Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50816 | Festa Major de Sant Sadurní (Salelles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sadurni-salelles | Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Anònim (1949). 'El altar de San Saturnino (Florones de nuestra historia)'. Salellas, revista cultural. Any XIV, núm. 24. Novembre 1949 BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 207. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 44. CAPDEVILA PLANS, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet', Ressò, núm. 16 (juny, 2001). Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 49-51. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XIX-XX | En honor de sant Sadurní, patró del poble, aquesta festa se celebra litúrgicament el 29 de novembre. Aquest dia té lloc una missa solemne i, actualment sol acompanyar-se d'alguna activitat lúdica, com ara un joc de cassoles. Una particularitat de la missa és que compta amb la benedicció de la coca o tortell, que també es fa en altres misses especials de l'any. Abans aquest acte es feia en el moment de l'ofertori, seguint un procediment molt ritualitzat. Actualment es fa, d'una manera més informal, al final de la missa. En aquesta part final es canten també els goigs de Sant Sadurní. | 08098-357 | Salelles | Segons es diu en un programa de la Festa Major del Roser (ANÒNIM, 2015), aquesta es remunta a una data anterior al 1500, quan ja està documentat que la Casa Genovès feia ofrena d'una coca al final de la missa. En relació amb el ritual de la benedicció del tortell, l'any 1614 hi ha documentat un costum similar: el pa de les ànimes. Consistia en l'oferiment que es feia en el període de dol i en el moment de l'ofertori de la missa matinal d'un pa que solia dur-se dintre d'un cistellet de vímet, juntament amb candeles i diners (CAPDEVILA, 1997: 44; 2001). Sobre la festa major de Sant Sadurní. Sobre la Festa Major de Sant Sadurní en concret, a mitjan segle XIX mossèn Llogari Torruella descriu com era festa en aquest moment: es feia una novena en honor del sant, es celebrava amb gran solemnitat ofici, panegíric, música i processó. A la tarda es feia sermó, novenari de les ànimes i indulgències. La celebració de la Novena s'introduí en temps del rector Llogari Torruella. Aquesta tradició venia de Tolosa de Llenguadoc, on es conserven les relíquies del sant, i es va mantenir fins a mitjan de la dècada de 1940. A començament del segle XX la celebració de la festivitat de Sant Sadurní consistia bàsicament en la celebració de la missa, que comptava amb la particularitat de la benedicció del tortell. Segons una descripció de 1918, en el moment de l'ofertori la mestressa d'una de les cases del poble feia donació d'un gran tortell, posat dins d'un cistell cobert amb un tovalló blanc. L'obrer del temple el presentava a un dels sacerdots, que el beneïa amb una oració al·lusiva a la multiplicació dels cinc pans en el desert. Després el tortell es portava a la sagristia on es tallava en petits trossos. Un cop acabada la missa, el celebrant i després els fidels besaven el portapau (una peça de plata a manera de petit retaule) i finalment prenien un tros de pa del cistell tot resant un Parenostre perquè fossin perdonats els seus pecats. La Festa de Sant Sadurní ha tingut tradicionalment menys ressò que la Festa del Roser de Maig, considerada la festa major principal de Salelles. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:23 | ||||||||||||
| 50876 | Tradicions sobre l'acordionista Cristòfol Parrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicions-sobre-lacordionista-cristofol-parrot | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 54-57. | XX | L'acordionista Cristòfol Parrot és un personatge molt recordat a Sant Salvador de Guardiola i convertit gairebé en llegenda. Amenitzava festes de tot tipus i, sobretot, les tradicionals caramelles, amb el seu ball de cascavells. El seu nom era Cristòfol Parrot Gorgas, però era conegut pel sobrenom de Cristòfol de l'Enric (de la Serra), d'on era masover. Es diu que, cap al tard, solia tocar des del terrat de l'Enric. Una de les anècdotes que s'expliquen és que, si el vent venia a favor, la música del seu acordió se sentia des de Salelles, i fins i tot des del mas Oller o el Brunet. Va néixer l'any 1899 i era el tercer de cinc germans. Home de complexió robusta, no deixava mai la boina ni el caliquenyo. Tot i que li hauria agradat, no va poder estudiar música, sinó que tocava d'oïda. Al primer quart de segle XX hi havia força gent que tocava l'acordió. Un tal 'Quinto' li va donar algunes orientacions. Es conserva un dels seus acordions diatònics, el segon que va tenir, comprat després de la Guerra Civil: és un acordió italià de la marca 'Paolo Soprani' i el té el seu nebot, Valentí Alsina Parrot, que viu a Manresa. | 08098-417 | Sant Salvador de Guardiola | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:23 | |||||||||||||
| 50877 | Les Escodines de Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escodines-de-comasua | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | XIX-XX | Tradició poc recordada | Segons es diu, les bruixes de Guardiola solien trobar-se per fer la bugada i altres trifulgues a l'indret anomenat Escodines de Comasua, que és una llenca de pedra amb tres tolls d'aigua situada a la llera de la riera de Guardiola, just després del pont de Comasua. És interessant assenyalar, tal com fa Maria ESTRUCH (2003: 28 ) en el seu article sobre toponímia esotèrica al Bages, que prop del pont de Comasua hi ha l'obaga del Purgatori i, prop de la masia de Comasua, un turó anomenat també del Purgatori. I una mica més amunt trobem també el torrent de l'Infern, que separa els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. | 08098-418 | Prop de la masia de Comasua | 41.6676500,1.7436000 | 395407 | 4613639 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50877-foto-08098-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50877-foto-08098-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:23 | |||||||||
| 53064 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Dossier de premsa de la Festa Major d'hivern 2008. | XVI | La Festa Major d'hivern se celebra el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró del poble, amb motiu del compliment d'un vot de poble fet el segle XVI. A la vigília, es canten els goigs del sant i se celebra l'ofici de Completes (a l'església parroquial), amb l'assistència dels administradors, junta i autoritats locals. El dia de la festa es fa una passada pels carrers, amb acompanyament musical, per anar a buscar els balladors, la senyera de Sant Sebastià i les autoritats. Tot seguit, hi ha una missa a l'església parroquial, on es venera la relíquia del sant i es canten els goigs. Després hi ha el pregó a la plaça del Bo-Bo, audició de sardanes i vermut popular. El mateix dia, a la tarda, es torna a passar pels carrers per a anar a buscar els balladors i les autoritats, després es fa una processó amb la imatge del patró i a l'església es canten els goigs. Cap al vespre, hi ha un refresc i el ball del Bo-Bo. | 08127-40 | Nucli urbà | 41.6105300,1.8443200 | 403707 | 4607180 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 53065 | Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | El diumenge posterior a la diada de Corpus se celebra aquesta festivitat pels carrers del poble. En diferents carrers es fan catifes de flors, al terra, i es situen diversos altars. | 08127-41 | Nucli urbà | Les festes de Corpus se celebren des de temps immemorials. Antigament durant l'octava de Corpus tots els carrers de la Vila celebraven la seva festa un dia diferent de la setmana després del dijous de Corpus. Els veïns del carrer Viserta feien uns gegants per aquesta celebració, i realitzaven diferents ballades. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||
| 53066 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-0 | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | Celebració de diferents actes coincidint amb carnaval: rua infantil i desfilada de disfresses per diferents carrers de la població, on les comparses van acompanyades per grups d'animació, o els grallers de Viserta, una xocolatada i un ball de nit posterior. | 08127-42 | Nucli urbà | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53066-foto-08127-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 53067 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-5 | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | El programa, que dura quatre o cinc dies, segons s'escau, ofereix actes culturals: exposició d'artistes monistrolencs, trobada de Gegants (des de 1990), balls (a l'envelat o al pavelló poliesportiu), concerts, espectacles infantils, actuació de l'Esbart Monistrol Dansaire, balls, sardanes, elecció de la Pubilla, les Dames d'Honor i l'Hereu, focs artificials, Correfoc a càrrec del grup de diables Els Tronats, i actes esportius (concurs de pesca, tir al plat, tennis taula, futbol). El Club Muntanyenc Monistrolenc organitza una caminada nocturna. | 08127-43 | Nucli urbà | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53067-foto-08127-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 53068 | Fira de la coca i del mató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-coca-i-del-mato | XX | Fira que se celebra a finals del mes d'octubre, i que durant l'any 2007 va arribar a la seva catorzena edició. El seu objectiu és promocionar els productes típics de l'entorn de Montserrat, especialment la coca i el mató, tot i que també es presenten productes (preferentment artesanals) d'altres zones. Durant tot un cap de setmana se celebren diferents activitats: degustacions de productes, balls tradicionals, cercaviles, exposicions, i celebració i entrega de premis del concurs de pintura ràpida. | 08127-44 | Nucli urbà | Des de la seva primera edició, la Fira de la Coca i el Mató s'ha especialitzat en productes gastronòmics que són signe d'identitat del territori. Amb els anys ha anat evolucionant, i cada vegada s'ofereixen més activitats complementàries, com exposicions... | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||||
| 53069 | Fonedors de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonedors-de-campanes | Muset i Pons, Assumpta (2006). 'Oficis tradicionals de Montserrat i el seu entorn'. Manresa: Zenobita edicions. | XX | Actualment la foneria està tancada | Els primers fonedors de campanes eren artesans que anaven pels pobles fent campanes en instal·lacions efímeres. A Monistrol de Montserrat es va instal·lar un taller a partir de 1971, el del mestre Jaume Casals i Guixà, forjador que s'introduí en aquest ofici quan, l'any 1957, va ajudar uns tècnis alemanys a modificar les campanes que s'estaven instal·lant a Montserrat. Va aprendre el seu ofici a Alemanya, i va tornar per instal·lar el seu taller a Monistrol. En aquesta foneria s'hi van fabricar campanes per a les esglésies de Martorell, Granollers, la Seu de Manresa, etc, i catedrals com la de Lleida i Barcelona, entre d'altres. | 08127-45 | Nucli urbà | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53069-foto-08127-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||
| 53070 | La ma morta dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ma-morta-dels-espilons | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | S'explica que als Espilons hi ha enterrada la mà d'un gegant que havia aterrit als monistrolencs en el passat. Aquest gegant engrapava amb les seves mans els nois i noies de la vila que passaven els límits del poble. En una nit de lluna plena, una colla de joves de Monistrol, aprofitant la claror que oferia la lluna i que les altes parets de la muntanya de Montserrat reflecteixen sobre la vall de Monistrol, van sortir a prendre el gegant. L'enorme cos dormia al ras, sota una gran alzina, en unes feixes properes al mur del poble, en la zona que es coneix com del Camp. Sense fer soroll, que és com es fan aquestes coses, es van acostar al gegant aterridor que feia uns bufets ben poc tranquil·litzadors i, armats més de por que de res més, el van lligar. Primer els peus a l'alçada dels turmells. Aprofitant que tenia les cames arronsades li van passar la grossa corda de cànem per sota, i després de donar dues voltes van estrènyer, tibant tots des de l'altre cap. Tibant, però amb cura de no estrènyer més del compte per no despertar tanta ingent massa de carn. Després van fer una cosa semblant amb les mans. Això ja va costar més, perquè les tenia sobre la panxa. La sort els va ajudar ja que en un moviment brusc del gegant, provocat sens dubte per un somni, les va deixar a l'abast de la colla de vailets que, si abans suaven, ara estaven ja completament xops. Finalment, van poder passar una tercera corda per sota el coll. Aquí sort en van tenir del més petit de tots, un vailet de set anys menut i escardalenc. Gràcies a la seva petita complexió, va poder passar amb la corda per sota del petit espai que hi havia entre el coll i el terra. Van repetir l'operació feta amb els peus i van lligar els dos extrems a l'alzina que donava aixopluc al gegant. Amb la feina acabada, els joves monistrolencs van anar a la recerca de la resta de la gent que, un cop assabentats del fet, van fer cap a l'indret de l'alzina armats amb mànecs i eines del camp. Era tant l'enrenou que el gegant es va despertar i en veure's en aquella situació tan poc galdosa, ple de ràbia i amb els ulls inflats d'ira, s'aixecà amb tota la força que els seus músculs, entumits encara pel son i la humitat de la nit, li podien donar. Va ser tanta la força, que arrencà l'alzina de socarrel. Però l'arbre, com si s'hagués volgut rabenjar per haver estat separat de la terra, va fer balança i desequilibrà el gegant fent-lo saltar per sobre el mur i fent-lo rodolar pendís avall fins al carrer del Puig, que aleshores només tenia unes cases aquí i unes allà, i del carrer del Puig als Es Pilons, on caigué mort en estavellar-se contra una roca que sobresortia. La gent de Monistrol cuità a enterrar el cos del gegant lluny del terme i d'ells. Un cop asserenats els ànims, el consell de la gent gran de Monistrol va debatre l'afer i va ser aleshores quan l'ancià més respectat de tots es va alçar i, amb veu serena però preoucpada, va dir: - Ara sense la por al gegant, els nois i les noies ronden vagarosos fora de les muralles, s'enfilen als arbres fruiters i salten i corren entre els conreus. Això no pot ser i cal prendre mesures. Els presents van assentir tots a una. Però, quina mesura es podia prendre per evitar les maltempsades de la jovenalla?. Va ser aleshores quan l'ancià va proposar: - Crearem un conte per fer por. Un conte en què intervingui el gegant. Així va ser com després de rumiar-hi molts dies, l'ancià va relatar la seva història: - A Es Pilons, sota la pedra on es va estavellar el cap del gegant, hi ha enterrada la seva mà, una mà morta que només reviu quan passa per aquell indret un noi o una noia. Aleshores la mà surt, l'engrapa pels peus i se l'endú a la foscor on ella resideix per sempre més. | 08127-46 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||||
| 53071 | El Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavall-bernat | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: 'Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat'. El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya. El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell. El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual. El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall. També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada. | 08127-47 | Parc Natural de Montserrat | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||||
| 53072 | Troballa de la imatge de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta | Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. | 08127-48 | Parc Natural de Montserrat | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||||
| 53073 | Fer esquellots als vidus que es casaven | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-esquellots-als-vidus-que-es-casaven | AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat | Ja no es conserva aquesta tradició | Hi havia el costum de 'fer esquellots' als vidus quan aquests es casaven de nou. Aquesta tradició consistia en anar a visitar-los fent soroll, amb esquellots, fins que aquests feien una convidada. Generalment aquesta convidada es feia ben aviat, però hi va haver un cas en què els esquellots van durar aproximadament un mes; també es recorda una ocasió en que van arribar a assistir-hi trabucaires, per tal de fer més soroll. Al Costumari Català, Joan Amades indica que la confraria de Sant Sebastià estava regida per tres majorals, els dos primers casats, i el darrer, fadrí. Per tal d'arbitrar recursos tenien el dret d'aplicar un tribut a llur gust als vidus que es tornaven a casar. Si es negaven a satisfer-lo, els feien tres dies d'esquellots. Si això no els reduïen, els feien altres dies de fums, que consistien a cremar sabatots vells o d'altres substàncies intensament asfixiants en ésser cremades. Si així tampoc no pagaven, els majorals tenien dret d'entrar a casa dels nuvis, emportar-se'n els objectes que volguessin i vendre'ls a la plaça en subhasta pública. | 08127-49 | A casa dels vidus | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||||
| 53098 | Aplec de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-l11-de-setembre | XXX | Celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Durant el matí es fa una ofrena floral a la plaça de l'11 de setembre (les Pubilles i els Hereus del municipi són els encarregats de realitzar l'ofrena), seguida d'una missa a l'ermita de Sant Antolí que acaba amb un esmorzar popular. A la tarda, continuen els actes amb una cantada d'havaneres a la plaça de la Font Gran. Com a cloenda, l'Ajuntament s'encarrega de repartit 'coca de la diada' als assistents a l'acte. | 08127-74 | Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53098-foto-08127-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 53107 | El fra Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fra-gari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Vers l'any 859, essent comte de Barcelona Guifré el Pilós, vivia a la muntanya de Montserrat un anacoreta anomenat Joan Garí, tenia fama de sant i es dedicava a l'oració. S'alimentava només de fruits del bosc i d'aigua clara. Vivia en una cova a sol ixent, en un paratge espadat, i situada molt per damunt del camí que mena a l'ermita de Sant Miquel. Cada dia, en clarejar, fra Garí pujava als cims més alts de la muntanya per resar. De tornava, la campana de la llunyana ermita de Sant Iscle tocava sola per anunciar l'acció de l'anacoreta. Cada any fra Garí anava a Roma a visitar el Papa. Una hora abans d'arribar-hi, totes les campanes vogaven soles; així, el Papa sabia que l'asceta de Montserrat s'hi acostava i sortia a rebre'l en processó fins a l'entrada de Roma. Al cap de set anys que feia vida santa, el dimoni es proposà arruïnar la vida d'aquest home. Un matí, fra Garí ascendí a Sant Jeroni, el cim més alt de Montserrat, amb el desig de trobar-se més a prop del cel. Aquell dia el dimoni el temptà i en un breu moment, en comptes de mirar cap amunt, al cel, fra Garí baixà la seva mirada cap a la terra. Des d'una alçària tan prominent, romangué embadalit un llarg instant i es descuidà de Déu. Quan descendí d'aquell cimal, després d'haver resat menys del que era costum, la campana de Sant Iscle oferí un repicó trist. El dimoni se sentí cofoi, havia descobert que fra Garí tenia també debilitats. A través de l'anomenat 'Pou del Diable', de dins de les coves de Salnitre, sortí Lucifer vestit com un ermità vell i d'aspecte venerable. Escollí una cova al fons del pla de monestir, damunt del greny conegut per 'Roca del Diable'. Allí esperà el moment oportú per trobar-se amb fra Garí. A la tarda del dia següent, el diable va veure venir fra Garí de Sant Jeroni. Fingint que resava, li va sortir al pas. Fra Garí es va sorprendre i li preguntà des de quan vivia a Montserrat. El fals ermità li explicà que feia trenta anys que feia penitència dins d'una cova encara més petita que la seva, només sortia un cop cada deu anys, per això no el coneixia. El diable li ensenyà la seva cova, on només faltava la creu. En adonar-se'n fra Garí, el diable li respongué que les imatges i creus costaven diners, i que no en tenia. El diable anà convencent fa Garí i es guanyà la seva confiança. A partir d'aquell dia, fra Garí prengué el fals anacoreta com el seu mestre. Totes les tardes l'anava a veure per tal d'explicar-li el seus dubtes i el que pensava. El diable feia tot el possible per temptar i crear dubtes en fra Garí. Amb tot, la fe de fra Garí era molt sòlida i els malignes esforços del fals mestre no bastaven per anihilar-la. El diable ordí un altre parany. Decidí introduir un dimoniot en el cos d'una donzella, de nom Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós. Riquilda es trobava aleshores al palau de Valldaura, a punt de vestir-se per anar a l'església. Tenia la finestra oberta i penetrà en la cambra un merlot que s'acostà a la jove i li piulà dolçament, cosa que li provocà estranyes sensacions. Com si estigués hipnotitzada, Riquilda es mirà al mirall i es veié més bella del que mai havia imaginat. La noia es guarnir amb joies i collars que no s'havia posat mai, i es va treure la creu beneïda que portava des de que va néixer. En aquest mateix moment caigué a terra i vociferà terribles crits. La comtessa entrà a la cambra i hi trobà la seva filla pàl·lida i recargolada de dolor. Avisà un metge, el qual, després d'inspeccionar la jove, declarà que la medicina no hi podia fer res, car tenia un dimoni al cos. Amoïnada, la comtessa lliurà aleshores Riquilda a un sacerdot per tal que l'exorcitzés; però com més resava el sacerdot, més enfurismada es mostrava Riquilda i més tronava la seva veu: - No me n'aniré d'aquí fins que me'n tregui fra Garí, penitent que viu amagat a la muntanya de Montserrat. En sentir aquelles paraules, el comte Guifré ordenà que fer una expedició a Montserrat a cercar fra Garí. | 08127-83 | Muntanya de Montserrat | La llegenda de fra Garí no és un producte autòcton, sinó una adaptació d'un text exòtic antic, que hom ha identificat amb l'anomenada 'Vida de Jaume l'Asceta', un sant anacoreta cristià que visqué a la Palestina del s. VI i que és esmentat al Martirologi romà. En qualsevol cas, aquesta llegenda parteix de dues realitats: la història de Montserrat comença en temps del comte Guifré de Barcelona, i que a Montserrat hi va haver un ermità anomenat fra Garí (documentat a la zona de Sant Miquel, entre els anys 1055 i 1062). Hi ha alguns topònims a la zona de Montserrat relacionats amb aquesta llegenda: 'la drecera del Garí', 'el llit del Garí', 'les petjades del Garí', etc. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | (Continuació descripció) Amb un llarg seguici, el comte es va presentar amb la seva filla Riquilda, davant de la cova de fra Garí. Aquest va interrompre les seves meditacions per escoltar la dissort que afligia el comte. Acte seguit, fra Garí resà en silenci i, al cap de poc temps, el diable abandonà el cos de la noia.El comte i el seu seguici restaren meravellats. Guifré temia que la desaparició del dimoni no hagués estat definitiva i suplicà al penitent que la seva filla pogués quedar-se per assegurar la salvació del diable. En va protestà fra Garí i, finalment, acceptà d'allotjar Riquilda durant nou dies.Fra Garí se sentia estrany, insegur d'ell mateix. No podia deixar sola la noia per temor del retorn del dimoni. En veure que la temptació envaïa els seus pensaments, anà a buscar consell al fals ermità; però el diable, en comptes d'apaivagar-lo, més enardia els seus pensaments. Vençut per la temptació, fra Garí forçà la noia i caigué en el pecat. Horroritzat, confessà la seva execrable acció al seu veí. El diable, dissimulant la seva alegria, li aconsellà que es desfés de la noia i, li lliurà un ganivet.Morta la donzella, fra Garí se la va carregar al coll i l'enterrà en una petita esplanada. Quan hagué fet l'última paletada de terra, el fals ermità es mostrà com el que era, esclafint una sorollosa riallada que retronà en tota la muntanya. Fra Garí comprengué que havia estat la víctima d'un engany del maligne. Caigué a terra, sobre la tomba de Riquilda, plorant desesperadament, alhora que la campana de Sant Iscle tocava a morts.Fra Garí marxà aquella mateixa nit a Roma per demanar el perdó al Papa. El Sant Pare, després d'escoltar-lo, li digué:- El teu pecat és tan gran, que no sé pas si té perdó. Com una bèstia has pecat, com una bèstia has de fer penitència. Torna a Montserrat, camina sempre de mans a terra. No et rentis mai més ni toquis aigua si no és per beure. No diguis mai paraula, perquè les bèsties tampoc no enraonen. Menja herbes i arrels de la muntanya. No et posis al damunt cap fil de roba, rep del tot els raigs del sol i la humitat de la serena. Fuig i esquiva el tracte de la gent. No miris mai al cel, perquè no n'ets digne.Fra Garí sortí de Roma caminant de mans a terra. Trigà tres anys per arribar a Montserrat, on va viure sol durant set anys sense dir paraula, sense posar-se dret ni mirar el cel. El cos se li va ennegrir en cobrir-se-li de pèls llargs, talment com un ós.Un dia, a Montserrat, sonà el corn de caça. Uns cavallers havien capturat un animal estrany i, veient que no era ferotge, l'arrossegaren fins a Barcelona per regalar-lo al comte. Romangué als estables tancat dins una gàbia. En aquells dies, la comtessa donà a llum un nen, el príncep Miró. El baptisme se celebrà amb una gran solemnitat i, un cop a palau, els cavallers es recordaren del monstre que havien capturat. Els criats van portar l'animal en presència del comte; aquell es mostrava mansoi, acceptava les carícies i besava els peus dels convidats.Heus ací que la dida es passejava per allí portant el petit Miró, acabat de batejar. Tot d'una, l'infant fità l'animal i, davant la sorpresa de tothom, digué:- Alça't, fra Garí, que Déu ja t'ha perdonat!Aleshores s'aixecà fra Garí deixant parats tots els presents. El comte el féu pelar i el va vestir amb tota dignitat. Poc després li demanà què havia passat amb la seva filla. Fra Garí ho explicà tot i demanà un càstig per al seu horrible crim. El comte, magnànim, perdonà a qui Déu ja havia perdonat. Fra Garí acompanyà el comte i el seu seguici al lloc on havia enterrat Riquilda. El comte ordenà cavar la terra per tal de recollir les despulles de la seva filla i conduir-les a Barcelona. Davant la sorpresa de tothom la trobaren viva, miracle que fou atribuït a la intercessió de Mare de Déu. La joveneta els va dir que no pensava deixar Montserrat i el comte, en senyal de gratitud al Cel, aixecà en aquell mateix un convent de monges, del qual Riquilda fou la primera abadesa. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||
| 53117 | Ball del Bo-Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-bo-bo | AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | XVI | El ballen tres parelles, dues dones casades vestides de color i una fadrina que va de negre. Un dels ballaires representa l'abat de Montserrat, un altre el batlle, que dansa amb la fadrina i vesteix de gambeto, i el tercer, el pare prior. El batlle llueix la vara emborlada. Un altre ballaire fa de capdanser. Les tres balladores se situen davant de la presidència sense agafar-se. El capdanser, amb la mà dreta, pren la de la primera balladora situada a la seva esquerra. L'agafa per la dreta. Elles tres, agafades una darrera l'altra, donen una volta menades pel capdanser. Acabada la volta, el capdanser lliura les balladores a llurs balladors i es retira del ball. La primera parella romp la dansa, encarats els ballaires, sense agafar-se de les mans, reculant graciosament ell i encalçant-la ella. Fan tres passes ençà i enllà en sentit oposat l'un de l'altre, tot marcant un punteig suau i un graciós vaivé de cos, mentre mantenen els braços arquejats. Quan la primera parella és vers la tercera part del volt, surt la segona, que fa com la primera, i quan aquesta és així mateix a la tercer part, surt la darrar. Cal mesurar la volta de manera que, en acabar la tercera repetició del primer motiu melòdic, arribi la darrera parella davant de la presidència, on ja l'esperen les altres dues que hi han arribat primer. A la segona part de la tornada fan ball rodó. Una tirada de la melodia volten vers la dreta i, en repetir, vers l'esquerra. Cal, però, procurar en voltar vers la dreta, fer les passes més llargues per tal que la rodona avanci terreny enllà de la plaça, amb l'objecte de donar una volta sencera al clos durant totes les repeticions de la melodia. El traspàs de càrrecs s'anuncia en un moment de la dansa: si el poble els admet, crida Bo! Bo!, i si els refusa, crida: Pega! Pega', però aquest cas s'ha donat en raríssimes ocasions. El crit típic d'afirmació electiva ha donat nom a aquesta dansa, coneguda pel Ball del Bo! Bo!. Aquest costum recorda la forma electiva típica. Els membres sortints d'un càrrec escollien a llur criteri els qui els podien substituir i sotmetien llur candidatura a l'aprovació de la multitud, donant a conéixer el nom dels escollits. Si era admesa, es manifestaa pel crit que ha donat nom al ball de Monistrol, i si era rebutjada, s'indicava tal com acabem d'explicar. En aquest cas, els encarregats sortints cercaven d'altres substituts, i el diumenge següent, o quan fos, tornaven a proposar-los. El cas de marcar el traspàs de càrrecs per mitjà de la dansa havia estat bastant usat antigament i conté un sentit marcat de cerimònia. | 08127-93 | Nucli urbà | El ball del Bo-Bo té el seu orígen en un vot de poble, el segle XVI. | 41.6105300,1.8443200 | 403707 | 4607180 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53117-foto-08127-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53117-foto-08127-93-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | S'ha sol·licitat la inscripció de la festa en el catàleg del Patrimoni Festiu. Aquesta catalogació requereix que el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana realitzi les gestions de comprovació escaients. Un cop inscrita, pot ser objecte de reconeixement especial a través de diferents categories. | 95|94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||
| 53146 | El Bisbetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bisbeto | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | L'elecció del bisbetó entre els membres de l'Escolania de Montserrat té lloc el dia de Santa Cecília. L'escollit regeix durant tot el dia, ajudat pel vicari general, el mestre de cerimònies i el secretari, i servit per dos patees, escollits, tots ells, també entre l'Escolania. Cap a les nou del matí té lloc la seva entronització, davant la comunitat, presidida pel Pare Abat. Els patees el vesteixen de pontifical. El petit prelat s'asseu al seu setial episcopal i el secretari llegeix una pastoral dirigida als menuts diocesans, en to mig festiu, mig seriós. L'escolania canta l'himne de Sant Nicolau, mentre el bisbetó prodiga benediccions al seu menut poble. Entre marxes triomfals, cantades a cor per l'escolania, es dirigeix cap al cambril, on canten una Salve en acció de gràcies a la Moreneta. El conjunt de les pastorals del bisbe dels nois constitueix un interessant aplec que reflecteix la vida d'aquesta diminuta diòcesi. | 08127-122 | Monestir de Montserrat | Aquest costum es remunta a l'edat mitjana i sempre s'ha celebrat al monestir sense que es tingui consciència de cap interrupció. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53146-foto-08127-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53146-foto-08127-122-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||
| 53162 | Gos de la casilla del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gos-de-la-casilla-del-cremallera | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | Es conserva el record del gos de la casilla, però actualment no hi ha el gos. | El gos de la 'casilla' és, tal vegada, l'únic gos guardabarreres que ha existit al món. En total n'hi hagut una trentena. L'últim guardabarreres, Joan Jorba, en va tenir vuit. Al llarg del temps va anar evolucionant la seva indumentària, i es convertí en un reclam: se'l destacava sobre un pedestal que portava publicitat de la casa Calisay, amb un cartell amb el nom de KU-KI (o BO-BI), ulleres, gorra de plat i un vestit de capa. | 08127-138 | Muntanya de Montserrat, en l'antic pas a nivell del cremallera de Montserrat | No se sap quan va començar la tradició, però sí que ja era a la línia almenys des de 1898. Segurament va començar amb el primer empleat que hi fou destinat, que tenia un gos al qual ensenyà a posar-se al mig de la carretera quan passava el tren. Amb el temps es van popularitzar el gos i el lloc, i la gent començà a tirar-li algun cèntim. El 1957 es va clausurar la línia, i fins 1982, quan va desaparèixer l'últim guardabarreres, el gosset va ser motiu d'atracció de turismes i autocars. | 41.6119700,1.8360500 | 403020 | 4607349 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Damunt el pas a nivell on hi havia el gos de la casilla del cremallera actualment hi ha el 'Pont del pas a nivell' | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 53163 | Llantions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantions | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial del Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | A la sortida de la sala d'accés al tron de la Moreneta, ja a l'exterior, però encara dins l'espai sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. En aquest camí hi ha milers de llantions que cada dia són oferts a la Verge. Els que no han pogut cremar del tot es fonen per a fer uns grans ciris, que estan enecesos nit i dia com a símbol. | 08127-139 | Monestir de Montserrat | 41.5934100,1.8376000 | 403122 | 4605287 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53163-foto-08127-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||
| 53164 | El Virolai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-virolai | www.escolania.cat | XIX | Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos 'Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel', i que fan que sigui conegut també amb el nom del 'Rosa d'abril'. La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer. El 25 d'abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d'una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda. El text de la composició és el següent: Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. Amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau. Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s'és posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Doneu consol a qui la pàtria enyora sens veure mai els cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, torneu a Déu els cors que l'han deixat. Mística Font de l'aigua de la vida, rageu del Cel al cor de mon país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s'obri a vostra llum! Roser del Cel, que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum. Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí: sien per tots l'escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. | 08127-140 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 1880 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra: Mn. Jacint Verdaguer. De la música: Josep Rodoreda | 105 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||
| 53165 | Escolania de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escolania-de-montserrat | www.escolania.cat | XIII | L'Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. Canta cada dia a la Basílica, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants d'arreu. Amb el seu cant, transmet un missatge evangelitzador que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins i tot religiosos. La Salve del migdia s'ha convertit en l'acte diari més concorregut del Santuari; des de finals dels anys seixanta dóna concerts per pobles de Catalunya i arreu del món. Actualment està formada per una cinquantena de nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i la resta dels Països Catalans, que a Montserrat estudien els darrers cursos de primària i els primers de secundària. L'estudi de la música s'endú la major part del seu temps i les seves activitats: cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania. La seva finalitat és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món. És també funció de l'Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals. | 08127-141 | Monestir de Montserrat | Des dels seus començaments, a partir del segle XIII, l'Escolania de Montserrat ha estat al servei del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat amb el seu cant, sota la direcció dels monjos benedictins de l'Abadia. Això la fa una de les escoles de música més antigues d'Europa que encara funcioni. Al s. XIV trobem detalls específics d'allò que canten: la Missa Matinal, la Salve a la Mare de Déu i els 'Goigs a la Mare de Déu'. Entre aquests 'Goigs' hi podem incloure aquells del 'Llibre Vermell de Montserrat' que eren cantats acompanyats per instruments. Al s. XVI els escolans són uns vint i són coneguts com a bons cantors. Van ser convidats a cantar durant la benvinguda del rei Ferran el Catòlic a Barcelona, l'any 1479. Durant el s. XVI la nova escola musical de Montserrat està preparada pel seu desenvolupament tot al llarg dels segles XVII i XVIII. L'Abat i reformador de Montserrat, P. Garcia de Cisneros, a començaments del s. XVI, confirma la missió especial dels Escolans a la seva 'Regula Puerorum', i els redueix a 12, tot encomanant la direcció de l'Escolania a un sacerdot del santuari i no a un monjo. Amb tot, al monestir, a finals de segle hi havien 18 monjos que eren antics escolans, i el grup d'Escolans es veu augmentat amb un nombre d'antics escolans monjos, per tal de poder cantar a veus mixtes (infants i homes) amb acompanyament d'instruments i d'orgue. La construcció i consagració de la nova Església l'any 1592 (la Basílica actual) fou decisiva pel floriment que tingué lloc al llarg dels segles XVII i XVIII. Al llarg d'aquests segles l'Escolania arriba a una certa perfecció i solidesa que no s'havia assolit fins llavors amb la seva producció i interpretació musicals. El treball de l'Escolania queda aturat a començaments del s. XIX quan les tropes de Napoleó cremen el monestir i l'Escolania l'any 1811. Tant l'Escolania com el Monestir foren restaurats definitivament l'any 1851 després de diversos intents de reconstrucció. La reforma pròpiament dita de l'Escolania començà l'any 1889 quan el mestre P. Manuel Guzmán (1846-1909) la començà a dirigir. Entre els seus deixebles destaquen aquells que més endavant el succeirien en la direcció de la mateixa Escolania. Així Àngel Rodamilans (1874-1936), bon pedagog i compositor original i progressista, que col·laborà amb el P. Anselm Ferrer (1882-1969) en la direcció de la coral. El P. Ferrer renovà el repertori i els estudis musicals de l'Escolania. David Pujol (1894-1979) era un bon intèrpret de polifonia amb un estil nou i propi. Va escriure un mètode senzill de cant gregorià i va promoure els estudis musicals dels monjos. El seu successor, el P. Ireneu Segarra (1917), va dirigir l'Escolania del 1953 al 1997, tot donant-li la seva reputació internacional i la seva reconeguda qualitat musical. Els quatre Mestres que acaben d'esmentar prepararen l'Escolania per tal que esdevingués el que és avui dia. El Germà Jordi-Agustí Piqué (1963), va continuar aquesta labor des de l'agost del 1997, i el Sr. Joaquim Piqué des de l'any 2000. L'Escolania ha col·laborat amb diverses orquestres de reconegut prestigi. Com a fets recents més remarcables, destaca la gira de cinc concerts al Japó (maig de 2000) i, el mateix any, la participació en el 'Festival d'Art Sacré de la Ville de París'. Darrerament l'Escolania ha participat en al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en l'òpera 'Pikovaia Dama' de Piotr Txaikovski, dirigits per Kiril Petrenko, i ha realitzat una gira a d'Holanda i Bèlgica i una altra a Puerto Rico. Recentment, tant amb altres orquestres, com amb l'acompanyament d'orgue o piano, l'Escolania ha enregistrat diversos CD's entre els quals destaca 'O Vos Omnes'. | 41.5938100,1.8388000 | 403222 | 4605330 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53165-foto-08127-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53165-foto-08127-141-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||
| 53170 | Noms de les famílies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-families | Redó, Salvador (1983). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. Redó, Salvador (1984). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. | S'utilitzen cada vegada menys. | Un costum antic era el d'anomenar les diferents famílies amb motius o sobrenoms, que sovint passaven de generació en generació. Agrupats per carrers, i per ordre alfabètic, els que s'han pogut recollir de Monistrol són els següents: Carrer de Balmes: Cases del Llàtzer, Coma, Fonda Xica, Teresa Bruta Plaça del Bo-Bo: Figassa, Pepus Carrer del Camp: Barrum, Maure Plaça de Joan Carles Amat: Pla Plaça de la Font Gran: Corral, Culleraire, Esquellot, Pardal Carrer de Julià Fuchs: Assumpta, Arola, Babós, Cadiraire, Carinyo, Carles, Conques, Crispín, Grell, Jorba, Jaume Blanc, Maiola, Malampa, Miserachs, Mus, Nan, Patet, Pècora, Perura, Perureta, Pinyó, Plora, Poleia, Porreta, Rasquera, Roig, Sucre, Tal·lara, Urena, Vaqueres, Voluntària, Xicarró, Ximet Carrer de Manresa: Barruma, Burrella, Boter, Espardenyer coix, Felip llauner, Granera, Mata-russos, Nasi, Pauleta, Pepet de les candeles, Píndoles, Pono, Surroca, Tupinamba, Vela Carrer de Montserrat: Botifarra, Noi de la mare, Pere bonica Carrer del Pla: Canari, Cara tacada, Carlets, Coixet, Em cago en la paret, Escorçaire, Faldons, Fideuer, Figasso, Fustera, General o Tufa, Jaume cuit, Marcó, Maset, Meló, Moll, Pagès puta, Pagès puta ric, Pai, Panxa de curs, Pepet del carril, Rebedor, Seiet llauner Sembrador, Tarrida, Trementinaire, Tufa, Xinxeta Carrer del Pont: Boix, Ferrer, Garriga, Gildo, Graner, Llàgrima, Llorigó, Mandanga, Mònic, Parlet, Pinyol, Pixafaldilles, Poloni, Punxent, Salero, Sastre cotó, Sedó, Sembrador, Sol d'Espanya, Tano, Tinus, Xelín Carrer del Puig: Abadal, Avi del 'parque', Armengol, Armenter, Bardina, Baus, Boira, Cap blanc, Carasses, Carlí, Cascante, Cega, Doctora, Fumat, Gaitero, Guilleumes, Jordi, Llimona, Moll d'ulls, Pau Badet, Pau del Plora, Ponsa, Pota, Ros de l'oli, Ventres, Vilomara, Xaran, Xeringuilla, Xoxi Carrer de Sant Joan: Cavaller, Gibert Carrer de Sant Pere: Clemenda de cal Pardal, Corneta, El brillante, L'Aneu, Nando, Reiet/a, Riera, Seiet, Vacarissà Carrer de la Trinitat: Jepús Carrer de Sant Ramon: Ferrussa, Parreta Pujada de l'Estació: Bovet Carrer de Santa Anna: Batalla, Cigró, Col·lecta, Manel, Salindaga, Valenciana Cases aïllades: Coma (cal Baldiri), Escodines, Guingues, Graella, Hospitaler, Pinyó, Piteu, torre de la Figa | 08127-146 | Tot el municipi | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||
| 53174 | Existència d'una Cova Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/existencia-duna-cova-santa | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Poc coneguda | S'explica que prop del serrat dels Morts hi ha una cova anomenada Cova Santa. La tradició diu que allí fou trobada la imatge de sant Pere venerada a la capella de Sant Pere de Vilamarics. | 08127-150 | Zona de Vilamarics | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||||
| 53175 | La Vall Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-mal | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Poc coneguda | Cap al 1269, un jove guerrer del castell de la Guàrdia de Montserrat, Ramon, embarcà a Barcelona cap a Terra Santa, sota les ordres del rei Jaume I. Les naus catalanes van patí una tempesta i alguns vaixells foren desviats a Sant Joan d'Acre. Localitat on desembarcà Ramon de la Guàrdia. Ramon s'enamorà d'una dama grega, Georgina, que tenia molts pretendents, entre ells un d'una gran família de la noblesa local, Alexis, que no tolerà la presència del cavaller català. Ramon fou enviat a una missió diplomàtica amb destí a la cort del khan, a la llunyana Àsia. Ramon envià un amic a festejar la seva estimada. Alexis s'havia confabulat amb altres per eliminar Ramon. Mentre el seu substitut conversava amb la dama, es presentaren uns homes armats, que l'atacaren. Aquest es protegí amb l'escut i descarregà cops d'espasa contra els atacants, que acabaren fugint. El fet es va comentar, i alguns es van estranyar que Ramon s'amagués de dia i sortís només de nit, i altres feren córrer el rumor que no es tractava de Ramon de la Guàrdia, perquè l'havien vist sortir de la població. Alexis va propagar la notícia falsa d'un imminent atac dels turcs, i les famílies aristocràtiques embarcaren cap a Constantinoble. Quan Ramon de la Guàrdia desembarcà a Acre, fou informat de la marxa de Georgina. La desesperació envaí la seva ànima, ja que els catalans havien finalitzat la missió i el rei els ordenà partir cap a Barcelona. Però, un fet extraordinari agità la ciutat d'Acre: la fada Morgana hi arribà aquella mateixa tarda. Ramon n'havia sentit a parlar com a protectora dels bons guerrers, tant en la batalla com en l'amor. Dominat per aquest pensament, al capvespre s'encaminà a les afores d'Acre, on hi havia l'alberg de la fada. Allí fou rebut pel mag Amrú, astròleg persa de fama universal, el qual, parlant en nom d'aquella, li revelà que la seva senyora es mostraria propícia a parlar amb el cavaller català el proper pleniluni. Al cap de pocs dies arribaren a Acre els vaixells catalans que havien de retornar els expedicionaris a Barcelona. El cavaller de la Guàrdia va tornar trist al seu castell. Només esperava el pleniluni per anar a vistar la fada, aleshores ja retornada també al seu palau de Montserrat. Devorat per la impaciència, en el primer pleniluni que es presentà Ramon prengué son cavall i es dirigí a la Vall Mal, residència de la fada i de la seva cort d'encantades. Val a dir que les encantades eren molt geloses de llur casa i veien amb disgust tothom qui s'hi acostava. Per tal d'avisar els curiosos del perill que corrien si envaien el seu territori, aquelles fades havien envoltat tot el paratge on vivien amb un filet prim i daurat com el sol que gairebé no es veia. A la Vall Mal Ramon trobà aquest filet, senyal que l'Encantada Morgana no estava per visites, però ell, a causa de la presura, no féu cas de la indicació i caigué en un fons gorg amagat per una catifa d'herba. Al castell tot era ànsia i neguit. Guillem consultà astròlegs per esbrinar la situació del seu fill. Finalment, va saber que era hostatge de la fada Morgana a la Vall Mal. Guillem es dirigí vàries vegades al domini d'aquella, però sempre hi trobà el fill daurat. Un dia, quan ja començava a fer-se fosc i se'n tornava, va sentir una veu que li deia: 'si vols el teu fill, me l'has de pagar amb un altre home'. Per a un pare, tractant-se de salvar el seu fill, tot esforç és bo. Sabedor per la mateixa veu d'on era el seu fill, Guillem trencà el fil i s'endinsà a la Vall Mal. Va trobar un forat ample i profund com un pou, i va llançar-s'hi amb el seu cavall. Sentí com perdia el món de vista i arribà al fons esvaït. Quan retornà, es trobà acompanyat de Ramon a l'entrada de la Vall Mal. Pare i fill s'abraçaren. Prop d'ells una ombra els contemplava: era la fada Morgana: 'Ja tens el teu fill, que te l'has ben guanyat!'. El sacrifici del pare havia trencat l'encanteri que envoltava el seu fil. I, d'aleshores ençà, no s'ha sabut res més de l'Encantada Morgana a Montserrat. | 08127-151 | Muntanya de Montserrat | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||||
| 80834 | Cançons i rondalles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-i-rondalles-de-mura | <p>Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998.</p> | No es conserva la tradició | <p>Fruit de treballs de camp fets per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, es van recollir a Mura diferents cançons i rondalles infantils cantades per gent del poble i que van ser enregistrades l'any 1992. - Fum, fum. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Rcol·lectors Josep Crivillé i Ramon Vilar. - Conillets a amagar. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - L'espardenyeta. Cantada per Montserrat Viadiu. Recol·lectors: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - El pont de les formigues. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Els soldats se'n van a França. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Un pintor i una pintora. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - La vila de les taronges. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar.</p> | 08139-112 | Mura | <p>Les cançons enregistrades van ser editades en un CD: Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998. La recollida i la difusió va ser promoguda pel Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||
| 80847 | Pelegrins a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelegrins-a-montserrat | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVI-XX | No es conserva la tradició igual que en origen | <p>Antic costum anyal en què els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera peculiar, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. Hi participaven els hereus de les principals cases del terme en record d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. L'itinerari que seguien els pelegrins s'iniciava al poble, on sortien darrera la creu alçada. Seguien cap al Puig de la Balma, on resaven una salve a la capella, després cap al serrat del castell del Puig, des d'on veien Montserrat per primera vegada; seguien cap a Santa Creu de Palou on tornaven a resar la Salve; reposaven davant la casa El Farell al peu de l'alzina que anomenaven l'alzina dels pelegrins; passaven per Rellinars i a l'església resaven una Salve; s'aturaven a la casa El Gall de Castellbell, on dinaven; a vegades s'aturaven a Monistrol i també resaven a l'església, però a vegades passaven de llarg per evitar les burles de la gent; pujaven a Montserrat per la drecera de la coveta i arribaven al santuari a mitja tarda, on resaven una Salve. A l'endemà, després d'oir missa, tornaven pel mateix camí i paraven a dinar a cal Felip Neri de Rellinars. La tornada la feien calçats i sense la camisa blanca i el gorro. Al Puig de la Balma paraven a berenar i es tornaven a vestir de pelegrins per arribar al poble, on els esperaven a la riera de Mura amb la creu alçada, ciris encesos i repics de campanes, entrant després a l'església. Pel camí, a més de resar les salves, resaven 20 parts del rosari, 10 en l'anada i 10 a la tornada. Els acompanyava una persona en cavalcadura que els portava provisions.</p> | 08139-125 | Mura | <p>Probablement s'iniciés el costum fruit d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. Sembla que d'alguna manera es perdria el costum ja que el 1854 es va tornar a fer la peregrinació degut a l'epidèmia de còlera que hi havia a la zona, tal i com consta a un document de l'Arxiu Parroquial (ABEV), especificant que s'havia de celebrar cada any. Aquest costum es va deixar de fer l'any 1931, en època de la República, però es va recuperar fa 27 anys com a ruta o caminada pel Centre Excursionista de Mura mantenint la mateixa ruta.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment s'ha substituït per una caminada popular. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||
| 80848 | Les Farinetes de Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-farinetes-de-carnaval | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XX | No es conserva igual que en origen | <p>Antic costum que es feia a Mura consistent en una mena d'olla dels pobres, en què participava i menjava tothom. El dissabte i diumenge de carnaval sortien voluntaris a demanar a les cases de pagès de Mura el que tenien preparat per contribuir a la festa: os de porc, carn, gallina, botifarres,...; el dilluns recollien al poble i preparaven un brou en grosses peroles d'aram al foc. Paraven taules i bancs a la plaça i servien les farinetes a tothom un cop acabat l'ofici de difunts que es feia a l'església. Era una festa a la que assistia tot el poble.</p> | 08139-126 | Mura | <p>Aquesta festa es celebrava pel Carnaval, fent l'àpat el diumenge. El costum servia per que tota la gent del poble es relacionés i per fer una festa distesa. Aquests àpats tenen el seu origen en l'aportació de menjar que es feia en un inici d'època de carestia als pobres de la zona. És una festa molt estesa arreu de Catalunya que s'ha recuperat en alguns pobles.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Activitat ue no és vigent. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||
| 80849 | El Panet de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-panet-de-sant-marc | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVII ? | <p>La festa comença al matí amb una celebració eucarística, i acabat l'acte es fa la benedicció i repartiment dels panets a la sortida de l'església. A més, es fan altres actes populars, tot i que és una festa de caire religiós, com un ball a la plaça a la tarda. Es celebra el dia 25 d'abril o un diumenge proper a la data.</p> | 08139-127 | Mura | <p>L'origen de la festa era demanar a Sant Marc la protecció contra tota classe de calamitats de llamps i temporals. Antigament el mateix rector recollia de les cases els productes per elaborar els panets i més tard era un grup de muratans els que ho recullien. Actualment és finançat per la Confraria de Sant Marc, ara Associació de Sant Marc. Aquest pa era fet amb farina de tots els pagesos i tenia la propietat de preservar dels llamps la gent del poble. Desconeixem el moment d'inici de la festa, tot i que a la consueta de Mura de 1592 ja s'explica que es donava el pa de la caritat (ABEV) així com la quantitat de forment que aportaven els pagesos de Mura a la parròquia el dia de Sant Marc.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||
| 80850 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-37 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVII? | <p>Els actes de la festa ja comencen una setmana abans, fent diferents actes aptes per a totes les franges d'edat dels participants i organitzades per diferents entitats del poble: el Centre Excursionista, la parròquia, l'Ajuntament, el Casal de la Gent Gran, l'Escola, centre d'esports La Tosca, la TV de Mura. Entre les activitats més destacades n'hi ha de tipus religiós i de tipus popular: la cantada d'havaneres, concurs de dibuix infantil, missa, actuacions infantils, ball, teatre, excursions, la caminada popular. Com que l'època de la festa Major queda prop del Nadal, entre els actes que es cel·lebren estan incloses les posades de pessebres a diferents enclaus d'interès del terme, com el que es posa al Montcau. També la proximitat amb la castanyada, fa que aquesta formi part dels actes de la festa Major.</p> | 08139-128 | Mura | <p>La Festa Major de Mura es celebra el dia 11 de novembre, festivitat del patró del poble, Sant Martí de Tours. El dia 12, dins també dels actes de la Festa Major, es commemora el vot fet l'abril de 1681, quan els muratans celebraren una missa solemne i feren pregàries als sants Màrtirs demanant la pluja degut a una important sequera. La pluja no es va fer esperar i en agraïment els van nomenat co patrons del poble, fent el vot de celebrar una missa i el cant dels goigs. Les relíquies des Santa Màrtirs van ser portades a Mura el 1680 fruit d'una donació a l'església feta pel canonge Francesc Diner de Manresa que les portà personalment des de Roma. La festa Major té una relació directa amb aquesta cel·lebració, així com amb la del patró de la parròquia.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||
| 80866 | Llegenda del coll de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-coll-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | No és una llegenda molt popular | <p>La llegenda va ser recollida l'any 1923 per l'erudit excursionista sabadellenc Joan Montllor i Pujal. Al lloc on el serrat de Roca Picarda s'ajunta amb la carena de coma d'en Bou, al lloc on es creuen els camins de Barcelona i Rocafort i de Mura a Santa Creu de Palou, hi ha l'anomenat collet de la Creueta. Per aquí passava el camí Raló o camí de ferradura, anomenat així per distingir-ho del camí Ral de Barcelona a Manresa (el de coll de Daví). Segons la tradició, una dona va caure de la roca Picarda i va quedar morta. La van enterrar al lloc, posant una creu, motiu pel qual el lloc era conegut com el coll de la Creueta. Diuen que, quan el vicari de Mura passava pel lloc quan anava a dir missa a Santa Creu de Palou, sentia una veu misteriosa demanant que li donessin terra sagrada, per la qual cosa feu exhumar el cos i enterrar-ho en el cementiri. Un esperit piadós va gravar una creu en una alzina del paratge i, quan fou tallada, marcaven una altra alzina jove, i així successivament, de manera que la tradició de la llegenda no es perdés.</p> | 08139-144 | Mura | 41.6916700,1.9526700 | 412845 | 4616073 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||||
| 80900 | Aplec de Santa Margarida del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-del-puig | XX | <p>L'aplec es cel·lebra per Santa Margarida, el 20 de juliol o el diumenge proper. La organitza el Centre Excursionista de Mura juntament amb els habitants del Puig de la Balma. La gent acudeix a l'ermita a la tarda, en la que es fa una missa, a la sortida es berena coca i embotits. Algunes vegades s'organitzen jocs per la mainada i es ballen sardanes per amenitzar la tarda.</p> | 08139-178 | El Puig de la Balma | <p>L'aplec es va començar a organitzar amb l'entitat Els Amics de Mura, cap als anys 1970. Actualment el segueix organitzant el Centre Excursionista de Mura, essent una activitat molt concorreguda.</p> | 41.6936900,1.9624700 | 413663 | 4616288 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||
| 80901 | Portada del pessebre al Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portada-del-pessebre-al-montcau | XX | <p>El dissabte abans de Nadal un grup de mainada, acompanyats pels seus pares i altres persones, pugen al cim del Montcau a deixar un pessebre. Surten al migdia de Mura i pugen caminant des de Coll d'Estenalles, deixen la capelleta amb el pessebre i una llibreta perquè tothom que pugi deixi anotacions, i mengen turrons abans de la tornada a Mura. Uns dies després de les festes de Nadal tornen per treure el pessebre. La capelleta de ferro era la d'un antic pessebre que estava a la Falconera i que va ser trobada estimbada al torrent d'Estenalles.</p> | 08139-179 | Montcau | <p>Aquesta tradició la va posar en marxa la parròquia l'any 1983 i la va continuar el Centre Excursionista de Mura. Els membres de diversos centres excursionistes de la zona, com el de Terrassa o el de Sabadell, posen pessebres a llocs emblemàtics de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.6751500,2.0044200 | 417130 | 4614188 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||
| 80915 | Llegenda de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-santa-creu-de-palou | <p>http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Creu_de_Palou</p> | XIX-XX | <p>La llegenda de Santa Creu de Palou explica que quan el rector de Mura visitava els feligresos dels masos del Farell, Putget, Puigdoure i Matarrodona, de la parròquia de Santa Creu de Palou, es feia dur en una cadira. Aquesta cadira era traginada per dos mossos del poble que per culpa de les seves entremaliadures rebien el correctiu de ser els portadors dels quilos del rector. En una d'aquestes visites, els dos xicots estaven especialment enfadats amb el mossèn i es van posar d'acord per tal de donar-li un escarment. En passar pel vessant pendent, estret i rocós d'un turó, els dos xicots van 'ensopegar' i van estimbar cadira i rector cingle avall. Des de llavors que aquest lloc és anomenat el turó del Malpas.</p> | 08139-193 | Santa Creu de Palou, Mura, Bages | 41.6834600,1.9246800 | 410504 | 4615191 | 08139 | Mura | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||||
| 80916 | Poti poti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poti-poti | XX | <p>El Poti poti és el plat típic de Mura. Es realitza amb patates, bacallà. Tomàquets d'amanir, cebes, olives arbequines, pebrot vermell, oli, sal i ous durs. Per preparar-lo cal bullir les patates I deixar-les refredar senceres. Mentre tant s'ha posat en remull el bacallà I es desfila com per esqueixada. Es tallen les patates a rodelles prèviament pelades I es posa a sobre la ceba tallada, els tomàquets a rodelles I els pebrots. Es posa tot en capes, primer les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Es posar sal i força oli i es serveix fred.</p> | 08139-194 | Mura | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||||
| 80917 | Aplec de Sant Jaume de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-de-la-mata | <p>BALLBÉ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XX | No es fa actualment | <p>L'aplec es celebrava anualment com a tradició dels muratans. L'aplec té el seu origen en una tradició iniciada l'any 1905 per demanar la pluja i que consistia en resar nou dies seguits les lletanies dels sants. Si no plovia es celebrava missa a la capella de Sant Antoni anant en processó des de la parròquia i tornant a aquesta on es resava el rosari. Si ens nou dies encara no havia plogut es resava una novena i si acabada la novena encara no plovia, anaven caminant fins a la capella de Sant Antoni on es resava un pare Nostre, d'aquí a la de Sant Llehir, resant també allà, continuant cap a la Font d'Estenalles i en arribar a la capella de La Mata es feia una missa i es cantaven els goigs del sant. Després esmorzaven i tornaven a la parròquia.</p> | 08139-195 | Sant Jaume de la Mata | <p>La evolució d'aquest aplec no ha continuat fins al nostres dies, ja que sembla que es tractava d'una festa puntual amb motiu de demanar pluja. Així consta en un document de l'any 1932 que es conservava a l'arxiu de La Mata.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 54699 | Aplec Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-sant-jordi | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134-135, 167. | XX-XXI | És una festa que es celebra des de 1969 amb la voluntat de reforçar la cultura popular. Amb els anys ha anat canviant de format i d'ubicació. Actualment es porta a terme a la Plaça de la Vila i al Parc Marcel·lí Monrós. A la vigília es fa un joc de poble, organitzat pel Mijac, una tómbola, un espectacle piromusical i un correfoc. Cada any la festa està dedicada a un escriptor. Al matí es porta a terme una tamborinada amb llaunes i olles a càrrec dels nens del poble. Després, un esmorzar col·lectiu, cercavila amb els gegants (des de 1969), una cursa atlètica (des de 1996), trobada de Caramelles (des de 1984) i lliurament de la Rosa de l'Aplec a una entitat o persona que hagi destacat en la seva dedicació a favor del poble. A la tarda: roda d'esbarts, audició de sardanes i traca final. | 08140-10 | Plaça de la Vila i Parc Marcel·lí Monrós | El Club de Joventut va organitzar el 1969 a la recent creada 'platja de Navarcles' el primer Aplec Sant Jordi: una festa de cultura popular inspirada en l'aplec de Calella.. De la platja es passà al parc municipal darrera l'Ajuntament. L'Aplec consistia en activitats infantils i sardanes. El 1977, amb l'arribada de la democràcia, la festa va donar un tomb i s'hi introduïren nous elements: matança del porc, cursa popular, exposició de poemes, espectacles diversos, presència dels partits polítics... En els anys posteriors l'Aplec Sant Jordi s'ha convertit en una de les festes més arrelades al municipi. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||
| 54700 | Festa de Sant Valentí (Festa Major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-valenti-festa-major-dhivern | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 150-151. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131-132. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19-21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 98-103. | XVII-XXI | Aquesta festa constitueix la manifestació de navarclisme més important. Es celebra la missa de dotze, a la qual assisteix quasi tot el poble i, en acabar, es veneren les relíquies del sant, mentre es canta l'himne del poble dedicat al seu patró i els goigs. Tradicionalment l'acte més popular era la processó, en la qual es passejaven pels carrers les relíquies del sant. La festa anava precedida de focs i serenates. Fins els anys seixanta, encara conservava una vessant lúdica, amb balls, concerts i teatre. L'any 1976 va deixar de fer-se la processó. Actualment es porten a terme diferents actes en què hi participen les entitats i es fa una trobada de gegants (des del 1982) i un aplec de sardanes (des de 1980). Alguns anys també una trobada de navarclins i, durant uns dies, té lloc una representació que fa referència a Sant Valentí, Sant Benet o alguna altra història relacionada amb Navarcles a càrrec d'un grup d'actors navarclins. Durant molts anys va escriure les obres Agustí Soler i Mas. | 08140-11 | La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles, on encara se'n conserva l'urna. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero i Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 54701 | Festa Major (Mare de Déu d'Agost) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-mare-de-deu-dagost | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 153-154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134.. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | XVIII-XX | La Festa Major d'estiu es celebra el 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpta. Al llarg dels anys s'han provat diferents fórmules d'organització, i des dels anys 70 se n'encarrega una Comissió de Festes vinculada a l'Ajuntament. Actualment els actes més representatius de la festa, a més de la missa en honor a la Verge de l'Assumpta, són el correaigua, una ballada de sardanes i gegants a la Font Vella, el castell de focs, així com els balls i les actuacions musicals de rigor i altres actes festius que es fan al Parc del Llac. | 08140-12 | Al segle XVIII per la Festa Major es feia un Solemne ofici amb encens i 10 o 12 ciris a l'altar major de l'Església. Després una processó curta i, a la tarda, es cantaven vespres i la Salve i al final del dia es deia el rosari. A començament de segle XX es feia també teatre, concerts i balls en diferents sales. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 54702 | Fira-Mercat de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-mercat-de-navarcles | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151-152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. | XX-XXI | Es celebrava el dissabte i diumenge abans del Diumenge de Rams. Es tracta d'una fira multisectorial amb presència sobretot de l'automoció (i en els darrers anys amb una gan incidència dels afeccionats al tunning), l'artesania, la maquinària agrícola i les antiguitats. Darrerament també s'hi portava a terme una trobada de motos antigues (des de 1981), mostra de bestiar (des de 1989), mostra de maquinària agrícola d'època (des de 1983) i Passeig dels Artesans. Paral·lelament, es realitzaven altres activitats culturals i esportives: concurs de dibuix, torneig de petanca, proves d'habilitat eqüestre i sardanes. Al pavelló s'hi muntaven parades de comerciants i entitats locals. Els participants s'instal·laven preferentment a l'avinguda de la Generalitat, tot i que normalment la gran afluència feia que s'ampliés a zones adjacents. Durant força anys la fira ha comptat amb una afluència de públic molt notable procedent de tota la comarca i de fora. | 08140-13 | Avinguda de la Generalitat i carrers adjacents | L'associació de Veïns del Camp de Futbol i Creueta va organitzar el maig de 1980 la primera Fira-Mercat de Navarcles. En la tercera edició s'avançà al mes de març per tal d'esdevenir una de les fires primerenques de la comarca. Les primeres edicions es van centrar en l'automoció, l'artesania, la maquinària agrícola i els objectes antics i, amb els anys, s'anà ampliant fins esdevenir una fira multisectorial. Amb els anys la fira va anar augmentant el nombre d'expositors i participants i es convertí en un esdeveniment important per Navarcles. L'any 2003 es decidí fer un canvi d'orientació amb l'objectiu de donar un caire més cultural i turístic a l'esdeveniment i al mateix temps enfortir el vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages, per això la fira es reconvertí en Monacàlia. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||
| 54703 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 109. | XVI-XX | La Confraria del Roser tenia un gran arrelament a Navarcles, com en molts altres pobles de Catalunya. La festa del Roser de Maig era la celebració principal de la confraria i en la qual esmerçaven la major part dels ingressos que havien recollit al llarg de l'any. Al segle XVIII, després de la missa major celebrada a l'altar del Roser, sortia de l'església la processó presidida pel tabernacle de la Verge i amb la presència de músics, que es dirigia fins el pedró del terme. Pels carrers del poble es cantaven els goigs del Roser. Així mateix, la Confraria celebrava també una processó tots els diumenges de mes, però sense músics. | 08140-14 | El culte al Roser va tenir un gran predicament a Catalunya a partir del final del segle XVI. La Confraria del Roser de Navarcles era la més antiga i va ser fundada a finals del segle XVI pel dominic Baltasar Prat i reconeguda oficialment l'any 1621. L'any 1672, enmig del procés d'ampliació de l'Església parroquial, es va acabar la construcció de la capella del Roser i va acollir el retaule de l'altar major de la primitiva església romànica dedicat al Roser, obra el pintor manresà Joan Ballil dels anys 1623-36. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 54704 | Processons a sant Valentí contra la sequera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processons-a-sant-valenti-contra-la-sequera | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 143. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 24-25. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 102-103. | Sant Valentí era invocat tradicionalment pels pobles de Navarcles i Sant Fruitós en situacions de sequera. Si després de les rogatives habituals la sequera persistia, aleshores es convocava una processó conjunta amb la parròquia de Sant Fruitós. Les dues processons sortien el dia i hora convinguts de les seves respectives esglésies parroquials en direcció cap al monestir de Sant Benet de Bages, cantant durant el camí les lletanies majors. A l'entrada es trobaven els dos seguicis i eren rebuts pels monjos. Congregats a l'església del monestir, es celebrava un solemne ofici cantat amb l'urna de les relíquies de Sant Valentí exposades a l'altar major i un sermó del pare abat. En acabat s'anava en processó cap al riu, a sota del monestir, portant les relíquies de Sant Valentí i, un cop allà, es col·locaven damunt d'una gran pedra quadrada situada al mig del riu coneguda per 'còdol de Sant Valentí' (desaparegut en construir-se el canal de la fàbrica de Sant Benet). Els monjos i els rectors de les dues parròquies cantaven rogatives i després, l'abat, amb aigua del riu acabada de beneïr, aspergia en direcció als punts cardinals. De tornada, cada seguici cantava de nou les lletanies majors. | 08140-15 | Un exemple d'aquest tipus de processons és el d'abril de 1798. Segons la carta que s'adreça al bisbe, els municipis de Navarcles i Sant Fruitós feien 'desde tiempo immemorial' una processó conjunta al monestir de Sant Benet, davant de les relíquies de Sant Valentí, per demanar la pluja. Més recentment, quan el còdol de Sant Valentí havia desaparegut després de la construcció del canal de la fàbrica, la processó es dirigia a la confluència del Calders i el Llobregat. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||
| 54705 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131. TARRADELLES, Lluís; TUDÓ, Elisabeth; FERRER, Llorenç ((2008). 125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles. Quaderns de Navarcles, 15. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni, patró dels traginers i protector dels animals de peu rodó, es celebra el diumenge pròxim al 17 de gener. Tradicionalment la festa solia consistir en un ofici en honor de sant Antoni, la benedicció de cavalleries, la cavalcada i finalment el ball. Igual que en altres poblacions, a Navarcles no es feien els Tres Tombs de Barcelona, sinó una cavalcada en la qual les cavalleries desfilaven pels carrers principals amb els millors guarniments, sense donar voltes a un lloc concret. Cada any es nomenava un banderer i dos coronistes que presidien la festa. Amb el temps s'hi van anar introduint altres elements: menja de coca i barreja a casa del banderer (des de 1954), el concert que es feia alternativament al Coro i a cal Met, ball a la nit i, segons els anys, altres actes. Actualment, en la nova festa de Sant Antoni (recuperada l'any 1993) es fa una cavalcada que dóna tres voltes a l'Ajuntament i el parc Marcel·lí Monrós. Els organitzadors s'han posat d'acord amb membres de l'antic gremi i han recuperat l'antiga bandera. | 08140-16 | La festa de Sant Antoni ja es troba documentada al segle XV a Barcelona. Al segle XIX s'amplià als ramaders i va incloure tota mena de bestiar. Segurament fou aleshores quan es va adoptar a Navarcles. L'any 1883 els ramaders i traginers de Navarcles van fundar una agrupació per festejar dignament el seu patró. La festa es va celebrar al llarg del segle XX, però la disminució progressiva d'animals va fer que anés decaient i l'any 1982 es va celebrar per darrera vegada. El retorn del cavall en la vessant d'oci ha portat a l'associació Amics dels Cavalls de Navarcles a recuperar la festa a partir del 1993. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||||
| 54736 | Festa de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-bartomeu | FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 11. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-124. | XVIII-XX | El dia 24 d'agost, Sant Bartomeu, es baixava en processó des de la parroquial a la capella de Sant Bartomeu, on s'adorava la relíquia del sant i es cantaven goigs. També s'hi baixava el primer dels tres dies de pregàries de l'Ascensió. | 08140-47 | Capella de Sant Bartomeu. Carrer Sant Bartomeu. | El culte de sant Bartomeu, procedent de Roma, es va estendre l'any 1157, quan es va trobar un cofre amb relíquies. Els monestirs benedictins italians i francesos hi tenien molta devoció, i tal vegada a partir de Sant Benet de Bages s'introduí a Navarcles. La capella de Sant Bartomeu es va construir al final del segle XIII. Al llarg del segle XVI s'hi feren algunes fundacions. Ja el segle XVIII es feia la tradicional processó, que al començament del segle XX encara era vigent. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||
| 54740 | Monacàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monacalia | Programes de la festa | XXI | Monacàlia és una fira de caràcter històric tematitzada a l'entorn del monestir de Sant Benet de Bages i la seva estreta relació amb el poble de Navarcles. L'esdeveniment, que es celebra el març (el dissabte i diumenge abans de Rams) recrea diferents aspectes relacionats amb el món dels monestirs. En diferents carrers del poble hi ha parades de productes artesans (imatges religioses, escuts, pintures romàniques, gastronomia, etc) i també es fan tallers d'oficis relacionats amb el món monacal. El Grup Teatre Navarcles coordina un important nombre de voluntaris, els quals recreen alguns episodis (com la fundació de Sant Benet o l'arribada de les relíquies de sant Valentí al monestir) mitjançant diverses representacions precedides dels corresponents cercaviles o desfilades. També hi ha un espai dedicat a la gastronomia dels monestir (el refetor del monestir) on es poden degustar productes típics dels monestirs de tot Espanya, i un espai on s'expliquen llegendes i es fan jocs relacionats amb Sant Benet. Altres activitats són els tocs de campanes, concerts, xerrades de difusió sobre la cultura monacal, un concurs de pesca o una trobada d'autocaravanes. Durant els dies de la festa els restaurants de Navarcles ofereixen un menú monacal i es pot adquirir un Cava especialment embotellat per a l'ocasió. La fira és organitzada per la Comissió Monacàlia i l'Ajuntament de Navarcles, i compta amb la col·laboració d'un bon nombre d'entitats de la població. | 08140-51 | Nucli antic | Monacàlia va néixer l'any 2003 com una reconversió de la Fira-Mercat de Navarcles: una fira multisectorial que es feia des de 1980 amb gran èxit de públic. El canvi d'orentació es va deure principalment a la voluntat de Navarcles d'enfortir el seu vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages i donar a l'esdeveniment un caire més cultural i turístic que beneficiés la imatge de la població. El monestir de Sant Benet de Bages és en terme de Sant Fruitós de Bages, però per la seva proximitat amb Navarcles des de sempre ha tingut una gran influència. El monestir era el senyor feudal de Navarcles i, durant segles, nomenava el rector i el batlle; tenia una gran influència en la vida econòmica i social de la població, i també cobrava una part important de delmes i censos. Fa uns anys Sant Benet fou adquirit per la Caixa de Manresa i el 2007 va obrir les portes 'Món Sant Benet' com un important complex cultural i turístic. Monacàlia es proposa recuperar el vincle tradicional entre Navarcles i Sant Benet i protagonitzar un esdeveniment que doni rellevància a Navarcles aprofitant la caixa de ressonància que pot suposar Sant Benet. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162. | XIX-XX | Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia. | 08140-82 | No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | ||||||||||||||
| 54786 | Aplec a la capella de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-la-capella-de-sant-valenti | SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 127. AMADES, Joan. Costumari català. Vol. VII 'Corpus, Sant Jordi i la primavera'. Cercle de Lectors, Barcelona. P. 310-311. | Segons Fortià Solà, fins a l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages els monjos, juntament amb els veïns de Sant Fruitós de Bages i de Navarcles, pujaven sovint a la capella de sant Valentí (en terme de Sant Fruitós de Bages). De vegades portaven en processó les relíquies de sant Valentí, al qual feien alguna petició per solucionar alguna penúria. La diada expressa per pujar a Sant Valentí era Sant Marc. Aquest dia l'abat del monestir manava fer un pregó recomanant l'abstinència de treball mentre durés la funció. | 08140-97 | Capella de Sant Valentí (terme municipal de Sant Fruitós de Bages) | Joan Amades recull una llegenda que explicaria l'origen d'aquesta tradició. En un temps, els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa i endimoniaven tothom que passava per sota del pont. Els consellers de la ciutat van demanar a l'abat de Sant Benet que els deixés la relíquia de sant Valentí i, un cop solventat el problema, no les van tornar. Això no va agradar al sant i, per obra divina, les relíquies van aparèixer dins un esbarzer al cim del serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastora de la masia de les Brucardes. En record del prodigi al punt on foren trobades hi van aixecar una capella dedicada a sant Valentí. Com que la troballa va ser feta el dia de sant Marc des d'aleshores cada any es celebrava un aplec en la dita capella, a la qual acudien els veïns de Sant Fruitós, Olzinelles i Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. Segons Fortià Solà aquest aplec es va deixar de fer a causa de l'exclaustració del monestir, que va tenir lloc el 1835. La capella de sant Valentí actualment es troba enrunada. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 54787 | Cristall de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristall-de-sant-valenti | AMADES, Joan (1982). Costumari català. Vol. I. P. 782 FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 103. | Sant Valentí tenia molta devoció a Navarcles i era invocat pels quecs i per les mares perquè els seus fills parlessin bé. Al poble també es venerava un globet de vidre conegut per 'cristall de Sant Valentí', al qual es reconeixien especials virtuts en els parts difícils. El cristall es guardava a Navarcles i es portava a les cases on hi havia una partera per demanar a sant Valentí de tenir un bon part. Actualment el cristall de Sant Valentí és desaparegut. | 08140-98 | La devoció de Navarcles a Sant Valentí és antiga i està vinculada a les relíquies del sant, conservades antigament al monestir de Sant Benet de Bages. L'origen del cristall és obscur. Segons una tradició, el cristall es va formar miraculosament per obra del sant quan una partera l'invocava fervorosament. Una altra tradició diu que un frare de Sant Benet, anomenat Montpeità, tornava de Tolosa de Llenguadoc amb les relíquies de sant Valentí. Per poder travessar el riu Garona les aigües es van separar, igual com va passar quan Moisès va travessar el Mar Roig, i el cristall es va formar per un grapat d'aigua que sant Valentí va fer cristal·litzar. Una altra tradició (referida per Joaquim Bertran i Calderó) diu que quan el monjo Montpeità va arribar al molí del pont de Cabrianes va coincidir que la molinera s'estava morint de resultes d'un part difícil, i li va demanar per beure. Va deixar la tassa que li va portar un moment sobre la caixeta de les relíquies, l'aigua va quedar cristal·litzada i el naixement es resolgué sense complicacions. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages el cristall va passar a mans del bisbe de Vic. Més endavant, segons Fortià Solà, estava en possessió de Joaquim Bertran, propietari del mas Pont de Cabrianes. Sembla que les virtuts d'aquest cristall van arribar fins i tot a oïdes de la monarquia i l'any 1857 el cristall fou portat a Madrid amb motiu de l'embaràs de la reina Isabel II. Més tard el cistall es va perdre i actualment no se'n coneix el seu parador. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54787-foto-08140-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 54818 | Llegendes de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-sant-benet | SINGLA, Josep. Llegendes de Sant Benet. (Treball no publicat) | X-XX | Conjunt de llegendes, anècdotes i episodis històrics relacionats amb el monestir de Sant Benet de Bages aplegats per Josep Singla, afeccionat a la història, en base a relats de la seva mare i altres persones de Navarcles. Es tracta de 19 llegendes aplegades en un dossier. Són les seguents: Llegenda del primer sant Valentí: hipòtesi de Josep Singla sobre l'origen de Sant Benet relacionada amb un suposat bisbe manresà. Intervencions del procer Sal·la i notícia de Sant Valentí: notícia històrica sobre l'adquisicó de les relíquies de Sant Valentí per part del noble Sal·la, fundador del monestir. La fama miraculosa de sant Valentí: protecció de sant Valentí sobre el monestir amb motiu del saqueig d'Al-Mansur. Altres miracles de sant Valentí: tradició (recollida també per Joan Amades) sobre l'apropiació de les relíquies de sant Valentí per part de la ciutat de Manresa i la seva aparició miraculosa al puig de Montpeità, a Sant Fruitós de Bages, al lloc on es bastí la capella de Sant Valentí. El Sant Valentí de Tolosa: sobre un frare de Sant Benet, anomenat Montpeità, que va fugir d'una presó a Tolosa de Llenguadoc gràcies a la intercessió del sant i va retornar a Sant Benet. El cristall de Sant Valentí: dues de les llegendes que expliquen l'origen d'aquest objecte miraculós, fins fa poc conservat a Navarcles. La primitiva Marededéu de Montserrat: sobre una imatge que suposadament s'hauria portat a Sant Benet quan Montserrat es va dotar d'una nova escultura de la Moreneta. La Mina de Montserrat: sobre un túnel que connectaria Sant Benet i Montserrat, del qual en un temps va dependre el monestir del Bages. El comunidor del monestir: lloc de recepció al monestir dels familiars que portaven menjar als familiars empresonats. El pou dels ganivets: un turment que s'aplicava als reus del monestir, ficant-los en un pou amb una roda plena de ganivets. L'empedrat del claustre: el lloc on es celebraven els judicis en el monestir. El casal del Cabró: sobre una mina que comunicava el monestir i una casa on els monjos posaven en pràctica el 'dret de cuixa'. La justícia vol entrar: sobre un veí de Navarcles que va haver de fugir per practicar la maledicència contra el monestir. La primera fugida de Sant Benet: sobre un assalt practicat per famílies de Navarcles a monjos que fugien del monestir amb els seus béns. La sort del carrer de la Sort: sobre l'origen del nom d'un carrer de Navarcles, relacionat amb un altre assalt per part de veïns de Navarcles sobre els monjos que fugien en el moment de l'exclaustració. El tresor de Sant Benet: sobre un suposat tresor amagat en algun racó del monestir en el moment de la desamortització. La compra del monestir: el motiu ocult que hauria mogut els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol a comprar Sant Benet per portar-hi a terme suposades disbauxes i bacanals. Casas, Rusiñol i el Criador: anècdota en relació als dos pintors i un pagès de Navarcles que no havia vist mai un automòbil. El fantasma de Sant Benet: sobre les aparicions d'un fantasma davant les treballadores de la fàbrica, obra d'un servent negre del monestir. | 08140-129 | Monestir de Sant Benet de Bages (terme de Sant Fruitós de Bages) | El monestir de Sant Benet de Bages ha tingut històricament una gran vinculació amb Navarcles, ja que l'abat del monestir era el senyor feudal del terme. Les llegendes aplegades per Josep Singla segueixen més o menys un ordre cronològic (des de la fundació del monestir al segle X fins l'època de Ramon Casas al principi del segle XX) i tracten alguns dels temes més populars del monestir de Sant Benet, com ara la devoció a sant Valentí, la vinculació amb Montserrat, la facultat del monestir d'impartir justícia, presó i tortura, l'animadversió dels vilatans envers els monjos i la compra del monestir per part del pintor Ramon Casas. En definitiva, són un reflex del paper especialment rellevant que ha tingut el monestir en la història de Navarcles i de la relació estreta que ha existit entre els habitants de Navarcles i Sant Benet. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Algunes d'aquestes llegendes formen part d'una de les activitats de la fira Monacàlia, que reviu la relació de Sant Benet amb Navarcles. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||
| 54823 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-1 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 133, 171-172. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | Tradicionalment, el Corpus era una de les festes més lluïdes i espectaculars. Els nens feien la primera comunicó i els veïns guarnien amb catifes de flors els carrers per on passava la processó. A mitjan de la dàcada de 1950, per exemple, la festa consistia en missa al matí i, a la tarda, un solemne trisagi i després processó encapçalada per la creu alçada i seguida pels pendons de les Germanes Dominiques (amb les nenes amb un ramet de flors) i altres agrupacions de feligresos: Acció Catòlica, Germandat de Sant Josep, Gremi de Traginers, la resta de fidels, cor parroquial, nens i nenes que feien la comunió, representants de les indústries tèxtils i autoritats locals. El diumenge es feia una altra processó i els veïns enramaven el carrer Verger. | 08140-134 | Carrers del nucli antic | Al segle XVIII per Corpus es celebrava missa major amb solemne ofici cantat amb el Santíssim Sagrament exposat i un important nombre de ciris a l'altar. Després de la missa, procesó seguint els carrers del poble, amb el Santíssim sota tàlem, Santa Creu i encens. De retorn a l'església es cantaven els goigs del Santíssim Sagrament i es resava el rosari a l'altar major. L'any 1917 les autoritats assitien a la processó, però s'ignora si s'engalanaven els carrers. El 1970 es deixà de celebrar el Corpus a la manera més tradicional i es deixà de fer la processó. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 | |||||||||||
| 54824 | Obres teatrals per Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obres-teatrals-per-sant-valenti | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151. | XX | Cada any, amb motiu de la festa de Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) es representa una obra de teatre dedicada a algun tema que fa referència a la història o la tradició de Navarcles. Les obres compten amb la participació d'un bon nombre d'actors navarclins, coordinats a través del Grup de Teatre Navarcles. Al final de la representació es dóna el premi 'Valentí de fora' a una persona que porti aquest nom i no sigui resident a la població. La bona acollida d'aquesta iniciativa al llarg dels anys ha fet que hagi esdevingut una tradició ben arrelada i molt esperada cada any per molta gent del poble. Molts dels temes que s'hi ha tractat ja formen part de la memòria col·lectiva dels navarclins. Durant molts anys l'autor teatral afincat a Navarcles Agustí Soler i Mas s'encarregà d'escriure les obres. Els títols de les obres representades en aquesta etapa són: 300 festes majors (1990), 100 anys després (1991), Festa major sorprenent (1992), Aquell primer aplec (1993), El pitu de Sant Benet (1994), Errasti (1995), Ous passats per aigua (1996), Parc Marcel·lí (1997), Tu al Coro i jo a Cal Met (1998), Teixint les nostres melodies (1999), Ricardis (2000), El príncep de Constantinoble (2001), El degoter (2002), El pitu de Sant Benet (2003). Les obres més recents, d'autors diversos, han estat: Ball de titelles, de Ramon Vinyes (2004), Com a casa no hi ha res, de Jaume Costa, Llorenç Ferrer, Dolors Font i Núria Serra (2005), El monestir serà navarclí, de Joan A. Fernández (2006), Els papirs de Talamanca, d'Anna Costa, Abel Vilches i Xavier Oliveras (2007), Entre l'aigua i la pedra, de Josep M. Diéguez (2008). | 08140-135 | Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas | La primera obra que es va representar va ser l'any 1990 i es titulava '300 festes majors', per aquest motiu les obres que van seguir cada any per la festa de Sant Valentí es coneixien genèricament amb aquest nom. L'autor era Agustí Soler i Mas, que en va escriure 13, fins l'any 2002. La comissió de les '300 festes majors' s'encarregava d'organitzar l'esdeveniment, que comptava amb la col·laboració del grup de teatre, l'Ajuntament i altres entitats del poble. Les obres es van representar al local de cal Met (Teatre Principal) entre 1990 i 1999, al Pavelló Municipal l'any 2000, a l'Església Parroquial el 2001, al Teatre del Casal Parroquial el 2002 i finalment al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas a partir del 2003. Arran de la mort d'Agustí Soler i Mas, l'any 2002, es decidí fer un concurs de guions cada any per escollir l'obra, que es coneixeria genèricament amb el nom de 'Febrada'; nom amb el que també es refundà la Comissió 300 festes majors. També amb aquest nom es coneixen les obres en aquesta nova etapa. L'any 2008 s'ha passat a fer una convocatòria d'idees per seleccionar el motiu de l'obra de cada any. | 41.7485700,1.9084600 | 409246 | 4622437 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Agustí Soler i Mas i altres autors | A la Biblioteca de Navarcles i a l'arxiu del Teatre del Casal es conserven els guions de les obres i gravacions en vídeo de l'etapa de la 'Febrada'. Pel que fa a l'etapa '300 festes majors', es conserven també alguns guions a la Biblioteca, així com a les cases particulars de Sebastià Puig i de Ventura Graells (del Grup Teatre Navarcles) i segurament també a casa de l'Agustí Soler. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 169,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/