Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28934 | Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> | XI | No contrastable. | <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> | 08002-2 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> | 41.7089100,1.5657300 | 380676 | 4618451 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-14 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 28935 | Cisterna de la Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner | JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | No contrastable. | Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca. | 08002-3 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67). | 41.7088400,1.5661200 | 380708 | 4618443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 28936 | Cups a la vora del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. | Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. | 08002-4 | A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme | 41.7038000,1.5781400 | 381699 | 4617867 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 28948 | Monòlit de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar | S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. | Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, | 08002-16 | A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar | 41.7301700,1.6528100 | 387958 | 4620695 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 28956 | Hàbitat proper al Castell d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitat-proper-al-castell-daguilar | JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Les restes es poden haver vist afectades pel traçat d'una pista per sobre seu. | Al vessant que davalla des de l'extrem sud del castell hi ha un aflorament de roca calcària disposat horitzontalment. Sobre aquesta superfície plana s'hi practicaren cinc cubetes rectangulars, de les quals quatre han quedat soterrades (i, tal vegada, malmeses) per l'arranjament d'una pista forestal que ressegueix la carena. La que és actualment visible fa 85 x 50 cm, i uns 15 de fondària. La disposició del conjunt de cubetes havia portat a plantejar que es tractava de les restes d'un hàbitat, fet ben plausible donat la recurrència de l'assentament d'habitatges als vessants de les elevacions on hi ha castells oferint protecció. | 08002-24 | Carena sud de la serra del Cementiri. | 41.7491900,1.6276900 | 385902 | 4622840 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 28960 | Castell d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-daguilar | <p>CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.</p> | X | Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada. | <p>El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.</p> | 08002-28 | A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud. | <p>L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.</p> | 41.7500600,1.6273200 | 385873 | 4622937 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-14 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||
| 28987 | Dolmen de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda | CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | No s'ha pogut contrastar | Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC. | 08002-55 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7444600,1.5940000 | 383092 | 4622360 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 28988 | Cup de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-serragallarda | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Retall practicat a la roca de planta circular, d'1,6 m de diàmetre i 1,10 m de profunditat màxima conservada. La secció és vertical en la seva part superior, bombant-se més al fons, tot i que podria tractar-se de l'efecte d'una erosió desigual en funció de la duresa de cada veta. Al seu cantó nord, el forat està trencat, de manera que queda totalment obert i inutilitzable. En un dels extrems d'aquest trencament hi ha un pilar aixecat de pedra seca, al qual no hi trobem més utilitat que la d'actuar com a fita. L'ús d'aquest orifici és incert, si bé podia haver estat un cup o bé una sitja per a l'emmagatzematge de cereal. | 08002-56 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7496700,1.6523900 | 387957 | 4622860 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28988-foto-08002-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28988-foto-08002-56-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 28989 | Les Coromines I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coromines-i | DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | Jaciment arqueològic d'època tardoantiga situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven diversos dipòsits quadrangulars excavats a la roca, a més d'encaixos per plantar-hi columnes de fusta per sostenir sostindrien la teulada de les edificacions. També hi ha la base d'un trull, del qual es conserva la pedra de la premsa. Es tractaria d'un lloc d'hàbitat especialitzat en l'elaboració del vi. | 08002-57 | Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera | 41.7193400,1.5890500 | 382635 | 4619577 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-3.jpg | Legal | Paleocristià|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada). | 84|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 28990 | Les Coromines II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coromines-ii | DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | Parcialment cobert per la fullaraca. | Jaciment arqueològic d'època tardoantiga o altomedieval situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven una sèrie de sepultures (aproximadament 12) de formes arrodonides i pisciformes. En alguns casos es palesa l'associació de tombes adultes i infantils. Actualment, la majoria no són visibles per l'acumulació de matèria vegetal. | 08002-58 | Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera | 41.7197600,1.5883600 | 382578 | 4619625 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-3.jpg | Legal | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada). | 85|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 28991 | Roc Foradat de Cal Pepa, Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat-de-cal-pepa-obaga-de-lestrada | ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. GIBERT, J.; FOLCH, C.: 'Memòria. Excavacions arqueològiques al Roc Foradat de Cal Pepa, campanya 2009'. Memòria Núm. 9111. Arxiu DGPC. | Caldria consolidar els murs que tanquen les estances. | Assentament rural altomedieval format per una balma amb orificis artificials i una bateria de cinc àmbits construïts davant seu. La part superior de l'aflorament rocós és plana, té perforacions circulars excavades en diversos punts per recollir l'aigua de pluja, i té accentuada una visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 3,10 m d'alçada, i és pràcticament vertical. S'hi excavà una fornícula de 2 m d'alt per 2,50 d'amplada màxima. També al frontal rocós, al costat de la fornícula, hi ha diversos forats que correspondrien a capçals per a l'encaix de bigues. A davant de la línia de la roca hi ha una bateria de cinc estances construïdes amb murs de pedra desbastada lligada amb fang. La regularitat del nivell fins el qual es conserven els murs i l'aparició d'un nivell important d'argiles a l'interior de les dues estances que van ser fruit d'una intervenció arqueològica, fa pensar que la resta d'alçat dels murs hauria estat fet de tapial. A l'interior de les estances excavades s'hi va documentar una zona de treball amb el paviment enllosat i dos morters de pedra sobre seu, una sitja i un fogar. La interpretació d'aquest jaciment és que hauria servit d'allotjament i lloc de meditació i pregària d'un eremita, i que possiblement el lloc hagués derivat a un assentament d'hàbitat rural. | 08002-59 | A l'àrea sud-oest del terme municipal, a prop de Cal Pepa | 41.7082300,1.5928900 | 382934 | 4618339 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-3.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 85|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 28992 | Dolmen de Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-biel | CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. | No s'ha pogut contrastar | Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC. | 08002-60 | Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme | 41.7483000,1.6012400 | 383701 | 4622776 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 28997 | Roca del Forn, Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-forn-cal-damia | ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. | Un bloc de roca que formava part de l'ornacina se n'ha després (probablement fa molt temps), caldria valorar l'estabilitat del cingle. | Assentament eremític format per una balma amb orificis artificials. La part superior de l'aflorament rocós és plana, i té una petita visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 4 m d'alçada, i és pràcticament vertical, tot i que a la part inferior forma una balma. S'hi excavà una fornícula de 0,60 m d'alt per 1,30 d'amplada màxima. Al costat hi ha diversos encaixos o caps de biga per disposar-hi un sostre que servís d'aixopluc. La interpretació d'aquest jaciment és que l'ornacina hauria servit de lloc de meditació i pregària d'un eremita, mentre que la balma amb l'afegit d'un sostre artificial en serien l'habitatge. | 08002-65 | A l'oest del terme d'Aguilar de Segarra, a tocar de la partió amb Sant Pere Sallavinera | 41.7349600,1.5844100 | 382278 | 4621318 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-3.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 85|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 29005 | Menhir de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-giralt | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988. | Erosionat pel pas del temps | Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir. | 08002-73 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7432100,1.6135200 | 384713 | 4622195 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir.També coneguda com la pedra dreta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 29006 | Sepultura d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-daguilar | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). | Completament desapareguda, | Sepulcre de fossa neolític del que es tenen molt poques dades. Només se'n coneix la zona on es va realitzar la troballa, i el material que es va recuperar. Aquest era part de l'aixovar, en concret dues peces ceràmiques senceres. La més gran tenia forma ovoïdal amb dues nanses de tipus cinta i 38,5 cm d'alçada. La segona, més petita és troncocònica en la meitat superior i semiesfèrica a la inferior. Fa uns 8,2 cm d'alçada i sota la carena central també té dues nanses de cinta. Per les característiques d'aquests materials, es podria adscriure a la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà-recent. Després de la seva excavació, el sepulcre fou destruït per les tasques agrícoles, i fins al moment no hi ha constància de noves troballes a l'entorn. Aquest tipus d'enterraments sovint s'agrupen en petites necròpolis, per tant no es descarta que sota els nivells d'afectació de les tasques agrícoles se'n puguin localitzar més. Tot i això també és molt plausible que aquestes mateixes tasques hagin destruït les possibles restes existents | 08002-74 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Excavat en un moment incert a la dècada dels '50 del segle XX, per mossèn Valentí Santamaria, director del Museu de Manresa. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica el 2010, es prospectà el camp però no es van trobar restes visibles de cultura material en superfície, ni tampoc durant la visita per a realitzar aquesta fitxa. | 41.7406000,1.6134000 | 384699 | 4621905 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 29016 | Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares | DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78. | XV | S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps | Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi. | 08002-84 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta. | Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar. | 41.7601200,1.6266700 | 385837 | 4624055 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com tombes de Cal Pallarès | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 29046 | Torre del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet | CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96. | No s'ha pogut constrastar. | D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles. | 08002-114 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. | 41.7109500,1.6208000 | 385261 | 4618603 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29047 | Sepultura del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-grauet | http://hdl.handle.net/10687/97453 | Rodejat de vegetació i erosionat pel pas del temps | En mig d'un camp de conreu a tocar d'un gran pi hi ha un gran bloc de pedra segurament després de la cinglera. En ell hi ha excavada una possible tomba de 1,90 m de llarg, amb un extrem arrodonit i l'altre recte orientada SE-NW. Correspon a una sepultura isolada. La informació sobre aquest element, catalogat al POUM com a element a protegir, és molt escassa i, a més, les coordenades eren errònies. | 08002-115 | A l'oest de la Capella de Santa Maria del Grauet | Antoni Daura, J Galobart i Eduard Sánchez, la van fotografiar al juny de 1988. La foto es troba a la col·lecció d'inventaris nº 9555 del Calaix de la Generalitat de Catalunya, codi d'identificació q1425 | 41.7094900,1.6154000 | 384809 | 4618448 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 29048 | Túmul funerari de la Vall de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana | No s'ha pogut contrastar | La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element. | 08002-116 | A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet | 41.7085700,1.6143000 | 384716 | 4618348 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 38350 | Torre del Turó del Pla de Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-del-pla-de-can-vila | GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Turó del Pla de Can Vila'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | V-XV dC. | No es pot observar cap resta per la vegetació. | Restes d'una torre de defensa o hàbitat, possiblement medieval. S'observa l'enderroc de carreus de pedra concentrat en el vessant d'un turó de forma cònica. La vegetació cobreix en gran part aquest enderroc. També hi ha marges de vinya que es poden confondre amb parets de la construcció. Destaca la presència d'una base de premsa o 'torculus' a peu de l'enderroc. | 08010-1 | Torrent de Les Tàpies | 41.7802800,1.9321100 | 411256 | 4625932 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38350-foto-08010-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38350-foto-08010-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies aportades per Eduard Sánchez. Està molt a la vora del jaciment de Matacans.Per la realització del present inventari es va fer una inspecció sobre el terreny a partir de les dades de la Carta Arqueològica, però no es va detectar cap resta de les descrites. Fa dos hiverns una nevada va matar molts arbres (pins) que han quedat trencats a terra cobrint bona part del sòl i dificultant la visibilitat i , fins i tot, el pas. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38351 | Forns del Camí de Les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-cami-de-les-tapies | GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Forns del camí de Les Tàpies'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | XI-XIX | El primer en mal estat i els altres dos no conserven la volta i estan plens de deixalles. | Es tracta de tres forns de calç de planta circular excavats en el marge del turó on posteriorment s'hi obrí un camí, l'actual PR-C135. A mesura que s'extreia la pedra calcària es cremava in situ, fent-se el forat cada cop més fondo. Tenen un diàmetre mig de 3'25 metres. Estan coberts de runa, vegetació (principalment esbarzers) i, en el segon, restes de ferralla diversa. El primer es troba en mal estat, molt desfet, i no conserva ni la paret anterior ni la volta. El segon té 3'5 metres de fondària aproximada, es troba a 10 metres del primer en el mateix marge i conserva part de la volta i de la part anterior d'accés. Fins la nevada de l'any 2005, conservava la volta sencera. El tercer mesura 4 metres de fondària i s'ubica a 5 metres a la dreta del segon. | 08010-2 | Camí de Can Vila a la Font de les Tàpies | Hi ha documentació de l'any 938 que parla d'uns forns en la delimitació del terme d'Artés. La zona podria haver tingut un ús similar al llarg dels segles. | 41.7803500,1.9386100 | 411796 | 4625934 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38351-foto-08010-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A 100 metres, però dins el terme municipal de Calders, n'hi ha un altre que es cita en la documentació antiga. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 38352 | Torre del Serrat de la Cabra d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-serrat-de-la-cabra-dor | GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Serrat de la Cabra d'Or'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | V-XV dC | No coneixem la potència estratigràfica i hi ha molta vegetació. | Possible torre de vigilància d'època medieval. S'observa l'enderroc ubicat en el cim del Turó del Serrat de la Cabra, des d'on es domina la vila d'Artés i la vall de la Riera de Malrubí. Per la disposició dels carreus de pedra caiguts, es podria tractar d'un edifici de planta rectangular o quadrangular. Es conserven algunes filades a l'alçada dels fonaments, però molt coberts per la vegetació. | 08010-3 | Serrat de la Cabra | 41.7924700,1.9659800 | 414087 | 4627252 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38352-foto-08010-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38352-foto-08010-3-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies aportades per Eduard Sánchez. No s'ha fet mai cap intervenció. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38353 | Castell Bisbal o Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bisbal-o-castellot | <p>BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. FABRE, Georges; MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1984). 'Epigrafia romana de la comarca del Bages'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Manresa, 1981), núm. 3, pp. 229-241. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Castell Bisbal'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SITGES, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés'; dins Ausa, núm. 84, pp. 88 i 89.</p> | VIII-XIVdC | No es coneix l'estat del jaciment com a tal. | <p>Castell de planta irregular de diferents plantes. No s'hi han realitzat excavacions arqueològiques, però Xavier Sitges localitzà tres làpides romanes amb textos epigràfics, a l'exterior del mur de tramuntana del castell. Una és de tipus votiu i les altres dues funeràries. Al segle XIV hi hagué diferents reformes i s'aixecaren dues torres. Posteriorment s'han fet reformes que han malmès l'aspecte de castell, que s'ha perdut del tot.</p> | 08010-4 | Plaça Vella - nucli antic | <p>Era un castell termenat dins el comtat de Manresa. Segons Albert Benet, hi havia al mateix lloc una edificació romana de tipus militar. El castell fou erigit després de regir el bisbe de Vic, l'any 1195. De l'edifici primitiu només es conserven les estances de la planta baixa. Els bisbes foren els propietaris del castell fins la desamortització de Mendizábal a mitjans de segle XIX.</p> | 41.7993800,1.9503700 | 412799 | 4628034 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38353-foto-08010-4-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat dins el Museu Comarcal de Manresa. Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||
| 38354 | Plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella | BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Plaça Vella'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1984). 'El temple paleocristià d'Artés'; dins Dovella: revista cultural de la Catalunya Central, II època, any IV, núm. 14, desembre de 1984, pp. 7-12. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1985). 'Excavación de urgencia de la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Acta Historica et Archaelogica Mediavalia, núm. 5-6, pp. 451 i 452. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1992). 'Excavacions arqueològiques a la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscelània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 37-74.. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | VI-XIIIdC | La construcció d'un dipòsit a la part central de la plaça va malmetre importants restes arqueològiques. | Restes de l'antiga església de Santa Maria i necròpolis. Durant les obres de construcció a càrrec de l'Ajuntament i la Generalitat d'uns dipòsits d'aigua nous i la remodelació del casc antic d'Artés (conegut com el poble vell), es van localitzar unes restes, al solar que havia estat ocupat per l'antiga parròquia de Santa Maria (ensorrada l'any 1914) i que s'excavaren d'urgència. El resultat fou la localització de les restes d'un temple paleocristià, amb la presència d'un absis en forma de ferradura, per sota dels estrats de reompliment i de l'absis posterior de planta poligonal de l'església romànica del segle XIII. Al presbiteri s'observaren marques produïdes pels dos tenents de l'ara o altar. Aquest absis, datat entre els segles VI-VII, va ser construït directament sobre les marges del terreny. El sector del presbiteri era el més ben conservat, amb un paviment d'opus signinum, destruït en part com a conseqüència de la construcció d'unes canonades d'aigua l'any 1936. Amb la construcció de l'església medieval posterior no es poden distingir les dimensions generals del temple paleocristià. Malgrat això, es pogué identificar la presència d'un hipotètic 'pastofori' al cantó sud. La cronologia d'aquest temple, segons l'estudi comparatiu de l'absis, caldria situar-la entre els segles VI i VII d.C. Pel costat de ponent, al costat de les restes de l'opus, aparegué una necròpolis de 8 metres per 6 metres, amb un total de vint enterraments. La tipologia es pot resumir de la següent manera: 1) Una cista conformada per set maons per banda, dos de tancament i quatre teules al fons. Damunt hi ha les lloses de coberta i una capa de morter. Els maons presentaven motius ornamentals (llaços, creus de Sant Andreu, etc.). L'orientació seguia l'eix de llevant-ponent. 2) Dues sepultures de 'tegulae' de secció triangular, amb la mateixa posició de la precedent, i també amb ditades a les teules. 3) 8 cistes pètries rectangulars, quatre d'elles infantils, una amb 'tegulae' reaprofitada al fons i dues que eren una simple fossa amb cobertura de lloses. La cronologia de la necròpolis es pot situar entre els segles VII i XIII com a mínim. Pel que fa al material ceràmic aparegut, es recollí una part a l'estrat argilós adossat a la paret exterior de l'absis i, l'altra a la zona de ponent, entre dues cistes allí existents. Al primer punt s'identificà grisa emporitana, sigil·lada clara, sigil·lada sud-gàl·lica i grisa medieval. Pel que sembla, aquests fragments de terrissa estaven barrejats i podria demostrar l'ocupació antiga del lloc. | 08010-5 | Plaça Vella - Casc antic | Excavacions d'urgència realitzades del 10 de maig al 4 de juliol de 1984 i dirigides per Josep Ramon Julià i Katia Kliemann. | 41.7993300,1.9506700 | 412824 | 4628029 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 38355 | Matacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matacans | BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). ' Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). 'El coneixement de l'alt imperi romà a la Catalunya interior. L'exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). ' El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l'interior. | IIIaC-XVId | Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar. | Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d'aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n'especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l'opus mixtum vittatum i l'opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d'Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l'únic testimoni estructural d'aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L'abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l'any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear. | 08010-6 | Pla de Matacans, al SO del terme municipal. | Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l'antic terme d'Artés; amb data del dia set de febrer de l'any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d'aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l'any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d'Investigació Geofísiques aplicades a l'Arqueologia i organitzades per l'Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L'any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L'any 1989 i 1990, s'efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d'octubre de l'any 1991 es realitzà una excavació d'urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment. | 41.7825900,1.9361900 | 411598 | 4626185 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 39302 | Els Ometells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ometells | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Aquest indret té importància històrica ja que es dugué a terme l'anomenat Combat d'Avinyó, un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. El Combat d'Avinyó s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX. | 08012-64 | Avinyó | Fóu en aquest indret on hi hagué un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. Aquest passatge és conegut històricament com el Combat d'Avinyó, que s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX. | 41.8531000,1.9626100 | 413888 | 4633986 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39302-foto-08012-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39302-foto-08012-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 39324 | Necròpolis de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. | XII | Ja no existeix | Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. | 08012-96 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9138600,1.9972000 | 416838 | 4640698 | 08012 | Avinyó | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 39790 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-0 | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 57. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1982). L'arqueologia al Bages (I), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 5, Manresa, pàg. 82 - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona | XI-VI aC | Prospecció superficial feta als anys setanta del segle XX per Ramon Camprubí i Miquel Cura, on es recolliren diversos fragments ceràmics fets a mà, de pasta negrosa i decorats amb cordons formant relleus piramidals allargassats. Es tractaria de ceràmica del Bronze final-primera edat del ferro. Les UTM són aproximades | 08012-562 | Morisco | 41.8539000,1.9284000 | 411049 | 4634110 | 1000-500 | 08012 | Avinyó | Obert | Regular | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment hi ha treballs que han obert graveres a la zona i s'hauria de fer un estudi aprofundit per tal que aquestes no afectessin cap tipus de ceràmica ni de jaciment que pugui haver-hi. | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 39791 | Serrat de Viladases (Puigdases) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-viladases-puigdases | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | III-I aC | Tombes trobades per Atil·là Herms els anys 40 a la vessant oriental del Serrat de Puigdases, tocant al Pla de Vilamajor. Segons aquell es tractaria de tombes de quatre pedres, celtíberes o romanes. No s'han trobat ni excavat. Les UTM són aproximades. | 08012-563 | Avinyó | 41.8515300,1.9598400 | 413656 | 4633815 | 08012 | Avinyó | Obert | Regular | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 92759 | El Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellet | <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. (1984). 'Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs', <em>XXVI Assemblea intercomarcal d'estudiosos. Manresa</em>. Centre d'Estudis del Bages, Vol. I. p.117-118.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SÁNCHEZ, Eduard (1987). <em>El poblament pre-romà al Bages. Manresa</em>. Caixa d'Estalvis de Manresa, p.157.</span></span></span></p> | VII-I aC | Estat de conservació del jaciment desconegut, possiblement força arrasat. | <p><span><span><span>Jaciment d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic en superfície. Es troba emplaçat enmig d’un camp de cereal de forma allargada, el qual queda perfilat pel costat nord per un petit serrat. En aquest camp un afeccionat hi va recollir alguns fragments de ceràmica a mà, oxidada i ibèrica pintada. Amb aquestes poques dades és difícil concretar de quin tipus de jaciment es tractaria i quin devia ser el seu emplaçament concret, ja que no es pot descartar que els materials procedissin del petit promontori que es troba pocs metres al nord del camp.</span></span></span></p> | 08018-240 | Sector nordest del terme municipal. | 41.8954300,1.8938500 | 408241 | 4638758 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-4.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 92796 | Santa Margarida de l’Alou (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou-jaciment | <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> | XI-XIII | Part central del jaciment destruït per la carretera. Als laterals actualment les sitges no són visibles. | <p><span><span><span>Jaciment d’època medieval que consisteix en un camp de sitges, més un abocador i dos forns. Es troba situat als camps de conreu que hi ha davant de l’església de Santa Margarida de l’Alou, molt a prop també de la masia de l’Alou. L’indret es troba en un altiplà al marge esquerre del riu Llobregat. Una part del jaciment es conserva a banda i banda de la carretera, per bé que ha estat cobert i no és visible, mentre que la part central, on es concentraven la major part de sitges, es destruí per poder-hi fer passar el vial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’excavació que s’hi va portar a terme l’any 2002, en els treballs previs a l’obra de la carretera, es van desenterrar un total de 66 sitges. Es van classificar en tres tipologies: la majoria eren amb el fons pla i les parets rectes lleugerament troncocòniques, o bé amb el fons còncau i perfil globular i acampanat, però també n’hi havia algunes de fons pla i perfil globular. Les dimensions oscil·laven entre els 50 cm i 2 metres, i la profunditat màxima era de 1'90 m. També es van recollir un bon nombre de lloses de pedra llicorella, de forma ovalada o circular, que constituïen les tapadores de les sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el conjunt cal destacar tres sitges de dimensions semblants que es comunicaven mitjançant lloses de separació en les parets interiors. Possiblement servien per emmagatzemar productes semblants. També hi havia el cas d’unes sitges bessones, separades per menys de 50 cm però sense contacte entre si. Estaven a la zona límit de l’excavació, una mica separades, i una contenia les restes d’un gos amb els ossos en semiconnexió.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi morfomètric va revelar que la majoria de les sitges tenien volums inferiors als mil litres, fet que indica que el la producció del cereal era baixa i que no generava excedents per comerciar. Les sitges contenien també fragments de ceràmica grisa medieval, així com alguns fragments de ceràmica oxidant i també restes de fauna i materials ferrats. Per la datació de la ceràmica el jaciment es pot situar a l’època medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als forns, aquests es trobaven una mica allunyats de les sitges i un d’ells possiblement era d’us metal·lúrgic.</span></span></span></p> | 08018-263 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII). Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris.</span></span></span></p> | 41.8484300,1.8822200 | 407208 | 4633552 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2002 amb motiu del desdoblament de la carretera C-16 en el tram Sallent - Berguedà sud es van realitzar prospeccions arqueològiques que en aquest indret van detectar material ceràmic i fragments de pedres de molins en superfície. Això va motivar la realització primer d’uns sondejos, en els quals es van posar al descobert indicis de diferents sitges, i el mateix any 2002 una excavació arqueològica en extensió, que es va portar a terme en dues fases. Posteriorment, amb la construcció de la carretera es va suprimir la part central del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 92804 | Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 156; 162; 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). ”Santa Creu del Mujal”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 349.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, P.; FLUVIÀ, A. (1976). “Castelladral i esment del castell del Mujal”. Castells Catalans. Volum V. Rafael Dalmau editors. Barcelona, p. 710-715.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, Jordi (1997). <em>Els castells de la Catalunya Central</em>. Angle Editorial; Fundació Caixa de Manresa, Manresa, p. 47-71.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). Santa Creu del Mujal, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 1984, 349.</span></span></span></p> | VI-X | Construcció molt arrasada i les pedres espoliades per furtius. | <p><span><span><span>Ruïnes d’una construcció de caire militar que es troben en un turó conegut popularment com el Castellot. Tradicionalment s’han associat al castell del Mujal, tot i que aquesta identitat no es corrobora de manera clara en cap publicació. En realitat, desconeixem l’època concreta d’aquesta possible fortificació. A tall d’hipòtesi, plantegem aquí la possibilitat que es tractés d’una primitiva fortalesa anterior a la repoblació de Guifré el Pilós (és a dir, del segle IX o anterior), que podria ser el precedent del castell del Mujal. De fet, la ubicació precisa del castell del Mujal, documentat des del segle XII, és una incògnita encara no resolta. No podem descartar, però, altres possibilitats, com ara que es tractés d’una fortalesa que no tingui res a veure amb el castell del Mujal, que fos una torre de defensa complementària d’aquest castell, que fos una torre de defensa complementària del castell de Balsareny o que fos d’una altra època. En aquest sentit, totes les possibilitats estan obertes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les ruïnes es troben al turó conegut com el Castellot, però no en el cim sinó en un contrafort que s’allarga cap a ponent i que domina el pas per la vall de la riera del Mujal, amb connexió visual sobretot amb el castell de Balsareny i també amb el castell de Castellnou. Es tracta d’un indret amb una bona defensa natural pels costats sud i oest, amb cingles lleugerament escarpats, i que té un accés suau per la banda de llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció de planta rectangular de la qual se’n conserven els murs fins a una alçada aproximada d’un metre i que té unes dimensions d’uns 13 per 8 metres. Al voltant de tot el seu perímetre no s’hi observa cap porta ni tampoc finestres importants, i l’espai interior no presenta indicis d’haver estat compartimentat. De manera que es configura com un recinte amb característiques de fortificació, força ampli i buit per dins. Aquests murs perimetrals es troben en un estat molt degradat i com si haguessin estat descalçats. De fet, segons informació oral, fa uns anys el parament es conservava en millor estat i amb material petri abundant, i hauria estat espoliat per furtius o bé per un pagès que hi va fer feixes. Actualment els murs presenten un aspecte força atípic, ja que estan fets amb una barreja irregular de terra i pedres, sense morter de calç. Tanmateix, originàriament devien estar revestits amb carreus més o menys treballats, tant per la cara interna com per l’externa. En alguns punts s’insinuen petites obertures que probablement són simples descalços del parament, tot i que puguin semblar espitlleres. La gruixària dels murs no és excessiva, al voltant dels 80 cm. A l’exterior del recinte es troben abundants pedres i mostres d’enderrocs, però cal fer notar l’absència de teules o de material ceràmic evident, i tampoc s’hi veu material d’època moderna o contemporània.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels costats oest i nord s’observen restes d’estructures que podrien correspondre a una possible muralla perimetral o a algun tipus d’element defensiu similar. Es troben a partir dels 5 m de separació respecte de la construcció central i conformen diverses línies concèntriques. Es fa difícil destriar quines parts podrien correspondre a aquesta hipotètica estructura defensiva i quines parts són feixes que, tal vegada, haurien aprofitat estructures preexistents. Un punt que sembla força significatiu es troba a la cara de ponent, per on puja el corriol des de la vall i on es genera una espècie de cambra de planta triangular a partir d’aquests petits murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que hem descrit, aquesta fortalesa no respon en absolut al model habitual de castell de torre que es va generalitzar en època feudal, als segles XI i XII. L’existència d’un gran àmbit sense compartimentacions més aviat fa pensar en un tipus de fortalesa anterior, que tal vegada s’acostaria al concepte de castell-refugi que va predominar a la baixa antiguitat i fins la revolució feudal entorn de l’any 1000. Aquestes fortaleses tenien la funció principal d’acollir en el seu interior tots els habitants de la zona en cas de perill. Un exemple d’aquestes característiques és el jaciment del Serrat de la Cabra d’Or, a Artés. Posteriorment, en una data incerta, tal vegada el castell del Mujal va succeir aquesta primitiva fortalesa, situat en un altre emplaçament més proper a l’actual nucli del Mujal (ja en terme de Navàs). Tanmateix, de moment no disposem de proves que puguin reforçar una mica més aquesta hipòtesi, com podria ser la troballa de material ceràmic. </span></span></span></p> <p> </p> | 08018-270 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span><span>Sembla que per aquest indret hi passaria un antic camí que seguia la vall de la riera del Mujal. Aquesta riera antigament s’anomenava també dels Traginers, ja que en època moderna hi passava una variant del camí saliner que, des de Cardona, travessava el terme de Navàs i, a l’alçada del Mujal, es desviava per aquesta vall en direcció a Balsareny. Probablement hi havia també un itinerari que seguia una direcció més occidental cap a Sobirana de Ferrans, el castell de Castellnou i vers el pla de Bages. Però no en coneixem gaires detalls.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja hem dit que les ruïnes del Castellot s’han associat, encara que de manera vaga, amb el castell del Mujal. Però l’emplaçament del castell del Mujal s’ha prestat a certa confusió i a hores d’ara encara és una incògnita. De fet, l’església parroquial i el poble del Mujal es troben en terme municipal de Navàs, ja que el termenal entre Navàs i Balsareny passa per aquesta zona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El lloc del Mujal apareix en documents del segle X, i la primera referència és de l’any 938. Alguns historiadors han afirmat que el Mujal estaria inclòs en del terme del castell de Castelladral, dins el qual hauria sorgit un nou castell depenent del primer (BENET, 1984: 349). Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i considera que no englobava el terme del Mujal. El castell del Mujal apareix documentat al segle XII, i el primer esment conegut és de l’any 1118, quan les possessions dels comtes de Cerdanya passaren als comtes de Barcelona. En aquella data Ramon Bernat de Castelladral també jurà fidelitat al seu nou senyor, el comte Ramon Berenguer III, pel castell de Muial, i el 1135 continua sent-ne el feudatari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sobre l’emplaçament concret del castell en el Mapa del Patrimoni Cultural de Navàs plantejàvem diferents possibilitats. Una era que, </span><span><span>almenys en el primer moment de la feudalització, estigués situat a dalt del mateix turó on hi ha el poble, ja que es tracta d’un indret dominant, al costat de l’antic Camí Saliner i amb l’església als seus peus. En aquest turó no s’hi aprecia actualment cap indici d’un possible castell, però considerem que és una hipòtesi que no es pot descartar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra possibilitat, que és la que sol acceptar-se com a més probable, és que el castell fos a la masia anomenada la Torre, situada en un turó dominant a l’oest del poble (BADIA, 1988: 162). Es tracta d’un edifici de caràcter senyorial i d’influències renaixentistes que es va bastir en bona part entorn del segle XVI. Fos o no el castell originari, és molt probable que acabés exercint les funcions de domini derivades de l’antic castell, en la línia d’una domus o casa forta, almenys en època baix-medieval. En aquest sentit, l’any 1358 hi ha documentat un tal Bernat de Turri, que era el senyor del castell i que hauria passat el seu nom a la casa. Al segle XIV, el rei Pere III el Ceremoniós vengué la jurisdicció del Mujal als Consellers de Manresa, tal i com va fer amb també amb Castelladral. El 1358 els Consellers de Manresa van revendre la jurisdicció del Mujal a Bernat de Turri, ciutadà Manresà, que el 1362 continua constant com a senyor del lloc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A aquestes dues possibilitats sobre l’emplaçament del castell del Mujal ara hi afegim una tercera variant, que de moment hem de considerar tan sols com a hipòtesi, i és que el castell d’època feudal derivi d’algun tipus de fortalesa anterior a la repoblació de Guifré el Pilós; és a dir, del segle IX o anterior. Aquesta primitiva fortalesa hauria quedat en desús i possiblement en època feudal s’hauria considerat més apropiada una ubicació més al nord, per on passava el ramal principal de camí saliner o <em>strata cardonensis</em>, una ruta que ja està documentada l’any 981 a la zona de Gaià i que feia un recorregut transversal passant per l’actual poble del Mujal en direcció a Navàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir del segle XIV la senyoria del castell del Mujal derivà cap als senyors de Balsareny. El 1370 els consellers de Manresa, que tenien la jurisdicció de Castelladral, Súria, Castellar i el Saguer, vengueren amb permís reial a Ramon de Peguera i de Bell-lloc la jurisdicció de Santa Creu de Mujal i Massadella. A la mort de Ramon de Peguera passà a la línia segona dels Peguera, de la branca secundària de Balsareny. Des d’aleshores el terme del Mujal sempre anirà lligat als senyors de Balsareny.</span></span></span></span></p> | 41.8850700,1.8582200 | 405270 | 4637646 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-ext-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-turo-2_2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Castell del Mujal (així apareix al mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya) | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 92829 | Necròpolis de Collet del Nado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collet-del-nado | <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 279.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLEGAS, Francesc (1982). <em>El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa.</span></span></span></p> | VI-VII | L'estat de conservació de les tombes és desigual. Algunes força arrasades, altres en relativament bon estat. | <p><span><span><span>Necròpolis de cistes d’època medieval, possiblement visigòtica, que està situada al cim d’un turonet amb una situació dominant sobre la vall que antigament es coneixia com a Vall de Ferrans, uns 400 m al NE/E de l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i de les masies de Sobirana de Ferrans i del Cortès. Per l’altra banda, una 400 m a l’oest de la masia anomenada Collet del Nado. El turonet forma part d’una elevació que es coneix amb el significatiu nom de Serrat dels Morts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un total de sis cistes orientades en la mateixa direcció; és a dir, amb la part del cap mirant cap a llevant. Les tombes són estretes i llargues, lleugerament més amples a les capçaleres i més estretes als peus. El seu estat de conservació és desigual. Les que es troben més ben conservades mesuren entre 1,80 i 1,50 m de llarg. Una encara conserva part de les lloses de coberta. Estan fetes amb lloses gruixudes i d’aspecte sòlid, una tipologia que es sol correspondre amb les cistes d’època visigòtica. A més, segons s’esmenta en alguna publicació (Fernández, 1974) en aquest jaciment s’hi hauria trobat una sivella visigòtica que havia estat exposada al Castell de Balsareny (actualment ja no hi està exposada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat suggereix que es tractaria d’una petita necròpolis d’època visigòtica, possiblement associada a un hipotètic assentament d’aquesta època que es trobaria a la zona on hi ha la masia i l’església de Sobirana. El lloc de La Vall de Ferrans ja està documentat els anys 966 i 967, i l’església el 1154. La Vall de Ferrans fou un dels primers indrets de Balsareny que es va repoblar a l’alta edat mitjana, entorn del segle X.</span></span></span></p> | 08018-289 | Sector nordoest del terme municipal. | 41.8785400,1.8564000 | 405109 | 4636923 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-vista.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment apareix amb múltiples noms en la bibliografia, cosa que genera certa confusió. Concretament, s’ha denominat Cortès i Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, Serrat dels Morts (Serra; Carreté, 2004: 22), o Font de la Roca (Fernández, 1974).Així mateix, Jordi Fernández en la seva guia turística de Balsareny (1995) esmenta la troballa de destrals neolítiques a la Serra d’en Sobirana, que es pot identificar amb aquest mateix serrat, proper a la masia de Sobirana de Ferrans. | 87|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 92834 | Pla del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-coll | <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel (1977). 'Nuevos sepulcros megalíticos en la Cataluña Central'. <em>Ilerda</em>. p. 17-20.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 57-58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> | XXVIII-XV aC. | Lloses partides o escapçades, situació precària al talús de la carretera. | <p><span><span><span>Sepulcre del tipus cista que es troba al talús sud de la carretera que va a Súria (BP-4313), en el límit amb un camp de conreu. Es tracta d’una cista de tipus rectangular de la qual només se’n conserven tres lloses. Hi manca una llosa lateral així com les de la coberta. Ja es trobava així en el moment en què es va catalogar. La cambra interior mesura 2 m de longitud per 1,50 m d’ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de material arqueològic associat no permet fer-ne una datació precisa. Miquel Cura creu que podria tractar-se d’una cista neolítica. Tanmateix, es té notícia que hi haurien aparegut una bona quantitat d’ossos, cosa que faria pensar més aviat en un sepulcre col·lectiu una mica posterior, de l’època del megalitisme. Però no se’n pot donar cap confirmació, ni en un sentit ni en l’altre. Per això la cronologia podria anar des del neolític final fins al bronze antic (2800 - 1500 aC.)</span></span></span></p> | 08018-294 | Sector central del terme municipal. | 41.8732600,1.8600500 | 405404 | 4636333 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest megàlit fou descobert arran d’un eixample de la carretera abans de l’any 1974, i tot el material que contenia fou saquejat pels obrers. La data de la troballa és inconcreta; Miquel Cura el va estudiar i publicar l’any 1977. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 92919 | Serrat de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-soldevila | <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 132.</span></span></span></p> | II-I aC | Estat del conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic en superfície. Es troba ubicat en un turó emboscat i força estratègic, prop de l’actual Colònia Soldevila d’on pren el nom. El turó queda encinglerat sobre el Llobregat de manera que domina bona part de la vall del riu. És un turó escarpat per la banda de llevant i migdia, mentre que per la part de ponent té un accés fàcil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La topografia del lloc i la dispersió dels materials trobats en superfície suggereixen que l’assentament podria tenir una extensió considerable, d’uns 2.000 metres quadrats aproximadament. S’hi poden distingir dues parts: el turó pròpiament dit i una plataforma situada a la banda de solei (a migdia), actualment terrassada per les feixes d’antigues vinyes. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica el 2010 i també prèviament s’hi va recollir material ceràmic. Concretament, a la part superior del turó s’hi van identificar restes de terrissa comuna. A la plataforma inferior s’hi va recollir material més abundant: ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica feta a mà i campaniana A i B. En base a aquests materials el jaciment es podria situar entre el segle II i I aC, encara que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Per les característiques defensives i estratègiques del lloc es podria pensar en un poblat encastellat o fortificat del tipus oppidum.</span></span></span></p> | 08018-305 | Sector nord del terme municipal. Prop de la colònia Soldevila | 41.8862400,1.8838700 | 407400 | 4637748 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92919-serrat-soldevila-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92919-serrat-soldevila-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 92950 | Necròpolis de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilafruns | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Santa Cecília de Vilafruns (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 126.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1984). “Necròpoli de Vilafruns (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 126-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 88.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>.</span></span></span></p> | IX-XV | Església destruïda. Necròpolis pràcticament destruïda | <p><span><span><span>Restes molt malmeses de la necròpolis medieval que hi havia vora l’església de Santa Cecília de Vilafruns, uns 100 m al sud dels xalets de la colònia minera. Se’n conserva només una tomba, almenys que es pugui detectar a simple vista, mentre que l’antiga església romànica, com la resta de tombes, foren destruïdes amb l’ampliació de la carretera l’any 1984. La tomba conservada és visible en un talús al costat d’un camí i tan sols en queda la llosa superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis es va localitzar al costat de les ruïnes de l’església i l’any 1962 fou excavada per Albert del Castillo. Concretament, va exhumar quatre tombes que consistien en fosses excavades a terra, amb lloses de coberta i sense protecció lateral. Tres d'elles tenien el cadàver mirant vers ponent (en direcció a la capella), mentre que l'altre mirava cap a tramuntana. Un dels enterraments (identificat com a tomba A) es distingia dels altres pel fet de tenir una pedra a cada costat del crani, cosa que li donava un aspecte antropomorf. A més, l'esquelet tenia les mans reposant sobre el pit. En la terra que cobria les sepultures s’hi van recollir alguns fragments de ceràmica grisa medieval, que Del Castillo va identificar amb la que es va trobar als forns de Casampons, a Berga. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa l’antiga església, amb anterioritat a la seva destrucció definitiva ja només en quedaven uns munts de pedra que ni tan sols permetien refer-ne la planta.</span></span></span></p> | 08018-317 | Sector sud del terme municipal. Instal·lacions mineres de Vilafruns | <p><span><span><span>El topònim de Vilafruns data del segle XVII i s’ha generalitzat més modernament. La capella ja està documentada l’any 951 com a Santa Cecília de Balsareny; concretament, entre les propietats que en el precepte de Lluís Ultramarí són confirmades al monestir de Santa Cecília de Montserrat. En aquesta època consta també com a depenent d’un altre monestir. Així, l’any 990 en la butlla del papa Joan XV al monestir de Sant Pere de Rodes, entre els béns confirmats apareix “junt al castell de Balsareny i l’església de Santa Cecília amb el seu alou”. Albert Benet (1984: 126) creu que aquesta aparent contradicció podria ser deguda a una redacció deficient de la butlla, en el sentit que Sant Pere de Rodes segurament posseïa un alou prop de l’església, però no l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Cecília no degué passar de capella rural. No en coneixem més notícies fins l’any 1685, una data en la que consta que encara tenia culte. Més endavant va quedar en ruïnes i així es trobava en el moment en què es van començar a construir les instal·lacions mineres a la dècada de 1930. Més endavant a la colònia minera s’aixecà una nova capella dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels miners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En fer-se els habitatges de la colònia l’església ja fou mutilada, i en el transcurs d’unes obres al complex industrial es van identificar un seguit de tombes que corresponien al cementiri de la capella. L’any 1962 Alberto del Castillo va excavar quatre tombes de la necròpolis, però el seu treball mai no s’arribà a publicar. Tanmateix, en el volum corresponent de la <em>Catalunya Romànica</em> els arqueòlegs Antoni Daura i Joan Galobart (1984: 126) presenten de manera resumida els resultats que va oferir aquesta excavació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984, amb motiu d’unes obres d’ampliació de la carretera, es van aterrar definitivament les restes dels murs que quedaven de l’església i també la majoria de tombes de la necròpolis. </span></span></span></p> | 41.8426300,1.8785100 | 406892 | 4632912 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92950-vilafruns-necropolis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92950-vilafruns-necropolis-esglesia-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 92951 | Cal Music | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-4 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 148.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Les ruïnes han estat netejades, però encara tenen arbres i vegetació al seu interior. | <p><span><span><span>Ruïnes d’un antic mas, probablement del segle XVIII, de dimensions mitjanes i emplaçat al coster llevantí del Serrat de cal Castellà. Se’n conserven els murs fins a una alçada d’un metre aproximadament. La casa devia tenir l’entrada principal a migdia, que és precisament la zona que es troba més esfondrada. A l’interior de la construcció s’hi aprecien diverses estances així com un petit cos adossat a ponent i dues tines a l’angle nordoest. Les tines són cilíndriques, sense revestir ni amb cairons ni amb lloses.</span></span></span></p> | 08018-318 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>D’aquesta casa no se’n té constància documental, però sí del sobrenom de Music. El 1742 hi ha documentat un teixidor de lli que es va establir al carrer Nou de Balsareny i tenia aquest motiu. Procedia de la casa de cal Music, del Mujal (Navàs). La família es deia de cognom Casas i estaven emparentats amb els de cal Gemilà (carrer Vell, 12). És possible que, posteriorment, aquesta família construís el mas avui en ruïnes, que es coneixia com a cal Music (Carreté, 2010: 148). Això devia ser al segle XVIII o començaments del XIX. Fa molt de temps, però, que el mas ja es troba en ruïnes, ja que la gent més gran de la zona no recorden haver-lo vist mai habitat. A l’altre costat del camí cal Music tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 2018 un grup d’afeccionats (Xavi Novell, Jorge Villagrasa i Josep Cañellas) van netejar i desbrossar la zona de les ruïnes, i també van aixecar una planimetria de la casa.</span></span></span></p> | 41.8634700,1.8201900 | 402082 | 4635290 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-planta.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavi NovellPlanta de les ruïnes realitzada per Francesc Haro | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||
| 92978 | Necròpolis del Pla de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-pla-de-vilamajor | <p><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140.</span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> | VIII-XI | Estat de conservació de les tombes desigual. | <p><span><span><span>Necròpolis d’època altmedieval emplaçada en un petit promontori situat 200 m al sudest del mas de les Claperoses, ja a la perifèria de l’anomenat Pla de Vilamajor en el seu extrem oriental. Consta d’unes 9 tombes del tipus cista que es troben repartides a la part alta de turonet, totes orientades en l’eix est-oest. Les tombes són de planta rectangular i protegides per lloses laterals no gaire gruixudes. L’estat de conservació i les mides de les sepultures són desiguals. N'hi ha una que és més petita i podria correspondre a un infant. És probable que a l’entornhi puguin haver més tombes encara no identificades.</span></span></span></p> | 08018-334 | Sector nordest del terme municipal. Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>Aquest tipus de necròpolis pot datar-se de manera aproximada entre els segles VIII i XI. Devia servir als pobladors que hi havia al Pla de Vilamajor en aquest període altmedieval. Més tard, el mas principal de la zona era el de Vilamajor, avui desaparegut. També se’l coneixia com la Coromina de Vilamajor, perquè era propietat del baró de Balsareny. En aquest sector és on hi ha les terres més aptes per a l’agricultura, i és probable que el lloc tingués una tradició de poblament ja des d’època antiga, que tal vegada podria derivar d’alguna vil·la romana, tal com suggereix el topònim de Vilamajor. A partir del segle XI devia estar poblat per diversos masos. El més proper era el mas de les Claperoses, que es troba documentat per primera vegada l’any 1368 però que probablement ja devia existir de molt abans.</span></span></span></p> | 41.8880900,1.9042100 | 409090 | 4637932 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 93171 | La Mecànica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mecanica | <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 172.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICAS PONS, Josep (1963). “Navás: hallazgo de un sepulcro romano”, <em>La Vanguardia</em>, Barcelona (28-09-1963).</span></span></span></p> | XXXV-XXV aC | Probablement jaciment molt arrasat | <p><span><span><span>L’any 1963 es va trobar una sepultura en un indret del barri pertanyent al nord del terme de Balsareny, pràcticament a tocar del nucli urbà de Navàs. Segons informació contrastada, es tractava d’un sepulcre neolític igual que els que havien aparegut al Passeig de Ramon Vall, a Navàs. La informació ha arribat a través d’una notícia periodística de <em>La Vanguardia</em> (PICAS, 1963) on es deia, erròniament, que es tractava d’un sepulcre romà d’època imperial. A l’interior del sepulcre es conservava tot sencer un esquelet. Les tombes aparegudes al Passeig de Ramon Vall corresponen al tipus de caixa soterrada o cista, dins el grup de megàlits neolítics solsonians. Es poden datar al Neolític Mitjà, entre el 3500 i el 2500 aC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la troballa és al camí que hi ha al sud de cal Viscola. Aquesta casa es troba al costat de la cruïlla entre la carretera del Mujal i la carretera de Manresa. Just per aquest camí, que no té nom, hi passa el termenal que separa els municipis de Balsareny i Navàs. Antigament el termenal passava més al nord, per això es va afirmar que la troballa era en terme de Balsareny. En l’última revisió dels termes la frontera entre els dos municipis passa just per aquest camí davant de cal Viscola, per la qual cosa no queda clar a quin dels dos termes caldria adscriure actualment la troballa. De fet, és molt possible que hi haguessin més tombes en les immediacions, tal com passa al jaciment del Passeig de Ramon Vall, per això aquesta zona té interès com a àrea d’expectativa arqueològica.</span></span></span></p> | 08018-356 | Camí de cal Viscola. | <p><span><span><span>Aquest jaciment s’ha conegut sempre amb el nom de la Mecànica, ja que en l’article s’afirma que aquest era el nom de la casa. Tanmateix, aquesta casa és més coneguda com cal Viscola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Informació facilitada per Josep M. Badia</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reproduïm el text íntegre de l’article periodístic publicat al diari La Vanguardia l’any 1963. Malgrat algunes imprecisions ja comentades, aporta dades d’interès i també anecdòtiques sobre la troballa. Qui signa la crònica és Josep Picas Pons, germà de l’autor dels Pastorets de l'Ametlla de Merola. Pel que sembla, li agradava molt escriure sobre tradicions, especialment sobre costums funeraris i fets misteriosos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Un sarcófago, que parece data de la romana época imperial, fue hallado por el niño Manolo Solá, de 11 años, vecino de Navás, en una pedrera que existe enfrente de la casa llamada “La Mecánica”, enclavada en el barrio “Casas de Balsareny”, situado al sur del pueblo. El citado niño estaba jugando, intentando cavar un hoyo en el pedregal, cuando, de pronto, descubrió la tapa del sepulcro. Inmediatament llamó a otros tres niños que jugueteaban por aquellos alrededores y los cuatro procedieron a su aperura, hallando en su interior un esqueleto humano. Luego se repartieron los huesos, que se llevaron a sus respectivos domicilios, siendo, horas más tarde, recuperados y depositados en la “Academia Rial” (PICAS PONS, 1963).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la piedra frontal de dicha sepultura aparecen las iniciales “T.A.C.”, y se cree que la misma guarda relación con la que hace uns 18 años fue descubierta en el Paseo del pueblo”. </span></span></span></p> | 41.8969000,1.8792900 | 407035 | 4638936 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 93185 | Pla de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-calaf | <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel. 'El poblament prerromà en les comarques centrals de Catalunya', <em>Boletín Arqueológico de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense</em>, fasc. 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel (1973). 'Nuevos datos para el estudio del poblamiento prerromano en la región central de Catalunya'. <em>Actas del XII Congreso Nacional de Arqueología, Jaén, 1971</em>. Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, Zaragoza. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 58-59.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> | XVIII-V aC | Estat de conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment de l’edat del bronze i època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic superficial. Es troba situat a l’extrem meridional de l’altiplà allargassat conegut com el Pla de Calaf. Des d’aquesta punta es té un bon domini visual de la vall del riu Llobregat i s’albira també el turó on hi ha el poblat ibèric del Cogulló, a Sallent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, en una prospecció superficial que Ramon Camprubí i Miquel Cura hi van fer a principis de la dècada de 1970 van recollir diversos fragments de ceràmica a mà decorada amb cordons aplicats i aplicacions piramidals. Això permet situar el jaciment en una cronologia que abasta des del bronze inicial (1800-1500 aC.) fins a l’etapa ibèrica antiga (entorn dels segles VII-V aC.). També és recollí part d'una destral polida de basalt i s’hi va identificar un possible fons de cabana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el punt on es recullen de manera més abundant els fragments de ceràmica, a l’extrem sud, hi ha el fonament d’un mur de pedra seca fet de pedres petites que s’allarga fins a una longitud considerable, però mes aviat desfet o en forma de claper; és a dir, derivant en un amuntegament de pedres. Uns metres al nord trobem un claper o amuntegament de pedres similar. No es tracta de feixes, ja que es troben en un terreny pla i no pas terrassat. No podem assegurar que aquests clapers o fonaments de murs tinguin una vinculació directa amb el jaciment, però tampoc es pot descartar. Podria tractar-se de restes d’una petita muralla o d’una estructura de tancament o protecció del recinte.</span></span></span></p> | 08018-364 | Sector sud del terme municipal | 41.8476756,1.8695851 | 406159 | 4633482 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-de-calaf-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 43818 | Castell de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-callus | <p>-BENET i CLARÀ, A. 'La repoblació del Bages a l'alta edat mitjana', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 3. Centre d'estudis del Bages. Manresa. 1984. -BOLÒS, J. -HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -CAIXAL, A. PANCORBO, A. 'L'excavació del castellet de Godmar' Callús, Bages. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. A Sant Cugat del Vallès. ACRAM. Barcelona 2002. -CAIXAL, A. LÒPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. 'Excavacions recents a castells del centre del límit meridional a la marca Hispànica'. Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Museu la Gabella. Arbúcies.2004. -CAIXAL, Àlvar. 'Intervencions arqueològiques al Castell de Callús'. 1998. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local'. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2001. -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, A. CATALÀ ROCA, P. 'Castell de Callús', a 'Els Castells Catalans', Vol. V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1976. -TORRAS, M. GALERA, A. 'Estudi Historicodocumental del Castell de Callús'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> | IX-XI | Es troba en fase de restauració per part del Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona des del 1998. | <p>El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d'aleshores s'han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles. En el moment d'iniciar la intervenció només s'observava les restes d'una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d'1,50m. Les intervencions realitzades permeten establir l'inici de l'activitat d'aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d'una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament. Ja al segles XII-XIII, es construí a l'oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d'accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics. Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l'articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d'ocupació ja no està relacionada amb l'ús militar del castell, sinó que te a veure amb l'activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.</p> | 08038-1 | Camí del Cortès o del Cementiri. | <p>La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l'anomena 'de Gotmar'. Tan mateix aquest document no s'ha conservat i tan sols se'n té notícia a través d'un regest del segle XVIII que pertany a l'antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s'anomenava aleshores. No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d'un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D'aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de 'Castellet' que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).</p> | 41.7943300,1.7796300 | 398606 | 4627661 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut. Tot i que és possible que el personatge de Gotmar en fos el promotor. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||
| 43821 | Necròpolis del Turó dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-turo-dels-moros | -CLARET, J.M. Et Alli. (1981). 'Turó dels Moros'. Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, núm. 6. Manresa 1981. pp.7-11. -DAURA, A.; GALOBART.J.; (1983). L'arqueologia del Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983, Vol. II (Les fonts. Quaderns de recerca i divulgació. Núm. 6. PP. 79. -DAURA, A.; GALOBART, J. (1984). 'Necròpolis del Turó dels Moros'. Dins Catalunya Romànica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol XI. (El Bages). | VIII-XI | Necròpolis formada per unes set tombes de tipus cista. Les caixes on es dipositava l'inhumat estaven amb lloses de pedra. Les tombes es troben orientades d'est a oest. Es troba situada en un petit turó. | 08038-4 | Aquesta necròpolis fou descoberta el 1981 i excavada per membres del Centre Excursionista de Montserrat. Avui degut a les successives reforestacions i als incendis que ha sofert la zona es troba en un estat de conservació precari. | 41.8164200,1.7950400 | 399921 | 4630096 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43821-foto-08038-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta necròpolis es troba molt a prop de la Viladelleva. En línia recta no supera els 200 metres. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 43822 | Necròpolis de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-viladelleva | -DAURA, A.;GALOBART, J. 'Necròpolis de Viladelleva'. Dins Catalunya Romànica. Vol XI (El Bages). Enciclopèdia Catalana. Barcelona. PP 140-141. | VIII-XI | Aquesta sembla ser una zona de pastures i de pas degut a la presència d'un camí. Fet que pot fer degradar encara més la necròpolis | Necròpolis formada per un conjunt de 4 tombes de tipus cista amb parets de llosa disposades de forma vertical i de diverses dimensions. Una d'elles sembla un enterrament infantil. Les mides de les tombés són d'1.70 aproximadament per 30 centímetres d'amplada i una fondària aproximada de 40 centímetres. Al seu redós es poden observar la presència de lloses planes fet que fa pensar que pugui tractar-se d'inhumacions encara no excavades. Tanmateix l'espessa vegetació i sotabosc fa difícil apreciar-ho. L'orientació de les estructures és d'est a oest. Cap a la part nord es pot observar la presència d'alguns murs de pedra seca que podrien formar una estructura d'habitació. Es fa difícil però precisar aquest extrem ja que es una zona amb aterrassaments i gran quantitat de murs de feixa | 08038-5 | Viladelleva | Les tombes es posaren al descobert al obrir-se el camí a l'oest del mas de Viladelleva situat al nord-est del terme. | 41.8199200,1.7983300 | 400200 | 4630480 | 08038 | Callús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta necròpolis es troba a una cota més avall que el camí que hi passa, Aquest fet i la possible presència de lloses disposades de forma plana fa pensar que no sigui un jaciment esgotat. Un exhaustiu treball podria posar al descobert noves estructures. Així com poder comprovar la presència d'una estructura d'habitació a la part nord de la necròpolis. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 43823 | Necròpolis de Bogadella (els Fossars) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-bogadella-els-fossars | -A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. -BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria. -CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els fossars', Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa. -DAURA, Antoni (1993) 'El cementiri medieval dels fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monografies', 15. -GALOBART, Joan (1985) 'El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111. -LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols. -REGUANT I AGUT, Josep (1988) 'Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages' Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir. -RIU, Manel (1982). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona. -Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. | VIII-XI | Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993). | 08038-6 | Bogadella | El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa. | 41.8072000,1.7724400 | 398029 | 4629098 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 43904 | Comes de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-de-vall | XIII-XIV | Es troba completament enrunat i envoltada de vegetació. Caldria actuar-hi per recuperarla | Edificació enrunada formada per un conjunt de diverses parets construïdes en carreus de petites dimensions i disposats en filades regulars, units amb morter de calç. Algunes parets conserven una alçada superior a 1,20 m. Es troba en una zona boscosa amb abundant vegetació que degrada les diverses estructures i impedeix una visió de conjunt. Es poden observar gran quantitat de carreus acumulats en diversos punts fruit del procés d'enderroc i destrucció de l'edifici. | 08038-87 | Camí de Bogadella. | La primera referència documental data del 1282, quan Cardonet Ermengol redimeix a Elisenda filla de Francesc Comés seu homenatge. El 1292 es torna a documentar el mas Comes i a partir d'aquí es succeeixen les referències documentals. | 41.8061500,1.7733500 | 398103 | 4628981 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Molts dels masos que es troben en l'actualitat en el terme de Callús es troben documentats en un moment històric similar, a l'inici de la Baixa Edat Mitjana. Tan mateix aquest desaparèixer ja antigament ha conservat millor part de les estructures d'aquest primer moment d'ocupació, mentre que d'altres han sofert nombroses modificacions i reparacions fins a transformar completament l'estructura originaria. Per aquest motiu és un punt interessant a nivell arqueològic. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 43905 | Dolmen del Camp del Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-camp-del-janet | -CURA, Miquel. 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -FABREGA, Albert. 'Nous megalits al Bages' Dovella. 2000. | -XV a -XXX | Es troba caigut i entre la vegetació | Sepulcre megalític format per una cisa oberta amb tres lloses laterals, mentre que la coberta es troba desplaçada del seu punt original. El túmul es pràcticament imperceptible tot i que es pot apreciar un conjunt de blocs de pedra de reduïdes dimensions que formen una estructura circular. | 08038-88 | El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) Darrerament Albert Fàbrega (FABREGA, A. 2000). Ha documentat la presència de nous megalits al Bages, entre els quals es pot mencionar aquest que documentem aquí. | 41.7812100,1.7839000 | 398940 | 4626199 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest domen no es troba documentat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Si bé consultats alguns experts si que respon a les característiques d'una d'un sepulcre megalític, només una intervenció arqueològica podria determinar-ho amb total seguretat. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 45161 | Les Tallades; Cal Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tallades-cal-ferran | FAUQUET i PALAU, Josep (2000). Memòria dels treballs arqueològics preventius al jaciment del 'Rasot del Pui' o Can Ferran (Castellbell i El Vilar). Arqueociencia, Serveis Culturals, sl. Manresa. Inèdit. SÀNCHEZ, Pere (2001). Troballes; dins EL Brogit; periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar; 244, març de 2001, pp. 16. VALLS i PUEYO, Joan (2003). El mas de les Tallades; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 274, desembre de 2003, p. 14 i 15. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El mas Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Ed. Zenobita edicions.VALLS i PUELLO, Joan (2015). El mas Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Ed. Zenobita edicions. | XIV | Restes de foanmentació per sota el nivell de circulació. | La intervenció arqueològica de caire preventiu va posar al descobert les restes d'un mas de planta rectangular, amb dependències adossades a la façana est i d'altres estructures secundàries al seu voltant. Tots els murs es troben a nivells de fonamentació. És a dir, per sota dels nivells de pas o circulació. Només es conservava la darrera filada, o en el millor dels casos, les tres darreres filades del mur. El sediment arqueològic preservat oscil·lava entre 10 i 60 cms. L'informe arqueològic determina que pel tipus de construcció i la poca ceràmica apareguda es podria datar entorn el segle XIV. En aquests entit, Joan Valls (2003) fa un estudi sobre l'origen del mas Les Tallades, que troba per primer cop en un document de 1337. Les dades a partir de l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa demostren la propietat el mas a la nissaga Tallades, fins que en un moment del segle XIV, el senyor del terme Jaume Desfar en fa establiment a Guillem Ferran, de la parròquia de Santa Maria del Vilar. Així, l'any 1377, Pere de Tallades i el seu fill Bernat, que vivien al terme d'Esparreguera, reconeixien en una escriptura els drets que tenia Guillem Ferran, amo del veí mas Ferran, sobre el 'manso vestro vocato de çes Tayades' que, d'aquesta manera, passava a formar part de l'heretat del ams Ferran, el futur mas Puig del Vilar. Al segle XV només es conserva el record de l'antiquitus den Tallada. Resta el topònim però despareixen les notícies de qualsevol mas fins l'any 2000. A diferència de les conclusions de la memòria arqueològica, Joan Valls no creu que siguin les restes d'un primer establiment del mas Ferran, sinó les restes del mas Les Tallades. | 08053-64 | Coll de les Tallades | Troballa feta a finals de l'any 2000, al lloc conegut com 'Les Tallades' en obrir per la instal·lació d'una torre de telecomunicacions. La intervenció arqueològica es realitzà entre el 26 d'octubre i el 2 de novembre de 2000, sota la direcció de l'arqueòleg Josep Fauqué i Plau de l'empresa Arqueociencia; i consistí en l'obertura de 10 sondejos. Es conclou l'informe amb l'existència de les restes d'un mas de planta rectangular, molt regular, amb dependències contigües al costat est i d'altres de secundàries al voltant de l'edificació. Totes les estructures es trobaven a nivell de fonamentació, per sota del nivell de circulació, quedant entre la tercera i la primera filada de pedres. Es va constatar l'existència de sediment arqueològic amb un gruix de 10 a 60 centímetres de potència. Gairebé no va aparèixer material ceràmic. Els arqueòlegs dataven la construcció pels volts del segle XIV deixant entreveure que aquí hi va haver el primer mas Ferran que posteriorment seria conegut amb el nom de Puig del Vilar. Joan Valls, historiador local pensa que aquestes conclusions són errònies car la documentació estudiada permet afirmar que les restes són de l'antic mas Tallades, deshabitat i abandonat que va desaparèixer a les acaballes del segle XIV. El mas de Les Tallades s'esmenta per primera vegada en un document de l'any 1337. En ell, el dia 7 de març Guillem Tallades o 'çes Talades' del terme de Castellbell declara un deute de 28 sous a Guillem Vilella, draper de Manresa per la compra de blat que li va fer. El mes de maig de 1346, Pere de Tallades o Tayllades, habitant de Monistrol de Montserrat i Bernat de Llevallol, del terme de Castellbell, tenien un deute de trenta-set sous amb Bernat Casasaies. El 10 de març de 1348, el mateix Bernat de Levallo, i el seu fill Bernat, Ramon de Grau i Guillem de Tallades, tots del poble de Castellbell, fien un tracte econòmic de deu lliures amb els germans Jaume i Bernat Casasaies, de Manresa. Francesc Puig, sotsveguer de Manresa, decretà l'any 1352 un perdó general per a varis habitants de Castellbell, fent-los pagar 80 sous com a penyora. Estaven acusats d'entrar en possessió de masos que no els pertocaven. Un dels acusats serà Bernat Ferran, per haver entrat en el mas de les Tallades. Es desconeixen les causes de l'abandonament, però el 9 d'abril de 1375, el donzell del castell de Castellbell, Jaumot Desfar i la seva esposa Margarida, desitjant que tornès a ser habitat i les seves terres treballades, estableixen a Guillem Ferran al cens de deu sous a pagar per Nadal i una gallina, amb l'obligació de posar-hi masovers, a 'facere focum nec residencie neque homines vel mulieres dare vel habere'. El 3 de juny de 1377, Pere Tallades i el seu fill Bernat vivien a Esparreguera. En el document s'explica que els pares d'en Pere i el seu germà Guillem van tenir en possessió el mas fins que a la mort del germà gran, en Guillem i hereu el senyor del castell fa l'establiment a Guillem Ferran de la parròquia de Santa Maria del Vilar, que de fet era l'amo del veí mas Ferran, el futur Puig del Vilar. Ja no es troba cap referència del mas o del coll de les Tallades, que agafa el nom de la casa, fins un capbreu del 1727 on delimita la propietat del mas Puig 'serra del tossal del dit mas Compte, y sen torna serra avall trobant las honors del mas Llevallol que vuy posseheix dit Josep Viladoms de Dalt, fins al cami qui va del mas Grau á la iglesia, dit lo Coll de les Tellades y de aquí sen va serra amunt á la volta de dit mas Llevallol'. . | 41.6349400,1.8673800 | 405664 | 4609865 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45161-foto-08053-64-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Quan es va fer l'excavació d'aquest jaciment se li va posar el nom de rasot del Serrat del Puig, per indicació de l'Ajuntament, com diu Fauqué (2000). Però creu que s'adequa més el nom històric de cal Ferran, per indicacions de veïns que parlaven d'un primer establiment del mas Puig. Valls (2003), però demostra que el nom que li correspon és el de Les Tallades. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||
| 45163 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-0 | SÁNCHEZ, E.: Campanya de documentació i salvament de les restes arqueològiques del traçat de l'autopista Terrassa - Manresa, 1987. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 733. | VI-I aC | Troballes superficials on no s'ha realitzat cap intervenció | Es tracta d'un possible assentament d'època ibèrica en turó situat damunt mateix de la finca de Viladoms de baix, per sota de la via del tren, linea Barcelona-Manresa. A la part alta del turó es veuen forces marges de pedra, ja que tota la zona fou explotada com a vinya durant molts anys. Fins i tot, a la part més alta, hi trobem una barraca de pedra seca. Malgrat la prominència d'aquestes parets de pedra seca, n'hi ha d'altres que no mantenen la mateixa perpendicular. Es podria tractar dels fonaments d'habitacions ibèriques; però sense una intervenció cal ser prudents. En aquesta zona es troben alguns fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, però en el vessant sud és més freqüent la presència de ceràmica superficial, arrosegada pel pendent i les pluges. | 08053-66 | Viladoms | Aquest jaciment fou identificat com a tal en el decurs d'una recerca programada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a finals de 1985, per la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. Durant la prospecció es va recollir superficialment ceràmica ibèrica, especialment de cocció oxidada. Destaca un fragment corresponent a la vora d'una típica àmfora ibèrica de boca plana. | 41.6190400,1.8882300 | 407378 | 4608077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45163-foto-08053-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45163-foto-08053-66-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La ubicació del jaciment a l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya és incorrecte. I, per tant, el nom també. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||
| 45164 | Bauma del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-torrent-de-lavella | VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. | Jaciment documentat de forma casual a partir de la troballa en superfície de ceràmica que Valls (2011) diu 'datables del període neolític, 5000 - 2000 abans de la nostra era'. La troballa es produí en una bauma formada sota una cinglera del torrent de l'Avellà, que desguaça a la riera de Marganell. Es troba entre les terres del Brunet i les del Santó o Les Canyelles. | 08053-67 | Torrent de l'Avellà | Troballa casual feta per excursionsites. | 41.6512700,1.8445100 | 403784 | 4611703 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La visita al lloc no va proporcionar noves troballes de ceràmica en superficie. En tot cas, aquest jaciment no es troba a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat, fet que caldria subsanar. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/