Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63386 | Festa Major de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa Major de Salo és en honor a sant Genís, patró del poble, i es celebra el tercer diumenge d'agost. Litúrgicament la diada del sant és el 25 d'agost. La festa comença el divendres a la tarda amb repicada de campanes i després sopar i gresca al local social. Dissabte al matí hi ha activitats infantils, sobretot relacionades amb l'aigua. Els últims decennis del segle XX (des de 1978) s'havia fet un concurs de dibuix infantil i juvenil. Després es fa missa cantada, amb assistència d'una coral, i acte seguit una botifarrada popular que s'allarga amb un ball al local social. El diumenge s'organitza un concurs de tractors o tractorada a la bàscula de Salo, i a la tarda activitats diverses que acaben amb un sopar i ball a la fresca a la plaça del poble. | 08229-533 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446800,1.6439900 | 387425 | 4633420 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63387 | Goigs de Nostra Senyora de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, al Santuari de la Mare de Déu de Coaner. La seva festivitat es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de les marededéus trobades. Actualment aquesta festa, organitzada per l'Associació d'Amics de Coaner, ha esdevingut la festa major del poble, i durant la missa es canten els goigs. Antigament en aquest santuari es conservava la imatge de la marededéu trobada de Coaner. Segons la llegenda, reproduïda en els mateixos goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor troba la imatge prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. Aquesta marededéu és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. Concretament, la lletra dels goigs diu: 'Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixera hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder'. La Mare de Déu de Coaner gaudia d'una gran devoció, especialment per la romeria que s'hi feia en petició de pluja, i abastava un territori ampli al seu entorn. Segons es en els goigs: 'Súria, Castelladral, / Valldeperas, Orriols, / venen en sos desconsols / a Vos, Reyna Angelical, / vostra amparo celestial / invocant ab cor sencer' (...) 'De salo y Castelltallat, / Torroella y Sant Matheu, / amorosa'ls precs rebeu / en tota calamitat, / y ningú vos ha invocat, / sense sentir vostra valer'. | 08229-534 | Oratori i santuari de la Mare de Déu de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Els exemplars consultats són una edició de 1913 estampada a la impremta de Josep Roca de Manresa, i una edició sense data estampada a l'Impremta Sant Josep de Manresa. Ambdós conservats a l'Associació d'Amics dels Goigs. | 98|94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 63388 | Goigs de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, a la capella de Sant Martí de Claret de la Serra, pertanyent a la demarcació de Mejà i Salo. Es tracta d'una petita capella que podria tenir un origen medieval, ja que el lloc de Claret de la Serra era un nucli important en època alt-medieval. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. La lletra dels goigs, dedicat en honor al bisbe Martí de Tours, diu: 'Desde el cel doneu mirada / sobre Salo compasiva / Que en Vós té sempre posada / veneració i fe molt viva'. Actualment els goigs es canten per la festivitat de Sant Martí, l'únic dia que es diu missa a la capella. | 08229-535 | Capella de Sant Martí de Claret de la Serra. Demarcació de Salo | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63388-foto-08229-535-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Pñero Subirana | L'exemplar conservat a la capella és editat a Manresa: impremta de Josep Roca, 1946. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 49623 | El Fantasma del cementiri de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fantasma-del-cementiri-de-gaia | TORRES, Jordi; FONT, Montse (2016). 'Màgia i bruixeria. Llegendes i contes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 267. | XIX-XX | Tradició recollida en el llibre de Gaià | Història que havia sentit explicar un veí de Gaià, concretament Modest Gabarrós. Al poble s'havia mort una criatura al carrer de Gaià i la família no va tenir diners per pagar el funeral. Sembla que al cementiri hi sortia un fantasma, i un dia un veí del carrer, el de cal Jepet, li va dir a la família que miraria de solucionar el problema. Així que un vespre se'n va anar cap al cementiri i hi va trobar un home amb un llum i tapat amb un llençol. Li va dir que es tragués el llençol o li engegaria un tret. De sota el llençol en va sortir el campaner, que li va explicar que el capellà li feia fer tot això. L'endemà el de cal Jepet va anar a veure el capellà i li va pagar els diners del funeral. I li va dir que si no s'acabava aquella comèdia la pròxima vegada li tiraria un tret per més capellà que fos (TORRES; FONT, 2016: 267). | 08090-331 | Cementiri de Gaià, al sector central del terme de Gaià | 41.9176800,1.9185900 | 410324 | 4641202 | 08090 | Gaià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 49636 | La Majordoma del Rector de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-majordoma-del-rector-de-gaia | ORRIOLS, Lluís (1994). Les bruixes segrestades. Rafael Dalmau Editor, Barcelona, Col·lecció Camí Ral, núm. 5. P. 57. TORRES, Jordi; FONT, Montse (2016). 'Màgia i bruixeria. Llegendes i contes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 266-267. | XVII | Tradició recollida al llibre sobre Gaià | Història o tradició oral que s'explica sobre Monserrada Fàbregas en relació a uns fets de bruixeria esdevinguts al segle XVII, durant el moment àlgid de la persecució de bruixes. No es tracta d'una llegenda pròpiament, ja que la protagonista va existir i els fets estan documentats amb força detall en els processos contra bruixes que van tenir lloc a Sant Feliu Sasserra. Oferim aquí la versió que es recull al llibre 'Gaià, t'estimo', dintre d'un seguit de llegendes i contes relacionats amb bruixes. La seva història, però, es recull en altres publicacions i reflecteix molt bé la ignomínia que van haver de patir moltes dones com ella que tenien contacte amb remeis naturals i amb pràctiques màgiques de tradició ancestral durant la brutal repressió que es va exercir en aquesta època. Montserrada Fàbrega va néixer a Gurb i era casada amb un paraire de Sant Feliu Sasserra. Quan tot just tenia quaranta anys va enviudar i des d'aleshores se la coneixia amb el sobrenom de la Graciana. Curiosament, com la Graciana de Barrenetxea, l'abadessa de les bruixes de Zugarramurdi. Era una dona instruïda i que exercia la feina amb eficàcia, sense descuidar mai, però, els propis interessos. Va anar a servir a la rectoria de Gaià i esdevingué, així, la majordoma del rector de la parròquia. Era bona administradora, remeiera i llevadora, però vet aquí que en un moment donat s'enemistà amb algun dels grans propietaris del terme. Des d'aleshores se li van atribuir algunes malifetes relacionades amb la bruixeria. Hauria donat golls a la filla del ferrer de Gaià: una malaltia que era coneguda com un mal d'ull o d'embruixament. Després la van acusar de pedregades i de matar bestiar. Però el rector no es creia tot això i la anava mantenint com a majordoma. Fins que algunes persones influents a la parròquia aconsellaren al rector que prescindís dels serveis de la Graciana i, per estalviar-se problemes, la va recomanar com a majordoma al gran patrici del castell de la Sala de Sant Feliu Sasserra, on va exercir el càrrec amb la mateixa eficàcia que ho havia fet a Gaià. Al cap d'uns anys, però, va discutir amb la noble dama Esperança Sala de Sant Salvador, sogra del patrici Francesc Sala, al servei del qual ella estava. Des d'aquell dia la Graciana va caure en desgràcia i la van acusar de tenir amistat amb la Marquesa Vila i la Felipa Gallifa, ambdues considerades bruixes. També se l'acusà de tenir grana de falguera (una llavor que es creia que tenia grans poders i podia proporcionar riqueses), i d'iniciar sexualment el fill del patrici Sala mitjançant aquesta llavor. Fou detinguda quan encara no tenia seixanta anys, a finals de 1618, juntament amb les dues altres bruixes. Van ser jutjades per la cúria del Consell dels Jurats del Lluçanès; foren torturades i condemnades a morir penjades al Serrat de les Forques de Sant Feliu Sasserra (TORRES; FONT, 2016: 266). | 08090-344 | Rectoria de Gaià, al nucli de Gaià | 41.9166100,1.9254400 | 410891 | 4641076 | 08090 | Gaià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 89753 | Caramelles de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-navas | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 227-228.</span></span></span></p> | XX-XXI | Tradició que es manté amb dificultats | <p><span><span><span>Les caramelles de Navàs surten a cantar per Pasqua. Darrerament hi havia dos grups de caramellaires: un de gent més gran pertanyents al cor Cantaires Navassencs i un altre d’infants que coordina l’Escola de Música. Els primers sortien a cantar el dissabte i el diumenge, i els nois cantaven diumenge al matí. Darrerament els dos grups s’han ajuntat en un de sol.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-450 | Navàs | <p><span><span><span>La tradició de les Caramelles al poble de Navàs està documentada des de principis de segle XX. Concretament, per una crònica del diari <em>Pla de Bages</em> sabem que el 1916 van actuar diversos grups. Després de la guerra la Parròquia va reprendre les cantades de caramelles. El 1942 i durant sis anys se n’encarregava Acció Catòlica, sota la direcció de mossèn Manel. L’any 1948 el grup parroquial ja no va sortir, per donar pas als Cantaires Navassencs, que havien iniciat les seves activitats la Pasqua de l’any anterior i han continuat cantant caramelles fins a l’actualitat. Entre les peces que cantaven cal destacar la sardana “El Pla de l’Alzineta”, estrenada el 1970 i dedicada a aquest emblemàtic indret del poble. La lletra és de mossèn Climent Forner i la música del mestre Josep M. Castella. Fins a principis dels anys noranta cantaven les caramelles acompanyats d’una orquestra de cobla. Des de 1969 les noies i les dones també van participar en els cors de caramelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En diversos períodes altres grups de Navàs també han cantat caramelles. Des de 1967 ho van fer els escoltes de l’agrupament Ali Bei, i al final de la dècada de 1970 van prendre el relleu la Coral Petit Estel, el grup infantil de la Coral Sant Genís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitualment, les caramelles es cantaven els dissabtes a la tarda als entorns del poble i el diumenge pels carrers i places (BADIA, 2000: 227).</span></span></span></p> | 41.8999800,1.8783500 | 406962 | 4639279 | 08141 | Navàs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89753-caramelles-navas-2017-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89753-caramelles-navas-2017-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89753-caramelles-navas-2017.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies facilitades per l’Escola de Música | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 50877 | Les Escodines de Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escodines-de-comasua | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | XIX-XX | Tradició poc recordada | Segons es diu, les bruixes de Guardiola solien trobar-se per fer la bugada i altres trifulgues a l'indret anomenat Escodines de Comasua, que és una llenca de pedra amb tres tolls d'aigua situada a la llera de la riera de Guardiola, just després del pont de Comasua. És interessant assenyalar, tal com fa Maria ESTRUCH (2003: 28 ) en el seu article sobre toponímia esotèrica al Bages, que prop del pont de Comasua hi ha l'obaga del Purgatori i, prop de la masia de Comasua, un turó anomenat també del Purgatori. I una mica més amunt trobem també el torrent de l'Infern, que separa els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. | 08098-418 | Prop de la masia de Comasua | 41.6676500,1.7436000 | 395407 | 4613639 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50877-foto-08098-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50877-foto-08098-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||||||||
| 45365 | El Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-0 | MASATS, Joan (1982). El Salpàs passa a la història; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Abril 1982, 27, pp. 10. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0140847.xml | XVIII-XX | Tradició perduda. | El salpàs és una tradició cristiana que consistia en el costum de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual, que té el seu origen en la benedicció de les llars jueves en ocasió de la Pasqua. En arribar a les cases de pagès, al capellà i als seus acompanyats se'ls oferia un àpat i un donatiu. Després que el capellà beneís la sal i l'aigua, se'n feia una barreja, com una pasta que es posava en un plat i amb una cullera es donava el volt de la casa llençant aquesta barreja als llindars de les portes, als estables i corts i a les cisternes. Els escolans repartien fulles de palma de les portades a la processó del dia de Rams i la gent en confeccionaven unes creus que clavaven a les portes i portalons de les cases perquè els deslliuressin de tot mal, sobretot dels temuts llamps. A la parròquia del Vilar, se seguia el següent itinerari: Diumenge de Rams, es sortia de la parròquia fins a can Gairin, seguint la via del Cremallera fins a ca l'Agut, l'Astarròs, el Pigat, el Gall, on solien oferir llonganissa i pa; a Viladoms, 'casilla' del Gall al Gall de Dalt, cal Guixa, l'antiga casa de 'La Bauma', carreró de l'Estació, can Badia i ja arribaven fosc a la parròquia. Dilluns Sant: Viladoms de Dalt, el Grau, on acostumaven a oferir rodanxes de taronja amanides amb sucre i vi bo, la Riereta, les Casetes i a dinar. A la tarda anaven al Vilar, des del Puig a ca l'Esquerrà i el Baix Vilar que aleshores només comprenia des de cal Tinet a cal Baumé i totes les cases del vessant fins a cal Teuler i can Xiviró. El Dimarts Sant: s'iniciava el salpàs al barri del Burés (que aleshores formava part de la parròquia del Vilar) i el barri del Borràs, i a la tarda es feia a la Bauma i les Galeries. Les famílies, agrupades de cinc en cinc o sis, feien 'una taula' que consistia en que cada veí havia de posar un plat de sal i un gerro d'aigua, clavada al piló de la sal i una candela i al costat un ou o deu cèntims d'aram que recollien els escolans i deixaven a canvi la fulla de palma. Tot el que es recollia es guardava fins el dissabte de Glòria, i el rector ho repartia entre els escolans. Els solien tocar una parell de dotzenes d'ous i dues pessetes o deu rals depenent de l'any. El dilluns de Pasqua, els capellans i els escolans de Castellbell, el Vilar, Rellinars i Vacarisses feien un dinar amb el que havien arreplegat al lloc conegut com collet dels Capellans. | 08053-268 | Castellbell i el Vilar | Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual. Regulat per l'antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua. Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d'ous, segons la categoria de les cases. Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l'aigua beneita a la mainada; hom creia que així restaven protegits contra malures o malalties. El sacerdot o els escolans repartien fulles de palma beneïdes, amb les quals la gent feia creus, que es clavaven a les portes i finestres com a signe de protecció, sobretot contra els llamps. A les poblacions hom cridava a una benedicció general, el dilluns sant, i amb la sal que portava la gent era feta l'aspersió pels portals de les cases. | 41.6418200,1.8613500 | 405172 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tot i que a Castellbell i el Vilar s'ha deixat de practicar aquest ritual, encara es poden observar les conseqüències a les pedres de les llindes i brancals de portes. L'erosió és causada per la sal que contenia l'aigua beneïda amb la qual es beneïa la masia. | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 93212 | Cuca Mare de la peresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-mare-de-la-peresa | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. IX, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 51, 72.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició perduda | <p><span><span><span>Tradicions orals relacionades amb la tasca del segar que recull el folklorista Joan Amades en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, “a Balsareny diuen que entre les espigues es cria una mena de cuca tan petita que ni s’arriba a albirar, la qual és la mare de la peresa i hom l’anomena així. Al pobre segador que té la mala ventura de topar-la tot segant el fa objecte del seu enuig; li encomana una mena de verí, que hom no sap com treure’s del damunt, que porta mala gana per a fer res i poc delit. Del segador poc delitós hom creu que ha ensopegat aquesta cuca i que l’ha fet objecte del seu atac, del qual no es podrà sostreure en totes les messes, i els companys el fan tema de burles. La peresa només sol campejar pel blat en començar la segada. El renou que mouen els segadors i la masega que es produeix al camp la molesten i se’n va (Amades, 1990: 51)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amades recull una altra creença segons la qual el cant de les cigales fa créixer el blat. Per això no es pot segar mentre les cigales encara canten, perquè el blat va creixent encara una mica cada dia. Però quan paren de cantar és el moment de posar-se a la feina, perquè el blat ja està a punt. Segons Amades, a Balsareny creien que les cigales “canten set dies seguits sense gairebé ni parar per res i després es rebenten, puix que, segons opinió de la gent vella, la sega no podia durar més d’una setmana, i tot el blat que es segava passats els set primers dies no arribava a bona fi i no aprofitava (Amades, 1990: 72)”.</span></span></span></p> | 08018-376 | 41.8633600,1.8770400 | 406800 | 4635215 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93212-cuca-mare-peresa-cigala.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 89117 | Balma de Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-canet | <p><span><span><span>LLOBET, Ester (2010). <em>La balma de Canet. Antic indret on hi van viure persones</em>. Text inèdit amb motiu d’una caminada popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOBRÉ, Joan (2010). “La balma de Canet de Navàs, un lloc de molta pobresa i misèria”, <em>Regió7</em>, Manresa (18 juny 2010).</span></span></span></p> | XX | Tradició oral encara viva. Balma esfondrada. | <p><span><span><span>Tradició oral referida a la balma de Canet, un indret que va deixar una forta empremta en la memòria popular de la gent que havia viscut en aquesta zona: la vall d’Hortons. La balma es va esfondrar fa uns anys, però encara es pot apreciar perfectament la seva gran magnitud. Mesurava uns 100 m de llarg per 50 de fondària, i dessota seu acollia una construcció de tipus troglodític. La part més interna de la balma es conserva entre els grans blocs de pedra caiguts al seu voltant. I a l’interior d’un forat es conserva encara un bon tram de mur, de força qualitat, que feia de tancament de la balma. La resta de blocs que formaven part de la visera de la balma es troben despresos al llarg del coster que baixa per la torrentera anomenada Clot de Canet. Uns metres a llevant de la balma es conserven marges del que havien estat els horts, i cap a ponent hi havia un font.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta balma és molt present en la tradició oral de molta gent de Palà, Valls de Torroella, Súria i Cardona, molts dels quals eren originaris de la Vall d’Hortons. Així, quan es volia amenaçar una criatura que no volia menjar se li deia: “et portarem vuit dies a la balma de Canet”. També s’explicaven altres anècdotes o dites en relació a aquesta balma. </span></span></span></p> | 08141-265 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>En aquest indret, al costat de l’actual camí, es conserven dues tines. Una és excavada a la pedra i podria ser força antiga. Pertanyien a Canet de Baix: una petita casa de pagès que estava situada vora l’actual camí. Fou habitada fins els volts de 1955, i cap a finals de la dècada de 1990 el seu propietari la va aterrar per habilitar-hi el camp que avui es troba en aquest indret. Hi havia una altra casa que era Canet de Dalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la balma, és possible que fos habitada des de temps molt remots, tal com succeeix amb altres balmes similars que existeixen a la zona. Segons la tradició, hi havien arribat a viure fins a set famílies. Ja entrat el segle XX, però, la balma ja no era habitada, però encara servia com a corral per al bestiar. Devia ser pels volts de 1962 o 63 que, després d’uns forts aiguats, es van desprendre unes roques de la muntanya de dalt que van caure sobre la balma i la van esfondrar. Segons diuen, el terrabastall va ser tan fort que es va sentir des del molts quilòmetres a la rodona. Durant molts anys la vall de la torrentera va quedar pelada, amb una gran estesa de rocs a la vista.</span></span></span></p> | 41.8952600,1.7416900 | 395618 | 4638913 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-canet-balma-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-canet-balma-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-balma-canet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-balma-canet-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies antigues de la balma i informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella, i per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet | 119|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 93211 | Cançó del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-moli | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. XI, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 63-64.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició no vigent | <p><span><span><span>Cançó que tradicionalment es cantava i es ballava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages mentre es feia la mòlta en els molins. El folklorista Joan Amades recull aquesta cançó en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, antigament la batuda del cereal i la primera mòlta de la nova collita estaven revestits d’un cert cerimonial. Hi ha diverses cançons conegudes de tema moliner, i segons la visió popular els molins havien estat llocs de ball i de llicència. Les dones eren les que solien encarregar-se de portar el blat a moldre, i mentre esperaven que s’enllestís la mòlta era habitual cantar algunes cançons i ballar. Amades apunta també la possibilitat que aquests balls rituals podien constituir reminiscències d’antics rituals d’aparellament encaminats a afavorir la germinació de les llavors i l’èxit de les collites. La celebració de la primera mòlta podia comportar, doncs, un ritual que es proposava assegurar la prosperitat del conreu per a l’any següent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cançó del molí que es cantava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages deia així: “La filla d’un pobre home se’n lleva de matí, digudí, ga, fa el sac i son arri se’n va cap al molí, digudí, digudà. Moliner planta la mola. Ai, digudà. Si vol moldre bé moldrà (Amades, 1990: 64)”.</span></span></span></p> | 08018-375 | 41.8634200,1.8768900 | 406787 | 4635222 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-canco-moli.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-traginers-sacs.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 63383 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol | XVIII-XX | Tradició es desús | Goigs que tradicionalment es veneraven i es cantaven a la capella de Sant Cristòfol de Figuera. Es tracta d'una petita capella romànica adossada al mas Figuera, pertanyent al terme de Castelltallat però a la parròquia de Sant Mateu de Bages. La lletra dels goigs diu: 'De tota la comarca vénen / a Vostra santa capella / i a Figuera la tenen / per consol de tota aquella; / per curar de tots dolors / vos prenem per advocat, / coxos, contrets, amb breus dies / cecs i altres desansiats / amb vostres pregàries pies / Déu per Vos els ha curats: / guarda de malfactors / també vostra pietat'. | 08229-530 | Capella de Sant Cristòfol de Figuera. Demarcació de Castelltallat | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63383-foto-08229-530-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Riubrogent Tarrés (música) | L'exemplar consultat és una edició recent de la qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. La lletra és una adaptació de la versió antiga. La música és de Josep M. Riubrogent Tarrés. Els dibuixos són de Vidal Orive. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 62975 | Romeria a Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-coaner | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 100-104 | XIX-XX | Tradició en desús | Romeria que tradicionalment feien les parròquies de Coaner, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Salo i Valls de Torroella, així com també altres de fora del terme municipal: Súria, Prades, Valldeperes, Palà de Torroella, Riols i Castelladral, i en alguns documents antics hi consten també les de Camps i Fals. La finalitat era la petició de pluja en casos de sequera a la Mare de Déu de Coaner, que tenia molta devoció en aquestes terres. Des de les respectives esglésies els feligresos sortien en romeria cap al santuari. Els de Sant Mateu portaven la creu amb el Sant Crist de la parròquia. Al Santuari es feia una missa i després un dinar de germanor. En acabat, a l'hora de tornar un vocal anunciava la marxa de cada delegació: 'ara surten els de Prades. Ara surten els de Valldeperes...' Aquesta era una de les manifestacions religioses que tenia un arrelament més fort a Sant Mateu i a la resta de pobles del mig Cardener. | 08229-122 | Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Sens dubte aquesta romeria en petició de pluja per la sequera té els seus inicis en temps remots. La imatge de la Mare de Déu de Coaner ja era venerada al segle XIII. Probablement al segle XVI ja tenia una capella i el santuari actual és de l'any 1648. La Mare de Déu de Coaner era advocada per afavorir la pluja en diferents parròquies de l'entorn. La rogativa per a la pluja més antiga que es coneix a Conaer és del 1701, quan el bisbe dóna permís per treure la marededéu. Existia una mena de protocol segons el qual els batlles o alcaldes de Sant Mateu i Súria acordaven un romiatge conjunt en cas de sequera. Si no tenia els efectes desitjats es tornava a fer el romiatge ampliant el radi amb altres parròquies de l'entorn, fins a Pinós. La rogativa per la pluja tenia tot un cerimonial propi i, si s'aconseguia que plogués, s'hi tornava per fer una acció de gràcies. Els pobles que hem esmentat en la descripció ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots d'aquesta Mare de Déu. Fins els anys 1950 o 1952 la romeria de Coaner encara es celebrava. Més endavant es va perdre. Cal dir que el Santuari de Coaner era molt popular també per a la gent del mig Cardener. Actualment s'hi fa missa només per la festa major de Coaner. Pel que fa a la parròquia de Sant Mateu de Bages, és d'estranyar que mossèn Valentí NOGUERA (1904: 28) no esmenti aquesta romeria en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages quan enumera les principals celebracions religioses del poble. En canvi, sí que esmenta les romeries que feien a la Patrona de la Sala (la Verge Blanca de l'església de la Mare de Déu de la Sala ) en temps de secades i altres calamitats, i també la devoció a Sant Cristòfol de la Figuera. | 41.8327000,1.7114800 | 393008 | 4632004 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga i Josep Peramiquel | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 63384 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | XVIII-XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a l'antiga capella romànica de la Mare de Déu de la Sala. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que era considerada com a patrona. Actualment la capella es troba en ruïnes. La lletra dels goigs acaba dient: 'Lo poble de Sant Matheu / Vos venera per sa Mare, / Visitantvos com se deu / en les principals diades. Vullaunos unir ab Deu, / Reyna del Cèl, generala'. I la tornada fa: 'Puix tot temps devotament / aquex poble vos senyala: / Estos goigs vos cantarem, / Verge Santa de la Sala.' | 08229-531 | Església de la Mare de Déu de la Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63384-foto-08229-531-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'exemplar consultat és una edició sense data del qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 63389 | Goigs de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-dhorta | XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a la capella de Sant Andreu d'Horta, una capella particular de la masia d'Horta, a la demarcació de Mejà, construïda el 1815 per iniciativa del seu propietari. La lletra dels goigs, dedicats en honor a l'apòstol sant Andreu, diu: 'La parròquia amb fe sincera / a vos prega amb gran fervor; / aumenteu-li el blat a l'era / i els ceps ragin d'abundor. / Vetlleu sempre nit i dia / pels veïns de Sant Mateu'. La lletra dels goigs és de Lluís Alemany, prevere. La capella de Sant Andreu fou saquejada durant la Guerra Civil de 1936 i els goigs es van perdre. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat del patró, però no es canten els goigs. | 08229-536 | Església de Sant Andreu d'Horta. Demarcació de Mejà | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lluís Alemany, prevere (lletra) | L'exemplar consultat és de la col·lecció de l'Associació d'Amics dels Goigs. Editat a Vic: Tipografia Balmesiana, 1962. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 49293 | El Mestre de Galera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mestre-de-galera | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 293, 304. | XIX-XX | Tradició amb un arrelament popular feble | Tirallonga de rodolins encadenats, sense música i d'autor desconegut, que estaven en el record dels habitants de Gaià. Es tracta d'un tipus de composició popular i anònima, sovint espontània, que era recitada en trobades de jovent o bé a les cases durant les vetlles d'hivern o prenent la fresca a l'estiu. També eren objecte de concursos i podien fer referència a un personatge del veïnat, com és el cas del mestre de Galera, o bé a persones famoses, noies casadores, etc. Els pastors solien ser grans mestres de rodolins encadenats o de corrandes (quan eren cantats). L'últim terç del segle XIX i primer del XX va ser un temps molt prolífic per aquest gènere (ESTRUCH, 2016: 293). Així doncs, els rodolins del Mestre de Galera fan així: 'El mestre de Galera / és un home de carrera. / Passant pel camí de Gaià / dues bales li van tirar, / però com que anava tan lleuger / no li van fer re. / D'espantat que va quedar, / al Genescar se'n va anar. / Al Genescar el varen retornar / amb un got de vi que li van donar. / Quan l'Ajuntament se'n va assabentar, / el sometent es va aixecar: / Ja surten els de Galera, / tots per baix a la riera; / surten els de Gaià, / tots amb un fusell a cada mà. / Els de cal Geperut van pensar veure'l / i van haver vist un ruc. / Els de cal Cisteller / no van haver vist re. / Els de l'Abellar de Dalt / amb l'escopeta a punt d'assalt. / Els del Joanic / el van vetllar fins a mitjanit. / El Lluís de l'Abellar / va dir que pel camí de Gaià / no s'hi podia passar.' | 08090-1 | Raval de Galera | 41.9128300,1.8877500 | 407760 | 4640696 | 08090 | Gaià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49293-foto-08090-1-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 63370 | Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-sant-mateu-de-bages | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició actualment vigent | Les caramelles tenen una important tradició i arrelament a Sant Mateu de Bages, i han estat tradicionalment vinculades al ball de Cascavells. En l'actualitat es fan cantades de caramelles i balls de cascavells el dissabte i diumenge de Pasqua. La colla de Sant Mateu i la de Castelltallat s'han ajuntat i recorren amb cotxes les cases de les dues demarcacions. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de nenes. De manera independent actualment també es fan caramelles a Valls de Torroella i a Salo. | 08229-517 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Valls de Torroella | Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 67108 | Forns de les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-les-guixeres | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | Tots els elements estan enfonsats i en procés de degradació. | <p>Conjunt de construccions i pedreres destinades a la producció de guix. Es distingeixen la 'Guixera vella' i les .'Guixeres noves'. La 'Guixera vella' es troba a l'Est de les noves i té com a punt d'interès un forn semi-enfonsat cupular de planta circular, fet de pedra, amb unes dimensions aproximades de 3 metres d'ample i 4 d'alt. Al costat d'aquest, pel seu cantó E, es poden veure les pedreres on s'extreia el mineral, les quals dominen un petit rierol que baixa fins la riera del Tordell. Cap el NO d'aquest forn es poden veure dos grups de construccions. La primera, de menors dimensions, és un forn de planta rectangular, amb una boca. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. Seguint al NO, al costat mateix del camí carreter que uneix tots aquests forns, es troba el forn més gran de tots, també de planta rectangular, aproximadament de 9 metres de front per 5 metres d'alçada. Presenta dues boques rectangulars fetes amb pedra de gres i arcs de descarrega fets amb totxo i parets de maçoneria de grans dimensions fetes de pedra calcària. El seu interior està ensorrat i, fins i tot, ha crescut un arbre. Per sota d'aquest forn es veuen les restes d'un edifici en dues altures, que baixa pel pendent,. És de planta rectangular, i segons informació oral, servia per a moldre el guix, encara que també se sap que d'aquests forns es baixava el producte per a ser motllurat al molí de guix, propietat dels Alzina, que hi havia prop del pont de cal Nenus, en terme de Callús. Per sobre de tot aquest conjunt es veu una altra pedrera d'extracció de mineral.</p> | 08274-65 | Camí rural per les Guixeres | <p>El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (REGUANT, 1988). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (REGUANT, 1982).</p> | 41.8354301,1.7725882 | 398086 | 4632233 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67108-20210512154729.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 46434 | El Putxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-putxot | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVII-XIX | Tots els edificis estan en ruïnes: sense sostre ni parets. Alguns d'aquests edificis presenten tal deteriorament que és impossible descobrir-ne l'estructura. | El barri del Putxot és un conjunt arquitectònic format per deu cases alineades que, orientades a xaloc, formen el carrer anomenat del Sol, tot i que el camí passi per mestral. Totes les cases tenien unes característiques similars, que es podrien desgranar de la següent manera: presentaven la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis. Les parets són de pedra sense carejar i argamassa, amb carreus irregulars als eixos entre façanes. Al frontis, el portal sol ser de llinda plana de pedra amb carreus als brancals o bé amb l'emmarcament de rajols ceràmics. El pis consta de dues finestres de llinda de pedra i rajols ceràmics als brancals o bé de llinda de pedra sola. A la zona de les golfes trobem finestres com les descrites anteriorment o, fins i tot, finestres de dimensions considerables i d'arc de mig punt que podrien haver format una petita galeria superior. La façana de mestral presenta planta baixa, pis i golfes, però l'actual desnivell del terreny cobreix la zona inferior de la majoria de cases. Algunes d'aquestes cases conserven una entrada i un balcó a aquesta façana. Al pis es poden observar finestres de dimensions més petites, però totes decorades amb llindes i carreuons o amb rajols ceràmics. Aquesta zona de mestral contenia habitualment les tines per a la conservació del vi. | 08062-22 | A prop de la riera de Bellver, al S del Graner | Aquestes cases estaven habitades per famílies que es feien càrrec de les terres dels voltants. Els noms de les cases eren els següents: 1. Cal Guenyo 2. Cal Pau Florit 3. Cal Pere Ros 4. Cal General 5. Cal Tinoi Petit 6. Ca la Coloma 7. Cal Menja Bacallà 8. Cal Mateu 9. Cal Nofre del Putxot 10. Cal Caricas La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot, anomenada La Barraca del Guenyo. L'any 1962 Josep Puig Castelló va fer un poema dedicat a El Putxot, titulat Lo Putxot. | 41.8351900,1.8190000 | 401940 | 4632152 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 88546 | Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcerisses | RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 224-34 | XVI-XXI | Totalment restaurat al segle XXI | Masia composta per dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, un pati amb dependències a l'entorn. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb orientació oposada de les teulades. Tot el conjunt es troba sobre un pujol aterrossat amb grans murs de contenció fets amb enormes blocs de pedra, que enlairen les estructures originals. El cos del nord (segurament el més antic) té planta rectangular, força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dobles motllures al ràfec). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Pel costat NE, presenta un gran portal d'accés de punt rodó amb grans dovelles de bona factura. Just a sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro i obertura rectangular amb llinda i brancats de lloses. A la dreta del portal hi ha un cos afegit. La resta d'aquesta gran façana NE presenta altres finestres emmarcades amb pedra. El portal està al capdamunt d'una rampa que amb aterrossaments serpenteja la part NE de l'edifici fins arribar al portal. Aquest accés actualment dona al celler, on hi ha unes quantes botes de fusta grossa i prima, muntades a dins. Als baixos hi ha les quadres i altres dependències i al primer pis, una gran sala i diversos dormitoris. Aquest edifici era originalment la casa de l'Amo. El cos de migdia és de planta més quadrada i té coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La planta baixa té molta alçaria i està dotada de dues grans arcades a la façana de migdia (SE), actualment exemptes (conformen un cobert obert). Antigament era un corral però devia haver estat la pallissa. Les dues últimes plantes estan definides per una doble eixida o galeria també amb arcades (3 a cada planta) amb arcs escarsers, des d'on s'albira un magnífic panorama de la vall. Les finestres estan emmarcades amb carreus de pedra. S'accedeix al primer pis per una escala que té la barana i graons de pedra picada. Aquesta part de casa fou la residència dels amos i té elements decoratius que demostren la seva riquesa a la segona meitat del segle XIX i uns gustos assimilables a la burgesia urbana de l'època. Destacaríem els llits i la fusta treballada de les portes. Després de la desaparició dels Parcerisas, aquesta part de casa va ser ocupada pels masovers. Es per això que se'n diu la casa dels masovers, en relació a la casa nord, la des amos, i tot i no ser realment així. Davant de l'edifici hi ha coberts moderns. Entre els dos cossos hi ha un passadís ample, en part obert al cel, en part cobert amb voltes, amb un portal a cada cap. El material constructiu del mas està caracteritzat per carreus més o menys escairats (l'any 1993, al PEP, es documentaven restes d'arrebossat beix clar a la façana principal). L'edifici va ser restaurat als volts de 2010, de manera força respectuosa amb els elements originals, tot i que llueix façanes de pedra vista a tot arreu. El parament sembla més antic al cos del nord. Les galeries de la façana sud deuen ésser del segle XIX. Hi ha un pati interior entre els dos edificis. En el pati posterior, que s'ha construït mitjançant un aterrossament del terreny (costat SO del conjunt) s'hi constata les façanes posteriors dels dos edificis. Sobretot s'hi observa la façana del cos de migdia (casa dels masovers) amb un portal d'entrada amb dovelles de pedra i arc escarser. A la façana s'observen també diverses finestres amb brancals i ampit de pedra. Hi ha uns coberts adossats, amb un pou, al costat dret. Separades dels dos edificis principals, i al voltant del pati, es troben un seguit de dependències al sud. Destaca el cos exempt al SO, amb coberta a una vessant, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran, del 1857 segons una inscripció. Te dos grans portals. A la part oposada hi ha una construcció típica amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades). Es tracta de tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes últimes tines restava, el 1993, inacabada. També hi ha la pallissa sense teulada, ja que es va cremar en l'incendi de 1980. Al SO de la casa, a 180 m., hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415) i a 190 m, un forn d'obra o teuleria (fitxa 416). | 08178-53 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | El nom medieval d'aquest mas era El Guas, segons Rafat (1993). Segons Molins (2020:224), el mas Parcerisses correspondria a la Torre del Noguer, que Rafat identificava amb l'actual Torre del Forn. Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat. Entre 1495 i 1500, Lluís de Rajadell, el senyor del terme, fa un establiment a Gabriel Torrellardona, provinent del mas amb el mateix nom de Castellfollit del Boix, en els masos de l'Oliver, el Guas (l'actual Parcerisses) i altres de més petits. Molins (2020:224-34) comença el seu detallat relat sobre els estadants de Parcerisses el 1529, quan documenta que Francesc o Franci Torrellardona Camp tenia el Mas del Noguer, així com les terres dels màsos rònecs Benetes, Valls i Picó. Havia nascut al Mas Oliver, fill de Gabriel i Joana Camp. Franci es casa el 1519 amb Miquela Grau. Va seu un dels caps de casa (de les poques que hi havia llavors habitades) a respondre a la crida del senyor el 1551. El 1559 Francesc Torrellardona, del Noguer, fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona (nebot seu?), de Ca l'Oliver. Aquell cedeix els masos Benetes i Picó a canvi del mas Guas (Parcerissa) (Informacions publicades per Rafat 1982 i 1993, extretes de sengles pergamins conservats al mas Oliver, i confirmades per Molins, 2020: 224). Amb els anys, el cognom Torrellardona es va escurçar i es va convertir en Torra, mentre que les cases van ser anomenades Torre del Noguer i Torre de l'Oliver. Al segle XVII va ser habitual anomenar Francitorra als de la Torre del Noguer, un recordatori dels seus orígens. L'hereu de Franci Torra serà Gaspar Torra Grau. La casa s'amplia; la inscripció en una dovella del 1580 podria correspondre a aquest moment. Tenia molts mossos occitans treballant al mas, però s'endeutà. El 1584 va ser parcialment embargat, i el 1585, excomunicat per deutes (al cap de sis dies va pagar religiosament). Mor el 1596. L'hereu es Miquel Torra, i el següent, el seu germà Gaspar. Gaspar Torra del Noguer Junyent mor el 1622 sense descendència i la heretat passa a un nebot, anomenat també Gaspar, Gaspar Torre Campserver. El succeeix el seu fill Joan Torra Centelles. No va tenir fills mascles i la pubilla, Victòria, es casà amb Josep Solà, d'Oló. Aquest pubill arriba a la casa el 1669 i administra la heretat. L'inventari de bens que es conserva palesa la prosperitat i riquesa del mas, tot i els deutes. Solà, que adopta l'àlies Torra o Francitorra, cancel·la antics deutes i a partir de 1668 arrenda les terres a diversos masovers (es veu que no estava gaire interessant a fer de pagès). S'hi produïa gra, olives, figues, verema, així com ovelles i cabres. El matrimoni no te fills i l'herència entra en disputa. Maria Anna, germana de Victòria, n'és la hereva i acompanyada del marit Jaume Cases, prenen possessió del mas el 1707. Però qui finalment s'endú els drets es una altra branca familiar, la que descendia d'Agnès, una altra germana de Victòria. Agnès es va casar amb Bonifaci Sociats i van tenir una filla també dita Victòria, que es va casar amb Joan Parcerisas de Sant Salvador de Guardiola. Així va ser com Joan Parcerissa, fill de Joan i Victòria, va heretar els drets de sa mare difunta el 1708 i va esdevenir el primer Parcerisses amo del mas. Els Parcerisas, en paral·lel, conservaven terres a Guardiola. A finals del segle XVIII i al segle XIX els Parcerisses va iniciar una política de recolonització de les seves terres, amb la intenció d'intensificar l'explotació agrària. El 1748 Joan Parcerisses era el batlle del poble i, complint ordres del senyor, va fer llegir una crida a la plaça en què es prohibia la tinença d'armes a particulars. L'herència passa al seu net Joan Parcerisa Puigdellívol (mort el 1804), i després al fill d'aquest, Francesc Parcerissa Marsinyac. Mor el 1836 sense fills mascles vius, i la seva filla i pubilla Maria Parcerissas Massana hereta el mas. Es casa amb Joan Fontanelles el 1824. Només engendren filles. Hereta la pubilla Josepa Fontanellas, que es casa el 1843 amb Francesc Parcerisas Boladeras, cosí de la seva mare. El cognom Parcerissas s'havia perdut a l'anterior generació, i ara es recupera gràcies a una altra branca familiar. El 1862 la Josefa i el veí Josep Torra del Forn van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un seminarista dit Josep Guitart per tal d'assegurar-se els serveis personals del futur sacerdot. La despesa ascendia a 100 ducats anuals i la Josefa va garantir-ne el pagament hipotecant la Caseta de Parcerisses. Aquesta casa, la Casa Nova de Parcerisses o Cal Piteu (fitxa 55), havia estat edificada pels Parcerisses cap el 1780, a uns 700 m. del mas, i l'exploten com a masoveria. En terrenys d'aquesta casa hi construeixen una bassa, tal com resa la inscripció 'Me fesyt per Francysco Parcerysas y Josepa Fontanellas en lo añ 1866'. Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de cal Torra o de cal Xic les tres cases de cal Xic, Montfort i la Caseta. Eren propietat de parcers que treballaven les terres de Parcerisses, que limitaven al torrent amb les de l'Oliver. D'altra banda, sabem, per la inscripció a la llinda, que el molí d'oli que hi ha al barri del mas fou bastit per Francesc Parcerisses el 1857. A la mort de la pubilla Josepa (morta el 1870) i del consort Francesc (mort el 1889), la propietat passa al fill d'ambdós, Joan Parcerissas Fontanellas. Aquest t'endeutà i el 1877 va hipotecar la hisenda. El mas no superà la crisi de la fil·loxera. El 1893 els Parcerisses perden el mas en una subhasta, que va anar a mans del seu principal creditor, Joan Parcerisses Malet de Barcelona (no sabem si era família). El 1896 aquest ven la finca a Josep Playà Moncunill, un metge de Manresa originari de Castellgalí. La propietat va passar al seu fill Josep Playà Vilarasau, qui el 1927 va pagar els drets reals de l'herència. La seva filla, la pubilla Maria Carme Playà Belderrain, que era infermera, va casar-se amb Valentí Masachs Alavedra (Manresa 1915-1980), cèlebre doctor en geologia. Actualment la casa segueix en mans de la família Massachs Playà. El 2001 la van vendre però la van recomprar el 2007, davant el seu deteriorament. Posteriorment ha estat objecte d'importants reformes. Es diu que a can Parcerisses, a la retirada, el 1939, mentre els soldats republicans sortien per una porta, els soldats nacionals perseguidors entraven per l'altre. Al nucli antic també hi ha dos cases amb el cognom Parcerisses en dues llindes gravades: una que diu 'casa de Joseph Parcerisas 1826', a la plaça de l'Era, 2, i una altra que diu 'Any 1830 Casa de Pere Parsarisas' a Cal Gili, al carrer Mestre Ramon Planes num. 4. Desconeixem si tenen relació amb la casa. Molins distingeix entre el cognom (Parcerissa, singular) i la casa (en plural). | 41.7084500,1.6834300 | 390467 | 4618244 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Escrit Parcerisas o Parcerissa en alguns mapes i altres fonts. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 54), amb el nom de Parcerisses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 45), amb el mateix nom.Masia assentada sobre un petit turó (encimbellada i destacada sobre un podi envoltat de terrasses amb enormes pedres de folre). L'entorn pròxim és ocupat per conreus de no gaire extensió. Per anar-hi cal prendre el camí de les Casetes al Sud. A cal Braquets seguir pel camí de can Torra al Sud i passat ca l'Oliver hi ha un trencall a la dreta.Es tracta d'un interessant exemple de masia forta, de clar origen medieval, desenvolupada constructivament entre els segles XVI i XIX. Com a element destacat hi ha el molí d'oli.Presenta diverses inscripcions gravades:- Dovella central de la façana oest: 1580 -Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi): 1794- Llinda de la tanca del pati (reaprofitada): 1802- Pedra reaprofitada al pati: 1809 (provinent de la teuleria)- Inscripció en ciment a les tines: José Montfort Año 1913.- Llinda del portal del cos del molí d'oli: MA FASIT PER FRAN CO PARCERISAS LO ANY 1857Dins del cobert hi ha una premsa amb el dau gravat amb l'any 1857, una altra premsa més petita i moderna, un trull de tracció animal, amb tots els complements, i una màquina de sedassar farina, amb una inscripció a la part superior que diu 'Joan Parcerisa me fecit fer lo any 1802'.Les fotos del PEP 1993 documenten les façanes arrebossades amb un clor blanc cru. Actualment l'arrebossat ha desaparegut i totes les façanes mostren la pedra vista. Tot el conjunt va ser objecte d'una ambiciosa rehabilitació als volts de l'any 2010. Vers el 2017-18 es va convertir amb un equipament d'hostatgeria rural, on s'hi fan events: àpats, banquets, casaments. Compta amb dos apartaments amb capacitat per 18 persones (10 + 8) https://www.masiaparcerisas.com/allotjament-rural/A l'entorn, a l'aire lliure, actualment hi ha un carro i una mola de molí de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 29017 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Totalment reformada el 1989 | Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural. | 08002-85 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra | Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari. | 41.7610100,1.6235900 | 385582 | 4624157 | 1989 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29017-foto-08002-85-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 48 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 67182 | Molí de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pobla | <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | Totalment enrunat. Es veuen carreus que marquen un desnivell d'uns dos metres sobre la llera del riu. | <p>De l'antic molí tan sols resta un cos de planta aproximadament rectangular, a una alçada estimada d'uns dos metres, al qual s'han anat adossant altres murs i construccions fets, sens dubte, amb la pedra aprofitada de l'edifici primitiu del molí. A escassos metres es troba la font del molí, en un lloc de difícil accés ple de canyís, i que les obres de la carretera han gairebé destruït. En el llit del riu Cardener, aigües amunt, segons informació oral, en èpoques de sequera, es pot veure, encara, la marca feta per la resclosa de fusta que servia per a donar cabal a la maquinaria hidràulica. El lloc sobre on s'han de trobar enterrades les restes del molí està aprofitat ara com a horta elevada. Darrera s'eleva un camí que arriba fins al camí ral i des d'allí es comunica amb la casa de la Pobla, possiblement residència dels moliners.</p> | 08274-139 | Camí a la llera del Cardener | <p>No se sap ben bé l'aplicació o aplicacions d'aquest molí. El 1683 i segons un document conservat a l'arxiu del mas Reguant, dit molí apareix pagant un censal d'oli 'per lo dia de nadal a l'arxiprestat de l'Estany'. L'any 1683 s'esmenta a la documentació: 'Joan Reguant, pagès del molí del terme de Súria' que capbreva el 'molí dit la Pobla', aquest pagarà una quartera d'oli menys una lliura El 1705, el molí de la Pobla depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). El 1725, en un litigi, es resol que Joan Reguant i el seu fill Joseph Reguant i Boladeras no paguessin ni pel 'Molí de Reguant' ni 'per lo molí de pertenencia del Mas de la Pobla'. El fet de que no aparegui aquesta edificació en el cens del 1877, es possible que indiqui que en aquesta data el molí ja estava arruïnat.</p> | 41.8116534,1.7599980 | 397003 | 4629607 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130637.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 67246 | Primer pou de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primer-pou-de-potassa | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash.</p> | XX | Totalment enderrocat i ple d'element vegetals | <p>El primer pou de potassa de Súria es troba just a sota de la carretera vella de Manresa a Súria, fora del recinte actual del Pou I o pou del Salí. Es tracta d'un espai molt degradat on es poden observar al terra alguns rastres de parets, però tot es troba molt embardissat per la vegetació, bàsicament, de canyes. En aquest punt hi havia la casa del Salí, ja ques és la zona on el dom salí es troba més a prop de la superfície.</p> | 08274-203 | Al costat de la C-1410a, Km. 13'5 | <p>L'any 1911 es va iniciar la recerca de sal en aquest punt. L'enginyer francés Macary buscava una explotació que li permetés abaratir el cost de baixar la sal de Cardona a Barcelona. Quan va realitzar el primer pou es va adonar de l'existència de capes de mineral potàssic dins de la massa de sal comú. A partir d'allà va començar l'explotació industrial de les sals potàssiques (FÀBREGA, 2009). Probablement en aquest punt es trobava la primera mina de sal que va haver-hi a Súria (ja que es on es troba més a prop de la superfície) que es data de 1185. Amb posterioritat, sota el control de Cardona, no es va tornar a explotar la sal a Súria. El pou es va inundar l'any 1914 a tanta velocitat que no va ser possible salvar gairebé rés del seu interior. Encara que es va dir que l'aigua provenia, segurament, de l'aqüifer del Cardener és probable que existís alguna bossada d'aigua a les antigues mines medievals de sal que van provocar la inundació, en trobar-se molt pròximes.</p> | 41.8241082,1.7609478 | 397102 | 4630990 | 1911 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67246-20210420180933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67246-20210420181124.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 88625 | Balma dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-moros | Informació oral: Salvador Comallonga (1993). IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. | Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993). | Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes. | 08178-132 | El Daurell | Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma 'dels moros' ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més. | 41.7267600,1.7013500 | 391989 | 4620254 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE. Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques. La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses. | 76|79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 50798 | Font de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerra-0 | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/ESQUERR%C3%80.pdf | Totalment coberta per la vegetació. | Font situada en una fondalada per on baixa un torrent que, més endavant, desemboca en el Rasot. És una font de raig i té un cabal baix. Actualment la fondalada es troba totalment coberta per la vegetació. Antigament era una font molt concorreguda. | 08098-329 | Al sector nord del terme, prop de Salelles | 41.7004300,1.7712900 | 397764 | 4617245 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||||||||||||
| 49515 | Barraca de cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-taule-0 | XIX-XX | Totalment coberta per la vegetació | Barraca de pedra seca obrada sota una balma que hi ha uns 200 m al nord-est del nucli de Galera. Avui es troba totalment coberta per la vegetació. Fou construïda pels propietaris de la casa de Galera coneguda com cal Taulé. Segons es diu, durant la Guerra Civil i la postguerra s'hi van amagar alguns homes. | 08090-223 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9140600,1.8897000 | 407923 | 4640830 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49515-foto-08090-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49515-foto-08090-223-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 63220 | Barraca de pedra seca del Méndez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-mendez | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Totalment coberta per la vegetació | Barraca situada vora les mines de lignit d'Utgés. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom, i per això és molt recordada. Concretament, la barraca es troba pocs metres a l'oest de la boca principal de la mina, però actualment és coberta en la seva totalitat per la vegetació i no és visible. | 08229-359 | Mines d'Utgés. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Reguant, de Cal Milhomes, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. | 41.8103800,1.6054500 | 384163 | 4629663 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 67104 | El Muntet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-muntet | <p>CALLEJO, Jesús (1994) Duendes, Madrid, EDAF. CALLEJO, Jesús (1996) Gnomos, Madrid, EDAF.</p> <p>CASANOVA, Joan; CREUS, Joan. (1998). 'Els petits éssers fantàstics: Inventari i recerca sobre l'origen del llegendari'. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 13, Novembre 1998, p. 140-143. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>Informació oral proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, desembre 1999</p> | XVIII-XIX | Totalment caigut, encara que es conserven elements mobles en pedra propis d'una explotació tradicional agrària, com a tines, peus de premsa, etc.. L'entorn ha estat molt modificat recentment, ja que s'ha aplanat el cim del turó on es troba. | <p>Masia situada dalt d'un turó amb molt bona visibilitat des d'on es dominen els municipis limítrofes de Súria. La construcció està arruïnada, presentant una planta rectangular feta de maçoneria amb dos pisos i golfes amb coberta a dues vessants, que consta, fonamentalment, de tres cossos constructius principals als que s'adossen, al N un cos destinat a tina i un altre al SE com a corral. A la planta baixa del cos E hi ha un espai cobert amb volta que podria identificar-se amb un celler, el qual presenta a l'E una tina enrajolada que té la boixa dins d'aquest espai per sota del nivell actual de paviment. Al N, d'aquest mateix espai, que té forma de L, es pot veure una altra tina, que sembla més moderna que l'anterior. Per fora del mur perimetral, s'estén un dels cossos annexos, ja mencionats, ocupat per una altra tina. A la planta primera, sobre la volta, es troba la base d'una premsa de vi de pedra de gres. Als murs perimetrals N i O existeixen troneres, que semblen poder-se datar al segle XIX. Per l'aspecte constructiu s'endevinen semblen distingir-se dues grans fases d'edificació i altres afegits de menor importància.</p> | 08274-61 | Camí del Muntet | <p>Existia una inscripció amb la data 1812 en una biga de fusta. El 1860 el mas Munt o Muntet tenia una extensió de 60 jornals de terra i el seu amo era Josep Armengol, per venda, d'Antoni Viadé, de Gironella (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Resulta d'interès des del punt de vista del llegendari una informació oral proporcionada per una descendent d'antics habitants d'aquesta casa, que es pot situar cap els anys 1920 i que fa referència a l'existència d'éssers fantàstics d'aparició nocturna, encara que sense identificació precisa, són de morfologia humana. Aquesta informació es la següent: 'a Cal Muntet, on abans vivia la meva mare, un dia (dins dels molts que passava alguna cosa estranya) en un llit on hi havia quatre nenes es veien nou peus. També amb la seva germana van veure un personatge, baix i fosc als peus del seu llit, però que va desaparèixer quan va venir el seu pare'. A més es tradició l'existència d'un llibre amb receptes i conjurs de caràcter guaridor, encara que no se sap res més sobre aquest particular (Informació oral proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, desembre de 1999). Sobre la creença en éssers de caire fantàstic, i moltes vegades diabòlic s'han documentat indicis al Bages, així com a Súria, on va ser advertida la presència de 'familians', diables ficats a la llar o mals esperits, a la dècada de 1930 (GRIERA, 1935-1947: V, 28).</p> | 41.8526182,1.7742772 | 398254 | 4634139 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67104-20210428174242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67104-20210428173448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67104-20210428173556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67104-20210428173401.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Al seu voltant es trobava el bosc del Muntet, avui pràcticament desaparegut (LOSADA, 2000) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 67187 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-2 | <p>Informació oral José Rodríguez García</p> | XI-XII | Totalment arruïnat, s'observa, en un dels cantons, algunes filades de carreus per sobre del nivell del terra. | <p>Construcció de planta circular, en forma de torre, de carreus irregulars travats amb morter. Es conserva a nivell de fonamentació i l'escàs volum de pedra de l'enderroc demostra que s'ha fet servir com a pedrera per a altres construccions. Presenta un diàmetre interior d'uns quatre metres i sis d'exterior. La paret havia estat arrebossada amb morter, encara quedant restes d'aquest a l'exterior. És intervisible amb la torre de la Pobla i amb el castell. Sembla correspondre exactament amb la tipologia de torre circular datable a l'Alta Edat Mitjana.</p> | 08274-144 | Dalt de la costa del Castell, sobre la vinya del Sebi | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8388574,1.7573464 | 396827 | 4632632 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67187-20210527114127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67187-20210527114138.jpg | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 67185 | El Casalot del Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-del-miquelo | Totalment arruïnat, queda ben poca cosa per sobre del nivell del terra | <p>Construcció de maçoneria irregular, de planta quadrada, amb morter de calç i amb una edificació adossada per la seva banda S i dos contraforts a l'O. El seu estat impedeix donar una major precisió sobre el tipus d'edificació, encara que sembla tenir un cert caràcter de petita fortificació sobre la riera de Bogadella, per la seva banda esquerra, essent intervisible amb la torre de la Closa i les ruïnes del Pla de les Garses, d'entre altres construccions antigues.</p> | 08274-142 | Dalt del camí de les Comes | 41.8115452,1.7731426 | 398094 | 4629581 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113455.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 67247 | Forn del torrent de Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-torrent-de-boadella | XX | Totalment arrassat i ple de bardisses | <p>Forn excavat a la roca mare, que es troba a la paret, gairebé vertical del torrent de Boadella, a la banda de la costa del Forn. Es troba molt arruïnat i no se'n pot veure l'estructura per les bardisses. Les parets són fetes amb carreus irregulars de pedra calcària. No es pot distingir correctament la planta del mateix.</p> | 08274-204 | Al torrent de Boadella, al costat de la costa del Forn | 41.8046300,1.7656600 | 397462 | 4628821 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67247-foto-08274-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67247-foto-08274-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Durant la revisió del Mapa de patrimoni feta l'any 2021 no s'hi ha pogut accedir. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 61341 | Casa Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-almato | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVIII | Tota la façana està arrebossada i pintada de color cru salmó. | La casa Almató, també coneguda com cal Metge, està ubicada a la cantonada entre el carrer Sant Pere Almató i la plaça del Pas Nou. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions construïda amb murs de càrrega que combinen la pedra i el maó. La façana que dóna al carrer Sant Pere Almató, orientada a l'est, presenta planta baixa, primer i segon pis. A la planta baixa té dos accessos, el de la dreta és la porta principal, d'arc deprimit convex i de grans dimensions, emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada on hi ha gravada la inscripció: ANY + 1782. La porta de l'esquerra, de menors dimensions, està emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada formant un motiu geomètric triangular amb una creu gravada a la part superior. Sobre aquesta porta hi ha una placa quadrada de pedra amb un oval ornamentat amb cintes i la inscripció IHS. El primer pis té dues obertures, un balcó emmarcat amb pedra a la dreta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit a l'esquerra. Al segon pis s'hi obren dues finestres d'idèntiques dimensions amb brancals, llinda i ampit de pedra, i sobre la façana s'hi ubica un petit campanar d'espadanya. La façana nord, encarada a la plaça del Pas Nou, presenta una estructura de casa pairal amb coberta de dues vessants amb aigües a les façanes laterals, està composada per planta baixa, primer i segon pis, i golfes. A la planta baixa hi ha una porta amb barbacana a la banda esquerra, una font urbana dedicada al beat Almató i dues finestres enreixades a la part dreta. Al primer pis s'hi obren tres balcons disposats simètricament i tres finestres intercalades, totes emmarcades amb pedra. Destaquen les inscripcions de les llindes dels tres balcons: a la primera es pot llegir SANT PERE ALMATÓ / 1830 + 1861, a la segona: Conserveu-nos la fe pura / glorios martyr Almato / Canonge Collell 1906 i a la tercera: ARQUEBISBE BADIA / 1807 + 1844. Al segon pis hi han cinc obertures seguint la disposició del primer pis, totes de dimensions semblants i emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres al centre d'arc de mig punt, emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. A la part dreta la façana s'estén amb un mur que presenta barbacanes a diferents nivells i diverses obertures d'arc rebaixat disposades simètricament. | 08212-38 | Sector central del nucli urbà | La inscripció de la porta principal data la casa l'any 1782. Anomenada casa Almató o cal Metge va ser la casa natalícia de Sant Pere Almató (1830-1861). És coneguda també per cal Metge, ofici que tenia el pare del sant. Aquesta casa encara conserva els mobles que havien pertangut a la família del Sant, així com un oratori o petita capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. | 41.9450800,2.0221400 | 418946 | 4644141 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En diversos punts de les dues façanes de la casa hi ha ubicades rajoles de ceràmica pintades amb motius que recorden la vida de Sant Pere Almató. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 46558 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-1 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Tot i que la masia es troba en procés de restauració, els edificis annexos es troben en estat ruïnós. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Es troba construïda sobre un marge de terra i roca natural, i està alçada aprofitant el desnivell del terreny, que a la façana posterior es troba en el primer nivell. Per la façana de gregal del volum principal, s'ha adossat un volum de planta baixa i pis amb les vessants com les del primer. Així mateix, a la façana de mestral s'ha afegit un altre volum de planta baixa i pis, col·locat de forma perpendicular respecte el volum principal, per la qual cosa té els vessants a la façana principal i posterior. Tant el volum principal, orientat a gregal, com els altres dos, tenen les obertures disposades aleatòriament per les quatre façanes. Així, el portal principal és d'arc escarser emmarcat de ceràmica a la llinda i de carreus de pedra regular als brancals. Sobre d'aquest hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, d'iguals característiques que la que hi ha desplaçada al nivell de les golfes. Per la façana de xaloc totes les obertures són finestres de pedra carejada i llinda plana, trobant-se una al nivell de la planta baixa, i dues més a cada nivell superior; totes elles es troben alienades entre sí, i alhora desplaçades a un lateral de la façana. Pel que fa al volum afegit a gregal, té en aquesta orientació dues finestres de pedra carejada i llinda plana a cada pis. La façana de garbí té un portal desplaçat a un lateral, d'arc escarser emmarcat amb ceràmica, i a l'altre extrem hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana. Les dues finestres centrades que hi ha al nivell de les golfes són de les mateixes característiques que aquesta última. El volum afegit a mestral segueix en aquesta façana amb una galeria horitzontal de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossats. Tant a la façana de mestral com a la de gregal d'aquest volum adossat hi ha obertures arrebossades, una d'elles en forma de portal, avui tapiada, i a la qual s'hi accedia a través d'unes escales. En un extrem d'aquesta façana, hi ha un portal d'arc escarser amb llinda ceràmica i brancals de pedra carejada com el portal principal, que es troba al seu costat. Durant el procés de restauració de la masia, es va reemplaçar la pedra carejada original de les finestres, per posar-ne de moderna. L'acabat exterior és la pedra vista al volum principal i de pedra vista amb la planta superior arrebossada amb pòrtland als dos volums afegits. Tanca la façana de garbí un baluard amb un pati interior i unes corts i pallissa paral·leles a la resta de la construcció, que actualment es troben en estat ruïnós. | 08062-146 | Sud de Castellnou de Bages | 41.8211900,1.8363200 | 403357 | 4630578 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 61345 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. Normes Subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII-XIX | Tot i que la majoria de les cases s'han reformat o restaurat, la plaça conserva l'estructura, i bona part de l'estètica antiga. | La plaça Major es troba ubicada en una zona cèntrica del nucli urbà, a la confluència dels carrers Balmes i Sant Pere Almató amb la plaça de Baix, i dins l'antic traçat del camí ral de França. Es tracta d'una plaça de petites dimensions, de forma trapezoïdal, on s'hi ubiquen cases senyorials i de menestrals que combinen diferents estils i èpoques de construcció, la majoria presenten una estructura amb planta baixa, primer pis i golfes, que en alguns casos són ocupades per una galeria. Seguint la numeració de la plaça trobem en el numero 1, en el punt on comença el carrer Sant Pere Almató pel costat est, la seu del Consell i Jurats del Lluçanès, descrita en una fitxa individual (fitxa 43). A la seva dreta trobem una casa de petites dimensions força reformada, de la que destaca un balcó de grans dimensions emmarcat amb pedra a nivell de primer pis. Més a la dreta hi ha cal Canonge, casa de grans dimensions separada en dos cossos per cantonades diferenciades, que presenta fins a cinc portes, quatre d'elles emmarcades amb pedra treballada. La part dreta d'aquesta casa presenta dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits motllurats a nivell de primer pis. Al segon pis, diverses arcades d'arc rebaixat construïdes amb maó formen una galeria. A l'extrem dret, i a la cantonada amb el carrer Balmes, hi ha ca la Paula, construïda amb maçoneria de pedra de carreus de pedra grans i regulars, de la que destaquen dos finestrals d'estil gòtic parcialment tapiats, un dels quals dóna al carrer Balmes. Tancant la plaça pel cantó sud, entre els carrers Balmes i la plaça de Baix, trobem cal Solà, de la que destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i una petita capella construïda amb maó. En el número 6, ja en la banda oest, trobem els pisos de cal Vila amb esgrafiats a la façana i a la seva dreta cal Quim, força reformada, de la que en destaca el balcó esquerra, emmarcat amb llinda i brancals motllurats. A la seva dreta hi ha cal Paraire, dominada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat, i més enllà l'Hostal, descrita en una fitxa individual (fitxa 91). En el número 10 hi ha cal Pau Xali, casa força reformada d'estretes dimensions i al seu costat el bar Comas, o cal Correu, que sobresurt de la línia de façanes tancant la plaça. En destaca la llinda de la porta de la dreta del bar, que tot i estar repicada de nou, recorda la data de construcció de la casa, l'any 1665. | 08212-42 | Sector central del nucli urbà | La plaça Major no era el nucli original del poble sinó que prové d'un període d'urbanització de tradició renaixentista, fruit del moment d'esplendor econòmic que es vivia entorn de la parairia, la ramaderia i el comerç. El nucli medieval i original del poble estava en l'actual plaça Torres i Bages, a l'entorn de l'església de Sant Feliu. En el número 2, la casa que es troba al costat de la Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, s'hi havia ubicat les escoles municipals. | 41.9443600,2.0223900 | 418966 | 4644061 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La majoria de les cases ubicades a la plaça Major estan protegides legalment a través de les Normes Subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, de l'any 1987 | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 80515 | Llegenda de la Mare de Déu del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-castell | <p>Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Rondallística Ed.Selecta. Barcelona 1959. pàg.1459.</p> | Tot i que la llegenda existeix, no hi ha tradició d'explicar-la | <p>Segons Joan Amades, la Mare de Déu del Castell Galí va donar nom al poble que va formar-se al seu voltant. La llegenda explica que 'el senyor del castell hagué d'anar a la guerra contra els moros i la seva muller, abans de marxar, el requerí perquè davant de la imatge de la Mare de Déu que es venerava al castell, li jurés fidelitat. El cavaller va jurar-la-hi i la dama li donà un reliquiari perquè es recordés d'ella. Van passar anys sense saber res al castell del cavaller. Quan més desesperada estava la senyora, un dia va presentar-se un joglar que cantant li va contar que el seu marit no es recordava d'ella, perquè prou bé passava les hores en braços d'una dama que havia enamorat en terres de Moreria. Pocs dies després d'arribada al castell aquesta nova tan trista, va presentar-se el cavaller. Quan la dama li parlà de les seves sospites d'infidelitat, ell va irritar-se molt i no tingué inconvenient a tornar a comparèixer davant de la imatge i jurar que mai no havia mancat a la fidelitat que devia a la seva esposa. La dama va demanar a la Mare de Déu que vetllés per ella i que castigués al seu marit si li era infidel. Quan el matrimoni va sortir de la capella, els servents van anunciar que un desconegut que deia arribar de terres de moros demanava per veure al senyor. El senyor sortí al pati del castell i trobà un moro vestit com els cristians que li lliurà un reliquiari que havia rebut de la seva muller quan va marxar cap a la guerra, i li digué: - Teniu, la meva germana ha comprès per aquesta penyora que éreu casat i que l'enganyàveu i me la fa tornar perquè li repugna. I mentre el cavaller, atordit, allargava la mà per agafar el reliquiari, el moro li clavà una punyalada que el va deixar mort a l'acte. El cavaller havia estat traïdor al jurament fet dues vegades davant de la Mare de Déu, i la Verge el va castigar'.</p> | 08061-86 | Castell | <p>Joan Amades deixa constància que la llegenda li va ser contada per Joan Martí, de Manresa l'any 1935.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 64725 | Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-1 | XIX | Tot i que la casa de Cal Fèlix es troba en bon estat, els volums que es troben dins la finca es troben en mal estat estructural. | <p>Casa de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. La façana posterior es troba tapada en la seva pràctica totalitat, ja que es troba construïda contra un marge. A la façana principal té el portal de pedra carejada i llinda plana inscrita amb l'any '1821'. Al primer pis hi ha dues finestres de pedra carejada i al segon pis dues d'arrebossades a un extrem i una altra d'arc de mig punt ceràmic a l'altre extrem. Aquesta última obertura s'entén com una prol·longació de la galeria horitzontal que hi ha a la façana de migdia, on hi ha quatre pòrtics més. A sota de la galeria hi ha dos portals oberts de pedra carejada, a través es fan visibles els sostres de pedra amb volta de canó. Davant d'aquesta façana, aprofitant el desnivell del terreny, s'hi ha construït una terrassa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb els angles cantoners de pedra vistos, i el sòcol de llosa moderna. A uns 45 metres en direcció sud oest hi trobem una altra construcció d'interès. És de planta baixa i pis, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Presenta un portal de pedra carejada i llinda plana, així com diverses obertures, a les diferents façanes, de pedra carejada. L'acabat exterior del volum és la pedra vista. Davant d'aquest s'hi alça un cos allargat que podria correspondre a una tina. Igualment, a la façana posterior hi té una casa adossada, de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta casa ja pertany a la finca veïna.</p> | 08242-142 | Nucli de Marganell | 41.6419200,1.7917900 | 399379 | 4610725 | 1821 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Les coordenades del volum que es troba dins la finca són: 399448, 4610883. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 80754 | Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matarodona | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.</p> | XIII- XIX | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>Masia que a partir d'un cos principal a anat creixent a base d'afegir diferents cossos que fan funcions diverses. El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta de doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de pedra amb restes d'arrebossat de calç i les cantoneres són de pedra sorrenca de color vermell. La façana principal queda tancada per un baluard, amb corrals a banda i banda que deixen tancada una era feta amb rajoles de maó molt ben conservada; té un portal d'arc de mig punt, de dovelles estretes però llargues, de pedra sorrenca de color beige i porta de posts de fusta clavetejats. A sobre hi ha dues finestres amb brancals, llinda i ampit de pedra sorrenca de color beige. Una d'elles, la que queda sobre la porta, té motllures a les arestes i a sota una pedra triangular amb una petita espitllera i dos forats ubicats dins una porta amb dovelles esculpides a modus d'escut. L'altre finestra té la data 1700 gravada a la llinda. Aquest cos principal de la casa en té afegit un altre de forma perpendicular per la banda de ponent, que per les característiques arquitectòniques seria construït al segle XIX. És també de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener en la mateixa direcció que el del cos principal, i els dos es troben comunicats interiorment per pis i per les golfes. Destaca una galeria amb tres arcades a les golfes i dos balcons al pis. A la planta baixa de la casa principal hi ha un arc de diafragma gòtic ubicat en l'espai que faria les funcions de celler, on també hi ha una tina, una premsa i un pou. Al primer pis, al que s'accedeix per una escala en angle de pedra des de la porta principal, destaca la sala paral·lela a la façana que encara conserva la fornícula d'una capelleta encastada i una finestra amb festejadors; la cuina amb foc a terra de campana semicircular i bancs escons de fusta al voltant; una habitació amb alcova a la part de la casa més nova. A l'interior es conserva una pica d'oli tallada en un bloc de pedra que porta inscrita la data 1681. Destaquen els dos estables que hi ha al costat de llevant de la casa, amb teulada suportada en cada un d'ells per una grossa columna central feta amb maons i pedra; així com els corrals tancats amb murs de pedra. Cal assenyalar que en els murs de la planta baixa de la casa hi ha fragments d'aparell disposat en opus spicatum en diferents zones dels murs, així com el mur d'una feixa de conreu al costat de la casa. Es conserva també una tina de planta circular adossada a la paret exterior de tramuntana, ubicada dins una construcció en pedra també de planta circular adosada a la casa. A l'interior del celler es conserva una gran bóta de roure. Hi ha dues tines de planta quadrada folrades amb cairons que es troben a un cobert extern, les boixes donen a l'interior de la casa. Al peu del camí que porta a la casa hi ha un pou cobert amb una estructura d'obra amb porta.</p> | 08139-32 | Zona turó de Puigdoure | <p>Sembla que la casa ja apareix documentada al segle XII; de fet, l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. En aquesta casa hi ha la data 1700 en una llinda. En època dels maquis, el 1944, s'amagaren en aquesta casa un quadrilla de maquis que van ser descoberts per la guàrdia civil (Ballbé, 1997).</p> | 41.6641800,1.9372100 | 411520 | 4613037 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80754-foto-08139-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80754-foto-08139-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80754-foto-08139-32-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar a la masia cal agafar un camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la masia del Farell. Està a la banda soleia de la vall de la riera de Matarrodona, en un pla. Hi ha una cadena que tanca el camí abans d'arribar a la casa. Al mateix camí, abans d'arribar, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 80762 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-7 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVII-XX | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>Masia que ha anat creixent de forma linial al llarg de la vall del torrent. La masia antiga era de planta baixa, pis i golfes, i actualment es troba al centre del conjunt, ja que en el present segle es va transformar en casa d'estiueig, fent diferents reformes i afegint cossos davant la façana de migdia que van ocultar la façana antiga. Es poden distingir diferents etapes constructives en el conjunt, ja que a la banda de tramuntana els coberts que actualment s'utilitzen com a corrals podrien albergar la casa més antiga, de la que encara es poden veure parets de pedra grossa i tosca amb espitlleres. Més tard, aquesta casa s'ampliaria donant origen a un mas més gran que es va ampliar també al segle XVII. Sobre aquesta casa es va construir l'ampliació del segle XX, que va consistir en un cos afegit formant una L davant les façanes de migdia i ponent. La coberta de totes les construccions és de teula àrab, recolzada en ràfec de dues filades de teula; a la part moderna disposa d'alguna canalera de zenc amb gàrgola i penell amb un esquirol i un gall. El pendent de la coberta és superior a l'usual en la zona i segurament es va augmentar quan es va fer la reforma de principis de segle XX. La casa i la façana estan formades per tres cossos disposats de forma esglaonada, de manera que l'angle que queda a la banda de llevant es tanca amb un mur a modus de baluard amb una porta principal d'accés que salva el desnivell amb una garonada semicircular i que disposa d'un portal d'arc de mig punt de dovelles llargues; a la clau hi ha en relleu la data de 1765 i una creu amb els extrems en flor de llis i flanquejada per dos arbres molt estilitzats. Sobre la porta hi ha teuladeta, ja que es tracta d'una porta en un mur. En el primer pis dels dos cossos afegits hi ha galeries amb arcades de maó de caire noucentista i a la planta baixa tres portes d'arc de maó. L'estructura interna conserva la de tres cruïlles perpendiculars a la façana que corresponen a la casa antiga, amb els afegits del segle XX davant. Així, la façana antiga de la casa es troba darrera d'aquesta, Conserva una gran porta d'arc de mig punt adovellada a la planta baixa i al centre, donant accés a la crugia central coberta amb volta de canó. A la crugia de ponent, també coberta amb volta de canó, hi havia el celler on encara es conserva un gran premsa amb cavall de fusta amb la data 18 gravada i una roda que movia el cargol. Suposadament a aquest celler donarien les boixes de les tines. Al pis hi ha dues portes amb data, la primera que dóna a la crugia de llevant i que és la porta principal amb llinda gravada amb la data 1666 i les inicials JHS; la segona la trobem darrera d'aquesta, amb llinda que disposa d'una decoració en forma d'arc carpanel i la data 1664 amb una creu al centre. A l'interior es conserven finestres amb festejadors a la part antiga, una capella d'imatge a l'antiga sala, dues cuines (una més moderna i altra més antiga); cal assenyalar que les portes de la part més antiga tenen els brancals motllurats i que hi ha algunes portes que es van tapiar en la darrera reforma. La zona nova de la casa disposa de grans finestrals d'estil modernista amb vitralls. En la part de migdia i davant de la casa hi ha un jardí amb vegetació exuberant, una gran bassa circular amb tanca de baranes de ferro i pilars de pedres (còdols) amb una font disposada sota un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. Les edificacions que es troben a la banda de tramuntana són de diferents èpoques i es troben en mal estat. Correspondrien principalment a coberts i corrals. Probablement les tines de la casa es trobin en aquestes edificacions, però no s'han pogut veure degut al mal estat del conjunt.</p> | 08139-40 | Serra de Sant Lleïr | <p>La casa està documentada des del 1189, quan Bernat de Muredine desinfeuda un alou a la Vall de Mura a favor de l'abat de Sant Llorenç (AM). Des d'aquest moment el mas estava sota el domini del monestir, retent homenatge els seus ocupants al monestir. El 1238, Ponç Pere de Banyeres fa lloació a l'abat del monestir de Sant Llorenç, pel mas de la vall del terme de Sant Martí de Muredine (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173), (AM). A principis del segle XIV Guillem de Rauriga establí a Pere Vall, en el mas de la Vall. Poc després, també al segle XIV, un altre document fa referència al mas de Vall Jussana i al de Vall Subirana (Ballbé, 1997). El 1430 es fa una reducció de cens dels dos masos, feta per fra Gaspar Ràfecs, monjo i sagristà del monestir de Sant Llorenç del Munt a Jaume Savall (AM, espèculo de Sant Llorenç). En la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que vivien al mas 9 persones. Un document inèdit de 1612 dóna a conèixer els límits de l'heretat del mas de la Vall (Ballbé, 1997). El 1651 el tenien arrendat junt el mas Xammar, essent el propietari el senyor Joan Roig Castellví de Montblanc. El 1925 Francesca Torra i Salallasera, vídua de Josep Vall i Torra, va vendre l'heretat anomenada Manso Vall a Amadeu Torrens i Astals. El 1935 l'antiga casa de pagès va ser transformada en una mansió moderna d'estiueig. Degut a aquesta transformació de principis del segle XX, així com a les diferents reformes que es farien al llarg del temps, a la casa pràcticament no conserven elements que deixin veure la seva antiguitat. Tan sols la inscripció de la porta resta com a element que ens informa d'una època, tot i que la datació és probable, ja que només disposa de tres números 765.</p> | 41.6922500,2.0002400 | 416804 | 4616091 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar s'agafa un camí a la dreta en el P.Q.19,100 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Està a uns 1.000 m. La casa disposava d'arxiu. | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 80779 | Balma el Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-el-perich | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIV | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>La balma obrada del Perich es troba molt propera al casc urbà de Mura. Es tracta d'una construcció emplaçada dins una gran balma d'uns 7m de profunditat i 30 m de longitud. Part de la masia sobresurt de la balma uns 5m i ocupa una longitud aproximada de 25m, és a dir, quasi tota la balma. Té una superfície construïda de prop de 470m2 repartits en dues plantes. La planta baixa te vàries dependències que estaven destinades a magatzem, celler, animals de conreu; i l'escala que dóna accés al primer pis, formant una gran sala. El primer pis de la casa era destinat a habitatge, amb habitacions, menjador i cuina; hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra i una terrassa exterior coberta amb volta. Les parets externes estan fetes amb blocs de pedra tallada amb un gruix d'entre 54 i 60cm, essent de pedra vista a la planta baixa i arrebossades al pis. El sostre del primer pis és la cavitat interior de la balma, mentre que la zona que sobresurt de la balma és de volta feta amb pedra tosca, el paviment és de toves a les zones habitades i la resta de pedra natural. Aquesta volta de pedra tosca es repeteix a la planta baixa i al pis, de manera que la façana principal de la casa de la balma presenta dos arcs de volta a la planta baixa, i dos al pis. Al nivell de la planta baixa, fora de la balma, hi ha altres dependències destinades a feines del camp: una premsa de vi, tres tines circulars, corral, magatzem de carbó, una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. Davant de la casa de la balma hi ha una segona construcció tardana que es va convertir en l'habitatge principal amb el temps. És una casa de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a l'era que es troba entre les dues cases. Té planta, pis i golfes i aprofita un desnivell del terreny de manera que l'accés a la planta baixa i al pis es fa a peu pla des de dues bandes diferents.</p> | 08139-57 | Zona El Perich | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, molts elements s'han anat afegint en diferents èpoques ja que ha estat habitada amb continuïtat.</p> | 41.7032100,1.9735600 | 414598 | 4617334 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 64628 | El Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gras | <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> | XVII | Tot i que l'estat estructural en general és bo, els volums de xaloc es troben força deteriorats, presentant esquerdes i annexes ruïnosos al davant. | <p>Masia de notables dimensions situada en una zona agrícola i forestal, a prop de la qual hi ha un conjunt de tines. És de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants, que desaigüen a les façanes principal i posterior. Es troba construïda a la part més alta d'un pendent, pel que els volums que es troben situats a garbí s'han fet aprofitant el desnivell natural del terreny. La façana principal consta d'un portal ceràmic d'arc de mig punt, així com de dues finestres també ceràmiques. Tots semblen afegits modernament, per la qual cosa és probable que originalment l'entrada es trobés en l'actual façana posterior. En aquesta mateixa façana hi ha un finestral arrebossat amb llinda ceràmica i sortida a un balcó, mentre les altres obertures d'aquesta són arrebossades, i algunes de les golfes de pedra carejada i llinda de fusta. Adossades a aquesta façana, de forma perpendicular, hi ha les corts, d'un sol nivell d'alçat i amb un portal de les mateixes característiques que l'anterior. Destaca d'aquest annex el tractament del mur, ja que sota les restes d'arrebossat es veuen carreus ben escairats disposats en filades. Adossats a la façana de gregal hi ha dos volums de la mateixa alçada que el principal però menys llargada, el primer amb la coberta com l'anterior i el segon d'un sol vessant que desaigua a mestral. A la façana de xaloc, el primer presenta un arc de mig punt adovellat a la planta baixa, que es troba cec, i sobre d'aquest hi ha un finestral amb balcó i dues finestres arrebossades, A l'altre volum hi ha combinades, aleatòriament, finestres arrebossades amb d'altres de pedra carejada. A la façana de gregal, aquests dos volums i el principal formen una 'L', l'espai interior de la qual té adossat un cos de planta baixa que a la part superior és una terrassa transitable, on s'ha afegit un porxo modern. A la planta baixa té tres portals; dos d'arc de mig punt amb la llinda ceràmica, i un d'arc de mig punt de pedra sense carejar. Adossat a la façana de xaloc hi ha un altre volum de tres nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Aquest es troba obert en aquesta façana amb dues galeries horitzontals de tres pòrtics; els del primer pis són arrebossats d'arc escarser amb el central cec, mentre les del segon pis són també arrebossades, però de majors dimensions i d'arc de mig punt. Des d'aquest volum comença un baluard, amb lliça també ceràmica, que tancava la façana de xaloc amb un altre cos que actualment es troba en estat ruïnós. L'acabat exterior de la masia és de restes de l'arrebossat original, tot i que on aquest es conserva pitjor hi veiem la pedra vista.</p> | 08242-45 | Al Nord del terme municipal | 41.6510900,1.7906100 | 399295 | 4611745 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64628-foto-08242-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64628-foto-08242-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64628-foto-08242-45-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 46572 | Barraca de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tico | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la vegetació comença a cobrir-la, i a llarg plaç podria malmetre'n els murs. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i com a tancament consta d'una porta de fusta. A l'interior hi ha dos petits finestrons. | 08062-160 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8499900,1.7840300 | 399059 | 4633836 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 64616 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-0 | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. SAGUÉS, F.(1997). 'Ermites i Esglésies Rurals de Catalunya' (article). Vacarisses. (arxiu Gavín)</p> | XI- XIX | Tot i que es troba en estat ruïnós, l'estat estructural del que es manté en peu és bo. | <p>Església d'una sola nau que tenia coberta a dos vessants, que desaiguaven a les façanes laterals, tot i que actualment no té coberta. Consta d'un absis semicircular a la façana posterior, sense decoració ni obertures. A la façana principal hi ha un portal d'arc deprimit còncau emmarcat amb pedra carejada i la inscripció '1824', any d'una reforma, sobre el qual hi ha una obertura circular. També correspon a una reforma el campanar situat a un extrem de la façana de migdia. És de planta quadrada, coberta a quatre vessants i quatre nivells d'alçat, amb obertures amb llinda d'arc de mig punt al pis superior i també de circulars sobre d'aquestes. Probablement s'hi accedia des de fora per un portal que està a l'alçada del primer pis; i des de dins a través del cor (al primer pis), que no conserva, per un altre portal emmarcat amb ceràmica. Actualment s'ha obert una porta a la planta baixa, i la caixa d'escala es troba esfondrada, per la qual cosa no s'hi pot accedir. A l'interior, la nau es troba oberta a banda i banda amb un arc de mig punt amb arquivolta i brancals amb imposta, ambdós emmarcats amb pedra carejada. Aquestes obertures donaven accés a dues capelles laterals, de les quals tan sols se'n conserva una, adossada a la façana de tramuntana, essent també la que té l'arc d'accés en millor estat. El cos de la capella es troba cobert a dos vessants, perpendiculars a les que havia tingut la nau central. Aquest cos té un ràfec complex de set fileres de rajols i teules ceràmiques. La capella es troba oberta a sol ixent amb un portal ceràmic d'arc de mig punt, que a l'interior està emmarcat amb pedra carejada. El sostre és de volta de canó de pedra, com ho havia estat la resta de la construcció. Al lloc on hi havia hagut l'altar original n'hi ha un altre de molt senzill, fet amb tres lloses. També a l'interior hi queden restes de l'enguixat original i de pintura de color vermellós, tot i que la major part és pedra vista, com ho és l'acabat exterior. Davant de la façana principal hi ha el cementiri del poble; tot es troba tancat per un baluard amb una lliça de pedra carejada que havia estat inscrita però que actualment no es pot llegir. A pocs metres al sud hi ha un pou de pedra, de planta circular i cobert amb volta esfèrica.</p> | 08242-33 | Camí del Casot | <p>L'església de Sant Esteve es considera del segle XI, tot i que no apareix citada en un document fins l'any 1143 en motiu d'una donació feta pel bisbe de Vic, Ramon Gaufred, a l'abat Guillem del monestir de Santa Cecília. Aleshores ja era parròquia de Marganell, ja que constava a la llista de parròquies anteriors al 1154. Més endavant, passà a ser sufragània de Santa Cecília, per la qual cosa el rector vivia en aquesta última i els feligresos havien de fer llargs desplaçaments per a rebre determinats sagraments. Ja al segle XIX, el monestir de Santa Cecília quedà molt malmès per la Guerra del Francès, i des de Marganell es va demanar a les dignitats eclesiàstiques el trasllat del rector. Sant Esteve també hagué de ser reformada durant el segle XIX, ja que també quedà malmesa amb la guerra. Fou quan se li afegí el campanar i el portal, entre d'altres elements. Amb l'esclat de la Guerra Civil, però, fou profanada, incendiada i devastada. De nou, va ser restaurada per a consolidar-la, per a donar-li l'aspecte actual. La casa rectoral no es va poder conservar.</p> | 41.6401000,1.8035400 | 400355 | 4610510 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64616-foto-08242-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64616-foto-08242-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64616-foto-08242-33-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | S'ha restaurat modernament amb la finalitat de consolidar-la, garantint així la seva conservació i evitant la reconstrucció. Tot i així, el fet de no tenir coberta podria provocar la pèrdua de l'enguixat i pintura interiors. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 80753 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata-2 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIX | Tot i que en general està en bon estat, degut a la manca d'ús està en mal estat l'arrebossat de calç de les parets exteriors. | <p>Masia amb edificacions annexes. La casa principal és de planta rectangular allargada, amb planta baixa i dues plantes pis. Té la coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec de maó i teula amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. En la part central de la casa sobresurt el cos d'escala cobert amb teulada a doble vessant. La façana principal és simètrica i ben composada, seguint una tipologia del s. XIX, amb un portal central d'arc escarser amb brancals de pedra. A la planta baixa hi ha dues finestres disposades una a cada costat de la porta, amb reixa de ferro forjat i brancals, llinda i ampit de pedra. Al primer pis hi han tres antigues obertures tipus balcó que conserven els brancals de pedra però que han estat transformats: les dues dels extrems han estat tapiades, mentre que la central s'ha reduït disposant una finestra. A la tercera planta, hi ha tres finestres petites iguales. A la cantonada sud-est hi ha restes d'un volum a l'alçada de la primera planta seguint una estructura similar a una tribuna. La façana lateral de llevant segueix també una estructura simètrica, amb dues portes allindades a la part central i finestres austeres disposades simètricament. La façana de ponent té petites finestres i una porta central allindada; davant s'obre un pati i una sèries de coberts que albergaven tines i cellers i que tanquen l'espai a modus de baluard. La façana nord és un mur amb dues petites finestres, una per planta. Els murs són de pedra de diferents mides i arrebossats amb calç. Al davant de la façana de llevant de la casa hi ha l'era de rajols de ceràmica, així com dues edificacions de pedra vista rehabilitades recentment i amb coberta a dues aigües. A la dreta de la façana principal hi han els coberts que eren els estables i corrals. Al costat sud de la casa hi ha un antic pou de glaç convertit en cisterna. A la banda nord, sobre un turó, hi ha la capella del mas de Sant Jaume de la Mata. A l'interior de la casa es conserva l'estructura general, en la que es poden observar les sales centrals que articulen els espais dels dos pisos, la cuina amb una important campana semicircular del foc, una pica rentamans, i el cos de l'escala central.</p> | 08139-31 | Zona Coll d'Estenalles | <p>Aquesta casa està documentada des del segle XII, tot i que l'estructura arquitectònica mostra un mas modern, fruit de diferents ampliacions i rehabilitacions, que amaguen l'antic habitatge medieval. L'any 1195 Guillem de Terracia i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata (ACA). El 6 de maig de 1288 l'abat de Sant Llorenç del Munt, Fra Ramon de Poces, estableix a Pere Mata i al seu fill, el mas de La Mata que posseïa el convent en franc alou en el terme de Sant Martí de Nèspola. El 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis (ABM, Spéculo de Sant Llorenç del Munt). Una còpia del mateix document es conserva a l'arxiu familiar que guarden els hereus de La Mata, junt a altra documentació que forma un arxiu familiar força complet. A partir d'aquest moment, la documentació es succeeix fent referències diverses a la relació amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, al que els propietaris de la Mata rendien homenatge i pagaven censos, dependència que es van mantenir fins ben entrat el segle XIX. Durant el segle XVIII, aquesta era una de les masies importants del terme, ja que va acumular nombroses propietats i altres masos en diferents èpoques. El 1364 adquireix el mas Satria; el 1370 li ve per donació el mas de Castellar; el 1436 compra el mas de la Vall; el 1540 obté els masos Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella, així com diferents terres; el 1570 compra el mas Pola a Pere Santllay; el 1601 els masos de la Rouriga i la Ginebreda. A la consueta de Mura de l'any 1592 (APM) a la Mata hi habitaven 21 persones, mostrant la importància ja en aquesta època. Això mostra com al segle XVIII aquest era un dels masos de major producció de la zona. En el testament de Francesc Mata i Mates el 17 de juny de 1785, va nomenar hereva seva en usdefruit a la seva neboda Rosa Barat i Guitart, muller de Pere Barata, amb la condició que qualsevol descendent d'aquesta havia de prendre el cognom Mata; en cas contrari havien de donar anualment 300 lliures a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona o bé que el patrimoni passés a l'immediat. Això s'ha complert, i actualment els descendents encara porten el cognom Mata de la Barata. A mitjans del segle XIX, l'hereu del mas, Francesc Mata de la Barata i Guitart, va decidir traslladar la residència familiar de la Mata a la vila de Terrassa per raons de seguretat, on va construir una casa. Fins fa uns anys hi havia un restaurant que regentava la mateixa família. Actualment és propietat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que utilitza la casa com a magatzem i espai de serveis del Parc; i que va rehabilitar la casa dels masovers com a oficines centrals del Parc.</p> | 41.6658500,1.9899200 | 415911 | 4613170 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||
| 80583 | Cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cases-0 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MARTÍN, R. I altres (1987). Sant Vicenç de Castellet. A Història del Bages. Vol. II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs. 429-456).</p> | XIV-XVIII | Tot i que el pis està rehabilitat i s'utilitza com a habitatge, la planta baixa de la casa i l'estructura general es troba en un estat regular. Actualment s'està rehabilitant. | <p>Cal Cases és un mas fruit de diferents ampliacions en diferents etapes històriques. És una casa de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. El cos principal té tres crugies perpendiculars a la façana: a la central dóna la porta principal allindada, mentre que la de la dreta és un dels cellers i és cobert amb volta de canó de pedra a la que s'obren dues boixes de dues tines que estaven adossades a la paret de tramuntana. Per la banda de tramuntana, a més de les antigues tines que formaven part de l'estructura de la casa, es va afegir al segle XVIII un cos amb forma de torre, de planta, pis i golfes, també amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana que s'obre a llevant i a continuació de la del cos principal de la casa, i que ocupa només la meitat de la casa. La finestra del pis d'aquest cos té una inscripció amb la data 1746 i un crismó al mig. Les dues tines que formaven part de l'estructura de la casa actualment no existeixen, una s'ha convertit en la entrada nova al pis i l'altre en un bany. Cal destacar que l'escala principal que portava de la planta baixa al pis està tapiada i actualment no existeix. A la façana de ponent, per on s'accedeix al pis habitat, hi ha una altra tina exempta que destaca per la seva estructura. Es troba dins una construcció de planta quadrada coberta amb teulada a doble vessant i amb cúpula de canó de pedra cobrint l'interior. La tina és circular folrada amb rajoles de ceràmica vermelloses. La boixa dóna a un cobert que es troba adossat a aquesta i al que darrerament s'ha tret la teulada. Davant de la façana sud es va afegir més tard una eixida que suporta la meitat de llevant sobre una volta de canó.</p> | 08262-31 | Cal Cases. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La primera notícia històrica d'aquest mas la tenim l'any 1342 quan el pagès Ramon Cases és redimit (MARTIN, 1987). També surt al fogatge de 1553, Joan Cases (IGLÉSIES, 1979). La següent datació la trobem en la mateixa casa, en la llinda amb la data 1746, i que possiblement en marqui la data de la reconstrucció del mas. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 12 parcers i era propietat de Jaime Pla, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Fiter i cal Fabrés. Es va convertir en una masoveria del mas Pla de Castellgalí ja que, molt probablement els Pla s'emparentessin amb els Cases quedant aquesta com una masoveria. Amb això deduïm que l'origen de la casa és medieval, tot i que probablement fou abandonada al segle XVII quedant pràcticament derruïda; el segle XVIII es torna a reconstruir i es fan les tres tines, vivint l'època de màxim apogeu al segle XIX amb l'explotació de la vinya. A l'entorn de la casa hi ha un important nombre de barraques de vinya que demostren aquesta explotació del medi.</p> | 41.6652100,1.8445700 | 403809 | 4613251 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80583-foto-08262-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80583-foto-08262-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80583-foto-08262-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Tenia tres tines, de les quals es conserva una. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 80464 | Raval de Boades-Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-boades-sant-jaume | <p>Llibre de censos del rector de Castellgalí. Arxiu de la Seu de Manresa. 1715.</p> | XVIII-XIX | Tot i que algunes cases estan habitades, hi ha elements en ruïnes. | <p>Des de la Torre del Breny, seguint el camí que discorre entre la via dels FF.CC. i el riu Llobregat fins a l'Angle, hi ha un grup de cases que pertanyen al barri de Boades: cal Claveria, cal Frias, cal Auget i la fàbrica de Sant Jaume amb les ruïnes dels antics habitatges dels treballadors. En general l'estructura ha canviat considerablement ja que són cases que s'han rehabilitat per viure la darrera meitat del segle XX, motiu pel qual poques conserven elements originals. A prop de can Auget hi havia hagut un forn d'obra que ara ha desaparegut. Es conserven algunes barraques de vinya relacionades amb les cases.</p> | 08061-35 | Boades | <p>La més antiga d'aquestes cases és probablement cal Claveria, que ja apareix citada al 1715 en el llibre de censos del rector de Castellgalí (ASM). Probablement les altres dues cases també corresponguin a una època immediatament posterior a aquesta, tot i que la modificació de l'estructura arquitectònica no possibilita esbrinar el seu origen. Claveria conserva als baixos de la casa tres voltes de canó rebaixat de maó i una data a una llinda: 1849. Probablement correspondrien a cases de parcers d'alguna casa més important de l'entorn (Rubió, o el desaparegut mas de la torre del Breny).</p> | 41.6863400,1.8538500 | 404613 | 4615586 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Els elements més destacables d'aquesta zona són les restes de l'antiga fàbrica Sant Jaume i el pont dels Ferrocarrils de la Generalitat. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 61394 | Hostal de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-placa-major | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Bages i centre d'estudis del Lluçanès, 2003</p> | XVII | Tot i haver-se arranjat recentment, la casa conserva la majoria del elements originals essent una de les cases més ben conservades del nucli urbà. | <p>L'Hostal de la Plaça Major es troba ubicat al davant de la casa del Consell i Jurats del Lluçanès, a la banda de ponent de la plaça. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, amb planta baixa, primer pis i golfes i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'est, està dominada per un imponent portal adovellat d'arc de mig punt a la meitat esquerra de la planta baixa. Es tracta d'un portal de grans dimensions, amb llargues dovelles que fins i tot traspassen el nivell de primer pis. A la dreta del portal hi ha una altra porta, de menors dimensions, emmarcada amb llinda i brancals de pedra treballada, que dóna accés a una botiga. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obre una finestra a l'esquerra i un balcó a la dreta. Estan emmarcats amb pedra treballada als brancals, ampit motllurat en el cas de la finestra i guardapols, també motllurat, a la llinda. A les golfes, i seguint també l'estructura dels pisos inferiors, hi ha dues finestres de petites dimensions ubicades just sota teulada. Estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat.</p> | 08212-91 | Sector central del nucli urbà | <p>Els ajuntaments tenien fins a finals del segle XIX el monopoli de la instal·lació d'establiments comercials als seus respectius termes. Dins d'aquest monopoli s'hi incloïen els hostals, que suposaven una font d'ingressos per a la casa de la Vila, que els arrendaven a través de subhastes públiques. En els contractes d'arrendament, el més antic dels quals és datat al 1719 i es conserva a l'Arxiu Històric de Moià, es regulaven els productes que es podien o s'havien de vendre així com els preus i el marge de benefici que tenia l'arrendatari. També s'obligava a l'arrendatari a mantenir en bones condicions la casa i a pagar un cens anual. En contrapartida, ningú més estava autoritzat a tenir un altre hostal ni a vendre els productes del camp que s'hi venien. (AADD:2003) L'Hostal de la plaça Major també es va utilitzar com a servei social per a les parelles que volien casar-se però no tenien prou diners per comprar el parament de la casa. L'Ajuntament, si es demostrava que la parella no tenia prou ingressos, cedia per espai d'un any l'Hostal a la parella sense cobrar-los lloguer. Durant aquest any, la noia feia d'hostalera i el noi es llogava de mosso. Al finalitzar l'any, es considerava que ja havien fet els diners necessaris per comprar el parament de la casa. Si es donava el cas que cap altra parella esperava la gestió de l'hostal podien continuar fent d'hostalers, tot i que havien de pagar lloguer, fins que una altra parella ho demanés.(AADD:2003)</p> | 41.9445100,2.0222700 | 418956 | 4644077 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 88529 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-3 | XIX | Tot i estar deshabitadat i presentar alguna esquerda, l'estat general sembla correcte | Casa de pagès simple i de característiques atípiques, sobretot pel que fa a les proporcions. Forma un bloc més ample que llarg i relativament molt alt. La planta és rectangular i presenta planta baixa més dos pisos, i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les parets estan fetes amb uns carreus molt grossos a la part inferior i a les cantoneres, i més reduïts a la part alta. Actualment les juntures estan cimentades. La façana principal, encarada a llevant, és simple: presenta un portal rectangular amb grans lloses (llinda i brancals) a la planta baixa i finestres emmarcades amb carreus escairats als dos pisos. A la banda de migdia hi ha una dependència moderna feta de totxo. | 08178-36 | Camí de Rajadell a Fals. Miralles. Límit nord del terme | La casa, segons indica la llinda de la porta, es va fer el 1880 per un tal Domingo Grau. Pel que sembla, es construí tota d'una vegada. Ha sofert pocs canvis des de llavors. | 41.7393300,1.7156600 | 393200 | 4621632 | 1880 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 46).La casa esta envoltada d'un espai amb plantes i arbres. A la vora hi ha horts no conreats.La llinda del portal presenta, dins una senefa, la inscripció gravada DOMINGO GRAU 1880 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 67793 | Forn d'obra del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas-la-serra | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX | Tot i el bon estat general, l'estructura ha perdut alguns blocs de pedra del que fou la cambra de cocció, els quals han caigut a l'interior. | <p>Forn d'obra de planta quadrangular (450 cm x 450 cm). Està excavat al terreny natural, de composició argilosa, tot aprofitant el vessant de la muntanya. A migdia, trobem un parament de pedra que reforça l'estructura exteriorment, fet mitjançant carreus de pedra de diferent mida lligats amb fang, i amb petites falques de pedra i teula repartides per tota l'estructura. Per sota d'aquest parament, excavada a la roca, trobem l'obertura d'accés (80 x 60 cm) que ens condueix a les fogaines. A l'interior del forn, en totes les seves parets, hi trobem una crosta amb textura de pedra com a resultat de la cocció de l'argila. El forn disposa de dos espais, un inferior, de combustió, i un altre superior, de cocció. A l'inferior trobem les dues fogaines o cambres de combustió, en molt bon estat de conservació. Es pot accedir al seu interior, si bé els sediments acumulats a l'obertura d'entrada ho dificulten lleugerament. L'alçada de tota la cambra és d'uns 100 cm d'alt, per 400 cm de llargada i 300 d'amplada. L'entrada de cadascuna presenta un arc rebaixat format per blocs de pedra en plec de llibre lligats amb morter. El mur que separa les dues cambres també està format per carreus de pedra i lligats amb morter. Aquesta cambra de combustió era soterrada, fet que optimitzava va el procés de combustió, doncs s'aprofitava millor l'escalfor que si es trobés a l'exterior. Per damunt de la cambra del foc hi trobem la cambra de cocció, un espai obert on es col·locaven les peces d'argila un cop ja havien estat modelades pel forner. L'estat de conservació d'aquest espai és força bo, si bé el seu interior és ple de vegetació i sediments que s'hi ha acumulat un cop el forn en desús. S'hi accedia per una entrada oberta en una de les parets del forn i que, encara avui, s'intueix on era. Aquest accés era necessari per poder entrar a la cambra alhora de col·locar les peces, netejar i/o consolidar el forn en cas de reparació d'aquest. Les dues parts del forn quedarien separades per la graella, una superfície plana generalment suportada per volta o per una successió d'arcs. L'escalfor generada per la combustió a la fogaina passava a la cambra de cocció i al material disposat per ser cuit per les xemeneies, les obertures practicades a la graella. Aquests detalls però, són inapreciables. L'alçada exterior del forn, en el seu costat de migdia, és d'uns 430 cm, mentre que per el costat meridional està a nivell de circulació, doncs el forn està construït, com hem dit, aprofitant el pendent de la muntanya, al damunt del mas La Serra.</p> | 08277-142 | Mas La Serra, carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 29, 08279 Talamanca | <p>Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructives desenvolupades al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió. En el cas de la calç, es coneix la seva aplicació per a la construcció des del segle III aC, però fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i adquirí un paper cabdal. Els forns d'obra també són fonamentals en la construcció romana, en la qual les peces produïdes en aquests forns, maons, tègules i ímbrex, o altres materials derivats de l'argila cuita, es lligaven amb morters de calç. La tècnica romana de producció de materials de construcció fou plenament vigent al llarg de molts segles; de fet, els principis bàsics de funcionament d'aquests forns romangueren pràcticament inalterats fins a època contemporània, quan podem parlar de veritables innovacions, tant en els materials d'obra, com en la introducció de nous tipus de forns i bòbiles, de major eficiència productiva, com pel que fa a la calç, progressivament substituïda per nous tipus de ciment. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, ja que la majoria de forns s'ubicaven seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. El seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX. El treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. A la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. No sols hi observem maons quadrangulars o teules tipus àrab, sinó peces més elaborades, com maons quadrats o rodons, utilitzats per a la construcció de pilars, o bé peces específiques per a la construcció de voltes i cobertes. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic, cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals bastiren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486) En el cas del forn documentat, estaria clarament vinculat amb el subministrament de teules, maons i rajols per els incomptables processos de remodelació i ampliació que el mas ha sofert al llarg dels anys, funcionant segons sembla, fins a principis del segle XX. L'actual propietària, Angelina Sellarès (1923), no recorda veure'l en funcionament.</p> | 41.7244900,1.9853200 | 415605 | 4619685 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67793-foto-08277-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67793-foto-08277-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 45255 | Jub de glans de Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jub-de-glans-de-viladoms-de-dalt | VILARRASA, Salvador (1920). La vida a pagès. Pàg. 317 Ed. Maideu. Ripoll https://excursionismecientific.wordpress.com/tag/jubs/ | XVIII-XIX | Tot i algun despreniment de la boca d'entrada, és un element que cal preservar com a testimoni de la seva funcionalitat. | Jub per mantenir els glans en remull perquè es mantinguin tendres durant tot l'any. Està situat prop de la capella de Nostra Senyora de Montserrat, per sota un marge que dona cap al vessant de Rellinars. Està excavat seguint el sistema constructiu d'una mina. Consta d'un passadís estret de 50 cm d'amplada per 1,30 metres d'alçada i una fondària de quatre metres. Els murs laterals estan fets amb pedra seca amb coberta de volta, que ben aviat desapareixen per deixar pas a la roca. Entre tres i quatre graons permeten baixar a la cisterna pròpiament dita. Es tracta d'una galeria, aquesta vegada excavada a la roca d'uns dos metres i mig a tres metres de fondària fins a trobar el sòl de terra on per filtració brolla l'aigua directament. | 08053-158 | Viladoms de Dalt | El diccionari català-valencià-balear de l'Insitut d'Estudis Catalans, defineix un jub com un dipòsit d'aigua semblant a una cisterna, al qual es baixa per unes escales, i està destinat a tenir-hi els aglans en remull perquè es mantinguin tendres durant tot l'any. En els indrets on hi ha afloraments rocosos, acostumen a estar excavats a la roca, i llavors es tapaven, com és el cas del municipi de Caserres. A Castellbell i el Vilar, d'aquesta construcció n'anomenen xupet pels glans. Salvador Vilarrasa, escriu 'En les cases que tenen rouredes, per estalviar el blat de moro els hi donen aglans. Abans, quan hi havia gairebé a totes les cases de pagès la seva roureda, en aquest temps les collien no sols els de la casa sino tothom qui volia donant-ne la meitat a l'amo. En moltes cases tenien el jup, que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les aglans, mantenint-se gerdes tot l'any. Quan les havien collides, encara feien anar els porcs sota els roures tot el dia per menjar-se les que havien quedat i al vespre només els hi havia de donar una mica d'abeurar o sia aigua amb un grapadet de farina'. | 41.6383300,1.8809900 | 406803 | 4610226 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45255-foto-08053-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45255-foto-08053-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45255-foto-08053-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Malgrat l'interior està en molt bon estat, l'accés s'ha enfonsat parcialment degut a la presència d'arrels i en gran part pel despreniment de terra del marge. La humitat del sòl i el degoteig de la roca permeten pensar en l'acumulació d'aigua en algun moment de l ‘any.S'ha detectat la presència de ratpenats al seu interior. | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 50668 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 094). | XVIII-XX | Tot el conjunt pateix un cert abandonament. La construcció de la pallissa amenaça ruïna. | Casa de pagès emplaçada al raval del Sellarès. Ha conservat molt parcialment la tipologia i volums originaris, ja que més de la meitat de l'edifici s'ha reformat o pràcticament reedificat amb una construcció de característiques totalment alienes a l'estil tradicional. El conjunt consta de dues construccions separades: una pallissa de dimensions força grans, a ponent, probablement la part arquitectònicament més interessant, i el cos residencial, a llevant. Aquest últim és una construcció amb planta en forma de L que té adossat un cobert més baix al costat nord. L'edifici es troba emplaçat a l'extrem d'un altiplà, en un terreny amb fort desnivell, de manera que al costat de ponent consta de tres nivells mentre que, a llevant, només té els dos superiors. Totes les façanes s'han arrebossat amb ciment i les obertures s'han refet completament, de manera que no ha quedat gens visible la part d'obra antiga que s'hagi pogut conservar. La façana de llevant compta amb dues amplies balconades. Pel que fa a la pallissa, es tracta d'una construcció de planta rectangular però molt irregular, en part feta amb pedra i en part amb maó, cosa que deixa entreveure diferents fases constructives. Es troba sobre un terreny terrassat amb marges de pedra seca, i pel costat de migdia té un nivell semisoterrani, amb diferents portes. Actualment la construcció es troba en estat molt precari. Segons tradició oral, tot el subsòl de cal Xacó està ple de mines. També la masia propera de can Batlle té diverses galeries subterrànies. Sembla que el motiu és que hi buscaven carbó, ja que en aquesta zona es poden apreciar algunes betes d'aquest mineral. | 08098-209 | Raval del Sellarès | Aquesta és la casa més antiga i la que va donar nom al raval sorgit en aquest sector. Sobre l'origen de cal Xacó, però, no en tenim dades concretes. Podria ser una masia iniciada al segle XVII o XVIII. El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Segons font orals, l'any 1850 va néixer Anton Sellerès Vila, hereu de cal Xacó, el qual va tenir diversos germans d'una altra mare. A cadascun els hi va donar una casa: Cal Valentí Xacó (ara ca la Tereseta, en aquest mateix raval), cal Jepet Xacó (ara cal Jepet) i cal Joan Xacó. Les dues últimes són emplaçades al poble de Guardiola. | 41.6831300,1.7591000 | 396722 | 4615339 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50668-foto-08098-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50668-foto-08098-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50668-foto-08098-209-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.