Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84000 | Can Canuto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canuto | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). POBLES DE CATALUNYA: https://www.poblesdecatalunya.ca | XX | Casa aïllada, alineada al carrer, de planta irregular, que consta d'una sola planta i un cos poligonal a mode de torre. Compta amb un jardí lateral que arriba al final del carrer, on hi ha una glorieta de ferro i vidre. El portal d'entrada és d'estil classicista, amb dues columnes que sustenten un entaulament amb un doble frontó. Adossat a la mitgera, hi ha un cos annex, que consta de planta baixa i pis, amb una galeria tancada per vidrieres. La glorieta té un parament de ferro i vidre, amb vidres de colors sobre les portes. La fonamentació és de formigó, i l'estructura del sostre és de fusta amb barres de ferro. El sostre és de teules de ceràmica de colors. | 08064-48 | C. de Barcelona, 55-57. | La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat jardí. Hi va viure Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructures a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas. | 41.7504400,2.1227800 | 427067 | 4622440 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84000-foto-08064-48-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84001 | Torre dels Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-deus | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, que consta d'una sola planta. Es troba alineat a dos carrers. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. Presenta grans finestres rectangulars, amb motllura d'arc de mig punt per sobre, excepte les de la cantonada, que fan una galeria. A la base estan decorades per petites rajoles ceràmiques blanques i verdes, a mode de taulell d'escacs. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats; a la part baixa tenen un sòcol de pedra. | 08064-49 | C. de Barcelona, 66. | Va ser la casa d'estiueig de la família del poeta Joan Maragall durant diversos estius. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir a principis del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del noucentisme. | 41.7501100,2.1230100 | 427086 | 4622403 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84001-foto-08064-49-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84002 | Casa a la carretera de Granera, 115-117 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-granera-115-117 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana lateral es troba en línia a la carretera de Granera. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes de pedra d'estil neoclàssic, que a sobre té una gran balconada. Les façanes estan rematades per un potent ràfec. | 08064-50 | Ctra. de Granera, 115-117. | 41.7488700,2.1147600 | 426399 | 4622273 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84002-foto-08064-50-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 84003 | Edifici al carrer de Barcelona, 38-44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-barcelona-38-44 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer. La façana principal presenta obertures rectangulars, de disposició simètrica. A la façana de migdia, a la primera planta, hi ha una gran galeria, amb embigat de fusta vist, emmarcada per columnes de pedra, que forma el balcó del pis superior. L'edifici està coronat per una cornisa lineal, que es contraposa amb el lateral triangular de la coberta. | 08064-51 | C. de Barcelona, 38-44. | La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat jardí. | 41.7507700,2.1219200 | 426996 | 4622478 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84003-foto-08064-51-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84004 | Cases aparellades al carrer de Barcelona, 48-50 i 52-54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-al-carrer-de-barcelona-48-50-i-52-54 | FARGAS POSTIUS, J. Mª (1991) Pla Especial d'Ordenació Volumètrica per a dues edificacions del carrer Barcelona. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Una de les cases presenta un bon estat de conservació, però l'altre es troba en estat ruïnós i només conserva la façana. | Edifici format per dos habitatges entre parets mitgeres, que consten de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La casa número 48-50 es troba en un bon estat de conservació, i actualment és ocupada per un restaurant. La número 52-54 està en molt mal estat, només conserva la façana. La composició de la façana és simple i simètrica. En un extrem s'obre una galeria que trenca aquesta composició. A la planta baixa, les obertures són rectangulars i presenten, en la part superior, una línia motllurada, que va d'un extrem a l'altre de la façana. Les obertures de les golfes són circulars, decorades per unes motllures amb elements vegetals. Aquest recurs ornamental es repeteix a la zona de la cornisa. | 08064-52 | C. de Barcelona, 48-50 i 52-54. | La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat-jardí. | 41.7504200,2.1223100 | 427028 | 4622438 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84004-foto-08064-52-2.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 102 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84005 | Can Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, d'estructura regular simètrica, amb un cos central a mode de torre. Consta de planta baixa i pis i, al centre, sobresurt un altre pis. La coberta és composta. Les obertures de la planta baixa són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals enguixats; al primer pis, es composen per conjunts de tres arquets amb volta de mig punt; i al pis superior, els arquets estan sostinguts per petites columnes. El cos central presenta una cornisa amb arc de mig punt. | 08064-53 | Ptge. del Nord, 1-3. | 41.7515600,2.1182000 | 426688 | 4622568 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84005-foto-08064-53-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84006 | Edifici al carrer de Vic, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-vic-12 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer de Vic. La façana és de composició simètrica, amb obertures rectangulars. Al primer i al segon pis, cadascuna de les obertures presenten un balcó. Al primer pis, les portes estan decorades amb pilastres amb capitells que sustenten un frontó, el central semicircular i els dels costats triangulars. Les obertures dels altres pisos estan decorades amb motllures d'estil neoclàssic. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats. | 08064-54 | C. de Vic, 12. | Les cases del carrer Vic i del carrer Barcelona formen part de l'eixample de principis del segle XX. | 41.7504600,2.1209500 | 426915 | 4622444 | 1905 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84006-foto-08064-54-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84007 | Casa a la carretera de Granera, 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-granera-70 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana principal es troba en línia a la carretera de Granera i la lateral a la plaça de Sant Francesc. Les obertures són de disposició regular, d'obra, i de forma rectangular, a excepció de les golfes, que són germinades. Les façanes presenten un sòcol de pedra i estan rematades per un potent ràfec. | 08064-55 | Ctra. de Granera, 70 | 41.7500600,2.1170300 | 426589 | 4622403 | 1905 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84007-foto-08064-55-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84008 | Edifici al carrer de Vic, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-vic-14 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer de Vic. La façana és de composició simètrica. A la planta baixa i al primer pis, les obertures són rectangulars, amb motllura a la part superior. Al segon pis són geminades, amb una columna central, i d'arc de mig punt. El primer pis presenta tres balcons. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats. El seu parament crea un ritme horitzontal. | 08064-56 | C. de Vic, 14. | La casa va ser objecte d'obres de restauració i remodelació, a finals del segle passat. | 41.7504600,2.1210700 | 426925 | 4622444 | 1907 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84008-foto-08064-56-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84009 | Casa Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, de tipologia ciutat-jardí, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer Ramón Albó. Presenta una barbacana perimetral que corona l'edifici. La façana és de composició simètrica, amb obertures rectangulars i un balcó central. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats. | 08064-57 | C. de Ramon Albó, 21. | La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir pels volts dels anys vint del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del Noucentisme. | 41.7504900,2.1191900 | 426769 | 4622449 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84009-foto-08064-57-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84010 | Escoles Velles o Grup Escolar Ramon Albó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-o-grup-escolar-ramon-albo | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular que consta d'una sola planta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal és simètrica; les obertures són rectangulars i presenta un porxo central amb la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat; sobre les finestres hi ha un petit òcul circular. Hi ha dues entrades laterals cobertes per uns porxos volats oberts. Les façanes són construïdes amb maons i ciment, arrebossades i pintades. La distribució interna és simètrica. | 08064-58 | Pl. dels Estudis, 6-8. | 41.7507000,2.1200300 | 426839 | 4622471 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84010-foto-08064-58-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lluís Bonet Garí, arquitecte. | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.És la seu de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol. | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84011 | Poua del Vapor Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-vapor-vell | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | La poua del Vapor Vell es troba a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l'un de l'altre, construïts amb blocs de pedra. Presenta dues obertures zenitals. Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l'alçada total de la poua és de 7,86 m. | 08064-59 | La Serradora | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7622700,2.1229500 | 427095 | 4623754 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84011-foto-08064-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84011-foto-08064-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84012 | Poua de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-vinyota | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge de la riera. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior té quatre obertures. L'alçada total de la poua és d'uns 10 m. | 08064-60 | Molí Nou | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7629000,2.1279700 | 427513 | 4623819 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84012-foto-08064-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84012-foto-08064-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La poua de la Vinyota es troba sobre la riera de Fontscalents, davant del Molí Nou. És una de les més grans del terme. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84013 | Poua de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-fabrega | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | És una construcció semisoterrada, de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. Una part de la poua està excavada a la roca i la resta està construïda amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. La part soterrada, de 12 m de diàmetre, presenta dues fileres horitzontals de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. En l'entrega de la cúpula amb el mur hi ha tres grans obertures, situades a l'est i al sud-oest. | 08064-61 | La Fàbrega | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7773400,2.1038000 | 425520 | 4625443 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84013-foto-08064-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84013-foto-08064-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 1'.La poua de la Fàbrega es troba a tocar del marge del camí de Castellterçol a Marfà, a l'oest de la Fàbrega. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84014 | Bauma de la riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riera-de-sant-joan | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes/ | La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites. | 08064-62 | La Sala de Sant Llogari | 41.7555400,2.0481300 | 420867 | 4623072 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84014-foto-08064-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84015 | Poua de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-font-del-ferro | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. | XVII-XIX | En estat ruïnós. | És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. La part soterrada presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. | 08064-63 | La Fàbrega | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7758600,2.1070700 | 425790 | 4625276 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84015-foto-08064-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84015-foto-08064-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les restes de la poua de la Font del Ferro es troben a uns 100 m a migdia de la Fàbrega, a l'altre costat del camí.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 3'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84016 | Poua de la Ginebreda 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-ginebreda-1 | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69. | XVII-XVIII | Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra. No se'n poden determinar les seves dimensions exactes ja que presenta les obertures tapiades. La part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m. | 08064-64 | La Ginebreda | Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues. | 41.7664000,2.1136800 | 426329 | 4624220 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84016-foto-08064-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84016-foto-08064-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84017 | Poua de la Ginebreda 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-ginebreda-3 | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69. | XVII-XVIII | Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. Va ser objecte d'obres de rehabilitació per poder-ne visitar l'interior: s'hi va obrir una porta i es va equipar amb unes escales que permeten baixar fins al fons de la poua. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. En destaca l'esveltesa dels seus dos arcs interiors de suport a la volta. Es conserva la caseta annexa, per on entrava i sortia el gel de la poua, mitjançant politges, torns, cordes o llibants d'espart. | 08064-65 | La Ginebreda | Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues. | 41.7663200,2.1137200 | 426332 | 4624211 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84017-foto-08064-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84017-foto-08064-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 2'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84018 | Poua de la Ginebreda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-ginebreda-2 | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69. | XVII-XVIII | Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra. Presenta les obertures tapiades amb lloses i ciment i està coberta de vegetació, fet que impedeix la seva descripció precisa. Per comparació amb les altres poues, probablement la part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m. | 08064-66 | La Ginebreda | Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues. | 41.7662400,2.1137100 | 426331 | 4624202 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84018-foto-08064-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84018-foto-08064-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 3'. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84019 | Poua de cal Revitllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-cal-revitllat | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | La poua de cal Revitllat es troba a uns 200 m al nord-est de cal Revitllat, a tocar dels camps de conreu. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge format pel torrent del Solà del Sot. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada, de 8,40 m de diàmetre, presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior, de 2 m d'alçada fins a l'entrega de la cúpula, presenta dues obertures situades nord-sud, d'1 m per 1 m cadascuna. L'alçada total de la poua és de 9,20 m. | 08064-67 | El Casuc | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7436000,2.1268400 | 427397 | 4621677 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84019-foto-08064-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84019-foto-08064-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84020 | Masia a Puig Oriol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-a-puig-oriol-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes annexada a un edifici de factura contemporània. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. En destaca la finestra central emmarcada amb carreus, ampit motllurat i llinda de tradició tardogòtica. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista, amb pedres cantoneres. | 08064-68 | Puig Oriol | Segons la tradició oral, aquesta casa era patrimoni de la rectoria de Castellterçol. | 41.7460900,2.1166900 | 426556 | 4621962 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84020-foto-08064-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84020-foto-08064-68-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84021 | Masia a Puig Oriol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-a-puig-oriol-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i una planta pis. La façana presenta un cos adossat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, de pedra carejada. En destaquen les tres finestres superiors, amb l'ampit motllurat de pedra. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-69 | Puig Oriol | 41.7459400,2.1169600 | 426578 | 4621946 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84021-foto-08064-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84021-foto-08064-69-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84022 | Poua de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-noguera | <p>ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 53.</p> | XVII-XVIII | <p>La poua de la Noguera, coneguda com a poua gran, es troba a uns 20 m de la ctra. Barcelona-Moià, al km 27. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica, sostinguda per quatre arcs adossats. La cúpula va ser reconstruïda amb maó. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. La part aèria presenta tres contraforts de 2,10 m d'alçada i 3 m de llargada disposats radialment. L'alçada total de la poua és de 10 m. A 1,5 m de l'arrencada de la volta hi ha tres obertures, una de les quals tapiada amb ciment. Té una torreta construïda amb maons, amb dues bigues horitzontals destinades a aguantar una politja.</p> | 08064-70 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7348900,2.1346600 | 428038 | 4620704 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84023 | Cases aparellades a la carretera de Granera, 18-20 i 22-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-a-la-carretera-de-granera-18-20-i-22-24 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Es tracta de dues cases aparellades, de planta rectangular, que consten de planta baixa i golfes. La teulada és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants, tot i que dues de les vessants són molt més llargues que les altres. En sobresurt, a la part posterior, un cos a mode de llanterna. La façana principal és simètrica i molt senzilla. Les obertures són rectangulars i, en destaca, la línia motllurada a manera de guardapols que remarca totes les obertures. | 08064-71 | Ctra. de Granera, 18-20 i 22-24. | 41.7499200,2.1221500 | 427014 | 4622383 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84023-foto-08064-71-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons l'IPA és BCIL (Catàleg: 353-I). DOGC 06/11/1981. Consten amb el núm. 26, com a edifici de protecció parcial a la Relació d'edificis d'interès annex a la Normativa del Pla general d'ordenació municipal de Castellterçol de 1981. | 106 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84024 | Escut dels Taiadella al Palau dels marquesos d'Alòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-taiadella-al-palau-dels-marquesos-dalos | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. | XVII | Presenta signes d'erosió. | L'escut heràldic de la família Taiadella es troba situat a la dovella central del portal d'entrada al Palau dels marquesos d'Alòs. Està sostingut per dos putti o angelets, recolzat sobre una cartel·la amb un cap d'àngel alat, i a la part superior hi ha un elm. L'escut presenta, a la part central, un arbre; al costat dret, una mà amb una falç que talla el tronc de l'arbre; i al costat esquerre, una mitja lluna. | 08064-72 | C. de Barcelona, 2. | 41.7520000,2.1210000 | 426921 | 4622615 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84024-foto-08064-72-2.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84025 | Poua petita de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-petita-de-la-vinyota | ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XIX | En estat ruïnós. | És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular, reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. | 08064-73 | Molí Nou | La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà. | 41.7627900,2.1279100 | 427508 | 4623807 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84025-foto-08064-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84025-foto-08064-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84026 | Creu del collet de Sant Fruitós o la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-collet-de-sant-fruitos-o-la-creueta | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | La creu del collet de Sant Fruitós està formada per una base de pedra treballada, de planta quadrada, de tres cossos en ordre decreixent, que sustenta una columna, també quadrangular i de pedra treballada. El cos superior de la base presenta l'any '1940' inscrit. Sobre la columna hi ha una creu de forja. | 08064-74 | Collet de Sant Fruitós | L'any 1940 es va construir una creu de pedra en el Collet de Sant Fruitós, de la que només es conserva la base. L'actual fust substitueix un d'anterior, que presentava la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1950'. | 41.7525900,2.1088000 | 425907 | 4622691 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84026-foto-08064-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84026-foto-08064-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es tracta del mirador per excel·lència del poble de Castellterçol i un habitual punt de trobada per veure postes de sol o pluges d'estels. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84027 | El Casuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casuc | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra treballada. La façana és asimètrica degut a una ampliació de la casa pel seu costat dret. Presenta un treball de majòrica a la part superior central, amb una escena de Sant Josep. Els murs de façana són de maçoneria, actualment d'obra vista. | 08064-75 | Al sud del nucli urbà de Castellterçol | 41.7460800,2.1260800 | 427337 | 4621953 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84027-foto-08064-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84027-foto-08064-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84028 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-4 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XX | Masia de planta en forma d' 'L', formada per la casa original, de planta quadrada, i una ampliació posterior. Consta de planta baixa, una planta pis i golfes. L'antiga coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són de disposició bastant regular. A la llinda de fusta del portal d'entrada, hi ha una rajola amb 'CUARTEL 1º' escrit. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La casa compta també amb diversos cossos annexos, com un celler. | 08064-76 | Sector central terme, a prop i a llevant de l'extrem nord del nucli vell. | 41.7548700,2.1257200 | 427317 | 4622930 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84028-foto-08064-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84028-foto-08064-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A les seves proximitats hi ha una font.Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84029 | El Salavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salavert | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | Masia formada per la casa principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. Els dos edificis principals, que es troben adossats, són de planta rectangular i consten de planta baixa i dues plantes pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana principal es troba orientada al sud-est. El portal és d'arc de mig punt, adovellat. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca una llinda amb la següent inscripció: '1684 MICHEL SALAVERT'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-77 | Camí de l'Era s/n. | 41.7540000,2.1187800 | 426739 | 4622839 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84029-foto-08064-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84029-foto-08064-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84030 | L'Era de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-de-les-cases | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Es tracta d'un mas format per diverses edificacions, tres de quals són cases. Les cases són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troben orientades al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-78 | Sant Julià d'Úixols | 41.7217400,2.1192800 | 426744 | 4619257 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web https://ca.wikiloc.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84031 | Goigs de Sant Fuitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fuitos | XX | Els goigs a llaor de Sant Fruitós, patró i titular de la parròquia de Castellterçol, es canten durant l'ofici solemne que es celebra el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fructuós (fitxa nº 92). La lletra és tal i com segueix: Entrada: 'Puix el cor amb fe sencera vostres goigs cantar-los vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol. A l'antiga Tarragona vostre esguard s'obre a la llum; i el baptisme al cor us dona nova vida i nou perfum. Fruits que el món de vos espera ja els presents vostre bressol... Déu us dona, fet a mida, l'escaient nom de Fruitós perquè us vol, tota la vida, com un arbre esponerós. Vostrafruita llaminera la madura el diví Sol... De la Seu tarragonina fóreu vós primer pastor; li peixeu sana doctrina, la regiu amb seny i amor. Prop de vós qui s'arrecera què bé està a vostre redol!... Induït pel paganisme, prou us tempta Emilià; de la gràcia del baptisme us vol fer apostatar. Vostra fe és tan dreturera que només té a Déu per pol... Se us dugué a l'amfiteatre on del foc el greu turment l'esperit no pogué abatre mentre el cos queia morent. La vostra ànima lleugera cap al Cel emprengué el vol... Sant Auguri i Sant Eulogi, dos diaques d'ànim fort, bé mereixen un elogi quan amb vós van a la mort. Del martiri la fal·lera no ha pres pas en vós tot sol... Guarda cendres nostre temple d'aquell foc que us va cremar; i per a ésser nostre exemple, Patró en sou i Titular. nostra vila que us venera rep de vós llum i consol... Flam votiu d'un sant deliri que s'abranda com un floc, recordant vostre martiri, nostra vila encén un foc. Cada hivern, devota, espera rodejar-lo en bell estol... De la fe valent atleta que heu lluitat ple de virtut, enfortiu aquesta pleta de la nostre joventut. si sou vós nostre bandera, lluitarem de sol a sol... És la vila humil pagesa i feineja entre telers. Beneïu amb la mà estesa els seus camps i els seus tallers. Escolteu nostra preguera en la joia i en el dol... Tornada: Puix al Cel per la drecera nostre cor seguir-vos vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol'. | 08064-79 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84031-foto-08064-79-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84032 | Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-recader-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. La façana va ser reconstruïda, probablement després de tenir una entrada pels cotxes. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada, i de disposició simètrica. La façana és de maçoneria, de pedra lligada amb morter i arrebossada, amb els elements de ressalt d'obra vista. A la part posterior hi ha un jardí. Presenta un magatzem exterior i un petit pati pavimentat, amb un pou. Al jardí hi ha un contenidor per a l'aigua de la pluja. | 08064-80 | C. de Bellver, 6-8. | La casa històricament es vinculava amb l'activitat tèxtil. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84032-foto-08064-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84032-foto-08064-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84033 | Edifici al carrer de Moià, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-moia-36 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La façana principal es troba orientada al sud-oest i s'hi accedeix per la porta que, des del carrer, dona al pati de la casa. També en destaca la façana que es troba a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llindes i brancals de pedra treballada. Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, deixant vistos els elements de ressalt. Sobre la façana principal hi ha un cos en voladiu que s'entrega a la paret mitgera veïna. | 08064-81 | C. de Moià, 36. | 41.7550200,2.1194900 | 426799 | 4622952 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84033-foto-08064-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84033-foto-08064-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84034 | El Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-munt | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un conjunt complex. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-82 | Serrat Llarg del Munt | La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols. | 41.7350900,2.1103000 | 426012 | 4620747 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84035 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda, brancals i lleixa de pedra treballada. En destaca el portal, que presenta inscrit l'any '1663' i l'anagrama de Crist enmig. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-83 | C. de Sant Llogari, 6. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7512900,2.1180000 | 426671 | 4622539 | 1663 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84035-foto-08064-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84035-foto-08064-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84036 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-34-36 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició simètrica, amb obertures regulars. En destaquen les tres plaques museístiques, amb l'any de construcció de l'edifici '1887'. El parament és de maçoneria, arrebossat. | 08064-84 | C. de Sant Llogari, 34-36. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7508100,2.1169300 | 426581 | 4622486 | 1887 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84036-foto-08064-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84036-foto-08064-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84037 | Edifici al carrer de Moià, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-moia-22 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. Les obertures de la planta baixa i el primer pis són rectangulars, de pedra carejada. La llinda del portal d'entrada presenta la següent inscripció: 'PERA CASA CVBERTA', amb l'anagrama de crist enmig. Al pis superior hi ha tres obertures d'arcs rebaixats, d'obra. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter, arrebossat i pintat. | 08064-85 | C. de Moià, 22. | 41.7545800,2.1198700 | 426830 | 4622902 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84037-foto-08064-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84037-foto-08064-85-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84038 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-26 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres plantes pis (el superior és de factura contemporània) . La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica però regular. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb pedra carejada, molt més estretes que a la resta d'edificis del carrer de Sant Llogari. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-86 | C. de Sant Llogari, 26. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7509500,2.1172700 | 426610 | 4622502 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84038-foto-08064-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84038-foto-08064-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84039 | Festa de Sant Antoni Abat. Cavalcada dels Tres Tombs a Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-cavalcada-dels-tres-tombs-a-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni Abat es celebra anualment el dia 17 de gener, festivitat del sant. Es tracta d'una cercavila conjunta amb els pobles de Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera, que finalitza a Castellterçol. Al matí, els membres del Gremi de Traginers recullen les banderes del patró i les porten fins a l'església de Sant Fruitós. Al capdavant hi van els ancians d'honor i els tres administradors de l'any, que van vestits amb barret de copa i capa. Es celebra l'ofici solemne en honor al sant, es canten els goigs i es reparteixen panets beneïts. Després es fa l'esmorzar popular, amb coca i vi bo. A les dotze del migdia comença la Cavalcada dels Tres Tombs, encapçalada pels tres administradors, dalt de cavalls. Fan les tres voltes a la plaça Prat de la Riba i, un cop beneits pel mossèn, comença la desfilada. Hi participen els agremiats, amb carrosses decorades amb motius de pagès i una corrua de tractors. La festa finalitza a la tarda, amb un concert i un ball, on es fa el canvi de capes. Els administradors passen el vestuari als tres socis que l'any vinent seran els encarregats d'organitzar i encapçalar la festa. És tradicional d'aquest dia menjar tortell de Sant Antoni, un dolç rodó farcit amb pasta de massapà. | 08064-87 | Castellterçol | Es desconeix l'origen precís de l'inici de la festa de Sant Antoni Abat, però la bandera més antiga que té el Gremi de Traginers és de l'any 1892, per tant, l'origen de la festa, com a mínim, és anterior a aquest any. Antigament, la cavalcada era plena de bestiar, ja que n'hi havia a totes les cases, perquè s'utilitzaven per a treballar al camp, al bosc o per al transport. Ara, pràcticament ja no en queda. | 41.7512600,2.1196700 | 426810 | 4622534 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84039-foto-08064-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84039-foto-08064-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Gremi de Traginers és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies extretes del web de l'ajuntament de Castellterçol (www.castelltersol.cat). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84040 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. En destaca la llinda del portal d'entrada, amb l'any '1679' inscrit. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-88 | C. de Sant Llogari, 10. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7511800,2.1178800 | 426661 | 4622527 | 1679 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84040-foto-08064-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84040-foto-08064-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84041 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-16 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són de distribució irregular, rectangulars, de pedra treballada. En destaca la llinda amb arc conopial de la finestra de la planta baixa, i el balcó amb llinda de fusta del segon pis. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-89 | C. de Sant Llogari, 16. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7511000,2.1177500 | 426650 | 4622518 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84041-foto-08064-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84041-foto-08064-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84042 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-17 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-90 | C. de Sant Llogari, 17. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7509400,2.1176100 | 426638 | 4622500 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84042-foto-08064-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84042-foto-08064-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84043 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-35 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda, brancals i lleixa de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-91 | C. de Sant Llogari, 35. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7506200,2.1167700 | 426568 | 4622465 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84043-foto-08064-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84043-foto-08064-91-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84044 | Goigs de Sant Fructuós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fructuos | XX | Ja no es canten. | Els goigs en alabança del gloriós Sant Fructuós, es cantaven durant l'ofici solemne que es celebrava a la parròquia de Castellterçol, durant la seva festivitat, el dia 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fruitós (fitxa nº 79). La lletra és tal i com segueix: 'Puix que haveu alcansat palma, corona i repòs; Fructuós Martir sagrat, pregau per los pecadors. Natural de Tarragona foreu, i primer Prelat, ensenyant vostra persona la Llei del Crucificat: llençant d'ella lo pecat, idols i demés erors; Arribat a Tarragona lo President Emiliar feu prendrer vostra Persona, davant d'ell la feu portar: triomfar ha intentat prometent-vos grans honors. Prometent, que si deixàveu d'ensenyar la llei de Déu i que, si mai predicàveu lo sant Evangeli seu; seriau lo seu privat exaltat sobre als majors. Pensant que adoraríeu, sens dubte, los Deus profans, i que renunciaríeu la llei de Déu, i dels Sants, quedà ell molt enganyat, quan li responguéreu vos. Responguéreu promptament, ans que jo no deixaria la Llei de l'Omnipotent, mil vegades moriria: lligar-vos fort ha manat lo President rabiós. Ordenà que vos llancessin en un foc molt promptament, perquè allí vos cremessin devant de tota la gent: però Déu ha procurat templar del foc sos rigors. De aquest inic judici le dolgueren los pagans, i anant vos al suplici, volgueren los cristians, motivats de caritat, mitigar vostres dolors. Ans que al foc arribéssiu un catòlic molt fidel pregà d'ell vos recordéssiu descansant dalt en lo Cel: la resposta que heu dát seré de tots cuidadós. Veren alguns cristians, i la filla del president, que pujavau al descans des d'aquell foc tant ardent pues en lo Cel coronat gosau perpetuos honors. Ja que Patró i Advocat de Castellterçol sou vos, Fructuós Màrtir sagrat pregau per los pecadors'. | 08064-92 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84044-foto-08064-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84045 | Goigs de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava a la capella del Convent de les Carmelites durant la seva festivitat, el dia 16 de juliol. La lletra és tal i com segueix: 'Sóu Senyora del Carmel, de Saron glòria complida: Empareu-vos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel. La muntanya visitàreu del Carmel, en carn mortal i amorosa adoctrinàreu a l'escola profetal; i en virtut volent-la ungida us hi deu en viu model. Empareu-nos... És aquest vestit insigne de salut preclar senyal i la prova fidedigna d'aliança perennal, que amb el Carme heu establida i guardeu sempre fidel. Empareu-nos... Amb aquest vestit qui hi mori tot portant-lo piadós dels turments del purgatori compassiva el treieu Vós i el primer dissabte, eixida li doeu del lloc de fel. Empareu-nos... Si rugint mon adversari ompla el Carme de pesar, Vós baixeu l'Escapulari fent-li el cel asserenar. Vós sóu l'Anna amorosida que vesteix son Samuel. Empareu-nos... Mare dels Carmelitans Verge Santa, prodigiosa dirigiu els militants amb vostra ensenya amorosa Castellterçol que a Vós crida feu de viles un model. Empareu-nos... Sóu del Carme bell estel Verge i Mare beneïda. Empareu-nos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel'. | 08064-93 | Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84045-foto-08064-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84046 | Goigs de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-abat | XX | Els goigs en llaor de Sant Antoni Abat, patró del gremi de traginers de la vila de Castellterçol, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Fruitós, el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat , 17 de gener. La música i la lletra són obra de Mossèn Antoni Malats, l'any 1972. La lletra és tal i com segueix: 'Puix el vostre exemple ens crida a seguir-vos ben lleugers: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers. Vostra vida al cor ens parla, sant Antoni penitent; i volem en Goigs cantar-la amb desig de seguiment. Imitar vostra embranzida són els nostres grans delers:... A l'Egipte, un jorn, s'obria vostre esguard a la claror; més veiéreu com fulgia altra llum que era millor. Prou la cerquen de seguida vostres passos dreuters:... Un cop orfe, i el dimoni vol que us tempti el brill de l'or, repartiu el patrimoni i us feu pobre, ben de cor. Nova llar heu escollida que no en vol pas de diners:... Escollint la via estreta dels consells de Jesucrist, viviu, fent d'anacoreta, en un lloc desert i trist, vida dura i recollida de costums rígids i austers:... Vostre exemple forma escola i al desert van nous germans; ja no sou una flor sola, han florit nous ermitans. Per aquella gran florida que els ermots torna en vergers:... El voler de Déu us porta on Sant Pau fa d'ermità, i a tots dos us reconforta fent que un corb us porti un pa. Déu jamai sos fills oblida i obre, a temps, els seus graners:... Venerat com un oracle per deixebles i companys, deixa estela de miracle vostra mort, als cent cinc anys. De la tasca ja finida recolliu els fruits darrers:... En el jorn de vostra festa us portem el bestiar; preserveu-lo de la pesta; beneïu-lo, alçant la mà. Feu-lo dòcil a la brida i a la veu dels establers:... Beneïu les nostres eines, les arades i els tractors; ells del camp ens fan les feines i ens alleugen les suors. Dels tractors cada envestida nostres camps torna en vergers:... Empareu també els del Gremi que us ret culte, en bell estol; feu que, un jorn, l'eternal premi trobi al cel Castellterçol. Doni Déu bona acollida als precs nostres, ben sincers:... Tornada: Puix amb veu enfervorida som els vostres pregoners: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers'. | 08064-94 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1972 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84046-foto-08064-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mossèn Antoni Malats | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84047 | Goigs de Joan Baixeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-joan-baixeras | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor del beat Joan Baixeras, mártir de Barbastre, es van escriure arran de la seva beatificació l'any 1992. La lletra és tal i com segueix: 'El Beat fou lliri tendre d'un verger primaveral, transplantat per mans dels àngels a la glòria celestial. Cantem la joia dels pares que, en saber el triomf martirial més que amb llàgrimes, ompliren de cants de joia, la llar. Un fill, de Déu testimoni ja en l'Església terrenal! ànsies, d'infant l'esperonen per seguir els altres germans, que aquells anys s'acomboiaven als esquadrons claretians; als vuit anys ja clarejava al seu cor son ideal. Com els àngels s'agombolen amb ses ales, al cel blau, una ànsia gran l'atiava emulant els seus germans; es traspuava la joia en el seu rostre d'infant. En la llarga caminada les coses de Déu emulant, un sol afany l'acompanya cap a la “…nçant”; ell, de “…nà”. Les ru “….” traçades, ja ho té “…..” lonat: A Vic, Cervera, Alagon, i més tard el Noviciat. Allí els herois se sadollen amb ànsies d'eternitat. Arribà el jorn que enyorava per consagrar a Dé usos afanys: el seu cor rublert, de joies, i a la ment llum d'ideals; tote ll, un místic desfici per sos anhels abastar. S'atansen dies boirosos, ja brufen molt els mestrals; ni que ell, del món ja no sigui ja pressent terrabastalls'. | 08064-95 | Sant Fruitós | Joan Baixeras i Berenguer (Castellterçol, 1913 – Barbastre, 1936) va ser un religiós claretià, executat a l'inici de la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb els seus companys de comunitat, per milicians anarquistes. És venerat com a beat per l'Església Catòlica. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 1992 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84047-foto-08064-95-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84048 | Goigs de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel | XX | Ja no es canten. | Els goigs en llaor de l'arcàngel Sant Miquel, venerat en la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 29 de setembre. La lletra és tal i com segueix: 'Puig que mantinguéreu lo partit del Cel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Vos sou General de aquell batalló que vencé al dragó príncep infernal, armant-vos la dreta ab lo escut del Zel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Per la dignitat de Déu infinit foreu lo David que rendí a Goliat, sent aguda pedra vostra amor més fiel: Siau nostra guia, etc. Vos sou protector de aquell que en la vida batalla renyida te ab lo tentador, per vos lo que espira per tot lo recel: Siau nostra guia etc. De la obnipotencia Ministre obsequiós sempre fervorós gosau sa presencia, després que rendireu iras de Lusbel: Siau nostra guia etc. Suma Fortalesa es significat de aquell nom sagrat que es vostra grandesa, la falta esmenareu del primer Abel: Siau nostra guia etc. Vostra ma esforçada castiga a Faraó y en sa obstinació fou molt més pesada sepultat a las aigües són furor cruel: Siau nostra guia etc. De la Iglesia santa sou just valedor, i ella lo favor agraïda canta, del Poble elegit vos sou lo Daniel: Siau nostra guia etc. Dels Sants pensaments presentau lo olor que són del Senyor agradable encens, sent lo medianer de la terra al Cel: Siau nostra guia etc. Feu Sagrat Arcàngel viscam ab recel: kiau nostra guia Príncep Sant Miquel'. | 08064-96 | Sant Fruitós | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84048-foto-08064-96-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84049 | Goigs de Sant Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bru | XX | Ja no es canten. | Els goigs en honor de Sant Bru, patró de la capella del mas de l'Oller, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del Sant, el dia 6 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Ja qu'en lo Cel valiment teniu Vos ab lo Senyor: Siau nostre Protector Bruno sant, gran penitent. D'Alemenya natural, filI de pares virtuosos, senyals dareu portentosos de virtut celestial; en París sou eminent com deixeble i com doctor: Siau, etc. Allí's feu un funeral ahont Déu vos descubria lo estat d'un que moria tacat ab culpa mortal; só damnat ple de dolor: Siau, etc. Espantat ab tal sentencia vos seguiren sis companys per fugir mundans enganys a fer aspre penitencia en Grenoble proptament en desert que feia por: Siau, etc. En aquella soledad, Fundador i Patriarca de Cartutxa, qu'ha estat l'arca que a tants homes ha salvat, resplandiu, com sol creixent fins a Roma dant claror: Siau, etc. Puig lo Papa que regnava emprendat de la ciència I virtud de la prudència qu'en Vós ell ja n'observava, vos prengué en continent per son sabi consultor: Siau, etc. Vós amant del sant retiro ab instancia suplicau que vos deixe estar en pau, quan lo Papa, al sentir-ho, vos dona'l consentiment demanat ab tant ardor: Siau, etc. A Calabria retirat fundau altre monestir, per sos volts se fa sentir quanta fou vostra bondat; acudia molta gent implorant vostre favor: Siau, etc. Prop la vostra sepultura nasqué aigua cristallina per tots mals fou medecina a vista de tal ventura exclamava lo creyent, nostre Sant és un tresor: Siau, etc. Esta casa qu'us venera i us te tanta devoció, celestial protecció confiada ab Vós espera, quan vos clame humilment dispensauli dols conhort: Siau, etc. Ja que ab tots sou tant atent escolteu nostre clamor: Siau nostre protector Bruno Sant, gran penitent'. | 08064-97 | Capella de Sant Bru a l'Oller | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.7598600,2.1147500 | 426410 | 4623493 | 08064 | Castellterçol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84049-foto-08064-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84049-foto-08064-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.