Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
29086 Font del nucli de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-de-les-coromines XX Font situada a la cruïlla dels dos camins principals que defineixen el nucli de les Coromines, datable al segle XX. Consta d'un mur de pedra lligada amb morter en L, al tram més elevat de la qual una pedra circular (possiblement una base de premsa reaprofitada) sosté un broc de polsador per on raja l'aigua. La resta del mur discorre a uns nivells més baixos, i està rematat per lloses allisades que conformen uns seients. El terra està també enllosat, i té un desguàs que recull l'aigua que es vessa. 08002-154 Nucli de les Coromines, a peu del camí principal. 41.7191900,1.5781400 381727 4619576 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29086-foto-08002-154-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
28936 Cups a la vora del Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. 08002-4 A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme 41.7038000,1.5781400 381699 4617867 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg Legal Paleocristià Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 84 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
28953 Pou de glaç de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-les-coromines L'estat de l'estructura és bo, però se'n fa un mal ús que el degrada. Estructura excavada al terreny per tal de conservar-hi els aliments, amb cos cilíndric (d'aproximadament 3 m de diàmetre per 5 de fondària) revestit amb filades regulars de pedres desbastades lligades amb morter, i amb coberta amb falsa cúpula d'acostament de filades. S'hi accedeix des d'una trapa quadrada amb una anella metàl·lica. Malgrat que no hi ha un estudi arqueològic o documental que permeti datar-lo, l'ús de pous de glaç d'aquesta tipologia és freqüent en època moderna i contemporània. Actualment, el pou està en desús, i s'hi aboquen escombraries. 08002-21 Al sudoest del veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. 41.7177100,1.5756900 381521 4619415 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
29049 Camí del Fondo del Puigfarner a les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-fondo-del-puigfarner-a-les-coromines http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural Al camí s'hi accedeix a través d'un trencant a la dreta en el camí de les Coromines, en direcció nord, a l'indret dels Racons de Centelles. Des d'aquí s'inicia un recorregut de 1,24 km i 4 m de desnivell fins arribar als terrenys del Puigfarner. El ferm, de terra compactada es troba en bones condicions. El camí transcorre bàsicament a través de camps de cultiu, travessant en direcció sud els Plans de Centelles, la Rioja i el fons de Puigfarner. Passat el mas i les seves instal·lacions agropecuàries el camí connecta amb un altre, que porta a Prats de Rei i a Cal Mensa. El camí té pas restringit entorn de les instal·lacions del Puigfarner. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Torre de Puigfarner. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. 08002-117 Extrem sud oest del terme, tocant amb Prats de Rei. 41.7144500,1.5727700 381272 4619057 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29049-foto-08002-117-1.jpg Legal i física Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Té algun tram amb pas restrigit. Té algun tram senyalitzat.Referència cadastral - 08002A006090050000UL - Via de domini públic 94 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
28935 Cisterna de la Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. No contrastable. Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca. 08002-3 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67). 41.7088400,1.5661200 380708 4618443 08002 Aguilar de Segarra Restringit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
28934 Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> XI No contrastable. <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> 08002-2 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> 41.7089100,1.5657300 380676 4618451 08002 Aguilar de Segarra Restringit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-14 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
28933 Ca l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf XVIII Restaurada l'any 1950. Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. 08002-1 Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. 41.7109400,1.5553000 379812 4618691 1799 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. 94|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-19 08:57
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc