Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88962 | Cova de la Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-sargantana | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | El seu interior està molt brut i ple d'escombraries. | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Sargantana és una cavitat oberta per ambdós costats, resultat del despreniment d’una gran llosa en el nivell superior de la mateixa paret, que en lliscar, va quedar lleugerament inclinada. Està situada a mà dreta, després d’un dels darrers revolts abans d’arribar des del Camí dels Monjos cap al Monestir de Sant Llorenç del Munt. Té un recorregut d’uns vint metres de fondària aproximadament i s’hi pot restar dempeus. La paret esquerra presenta filtracions d’aigua. Un cop travessada, a mà esquerra, a la mateixa alçada s’observa una segona cavitat d’uns dos metres a tres de fondària, formada en una escletxa. El seu accés és fàcil, a tocar del camí i el seu interior també està brut.</span></span></span></span></span></p> | 08120-367 | La Mola | 41.6433500,2.0150200 | 417972 | 4610648 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-p1480238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-cova-de-la-sargantana-cami-del-malpas-la-mola-ramon-m-pont-espeleo-club-sabadell.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88963 | Cova de l’Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lom | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Om és una cavitat situada a la cinglera superior del sector nord del cim de La Mola, per sobre de la carena de la Roca Foradada. Orogràficament queda situada entre dos vessants hidrogràfics importants, la Canal Freda i la Canal de Santa Agnès. L’accés es fa baixant per la capçada de la Canal Freda fins arribar a la Font de l’Om. Un cop aquí, resseguir la paret del cingle a mà dreta, entremig d’una boixeda fins a localitzar una paret i un roquissar, que un cop dalt, dona pas a la cavitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una foradada, és a dir que està oberta per dos costats, de set metres de fondària. Per una banda hi ha l’entrada principal, situada en el mateix cingle que la font. És de forma triangular, amb una sala immediata de grans dimensions, on es poden observar restes de colades. Cap el fons, en direcció al corrent d’aire, la cavitat s’estreny deixant pas a una escletxa. En arribar al final, la galeria posa fi al recorregut quedant enlairada per damunt d’una segona canal.</span></span></span></span></span></p> | 08120-368 | La Mola | 41.6444700,2.0175500 | 418184 | 4610770 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480225.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom de la cavitat prové de la font que té molt aprop. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88964 | Cova del Pinyoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pinyoner | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova del Pinyoner està situada a tocar de La Mola, per dessota el rocam conegut amb el nom del Balcó. L’accés es fa pujant pel Camí dels Monjos. En arribar on s’inicia la Canal de Can Pobla, a mà esquerra hi ha un corriol que mena a l’avenc de Can Pobla. Després de pocs metres, tot just travessant el cap d’una codina, a mà dreta entre els arbusts, hi ha la cova. L’entrada queda un xic dissimulada per la vegetació. En arribar s’observa un bloc de grans dimensions que ha deixat una obertura inclinada formant un abric. Aquest presenta espai de sis metres de fons per uns cinc metres d’amplada. A l’interior s’hi observen els rastres deixats per mamífers que han fet nit. Voltant aquest roquissar, el terreny s’enfila. Per darrera, adossat a la paret rectilínia d’aquest enorme bloc hi ha un mur de pedra seca que arriba fins a un segon bloc, creant un espai de recer. El terreny està força remogut i amb la vegetació actual, no permet identificar si aquest muret servia de tancament a un segon espai arrecerat o bé es tracta del muret de retenció de terres per contenir una feixa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-369 | La Mola | 41.6386000,2.0199800 | 418379 | 4610115 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470933.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’ha detectat un rebaix molt important de l’estrat de sedimentació de la cova. En una fotografia localitzada en el Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt (SUADES:2020) la cova està intacta. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88965 | Fons documental del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Biblioteca Central de Terrassa, preserva el fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN). Està format per un total de 3.098 documents entre els quals destaquen llibres, articles, memòries, publicacions de les Trobades d’Estudiosos que s’organitzen des de l’Àrea d’Espais Naturals, d’actuacions, goigs. cartells, o el butlletí Voltant pel Parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons bibliogràfic és consultable a través del Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Parcs Naturals.</span></span></span></span></span></p> | 08120-370 | Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de Les Lletres, 1 - 08221 Terrassa). | <p><span><span><span><span><span>El Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN) fou creat l’any 1988 a partir d’un conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa, vinculat des de llavors a la Casa Baumann, posteriorment al carrer Cisterna i finalment al carrer Pantà, a través del Servei de Media Ambient de l’Ajuntament. L’any 2020 el fons s’ha traslladat a la Biblioteca Central, on ha quedat incorporat a la Col·lecció Local.</span></span></span></span></span></p> | 41.6509400,2.0133000 | 417838 | 4611492 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174034hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174025hdr.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons s’ha incorporat dins de la Col·lecció Local | 98 | 57 | 3.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 88966 | Fons fotogràfic de Matadepera del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | <p><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de 268 imatges realitzades per autors diversos: Lluís ESTASEN i Pla (1890-1947), amb 33 fotografies. Ignasi CANALS i Tarrats (1896-1986) amb 25 fotografies. Camil JOSÉ Guiu (1937-1991) amb 20 fotografies. Arnau IZARD Llonch (1897-1993) amb 18 fotografies. Emili ULLES i Daura, amb 18 fotografies; Josep Maria CO i de Triola (1884-1965), Manuel GENOVART i Boixet (1895-1980), i Òscar TORRAS i Buxeda (1890-1975), amb 17 fotografies cadascun. Carles FARGAS i Bonell (1883-1942) i Germà GARCIA Fernandez (1942) amb 10 fotografies cadascun. Rossend FLAQUER i Barrera (1873-1947), amb 9 fotografies. Josep PUNTAS i Jensen (1887-1962), amb 9 fotografies. Adolf ZERKOWITZ Schlesinger (1884-1972), amb 8 fotografies. Albert OLIVERAS i Folch (1899-1989) amb 7 fotografies. Ferran DAMIANS i Recoder (1945) amb 6 fotografies. PIQUÉ, amb 6 fotografies. Josep M. ARMENGOL Bas, amb 5 fotografies. Pau ROSSELLÓ, amb 5 fotografies. Francesc BLASI i Vallespinosa (1872-1971) amb 3 fotografies. Jaume BIOSCA i Juvé (1875-1945), Joan CUBELLS, Ernest MULLOR i Creixell (1904-2004) i Ramon SERRAT (1883-1944) amb 2 fotografies cadascun. Finalment 1 procedent de l’Agrupació Coral de Matadepera. 1 de Frederic FLOS i Gibernau (1890-1949). POSTIUS, 1. 1 d’Antoni GALLARDO i Garriga (1889-1943). 1 de Lluís GIRAU Iglesias (1886-1959). 1 d’Antoni MIRALDA Espinal (1903-1991). 1 de Maria Antonia SIMÓ i una darrera d’autor desconegut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística (vistes generals dels cingles, Les Castellasses, Cavall Bernat, Els Òbits, Cova del Drac); d’arquitectura religiosa (monestir de Sant Llorenç del Munt, Sant Joan i cementiri, Santa Agnès); d’excursionisme relacionades amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i activitats esportives de principis de segle XX com curses, escalada o ramaderia; d’espeleologia; d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Can Pobla, Can Farrès, Can Roure, Can Sallès, Can Torrella, la Barata. Solà del Racó i Can Fatjó). </span></span></span></p> | 08120-371 | Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona) | <p><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5966700,2.0261600 | 418841 | 4605454 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afceccanalsb06172can-poblaignasi-canals-i-tarrats-1919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afcecsimoa1236monestir1900.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 88967 | Fons fotogràfic de Matadepera de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span>El Fons de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Matadepera està format està format per un total de 132 fotografies aèries, 20 mapes topogràfics, 9 fotografies aèries verticals, 9 fotomosaics, 6 fotografies panoràmiques, 5 mapes en sèrie, 5 ortofotomapes i 1 mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb els mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del primer grup format per les 132 fotografies aèries, estam desglossades de la següent manera: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>9 d’aquestes són fotomosaics dels anys 1967, en blanc i negre realitzats a escala 1:5.000 per l’empresa <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid),</em> per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>18 són fotografies aèries procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 8 de desembre de 1971.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>105 fotografies en color procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 5 de juliol de 1980. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre grup són . Està format per un total de 20 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona entre els anys 1967, 1977 i 1978, la majoria, sense toponímia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva un mapa excursionista de l’àrea de Matadepera de 1982 amb la XXXVI marxa nocturna d’orientació, realitzat per la Unió Excursionista de Catalunya. Gràcia. A escala 1:10.000 de 45x32 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen 5 ortofotomapes de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya, a escala 1:5.000 editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1987 (data de vol del mes de juliol de 1984), de 80 x 60 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de 1982 relacionades amb la cultura popular (Gegants de Mariapfarr d’Aústria i Masstrich d’Holanda durant la Trobada Internacional de Gegants, els gegants Llorenç i Agnès, i el gegantó “El Cèsar”), datades entre els anys vuitanta del segle XX. També hi ha una única fotografia de l’església vella de Sant Joan Baptista amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt i La Mola al capdamunt sense cap urbanització entremig. Finalment, una fotografia d’un mosaic de Sant Jordi obra de Jacint Bofarull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric (RM.123505) i topogràfic (RM.123507), a escala 1:25.000, sense signar. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> | 08120-372 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p> | 41.5963000,2.0261800 | 418842 | 4605413 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 88968 | Font de l’Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom-1 | <p><span><span><span><span><span>La Font de l’Om està situada al nord de La Mola, i una de les més elevades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa des de La Mola, en direcció nord anant a trobar la Canal Freda, per on cal voltar i entrar amb cura. Un cop dins, l’indret és d’una bellesa espectacular, s’observa un tram de camí reforçat amb un mur de pedra, que permet baixar a la capçalera de la canal. Un cop dins, el terreny va baixant progressivament entremig de dues parets naturals calcàries, gairebé rectes, de tant en tant amb ondulacions originades per l’erosió natural, on s’hi observen formacions càrstiques. En aquest indret, de paret a paret, s’hi observen les restes de murets de pedra seca, gairebé desapareguts que formaven part d’un paisatge totalment diferent a l’actual. Actualment les alzines que hi creixen, busquen la llum en competència les unes amb les altres arribant a depassar els 20 metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció a la font, el terreny cada vegada s’estreny més i un cop deixat enrere varis blocs que un cop despresos han originat un caos, al costat d’una petita bauma amb les parets totalment verdes, s’arriba a un diminut pla on hi ha les restes d’un arbre mort. En voltar a mà esquerre, a l’alçada dels ulls es localitza la font. L’espai és ombrívol, ple de briòfits i vegetació pròpia de llocs humits com l’orella d’os (ramonda myconi), considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, ara fa més de vint milions d’anys ocupà els Pirineus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que regalima d’una esquerda natural de la roca, baixa en diagonal fins a quedar dipositada en una pica natural rebaixada per la mà de l’home.</span></span></span></span></span></p> | 08120-373 | Canal Freda | 41.6444000,2.0172100 | 418156 | 4610762 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480216.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’una font molt antiga. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 88969 | Font del Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc-0 | <p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc està situada sota el cim de La Mola, al nord del pla conegut com a Hort dels Monjos, i a ponent de la carena de la Cova de les Ànimes. L’accés es fa des de La Mola o pel Camí dels Monjos, fins atrobar la desviació per un corriol entremig de boixos que hi mena directament. La surgència neix d’una escletxa, situada al dessota del cingle, en una petita bauma o balma erosionada en el seu estrat inferior més bla amb presència d’heura de terra (Glechoma hederacea). Un petit muret fet de maó arrebossat amb ciment, tanca l’espai entre la roca a mena de cisterna, per on es canalitza l’aigua provinent de la circulació càrstica que aflora en aquest indret. Al capdamunt del muret hi ha un petit registre tapat amb pissarres. No té broc sinó que el tub, està arranat al mur i un tap de suro impedeix l’aigua de perdre’s. El seu estat d’abandonament no deixa entreveure la piqueta feta de pedra que hi té al davant. La paret supura per filtració. Al capdamunt, collat a la paret del cingle, una placa antiga rovellada i al dessota, en un pegat de ciment ràpid, esgrafiat el nom de la font amb alguns grafits sense cap solta deixats pels visitants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai immediat a la font està força trepitjat, tanmateix s’han observat en alguns racons més arrecerats alguns erols de porrassa (Asphodelusvalbus) i comunitats de petites herbetes anuals i de Narcissus juncifolius o algun peu de lleterassa serrada (Euphorbia serrata).</span></span></span></span></span></p> | 08120-374 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc és coneguda ja al segle XIX. L’any 1919, la Colla Sardanista de Sabadell hi organitzà una acampada. El 4 d’octubre de l’any 1925, el Centre Excursionista de Terrassa sota l’impuls de Jacint Trias, organitzava una trobada sota el nom d’animadors de la bellesa de la muntanya” per arranjar l’entorn de la font ja que era tant popular que el trànsit de persones la feien perillar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Entre les primeres, més properes al poble eren la de Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues altres, es troben en el massís de Sant Llorenç, la Font de la Soleia i la Font del Saüc. Va ser al voltant d’aquesta darrera que l’any 1919 hi va acampar la Colla Sardanista de Sabadell. La comissió, proposà un projecte d’arranjament de l’espai per commemorar l’any 2019 el centenari d’aquest fet històric.</span></span></span></span></span></p> | 41.6417800,2.0205800 | 418433 | 4610468 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480007.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada a 970 metres d’alçada, i per aquest motiu en èpoques de calor el cabal disminueix fins a assecar-se totalment. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88970 | Forn de calç de la Canal de l’Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-de-labella | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | La volta del passadís d’accés a la fogaina està mig colgada per la terra que baixa per la canal en èpoques de pluges. La part superior de l’olla queda a tocar de l’estret corriol, amb la qual cosa el pas reiterat fa perillar l’estructura i en segon lloc hi ha un perill evident de caiguda al seu interior. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la capçalera de la Canal de l’Abella, un cop els dos barrancs que neixen al voltant del Morral del Drac s’uneixen. L’accés més fàcil és fer-lo des del Morral del Drac, baixant en direcció a l’avenc. Un cop aquí, el forn està a tot just cinc metres més avall, a mà esquerra. Cal no baixar de pressa per no caure dins on al bell mig hi creix una alzina ben ufanosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el pendent del marge i contra un gran bloc de pedra calcària. Mesura 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima conservada de 2’70 metres, coincidint amb una part de la corona. Alguns dels blocs de pedra que l’envoltaven han caigut al seu interior degut al pas continuat d’excursionistes. El passadís d’accés a la fogaina (1 metre de fondària) es conserva sencer però només s’endevina la volta, de pedra disposada a plec de sardinell. La terra l’està colgant amb el pas del temps. Es veu perfectament l’estructura constructiva de la façana que es va malmetent per l’erosió continuada de la gent que s’hi enfila per accedir al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-375 | Canal de l’Abella | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6439200,2.0128500 | 417792 | 4610713 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480330.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88971 | Placa commemorativa del centenari de l’excursionisme català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-del-centenari-de-lexcursionisme-catala | <p><span><span><span><span><span>AA DD (1976). Butlletí informatiu mensual de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc. Activitats del mes de maig, núm. 124. Maig de 1976. Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARULLA I CANALS, Lluís; FONT I BERNAUS, Maria (1975). L’Excursionisme a Catalunya, 1876-1976. Cent anys del Centre Excursionista de Catalunya. Fundació Carulla-Font. Editorial Barcino. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Placa commemorativa de bronze dedicada al centenari de l’excursionisme català (1876-1976). Està collada en el mur de tancament interior del barri del monestir de Sant Llorenç del Munt. A la banda superior esquerra, s'hi observen tres pics muntanyencs, al dessota la data del centenari, 1876-1976 i a la part inferior, les quatre barres en posició horitzontal. A mà dreta, en relleu es pot llegir: </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“F C M / CENTENARI / DE / L’EXCURSIONISME / CATALA / APLEC COMMEMORATIU / LA MOLA 27-5-1976”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-376 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>Al darrer quart del segle XIX s’inicia el muntanyisme a Catalunya; El massís de Sant Llorenç del Munt, amb el cim de La Mola es convertí en un indret freqüentat per excursionistes, espeleòlegs, escaladors i per tant, en un lloc habitual de trobades entre amants i estudiosos de la muntanya, d’aplecs culturals i religiosos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dia 27 de maig de 1976, s’organitzà un Aplec excursionista a la Mola, amb motiu del Centenari de l’Excursionisme Català. La comissió organitzadora, convidà a totes les entitats excursionistes de Catalunya fins a La Mola. </span></span></span></span></span></p> | 41.6412100,2.0179500 | 418213 | 4610407 | 1976 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88971-p1480206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88971-p1480207.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es va editar una placa-medalló rectangular, de dimensions més petites (60 x 32 mm) de bronze. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88977 | Fons fotogràfic de Matadepera de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span>En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un conjunt de fotografies, procedents del Fons Salvany, relacionat amb el municipi de Matadepera. Està format per 22 fotografies en placa de vidre estereoscòpica, de 6 x 13 cm., que Josep Salvany i Blanch realitzà durant els anys 1916 i 1926.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_04_Des del Coll de les Tenalles; </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_06_Entrada a l’església de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_07_Interior de l’església de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_02_Nova vista del bosc a la Barata;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_01_Sota el bosc a la Barata;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_05_Vistas de les ruïnes de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_09b_Vista de Sant Llorenç del Munt;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_09_Vista llunyana de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany_SaP_892_08 La Cova del Drac</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_01_Absis de Sant Llorenç del Munt entre boira.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_02_Absis de Sant Llorenç del Munt i vista general</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_10_Esglesia de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_891_11_Font de l'Horta de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_04b_Nova vista de la Roca del Cavall</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_11b_Nova vista interior església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_03_Vista de Sant Llorenç del Munt entre boira</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_01_Una cova a Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02_Interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt (identificada durant la realització del mapa com a la Cova del Manel)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02b_Nova vista interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt (Identificada durant la realització del mapa com a la Cova del Manel)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02c_Una nova vista interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_11_Vista interior de l'església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_12_Una nova vista interior de l'església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> | 08120-378 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | <p>La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat.<br /> L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. <br /> El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. <br /> Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.<br /> L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. <br /> El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. <br /> L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. <br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</p> | 41.5967500,2.0261700 | 418842 | 4605463 | 1916-1926 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88977-fons-salvanysap89208-la-cova-del-drac.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch néix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891.Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on col·labora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les fotografies les realitza entre l’any 1911 i 1926, en format estereoscòpic, de 6 x 13 cm. i tenen un gran valor etnològic i científic en general perquè donen a conèixer la Catalunya, les Illes Balears i altres indrets del món de principis del segle XX. La col·lecció de plaques de vidre es preserva a la Biblioteca de Catalunya, i es pot consultar en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88979 | Balma Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca-0 | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en direcció a la foradada del Camí de la Senyora i de l’ermita de Santa Agnès. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, consta de tres cavitats molt ombrívoles separades entre elles per pilars naturals amb la paret interior molt prima que va patint els estralls de l’erosió, semblant al procés observable a Sescorts o Ses Corts, no massa lluny del Morral del Drac. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat situada més a la dreta, i la més gran de les tres, presenta una banqueta interior i en alguns indrets permet restar dempeus. El sostre també té restes d’ennegriment provocat per les fogueres fetes al seu interior. </span></span></span></span></span></p> | 08120-380 | Carena de la Cova de les Ànimes | 41.6469500,2.0221500 | 418570 | 4611040 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88979-p1480424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88979-p1480434.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix si en algun moment històric fou murada i no es tenen notícies de cap intervenció arqueològica que pogués aportar alguna dada històrica interessant de l’ocupació de l’home en aquesta balma. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88980 | Balma Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-clara | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en el vessant hidrogràfic dret de la Canal Freda. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla. A part d’una gran volta d’uns cinc metres d’alçada per una trentena d’amplada, la seva fondària no sobrepassa els tres metres a la part inferior, però en cas de necessitat pot servir d’aixopluc. </span></span></span></span></span></p> | 08120-381 | Carena de la Cova de les Ànimes | 41.6469700,2.0233800 | 418673 | 4611042 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88980-p1480404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88980-p1480411.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix si en algun moment fou murada. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88981 | Balma de la Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-pinassa | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es nota la manca de manteniment i el deteriorament pel desgast natural i antròpic. | <p><span><span><span><span><span>Balma murada situada a mig camí, entre els camins de la Senyora i de la Soleia, al capdamunt de la Canal Freda. El seu accés es fa per qualsevol dels dos i en arribar a la Canal Freda, baixar tot buscant un corriol estret que baixa pel costat esquerre de la canal. Un cop arribats al primer barranc, travessar-lo enfilant-se per una roca i continuar per un corriol molt estret que ressegueix per sota un gran bloc. Mentre hi passen, localitzarem les places d’un parell d’antigues carboneres. Quan el camí comença a fer-se fonedís, pujar a mà esquerra pel dret, fins a trobar una gran pinassa (volt de canó de més de 3 metres per una alçada d’una trentena de metres)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma mesura uns 35 metres de llargada amb una alçada que sobrepassa els 7 metres. Està orientada al nord. Només una part és obrada. La fondària màxima del conjunt és d’una dotzena de metres, essent la part no murada la més profunda i alta i on s’hi localitza a més, una petita surgència intermitent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un mur de pedra irregular collat amb morter. L’espai interior és allargassat d’una dotzena de metres de llargària per uns 9 metres de fondària màxima, tot i que la part més fonda, no queda arran de terra sinó que queda situada en un nivell superior només si pot accedir ajupit. Una corda collada al sostre permet enfilar-s’hi. Té una llar de foc amb fumeral, una taula feta de pedra al davant i en un racó planer, una plataforma de palets de fusta que serveixen de llit als excursionistes.</span></span></span></span></span></p> | 08120-382 | Vessant hidrogràfic dret de la Canal Freda | <p><span><span><span><span><span>El nom prové d’una pinassa de l’espècie <em>Pinus nigra</em> (3’15 m de volt de canó per 26 metres d’alçada) que hi ha pocs metres abans. Es té constància que veïns de Castellar del Vallès i de Sant Feliu del Racó s’hi amagaren durant la Guerra Civil. També fou coneguda pels carboners que carbonejaven justament a la canal (encara es poden veure indicis de carboneres). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Florenci Santiesteban, veí de Sant Feliu del Racó, que coneixia molt bé aquest indret va acompanyar un grup de joves tot just de catorze anys, membres de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc (SEAC) de Castellar del Vallès després d’haver-los explicat les històries d’amagatalls.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquell moment no estava murada o les restes eren minses i al fons hi havia una petita surgència intermitent coneguda pels carboners. Els joves, Josep Llinares, Pere Roca, Danivel Rocabert, Joan Sallent, Vicenç Portell i Francesc Serra en van fer el seu centre d’operacions. Adequaren una part de l’espai protegint-lo amb branques i poc després repicaren una part més tova de l’interior amb la intenció de guanyar espai. Muraren la balma amb un mur de pedra lligat amb morter de calç i col·locaren finestres rodones i quadrangulars i una porta. Van habilitar el seu interior amb estris i mobiliari. Allí hi anaren varis anys, durant els caps de setmana i festius fins l’any 1968 on toparen amb les obligacions del servei militar. A la tornada encara s’hi varen retrobar varis cops, però la vida els anà portant cap a altres direccions.</span></span></span></span></span></p> | 41.6453500,2.0199600 | 418386 | 4610865 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480583.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També se la coneix com la Balma SEAC. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88982 | Balma de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-soleia | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Font Soleia, un cop travessada la Canal Roja. Vorejant les parets rectes dels cingles, s’arriba a un revolt, conegut com El Planet. Al dessota s’obre una balma imponent, d’uns vint a vint-i-cinc metres de llargada, per uns set d’alçada màxima i vuit de fondària. Està formada per l’erosió en el seu estrat més bla ofereix un espai d’abric important sense murar que permet restar dempeus en tota la seva superfície. Al fons, hi ha un seguit de degotalls i varies cavitats, una d’elles més gran, amb colades importants que semblen aflorar aigua en èpoques de pluja. </span></span></span></span></span></p> | 08120-383 | El Planet | 41.6382100,2.0226900 | 418604 | 4610070 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88982-p1480654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88982-p1480658.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 88983 | Balma de la Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-vella | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La part murada conservada és mínima. | <p><span><span><span><span><span>Balma situada al nord oest dels Plecs del Llibre. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos i en un moment donat, trencar a mà dreta, per un corriolet en direcció al Camí de la Senyora. Després de travessar per la part superior una cinglera, baixar en diagonal en direcció a la paret fins arribar a baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un muret de pedra sobreposat sense massa ordre, en sec i es desconeix si antigament havia estat obrada. L’espai interior és irregular d’uns dos metres de costat, sense poder-hi restar dempeus. El sòl no conserva cap estrat de terra, però en un costat hi ha una protuberància rocosa amb senyals de manipulació humana i un orifici en forma de cubeta, ben arrodonida al mig. El sostre està ennegrit pel fum de les fogueres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-384 | Els Plecs del Llibre | <p>Es desconeix la data de la construcció murada.</p> | 41.6321300,2.0221700 | 418553 | 4609395 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88983-p1480366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88983-p1480363.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret també rep el nom de Cova de la Dona Morta. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88984 | Cova de la Canal Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-freda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Freda està situada a la capçalera d’un barranc tributari pel vessant esquerre de la canal principal. L’accés es fa pel Camí de la Font Soleia, en direcció a la Balma de la Pinassa. Un cop arribats al lloc, baixar entre cinc i sis metres pel marge dret de la canal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova allargassada semblant a una mina amb un recorregut de 23 metres per 1’70 metres d’alçada fins arribar a la saleta final, on l’alçada és d’uns 3 metres aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés mesura 1 metre d’amplada. El primer tram, rectilini, mesura 15 metres. Les parets són perfectament uniformes, amb el sostre arrodonit i colades a ambdós costats. A partir d’aquí, el sòl baixa una mica de nivell i s’eixampla lleugerament donant l’aspecte d’una petita sala coberta per colades estalagmítiques. En les parets del fons de la cavitat es poden observar tres esquerdes que van en diferents sentits.</span></span></span></span></span></p> | 08120-385 | Camí de la Senyora | <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta de manera casual a principis de mes de desembre de l’any 1990, quan membres de la SIS-CET intentaven arribar fins a la Balma de la Pinassa. Al final de la galeria hi localitzaren varies espelmes.</span></span></span></span></span></p> | 41.6452700,2.0190100 | 418307 | 4610857 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131521332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131504299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-cova-de-la-canal-freda-espeleobloc-topo-de-xavier-badiella-sis-cet-2-12-1990.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 88985 | Font de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font. Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat. Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-386 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 s’arranja l’espai com indret.</span></span></span></span></span></p> | 41.6410000,2.0225100 | 418593 | 4610380 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480640.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88986 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-3 | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, en direcció al Planet. Un cop arribats a la via d’escalada coneguda amb el nom de “Clave Omega”, resseguir la paret fins a trobar un arbre mort que cal voltejar. La font se situa a mà dreta en l’escletxa, ben visible, amb un roldor a la part inferior i arítjol i heura que puja per les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència intermitent, que raja sobretot en èpoques de pluges. A l’exterior de l’escletxa hi ha una bona colada amb concrecions calcàries. Al damunt, en un costat de la paret, hi ha un pegat de morter rectangular de la mateixa tipologia que el que es localitza a la Font Soleia, del qual en manca un tros, probablement malmès per l’heura que h creix. S’hi llegeix el següent: “FON </span></span><span><span>DE </span></span><span><span>(...)</span></span><span><span>. / 22 (...)”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-387 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>La Font del Raig, que semblava desapareguda, fou localitzada per Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.</span></span></span></span></span></p> | 41.6398600,2.0219700 | 418546 | 4610253 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480648.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 88987 | Font del Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senglar | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic arran de corriol, al camí de la Senyora. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla. Un cop passat el trencall, a mà dreta, de la Balma de la Dona Morta, es continua resseguint l’únic corriol existent fins a localitzar, al peu de la paret del cingle, darrera d’uns matolls, una basseta excavada al terra on s’hi acumula l’aigua que sorgeix de l’interior d’una petita cavitat. </span></span></span></span></span></p> | 08120-388 | Carena de la Cova de les Ànimes | 41.6464700,2.0254200 | 418842 | 4610984 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88987-p1480393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88987-p1480396.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88988 | Foradada del Camí de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-cami-de-la-senyora | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en direcció a la foradada del Camí de la Senyora i de l’ermita de Santa Agnès. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora, un cop deixades enrere la Balma Clara i la Balma Fosca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Foradada consisteix en una gran balma, formada per l’erosió en el seu estrat més bla, d’una trentena de metres de llargària, per quatre metres de fondària màxima, per quatre d’alçada màxima. A mà dreta, un despreniment i ruptura de la paret permet enfilar-s’hi i travessar a l’altre costat del camí sense haver de voltar-lo. A la part més fonda, el sostre presenta restes d’ennegriment provocat per les fogueres fetes al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-389 | Carena del Forat – La Panxa Contenta | 41.6487000,2.0198900 | 418384 | 4611237 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88988-p1480472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88988-p1480474.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix si en algun moment històric fou murada i no es tenen notícies de cap intervenció arqueològica que pogués aportar alguna dada històrica interessant de l’ocupació de l’home en aquest indret. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88989 | Forn de calç del Camí de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-la-senyora | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÈS i MIRASSÓ, Antoni (1874). Sant Llorenç del Munt: son passat, son present y venider: historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedicant al estudi de las antiguitats de Catalunya, y en especial als vehins que las mes importants poblacions del Vallès; que per carinyo á la sua patria ha escrit y publica/lo R. Dr. D. Anton Vergés y Mirassó, prebere. Est y Llibr. Religiosa y Científica del Hereu den Pau Riera, 1871.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Reomplert de sediments. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al nord oest dels Plecs del Llibre, en una zona d’antigues feixes murades. L’accés es fa des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos i en un moment donat, trencar a mà dreta, per un corriolet en direcció al Camí de la Senyora. Travessar una gran formació esglaonada i entrar al bosc per un corriol estret</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes conservades consisteixen en una olla excavada en el pendent del marge de 3’40 m de diàmetre interior per una alçada de 2 metres. A la part superior de la zona de càrrega no conserva la corona. La façana mesura 2 metres d’alçada per una amplada de 2’50 m respectivament. A la part inferior, hi ha l’accés a la fogaina. Consisteix en dos murs de pedra collada amb morter de calç sobre els quals reposa una volta realitzada amb pedra disposada a plec de sardinell. La boca exterior mesura 1’50 m d’amplada per 1’20 m de fondària per 0’75 m d’alçada actual. La interior fa un metre d’amplada aproximada. La terra procedent de l’interior la va colgant amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda de la façana, sobresurten dos contraforts de terra, que formen un passadís de 3’50 metres de llargària fins arribar a la boca d’accés de la fogaina. Tant a l’interior de l’olla com escampats pels voltants del forn es localitzen restes de calç vitrificada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-390 | El Camí de la Senyora | <p><span><span><span>Albert Antonell i Ribatellada, redescobrí l’antic forn durant una de les seves excursions al cim seguint les notes que Anton Vergés i Mirassó, deixà escrites en el seu llibre sobre Sant Llorenç del Munt (VERGÉS: 1871). Vergés indicava que la calç emprada en la reconstrucció del monestir fou produïda en un forn situat a tocar del camí de la Mola a una distància de mitja hora del cim “no vem tenir en compte las fatigues que costaria proveir-se de calç, fusta i obra en aquella altura, ni els objectes indispensables per a la decent ornamentació del temple, ni tampoc les mil gotes de suor que vem derramar en aquelles pendents”. “(...) L’11 de març del 1869 tenia en aquelles ruïnes un grup de treballadors amb l’encàrrec d’amarrar la cal´que havia fet coure en un forn que es troba en el camí de Castellar, a mitja hora del monestir. L’hivern havia estat beningne, però així que vem començar la restauració, van venir dies de fortes glaçades i així va aparèixer coberta de neu el cim de la muntanya”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(...)en companyia de Joan Gros i Roca ja que era urgent prendre decisions per evitar que la pluja i les gelades dissolguessin la calç. Tots dos vem pujar per la canal de Santa Agnès(...)Dalt, en l’antic i arruïnat monestir, vem trobar els treballadors que no podien posar la calç perquè s’havia glaçat l’aigua de la profunda pica i, a més, els animals, que havien de portar la calç des del forn, relliscaven. Quan recordo aquella fatiga, dono gràcies al Senyor, a la seva Mare Santíssima i al màrtir Sant Llorenç ja que, la seva intervenció, em va lliurar de grans perills i de la inefable angoixa”.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6321300,2.0221700 | 418553 | 4609395 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480376.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret també rep el nom de Cova de la Dona Morta, tot i que molt més emboscat hi ha l’existència d’un avenc. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88990 | Cova del Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-purgatori | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova del Purgatori està situada en el pany de roquissar dret de la canal que puja cap a la Carena de les Ànimes. L’accés es fa des del Camí de la Font Soleia. Per entrar-hi cal enfilar-se per una escletxa de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova no gaire gran, amb una boca ben arrodonida, semblant a la forma d’un capgrós, d’entrada fàcilment identificable. El seu nom està originat per trobar-se aquesta cavitat a l’inici de la canal que un cop dalt, voltant un gran roquissar, ens conduirà en direcció sud-est a la Cova de les Ànimes i a la Cova de les Ànimetes.</span></span></span></span></span></p> | 08120-391 | Carena de les Ànimes | 41.6453800,2.0247900 | 418788 | 4610864 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88990-p1480603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88990-p1480633.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 88991 | Balma del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-penitent | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASSÓ, Anton (1871). Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider. Història d’aquell antiquíssim monestir. Utilíssima als ques dedicant al estudi de las antigüetts de Catalunya y en especial als vehins de les mes importants poblacions del Vallés. Llibreria religiosa den Pau Riera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | La part murada ha sofert un constant deteriorament i no hi ha hagut manteniment. | <p><span><span><span><span><span>Balma murada situada entre els camins de la Font Soleia i de la Senyora. Abans d’arribar a la Paret Gran, baixar per un dissimulat corriol, a mà esquerra, tot just una vintena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma del Penitent són en realitat varis blocs monolítics de pedra que en desprendre’s de la cinglera formaren una curiosa formació. Per un costat una llosa fa de sostre deixant una cavitat ample i oberta per ambdós costats per on s’hi pot passar dempeus. Una de les parets és totalment llisa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per l’altre costat, en direcció a la Castellassa de Can Torres, hi ha una segona cavitat amb el que semblen dos espais més o menys delimitats naturalment pels mateixos rocs. El bloc de pedra reposa sobre varis blocs més petits oferint un espai d’abric on només s’hi pot estar ajupit o assegut. Per la banda sud s’observa un espai totalment hermètic, reblert de pedra irregular que aïlla perfectament l’espai interior. Un cop a l’interior, s’observen altres rebliments, a la part inferior de la paret nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada, entre dos rocs palplantats al terra, hi ha un muret de pedra seca, realitzat amb pedres irregulars posades d’aplom, tal vegada pels caçadors, bosqueters o excursionistes. Al darrera mateix aquest mur, hi ha una banqueta improvisada amb pedra i una foguera. El sostre en aquest indret està força ennegrit pel fum. Al darrera, aprofitant un petit nínxol natural s’hi observen restes d’ampolles de plàstic i recipients de vidre.</span></span></span></span></span></p> | 08120-392 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>Al voltant d’aquesta cavitat hi ha una llegenda però també hi ha una història recopilada pel rector Antoni Vergés (VERGÉS:1871) que explica que el nom de la balma prové d’un tal Pere Costa, nascut a La Garriga l’any 1727 i mort a Can Pobla l’any 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta el rector, en Pere fugí de casa perquè sa mare, mentre escoltaven missa li va donar una bufetada en pensar que aquest havia estat l’autor d’una grolleria. Fou acollit per una família cristiana i treballà com a jornaler a la cartoixa de Montalegre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar als 34 anys, decidí viure com a penitent al Montseny, concretament a Sant Marçal fins que s’instal·là a Sant Llorenç del Munt, en una balma entre la Font de la Soleia, la Font del Raig i dessota la Font de les Àligues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’allí, baixava fins a l’ermita de Sant Roc o a l’església de Sant Joan Baptista. Si ho desitjava, tenia un plat a taula a La Barata, a Can Torres o a Can Poble. El dia de la seva mort baixà fins a Can Poble, i fou enterrat al cementiri de Can Roure.</span></span></span></span></span></p> | 41.6371700,2.0228500 | 418616 | 4609954 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480698.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480694.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88992 | Font de les Àligues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-aligues | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa, a uns sis metres d’alçada, que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, un cop deixat enrere el Planet. A l’altre costat de la Balma del Penitent. S’identifica fàcilment pel dipòsit calcari i degotalls que hi ha a la paret i al terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del corriol, cal enfilar-se per la roca fins arribar al peu de la surgència. La paret, presenta alguns trams ben humits, però sembla que la font és de caràcter intermitent i l’aigua aflora amb més quantitat en èpoques de pluja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de les colades de la paret de la cinglera, en el terra es pot observar una pica rectangular feta de pedra, totalment recoberta per concrecions calcàries. Algú hi ha gratat un regueró perquè quan s’ompli, sobreïxi per la part frontal regalimant cap a la roca.</span></span></span></span></span></p> | 08120-393 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>Durant mols anys la font de les Àligues s’havia identificat com a la Font del Raig fins que Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura, descobriren per casualitat, embardissada, la font del Raig. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig i la present com a Font de les Àligues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.</span></span></span></span></span></p> | 41.6371600,2.0221900 | 418561 | 4609954 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88992-p1480676.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88992-p1480678.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88995 | Cova de les Animetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-animetes | <p>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</p> | Al seu interior s’observen remocions de terra. | <p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant est de la Carena de les Ànimes, al nord-est del cim de la Mola. L’accés més fàcil és fa pel camí de la Font Soleia que transcorre pel vessant oriental de la carena, al nord de la Font del Saüc i de la Font Soleia. Deixar el camí i enfilar-se per la canal on hi ha la Cova del Purgatori. Un cop dalt d’un replà, vorejar el cingle cap a l’esquerra fins a trobar una nova canal i baixar per ella fins a trobar a mà dreta l’entrada de la Cova de les Ànimes. La Cova de les Animetes es localitza tres metres més avall, aquesta vegada a mà esquerra, baixant a frec de cingle i saltant cap al vessant esquerre amb cura de no caure pel salt de la canal d’uns cinc metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurada en una diàclasi N65O, amb una única cavitat estreta de 16 metres de recorregut i un desnivell de 9 metres, sense que s’hi hagi localitzat cap resta arqueològica o se'n tingui constància.</span></span></span></span></span></p> | 08120-395 | Carena de les Ànimes | <p><span><span><span><span><span>La primera referència escrita sobre la cavitat és de l’any 1955, on membres del GES del CMB la visitaren durant el mes d’abril per primer cop.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971-1972 els membre de l’Espeleo Club Sabadell l'exploraren en la seva totalitat, aixecant la primera topografia coneguda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1995, Jaume Sandoval i Ramon Grau, membres del SIRE – UEC Sants, realitzaren una segona topografia.</span></span></span></span></span></p> | 41.6449900,2.0247000 | 418780 | 4610820 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88995-p1480632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88995-cova-de-les-animetes-espeleo-club-sabadell-1971-1972.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 89015 | Goigs que se cantan en la hermita de Santa Ignés del Munds. Bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-que-se-cantan-en-la-hermita-de-santa-ignes-del-munds-bisbat-de-barcelona | <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XVII-XX | S'ha perdut la tradició de cantar-los per Santa Agnès, però es pot consultar l'edició impresa. | <p><span><span><span><span><span>Goigs que es cantaven l’any 1722 a l’ermita de Santa Agnès, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Caixa amb orla tipogràfica, decorada amb motius vegetals i geomètrics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Santa Agnès, amb els cabells llargs i els seus atributs: el xai que representa la seva virginitat i la palma del martiri. A la part inferior esquerra, una torre rodona amb merlets, i mà dreta l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dues gerres amb flors a cadascun dels costats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text està distribuït en dues columnes amb una orla central que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Per seguit vida perfecta / de Jesús prengué Lanyell / Santa Ignés Verge anyalleta / esposa del Sant Anyell. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vos tenint edat-molt poca, / per seguir Deu Jesu-Christ / fou de fé molt ferma roca / com del martyri se es vist, / y del Mon foreu retreta / seguint dividinal, consell, &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sempre vos ab Deu segura / sens voler may adorar / los Deus falsos anys mol pura / volgueren Déu confessar, / per fet qui tal vos ha feta, / que lo mon sen maravella, &C. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al mal lloch fos aportada / de aquella gent infernal, / mes del Angel fou guardada / deslliuraunos de tot mal / vostre repòs que us alenta / vos cobri de hermos cabell, &c//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell jove que volia, / ja per forsa ab vos casar, / Satanás en aquell dia / ofegal sens mes tardar, / ab virtut de Deu perfecta, / resucitaren aquell. &c//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Predican la LLey Christiana, / fos llansada al foch ardent, / mes del foch restareu sana, / y cremà la cruel gent, / ab fervor de Deu perfecta / may basta ningun flagell, &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Contra Vos la gent irada, / y lo President malvat, / manà foreu degollada / ab tirana crueltat, / y matás martyr electa / de Jesus propinqua dell, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre cos Verge molt Santa / per vostres Parents honrats, / fou portat ab gran complanta / ab los faels acompanyats, / fentvos sepultura neta / ab dignisim aparell, &c.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Grans miracles ab prechs vostres / obra lo Senyor per Vos / curaant malaltias nostres / exaudint nostres clamors, / doncs profaunos à ma dreta, / y oferiu-nos devant dell, &c. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Los queus van à visitar / vostre Ermita en las montanyas, de malaltias estranys, / Ignés los soleu curar, / vansen ab salut perfecta / confortats de son flagell, &C. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig mostra uquen fou electa, / nos curau de tot mal novell, / Santa Ignés Verges anyallera / Esposa del Sant Anyell//.</span></span></span></span></span></p> | 08120-397 | Santa Agnès | <p><span><span><span><span><span>Santa Agnès, fou filla d’una noble família romana. Malgrat tenir pretendents, ella es declarà sempre fidel amant de Crist. El fill de prefecte de Roma, a qui va rebutjar, la va denunciar per ser cristiana. Fou jutjada i sentenciada a viure en un prostíbul, on per miracle va continuar verge. En el seu martiri, malgrat fou exposada nua, els cabell creixien i creixien per tapar el seu cos. L’únic home que va voler abusar d’ella quedà cec, però Agnès el guarí amb les seves pregàries. Fou condemnada a mort i degollada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6471200,2.0161500 | 418071 | 4611065 | 08120 | Matadepera | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-goigs-a-santa-agnes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89015-p1480493.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El primer exemplar conegut fou editat a Barcelona, impremta de Raymunda Altès, vídua a la Llibreteria.El present exemplar, forma part de la col·lecció Josep M. Fargas. Núm. 4. És tracta d’una reproducció dels goigs que’s cantaven l’any 1722 en l’enrunada Hermita de Santa Agnés, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Terrassa MCMXXXVI. Tipografia Ibèrica. Carrer de la Cendra, 22. | 98|94 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 89016 | Font de les Mosques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-mosques | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAU, Edmon; VANCELLS, Enric (2 ). 70 Fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El Cau ple de Lletres Editorial. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Raja intermitentment. | <p><span><span><span><span><span>Bassal situat a mà esquerra del corriol que fa partió amb el municipi de Sant Feliu del Racó, sota el Mal Pas de la Castellassa. L’aigua que s’origina en aquest indret es perd per la cinglera formant el Torrent del Sot de la Carda, en territori del municipi veí. La font està envoltada per farigoles, romaní i aladern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa des del Collet de Cabrafiga en direcció nord, pel Camí de Castellar del Vallès a la Mola cap el Coll de Grua. Travessarem per un estret corriol la Canal de l’Home Mort, el Gorg de General, i la Canal de la Dona Morta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bassal s’omple a partir de les aigües que s’escolen parets avall des del Fus i el Mal Pas de la Castellassa. En el marge, està protegida per les restes d’un muret, de 60 cm d’alçada, del qual només en queda una petita part. A la part inferior, excavat arran de sòl, hi ha el bassal, més o menys rectangular, de quatre dits de fondària. Està protegit amb còdols de diferents mides.</span></span></span></span></span></p> | 08120-398 | Mal Pas de la Castellassa | <p><span><span><span><span><span>Seguint l’exemple dels excursionistes del món associatiu vallesà de principis del segle XX, amb les populars fontades (trobades setmanals per arranjar les fonts del massís), als anys vuitanta i noranta del segle XX, dos excursionistes es proposen arranjar i inventariar les surgències del parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Frederic Vancells i Edmond Grau dedicaren dos dies a la setmana a explorar totes les fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac de les quals en tenien coneixement o a través de les aportacions que els feia la gent. Inventariaren un total de 308 surgències entre fonts naturals, bassals, fonts obrades, safareigs, caus naturals.</span></span></span></span></span></p> | 41.6329100,2.0252900 | 418814 | 4609479 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89016-p1480711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89016-p1480713.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També rep el nom de Font Falsa de les Mosques. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89020 | Turó del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujol | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | La part més deteriorada des d'un punt de vista de la conservació és la zona urbanitzada. | <p><span><span><span><span><span>El Pujol, és un turó situat al final de la carena del Salt, al sud del municipi de Matadepera. Mesura 618 metres d’alçada. Per llevant el delimita el Torrent de Can Solà del Racó, mentre que per ponent, ho ha el Torrent del Salt, conegut també popularment amb el nom de Torrent dels Abeuradors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’est, al peu del Camí de Can Torres, un cop deixat enrere l’antic mas de Can Solà del Racó, hi ha la Font de la Tartana, la més important de tot l’entorn. Aquest vessant és ombrívol, amb predomini d’alzina i sotabosc d’arítjol, galzeran i herbassar característic de les zones humides. És un espai concorregut per excursionistes i ciclistes, que s’aturen a omplir cantimplores i a esmorzar o berenar. </span></span>L’espai està arranjat amb dues taules i bancs de fusta i un parell de papereres, i proteccions de baranes de fusta tractada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part sud del turó, fins a la cota 525 m, està destinada a sòl urbà consolidat. En la confluència dels carrers de Gregal, de Ponent i de la Tramuntana, s’inicia una pista forestal que transcorre paral·lela pel vessant esquerre del Torrent del Salt en direcció al Camí dels Monjos, però que el primer trencall permet pujar fins el Collet del Pujol. Pel vessant est, l’accés es fa just a mà esquerra del camí que mena a la Font de la Tartana. El primer tram és molt costerut i està cimentat. Després del primer revolt, entrant per la pista, a mà dreta, hi ha les restes d’un forn de calç amb la pedrera i el descarregador mig emboscats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca, en el replà del Collet del Pujol, una fita de propietat situada aprofitant una massa rocosa al capdamunt del collet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està relacionada amb el clima mediterrani subhumit. El bosc principal que s’hi desenvolupa és l’alzinar amb algun roure sobretot al vessant nord i nord-est. L’interior d’aquest bosc és molt dens i ombrívol, gairebé intransitable; no hi entra gairebé la llum i el substrat herbaci és gairebé inexistent. En canvi és molt ric en lianes com l’arítjo (Smilax aspera) i el lligabosc (Lonicera implexa). També destaquen espècies com la roja (Rubia peregrina), l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). En les obagues es pot localitzar alguna pinassa (Pinus nigra) i un sotabosc ric en arítjol (Smilax aspera), galzeran (Ruscus aculeatus) o l’aladern fals (Phillyrea latifolia). Al vessant sud i sud-est, en canvi, predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), resistents a la manca d’aigua, fruit de la transformació humana del bosc primitiu. Per això es troba barrejat amb bruc i arboç, i en els pedregars ben orientats al sol, es poden observar càdec (Juniperus oxycedrus) , cirerer d’arboç (Arbutus unedo), l’aladern fals (Phyllyrea latifolia) els conillets (Antirrhinum majus) i l’estepa blanca (Cistus albidus), el romaní (Salvia rosmarinus) i la farigola (Thymus vulgaris) barrejats amb l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) i altres plantes herbàcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entremig del bosc també es localitzen altres restes de l’empremta humana que fins no fa pas massa eren ben visibles. Es tracta de murs de pedra seca per contenir les feixes, que van desapareixent inexorablement, bàsicament, ja sigui per l’abandonament de les terres de cultiu i creixement de la vegetació, o per la pressió urbanística. A ponent, destaca un camí emprat pels pagesos, reforçat amb pedra seca i a mà dreta unes feixes, en part murades, amb les restes d’una surgència.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al vessant nord les alzines de rebrot permeten localitzar les restes d’antigues places carboneres i alguna sútia de carbonet, gairebé imperceptibles.</span></span></span></span></span></p> | 08120-402 | El Pujol | 41.6110800,2.0275000 | 418971 | 4607053 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89020-p1440587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89020-p1440875.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa del catàleg es delimita una àrea heterogenia, on hi ha diverses parcel·les que inclouen elements tan variats com una masia, una vil·la romana o un forn de calç. Pel que fa al turó, només en delimita una petita extensió ubicada al sudest. Però l’existència d’una massa forestal a tocar, amb els torrents i la carena del Salt o la costa del Tet com a corredors biològics fa d’aquest indret un espai vital que caldria protegir incorporant-lo al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, car la pressió humana és extrema (motocròs, bicicletes tot terreny, quads). | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89027 | Bassa de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-robert | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Bassa situada al dessota de l’oliverar de Can Robert. L’accés es fa pujant pel camí de Can Robert. Un cop passat el forn de calç, en el primer giravolt, entrar pel camí que queda a mà dreta, en direcció al trull de Can Robert. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una bassa tradicional, allargassada excavada en el mateix sòl d’uns 0’80 m de fondària en el seu punt més profund per una vintena de metres de llargària i uns 10 a 12 metres d’amplada màxima. Normalment estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La flora, a més d’argelaga i alguna bardissa en els marges inclou herbassar i plantes de tipus aquàtic com el jonc. </span></span></span></span></span></p> | 08120-403 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Les basses d’aquest tipus són molt comunes en els paisatges mediterranis i sovint emprades per l’abeuratge dels ramats. De basses com aquesta n’hi ha a tots els masos, algunes en més bon estat que les altres, destacant la de Can Garrigosa, al darrera de la casa, per les seves dimensions tan en diàmetre com en fondària.</span></span></span></span></span></p> | 41.6316000,2.0009300 | 416783 | 4609357 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89027-p1450376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89027-p1450377.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten. La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per rebolcar-s’hi com el senglar. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89029 | Goig en alabança de l’Insigne Diaca Màrtir Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-alabanca-de-linsigne-diaca-martir-sant-llorenc | <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>Sant Llorenç és el patró del monestir de La Mola, per la seva festa s¡acostuma a cantar els goigs en honor i lloança com a diaca i màrtir. Són diverses les versions que al llarg dels anys s'han editat i també són diverses les impressions realitzades. Els hem agrupat en funció de la seva lletra, ja que s'han detectat variants. D'aquesta manera les recuperem i documentem. En algunes impressions, s'especifica l'autoria de lletra i/o música. En d'altres no.</p> <p>Tenim una edició<span><span><span> de l’any 1977 (format 24x34 cm) realitzada amb motiu de la col·locació de la ceràmica de Sant Llorenç, Diaca i Màrtir, en substitució de la imatge que hi havia la fornícula, avui enderrocada, al carrer dedicat al Sant, en un tiratge de cent exemplars en paper de fil. Sabadell, carrer de Sant Llorenç, desembre de 1976. Lletra de Maria Antònia Salvà i música del Pare Nicolau de Tolorsa, O.M. Cap. Boix de Ricard Marlet, de la col·lecció d’Antoni Trallero. Imprès a la Impremta La Noogràfica (Sabadell), amb dipòsit legal: B. 31138-1977. Text a quatre columnes</span></span></span></p> <p><span><span><span>Goigs en alabança de l’insigne diaca màrtir Sant Llorenç que es venera en l’antiquíssima església abacial del Monestir del Munt en el Vallès, i de la qual és titular. Al dessota, la partitura de les tres primeres estrofes i a continuació la transcripció sencera del goig, que diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Església Cristiana / fóreu màrtir excel·lent: //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Oh, Llorenç, vestit de grana / qui del Munt vetlleu la plana. / beneïu-nos llargament! // </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la ibèrica nissaga, / jove tany esponerós, / tantost nat ja us afalaga / l’Esperit que habita en vós. / Florireu amb nova ufana / bell plançó de flor roent... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Oh, Llorenç vestit de grana, / qui del Munt vetlleu la plana, / beneïu-nos llargament! //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ple d’ardenta coratgia / cap a Roma alçau el vol: / l’Esperit de Déu que us guia / - inspirant allà on vol-,/ dolçament jaquir us mana / vostra terra i vostra gent...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Apostòlic que es refia / de la vostra lleialtat, / de Diaca us conferia/ la honrada dignitat; / el tresor us encomana / a l’església pertanyent... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Oh, les ànsies del martiri! / Sixt segon és en presó, / i és vostra ànima en deliri / per haver el guasardó / de la palma sobirana / la que es guanya amb el turment...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del martiri havent certesa / -que us la dóna el Papa Sixt- / vostra mà s’obrí amb llarguesa / als pobrets de Jesucrist. / De l’Església Romana / salven ells l’or i l’argent... // </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ni turment ni raons belles / poden tòrcer un cor de sant: / vostra carn a les graelles / lentament va crepitant; / mes constància cristiana / no coneix defalliment... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>És el Munt l’antic psalteri / amb què el temps us ha lloat; / la muntanya i l’asceteri / són veïns de Montserrat, / la Madona sobirana / lectifica son servent... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Monestir antic de dies, / massa el temps anà passant; / vingué el jorn que no senties / veus de monjos salmejant, / emmudia la campana / suspirant d’enyorament... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més el temple de l’altura, / el vell temple abacial / de romànica estructura / conservat, així com cal, / resta joia catalana, /santuari permanent... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Protegiu en tota via, / oh, gran màrtir Sant Llorenç, la gent de la rodalia / d’aqueix bell paratge extens. / Qui pregant se us encomana, qui us visita reverent; //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Oh, Llorenç vestit de grana, / en el munt com a la plana, / beneïu-nos llargament! //</span></span></span></p> <p><span><span><span>R Ora pro nobis, beate Laurenti. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS: <em>Da nobis, quaesumus, omnipotens Deus, vitiorum nostrorum flammas extinguere qui beato Laurentio tribuisti tormentorum suorum incendia superare. Per Christium Dominum Nostrum. Amen. //</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al peu de pàgina té una nota en vermell que diu així: “Edició amb la música mal transcrita per haver estat copiada d’una edició equivocada. Posteriorment s’ha fet un nou tiratge degudament esmenat”, que deu correspondre a l’edició de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, en motiu de la segona Cantada de l’Agrupació coral de Matadepera, a l’església de la Mola. Existeix una versió corregida del mateix any amb la xilografia i el nom de Sant Llorenç en color grana i a la part inferior dreta “Boix de Ricard Marlet, de la col·lecció d’Antoni Trall”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra edició amb partitura, en blanc i negre sense datar. Caixa amb orla tipogràfica decorada amb motius vegetals, ocells, dofins i una mena de grifó, situats majoritàriament a les cantonades. Al dessota mateix, la partitura de la tornada amb la lletra, obra del Pare Nicolau de Tolosa O.M. Cap. </span></span></span><span><span><span>A la part superior, central, una reproducció tipogràfica signada per GELABERT de Sant Llorenç, amb l’aureola característica i la iconografia clàssica, abillat amb la dalmàtica, la graella del martiri a la mà esquerra i sostenint el Llibre Sant obert amb la mà dreta al damunt del qual hi ha la palma del martiri. A ambdós costats una planta florida amb tres flors cadascuna (és al dessota de les campanetes que hi ha la signatura de l’autor). </span></span></span><span><span><span>A la part inferior, central del goig, hi ha un paisatge que representa la Muntanya de Sant Llorenç del Munt amb el poble de Matadepera i l’església de Sant Joan als seus peus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1981 e sva fer una nova edició sobre fons verd. Al centre xilografiat la imatge del insigne diaca màrtir Sant Llorenç realitzat per J. Carreras. Iconografia clàssica, amb dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, graella del martiri a la mà dreta i el Llibre a la mà esquerra. Finalment la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn. </span></span></span><span><span><span>Al damunt de l’estampa, en el capçal, hi ha l’escut de Matadepera. A la part inferior, l’església de Sant Joan amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt al fons. Fou i</span></span></span><span><span><span>mprès a la Impremta CHALER, S.A. del carrer de St. Gaietà, 131 de Terrassa, amb dipòsit legal: B. 27083/81. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra edició es pot veure a la pàgina 76 del llibre de Miquel Ballbè i Boada (1982). Es tracta d’una xilografia de Sant Llorenç al damunt del cim amb la iconografia clàssica. Sant Llorenç vestit amb dalmàtica, grella del martiri a la mà esquerra i la palma a la mà dreta, símbol de la victòria sobre el mon i la carn. Orla ample amb motius florals. Text a tres columnes amb partitura de la tornada per sobre del text. Inclou al Pare Antoni Cardona i Carreras, escolapi i al senyor Ricard Marlet i Saret agenollats amb orenetes, abellerols i rapinyaires volant al seu voltant, en el cinquantenari de la restauració de l’Aplec de Sant Llorenç del Munt. Al dessota, la partitura de les tres primeres estrofes i a continuació la transcripció sencera del goig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, tenim una edició en color de l'any 2013, disseny d'a.s.a. </span></span></span><span><span><span>Caixa amb orla tipogràfica en color. Al centre, una reproducció fotogràfica de Sant Llorenç extreta del retaule dedicat al sant que es localitza a l’església de Santa Coloma de Queralt, obra de Jordi de Déu (com així es fa constar en lateral esquerra del goig). El capçal està presidit per dos àngels tocant un instrument musical. Iconografia clàssica del sant, abillat amb la dalmàtica, la graella del martiri a sa mà esquerra i el Llibre obert sostingut en la mà dreta. No porta la palma característica del martiri. A</span></span></span><span><span><span> la part inferior, central del goig, en un requadre, hi ha l’escena del martiri de Sant Llorenç. Es representa nu amb l’aureola al voltant del cap, estirat, damunt de la graella, amb una mà que tapa el seu sexe i l’altra el pit, mentre dos homes atien el foc. </span></span></span><span><span><span>Les lletres de l’encapçalament són acurades, amb la “S” emmarcada per un requadre decorat. El text s’ha disposat en tres columnes, essent la central la més curta.</span></span></span></p> | 08120-405 | Monestir de Sant Llorenç del Munt | <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6412100,2.0180000 | 418217 | 4610407 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89029-01-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorenc-sense-data.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89029-03-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorenc1981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89029-04-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorenc2013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89029-07goig1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Autor lletra: Maria Antònia Salvà (1869-1958) Música: Pare Nicolau de Tolosa, O.M. Cap. Xilografia al boix, de Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896/ Matadepera, juny de 1976). | El Pare Nicolàs de Tolosa (1883-1923), autor de la música, ve a Catalunya l’any 1907 on desenvolupa la seva activitat musical publicant sobretot música eclesiàstica. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 89030 | Goigs a llaor de St. Bernat Patró dels Muntanyencs. Entronització a Sant Llorenç. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-st-bernat-patro-dels-muntanyencs-entronitzacio-a-sant-llorenc | <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Goigs editats per la Secció d’Alta Muntanya del Centre Excursionista de Terrassa, en recordança dels actes organitzats i celebrats al cim de “LA MOLA”, en honor del Patró dels Muntanyencs, en el dia de la festivitat del Sant, i amb motiu de l’ofrena d’una imatge de Sant Bernat de M., a l’antic Cenobi benedictí de Sant Llorenç del Munt. Formen part de la Col·lecció: FARGAS, número 32. Sant Llorenç del Munt “La MOLA”, 15 DE JUNY DE 1952. Any del XXXVè Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona. Imprès per M. Figueras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Caixa amb orla tipogràfica de color marró, decorada amb una sanefa de motius vegetals i geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Sant Bernardus, patró dels muntanyencs signada per F. Soriguera. La representació iconografia consisteix en la imatge del sant, dempeus. Amb la mà dreta acaricia el cap d’un gos. Amb la mà esquerra, doblegada, sustenta un refugi muntanyenc. Als seus peus, el monestir de Sant Llorenç del Munt. La imatge està emmarcada per una sanefa de fulles d’acant amb els escuts disposats simètricament a ambdós costats, del Centre Excursionista de Terrassa i de la Secció Alpinista de Muntanya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text està distribuït en varies columnes, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per Nicolau que us obria / la vida de santedat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Menthon, formosa vila / obrireu els ulls al món: / allí la vida és tranquil·la / amb el llac d’Annecy enfront. / Vostre cor de Déu sentia / l’eternal immensitat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vosta joventut cercava / sols el regne del Senyor, / la fe que us il·luminava / us feia triomfador. / De Sant Nicolau la via / seguia el cor abrandat. / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la vostra jovenesa ja us volien maridar; / mes el lliri de puresa / a Déu sols vol arribar. / De Jesús la companyia / seguiu ple de sumitat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vostra ànima emprada / amb el signe de la Creu, / del Castell ha pres volada / per seguir el camí de Déu. / Penyals i deserts seguia / vostre pas adalerat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per Déu vostra vida enduta / ja ha arribat a bon destí; / Aosta, primera ruta / del seu terrenal camí. / A la Seu us acollia / l’ardiaca de bon grat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Predicàreu la doctrina / del Senyor, amb tant d’amor, / que el rostre se us il·lumina / i resplendiu de fervor /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre exemple era metgia que a Déu duia al cor malvat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mort l’ardiaca Pere / ple de vellúria i virtut, / un nou designi us espera / i a l’ardiacat sou dut. / la vostra amor encenia / en els cors la caritat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aosta està consternada / que un fals déu és venerat, / i als Apenins hi fa estada / omplint-los de malvestat. / Amb serena coratgia / us prepareu pel combat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot el poble us hi acompanya / amb el cor a Déu pregant; / quan sou dalt de la muntanya / el miracle es va apropant. / L’estola en ferro es canvia / i al drac infernal abat: /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De Déu la glòria és lloada / i a Mont-Joux heu erigit / dos refugis, llum preada / que cerca el cor defallit. / Vós sou protector i guia / del vianant fadigat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més s’atansa ja el viatge / darrer, que us ha de duu al cel; / aneu en pelegrinatge / vers a Roma, vostre anhel. / A Novaris s’extingia / vostra vida amb santedat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per afraus i serralades / sigueu nostre guiador, / que cerquin nostres mirades / la vostra eternal claror. / I a la darrera agonia, / vostre nom sigui invocat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>V. Ora pro nobis, Beate Bernarde. // R. Ut digni efficiam promissionibus Christi.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>OREMUS: Ecclesiam tuam, Deus, in Beati Bernardi confessoris tui deprecatione votiva laetificet ut spiritualibus semper, muniatur auxiliis et gaudiis perfrui mereatur aeternis. Per Christum Dominum nostrum. Amen</span></span></em></span></span></span></p> | 08120-406 | Monestir de Sant Llorenç del Munt | <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6412100,2.0180000 | 418217 | 4610407 | 1952 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89030-p1480096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89030-p1480097.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F. Soriguera, pel dibuix. | Existeix un altre exemplar localitzable a l’exposició permanent que hi ha a la Mola. Es tracta d’una reproducció dels goigs que editats dos anys després en record de la Festa de Sant Bernat, organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa, a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, el dia 20 de juny del 1954, any Marià. Caixa amb orla tipogràfica de color marró, decorada amb motius vegetals i marc interior lineal negre.A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Sant Bernardus, patró dels muntanyencs. Tot i que la iconografia clàssica el representa ambl’hàbit, el bàcul o la creu de bisbe, acompanyat d’un gos, amb un monstre o dimoni encadenat als peus, en la reproducció, signada per F.Soriguera, només apareix el seu bust, amb caputxa i a primer terme uns esquís clavats al terra (esquiadors), una tenda canadenca al costat d’una motxilla amb cordes i piolet dels escaladors i finalment una segona tenda que representa l’excursionisme en general. Està imprès pels successors de J. Ventayol Vilà. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 89031 | Goigs en alabança de l’Insigne Diaca Màrtir Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-linsigne-diaca-martir-sant-llorenc | <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span>Existeixen diverses versions dels goigs que es canten en honor i glòria de Sant Llorenç, diaca, màrtir i patró de l’església i monestir de sant Llorenç del Munt, a la Mola. Hi ha diverses sèries on consta l’autoria de la lletra a càrrec de Maria Antònia Salvà i de la música, el pare Nicolau de Tolosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però trobem una altra sèrie on no consten aquestes dades. En tot cas, la lletra difereix de la de Maria Antònia Salvà i la música no es coneix perquè no hi ha partitura. La primera edició és la de la </span></span></span></p> <p><span><span><span>impremta J. Sallent de Sabadell, en paper blanc amb fotogravat central situat a l’encapçalament [s.n., 19--?] amb la imatge de Sant Llorenç d’iconografia clàssica, vestit amb la dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, grelles del martiri a la mà esquerra i la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn a la mà dreta. La imatge està flanquejada per dos florons i una orla tipogràfica palmada que decora el quadre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’encapçalament es pot llegir: “Goigs en alabança de l’insigne diaca màrtir Sant Llorenç que es venera en l’antiquíssima església abacial del Monestir del Munt en el Vallès, i de la qual és titular”. Al dessota, la transcripció sencera del goig, en tres columnes que diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span> (primera columna) Espanyol màrtir sagrat / Nostre protector piadós, / Siau-nos sempre advocat, / Sant Llorenç, màrtir gloriós. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Foren Oròncio i Paciència / Vostres pares fervorosos, / Que volgueren cuidadosos / Dels Sants dar-vos la ciència / Afirmats en la creència / De què a l’home fa ditxós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant carinyo al Salvador, / Oh Llorenç, sempre tinguereu / Que a Roma santa emprenguéreu / Molt jove un viatge amb fervor; / Quedà del Sant Pare el cor / Prendat noblement de Vós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb lo gran arcedianat / Que allavors vos condecora / I brilla des d’aquella hora / Molt més vostra humilitat; / Tant honrosa dignitat / Desempenyàreu fervorós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la presó Mamertina / El gran Sixte entre cadenes / Es probat amb moltes penes / Per disposició divina; / Demostració peregrina / D’estimació veu de Vòs, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb llàgrimes de ternura / De Sant Sixte us despedíreu / I els tresors repartíreu / Al pobre de desventura; / L’Església per Vós procura / Consol al menesterós; etc. // </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sols al Senyor de la glòria / Voleu Vós sempre adorar / Per ell lo foc tolerar / Alcansant molt gran victòria, / Dels gentils i de sa escòria / N’exíeu Vós victoriós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les graelles colocat / Vostre cos tant ignocent / Admira a tota la gent / Vostra gran serenitat; / Molts vos veuen rodejat/ (segona columna) De celestials resplendors, etc. // </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vostra ànima gloriosa / Desde’l dolorós martiri / Deixant al cruel en deliri / Al cel vola victoriosa / No’s veu cosa més preciosa / Que vostre triomf ditxós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Los antics les vostres glòries / Publiquen eloqüentment / I dels favors a la gent / Multipliquen les memòries; / Les més glorioses victòries / Viu i mort obteniu Vós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Coixos, cecs, paralítics, / Tots los mals més incurables / En Vós troben veritables / Remeis i consols vivífics; / Mai tant suaus específics / Alcansa el pobre i morbós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els favors que antigament / Los cristians de les comarques / del Vallès i de les barques / I del tot lo continent / Atragueren santament / Al Munt el poble piadós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquí de cor s’invocava / Vostre nom i el de Maria, / I a l’Arcàngel de valía / Sant Miquel també s’honrava; / A tots tres se venerava / En temple poc espaiós, etc.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>La gran pietat d’Odegari / que era Abat molt piadós / Nou temple elevá gosós / Trobant-se en un temps contrari; / El Munt fou ja trist calvari / Fet pels moros ruïnós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Los comtes de Barcelona / Don Ramon de Berenguer / I don Almodís, que ésser / Devia tan pia i bona, / Vos oferiren corona, / Dàdives i el més preciós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ells amb lo Abat en l’any / De seixanta-quatre mil / (tercera columna) En un dia més gentil / Lo prelat pujant sens dany / Es consagra amb sant afany / De juny dia vint-i-dos. La gràcia de l’Esperit Sant / Baixa amb la consagració / Del sant lloc hont la remissió / Troba el criminal més gran; / Tu pecador, per lo tant, / Acosta’t allí animós, etc.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>De los més remots països / El cadàver traslladaven / Dels faels que se gosaven / Descansant prop Vós felissos, / En nostres temps infelissos / en lo claustre és son repòs, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En temps tan calamitosos / La montanya venerable / Ens ofereix l’espectacle / dels sigles més venturosos, / Aquí pujám desitjosos / Implorant vostre socors, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Impossible pareixia / Que un santuari tant sagrat / Per tants segles aterrat / Casi fós i sens valia; / La comarca bé ho sentia / I el poble ho veia plorós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts monjos anacoretes / Sabis i Sants abriga / Lo Munt i santifica / En ses coves grans ascetes, / Aliment amb ses herbetes / Los oferí generós, etc. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Beneíu des de esta altura / Les plantes dilatades / Deslliurant de pedregades / I tota cruel malura / Derramau pau i ventura / En tot cor que acudí a Vós, etc.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aclamem vostra pietat / I vos demanem socors; / Siau-nos sempre advocat / Sant Llorenç, màrtir gloriós. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>R Ora pro nobis, beate Laurenti.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS: Da nobis, quaesumus, omnipotens Deus, vitiorum nostrorum flammas extinguere qui beato Laurentio tribuisti tormentorum suorum incendia superare. Per Christium Dominum Nostrum. Amen.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra edició, amb la mateixa lletra, és la de impremta Figuerola, substituta d’Enric Llopart de Sabadell, en paper lleugerament groguenc (32 x 22 cm) amb fotogravat central situat a l’encapçalament [s.n., 19--?]. La imatge de Sant Llorenç posant de costat, d’iconografia clàssica, vestit amb la dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, grelles del martiri a la mà esquerra i la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn a la mà dreta que sobresurt per darrera del cap envoltat per una aureola. La imatge està emmarcada per un rectangle puntejat i flanquejada a la part inferior per motius tipogràfics palmats, tres a cada banda. Una orla tipogràfica del tipus vegetal decora el quadre. </span></span></span></p> | 08120-407 | Monestir de Sant Llorenç del Munt | <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6412100,2.0180000 | 418217 | 4610407 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89031-05-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorencimpremta-figuerola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89031-06-goigs-a-llaor-del-martir-sant-llorencno-datat.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'han documentat diverses versions però es continuen cantant per l'Aplec de Sant Llorenç. | 98|94 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 89080 | Festa de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-llorenc-0 | <p><span><span><span>Gaseta de Matadepera, núm. 374, agost de 2019, pp. 4- Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span>Cada 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç, se celebra un aplec en honor al sant i màrtir, patró del monestir homònim de la Mola. Fou un 10 d’agost, segons marca la tradició religiosa, quan sant Llorenç fou martiritzat i cremat viu en una graella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aplec consisteix en pujar a peu fins dalt del cim, a la Mola, des de Matadepera; però també des d’altres pobles veïns. L’ADF facilita un servei per pujar amb vehicle a gent gran o que ho necessiti fins a can Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop dalt es fa un bon esmorzar, per recuperar les forces i a les 11h se celebra una eucaristia. En acabar, es fa una processó al voltant del monestir encapçalada per la imatge del sant; es canten els goigs en honor i glòria a Sant Llorenç. La tradició mana que un any sigui portada per homes i el següent per dones. Els quatre portadors són de les quatre poblacions més properes, Matadepera, Castellar, Terrassa i Sabadell. Finalment, es reparteix coca i es fa un tast de vi bo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La organització va a càrrec de la Comissió de Sant Llorenç de la parròquia de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Així donava la noticia la Gaseta de Matadepera (2019): “El dissabte, 10 d’agost, se celebrarà la Festa de Sant Llorenç. Un any més, l’organització de la festa va a càrrec de la Comissió de Sant Llorenç, de la Parròquia de Sant Joan. Aquest any, el capellà que oficiarà la Missa de les 11 al Monestir de La Mola serà el rector de Matadepera, Mossèn Joan Artur Boardman i seran les dones qui portaran la figura del Sant a les seves espatlles. Durant la festa, es repartiran els goigs renovats i, en acabat, es repartirà un tast de coca i vi bo per a tothom. Enguany l’ADF tornarà a oferir un servei de transport des de Can Robert fins a Can Poble, per tal de facilitar el primer tram de camí a la gent gran o qui ho requereixi”.</span></span></span></p> | 08120-408 | Sant Llorenç del Munt / La Mola | <p><span><span><span><span><span>La celebració, amb més de 300 anys de trajectòria, es recupera l’any 1973, després d’un lapsus d’interrupció, quan Mossèn Manel Ametller li dona un fort impuls.</span></span></span></span></span></p> | 41.6411500,2.0182000 | 418234 | 4610400 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89080-any-2013-foto-llibert-badal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89080-any-2013-1-foto-llibert-badal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89080-any-2005-2010-foto-miquel-tallo.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’any 2020, a causa de la pandèmia del coronavirus es va anul·lar.Aquesta data coincideix amb la pluja de meteorits coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç; i dalt la Mola és un dels millors indrets per contemplar-ho, si els núvols ho permeten. Abans que les prohibicions d'acampar al Parc limitessin les activitats al Massís, joves de les poblacions veïnes passaven la nit al ras o en tendes, per contemplar aquest fenomen de la natura i també passar una nit jugant amb els rucs i cavalls que hi havia al cim del monestir. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 89083 | Turó del Mont-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-mont-rodon | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2017). Elements patrimonials de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 60-63. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Mont-rodon és una muntanya de 618 metres d’altitud situada entre els municipis de Matadepera i de Castellar del Vallès. La partió passa pel bell mig del seu cim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord, el delimita amb el turó dels Rossos i més al nord ho fa amb el torrent de Mascarons i la Costa del Tet, convertint-se en porta d’entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Al nord-est ho fa amb el municipi de Castellar del Vallès, amb la pedrera de Can Sallent. Finalment, per ponent i sud ho fan els torrents de Can Solà del Racó, de la Font del Corraló i el del Guinard. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel turó hi transcorre el camí de Castellar del Vallès a Matadepera, que en direcció nord continua cap a la Mola, tot pujant pel Collet del Mont-rodon i més al nord, pel Collet de la Bassa i el de Cabrafiga. És precisament en el Collet del Mont-rodon on envoltada per una jardinera de pedra i una alzina, s’alça la fita de partió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Mont-rodon, juntament amb els turons del Pujol, Calderols, les Roques Blanques i els Rossos, són els que tenen la més alta concentració de pedra calcària, apte per a la fabricació de calç. En són exemple els topònims, Roques Blanques o la Guixera originats per la gran quantitat d’aquest tipus de roca. Tots ells s’alcen en els vessants inferiors de la unitat paisatgística de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El paisatge natural està format per alzinar mediterrani i alzinar amb marfull i a les soleies amb pi. Mentre que a les obagues predomina l’alzinar amb roure. La intervenció de l’home ha originat profunds canvis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aprofitament forestal és tal vegada el més visible al Mont-rodon, amb la presència de marges i un parell de barraques de pedra seca al vessant de soleia. Ambdues estan situades a proximitat de la Font del Ferro. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’orografia del terreny és complicada, amb pendents i fondalades, que la fan més abrupte i de més difícil accés. S’hi observen gran quantitat d’alzines de rebrot, bruc i cirerer d’arboç, tres espècimens emprats per a l’obtenció de gavelles, i per tant, aprofitament forestal relacionat amb el funcionament no només dels forns de pa sinó sobretot, amb la fabricació de carbonet, calç i teuleria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En alguns indrets més planers, dins del bosc, s’observen clapes de terra ennegrides, de diferents gruixos, que delaten antigues places carboneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la vegetació en aquest turó és molt densa, la seva orografia i la manca de corriols i camins fa que l’impacte ambiental no sigui tant visible, contràriament al que passa amb el turó dels Rossos i Costa del Tet. La seva preservació és fonamental per evitar una fragmentació a nivell físic i funcional del territori Costa del Tet – Turó dels Rossos – Mont-rodon. Tres pilars fonamentals de l’espai Parc Natural que com a corredor biològic permetrien salvar un gran nombre d’hàbitats que d’altra manera serien infranquejables per a moltes especies. </span></span></span></span></span></p> | 08120-411 | Turó del Mont-rodon | <p><span><span><span><span><span>L’any 2006 varis especialistes realitzen una diagnosi de l’evolució del paisatge Costa del Tet-Mont rodon per impulsar la seva preservació de la pressió urbanística.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2007, durant les festes de Sant Sebastià, el Consell Local de Media Ambient inicià una campanya de recollida de signatures amb l’objectiu d’incloure la zona de la Costa del Tet i Mont-rodon, amb 239 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | 41.6117800,2.0427600 | 420243 | 4607117 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89083-p1440316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89083-p1440319.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els esforços per a la localització de la Font del Ferro durant la realització del Mapa de Patrimoni no ha donat els resultats esperats. L’indret està totalment embardissat. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89085 | Avenc de la Codoleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-codoleda | <p><span><span><span>ANDRÉS BELLET, Oscar.; MUNTAN ENGBERG, Luís. (1958). <em>Los fenómenos Cársticos de la falda SE. de La Mola</em>. Sant Llorenç del Munt (província de Barcelona), dins Speleon, IX, pp. 3-22. Universidad de Oviedo.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>L’Avenc de la Codoleda està situat al vessant occidental dels Plecs del Llibre. S’hi pot accedir des de la urbanització que s’inicia als peus del Cavall Bernat pujant pel carrer del Camí Moliner, i després enllaçar amb el Camí de Castellar del Vallès a la Mola en direcció al Coll de la Castellassa on caldrà agafar el camí de l’esquerra per un corriol ben estret que ressegueix el cingle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una cavitat de 32 metres de fondària i 145 metres de recorregut en una litologia de conglomerats que un cop explorada sembla que es tracta d’un antic curs d’aigua que circulà en un conducte forçat per la part superior de la diàclasi fins arribar a l’encreuament amb la diàclasi N-S originant el pou d’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a la cavitat s’obre en la intersecció de dues diàclasi creant un pou de 15 metres de fondària. Un cop al fons, la galeria permet continuar en direcció oest, davallant per una rampa de còdols amb poca estabilitat que condueixen a un pas molt estret. Un cop traspassat permet prendre dues direccions; al sud, en direcció a una galeria de cinc metres, descendent. I cap al nord, que després de baixar un ressalt s’accedeix a una sala de petites dimensions amb gran quantitat de concrecions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la base de pou d’entrada, en direcció nord, hi ha un petit gorg amb aigua Per damunt s’accedeix a un forat que condueix fins un pou d’uns nou metres de fondària amb aigua al seu interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En direcció est, partint novament de la base del pou d’entrada s’accedeix a una galeria de divuit metres. Finalitza en una gran colada i llavors cal remuntar vuit metres per accedir a un nou conducte que comunica a la galeria principal de 23 metres.</span></span></span></p> | 08120-413 | Plecs del llibre | <p><span><span><span>La primera exploració de l’avenc de la Codoleda data de 1918, i fou realitzada per membres del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bellet i Muntan, (BELLET i MUNTAN: 1958) escriuen “Actualmente son muchas las exploraciones que se llevan a cabo en el Avenc de la Codoleda, debidas sin duda a su desarrollado proceso litogénico, que proporciona una singular bellesa a su pozo de entrada”. Són els primers autors també que pensen en un riu subterrani: “parece indudable que nos hallamos ante el antiguo curso de un río subterráneo, que debió circular, en conducción forzada por la parte superior de la diaclasa ENE. Al llegat al crucce con la diaclasa N-S., debió caer en cascada formándose el actual pozo de acceso. Habiendo cesado la circulación forzada, debió producirse un largo período de circulación libre, en el que se encajó el cauce, formándose la galeria que nace en la planta del pozo y llega hasta la actual colada litogénica. Posteriormente se produjeron desprendimientos en las paredes del pozo, aprovechando la intersección de las diaclasas con los planos de estratificación”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 7 de juny de 1980, espeleòlegs de la SIS del CET sentiren un lleuger corrent d’aire al final de la galeria superior. Després de desobstruir la cavitat, el dia 1 de gener de 1981 aconseguien sortir per una nova boca d’accés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 i 1985 Jordi Díaz, Antoni Pérez, Xavier Badiella i Con Mansell (SIS-CET) realitzaren les topografies amb l’ampliació del recorregut.</span></span></span></p> | 41.6312500,2.0228300 | 418607 | 4609297 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-p1480768.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-p1480769.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89085-topografia-de-lavenc-de-la-codoleda-j-diaz-a-perez-x-badiella-c-mansell-sis-cet-1982-1985.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 89086 | Avenc de la Font de Neda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-font-de-neda | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya, III. SIS, pp. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Font de Neda està situat al vessant hidrogràfic esquerre de la Canal de la Font de Neda, sota la Castellassa del Dalmau. L’accés es fa pujant per la canal en direcció a la font, i poc abans d’arribar-hi, baixar una desena de metres, a mà dreta del corriol. L’avenc està situat arran de paret de la Castellassa, envoltat de boscúria. Destaca la gran quantitat d’orella d’ós florida durant la visita i falgueres que neixen a la paret superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta un recorregut de vint-i-cinc metres i un desnivell d’onze metres, en una litologia de conglomerats dins la unitat de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés forma un embut d’uns cinc metres per donar lloc a un pou d’11 metres de caiguda. Té dues galeries. Una d’ella és impracticable, mentre que l’altra, de reduïdes dimensions té uns deu metres de recorregut fins que acaba en una petita sala on s’hi observa una colada estalagmítica.</span></span></span></span></span></p> | 08120-414 | Castellassa del Dalmau | <p><span><span><span><span><span>Fou descoberta per un membre del Centre Excursionista de Terrassa que ho comunicà als companys de la SIS. El mes d’abril de 1978 l’exploraren per primera vegada.</span></span></span></span></span></p> | 41.6473700,2.0276200 | 419026 | 4611082 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89086-p1480920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89086-sin-titulo.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 89087 | Balma dels Maringes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-maringes | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Balma dels Maringes, situada en els encontorns de la Castellassa, és una cavitat formada pel despreniment d’un bloc monolític del cingle. </span></span></span><span><span><span>El seu accés, des del Coll de la Castellassa, es fa travessant el Mal pas de Can Torres fins a la Castellassa. Un cop al coll, trencar a mà esquerra ,per un corriolet que transcorre per sota mateix del monòlit del Bolet, conegut amb el nom de Camí dels Maringes. Travessar la Canal Gentil i una segona canal, aquesta sense nom conegut, en direcció nord. Un cop localitzat un bloc de pedra després al bell mig del camí, trencar pel vessant dret, uns deu metres per dessota el camí i voltar el bloc fins a trobar la balma per la part inferior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca està orientada a Llevant i des del seu interior es veu com s’alça majestuosa la Castellassa de Can Torres, al bell mig d’un dels indrets més feréstecs del parc natural. Conserva restes d’estructures muràries en el que s’identifica com a façana. El sostre és totalment pla, amb una superfície que oscil·la entre els quatre i cinc metres.</span></span></span></p> | 08120-415 | Vessant hidrogràfic esquerre de la Canal de la Sardineta | <p><span><span><span>La balma fou localitzada per Quim Solbas el primer d’agost de l’any 2013.</span></span></span></p> | 41.6378600,2.0248800 | 418786 | 4610029 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89087-p1480864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89087-p1480870.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A proximitat en els indrets més planers a tocar del camí s’observen les restes de terra ennegrida testimoni d’antigues places carboneres. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 89088 | Creu del Gurugú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-gurugu | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Creu del Gurugú està situada en una zona de pas, en el vessant occidental, a tocar del corriol que travessant el turó mena cap el Coll de Grua però també s’enfila cap el coll de la Castellassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una creu forjada, de ferro, ben treballada de 0’50 m d’alçada clavada a la roca i envoltada per còdols de diferents mides. En relleu, horitzontalment es poden llegir les inicials SFS, mentre que en la vertical hi ha l’any 1982. </span></span></span></span></span></p> | 08120-416 | Turó del Gurugú | 41.6277700,2.0200400 | 418370 | 4608913 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480762.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix qualsevol referència a qui la va posar i el seu significat. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89089 | Bassota del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassota-del-dalmau | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Està protegida per una tanca a tot el perímetre. | <p><span><span><span><span><span>La Bassota del Dalmau és una bassa artificial, situada al bell mig de l’Obaga del Dalmau, que es localitza a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés des de l’estacionament de les Arenes es fa pujant per la Riera Seca fins arribar als Quatre Camins del Dalmau. Seguir pel camí de l’esquerra i per la riera del Dalmau. Quan la riera fa un revolt, un pollancre a mà esquerra ens indica el camí cap a la font de Neda i abans d’arribar-hi, hi ha un corriol a mà esquerra novament que condueix ràpidament a la bassota.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una bassa tradicional, força arrodonida d’uns deu mestres de diàmetre, excavada en el mateix sòl, (0’80 m de fondària a un metre en el seu punt més profund). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment aquest tipus de basses estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural. Es nodreix de les aigües d’escorrentia procedents d’un dels braços que nodreixen la Canal de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> | 08120-417 | Obaga del Dalmau | <p><span><span><span><span><span>Les basses d’aquest tipus són molt comunes en els paisatges mediterranis i sovint emprades per l’abeuratge dels ramats. De basses com aquesta n’hi ha a tots els masos, algunes en més bon estat que les altres, destacant la de Can Garrigosa, al darrera de la casa, per les seves dimensions tan en diàmetre com en fondària i la de Can Robert, molt més petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2014 es va signar un conveni dins del projecte de conservació dels espais naturals, entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest contemplava la restauració de la Font i la millora de l’entorn del Montcau. En el cas de la font, s’arranjà el camí d’accés des de la Bassota del Dalmau, es millorà el drenatge de captació i recuperació d’aigua i després d’una neteja i desbrossada s’adequà l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obres es realitzaren durant el mes de febrer per l’empresa Naturalea Conservació SL en col·laboració amb l’empresa de Treball Especial Heura.</span></span></span></span></span></p> | 41.6500900,2.0334400 | 419514 | 4611379 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480946.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten. La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per abeurar-s’hi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89090 | Cabana del Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-ton | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>La cabana del Ton està situada entre el morral de la Codoleda i els Plecs de Llibre. Un cop a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, cal seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol, que baixa arranat a la roca amb fort pendent i que no cal perdre de vista fins arribar a la balma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una balma molt amagada, orientada a llevant, que aprofita una gran llosa provinent del retrocés de la cinglera. L’espai interior emprat com a refugi és d’uns 9 metres quadrats. El paredat de la façana ja no hi és tot i que s’endevina l’arrencada de les teules i fins i tot restes d’escuma de poliuretà per aïllar l’espai interior. Tant el sostre com les parets estan perfectament rebaixades amb piqueta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La paret del fons és perfectament plana, arrebossada i emblanquinada. Al bell mig conserva una llar de foc amb dos graons, que té la sortida de fums per la part posterior, encara visible. A mà esquerra hi ha una pica obrada amb totxo i maó pla que s’omplia d’aigua provinent d’una petita font situada al capdamunt de la bauma, i a la paret dreta una aixeta de coure. També hi ha </span></span></span></p> <p><span><span><span>El terra està perfectament enrajolat amb cairons de vint centímetres de costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>i encara és visible l’enrajolat del terra amb rajols de terra cuita de 20 cm de costat. De la xemeneia només en queda l’ obertura a l’exterior. També en resta, un pedrís ample, possiblement emprat també com a taula i una pica.</span></span></span></p> | 08120-418 | Camí de la Castellassa de Can Torres | <p><span><span><span><span><span>Els vestigis més recents del seu aprofitament com abric o refugi, daten de fa un segle, amb la presència del carboner matadeperenc Roc Garcia, que popularment donà nom al refugi com a la Balma d’en Roc. Posteriorment, durant els anys de la Guerra Civil espanyola, s’hi refugià un altre matadeperenc, en Ton Rossinyol, que va originar el nom amb el qual és coneguda encara actualment. D’ençà que va marxar, l’indret ha estat freqüentat per excursionistes, fins que pels volts de l’any 2019, la direcció del Parc Natural prengué la decisió de desmantellar-la i netejar l’indret.</span></span></span></span></span></p> | 41.6313600,2.0244100 | 418739 | 4609307 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89090-p1480784.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera es conserva la font i restes de les canalitzacions emprades per a transportar l’aigua fins a la pica interior de la balma. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 89091 | Cova de la canal Gentil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-gentil | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Gentil està situada al capdamunt de la canal, en el seu vessant hidrogràfic dret, precedida per un bloc falcat al damunt. S’hi accedeix pel Collet de la Castellassa, un cop travessant el Mal Pas de la Castellassa i pel camí dels Maringes fins a voltar per dessota l’Agulla del Bolet. Un cop allí, a mà esquerra hi ha un corriol que hi mena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té una obertura exterior que mesura un metre aproximadament d’alçada. Un cop dins s’obre una petita sala amb concrecions i una rampa lleugerament descendent en direcció N20. A la paret esquerra s’hi observen colades i formacions semblants a les estalactites però amb l’eix principal orientat en una direcció no vertical, originades per corrents d’aire. La paret dreta és absolutament nua. Després d’un recorregut de sis metres i una alçada gairebé de tres metres, la cavitat s’estreny provocat per la colada natural fins als vint centímetres d’amplada. Accedint difícilment per la part superior la cova assoleix els sis metres d’alçada seguint una única galeria de cinquanta centímetres d’amplada per arribar al fons del recorregut amb un total de setze metres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-419 | Vessant hidrogràfic dret de la Canal Gentil | <p><span><span><span><span><span>L’any 2010, Quicu Tapias, després de que la colla de Pedra Seca de Castellar del Vallès netegés el camí de la Canal Gentil, localitzà la cavitat. El mes de juliol de l’any 2019 una secció de l’Espeleopringuer va visitar-la descobrint la totalitat de la galeria, fins llavors desconeguda.</span></span></span></span></span></p> | 41.6350700,2.0246700 | 418765 | 4609719 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480854.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89092 | Cova de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-figuera-0 | <p><span><span><span>AA.VV. (1935) . Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1986). Circular interior de la SIS. Juliol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La Vall del riu Ripoll. Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Està situada a mitja alçada del gran cingle rogenc, entre la Castellassa de Can Torres i la Castellassa del Dalmau, a llevant de La Mola. L’accés es fa pel camí dels Maringes fins arribar a la balma (Cova Roja). Després s’ha de pujar per un dels costats de la balma, (aproximadament vint-i-cinc metres), per una canal molt estreta i de fort pendent, al final de la qual hi ha una figuera borda que dona nom a la cova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cavitat està estructurada en una diàclasi est-oest. Presenta una única galeria de tretze metres amb nombroses concrecions i colades.</span></span></span></p> | 08120-420 | Cova Roja | 41.6410600,2.0252100 | 418818 | 4610384 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89092-p1480898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89092-p1480899.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Ferrando (1997) explica la confusió en la toponímia moderna, ja que aquest cingle presenta varies obertures. En primer lloc, la cova, mentre que a la part inferior, una balma amb dos nivells. L’any 1705 es feia servir indiferentment el nom de Cova Roja o Cova de la Roca Roja. L’any 1974, Gaspar Ribé del Club Muntanyenc de Barcelona parla de la cavitat superior com a Cova Roja, de 6 metres de fondària, però com apunta Jordi Guillemot, probablement es referís a la balma. Finalment el Centre Excursionista de Terrassa per evitar la doble denominació optà per anomenar la cavitat superior com a Cova de les Figueres.En tot cas, geològicament semblaria més apropiat anomenar la cavitat superior com a Cova Roja, mentre que la inferior Balma Roja.Se la coneix indiferentment per Cova de la Figuera (de fet només n'hi ha una) o Cova de les Figueres. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89093 | Cova Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-roja | <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La Vall del riu Ripoll. Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Cova Roja està situada en el gran cingle rogenc que s’alça entre les dues Castellasses, un cop passat el Mal Pas dels Maringes. Al damunt, suspesa, hi ha la Cova de les Figueres, a la qual només s’hi pot accedir per una canal molt estreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cova, en realitat, és una balma que mesura aproximadament uns 20 metres de llargària. Accedint pel vessant nord es pot avançar uns tres metres on un conducte permet voltar cap a l’exterior. En direcció sud, hi ha una segona balma amb una galeria de 5 metres on a través d’un conducte condueix fins a l’exterior.</span></span></span></p> | 08120-421 | Cova Roja | <p><span><span><span><span><span>L’any 1986 membres del SIS-CET realitzaren una topografia de la Cova Roja.</span></span></span></span></span></p> | 41.6408200,2.0252100 | 418817 | 4610357 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89093-p1480893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89093-topografia-de-la-cova-roja-1986-siscet.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També se la coneix amb el nom de Cova de la Roca Roja. Antoni Ferrando (FERRANDO:1997) afirma que la toponímia ja es troba esmentada en un document de 1705 i que la balma inferior fou emprada per a resguardar ramats no massa grans, mentre que la superior, més ampla i arrecerada servia d’abric. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 89094 | Font de Neda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-neda | <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Font de Neda està situada a proximitat de la Castellassa del Dalmau en una raconada ombrívola a tocar d’una torrentera afluent de la Canal de Santa Agnès. Està envoltada principalment per alzinar, galzeran, falzia roja i capil·lera. L’accés es fa pel Camí dels Maringes, però també es pot fer per qualsevol dels altres dos camins situats al vessant oriental de La Mola, baixant per la Carena de les Ànimes : el Camí de la Font Soleia o el Camí de la Senyora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una surgència situada en el marge del torrent, dessota una alzina. L’aigua es recull en una pica rectangular ( 0’80 m per 0’50 m de costat per 0’50 m de fondària) construïda a partir de tres fileres de maó pla. Les parets estan reblertes per un gruix important de briòfits i concrecions. A la part superior hi ha el nom de la Font “FONT de NEDA” escrit amb lletra majúscula, de color negre.</span></span></span></p> | 08120-422 | Castellassa del Dalmau | <p><span><span><span>L’any 2014, es va signar un conveni dins del projecte de conservació dels espais naturals, entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest, contemplava la restauració de la font i la millora de l’entorn del Montcau. En el cas de la font, s’arranjà el camí d’accés des de la Bassota del Dalmau, es millorà el drenatge de captació i recuperació d’aigua i després d’una neteja i desbrossada s’adequà l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres es dugueren a terme durant el mes de febrer per l’empresa Naturalea Conservació SL en col·laboració amb l’empresa de Treball Especial Heura.</span></span></span></p> | 41.6470300,2.0278000 | 419041 | 4611044 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89094-p1480932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89094-p1480928.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89095 | Font del Centre Excursionista del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-centre-excursionista-del-valles | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Font del Centre Excursionista del Vallès, coneguda pels espeleòlegs com a forat del Bolet és una petita cavitat, geològicament coneguda com un recollidor que es localitza en el cingle que hi ha situat al davant del monòlit de la Castellassa de Can Torres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partint de la base de la Castellassa de Can Torres, l’accés es fa pel camí dels Maringes, a partir d’una fita de pedres situada al costat del corriol i també per una pedra pintada amb la imatge d’un rèptil. Un cop travessada la Canal Gran, per un tram de corriol farcit d’arínjol, a mà esquerra arran de camí hi ha un cirerer d’arboç desplomat. Passar per damunt, en direcció a la paret tot enfilant-se una desena de metres amb cura de no relliscar. Es tracta d’una surgència de caràcter intermitent que consta d’una petita cavitat amb una bona colada a la boca i concrecions calcàries al seu interior, amb un parell de piquetes naturals, una més gran que l’altra al seu interior, que s’omplen d’aigua en èpoques de pluges. </span></span></span></p> | 08120-423 | El Bolet | 41.6358700,2.0264500 | 418914 | 4609806 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89095-p1480841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89095-p1480838.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’indret està molt amagat i cal obrir-se pas entre l’arínjol. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89096 | Foradades de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradades-de-la-soleia | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les Foradades de la Soleia, anomenades també els Forats de les Àligues són dues cavitats de les moltes que es poden localitzar penjades al bell mig dels roquissars de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. L’accés només es pot fer amb cordes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estan situades en els cingles del camí de la Font Soleia, a la Paret Gran, entre la Font de l’Àliga o de les Àligues i la Font del Raig. S’identifiquen fàcilment perquè a la boca d’una de les dues cavitats hi ha una alzina morta. La galeria té uns 4’5 m de fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un dels blocs de referència sobre Sant Llorenç del Munt, (https://trailsantllorenc.blogspot.com/search?q=Soleia#.YI-_arXHyUl) s’esmenta que segons testimonis en aquesta cavitat, fa anys, hi hauria fet el niu una parella d’àligues, tot i que posteriorment hi ha accedit biòlegs del Parc Natural sense que hagin pogut comprovar la veracitat de les informacions.</span></span></span></span></span></p> | 08120-424 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>Pels volts de l’any 1987 Xavier Badiella i Miquel Àngel Martínez (SIS-CET), batejaren l’indret com a Foradades de la Soleia i accediren al seu interior, realitzant una topografia (25 d’agost de 1987).</span></span></span></span></span></p> | 41.6377700,2.0225000 | 418588 | 4610021 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89096-p1480672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89096-topografia-de-les-foradades-de-la-soleia.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els abrics, avencs, coves, balmes i formacions geològiques es troben dins l’àrea de protecció del Parc Natural i inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des de 1999. “L’IEIGC és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català que cal preservar com a patrimoni geològic”. Sant Llorenç del Munt està situat a la Conca de l’Ebre, amb el número 223 “Sant Llorenç i l’Obac” | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 89150 | Font de la Cabana del Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cabana-del-ton | Només raja en èpoques de pluja. | <p><span><span><span><span><span>Font o surgència intermitent situada per sobre de la Cabana del Ton, en una raconada ombrívola de la cinglera, on la roca està tapissada d’orella d’ós florida, falgueres i altres briòfits. Un cop situats a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol molt amagat, gairebé imperceptible que baixa arranat a la roca, amb un fort pendent, que no cal perdre de vista fins que arriba a la balma coneguda com a Cabana del Ton. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan finalment acaba el corriol de baixada, a mà esquerra, per sobre mateix de la balma hi ha les restes d’un petit muret de pedra seca amb un graó gairebé desaparegut, que permet accedir-hi. Entrant per aquí, a mà esquerra ja s’observa el pany de paret de la cinglera. És en aquest costat de la roca calcària que hi ha un degotall amb un petit orifici que quan plou molt, raja i omple un bassal situat al davant mateix, actualment brut de fullaraca. Si mirem al damunt mateix, a uns dos metres i mig d’alçada s’observa un retall fet a la roca amb una pica rectangular artificial feta amb maó i resseguint la paret quan el terreny baixa pronunciadament cap a la balma, encara es pot observar un canaló d’uns tres metres de llargària, fet amb morter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció de la surgència, totes aquestes construccions, avui fetes malbé i sense connexió aparent, formaven part d’un sistema de captació d’aigües amb conduccions fins i tot metàl·liques que permetien abastir la balma aprofitant el desnivell del terreny.</span></span></span></span></span></p> | 08120-425 | Camí de la Castellassa de Can Torres | <p><span><span><span><span><span>La font està relacionada amb la Cabana del Ton, una balma murada molt amagada, amb la boca orientada a llevant de la qual encara es conserva la pica d’aigua, la llar de foc i el pedrís interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els vestigis més recents del seu aprofitament com abric o refugi, daten de fa un segle, amb la presència del carboner matadeperenc Roc Garcia, que popularment donà nom al refugi com a la Balma d’en Roc. Posteriorment, durant els anys de la Guerra Civil espanyola, s’hi refugià un altre matadeperenc, en Ton Rossinyol, que va originar el nom amb el qual és coneguda encara actualment. Pels volts de l’any 2019, la direcció del Parc Natural prengué la decisió de desmantellar i netejar aquest indret.</span></span></span></span></span></p> | 41.6313600,2.0244100 | 418739 | 4609307 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89150-p1480792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89150-p1480790.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89151 | Zona de nidificació de l'oreneta Ptynoprogne rupestris o Roquerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-ptynoprogne-rupestris-o-roquerol | <p><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span><br /> <span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l’espècie Ptynogrogne rupestres, situada en els cingles d</span></span>el Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres, però observable en altres cingleres del massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roquerol conegut també com a roquisser, cabot de roca o roquer, és una oreneta de la família dels hirundínids (Hirundinidae). Viu en coves, cavitats i alguna escletxa profunda dels cingles del parc. El seu cos d’uns quinze centímetres és gros i compacte, força més arrodonit que les altres orenetes més conegudes. El coll és ample i les ales també amples i punxegudes. El seu vol és àgil, i se’l reconeix fàcilment perquè plana amb les ales perfectament planes i esteses, que li permeten giravoltar, virar i avançar a gran velocitat. Vola a grans alçades i en paral·lel a les cingleres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El plomatge del coll es fosc, lleugerament llistat i el del cos marronós amb la zona inferior més clara. L’enforquillament de les plomes de la cua és molt discret, amb unes taquetes blanques. </span></span></span></p> | 08120-426 | Cingles entre el Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres | <p><span><span><span><span><span>L'especie fou identificada pel metge i naturalista tirolès, Giovanni Antonio Scopoli, l’any 1769.</span></span></span></span></span></p> | 41.6343300,2.0251500 | 418804 | 4609637 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89151-p1480804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89151-p1480808.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació extreta del web del Parc Natural. Des de l’1 de gener fins al 31 de juliol és vigent la prohibició de l’escalada en determinades zones del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La mesura té l’objectiu principal de garantir la nidificació d’espècies d’ocells protegits perquè les espècies rupícoles solen trobar en aquests indrets la tranquil·litat necessària per a pondre els ous i garantir la supervivència dels pollets. La regulació de l’escalada està dividida en tres zones. En la zona A es pot escalar tot l’any així com obrir noves vies, mentre que en la Zona B del parc l’escalada està restringida temporalment. Finalment, la Zona C no està permesa l’escalada.A Zones on es pot escalar durant tot l’any: Zona A1 De la cinglera de l’Agulla de Can Robert a la Castellassa de Can Torres (Agonies, Cap de Faraó. Roca de les Onze Hores, Cap de Mort i els Plecs del Llibre.Zona A2 De la cinglera de la canal del Mal Pas de Can Pobla al Mur de la Sibèria (Foradada de Can Pobla, cinglera del Bolet de Can Pobla, el Diafragma, Pi del Vent, font Soleia, Cova de les Ànimes i Revolt del Drac.Zona A3 De Sescorts a la font del Saüc (Sescorts, cinglera de la canal del Mico, cingle dels Cavalls, Roc Colom i Hort dels Monjos).Zona A4 La Cova del Drat, els Òbits, zona de la Pola-Tres Creus-Agulles de Tanca, la Placa Sibarit, el Morral del Llop i la zona de les Pedritxes-Foradades.El parc aconsella, a causa de la fragilitat del sistema natural no escalar en aquesta època entre la canal del mal Pas i la canal de Can Pobla; en les cingleres entre la canal de l’Esquirol i la roca de les Onze Hores i en les cingleres i els monòlits des dels Plecs del Llibre fins a la canal Gentil, i el Mur de la Sibèria.ZONA BZones on no es pot escalar durant l’època de cria (1 de gener fins al 31 de julol):Zona B1 Les Fogueroses (el Paller, el Gegant i l’Agulla Petita)Zona B2 Roca Mur (parets inferiors)Zona B3 El Cavall Bernat de la Vall, els Emprius i la Faconera o SabatgeraZona B4 Roca Petanta C Zones on no es pot escalar en cap època de l’any:Zona C1 Sector occidental de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) incloent-hi tota la serra de l’obac (excepte el Morral del Lloc, la Placa Sibarit, la Pola-Coll de Tres Creus, les Foradades i les Pedritxes).Zona C2 Totes les cingleres del Nord de la serra de Sant Llorenç del Munt a partir de la cova del Drac fins a la Vall (excepte els Òbits i, temporalment les Fogueroses, la Roca Mur, els Emprius i el Cavall Bernat de la Vall).Zona C3 Vessant Est del camí de la Senyora, incloent la Cova Roja i la Castellassa del Dalmau.En conseqüència no és permesa l’escalada a: Can Pèlecs, Cova Roja, el Mugró, turó dels Cabrils, turó del Boc, turó de les Nou Cabres, la Morella, paret de les Fogueroses, (excepte les mencionades en l’apartat B), canal del Llor, agulles del serrat de la Coca, el Montcau, Mata-Rodona, agulles de Mata-rodona, Castell de Bocs, el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge, Castellsapera, Roques de la Coca, els Cortins, Castell de la Serra de l’Espluga, turó del Mal Paqs de Puidoure, les Formigues, la Castellassa del Dalmau i la Pallera, Roca del Corb, Morrals de la Mata, Morral de la Bassa i Morral d’en Bens. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89152 | Balma de la Castellassa de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-castellassa-de-can-torres | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Balma de la Castellassa de Can Torres, està situada en el vessant de llevant d’aquest imponent monòlit que s’alça a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa pel camí dels Maringes, un cop travessat el Mal Pas de la Castellassa. Té uns quinze metres de llargària per una fondària màxima de tres metres. No té estructures muraries i no permet posar-se dempeus al seu interior, però sí que és emprat com a refugi per a muntanyencs. El sostre presenta ennegriment provocat per alguna petita foguera de camp.</span></span></span></p> | 08120-427 | La Castellassa de Can Torres | 41.6360600,2.0276800 | 419017 | 4609826 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89152-p1480825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89152-p1480818.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc