant del voladís varies lloses planes, un parell recolzades encara en aquest, i les restants disperses al davant mateix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret d’aquest element, formant part del conjunt però en part situats en el marge de la canal, envoltats d’arínjol hi ha un parell de blocs més que ofereixen un abric interessant. </span></span></span></span></span></p> 08120-336 Canal de la Coma Roja <p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p> 41.6410800,2.0274700 419006 4610384 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470654.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La seva forma i disposició de les pedres recorda un paradolmen, que a diferència d’un dolmen és un monument megàlit natural que consisteix en una cavitat formada per blocs erràtics o un abric rocós. Aquest hauria pogut esser usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses com les que es veuen al davant per a tancar-lo. Un exemple molt semblant és el paradolmen de Ses Rates, a Tossa de Mar. No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica.Jordi Guillemot, en el seu bloc, senyala la presència de dos forns de ginebre situats a proximitat, que hauria localitzat Xavi Pereira, sense cap més dada que permeti arribar-hi i documentar-ho. 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
87795 Balma del Còdol https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX Manca un tros del muret de tancament interior. <p><span><span><span><span><span>La Balma del Còdol està situada a mà dreta mateix del camí que mena des de Can Robert fins a Can Garrigosa, uns metres abans de creuar el Torrent de la Coma de l’Abella. Es tracta d’un gran bloc de pedra despenyat de la cinglera que en algun moment va quedar frenat en aquest indret. Un costat és totalment arrodonit, però per l’altre presenta una inclinació. És per aquesta banda que s’hi recolza un segon bloc de pedra procedent del mateix cingle. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta obertura natural està aprofitada com abric. L’habitacle mesura 3’10 m de profunditat per una amplada màxima de 2’60 m. L’alçada en el seu punt central és de 2’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi va construir un mur de tancament amb pedra i calç, del qual se’n conserva 1 metre d’alçada. Els excursionistes hi han afegit troncs i brancatge per emprar-ho com a recer. </span></span></span></span></span></p> 08120-220 Camí de Can Robert a Can Garrigosa 41.6403500,2.0097000 417525 4610320 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-p1450413.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al darrera mateix de la Balma del Còdol, entremig de la vegetació, s’observen diversos murets de pedra seca, resultat de l’aprofitament dels terrenys de muntanya costeruts per al conreu. 98|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88134 Balma dels Òbits https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-obits <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AYMAMÍ, Genar. (2008). Notes d’algunes cavitats de Catalunya emprades en la fabricació de moneda falsa. EspeleoCat, 6. 36-40. Federació Catalana d’Espeleologia. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot. Cooperativa Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GEST-CMB (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. p. 198. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CANAL, Josep (1879). A S. Llorens del Munt, Mura y covas dels encontorns. 31 de Maig. 1 y 2 de juny de 1879. Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions. Vol. I, p. 123-124. (1878-1879). Barcelona Imprenta de la Renaixensa. </span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís. Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall.</span></span></span></p> XVIII-XX Només es conserven part de les estructures de les antigues estances. <p><span><span><span><span><span>La Balma dels Òbits està situada en el vessant est del massís de Sant Llorenç del Munt, al nord del terme municipal de Matadepera. El seu accés es fa a peu, a través des varies rutes, totes elles encisadores, la més popular és la que segueix el camí carener que uneix els cims de la Mola i el Montcau. Arribats a la meitat d’aquest camí, un indicador que es desvia cap al nord continua cap a Mura i a mà dreta travessant cap els Òbits. La cinglera coneguda com els Òbits està situada a llevant del cingle (de 1.031 m d’alçada) que porta el mateix nom, i mesura 130 metres de llargària. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al peu de la cinglera s’hi ha format en llarg del temps un seguit de balmes i cavitats conegudes per l’home des de fa segles. Entre aquestes, en destaca una, de la qual encara avui en queden restes obrades, que fou habitada fins no fa massa anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només arribar als Òbits, dessota la cinglera hi ha un seguit de cavitats no massa altes que comuniquen entre elles, amb una profunditat respectable que haurien pogut servir com a corral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat més gran presenta un vestíbul ampli amb restes murades d’edificacions antigues. Conserva el basament quadrangular de la pedra de la llar de foc i les restes del conducte interior de la xemeneia amb obertura cap a la façana. A l’interior, comunica amb un parell de cavitats més petites. La pedra està collada amb morter de calç i fortament ennegrida a l’interior degut a la quantitat de focs que s’hi ha fet. En alguns indrets s’hi observen claus de diferents mides clavats a les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans d’arribar a la font, darrera d’una figuera, destaca una escletxa, una diàclasi inclinada, que un cop travessada condueix al Cau de la Moneda. A l’interior dues sales; entrant a mà dreta una sala circular, d’uns cinc metres de fondària per tres d’alçada, mentre que a mà esquerra, després de pujar per uns graons retallats a la terra, condueix a una sala de setze metres de llargada per quatre metres d’amplada i una alçada d’entre sis a set metres.</span></span></span></span></span></p> 08120-261 Els Òbits <p><span><span><span><span><span>La primera notícia que va donar peu creure que aquest indret fou habitat des de temps molt antics fou gràcies a la descoberta realitzada el mes de juny de 1948 per uns carboners, que varen localitzar tres sepultures a molt poca profunditat gairebé davant de la bauma murada i poc temps després una quarta descoberta per uns aficionats del municipi. El jaciment, de principis de l’Alta Edat Mitjana fou excavat per Serra Ràfols i el Dr. Maluquer, que depositaren les restes al Museu Arqueològic de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lluís Vergés i Solà escriu sense citar les fonts: “Allò que més atrau és la grandiosa balma central amb restes de parets que assenyalen una època de convivència humana, que remunta segons trobem escrit cap a l’any 998, data en la qual hi havia gent que hi sojornava”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mossen Anton Vergés i Mirassó, en referir-es als Òbits transcriu un fragment de l’Especulum de Sant Llorenç del Munt: “ En 5 de las calendes de juny de l’any 1311, en unió de D. Francesch, Sor. del castell de Pera, declarà que la roca y la font dita dels Olbis en lo Mont Calvo, son en propietat del monestir, y lo honor que es de ju la roca en la qual baixa l’aygua es alou de dit Francesch Marqués. Volent que la font y aygua sia en lo successiu á us comú del monestir (homes y animals), y també dels de dit castell”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XVI, en una documentació referent al mas Pèlacs s’especifica el següent: “ 1561, 4 de març. Joan Daví ven a Gabriel Pelachs, àlies Busqueta, una peça de terra del mas Daví, situada en el sot dels Òbits”. “1568, 26 de març. Joan i Jaume Daví estableixen Gabriel Pelechs, àlies Busqueta, una peça de terra situada en el Montcau, en el Clot dels Tubadals. Llinda a Ll. amb Joan Dalmau i part amb dits Daví; a M. amb dit Dalmau; a P. amb En Pobla i a T. Amb els Oubits”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, Francesc Garrigosa, del mas Garrigosa, conta a Salvador Cardús, historiador terrassenc que segons havia llegit en uns documents dels seus avantpassats, un bon dia aparegué a la balma dels Òbits un penitent que es passava llargues hores agenollat resant. S’alimentava d0’herbes i fruits i de les menges que les monges de Santa Agnès i els monjos del monestir li oferien. Decidit a quedar-se allí els pagesos dels masos Garrigosa, Bufí, Pèlacs, La Barata i la Mata per evitar que els atacs dels llops muraren la bauma. La història conta que passat uns anys el penitent desaparegué sense deixar rastre fins que els habitants s’assabentaren de que en realitat era un general de l’exèrcit que condemnat a mort havia fugit amagant-se a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. El penitent en qüestió era Andreu Joan Rico, conegut popularment com Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, defensor durant la guerra de Successió per la seva tasca encoratjadora envers la defensa de Catalunya contra Felip V. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fals eremita fugí pels volts de 1714. La qüestió resta en que a partir de la seva fugida, la bauma dels Òbits es transforma en un mas, aprofitant les cavitats principals i els murs de l’eremitori. Tot i que en el cens de les masies de Matadepera de l’any 1751 encara no hi consta aquest mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La bauma edificada hauria constat de planta baixa i pis, al qual s’hi hauria accedit per una escala de la qual encara en queden algunes restes en un dels murs. Tenia llar de foc amb xemeneia, corral, forn de pa. En les feixes dels voltants per on actualment travessa el corriol en la seva bifurcació amb el camí de Mura, encara s’hi poden observar algunes parets seques dempeus que contenien els marges de les terrasses sembrades de cereals. També obtindrien mel de romaní i farigola i del ramat, formatge i llet i vianda. Tal vegada algun porc per embotit i llard per cuinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera família que visqué en aquest mas foren els masovers Vilet. Els seus fills, en Ramon i la Francesca naixeren en els Òbits, i aquí visqueren fins que marxaren a Can Bufí perquè el seu propietari, de Can Pobla, es negà a reparar i condicionar la font, necessària per poder viure en un indret com aquest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la tercera Guerra Carlina, l’any 1872 els republicans de Sabadell i Terrassa varen incendiar la casa per evitar que s’hi refugiessin carlins. En una excursió realitzada per l’Associació Catalana d’Excursions durant els dies 1 i 2 de juny del mateix any, escriviren en el butlletí “De la cova del Drach passàrem als Obits, senzillas baumas tancades ab un mur y convertides en modesta y arruïnada vivenda. ¿Quina antigüetat té aquesta? La que en restos cremats i miserables se veu avuy, sens dubte ben poca, però lo trobarse propera á una font que brolla del mitj del rocam y qu’ens digué lo guia era la millor de la encontrada, aixís com la disposició especial del interior, potser acusan una d’aquellas habitacions pre-históricas, tant comunas a l’edat de pedra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després d’aquests fets sembla que a la cavitat coneguda amb el nom de Cau de la Moneda, s’hi localitzà una màquina de falsificar moneda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’ençà a l’incendi, la bauma dels Òbits fou emprada per carboners, per pastors i concorreguda per excursionistes.</span></span></span></span></span></p> 41.6557700,2.0128600 417808 4612029 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460172.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BPU 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els Òbits estan situats dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, creat a finals dels anys 1970. Però també, des de l’any 2000 consten a l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC). En aquest inventari, fruit de la col·laboració del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, consten els afloraments i llocs d’interès geològic que testimonien l’evolució geològica del territori català i que per tant cal preservar com a patrimoni geològic. La inclusió d’aquest espai en l’inventari d’interès geològic de la conca de l’Ebre de Catalunya, s’ha realitzat de manera consensuada per un equip de geòlegs de diferents disciplines sobre la base dels següents criteris:Que sigui representatiu. És a dir, que sigui un exemple notable de l’estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, i que constitueixi un registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi ha tingut lloc.Que sigui excepcional. En el sentit de que conté formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d’excepcional bellesa.Finalment, per la seva diversitat; que el conjunt escollit sigui representatiu i de la varietat de registres geològics al territori català.La geozona protegida inclou, La Mola, El Montcau (cova Simanya i fenòmens càrstics); Les Pedritxes; el basament del massís; Quaternari de la Riera de les Arenes i finalment la Carena del Paller de Tot l’Any; el modelat. 98|119|94 45 1.1 1762 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88917 Balma d’en Fèlix https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-den-felix <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span>La Balma d’en Fèlix està situada en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Mascarons, dessota un petit abric rocós poc profunda, formada per l’erosió en el seu estrat més bla. S’hi pot accedir des del Camí del Girbau o bé pel Camí de Can Torres, a mà dreta un cop passada la Font de la Tartana. En aquest indret, travessar el Torrent de Can Solà del Racó. En ambdós casos, arribats al camí cimentat que puja al Collet dels Forns, entrar pel corriol que puja pel vessant hidrogràfic dret del torrent. Arribats a una cinquantena de metres, abans de que el corriol mig desaparegui entremig del bosc, entrar per un corriol molt estret a mà dreta. Aquest hi condueix directament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat protegida amb una façana de pedra (2’60 m d’amplada per 1’80 m d’alçada) collada amb morter, a la qual s’hi ha practicat, a mà esquerra, una porta (0’55 m d’amplada per 1’53 m d’alçada) orientada al sud, sense portella de fusta, i a mà dreta, una finestreta quadrangular amb llinda i ampit. A l’esquerra té un contrafort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes est i oest són molt curtes, adaptades a la morfologia de la roca per proporcionar el màxim de profunditat. La coberta presenta un ràfec de fusta on reposa el taulat, fet amb dos rengles de teula àrab. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’accedeix a l’interior a través d’un parell de graons de pedra i un marxapeus. Aquest espai mesura 2’15 per 1’80 de profunditat màxima. La part inferior de la balma està repicada a mà. Davant de l’obertura de la porta hi ha una petita llar de foc, sense fumeral. Un muret de pedra collat amb morter la separa d’una banqueta a mà dreta on hi ha un petit llenyer. Més al fons, dos encaixos fets a la roca permeten recolzar una estructura de fusta fins a la façana principal amb funció de seient. Dessota la finestreta, hi ha una lleixa ben plana de pedra, aprofitant l’escaire de la façana sud i est. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà dreta dels graons d’accés a la barraca hi ha un pedrís per seure que les arrels dels romanins que creixen al seu voltant han mig enfonsat. A la façana de ponent hi ha una escala de fusta que permet enfilar-se al teulat.</span></span></span></span></span></p> 08120-346 Costa del Tet 41.6163800,2.0325700 419400 4607637 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88917-p1470781.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es desconeix si és d’algun caçador o del mateix propietari de les terres. En tot cas, no sembla pas que faci massa temps que s’hagi construït, tal vegada restaurat. 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
89182 Balmeta del Roger https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmeta-del-roger <p><span><span><span><span><span>La Balmeta del Roger està situada a al vessant hidrogràfic dret de Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta. Tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Prenent de referència la Balma del Cubell, baixar pel costat a mà esquerra dels blocs drets fins a trobar la Balma de la Visera. Al dessota mateix, a tocar del torrent, hi ha la balmeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una abric format per la caiguda de varis blocs provinents de la cinglera, que en quedar frenats, el més gran quedà recolzat en un altre de més petit, deixant un espai interior buit. El fons està tancat amb pedra de diferents mides. A mà dreta hi ha dues pedres més grosses ben falcades que (a excepció dels còdols més petits) segons ens indica el nostre acompanyant, Quim Solbas, quan el van descobrir les varen localitzar in situ. </span></span></span></span></span></p> 08120-435 Canal de la Cova Roja 41.6409900,2.0278400 419037 4610373 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490073.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490072.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88166 La Barata https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barata <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ZAMORA, Francisco de (1973). <em>Diario de los Viajes hechos en Cataluña</em>. Barcelona: Curial.</span></span></span></p> XIV-XXI <p><span><span><span><span><span>La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital durant molts segles pels usuaris del Camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’actualitat forma un complex constituït per diverses edificacions al voltant de la masia principal, que ha sofert ampliacions i modificacions diverses al llarg dels segles. L’entrada antiga ha quedat desplaçada a un costat, sota un porxo. El cos principal forma un angle recte i consta de planta baixa i dos pisos. La part de llevant ha de superar el desnivell del terreny. Al davant es forma una mena de pati, tancat a migdia per un altre edifici més modern, que limita amb l’era de la casa, situada en l’angle meridional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de migdia del braç principal del conjunt es mostra una galeria oberta en els dos pisos amb arcs escarsers i barana de ferro. Es tracta d’una ampliació del segle XIX. En el braç curt del conjunt, el que dona a la carretera BV-1221, a l’alçada d’aquest pati consta de planta baixa i pis, però a la banda de llevant s’hi afegeixen nous desnivells per adaptar-se al terreny. Les finestres, llindes i ampits d’estil historicista són col·locades l’any 1940 per Jeroni Martorell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el camí en direcció a Can Salvans hi trobem un conjunt d’habitatges de planta baixa i pis que antigament servirien per allotjar treballadors de la finca i actualment estan llogats. Però el més destacable és la capella dedicada a Sant Roc, propietat de la família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part del darrera hi ha una gran bassa, una antiga font, la font de l’Alba, i un forn de pega i un gran forn d’obra. A l’altre costat de la carretera BV-1221 hi trobem la font de la Foradada, enmig de les restes d’un jardí romàntic, que fora també un jardí de la finca, on les dones es reunien per cosir i brodar, actualment abandonat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) fa una descripció parcial de l’interior de la casa i del mobiliari existent, fruit de la seva visita, però nosaltres no hi hem entrat. En aquesta visita es va poder constatar que a la part més antiga del conjunt, es conserven uns arcs de punt d’ametlla, que podrien datar del segle XII, però que caldria comprovar-ho. Tot i que no ens ha de semblar estrany que existís un edifici anterior a 1330, sinó tot el contrari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al darrera de la casa, entre aquesta i la gran bassa hi ha un prat que la gent de la casa coneix com el Pla dels francesos. La propietària de la casa, ens explica que els soldats hi establiren un campament durant la guerra del francès a més de l'ocupació de la casa, a principis del segle XIX. En aquest pla s'hi han localitzat objectes varis relacionats amb aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera intervenció fou l’any 1940 per tal de recuperar els danys soferts durant la Guerra civil. Les obres les dirigí Jeroni Martorell.</span></span></span></span></span></p> 08120-290 <p><span><span><span><span><span>El document de l’establiment de la família Barata, que procedia de Nàpols, a Matadepera data de 1330, el 6 de les calendes de març. Segons aquest document que es pot llegir sencer a Ballbé (1985), fra Guillem, abat de sant Llorenç del Munt dóna i estableix a Ramon Barata i a la seva muller Constança, els seus fills i successors perpètuament per a posseir i conrear i també per a construir cases i masos, tota la part de terra, amb entrades i sortides, amb drets i pertinences que posseeix dit monestir, amb ple dret i lliure alou, en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc anomenat “Els Llinars” i que dit monestir comprà a Bartomeva, muller de Bernat Xipiani i del mateix Bernat del mas Roure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hostal de la barata ha estat protagonista de fets relacionats amb el bandolerisme, entre els segles XVII i XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora (1973), amb motiu del seu viatge per Catalunya, visita la casa l’any 1786 i en fa una descripció que també es pot llegir a Ballbé (1985: 41 i ss.) </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antoni Barata fou ministre d’Hisenda en el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. </span></span></span></span></span></p> 41.6412000,1.9905100 415928 4610432 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-dsc8544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-dsc8546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450728.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat. 94|98|85 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88163 Jaciment de La Barata https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-barata <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> II aC- XIX <p><span><span><span><span><span>La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital pels usuaris del camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt o Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic es troba identificat a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya o Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com assentament i lloc d’enterrament d’època romana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenta a partir d’una intervenció arqueològica realitzada per R. Masdeu, l’any 1968, durant la realització de la pavimentació del camí d’accés a la masia des de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El material localitzat és d’època romana. En concret, es tracta de fragments de dòlia, ceràmica comuna, fragments d'àmfora tipus Dressel 2/4, així com ceràmica comuna ibèrica i un fragment d'àmfora també ibèrica. També es localitzà una sepultura de <em>tegulae</em> en doble vessant, i restes òssies fragmentades, pertanyents a dos individus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el catàleg (2009), en el moment de realitzar la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, l'any 1988, eren dipositats sense inventariar en la Casa Museu Alegre de Sagrera de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la intervenció de l’any 1968, en la que no van aparèixer estructures, no s’ha fet cap altra actuació i no s’ha publicat cap estudi dels materials trobats en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> 08120-288 La Barata <p><span><span><span><span><span>La família Barata, procedent de Nàpols, ha estat des de l’establiment del segle XIV la propietària de la casa. destacant-ne el període d'hostal en el Camí Ral de Barcelona a Manresa. És interessant la informació que escrigué Francisco Zamora després de visitar la casa al segle XVIII. Antoni Barata fou ministre d’Hisenda el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. El conjunt fou restaurat cap el 1940 per l’arquitecte Jeroni Martorell per reparar els danys de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> 41.6404500,1.9911300 415979 4610349 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8638.jpg Legal Medieval|Modern|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres BPU 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat. 85|94|83 1754 1.4 1762 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
89089 Bassota del Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassota-del-dalmau <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> Està protegida per una tanca a tot el perímetre. <p><span><span><span><span><span>La Bassota del Dalmau és una bassa artificial, situada al bell mig de l’Obaga del Dalmau, que es localitza a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés des de l’estacionament de les Arenes es fa pujant per la Riera Seca fins arribar als Quatre Camins del Dalmau. Seguir pel camí de l’esquerra i per la riera del Dalmau. Quan la riera fa un revolt, un pollancre a mà esquerra ens indica el camí cap a la font de Neda i abans d’arribar-hi, hi ha un corriol a mà esquerra novament que condueix ràpidament a la bassota.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una bassa tradicional, força arrodonida d’uns deu mestres de diàmetre, excavada en el mateix sòl, (0’80 m de fondària a un metre en el seu punt més profund). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment aquest tipus de basses estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural. Es nodreix de les aigües d’escorrentia procedents d’un dels braços que nodreixen la Canal de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> 08120-417 Obaga del Dalmau <p><span><span><span><span><span>Les basses d’aquest tipus són molt comunes en els paisatges mediterranis i sovint emprades per l’abeuratge dels ramats. De basses com aquesta n’hi ha a tots els masos, algunes en més bon estat que les altres, destacant la de Can Garrigosa, al darrera de la casa, per les seves dimensions tan en diàmetre com en fondària i la de Can Robert, molt més petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2014 es va signar un conveni dins del projecte de conservació dels espais naturals, entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest contemplava la restauració de la Font i la millora de l’entorn del Montcau. En el cas de la font, s’arranjà el camí d’accés des de la Bassota del Dalmau, es millorà el drenatge de captació i recuperació d’aigua i després d’una neteja i desbrossada s’adequà l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obres es realitzaren durant el mes de febrer per l’empresa Naturalea Conservació SL en col·laboració amb l’empresa de Treball Especial Heura.</span></span></span></span></span></p> 41.6500900,2.0334400 419514 4611379 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480946.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten. La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per abeurar-s’hi. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88965 Fons documental del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac XX-XXI <p><span><span><span><span><span>La Biblioteca Central de Terrassa, preserva el fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN). Està format per un total de 3.098 documents entre els quals destaquen llibres, articles, memòries, publicacions de les Trobades d’Estudiosos que s’organitzen des de l’Àrea d’Espais Naturals, d’actuacions, goigs. cartells, o el butlletí Voltant pel Parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons bibliogràfic és consultable a través del Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Parcs Naturals.</span></span></span></span></span></p> 08120-370 Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de Les Lletres, 1 - 08221 Terrassa). <p><span><span><span><span><span>El Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN) fou creat l’any 1988 a partir d’un conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa, vinculat des de llavors a la Casa Baumann, posteriorment al carrer Cisterna i finalment al carrer Pantà, a través del Servei de Media Ambient de l’Ajuntament. L’any 2020 el fons s’ha traslladat a la Biblioteca Central, on ha quedat incorporat a la Col·lecció Local.</span></span></span></span></span></p> 41.6509400,2.0133000 417838 4611492 08120 Matadepera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174034hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174025hdr.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Cultural 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El fons s’ha incorporat dins de la Col·lecció Local 98 57 3.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
89183 Caixa dels Trons https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-dels-trons <p><span><span><span><span><span>La Caixa dels Trons està situada en el vessant hidrogràfic dret de Canal de la Coma Roja. El seu accés es pot fer de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja, entrar per la canal, a mà esquerra. De fet, es tracta d’una cavitat de gairebé sis metres de fondària formada un caos de blocs. És a dir, degut al retrocés progressiu de la cinglera, els blocs s’han anat desprenent de les parets acumulant-se uns damunt dels altres, formant cavitats de mides diverses que l’home i els animals han sabut aprofitar com abric o cau.</span></span></span></span></span></p> 08120-436 Canal de la Cova Roja <p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p> 41.6401400,2.0271300 418976 4610280 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490053.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El seu nom, l’explica Jordi Guillemot per la proximitat a la Canal del Tro. Quim Solbas ens senyala durant la visita que durant una fort tempesta de llamps i trons hi trobà refugi un bon amic que la batejà amb aquest nom. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88924 Cova Tendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-tendra <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904. Curial Edicions catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat<strong>.</strong></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Cova Tendra o de la Tendra està situada al vessant hidrogràfic esquerra del Torrent dels Abeuradors, en el sector de Ponent del Pujol, i al sud de la Carena dels Monjos. L’indret on se situa és ombrívol, i malgrat tenir un corriol que hi passa per sobre, la cavitat passa totalment desapercebuda. Està situada en un pany de paret argilós d’uns sis a set metres d’alçada. L’acció de aigua de pluja que llisca pels costats fins arribar al torrent, tot just al davant i el pes de la vegetació que hi creix al damunt han provocat un lleuger enderroc a nivell de la façana que li dona, de llum, la imatge d’una boca somrient amb i el nas al damunt.. L’alçada màxima al seu interior arriba al metre d’alçada, mentre l’espai interior és tot just d’uns dos metres de costat. Entrant a mà esquerra, hi ha un petit nínxol o cocó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, la solera de pedra del llit del torrent permet travessar a l’altre costat. Malgrat l’espessor de la vegetació, s’hi observen com a mínim dues cassoletes o cadolles excavades naturalment a la roca; la situada al nivell inferior, és més gran, plena d’aigua ennegrida per la fullaraca. La profusió de bardisses impedeix observar si hi ha modificació humana (com la construcció d’un muret de retenció, o excavació manual de la pedra), però en tot cas, serien aquestes cassoletes i probablement d’altres que han donat nom al torrent. Les cassoletes o cadolles són depressions formades en roques sorrenques o granits , originades sobre irregularitats en el fons de la vall d’un riu o torrent, que retén l’aigua, produint-se una meteorització.</span></span></span></span></span></p> 08120-353 Torrent dels Abeuradors <p><span><span><span><span><span>Segons sembla, la Cova Tendra era un punt de trobada de vinyataires, calcinaries i carboners, i fins i tot, els picapedrers de la pedrera de l’Angelet sovintejaven l’indret travessant per un corriol que baixava fins a la cova. Aquest lloc, emboscat i malmès per les motocicletes de motocròs, fou en altres temps un lloc de repòs. També era un punt d’aigua que quedava emmagatzemada en les cassoletes que l’erosió ha excavat en el llit de pedra del torrent i que va acabar per donar-li nom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta partida de terra hauria rebut el nom de “La Tendra”, tal vegada per la tipologia de terra, tal vegada pel sobrenom d’una veremadora de Can Gorina. En el dietari de Francesc Gorina i Riera, s’esmenten dos pagaments a La Tendra: un de 5 rals el 14 d’octubre de 1855 i un altre, per la mateixa quantitat, el 23 de novembre de 1856.</span></span></span></span></span></p> 41.6119300,2.0227400 418575 4607152 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88924-p1470742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88924-p1470746.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tot i que el Torrent dels Abeuradors s’inicia gairebé a tocar del municipi de Terrassa, a Matadepera, el torrent, que segons l’ICGC rep del nom de Torrent del Salt, és popularment conegut com dels Abeuradors. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88131 Cova de l’Escopeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lescopeta <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Escopeta, està situada al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la cova, molt amagada, s’ha de vorejar-lo des de dalt del camí, baixant per un dels costats, per poder llavors resseguir la roca en direcció a la cova i grimpar novament. Allí, completament amagada per la vegetació s’observa una cova natural amb un estrat de sediments importants, que podrien contenir algun tipus d’informació arqueològica.</span></span></span></span></span></p> 08120-258 Carena dels Morros Curts 41.6195500,1.9847100 415417 4608034 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88131-p1470117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88131-p1470111.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A mà dreta de la cova, baixant lleugerament per la paret, s’observa una bauma que sembla relacionada amb la cova. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88963 Cova de l’Om https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lom <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Om és una cavitat situada a la cinglera superior del sector nord del cim de La Mola, per sobre de la carena de la Roca Foradada. Orogràficament queda situada entre dos vessants hidrogràfics importants, la Canal Freda i la Canal de Santa Agnès. L’accés es fa baixant per la capçada de la Canal Freda fins arribar a la Font de l’Om. Un cop aquí, resseguir la paret del cingle a mà dreta, entremig d’una boixeda fins a localitzar una paret i un roquissar, que un cop dalt, dona pas a la cavitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una foradada, és a dir que està oberta per dos costats, de set metres de fondària. Per una banda hi ha l’entrada principal, situada en el mateix cingle que la font. És de forma triangular, amb una sala immediata de grans dimensions, on es poden observar restes de colades. Cap el fons, en direcció al corrent d’aire, la cavitat s’estreny deixant pas a una escletxa. En arribar al final, la galeria posa fi al recorregut quedant enlairada per damunt d’una segona canal.</span></span></span></span></span></p> 08120-368 La Mola 41.6444700,2.0175500 418184 4610770 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480225.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El nom de la cavitat prové de la font que té molt aprop. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88198 Cova del Fondal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-fondal <p><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, R. (1878). Excursió á Sant Llorens del Munt (23,24 i 25 mars 1878), dins Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Cientíques. Vol. II; p. 106-119.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMISIÓN DEL CATASTRO ESPELEOLÓGICO DE LA PROVINCIA DE BARCELONA (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona, t. II. Generalidades históricas, geoespeleológicas i bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt. Barcelona. Grupo de exploraciones subterráneas del Club Montañés Barcelonés i Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli; BIOSCA, Anna; ALBAREDA, M. Josep (1985). Excavacions a la cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta, dins Tribuna d’Arqueologia, 1983-84, p. 91-103.. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli (1981). Excavacions arqueològiques a la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dins I Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, p. 103-106. Matadepera. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli; BIOSCA, Anna; ESTEVEZ, Jordi (1992). Fundació de la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona) al Neolític Antic, en relació amb la ramaderia, dins Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991, p. 105-108. Andorra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROS, M. Teresa; VERNET, J.L. (1978). L’environnement végétal de l’homme du néolithique à l’age du bronze dans le Nordest de la Catalogne: analyse anthracologique de la cova del Frare, St. Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona). Dins, Premières communautés paysannes en méditerranée occidentale. Actas del Coloquio Internacional del C.N.R.s., Monpellier (1983). P. 125-129.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASÓ, A. (1993). Sant Llorenç del Munt. Son passat, son present i venider, p. 176. Castellar del Vallès. Ajuntament de Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Cova del Fondal està situada al nord-est de Can Pobla, en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossada al vessant sud-oest d’un contrafort de conglomerats terciaris que protegeixen el cim de La Mola, es localitza aproximadament a la cota 936, entre la Cova del Manel i la Cova del Frare.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat de 39 metres de recorregut, amb un desnivell de 9 metres. Està constituïda per una galeria rectilínia de 29 metres de llargària amb una lleugera inclinació.. El tram final està taponat pels sediments. A l’interior es pot accedir també a una galeria superior que mesura uns 10 metres de llargària. Des d’aquesta es pot accedir, a través de diferents punts a la inferior, tot i que el procés de litogènia està obstruint parcialment la galeria.</span></span></span></span></span></p> 08120-311 Canal de Can Pobla <p><span><span><span><span><span>L’any 1990, el geòleg Narcís Carulla va analitzar les cavitats documentades al cadastre de 1974 pertanyents a Matadepera, en el Vallès Occidental, amb l’objectiu d’estudiar la seva potencialitat (obtenció de recursos com aigua i aliments, etc.) per a ser emprades com a lloc d’assentament. També es tingueren en compte altres paràmetres com el relleu o la temperatura i l’assolellament de la zona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova es troba citada en els catàlegs antics de Puig i Larraz i de Font i Sagué, tot i que la descripció que en fan correspon a la Cova del Frare. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1949 fou visitada per membres del GES-CMB, i els resultats de l’exploració foren publicats l’any 1955 en el treball sobre les cavitats de la Canal de Can Pobla.</span></span></span></span></span></p> 41.6377200,2.0184200 418248 4610019 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-p1470377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-p1470372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-cova-del-fontal-topo-de-p-carmona-i-p-quesada-sis-cet-26-04-1986.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88957 Hort dels Monjos https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-dels-monjos <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> Els horts avui estan ocupats pel bosc i difícilment es poden veure les feixes amb els murs de pedra seca. Però l’entorn de les coves, situades a peu de Camí dels Monjos, estan plenes de detritus i l’indret s’ha convertit en un wàter públic amb centenars de tovalloletes i mascaretes de protecció per a la pandèmia escampades arreu, tant dins les coves com a l’exterior. <p><span><span><span><span><span>La Cova dels Horts dels Monjos i les tres cavitats que hi ha a mà dreta estan situades al vessant de llevant de la Roca Colom, en una zona coneguda com a Horts dels Monjos, on abunda una terra rica en substrat i on la comunitat de monjos de l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt hi cultivaven. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos en direcció a La Mola, sense deixar-lo fins a localitzar, les cavitats, a mà esquerra del camí, a la part inferior de la cinglera. Des del camí queden un xic dissimulades pels arbres i vegetació arbustiva. Estan situades en el tercer tram estructural i morfològic del període eocè, amb conglomerats d’origen deltaic, constituïts per còdols de calcàries triàsiques i bàsicament quarts de pissarres paleozoiques amb petites intercalacions de margues i argiles. Des del punt de vista hidrològic, la densa fissuració que creua els conglomerats, afavoreix la circulació de les aigües càrstiques, amb algun aflorament superficial com pot ser la Font del Saüc, al nord dels horts o la Font Soleia més a l’est, dessota la carena de Cova de les Ànimes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la tercera de les cavitats presenta força metres de fondària, només la primera d’elles, la més gran i profunda, està treballada per la mà de l’home. L’entrada presenta una boca quadrangular, amb el mur esquerra i el sostre rebaixats formant un perfecte angle recte. La cova permet Mantenir-se dempeus durant varis metres, fins que s’arriba al tram final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de la cova, a l’altre costat del camí, hi ha un seguit de feixes orientades a llevant, amb estructures muraries que van de nord a sud. El bosc ha anat envaint aquest espai esgraonat, amb un alzinar frondós i un sotabosc ric, freqüentat per gran quantitat de fauna que hi troba refugi i aliment. </span></span></span></span></span></p> 08120-362 La Mola <p><span><span><span><span><span>Malgrat no ha estat objecte d’una excavació arqueològica, és evident que la cova ha estat emprada per l’home. La seva ubicació i les característiques ambientals interiors l’haurien pogut fer idònia com a fresquera natural per emmagatzemar-hi els tubercles o altres com el gra en gerres, etc.</span></span></span></span></span></p> 41.6400900,2.0206200 418434 4610280 08120 Matadepera Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88957-p1470972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88957-p1470990.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el Mapa Interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal, s’esmenta la Cova de l’Hort Monjos I com a la més gran, i després, successivament tres cavitats més situades a mà dreta com a Cova de l’Hort dels Monjos II (es tracta més aviat d’una escletxa impenetrable), Cova de l’Hort dels Monjos III (que tot i ser una escletxa, permet endinsar-se al seu interior dempeus durant un recorregut de nou metres aproximadament) i finalment, Cova de l’Hort dels Monjos IV (una cavitat de petites dimensions). No es té constància de que s’hagin excavat amb mètodes científics, però si que s’ha observat en la més gran, un retall important en el sòl, a pocs metres de l’entrada. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
89088 Creu del Gurugú https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-gurugu <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Creu del Gurugú està situada en una zona de pas, en el vessant occidental, a tocar del corriol que travessant el turó mena cap el Coll de Grua però també s’enfila cap el coll de la Castellassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una creu forjada, de ferro, ben treballada de 0’50 m d’alçada clavada a la roca i envoltada per còdols de diferents mides. En relleu, horitzontalment es poden llegir les inicials SFS, mentre que en la vertical hi ha l’any 1982. </span></span></span></span></span></p> 08120-416 Turó del Gurugú 41.6277700,2.0200400 418370 4608913 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480762.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es desconeix qualsevol referència a qui la va posar i el seu significat. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
87654 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-43 <p><span><span><span><span><span>Festa doble amb Mariapfarr; dins Gaseta de Matadepera, núm. 374, pp. 3</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Vigent <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Matadepera se celebra el darrer</span></span><span><span><span> cap de setmana d'agost, coincidint amb la festivitat del martiri de Sant Joan Baptista, el 29 d’agost. Sant Joan és el patró de la població, juntament amb Sant Sebastià. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada any es convoquen un elevat nombre d’activitats que allarguen la festa uns quants dies més. Hi trobem tota mena d’actes: esportius, culturals, gastronòmics, ... Els més petits tenen el seu propi programa, ja que es tracta d’una festa per a tothom i molt participativa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tret oficial de sortida és el divendres a la tarda amb el repic de campanes i la cercavila que ens condueixen a sentir el pregó. Però la gresca comença el dia anterior. Durant tota la festa hi ha un elements específic que és la participació del poble austríac agermanat amb Matadepera, Mariapfarr. Fins i tot es fa un “agermanamentfest”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cap de setmana és quan es concentren la major part d’activitats: esportives com els partits de futbol, les miniolimpiades, la petanca, golf, tennis o les curses; la música i el ball; o culturals, com exposicions, rutes, i un sopar de germanor. Perquè no hi ha festa sense menjar, sense compartir taula. També hi trobem cinema, espectacles, tallers i una trobada de cotxes clàssics i antics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ofici solemne se celebra el diumenge a l’església parroquial de Sant Joan Baptista. A la sortida es fa la gran gimcana de cotxes sense carnet per a joves. I no hi poden faltar els gegants.</span></span></span></span></span></p> 08120-181 Matadepera 41.5966600,2.0267500 418890 4605453 08120 Matadepera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026651mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031520mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031675mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026627mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026705mb.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88282 Font Gentil https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gentil <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> L’ermità de la Balma del Bord la manté en perfecte estat i d’allí obté l’aigua de boca. <p><span><span><span><span><span>La Font Gentil està situada en una raconada, tot just després on s’annexionen la Canal de l’Obaga del Trull i la Canal de Santa Agnès, en un lloc feréstec, dessota els contraforts del Turó dels Cabrits. Es localitza relativament a prop de la Balma del Bord, a l’altre vessant de la canal, que cal travessar per un punt força planer. El corriol transcorre per una obaga, d’alzines, amb un sotabosc espès. La font està situada al final d’aquest, en una raconada, dessota un avellaner que dissimula la gran paret de conglomerat recoberta de briòfits, falgueres i heura.. Una piqueta feta de pedra collada amb morter de calç permet retenir l’aigua transparent que brolla de la surgència. En dies de pluja, la pica s’omple i sobreseeix cap al torrent. </span></span></span></span></span></p> 08120-339 Canal de l’Obaga del Trull <p><span><span><span><span><span>La font Gentil no sempre ha rebut aquest nom. Joan Lleixà provinent d’una família de boscaters dels voltants de Tortosa que a principis de segle XX van marxar de Tivenys, un poble del Baix Ebre, amb una gran tradició de fer carbó vegetal, cap a Sant Llorenç del Munt i el Montseny per a treballar de carboners, explica que antigament rebia el nom de Font de l’Alba. </span></span></span></span></span></p> 41.6513200,2.0203200 418423 4611527 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88282-p1470573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88282-p1470576.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’ermità de la Balma del Bord, manté la font i l’accés net. Es recomana mantindré l’indret net de deixalles i sobretot no netejar cap estri dins de la pica ni emprar l’aigua si no és estrictament necessària. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88199 Font Nova de Can Pobla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-de-can-pobla <p><span><span><span>BALLBÉ, Miquel (1985). Masos i Pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> XX No raja i no mhi ha hagut manteniment des de fa molt de temps. <p><span><span><span><span><span>La Font Nova de Can Pobla està situada al sud de la casa, en el camí que voltant-la pel darrera condueix cap el Revolt Rodó. Abans d’arribar al revolt, a mà dreta, entremig de les esclarissades alzines, s’observa una feixa ben ampla. Baixant pel marge, a una quinzena de metres, s’endevina la part superior de la paret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en un muret d’una vintena de metres de llargària, en forma de lluna minvant, perfectament simètrica. El mur, de 0’50 m de gruix, està fet amb pedra, collat amb morter de calç. Només l’ampit esquerra ha perdut l’arrebossat a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El brollador se situa al bell mig de l’estructura muraria. Consta d’una fornícula, decorada amb una petita volta de pedra disposada a sardinell. A la part inferior, hi ha un pedrís o ampit que serveix per a col·locar-hi el càntir. S’hi observen tres brolladors diferents, sense aixeta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment no hi surt aigua.</span></span></span></span></span></p> 08120-312 Can Pobla <p><span><span><span><span><span>En la transcripció d’un text transcrit per J.M.Q d’un document de 1539 propietat de Josep Maria Quadras, que es pot llegir en el llibre de Miquel Ballbé (BALLBÉ:1985), s’esmenten varies fonts propietat de Jaume Pobla, Pagès de la parròquia de Sant Llorens de Mont, Bisbat de Barcelona i el seu fill, Pau Pobla, pages també de dita parròquia:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“(...)tenim i possehim totes aquelles cases, vulgarment anomenades, de Sant Esteve ab totes las terras, honors y pocessions y ab ses entrades y eixides, drets y pertinències suas universals situades en la Parroquia de Sant Llorens del Mont, Bisbat de Barcelona, unides ab lo mas Seró, Mas de Taverner, Mas de Riquer y Mas de la Costadelau, units y agregats, com y aglevats ab dites cases.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ITEM: totes aquelles pesas de terra separades (...) y en lo superior singlees lo camí per lo qual se puja a dit coll de las Arenas a dit Monastir y es edificat en lo mateix Single, per lo qual passa dit camí. Lo qual son de dit Monastir y aquest Single no son compresos en lo Establiment y Concessió a nosaltres fet y de la predita pujada en...es dita cova, sempre va per lo peu de la predita pujada per lo single de dita cova passant sobre el single de Home mort harrant sempre per lo peu de dita pujada en lo peu de la qual surten quatre fonts separades fins al Cap, es al cap damunt de dita que Roca que vá y fa volta el camí cerca la Vall Freda de dit Monastir (...) y va linea recta en aquella gran pedra o Codul que es en la carta y despres va fins a dita buiga den Paret y de dita Buiga baixa y compren aquell altra Single per lo qual pasa el camí que va a dita Casa de Sant Esteve al terme de Sant Llorens de vall y inclou la Buiga anomenada den Buguñá y den Oliveras, en lo qual singla y ha una Font dita de las Alias y va per dit single així com per las pujades inferiors (...).</span></span></span></span></span></p> 41.6333700,2.0163400 418069 4609538 08120 Matadepera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88199-p1470244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88199-p1470253.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La font tal i com es coneix avui en dia, sembla datar de la mateixa època de remodelació de la casa. Però és molt possible que ja existís amb anterioritat. 98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88968 Font de l’Om https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom-1 <p><span><span><span><span><span>La Font de l’Om està situada al nord de La Mola, i una de les més elevades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa des de La Mola, en direcció nord anant a trobar la Canal Freda, per on cal voltar i entrar amb cura. Un cop dins, l’indret és d’una bellesa espectacular, s’observa un tram de camí reforçat amb un mur de pedra, que permet baixar a la capçalera de la canal. Un cop dins, el terreny va baixant progressivament entremig de dues parets naturals calcàries, gairebé rectes, de tant en tant amb ondulacions originades per l’erosió natural, on s’hi observen formacions càrstiques. En aquest indret, de paret a paret, s’hi observen les restes de murets de pedra seca, gairebé desapareguts que formaven part d’un paisatge totalment diferent a l’actual. Actualment les alzines que hi creixen, busquen la llum en competència les unes amb les altres arribant a depassar els 20 metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció a la font, el terreny cada vegada s’estreny més i un cop deixat enrere varis blocs que un cop despresos han originat un caos, al costat d’una petita bauma amb les parets totalment verdes, s’arriba a un diminut pla on hi ha les restes d’un arbre mort. En voltar a mà esquerre, a l’alçada dels ulls es localitza la font. L’espai és ombrívol, ple de briòfits i vegetació pròpia de llocs humits com l’orella d’os (ramonda myconi), considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, ara fa més de vint milions d’anys ocupà els Pirineus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que regalima d’una esquerda natural de la roca, baixa en diagonal fins a quedar dipositada en una pica natural rebaixada per la mà de l’home.</span></span></span></span></span></p> 08120-373 Canal Freda 41.6444000,2.0172100 418156 4610762 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480216.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d’una font molt antiga. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88926 Font del Nasi https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nasi <p><span><span><span><span><span>La Font del Nasi és una surgència situada en un roquissar del vessant sud de la Carena dels Monjos. L’accés es fa pujant directament per la urbanització del Pla de Sant Llorenç, pel carrer del Camí dels Monjos, just abans del número 14, a mà dreta. Allí s’obre un camí de terra, estret. En arribar al primer revolt, baixar pel dret, per sota la línia elèctrica, seguint un corriol fins a trobar a mà dreta el Camí dels Monjos. La surgència es localitza a l’extrem d’un roquissar on abunden les farigoles i els herbassars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que brolla sobretot en èpoques de pluja sorgint d’una petita cavitat excavada en el pendent de la roca. El pas és estret, d’un pam aproximadament d’amplada. Quan l’aigua brolla queda dipositada en una coberta allargassada. Si sobreseeix, vessa directament sobre la roca avall i es perd entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p> 08120-355 Carena dels Monjos 41.6172700,2.0218600 418509 4607746 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470766.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88969 Font del Saüc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc-0 <p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc està situada sota el cim de La Mola, al nord del pla conegut com a Hort dels Monjos, i a ponent de la carena de la Cova de les Ànimes. L’accés es fa des de La Mola o pel Camí dels Monjos, fins atrobar la desviació per un corriol entremig de boixos que hi mena directament. La surgència neix d’una escletxa, situada al dessota del cingle, en una petita bauma o balma erosionada en el seu estrat inferior més bla amb presència d’heura de terra (Glechoma hederacea). Un petit muret fet de maó arrebossat amb ciment, tanca l’espai entre la roca a mena de cisterna, per on es canalitza l’aigua provinent de la circulació càrstica que aflora en aquest indret. Al capdamunt del muret hi ha un petit registre tapat amb pissarres. No té broc sinó que el tub, està arranat al mur i un tap de suro impedeix l’aigua de perdre’s. El seu estat d’abandonament no deixa entreveure la piqueta feta de pedra que hi té al davant. La paret supura per filtració. Al capdamunt, collat a la paret del cingle, una placa antiga rovellada i al dessota, en un pegat de ciment ràpid, esgrafiat el nom de la font amb alguns grafits sense cap solta deixats pels visitants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai immediat a la font està força trepitjat, tanmateix s’han observat en alguns racons més arrecerats alguns erols de porrassa (Asphodelusvalbus) i comunitats de petites herbetes anuals i de Narcissus juncifolius o algun peu de lleterassa serrada (Euphorbia serrata).</span></span></span></span></span></p> 08120-374 La Mola <p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc és coneguda ja al segle XIX. L’any 1919, la Colla Sardanista de Sabadell hi organitzà una acampada. El 4 d’octubre de l’any 1925, el Centre Excursionista de Terrassa sota l’impuls de Jacint Trias, organitzava una trobada sota el nom d’animadors de la bellesa de la muntanya” per arranjar l’entorn de la font ja que era tant popular que el trànsit de persones la feien perillar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Entre les primeres, més properes al poble eren la de Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues altres, es troben en el massís de Sant Llorenç, la Font de la Soleia i la Font del Saüc. Va ser al voltant d’aquesta darrera que l’any 1919 hi va acampar la Colla Sardanista de Sabadell. La comissió, proposà un projecte d’arranjament de l’espai per commemorar l’any 2019 el centenari d’aquest fet històric.</span></span></span></span></span></p> 41.6417800,2.0205800 418433 4610468 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480007.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Està situada a 970 metres d’alçada, i per aquest motiu en èpoques de calor el cabal disminueix fins a assecar-se totalment. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88200 Foradada del Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-frare <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Foradada del Frare és en realitat un abric situat per sobre de la Cova del Frare, a un centenar de metres a l’est, per sobre de Can Pobla. L’accés es fa pujant pel camí dels Monjos i endinsant-se cap el bosc, seguint els espadats de la cinglera. Ben aviat, es localitzen grans blocs de pedra que amb els mil·lennis s’han despenjat del seu suport original, caient i formant entre ells formes capritxoses, que l’home, ha sabut aprofitar com a aixopluc, abric o refugi, com a lloc d’enterrament o com a amagatall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta formació concretament és el resultat del despreniment d’un gran roc de la cinglera, que en la seva caiguda va quedar frenada per un altre. L’espai format entre els dos blocs presenta un abric que l’erosió per meteorització, ha modelat amb el pas del temps. Mesura uns cinc metres de llargària per encara no 1’50 m d’alçada màxima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi observa un estrat important i per un dels costats, l’obertura situada a l’est, sembla haver estat murada. Entre la vegetació a més, s’endevinen murs de pedra seca molt ben conservats que semblen aguantar els marges i donar pas a un camí estret i sinuós que va voltant els diferents enderrocs on es localitzen varies cavitats de la mateixa tipologia, molt a prop, els uns dels altres.</span></span></span></span></span></p> 08120-313 Vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de Can Pobla 41.6369200,2.0194700 418334 4609929 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470307.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No s’hi ha efectuat cap sondeig arqueològic. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88142 Foradada de la Canal Fonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-la-canal-fonda <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Foradada es troba a redós del turó de les Nou Cabres, a l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, al turó de les Nou Cabres, on l’espectacle és impressionant. L’accés es fa pel vessant nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura entre vuit i nou metres de llargària per dos metres d’amplada.</span></span></span></span></span></p> 08120-269 Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> 41.6529600,2.0153100 418008 4611714 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460332.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al dessota mateix, en direcció al torrent de la Canal Fonda, pel vessant nord-est de la Foradada, hi ha una cova i a mà esquerra una construcció amb evidències d’activitat furtiva. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88189 Sistema de recollida d’aigües de la Torre Salvans https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-recollida-daigues-de-la-torre-salvans <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2000). Manual de captación y aprovechamiento del agua de lluvia. Experiencias en América Latina. Serie: Zonas àridas y semiárdias, 13. Organización de las Naciones Unidas para la agricultura y la alimentación. Oficina Regional de la FAO para América Latina y el Caribe. Santiago, Chile.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VÀSQUEZ, Absalón; VÀSQUEZ, Issaak; VÀSQUEZ, Cristian (2014). Cosecha del agua de lluvia y su impacto en el proceso de desertificación y cambio climático. Aleph Impresiones S.R.L. Perú. </span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>La Torre Salvans, està situada al sud del mas de La Barata, en el vessant hidrogràfic dret de la Riera de les Arenes. Les seves terres s’estenen entre els torrents Roig i el de la Mamella, dos torrents actius en èpoques de fortes pluges que s’originen al nord i al sud de la Roca del Corb respectivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les grans soleres de conglomerats originades a l’est de la Roca del Corb es perllonguen fins a tocar la riera. I és precisament aquests grans roquissars que els propietaris de la casa varen saber aprofitar per a obtenir de manera sostenible un recurs molt preuat ja en temps passats: l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca fins l’arribada de l’aigua de la xarxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El més imponent de tots és un complex sistema d’escolament, dividit en tres trams que s’inicia en una gran solera de conglomerat al nord-oest de la casa. A la part inferior, limitant naturalment amb un alzinar hi ha el recollidor, un muret de pedra en forma ventall o con gairebé imperceptible. Mesura 75 metres de llargària per una alçada màxima al centre d’1’50 metres. En aquest indret més profund s’hi ha excavat un forat amb un reixat que reté les impureses (còdols, fulles...). La seva funció és engolir l’aigua com un embut per després, aprofitant el desnivell del terreny, baixar fins a una cisterna situada entre la casa i la masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’engolir l’aigua del recollidor, el segon tram s’inicia amb una canalització soterrada reforçada en alguns trams per murs de pedra seca. Aquesta transcorre pel que ara és un bosc d’alzines, fins que després d’una recta final reforçada amb un muret de pedra seca, i una reixeta per evitar l’accés a petits mamífers, l’aigua arriba al tercer i darrer tram, on la canalització aflora a la superfície. Consisteix en una canal rectilínia que segueix el pendent natural de la roca. Està reforçada per un mur de pedra i una filera de maó pla a ambdós costats dels ampits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final d’aquesta, hi ha una plataforma obrada, amb una derivació central, de manera que l’aigua, en arribar al capdavall queda equitativament repartida per dos canalons (dret i esquerra) i d’aquí l’aigua sobreseeix a través de sis brocs de ferro repartits a la part superior del mur de contenció. L’aigua llavors, cau a través d’uns conductes (actualment desapareguts) cap a una mena de caixons fets amb maó que a través d’uns orificis rectangulars engoleix l’aigua cap al pou de la cisterna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta estructura d’emmagatzematge d’aigua és una construcció de planta rectangular, amb els costats atalussats, construïda en part fent un rebaix a la roca. La coberta és plana, feta amb rajola catalana. Les parets exteriors, de pedra de manera que queda perfectament integrada en el paisatge. Un muret de mig metre d’alçada tanca tot el perímetre superior a excepció del costat nord, on a l’extrem del mur nord i nord-est, hi ha una obertura amb l’escala d’accés al terrat. Entre ambdues escaletes, hi ha una torreta de planta quadrangular amb coberta piramidal. Es tracta d’un pou per on l’aigua cau a la cisterna a través d’una canal situada a l’altre costat del mur perimetral del terrat (arran de la paret orientada al nord).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més, la pressió originada per aquest sistema constructiu permet transportar l’aigua amb la força suficient perquè, a través d’un conducte soterrat en direcció nord-est, porti una part de l’aigua fins a un dipòsit situat a una quarantena de metres en direcció nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dipòsit, consisteix en una construcció circular d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada (en superfície). El paredat està fet amb còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció nord-est té una porta de ferro. Els brancals i l’arc rebaixat són de pedra molt més grossa que en la resta de construcció visible. A la part inferior, hi ha cinc obertures circulars idèntiques. Dues d’elles estan parcialment tapiades. Les altres finestres visibles, tenen una reixa de barrots. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Passat aquest darrer element, el gran aflorament de conglomerats es perllonga en direcció nord. Baixant a la cota 674 m s’endevinen un seguit de murets d’una vintena de centímetres d’alçada que després d’un recorregut de 70 metres aproximadament permeten recollir les aigües pluvials i conduir-les aprofitant el desnivell fins a dos dipòsits circulars. L’aigua es recull en un pericó de derivació cap a dos petits aqüeductes, el més antic, al darrera, amb dos arcs i pilars de maó i pedra. El més modern sembla construït a posteriori. El pilar és fet de maó i l’aqüeducte és semblant a una biga de formigó que presenta força fissures. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre el camí murat que mena de La Barata a la Torre Salvans, un cop passats els dos dipòsits (a mà dreta) gràcies a la desbrossada dels marges encara s’endevina la rampa d’accés fins als dipòsits (que va de sud a nord). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Després d’aquestes construccions s’han detectat les restes d’un tercer recollidor encara més al nord, que recollia les aigües per darrera de la masoveria de La Barata.</span></span></span></span></span></p> 08120-304 Torre Salvans <p><span><span><span><span><span>La recollida d’aigua de pluja i de rosada per escolament es fa des de temps immemorials per a proveir-se d’aigua potable i també per als ramats i regar. Normalment, el sistema més antic era a través del condicionament dels turons amb la construcció de canaleres fins arribar a una bassa, excavada a la roca i fins i tot al terra però impermeabilitzada amb argila. </span></span></span></span></span></p> 41.6372100,1.9887500 415776 4609991 1925-30 08120 Matadepera Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ignasi Escuder La recuperació d’aquests antics sistemes ideats per a recuperar l’aigua com a recurs natural cada vegada més preuat, hauria de poder-se preservar entès com un exemple de sistema sostenible i perfectament integrat a la natura. La seva empremta en el paisatge és totalment imperceptible i si bé no s’utilitzaria com a aigua de boca, sí que ho podria ser per al reg, els sistemes de calefacció de la casa o pels sistemes d’higiene personal, previ filtre, però també per captar aigua cap a una bassa adreçada a la protecció d’incendis. 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88267 Balma de l’SMOC https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lsmoc <p><span><span><span><span><span>La balma de l’SMOC, està situada a la zona immediatament inferior del Cingle dels Cavalls; al capdamunt de la canal que travessa el cingle del Pont de Roca del Mas Pas de Can Pobla, a tocar de varies vies d’escalada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix). Un cop en aquest punt, pujar pel dret i al capdamunt resseguir la paret del cingle a mà dreta, en direcció nord-est fins localitzar un roquissar estret per la qual cal grimpar fins a la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té uns quatre metres de profunditat, amb colades i protuberàncies càrstiques. Entrant a mà dreta hi ha varies escletxes sense poder determinar la fondària exacta. El sòl presenta estrat de sedimentació. </span></span></span></span></span></p> 08120-324 Cingles dels Cavalls <p><span><span><span><span><span>El nom està relacionat amb les sigles d’un grup de joves muntanyencs que la descobriren durant els anys quaranta, i freqüentaren fins ben entrat els anys cinquanta del segle XX, anomenats la “Secció Muntanya Optimista Club”. El grup estava format per quatre joves, en Pitu Millanes, en Federic, en Manel i l’Antoni. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la descoberta, en plegar els dissabtes de la feina se n’hi anaven a dormir. La van habilitar amb un llum d’oli que guardaven en una excletxa del sostre, que anys després en Pitu, amb el seu fil, l’escalador Marcel Millanes recuperaren.</span></span></span></span></span></p> 41.6377500,2.0117200 417690 4610029 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88267-p1470512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88267-p1470516.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88278 Balma del Bord https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-bord <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>La balma del Bord està situada a mig camí de la canal de l’Abella. L’accés es fa des de l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme municipal de Castellar del Vallès), passant per davant el mas del Dalmau (terme municipal de Sant Llorenç Savall), per tornar-nos a endinsar des del vessant nord, cap a Matadepera. La ruta continua per un camí ben dret que travessa la Fumada del Dalmau. Ben aviat es converteix en corriol obrint-se a un paisatge majestuós, de cingleres i canals. En arribar a la balma, es comencen a veure, nombroses de teies recolzades en arbres. Es tracta de piles que l’ermità que viu en aquest indret transporta i prepara curosament per poder escalfar-se quan sigui més gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma és en realitat un bloc paralepípede d’enormes dimensions que en caure i quedar palplantat va deixar dos espais buits que permeten mantenir-se dempeus. El primer que s’observa en arribar no està murat. Serveix d’espai d’emmagatzematge i ofereix un espai per poder estar a fora, i alhora un abric que serveix de repòs, per tallar la llenya, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a la raconada, s’observa una estructura murada en forma de semicercle que correspon a la zona d’habitació pròpiament dita. Mesura una mica més de tres metres d’alçada en la part més alta. El mur s’adapta perfectament als capricis de la roca, està realitzat amb pedra collat amb morter de calç. Presenta dues obertures, la porta i el fumeral. L’espai interior és irregular, d’uns sis metres de fondària màxima per uns vuit de costat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La porta, d’un metre d’amplada, està situada a l’extrem, sustentada per una llinda de fusta que reposa en un encaix repicat a la roca. La porta consisteix en una barana d’un metre d’alçada feta amb llistons d’avellaner que permet barrar el pas als animals que ronden per la zona. Entremig, n’hi ha d’altres de més llargs i gruixuts que quan fa fred s’afegeixen fins a tancar la totalitat de l’obertura. Per l’interior, una cortina sustentada a la llinda es desenrotlla aïllant l’interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior del mur es localitza el fumeral.</span></span></span></span></span></p> 08120-335 Vessant sud-est del Turó de les Nou Cabres <p><span><span><span><span><span>Durant la visita a la balma, vam fer coneixença d’en José Maria, l’ermità que ens explicà que hi viu des de fa quaranta anys, cansat d’una vida que no estava feta per ell. Enginyer, un bon dia va deixar la feina i va acabar per instal·lar-se en aquest indret. Viu del que troba i del que li proporciona la muntanya. Durant el dia, fa llargues caminades per localitzar alguna teia que carrega a les espatlles i la va deixat al voltant de la balma. Segons ens explica, llavors les va estellant per escalfar-se. Però ara ja preveu per quan sigui gran i no pugui desplaçar-se com ho fa ara.</span></span></span></span></span></p> 41.6520100,2.0198400 418384 4611604 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88278-p1470558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88278-p1470565.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88115 Balma del Pla de Sorís https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pla-de-soris <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> Completament embardissat. <p><span><span><span><span><span>La balma del Pla de Sorís està situada en una raconada del Torrent de la Mamella. S’hi pot accedir pel camí de la Torre Salvans, que s’origina just abans del quilòmetre 8, de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mica en mica, amb el pas del temps, els corrents d’aigua han anat erosionant els sediments de la part exterior la riba còncava i els ha dipositat a la part interior. Aquesta acció continuada, afegida a altres agents meteorològics, ha format en l’estrat més bla un seguit de cavitats d’uns quatre metres de fondària amb orientació est.</span></span></span></span></span></p> 08120-242 Pla de Sorís 41.6347100,1.9900700 415883 4609712 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460694.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’accés es fa des del davant mateix del forn de calç, però el torrent està molt brut i emboscat i degut a la gran profusió de bardissar ha estat del tot impossible arribar-hi. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88920 Bassa de Can Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-torres XVIII-XX La bassa sembla estanca però el seu entorn està molt embardissat i l’interior de la bassa necessita una neteja. <p><span><span><span><span><span>La bassa de Can Torres està situada al capdavall de les feixes que hi ha al sud de la casa. L’accés es fa just abans del darrer revolt (x419044 / y4608029) que mena al mas, a mà dreta, entrant per l’antic camí que transcorre per l’antiga pedrera de la casa (x419128 / y4607966) en direcció al forn d’obra. Un cop arribats al final del camí, cal baixar en direcció als antics avellaners de la propietat fins a topar amb un avellaner centenari. Enfilar-se pel marge, deixant a mà dreta un safareig embardissat. La bassa està situada al costat d’un micaquer, envoltada de canyes. És de planta rectangular, de més de 10 metres de llargària costat (es desconeix la fondària degut a la gran quantitat de joncs al seu interior). Els murs són fets de pedra, de 0’60 a 0’70 m de gruix. No s’ha pogut localitzar el bunó però per l’orografia del terreny i la situació del safareig a proximitat podria estar situat a mà dreta, en direcció sud-oest. </span></span></span></span></span></p> 08120-349 Can Torres <p><span><span><span><span><span>Una bassa és una excavació feta bé directament a la roca, bé al sòl impermeabilitzada amb argila o bé construïda amb pedra o maó i impermeabilitzada amb morter de calç. La fondària pot oscil·lar fins als quatre metres, en funció de la grandària. Les més modernes són de planta circular. L’any 2000, ja no es cultivaven les feixes a excepció del terreny al voltant del punt de la bassa amb un hortet tot i que ja començava a quedar a l’abandó.</span></span></span></span></span></p> 41.6200400,2.0299000 419182 4608046 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470818.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Caldria però desbrossar tot l’entorn de canyes i bardisses per arribar a comprendre el sistema hidrològic i l’abast de les estructures de recaptació d’aigües de Can Torres i esbrinar d’on prové l’aigua que hi ha tant a l’interior del safareig com de la bassa. Molt a prop, hi ha el forn d’obra de la propietat que també necessitava d’aquest element per a pastar el fang. En una imatge ortofoto de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de l’any 1994 es poden endevinar les dimensions i estructures avui totalment envaïdes pel canyissar.La situació i grandària de la bassa la fan idònia per a la prevenció d’incendis alhora que, des del punt de vista mediambiental el biòtop aquàtic de les basses, mantenen una relació estreta amb els sistemes ecològics terrestres que l’envolten, sobretot perquè molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses depenen del plàncton que s’hi forma, i d’aquests, les libèl·lules, granotes, tritons o salamandres, serps i ocells. 98|119|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88280 Barraca de boscaters de la Canal Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-boscaters-de-la-canal-gran <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX Restes amb poca potència que porten molt de temps en desús. <p><span><span><span><span><span>La construcció localitzada en ple cor del massís de Sant Llorenç del Munt, al capdamunt de la Canal Gran, en el seu vessant hidrogràfic esquerre, amb un fort pendent que en aquest indret fa un petit pla, protegit per un gran bloc ciclopi que li fa de contrafort. Està situada al peu d’un corriol emboscat que resseguint la canal s’enfila fins a la Cova del Penitent i la Castellassa d’en Torres entre d’altres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, de gairebé quatre metres de costat per 1 metre d’alçada màxima conservada. Fet de pedra seca, sense emprar morter de calç. A un dels costats, coincidint amb el corriol de pujada, hi ha el que semblen els brancals o muntants del que hauria estat una porta d’accés, estreta. A la paret nord, hi ha un nínxol (cocó o tinell) excavant en part en el marge de 0’80 m de costat amb una única llosa planera que el cobreix. El mur que comunica amb la canal és el que està més malmès, amb la pedra escampada entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p> 08120-337 Canal Gran 41.6390600,2.0263000 418906 4610161 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88280-p1470709.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Esmentat en la guia interactiva de Ramon Suades com a Barraca de boscater; però per l’estructura del recinte i l’amplada no sembla plausible. D’altra banda, l’estretor de la porta i el nínxol arran de terra no sembla compatible amb l’establiment d’un tancat per a bestiar. 98|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88984 Cova de la Canal Freda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-freda <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Freda està situada a la capçalera d’un barranc tributari pel vessant esquerre de la canal principal. L’accés es fa pel Camí de la Font Soleia, en direcció a la Balma de la Pinassa. Un cop arribats al lloc, baixar entre cinc i sis metres pel marge dret de la canal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova allargassada semblant a una mina amb un recorregut de 23 metres per 1’70 metres d’alçada fins arribar a la saleta final, on l’alçada és d’uns 3 metres aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés mesura 1 metre d’amplada. El primer tram, rectilini, mesura 15 metres. Les parets són perfectament uniformes, amb el sostre arrodonit i colades a ambdós costats. A partir d’aquí, el sòl baixa una mica de nivell i s’eixampla lleugerament donant l’aspecte d’una petita sala coberta per colades estalagmítiques. En les parets del fons de la cavitat es poden observar tres esquerdes que van en diferents sentits.</span></span></span></span></span></p> 08120-385 Camí de la Senyora <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta de manera casual a principis de mes de desembre de l’any 1990, quan membres de la SIS-CET intentaven arribar fins a la Balma de la Pinassa. Al final de la galeria hi localitzaren varies espelmes.</span></span></span></span></span></p> 41.6452700,2.0190100 418307 4610857 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131521332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131504299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-cova-de-la-canal-freda-espeleobloc-topo-de-xavier-badiella-sis-cet-2-12-1990.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
89091 Cova de la canal Gentil https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-gentil <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Gentil està situada al capdamunt de la canal, en el seu vessant hidrogràfic dret, precedida per un bloc falcat al damunt. S’hi accedeix pel Collet de la Castellassa, un cop travessant el Mal Pas de la Castellassa i pel camí dels Maringes fins a voltar per dessota l’Agulla del Bolet. Un cop allí, a mà esquerra hi ha un corriol que hi mena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té una obertura exterior que mesura un metre aproximadament d’alçada. Un cop dins s’obre una petita sala amb concrecions i una rampa lleugerament descendent en direcció N20. A la paret esquerra s’hi observen colades i formacions semblants a les estalactites però amb l’eix principal orientat en una direcció no vertical, originades per corrents d’aire. La paret dreta és absolutament nua. Després d’un recorregut de sis metres i una alçada gairebé de tres metres, la cavitat s’estreny provocat per la colada natural fins als vint centímetres d’amplada. Accedint difícilment per la part superior la cova assoleix els sis metres d’alçada seguint una única galeria de cinquanta centímetres d’amplada per arribar al fons del recorregut amb un total de setze metres.</span></span></span></span></span></p> 08120-419 Vessant hidrogràfic dret de la Canal Gentil <p><span><span><span><span><span>L’any 2010, Quicu Tapias, després de que la colla de Pedra Seca de Castellar del Vallès netegés el camí de la Canal Gentil, localitzà la cavitat. El mes de juliol de l’any 2019 una secció de l’Espeleopringuer va visitar-la descobrint la totalitat de la galeria, fins llavors desconeguda.</span></span></span></span></span></p> 41.6350700,2.0246700 418765 4609719 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480854.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88127 Cova de la Canal del Trull https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-del-trull <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal del Trull està situada a la capçalera de la canal. L’accés es pot fer seguint el camí el direcció a la carena del Pagès (nord-oest), girar en direcció al turó d’en Griera i en sortir agafar el camí de la dreta tot trencant per la canal en direcció nord-est. Un punt de referència és el corriol que neix arran de paret dreta baixant per la canal que mena a la Font de les Quatre Grapes que no cal agafar. L’accés a la cova es fa uns metres es fa, si fa o no fa a la mateixa alçada però per la paret esquerra. Enfilar-se pel marge tot passant arran de paret i per sobre d’una codina, en direcció a la cova. Uns metres abans, cal passar entre els boixos i la paret de la cinglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca presenta una concreció calcària al bell mig de l’entrada que li dona una forma ben peculiar. Un cop al seu interior, accedint per la part més ample s’obre una sala no gaire alta que en un dels costats presenta una diàclasi de varis metres de fondària. A la part exterior dreta s’observa un orifici i a la paret, en rotulador el nom de la cova, amb la signatura de l’autor: “Cova Canal del Trull – QS (Quim Solbas)” </span></span></span></span></span></p> 08120-254 Canal del Trull 41.6493900,2.0132500 417832 4611320 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460407.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88130 Cova de la Moleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-moleta <p><span><span><span><span><span>La cova de la Moleta i el forat de les Pedritxes, són dues cavitats situades al dessota de l’espadat del cim de la Moleta, en el Serrat de les Pedritxes. L’accés és pot fer pujant des de l’antiga església de Sant Joan cap el Coll de l’Ós en direcció al Coll de la Riba o bé a l’inrevés. Un cop arribats al Collet de les Foradades, on hi ha un dipòsit circular d’aigua, enfilar-se pel corriol sense deixar-lo fins arribar al cim de la Moleta, de 773 metres d’alçada. Es tracta d’un roquissar planer amb unes vistes excepcionals del municipi de Matadepera, Sant Llorenç del Munt, Montseny i fins al mar. Voltant-lo es pot accedir a la part inferior a través d’un corriolet que ressegueix la paret. Gairebé al final d’aquesta, es localitza una primera cavitat (x415802 / y4607773), anomenada Forat de les Pedritxes. Es tracta d’una petita cavitat d’uns quatre metres de fondària, originada en una diàclasi de la mateixa paret. L’erosió pel vent i l’aigua li donen una forma ben arrodonida. La segona cavitat, es localitza un xic més endavant. Es coneix amb el nom de Cova de la Moleta. La paret exterior està envoltada per l’heura. Fa uns sis metres de fondària però no permet posar-s’hi dempeus. </span></span></span></span></span></p> 08120-257 La Moleta 41.6172700,1.9892300 415790 4607777 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470158.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La Moleta i el Serrat de les Pedritxes fins a tocar el Collet de Can Roure i Roques Blanques com a unitat paisatgística indissociable, formen part del corredor biològic del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Caldria en un futur incloure aquest espai en el parc per a la seva protecció. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88961 Cova de la Roca Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-roca-colom <p><span><span><span><span><span>BARBERÀ i SUQUÉ, Josep (1979). Sant Llorenç pam a pam. Ed. Cavall Bernat, 6. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova de la Roca Colom, està situada al sud de la roca homònima. L’accés es pot fer des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos cap a la Mola. Abans d’arribar a l’indret conegut amb el nom de l’Hort dels Monjos, cal entrar per un corriol a mà esquerra en direcció a l’avenc de Can Pobla. La cova està situada entre la Cova del Pinyoner i l’avenc, pujant pel dret. Un cop localitzada la roca, cal grimpar per una escletxa fins a trobar l’entrada, on hi creix una alzina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una cavitat oberta en una diàclasi que es desvia en direcció oest / sud-oest. Es compon d’una única galeria d’aproximadament sis metres de recorregut, dels quals només la meitat són practicables. Una de les parets presenta un recobriment per colada. </span></span></span></span></span></p> 08120-366 La Mola <p><span><span><span><span><span>Quim Solbas, localitza aquesta cova el 27 d’abril de 2011.</span></span></span></span></span></p> 41.6388200,2.0199200 418374 4610140 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470949.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es recomana no escalar ni accedir a aquests tipus de cavitats, si no és amb un equipament adequat i sense la supervisió d’un professional. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88962 Cova de la Sargantana https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-sargantana <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> El seu interior està molt brut i ple d'escombraries. <p><span><span><span><span><span>La cova de la Sargantana és una cavitat oberta per ambdós costats, resultat del despreniment d’una gran llosa en el nivell superior de la mateixa paret, que en lliscar, va quedar lleugerament inclinada. Està situada a mà dreta, després d’un dels darrers revolts abans d’arribar des del Camí dels Monjos cap al Monestir de Sant Llorenç del Munt. Té un recorregut d’uns vint metres de fondària aproximadament i s’hi pot restar dempeus. La paret esquerra presenta filtracions d’aigua. Un cop travessada, a mà esquerra, a la mateixa alçada s’observa una segona cavitat d’uns dos metres a tres de fondària, formada en una escletxa. El seu accés és fàcil, a tocar del camí i el seu interior també està brut.</span></span></span></span></span></p> 08120-367 La Mola 41.6433500,2.0150200 417972 4610648 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-p1480238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-cova-de-la-sargantana-cami-del-malpas-la-mola-ramon-m-pont-espeleo-club-sabadell.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88964 Cova del Pinyoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pinyoner <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova del Pinyoner està situada a tocar de La Mola, per dessota el rocam conegut amb el nom del Balcó. L’accés es fa pujant pel Camí dels Monjos. En arribar on s’inicia la Canal de Can Pobla, a mà esquerra hi ha un corriol que mena a l’avenc de Can Pobla. Després de pocs metres, tot just travessant el cap d’una codina, a mà dreta entre els arbusts, hi ha la cova. L’entrada queda un xic dissimulada per la vegetació. En arribar s’observa un bloc de grans dimensions que ha deixat una obertura inclinada formant un abric. Aquest presenta espai de sis metres de fons per uns cinc metres d’amplada. A l’interior s’hi observen els rastres deixats per mamífers que han fet nit. Voltant aquest roquissar, el terreny s’enfila. Per darrera, adossat a la paret rectilínia d’aquest enorme bloc hi ha un mur de pedra seca que arriba fins a un segon bloc, creant un espai de recer. El terreny està força remogut i amb la vegetació actual, no permet identificar si aquest muret servia de tancament a un segon espai arrecerat o bé es tracta del muret de retenció de terres per contenir una feixa.</span></span></span></span></span></p> 08120-369 La Mola 41.6386000,2.0199800 418379 4610115 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470933.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’ha detectat un rebaix molt important de l’estrat de sedimentació de la cova. En una fotografia localitzada en el Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt (SUADES:2020) la cova està intacta. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88990 Cova del Purgatori https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-purgatori <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova del Purgatori està situada en el pany de roquissar dret de la canal que puja cap a la Carena de les Ànimes. L’accés es fa des del Camí de la Font Soleia. Per entrar-hi cal enfilar-se per una escletxa de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova no gaire gran, amb una boca ben arrodonida, semblant a la forma d’un capgrós, d’entrada fàcilment identificable. El seu nom està originat per trobar-se aquesta cavitat a l’inici de la canal que un cop dalt, voltant un gran roquissar, ens conduirà en direcció sud-est a la Cova de les Ànimes i a la Cova de les Ànimetes.</span></span></span></span></span></p> 08120-391 Carena de les Ànimes 41.6453800,2.0247900 418788 4610864 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88990-p1480603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88990-p1480633.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88195 Sistemes tradicionals d'explotació agropecuària a Can Pèlecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-tradicionals-dexplotacio-agropecuaria-a-can-pelecs <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE MATADEPERA (2019). El magraner de can Pèlacs; dins Gaseta de Matadepera, 373, juliol de 2019, pp. 8. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span>La família de l’Alba porta la masoveria de can Pèlecs des de fa 32 anys, quan els seus pares la van agafar provinent de Santa Oliva, al Baix Penedès. Des de llavors han treballat la terra de la finca, que havia arribat a tenir fins a 160 ha. Però l’Alba ha anat introduint sistemes tradicionals per tal d’aconseguir una explotació ecològica sostenible en un afeblit sector primari, dins un parc natural com és el de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Otero (2007:53) explica que l’explotació ecològica de Can Pèlecs reprèn la seva activitat l’any 2003 amb els objectius de recuperar agrícolament la finca i contribuir a recuperar el mosaic agroforestal del Parc; treballar la finca segons els principis de l’agricultura ecològica, fer de la pagesia la font d’ingressos i crear un espai de salvaguarda d’espècies o variants hortícoles i fruiters.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La superfície agrícola és d’unes nou hectàrees, de les quals aproximadament la meitat es troba en guaret; la resta es destina a horta intensiva, horta extensiva i camps d’extensiu. Als horts intensius es porta a terme una producció hortícola i es preveu la priorització de les varietats locals respecte de les comercials i la seva comercialització. Als camps d’extensiu conreats, durant la campanya del 2005 s’hi va sembrar melca (Sorghum bicolor), destinada a la producció de farratge i la multiplicació de llavors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’agricultura ecològica utilitza un conjunt de tècniques per augmentar la fertilitat del sòl sense utilitzar adobs químics. A can Pèlecs el compost es produeix a la mateixa finca, adobs en verd i aportació de fems i gallinassa seca. Una altra tècnica utilitzada per evitar l’esgotament de nutrients és la rotació i l’associació de conreus, ja que els diferents sistemes radiculars exploren profunditats diferents del sòl, a la vegada que algunes espècies compensen l’efecte d’altres que consumeixen més nutrients. Per dotar l’agroecosistema de can Pèlacs d’estabilitat ecològica i econòmica enfront de les pertorbacions, s’intenta que el conjunt de varietats i espècies que es conreen (alternativa) sigui el màxim de diversa. El control de plagues també segueix els principis de l’agricultura ecològica i es basa en l’elecció correcta del material vegetal, la situació adequada del conreu en la rotació i la utilització d’algunes substàncies de síntesi permeses per la normativa del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) o preparats a base de derivats de plantes, com cua de cavall (Equisetum sp.) macerada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’explotació es beneficia de l’existència d’un entorn forestal adjacent, que ofereix refugis i fonts d’aliments a insectes amb capacitat de control de plagues, augmenta la biodiversitat edàfica i contribueix a la fertilització dels conreus en contacte amb el bosc per efecte d’algunes espècies lleguminoses pioneres com la gatosa (Ulex parviflorus) i la ginesta (Spartium junceum). També proveeix de productes per a l’explotació –biomassa que es composta–, per a l’autoconsum –llenya, bolets, plantes aromàtiques i medicinals, fruits silvestres. Les plantes adventícies són considerades un element més de l’agroecosistema per les seves funcions de control de l’erosió o de subministra-ment de matèria orgànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’activitat ramadera es planteja com un factor complementari a tota explotació agrícola i es fa amb els mateixos criteris de sostenibilitat. Tot i els plantejaments inicials i que la recuperació de l’activitat agrícola i ramadera pretén anar més enllà d’una motivació nostàlgica o antropològica, i es presenta com una estratègia de gestió ambiental de l’en-torn i d’implicació social dels habitants del municipi, la realitat és que, actualment, el rèdit econòmic és nul per circumstàncies tant conjunturals com estructurals, però la potencialitat del plantejament pot servir de desenvolupament de projectes satèl·lits fonamentals per al sosteniment i enriquiment del parc. Com conclou encara Otero (2007), La incorporació d’estratègies de desenvolupament i consolidació de les activitats agrosilvopastorals sostenibles i la consideració de la dimensió ambiental del sector primari com a element central en la gestió dels espais naturals protegits són clau per a l’èxit de la conservació de la natura.</span></span></span></span></span></p> 08120-309 Can Pèlacs <p><span><span><span><span><span>L’Alba va arribar a can Pèlecs quan ja tenia 17 anys, a punt de complir-ne 18, amb el seu germà Enric i els seus pares, que es van instal·lar com a masovers l’any 1989. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlacs i prengueren la decisió d’acceptar-la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca pateix un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.</span></span></span></span></span></p> 41.6437700,2.0001600 416735 4610708 08120 Matadepera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88195-p1460905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88195-p1460933.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Productiu 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’Alba col·labora amb diferents escoles com l’institut Castellar en el mòdul de Producció Agrària Ecològica, amb alumnes de pràctiques que treballen el maneig del bestiar, com ara munyir a mà o esquilar. També col·labora amb l’escola de pastors.També col·labora amb la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona en projectes per recuperar tractaments tradicionals pel bestiar. 98 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
87796 Font de Can Garrigosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garrigosa <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XVI-XX Malgrat el seu estat de conservació excepcional, la seva preservació depèn en part de l’esporgada de vegetació del seu voltant. Les soques del romaní acostumen a malmetre seriosament aquest tipus de construccions. A l’interior de la cisterna hi estan creixent les arrels que busquen humitat. <p><span><span><span><span><span>La font de Can Garrigosa està ubicada entre el mas Garrigosa i la Balma Blava, en ple Parc de Sant Llorenç del Munt. Està envoltada per farigoles i al seu davant hi creix, ufanós, un ginebró ben arrodonit. Com la font de Can Bofí, l’estructura està excavada en un racó damunt d’una gran solera de pedra on hi creixen les farigoles. L’obertura es va practicar excavant un orifici per permetre el pas a una persona, deixant una làmina de roca com a sostre natural, al damunt del qual posteriorment s’hi va construir la volta de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es de planta quadrangular. El seu interior mesura 1’60 m per 1’80 m de costat. La fondària, des de la roca mare on filtra l’aigua fins a l’ampit és d’ 1’60 metres (a la qual s’ha d’afegir 0’95 m per obtenir l’alçada màxima fins a la volta). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de pedra disposada a plec de sardinell collat amb morter de calç que es va adaptant al desnivell natural de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 1’80 m d’amplada per 1’90 m d’alçada. La boca (1 m d’alçada per 0’67 d’amplada per 0’55 m de gruix de murs) té un ampit de pedra on s’hi conserva una vella galleda de zinc. No té portella, i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior, conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El lliscat sembla posterior a la construcció de la font. La deu d’aigua travessa la roca per porositat i s’escola dins de la cavitat. </span></span></span></span></span></p> 08120-221 Sota la Balma Blava 41.6395000,2.0056200 417184 4610229 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450388.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Per anar a la font, de difícil localització es va comptar amb l’ajut de l’excursionista, senyor Pere Poll. 98|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88135 Font de Can Pèlecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pelecs <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span>La font de Can Pèlecs està ubicada en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Pedrera, en una raconada ombrívola de l’Obaga Gran de Can Pèlacs. L’accés es fa des del darrera de la casa, entrant pel Camí que mena a l’avenc. Just després de passar l’avenc, a mà dreta del camí es pot veure un parany per a senglars. Un cop deixat enrere, a molts pocs metres ja s’endevina, un corriol molt estret que baixa en diagonal fins al llit del torrent. La font es localitza a mà esquerra mateix del marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció consisteix en una cisterna de planta quadrangular (1’55 m de profunditat per 1’60 m d’amplada per 1’60 m de fondària), excavada cap a l’interior del marge. L’interior conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El brollador, envoltat de tosca, està situat a la part inferior de la paret del fons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de maó pla, a excepció de la boca, decorada amb un arc de pedra disposada a plec de sardinell, que reposa sobre dos brancals, també de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 2’85 m d’amplada per 0’85 m d’alçada. La boca (0’60 m d’alçada per 0’85 d’amplada per 0’35 m de gruix de murs) té un ampit de pedra o reposa genolls. No té portella, i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> 08120-262 Obaga gran de Can Pèlacs, al canal de la Pedrera. <p><span><span><span><span><span>Forma part d’un grup de fonts que coincideix en la tècnica constructiva emprada pels masos importants que conformen la muntanya de Sant Llorenç del Munt: La font de Can Bufí, Can Garrigosa i la de Can Robert juntament amb aquesta en són un clar exemple que cal preservar com a antics sistemes de recollida d’aigua de boca.</span></span></span></span></span></p> 41.6434800,2.0039400 417049 4610673 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470009.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’Alba, masovera de Can Pèlecs i el seu germà Enric informen que es tracta de l’antiga font de la casa.En el mapa interactiu de Ramon Suades (2020) es troba sota la denominació genèrica de cisterna. 98|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88136 Font de Can Robert https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-robert <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span>La font de Can Robert està ubicada al nord de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Can Garrigosa, dessota del marge esquerre d’una torrentera molt abrupte, originada a l’oest del Cingle dels Cavalls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Queda delimitada al bell mig, de dues canals (Canal Gran i Canal de la Carena de l’Estret) tributàries del torrent de Can Garrigosa en el seu pas per les terres del mas. L’antic camí que hi menava directament és gairebé imperceptible degut a l’eixamplament de la pista forestal que des de Can Robert, va fins a Can Garrigosa, travessant la Canal de l’Abella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop situats a la Casa, pujar pel camí de Can Pobla. Tres cents metres més endavant, a mà esquerra del camí hi ha una nova pista barrada amb una cadena i un antic forn de calç. Un cop situats cal seguir el camí fins a observar un corriol dissimulat en el marge que es va obrint pas entremig de la vegetació. Després d’un centenar de metres, el corriol fa un revolt a mà dreta de noranta graus per salvar la torrentera. Immediatament s’observa el tronc d’un pi caigut barrant el pas. La font està situada al davant mateix sota el marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció consisteix en una cisterna de planta quadrangular (1’60 m de profunditat, per 1’65 m de costat), excavada cap a l’interior del marge. L’interior conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El brollador, està situat a la part inferior de la paret del fons, tot i que sembla que el dipòsit de fulles i tosca l’ha taponat i l’aigua es filtra per les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de maó pla. S’hi observa un clau de pitó collat al sostre. Aquest servia a mena de corriola; tenia una corda amb una galleda al seu extrem i permetia omplir-la d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada a l’oest, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 2’10 m d’amplada per 1’80 m d’alçada màxima. La boca (0’80 m d’alçada per 0’65 m d’amplada), està arranada al terra, amb un ampit de pedra per reposar-hi els genolls. No té portella i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> 08120-263 Can Robert <p><span><span><span><span><span>Forma part d’un grup de fonts que coincideix en la tècnica constructiva emprada pels masos importants que conformen la muntanya de Sant Llorenç del Munt: La font de Can Bufí, Can Garrigosa i la de Can Pèlacs juntament amb aquesta en són un clar exemple que cal preservar com a antics sistemes de recollida d’aigua de boca. </span></span></span></span></span></p> 41.6381400,2.0073200 417324 4610076 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470090.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc