Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45757 | A Castellbell, guineus! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-castellbell-guineus | GINESTA, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 95. http://www.dailymotion.com/video/x20qjz2_300-contes-per-a-un-tricentenari-a-castellbell-guineus_news | XIX-XX | Segons conta Salvador Ginesta (1987), 'una vegada que el castell era en poder de les forces invasores de la mitja lluna, els veïns de Castellbell s'assebentaren que els moros tenien una por terrible a les guineus i, una nit que no hi havia lluna, els castellbellencs envoltaren el castell i començaren a udolar com si fossin guineus i els moros, esverats, abandonaren el castell a corre-cuita'. | 08053-660 | Castellbell i el Vilar | Ginesta (1987) no inclou les fonts de les que n'extreu la informació. Però sembla difícil que aquesta llegenda neixés d'algú coneixedor del territori, perquè qui conegui el paratge del castell s'adonarà ben aviat que és més segur restar-hi que sortir a corre-cuita una nit sense lluna. Sobretot si penses que les guineus estan esperant fer un aperitiu amb les teves carns. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 53138 | Abastament hidràulic antic del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abastament-hidraulic-antic-del-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Només queden algunes restes de l'antiga canalització. | Restes de diverses conduccions excavades a la roca, que van a parar a petits dipòsits o a safareigs. També existeixen altres elements com restes de canalitzacions en totxo o la boca d'un pou o dipòsit amb brancals i llinda de pedra amb la data de 1606. | 08127-114 | Al torrent de Santa Maria, aigües amunt del monestir | Al torrent de Santa Maria, accedint des del monestir es poden veure diversos elements d'abastament hidràulic en divers estat de conservació. L'abastament hídric a una comunitat de monjos que, especialment en època moderna, va ser nombrosa, podia resultar un problema i va fer que es realitzessin diferents intervencions per tal d'assegurar l'arribada d'aigua. | 41.5921400,1.8337200 | 402796 | 4605150 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 53119 | Absis de la basílica de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/absis-de-la-basilica-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Gran absis a la capçalera de la basílica de Santa Maria de Montserrat, envoltat per dues petites absidioles. Està estructurat en dos nivells, amb cinc finestres a cada un d'ells, amb contraforts entre aquestes. Les obertures del nivell inferior són més simples que les del segon pis; mentre les primeres presenten una columna a la part central i un petit òcul, les de la part superior tenen un petit rossetó. Es pot observar com s'havia previst la col·locació de diverses escultures que finalment no es van poder instal·lar; s'havien d'ubicar damunt els contraforts, que tenen els pedestals que havien de subjectar-les. En un nivell superior hi ha una fila d'arcuacions cegues, on també es poden veure els dossers que havien de cobrir aquestes imatges. | 08127-95 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. L'absis, que és la part exterior del cambril de Montserrat, i es va construir per tal d'afavorir que els visitants accedissin a besar a la imatge, s'inscriu dins el conjunt de les múltiples obres que afectaren l'estructura del monestir de Montserrat des del segle XIX fins a meitats del XX per tal de consolidar i restaurar les obres l'obra malmesa del monestir. | 41.5934900,1.8383800 | 403187 | 4605295 | 1871 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano | En el projecte va intervenir Antoni Gaudí, tot i que és difícil aclararir el seu grau de participació. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 64699 | Acta fundació i de consagració de l'església de Santa Cecília de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-fundacio-i-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-cecilia-de-montserrat | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XVIII | <p>El monestir de Santa Cecília és dels pocs que conserva la seva acta de fundació i la de consagració. Tot i que les originals, que es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat, es van perdre, es conserven les còpies d'època moderna. En primer lloc, l'acta de fundació del monestir de Sant Cecília, fou sol·licitada per l'abat Cesari i quatre monjos a la comtessa Riquilda de Barcelona, i fou concedida pel bisbe Jordi de Vic. Datava del 25 de maig de l'any 945. En segon lloc, tenim l'acta de consagració del monestir, també sol·licitada per l'abat Cesari, i concebuda pel bisbe Guadamir de Vic. Aquesta datava del 13 o 15 de mes desconegut i de l'any 957. Ambdós documents es troben escrits en llatí.</p> | 08242-116 | Biblioteca de Catalunya | <p>La còpia original de l'acta de fundació i la de consagració de Santa Cecília es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat. Es van perdre, tot i que afortunadament en queda una còpia del segle XVIII, feta per Jaume Pasqual i recollida al Sacrae Antiquitatis Cataloniae Monumenta, conservat a la Biblioteca de Catalunya. L'ha traduït Paquita Sellés Verdaguer.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 89815 | Aeri de Cardona a Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aeri-de-cardona-a-suria | <p>FÀBREGA, A. (2018). 'El cable de Cardona a Súria'. Revista Dovella: Manresa.</p> | XX | Només en queden les bases. | <p>Les restes de l'aeri es localitzen al sector nord del terme municipal i tenen una extensió considerable. Es tracten eminentment de les bases de formigó de les pilones que hi havia al llarg del recorregut. Originalment hi havia 98 pilones, tot i que en la prospecció que han fet els experts locals sobre el territori només se n'han localitzat 74.</p> | 08274-273 | Sector nord del terme municipal | <p>Segons la informació recollida per Albert Fàbrega, l'aeri es va construir entre els anys 1928 i 1929. Es tractava d'un sistema de transport de potassa a través de vagonetes. Tenia una extensió de 11,77 km, amb un recorregut que s'iniciava a les mines de Cardona i finalitzava a l'estació de ferrocarril, des d'on la potassa es transportava fins a Manresa. L'any 1930 va començar a transportar potassa i va fer-ho fins a l'any 1969 en què va tancar el negoci. Les estructures de l'aeri es van retirar l'any 1970</p> | 41.8431300,1.7400600 | 395398 | 4633127 | 1928 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89815-20210714112821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89815-20210714112918.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 53059 | Aeri de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aeri-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Mitjà de transport característic, format per dues cistelles grogues que pugen i baixen des del peu de la muntanya fins el mestir, penjades per un cable d'acer. El seu recorregut és de 1350 metres, salva un desnivell de 556 (en alguns moments, el desnivell arriba al 45 %), i la seva velocitat mitjana és de 5 m/s. Cada una de les cabines por portar fins a 35 passatgers i la seva forma, arrodonida, permet gaudir d'una vista panoràmica de la muntanya i les rodalies. | 08127-35 | Entre el riu (a l'alçada de la Colònia Gomis) i el monestir, sobre la vall del torrent de Sta. Maria | L'any 1922 va arribar a Monistrol la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Manresa. Arran d'aquest fet, un grup d'empresaris es va plantejar la possibilitat de crear un nou accés a Montserrat; aquest grup va ser encapçalat per Josep Marsans i Claramunt, i finalment s'optà pel cable. L'objectiu inicial era escurçar la distància entre Barcelona i el monestir de Montserrat. El projecte es va encarregar a l'enginyer Ricard López i l'empresa Adolf Bleichert i Cia, de Leipzig (Alemanya). L'any 1928, el rei Alfons XIII va atorgar la concessió per a construir i esplotar el telefèric a Marsans Claramunt. Les obres van acabar el 1929, data en la qual es constituí la companyia Funicular Aeri de Montserrat, SA (que actualment encara explota el servei). La inauguració va tenir lloc el 17 de maig de 1930. | 41.5929100,1.8384800 | 403194 | 4605231 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 45764 | Aforismes sobre la ruda i les seves virtuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aforismes-sobre-la-ruda-i-les-seves-virtuts | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. | XIX-XX | Entrevistant a persones del municipi per temes diversos ha sortit a la llum algun aforisme relacionat amb la ruda com ara 'Qui té ruda Déu l'ajuda' o 'Qui té ruda al balcó no hi entra doctor', que ens parlen de les virtuts medicinals de la planta. Una variant la trobem en Cels Gomis (1983) quan recull 'On hi ha ruda, Déu hi ajuda'. Els nostres informants d'aquest tema han estat la Maria Prat i en Joan Valls. La Maria a més, ens explicava que posava un brot de ruda sota el coixí quan la seva filla estava neguitosa i li costava dormir. La seva mare en feia servir molta. Creix al solell del Castell. | 08053-667 | Castellbell i el Vilar | La ruda (Ruta graveolens) és una planta vivaç, amb la fulla d'un verd grisenc i la flor groga que acostuma a fer 1 metre d'alçada. Es pot podar deixant-la a uns quinze centímetres de la soca perquè torni a rebrotar amb força. Està considerada com a planta medicinal; d'aquí la dita 'qui té ruda Déu l'ajuda'. Però cal saber-la manipular degut a la seva toxicitat. Es reconeix per la fortor i n'hi ha varis tipus, de les quals les més conegudes són la Ruta montana o de bosc i la Ruta angustifolia, o de fulla estreta. És una planta molt coneguda a les cases de pagès que l'empren un cop florida i tallada com a insecticida o repelent natural, penjat de cap per avall. Però també se'n pot trobar de plantada als horts per foragitar els insectes i al costat de la porta, arran de terra o en testos com a protector de la casa. A la cuina és molt coneguda com a espècia, i com aroma de la 'grappa' italiana. A Etiòpia s'utilitza com a potenciador del cafè. La ruda, també es pot emprar com l'ortiga, recol·lectant un grapat de fulles (al matí o al vespre) i posant-les a macerar en un contenidor d'aigua, ben tapat. Després d'una quinzena de dies, es pot emprar filtrant-lo prèviament per sulfatar l'hort com a repulsiu. | 41.6402500,1.8616800 | 405197 | 4610461 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Entenem que hi ha aforismes estesos i compartits per tota la geografia catalana. Però no a tot arreu es diu exactament el mateix. D'aquí la importància del treball de camp, en aquest cas en etnobotànica. Cels Gomis va fer un magnífic treball de recopilació, però impossible arribar arreu. Per aquest motiu creiem fonamental que tots plegats aportem el granet de sorra quan realitzem treball de camp. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 70565 | Àgape funerari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agape-funerari | <p>Igual que a altres llocs de Catalunya era costum celebrar un àpat funerari després de l'enterrament que presentava semblants característiques a les d'arreu. El sentit d'aquesta tradició era que al haver problemes de comunicacions, molts familiars i amics es desplaçaven a casa del difunt per l'enterrament i els era difícil tornar el mateix dia. La particularitat d'aquesta tradició a Sant Martí és que segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu era costum posar un plat de cara amunt i un altre de cara avall, a sobre del qual s'hi posava la forquilla i la cullera en forma de creu en diagonal i un panet que també en tenia una. Mentre durava el dol, la mestressa de la casa acostumava a portar una cistella plena de pa com ofrena al capellà de l'església. Això es feia tots els diumenges durant un període d'un any. Més endavant aquest costum va ser substituït per diners. Segons informació oral del Sr. Josep Basora abans d'aquest àpat era obligat rentar-se les mans, i es tractava d'una mena de ritual al qual ningú es negava. A l'entrada de la casa es col·locava un home amb una portadora i tirava una mica d'aigua sobre les mans. Tothom s'hi posava en fila i respectava silenciosament el seu torn. El Sr. Joan Grau i Riera va confirmar el costum de col·locar els coberts en forma de creu. A Sant Joan de Vilatorrada també tenia lloc aquesta tradició. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, en acabar el funeral s'oferia un àpat a familiars i amics del difunt, col·locant els coberts a taula en forma de creu.</p> | 08218-83 | Sant Martí de Torruella | <p>Aquest costum ha estat ben documentat a Catalunya des del segle XII. Es tracta d'un menjar ritual, que incloïa entre els costums de l'acte una ablució ritual (RIU, 1982). El menjar de difunts, segons els estudiosos, tal vegada sigui un record de les libacions rituals que es feien sobre les tombes.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70565-foto-08218-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 46413 | Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguilar | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Part de les parets i el sostre de la masia han caigut | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Així doncs, la coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de pedra arrodonida sense carejar i argamassa (mescla de calç, sorra i aigua), amb restes d'arrebossat. La façana de migdia du annexat un cos, de manera que el frontis d'aquest resulta ser la façana principal del mas, i un baluard, que presenta una entrada amb llinda de fusta. A tramuntana trobem diversos cossos annexats, alguns d'ells tinars, però resulta difícil descriure'n l'estructura a causa del seu mal estat. El cos annexat a migdia, més baix que l'original, és estret, d'una vessant, de planta baixa i pis, i amb el carener paral·lel al frontis. D'aquesta façana tan sols es veuen dues finestres, amb l'emmarcament de rajols ceràmics, al pis, ja que és impossible accedir a l'interior del baluard per percebre la resta. També es distingeix la finestra de les golfes de la façana original i una xemeneia. La façana de ponent d'aquest cos annexat presenta una finestra d'arc escarser amb rajols ceràmics, mentre que la del cos original disposa de dues finestres senzilles amb ampit al pis i d'un finestró a les golfes. A més, té un construcció annexada que podria ser un pou o una cisterna. L'ampliació del mas cap a tramuntana sembla ser un conjunt de cossos que contenen tines, a excepció del cos més proper a la façana que seria la continuació de la vivenda. Les tines, tot i trobar-se en mal estat, conserven les rajoles envernissades. | 08062-1 | Entre la riera de Bellver i el torrent d'Aguilar | Al fogatge de 1553 apareix un tal Arnau Gascó del mas d'Aguilar. Segons Vila Rovira, el 1900 Aguilar estava habitada per la família de Josep Baraldés Ribó i, posteriorment, tingué varis propietaris més: família Franch i Peralta (1915), família Cornet (1922), família de Ramon Sunyer Puiggantell (1935). Al 1945 comprà el mas Eduardo Segues i anys més tard passà a propietat de Lluvia Solé. Finalment la Paperera Espanyola comprà la casa. Actualment pertany als hereus del Sr. Dr. Antoni Trullàs Fontanet. Segons l'autor, quan la família Baraldés habitava el mas, Maria Dolors Baraldés Ribó, de només setze anys, fou assassinada a la mateixa casa d'Aguilar per Joan Calvés i Compañó que, després d'un llarg procés judicial, seria condemnat al garrot vil en un acte públic, que tingué lloc el 30 de juliol de 1884 a Manresa. Les vinyes que pertanyien a la casa d'Aguilar foren les úniques que sobrevisqueren la fil·loxera perquè els ceps eren d'empelt de cep americà, molt més resistent a la plaga. Podem esmentar també que algunes teules de la coberta del mas d'Aguilar foren utilitzades per a la teulada de l'església de Sant Andreu de Castellnou. | 41.8220400,1.8190300 | 401922 | 4630692 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | El camí que duia a la masia ha estat reconvertit en camp de conreu | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45750 | Ai! quin bosc més emmerdat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ai-quin-bosc-mes-emmerdat | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Baixant de la Font del Gat' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / per un bosc travessaràs. Aquest bosc és molt distret / doncs sembla una gran botiga,/ els articles són de franc / agafeu-los tot passant. Podeu trobar mitjons i samarretes, / espardenyes, sabates de cordons, / també hi podeu trobar molts estris per cuinar,/ plàstics, fustes i vidres, llaunes i paperam. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. A més de tot el que hem dit / una gran fauna hi habita / ocells, esquirols, senglars,/ ratolins, gossos i gats. Si us decidiu a fer-hi una volteta / per un bosc tan formós i engalanat, / podreu sortir enfangats o ben emmerdissats / mireu quan passegeu allà_on poseu vostre peu. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. Demanem a la autoritat / Que el declari, que el declari,/ Ben de pressa i ben aviat / Patrimoni de_la Humanitat. | 08053-653 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 80519 | Aiguabarreig Llobregat/Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguabarreig-llobregatcardener | <p>Planell i Picas, Jordi; Vilarmau i Masferrer, Marc. Rutes i camins del Bages. El pla de Bages a peu i en BTT. Col·lecció Llibres de Muntanya, 2. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2002.</p> | <p>Les aigües dels rius Llobregat i Cardener s'uneixen al terme de Castellgalí, formant-se al peu la urbanització de la Torre del Breny. Aquest aiguabarreig forma un petit llac o espai en que les aigües queden mig retingudes degut a la gran resclosa construïda poc després i que a través d'un canal portava aigua a la fàbrica Balet de Sant Vicenç de Castellet. Aquesta resclosa, en la què es va utilitzar pedra del monument funerari romà Torre del Breny per la seva construcció, reté l'aigua i forma un indret amb una concentració singular de fauna i flora de ribera.</p> | 08061-90 | Barri de la Torre del Breny. | <p>El lloc on s'uneixen les aigües del Cardener i del Llobregat esdevé un ampli espai fluvial on la vegetació riberenca, sobretot d'àlbers i pollancres, hi creixen majestuosament. La relativa tranquil·litat del lloc permet observar espècies d'ocells típiques d'aquest indret, tant en les èpoques de pas migratori com en els períodes d'hivernada i nidificació. En els mesos freds hi fa estada algun ànec migrador, com el piulaire o el roncaire, però és més fàcil observar-hi el corb marí gros. Tot l'any es troben bernats pescaires i el blauet.</p> | 41.6791800,1.8530700 | 404538 | 4614792 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 70574 | Aiguamoll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguamoll-de-les-torres | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>Zona inundable ubicada al Torrent Fondo o Torrent de les Torres. El seu interès natural bé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-92 | Sant Martí de Torruella | 41.7569900,1.8153500 | 401517 | 4623474 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70574-foto-08218-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 86941 | Aixopluc del Pla de l’Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-del-pla-de-laguilera | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Aixopluc adossat al cingle per la banda dreta construïda ambpedres calcàries mitjançant la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al nord amb una petita finestra a migjorn. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-78 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span>Els aixoplucs igual que les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6241200,1.6849000 | 390447 | 4608879 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86941-img20200603153741_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86941-img20200603153809_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86941-img20200603153836_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-23 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 86644 | Aixopluc el Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-el-reguer | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderroc a la dreta del portal | <p><span><span><span>Aixopluc adossat al cingle format per conglomerat de planta semicircular, construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-58 | Pla del Pi Gros. Nord-est de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Els aixoplucs igual que les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6867400,1.7000900 | 391817 | 4615813 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86644-img20200528193140.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 38414 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament | XX | Edifici civil destinat a Casa de la Vila, format per un gran espai rectangular cobert a dues aigües. La façana, orientada a migdia, està formada per un cos central rematat per un frontó triangular i flanquejat per dues ales laterals de la mateixa alçada. El cos central està presidit per una porta adintellada que marca l'eix de l'edifici amb pilars a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt de la porta, en la planta pis, hi ha una balconada amb una finestra també emmarcada pel mateix tipus de pilars i coronada amb un frontó triangular. En el frontó de coronament, presideix l'escut de la vila. Els cossos laterals estan acabats amb una balustrada, les obertures són simètriques i totes coronades amb frontó. | 08010-65 | Carrer Barquera, 41 | Construcció moderna que data de l'any 1907, en uns anys de prosperitat econòmica com a fruit del procés industrialitzador i dins un conjunt de renovacions que inclou les escoles i l'església. Les obres de remodelació foren inaugurades el 21 de Novembre de l'any 1922 per Jordi Labòria i Martorell, president de l'àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 1907 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 67060 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-14 | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristòfol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Ha estat reformat en funció de l'evolució de les necessitats de la institució. | <p>Edifici de planta quadrangular i aspecte cúbic, de tres pisos i golfes, amb pati central. L'exterior presenta un acabat superior en forma de cornisa contínua, tret del centre de la façana principal on hi ha un petit frontó trilobulat amb timpà llis La major part de les obertures (de forma rectangular allargada en sentit vertical) i elements de fusteria aplicats als mateixos, tant a l'interior com a l'exterior, estan rematats en la part superior per una mateixa línia decorativa que recorda el frontó de la part superior de la façana. La porta principal, però, es adintellada i l'acabament dels balcons de la façana principal és fa mitjançant un arc escarser (sobre el central hi ha l'escut). Els ampits de les finestres estan folrats de ceràmica vidrada verda. La disposició de les obertures a les façanes es irregular, tret de la principal, la qual cosa serveix per a trencar la volumetria cúbica de l'edifici. Originàriament, el color exterior de l'edifici era ataronjat, encara que avui és ocre. Al pati interior hi ha una escala amb passamans de ferro forjat i rematat per sengles boles de bronze. Presenta en el seu segon tram dues columnes amb capitells decorats, l'un amb l'escut quatribarrat i l'altre amb el de Súria. En el pati hi ha dues plaques, que es descriuen a l'apartat d'història. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici . Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i establerta a Milà, mentre que els vitralls són obra de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarín (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini. (1a. Trobada, 1991).</p> | 08274-17 | C/ Ernest Solvay, 13 08260 Súria | <p>El 11 d'octubre de 1885 es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per les actuacions que havien fet les persones i institucions supralocals en l'epidèmia del còlera. Aquesta placa, roman a l'escala de l'actual edifici de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'. (FULLA DOMINICAL, 1922). Abans de 1920 l'Ajuntament ocupava locals de lloguer a diversos llocs del poble, així el 1909 celebrava sessions al teatre Ateneu i el 1912, l'empresa 'Fills de Ramon Giró' posà llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa (REGUANT, 1997).. Coincidint amb un moment de gran puixança econòmica, l'Ajuntament encarrega el 27 d'octubre de 1917 a l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats, els plànols per fer Ajuntament i escoles. Per la compra de terrenys van aportar diners, diferents particulars i per a la seva construcció es va demanar un crèdit a la Mancomunitat de Catalunya (REGUANT, 1997). El 8 de juny del 1924 es va posar una placa en honor a Ernest Solvay (mort el 26 de maig de 1922) en record de la seva cessió de l'aigua potable a la vila. Es troba actualment a l'escala, Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310403,1.7543036 | 396561 | 4631767 | 1920 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130851.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats | La façana posterior dona a un petit jardí amb tres pins i una olivera, on es troba instal·lada una escultura formada per un bust de bronze sobre peanya de pedra, consistent en un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal, instal·lada allà el 1995, però feta per l'escultor Xavier Llovet el 1966. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 53084 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-6 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | Casa entre mitgeres de grans dimensions. Els murs són de maçoneria i consta de quatre pisos en alçada, i una planta golfa. La coberta és de teula. Destaca la presència d'obertures, disposades de forma regular. D'aquestes obertures en destaquen dues, a la planta baixa, amb llindes amb dues dates gravades: 1567 i 1569, que correspondrien a les d'una antiga capella dedicada a Sant Roc. | 08127-60 | Plaça de la Font Gran | Al llarg del temps, l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat (o Consell de la Vila, antigament), ha tingut més d'una seu. Al segle XVII es va comparar una casa amb l'objectiu que fos la Casa de la Vila. L'edifici actual és posterior, i acull pràcticament tots els serveis municipals. | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 54706 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-7 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 57. | XX | Rehabilitat els anys 1997-98 | L'edifici de l'Ajuntament presideix la Plaça de la Vila, amb la qual conforma una unitat, ja que es van construir al mateix moment. L'edifici originari ha estat ampliat recentment per la part posterior. Consta d'un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'element més rellevant és la façana principal, que mira a la Plaça. Tot i que l'arquitecte Ignasi Oms es trobava ja en plena etapa modernista en el moment de dissenyar aquesta obra, la façana és una composició predominantment classica que només deixa entreveure algun detall modernista en la decoració, per exemple els treballs de forja a les baranes o uns senzills esgrafiats sota la teulada que ressalten el perfil a diferents alçades que corona l'edifici. La façana també té un ampli balcó i, a la part central, la incripció: 'Casa Consistorial. Any 1912'. La façana modernista que hi havia a la part posterior es va perdre els anys seixanta. L'interior ha estat remodelat recentment i no conserva elements antics, excepte dues columnes de fosa. La façana posterior actual és d'un estil sobri i té una ampli finestral amb vistes al Parc Marcel·lí Monrós, així com un gran rellotge. | 08140-17 | Plaça de la Vila, 1 | L'any 1910 l'antiga casa de la vila (enderrocada després de la guerra) estava situada a la Plaça Vella i amenaçava ruïna. Aquell any, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. El projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista de Manresa Ignasi Oms i fou acabat l'any 1912. El nou edifici també va acollir les escoles públiques fins que els anys seixanta es van construir les noves. Durant els anys trenta al nou ajuntament també s'hi va vendre carn als baixos, sota el control municipal. L'any 1969 l'edifici va patir una primera reforma per tal d'encabir-hi noves oficines als baixos. En aquestes obres es van perdre uns finestrals modernistes de la part posterior. El 1970 l'edifici va acollir la Biblioteca Popular Sant Valentí. El 1995 s'encarrega un nou projecte de remodelació a l'arquitecte de Barcelona Joan Fabregat, el qual es va executar entre 1997 i 1998. Aquesta intervenció respecta la façana modernista i en restitueix la forma originària, tot restaurant els esgrafiats. Les obres remodelen tot l'espai interior i l'amplien amb la construcció d'un cos de nova edificació al darrera que s'integra en la volumetria de l'edifici originari. Aquesta nova façana té una bona visual sobre el parc Marcel·lí Monrós. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 1912 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Ignasi Oms i Ponsa. Remodelació anys 1997-98: Joan Fabregat | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 92958 | Ajuntament de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15, 68, 82, 91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, volums I-III.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Edifici que originàriament era el mas Serra, també denominat cal Sala, i que a la dècada de 1920 fou adquirit pel consistori i reconvertit en seu de l’Ajuntament. És un edifici parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al nordest. Consta de planta baixa més dos pisos i una planta semisoterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici ha conservat en bona part l’estructura de l’antic mas, amb una distribució regular en forma de tres crugies probablement des del segle XVIII. La façana principal, orientada a migdia vers la plaça, reflecteix aquesta estructura tripartida i s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal al centre i un ampli balcó corregut a la primera planta. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada excepte les del segon pis, que són amb arcs de mig punt. La façana és rematada amb un acroteri de construcció moderna i de formes escalonades. El parament és fet de maçoneria, actualment a pedra vista. La façana posterior, arrebossada i pintada de color granat, presenta obertures més grans; algunes són obra de les últimes reformes per proporcionar més il·luminació a l’interior. A la façana de llevant trobem altres obertures emmarcades amb pedra picada, en aquest cas de distribució més irregular. Per aquesta banda s’aixeca el cos adossat que forma un pas aeri porxat. Antigament comunicava amb les dependències que hi havia entorn de l’era, que estava situada on ara hi ha l’edifici del Club d’Avis o centre cívic. Per sota del porxo hi havia un pas que s’ha conservat i que dona accés al carrer de la Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’edifici la planta baixa ha conservat les tres naus originàries, cobertes amb unes llargues voltes de pedra. Les dependències actuals s’adapten a aquesta distribució. En les oficines situades als laterals la volta no és tan visible com a la part central. Per accedir-hi s’han obert passos que abans no existien. La part del darrera, també coberta amb volta, deu ser fruit d’una ampliació posterior. S’hi conserva una cisterna. La planta semisoterrània consisteix en dues cambres que s’endinsen parcialment sota la roca, cobertes també amb volta de pedra, mentre que les dues plantes superiors presenten ja un aspecte modern, fruit ja de les últimes reformes. Al pis superior hi ha instal·lats els estudis de Ràdio Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-323 | Plaça de l'Ajuntament, 2 | <p><span><span><span>Antigament en aquest indret hi havia el mas Serra de la Plaça. Juntament amb el mas Martí o Martí del Lloc (actual casa Torrents) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Serra de la Plaça, però, és posterior. Està documentat a partir del segle XVIII. Entre els Serra de la Plaça i els Martí posseïen bona part de les terres al voltant de l’església on, a partir del segle XVII, es va formar el nucli urbà de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Potser ja existia d’abans, però el 1761 (segons la inscripció del portal) el mas va adquirir l’estructura actual, amb una distribució en tres crugies. En aquesta època s’havia produït un matrimoni entre la pubilla del mas Serra, Susanna, i Joan Sala, que era l’hereu d’una família d’apotecaris i terratinents. Susanna va morir el 1775. Els descendents primer van mantenir la fusió dels dos cognoms: Sala i Serra. A mitjans de segle XIX la casa encara es coneixia com a cal Serra, però a principis de segle XX ja va passar a denominar-se cal Sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX el propietari era Tomàs Sala Claret, fill de Josep Sala Cantarell. Tomàs fou alcalde de Balsareny de l’any 1883 al 1887. Era farmacèutic i estava casat amb Carme Dachs Guixé. Després de la mort de Tomàs, la vídua Sala es va instal·lar a la casa annexa (cal Sant) que també era de la família. La farmàcia era als baixos de cal Sala i més endavant la va portar Antoni Rimbau Gallifa, que també va ser jutge de pau i alcalde el 1912. Després va tancar la farmàcia i se'n va anar a Barcelona, i aleshores els de cal Sala van portar la farmàcia ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de cal Sala fou heretada per la germana del difunt Tomàs Sala, Ramona Sala Claret. Després de diversos litigis s’arribà a una concòrdia familiar l’any 1901 i la propietat va recaure en Ramona i el seu fill Josep Dencàs Sala. Posteriorment el mas Sala va passar a la germana de la vídua Sala, Josefa Dachs Guixé. A mitjans dels anys 1920 Josefa Dachs i el seu marit Ramon Casanovas (el Ramonet de cal Sala) es van vendre el mas amb les seves dependències a l'Ajuntament de Balsareny, que hi va fer obres i hi va instal·lar la casa de la Vila. Anteriorment la casa del Comú era al davant, la que fa cantonada entre el carrer Vell i el carrer de la Creu. En el terreny annex a llevant de la masia, que havia estat l’era o el corral de cal Sala, s’hi van construir les Escoles Nacionals, inaugurades el 1927, sent alcalde Gregori Casaldàliga. És l’edifici on avui hi ha el Casal d’Avis o Centre Cívic. Part d’aquest terreny havia estat també el corral de cal Martí. Gràcies a aquesta venda Ramon Casanovas i Josefa Dachs es van poder fer un xalet a la carretera de Manresa, número 19. Mentre no van començar les obres de la casa de la Vila el jovent hi venia a aprendre a ballar sardanes (Soler, 1989: 51). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de la dècada de 1980 es va fer una primera reforma interior de l’edifici, que va consistir bàsicament en l’adequació de la primera planta, incloent-hi la sala de plens. A mitjans de la dècada del 2000 es va fer una nova intervenció, que es va centrar en la planta baixa, on s’hi van habilitar nous espais administratius i també es va introduir l’ascensor.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8632900,1.8769100 | 406789 | 4635207 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-14.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: mas Serra de la Plaça, mas Serra, cal SalaInscripció a la llinda del portal: SIXXB 1761 SXXPInformació facilitada per Ramon Carreté | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 49474 | Ajuntament de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-gaia | XX | Edifici de l'Ajuntament de Gaià, emplaçat al mateix nucli de Gaià juntament amb uns pocs edificis més: l'església parroquial, la Rectoria i l'antic mas el Prat. Es tracta d'un edifici de nova construcció, que es va inaugurar l'any 1987. És de planta quadrada i disposa de planta baixa més un pis. La coberta és a quatre vessants, amb una petita llanterna central. La façana principal està encarada al sud-est, de manera que l'edifici queda alineat amb el de la Rectoria. Tot i tenir un disseny funcional, la façana s'inspira en la d'una casa consistorial clàssica, amb un porxo format per tres arcades davanteres. Al seu damunt queden alineats simètricament tres balcons. Les façanes són arrebossades i pintades de color ocre. La resta de façanes té oberutres diverses. | 08090-182 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | Antigament l'Ajuntament de Gaià tenia la mateixa unbicació que ara, però estàva lleugerament desplaçat cap a llevant, de manera que el pas amb la Rectoria era més estret. L'edifici era petit i molt senzill, construït amb tàpia i amb dos balcons davanters. Als baixos de la casa hi havia l'escola, i també comptava amb un dipòsit per a detinguts o calabós. Com que l'edifici era molt limitat, entre 1983 i 1987 se'n va construir un de nova planta. El projecte va anar a càrrec del que llavors era arquitecte municipal, Ramon Divins Boixadera, de Navàs. El 2018 s'hi va portar a terme una adequació interior per tal d'instal·lar-hi l'ascensor. | 41.9165600,1.9252000 | 410871 | 4641071 | 1987 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49474-foto-08090-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 89763 | Ajuntament de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-navas | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 44.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.EA</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de l’Ajuntament, construït a la dècada de 1950 com a seu definitiva de la casa consistorial. Presideix una amplia plaça porxada que es va urbanitzar uns anys més tard (el 1978) i que té precisament aquest edifici com a eix de simetria. Consta de tres cossos de planta rectangular, el central més alt (amb planta baixa més tres pisos) i els laterals amb una planta menys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a la plaça, destaca per la porxada que ocupa la planta baixa i que té continuïtat en la resta de la plaça. És formada per arcs de mig punt sobre pilars que tenen un revestiment de carreus, i l’interior és cobert per sostres plans. El cos central de l’edifici presenta al primer pis un balcó corregut amb tres obertures, la central ressaltada amb un emmarcament més ampli de llinda i brancals denticulats i també amb un escut del municipi esculpit al seu damunt. El pis superior es caracteritza per una sèrie de finestres rematades amb punt rodó. La resta d’obertures són de proporcions quadrades, amb balcons també a la planta baixa dels laterals. La façana posterior té un disseny més convencional que combina finestres i balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’interior de l’edifici ha estat adaptat amb oficines modernes, però l’entrada principal conserva el disseny originari de l’escala.</span></span></span></p> | 08141-460 | Plaça de l'Ajuntament, 8. Navàs | <p><span><span><span>Inicialment el cap del municipi que actualment s’anomena Navàs era Castelladral, i el 1908 s’hi construí un edifici com a seu de l’Ajuntament. És l’actual alberg de joventut. Paral·lelament, des de principis del segle XX al nucli de Navàs també hi havia una seu de l’Ajuntament, que va tenir diferents ubicacions. La primera es trobava a la carretera de Berga, a l’actual número 17. S’hi va estar des de l’any 1926 fins acabada la Guerra Civil. En aquests moments es va demanar poder traslladar la capitalitat de Castelladral a Navàs, però la proposta encara no va reeixir. Entre els anys 1937 i 1939 i, per un període curt de temps, el nom del municipi va ser per primera vegada Navàs. L’any 1939 amb el canvi de règim es tornà la capitalitat a Castelladral, i no va ser fins l’any 1960 que finalment el consell de ministres va aprovar definitivament el canvi de nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona ubicació de l’ajuntament a Navàs fou a l’edifici de la carretera de Berga número 59 (Farmàcia Maristany). Actualment encara s’hi conserva damunt del portal el nom de “Consell Municipal” pintat en negre. L’Ajuntament hi estava en règim de lloguer, ubicat a la primera planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, es decidí construir un edifici propi en terrenys situats al davant de l’anterior seu. Aquest és l’actual edifici. Es va començar a construir a finals de l’any 1953 i les obres van durar tres anys. La inauguració va tenir lloc el 29 de gener de 1957, amb la presència del governador civil i el bisbe de Solsona. L’arquitecte de l’obra va ser Alexandre Tintoré Oller, i el constructor, Celestí Vidal. En el cos central el nou edifici disposava d’oficines municipals, situades al primer pis, i també tenia vuit pisos per a mestres, atès que en aquell moment la llei obligava a oferir habitatges als docents de les escoles públiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1978 es va fer la nova plaça amb la font projectada per Carles Buïgas Sans (1898-1979), arquitecte, enginyer i luminotècnic autor de les fonts de Montjuïc de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.8999600,1.8794000 | 407049 | 4639276 | 1953-57 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-placa-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-placa-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Alexandre Tintoré Oller (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 50624 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-salvador-de-guardiola | Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. | XX | Edifici construït l'any 1960 com a escola pública, i àmpliament reformat en anys posteriors, que actualment acull l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. El conjunt és format per un cos central, de planta rectangular, amb diversos cossos de planta irregular a llevant i un cos rectangular a ponent (l'antiga casa dels mestres i actualment biblioteca), més un pati a migdia. El cos central només té planta baixa i és cobert amb teulada a un sol vessant, mentre que els annexos de ponent, situats en un terreny amb desnivell, tenen una planta inferior que acull magatzems municipals i altres dependències. L'edifici conserva ben clarament el seu caràcter d'arquitectura escolar, sense cap element especialment remarcable. A l'interior, les antigues aules s'han reconvertit en despatxos municipals. Exteriorment, les façanes principals que donen al pati combinen l'obra de maó vist amb grans finestrals. La part de llevant, obrada en forma de diferents cossos zigzaguejants, també presenta grans finestrals i persianes. | 08098-165 | Carrer de Dalt, núm. 19 (nucli urbà de Guardiola) | Aquest edifici s'inaugurà l'any 1960 com a nova seu de les Escoles públiques. Als seus inicis, constava de dos espais separats: un per als nens i un altre per a les nenes. El conjunt també tenia dos habitatges per als mestres (actual Biblioteca i local de l'associació La Guíxola). Ara és la seu de l'Ajuntament, però fins arribar a aquesta situació el consistori guardiolenc ha passat per molt diverses ubicacions. Es desconeix on era la seu del consistori en bona part del segle XIX i amb anterioritat. Ja al final d'aquesta centúria i durant bona part del segle XX va estar emplaçat als baixos de l'edifici núm. 15-17 del carrer de la Creu. També hi havia hagut dependències municipals a la casa del davant (núm. 16). L'edifici núm. 15-17 va acollir l'Ajuntament fins a mitjan de la dècada de 1970, quan es traslladà a les Escoles perquè en aquesta època el nombre d'alumnes havia disminuït molt. L'ajuntament ocupava l'ala esquerra de l'edifici. Al final de la dècada de 1980 diverses campanyes per promocionar la Guarderia i l'Escola, juntament amb l'increment dels habitants de les urbanitzacions, van fer que l'Escola tornés a guanyar volum. Aleshores es decidí construir un edifici nou per a l'Ajuntament, en una cantonada del carrer de la Creu. Mentre l'edifici no estava acabat l'Ajuntament es trasllada provisionalment a l'edifici de La Sala durant un període breu, fins que el 1987 s'inaugurava la nova seu. Així mateix, entre 1991 i 1992 s'aprofità per fer obres d'ampliació i millora a l'Escola. Finalment, l'any 2009 s'inaugurava un nou edifici molt més ampli per a l'escola, i des d'aquest moment les antigues escoles tornen a acollir les dependències de l'Ajuntament. El projecte arquitectònic va anar a càrrec de Jaume Espinal Farré. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 1960 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Espinal Farré (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45725 | Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-costat-dels-frares-i-del-riu-no-thi-facis-mai-el-niu | XIX-XX | Castellbell i el Vilar i la població de la contrada sempre ha viscut a tocar del Llobregat i sota l'ombra del monestir de Montserrat, i pel que sembla no sempre va ser una experiència positiva pel veïnat, ja fos per les fortes riuades o per la influència dels monjos. Ja se sap que entre veïns hi acostumen a haver-hi disputes i quan les forces no estan equilibrades queda el recurs de la picaresca del poble. | 08053-628 | Castellbell i el Vilar | 41.6307100,1.8584700 | 404916 | 4609405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 89537 | Alberg. Casal de joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-casal-de-joves | <p><span><span><span>ALGUÉ, Jordi; ARCEDA, M; LLOBET, E; SELLARÉS, R; VILÀ, A (2015). <em>Silencis: República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, p. 20-21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa P. 1.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Isidre (1991) “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. Morralet, núm. 1. Navàs, p. 22.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal situat en un lloc preeminent del nucli de Castelladral que havia estat originàriament l’Ajuntament i actualment és alberg i casal de joves. És format per dos cossos adossats: un de planta quadrada (a l’esquerra) i un de planta rectangular (a la dreta). Tots dos consten de planta baixa més dos pisos, amb les façanes principals encarades al sud-est que constitueixen la part més visible, junt amb l’església, del nucli de Castelladral.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos de l’esquerra s’ordena en base a tres eixos verticals, amb dos portals laterals a planta baixa i balcons als dos nivells superiors. Totes les obertures són coronades amb arcs escarsers i emmarcades amb maó col·locat a sardinell que incorpora una clau de pedra treballada. L’obertura central de la planta baixa trenca la monotonia incorporant sota l’arc superior dos arcs de punt rodó amb petites finestres. Totes aquestes obertures destaquen sobre un mur a pedra vista. En la resta de façanes la tipologia és semblant, però amb unes composicions i unes obertures menys significatives.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de la dreta, que fou remodelat en profunditat i reconstruït quan es va fer la intervenció de 1994, segueix una pauta similar, amb els murs a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó, però amb un llenguatge compositiu més contemporani que s’ordena independentment per plantes. Aquest cos queda singularitzat pel porxo de tres arcades a la planta baixa i per un finestral corregut a la planta superior que ocupa tot l’ample de la façana i part del lateral.</span></span></span></p> | 08141-325 | Nucli de Castelladral, a la part central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquest edifici fou construït l’any 1908 (el mateix any que es va fer el cementiri) per acollir la seu de l’Ajuntament en el lloc on hi havia hagut dues cases: ca l’Anton i cal Teixidor. A finals del segle XIX i principis del XX a ca l’Anton hi havia hagut l’escola als baixos, l’Ajuntament al primer pis i la secretaria al segon, fins que es va fer la nova casa consistorial. Durant el temps que van durar les obres, l’escola va ser traslladada als baixos de l’Hostal, actualment en ruïnes i a peu de carretera. Es conserva una imatge de 1913 on es pot observar una vista de conjunt del poble de Castelladral i el nou edifici de l’ajuntament ja construït. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nucli de Navàs també hi havia un edifici de l’Ajuntament a principis de segle XX, que va tenir diferents ubicacions. El trasllat de la capitalitat del municipi de Castelladral a Navàs es va demanar ja en aquesta època, i no va ser definitiva fins que s’aprovà el canvi de nom oficial l’any 1960. L’any 1994 es reformà tot l’edifici, en el qual s’hi va instal·lar un alberg i casa de colònies o casal de joves.</span></span></span></p> | 41.8988100,1.7799700 | 398799 | 4639261 | 1908, 1994 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: 1908 | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 46453 | Albergínies seques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberginies-seques | Encara se n'assequen i se'n mengen | Es posen les albergínies, tallades ben primes, en un garbell i es deixen assecar. Així doncs, un cop deshidratades es conserven perfectament. Per a ús alimentari s'afegeixen als guisats, on recuperen l'aigua i, així, la textura, i es deixen coure. Les albergínies seques s'utilitzen molt per elaborar la cabra amb albergínies; plat típic de Castellnou de Bages. | 08062-41 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | En diuen també soles d'espardenya. S'utilitzen especialment per elaborar la cabra amb albergínies. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 59411 | Aljub | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub | RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX | Encara es veuen les empremtes deixades per l'escoda. Queden restes de l'arrebossat amb morter de calç. | Aljub o cisterna integrat en un marge de pedra seca d'1,60 metres d'alçada, en una feixa planera emboscada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. Està a una vintena de metres de la carretera que mena des del Pont de Vilomara a Rocafort. Està excavat a la roca i és de planta circular, d'1,45 metres de diàmetre per 0,80 metres de fondària. La boca d'entrada mesura 85 cm d'alçada per 55 cm d'amplada, amb dues lloses de protecció, de 55 cm d'amplada per 64 cm de fondària. Els brancals o muntants estan molt ben disposats per tal d'aguantar el pes de la coberta. Està feta amb una filera composada per tres lloses planes de grans dimensions. Al damunt hi ha el rebliment de terra de la feixa superior. A ambdós costats de la cisterna, disposats simètricament, hi ha dues arneres que mesuren 37 x 30 x 62 cm i 22 x 30 x 50 cm respectivament. | 08182-13 | Solell de Solanes | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7095100,1.8883700 | 407519 | 4618121 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59411-foto-08182-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59411-foto-08182-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59411-foto-08182-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | Element inventariat com una barraca per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3001 | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59530 | Aljub | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-0 | XIX-XX | Dipòsit pel magatzematge d'aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d'unes feixes plantades d'ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt. Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d'obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l'alçada d'un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical. A l'esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s'hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L'interior és de planta rectangular, i mesura un metre d'amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària. | 08182-132 | Pi rodó | Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó. | 41.7008000,1.8787800 | 406709 | 4617165 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59530-foto-08182-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59530-foto-08182-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59530-foto-08182-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de vinya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59531 | Aljub | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-1 | XIX-XX | L'estructura sembla haver patit l'acció del foc. La coberta té alguns pegats barruers de ciment. | Aljub excavat a la roca, al mig d'una feixa conreada com a horta, per sobre del camí que va des del Pont de Vilomara a la Casa Nova de Sant Jaume. És de planta circular de 2,30 metres de diàmetre per 1,20 metres de fondària. Els murs que aguanten la coberta s'aixequen des del terra entre 70 i 40 centímetres per salvar el lleuger desnivell de la feixa en aquesta zona. Damunt hi reposa una llosa de pedra de grans dimensions que originàriament estava recoberta amb terra i pedruscall donant la sensació d'una volta per aproximació de filades. Pel costat nord hi ha l'obertura o boca, que permet extreure l'aigua amb una galleda lligada a una corda. A ambdós costats hi ha els brancals amb un marxapeus arran de terra per agenollar-se. A dos metres de la boca, en direcció nord, hi ha les restes d'una pica per a la preparació del caldo bordelès. Està adossada al marge, feta amb lloses de pedra i arrebossada per la part interior. Mesura 0,70 per 0,50 metres amb una fondària de 0,45 metres. Es poden observar les marques deixades pel sulfat de coure. | 08182-133 | Camí de la Casa Nova | Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó. | 41.7003500,1.8807600 | 406873 | 4617112 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59531-foto-08182-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59531-foto-08182-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59531-foto-08182-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59532 | Aljub | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-2 | XIX-XX | Cobert de vegetació i terra. | Aljub retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, en una feixa que hi ha per sobre del torrent mateix que neix al Serrat dels Trons, en la seva confluència amb el camí que va del Pont de Vilomara a la Casa Nova de Sant Jaume. És de planta circular d'uns 2,30 metres de diàmetre. Està reforçada per una estructura exterior quadrada per on s'endevinen les antigues canals que desaiguaven al seu interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades. La boca orientada a l'est mesura 0,70 per 0,60 metres. Té un pedrís per a deixar la galleda o recipient d'extreure l'aigua del seu interior. A mà dreta mateix hi ha una mena de pica feta amb carreus plans, mig amagada per la vegetació. | 08182-134 | Camí de la Casa Nova | Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó. | 41.7000000,1.8806000 | 406859 | 4617074 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59532-foto-08182-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59532-foto-08182-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59532-foto-08182-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | L'aljub està a tocar d'una barraca pel seu costat sud. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59533 | Aljub | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-3 | XIX-XX | La coberta ha fet moviment. La llinda s'ha després del brancal i presenta varies esquerdes a nivell estructural. | Aljub excavat a la roca, al peu mateix del carrer de l'Arbocet, al Raval de Ca l'Envetat. És de planta circular de 2,30 metres de diàmetre. La part aèria està construïda amb pedra seca, i l'alçada és de 2,20 metres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, recoberta parcialment de terra i pedruscall. Ha perdut una part del voladís. La boca està orientada al sud-oest. Els murs queden tallats a mena de brancals. Una llosa plana fa de llinda d'una portella de fusta reinflada pel pas del temps. Té un marxapeus o graó per accedir-hi i una gran llosa de pedra de tancament col·locada verticalment. | 08182-135 | Carrer de l'Arboçet | Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó. | 41.7082700,1.8728500 | 406226 | 4618000 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59533-foto-08182-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59533-foto-08182-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59533-foto-08182-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59563 | Aljub | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-4 | XIX-XX | Tan l'interior com l'exterior es troben en prou bon estat de conservació, tot i estar en desús. Però cal fer una neteja de tota la vegetació arbòria morta que li ha caigut al damunt i de les bardisses que estan creixent al seu voltant. | Aljub retallat parcialment a la roca, i excavat en el marge, en una feixa estreta, a la llera dreta del Torrent de Can Serra. És de planta mixta, amb una base quadrada que mesura un metre de costat per un de fondària. Les parets estan arrebossades. La coberta és de lloses per aproximació de filades. La boca orientada al sud-oest, mesura 60 cm d'alçada per 60 cm d'amplada. Té un pedrís per posar la galleda o recipient per extreure l'aigua, de 40 cm de fondària per 60 cm d'amplada. Té un graó de pedra senzill, col·locat al davant de l'obertura, per accedir amb més facilitat a l'aigua. | 08182-165 | Can Serra - Rocafort | Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó. | 41.7208800,1.9350700 | 411420 | 4619334 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59563-foto-08182-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59563-foto-08182-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59563-foto-08182-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59568 | Aljub de l'Arbocet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-de-larbocet | XIX-XX | Deteriorat per l'abandó i el pas del temps. No es conserva la coberta. | Safareig de pedra seca ubicat a les vinyes de Ca n'Arbocet, prop del mas. Està adossat a un marge de 2,30 metres d'alçada i impermeabilitzat interiorment amb morter de calç. És de planta rectangular i mesura 1,30 metres de llargària per 0,90 metres d'amplada. L'interior està reblert de terra per evitar el seu enfonsament, i per l'exterior l'alçada és d'1,12 metres. Resta dempeus el brancal esquerre adossat a un mur de pedra irregular que s'endinsa al marge. Mesura 1,40 metres d'alçada per 36 cm d'amplada. Del dret només en queda una minsa part i mesura 40 cm d'alçada per 50 cm d'amplada. La rentadora està formada per dues lloses rectangulars de 40 cm d'amplada. A l'esquerra, per sota de la llosa de la rentadora, hi ha les restes d'una canal de zinc que feia de sobreeixidor. Per sota del brancal dret, a la cantonada amb el mur posterior, hi ha dues teules col·locades cara i cara per on entrava l'aigua d'omplir el safareig. La coberta no es conserva. | 08182-170 | Mas Arbocet | L'aigua provenia d'un complicat sistema de recollida d'aigües pluvials. Aquestes es canalitzaven mitjançant reguerons i murets construïts en els pendents de les feixes del vessant de migdia i septentrional de Ca n'Arbocet i desaiguaven a una bassa excavada en el bancal superior. Un cop els sediments s'havien dipositat al fons i l'aigua es tornava clara, en funció de les necessitats, s'obria la comporta (una llosa plana de pedra o una planxa de fusta) que permetia omplir el safareig, a través d'una canal soterrada. La resta s'aprofitava per a regar. Els descendents actuals parlen del gran enrenou que suposava per rentar la roba, encara no fa pas massa anys, mentre no varen tenir l'aigua corrent a casa. Originàriament es rentava aprofitant l'aigua que quedava dipositada en els clots naturals de la roca que hi ha a la riera que passa pel darrera de la casa. | 41.7115400,1.9237800 | 410468 | 4618309 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59568-foto-08182-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59568-foto-08182-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59568-foto-08182-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 50752 | Altar amb grafits de Sant Pere del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-amb-grafits-de-sant-pere-del-brunet | ALAVEDRA, Salvador (1979). Les ares d'altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara. Vol. II. Inventari de les ares, Terrassa, p. 61-64. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.482. | X-XI | Actualment els grafits es troben molt erosionats i pràcticament no són visibles. | Altar de l'església preromànica i romànica del Brunet que té uns interessants grafits amb lletra dels segles X o XI. La peça consta d'un tenant format per un bloc de pedra tallat, amb arestes vives, damunt del qual hi ha la llosa de l'altar, de pedra calcària de poca gruixària, polida només en una de les cares i amb els cantons rectes. Les seves mides són: 119 cm de llarg per 120 d'ample i 8 de gruix. L'altar no té cap ornamentació. Només hi ha un rebaix per al reconditori (forat per guardar-hi relíquies) fet possiblement al segle XVIII o XIX. Tot i que durant molts anys l'altar va estar adossat a mà dreta del mur d'entrada, actualment torna a ser al seu lloc originari, a l'interior de l'absis. Els grafits, molt malmesos, pràcticament no són visibles. Es troben al costat dret del sacerdot. La seva transcripció és força dificultosa i ha donat peu a diverses interpretacions. Segons A. M. Mundó la primera inscripció, que es troba entre el solc de l'arça sacra i el costat lateral de mà dreta, es podria transcriure de la següent manera: '...REDUS', 'GUILELMO', 'SACER', ... '(G)OMBAUDUS',... Hi ha qui s'inclina a pensar, seguint el parer de S. Alavedra, que es tracta d'un conjunt de signatures similars a les que sovint figuren a les ares paleocristianes o romàniques. Així, la llegenda s'hauria d'interpretar en el sentit que el sacerdot Guillem, juntament amb els seus companys o parents, van voler deixar constància d'alguna commemoració important, potser una nova consagració de l'església. L'altra inscripció es troba al costat mateix de la pedra, bé que en una posició invertida en relació amb les anteriors. La transcripció podria ser: 'BERNARDUS SACER'. És a dir, Bernat sacerd(dot). En la mateixa línia que abans apuntàvem, possiblement es tractaria de la signatura d'un sacerdot que va intervenir en un acte commemoratiu, tal vegada un dels testimonis o oficiants de la solemnitat. | 08098-283 | Església de Sant Pere del Brunet, a la masia del Brunet | L'any 1035 la capella apareix esmentada amb el nom de Sant Pere del castell de Guardiola. Els anys 1282 i 1334 apareix com Sant Pere de Serra. El 1306 l'hereu del mas adjacent manifesta que es diu Guillermus Johannis de Santi Petro de Ça Serra. Sucessivament, els membres de la família acompanyaran sempre el nom propi amb l'afegit Johannis. Per tant, sembla que Johannis fa referència al nom del mas mentre que el lloc era conegut amb el nom de sa Serra. El 1607 la família Brunet va comprar la propietat, però no serà fins al segle XVIII que mas i església passen a denominar-se del Brunet. La presència de senyals d'incendi entre l'obra preromànica i la romànica fa pensar a Xavier SITJAS (1977: 112) que la ràtzia del cabdill musulmà Abd al-Malik, que l'any 1002 va arribar fins a la ciutat de Manresa, hi va produir destrosses que van motivar obres per renovar la coberta, aixecant-hi la volta de canó. Al voltant de l'any 1030 un seguit de llegats o almoines van propiciar la restauració de l'església. Sant Pere de Serra va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat (que posseïa altres béns al terme) amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3). Al segle XVII Maties Brunet, que l'any 1607 havia adquirit l'heretat, va fer obres per arranjar la capella, deixant-la en condicions per celebrar-hi culte (CAPDEVILA, 1997: 4). L'any 1620 va obrir un nou portal que facilitava l'accés des de la masia, ja que en una concòrdia de l'any 1618 s'havia manat enrajolar la capella i tapiar el portal que donava directament a la casa del Brunet. Uns anys més tard, en una visita feta pel bisbe Antoni Pasqual l'any 1685, es confirma que aquesta capella depenia de la parroquial de Sant Salvador de Guardiola, i molt probablement ho va ser des del principi. A la dècada de 1950 la part de l'absis estava habilitada com a sagristia. Un altar obstruïa el pas per l'arc triomfal i l'accés a aquesta part es feia per una porta lateral. Entorn de 1958 els mateixos propietaris del Brunet van realitzar una restauració de l'església, que va consistir bàsicament en refer la teulada i consolidar l'estructura. Més recentment s'hi han practicat altres intervencions. En una d'elles es va desenterrar una sitja de grans proporcions (de 2,53 m de fons) davant mateix del santuari, que servia per guardar-hi el gra. | 41.6671900,1.7887600 | 399166 | 4613534 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50752-foto-08098-283-2.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 39356 | Altar de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | XX | Capella de sala situada a la vessant de ponent del menjador de la Masia Les Planes. És un petit receptacle decorat amb columnes i una llinda amb motius neoclàssics. A la llinda de l'altar es pot llegir 1900, i un símbol que segurament seria de la casa o del propietari. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 15 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 1 m. Dins del receptacle hi ha una escultura tallada en fusta de la Mare de Déu de la Mercè sostenint l'infant Jesús. Els dos porten una aurèola demostrant el seu sentit sagrat. Ella porta a la mà dreta un bàcul i al cap hi porta una corona daurada. Els colors predominants en la figura de la Verge són el rosa de la túnica, el blau i daurat de la capa i el blanc del mantell. El nen Jesús està cobert només amb una túnica d'un color verd-ocre. El conjunt fa uns 90 cm d'alt incloent l'aurèola. | 08012-128 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 1900 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 53120 | Altar del cambril de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-cambril-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Sala de forma elíptica i amb decoració profusa, amb abundants perforacions i calats, daurats i policromia. En el moment de la seva construcció es va creure que no podria acabar-se si es feia amb materials nobles, motiu pel qual s'optà per utilitzar altres més abastables, tractats de forma efectista. L'altar que hi ha sota el cambril presenta una decoració amb mosaics, que representen Jesús coronant la seva mare. | 08127-96 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. Antigament la imatge de la Mare de Déu girava sobre una plataforma mòbil cap al cambril o la nau de l'església. No va ser fins després de la guerra civil que va ser col·locada fixa, mirant sempre cap a la nau de l'església. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 1885-87 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53120-foto-08127-96-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano i Villar Carmona | 105 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 62996 | Altars romànics de Sant Julià de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altars-romanics-de-sant-julia-de-coaner | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. PUIG CADAFALCH, Josep; de FALGUERA, Antoni; GODAY CASALS, J (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya, vol. II. Barcelona, p. 187-189. | XI-XII | Erosionats, sobretot en les inscripcions | Conjunt de tres altars de l'època del romànic conservats a l'església de Sant Julià de Coaner. Cada ara pertanyia respectivament a un dels tres absis de l'església. Actualment dos d'ells es troben a l'absis de migdia. El més gran, corresponent a l'altar major, consisteix en un bloc gros de pedra treballat amb el cisell i de froma rectangular. Mesura 155 cms de llargada per 123 cms d'amplada, amb una gruixària de 10 cms. Té un dels cantells escapçat i un relleu, que el resseguia a manera de marc, també fragmentat. Té gravades unes inscripcions de les quals se'n desconeix el significat. L'altra ara consisteix en un bloc de pedra rectangular de 144 cm de llargada per 86 d'amplada, amb un gruix de 15 cms. No té cap ornament ni inscripció. Una tercera ara està col·locada en una capella lateral d'èstil renaixentista, a la nau del nord. És de característiques semblants a l'anterior però una mica més petita. Mesura 143 cms de llargada per 79 d'amplada i una gruixària de 17 cms. Aquestes ares es trobaven abandonades fora del temple fins que fa uns anys, amb la col·laboració dels Amics de l'Art Romànic, foren introduïts de nou a l'interior. | 08229-343 | Església de Sant Julià de Coaner. Demarcació de Coaner | 41.8322300,1.7134600 | 393171 | 4631949 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-3.jpg | Física | Medieval|Romànic | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 80833 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-0 | <p>BALLBÉ, M. (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Centre Excursionista de Terrassa. Matadepera. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquesta és una gran alzina situada en una esplanada, lloc d'aturada dels excursionistes. Es troba al camí que va des de Coll de Boix cap a Mura per la Serrallonga, prop del trencall cap a coma d'en Vila. És un imponent exemplar amb una capçada arrodonida, d'aproximadament 11 m d'alçada amb un perímetre de tronc a la base de 2,80m.</p> | 08139-111 | Coma d'en Vila | 41.6649100,1.9711700 | 414349 | 4613084 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 89586 | Alzina de ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lestruch | <p><span><span><span>Alzina singular i centenària, de dimensions considerables, emplaçada vora la casa de ca l’Estruch. És formada per una diversitat de branques de gran amplada que neixen a un metre aproximadament del tronc principal.</span></span></span></p> | 08141-346 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9099700,1.8294700 | 402922 | 4640443 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89586-estruch-alzina-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 50716 | Alzina de cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-nano | Alzina centenària, de grans dimensions, situada vora la casa de pagès de cal Nano, en una petita esplanada al costat de llevant. L'alzina es troba en un entorn boscós amb predomini de pins i amb algunes alzines. | 08098-257 | A la casa de pagès de cal Nano (sector de Coll d'Arboç) | 41.6760600,1.7944800 | 399656 | 4614513 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50716-foto-08098-257-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 88655 | Alzina de can Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-junyent | Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d'alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989). La forma de la capçada és rodona. | 08178-162 | Pla del Junyent | 41.7181000,1.7192900 | 393467 | 4619270 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Prop de la casa de Cal Junyent (fitxa 76), situada a 100 m. de la casa, sobre la bassa | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 89478 | Alzina de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-castelladral | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.BN.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Alzina singular, situada uns 200 m al sud-est del nucli de Castelladral, al marge d’un camí que condueix a diverses cases d’aquest sector. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) que està formada per tres troncs principals probablement de rebrot de la soca original. Cada un dels troncs té més de 1,5 m de perímetre, que en conjunt formen un capçada d'envergadura.</span></span></span></p> | 08141-308 | Sector central del terme municipal. Antic terme del Castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8977900,1.7821600 | 398979 | 4639145 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89478-alzina-castelladral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89478-alzina-castelladral-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80830 | Alzina de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Soca d'alzina que té una creu tallada. Es troba situada al coll de la Creueta, prop del Puig de la Balma. Es tracta d'una alzina d'envergadura normal, no excessivament gross, però que té interès pelfet de tenir gravada una creu al seu tronc. Segons ens han explicat, quan s'ha donat el casa que l'alzina es mor, es grava la creu en altra alzina de la vora.</p> | 08139-108 | Coll de la Creueta | <p>La llegenda popular explica que la creu tallada a la soca commemora el fet que una dona morí estimbada en el cingle de Roca Picarda. El coll de la Creueta separa les carenes de Roca Picarda i de la coma d'en Bou, on hi ha l'encreuament entre el camí Ral de Barcelona a Manresa que passa per Rocafort i el camí de Mura a Santa Creu de Palou.</p> | 41.6915900,1.9527400 | 412850 | 4616065 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 88900 | Alzina de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-masia | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) amb diverses branques. La forma de la capçada és elíptica. | 08178-406 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | 41.7117100,1.7097400 | 392662 | 4618573 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Situada a 13 m al SE de la façana de la casa La Masia (fitxa 78), al costat del camí d'arribada | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 39554 | Alzina de Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-oliveres | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Alzina centenària que es troba a 30 m a l'oest del Mas de Les Oliveres, just en front a la porta principal d'accés. Es tracta d'un arbre monumental en proporció i amb importància patrimonial, tan pel propietari com pel mateix entorn on està situada. | 08012-315 | Horta d'Avinyó | 41.8197000,1.9936400 | 416420 | 4630247 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 45145 | Alzina del camí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-puig | <p>VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015).El Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Castellbell i el Vilar: Zenobita edicions.</p> | <p>L'alzina (Quecus ilex subsp. Ilex) del camí del Puig està situada per sobre del camp de futbol, a mà esquerra pujant per l'antic camí que mena des de la masia cap el nucli urbà del Borràs. El camí s'inicia a partir de les antigues corts dels bens, que ara fa cantonada amb el carrer de Joaquim Borràs. Queda tallat per la plaça del Rei i l'avinguda de l'Esport i degut a la urbanització més moderna del sector cal anar a buscar el carrer dels Bastoners fins al capdamunt, on a mà esquerra torna a comunicar-se amb el camí que puja fins la masia del Puig. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques com l'arítjol. Mesura uns 12 metres d'alçada total per 12'6 metres de capçada, per 2'05 metres de volt de soca i 1'53 metres de volt de canó. El tronc està protegit per tres bancs de fusta, disposats en triangle, que permeten reposar al caminant, alhora que gaudir de les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat. Creix lleugerament inclinat. Des de ran de terra fins a la creu mesura 1'5 metres. L'escorça és fosca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen dues branques potents que es van bifurcant (0'95 i 1'28 metres de diàmetre) formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida, amb les branques inferiors penjant, amb la qual cosa dona la sensació de que hagin d'anar a tocar al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</p> | 08053-48 | Camí del Puig | <p>Les alzines, com a element natural sovint destacable han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d'una propietat. En el cas del mas del Puig en tenim varies referències com el que es pot llegir en un acte de capbrevació celebrat a la casa que el marquès de Castellbell, Josep Amat i Junyent tenia al carrer Manresa, a Monistrol de Montserrat, el 3 de gener de 1727: 'Lo Honorable Francesc Puig, pages y de present Batlle de la parroquia de Nostra Senyora del Vilar, sufraganea de la parroquia de Sant Vicens de Castellbell, del bisbat de Vich... que ell dit confessant te y posseheix tot aquell mas vulgarment dit lo mas Ferran a hon dit confessant fa sa continua habitacio y residencia, juntament ab altre mas dit lo mas Torras, dirruhit y desabitat, y á dit mas Ferran unit, y aglevat (...) E termenan (...) y pujas en dret dalt fins que troba un marge de terra ahont hi há fitas, seguint lo peu de dit marge, y puja fins que arriba á un serradet ahont hi há fitas, y des de ditas fitas trenca dret baix fins que hi há una paret ó marge ahont hi ha un forn de cals, seguint dit marge ó paret travessant lo dit comellar de oliveras (...) y vassen cai avall fins que troba una bassa que alli és, y de dita bassa discorre fins baix á un torrent que hi há una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que hi ha unas fitas (...). Per altra banda, a les Llibretes del mas Puig del Vilar, es pot llegir un dels tractes realitzats pels amos en el mes d'octubre de 1877, en què permeteren que fos arrencada l'alzina més gran de la seva heretat, anomenada l'alzina del Manresà, de la qual varen fer-se 50 quintars de llenya: 'En lo añ de 1877, al mes d'octubre, an arrencat la alsina mes grosa de la aretat, que sen deÿa la Alsina del Manrresà, la comprada la sogra del Carnise que abuÿ acsistex, que se diu Marti, ÿ lo preu 34 duros, ÿ 3 de arrencarle, tenia 18 pams de bol a un pam de la soca, de la soca que queda enganxada al capdeball del cano; sen ja arrencada, si estaren part de dos dias, 3 homas estallan ÿ tirani barias barrinades, ÿ en surtiren 50 quintas de lleña'. Però també es documenta de l'any 1908, els carboners de Marganell coneguts com els Gasparons que van fer 45 càrregues de carbó 'al capdemun de la nostra Ubaga', aprofitant la fusta d'unes alzines i roures vells.</p> | 41.6315600,1.8645200 | 405421 | 4609493 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45145-foto-08053-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||||
| 45301 | Alzina del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cementiri | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/ | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al costat de la carretera BV-1273, davant mateix de la porta del cementiri municipal. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per altres alzines més joves i alguns exemplars de pi blanc. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada. Mesura uns 17 metres d'alçada total i 13 metres de capçada mitjana per2,05 metres de volt de canó i 2 metres de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08053-204 | Cementiri de Castellbell i el Vilar | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 41.6331200,1.8671800 | 405645 | 4609663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al peu de l'arbre hi ha una biga de fusta amb el nom de l'espècie i la declaració d'aquest exemplar com a arbre d'interès local el 25 de gener de 1996. Regidoria de Medi AmbientTé una marca pintada al tronc de color rosat.A Catalunya hi ha un seguit d'arbres i arbredes declarats protegits, ja sigui a nivell nacional, comarcal o local, d'acord amb la normativa derivada de la protecció d'espais i també de la urbanística o cultural. A més dels Arbres Monumentals (AM), declarats per Ordre del Departament, els consells comarcals i els ajuntaments poden declarar arbres d'interès comarcal (AC) i arbres d'interès local (AL) respectivament, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||||
| 88696 | Alzina del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-coll | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) i molt frondosa. La forma de la capçada és ovalada. | 08178-202 | Massana. Pla del Coll | 41.7169300,1.7368700 | 394927 | 4619119 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa a la banda dreta del camí venint de Can Massana, pocs metres abans d'arribar a la Casa del Coll. El Coll ha estat rehabilitat i s'utilitza com a casa de colònies, amb el nom de 'L'Alzina'. Aquest nom de ben segur que es degut a la gran alzina | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 80832 | Alzina del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-farell | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>L'alzina del Farell es troba prop de la casa El Farell i al peu de la cruïlla del camí de la casa amb el camí de Santa Creu de Palou. És una alzina de capçada rodona i grans branques que surten totes d'una soca comuna. Aproximadament fa 10 m d'alçada. És un dels arbres emblemàtics de la zona.</p> | 08139-110 | El Farell | <p>L'alzina del Farell ha estat anomenada popularment alzina del Penitents, degut a que en les proximitats es trobava aquesta alzina relacionada amb el costum del pelegrinatge a Montserrat, ja que quan arribaven a aquest punt els pelegrins reposaven davant al peu de l'alzina que es trobava al costat de la riera. El pelegrinatge a Montserrat era un antic costum anyal en que els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera estranya, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. L'alzina dels Penitents es trobava al costat de la riera, abans d'arribar a la casa del Farell, i va desaparèixer en fer una tallada d'alzines un grup de furtius farà uns vint anys. Amb el temps l'alzina del Farell ha anat agafant protagonisme i actualment se li dóna també el nom d'alzina dels Penitents tot i que en origen no era aquesta la de la tradició.</p> | 41.6804200,1.9217400 | 410255 | 4614856 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 64685 | Alzina del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-font | <p>Alzina (Quercus ilex) centenària situada a pocs metres de la masia del Font. La copa es troba escapçada per la meitat, a causa d'un cicló que hi passà pel mig. Es tracta d'un arbre de la família de les fagàcies, de capçada densa, fulles perennes de color verd fosc a l'anvers i piloses al revers. El seu fruit és l'aglà. La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres.</p> | 08242-102 | Al costat de la masia del Font | <p>Al seu costat hi ha encara l'escorça d'una altra alzina, que segons fonts orals, era un exemplar d'excepcionals dimensions. Lamentablement, va morir.</p> | 41.6412200,1.8026000 | 400278 | 4610635 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64685-foto-08242-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.