API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
59661	Santa Maria de Matadars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-matadars	<p>ALTÉS, F.X. A (1994). El Diplomatari del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. Volim I: a. (Studia Monastica; núm. 36), pp. 253-262. ALTÉS, F.X. A (1995). Diplomatari del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Volum II: . (Studia Monastica; 37), pp. 393. ALTÉS, F.X. A (1996). El Diplomatari del Monestir de Santa Cecília de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. Volum III:. (Studia Monastica; 38), pp. 297. BARRAL i ALTET, Xavier (1980). Les pintures murals romàniques d'Olèrdola, Calafell, Marmellar i Matadars. Barcelona: Artestudi, (Art romànic; 11), p.141. BARRAL i ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X. Barcelona: Edicions 62, pp. 303. BENET, A. [et al.] 81984). Santa Maria de Matadars (o del Marquet); dins AA. DD. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984. volum XI: . pp. 328-334. CARRASCAL, S.; MALGOSA, A.: Estudi antropològic. Inclòs a la memòria d'intervenció arqueològica de 2007-2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia FIERRO, X. ET ALII: Memòria de l'excavació a l'església de Santa Maria de Matadars (Pont de Vilomara i Rocafort, Bages), 2 Volums. Campanyes 2007-2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. FONTAINE, Jacques. L'art préroman hispanique; Art mozarabe. Saint-Léger-Vauban: Zodiaque, 1973-1977. 2. (La nuit des temps; 38; 47). GALÍ, D.; PUIG, J. 'Estudi artístic. La decoració pictòrica de l'interior'. A: S.P.A.L. Estudi Històric (documental, constructiu i artístic) de l'església de Santa Maria de Matadars (El Pont de Vilomara i Rocafort). Barcelona: Diputació de Barcelona. pp.37-39. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. GISBERT, Adell I albert, Joan (1982). El transsepte elevat d'algunes esglésies alt medievals. Notes per a un estudi; dins Quaderns d'estudis medievals. [Barcelona] 1, núm. 7 , pp.405-423. GOMEZ-MORENO, Manuel (1919). Iglesias mozárabes: arte español de los siglos IX a XI. Madrid: Centro de estudios históricos. JUNYENT, Eduard (1983). L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Barcelona: Curial; Abadia de Montserrat. (Textos i estudis de cultura catalana; 3), pp. 243. LACUESTA, R. 81981). Església de Santa Maria del Marquet o de Matadars; dins AA. DD. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra. 1915-1981. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998. Volum II. pp. 569-577. LÓPEZ, A.; CAIXAL, A. (2009). La primera campaña de excavación en la iglesia de Santa María de Matadars o de Marquet; dins Espacio, Tiempo y Forma (Homenaje al profesor E. Ripoll Perelló). [Madrid] 1, pp.337-352. Serie I, Nueva época. LÓPEZ, A; CAIXAL, À.; GÓMEZ, A. (2007). L'excavació arqueològica a l'entorn immediat de l'església de Santa Maria de Matadars o del Marquet (El Pont de VIlomara i Rocafort, Bages); dins el III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 2007. II. pp. 680 -688. MARTORELL, Jeroni (1935). L'eslgésia mossàrab del Marquet; dins Revista Esplai, núm. 199, pp. 1118-1119. MONTANYÀ, E. Pàgines comarcals. Pont de Vilumara. Industria i Comerç. 17. PUIG i CADAFALCH, Josep; FALGUERA, Antoni de; GODAY CASALS, Josep. (1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1909-1918. 4. SITJES i MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa, pp. 251. VILA, A. 'Pont de Vilumara. La Capella del Marquet'. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarrca del Bages. VILLEGAS, Francesc (1973). Otra iglesia restaurada: Santa Maria de Matadars. Manresa. dissabte, 23 de juny de 1973.</p>	I-XI	L'església fou parcialment restaurada el 1950. Posteriorment s'hi han fet excavacions arqueològiques i de restauració a càrrec e la Diputació de Barcelona.	<p>S'accedeix des del Pont de Vilomara per la carretera BV-1229 en direcció a Sant Vicenç de Castellet. A 800 metres del nucli, a l'alçada del punt quilomètric 4, cal entrar a mà esquerra en un carrer senyalitzat que mena a la zona de Santa Maria de Matadars, adjacent a la mateixa carretera. El conjunt de l'església de Santa Maria de Matadars i la necròpolis adjacent es troben actualment en una zona urbanitzada al sud del nucli del Pont de Vilomara i sobre el marge esquerre del Llobregat. L'església de Santa Maria de Matadars o del Marquet, anomenada així per trobar-se al costat de la masia del Marquet, consta en l'actualitat de dos elements diacrònics: d'una banda, la capçalera preromànica, formada per una nau de planta rectangular i dues capelles laterals (els dos braços del transsepte), i de l'altra, la nau romànica que tradicionalment s'ha datat del segle XI i que es va adaptar a la capçalera original amb una notable desviació cap al nord-est. La capçalera, que correspon molt probablement a una primitiva església de tres naus, és força original i complexa. Està compartimentada en dos petits santuaris o absis de planta trapezoïdal (un de tercer, el de migdia, fou mutilat posteriorment) i un espai central, que constitueix el creuer, comunicats entre si mitjançant arcs de ferradura. El santuari central, constituït pròpiament en absis, sobresurt notablement dels laterals, que es disposen al flanc a manera de transsepte. Tot aquest sector es cobert amb voltes de canó. Al lloc que correspondria al creuer hi ha un cos sobresortint a manera de cimbori allargassat, sense cap connexió interna amb l'edifici. L'element més destacat del conjunt són els dos arcs de ferradura que comuniquen l'absis central amb el creuer, i el creuer amb la nau. Són molt ultrapassats, amb encongiment manifest dels muntants i amb les pedres de l'arc disposades radialment. També són de ferradura els dos petits arcs que comuniquen el creuer amb les capelles laterals, i la finestra de l'absis principal. La nau romànica, coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals, és d'aparell més regular i escairat, i es va adaptar al segle XI a aquesta capçalera antiga, amb una notable desviació vers el NW. La façana de ponent té un portal de punt rodó, amb un senzill arc de pedres en disposició radial, una finestra en forma de creu al damunt i les restes d'una petita espadanya. A l'interior, entre el darrer arc toral i la capçalera hi ha restes de pintures murals a la volta, formades per unes caselles dins les quals hi ha unes estilitzacions vegetals, molt semblants a les de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet), i que devien decorar tota la nau. La seva cronologia és discutida, però tot i que se les ha volgut fer contemporànies de la nau, semblen molt més tardanes</p>	08182-263	Carretera de Sant Vicenç de Castellet, s/n	<p>El lloc i l'església de Matadars són coneguts documentalment des de l'any 956, en què Ansulf cedí l'alou de 'Matadarcs'; amb les seves esglésies i altars al monestir de Santa Cecília de Montserrat. A mitjans del segle XII, l'església és esmentada com a parròquia del bisbat de Vic, però perdé aquesta condició per manca de poblament. Centre d'una quadra (amb només tres famílies el segle XVI) propietat del monestir de Montserrat, passà a simple capella i després restà sense culte. Les intervencions arqueològiques van evidenciar diverses etapes d'ocupació. Les primeres fases corresponen a l'època romana, que correspondrien a una vil·la. En els estrats de fundació de l'església van aparèixer materials ceràmics de filiació romana; fora de context hi havia ceràmiques comunes de la Tarraconense o de procedència itàlica i africana, així com restes d'opus signínum, tègula i lateri. A l'exterior del mur sud de l'església es va localitzar la cantonada d'un lacus revestit d'opus signínum, molt malmès per la inclusió posterior d'una tomba medieval. També cal destacar un conjunt de ceràmiques grises de pastes molt ben depurades amb decoracions geomètriques, corresponents a final de l'Antiguitat Tardana o Alta Edat Mitjana i és possible que corresponguin a aquest moment (segles VII-VIII) dues sitges amortitzades en el moment de construcció de l'església preromànica. Del segle XVIII existeixen referències documentals, i se sap que ben entrat el segle es bastí un paller adossat al mas Marquet, fet que va malmetre l'estratigrafia associada a l'estança i als annexos del segle XIII. L'any 1822 l'església passà a dependre de la de Sant Vicenç de Castellet que era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Més tard, amb la desamortització de Mendizábal, l'església passà a mans de la família Casajoana, propietària del Mas Marquet. El 1934 es començaren les obres de restauració que, amb diverses interrupcions i canvis de projecte, continuen fins a l'actualitat. L'estudi antropològic de la necròpolis s'efectuà a partir de les restes de varis dels individus exhumats. Aquests es trobaven en diversos estats de conservació, i es van localitzar en posició decúbit supí amb un o els dos braços flexionats sobre el cos en la majoria dels casos. El ritual funerari practicat indica que es llençava una petita quantitat de terra sobre la tomba abans de segellar-la amb la llosa superior. Els individus eren de constitució robusta, i els húmers i els cúbits tendien a ser arrodonits, fet que mostra una activitat muscular poc incident, que també s'observa en les extremitats inferiors. Les patologies òssies més observades són artrosis, relacionades amb activitats continuades de sobrecàrrega. No es detecten signes indicatius de deficiències nutricionals a nivell ossi, però sí un acusat desgast dentari i reabsorció alveolar.</p>	41.6928800,1.8729800	406215	4616292		08182	El Pont de Vilomara i Rocafort	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59661-foto-08182-263-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59661-foto-08182-263-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59661-foto-08182-263-3.jpg	Legal	Visigot\|Pre-romànic\|Romànic\|Romà	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2020-07-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El 2003 se signà un conveni entre l'ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort i la Diputació que tenia per objecte dur a terme 'Actuacions d'Urgència a l'ermita de Santa Maria de Matadars'. Així, les intervencions de 2003-2004 i 2007-2008 i l'estudi documental i artístic de l'edifici van permetre als directors del projecte establir una seqüència cronològica de l'evolució del monument.	87\|91\|92\|83	45	1.1	1781	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
38505	Sivella Visigòtica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sivella-visigotica	TRULLÀS LEDESMA, Óscar (2002). 'La Sivella visigòtica (segle VII) del Museu de la Història d'Artés', dins Artesenc, núm. 186 (novembre de 2002). Artés, pàg. 20.	VII		Sivella de cinturó visigòtica feta de bronze. Decorada a burí (punxó) creant la figura de dos animals imaginaris que semblen dues llargues serps amb cap de peix, totes envoltades de petits puntets, que bé podrien representar les aigües. Pel que fa a la seva forma, entra dins el grup anomenat de liriformes.	08010-156	Museu d'Història d'Artés	La troballa de la sivella la realitzaren els arqueòlegs A. Daura, D. Pardo i J. Piñero l'any 1993 durant una prospecció en una zona propera al Mas Salabernada, on ja es tenia constància de l'aparició esporàdica de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana, que ens estarien indicant l'existència segurament d'un petit assentament ibèric que es prolongaria en el temps fins entrada ja l'Edat Mitjana.	41.7995700,1.9509200	412845	4628055		08010	Artés	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38505-foto-08010-156-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38505-foto-08010-156-2.jpg	Física	Visigot\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		87\|85	52	2.2		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:07
92829	Necròpolis de Collet del Nado	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collet-del-nado	<p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 279.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLEGAS, Francesc (1982). <em>El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa.</span></span></span></p>	VI-VII	L'estat de conservació de les tombes és desigual. Algunes força arrasades, altres en relativament bon estat.	<p><span><span><span>Necròpolis de cistes d’època medieval, possiblement visigòtica, que està situada al cim d’un turonet amb una situació dominant sobre la vall que antigament es coneixia com a Vall de Ferrans, uns 400 m al NE/E de l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i de les masies de Sobirana de Ferrans i del Cortès. Per l’altra banda, una 400 m a l’oest de la masia anomenada Collet del Nado. El turonet forma part d’una elevació que es coneix amb el significatiu nom de Serrat dels Morts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un total de sis cistes orientades en la mateixa direcció; és a dir, amb la part del cap mirant cap a llevant. Les tombes són estretes i llargues, lleugerament més amples a les capçaleres i més estretes als peus. El seu estat de conservació és desigual. Les que es troben més ben conservades mesuren entre 1,80 i 1,50 m de llarg. Una encara conserva part de les lloses de coberta. Estan fetes amb lloses gruixudes i d’aspecte sòlid, una tipologia que es sol correspondre amb les cistes d’època visigòtica. A més, segons s’esmenta en alguna publicació (Fernández, 1974) en aquest jaciment s’hi hauria trobat una sivella visigòtica que havia estat exposada al Castell de Balsareny (actualment ja no hi està exposada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat suggereix que es tractaria d’una petita necròpolis d’època visigòtica, possiblement associada a un hipotètic assentament d’aquesta època que es trobaria a la zona on hi ha la masia i l’església de Sobirana. El lloc de La Vall de Ferrans ja està documentat els anys 966 i 967, i l’església el 1154. La Vall de Ferrans fou un dels primers indrets de Balsareny que es va repoblar a l’alta edat mitjana, entorn del segle X.</span></span></span></p>	08018-289	Sector nordoest del terme municipal.		41.8785400,1.8564000	405109	4636923		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-vista.jpg	Inexistent	Visigot\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Aquest jaciment apareix amb múltiples noms en la bibliografia, cosa que genera certa confusió. Concretament, s’ha denominat Cortès i Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, Serrat dels Morts (Serra; Carreté, 2004: 22), o Font de la Roca (Fernández, 1974).Així mateix, Jordi Fernández en la seva guia turística de Balsareny (1995) esmenta la troballa de destrals neolítiques a la Serra d’en Sobirana, que es pot identificar amb aquest mateix serrat, proper a la masia de Sobirana de Ferrans.	87\|85	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:07
87566	Can Paleta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paleta	<p><span><span><span><span><span><a>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a>ENRICH, J. (2014): La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada. Igualada.</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J.(2000): Una ocultació de mancusos d’or al jaciment de “Can Paleta” (Castellfollit del Boix, Bages) a Seqüència núm. 7. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J. (2004): Can Paleta: Castellfollit del Boix a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001. </span></span></span></a><span lang='CA'><span><span>La Garriga. 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 / coord. per Margarida Genera i Monells</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, Vol. 2.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J. (2004): Unes monedes del segle XI ocultes al jaciment de l’antiguitat tardana de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages) a Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; ENRICH HOJA, J. (2000): Una ocultació de mancusos d'or al jaciment de 'Can Paleta' (Castellfollit del Boix, Bages)'. Seqüència. 7. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA, J; SALES J. (Inèdit): Memòria de la intervenció d’urgència realitzada a la necròpolis de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages).</span></span></span></span></span></p>	s. VI-VII	Cobert de vegetació i amb pedres caigudes	<p><span><span><span><span><span>La necròpolis de Can Paleta es troba situada a l’oest de la masia que li dona nom, en un petit turó boscós. Entre els anys 1995 i 2000 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que posaren al descobert una zona de necròpolis i una zona d’hàbitat. La necròpolis consta de diverses tombes de lloses de planta rectangular, tipus cista, una de <em>tegulae</em> a doble vessant i en destaca un última tomba de secció triangular. La zona d’hàbitat està formada per quatre habitacions quadrangulars situades en tres terrasses diferents. A l’habitació situada a la terrassa superior és va localitzar un tresor format per nou mancusos d’or del segle XI. A la zona nord-est s’hi va identificar un mur de tancament perimetral que delimitava l’espai d’hàbitat alhora que formava un gran patí on hi tenien sortida les diferents estances. L’any 2010 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar la zona d’hàbitat però no l’espai de necròpolis. </span></span></span></span></span></p>	08059-146	Can Paleta. Sud-oest de Castellfollit del Boix	<p><span lang='CA'><span><span>La necròpolis fou descoberta l’any 1964 amb motiu de les obres d’ampliació de la masia. El rebaix del subsòl va posar al descobert restes de tombes i estructures. El propietari va donar notícia de la troballa a la Secció Excursionista del Club Natació Igualada qui l’any 1965 va realitzar una recollida de material arqueològic. Durant aquesta tasca és va documentar un nou espai amb estructures que havien estat afectades per treballs d’explanació de terres relacionats amb l’ampliació de l’era de Can Paleta. L’any 1992 el propietari del terreny va localitzar una nova tomba situada al costat oest d’un forn.</span></span></span></p>	41.6600100,1.6609100	388510	4612895		08059	Castellfollit del Boix	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6596.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6598.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6602.jpg	Inexistent	Visigot\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural				2021-09-29 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Només s’ha localitzat l’espai d’habitat, igual que va succeir l’any 2010 durant la revisió de la Carta Arqueològica.	87\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
49331	Feixes de Monistrol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-monistrol	BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51. ARBERÀ, J.; DAURA, A.; PARDO, D. 'Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs'. Butlletí del Patronat de Museus de Cardona, núm. 2, Cardona (setembre 1983 ), p. 35-36. FOLCH, C (2005). 'El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l'Edat Mitjana (segles V - IX dC)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, [Girona] XLVI, p.37-65. FOLCH, C. 'La cerámica de la Alta Edad Media en Catalunya (siglos VIII-IX). El estado de la cuestión'. Arqueología y Territorio Medieval. 12.2, p. 237-254. MARTÍ, Ramon (2005). 'La defensa del territori durant la transició medieval'. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies, 5-7 de març. Arbúcies. MARTÍ, Ramon (2006). 'Del fundus a la parrochia. Transformaciones del poblamiento rural en Catalunya durante la transición medieval.'. SÉNAC, PH. Villa I: De la Tarraconaise à la Marche Supérieure d'al-Andalus (IVe-XIe siècle). Les habitats ruraux, CNRS / Université de Toulouse-Le Mirail. Toulouse, p. 145-165.	V-XI		En aquest indret, amb una àmplia feixa molt propera al mas Obradors i a l'església d'origen preromànic de Sant Pere de Monistrol, hi ha les restes d'un poblat d'època visigòtica i d'un mas alt-medieval (ja d'època comtal) que està associat amb una possible ferreria. Uns 140 m a l'oest hi ha una necròpolis datable a la segona meitat del segle VII; és a dir, també d'època visigòtica. Les excavacions que s'hi han efectuat han permès identificar dues ocupacions de diferents èpoques que se sobreposen o conflueixen parcialment en un mateix espai. La fase més antiga correspon a l'Antiguitat tardana fins a l'Alta Edat Mitjana, i s'associa preferentment a l'època visigòtica. D'aquesta fase s'han localitzat dues habitacions contigües, de planta rectangular, amb murs fets amb pedres desbastades per les cares vistes, els quals formarien un sòcol sobre el qual s'aixecaria una estructura i una coberta feta amb materials peribles. El tancament sud està construït amb grans blocs de pedra sorrenca que correspondrien a la fase inicial de l'assentament. A uns metres d'aquestes estructures es localitza un gran recinte delimitat per dos murs (a est i sud) i per la mateixa roca natural (a nord i est). A partir del material arqueològic que s'hi ha localitzat i de dues datacions de ràdiocarboni les restes es poden situar (de manera encara provisional) entre els segles V-VII dC. Una segona fase del jaciment correspon a l'Alta Edat Mitjana (segles IX-XI). D'aquest període s'han trobat un conjunt d'estructures d'emmagatzematge que podrien relacionar-se amb algun mas o assentament rural d'aquesta època. Es tracta de tres sitges i dues foses, que es troben excavades en els estrats que amortitzen la fase anterior, visigòtica. De l'habitatge o mas pròpiament se n'ha localitzat una habitació de forma rectangular bastida amb murs de pedres lligades amb fang. Els materials apareguts en els estrats d'amortització associats a les sitges han donat una cronologia que va entre els segles IX i XI. Entre ells cal destacar un fragment de sitra (un petit calder on es portava l'aigua beneïda). Cal dir que en les darreres campanyes d'excavació han sortit nous elements, que encara no s'han fet públics, i que han permès delimitar millor el recinte visigòtic, així com també una petita tomba perinatal, un fogar o un forn de pa. D'altra banda, en un punt situat a llevant del camp (anomenat sector 2) es va posar al descobert un nucli que podria correspondre a una ferreria. O això és el que sembla deduir-se en base a l'estat actual de la recerca, que no ha finalitzat. Cal dir que al voltant de l'església de Sant Pere s'han trobat abundants fragments d'escòries, un indici que avalaria la hipòtesi d'un lloc dedicat a l'activitat metal·lúrgica.	08090-39	Prop del mas Obradors i de Sant Pere de Monistrol, sector oest del terme de Gaià	Aquest assentament s'ha de relacionar amb el topònim de Monistrol de Gaià, l'origen del qual s'inicia a l'Antiguitat Tardana i indica l'existència de petits nuclis monàstics que possiblement van perdurar durant l'Alta Edat Mitjana, però segurament no més enllà de la conquesta comtal i el repoblament d'aquests territoris, entorn del segles VIII-IX. Llavors n'hauria quedat només el record i el nom. Concretament, tenim documentat el topònim Monasteriolo referit a aquesta vall ja l'any 982. L'església de Sant Pere de Monistrol, més particularment, apareix documentada per primera vegada l'any 992. Al segle XIII consta com a parròquia de 'Monistrol de Gaià' (1284). Segurament a causa de la despoblació del segle XIV va perdre la condició de parròquia per quedar integrada en la de Gaià. L'església medieval va ser quasi totalment reformada el segle XVIII, concretament el 1796 segons indica una inscripció sobre el portal. Pel que fa al jaciment arqueològic, va ser localitzat durant una campanya de prospeccions l'any 2002 dirigida per Ramon Martí en diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages'. Tenia com a objectiu aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractava inicialment de punts de defensa d'època islàmica. Queda clar, per tant, que almenys en aquest cas no és així, sinó que el topònim està associat, com hem dit, a algun petit monestir d'època visigòtica, una tesi que ja sostenia anys enrere Albert Benet i que sembla confirmar-se també en altres llocs propers, per exemple a Monistrol de Rajadell. El 2008 van iniciar-se les campanyes d'excavacions a les Feixes de Monistrol, a la zona nord del jaciment, dirigides per Crístian Folch i Jordi Gibert. S'integraven dins d'un projecte de recerca sobre l'organització i la defensa del territori en el moment de transició a l'època medieval, i les va promoure el grup de recerca OCORDE i la Universitat Autònoma de Barcelona. Els anys 2010-2011 s'hi van fer noves excavacions dins el mateix projecte. Aquesta vegada els treballs es van centrar en el sector 2 (que ocupa la part de llevant del camp) i també en la necròpolis del mas Obradors. El bienni 2012-2013 es van realitzar noves campanyes, també localitzades a les Feixes i a la necròpolis. Cal dir, però, que els treballs de recerca arqueològica no es donen encara per finalitzats i, per tant, algunes de les conclusions aquí exposades són provisionals.	41.9194900,1.8951900	408386	4641427		08090	Gaià	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49331-foto-08090-39-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49331-foto-08090-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49331-foto-08090-39-3.jpg	Inexistent	Visigot\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Aquest jaciment també ha estat denominat també com a Sant Pere de Monistrol	87\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
49332	Necròpolis del mas Obradors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-mas-obradors		VII	Les dues tombes es troben força malmeses i es desconeix l'estat d'altres possibles tombes	Necròpolis d'època visigòtica emplaçada uns 50 m a l'oest del mas amb aquest nom i a uns 140 m del jaciment anomenat les Feixes de Monistrol, on s'hi ha localitzat un poblat també d'època visigòtica. En una petita esplanada que s'estén rere el mas s'hi han identificat diverses tombes del tipus cista, que estan orientades aproximadament d'est a oest. Les que apareixen més ben descrites són dues. La tomba anomenada número 1 és una cista o caixa de lloses que es conserva només parcialment. Ha perdut la part dels peus i ja va ser espoliada d'antic, per la qual cosa els ossos es trobaven dispersos. La tomba número 2, a poc més d'un metre de distància, estava també força malmesa. Devia ser semblant a l'anterior i conservava in situ l'esquelet, però sense cap aixovar o element d'ornamentació. Segons datació de radiocarboni, l'esquelet corresponia a la segona meitat del segle VII. Actualment les dues cistes són parcialment visibles. Cal dir que aquesta necròpolis es situa en un indret força especial, amb múltiples elements de cronologia alt-medieval. A més del poblat visigòtic ja esmentat de les Feixes de Monistrol, on també hi havia un mas alt-medieval (ja d'època comtal) i una ferreria, hi trobem molt a prop l'església de Sant Pere de Monistrol (d'origen preromànic i derivada d'un probable monestir de tradició visigòtica). A més, en el serrat que hi ha rere el mas Obradors s'hi han identificat dues tines medievals excavades a la roca (Tina de ca l'Obradors 1 i 2). Un altre fet interessant és que en tot el serrat que hi ha rere el mas Obradors s'hi poden veure moltes feixes confeccionades amb grans blocs de roca, gairebé ciclopis. No sabem si es tractaria d'elements contemporanis a les tines i a aquest primer conreu de la vinya en època alt-medieval o bé a l'últim moment d'expansió de la vinya, ja als segles XVIII-XIX.	08090-40	Prop del mas Obradors, sector oest del terme de Gaià		41.9196500,1.8930000	408205	4641448		08090	Gaià	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49332-foto-08090-40-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49332-foto-08090-40-2.jpg	Inexistent	Visigot\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		87\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
79247	Tombes de l'aeròdrom	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom	<p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p>	VI-XVIII	Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes.	<p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p>	08213-42	Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages)		41.7577200,1.8655700	405693	4623499		08213	Sant Fruitós de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg	Inexistent	Visigot\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2020-10-01 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		87\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
38392	Fons del Museu d'Història d'Artés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-dhistoria-dartes	Anònim (1997).'Característiques dels nostres museus'; dins Dovella, número 56. Manresa, pàg. 33 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 262.	I dC-XX		El contingut de la col·lecció és eminentment d'interès local. Conserva materials arqueològics dels jaciments de Matacans i de la Plaça Vella, però de poc interès museològic. La peça més destacada és una sivella visigòtica del segle VII, trobada en superfície a Salabernada. Aquest material s'exposa en el segon pis de l'edifici, on es poden observar la reconstrucció d'un parell de tombes d'època romana. A la planta baixa, s'hi exposen elements agrícoles i maquinària diversa (màquina embotelladora del Sindicat, filtre de vi d'aram, una bomba i una mànega antiincendis, eines del camp, eines de fuster, etc. ). Destaca un teler de garrot procedent de Can Berenguer i que encara funciona. N'hi ha un d'igual en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. A Cal Sitges, es conserva un generador de la mateixa fàbrica de Cal Berenguer. El primer pis està dedicat a la vida i història local a través dels seus personatges més il·lustres, com l'equipament mèdic del doctor Claudi, un baròmetre del Pare Faura o una ampliadora fotogràfica, donació d'Amadeu Quintana. També hi ha una col·lecció de rellotges i un projector de cinema. El museu també custodia el fons de l'arxiu històric i un fons bibliogràfic. Hi ha documentació i objectes de la família Claudi-Sala (cartes, llibres, pots de farmàcia,...), l'arxiu de les fàbriques de Cal Berenguer, Cal Sitges i Cal Herms; un arxiu fotogràfic amb uns 2000 negatius de vidre, diapositives, negatius de 35 mm, que s'està catalogant i digitalitzant. Els negatius de vidre provenen majoritàriament de la col·lecció Amadeu Quintana i de l'Arxiu Garcia. La temàtica són les festes, paisatges, arquitectura, treballs i oficis i geografia comarcal. També hi ha el fons de dibuixos de Datzira i un important fons bibliogràfic. Finalment, cal destacar la col·lecció geològica amb fòssils i minerals de la comarca. La part posterior de l'absis romànic es pot contemplar des de les sales d'exposició del museu, ja que hi queden incorporades.	08010-43	Plaça Vella, s/n	Als voltants de l'any 1966 un grup de veïns d'Artés, amb Mossèn Miquel Rodríguez al capdavant, van començar a recuperar objectes històrics destinats al museu. Li van posar el nom de Pare Faura en homenatge a Frederic Faura i Prat, jesuïta i inventor del baròmetre aneroide ciclonoscòpic. L'Ajuntament cedí un espai per ubicar-hi els primers elements recuperats. L'any 1980, el nou consistori democràtic, Lluís Reig i Dolors Badia, traslladaren la col·lecció a Can Cruselles. L'any 1982 es van inaugurar les noves dependències al primer pis de l'edifici de Can Cruselles. En aquestes dependències es van realitzar diverses exposicions: paper moneda, dibuixos de Ramon Datzira, recuperació de l'arxiu fotogràfic d'Amadeu Quintana, etc. Des de 1990, es troba en l'edifici de l'antic Ajuntament.	41.7995700,1.9509200	412845	4628055		08010	Artés	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-3.jpg	Física	Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L'actual responsable és l'Óscar Trullàs.El museu es pot visitar el primer diumenge de cada mes de 10'30 a 13'30 hores.	83\|85\|94\|98\|80	53	2.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:07
89503	Vilamorós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamoros	<p><span><span><span>ACIÉN, M (2000). “La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado Islámico”. <em>Anejos de AespA CSIC</em>, 23. Madrid, p. 429-441.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J.; DAURA, A. (1982). 'Troballa d'una sepultura medieval excavada a la roca a Cardona'. <em>Dovella</em>, núm. 7. Manresa, p. 35.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 29.BARP</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BRAMON, D. (2000). <em>De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010. Continuació de l’obra de J.M. Millás i Vallicrosa</em>. Barcelona. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Institut d’Estudis Catalans. Eumo, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. <em>Dovella</em>, núm. 5, Manresa, p 13-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 59.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 253.. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Tomba de Vilamorós”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 350.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1988). “Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs”. <em>Cardener</em>, núm. 5, Cardona, p. 107-124.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FOLCH, C. (2005). 'El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l’Edat Mitjana (segles V – IX dC)'. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLVI. Girona, p. 37-65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, Cristian; GIBERT, Jordi. <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener</em>. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 7084.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ, R. (2005). “ La defensa del territori durant la transició medieval”. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies (5-7 de març).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 28.</span></span></span></span></p>	I-XVI		<p><span><span><span>Jaciment d’època romana i alt-medieval que ocupa una àrea força extensa al sud del turó dels Olivers, en un indret conegut com a Vilamorós. En anteriors ressenyes ha estat descrit de manera parcial, per això nosaltres l’hem agrupat en tres sectors, que es troben separats uns 300 m d’una punta a l’altra i que hem denominat sector nord, sector central (on hi ha una tomba de banyera) i sector sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sector nord fins ara no havia estat descrit. Les coordenades UTM són: ETRS80 399880, 4638249. Aquí fa uns anys Josep M. Badia hi va identificar superficialment ceràmiques i materials d’època romana. En aquest indret hi trobem una mena de feixa que podria marcar un antic clos o petita muralla. Fa uns 80 metres de llarg i és més ample que una simple feixa. Està format per pedres més aviat petites i es troba molt esfondrat. Entre les pedres d’aquest muret hi hem localitzat diversos fragments reaprofitats d’opus signinum. Més amunt trobem una petita cinglera, de manera que el mur, que només es troba al sud, marcaria un recinte força ampli que avui és ple de vegetació. Uns 30 m al nord del final del camp que hi ha sota el mur, pel costat de llevant (coordenades UTM ETRS80 399942, 4638338), hi hem localitzat dues tombes excavades en un bloc de roca que s’ha desprès del cingle. Una correspon a una tomba infantil. És de forma ovoïdal, mesura 0,80 x 0,23 i té una regata a la part alta perquè s’hi escorrin les aigües pluvials. L’altra també és ovoïdal, una mica més gran però ha quedat partida. Al seu voltant s’hi observen encaixos diversos en altres roques. Aquestes tombes es troben desplaçades a l’est respecte al nucli on hi devia haver el sector habitat, aprofitant la roca de la cinglera. Probablement les tombes són posteriors, alt-medievals, mentre que la zona d’habitat seria d’època romana amb una possible pervivència posterior. Cal dir també que les feixes que es troben enmig dels camps que hi ha més al sud són fetes amb un tipus de pedra que podria ser aprofitada d’alguna construcció antiga. Segons informació oral d’Isidre Soler, àlies Filaborres, en aquest sector hi havia un poblat o una capella antiga. Són unes afirmacions, aquestes últimes, que cal entendre d’una manera orientativa i no literal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sector central és el que primer fou identificat i correspon a una tomba excavada a la roca acompanyada de la troballa de material superficial. Les coordenades UTM són ETRS80 399928, 4638063. L’indret és format per un rocam llis amb excel·lents vistes cap al sud, per on despunta la silueta de Montserrat. La tomba, molt fonda i ben retallada, és del tipus “banyera”, orientada d’est a oest i mesura 1,90 m de llargària, 0,50 m d'amplada i 0,35 m de fondària. Es troba buida des d’antic. Prop seu hi ha possibles dipòsits circulars excavats a la roca així com altres retalls. Al peu de la roca pel costat sud-est s’hi van localitzar restes de teula romana (tègula i ímbrex), per la qual cosa s’ha apuntat que hi podria haver hagut tombes construïdes amb aquests materials, que són característiques del període tardo-romà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, el sector sud es troba un centener de metres al sud-est d’on hi ha la tomba de banyera, a continuació de l'esperó rocós fins un cingle encarat al sud, on s'obre una plana on hi ha evidències d'ocupació humana. Les coordenades UTM, en aquest cas aproximades, són: ETRS80 399949, 4637974. En aquest sector l’any 2006 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona hi va recollir ceràmica comuna d’aspecte groller, un fragment informe d'àmfora i un fragment de vidre transparent. Aquests materials van permetre apuntar una cronologia tardo-antiga o alt-medieval que podria relacionar-se amb el jaciment de Vilamorós. També es van detectar possibles restes d'estructures en pedra i teules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En conclusió, les restes descrites apunten a un tipus d’assentament romà i alt-medieval que tindria diferents nuclis, en els quals hem vist que coexisteixen tombes excavades a la roca de tradició alt-medieval amb indicis d’ocupació humana o d’habitatge. És interessant també l'etimologia del topònim, que podria indicar l’existència d'una antiga villa o villare Amorosus o Amorós. Així mateix, en documents del segle XVI hi ha constància en aquesta zona d’una Vila Marló, que podria ser la continuadora d’aquesta antiga vil·la o vilar, que tindria el seu inici en època romana i que hauria perviscut a l’edat mitjana fins a una època indeterminada.</span></span></span></p>	08141-316	Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral.		41.8882200,1.7937500	399926	4638069		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-banyera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-banyera-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-banyera-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-banyera-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-turo.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-turo-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-muralla-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-o-signinum.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-nordest-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-nordest-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-nordest-3.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Modern\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	L’any 1982 Jaume Barberà i Antoni Daura van publicar la troballa de la sepultura excavada a la roca. L'any 2006 un equip del departament d'Arqueologia Medieval i Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona va realitzar una prospecció arqueològica a la Vall del Cardener dins el Projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008'. Els directors van ser Cristian Folch i Jordi Gibert. En aquest moment es van localitzar restes a l’indret que hem denominat sector sud. Posteriorment Josep M. Badia va identificar restes a l’indret que hem denominat sector nord. L’any 2018 el jaciment es va incloure en el Catàleg del patrimoni de Navàs (PEUPIC), aprovat definitivament el 2019. Posteriorment el propietari de la masia veïna de les Cots va portar a terme una rompuda de gran envergadura en un bon nombre de camps de la zona, inicialment amb els permisos oficials. En el transcurs d’aquestes tasques va destruir el molí de Les Cots, proper a aquest jaciment, i va fer rompudes també a l’indret que hem denominat sector sud. Aleshores els agents rurals van identificar més material en aquest sector que confirmaven l’existència del jaciment. El cas fou denunciat i actualment és objecte d’un litigi. Fruit del nostre treball de camp (el 2021) donem a conèixer una nova tomba (infantil) fins ara inèdita.Informació facilitada per Jaume ObradorsLa localització genèrica introduïda correspon al sector central, on hi ha la tomba de banyera.	83\|85\|94\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
87560	Vilaclara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaclara-1	<p><span><span><span><span><span><a>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, J. (2014): La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada. Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ERICH, J; ENRICH, J; PEDRAZA, LL. (1995): Vilaclara de Castellfollit del Boix (El Bages). Un assentament rural de l’antiguitat tardana. Arqueoanoia Edicions. Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ENRICH, Joan; ENRICH, Jordi; PEDRAZA, L. (1993): Vilaclara de Castellfollit del Boix (Bages, Barcelona). Un asentamiento rural de la antigüedad tardía. A: Actas del IV Congreso de Arqueología Medieval Española. Vol. II</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	S. V aC - s. VIII dC	Cobert de vegetació i amb pedres caigudes	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Vilaclara es troba situat damunt d’una petita elevació envoltada de camps de conreu. Es tracta d’un assentament de caire agrícola format per tres grans espais caracteritzats per un pati davanter i un seguit d’habitacions a la part posterior. Elements relacionats amb l’activitat agrícola com és un cup amb una canalització, diversos elements relacionats amb el premsatge i un forn de pa. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Els treballs arqueològics han constatat una ocupació de l’espai des de l’ibèric antic i mig (s. IV aC), una ocupació d’època romano-republicana amb la localització de diverses estructures destinades a l’emmagatzematge i a la transformació de la primera matèria i finalment una última ocupació situada a l’antiguitat tarda (s. VII-VIII dC) de la qual corresponen la major part de les estructures localitzades i que evidencien un canvi en els usos i refaccions el l’arquitectura preexistent. </span></span></span></span></span></span></p>	08059-142	Pla del Prat. Sud-oest de Castellfollit del Boix	<p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Vilaclara fou localitzat per Celestí Prat durant el conreu dels camps de cereal que l’envolten. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6568100,1.6670500	389016	4612532		08059	Castellfollit del Boix	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87560-img6541.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87560-img6551.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87560-img6552.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural				2023-08-02 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	S’han realitzat tres intervencions arqueològiques (1989, 1990 i 1991) i una campanya de neteja i condicionament (1995).	83\|85\|81	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
49631	Cementiri dels Moros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dels-moros	BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 59, 60, 61. MARTÍ, Ramon (2002). Prospeccions als Monistrols del Bages; Memòria inèdita del projecte (consultable a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. Reg. 5028).	VaC-XIdC	Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat	Jaciment arqueològic d'època medieval, ibèrica i romana que, en ubicacions pròximes, conté elements que possiblement no tenen una relació molt directa. D'una banda, entorn de la dècada de 1960 l'aleshores masover de Vilagaià va practicar algunes excavacions pel seu compte a la zona i va desenterrar-hi unes cinc tombes, sembla que en forma de cistes. Concretament, era uns pocs metres al sud d'on passa el camí, i encara ara hi ha visible una d'aquestes possibles cistes vora el camí (coordenades UTM 409033;4639754). D'aquí vindria el topònim amb què és conegut el lloc: Cementiri dels Moros. D'altra banda, l'any 2002 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona van realitzar una prospecció arqueològica en el camp que hi ha uns 40 metres al sud d'on van sorgir les tombes. En aquell moment era ocupat per una vinya i hi van recollir material arqueològic d'època ibèrica i romana. Entre d'altres, un fragment de ceràmica de vernís negre i ceràmica comuna de cuita reductora de tradició ibèrica, però també ceràmiques d'època imperial. També s'hi va recollir material constructiu romà. Una altra part eren ceràmiques d'època baixmedieval i moderna (segles XIV-XIX), incloent-hi una fragment de verd i manganès. En definitiva, sembla que en aquest punt hi hauria un petit nucli ibero-romà, el qual ben segur que havia de tenir una vinculació amb una vil·la romana força destacada que, amb tota probabilitat, estaria situada on ara hi ha el mas Vilagaià; és a dir, uns 200 m al sud-est. Tal vegada es tractaria d'un nucli auxiliar de la vil·la o bé d'un petit assentament de tradició ibèrica anterior a la vil·la. En realitat, cal dir que les restes arqueològiques d'època antiga es troben escampades en una àrea força àmplia, d'uns 200 m, propera al mas Vilagaià. Per això, més aviat caldria considerar que es tracta d'un sol jaciment amb diferents nuclis al seu entorn, a part de la necròpolis de cistes ja esmentada.	08090-339	Prop de la masia de Vilagaià, al sector sud-oest del terme de Gaià	Són diversos els indicis que ens porten a pensar que l'actual mas Vilagaià s'assenta sobre una anterior vil·la romana, i que probablement era una vil·la important. En primer lloc el mateix nom de Vilagaià, documentat ja al segle XIII. Podria ser una derivació de vil·la o bé de vilar. En segon lloc el seu bon emplaçament, en un indret que domina el pas d'un camí probablement ja antic (l'actual carretera de Prats de Lluçanès) i que vertebra els principals nuclis del sector sud-est del municipi de Gaià, incloent-hi el castell i l'església parroquial. També hi passava molt a prop l'anomenat camí Saliner, perquè enllaçava Cardona i Vic en un itinerari per on es transportava la sal de Cardona. De fet, la cruïlla entre aquests dos camins devia trobar-se molt a prop de Vilagaià. Però el fet determinant és que Josep M. Badia ha recollit superficialment una bona quantitat de material arqueològic d'època romana en els camps que es troben situats als encontorns de la masia. Segons dades recopilades també per Josep M. Badia, el mas ja existia al segle XIII. Concretament, en un pergamí de 1262 apareix ja amb el mateix nom de 'Vilagaya'. Segons Badia, podria ser un cas similar al de Vilaramó; és a dir, un vilar o vila consistent en una agrupació de petits masos. A més, tenia un molí fariner a la riera de Gaià, anomenat de Vilagaià i, ja posteriorment, conegut com el Molinot. Per les restes conservades, aquest molí es podria situar al segle XIV (BADIA, 2016: 61), tot i que no se'n coneixen notícies documentals fins el 1611. Superada la crisi baix-medieval, durant els segles XVI i XVII Vilagaià devia anar absorvint masos rònecs i altres propietats. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93, Vilagaià posseïa quatre masos secundaris: Badia, la Sala, la Roca i la Rierola. El propietari era Jaume Vilomara, tal vegada de la ciutat de Manresa. Cal destacar que n'era el senyor directe; és a dir, que no tenia cap altre senyor per damunt seu i cobrava tots els censos d'aquests masos. En aquesta època Vilagaià ja era clarament una de les principals heretats del terme. Al segle XVIII Vilagaià es va consolidar com la propietat més gran del terme. El seu propietari aconseguí un títol nobiliari i va adoptar com a identificació de la baronia el mas més gran dels cinc que posseïa; és a dir, Vilagaià. Al final d'aquest segle el Baró de Vilagaià va impulsar un gran nombre d'establiments pagesos en terres de la seva propietat, els quals van donar lloc als nuclis del Carrer del Pla del Forn i de Galera. Els seus descendents van passar a residir de Girona a Barcelona i han continuat amb la possessió del mas i del títol de Baró fins a l'actualitat. Pel que fa a les recerques arqueològiques en aquesta zona, la primera troballa que cal referir és una excavació que pels volts de la dècada de 1960 va fer l'aleshores masover de Vilagaià, quan va desenterrar unes cinc cistes probablement medievals al lloc conegut com Cementiri dels Moros. Posteriorment, Josep M. Badia ha recollit de manera superficial en aquest entorn abundant ceràmica i material arqueològic. D'altra banda, l'any 2002 es va realitzar una campanya de prospecció en diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages'. L'objectiu era poder aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractaven inicialment de punts de vigilància d'època islàmica. El director fou Ramon Martí, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser en aquesta campanya quan es va singularitzar el jaciment conegut com Cementiri dels Moros i s'hi van recollir diferents fragments de ceràmica de diverses èpoques, sobretot ibero-romana.	41.9037200,1.9038700	409084	4639667		08090	Gaià	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49631-foto-08090-339-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49631-foto-08090-339-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49631-foto-08090-339-3.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2019-11-26 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Informació facilitada per Ramon M. Vila	83\|85\|81	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
38354	Plaça Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella	BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Plaça Vella'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1984). 'El temple paleocristià d'Artés'; dins Dovella: revista cultural de la Catalunya Central, II època, any IV, núm. 14, desembre de 1984, pp. 7-12. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1985). 'Excavación de urgencia de la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Acta Historica et Archaelogica Mediavalia, núm. 5-6, pp. 451 i 452. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1992). 'Excavacions arqueològiques a la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscelània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 37-74.. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	VI-XIIIdC	La construcció d'un dipòsit a la part central de la plaça va malmetre importants restes arqueològiques.	Restes de l'antiga església de Santa Maria i necròpolis. Durant les obres de construcció a càrrec de l'Ajuntament i la Generalitat d'uns dipòsits d'aigua nous i la remodelació del casc antic d'Artés (conegut com el poble vell), es van localitzar unes restes, al solar que havia estat ocupat per l'antiga parròquia de Santa Maria (ensorrada l'any 1914) i que s'excavaren d'urgència. El resultat fou la localització de les restes d'un temple paleocristià, amb la presència d'un absis en forma de ferradura, per sota dels estrats de reompliment i de l'absis posterior de planta poligonal de l'església romànica del segle XIII. Al presbiteri s'observaren marques produïdes pels dos tenents de l'ara o altar. Aquest absis, datat entre els segles VI-VII, va ser construït directament sobre les marges del terreny. El sector del presbiteri era el més ben conservat, amb un paviment d'opus signinum, destruït en part com a conseqüència de la construcció d'unes canonades d'aigua l'any 1936. Amb la construcció de l'església medieval posterior no es poden distingir les dimensions generals del temple paleocristià. Malgrat això, es pogué identificar la presència d'un hipotètic 'pastofori' al cantó sud. La cronologia d'aquest temple, segons l'estudi comparatiu de l'absis, caldria situar-la entre els segles VI i VII d.C. Pel costat de ponent, al costat de les restes de l'opus, aparegué una necròpolis de 8 metres per 6 metres, amb un total de vint enterraments. La tipologia es pot resumir de la següent manera: 1) Una cista conformada per set maons per banda, dos de tancament i quatre teules al fons. Damunt hi ha les lloses de coberta i una capa de morter. Els maons presentaven motius ornamentals (llaços, creus de Sant Andreu, etc.). L'orientació seguia l'eix de llevant-ponent. 2) Dues sepultures de 'tegulae' de secció triangular, amb la mateixa posició de la precedent, i també amb ditades a les teules. 3) 8 cistes pètries rectangulars, quatre d'elles infantils, una amb 'tegulae' reaprofitada al fons i dues que eren una simple fossa amb cobertura de lloses. La cronologia de la necròpolis es pot situar entre els segles VII i XIII com a mínim. Pel que fa al material ceràmic aparegut, es recollí una part a l'estrat argilós adossat a la paret exterior de l'absis i, l'altra a la zona de ponent, entre dues cistes allí existents. Al primer punt s'identificà grisa emporitana, sigil·lada clara, sigil·lada sud-gàl·lica i grisa medieval. Pel que sembla, aquests fragments de terrissa estaven barrejats i podria demostrar l'ocupació antiga del lloc.	08010-5	Plaça Vella - Casc antic	Excavacions d'urgència realitzades del 10 de maig al 4 de juliol de 1984 i dirigides per Josep Ramon Julià i Katia Kliemann.	41.7993300,1.9506700	412824	4628029		08010	Artés	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38354-foto-08010-5-3.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		83\|85\|80	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:07
86998	Col·lecció del Material arqueològic de Castellfollit del Boix al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-de-castellfollit-del-boix-al-museu-de-la-pell-digualada				<p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellfollit del Boix. En concret es tracta d’un conjunt diferents lots </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>amb material arqueològic provinent dels jaciments del Túmul I de la Serra de Clarena, Túmul II de la Serra de Clarena, Can Paleta, Maians, de Cal Pessetero, Can Regordosa, de Sant Marc de Grevalosa, Vilaclara, Can Prat, Can Paleta, Castellfollit del Boix, Can Pere Vila, Entre la Baraquera i Cal Carner, Mas Clarena, el Pubill, Maians Vell i Sant Pere del Mont. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p>	08059-134	Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada	<p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia fou creat l’any 1954 i ocupa dos edificis, l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l’any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recorregut expositiu està basat en la indústria igualadina, basada en la manufactura de la llana i el cuir.</span></span></span></span></span></span></p>	41.6667400,1.6832300	390380	4613613		08059	Castellfollit del Boix	Restringit	Bo		Legal i física	Romà\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2021-06-22 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		83\|85	53	2.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
89415	Les Tres Alzines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-alzines	<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	VI aC - V dC	Es desconeix la conservació del jaciment atès que no s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica. Tota la zona està coberta de vegetació	<p>A la Serra de Rubio, al nord del turó de les Tres Alzines, entre els aerogeneradors 10 i 11 del Parc Eòlic de la Serra de Rubio és situa el jaciment de les Tres Alzines. En aquest espai es troben es superfície algun fragment de ceràmica oxidada però no estructures muràries. </p>	08059-449	Serra del Grau. Oest de Castellfollit del Boix	<p>Durant la prospecció arqueològica de l'any 2001, arran del projecte del Parc Èolic és va localitzar en superfície un nivell de cendres amb algunes ceràmiques de pastes vermelloses de tipus iberoromanes, així com un fragment de ceràmica de vernís negre i un altre de dòlia. </p>	41.6689000,1.6355300	386413	4613915		08059	Castellfollit del Boix	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89415-img20210609175505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89415-img20210609175925.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89415-img20210609180609.jpg	Inexistent	Romà\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		83\|81	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
49417	Tornamira o Santa Àgueda (jaciment ibèric i muralla ciclòpia)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornamira-o-santa-agueda-jaciment-iberic-i-muralla-ciclopia	BADIA, Josep M i altres (2016). 'Història', 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 52-54, 171. BADIA I MASGRAU, J. M. (1984) 'Dades històriques i arqueològiques entorn de Navàs'. XXVI Assemblea Intercomarcal d'estudiosos (1981). Manresa: Centre d'Estudis del Bages, vol. I, p.115-121. DAURA, A.; GALOBART, J (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 5), p. 87. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'Arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 15, Manresa. P.130. SÁNCHEZ, Eduard (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa.	II-I aC.	Muralla conservada parcialment. Sector d'habitatge en estat de conservació desconegut, sembla força arrasat	Possible poblat ibèric que es troba a la zona del turó de Santa Àgata, al cim del qual en època medieval hi havia el castell de Gaià. Entorn d'aquest turó hi ha dos nuclis on han aparegut vestigis d'època antiga: un als peus del turó (és el que es coneix amb el nom de Tornamira i, anteriorment Turó de Santa Àgata), l'altre és al cim del turó, on hi ha la capella de Santa Àgata i les restes del castell (aquest jaciment es coneix amb el nom de Castell de Gaià). Segons Josep M. Badia, és probable que hi haguessin dos nuclis amb vestigis ibèrics que estarien relacionats: el del cim del turó tindria un caràcter més defensiu i de guaita; el de sota el turó podria ser el lloc d'habitatge. El nucli superior podria haver esdevingut un castrum o lloc de vigilància romà d'època alt-imperial i hauria estat abandonat poc després. El jaciment situat a la plana es troba sota el vessant sud-oest del turó, en un camp que hi ha al costat del cementiri de Gaià i prop del mas en ruïnes anomenat Tornamira. En aquest sector Josep M. BADIA (1984: 118) va donar notícia de la troballa superficial de ceràmica ibèrica variada i en abundància, a més d'alguns fragments de ceràmica campaniana. L'hortizó cronològic es podria situar entre els anys 200 i 50 aC. Un fet molt interessant és que just a l'indret on apareix la ceràmica hi ha vestigis d'una muralla ciclòpia que defensaria una part del vessant d'aquest turó. Al marge del camí actual que ressegueix el turó per la part baixa es poden veure diferents trams on s'ha conservat aquesta muralla, formada per grans blocs de pedra que s'han complementat amb altres pedres de menor tamany. Es tracta d'una estructura força espectacular que s'allarga, tot i que de manera discontínua, durant uns 100 metres en el tram on el camí discorre en direcció nord. Cal dir que trobem trams de muralla ciclòpia de característiques similars al voltant del corriol que puja cap al cim del turó pel vessant de llevant. Tot i que en el moment present no tenim gaires elements per confirmar-ho, considerem que aquestes infraestructures defensives podrien estar relacionades amb el jaciment ibèric o amb un possible castrum romà, més que no pas amb el castell medieval. En primer lloc per la coincidència amb les restes ibèriques al sector de Tornamira, en segon lloc perquè existeix una certa tradició de muralles ciclòpies associades a òppidums o fortificacions ibèriques. El cas de Santa Àgata constitueix un exemple molt interessant i amb pocs paral·lels a la Catalunya central. En l'estat actual i sense una intervenció arqueològica és difícil interpretar la funcionalitat concreta d'aquestes estructures defensives de gran envergadura. Un aspecte que desconcerta és que només protegeixen trams parcials. Tant en a llevant com al sud-oest semblen estar concebudes per protegir sectors molt concrets, més que no pas com una defensa global del turó. Evidentment, en època medieval, aquesta muralla podria haver estat reutilitzada i adaptada per a la defensa del castell.	08090-125	Al turó de Santa Àgata, al sector central del terme de Gaià	Tot i que no ha estat objecte d'excavació, hi ha evidències arqueològiques que indiquen l'existència d'un assentament ibèric que se suposa que tindria dos nuclis: un situat al cim del turó i un altre als peus del turó, amb una funció probablement més d'habitatge. Sembla que al principi de la dominació romana el poblat hauria esdevingut un castrum o lloc de vigilància que no hauria tingut continuïtat en època imperial. Segons la ceràmica recollida superficialment, el turó seria reocupat amb la conquesta comtal de la fi del segle IX. La primera notícia documental coneguda del castell és de l'any 936, quan s'esmenta el 'Castro Galiano, in Matamala'; és a dir, el castell de Gaià, al lloc de Matamala. El seu nom vindria de Gaianus o Galinanus, un primer repoblador del qual el castell hauria adoptat el nom. Es tracta d'un castell termenat amb un territori una mica més gran que l'actual municipi, incloent part del municipi de Santa Maria de Merlès. Al segle XI els senyors eminents eren el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller, i els monarques posteriors en van mantenir els drets. Segons Albert BENET (1984: 256) des del principi del segle XI els feudataris eren la família Balsareny; concretament un tal Bernat Guifré, probablement fill de Guifré de Balsareny. Bernat Guifré el llegà al seu germà Guillem, però com que aquest fou nomenat bisbe no en pogué exercir les funcions, de manera que el 1063 els comtes de Barcelona van infeudar el castell de Gaià, i també el castell veí de Balsareny, als germans Bernat i Miró Ricolf, que ja tenien el castell de Pinós i foren els primers barons de Pinós. El mateix any 1063 jura fidelitat Adalbert Ellemar com a castlà del castell. Així doncs, els barons de Pinós van passar a ser els senyors del castell de Gaià i encara ho eren al segle XIII, quan el titular era Galceran III de Pinós, que el 1277 el llegà en testament al seu fill Galceran IV. Dos anys més tard el rei va demanar i obtenir la potestat de diversos castells, entre ells el de Gaià, però va ser per pocs anys, ja que el 1313 la mare de Pere II Galceran de Pinós va obtenir el retorn de la potestat. Al segle XIV els Pinós abandonen la senyoria, que passa als Cornet fins al segle XV. A la primera meitat del XVI posseïa la senyoria Beatriu de Pons i de Castellet, casada amb Pere Joan de Vilagaià. Del segle XVII en endavant la senyoria pertanyia al rei i, en conseqüència, era el govern municipal qui en cobrava els censos. Així consta en el capbreu de 1692, on també es diu que el mas Noguera tenia el mas i l'heretat que d'antic s'anomenava 'heretat del Castell de Gaya' (BADIA, 2016: 171). En aquesta època el castell era ja un simple mas. Aquest procés tal vegada ja s'havia iniciat segles abans, ja que el 1391 existia un mas anomenat 'Castello', que havia de ser a la zona de l'actual Santa Àgata. D'altra banda, les dades arqueològiques semblarien indicar que el castell va ser abandonat de manera força prematura, al voltant del segle XII. Probablement al segle XIX es va erigir la moderna capella de Santa Àgata, de manera que el turó ha passat a ser conegut amb aquest nom. Pel que fa a la recerca sobre el castell, l'estudiós Josep M. BADIA (1984: 118) ja va reportar la troballa de ceràmica ibèrica als peus del turó de Santa Àgata. Més tard, l'any 2002 el castell de Gaià va formar part d'una campanya de prospecció arqueològica dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages' amb el motiu d'aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractava inicialment de fundacions o de punts de vigilància i defensa d'època islàmica. La va dirigir Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona i, a més de Gaià, es van estudiar altres casos a Rajadell, Monistrol de Calders i Monistrol de Montserrat. En aquest cas no es va trobar cap indici d'ocupació en època islàmica, però sí que es va recollir ceràmica antiga al sector alt, on hi ha les restes del castell.	41.9175600,1.9179400	410270	4641189		08090	Gaià	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49417-foto-08090-125-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49417-foto-08090-125-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49417-foto-08090-125-3.jpg	Inexistent	Romà\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Aquest jaciment s'ha anomenat de diverses maneres. El seu descobridor, Josep M. Badia, de primer la va donar el nom de Turó de Santa Àgata (en la fitxa de la Generalitat el nom és Santa Àgueda). Posteriorment Badia li canvià el nom pel de Tornamira.	83\|81	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
88070	Can Riols I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riols-i	<p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 131, 175, 196. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 7084.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull.</span></span></span></p>	IIIaC-IIIdC.	Estat de conservació del jaciment desconegut	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de materials superficials molt a prop de la masia del Riols. La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu, un lloc que està documentat ja al segle X i que devia tenir un precedent en època antiga, tal com ho demostren aquestes troballes efectuades uns 60 m al sud de la casa, així com del jaciment anomenat can Riols II, una mica més al nord i consistent en unes tombes alt-medievals excavades a la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1988, durant la realització de la Carta Arqueològica, es van recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana dels següents tipus: campaniana B, dues nanses d'àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa emporitana i diversos fragments d'època romana imperial (sigil·lada sud-gàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada africana C i ceràmica africana de cuina). Més endavant, en unes prospeccions de l’any 2006, es van recuperar més materials: una base completa de ceràmica campaniana A i una petita vora de terra sigil·lada sud-gàl·lica. L'any 2010 es van localitzar superficialment més fragments de ceràmica ibèrica oxidada i àmfora i ceràmica comuna romana. A partir d’aquests materials es pot apuntar una datació que té una forquilla cronològica entre el segle III aC. i el segle III d.C.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests indicis demostren l’existència d’un assentament ibèric i després romà del qual desconeixem la seva ubicació precisa. Tanmateix, per la morfologia del terreny és ben probable que el seu nucli principal es trobi sota l’actual masia de Riols. L'abundància i varietat tipològica de materials ibèrics i romans suggereixen que es podia tractar d’un nucli important, probablement del tipus vil·la.</span></span></span></p>	08141-188	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella		41.8574000,1.7391300	395344	4634712		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88070-riols-i-jaciment-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88070-riols-i-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88070-riols-i-jaciment-vista-2.jpg	Legal	Romà\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	L'any 1988 els arqueòlegs Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment per primera vegada a la Carta Arqueològica. L'any 2006 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona format per Cristian Folch i Jordi Gibert van realitzar unes prospeccions arqueològiques dins el marc del projecte d'investigació 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval'. En totes les actuacions es van recuperar materials ceràmics d'època ibèrica i romana que es troben dipositats al Museu Comarcal de Manresa i a la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana).	83\|81	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
88636	Camí Ral i Via Romana de Manresa a Prats de Rei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-i-via-romana-de-manresa-a-prats-de-rei	PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. BENET, A (1985). Historia de Manresa dels orígens al S. XI. Cap. V. Les vies de comunicació. Manresa . RAFAT (1988). P. 204. RAFAT (1987). Festa de Sant Sebastià DAURA, A; GALOBART, J (1983). V. II. P. 11 BACH, A, PIÑERO, J (1988). El territori de Manresa a l'Antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. P. 16. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) Notícies orals : Iscle Font i Joan Vial. JUAN i GONZALEZ, Lluís (2014). La Vinya d'en Masses (Manresa, Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 145-150) OLIVARES, D.; PIÑERO, J.: Memòria de la prospecció arqueològica realitzada en l´eix transversal, 1995. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SUAU, L.: Memòria arqueològica de la intervenció a la vil·la romana de Sant Amanç (Rajadell, El Bages). Desdoblament de l'Eix Transversal Ctra. C-25 tram Les Olugues-Manresa, 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5631 ESPEJO, J.M., Memòria de la intervenció arqueològica preventiva del dsdoblament de l'Eix Transversal. Carretera C-25, PK 117+095 al 132+380. Tram: Aguilar de Segarra-Manresa (Rajadell, Bages). nº reg. 8538	IaC- XVII	Els pocs trams identificats es troben en mal estat i en perill, sobretot el de Monistrolet i el del molí de can Viladés	Antic cami ral (medieval), que seguia una vía romana anterior, que travessa el terme de Rajadell pel nord, d'est a oest. La via romana venia de la zona de Manresa (a l'est), on possiblement travessava el Cardener pel pont Vell (més aviat per un pont anterior no localitzat) i es dirigia, per la Suanya i seguint el pas de la riera de Rajadell, cap a Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra) i Cervera, per seguir després a Lleida (Ilerda) passant per Guissona (Iesso). Aquesta via devia fer, segurament, un itinerari més llarg, enllaçant per l'eix del Llobregat amb la coneguda via Augusta, a Martorell, cap el mar, seguint el Cardener cap a Cardona; i potser també amb la ciutat d'Ausa (Vic) (Strata franciscana) i, de l'altra banda, amb les terres de Lleida. Per tant, constituïa un primitiu eix transversal. El traçat és bastant similar al de la carretera C-25, l'actual eix transversal. La major part d'aquesta via és avui encara utilitzada com a pista o camí, si bé alguns trams transcorren en paral·lel als vials actuals. El paisatge de l'entorn del camí és majoritàriament agrícola o forestal Per reconstruir l'itinerari de l'antiga via ens hem de basar en les notícies referents al posterior camí ral i en la ubicació dels jaciment arqueològics coneguts. Els jaciments que gairebé segur coincidien amb el pas de la via són els de Sant Amanç (fitxes 136 i 115) i el de Monistrolet (fitxa 133). A Sant Amanç cal esmentar l'existència d'un possible mausoleu funerari, tal com suggereix la troballa de la làpida funerària (fitxa 139). En època romana les necròpolis es situaven al costat dels camins. A través de fonts diverses, creiem que hem arribat a una reconstrucció força detallada i fiable del recorregut del camí ral (que no devia variar gaire de l'anterior via romana) en el seu pas pel terme de Rajadell. Aquestes fonts són: els documents que esmenten el camí ral, els elements materials indicadors del pas del camí (oratori del Peric, fitxa 104), i làpida funerària de 1789 (fitxa 109), els hostals de camí -com l'Hostal (fitxa 20) i la Cantina (fitxa 28)- , i noticies orals de gent gran. Francesc Rafat, basant-se en documentació dels segles XVI o XVII, proposa l'itinerari següent: venint de Calaf, el camí entraria al terme del castell per Sant Amanç, seguiria cap al Carcoler (cal Peric), el Preseguer (cal Dalmau), Fals i Monistrolet. Segons aquest itinerari, a la part central del terme de Rajadell el camí es desviaria de la part baixa de la vall i seguiria per la carena. És a dir, es desviava cap a cal Dalmau i Fals i tornava al costat de la riera a l'altura de Monistrolet. Al nostre parer, hi ha motius suficients per creure que no es tractava d'una desviació del camí sinó d'un desdoblament en dos camins: un en direcció a Manresa i l'altre en direcció a Santpedor. Les inscripcions de l'oratori del Peric, que es troba al costat del camí, reforcen clarament aquesta idea. En una cara s'hi llegeix Manresa i en l'altra Santpedor. L'itinerari de Manresa és confirmat més avall per la làpida funerària del 1879, que es troba prop del barri de les Casetes. Fer tant, el recorregut del camí ral seria el següent: entraria per Sant Amanç cap el Peric. A l'oratori del Peric hi havia una cruïlla. El camí principal continuava al costat de la riera, passava prop del barri de les Casetes i seguia fins a l'actual barri dels Molins en un itinerari idèntic al de l'actual carretera. Del barri dels Molins -sota el Castell- seguia cap a Monistrolet i Manresa, en un recorregut semblant a l'actual pista. El ramal que sortia de l'oratori passava per cal Peric, cal Dalmau, Fals i després Sant Joan i Santpedor, en un recorregut semblant a la carretera de Fonollosa. Segons Iscle Font hi havia encara una drecera que trencava del barri de les Casetes cap a la Creu del Pujolar, can Massana i enllaçava amb el camí de Barcelona. Els autors de la intervenció del 2005 defensen que no es tractaria d'una desviació del camí sinó d'un desdoblament en dos camins: un en direcció a Manresa i l'altre en direcció a Santpedor. Les inscripcions de l'oratori del Perich reforçarien aquesta idea. En una cara s'hi llegeix Manresa i en l'altra Santpedor. L'itinerari vers Manresa es confirmaria més avall per la làpida funerària del 1879. D'aquesta manera, tot apunta a que el recorregut del camí ral seria el següent: entraria per Sant Amanç cap el Peric. A l'oratori del Peric hi havia una cruïlla. El camí principal continuava al costat de la riera, passava prop del barri de les Casetes i seguia fins a l'actual barri dels Molins en un itinerari idèntic al de l'actual carretera. Dels Molins seguia cap a Monistrolet i Manresa, en un recorregut semblant a l'actual pista. El ramal que sortia de l'oratori passava per cal Peric, Cal Dalmau, Fals i després Sant Joan i Santpedor, en un recorregut semblant a la carretera de Fonollosa. Segons Iscle Font hi havia encara una drecera que trencava del barri de les Casetes cap a la Creu del Pujolar, Can Massana i enllaçava amb el camí de Barcelona. S'han documentat parts de la via romana a Rajadell, amb quatre petits trams a Monistrolet, les Casetes, Molí de Can Viladés/Sant Amanç i Camí Vell de can Viladés, en el marc dels treballs arqueològics relacionats amb el traçat de la C-25 i el seu posterior desdoblament (treballs de prospecció i intervencions 1995, 2005 i 2008). En el tram de Monistrolet s'observen roderes de carro sobre la roca natural en un camí abandonat que es dirigeix directament a Monistrolet. Aquest tram a pocs metres de Monistrolet es desvia de la pista actual de Rajadell a Manresa uns 500 m a l'est de l'Hostal i es pot seguir perfectament fins a Monistrolet, en un total uns 250 m de recorregut conservat. Les obres de l'Eix Transversal van destruir un tram de camí empedrat. El tram de les Casetes es pot seguir a partir de l'oratori del Pèrich (fitxa 104). Hi ha un tram del camí (pista) que es manté des de la rotonda del que parteixen la carretera dels Molins i el camí de can Torra. En aquest tram hi ha la làpida funerària del 1879 (fitxa 109). El camí fa un itinerari més o menys paral·lel a l'actual carretera, en direcció oest. Més endavant devia seguir el mateix recorregut de la carretera fins a Sant Amanç. En diversos sectors, el camí és format per una base de pedra que reforça el lateral, amb murs de contenció fets amb carreus ben treballats. Arreu es troben carreus, alguns de dimensions considerables, que ben segur formaven part de l'obra del camí. El tram de sant Amanç va ser estudiat l'any 2005 amb motiu del projecte de construcció de la carretera C-25. Just davant del Molí de Can Viladés i a prop de la vil·la romana de Sant Amanç es va localitzar en direcció oest (tallat per la carretera asfaltada), en un sector de pujada, un empedrat de 10 m de llarg i 4,5 d'amplada, seguint el camí que passa per davant del molí. Aquest tros era conegut popularment com el pujador de can Viladés. En aquest punt s'hi va localitzar al segle XVIII la làpida funerària (fitxa 139). Després de la pujada el camí tornava a baixar prop de la riera, ja que es conserven traces d'un camí que segueix a una altura mitjana entre la carena i la vall de la riera de Rajadell, paral·lel a la carretera. També s'observen nombrosos carreus als marges del camí i alguns trams amb restes d'empedrat i alguna pedra al costat del camí a manera de fita o guardabarreres. El tram anomenat Camí Vell de can Viladés, també empedrat, està actualment tallat per la carretera asfaltada.	08178-143	Centre del terme, eix d'est a oest, en diversos trams	La vall de la riera de Rajadell ha estat un lloc de pas des de molt antic. Coneixem jaciments al lloc des d'època prehistòrica. Segons Albert Benet, en documents del segle X s'esmenta el pas d'un camí pel pont Vell de Manresa en direcció a Rajadell, que apareix citat com a antiga strata. Aquest terme indica bastant clarament que es tractava d'un camí empedrat d'origen romà. Més endavant, es coneixen referències més concretes del camí ral, que anava de Manresa a Cervera, passant per Prats de Rei i Calaf. El 1569 Guiomar Ximénez d'Urrea i Ferrandiz d'Hijar, vídua de Francesc de Cruïlles (senyor de Rajadell) i el seu fill Pere proclamen un ban en el què es diu, entre altres coses, que no es pot passar bestiar gros ni menut '... per lo camí real que passa a Sant Amans y que allí aya a demanar que pren lo passatge y pagar allí lo yust ...'. També adverteix que és perillós el trànsit pel camí ral des del Presseguer (cal Dalmau) fins al Carcoler (cal Peric) i que per això és obligatori 'lliurar la pedra del martinet ...' en passar per aquest tros de camí. El 1603 fou trobat mort al 'camí ral de Calaf', prop del torrent de Miralles, Gaspar Daurell. Les cases conegudes com l'Hostal i la Cantina constitueixen un testimoni viu del pas del camí ral per Rajadell. Segons Iscle Font, els traginers de l'Urgell utilitzaven aquesta ruta per dirigir-se a Barcelona .	41.7324900,1.6950400	391474	4620898		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-3.jpg	Legal	Romà\|Antic\|Medieval\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20	Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014, amb dos fitxes, Camí Ral i Camí Vell de Can Viladés (amb els num. 58 i 24, respectivament) però les dues fitxes no han estat publicades (protecció dubtosa). Nosaltres hem unificat tot el camí.Es tracta del camí antic que comunica el Pla del Bages amb les planes de la Segarra seguint el pas que facilita la vall de la riera de Rajadell, bastit en època romana i continuat posteriorment en època medieval i moderna. En alguns trams es coneix localment com a Camí Vell. A la carta arqueològica de la Generalitat consta com Camí Vell. Camí Ral Manresa-Cervera/Antic camí. Com a camí ral té una significació important en la historia de Rajadell i és ben present encara en la memòria popular.De les possibles camins romans que passaven per la comarca, aquest és el més segur i ben documentat, que es relaciona amb diversos jaciments arqueològics (principalment el de Sant Amanç). Com la resta de camins romans de la comarca, es tractava d'un camí estret, d'un cami de bast, que no permetia el pas de carruatges (per tant no era una via pròpiament dita). El primer camí carreter que comunicava Manresa no es construí fins el segle XVIII. Tanmateix era un camí empedrat, segons documentació del segle X, que cita una 'antiga strata' pel Pont Vell de Manresa i el Suanya en direcció Rajadell. Posteriorment, aquest camí es convertí en el camí ral de Manresa a Cervera.No podem assegurar la coincidència total entre els dos camins (el romà i el medieval) però creiem que han variat poc al llarg dels anys (si mes no fins la construcció de l'actual Eix Transversal). Així ho certifica Mn . Francesc Mirambell en una carta del 1796 amb motiu de la descoberta de la làpida romana de Sant Amanç: 'a frente de un considerable edificio derruido, donde hay vestigios, de que por allí pasaba en otro tiempo el referido camino público'.L'any 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de caire preventiu en la fase prèvia a la realització del projecte de desdoblament de l'Eix Transversal en el tram de Les Olugues-Manresa, en dos dels trams coneguts del camí. En el tram comprès entre la rotonda d'entrada al poble de Rajadell i la connexió amb la carretera de Cervera a Girona N-141b, es va procedir al desbrossament dels trams de murs conservats, i a la neteja dels trams d'empedrat/enllosat amb marques de roderes de carro sobre d'elles. Es va realitzar un aixecament topogràfic de tot aquest tram, i es van situar tots els trams de mur, interior i exterior, així com les zones amb empedrats, tant si es conservaven en elles marques de roderes com si no.En el tram que es localitza al costat del Molí de Viladés (Fitxa 115) es va topografiar el traçat conservat en aquest punt, així com un petit tram d'empedrat, que un cop netejat, es va comprovar que es conserva en bon estat al costat de la bassa del molí.L'any 2008 es va realitzar una nova intervenció preventiva al sector es va buscar la prolongació cap a l'est del tram empedrat, amb resultats negatius.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va resseguir bona part del camí històric recollit en aquesta fitxa.També es van documentar trams de la via romana a Manresa, en el marc dels estudis d'impacte ambiental realitzats l'any 2005 i les intervencions realitzades el 2011 amb motiu dels projectes de la C-25 i la C-37 entre Igualada i Manresa.UTM. Correspon a l'inici del tram que s'inicia a la rotonda de les casetes.Foto 1. Tram de les casetes, al costat de la làpida del camí ral. Foto 2: Camí del Pujador de can Viladès. Foto 3: Enllosat i roderes tram entre les Casetes i sant Amanç (Foto 2 i 3. IPAC. Oscar Varas. Desembre 2010)	83\|80\|85\|94	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
38517	Fons procedent d'Artés del Museu Comarcal de Manresa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-dartes-del-museu-comarcal-de-manresa	SITJES i MOLINS, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés', dins Ausa, núm. 84. Vic, pp.85-89.	II-III dC.		Es conserven algunes restes arqueològiques: materials procedents de Matacans, i fragments d'escàs interès i en molt poca quantitat procedents de troballes superficials als indrets de Vilagonella, Can Vila i Salabernada. Les peces més destacades són tres làpides romanes trobades com a material de construcció del castell d'Artés. Una de les làpides és una ara votiva i les altres dues són làpides funeràries. Totes són d'arenisca. L'ara votiva fa 82 cm d'alt, 45 cm d'ample i 39 cm de fons. Estava mutilada per la part superior i inferior. A la cara frontal hi ha una inscripció de 20 cm d'alçada en tres ratlles de 6 cm, però hi manca la primera ratlla. La inscripció diu: 'CALPURNI / (V)S (M) AVUS/FVSLM' que completada seria 'CALPURNIU-(V)S (M)AVUS F(ecit) V(otum) S(olvens) L(ibens) M(erito)', traduït per 'Calpurni Mavus ho feu en compliment gustós d'un vot per una mercè rebuda'. Segons Sitjes (1976:87) la data en el segle II dC. Les altres làpides són funeràries. La primera és un prisma de 50 cm d'alt, 39 cm d'ample i 33 cm de fons. La inscripció diu 'D(iis) M(anibus) / L(ucius) ATILIVS ATI / LIANVS PORCI / AE CATULLA (E) / VXORI OBSE / QVENTIS(I) / MAE / F(aciendum C(vuravit)' i traduïble per: 'Als déus mans. Ho feu fer Lluci Atilià a (honor de) Pòrcia Catul·la muller complaent'. Sitjes (1976:88) la data en el segle III dC. La darrera làpida està partida verticalment per la meitat; només se'n conserva 60 cm d'ample, 48 cm d'alt i 27 cm de gruix. La dedicatòria està dins una cartel·la formada per un bordó desenvolupat lateralment en fistó de 4 lòbuls. La inscripció diu: 'D M / S SEVERA / A NOMA / RARII / FERIAN ( .... CARIS) / SIMO FI(LIO ......) '. Sexta severa va dedicar la inscripció al seu fill Caríssim. Datable en el segle III dC.	08010-168	Via Sant Ignasi, 40		41.7981100,1.9551400	413194	4627889		08010	Artés	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-3.jpg	Física	Romà\|Antic	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Horari: divendres i dissabtes d' 11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 14 hTancat: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 25 i 26 de desembre i tots els dilluns no festius.Sala de consulta: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.Tel.. 93 874 11 55Fax. 93 874 11 55	83\|80	53	2.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:07
80436	Torre del Breny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-breny	<p>Almagro, M. ; Serra Ràfols, J.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Barcelona. CSIC, Madrid. Cid, C. (1950). La torre del Breny, sepulcro romano en las cercanías de Manresa. Ampurias nº 12. Puig i Cadafalch, J.; Falguera, A. De; Goday i Casals, J. (1909-1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Pardo, D. (1987). Història del Bages. Parcir. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01475, any 1988. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16421. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p>	III	Manca part de l'edifici i l'entorn immediat no està gaire cuidat.	<p>Sepulcre en forma de torre, del que es conserva actualment el basament. Correspon a una ferma construcció amb els seus costats orientats seguint els quatre punts cardinals. Exteriorment i a la part superior presenta un conjunt de motllures i dentellons força deteriorats. A l'interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. L'aparell és força regular, format de grans carreus molt ben tallats de pedra sorrenca grisa, units en sec i de forma allargada. A partir d'uns dibuixos de Laborde que féu abans de la seva destrucció podem fer-nos una idea de com seria originalment. Tenia un basament (conditiorium) de 10x10,5m i de 3 m d'alçada; exteriorment presentava motllures i dentellons com a elements decoratius; interiorment estava dividit en dues cambres i cobert amb volta de canó. Sobre el basament hi havia la cel·la, coberta segurament amb volta de canó de mig punt. La part superior quedava rematada per un fris ornamental sobre el que hi havia una cornisa on es recolzaven els vessants de la coberta. En aquest fris hi havia relleus escultòrics: un lleó a cada costat, una figura de dona nua. Per altra banda, E. Hübner i J. Gudi recolliren un grafit o inscripció gravada en un carreu que Marc Mayer considera que devia dir: V VILGELMO QUE, i que es podria datar entre els segles X-XI i podria correspondre a un tal Wilgemus. Diferents investigadors pensen que faria referència al propietari de la zona on hi havia l'edifici, però posterior a la construcció d'aquest, per tant al propietari de l'edat mitjana.</p>	08061-7	Urbanització de Boades.	<p>L'existència de la torre sepulcral ja es coneguda d'antic i hi ha diferents autors que en parlen, com Francisco de Zamora, Jaume Caresmar, Antoni Pons. La primera referència històrica la trobem el 1678 a la Catalunya Ilustrada d'Esteban Corbera publicada a Nàpols. J. Masdeu testimonia que l'edifici va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia. Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu 'Viatge pintoresc i històric a Espanya' en recull l'existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806). El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a 'Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny'. L'any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. Entre molts estudiosos que donen referència hi ha J. Puig i Cadafalch i Albertini. Joan Santmartí la considera del tipus d'edícula o cel·la sobre pòdium. El 1975 la Diputació de Barcelona realitzà la restauració i enjardinament de l'entorn i va posar una valla protectora. El 1985 Josep M. Gurt, en col·laboració amb un grup de topògrafs de la Subdirección general de Arqueología del Ministerio de Cultura, realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils.</p>	41.6781000,1.8548000	404680	4614671		08061	Castellgalí	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80436-foto-08061-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80436-foto-08061-7-2.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Commemoratiu	2023-01-24 00:00:00	Cortés Elía, Maria del Agua	També coneguda com Torre dels Dimonis. La Torre del Breny va ser mutilada ja a l'edat mitjana quan es va construïr adossat un mas: es va obrir una porta, una finestra, es fan fer forats per les bigues.	83\|80	45	1.1	1769	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
80440	Sepulcre romà de Boades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-roma-de-boades	<p>Almagro, M.; Serra, J.C.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Província de Barcelona. Madrid. Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Martinell, C. (1932). Sepulcre romà de Boades. Memòria dels Amics de l'Art Vell. Barcelona. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Santmartí, J. (1984). Edificis sepulcrals romans dels Països Catalans, Aragó i Múrcia. Fonaments. Barcelona. Nº 4. Serra Ràfols, J. De C. (1933). El sepulcre romà de Boades. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 452. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01477, any 1988. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16422. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p>	II-III		<p>Sepulcre romà que correspon al model de cel·la, de planta quadrada lleugerament rectangular. Exteriorment amida 5,10m per 5,60m, i interiorment 3,90m per 3,60m. La teulada és de doble vessant i a sota té una volta de mig punt; les parets que sostenen el pes de la volta són més gruixudes que les frontals. L'altura total del monument és de 3m a l'arrencada de la coberta i de quasi 5m a la carena del teulat. L'edificació es troba mancada d'ornamentació. Només tres filades de rajoles remarquen les línies principals de la façana. A la part inferior hi ha un sòcol conformat per carreus ben tallats. L'aparell de la construcció és a cavall entre el mixtum vittatum i l'incertum. A la cara de ponent els restauradors obriren una senzilla porta d'accés per considerar que allí es devia trobar l'original. Quan fou identificat el monument la porta d'accés era a la banda oposada i servia per introduir palla per al bestiar. L'excavació de l'interior deixà al descobert quatre sitges, considerades ibèriques, que formaven part d'un camp de sitges que s'estenia també fóra del sepulcre. Malgrat que Serra Ràfols les considerava d'enterrament, es creu que la seva afirmació estava totalment mancada de base. Es trobà també l'arrencada doble d'un arc (un a cada banda de la cambra) que separava l'estança en dos pisos.</p>	08061-11	Boades.	<p>El sepulcre romà de Boades és una construcció integrada en el conjunt arqueològic de la vila de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des del segle XIX per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Duran i Sanpere. A inicis dels anys 30 el Centre Excursionista de Manresa sota la direcció de mossèn Santamaria va fer una sèrie d'excavacions. Els Amics de l'Art Vell es feren càrrec de la reconstrucció i salvament del sepulcre, dirigint les tasques l'arqueòleg Serra Ràfols i l'arquitecte J. Roure entre 1930 i 1933. El lloc tingué un cert ressò popular i fou seguit amb interès per especialistes de l'època. Es comprà l'ús de fruit de l'edifici i el compromís dels propietaris que mai s'enderrocarà. Actualment es troba en mig d'una explotació agropecuària envoltat de coberts, tot i que el 2005 es sanejà l'entorn immediat per facilitar l'accés i es va posar una reixa per evitar vandalisme.</p>	41.6842700,1.8601100	405131	4615350		08061	Castellgalí	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80440-foto-08061-11-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80440-foto-08061-11-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80440-foto-08061-11-3.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-17 00:00:00	Cortés Elía, Maria del Agua	Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa.	83\|80	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
80441	L'Exedra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lexedra	<p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Puig i Cadafalch, (1934). L'arquitectura romana a Catalunya. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 16423.</p>	III	Es troba en un avançat estat de ruïna i l'entorn en males condicions.	<p>Cambra de planta semicircular absidial que es manté parcialment dempeus a la zona posterior dels masos Vilaseca i Cadevall, al costat de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos. El parament del mur és format per carreus de pedra natural de la zona, de tamany mitjà i petit que es pot identificar com el conegut amb el nom d''opus vittatum'. Els carreus són ben tallats i disposat en filades horitzontals. Presenta una finestra de dimensions considerables coronada amb un arc de mig punt fet amb teules i maons de terra cuita, en una paret que assoleix els 4m d'alçada. L'exedra s'ha de considerar com una construcció romana, d'època baix imperial, ben característica a partir del segle III. La majoria de viles d'un cert relleu i entitat presenten cambres amb aquestes característiques, amb un marcat caràcter senyorial, utilitzades com a sala de conversa (exedra), de recepció (oecus) o menjar (triclinium).</p>	08061-12	Boades.	<p>Hem de situar l'exedra dins el conjunt arqueològic de la vila romana de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des de principis del segle XX, per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Duràn i Sanpere. Puig i Cadafalch, en la seva obra 'Arquitectura romana a Catalunya', recull la seva existència i la reprodueix fotogràficament. L'any 1932 va ser la primera vegada que es va fer un estudi arqueològic, dins els context d'excavacions portades a terme a la vila romana de Boades. En Joan Roure feu un dibuix guardat a l'A.H.C.M. en el que es mostra la planta i un sondeig. No es tornà a excavar fins el 1984, en què el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya reprèn el treball, realitzant diversos sondeigs al seu entorn per delimitar les restes i per determinar la seva cronologia (Daura i altres, 1987).</p>	41.6857300,1.8600500	405128	4615512		08061	Castellgalí	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80441-foto-08061-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80441-foto-08061-12-2.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-17 00:00:00	Cortés Elía, Maria del Agua	Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa.	83\|80	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
54819	El Galobard	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galobard		III a.C.-V		Jaciment identificat superficialment que podria correspondre a una important vil·la romana. Es troba en un terreny al peu del serrat del Galobard amb camps de conreu separats per diferents feixes, que antigament havia estat una vinya. S'hi ha localitzat restes de material d'època romana. Concretament, fragments de tègula, ceràmica i dollia, fragments d'opus signinum, metall i monedes. Les restes superficials que actualment es poden veure són abundants (algunes de les quals situades com a material de rebliment a les feixes) i ocupen una superfície d'uns 30 m de llarg. No s'observen vestigis d'estructures, excepte en algun punt de manera molt feble. La major part del material es localitza a la part més baixa, mentre que l'esplanada situada a un nivell més alt, que és l'indret més adequat per una possible edificació, podria estar bastant arrasat per l'antic conreu de la vinya.	08140-130	Prop del mas Galobard i de la carretera N-141c	L'arqueòleg de Navarcles Jairo Martín va identificar fa uns anys aquest jaciment. Cal destacar la seva situació estratègica, pròxim al camí antic que anava de Manresa o Vic i les portes del pla de Bages. Sembla que el camí romà, anomenat en època alt-medieval strata francisca, vindria de Manresa passant per Navarcles i d'aquí seguiria pel camí de les Tàpies (uns 250 m al sud-est del jaciment) per enfilar-se cap a l'altiplà del Moianès.	41.7645700,1.9112100	409497	4624210		08140	Navarcles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54819-foto-08140-130-2.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	En aquest sector es conserva una bassa de forma més o menys circular probablement utilitzada en els treballs de la vinya.	83\|80	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
54821	Mas Solervicens	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens-0	DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages.P. 175. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 128. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28.			L'historiador de principi de segle XX Fortià Solà ens informa que 'en terrenys de conreu del mas Solervicens s'han trobat algunes monedes romanes'. Actualment no s'hi distingeixen estructures. És molt probable, però, l'existència d'una antiga vil·la romana en aquest punt, atesa la seva bona situació, en una posició elevada que domina la plana de Navarcles, a la confluència del riu Calders amb el Llobregat.	08140-132	Entorn del mas Solervicens, situat al sud-est del terme de Navarcles.		41.7499700,1.9176700	410013	4622582		08140	Navarcles	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54821-foto-08140-132-2.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		83\|80	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
89662	El Mujal (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mujal-jaciment	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 07.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 52, 98, 131. </span></span></span></p>	I-V	Estat de conservació del jaciment desconegut, possiblement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba situat al camp que hi ha al sud de la masia de Bartomeus, al petit nucli urbà del Mujal. En diferents punts del camp l’estudiós Josep M. Badia hi va recollir ceràmiques romanes del tipus sigil·lada sudgàl·lica, sigil·lada clara A i ceràmica comuna oxidada, a més de fragments de tègula. També s’han recollit materials al marge esquerre del camí del cementiri i davant de l’església de la Santa Creu del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot això indicaria l’existència d’un probable assentament rural d’època romana, possiblement del tipus vil·la. Aquesta antiga construcció podria estar situada al nucli de Bartomeus, que és un mas d’origen medieval, o bé on ara hi ha l’església parroquial.</span></span></span></p>	08141-375	Mas Bartomeus, el Mujal. Sector est del terme municipal		41.8903500,1.8549600	405007	4638236		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89662-mujal-jaciment-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89662-mujal-jaciment-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	L'any 1981 l'historiador Josep Maria Badia va donar a conèixer el jaciment amb el nom d'El Mojal en el transcurs de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa (BADIA, 1984: 119). L'any 1988 el jaciment fou fitxat a la Carta Arqueològica del Bages amb la denominació 'El Mujal'. A partir de l'any 1988 el jaciment passa a ser conegut a la bibliografia com a Bartomeus (BADIA, 1988: 159).	83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
89736	Masia de can Vall (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-vall-jaciment	<p><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 06.BARP</span></span></span></span></p>	I-V	Es desconeix l'estat del jaciment, però probablement es troba força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba situat en uns solars que hi ha uns 30 m al nord de la masia de can Vall, just a la part més alta del turó que antigament es coneixia com a Navàs i que és el punt d’origen de l’esmentat mas (que originàriament es denominava Navàs) i del mateix poble de Navàs. En aquest indret l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica d’època romana. Entre d’altres: ceràmica sigil·lada i àmfora itàl·lica (BADIA, 1988: 159). Recentment el solar s’ha urbanitzat i asfaltat parcialment, però encara en queda una petita part sense urbanitzar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que uns 200 m més al nord, prop del cementiri, hi ha un altre jaciment, en aquest cas d’època ibèrica (jaciment de can Vall). Totes aquestes dades suggereixen que la masia de can Vall es va establir on ja hi havia hagut probablement una anterior vil·la romana, que devia tenir el seu precedent en l’assentament ibèric. És força probable que el nucli de la vil·la es trobi sota l’actual masia.</span></span></span></p>	08141-433	Carrer Santa Teresina del Nen Jesús		41.9019700,1.8749300	406681	4639504		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89736-masia-can-vall-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89736-masia-can-vall-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89736-masia-can-vall-jaciment-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	L'any 1981 en Josep Maria Badia va donar a conèixer la troballa de ceràmiques ibèriques a la zona de Can Vall (BADIA, 1984: 118), però no esmentava encara les troballes de ceràmica romana en aquesta zona. No és fins més tard que el mateix historiador va identificar, en una ubicació més al sud i pròxima a la masia de can Vall, ceràmica romana d'època imperial (BADIA, 1988: 159). L’any 1988 el jaciment es va fitxar a la Carta Arqueològica. En aquests moments la zona es troba semi-urbanitzada, amb alguns espais sense edificar, però segons Josep M. Badia no es té constància de noves troballes durant aquests darrers anys.Hem seguit les mateixes denominacions que s’utilitzen en la Carta Arqueològica o en el Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC); és a dir, can Vall per al jaciment ibèric i masia o mas de can Vall per al jaciment romà.	83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
89760	Sant Cugat del Racó (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cugat-del-raco-jaciment	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 01.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></span></p>	I-V	Desconeixem l'estat de conservació d'aquest jaciment. Probablement el seu nucli principal es trobaria a la zona on actualment s'aixeca l'església de Sant Cugat del Racó	<p><span><span><span>Jaciment d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial que hi va fer Josep M. Badia. L’indret on van aflorar els materials es troba en un terreny erm uns 75 m al nord-oest de l’església de Sant Cugat del Racó. Aquí s’hi van recollir restes disperses de tègula i ceràmica africana sigil·lada clara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb les escasses restes trobades no es pot aventurar quina mena d’assentament hi podia haver, però tenint en compte que tant Sant Cugat del Racó com Santa Maria de les Esglésies tenen vestigis arqueològics d’època antiga no seria estrany que aquests destacats llocs de culte de l’època alt-medieval ho fossin ja des d’èpoques més remotes. El més probable és que el nucli principal d’època romana es trobi a la zona on actualment s'aixeca l'església.</span></span></span></p>	08141-457	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.8978900,1.8122600	401476	4639121		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89760-sant-cugat-raco-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89760-sant-cugat-raco-jaciment-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Aquest jaciment el va donar a conèixer Josep Maria Badia l'any 1984 en la publicació de les actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa el 1981. L'any 2006 s’hi van realitzar unes prospeccions arqueològiques en el marc d’una campanya que abastava la Vall del Cardener. Només s’hi van documentar materials d’època moderna i contemporània.	83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
89766	Riera de Navarons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navarons	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 159.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p>	I-III	Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba emplaçat en una àrea no gaire definida als peus d’un turó que s’aixeca al nord de la riera de Navarons, prop del pas de la carretera C-16. Sembla que les troballes es van realitzar en les feixes inferiors properes a la carretera. Aquí l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica romana sigil·lada i sigil·lada clara. Amb aquestes poques dades no es pot especificar de quin tipus d’assentament es tractava, probablement de tipus rural.</span></span></span></p>	08141-463	Sector est del terme municipal		41.9078500,1.8774100	406895	4640154		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89766-riera-navarons-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89766-riera-navarons-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Aquest jaciment el va donar a conèixer l’any 1981 l'historiador Josep Maria Badia en el transcurs de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa; posteriorment se’n van publicar les actes. El 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica. En la visita efectuada el 2015 amb motiu del Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC), per indicacions de Josep M. Badia es van situar les troballes a una cota inferior d’on s’havien marcat en la revisió de la Carta Arqueològica de l’any 2010; és a dir, en les feixes de conreu ara ermes prop de la carretera.	83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
88629	Vil·la romana de Sant Amanç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-amanc	<p>IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. DAURA, A; GALOBART, J (1983). P . 31-32. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. CURA, M (1980). 'Guia arqueològica del Bages' . El Bages . Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages. BACH, A; PIÑERO J ( 1988). El territori de Manresa a l'antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages . RAFAT, F (1988). P. 204. 'Troben una vil·la romana al terme municipal de Rajadell' . Regió 7 (02/02/1993). Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya central (2014). L'entorn de la Vil·la Romana de sant Amanç (Rajadell. Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 140-144)</p>	Iac-VIdC	Restaurat	<p>Vil·la romana de planta allargada estructurada en terrasses seguint els desnivells de la muntanya amb una escala d'accés a la terrassa superior. La construcció de la carretera N-141b, i després, la de l'Eix transversal, va propiciar la seva descoberta i destrucció parcial. Actualment, hi ha dos sectors excavats, consolidats, museïtzats i visitables, a banda i banda de la carretera. Sector al N. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Urbana (residencial) de la vil·la. Les estructures actuals corresponen bàsicament a la gran reestructuració que es ver a la 2a. meitat del S. IV dC, tot i que s'han documentat estructures anteriors, des del S. I dC. El sector està distribuït en tres terrasses. La més baixa correspon a la façana de l'edifici, que donava al camí romà (veure fitxa 143). A l'extrem O. de la 2a. terrassa hi ha un conjunt d'estructures hidràuliques que foren transformades al S. IV en estructures industrials d'emmagatzematge de vi i/o oli. A llevant s'hi reconeixen els encaixos de la base de recolzament de la premsa, i una coveta de decantament. En origen eren unes termes alt imperials. Està composat per 4 àmbits. Destaca una habitació amb exedra, amb carreus d'alta qualitat en opus quadratum, pavimentada en opus signinum i amb un banc corregut de morter. També hi ha sales amb tres hipocausts, un d'elles amb paviment d'o. signinum, més un forn de planta circular. S'han identificat el caldarium a l'habitació més al nord i el tepidarium a la de més al sud. La 4a. habitació, pavimentada, podria ser un frigidarium o també un apodyterium. Les portes de les sales de les termes apareixen tapiades. Durant la 2a meitat del S. IV o inicis del segle V s'executa un ambiciós pla arquitectònic que modifica fortament l'edifici. Es construeix una vil·la noble, àulica, de corredor amb un cos avançat lateral. Podem dividir el sector en tres parts de E. a O. : a) unes noves termes (cos avançat a l'extrem E.) amb sales pavimentades en o. signinum, un forn i un hipocaust. En aquest sector hi destaca una escala, que palesa un pis superior. b) conjunt de 5 habitacions nobles, molt similars entre elles, articulades per un corredor frontal i per un mur longitudinal molt llarg. Presenta una escala amb 5 lloses de pedres in situ, monolítiques. Les parets estaven decorades amb pintura mural (dominen els tons blancs). La habitació mes important per luxe i dimensions es la del mig, on hi havia un mosaic policrom (veure fitxa 177) c) Àmbit que connecta amb les antigues termes a l'O. La façana S. presenta 3 pilars quadrats per sustentar dues arcades bessones per donar solidesa i bellesa a la façana, que suggereix una façana monumental que donava al camí. Les excavacions han evidenciat estructures i restes materials anteriors, alt imperials, de notable riquesa (abunden els estucs pintats). Hi ha evidències d'un possible peristil que la carretera hauria destruït. L'abandó del sector es data al segle VIdC. Al N. De la pars urbana també es van documentar estructures d'època iberoromana sense relació estructural amb la vil·la. Sector al S. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Rustica de la vil·la. S'ubica en una terrassa més plana, a 4 m. per sota la cota del mosaic, bastant més alterada pels conreus, que ha afectat a les estructures arqueològiques. Presenta diverses estructures entre les que destaca un gran lacus o dipòsit en O. Signinum que amida 9,5 x 2 m, de gran qualitat constructiva, dotat d'un canal de desguàs i de possibles estructures de premsa simètriques a l'habitació contigua. Aquesta 1a. fase correspon al canvi d'era (fin. S. IaC - inicis S. IdC). Aquest lacus pateix un seguit de reestructuracions i ampliacions amb un nou lacus més petit i noves estructures, datades entre finals del S.II/inicis del S. III i la 2a. Meitat del S. IV. Es detecta una 3a. Fase documentada per estructures molt arrasades i abocadors datables entre mitjans del S. IV i mitjans del S. V, coincidint amb l'embelliment de la vil·la urbana. La darrera fase, documentada a l'extrem més occidental del sector, esta composada per una retícula d'estructures alt-medievals. Els murs segueixen la mateixa orientació que els romans, però són més gruixuts, amb pedres més grans lligades amb fang. També s'ha localitzat una estructura el·líptica soterrada (3,3m x 1,7m) amb carreus ben tallats i sense revestiment. Igualment es va localitzar una llar de foc dels segles XIII o XIV. Aquest conjunt no s'ha interpretat, però podria correspondre a uns usos religiosos relacionats amb la veïna església de Sant Amanç (veure fixa 4 ). També es pot considerar el Mas Viladés (veure fixa 47) com a continuadora de la vila, que va ser aprofitada com a pedrera per bastir els molins i cases de l'entorn. D'altra banda, es confirma una ocupació ibèrica anterior degut a la descoberta, al sud de la carretera i tallada per aquesta, d'una sitja ibèrica (S. III aC) Les intervencions d'urgència efectuades posteriorment (2005, 2008 i 2009-11) han proporcionat, entre altres novetars, dues sitges del bronze final, diversos lacus per a líquids,i una petita necropolis tardana, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014).</p>	08178-136	Sant Amanç de Viladés. Plans del Marques. NO del municipi	<p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la 2a. meitat del S. IV o a principis del S. V. El jaciment presenta fases anteriors d'època ibàrica i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII. Tot i que se sabia que en aquesta zona hi havia un important assentament romà, no es va descobrir fins 1993, quan J. Piñero en va trobar els vestigis, fent el PEP 1993. Unes obres fetes el 1986 per obrir la nova carretera N-141b per enllaçar Rajadell amb la carretera de Manresa a Calaf, va malmetre estructures romanes a banda i banda deixant a la vista estructures importants, però el descobriment no va transcendir fins el 1993. Posteriorment, el jaciment va quedar afectat per les obres de l'Eix Transversal C-25 (que començaren el 1995). Les prospeccions realitzades el 1995 detectaren diversos indrets amb ceràmica en superfície (Cal Viladés I i II). De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, que continuaren fins el 1999. Posteriorment s'efectuaren noves intervencions d'urgència el 2005, 2008 i 2009-11, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014)</p>	41.7346000,1.6814200	390345	4621150		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-64a8d169-8efa-44ab-8799-3119c3feb6d9.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b16f33ea-9b18-4063-b79e-11b02e2f7c6c.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b196b22b-7d23-41ba-9d6a-833d6f8bdaf6-1.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-ec43e450-5888-487a-9865-66595e07381b.jpeg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Cultural			EPA	2022-01-19 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020	A les Cartes Arqueològiques està denominat com Vil·la romana de Sant Amanç Can Viladès I. El jaciment es troba a uns 200 m. a llevant de l'església i del Mas de Sant Amanç de Viladés (fitxes 4 i 47). Era un jaciment inèdit fins 1993 (vegeu història). Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num 19 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). El jaciment queda a banda i banda de l'antiga carretera de Rajadell a Calaf i de l'actual Eix Transversal C-25, en una petita elevació que queda tallada, igual que el jaciment, per la autovia. La vil·la es troba a banda i banda (al nord i al sud) del ramal en direcció Lleida de l'Eix. Més al sud es troba l'altre ramal, el que ve de Barcelona. S'accedeix al jaciment per la sortida Castellar/Sant Amanç de l'Eix, i posteriorment s'ha de prendre l'antiga carretera en direcció contrària,cap a sant Amanç. Immediatament després del camí que va a Can Viladés, a l'altra banda de la Riera, cal prendre un camí que circula sota el pont elevat de l'Eix, en direcció nord. Cap a l'est, abans de l'Eix, s'accedeix a la part sud del jaciment. Seguint el camí més amunt, a l'altra banda de l'Eix, s'accedeix a la part nord del jaciment. La part nord està tancada, però és accessible, i compta amb diversos plafons informatius. Sant Amanç es troba situat en un punt força estratègic: allà on s'estreny l'àrea més ampla de la vall que forma la riera de Rajadell, entre el Pla de Bages i les planes de la Segarra. És un lloc de pas obligat pel camí que seguia la vall. Actualment l'antiga estrada romana i el camí ral han estat substituïts per l'Eix Transversal. Sant Amanç es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu. La vil·la es trobava ben bé al costat del camí romà. Ocupava un lloc estratègic per controlar el pas de la via, ben bé al mig entre els nuclis romans del Puig Cardener (Manresa) i de Sigarra (Prats de Rei). Ja hem vist que la vila tenia una ostentosa façana monumental, que donava al camí. No es d'estranyar que a les proximitats hi haguessin monuments funeraris. A mes del nucli principal residencial i industrial excavat, hi havia altres dependències relacionades amb els treballs agrícoles o petits habitatges, de les que s'han localitzat dos, a 200m i a 1000 m. respectivament del nucli principal. Sant Amanç és una de les vil·les romanes més importants de la Catalunya Central (i el segon jaciment romà més important de la comarca, després de Boades, Castellgalí). La construcció monumental del sector N. presenta carreus en opus quadratum d'alta qualitat. La bassa del molí de can Viladés (fitxa 115) va ésser construïda el 1794 amb carreus semblants, i per tant procedents, probablement, de la vil·la romana. Aquests carreus, perfectament treballats, donen una idea de la monumentalitat de la vil·la. Sabem de la construcció del molí el 1794 gràcies a la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç al segle XVIII (fitxa 139), que coneixem per una carta de Mn. F. Mirambell que dona fe de la troballa de 'tres grandes piedras labradas', una de les quals era l'esmentada inscripció, actualment al Museu Episcopal de Vic. D'altra banda, no gaire lluny de Sant Amanç hi ha una pedrera de sorrenca (pedrera de Centelles, fitxa 118). El color i característiques de la pedra sorrenca coincideix amb els dels carreus trobats a Sant Amanç. Podria tractar-se del lloc d'extracció de la pedra que s'utilitzà per a la construcció romana. Hi ha altres notícies de que pels camps de la rodalia s'havien trobat monedes romanes, sense més precisió. Al 1993, quan es va fer la troballa, es van recuperar materials com fragments de ceràmica sigil·lata (sud-gàl·lica, itàlica, clares, etc), campaniana, de dolium i de tegula, així com un pondus. Cal remarcar també la troballa de diversos fragments de pintura de paret policromada, amb motius vegetals i geomètrics en diferents tons de verd, ocre, morat i el típic color granat. A partir de 1993, els treballs tècnics de recerca i restauració van anar a càrrec de Arqueociència scp; l'equip d'arquitectes Asarta-Closa; l'equip de restauració Gamarra i García; amb el suport tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i sota les directrius del Servei d'Arqueologia. Els treballs van implicar les següents institucions: Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa i Institut Català del Sol. De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, a càrrec d'Arqueociència, i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez. Amb el pressupost de l'obra es van fer murs de contenció a ambdós costats de la carretera. L'adequació del jaciment s'aborda a partir de 1998 (a càrrec de l'1% cultural 1998 i 1999-2001, gestionat per l'INCASOL, corresponents a l'Eix Transversal). El projecte, aprovat el 1998, fou redactat per Asarta-Closa arquitectes, i executat per Arqueociència scp. Es van consolidar les estructures, i es va habilitar la visita pública de la part excavada. El total d'arqueòlegs d'Arqueociència scp implicats en les diferents fases, de 1995-2000, han estat: J. Piñero, D. Olivares, A. Martín, A. López, J. Alemany, E. Sánchez, i G. Vila. Els materials arqueològics han estat estudiats per R. Járrega i han estat dipositats al Museu Comarcal de Manresa. D'altra banda, el MAC va arrencar el mosaic, i el 2001 s'instal·là al Museu Comarcal de Manresa un cop restaurat per l'empresa Gamarra-García. El total de la inversió, a càrrec de l'1% cultural, va pujar a 30MPTA.. L'any 2020 s'han fet treballs de restauració i consolidació al jaciment, dirigits per l'arqueòloga Cristina Belmonte. A l'agost s'havien acabat les obres. A l'octubre ja s'havien reinstal·lat nous plafons. El 2021 s'han publicat al web municipal reconstruccions digitals en 3D de les estructures de la vil·la.	83\|80	1754	1.4	1763	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
88632	Làpida romana de Sant Amanç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romana-de-sant-amanc	<p>FABRE, G; MAYER, M; RODa, I (1981). Epigrafia romana de la comarca del Bages. P. 233-234. Corpus Inscriptiones Latinarum. II 4484 + Add . P. XLVII. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. GUDIOL, J (1922 ). Memoria entradas Museu Vic . Vic . ALMAGRO; SERRA RAFOLS; COLOMINA S (1945 ). Carta Arqueològica de España. Barcelona, Mad r id . P . 172. DAURA, A; GALOBART, J (1981). CORBELLA , R . Gazeta de Vich, 12/9/1931 , núm. 3930 AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p>	II-IIIdC		<p>Placa funerària, de marbre blanc de gra gruixut, no motllurada, de 24 x 36,3 x 2,9 cms., amb inscripció. El num. d'inventari del Museu es MEV 6243. Està exposada. La inscripció diu el següent: D(is) M(anibus) HEVRESIDI MELODIAE ED OPSEQ (uentissimae) Segons Mayer i Roda, la traducció del text presenta problemes, de manera que ells proposen tres interpretacions: - Als Déus Manes, a Heuresis Melodia, lliberta molt obseqüent. (en el sentit d'obedient) - Als Déus Manes, a Heuresis i a Melodia, llibertes molt obseqüents. - Als Déus Manes. A Heuresis, lliberta molt obseqüent de Melodia. La primera és la més plausible. L'onomàstica és molt interessant. El nom de Heuresis, que cal relacionar amb el culte a la deesa Isis, només apareix una altra vegada a la Península (a la Bética). D'altra banda, el segon nom (Melodia) és desconegut fins i tot fora d'Hispania. Es tracta d'un nom format sobre un terme tècnic, que no apareix abans del segle IV, i que possiblement es refereix a les qualitats del personatge homenatjat. La peça podria formar part d'una pilastra d'un monument funerari (ja que es va trobar amb altres elements arquitectònics) ubicat a una necròpolis situada al camí romà i no lluny de la vil·la de cal Amanç. Cronologia: finals del segle II o dins el segle III (darrer quart S. II - primer quart S. III segons la fitxa del MEV)</p>	08178-139	Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic	<p>Aquesta làpida és procedent del molí de can Viladés (fitxa 115), construït amb carreus originaris de la vil·la romana de Sant Amanç. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç. En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica la peça. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll; (vol. 4, dels en foli, doc. 8. ). La carta de Masdéu explica que Isidre Viladés, pagés de Can Amanç, volia construir un molí, i diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasión se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Posteriorment, el 1920 (1919 segons la fitxa MEV) , va ingressar al Museu Episcopal de Vic. Segons Josep Gudiol (al Diari Pla de Bages, 1929), el propietari la va donar al Museu de Vic. Les altres dos 'piedras labradas' que van aparèixer, actualment desaparegudes, eren una mena de pedestal amb encaix, una columna de nou pams d'alçada amb un encaix on s'hi inseria la làpida de marbre, i un capìtell amb un encaix per a la columna. Segons Mirambell, totes les peces encaixaven. Piñero (1994) va ser qui primer va relacionar la lápida amb el jaciment de la vil·la de can Amanç, especulant en que la excavació per treure pedra fos a la vil·la romana, situada a uns 250 m. al NE del molí.</p>	41.7278100,1.7061100	392387	4620365		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-2.jpg	Legal i física	Romà\|Antic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Cultural			Inexistent	2022-01-19 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20	(Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic). És una de les vuit inscripcions romanes trobades a la comarca de Bages. Cal remarcar la originalitat de l'onomàstica i el fet que no es tracta d'una troballa aïllada (com les altres set), sinó que es pot relacionar directament amb un jaciment arqueològic, la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i va apareixer l'any 1794 en el marc de la construcció del Molí de Can Viladés (fitxa 115). Es BCIN per que el Museu Episcopal de Vic està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons. La foto 1 ha estat cedida pel MEV.	83\|80	52	2.2	2484	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
88670	Mosaic romà de Sant Amanç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-roma-de-sant-amanc	<p>AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p>	IV-V	Restaurat 2001	<p>Fragment de mosaic romà (opus musivum), policrom, de gran qualitat, de forma rectangular, incomplert (se'n conserva més de la meitat), que amida 4,50 x 2,13 m. Sense emblema central, el mosaic està decorat amb figures geomètriques, florístiques i faunístiques col·locades dins hexàgons definits per llaçades que s'entrecreuen. Procedent d'una habitació pavimentada amb aquest mosaic del sector nord de la vil·la romana de sant Amanç (veure fixa 136). El mosaic esta format per tessel·les de diferents grandàries. Destaquen les quadrades i també triangulars d'uns 8mm de costat que constituïen els fons i les bandes del mosaic. Les tessel·les de les figures amidaven uns 3 mm de costat. Aquestes figures fetes amb tessel·les petites són d'alta qualitat. Destaquen un paó amb les plomes drets i un cavall estàtic. Els colors son el blanc, el negre, el vermell fosc, el granat, el blau, el marró verdós i el verd groc. La composició del mosaic es el següent: està formada per dues sanefes perimetrals, una representant fusos i l'altra més ampla amb una ona de fulles de vinya. Als dos laterals del mosaic hi ha una tercera banda, també policroma com les anteriors, que representa espirals geomètriques alternadament invertides. A la part central del camp del mosaic hi ha les representacions figurades de paons, ocells, un cavall amb muntura, vinyes i motius molt estilitzats. Totes aquestes representacions es troben inscrites als espais delimitats per la superposició de dues trames diferents de bandes enllaçades, una amb la composició de trena de tres caps i l'altra vermella amb un estès de fulles blanques (AAVV 2002: 36).</p>	08178-177	Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa	<p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la segona meitat del segle IV o a principis del segle V. El mosaic correspon a aquest moment. El jaciment presenta fases anteriors d'època romana i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII.</p>	41.7278100,1.7061100	392387	4620365		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Cultural			BCIN	2022-01-19 00:00:00	F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21	El mosaic va ser descobert el mes d'abril de 1996, en el decurs de les excavacions desenvolupades a la Vil·la Romana de cal Amanç (fitxa 136) per l'empresa Arqueociència scp i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez, en el marc de la construcció de l'autovia C-25. Els treballs van implicar les següents institucions: servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell; Ajuntament de Manresa; Institut Català del Sòl (que va finançar els treballa a càrrec de l'1% cultural). L'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL va fer els primers treballs de consolidació i neteja in situ, i després, va realitzar un calc 1/1 i un escaneig digital de la superfície. Posteriorment, el mosaic va ser arrencat -en 9 parts o panells- per tècnics del Museu d'Arqueologia de Catalunya i dipositat provisionalment al MAC. El 2001 s'adjudica la restauració del mosaic a l'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL, treballs dirigits per Agustín Gamarra i Maria José Garcia, que es realitzen al MAC. El finançament fou a càrrec de l'INCASOL. Es va dotar el mosaic d'un nou suport lleuger per permetre'n la manipulació i exposició, i desmuntable per facilitar el trasllat. Es van reinterpretar les llacunes (eren poques) gràcies a la regularitat de la composició, i es van eliminar les restes de morter del revers així com les esquerdes originals. Les llacunes es van reomplir amb tessel·les originals recuperades a l'excavació. El mosaic es va reinstal·lar sobre una base de planxa de niu d'abella d'alumini i fibra de vidre emmarcada amb una estructura de acer que permetia la seva fàcil mobilitat (A AAVV 2002: 38-44 s'explica el procés de restauració). El juny de 2001la Generalitat diposità el mosaic al Museu Comarcal de Manresa (Num. Inv. MCM 421), que fou instal·lat a l'exposició permanent (actualment, 2020, està a la reserva atès que el Museu es troba tancat per obres de reforma). Les fotos 1 i 2 han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. La foto 3 es de la reproducció que hi ha a l'ajuntament de Rajadell. Es BCIN per que el Museu Comarcal de Manresa està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons L'assentament romà, descobert el 1993, s'ubica a banda i banda (a sud i a nord) de la carretera de Rajadell a Calaf, i posteriorment, a banda i banda d'un dels ramals de l'Eix Transversal C-25	83\|80	52	2.2	1760	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
79239	La Feliua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feliua	<p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p>	IaC-VdC	El jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista.	<p>Jaciment localitzat al sector Nord del terme, en un tossal proper al camí de les Oliveres, durant les obres de realització de l'autopista Terrassa- Manresa. És molt probable que correspongui al que en documents medievals, estudiats per Albert Benet, es coneix com a vila pozol o Coexo. Prèviament a l'excavació, Antoni Daura i Joan Galobart recolliren superficialment força material, que ha estat classificat de la manera següent: -ceràmica sigil·lada itàlica (destaca la forma Goudineau 27) -sudgàl·lica (formes Dragendorf 15/17 i 24/25) -hispànica (tipus 15/17) -africana A (Lamboglia 1,9 i 10-a, entre d'altres) - hispànica tardana, de 'parets fines' - comuna de cuina (especialment africana de vora fumada) -fragments d'àmfores diverses - dòlia - un podus de terra cuita - un fragment de vidre i un de llàntia - fragments d'estucs pintats -material constructiu esmicolat (bocins d'opus caementicium i testaceum) Tot plegat ofereix una cronologia polaritzada en dos moments; segles I-II (alt imperi) i segles IV-V (baix imperi),amb clar predomini de la primera etapa ressenyada quant a nombre de material. Aquesta bipolarització sembla extrapolable a les restes constructives desenterrades en l'excavació, que també mostren dues fases. La primera correspon a un habitatge de característiques típicament romanes (parets lligades amb morter, restes d'arrebossat amb pintura mural), però de dimensions molt reduïdes perquè pugui ser considerada una vil·la, de manera que s'ha plantejat que fos un assentament petit a manera de tugurium, si bé aleshores no s'explica gaire la relativa riquesa de les seves parets. Se n'ha documentat una habitació rectangular de 8,55 cm de llarg per 7,60 cm d'ample -de la qual es conserven restes dels fonaments de dos murs i un paviment de calç - i dos àmbits més que es trobaven pràcticament arrassats. En algun punt l'habitació gran retallava la roca natural. De l'anàlisi estadística dels materials es corresponent al baix imperi només el 12 % del total. Pel que fa a les construccions baiximperials es descobrí un paviment molt ferm i de gran qualitat d'opus testaceum sobreposat a les restes anteriors. Amb això s'aixeca 0,70 m el novell del pis. Perfectament inserida en aquest paviment hi havia una pedra rectangular amb dos encaixos que corresponien a la base d'un trull. Sembla clar, per tant, que en aquesta fase l'assentament va patir una reconversió i fou destinat bàsicament a una activitat agropecuària de tipus vitivinícola de caire temporal relacionable amb alguna vil·la de la rodalia encara per descobrir. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995: 169-170 i 192-193)</p>	08213-34	La Vall dels Horts.Camí de les Oliveres (08272 Sant Fruitós de Bages)	<p>Aquest jaciment fou donat a conèixer gràcies a la tasca de recerca de Llorenç Villuendas l'any 1983. Fou resseguit superficialment poc després per Antoni Daura i Joan Galobart, que estudiaren els materials recollits i feren una primera aproximació a les característiques arqueològiques generals de l'indret i de la seva cronologia. En trobar-se afectat de ple per les obres de l'autopista que uneix Terrassa i Manresa, l'any 1987 la Generalitat de Catalunya encarregà a Eduard Sánchez la realització d'una excavació urgent de salvament. Una vegada feta, el jaciment fou destruït.</p>	41.7606600,1.8818400	407050	4623807		08213	Sant Fruitós de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-2.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-10-01 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		83\|80	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
79246	Serrat de la Carrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera	<p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p>	IIIaC-VdC	Superficial	<p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p>	08213-41	Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages)	<p>Localitzat l'any 1980.</p>	41.7394800,1.8661700	405716	4621473		08213	Sant Fruitós de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-10-01 00:00:00			83\|80	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
89009	Jardins i horts del mas Palà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-i-horts-del-mas-pala	<p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, p. 217, 231.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 04.08.EA.</span></span></span></span></p>	XX	Jardí abandonat, elements de l'escalinata en estat de degradació.	<p><span><span><span>Zona amb antics jardins i horts que estava situada prop de la Casa de l’Amo (can Garbí) i també del mas Palà, però a l’altra banda de la carretera (al nord). Els jardins pròpiament, que pertanyien a la Casa de l’Amo, eren al davant d’aquest edifici. Eren quedaven tancats per una reixa entre pilastres al costat de la vorera de la carretera. Actualment el jardí ja no hi és, i tan sols en resten alguns elements testimonials, com ara una petita construcció de ressonàncies gaudinianes. Els horts es troben a ponent i a una cota més alta. Perquè jardiners i hortolans poguessin transitar d’un espai a l’altre es va construir l’anomenat pont dels sospirs, d’una estètica romàntica i un dels elements emblemàtics de la colònia. De sobre el pont en baixa una escala sinuosa i amb baranes de balustre que dóna al jardí. Els murs laterals són obrats amb carreus encoixinats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai dels horts ocupa una àmplia zona també delimitada per un mur al voltant del carrer anomenat de la Terrassa, perquè discorre per un terreny més alt des d’on es té una bona vista dels edificis nobles de la colònia. És destacable el portal amb reixa de ferro forjat del costat de llevant, al costat nord hi trobem una torreta circular adossada al mur amb doble coberta feta de còdols de ressonàncies modernistes, i al costat sud hi ha un altre portal de reixa. A l’extrem de ponent s’aixeca la construcció anomenada la Granja, on vivien jardiners i hortolans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’altre costat de la carretera i envoltant la Casa de l’Amo (can Garbí) encara es conserva un altre sector de jardins, que enllaçaven amb els del Convent i actualment resten abandonats.</span></span></span></p>	08141-244	A Palà de Torroella. Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Després de la guerra, a les dècades de 1940 i 1950 es van emprendre moltes obres a la colònia de Palà de Torroella, pràcticament totes en mans del constructor Sala, de Cardona. Es va reconstruir l’església, es va construir el pont d’accés als pisos de les Galeries, es van renovar cases i es construïren jardins. En aquesta època de mitjans de segle XX es van crear les grans extensions d’horts i jardins tancats per baranes de forja i balustrades a les quals s’accedia per un portal romàntic que antigament estava coronat per una pèrgola. Alguns l’anomenaven Pont dels Sospirs, sembla ser que pels esforços que va suposar la seva construcció, que quan va estar acabada va permetre que els constructors sospiressin alleujats. Al jardí al costat del Pont dels Sospirs es cultivaven les flors que després adornaven molts indrets de la colònia, fins al punt que, en aquesta època, alguns anomenaven Palà Vell la colònia de les flors. Encara avui s’hi poden veure diversos racons enjardinats amb moltes flors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de segle XX dirigien la colònia els germans Joan i Francisco Palà Claret, i Francisco s’encarregava de les tasques relacionades amb l’agricultura. Però els anys 1951-52 es produí una desavinença familiar entre els germans, i Francisco va marxar de la colònia. Fou uns anys després que es construí la Granja, que va estar acabada el 1956. Aleshores hi havia en plantilla dos jardiners, que al principi vivien en una casa annexa al mas i el 1956 es van traslladar al nou edifici de la Granja, on hi havia dos habitatges: un per al guarda i un altre per al cap d’hortolans, que després va passar al grangista. En la resta de dependències hi havia corrals i gàbies per al bestiar, així com un molí d’oli, premsa i altres instal·lacions agropecuàries, totes mecanitzades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Granja hi van arribar a treballar un bon nombre de persones, ja que l’empresa també explotava una gran zona d’horta a l’esplanada que s’estén a l’altra riba del Cardener. Però va tenir una trajectòria no gaire llarga, ja que va tancar a finals de la dècada de 1960. Llavors tot el personal que hi treballava va passar a la producció de la fàbrica.</span></span></span></p>	41.8554300,1.7201300	393764	4634517		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89009-jardins-pala-9.jpg	Legal	Romàntic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Informació oral facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri	101\|98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
39384	Sant Joan d'Avinyó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-davinyo	- BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 30. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 27. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 52. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1997). El Barroc del Bages. Noves dades per al seu estudi. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 12. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca, pàg. 39 -40. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 109-110.	XIII		Església romànica modificada de la qual solament en resta part dels murs, concretament els de la nau. A l'esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna. Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d'arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l'interior de l'edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles XVII i XIX. L'església és un edifici de tres naus (amb la porta actual orientada a ponent) separades per pilars rectangulars que sostenen les voltes de Creueria. Tot l'interior és arrebossat. En un costat s'aixeca el campanar de forma quadrangular amb obertures d'arc de mig punt per les campanes. En destaca la clau de volta de l'entrada amb l'escultura d'una figura.	08012-156	Avinyó	Situada dins l'antic terme del castell d'Avinyó, fou sempre parròquia; des del 932 és mencionada documentalment sota l'advocació de Sant Andreu i la primera església fou construïda per iniciativa del comte Sunyer de Barcelona. A partir del segle XI l'església és advocada a Sant Joan i a Santa Maria i sabem que l'any 1232 fou construïda i novament consagrada una església a Avinyó, amb el nom de Sant Joan. A partir del segle XVII l'església romànica comença a modificar-se: baptisteri, campanar, sagristia i capelles. Al segle XIX el conjunt romànic va desaparèixer al unificar-se externament el conjunt de les dependències que l'envolten i al construir-se la nova façana.	41.8633500,1.9712900	414622	4635116	1232	08012	Avinyó	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39384-foto-08012-156-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39384-foto-08012-156-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39384-foto-08012-156-3.jpg	Legal	Romànic\|Neoclàssic\|Modern\|Medieval\|Barroc	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Marc Cucurella Pinilla		92\|99\|94\|85\|96	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:07
88077	Església de Santa Fe de Valldeperes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-fe-de-valldeperes	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 160, 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, Jaume (2019). “Santa Fe de Valldeperes”, El Butlletí. Amics de l’Art Romànic del Bages, núm. 189 (maig-agost, 2019), Manresa, p. 7-9. (<a href='http://aarb.cat/publicacions/189.pdf'>http://aarb.cat/publicacions/189.pdf</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Santa Fe de Valldeperes”. <em>Catalunya Romànica</em>, El Bages, Vol. XI. Barcelona, p. 351. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ACN (2015). “Identifiquen un retaule del segle XVII de Valldeperes com a obra del manresà Generes”, Regió7 (16/12/2015), Manresa (<a href='https://www.regio7.cat/cultures/2015/12/16/identifiquen-retaule-del-segle-xvii/341382.html'>https://www.regio7.cat/cultures/2015/12/16/identifiquen-retaule-del-segle-xvii/341382.html</a><span><span>)</span></span></span></span></span></p>	XI-XVII		<p><span><span><span>Església d’origen romànic molt transformada posteriorment, sobretot al segle XVII. És el centre del nucli de Valldeperes juntament amb la masia del Sunyer, que ha acabat ocupant el recinte amb múltiples dependències. Es tracta d’una església d’una sola nau acabada amb absis, orientat a llevant, i amb un transsepte format per les dues capelles laterals que s’hi van afegir al segle XVII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’obra romànica en resten les parets laterals de la nau i l’absis, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt. La façana principal, a ponent, presenta un ampli campanar d’espadanya amb dos ulls. La portalada, feta el 1658 segons la inscripció que té gravada, és de tradició renaixentista i consta d’un simple frontó amb dues pilastres decorades amb una sanefa. La petita finestra sobre el portal és d’època romànica. Al darrere del campanar hi ha un cos afegit que era un petit comunidor. L’església es troba dins un recinte tancat per un mur que, al seu interior, acull un petit cementiri amb diversos nínxols i una creu de ferro sobre un basament de pedra. Al costat de la capella lateral sud s’aixeca la sagristia, que té una llinda amb inscripció de 1682. I a la façana nord, adossat a la capella lateral, hi ha un petit porxo amb estructura de fusta que permet l’accés per aquest costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior s’ha deixat tot a pedra vista excepte la part de l’absis. La nau és coberta amb volta de canó, i al mur de migdia es conserven traces del portal romànic originari, avui tapiat. A ambdós costats del transsepte hi ha les capelles laterals on es conserven sengles retaules. La capella més antiga és la del costat nord, de principis del segle XVII i coberta amb una magnífica volta de canó. Aquí hi trobem el retaule dedicat al Roser, de tradició renaixentista i d’autor desconegut. La capella del costat sud és construí el 1658, segons diu una inscripció situada a l’arc, i acull el retaule barroc dedicat a sant Isidre i sant Galderic, obra de l’escultor manresà Josep Generes, del 1660.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el moment de reformes del segle XVII el paviment romànic fou rebaixat. Al paviment actual es conserva l’accés a una antiga tomba, probablement del tipus hipogeu, que fou amortitzada durant la Gerra Civil de 1936. En el cos afegit a ponent de la capella del Roser hi ha una altra construcció afegida a la nau romànica, que amb una escala interior duia al cor, ara inexistent. Aquest espai fou utilitzat durant algun temps com a mausoleu, probablement per la Família Sunyer. Quan s’enderrocà el cor també es tragueren els nínxols.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església també es conserva, encastada a la paret, una pica romànica decorada amb sanefes. Originàriament devia anar situada al costat de la primitiva porta. La pica baptismal, més gran i amb tapa de fusta, és d’època barroca. A banda dels dos retaules esmentats, a l’altar principal es conserven tres imatges del que havia estat el retaule principal. Són les de Santa Fe i els Sants Metges Cosme i Damià. Les imatges són les originals, per bé que molt restaurades a conseqüència dels desperfectes que van sofrir per la guerra.</span></span></span></p>	08141-193	Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Actualment parròquia de la Coromina (Cardona).	<p><span><span><span>El topònim Valldeperes el trobem esmentat per primera vegada l'any 977, en la documentació medieval relacionada amb les possessions de Castelladral i el Mujal. El primer esment conegut de l’església és de l’any 1139. No sabem si mai fou parròquia o bé no passà de sufragània. L’enclavament de Valldeperes formava part del terme del castell de Castelladral, però c<span>onstituïa una quadra autònoma, probablement ja des de l’època baix-medieval, tot i que l’esment d’aquestes quadres no el trobem documentat fins al segle XVI (BADIA, 1988: 160). </span>Cal dir que l’església va estar molt lligada al mas Sunyer, que es troba al seu costat i va esdevenir la casa pairal més important de Valldeperes, habitada per la família Sunyer. Els seus descendents encara avui estan al front del mas, per bé que ara tenen el cognom Planas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII es van realitzar diverses reformes a l’església. Es sobrealçà la nau i l’absis, es bastiren dues capelles laterals a manera de creuer i es remodelà el mur frontal amb el portal renaixentista. També en aquest moment es van confeccionar els dos retaules que es conserven a l’església. Un és dedicat a la Mare de Déu del Roser, d’època renaixentista i posterior a 1610, d’autor desconegut. L’altre és el retaule de Sant Isidre, que data de 1660 i és obra de l’escultor manresà Josep Generes. A l’altar major hi havia el retaule principal, sota l’advocació de Santa Fe, construït durant el segle XVIII i cremat durant la Guerra Civil de 1936. Se n’han conservat, però, les tres imatges esmentades, per bé que molt restaurades. En el moment dels fets anticlericals de la Guerra Civil, abans que arribessin els escamots revolucionaris la família Sunyer va poder desmuntar i amagar el retaule del Roser, que va quedar intacte. El de Santa Fe fou pràcticament destruït, i el de sant Isidre va sofrir algunes destralades. Penjant del sostre d’una de les capelles hi havia hagut una làmpada Arnoldfini, del segle XIV, que es conserva en el Museu Diocesà de Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el conjunt de la masia del Sunyer es va ampliar amb nombroses construccions, com la masoveria (el 1866) o la Rectoria. Tot i que a la llinda té la data de 1898 aquesta última la construcció és anterior, ja que a finals de segle XIX quan el capellà venia s’hostatjava a la masia, i la rectoria funcionava com una altra masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Recentment, un grup d’investigadors que formen part del projecte “Solsonès/Barroc', promogut pel Consell Comarcal i amb la col·laboració del Bisbat de Solsona, van poder identificar l’autoria del retaule dels sants Isidre i Galderic, que fins aleshores es desconeixia i que cal atribuir al manresà Josep Generes. Actualment aquesta església és sufragània de la Coromina de Cardona.</span></span></span></p>	41.9080400,1.7313500	394781	4640344		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-conjunt-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-pica-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-creu.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88077-valldeperes-esglesia-comunidor.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Renaixement\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Religiós			BCIL	2021-10-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Informació oral facilitada pels propietaris del Sunyer	92\|94\|95\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
49459	Església parroquial de Santa Maria de Gaià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-gaia	<p>BADIA, Josep M; FONT, Montse i altres (2016). 'Història', 'Arquitectura', 'Relacions socials i festes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 57, 172-179, 217-221</p>	XI-XX		<p>L'església parroquial de Santa Maria de Gaià està emplaçada al nucli del poble, que és conformat tan sols per tres edificis més: la Rectoria, l'Ajuntament i l'antic mas el Prat. És una església bàsicament del segle XVII, que ha estat restaurada després de la Guerra Civil de 1936. Ara l'exterior és auster, però originàriament la façana principal estava recoberta amb esgrafiats, igual que ho està l'edifici veí de la Rectoria. D'aquests esgrafiats se n'ha conservat un tram a la dreta de la porta. A l'angle nord-oest de l'edifici s'aixeca un gran campanar de torre, amb un primer cos de planta quadrada, sense obertures, i un cos superior més lleuger, construït el 1791. La façana principal, orientada més o menys a ponent, presenta una portalada d'estructura clàssica, amb frontó i pilastres. És d'estil renaixentista, tot i ser feta ja a l'època del barroc. Al damunt hi ha un senzill òcul. De la primitiva església romànica tan sols en resta un tram de la paret nord, entre la sagristia i el campanar, amb un tipus d'aparellat característic del romànic. En aquesta i en l'altra façana lateral s'hi poden veure unes finestres rodones, que van ser obertes durant la última restauració. L'interior del temple es distribueix en tres naus que conformen una planta basilical. La nau principal és coberta amb volta de canó, i les capelles laterals amb volta d'aresta. La volta de la nau central, feta amb rajol enguixat, es va haver de refer totalment en les obres dels anys 1940, i les de les naus laterals parcialment. Cal destacar els relleus d'algunes claus de volta. A l'angle sud-oest hi ha el baptisteri. El retaule major actual fou col·locat en la reconstrucció feta el 1957 i procedeix de l'església de Sant Pere de Montgrony, al Ripollès. Està dedicat a la Mare de Déu i és d'estil neoclàssic, segurament del segle XIX. L'altar de la Mare de Déu del Carme, situat a la nau lateral sud, va ser portat de la capella particular del Soler de Lloberes.</p>	08090-167	Nucli de Gaià	<p>L'església parroquial de Gaià s'assenta a l'extrem d'un altiplà que, pel vessant de llevant, queda tallat formant un pendent abrupte. Es tracta d'un punt força estratègic, al costat d'un antic camí i del turó de Santa Àgata, on hi ha les restes del castell de Gaià. Al costat de l'església fa uns anys s'hi va localitzar una necròpolis de tombes antropomòrfiques excavades a la roca que es podrien datar entre els segles IX i XI. Aquesta necròpolis podria ser contemporània a una primera església preromànica. Aquesta primera església preromànica, ja dedicada a Santa Maria, està documentada l'any 996, però no se n'ha identificat cap vestigi. Als segles XI-XII s'aixecà un nou temple, romànic, del qual en queden unes poques restes visibles. Segons se'ns informa en les visites pastorals, tenia tres altars, el major dedicat a la Mare de Déu i els laterals a sant Pere i sant Jaume. Segurament ja tenia un campanar de torre. En aquesta època l'església de Gaià tenia com a sufragànies les de Sant Miquel de Terradelles i Sant Esteve de Vilaramó. L'any 1375 hi ha documentada una sagrera al voltant de l'església, però més endavant se'n perd el rastre, de manera que al nucli de Gaià només hi va quedar el mas Prat. En aquesta època el rector tenia tot un seguit de propietats dins de la parròquia que li pagaven censos i li aportaven unes bones rendes. Al segle XVII es decidí aixecar l'església nova, que és l'actual. El 1666 ja s'havia fet una gran part del nou temple, i durant la segona meitat del segle s'acabà la construcció de la meitat oest. La data de 1694 inscrita al portal d'entrada seria el moment de la finalització de les obres. Aquesta església tenia tres retaules barrocs, dedicats a Sant Josep, al sant Crist i al Roser. El culte al Roser s'havia introduït a Gaià probablement el 1595, i a mitjans de segle XVII ja comptava amb una confraria ben organitzada. El conjunt de l'església es va completar el 1791, quan es va reformar la part superior del campanar, obra feta pel conegut mestre de cases Josep Morató i Codina, de Vic. A l'inici de la Guerra Civil, el 25 de juliol de 1936, l'església es va incendiar i es va perdre tot el mobiliari i l'arxiu. Entre 1942 i 46 es va reconstruir la teulada, i no va ser fins el 1957 que es va inaugurar la reconstrucció més general. Les obres van anar a càrrec del paleta i picapedrer Josep Matamala Bruc, que va comptar amb la col·laboració dels veïns del poble. Cal dir que durant un temps s'havia passat a fer missa als baixos de la rectoria. En el transcurs de les obres es van localitzar en el corredor central, sota el paviment, diverses tombes amb les seves lloses sepulcrals. En un cas, la sepultura era força àmplia i contenia unes escales d'accés. Una d'aquestes lloses es conserva a l'exterior, mentre que les altres es van destinar a altres emplaçaments. A finals dels anys 1950 es va obrir un bar als baixos de la Rectoria, regentat per Joan Bruch, i també una botiga. Així mateix, les antigues quadres es van adequar per fer-hi missa, mentre l'església no estava restaurada, i també activitats diverses, com ara teatre o la festa dels Reis. Posteriorment el bar-restaurant, que es deia les Òlibes, el va portar Marcelino Castañé. La Rectoria va estar un temps tancada, fins que el 1974 Daniel Trias i la seva família van tornar a obrir el restaurant, amb el nom de Gaià.</p>	41.9166200,1.9258400	410924	4641077		08090	Gaià	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49459-foto-08090-167-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49459-foto-08090-167-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49459-foto-08090-167-3.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			Inexistent	2024-01-16 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Al mur sud té encastat un fragment de sarcòfag alt-medieval. Inscripció a la clau de volta més propera a l'entrada: 1669 Porta d'entrada: 1694 i entremig les lletres GYA (Gaià) Llinda de la porta de la sagristia: 1672 A l'angle nord-oest del campanar: 1791 Informació oral facilitada per Josep Matamal	92\|94\|95\|98\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
63100	Finestral renaixentista i capitells romànics de les Feixes de Coaner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-renaixentista-i-capitells-romanics-de-les-feixes-de-coaner	FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).	XVI	Esquerdes a la llinda; relleu de la llinda força gastat	Finestral amb balcó renaixentista pertanyent a la primera fase de construcció de la masia de les Feixes, iniciada el 1595. Originàriament estava situat damunt la porta principal. La llinda, amb una decoració esquematitzada, està coronada amb un trencaaigües rectilini que reposa sobre dos capitells o mènsules que es consideren romànics. Un d'ells representa una figura humana i l'altre un drac. Els brancals inferiors que emmarquen l'obertura són fets amb una pedra diferent, de color vermellosa, tal vegada a causa d'una refecció.	08229-223	Masia de les Feixes de Coaner. Demarcació de Coaner	Originàriament aquest mas estava situat al lloc de la Solana, on hi ha les restes de l'església romànica de Sant Martí de les Feixes. Gràcies al llibre 'Història de les Feixes' podem resseguir la seva trajectòria amb força detall. El seu autor és Josep Martí FEIXAS MERCADAL (1928), el qual per escriure'l es va basar en l'anomenat 'Llibre Gran', que és una recopilació de documents antics de la masia actualment en poder de col·leccionistes privats. Les primeres notícies del mas es remunten al segle XII quan n'era propietari Guillem Feixas, que devia néixer l'any 1180. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet denota la importància de la família que vivia en aquest mas, cosa que es mantingué en els anys successius. Des d'aleshores es té notícia dels diferents hereus del mas, que van conservar sempre el cognom Feixes encara que hi hagués un matrimoni entre hereva i pubill. L'any 1595 Andreu Feixas va fer la construcció del mas en l'emplaçament actual i l'antic va quedar deshabitat. D'aquest any és la inscripció més antiga en una llinda del mas. El 1616 Andreu Feixas de Sala fou enterrat amb l'assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. Aquest fet demostra que els Feixes s'havien mantingut com una de les famílies més acabalades de la zona, un estatus que continuaria en els segles següents mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. Al llarg dels anys l'heretat de les Feixes va expandir-se amb la incorporació de diversos masos de l'entorn. L'evolució de la finca queda reflectida en diversos mapes que il·lustren l'esmentat llibre de J. M. Feixas. El següent hereu, Jacint Feixas, va portar a terme importants obres: el 1621 va fer els corrals, el 1633 va fer el molí fariner i el pou de glaç, els quals aportaven uns ingressos complementaris per a l'economia del mas. Aquest mateix any també féu construir les torrelles o garites defensives als angles de la casa. Se sap que Jacint morí assassinat el 1649 per uns bandolers a l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, en el tram de coll de Davi. A partir del segle XVII la família Feixas comença a tenir molts fills i es reforça la figura de l'hereu, mentre que els fadristerns solen optar per la vida eclesiàstica. Els Feixes van obtenir llicència del bisbe en dues ocasions (1671 i 1712) per enterrar els seus difunts a les capelles de la casa, i novament el 1882, quan això s'havia prohibit expressament per Reial Ordre. L'any 1873 la família Feixes va anar a viure a Camps i Josep M. Feixas Mercadal va romandre al mas per fer-se càrrec de l'administració del patrimoni. És l'autor de llibre ja esmentat sobre la història de la masia. Els Feixes van continuar vinculats al mas uns quants anys. A principis del segle XX l'hereu era Guillem Feixes. Durant la Guerra civil la masia fou ocupada per un batalló de soldats. El 1945 Guillem fou succeït per Sabino Feixes, que va perdre la casa i la finca el 1948. A continuació el mas va tenir diversos propietaris fins que l'any 1960 el va comprar Joan Serra Llobet. En aquesta època la casa tenia electricitat produïda per una dinamo al salt d'aigua del molí. El nou propietari va fer gestions per aconseguir que hi arribés la xarxa corrent d'electricitat (1969), el telèfon i l'aigua corrent. Aleshores encara hi vivien masovers. Els últims van marxar el 1976 a causa de les dificultats per poder sobreviure de l'agricultura. L'any 2002 es va vendre una part important de les terres perifèriques de la finca. L'actual propietari, Joan Serra Peris, ha portat a terme reformes a la casa i l'ha rehabilitat amb bon gust i sensibilitat. Una part de l'habitatge es destina a allotjament rural, i les estances inferiors acullen una exposició sobre les activitats tradicionals del mas.	41.8417100,1.6882700	391096	4633033		08229	Sant Mateu de Bages	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63100-foto-08229-223-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63100-foto-08229-223-2.jpg	Física	Romànic\|Modern\|Renaixement	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		92\|94\|95	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
67142	Cal Planés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planes	<p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p>	XIII-XVIII		<p>Masia i conjunt d'edificacions al seu voltant. Es pot observar una tina com a construcció exempta. Es coneixen cinc reformes de la casa, quatre per inscripcions amb les dates 1732, 1746. 1747 i 1833 a sengles indrets de la casa i la quinta el 1930, per informació oral. En aquesta última es construeixen gran part de les construccions annexes i s'utilitzen totxos al cos principal. A la façana principal destaca la presència de la part superior d'una finestreta geminada romànica el més segur que reaprofitada. Està feta en un sol carreu treballat amb el doble arc, coronat per sengles sèries de tres rebaixos llisos a la manera d'arquivoltes, que ajuden a donar-li un aspecte més acurat. No hi ha restes ni de la columneta central ni dels brancals. A la zona d'habitatge destaca una escala de lloses de pedra. Resulta curiosa l'existència d'una estança amb dues portes tapiades, a més de la d'ús actual. La Sra. Teresina, de la masia del Puig, apunta la tradició de que quan moria l'amo de la casa es paredava la porta per que no la travessés ningú més. Entre els objectes mobles d'interès es troben les eines i estris propis d'una explotació agrària, un banc de fuster amb l'aixol i el ribot, una teiera guardada al celler, així com mesures, una agulla de cosir sacs, etc. Hi ha dues teules amb data 1746 i 1833, portant aquesta darrera la inscripció següent: 'Munda Coma, filla de Joan / Coma i de / Francisca Coma / Castelladral / any 1833'.</p>	08274-99	Camí rural a les cases del Samuntà	<p>A la casa es conserven documents del segles XV, XVII i XVIII. En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions, d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Se sap, per informació oral d'Isidre Suades que un habitant de la Garrigosa es va casar a cal Planés</p>	41.8573664,1.7519926	396411	4634693	1732	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527163437.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527174250.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527173022.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-foto-08274-99-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo	Hi ha una alzina al darrera de cal Planés que té més de vint metres d'amplada a la copa i dos metres d'ample a la base.	92\|94\|119\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
38381	Restes de l'antiga església de Santa Maria d'Artés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-santa-maria-dartes	BARRAL ALTET, Xavier. (1984) 'Santa Maria d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 99-101. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GOLOBARDES, J. I PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. JULIÀ, J.R. i LIEMAN, R. (1984). 'El temple paleocristià d'Artés', dins Dovella, núm. 14, desembre, Manresa, pp. 7-12. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105. SERRA COMA, Rosa (1985). Restes de l'església de Sta. Maria d'Artés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XII-XVII	L'absis resta dins l'edifici del museu i el campanar presenta unes estructures de formigó a la part alta que no s'adeqüen a l'estil.	De l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Artés, només se'n conserva un absis romànic, el campanar (s. XVII) i un pany de paret d'una nau. L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques. La seva paret externa fou utilitzada de paret mitgera amb la casa que actualment és la seu del museu municipal. A la cara central hi ha una finestra oberta amb una doble entalladura asimètrica, a la part externa l'esqueixada s'ha fet amb dos entalls paral·lels, però a la part interna l'esqueix és més ample a l'exterior que no pas a l'interior. Pel que fa a la cara interna, és coronada amb un arc de mig punt fet amb dues sèries de dovelles. Està decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa formes vegetals de tiges que es cargolen. El conjunt és coronat per un fris d'arquacions cegues amb temes escultòrics senzills. El campanar fou afegit l'any 1684 i és de planta quadrada, diferenciada en dos pisos; el superior presenta dues obertures per cara formades per dos arcs de mig punt sostinguts per un massís pilar. Està rematat per una balustrada. Al sector de migdia hi ha un òcul inscrit en una forma arquitectònica classicista. Es conserva íntegrament i és la part més visible de l'antic conjunt. Al sector de llevant està adossat a un habitatge i per la banda de tramuntana és flanquejat per les restes de la muralla.	08010-32	Plaça Vella - casc antic	L'església de Santa Maria d'Artés era l'església del Castell i la parroquial. Els comtes de Barcelona van cedir el domini d'aquest lloc a la seu episcopal de Vic. L'església ja s'esmenta l'any 972, i era coneguda amb el nom de Santa Maria del Puig d'Artés en el segle XIII. El primer temple fou substituït per un nou edifici en el segle XII, del qual es conserva l'absis. Fou modificada entre els segles XV i XVI. Era d'una nau, de 20 metres de llargada per 6 d'amplada i 9 d'alçada. A principis del segle XVIII, s'hi van afegir dues naus laterals de 15 metres de llargada per 5 d'amplada; i a la nau lateral dreta s'hi construí el Santíssim. A la nau lateral esquerra hi havia l'entrada, que era un laberint perquè la rectoria, adossada a l'església, arribava fins el mig de la plaça. Per arribar a l'església calia passar per un corredor. La portalada d'entrada fou edificada l'any 1783 i va servir fins l'any 1912. Poc després de consagrada la nova església, es va destruí, conservant-se només les restes aquí descrites. El procés de destrucció és tèrbol. Durant l'avalot dels Burots (1917), hom atribuí a Mossèn Anton Berenguer, capellà i germà dels directors de la fàbrica Berenguer, la iniciativa de desmuntar l'antiga església. L'any 1984 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya inicià una campanya d'excavacions a la Plaça Vella i a l'església que permeteren localitzar l'absis paleocristià i la necròpolis de la mateixa època. El campanar és fruit de les modificacions del segle XVII, de l'any 1684.	41.7996600,1.9508300	412838	4628065		08010	Artés	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		92\|94\|85	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:07
86992	Sant Pere del Mont	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-mont	<p><span><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍN, R. (1987): Castellfollit del Boix a Història del Bages I. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></p>	XII-XVII	Enderrocat i cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere del Mont es troba situada al cim d’un petit serral situat al límit amb el municipi de Rajadell. Es tracta d’un edifici d’estil romànic d’una sola nau coronada amb un absis semicircular situat a llevant. A la zona de l’absis hi ha una petita cripta coberta per una volta apuntada construïda amb pedra i argamassa. La cripta era precedida per diversos graons que donaven lloc al presbiteri, ocupant així un nivell més alt respecte el nivell de circulació de la resta de la nau. Tant el mur de façana de tramuntana com el de migjorn són els que presenten un estat de conservació més bo i, a l’oest del mur de migjorn s’hi localitza el portal d’accés. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A la zona posterior de l’absis s’hi localitzen diversos murs pertanyents a diferents espais monàstics. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra ben escairada dipositada en filades regulars a trencajunt lligada amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08059-128	Sant Pere del Mont. Nord de Grevalosa	<p><span><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere del Mont es troba documentada per primera vegada l’any 1102. L’any 1140 apareix novament a la documentació com a priorat, quan va passar a dependre del monestir de Sant Pere de la Portella (Berguedà) amb la finalitat d’administrar els béns que el monestir tenia en la zona; dependència que torna aparèixer a la documentació l’any 1197 en el privilegi de salvaguarda que el rei Pere I concedí al monestir de Sant Pere de la Portella. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Del priorat també hi depenien l’església de Santa Cecília, l’església de Sant Miquel de Grevalosa i l’església de Santa Maria del Pla. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El priorat de Sant Pere del Mont també exercia les funcions de parròquia i, al segle XIII entorn l’església es va formar una petita sagrera amb algunes cases. Consta que dues cases foren arrendades pel prior amb consentiment de l’abat de la Portella. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XV es perden les notícies relacionades amb el Mont. A partir de l’any 1685 la vida monàstica de Sant Pere del Mont era inexistent i, a partir d’aquest moment va passar a dependre de la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.7113300,1.6528200	387926	4618603		08059	Castellfollit del Boix	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86992-img5963.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86992-img5972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86992-img5973.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86992-img5975.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86992-img5983.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Científic/Cultural				2021-06-22 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	L’any 1936, el Mossèn Valentí Santamaria, de Manresa, va excavar l’interior de l’església i a la cripta va identificar dos sarcòfags de pedra que van dipositar-se al Museu Comarcal de Manresa. En els fogatges de 1553 hi consta Nadall Morros a Sant Pere del Mont.	92\|94\|85	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
87570	Església de Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-0	<p><span><span><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AAVV. (2002): Guies comarcals de la Catalunya Romànica. El Bages 18. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FIERRA, X. (Inèdit): Església de Sant Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SITJES, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Llibreria Sobrerroca S.A. Manresa.</span></span></span></span></span></p>	s. XI-XVII	L'any 1985 es va restaurar la capella de Sant Pere i l'any 1999 es van restaurar les campanes	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’església de Sant Pere es troba situada damunt d’una petita elevació al nord-est del nucli de Castellfollit. Es tracta d’un edifici d’estil romànic construït al segle XI i el qual va partir modificacions al segle XIII i XVII. Actualment, l’església s’articula en una sola nau orientada de nord a sud amb una capçalera de planta quadrada (presbiteri) situada a l’extrem nord. A la banda de ponent la nau està capçada per un absis i dues absidioles d’origen romànic utilitzades com a capelles secundàries. La zona del presbiteri alberga el retaule barroc dedicat a Sant Pere. Als peus de la nau hi ha el cor amb les escales situades al cantó esquerre que li donen accés. L’interior de l’església està cobert per una coberta en volta de canó a excepció de zona del presbiteri, que presenta una coberta en volta de creueria. Per l’exterior es tracta d’una coberta a dues vessants de teula àrab. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Inicialment fou concebuda com un edifici d’una sola nau amb un ampli creuer que finalitza per l’est amb un absis central i dues absidioles laterals. <span><span><span>L’absis central i l’absidiola de ponent </span></span></span>encara conserven la decoració exterior d’estil llombard format </span><span lang='CA'><span><span><span>per tres compartiments. En el cas de l’absis central hi ha dues sèries de tres arcuacions cegues separades per lesenes a excepció del tram central de on se’n hi projectaren quatre i a cada tram una finestra d’arc de mig punt. En el cas de l’absidiola nord, hi ha dues sèries de dues arcuacions cegues separades per lesenes a excepció del tram central on se’n hi projectaren tres i on s’hi obra una finestra de doble esqueixada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al segle XIII l’església fou ampliada vers a migjorn amb la construcció d’un nou mur de tancament i la modificació de l’absidiola sud, fet pel qual no conserva la decoració d’estil llombard. Aquesta ampliació va comportar la construcció d’una nova portalada que manté les característiques d’estil romànic tot i haver estat construïda a finals de dit període. La portalada està formada per de tres arcs de mig punt decorats amb arquivoltes que descansen damunt una imposta senzilla. Aquesta està sostinguda per dues columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 1633 l’església va ser modificada i es va canviar l’orientació, passant a ser el creuer la nau central amb el presbiteri a tramuntana, mitjançant la construcció d’una capella de planta quadrada a l’extrem oposat de la portalada dedicada a Sant Pere i, l’absis i les absidioles van passar a ser utilitzades com a capelles. D’aquest moment també és la construcció del campanar, originalment d’espadanya i que a finals del segle XIX inicis del segle XX fou transformat en un campanar tipus torre amb una coberta a quatre aigües de teula àrab. A la façana de ponent hi ha els dos arcs de mig punt amb les campanes de bronze. En aquesta façana es conserva la inscripció de JB 1910. Ambdues campanes va ser realitzades l’any 1863. A finals del segle XX es van substituir els capçals de fusta de les campanes, tot i que se’n conserva d’ells amb l’any 1782 gravat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08059-150	Sant Pere de Castellfollit del Boix. Nord -est de Castellfollit del Boix	<p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’església s’ubica prop de l’antic castell de Castellfollit i molt aviat va adquirir la categoria de parròquia. Tot i que conserva la titularitat de parròquia actualment la funció ha estat traslladada a l’església de Santa Maria del Pla, situada al nucli de Castellfollit. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El lloc de Castellfollit ja és citat l’any 967 encara que l’església no apareix citada com a parroquial fins l’any 1154 i l’any 1294 s’esmenta l’església amb l’advocació a Sant Pere.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6696200,1.7013300	391892	4613910		08059	Castellfollit del Boix	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87570-img6273.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87570-img6279.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87570-img6298.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87570-img6315.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87570-img6321.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2021-07-06 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Durant les obres de millora de la capella dedicada a Sant Pere afegida al segle XVII és va dur a terme una intervenció arqueològica que va posar al descobert una zona de necròpolis sota la capella d’entre els segles XII i XIII.	92\|94\|85	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
53046	La Bestorre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestorre	<p>Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Català, Pere (1982). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic' Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes IPAC (2005). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya</p>	XII-XVIII	Només resta dempeus una part de la zona de guaita, i en un equilibri precari.	<p>Restes d'una antiga construcció militar. La torre era de planta circular i feta amb blocs de pedra. Als voltants es poden veure restes de fonaments. Actualment queda un fragment de paret (arquejat) d'uns 3,90 m, i un altre, més curt, que s'ha salvat de l'enderroc perquè en el moment de caure va quedar recolzat en el primer. El gruix dels murs és de 1,50 m, als quals s'han d'afegir 20 cm de sòcol a la part baixa del parament exterior. A l'interior hi ha un banc adossat al mur, que arriba als 80 cm d'amplada, i forma part de la fonamentació. El diàmetre intern és de 4,80 m i l'extern de 6,80 m (7,20 m a la socolada). Els dos murs es mantenen drets fins a l'alçada del que seria el primer pis, delimitat per restes de la cobertura, que hauria estat resolta amb una falsa cúpula rebaixada. També són perceptibles els vestigis d'una obertura situada sobre la cobertura del nivell inferior, de cara al poble. L'aparell és format per blocs de pedra ben escairats, de mida mitjana, ordenats en filades horitzontals i lligats amb un morter fet amb una mescla de calç i sorra de gra força gruixut.</p>	08127-22	Sobre la cruïlla de la carretera a Manresa, seguint el trencall que va a Montserrat.	<p>Tot i que no hi ha referències històriques que documentin l'existència de la torre. Se suposa que hauria tingut funcions de guaita al servei dels habitants del terme i també hauria protegit el pont medieval que permetia travessar el riu Llobregat, formant part de les defenses que durant l'Edat Mitjana hi havia al voltant de la muntanya. Va ser destruïda durant l'ocupació napoleònica.</p>	41.6091200,1.8450900	403769	4607023		08127	Monistrol de Montserrat	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2019-12-18 00:00:00	Helena Garcia Navarro	Tradicionalment s'ha datat entre finals del segle XI o principis del XII, però una excavació arqueològica realitzada l'any 2002 apunta que es tractaria d'un edifici d'època més avançada, probablement del segle XVIII.	92\|94\|85	1754	1.4	1771	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
80724	Sant Martí de Mura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-mura	<p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p>	XI - XVII		<p>Església romànica de complexa estructura en la que es veuen clarament diferents etapes constructives de diferents èpoques, així com successives remodelacions i ampliacions. D'una primera església petita d'una sola nau s'ha arribat a una església gran de tres naus paral·leles. La nau més antiga és la lateral esquerra que correspon al segle X, d'època pre-romànica; la del costat és dels segle XII, i la tercera, a la banda de migjorn, correspon a una ampliació moderna. Es tracta d'un edifici amb capçalera a llevant formada per un absis decorat amb arcs llombards, tres naus i porta oberta a ponent, en la que destaca la portalada d'estil romànic, amb coberta a doble vessant, llanterna i campanar. El temple més antic bastit al segle XI resta englobat en les ampliacions posteriors també romàniques i es conserven alguns elements, principalment a la capçalera. En aquesta part, a llevant, encara es pot veure la capçalera de l'antiga església, que ara correspon a la nau lateral, acabada amb un frontis triangular que suportava la teulada a doble vessant i en el que hi ha tres obertures: dues finestres d'arc de mig punt i la central circular i a un nivell superior. El mur de tramuntana és decorat amb tres sèries d'arcuacions dobles cegues delimitades per bandes llombardes, tot fet amb pedra tosca. Al segle XII es va ampliar l'edifici amb una nova nau al costat de l'antiga per la banda de migjorn, coberta amb volta de mig punt, amb absis semicircular a llevant decorat exteriorment amb una cornisa i sis arcs sobreposats i columnes de mitja canya amb capitells de fulles d'acant, amb tres finestres repartides. Interiorment, té tres fornícules rematades amb volta de quart d'esfera i en les que s'obren les finestres; les fornícules estan emmarcades per tres arcs de mig punt recolzats en mènsules i a sobre l'absis. L'absis està separat de la nau per un arc triomfal de mig punt. La unió entre aquesta nau i la més antiga es devia fer originalment amb arcs formers, que en època gòtica van ser substituïts per un arc fet amb blocs de pedra polida. La tercera nau, a migjorn, més moderna, s'uneix amb un arc de característiques similars. Exteriorment, les estructures van ser unificades amb un arrebossat que imita l'aparell d'un mur i es va afegir un campanar al segle XVII. Aquesta darrera ampliació es va fer coincidint amb l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs, co patrons del poble, l'any 1680. Una placa sobre la porta d'entrada porta una inscripció que fa referència a la commemoració de la reconstrucció l'any 1697. En la remodelació feta l'any 1984 es va trobar a l'antiga porta d'arc de mig punt que es trobava tapada, un sarcòfag i les restes d'un document dipositades dins el crani. Aquest darrer es troba al Bisbat de Vic per ser estudiat.</p>	08139-2	Nucli urbà	<p>Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 972. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. Diferents campanyes de restauració han modificat la seva estructura originària del segle XI. Al segle XII es bastí un nou edifici de proporcions més grans que es va unir a l'anterior amb arcs; la nau fou engrandida i orientada a llevant, amb un absis semicircular. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. El 1437 un terratrèmol afectà l'edifici i es tornà a restaurar, suprimint els arcs que unien les dues naus, i es construí una sola arcada amb dovelles de pedra ben treballades, un contrafort, i es cobrí la nau primitiva amb volta apuntada; també es va refer la nau principal amb volta de mig punt. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya. A la porta hi ha una inscripció que fa referència a la finalització de les obres el 1697. L'any 1983 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació va fer una restauració de la part més antiga de l'edifici, a càrrec de l'arquitecte Antoni Gonzàlez. Es va demolir la sagristia que tapava part de l'absis, i es va desmuntar la coberta vella i se'n féu una nova, recuperant així la visió de les parts més antigues de l'edifici.</p>	41.6990200,1.9757500	414775	4616866		08139	Mura	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2020-10-21 00:00:00	Cortés Elía, Mª del Agua		92\|94\|85	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
89746	Església de Santa Maria de les Esglésies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-les-esglesies	<p><span><span><span>ABADAL, R. (1926-1952). 'Els diplomes carolingis a Catalunya'. <em>Catalunya Carolingia</em>, vol II. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, p. 164. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). 'Navàs'. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). 'Santa Maria de les Esglésies'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, p. 345-346. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 40.01.EA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. (1979). <em>Inventari d’Esglésies</em>. Bages, vol. 5. Arxiu Gavin. Barcelona: 142. </span></span></span></p>	X-XVII	Esquerdes estructurals, interior en mal estat, humitats.	<p><span><span><span>Església d’origen romànic (del segle XI) que conserva actualment visible la capçalera d’aquesta època i que va ser remodelada al segle XVI amb una nau més llarga que en modificava completament l’estructura originària. Es troba emplaçada al costat d’una masia coneguda també com les Esglésies, i és relativament a prop d’una altra església romànica de gran interès, com és Sant Cugat del Racó. El temple actual és d’una sola nau amb la capçalera orientada més o menys al nord (amb un lleuger desplaçament a l’oest) i té una petita absidiola al costat de llevant, així com la sagristia a ponent. Tanmateix, l’església romànica originària tenia una planta en forma de creu grega molt semblant a la de Sant Cugat del Racó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, fins ara es creia que només es conservava la capçalera d’època romànica, amb la seva l’absidiola lateral i el mur posterior. Aquest mur presenta la característica decoració llombarda, amb faixes verticals i arcuacions cegues, i té una finestra central d’arc de mig punt. L’absidiola és coberta interiorment amb volta de quart d’esfera i té dues petites finestres també d’arc de mig punt, i exteriorment manté la coberta originària, amb lloses de pedra. En les descripcions que es feien de l’obra romànica es donava per entès que el temple primitiu ja tenia l’orientació actual, en l’eix nord-sud. Tanmateix, a partir dels treballs de neteja que s’hi han portat a terme recentment queda clar que l’església romànica estava orientada a l’est i tenia la planta en forma de creu grega, amb dues absidioles laterals, igual que la de Sant Cugat del Racó. Concretament, les neteges efectuades al sector est han posat al descobert una extensió de l’església primitiva per aquesta banda: ha aparegut un cos central capçat amb absis i una absidiola situada al sud que devia ser semblant a la que ja es coneixia; aquesta última molt malmesa. Encara que aquests resultats s’han de considerar provisionals, són prou clars per extreure’n les conclusions abans esmentades. Segons això, Santa Maria de les Esglésies havia estat un temple molt similar al de Sant Cugat del Racó i d’unes dimensions també similars. Tradicionalment ja s’havien observat semblances entre les dues construccions, però es considerava que les Esglésies era una versió en petites proporcions de Sant Cugat. Amb les recents troballes les Esglésies guanya pes i s’equipara amb Sant Cugat. Això obre la porta a noves i suggerents interpretacions d’aquestes dues esglésies tan singulars i tan properes l’una de l’altra. És interessant perquè les Esglésies depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i Sant Cugat del de Ripoll, per la qual cosa es pot deduir que, tot i les seves similituds, representaven projectes en certa manera rivals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part de l’església d’època moderna, corresponent a la nau actual, podem dir que es caracteritza per unes façanes pràcticament cegues. La de migdia, curiosament, no té cap porta; tan sols una estreta finestra en forma d’espitllera i un ampli campanar d’espadanya amb dos ulls que corona l’església. És a la façana de ponent on hi trobem l’únic portal d’accés en forma d’arc de mig punt emmarcat per grans dovelles recolzades sobre una imposta en cadascun dels brancals. A la clau de l’arc hi ha una inscripció de l’any 1574. Al costat esquerra d’aquest mur sobresurt un petit cos quadrat que correspon a la sagristia: l’última construcció que es va fer en el conjunt. Els paraments de l’obra romànica són fets amb petits carreus disposats en filades no del tot regulars, mentre que en la resta de l’edifici són de maçoneria, amb restes d’arrebossat de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior del temple és cobert amb una volta de canó que conserva restes de pintura mural. Als peus de la nau es manté l’estructura de fusta, força malmesa, d’un petit cor. Els barrots de la barana són treballats i tenen també restes de policromia. El paviment conté la làpida d’una tomba datada el 1797.</span></span></span></p> <p> </p>	08141-443	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>Al lloc de les Esglésies ja hi ha documentats vestigis arqueològics d’època ibèrica i romana, així com una necròpolis alt-medieval de tombes excavades a la roca que es troba ben bé a tocar de la façana sud de l’església i que seria anterior a aquesta. Tot això indica que l’indret ja era un lloc sagrat probablement des d’antic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època alt-medieval el lloc s’anomenava <em>Ecclesias Clavatas</em>, i és documentat l’any 926. L'església apareix citada en l'acta de consagració i dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l'any 983. Aquest any a l’indret d’<em>Ecclesias Clavatas</em> hi havia una “domus” (que caldria interpretar com un petit monestir femení) dedicada a santa Maria, sant Llorenç, sant Pere i sant Joan. Josep M. BADIA (1988: 163) creu que abans d’aquest petit monestir hi havia al pla de les Esglésies quatre nuclis de vida eremítica, que més tard passaren a fer vida comunitària per influència de l'esmentat monestir, i es centraren en una sola església, la de Santa Maria, que reuniria les advocacions de les altres esglésies ermitanes. Aquest seria el significat del terme <em>Ecclesias Clavatas</em>, que s’hauria d’entendre en el sentit de “esglésies clavades” o “enclavament amb esglésies”. Al mateix temps, també hi havia l’alou <em>Ecclesias Clavatas</em>, sobre el qual hi ha hagut molta confusió i que, segons Badia, no s’ha de confondre amb el lloc d’<em>Ecclesias Clavatas. </em>Tal com hem dit,<em> </em>el lloc és al voltant de Santa Maria de les Esglésies, mentre que l’alou estava situat a la zona de Taurons, i no incloïa ni Santa Maria de les Esglésies ni la major part de la parròquia de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la primera església preromànica se’n conserven dos tenants d'altar, que actualment sostenen l'ara de Sant Cugat del Racó. Una nova església, romànica, es va consagrar l’any 1038. El 1258 tenim una referència explícita del fet que aquesta església, que depenia del monestir Sant Llorenç prop Bagà, va acollir un grup de donades per indicació del seu abat. La comunitat no deuria estar gaire desenvolupada, ja que com a representant se cita una tal Maria moniali, i no se sap si es regien per una regla ni si aquesta era la benedictina, com caldria suposar per la dependència del monestir mare. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vida monàstica no va durar gaire, i al segle XIV ja no n’hi havia. Aleshores Les Esglésies ja només era parròquia. L'any 1326 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà es va vendre la batllia i el mas de les Esglésies al donzell Pere de Santa Eulàlia, habitant del Castell de Súria, i el 1362 en Berenguer de les Esglésies actua com a batlle i procurador del dit Santa Eulàlia. El monestir del Berguedà, però, va mantenir alguns alous a la zona i continuà percebent els delmes almenys fins al segle XVII. De fet, cal dir que el territori al voltant de les Esglésies constituïa algun tipus de demarcació jurisdiccional, que en el seu origen depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segons Josep M. Badia, aquest territori quedava fora del terme del castell de Castelladral. De les dades que hem referit es desprèn també que els habitants de la masia de les Esglésies, que portaven el cognom Esglésies, assumien les funcions de la batllia d’aquesta demarcació. La masia de les Esglésies consta en el fogatge de 1553. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1580 Santa Maria de les Esglésies consta com a annexa de Sant Cugat Salou. En aquesta època l’església fou remodelada completament i fou aleshores quan va prendre l’aspecte actual, de manera que la part romànica va quedar integrada a la capçalera del nou temple. Al mur de ponent s’hi construí el portal que encara avui hi dóna accés (s’hi llegeix la data de 1574 a la dovella central).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les esglésies de l’actual municipi de Navàs pertanyien al bisbat d’Urgell, i quan l’any 1593 es creà el de Solsona s’hi van traspassar. Però Sant Cugat i Santa Maria de les Esglésies eren una excepció, i la pertinença d’aquesta parròquia al monestir de Ripoll va comportar diferents discòrdies entre els abats de Ripoll i els bisbes, sobretot referent a la provisió del capellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el cadastre de 1746 Sant Cugat i les Esglésies tenien vuit propietaris de masos. La meitat hi vivien. Encara que el cadastre assigna un sol mas a cada propietari, se sap que molts d'ells en tenien de secundaris. La parròquia posseïa Cal Mas i Cal Gemilà, que era una casa sense terres al costat de l'església. Les propietats més destacables eren els masos de les Esglésies i els Cellers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1774 el bisbe de Solsona firmà una concòrdia amb l'abat de Ripoll pel qual li cedia tota la jurisdicció sobre Sant Cugat. El 1835 la parròquia de Sant Cugat va passar a estar sota l'administració del bisbat de Vic, i el 1874 va quedar agregada definitivament al bisbat de Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Maria de les Esglésies feia anys que estava fora de culte i s’havia utilitzat en els darrers temps com a magatzem. Pel que fa a la propietat, era tradició que pertanyia al bisbat, encara que no n’hi ha documentació que ho acrediti. Recentment ha estat objecte d’un procés d’immatriculació a favor del bisbat, amb la intenció que se’n faci una cessió d’ús per a l’Ajuntament. També en aquests darrers anys membres del Centre Excursionista de Navàs, amb l’assessorament de Josep M. Badia, han portat a terme treballs de neteja a l’entorn del temple, cosa que ha posat al descobert la planta originària de l’església romànica.</span></span></span></p>	41.8926900,1.8225700	402324	4638532		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-int-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-absis-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-absis-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-lapida.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Sense ús			BCIL	2021-10-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Informació facilitada per Josep M. Badia i Jaume Obradors	92\|94\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
89749	Església de Sant Genís de Masadella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis-de-masadella	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 166.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - de la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs. P. 11-15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Genís de Massadella”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 348. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. (1979). “Inventari d’Esglésies”. Bages, vol. 5. Arxiu Gavin. Barcelona, p. 142. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). “Sant Genís de Massadella”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 348.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994)<em>. Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 9. </span></span></span></p>	XII-XVIII	Falten algunes peces de coronament del campanar	<p><span><span><span><span>Església d’origen romànic reformada en la seva pràctica totalitat durant l’època moderna, de manera que de l’obra originària tan sols en queda part de les façanes i l’antic portal, avui tapiat. Es troba emplaçada sobre un petit promontori amb bones vistes al sud, a uns 150 m de la gran masia anomenada Sant Genís, igual que l’església. És un temple de dimensions modestes, d’una sola nau orientada a l’est, amb una lleugera desviació cap al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta un portal senzill amb arc escarser, un òcul al seu damunt i és rematada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La resta de façanes són pràcticament cegues, amb l’excepció d’una petita finestra rectangular que s’obre al mur de la capçalera i dues finestretes a la part alta de la façana de migdia. Aquesta part alta s’hauria fet recréixer en època moderna. El costat de migdia queda tancat per un petit clos que acull un minúscul cementiri, amb un cubicle obrat modernament amb maó que aixopluga un grup de quatre nínxols. Sota la teulada el ràfec està decorat amb una doble línia feta de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l’antic edifici romànic (del segle XII) se’n conserva el mur de la façana principal (molt transformat) i el de migdia, on hi trobem la porta originària tapiada i restes molt puntuals de l’antiga cornisa. El portal consisteix en un arc de mig punt adovellat cobert per un guardapols decorat amb botons de pedra. Tant l’arc com l’arquivolta arranquen de sengles impostes, situades una a cada costat. L’imposta dreta té gravada la data 1782 i les lletres RT, que potser indicarien la reparació o reforma de l’església. És probable que l’església primitiva tingués una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb volta de canó i és capçada amb un absis que només queda marcat per dins. Les parets són completament emblanquinades i destaquen les motllures de la cornisa que segueix l’arrencada de la volta i els arc torals. Sobre l’entrada s’aixeca un cor al qual s’hi accedeix per una escala situada a un costat. A l’absis s’hi conserva una imatge de sant Genís que no deu ser gaire antiga, possiblement del segle XIX. Encara avui és venerada com a patró de Navàs. A l’església parroquial de Navàs n’hi ha una reproducció que s'hi va col·locar el 2013.</span></span></span></span></p>	08141-446	Sector est del terme municipal. Antiga parròquia i demarcació de Sant Genís de Masadella	<p><span><span><span>El lloc de Masadella apareix citat com “ipsa Messedela” l’any 977. La primera referència documental de l’església de Sant Genís la trobem el 1187 en l’acta de consagració de Sant Miquel de Viver, quan es detallen els límits de la demarcació parroquial. Es trobava al lloc de Mujal, primer, i de Massadella, després, situat als límits amb el castell de Viver. Segons Albert BENET (1984: 348), formava part del terme del castell de Castelladral. Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i, segons aquest autor, no englobava els termes del Mujal, Sant Cugat del Racó, les Esglésies ni Sant Genís de la Masadella. La confusió es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família. El mas de Sant Genís ja existia i és citat aquest mateix any (1187) com a mas “Sancti Genesii”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1293 és documentada l’església com a Sant Genís de “Modiallo”. A mitjan segle XIV es documenta Sant Genís de Masadella com a possessió senyorial. El rei Pere el Ceremoniós vengué al consell de Manresa la senyoria de sant Genís juntament amb el Mujal. Els documents dels segle XIV procedents de l’Arxiu Parroquial del Mujal assenyalen que els masos del pla de Navàs depenien de Sant Genís, que n’era la parròquia. En un testament del 1362 apareix citat Bernat de Nabars de la parròquia de Sant Genís de Mesadela. Així doncs, el territori al voltant de Sant Genís havia estat una parròquia i, a més, sembla que era també una senyoria amb el seu terme jurisdiccional. Tot sembla indicar que el mas Sant Genís exercia una certa capitalitat en aquesta demarcació, però no en coneixem gaires detalls. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, al segle XV l’església de Sant Genís es convertí en sufragània de la parròquia del Mujal. Però per la seva situació prop del pla de Navàs, abans del sorgiment del nucli de Navàs Sant Genís continuava sent el centre de les celebracions religioses que es feien en aquesta zona. Va exercir aquesta funció fins al segle XVII. A partir del segle XVIII ja és freqüent que les celebracions es facin a l’església del Mujal, i en comptades ocasions a la de Sant Genís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època moderna es van dur a terme importants reformes a l’església. La nau fou ampliada, s’hi van sobrealçar els murs, es féu una volta nova, s’allargà la capçalera i es devia suprimir l’absis que suposadament tenia el temple romànic. També s’obrí la porta del mur de ponent i es reformà l’antic campanar d’espadanya romànic. L’any 1782 es restaurà una de les impostes del portal romànic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1896 el Bisbe Riu va fer una Visita Pastoral a la parròquia del Mujal. En l’acta s’esmenta l’església annexa de sant Genís, i es mana que se’n reparin els desperfectes causats per la humitat i que es desbrossi el cementiri. D’aquest període (1863) es conserven uns goigs que porten per títol ”Goigs del Gloriós Màrtir Sant Genís”, impresos a la impremta de Pau Roca, de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX els navassencs van demanar al Bisbe que la missa que antigament es celebrava a Sant Genís el rector la pogués fer a l’església de la masia de can Vall, que era més propera al poble. El 1897 es construí l’església de Navàs, i a partir d’aleshores la de Sant Genís passà a ser una simple capella del mas. L’any 1946 va ser objecte d’una restauració sufragada pels seus propietaris.</span></span></span></p>	41.9097900,1.8548300	405025	4640394		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-int-4.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Inscripció en llatí en un plafó de fusta que deixa constància de la restauració sufragada pels propietaris que es va fer l’any 1946.	92\|94\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:17
88497	Capella de Sant Amanç de Viladés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-amanc-de-vilades	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987) AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. Rajadell (pp.984-986) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 JUNYENT/ MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 360-361 BENET, A (1984)	XII-XVIII	L'esglesia nova està en bon estat però la capella romànica està en una situació d'abandó, amb dificil acccés, i plena de vegetació i mals endreços	L'església de Sant Amanç està composada per l'antiga església vella (d'estil romànic) i l'església nova, construïda al segle XVII, que s'adossa a la primitiva capella. De l'església romànica se'n conserva l'absis i una part de la nau. Es tracta d'una església petita i d'una sola nau (orientada cap a llevant), que en fer-se les remodelacions posteriors, va quedar tallada aproximadament per la meitat i adossada a la nova església. L'absis és de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau . El parament de les façanes és fet amb carreus de mida mitjana no gaire regulars, de pedra local (vermelles i grises). Per la banda exterior, l'absis té una base d'uns 40 cm. d'alçada. Més amunt hi ha una finestrella molt estreta situada en posició excèntrica; és a dir, desplaçada cap a un costat. Té un aspecte molt arcaic i està feta amb dos blocs de pedra laterals i un de superior rebaixat en forma de mig punt. Podria ser de mitjans del segle XII. Actualment hi ha dues portes (una d'elles tapiada) que donaven accés a la nau quan s'utilitzava com a magatzem. Al mur de migdia encara es pot veure el buidat d'un fragment del primitiu portal, que era fet amb arc de mig punt adovellat . A l'interior destaca un enllosat fet amb pedra molt ben escairada. El sostre és amb volta de canó lleugerament apuntada. Actualment les parets interiors estan cobertes amb guix. Pel que fa a l'església nova, es va construir al segle XVII al sector occidental de la romànica. Aquest va passar a ser la sagristia de l'església moderna. És una construcció de planta rectangular, orientada perpendicularment respecte a l'antiga (és a dir cap el nord) amb una capella adossada a la banda de ponent i la sagristia (part del temple romànic) a llevant. La coberta és a doble vessant (amb el ràfec motllurat) amb el carener perpendicular a la façana Les façanes són de pedra arrebossada de color beix . Queden restes de policromia: una faixa amb un motiu geomètric que recorre tot el perímetre de la façana sota el ràfec. La façana principal té un portal rectangular amb llindes i és coronat amb campanar d'espadanya per a dues campanes (actualment n'existeix una). L'interior és d'una sola nau, austera i coberta amb volta. Presenta un cor sobre l'entrada. L'absis és rectangular (el presbiteri es data el 1719 i el cor el 1789). Les parets interiors són completament emblanquinades. Es conserva la pintura mural, del segle XIX, de poc interès.	08178-4	Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi	La primera notícia documental del temple és del 1027, quan és citat com a 'Sant Emanz'. Es tracta, però, d'un topònim afegit posteriorment al document. L'any 1113 es fa la donació del 'mansum Font e Amanz' al monestir de Sant Cugat. Es tracta, doncs, d'un nucli important. L'any 1284 l'església es coneix com Santa Maria de Sant Amanç (Maria era l'advocació i Amanç el lloc?), però els documents posteriors només citen l'advocació de sant Amanç. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII, tot i que mai va tenir categoria parroquial. El 1558 Joana Sentelles, del Mas Centelles, fa testament i deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç. El 1632 es va acabar la nova església, tal com ho indica la llinda de la porta. Quatre anys més tard s'hi enterra Melcior Sentelles, casat amb la pubilla Planell. L'any 1676 es va fer un contracte amb Pere Casals per fer una sagristia. Del document es desprèn que en aquest moment quedaven restes de l'antiga església que es van destruir en fer la sagristia. Un document de 1685 es refereix al temple com a sufragani de Sant Iscle de Rajadell. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. L'antic edifici romànic va subsistir sense culte, tal vegada com a magatzem del mas, que és l'ús que actualment té, en estat de total abandó. L'església es va saquejar durant la Guerra Civil i es destruí un retaule. Des d'aleshores ja no s'ha recuperat. Tot i que fins el moment no tenim cap evidencia arqueològica, és probable que la primitiva església romànica s'assenti sobre un temple anterior d'època romana (ja fos pagà o paleocristià). La importància de l'establiment romà que hi havia a prop (fitxa 136) el pas d'una estrada antiga donen força crèdit a aquesta hipòtesi.	41.7342000,1.6778000	390043	4621110		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21	També coneguda com a Sant Amanç de Rajadell. El temple, d'aspecte rústic i senzill, es troba al costat del Mas Viladés (a ponent) i ben aprop de la riera de Rajadell. L'interior de la nau moderna, actualment austera, tenia un retaule que es va destruir durant la guerra civil. A la capella lateral es conserven tres talles d'escàs valor. A l'interior de l'església nova també es conserven dues lloses grans corresponents a tombes. Una porta la següent inscripció: 'Setelles 1636'. A la llinda del portal de l'església nova hi ha inscrita la data '1632'. A la façana principal hi ha una pedra en forma de marc on antigament es penjaven els edictes de l'Ajuntament perquè fossin coneguts per tots els habitants del barri de Sant Amanç. Actualment a l'església s'hi diu missa dues vegades l'any: per Sant Amanç i per tots Sants. Cada 15 d'agost s'hi fa una cerimònia religiosa a la que esta convidada tota la gent del poble; els amos conviden a un petit vermut i al vespre hi ha ball i el joc del Conill porquí (fitxa 211). A la banda de llevant de l'església hi ha adossat un petit cementiri de les famílies dels masos dels voltants, amb nínxols. Davant dels nínxols es troba una creu de ferro encastada en una peanya paral·lelepípede de pedra col·locada al centre d'una gran pedra circular de molí. Junt amb les ruïnes de Sant Simeó de Centelles i, possiblement, Santa Llúcia, l'església de sant Amanç és l'únic exemple d'arquitectura romànica al terme de Rajadell. L'absis de l'església antiga es va separar de la nau mitjançant un mur i es destinà a sagristia i després a magatzem d'eines pel Mas Viladés.	92\|94\|85	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
79226	Sant Genís de la Vall dels Horts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-vall-dels-horts	<p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p>	XI-XVII	Només resten fragments de mur dempeus	<p>Actualment l'estat de l'església és de completa ruïna. No és pas possible amb les restes que queden poder reconstruir la seva aparença originària. Actualment la visió del conjunt permet observar les restes d'un edifici de petites dimensions, de possible planta rectangular, sense capçalera exterior. La orientació de l'edifici és fa E-O. L'aparell constructiu és a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats en fileres força ordenades. Segons informació oral procedent de persones que havien conegut la capella en millor estat, els murs interiors presentaven quatre rebuidats a manera de capelles, situades a cada costat. Hom no recorda on era la porta ni les finestres que tenia, així com tampoc el tipus de cobertura que tenia l'edifici.</p>	08213-21	La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages)	<p>El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom. Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. El problema és saber a qui pertanyia dita església, ja que no apareix en la relació d'esglésies que pertanyien a Sant Benet. En cap de les llistes parroquials, ni les anteriors al 1154, 1361 o 1438, no fan referència a Sant Genís; però, en canvi, el 1280 es féu un capbreu de parroquians d'aquesta parròquia. El mateix any l'encapçalament d'un document afirma que l'església era proveïda pel sagristà de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa fa pensar que tenia relació directa amb dit monestir BENET (1985:204) . Cercant documentació posterior al segle XI, trobem la confirmació de la vinculació de Sant Genís amb el monestir de Ripoll quan el 1228 s'afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en un alou de Santa Maria de Ripoll. BENET (1985:205). Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el selge XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragària de Sant Jaume d'Olzinelles. De bon principi degué tenir només un altar, ja que l 1063 es jurà un testament en aquesta església i es feu sobre l'altar de Sant Genís, quan sempre que es pot, es fa sobre un altar secundari. AA.DD. (1984:439) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p>	41.7625800,1.8864700	407437	4624015		08213	Sant Fruitós de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-3.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-10-01 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 39 i amb el nº 05 de la Carta Arqueològica de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Al segle passat, l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà la planta, però aquest dibuix s'ha perdut.	92\|94\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
79257	Pont de Cabrianes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabrianes-1	<p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p>	XI-XX	Enrunat	<p>Restes arquitectòniques del que fou l'antic pont de Cabrianes destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), ubicat a lloc estratègic de pas del riu Llobregat on coincideixen els municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent, Artés, Calders i Navarcles. Les restes del pont romànic són situades al mig del riu, al nord de l'actual pont. Es tracta de tres dels pilars centrals de l'antic pont, fonamentats directament sobre les roques. Els dos pilars del cantó de llevant es troben sencers, i units a la part superior per una arcada, de les quatre totals que devia de tenir el pont original. L'altre pilar- el de ponent- roma sol. Es tracta d'una construcció feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben disposats, que conformen un pilar de planta rectangular, amb dos ràfecs triangulars adossats als extrems, que ascendeixen fins al punt de l'arrencada de l'arc, i que complien les funcions de reforç. Sobre aquests pilars s'alça l'arcada de mig punt que suposa la base on es recolza el camí superior del pont. Al pany de paret que es crea s'obren dues obertures en forma de finestres rectangulars rematades a la part superior per un arc de mig punt. El que devia ser el pas superior del pont, es troba rematat a banda i banda per una barana metàl·lica de la qual només s'aprecien restes.</p>	08213-52	Olzinelles. Crta. Bc- 451 km. 1,3 (08272 Sant Fruitós de Bages)	<p>Aquest pont no apareix documentat fins el 1086 com afrontació d'un alou de Sant Jaume d'Olzinelles, quan encara devia estar en construcció, car el 1090 trobem una donació per l'obra del Pont del Llobregat, i una altra el 1092. D'aquest pont sols en resta, un tros de fonaments d'un pilar al costat esquerre del riu, als peus d'un altre pilar del pont ensorrat durant la guerra civil. BENET (1985:461) Històricament l'existència d'aquest pont es troba lligada al pas de l'antic camí ral per aquest indret. L'antic camí ral passava per la vila de Manresa i menava fins a la ciutat de Vic travessant el terme de Sant Fruitós de Bages. Cal pensar que antic camí s'iniciava al Pont de Vilomara, i ascendia fins a Viladordis. Seguiria de forma aproximada l'actual camí de Viladordis a Sant Fruitós en direcció a la sagrera , des d'allà travessaria la palanca sobre el torrent Bo i continuaria seguint la línia del que actualment és el carrer Padró, des d'allà es dirigiria cap als peus del turó del Sanmartí, que comptava amb una guardiola al cim. Des d'allà seguiria travessant la vall de Sant Genís de la Vall dels Horts pel lloc conegut a l'edat mitjana com a Camp de l'Arca fins a Sant Jaume d'Olzinelles, passant el riu Llobregat pel Pont de Cabrianes. La documentació sobre l'existència d'aquest camí és ben antiga, i apareix ja des del segle X, moltes vegades sota el nom de 'carraria', 'via' 'itinere' etc. En referència al camí ral, cal pensar que apareix anomenat amb molts altres noms, depèn del tram i del període al qual es correspongui. L'any 1325 apareix anomenat en unes afrontacions el camí que va de Sant Fruitós a Olzinelles. El mateix apareix com a camí que va de Manresa al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502) També el 1437 apareix com el camí que va del Pont de Vilomara al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502). Cal pensar que cap al segles XV-XVI anà perdent importància a mida que anaren apareixent camins complementaris. Malgrat això, estigué encara en vigència fins al segle XX com a camí que de Sant Fruitós menava a Artés vers el Pont de Cabrianes. Les actuals restes que s'aprecien vora el pont modern, pertanyen al pont que substituí l'antic pont medieval, i que probablement fou aixecat al llarg del segle XIX, com a consolidació de l'antic pont medieval. L'enderroc d'aquest pont es va produir l'any 1939 durant la retirada de les tropes republicanes, motivant la construcció de l'actual pont uns metres més avall per sobre del qual passa la carretera.</p>	41.7723700,1.9047300	408969	4625083		08213	Sant Fruitós de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-3.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús				2020-10-01 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Al costat del pont nou i als peus del vell, enderrocat, hi ha uns vestigis de pilastra, uniformes i desdibuixats que probablement corresponen al primitiu pont romànic, que és documentat el segle XI	92\|94\|85	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
63256	Església de Sant Joan dels Cans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dels-cans	BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Joan dels Cans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 458-459. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 28.	XII-XVII	Algunes esquerdes als murs que no amenacen la integritat de l'edifici	Petita església romànica, datable de finals del segle XII o principis del XIII, situada a uns 500 m de la casa anomenada dels Caus. S'eleva dalt d'un lleuger promontori, enmig d'un camp de conreu, i està perfectament orientada amb l'absis cap a l'est. Té el mèrit de conservar, amb molt poques modificacions, la tipologia de la construcció romànica originària. Presenta una planta d'una sola nau, de dimensions reduïdes (8'25 x 4'20 m) capçada amb un absis. En època moderna va ser ampliada amb una capella lateral al mur de migdia que sobresurt molt poc a l'exterior. L'absis és semicircular llis i sense cap mena d'obertura, ja que la finestra de doble esqueixada que hi havia ha estat cegada. Aquesta es troba lleugerament desplaçada al nord respecte de l'eix de simetria. El portal, al mur de migjorn, és format per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. El mur de ponent és coronat amb un minúscul i senzill campanar d'espadanya, posterior a l'obra romànica. També sembla posterior un finestral allargassat en aquest mateix mur. L'aparell és fet amb carreuons sense polir, disposats ordenadament en filades. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Els murs interiors són arrebossats amb guix. L'altar és l'originari, fet per una gran llosa, i el terra és pavimentat amb grossos rajols.	08229-395	Demarcació de Salo	Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Salo, prop del mas Cans. No degué passar de capella rural. L'església apareix citada l'any 974 com a Sant Joan, i tenia una sagrera, quan fou donada, juntament amb l'església de Santa Susanna, pel comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segurament en una moment posterior els comtes de Cardona o la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona van adquirir els drets que tenia el monestir de Sant Llorenç. Cal dir que el castell de Salo ja formava part del Vescomtat dels Cardona. L'apelatiu de Cans, que també comparteix un mas proper, és un dels pocs testimonis d'una demarcació territorial que, segons l'estudiós Josep Bastardas, al voltant del segle XI estava sota el domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat i comprenia la part de llevant de la Serra de Castelltallat i una part més al nord. Els monjos de Santa Cecília van anomenar més endavant aquest territori batllia de Cans, un terme equivalent al de priorat que feien servir altres monestirs. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església fou profanada i se'n va cremar el mobiliari de fusta. Ramon Borràs, el llavors propietari de la masia de cal Quelet, molt propera, la va fer arreglar. Des d'aleshores s'ha mantingut en un estat força acceptable. Actualment la capella no té culte regular; només s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Joan Baptista. Fruit dels moviments de terra al camp de l'entorn han aparegut pedregars que devien correspondre a l'antiga sagrera. Un fet interessant és que s'han trobat també una gran quantitat de còdols de riu. Segons la Geobiologia, la majoria d'esglésies antigues es situen sobre corrents d'aigua subterrània per tal de potenciar la força tel·lúrica del lloc i, quan això no era possible, els mestres d'obra utilitzaven còdols de riu per aconseguir un efecte anàleg. L'existència d'aquests còdols al subsòl proper a l'església podria ser una mostra d'això.	41.8479700,1.6296600	386241	4633804		08229	Sant Mateu de Bages	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-3.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Inscripció sobre el portal: 1600També anomenada Sant Joan dels CausInformació oral facilitada per Joan Borràs, de cal Quelet	92\|94\|85	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
67118	Ermita de Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pere	<p>FÀBREGA, A. (2012). Sant Pere del Puig i les Guixeres, de Súria. Súria: Ajuntament de Súria.</p>	XI- XVI	En queden els fonaments.	<p>Restes d'una església de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Se'n conserva la fonamentació, que ha permès definir fins a tres fases constructives: la primera del segle XI; la segona del XII al XIV i la darrera dels segles XV-XVI. El parament és de pedra lligada amb morter.</p>	08274-75	Camí rural a les Guixeres	<p>L'església de Sant Pere està documentada des de l'any 1033. Des del segle XI fins al XVII consta a la documentació com a església i a partir d'aleshores com a capella. Al segle XVIII ja només apareix esmentada la partida de Sant Pere, pel que hem de suposar que en aquest moment ja estava en estat de ruïna. L'any 2007 s'hi van iniciar les campanyes d'excavació arqueològica, que han permès descobrir-ne els fonaments i les característiques i fases constructives (FÀBREGA, 2012).</p>	41.8360067,1.7713215	397982	4632299		08274	Súria	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140643.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140654.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140809.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		92\|94\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús