Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74261 | Can Xicu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicu | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XIX | Masia adossada a Can Salsas. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana, orientada a ponent, presenta un porxo amb una gran arcada i una galeria al pis formada per tres arcs de maons i baranes de ferro. Sota el porxo hi ha la porta d'entrada a la casa, d'arc de mig punt de maons i brancals de pedra, i la porta que condueix a l'espai on es conserven la premsa i tres cups. A la planta baixa de la casa es troba l'entrada amb la llar de foc i la cuina. A l'espai posterior de l'entrada, un celler. A la segona planta hi ha un gran espai, abans destinat a graner. Al pati, es conserva una cisterna excavada al sòl que forma part d'un conjunt de tres cisternes més que se situen alineades entre elles en els camps a l'entorn de la casa. | 08025-123 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es va casar l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salsas. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. La casa va restar deshabitada durant la segona meitat del segle XX fins els anys 80 quan es recuperà com a vivenda. | 41.5883800,1.7831700 | 398577 | 4604791 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74262 | Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salsas | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XVIII | Masia adossada a Cal Xico. Consta de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La façana va ser reformada, es va fer una nova porta que va cegar part de l'antic portal d'arc de mig punt fet amb maons. La casa es va ampliar amb un cos a llevant i un pis a ponent edificat a l'antiga pallissa sobre el celler. A l'interior tenia una entrada amb la cuina i la llar de foc i un celler a la part posterior. | 08025-124 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es casa l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salses. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. L'hereu de Can Salsas no va tenir descendència i es va afillar un noi de Cal Mestre de la Plaça. A partir d'aquí el cognom dels descendents de Can Salsas passarà a ser Escriu fins a l'actualitat. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | 1795 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74263 | Rectoria de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria | XVII-XX | Casa paral·lela a la nau de l'església i adossada a ella. La planta te forma d'ela, consta de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a ponent. A l'interior destaquen les parets de pedra i una gran arcada amb carreus. Al segle XIX es va obrir a la façana sud, a continuació de l'entrada a l'església, una galeria de quatre arcs sostinguts per pilars de maó (en un d'ells hi ha una tova amb la inscripció de l'any 1833) amb barana balustrada i un porxo a la planta format per tres arcs i volta de maó de pla. A mitjans del segle XX es va tancar la galeria. A la planta baixa hi ha dependències eclesiàstiques i a la planta pis hi ha un habitatge. | 08025-125 | C/ de la Parròquia, 1 | Segurament es va edificar quan es va fer la primera ampliació de l'església al segle XVII | 41.5759500,1.7856900 | 398768 | 4603408 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 74264 | Oficina de la Bòbila Elías | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficina-de-la-bobila-elias | XX | Edifici de planta baixa que es formalitza en una façana formada per tres cossos separats per pilastres. És característica perquè es conserven a la façana elements decoratius fabricats a la bòvila Elías. Destaquen les aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada en trencadís que recobreixen part dels murs i els ampits de les finestres, les peces de ventilació del sotacoberta, les balustres de terracota de les baranes del terrat i els gerros que coronen la façana. | 08025-126 | Bòvila Elías | L'edifici era la residència del guarda de la bòbila Elías, instal·lada l'any 1917, tot i que ja al segle XIX hi havia en el mateix indret un forn d'obra, propietat de Josep Elías Bigorra. | 41.5813800,1.7770600 | 398057 | 4604021 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La façana ha quedat en part tapada per un cos de nova construcció afegit al seu davant. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74266 | Trull o molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-o-moli-doli | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. | XIX- XX | En una de les naus laterals es conserva la maquinària i instal·lacions pròpies d'un trull o molí d'oli. Després que es netejaven les olives de pedres i terra es procedien a moldre en el molí de pedra. La pedra que s'observa, lleugerament troncocònica, rodava dins del mujol, recipient circular també de pedra on encaixa perfectament la pedra, i aixafava les olives convertint-les en una mena de pasta; les olives no sortien gràcies a la vora alta del mujol. El moviment circular del molí s'obtenia a través de la maquinària annexa que es conserva en perfecte estat; la mola resta unida per un eix a l'arbre vertical que permet convertir el moviment en un moviment de rotació. Aquest procés no durava més de 30 minuts. A continuació tenia lloc el premsat que s'efectuava damunt d'una pila de cofins fets d'espart entre els quals hi havia la massa resultant de la molta. Finalment per netejar l'oli es decantava en els dos petits dipòsits o piques amb aigua que trobem tot just entrar al trull; l'oli quedava net flotant mentre la brutícia restava dipositada al fons de les piques. Entre les eines conservades hi ha una bàscula de la marca 'Antonio Arisó. Mallorca, 115. Barcelona', actualment marca registrada encara vigent i que en té cura el Grup Francisco Tomàs, empresa ubicada a Sant Boi de Llobregat i que es dedica a la fabricació i venda de balances i bàscules de tot tipus (industrials, ramaderes, de precisió, electròniques...) | 08025-128 | La Vinya Nova | 41.5832800,1.8088400 | 400709 | 4604195 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74266-foto-08025-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74266-foto-08025-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74266-foto-08025-128-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La Vinya Nova està catalogada com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquest trull està dins la masia. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74267 | Mas Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-colom | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII- XX | Edificació de grans dimensions, elevada en un turonet, formada per cossos de diferents èpoques construïts a l'entorn d'una masia de planta baixa i pis. D'entre les reformes i ampliacions sobre l'edifici original cal mencionar la porta d'entrada, la primitiva era de llinda i ara és d'arc de mig punt de maó, la torre que s'aixeca a la part posterior de la casa, les galeries a les façanes laterals i el semisoterrani amb galeries obert a l'antic mur que tancava la finca. | 08025-129 | Bruc de la Parròquia | Es troba documentada al segle XVIII. Abans de la guerra civil (1936-39) la casa i la finca era propietat de J.Castells. Durant el segle XX ha sofert dues modificacions de la façana i diverses ampliacions. | 41.5792700,1.7834600 | 398587 | 4603779 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | També es coneix com Can Gispert. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74268 | Forn de pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina | XX | Antic forn de coure pa amb llenya. Presenta dues obertures, separades per una volta. La obertura inferior és per on es s'introduïa la llenya per la combustió. La superior és per on s'introduïen els pans per coure'ls. És un forn més contemporani i evolucionat que els coneguts com morescs, els quals només tenien una única obertura per la qual tant s'introduïa el pa com es regulava el tiratge i combustió de la llenya (si la porta que la tancava estava oberta la llenya cremava amb més intensitat i si es tancava la intensitat del foc disminuïa). El forn moresc es caracteritzava per coure el pa amb el foc directe, sense separació entre la cambra de combustió i la de cocció. En canvi, en el forn que trobem a la Vinya Nova, el pa no tenia contacte amb el foc. En forns més contemporanis es va substituir la combustió amb llenya per la de gas o elèctrica. | 08025-130 | La Vinya Nova | 41.5833500,1.8089300 | 400717 | 4604203 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La Vinya Nova està catalogada com BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). El forn està dins del recinte del mas. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74269 | Escut del sometent de Pedralbes-Sarrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-sometent-de-pedralbes-sarria | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p. 36 | XX | Escut de llautó daurat amb les quatre barres gravades al fons i amb la inscripció: Lo Sometent armat de Pedralbes-Sarrià als Heroes del Bruch. 8 de juny 1908. Al voltant està ornat amb un llaç que agafa unes fulles de llaurer. | 08025-131 | C/ Bruc del Mig, 55 | En la commemoració del centenari de les batalles del Bruc, esdevinguda durant els dies 4 al 8 de juny del 1908, hi van tenir una gran presència els grups de sometents de diferents llocs de Catalunya. Durant els dies de les festes van tenir lloc diversos actes, tant de caire militar com cultural i festiu. Es va comptar amb la presència dels infants M.Teresa d'Espanya, germana del rei Alfons XIII, i el seu marit Ferran de Baviera que varen passar revista als grups dels sometents acampats al final del carrer del Bruc del mig. Aquest escut va ser una ofrena que va fer el sometent de Sarrià-Pedralbes als herois del Bruc. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74270 | Can Camps o Cal Porquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-cal-porquer | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 131 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 65 | XV-XIX | Conjunt de diverses edificacions. La principal, orientada al sud, ocupa una de les façanes de La Plaça. Està composada per un cos principal, que correspon a una primera edificació amb tipologia de masia amb planta, pis i golfes. Te una porta adovellada amb brancals de pedra. A l'interior es conserva l'escala original de graons de pedra. A banda i banda es van construir dues edificacions que es reconeixen adossades als carreus de pedra de les cantonades de la principal i per la forma del carener de la teulada. El de la dreta presenta un portal d'arc escarser de maó i un balcó a la planta. El de l'esquerra, és de menors dimensions i també te portal d'arc escarser de maons. A l'interior es comuniquen les tres parts formant una única finca. A la part posterior d'aquest conjunt hi ha quatre edificacions més. D'aquestes, en destaca, un casal de molta alçada amb les parets de carreus a la base i murs de tapia ben conservats en els que es reconeixen els encofrats, unes escales de pedra d'accés a un cup i l'edificació que te un arc apuntat de dovelles i una sortida a l'antic camí medieval de Barcelona cap a la Guàrdia. | 08025-132 | C/ De la Parròquia, 21 | Possiblement en aquest conjunt hi ha parts que corresponen a les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc. En el capbreu del 1496 s'anomena el mas Castellar. En les afrontacions que es detallen al document ( al sud el mas Domènech i tocant al camí públic) es podria situar aquest mas en l'indret de l'actual conjunt, avui situat al peu del carrer de la Parròquia, antic camí medieval. A inicis del segle XIX, la família Camps hi va anar a viure i avui encara en són propietaris. | 41.5776900,1.7839300 | 398624 | 4603603 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74271 | La Plaça i carrer de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-i-carrer-de-la-parroquia | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.25. | XV-XX | El nucli antic del Bruc forma una estructura d'un sol carrer i una plaça. El seu origen està relacionat amb el camí o via pública d'origen medieval que comunicava Barcelona amb Montserrat. Des de Collbató, arribava al Bruc i baixava per la llera del torrent de l'Illa passava pel costat de l'església i seguia cap a La Guàrdia. Es un carrer estret fins al pas cobert sota de Can Domènec on s'eixampla formant La Plaça. Va ser empedrat als anys 60 i s'ha mantingut en bona part l'estructura volumètrica de les cases. El tram del carrer des de l'església fins La Plaça avui encara forma un conjunt de cases caracteritzat per tenir els portals amb arc de mig punt de maons i els brancals de pedra. A la Plaça destaquen les cases de Cal Camps, d'origen medieval i Cal Rafel reedificada al segle XIX. L'actual carrer, que des de La Plaça segueix cap el carrer del Bruc del mig, es va explanar entre el 1922 i el 1924 quan es va fer la construcció del Pont de la Parròquia. Fins aleshores, des de La Plaça només hi havia el carrer que segueix en direcció nord cap el següent tram del carrer de la Parròquia i a ponent un petit camí que conduïa a la font de la Mare de Déu. | 08025-133 | Bruc de la Parròquia | El nucli del carrer de la Parròquia des de l'església fins a La Plaça va ser el primer nucli medieval del Bruc. Es va formar a l'entorn de l'església romànica edificada al segle XI i comprenia el castell del Bruc, format a partir d'un desmembrament del castell de la Guàrdia de Montserrat, i diversos masos situats a l'entorn de l'actual Plaça. El terme del castell es corresponia amb el de la parròquia del Bruc, incloent-hi la sufragània de Vilaclara. El lloc del Brug es troba en la documentació a partir del 973, quan l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, i els seus monjos establiren a Comemir i la seva muller Especiosa un alou que havia donat el comte Sunyer al monestir, el qual es trobava situat en el castell de Bonifaci o de la Guàrdia, sobre del lloc anomenat Bruc (Brugo). L'existència del castell no es documenta fins a l'any 1221, quan Guillem II de Guàrdia donà al monestir de Santa Maria de Montserrat, el lloc de Vilaclara en alou franc que tenia al comtat de Barcelona, en el terme del castell del Bruc. El castell del Bruc va tenir com a senyors els vescomtes de Barcelona i després passà als Guàrdia. Guillem II de Guàrdia, l'any 1224, donà el castell i la vila del Bruc al monestir de Santa Maria de Montserrat. El domini del terme es completà amb la donació feta l'any 1249 per Berenguer de Guàrdia a Santa Maria de Montserrat del delme i altres drets que tenia en el terme del Bruc i de Vilaclara. L'any 1370, el rei Pere el Cerimoniós va vendre al prior Jaume del monestir de Santa Maria de Montserrat la parròquia del Bruc i el castell de la Guàrdia, els quals van estar-hi sota el seu domini fins a la desaparició de la senyoria jurisdiccional. Al segle XV es documenten en aquest nucli medieval els masos de Can Domènec, Can Riambau, Mas Cortal i Mas Castellar. A finals del segle XVIII i a començament del XIX, en terres dels masos Domènec i Riambau es va anar consolidant un nou raval del poble del Bruc. Des de l'església fins a Can Domènec es van construir habitatges modestos entremitgeres i des de Can Domènec fins a Cal Camps, es va anar configurant la Plaça amb les cases de Cal Miralda (avui Cal Rafel), Cal Mestre de la Plaça, Ca l'Arcs, Cal Joan Català i Cal Felions. | 41.5776200,1.7840200 | 398631 | 4603595 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74272 | Col·lecció arqueològica al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'ajuntament del Bruc. | Col·lecció formada per fòssils de la muntanya de Montserrat procedents dels termes municipals del Bruc, Collbató i Marganell i per una mostra de peces de peces neolítiques (4.500 aC a 2.500 aC) i ibèriques procedents del torrent de la Diablera (El Bruc) i del poblat Les Soleies , de la Cova Gran i la Cova Freda (Collbató). La datació de la major part de fòssils correspon a l'Eocè Mitjà (entre 54 i 45 milions d'anys). | 08025-134 | C/ Bruc del Mig, 55 | La col·lecció de fòssils és propietat de Pere Redon i va ser recollida durant els anys 70-80. Part de la col·lecció de la prehistòria procedeix del dipòsit realitzat per Enric Sunyer i Coma. Les dues col·leccions van ser els materials que van formar part de la primera instal·lació d'un petit museu al Bruc que des de mitjans del 1970 es va instal·lar a l'antic edifici de l'ajuntament situat al carrer del Bruc del mig, 23. Amb la inauguració del nou museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, l'any 2007, van passar a formar part d'aquest museu avui situat a Can Casas. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 78|81|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 74273 | Plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-la-mare-de-deu-del-roser | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956 | XX | Plafó ceràmic de forma rectangular (1'40 cm x 1'60 cm) composat amb rajoles de ceràmica vidriada situat a la façana entre les dues finestres del primer pis. A la part central del plafó s'hi representa la imatge de la Verge del roser amb el nen en braços envoltada per un cercle o garlanda de flors. Als peus de la imatge hi ha representat un paisatge amb dos arbres. El contorn de la imatge s'emmarca amb una filera de rajoles de decoració floral. El conjunt es remata amb una filera de rajoles de color verd. El plafó s'il·lumina amb una làmpada de ferro que se sosté des del ràfec de la teulada. | 08025-135 | C/ Bruc del Mig, 4 | L'edifici de can Calvo on se situa aquest element es va bastir l'any 1914 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús. En el plànol del projecte ja s'hi dibuixa un element ornamental molt similar, però en un altre emplaçament de la façana. L'any 1915 Josep Calvo i Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona va adquirir i ampliar l'edifici. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre. Segurament va ser llavors quan es deuria canviar l'emplaçament del plafó ceràmic. | 41.5783700,1.7809300 | 398375 | 4603682 | 1914 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74274 | Pou de glaç de ca n'Ollé de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-ca-nolle-de-la-guardia | CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 ESTRADA, Gemma; VILADIU, Mercè. El pou de glaç de Sant Pau de la Guàrdia al terme del Bruc. A Saguàrdia. Nº 0. Butlletí del Centre d'Estudis Pau Bertran. p 1-2 PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Quaderns , 5. Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Sense coberta i amb l'arcada de la volta molt desprotegida. Envoltada de vegetació que fins i tot dificulta la seva localització. | Pou construït amb pedra seca format per una base circular amb un costat recte que mesura 3'20 metres. El diàmetre de la base mesura 5'85 metres i l'alçada fa 6'5 metres, des de la base, avui plena de runa fins a l'arcada que sostenia la volta, avui esfondrada. L'arcada està formada per unes lloses de pedra de 45 centímetres d'amplada. No es pot observar la sortida de desguàs degut al replè de materials de la volta esfondrada dipositats a la base del pou. A l'arrencada de la volta hi ha un passadís de 3 metres de llargada, per 1 metre d'alçada i 80 centímetres d'amplada, que menava a l'interior del pou. | 08025-136 | Torrent dels Pèlags | Per obtenir el gel es desviava l'aigua del torrent cap a una bassa. Un cop l'aigua s'havia glaçat adoptant un gruix d'uns 20 centímetres, es tallava, es transportava amb cavalleries i s'empouava. Els blocs de gel es posaven en successives capes separades per branques de pi o bruc i gel picat. Un cop ple es tancaven totes les obertures amb lloses i es recobria amb branques. A l'estiu es treia el gel i es netejava el pou i la bassa. El pou de Ca n'Ollé de la Guàrdia, estava en funcionament al 1828 quan el comerciant barceloní Pau Giralt, es queixava el dia 21 de juliol, de disminució de 4 arroves per carga en el pes d'una remesa de gel. | 41.6383400,1.7241500 | 393740 | 4610409 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74275 | Antigues escoles de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-les-dominiques | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 126 | XX | Sense teulada | Construcció adossada a Can Casas (Ajuntament) a la banda oest. Consta d'una planta baixa coberta originalment per terrat. Te dues façanes, una a la plaça contigua a l'ajuntament i l'altra al carrer Montserrat. Les façanes segueixen una composició simètrica formalitzada per trams de tres finestres. A l'interior hi ha diverses dependències i un pati. La coberta, avui totalment esfondrada, se sustentava amb bigues de fusta i tirants metàl·lics, alguns d'ells encara existents. Els murs són de maçoneria arrebossada i maó a les pilastres i baranes. Destaquen les aplicacions de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis a les sobrellindes de les finestres i al fris. | 08025-137 | C/ Bruc del Mig, 55 | Josep Casas i Sagristà, propietari de Can Casas va ser el promotor de la vinguda al Bruc l'any 1882, de les monges domíniques de l'Anunciata. Va cedir aquest edifici per instal·lar l'escola per a les nenes del municipi. | 41.5806600,1.7794700 | 398257 | 4603938 | 1890 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 74276 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496,(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 112 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006), p. 17.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per planta baixa, pis i golfes. Està tancada per un recinte amb un pati davanter. A la planta baixa hi ha una gran entrada i una escala central que porta a la planta superior en la que hi ha una sala central a la que s'hi obren les habitacions. A la banda de ponent hi ha un cos adossat d'una sola vessant format per planta i pis. Al pis s'hi obra una galeria amb arcs i pilars de maó. Els murs de tot el conjunt són arrebossats de color blanc.</p> | 08025-138 | Urbanització mas Grau | <p>En el capbreu del 1496 es propietat d'Antoni Font i s'anomena mas Andreu, i en el capbreu del 1560 s'anomena mas Font i n'és propietari en Gabriel Rovira. Al segle XVIII les propietats de la masia arribaven fins a la masia de la Cova. Maria Rovira Fossalba i el seu fill Francesc Rovira van vendre a finals del segle XVIII, part de les seves propietats on es van bastir les cases que van anar configurant el nucli del Bruc de Dalt. La hisenda i les terres del mas Rovira van ser adquirides a inicis del segle XX per Jaume Esteve Serra, i avui és regentada pels seus hereus.</p> | 41.5856500,1.7795500 | 398271 | 4604492 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 74277 | Megàlit de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -5500-4000 | Megàlit format per tres grans roques rectangulars, dues de més petites que fan de peu a una de més gran col·locada en forma vertical. Es troba vora el camí d'El Bruc a Coll de Guirló, en un punt amb fort pendent. | 08025-139 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Primitiu monument funerari atípic en aquesta zona, tant per la seva forma com per la col·locació de les pedres, situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col·lectiva. A uns 20 metres del megàlit es va localitzar, sota una gran roca caiguda (La Cova del Cau) un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i cendres. Són moltes les fonts que dubten de l'autenticitat del monument, entre d'altres el mestre Josep Corominas, apuntant que sigui una formació merament natural. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També se'l coneix amb els noms de 'Megàlit de la Diablera' i 'La Pedra Dreta'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74278 | Jaciment de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1800 -650 | Cova situada al costat est de la roca on reposa el Megàlit de la Cova Tapada. Inicialment era tota tapada de roques i d'aquí li prové el seu nom. | 08025-140 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Cova amb funció d'enterrament. A inicis del segle XX Joan Maria Casas de Müller va excavar la Cova Tapada trobant, segons la seva memòria inèdita, ossos d'animals, un esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat, 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols 2 rascadors dubtosos. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Hi ha certa confussió en la localització d'aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l'anomenat jaciment de la 'Bauma'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74279 | Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1200 - 50 | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí. | 08025-141 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí. | 41.6085300,1.7781700 | 398192 | 4607034 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74280 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova-0 | XIX-XX | <p>Està situada prop del camí de la masia de la Cova que li dona nom. Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. A l'ombra d'unes extraordinàries alzines, encara es conserva una de les deus, avui canalitzada, que manté un raig gairebé permanent al llarg de tot l'any.</p> <p>L'aigua d'aquesta font es recollia en uns safareigs propers que encara es conserven i que donaven servei als masos de la contrada. El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper.</p> | 08025-150 | Torrent de la Cova | 41.5890600,1.7690700 | 397403 | 4604883 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74281 | Can Simeó de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simeo-de-pages | XVIII-XX | Masia de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants. Destaca la porta principal d'entrada, característica del Bruc, amb l'arc de mig punt fet amb maó d'obra cuita que tenen en un els angles una motllura a manera de modilló. | 08025-151 | Sud-oest del terme | 41.5736400,1.7754400 | 397910 | 4603164 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 74282 | Pintures de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Paper pintat amb tinta xina i aquarel·la amb la mateixa figura a les dues cares creant un efecte d'escultura. Està emmarcat entre dos vidres i amb un peu de fusta. Fa 1'80 metres d'alt per 0'80 centímetres d'ample. Representa de manera realista, una noia asseguda en una cadira de vímet amb un peu recolzat al terra i l'altra a barrot de la cadira. La cara, dibuixada de perfil mostra una expressió pensativa. Es delimita la figura amb un traç gruixut negre i s'acoloreixen les parts del vestit, el fons i les carnadures. En una de les cares de la pintura, el fons és vermell i la noia porta un vestit blau amb 'topos' blancs. L'altra cara resta per acabar el fons de color del quadre que només te amb algunes pinzellades de color blau. El vestit de la noia també és blau i la cara mostra el traç del llapis abans d'acolorir-la. | 08025-152 | C/ Bruc del mig, 55 | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 74283 | Font del Coll de Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-porc | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador. | 08025-153 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. | 41.6087300,1.7937900 | 399494 | 4607038 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74284 | Font de l'Esllavissada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesllavissada | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària. | 08025-154 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta. | 41.6064000,1.7938700 | 399497 | 4606779 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74285 | Font del Xevret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xevret | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles. | 08025-155 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat. | 41.5990800,1.7887000 | 399055 | 4605973 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74286 | Cova de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larcada | LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions. | Pont natural de grans dimensions, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers. Les seves mides són força importants: 5 metres de fons, 20 metres d'alçada i 40 metres d'ample. | 08025-156 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.6000300,1.7906400 | 399218 | 4606076 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté traces antigues de l'activitat d'escalada. Recentment el 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat' ha prohibit temporalment aquestes pràctiques degut a una població d'aus rapinyaires. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 74287 | Regió d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dagulles | <p>ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8e1a18b57a692f1984940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b6e00009d9da6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</p> | <p>Un dels paisatges més característics de la muntanya de Montserrat, abrupte, de parets quasi verticals i de formes de columnes fruit de l'erosió que l'aigua de la pluja i el vent han anat fent de forma lenta al llarg dels mil·lenis. El desgast químic de la roca calcària n'ha afavorit la formació d'avencs i coves.</p> | 08025-157 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>La Regió d'Agulles és l'entorn que ha estat habitat per l'home primitiu en primera instància i posteriorment també a l'època medieval i moderna (Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, etc.).</p> | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És una zona rica en fòssils, majoritàriament gasteròpodes. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74288 | Festa de la Mare de Déu de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font | <p>Imatges i Records (1996). Ajuntament del Bruc. Viena editor. L'Ajuntament Informa núm. 1 (2012). Ajuntament del Bruc. MUSET, Assumpta, (2004). La Vinya Nova: una masia montserratina.</p> | XVIII | <p>Processó des de l'església de Santa Maria amb la imatge de la Mare de Déu de la Font, passant per la Plaça, fins a la capelleta de la font; missa solemne a la zona d'esplai de la font; ballada de sardanes i oferiment de coca i vi als assistents.</p> | 08025-158 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | <p>L'origen de la festa es podria trobar en una antiga processó que es feia des de l'església de Santa Maria fins a la capella de la masia de la Vinya Nova; la processó va ser prohibida pel bisbe de Barcelona el 1758 a causa de l'escassa participació i va ser substituïda per una processó fins a la font de la Mare de Déu, molt més pròxima. Poc després, però, es va deixar de fer. La festa va ser recuperada el 1915 per l'Asociación Benefica Unión Brucatense bajo la advocacion de San Isidro Labrador (el 'Montepío'), que la celebrava el 15 de maig per la diada de Sant Isidre, i es va mantenir fins la dècada de 1960. L'any 1996 es va recuperar novament, i des d'aleshores s'ha mantingut cada any.</p> | 41.5767100,1.7839400 | 398623 | 4603495 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La data de celebració de la festa ha estat variable al llarg dels anys, entre els mesos de maig i juny. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 74289 | Festa del Timbaler. Fira de la guerra del francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-timbaler-fira-de-la-guerra-del-frances | ESTRADA I PLANELL, Gemma (2009). Les festes de la commemoració del centenari de la Guerra del Francès. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Commemoració de les batalles del Bruc de 1808 entre sometents catalans i soldats francesos. Ofrena floral al cementiri del Bruc, desfilada de veïns i figurants vestits d'època, recreació històrica i lúdica de les batalles amb actors i veïns, trobada i exhibició de timbalers i de grups folklòrics, fira de productes artesanals, exposicions, etc. | 08025-159 | Bruc del Mig i Bruc de la Parròquia, entre el monument al Timbaler i el cementiri del Bruc | Les batalles del Bruc del 1808 són un referent històric nacional atesa la seva importància dins la Guerra del Francès, considerades la primera acció militar en què el potent exèrcit de Napoleó va ser derrotat. Tot i la seva importància, al Bruc només s'havia commemorat en actes institucionals puntuals, llevat de les grans celebracions del 1908 amb motiu del Centenari de les Batalles. L'any 2000 es va instituir la festa en el format actual per tal d'anar preparant la celebració del segon centenari, el 2008. Actualment s'ha consolidat com una festa popular. | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Se celebra el cap de setmana més pròxim al 6 de juny, dia de la primera batalla del Bruc.La festa és organitzada per l'Ajuntament amb la participació d'entitats i voluntaris del poble.La localització UTM correspon al monument al Timbaler. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74290 | Carboneig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneig | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial | XV-XX | L'activitat ja no es practica. | La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules. | 08025-160 | Est del municipi, al massís de Montserrat | La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX. | 41.6078300,1.7867600 | 398907 | 4606946 | 08025 | El Bruc | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 74291 | Alzinar de can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-farres | <p>- Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.</p> <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 22-23 </p> | <p>Petit bosc d'alzines, format a partir d'un nucli de quatre alzines centenàries al voltant de les quals han crescut altres exemplars més joves. L'alzinar es troba just al davant de l'era de la masia de can Farrés.</p> | 08025-161 | Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues | <p>Can Farrés és una masia documentada ja al segle XV.</p> | 41.5824200,1.7858300 | 398790 | 4604126 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-captura.png | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El lloc ha estat utilitzat tradicionalment pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per berenar.Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveïr d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74292 | Bassa de can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-farres | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat. | El seu abandonament fa que ara mateix l'aigua no sigui aprofitable. | Bassa natural d'uns 12 metres quadrats de superfície, que conté aigua durant tot l'any. Al voltant de l'estany s'hi ha desenvolupat un petit grup d'arbres de ribera. Al costat s'hi ha construït amb pedra i maons un safareig i un abeurador amb un sistema de bombeig de l'aigua. | 08025-162 | Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues | La masia de can Farrés està documentada des del segle XV. La bassa s'ha utilitzat tradicionalment com a abaurador per als ramats diversos que hi ha hagut en aquella zona. | 41.5825100,1.7876000 | 398937 | 4604134 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74292-foto-08025-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74292-foto-08025-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La singularitat de la bassa prové del fet que al Bruc i, en general, a l'entorn de Montserrat no hi ha pràcticament embassaments naturals d'aigua. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 74293 | Alzinar del mas Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-mas-colom | Bosc d'alzines que ocupa uns 100 metres quadrats a les dues ribes del torrent de Santa Maria, just davant del mas Colom (o can Gispert), formant una obaga atapeïda. Entre la vegetació destaquen tres exemplars d'alzina centenaris. | 08025-163 | Al Bruc de la Parròquia | El mas Colom és documentat des del segle XVIII. | 41.5790500,1.7829900 | 398548 | 4603755 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 74294 | Plàtans a la font de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-a-la-font-de-la-mare-de-deu | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 36-37 </p> | <p>Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l'Illa i de la font de la Mare de Déu. El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent. Tenen una alçada total d'uns 16 m.</p> <p>A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.</p> | 08025-164 | Al Bruc de la Parròquia, al torrent de l'Illa | 41.5739279,1.8233316 | 401903 | 4603140 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-foto-08025-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-foto-08025-164-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-captura.png | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per l'ombra abundant que proporcionen els arbres. Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.També donen refugi a tudons i gamarussos. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 74295 | Les Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-moixerigues | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat.</p> | <p>Serral de baixa muntanya d'una gran riquesa ecològica, amb més de 200 espècies diferents de flora. La flora i la fauna són diferenciades de la resta del municipi a causa de la seva constitució geològica, formada per terres de llicorella i no en un sòl calcari com a la resta. A la zona abunden les pinedes i alzinars. Hi destaca un castanyer, situat al sud del serral, singular perquè és molt infreqüent localitzar arbres d'aquest tipus al Bruc. La zona també és popular per l'abundància de bolets.</p> | 08025-165 | Est del municipi, al nord del Bruc Residencial i a l'est del nucli urbà | <p>El pujol de les Moixerigues apareix ja esmentat, amb el mateix nom, al capbreu del Bruc fet el 1496.</p> | 41.5807000,1.7899600 | 399131 | 4603930 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La zona ha estat molt poc urbanitzada i manté, doncs, els seus valors naturals. Els veïns del Bruc utilitzen les Moixerigues com a àrea d'esplai. La localització UTM correspon al pujol de les Moixerigues, el punt més alt del serral | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74296 | Escruixidor (Adenocarpus telonensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor-adenocarpus-telonensis | Bolòs i Vigo. O. de (1980).Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | Petit arbust (fins a 1,5 metres d'alçada) de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós. Floreix entre maig i juny. Al Bruc es troba al serrat de les Moixerigues, l'única localització en un radi de 100 km. | 08025-166 | Est del municipi, al serrat de les Moixerigues | 41.5807000,1.7899600 | 399131 | 4603930 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74296-foto-08025-166-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | A Catalunya, la presència de l'escruixidor és molt rara; només ha estat documentada als serrats de l'Albera i de les Gavarres, a part del Bruc.La localització UTM correspon al punt més alt del serrat de les Moixerigues. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 74297 | Predicció de la morella roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prediccio-de-la-morella-roquera | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Es creu que poc abans d'esclatar una guerra, comença a créixer una mata de morella roquera (Parietaria officinalis) damunt la font de la Mare de Déu. | 08025-167 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | Es diu que durant la Guerra del Francès (1808-1812), els soldats francesos no van trobar la imatge de la Mare de Déu de la Font perquè la mata de morella roquera havia crescut tant que l'havia tapada completament. | 41.5767200,1.7840500 | 398632 | 4603496 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74297-foto-08025-167-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La morella roquera és una herba urticàcia que sol créixer en murs, parets, escletxes de roques, etc. i té preferència per les zones humides i ombrívoles. És comestible i té propietats diürètiques, tot i que també és molt al·lergènica. Curiosament, també se l'anomena 'herba de la Mare de Déu'. | 119 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74298 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0 | GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII | Capella de planta quadrada i d'una sola nau. La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud. A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana. Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus. | 08025-168 | Can Solà de la Roca. | Per Sant Isidre (15 de maig) s'hi feia un aplec. | 41.6003700,1.7468900 | 395573 | 4606166 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4066) registra can Solà de la Roca. L'ermita està dins del clos d'aquesta masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 74300 | Les Cases d'en Massacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-massacs | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235 | XVIII-XXI | Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània. | 08025-170 | Nord-est del terme | Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari | 41.6292100,1.7836200 | 398679 | 4609324 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74301 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-33 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament. | 08025-171 | Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig | L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74302 | Festa de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-miquel | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball. | 08025-172 | Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia | La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74302-foto-08025-172-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74303 | Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada. | XVIII-XXI | Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts. | 08025-173 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74304 | Rajoleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-1 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XXI | Elaboració artesanal de teules, rajoles, maons i toves que es fa encara avui a diferents bòbiles del Bruc. La fabricació segueix el procés següent: seleccionar la terra ideal, arrencar-la, esterrossar-la i garbellar-la; abocar-la en una bassa i fer-ne fang ('parar bassada'); remenar i picar el fang ('gruar'); emmotllar el fang per peces a l'era; picar i 'esbarbar' les peces per polir-les; alçar-les i apuntalar-les unes contra les altres per acabar d'assecar-les ('reixar'); coure les peces al forn. | 08025-174 | Diverses bòbiles del terme municipal | Tot i que a la segona meitat del segle XIX ja s'utilitzaven ls forns de diverses cases per produir ceràmica destinada a la venda, la primera bòbila es va crear el 1917 (Can Cordero). La ceràmica del Bruc era famosa a tot Catalunya la primera meitat del segle XX, com demostra el fet que s'encarregués a les bòbiles bruquetanes bona part dels materials amb què es va edificar el Palau de l'Agricultura de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74304-foto-08025-174-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La rajoleria és la principal activitat industrial al Bruc. S'hi dediquen tres bòbiles que ocupen un centenar de treballadors i orienten la major part de la seva producció a l'exportació, especialment a França.La singularitat de la rajoleria del Bruc rau en la terra seleccionada, que prové de llicorelles, una terra rica en òxid de ferro que dóna a les peces un peculiar color vermellós i una duresa notable, gairebé refractària. Les peces destinades a l'exportació solen tenir també argila blanca per suavitzar-ne el color. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74305 | Goigs a llaor de Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XX | Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. | 08025-175 | Església de Santa Maria | L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 1965 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Martí Canal, capellà | D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74306 | Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada / gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada. | 08025-176 | Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé | L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom. | 41.6319300,1.7247600 | 393780 | 4609697 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Francesc Planas, capellà | El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 74307 | Goigs a llaor de Sant Pau, apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-pau-apostol | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor del gloriós sant Pau, apòstol, patró de la parròquia de la Guàrdia (arquebisbat de Barcelona): la seva festa el 25 de gener'. L'oració s'estructura en 7 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Sigueu nostre empar i guia / Sant Pau, Apòstol sagrat.'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla amb motius tipogràfics. Al peu del text hi ha la partitura, obra de mossèn Lluís Brugarolas i Ventulà, i a la part central hi ha un dibuix de sant Pau, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. És imprès a la impremta Torrell de Reus, de Barcelona. Els goigs solen ser cantats pels assistents a la festa religiosa de Sant Pau, el 25 de gener. | 08025-177 | Església de Sant Pau de la Guàrdia | L'advocació a Sant Pau al Bruc prové de l'església romànica de Sant Pau Vell, a Montserrat. Al segle XVIII es va construir l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que va reprendre l'advocació que l'antiga església havia perdut. Els goigs a sant Pau de la Guàrdia són similars als goigs a sant Pau que es canten a Sant Pau del Camp (Barcelona), Sant Pau de Segúries, Sant Pau d'Ordal i altres esglésies amb aquesta advocació. Probablement tots ells provenen d'un goig genèric, no localitzat i anònim, imprès a Barcelona al segle XVII. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1965 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74307-foto-08025-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Anònim | L'edició d'aquest goig era destinada a l'entitat Amics dels Goigs. Se'n van fer 70 exemplars en paper de fil, numerats; els 10 primers van ser acolorits per M. Benavent. | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 74308 | Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> | En algunes zones, el terreny es troba força degradat. | <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> | 08025-178 | Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal | <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> | 41.5776500,1.7823200 | 398490 | 4603601 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 74309 | Monument a les Batalles del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-batalles-del-bruc | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XXI | Bloc de pedra conglomerada de Montserrat, d'un metre d'alçada, amb una placa metàl·lica, signada per l'Ajuntament del Bruc, que recorda la batalla que hi va haver en aquell indret el 6 de juny del 1808 entre milícies i sometents catalans i les tropes frances de Napoleó. | 08025-179 | Coll de Can Maçana | El monument va ser col·locat dins el conjunt d'actes celebrats per commemorar el bicentenari de les batalles del Bruc, el 2008. | 41.6094400,1.7684500 | 397384 | 4607147 | 2008 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74309-foto-08025-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74309-foto-08025-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Al costat del monument hi ha senyalitzat l'inici del 'camí de les Batalles', una ruta creada per l'Ajuntament del Bruc que ressegueix el camí de Can Maçana al Bruc, considerat l'escenari de les batalles del 1808. L'inventari oficial de BCIN atorga el nom de 'Monument a les Batalles del Bruc' al monument del Timbaler, situat al nucli urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 74310 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-0 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX-XXI | Conjunt de 8 figures que s'ha anat formant al llarg dels anys i que tenen un paper protagonista en les cercaviles i les festes del poble. Els més grans són l'Alfons (3,95 m) i l'Eulàlia (3,90 m) i representen una parella de nobles medieval, en record de l'origen de la població. Hi ha un gegantó que representa en Xic Vallès (1856-1932), un pagès molt popular al Bruc. Hi ha també un gegant que representa el Timbaler del Bruc, heroi llegendari de les batalles de 1808. Finalment, hi ha quatre capgrossos anomenats Tecla, Philip, Mingo i Quimet. | 08025-180 | Ajuntament del Bruc (Can Casas) | L'Eulàlia i l'Alfons van ser creats el 1940 pel taller El Ingenio, de Barcelona. El 1980 van ser recuperats després d'estar una vintena d'anys guardats a la rectoria i van ser restaurats pel mateix taller El Ingenio. El 1981, les modistes del poble els fan vestits nous. El gegantó Xic Vallès va ser creat l'any 2005 per veïns del poble a iniciativa dels pares de l'escola bressol La Cadireta del Bruc. El gegant del Timbaler i els capgrossos van ser fabricats l'any 2009 pel taller Saracanda, de Granollers, a iniciativa de la Comissió de Festes del Bruc. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'Eulàlia, l'Alfons i en Xic Vallès són propietat de l'Ajuntament. El Timbaler i els capgrossos són propietat de la Comissió de Festes, una entitat del poble. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 74311 | Hostal del Bruc de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-bruc-de-dalt | BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.78 i 84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII-XX | La façana d'aquest gran edifici ocupa l'espai de tres casals; fa xamfrà i és el lloc on queden al descobert els carreus de pedra. La façana està arrebossada i ha sofert diverses modificacions al llarg del temps: s'hi han obert grans finestres i el ràfec de la major part del recorregut de la façana ha perdut la tortugada. Al cos central destaca una gran arcada de dovelles de pedra de l'antiga porta d'entrada dels carruatges, però ha quedat desfigurada en part en fer-hi un tancament amb llinda. Al xamfrà hi ha la pica de pedra d'una font avui sense ús. Al darrere de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges. | 08025-181 | C/ Bruc de Dalt, 29 | Possiblement aquest edifici era un dels hostals que van donar nom, al segle XVIII, al nucli avui conegut com el Bruc de Dalt. Es va formar al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. En un dels hostals, potser en aquest edifici, el dia 8 de maig de 1883, un nodrit grup d'escriptors, entre els quals hi havia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, van celebrar, tot baixant de Montserrat per Can Maçana, un dinar. Segons la informació oral, a principis del segle XX, en aquest edifici, aleshores propietat de la família Puiggròs, s'hi aturaven els pastors que baixaven dels Pirineus amb els ramats d'ovelles. També es coneix que hi havia una ferreria. | 41.5885500,1.7742500 | 397834 | 4604821 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.