Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64611 | Creu de la Tartana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tartana | <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | Es troba deteriorat a causa de l'erosió, especialment la placa de marbre, que també presenta fissures. | <p>Monument que consisteix en una pilastra de pedra sorrenca de planta quadrangular, coberta amb un petit frontó. A la part frontal superior hi ha una placa de marbre amb la representació de la Verge de Montserrat sobre les muntanyes. A la part del fust de la pilastra s'hi pot llegir la següent inscripció: 'MILAGRO QUE / HIZO LA VIR/ GEN DE MON / SERRAT EN ES/ TE SITIO EL / DIA 5 DE MA/ YO DE 1862 / CON Dn MARIA/ NO PADRÓ, Dn / ANTONIO BA/ LIU, Dn JOSÉ / COPONS Y Dn / JOSE ALCAINA'</p> | 08242-28 | Parc Natural de Montserrat | <p>Probablement, la inscripció fa referència a un accident on es van salvar aquestes quatre persones, perquè el lloc també és conegut com 'el miracle de la Tartana'.</p> | 41.6112600,1.8011400 | 400110 | 4607310 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64611-foto-08242-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64611-foto-08242-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64611-foto-08242-28-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | A l'Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat rep el nom de Monument del Miracle. | 99|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||
| 64592 | Santa Cecília de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-montserrat | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )nventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | X | <p>Església romànica de planta basilical amb tres naus, de les quals les laterals són més curtes que la central. La coberta, de dos vessants a les façanes laterals, és feta a base de lloses planes. La capçalera està estructurada en un absis i dues absidioles, sobre una de les quals hi ha el campanar, afegit amb posterioritat. A la façana principal hi ha dos portals d'arc de mig punt adovellats, un dels quals es troba cec. Sobre el portal hi ha un escut que es troba força erosionat, i a la part superior d'aquesta façana hi ha una finestra d'arc de mig punt. Les naus son cobertes amb voltes de canó i es comuniquen mitjançant dues arcades de mig punt. A l'absis central s'obren tres finestres de doble esqueixada, i una en cada absidiol. La decoració de la capçalera és la típica llombarda, amb arcuacions cegues i lesenes. Al costat esquerra de l'absis hi ha pintada una figura en bust que possiblement representa un bisbe. L'aparell és obrat en carreus sense polir, units amb morter de calç. Adossats a la façana de tramuntana, hi ha diversos volums de planta baixa i pis que constituïen el monestir i la rectoria. La que correspondria a la rectoria té un portal d'arc escarser de pedra carejada, essent les finestres de pedra carejada o bé ceràmiques. Les intervencions modernes a mestral n'han alterat la fesomia original.</p> | 08242-9 | Parc Natural de Montserrat | <p>La primera referència històrica de Santa Cecília la trobem en una escriptura de l'any 945, gràcies a la qual sabem que s'hi fundà un monestir. Santa Cecília és, doncs, el primer lloc de la muntanya on s'observà vida religiosa en comunitat, comunitat que per cert mai no fou gaire nombrosa. Al 1539 es va unir definitivament al monestir de Montserrat. L'any 1811 fou saquejada i mig destruïda per les tropes franceses. Parcialment restaurada en temps de l'abat M. Muntades, es va tornar a obrir al culte el 22 de novembre de 1862, però la seva total restauració sota l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch no es va poder finalitzar fins el 1931. Els edificis adossats a l'església són de diferents èpoques i han tingut diversos usos. A partir Els anys 1960 el monestir de Montserrat els destinà a centre d'acolliment per a joves.</p> | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64592-foto-08242-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64592-foto-08242-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64592-foto-08242-9-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | 92|94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||||
| 64713 | Llegenda de la fundació de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fundacio-de-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell.</p> | <p>Explica la llegenda els moros havien intentat conquerir Montserrat moltes vegades i mai no ho havien aconseguit. Però en una ocasió van reunir un exèrcit molt nombrós i poderós per aconseguir-ho, per tal d'apoderar-se d'una vegada de la muntanya. Carlemany s'hi enfrontà amb una gran batalla, la més gran ocorreguda entre moros i catalans. L'exèrcit de Carlemany constava de dos grups: els devots de Santa Cecília, amb la festa el 22 de novembre, i els volts de Santa Caterina, amb festa el 25 de novembre. Els soldats sabien que Carlemany tenia per costum batejar els indrets amb nom del sant del dia als indrets on guanyaven batalles. Així doncs, cadascun dels grups volia guanyar el dia de la seva santa. Per això, en arribar el dia de Santa Cecília, els devots de Santa Caterina no s'esforçaven prou. En adonar-se'n, Carlemany els amonestà dient que com a bons cristians s'havia de guanyar al sarraí com abans millor. Així que lluitaren amb totes les seves energies i guanyaren finalment la batalla. Per a commemorar-ho, Carlemany hi féu aixecar una ermita.</p> | 08242-130 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||||||
| 64714 | Llegenda del Castell de Marganell i Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-marganell-i-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell. CATALÀ I ROCA, P.(1983). Llegendes de Castells Catalans. Barcelona: Col·lecció Nissaga nº2.</p> | <p>Explica la llegenda que fa molts anys, abans de construir-se el santuari de la Mare de Déu, Santa Cecília era un castell anomenat de Marganell. La dama d'aquest, anomenada Cecília, era molt virtuosa i caritativa i feia una vida de santa. El diable li tenia enveja i es proposà fer-li perdre la virtut. Un dia que el senyor de Marganell va anar de cacera, el diable féu girar el mal temps i anà al castell en busca de refugi. La caritativa Cecília l'acollí i li donà sopar. Durant aquest, el diable li revelà que guardava un secret que portaria un gran trasbals al castell. En preguntar-li quin era aquest secret, el diable li va dir que un vellet li havia explicat la següent història. Quan la seva muller encara estava alletant la seva filla, els senyors del castell van tenir una altra nena. Però aquesta emmalaltí i morí. Per por a perdre el favor i la paga dels senyors, van decidir canviar la seva filla per la seva filla. El diable afegí que el vellet, que era el seu didot, ho pensava contar abans de morir. Però que hi havia una solució, que no era altra que matar-lo mentre dormia. Ella, sentint-se temptada, anà a la cambra del vell amb el diable, el mataren i amagaren el cos darrera les mates. A la matinada, el senyor del castell tornà de cacera, i va ensopegar amb el cos del vell, encara agonitzant. Aquest li va poder contar qui li havia fet. Ple d'ira, el cavaller entrà al castell i, a la capella, s'hi trobà a la seva muller jugant a cartes amb el diable, amb les mans encara plenes de sang. Aleshores li clavà una espasa al pit i la deixà morta. Al moment es sentí una riallada i un tro infernal, i l'edifici sencer es va esfondrar, quedant només en peu la capella. El diable es convertí en senyor de les runes, i hi anava a les nits a jugar a cartes amb una colla de renegats, formant un gran aldarull per tota la muntanya. Anys més tard, després de la troballa de la Mare de Déu, quan els monjos ja habitaven al monestir, van disposar-se a fer fora el diable de la muntanya. Un monjo decidí anar-li a plantar cara. Es posaren a jugar a cartes amb el diable, pactant que el vencedor es quedaria amb les restes del castell. Van haver de jugar set partides, totes vençudes pel monjo, ja que els dimonis l'acusaven de fer trampes. Quan guanyà l'última, un tro terrible féu tremolar la muntanya, i tots els éssers infernals van desaparèixer. Llavors, el cos de Cecília que es trobava davant l'altar va aureolar-se i fou amortallada cristianament. Nostre Senyor l'havia perdonat per les seves grans virtuts i al que havia hagut de patir estant tants anys envoltada de dimonis. Perquè el diable no pogués tornar, els monjos van aixecar-hi un altre monestir, que van dedicar a Santa Cecília.</p> | 08242-131 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||||||
| 64715 | Llegenda de l'almoina de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lalmoina-de-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell.</p> | <p>Des de molt antic, el dia de la festa de Santa Cecília es donava un panet i vi bo a les persones que sortien de l'ofici. El cost d'aquesta ofrena la sufragaven cada any una casa diferent del terme. Quan li tocà pagar a Can Clariana, l'amo ho veié un costum poca-solta i es negà a pagar-ho. Aviat els caigué una gran calamitat, ja que perderen totes les collites i bestiar, juntament amb molts dels estadants de la casa. Anys més tard, quan l'Infant de la casa va créixer, va saber el que havia fet el seu avantpassat i va prometre que mai més faltaria l'almoina de 'pa i trago' el dia de Santa Cecília. Des de llavors Can Clariana es va convertir en una gran propietat, amb moltes riqueses i coneguda arreu de la comarca.</p> | 08242-132 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||||||
| 64698 | Pintura mural de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-santa-cecilia | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona</p> | <p>A la paret de la part esquerra de l'absis de Santa Cecília, junt a una fornícula, hi ha dibuixada una figura d'un bust. Mesura 30 x 15 com. Podria tractar-se d'un bisbe, ja que porta el capell triangular característic, que té unes creus desdibuixades inscrites en cercles dibuixats de color vermell. El contorn de la figura es troba pintat amb línies negres i vermelles. Es tracta d'un dibuix molt esquemàtic i lineal, sense profunditat. Pel seu tractament tècnic, el més probable és que es tractés d'un 'grafit', i no tant d'una composició pictòrica.</p> | 08242-115 | Santa Cecília de Montserrat | <p>El perímetre interior de l'absis central de Santa Cecília es troba decorat amb pintura, que es creu que fou incorporada durant la restauració de 1928, feta per Josep Puig i Cadafalch. La que sí que es creu que és original, del romànic tardà, és la figura del bust.</p> | 41.6115000,1.8172400 | 401452 | 4607319 | 08242 | Marganell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64698-foto-08242-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64698-foto-08242-115-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||
| 53060 | Monument a Julià Fuchs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-julia-fuchs | Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. | XX | Bust de bronze amb la representació de la imatge figurativa de l'enginyer Julià Fuchs. Està situat damunt una columna de base quadrada, i una inscripció sobre marbre recorda el motiu del monument 'La vila de Monistrol a l'iniciador de la porta d'aigües. 1925-1928'. El monument està situat en una petita plaça amb un jardí. | 08127-36 | Al nucli urbà. Cantonada entre els carrers del Puig i de Manresa. | Julian Fuchs i Leigme va ser cap d'explotació de la línia de Montserrat entre 1897 i 1925. El 20 de novembre signava contracte a Lausana amb la Societat de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents amb el títol de director d'explotació del Ferrocarril de Monistrol de Montserrat. L'elecció de M. Fuchs es produí a causa de la seva relació amb el president de la societat, M. Masson, de Lausane, banquer de la 'Union des Banques Suisses' i també per influència de l'enginyer J. Champuis de Nidau, el qual havia intervingut en altres línies ferroviàries de muntanya. Ocupà oficialment el seu càrrec el dia primer de gener de 1898, un cop que hagué fet un període de pràctiques al seu país. Tingué la seva habitança a l'estació de Montserrat-Vila i el seu que li fou assignat era de 400 pessetes el primer any, 450 pessetes el segon any del tercer en endavant, 500 pessetes el mes. Durant els anys que romangué en el càrrec, el Cremallera va ser un model en tots es aspectes. Al llarg dels anys que estigué en el seu càrrec se succeïren les èpoques de prosperitat i en Fuchs disposà de l'absoluta confiança del Consell, de manera que podia dur sempre a la pràctica, sense entrebancs de l'altri, les seves idees i projectes. D'aquests projectes, els més importants van ser la prolongació de la línia fins a l'estació dels F.C. del Nord, la instal·lació elèctrica als tallers, la col·laboració en els plantejaments de l'estació d'enllaç amb els FFCC, l'adquisició de tres locomotores i diversos cotes i, encara, la idea que compartí amb en Macaya referent al projecte de prolongació de Montserrat, si bé aquests dos darrers no arribaren a dur-se a terme. Va guanyar-se l'admiració i respecte de tots els qui treballaven al Cremellera i dels veïns de la vila de Monistrol, on també va promoure el desvetllament material i cívic. L'any 1909 contribuí a la fundació del Col·legi de Santa Anna, de Monistrol. Potser l'obra més rellevant de les que va fer per a la vila de Monistrol fou la xarxa de distribució domiciliària d'aigua. L'execució es dugué a terme segons el seu projecte i amb el préstec de 100.000 pessetes, que concertaren l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, a amortitzar en un termini de cinc anys. La terminació d'aquesta obra s'esdevingué el 1927, dos anys després de la seva mort. També va fer alguns projectes d'ornamentació de diversos carrers. El poble, conscient i agraït, el nomenà fill adoptiu. | 41.6119000,1.8434100 | 403633 | 4607333 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||||
| 64681 | Font del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moro | <p>La Font del Moro es troba al costat d'un camí, als peus de l'escletxa formada per dos grans blocs de pedra. Sobre una base d'argamassa i còdols s'hi ha afegit el galet metàl·lic, que es troba molt a prop del nivell del terra.</p> | 08242-98 | Parc Natural de Montserrat | 41.6116500,1.8135900 | 401148 | 4607339 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64681-foto-08242-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64681-foto-08242-98-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||||||
| 53162 | Gos de la casilla del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gos-de-la-casilla-del-cremallera | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | Es conserva el record del gos de la casilla, però actualment no hi ha el gos. | El gos de la 'casilla' és, tal vegada, l'únic gos guardabarreres que ha existit al món. En total n'hi hagut una trentena. L'últim guardabarreres, Joan Jorba, en va tenir vuit. Al llarg del temps va anar evolucionant la seva indumentària, i es convertí en un reclam: se'l destacava sobre un pedestal que portava publicitat de la casa Calisay, amb un cartell amb el nom de KU-KI (o BO-BI), ulleres, gorra de plat i un vestit de capa. | 08127-138 | Muntanya de Montserrat, en l'antic pas a nivell del cremallera de Montserrat | No se sap quan va començar la tradició, però sí que ja era a la línia almenys des de 1898. Segurament va començar amb el primer empleat que hi fou destinat, que tenia un gos al qual ensenyà a posar-se al mig de la carretera quan passava el tren. Amb el temps es van popularitzar el gos i el lloc, i la gent començà a tirar-li algun cèntim. El 1957 es va clausurar la línia, i fins 1982, quan va desaparèixer l'últim guardabarreres, el gosset va ser motiu d'atracció de turismes i autocars. | 41.6119700,1.8360500 | 403020 | 4607349 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Damunt el pas a nivell on hi havia el gos de la casilla del cremallera actualment hi ha el 'Pont del pas a nivell' | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||||||
| 64584 | Coves de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-santa-cecilia | <p>COLOMINES ROCA; J (1925) Prehistòria de Montserrat. Montserrat. DAURA, A. i GALOBART, J. (1982) L'arqueologia al Bages. Manresa. FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | -XIX/-VII | Es troba en una zona completament embardissada. | <p>Coves d'abric sense estructures conservades, formades per grans blocs de pedra despresos de les parts altes del massís. Es tracta de dues cavitats aparellades enmig d'un torrent anomenat, precisament, de les coves.La batejada com a Cova Gran mesura 12 m de llargada total, 4 m d'amplada i 2'5 m d'alçària a la part més alta (cal tenir en compte que el bloc petri que la conforma es troba inclinat). Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal assenyalar que no formava part de cap mena d'estratigrafia, sinó que es trobava barrejat amb la terra i els còdols despresos de les roques montserratines (conglomerat). Aquest fet fa pensar que es devia tractar d'un hàbitat marginal i circumscrit a un moment històric molt determinat. En principi es considerava del Neolític, però ara es veu clar que ha de ser de l'Edat del Bronze. Aparegueren restes de fauna (cérvol, cabra, porc senglar), lítiques (2 puntes de sageta de sílex rosat, 11 fulles de sílex i fragments de ganivets), així com ceràmica. Aquesta ceràmica, de factura barroera, es trobava en gran part esmicolada. D'entre aquests trossos en sobresurten un parell decorats amb incisions en punts (un en sentit vertical i l'altre correspon a la vora d'un got ovoïdal i decorat amb un motiu de fulla d'acàcia). El propi Colomines ja considerava que devien ser de l'Edat del Ferro. La Cova Petita amida tan sols 5 m de llarg per 3 m de fondària i 2 m d'alçària màxima, tractant-se, més aviat, d'un abric, com l'altra suara ressenyada. L'excavació va proporcionar un gratador de sílex, un mol·lusc del gènere pectunculus foradat i diversos padellassos mancats de decoració, llevat d'un que tenia uns cordons amb impressions digitals.</p> | 08242-1 | Parc Natural de Montserrat | <p>S'hi va fer una excavació a principis dels anys vint per part de Josep Colomines, amb la col·laboració de Beda M. Espona, en el context d'un ampli treball arqueològic a tota la muntanya de Montserrat.</p> | 41.6120700,1.8146300 | 401236 | 4607385 | 08242 | Marganell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64584-foto-08242-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64584-foto-08242-1-2.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | Els materials es conserven al Museu de Montserrat. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||
| 64676 | Creu de Regató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-regato | XX | Ha perdut la placa frontal. | <p>Monument que consisteix en una pilastra de pedra sorrenca de planta rectangular. Es troba rematada de forma semicircular. A la part frontal superior hi havia hagut una placa, avui inexistent. Es troba pintada modernament amb diferents colors, alguns dels quals marquen la ruta que hi passa per davant.</p> | 08242-93 | Parc Natural de Montserrat | 41.6119400,1.7972800 | 399790 | 4607390 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64676-foto-08242-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64676-foto-08242-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | És difícil observar-ne el frontal, ja que sota seu comença un fort desnivell, on hi creix vegetació que el tapa. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||||
| 53039 | Casa del doctor Juncà - cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-junca-cal-roig | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XX | Casa entre mitgeres de dues plantes i soterrani i coberta de teula. La façana té una composició simètrica, i hi destaca una balconada que en sobresurt. Hi ha presència de motllures decoratives en les obertures. | 08127-15 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs. | Forma part d eles cases bastides al carrer Julià Fuchs, d'època modernista. | 41.6126400,1.8429000 | 403592 | 4607416 | 1920 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53039-foto-08127-15-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | ||||||||
| 53097 | Gegants de Viserta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-viserta | <p>REDÓ, Salvador; SOLDEVILA, Llorenç (1986). 'Monistrol de Montserrat. Cent anys d'història gràfica. 1882-1985.' Barcelona: l'Aixernador</p> | XX | <p>Conjunt de quatre figures. Les més antigues són les representacions de Ramir i Constança, estrenades l'any 1914. Als anys cinquanta es va afegir un nou gegant, la Diana, i als noranta el darrer, el Quim. Aquest últim és un homenatge a un veí molt estimat pels veïns del barri, el sr. Joaquim Espinosa.</p> | 08127-73 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 31 | <p>Es tracta dels gegants d'un dels carrers del poble: el carrer Viserta. Els més antics han estat restaurat diverses vegades. Els caps van ser confeccionats per 'El Ingenio', i van costar 250 pessetes, recaptades els diumenges amb aportacions dels veïns. Els cossos van ser fets de vímet a cal Cisteller, i els primers vestits confeccionats a cal Sucre. Durant els primers temps van sortir sense mans, perquè no hi havia prou diners per a fer-les, i eren substituïdes per guants. Surten el segon diumenge de juliol, data en la qual se celebren les festes del carrer. La seva sortida consisteix en fer una passada per diferents carrers fins arribar a l'església, i en realitzar una trobada i una ballada amb altres gegants a l'era. Els gegants de Viserta tenen el seu origen en les festes de Corpus. A la sortida de l'Ofici es tornava al carrer en cercavila i a l'Era es feia una ballada amb els gegants, antigament, els gegants anaven fins l'antic cremallera a fi de què l'arribada d'un tren portes espectadors que contempléssin la ballada dels gegants i dongués algun que altre diner per la realització de les festes de l'any següent. Per la tarda es feien jocs de Cucanya i Xocolatada i seguidament es feia una cercavila (en la qual era típic que la gent hi anés disfressada amb disfresses al·lusives de les feines del carrer) per anar al rosari, aquesta cercavila era feta a mode de processó, i la gent hi anava amb ciris encesos, acabada la processó la gent tornava a l'Era on els gegants feien la seva darrera ballada i per la nit es feia un ball que obrien els quatrers i que es realitzava a l'Era de Viserta o a la Cabanya.</p> | 41.6127400,1.8429500 | 403596 | 4607427 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53097-foto-08127-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53097-foto-08127-73-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||||
| 53040 | Casa del carrer Julià Fuchs, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-julia-fuchs-29 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa entre mitgeres, amb murs i cobertes de maçoneria, i tres pisos. Exteriorment s'observen balcons a banda i banda d'una gran portalada central, feta amb carreus de pedra. La composició és simètrica, al voltant de la porta adovellada. | 08127-16 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 29 | 41.6127900,1.8430400 | 403604 | 4607433 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | ||||||||||
| 53049 | Cases del carrer de Julià Fuchs o Viserta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-julia-fuchs-o-viserta | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIX | Conjunt d'habitatges format per cases de diferents èpoques, però respectant una tipologia típica de la zona. Destaca la part del darrera de les cases dels números parells, amb unes galeries que donen la imatge de Monistrol de Montserrat des de la carretera. | 08127-25 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs | El carrer va ser bastit en gran part en el segle XIX, seguint un antic camí. Destaca la presència de cases d'època modernista. | 41.6129000,1.8432800 | 403624 | 4607445 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||||
| 53180 | Barraca de vinya, sota la serra de Canfranc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-sota-la-serra-de-canfranc | Necessita manteniment | Barraca de vinya de planta circular, amb una part recolzada damunt una llenca de pedra. El material constructiu són les pedres de l'entorn, de tamanys irregulars, de conglomerat i gres. | 08127-156 | Damunt la via del cremallera, i sota la serra de Canfranc | 41.6130000,1.8369500 | 403097 | 4607463 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | ||||||||||||
| 64682 | Font d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-vila | <p>Des d'unes escales que comencen al Camí del Casot es baixa fins a la coneguda com a Font d'En Vila. Consta d'un petit dipòsit a la part posterior, amb un frontal de rajoles ceràmiques, on hi ha una inscripció identificatòria. Sota seu comença un banc fet de pedres irregulars, entre les quals surt un tub d'on brolla l'aigua directament. L'aigua cau en un dipòsit circular fet amb còdols.</p> | 08242-99 | Parc Natural de Montserrat | 41.6126300,1.7994300 | 399970 | 4607464 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64682-foto-08242-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64682-foto-08242-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Es troba senyalitzada des del Camí del Casot. També es coneix com la Font de Sant Miquel. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||||||
| 64588 | Forn de la Calsina I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-calsina-i | <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | Una part del mur es troba esfondrat, així com hi creix vegetació. | <p>Forn tradicional de calç, que es troba a l'inici del camí que porta a la masia de la Calsina. La part davantera té la fogaina vista, coberta amb un arc apuntat fet de maó pla. Es troba construït amb pedra irregular. A la part posterior s'hi troba la part de dipòsit, de forma quadrangular, excavat a la pedra i arrebossat amb fang cuit. Per terra es veuen marques de murs fets de totxo, tovot o tàpia. A la part frontal s'hi ha fet una pintada vandàlica.</p> | 08242-5 | Parc Natural de Montserrat | 41.6130000,1.8229900 | 401934 | 4607478 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64588-foto-08242-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64588-foto-08242-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64588-foto-08242-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||||
| 45717 | Mas Astarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-astarros | XVIII-XX | Mas situat als peus de la C-58 entre els quilòmetre 36 i el 37, una mica elevat del nivell de la carretera. És una masia antiga però que ha estat molt reformada a l'interior. Només conserva el volum quadrangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. | 08053-620 | Al sud delt erme municipal. | Fa uns 50 anys, els pares de l'actual propietària, que venien de Terol i de Còrdoba, van comprar la casa. L'historiador Joan Massats, de Castellbell, els hi va fer un escrit on afirma que Blanca de Castella hi va passar una nit. | 41.6138000,1.8725000 | 406060 | 4607512 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45717-foto-08053-620-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45717-foto-08053-620-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els terrenys de l'antic mas s'han convertit en una urbanització. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:22 | |||||||||
| 64673 | Avenc de l'Embut o pou de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lembut-o-pou-de-la-foradada | <p>Sota del massís rocós de Montserrat, sota els Frares Encantats, hi trobem un avenc. Es tracta d'una obertura natural de la terra, que es troba molt inclinada i presumiblement és de gran profunditat. No obstant, no s'aprecia amb exactitud la seva profunditat a causa de la vegetació que hi creix.</p> | 08242-90 | Parc Natural de Montserrat | 41.6132500,1.7920800 | 399359 | 4607542 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||||||||||
| 53187 | Jaciment paleontològic del torrent del Fidené | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-del-fidene | <p>AAVV (1994). Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Medi Natural. 'Fitxa de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic' Lambert, J. (1927-1928) Revisión des echinidés fósiles de la Catalogne. Mem. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. barcelona. Núm. 1 i 2.</p> | Molt superficial | <p>Jaciment paleontològic on apareixen restes fòssils d'invertebrats marins corresponents al període Bartonià (Eocè superior). Es pot observar fauna marina fòssil, i s'hi identifica l'equinoderm (eriçó marí) Echinolampas archiaci.</p> | 08127-163 | Torrent del Fidené | 41.6137200,1.8336000 | 402819 | 4607546 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||||||||
| 53144 | Camí de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. | 08127-120 | Parc natural de Montserrat | 41.6139500,1.8338500 | 402840 | 4607572 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | ||||||||||||||
| 64679 | Font de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-josep-0 | <p>Baixant pel GR-172, desviant-se cap al camí que porta a la Plaça de Catalunya de Montserrat, hi trobem unes escaletes que baixen fins a la font. Es troba construïda contra una paret de formigó que es troba recolzada a un marge natural, i que està cobert amb una filada de teules. En aquesta paret hi ha un galet metàl·lic, situat força a prop del terra. El broll d'aigua és notable, i en prémer el galet cau directament sobre un clot de terra. A la part superior hi ha una placa metàl·lica del col·lectiu 'Amics del Sol', que, probablement, la van arranjar.</p> | 08242-96 | Parc Natural de Montserrat | 41.6137300,1.7928100 | 399420 | 4607594 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64679-foto-08242-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64679-foto-08242-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||||
| 64677 | Font de la mentirosa de l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mentirosa-de-loliver | <p>La font de la Mentirosa de l'Oliver es troba situada sota el pic de La Cadireta de Montserrat, a tocar de la carretera BP-1103. Es tracta d'una font que brolla directament de la roca, provinent de l'aigua que es filtra des de la part alta de la muntanya . S'hi han fet obres de canalització poc efectives, per la qual cosa part de l'aigua es perd carretera avall.</p> | 08242-94 | Parc Natural de Montserrat | 41.6141900,1.7889700 | 399101 | 4607650 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64677-foto-08242-94-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Aquesta font abasteix d'aigua la masia de Ca n'Oliver. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||||||||
| 45231 | Goigs a la Verge de Montserrat venerada a la capella de Viladoms de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-montserrat-venerada-a-la-capella-de-viladoms-de-baix | XVII-XXI | Goigs a la Verge de Montserrat, venerada en la capella de colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el vilar. Bisbat de Vic; i que diuen així: Puig que el poble us escolta / per Estel del Principal, / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Quan l'Àngel us anuncia / que sereu Mare de Déu, / vostra ànima s'extasia / en oir tan dolça veu, / i accepteu amb gràcia pia / la divina voluntat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Vostre fill que en Creu afrosa / sofreix pels pecats del món, / á vostra falda amorosa / posa el seu desig pregon / i per fillada us confia / la sofrent humanitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Per conduir nostra terra / com un mariner la nau, / en questa immensa serra / heu alçat vostre palau / on vetlleu de nit i dia / amb amor vostra heretat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat L'ocellada amb ses cantúries / us saluda cada jorn / i les flors de les boscúries / posen flaire a vostre entorn; / és tota aquesta harmonia / un etern magnificat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Notre poble en la bonança / i quan bufa el vent traïdor, / posa en Vós la confiança / ben segur de vostre amor, / puix prometéreu un dia / que tot prec serà escoltat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Patrona de Catalunya / Lleó XIII us proclamà / i quan un fill se n'allunya / la fe en vós l'ajudarà / perquè pugui guanyar un dia / tot un Cel d'eternitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Viladoms de Baix, Senyora, del terme de Castellbell, / avui amb goig us honora / i sota el vostre mantell / us implora la metgia / que allunya la fosquedat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Sis-cents anys que eixa masia / s'ha transmès de pare a fill / i la vostra companyia / l'ha lliurada de perill. / la devoció que us tenia / am b escreix li haveu pagat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat La muntanya de llegenda / on regneu amb tant d'amor / duia als fills d'aquesta hisenda/ tanta pau i goig al cor, que el Sant Rosari floria / per tots els llavis resat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Bell recés edificant / pren la vostra protecció/ de l'elevat temple Sant / ha rebut en abundor / i us ofereix la masia / amb la capella que ha alçat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat De colònies hostalatge / per adoctrinar l'esperit / pouaran un bell paisatge / nois i noies amb neguit. / trobaran de nit i dia / un esapi d'immensitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat I l'infant disminuït / tindrà una franca acollida / per causa de ser afeblit. / la Mare de Déu no oblida / la senyora que cedia / aquesta bella heretat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Puix el poble us escollia per estel del Principal, / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat V) Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu. / R.) Perquè siguem dignes de les promeses del Crist. / PREGUEM: / Oh Déu, font i origen de tot bé, vós, que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida en honor de la Mare del vostre Fill, feu que, ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella muntanya santa que és el Crist. Que amb vós viu i regna pels segles dels segles. | 08053-134 | Viladoms | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6152000,1.8881600 | 407367 | 4607651 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavin conserva dos goigs en llaor de la Mare de Déu de Montserrat. La transcrita supra, es tracta d'una edició commemorativa de la inauguració i benedicció de Colònies de Viladoms de Baix, el dia 20 d'abril de 1996, amb el número 323. Van assistir a l'acte, el Prior de la Basílica Parroquial de Sant Esperit de Terrassa, Ricard Masclans i Pugès, i l'Honorable Sr. Antoni Comas i Baldellou, Conseller de Benestar Socail de la Generalitat de Catalunya. Va ser impresa en una edició de 1.000 exemplars numerats, i impresos a Gràfiques ELECÉ, S.A.L. de Terrassa el mes d'abril de 1996. La xil·lografia és de Jeroni Font i Casals.La lletra és de Ramon Alzamora i les tres darreres estrofes de Francesc Palet i Setó. La música de Josep Serres. El segon goigs, data del 18 de juliol de 1949. Es va fer en record de la restauració del Mas Viladoms de Baix, pels esposos Llorenç Ubach i na Pilar Cardellach. Es va beneir la capella i consagrar l'altar per l'Excel·lentíssim i Reverendíssim Sr. Bisbe de Segorbe, Dr. Ramon Sanahuja i Marcè. Els goigs van ser cantats per la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa. És una primera edició de 30 exemplars en paper de fil Guarro, numerats del 1 al 30 i 1.500 exemplars en paper offset, sense numerar. Està fet a la tipografia Martí de Terrassa i els dibuixos van anar a càrrec de Mateu Avellaneda. | 119|94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:18 | |||||||||
| 45141 | Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladoms | VALLS i PUEYO, Joan. Viladoms, 928-2018. Del poblat ibèric a la masia catalana. Treball inèdit. | XVII-XX | L'aspecte actual de l'antiga masia de Viladoms és fruit d'un llarg procés històric amb diverses ampliacions i transformacions. La masia, situada al sud d'un petit turó dominant la zona de migdia, s'ha mantingut i renovat dins les diferents ampliacions. El cos antic era de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. La coberta era a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. Aquesta s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, delimitats en planta baixa pel portal d'entrada i dues finestres als costats; en la planta pis tres balconades ; i a les golfes per tres ulls de bou. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra ben treballada. A la dovella central del portal es pot veure inscrit l'any 1857. Segurament fou la darrera reforma que patí la façana. Actualment no s'utilitza aquest accés, que connecta directament amb el barri d'entrada de l'antic mas. Les reformes posteriors han estat força respectuoses amb l'arquitectura tradicional de la masia i es poden veure voltes de pedra, volta catalana de maó pla, un aiguamans i boixes i restes de l'estructura del que havien estat tines. | 08053-44 | Viladoms | La primera referència documentada data de l'any 928, on s'esmenta a'Villadolmos'. El mas de Viladoms, era en temps medieval una quadra o feu independent que es trobava a cavall entre els termes castrals de Castellbell i de Vacarisses. Es desconeix quan o com es va constituir com a feu independent dels castlans de Castellbell i dels de Vacarisses. Probablement es tracti d'alguna concessió graciosa als cavallers cognominats Solà, oriünds del mas Solà de Rellinars. El 1118 se signa una convinença entre Berenguer de Montcada i Carbonell de Castellet, per la que aquest es feia càrrec de la castlania del castell de Vacarisses, tal com ho havia tingut el seu antic castlà, el difunt Arbert Mir. El 1139, en un document on s'esmenta que el castell de Muntanyola era de la potestat de l'església de Santa Maria de l'Estany, citen els censos que cobraven en diversos indrets, entre els quals dues pernes pel mas Viladoms. L'any 1234, Berenguer de Viladoms fou testimoni en un acte signat per Ramon de Castellet i la seva esposa Sança. El castlà major del castell de Castellbell fan donació al prior del monestir de Santa Maria de Montserrat de tot el dret que tenien sobre les aigües del riu Llobregat al seu pas pel terme de Castellbell i el Vilar, amb la facultat de construir molins a les lleres del riu. El 1304, Jaume de Solà lloga per tres anys les terres del mas Viladoms a Ramon d'Ullastrell, veí de Manresa. En el cas de que Elisenda de Villa Ulmorum, filla del difunt Guillem de Viladoms, que era hereva i propietària del mas, es casés amb el consentiment de dit Solà i dels propis amics d'Elisenda en el termini dels tres anys establerts, no tindria efecte aquest tracte d'arrendament. Sabem que a Viladoms es cultivava o es comerciava amb safrà, ja que Pere de Viladoms va fer donació l'any 1305 a Pere de Prat i a un tal Guillem, ambdós veïns de Terrassa, de 'totum meum cabessiam safranii quam habeo in mansum de Viladoms'. L'acte fou corroborat per Berenguer de Castellbell. L'any 1307, Ramon d'Ullastrell defineix a Jaume de Solà tot el mas de Viladoms, 'quem me dedistis ad laboracionem ad certum tempus'. Això vindria motivat pel fet de que Elisenda de Viladoms s'havia casat amb Romeu de Noguer, encara que ben aviat es van divorciar. Jaume de Solà, ciutadà de Manresa i senyor del mas de Viladoms, del terme del castell de Vacarisses, per una part, i Romeu de Noguer, de Castellfollit del Boix, per altra, van nomenar l'any 1308 Felip de Prat, de Manresa, i Guillem Poch, de Sant Fruitós de Bages, com a àrbitres en la qüestió que mantenien per raó del mas Viladoms. L'octubre de 1308, Romeu de Noguer, de Castellfollit del Boix, confessà a Jaume de Solà, ciutadà de Manresa, i a Elisenda, filla pubilla del difunt Guillem de Viladoms, que restava satisfet de tots els compromisos que havia contret en el moment d'entrar en el mas Viladoms, en el temps que va durar el seu matrimoni, i que ara calia que li restituïssin a causa del divorci, ratione divorcii celebrati vel celebrandi inter me et vos dictam Elicsenda. Romeu de Noguer confessà el 26 d'octubre de 1308 haver cobrat de mans de Jaume de Solà 100 sous que restaven del que aportà al mas. En un capbreu de 1441 Pere Viladoms declara la propietat del mas. Al 1500 el propietari és Joan Viladoms. La seva filla Joana, es casa amb Miquel Gall, germà de Pere, amo del veí mas Gall. Miquel adoptarà el cognom de l'esposa. El mas continuarà en mans dels hereus que s'aniran succeint. L'any 1666 la propietat és de Valentí Viladoms i posteriorment del seu fill. Al XIX consta un Jaume Viladoms i Marsal (1814-1879). Ja en el segle XX, l'amo era Josep Maria Pons i Viladoms. L'any 1947 es ven a Pilar Cardellach i Oleart juntament amb 3 ha. de regadiu, 15 de conreu de cereals, 13 de vinya, 3 i 15 ct amb arbres fruiters i 84, 66 àrees de terres ermes. En morir, deixa finca i terres a l'Opus Dei, organització a la qual pertany actualment el mas. | 41.6152500,1.8881900 | 407369 | 4607656 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'interior hi ha una capella en funcionament.Darrera la casa hi ha el turó de Viladoms, on s'han detectat estructures i gran quantitat de restes ceràmiques que podríem situar entre els segles VI i I aC. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:18 | ||||||||
| 64603 | Camí de Marganell a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-marganell-a-montserrat | <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El camí que va de Marganell a Montserrat comença a la carretera BV-1123, just abans de la masia de Cal Pujolet. Arriba fins a la carretera que arriba al santuari de Montserrat. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus bàsic de titularitat pública. Té l'origen a Urbanització El Casot i el final a la BP-1103. Usos: Accés A Segona/ Transitabilitat: Turismes/ Freqüentació: Alta/ Entorn: Forestal i Urbà/</p> | 08242-20 | Parc Natural de Montserrat | 41.6145900,1.8004300 | 400056 | 4607681 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||||||
| 53108 | Estació de ferrocarril: Monistrol Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-monistrol-vila | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XIX | Edifici de planta rectangular, gairebé quadrada, amb planta baixa i pis i coberta de teula a dues aigües, de teula planta. La planta baixa és de totxo, i està arrebossada i pintada amb motius ornamentals. | 08127-84 | Als afores del nucli urbà | L'estació va construir-se coincidint amb la instal·lació del cremallera de Montserrat, a finals del segle XIX. Durant els anys en els quals va estar en funcionament, a la planta baixa s'ubicava la sala d'espera i dependències pròpies de l'estació, i a la planta pis hi havia l'habitatge del cap d'estació. Actualment s'ubica una col·lecció de peces relacionades amb aquest mitjà de transport. | 41.6152700,1.8439800 | 403686 | 4607707 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53108-foto-08127-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53108-foto-08127-84-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||||
| 53111 | Col·lecció de peces del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-del-cremallera | XX | Col·lecció de peces, objectes, fotografies, maquetes, uniformes, fragments de maquinària, etc, relacionats amb l'emblemàtic transport que unia Montserrat i Monistrol. Una part de les peces exposades formen part de la col·lecció de l'entitat Amics del Cremallera. | 08127-87 | Nucli urbà | El ferrocarril cremallera de Monistrol de Montserrat va ser inaugurat l'any 1892, sota la titularitat de la companyia Ferrocarriles de Montaña de Grandes Pendientes. Fins aleshores, els fidels que pelegrinaven a Montserrat només podien accedir-hi a peu, o amb l'ajut d'animals, però molts pelegrins eren persones malaltes o grans, i el cremallera va suposar una millora molt important en els accessos al monestir. Al llarg de l'esplotació del cremallera es van fer algunes obres de millora, com la prolongació de la línia. Després d'una època brillant, el ferrocarril va anar quedant estancat, sense poder arribar a realitzar el seu projecte d'electrificació. Amb el pas del temps, el material va anar envellint i durant la guerra civil va patir diverses destruccions. Un greu accident, l'any 1953, i la constant decadència van fer que l'any 1957 deixés de funcionar. L'entitat Amics del Cremallera s'ha dedicat a recollir peces i objectes relacionats amb el cremallera, que avui s'exposen parcialment. | 41.6152700,1.8439800 | 403686 | 4607707 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53111-foto-08127-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | ||||||||||
| 64602 | Camí de Santa Cecília al Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-cecilia-al-montgros | <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Aquest recorregut comença al km. 3,800 de la carretera de can Maçana al Santuari (BP- 1103). Més amunt, a l'altre costat de carretera, al km. 4,150 hi ha la Creu de la Tartana. El camí passa a prop de la Font de Sant Josep, i més endavant per la Font de Coll de Porc, arran mateix del camí. A prop del Coll de Porc (980 m), pel camí del pas del Príncep, hi ha la balma del Vessant de l'Esllavissada, la font de l'Esllavissada i la balma del Coll de Porc. S'enllaça amb el camí de les Comes. Té el final al Montgròs. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus complementari de titularitat privada. Té l'origen a la BP-1103 i el final al Montgròs. Presenta un desnivell de 430 m i una longitud total de 6,200 km. Usos: Excursionista/ Transitabilitat: Vianants/ Freqüentació: Baixa/ Entorn: Forestal/</p> | 08242-19 | Parc Natural de Montserrat | 41.6149800,1.8067200 | 400581 | 4607717 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo - KuanUm | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||||||
| 45232 | Goigs en lloança de la Verge Maria de Montserrat venerada a l'ermita del Tros. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-verge-maria-de-montserrat-venerada-a-lermita-del-tros | BOLEDA ROURA, Conxita (1997). Benedicció de l'ermita de la Verge de Montserrat al 'Tros'; dins El Brogit, Periòdic informatiu e Castellbell i El Vilar, 203, juny de 1997, pp.10-11. | XX | Goigs en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita 'Del Tros' terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vic, i que diuen així: Puig que elevem la mirada / vers el cim més enlairat / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ I quan l'alba ha encetat / un nou dia bell i clar / brilla un sol enarborat, / l'ocellada vol cantar. / El bosc té llum daurada, / de sentors resta embaumat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Remoreja el riu proper / i s'acluca l'ull gegant. / el rat-penat llisca lleuger, s'ajoca el Sol en un instant / darrera la serra estimada / Gegantí paisatge, inesperat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Dia obscur i ombradís, / Distant ressona i retruny, el tro rodola per l'abís. / Se sent arribar de lluny, / deixa la cresta serrada. / Plora desfermat l'aiguat, / / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Vindran dies radiants / lluminosos i curulls. / Bons auguris pels aimants / que miren als vostres ulls. / Catalunya il·lusionada / camí de la immensitat, / / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Des 'Del Tros ' de Castellbell / amb emoció us honora / a recer del blau mantell, / que ens aixopluga tothora. / La fillada sent l'empara / que allunya la tempestat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ El Noi que en falda teniu, / creiem voldrà intercedir / per aquest poble joliu / que no para de glatir. / Vós en cambril arrecerada / de cara a l'eternitat. / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Puix que elevem la mirada vers el cim més enlairat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ V) Pregeu per nosaltres Verge Mare de Déu / R) Perquè siguem dignes de les promeses del Crist./ PREGUEM: / Oh Déu, font i origen de tot bé, Vós que glorifiqueu amb el culte insigne la Muntanya escollida en honor de la Mare del vostre Fill, feu que ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella Muntanya Santa que és el Crist. Que amb Vós viviu i regna pels segles dels segles. La lletra del goigs és de Francesc Palet i Setó (Terrassa 1923) i la música de Mireia i Anna Ferré i Folch. El dibuix, a càrrec de Francesc Playà i Piqué. | 08053-135 | Urbanització Astarrós | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6156700,1.8706000 | 405904 | 4607722 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La lletra de Francesc Palet i Setó i música de Mireia i Anna Ferré i Folch | Conxita Boleda (1997) explica com en Francesc Plaià i la seva dona Isabel van construir aquesta capella als anys 70 i l'any 1997 es procedeix a la seva benedicció (15 de juny de 1997) amb la presència de Mn. Àngel Salada, rector de Santa Maria del Vilar, Mn. Sebastià Codina, rector de Vacarisses i Mn. Lluís Costa, rector de Mura i Antoni Martínez Carmona, batlle de Castellbell i El Vilar. Així com la participació de la coral Sagrada famíliade Terrassa. | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:18 | |||||||
| 53110 | Antic pont del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-del-cremallera-0 | Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | XIX | Només resten les bases | Bases de l'antic pont pel qual passava el cremallera. El pont constava de tres trams de ferro: els dos dels extrems eren de 33,60 m i el central de 40,60 m, assentats sobre dos estreps de 2.40 m. La coronació dels murs d'acompanyament es construí de pedra i morter. El tauler de ferro del pont n'abraçava tots tres trams i recolzava damunt les piles i els estreps. Era format per quatre bigues contínues, de secció de doble 'T', col·locades en sentit linial. Damunt d'aquestes bigues recolzaven les biguetes transversals. Dels extrems de les biguetes sortien uns angles de ferro per la part superior dels quals corria un passamà que feia de barana del pont. Damunt les piles es col·locaven les plaques i els corrons que n'havien de regular les dilatacions i les contraccions. | 08127-86 | Sobre el riu Llobregat | Després de modificar-se el traçat del cremallera, el pont va quedar en desús i es va desmuntar la part superior, que li donava personalitat. | 41.6165800,1.8514500 | 404310 | 4607844 | 1892 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53110-foto-08127-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El pont va ser dissenyat per deixebles o per l'escola d'Eiffel, segons una tècnica que en el moment de la seva construcció es considerava la més avançada.El pont també era conegut com 'Pont de ferro'. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | ||||||
| 45540 | Fossa del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-del-gall | XX | La làpida està partida en 4 fragments. | En aquest paratge, el 6 d'agost de 1936, en plena Guerra Civil, membres del comitè d'Olesa de Montserrat van executar un grup de persones portades d'aquella població. Després de la Guerra, els cossos es van portar al cementiri d'Olesa i les famílies van construir aquest memorial. Consisteix en una delimitació d'un espai quadrangulat al mig del qual hi ha una làpida de pedra, fracturada en quatre trossos, on es pot llegir la següent inscripció: 'En este lugar bajo el poder de los marxistas, el dia 6 de agosto de 1936 sufrieron con el martirio y la muerte por sus ideas católicas y de orden/ Antonino Cuevas Bayona de 49 años/ Mariano Cuevas Bayona de 38 años / Salvador Sastre Guixa de 39 años/ José Mascué Pujó de 24 años / Fidel Riba Bisbal de 23 años / José Travé Pey de 21 años // Consuelo Gloria y honor / A nuestros mártires / año 1939' | 08053-443 | El Gall | Durant uns anys els familiars de les víctimes es reunien al lloc dels fets i la masia del Gall els acollia obrint les portes per fer la trobada. | 41.6173300,1.8773500 | 406469 | 4607899 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45540-foto-08053-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45540-foto-08053-443-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:22 | |||||||||
| 64601 | Camí de la Calzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-calzina | <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El Camí de la Calsina comença just després del Revolt de la Paella de la carretera que ve de Monistrol, al costat del forn de la Calsina, i que porta a la masia de La Calsina. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus bàsic de titularitat publica. Te l'origen a BP-1121 i el final al límit del Parc Natural. Usos: Accés AQ Segona/ Transitabilitat: Turismes/ Freqüentació: Moderada/ Entorn: Forestal i Urbà/</p> | 08242-18 | Parc Natural de Montserrat | 41.6168100,1.8202800 | 401714 | 4607905 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64601-foto-08242-18-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||||||||
| 45204 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-1 | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2016). El mas Gall. Treball inèdit. | XVII-XX | La part més antiga de la masia no s'utilitza, com molts dels annexos de producció. | El Gall és un mas situat al límit sud del terme de Castellbell i el Vilar, a tocar amb Rellinars. La masia s'ubica en una petita elevació enmig d'una plana agrícola cerealística, però que antigament eren vinyes. La masia està formada per diversos edificis, alguns adossats uns amb d'altres i alguns aïllats. El cos més antic de la masia és el que està més al sud, amb l'era al davant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. L'any 1928 es va construir un nou cos més gran que l'original i amb planta baixa i dos pisos. Les tines que es conserven es troben en aquest edifici. En són 7 i són de planta quadrada. Aquest conjunt és un bloc clos al que s'hi accedeix a través d'un barri, cosa que no ens ha permès la propietat. Davant mateix d'aquest barri hi ha un llarg edifici de planta única i rectangular contruït per a tasques productives. Actualment s'hi guarda el tractor i fa de magatzem. Al costat encara es conserva una petita pica per fer la barreja del caldo bordelès, integrada en una paret que antigament seria el sustent d'una feixa més alta, actualment rebaixada, ja que també hi ha una escala volada de tres graons. | 08053-107 | El Gall | El masos Gall i Magnet, del terme de Castellbell i el Vilar, constaven l'any 1328 com a dues propietats veïnes i independents, amb unes característiques molt semblants. Així ho veiem en el pagament dels censos que feien els seus propietaris, de manera que en el document que llegim a continuació, on diu 'Castellet', hem de llegir Guillem de Cirera, senyor de Castellet i castlà major del Castellbell, i on diu 'clascans', vol dir els castlans del castell de Castellbell, que ho eren Ramon de Castellbell i Guillem de Castellbell:'Mas des Gal dona a Castelet II quarteres y I dotze d'avena per questa y X diners a sent Michel y XVI diners per perna y I galina. Item dona als clascans I quartera y I dotze d'avena per questa y V diners a sen Michel y XVI diners per perna'. L'any 1343 el propietari del mas és Ramon Gall. En el capbreu dels anys 1441 i 1442, constava com a propietari del mas Gall el senyor Bernat Gall. Pere Gall, va ser un dels pagadors de la remença en l'afer dels remences de l'any 1485. L'any 1534, Pere Gall, era propietari del mas Gall i de les terres del mas Magnet, aleshores un mas rònec integrat a la seva heretat. El seu germà Miquel Gall, àlies Viladoms, era propietari del veí mas de Viladoms. Pere Gall s'havia casat amb Francesca i que va fer testament el 4 de maig de 1557. Els seus fills foren, Joan, l'hereu, Francesc, que el sabem vivint a Monistrol de Montserrat el 28 de maig de 1558, Antoni, Pere, Joana, casada amb un Corrons, Eulàlia, casada amb un Vives, Antònia, casada amb un Playà, i Margarida, esposa d'un Coral. Pere va fer testament deixant escrit que volia ser enterrat 'en lo nostro vas del sementiri de la verge Maria del Villar'. El succeirà el seu germà, Joan, que, casat amb Elionor tindran un fill nascut el 1561, Bartomeu, del qual fa capítols matrimonials el 25 de febrer de 1576 amb Eulàlia Duran. El seus fills eren Salvador, a qui nomenà hereu, Toni Joan, Maria i Joan i a la seva esposa Eulàlia la nomenà usufructuària de tots els seus béns. Bartomeu acabà recordant que els seus germans, Pere i Magí, treballaven a la casa del Gall. Durant nombrosos anys, la propietat anirà passant per la família Gall. A les acaballes del segle XVII, un tal Josep Gall i el seu fill de divuit anys, resolen un deute l'11 de gener de 1699 fet que va comportar que les terres del Gall s'atansessin cada vegada més a la llera del riu Llobregat. El succeeix Joan Gall i a aquest el seu fill Francesc que el 20 de febrer de 1720 es troba empresonat a Manresa. Aquest fa testament nomenant els marmessors a Josep, moliner de les Comes, Jaume Viladoms de Baix, pagès del Vilar, Jaume Brugués pagès de Castellolí, i el seu fill hereu Jaume Gall que en aquell moment comptava amb 14 anys. En el capbreu de l'any 1759 en Jaume es declara propietari del mas. Tindrà dos fills, l'Antoni i en Josep. Antoni, l'hereu, casat amb Teresa Viladoms, fa un primer testament el dia 23 de novembre de 1759 i un segon el 20 de gener de 1819 a favor del seu fill Salvador com hereu, que es va casar amb Maria Prat. Durant el segle XIX continua la nissaga Gall, emparentant-se amb famílies dels pobles veïns. Un dels descendents, fill de Rosa Gall i Antoni Moncunill, en Jaume, serà alcalde de Castellbell i el Vilar durant els anys 1909-1917 i 1921-1923, i propietari del mas, que mor l'any 1951. Descendents de la nissaga Gall continuen vivint al municipi. El darrer estadant del mas és Ramon Pons. | 41.6174400,1.8800400 | 406693 | 4607908 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'accés a les tines es fa per una rampa des de la façana nord. A la paret de suport d'aquesta rampa hi ha encastada una pedra de molí. També hi ha una escala volada amb nou graons, que permeten una comunicació ràpida entre la zona de l'era i la de les tines.La denominació toponímica de la Bauma, seria originada arran de la partició de l'heretat del Gall. Josep Gall ven una part de les terres del mas al seu germà Jaume el 26 de juliol de 1688, el qual afegeix cent lliures al preu convingut en un acte d'adició que van signar el 19 de febrer de 1703. D'aquesta manera, el 28 de febrer de 1727, Jaume Gall, dit lo Baumer o de la Bauma, i el seu fill Jacint van declarar-se propietaris d'una peça de terra de setanta jornals de llaurada, que era de l'heretat del mas Gall, i que estava situada 'en la partida dita lo Clot de la Noguera, en la qual pessa de terra hi há una bauma molt gran'. El Jaume i el Jacint hi havien construït una caseta en aquella partida, que fou l'origen del mas de la Bauma, on vivien. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:18 | |||||||
| 53132 | Les Escometes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escometes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Part de la teulada ha estat substituïda per plàstic de color blau. | Casa de forma rectangular allargada en sentit est-oest. Es troba al fons d'una coma, a l'obaga d'una vall. La propietat agrícola on es troba l'edifici es troba totalment envoltada de filat i la pròpia masia no es troba en gaire bon estat de conservació. Presenta una torre, de la mateixa amplada que el cos de l'edifici, a l'estrem oest. Les obertures són d'arc pla. | 08127-108 | Afores del nucli urbà, entre les carenes del Piteu i del Pinyó | 41.6170900,1.8295900 | 402490 | 4607925 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53132-foto-08127-108-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||||
| 64680 | Font de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-teresa-0 | La cara de la santa i del crist de la ceràmica han estat malmesos a conseqüència d'actes vandàlics. La font, però, es troba en bon estat. | <p>A prop de la masia de Cal Quintí trobem l'anomenada Font de Santa Teresa. Està construïda contra una paret de formigó, que es recolza en un marge natural. A la part frontal està coberta amb una placa ceràmica pintada, on hi trobem representada a Santa Teresa, vestida amb l'hàbit carmelita. Es presenta dreta davant d'un escriptori, on hi ha un Crist crucificat. Com a atributs relacionats amb la santa hi veiem un llibre i un colom. L'escena està emmarcada amb un relleu de fulles d'acant, i a la part inferior hi posa 'Fuente de Santa Teresa'. Sota la ceràmica hi ha el galet metàl·lic. L'aigua cau sobre un dipòsit circular de formigó. La zona de la font s'ha habilitat amb bancs i una taula.</p> | 08242-97 | Parc Natural de Montserrat | 41.6178200,1.7954400 | 399646 | 4608045 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64680-foto-08242-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64680-foto-08242-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | |||||||||||
| 53027 | Sant Antolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoli | Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fitxa IPAC, 2005-07 | XIV, XV | Ermita en ruïnes, amb el sostre ensorrat i les restes en mal estat. | Ermita d'una sola nau, rectangular, que originalment estava coberta amb volta de canó apuntada (avui totalment ensorrada), i sembla que la teulada seria de teula. Les parets són de tàpia, mentre que la façana, les cantonades i els contraforts són de pedra. A la façana hi ha una porta adovellada; a la clau de l'arc de la porta hi ha l'escut del prior Vilaregut, i està rematada per una cornisa; damunt hi ha una finestra de mig punt monolítica. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya. | 08127-3 | Als afores del nucli urbà. | Aquesta era una de les moltes ermites que van sorgir prop del monestir de Montserrat. És esmentada el 1282, però sembla que s'hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema. | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 1490-98 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||
| 53098 | Aplec de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-l11-de-setembre | XXX | Celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Durant el matí es fa una ofrena floral a la plaça de l'11 de setembre (les Pubilles i els Hereus del municipi són els encarregats de realitzar l'ofrena), seguida d'una missa a l'ermita de Sant Antolí que acaba amb un esmorzar popular. A la tarda, continuen els actes amb una cantada d'havaneres a la plaça de la Font Gran. Com a cloenda, l'Ajuntament s'encarrega de repartit 'coca de la diada' als assistents a l'acte. | 08127-74 | Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53098-foto-08127-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||||||||
| 53171 | Escut del prior Vilaragut, a Sant Antolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prior-vilaragut-a-sant-antoli | <p>Ferrer i Vives, Francesc d'A (1998). 'Heràldica catalana'. Barcelona: editorial Millà Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.</p> | XIV | <p>Escut amb les armes de la família Vilaragut: tres faixes de color vermell sobre camp daurat. Està situat a la clau de l'arc d'entrada a l'ermita de Sant Antolí.</p> | 08127-147 | Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. | <p>En morir Joan d'Aragó, el papa Joan XXII nomenà prior de Montserrat Ramon de Vilaragut (1334-1348), monjo de Ripoll. El nou prior donà al seu govern uns aires propis de gran senyor: continuà l'obra del pont de Monistrol de Montserrat i es féu construir en aquesta vila un palauet gòtic, féu uns claustres al davant de l'església de Montserrat i organità una capella dedicada a Santa Caterina a la planta baixa del campanar. El prior va morir al Palau Prioral de Monistrol, víctima de la pesta negra, i fou sepultat a Montserrat, a la capella de Santa Caterina.</p> | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53171-foto-08127-147-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | |||||
| 45163 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-0 | SÁNCHEZ, E.: Campanya de documentació i salvament de les restes arqueològiques del traçat de l'autopista Terrassa - Manresa, 1987. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 733. | VI-I aC | Troballes superficials on no s'ha realitzat cap intervenció | Es tracta d'un possible assentament d'època ibèrica en turó situat damunt mateix de la finca de Viladoms de baix, per sota de la via del tren, linea Barcelona-Manresa. A la part alta del turó es veuen forces marges de pedra, ja que tota la zona fou explotada com a vinya durant molts anys. Fins i tot, a la part més alta, hi trobem una barraca de pedra seca. Malgrat la prominència d'aquestes parets de pedra seca, n'hi ha d'altres que no mantenen la mateixa perpendicular. Es podria tractar dels fonaments d'habitacions ibèriques; però sense una intervenció cal ser prudents. En aquesta zona es troben alguns fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, però en el vessant sud és més freqüent la presència de ceràmica superficial, arrosegada pel pendent i les pluges. | 08053-66 | Viladoms | Aquest jaciment fou identificat com a tal en el decurs d'una recerca programada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a finals de 1985, per la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. Durant la prospecció es va recollir superficialment ceràmica ibèrica, especialment de cocció oxidada. Destaca un fragment corresponent a la vora d'una típica àmfora ibèrica de boca plana. | 41.6190400,1.8882300 | 407378 | 4608077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45163-foto-08053-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45163-foto-08053-66-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La ubicació del jaciment a l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya és incorrecte. I, per tant, el nom també. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:18 | |||||||
| 45529 | Barraca de Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladoms | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Possiblement s'ha enfonsat pel trencament de la llinda, que acostuma a provocat aquest tipus d'enfonsament parcial. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del turó del Viladoms, o Viladoms de Baix, de 267 metres d'altitud. Aquest turó queda delimitat pel mas del Viladoms i l'alberg pel sud i per la línia fèrria de Barcelona a Manresa i Lleida pel nord. A l'est pel torrent de la Farinera, que neix al turó de l'Escletxa i a l'oest pel torrent del Gall de Dalt (ambdós desemboquen a la riera de Sanana) tot i que des de fa uns anys ho fa l'autopista E-9 – C-16, que parteix el territori. Està envoltada per un bosc de pin blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní, amb mata (Pistacia lentiscus). Es tracta d'una construcció de planta circular, de 2 metres de diàmetre, de la qual en manca una part de la coberta i de la corona de la façana principal, orientada al sud. De la porta es conserva una part molt minsa dels muntants, però l'amplada era de 0,65 metres. El gruix aproximat dels murs conservats és de 0,60 metres. A l'interior, a mà dreta de la porta es pot observar un doble tinell o armari, superposat i una espitllera, frontal (en relació amb la porta), orientada al nord. La volta estava construïda per superposició de filades concèntriques. Es conserva una alçada total de 2,00 metres. És molt probable que la pedra emprada en la construcció de la barraca provingui de desmuntar els murs d'un antic assentament localitzat en el mateix turó. | 08053-432 | Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6190400,1.8882400 | 407379 | 4608077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:22 | |||||||
| 64597 | Ruta Montserrat-Puigcerdà (GR-4) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-montserrat-puigcerda-gr-4 | <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. http://www.senderisme.com HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El GR-4 passa per les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Bages. Comença al pont internacional de Puigcerdà i s'enfila per la Molina cap el Coll de Pal per travessar el parc natural del Cadí-Moixeró. Després, davalla fins a la Pobla de Lillet, travessa el riu Llobregat, i puja al santuari de Falgars, travessant l'espai d'interès natural del Catllaràs, des d'on es dirigeix cap a Sant Romà de la Clusa i Borredà, a tocar de la carretera que va de Berga a Ripoll. Des de Borredà el camí torna a enfilar-se fins arribar a la Quar. El recorregut continua per Sagàs, Sant Pau de Pinós i el monestir de Sant Benet de Bages, i després de deixar enrere Sant Vicenç de Castellet torna a enfilar-se Montserrat amunt, endinsant-se en el parc natural de la muntanya de Montserrat fins al Monestir. A més, el GR 4 forma part del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic - Mar Negre) que va des de Constanza, a Romania (en un futur arribarà a Crimea), fins a Lisboa a Portugal. El sender E-7 a casa nostra està compost pel GR 4, de Puigcerdà a Montserrat, el GR 172, de Montserrat fins a Bellprat, i el GR 7, de Bellprat fins a Fredes. D'aquí continua pel mateix GR 7 fins a prop de València, on enllaça amb el GR 10, que després de passar per Madrid arriba a Lisboa. Fa un total de 158 km. Al terme de Marganell, entra per la propietat de Can Martorell, passant per Santa Cecília, i surt seguint el Camí de l'Arrel.</p> | 08242-14 | Parc Natural de Montserrat | 41.6184200,1.8100300 | 400862 | 4608095 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64597-foto-08242-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64597-foto-08242-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | El tram que passa per Marganell es correspon amb el camí de Sant Cristòfol a Santa Cecília de l'Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de Montserrat. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||
| 45528 | Barraca de la vinya del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-gall | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat el seu aspecte robust, ha perdut el voladís o ràfec i pateix un afebliment estructural a nivell de la llinda i de la part de la corona posterior. A més a més, la brancada d'un pi que creix al davant l'està començant a envair-la, de manera que sense un manteniment adequat i tallant o podant l'arbre, la barraca acabarà enfonsant-se. | Barraca de pedra seca ubicada a l'extrem oriental dels camps de conreu que queden per damunt de la masia del Gall i que fins fa quaranta anys havia estat una vinya. S'hi accedeix vorejant el camí que passa pel darrera de la casa i que mena directament a una feixa conreada de civada. La barraca està construïda damunt d'una solera de roca que aflora en aquest sector. Al davant hi ha un parell de pins (Pinus halepensis). És de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda simple, plana, sense desbastar, que presenta una fissura provocada pel despreniment de les pedres laterals que protegeixen la llinda i del voladís. Els brancals són rectes. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres i mínima a l'interior de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja. El recobriment de terra es conserva parcialment degut a la presència d'iris, una planta del gènere de plantes amb flor monocotiledònia de la família de les iridàcies, els seus rizomes s'expandeixen envaint tota la coberta sense malmetre-la, retenint la terra i el pedruscall. Per la part posterior ha sofert un despreniment que ha afeblit la corona exterior. | 08053-431 | El Gall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6192900,1.8808100 | 406760 | 4608113 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45528-foto-08053-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45528-foto-08053-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45528-foto-08053-431-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7026 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:22 | |||||||
| 53130 | El Pinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinyo | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Conjunt d'edificacions amb diversos cossos, destinats a l'activitat agrícola. El cos principal, destinat a residència és de planta baixa i dues plantes, amb coberta a dues aigües i un cert aspecte turriforme. Els eixos de composició vertical són tres, un de central i dos laterals, un a cada costat. | 08127-106 | Afores del nucli urbà. Entre la carena del Pinyó i el Rossinyol | Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Pinyó. | 41.6189300,1.8356900 | 403001 | 4608123 | 1800-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53130-foto-08127-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:27 | ||||||||
| 64587 | Barraca del Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-piteu | <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de vinya de mitjanes dimensions i de planta circular. Es troba excavada a la roca per la seva part posterior, havent-se-li construït un petit espai per evitar-li les humitats. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba abundantment tapada de lloses i pedres, havent perdut part de la terra que la cobria. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra.</p> | 08242-4 | Parc Natural de Montserrat | 41.6189700,1.8231300 | 401954 | 4608141 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64587-foto-08242-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64587-foto-08242-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64587-foto-08242-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||
| 64596 | Cal Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quinti | <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Masia situada en una carena de la muntanya de Montserrat, en un barri de cases modernes. Es troba formada per dos volums diferenciats: el més antic, de planta baixa i dos pisos i la coberta d'un vessant que desaigua a la principal; i el principal, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. El primer es troba orientat a ponent i és de planta rectangular. S'hi accedeix pel primer pis a través d'una escala adossada a la façana principal. Les obertures, els angles i els forjats es troben acabats amb ceràmica, mentre l'acabat del mur és la pedra vista. Aquest volum té a tramuntana un cos de planta baixa i mateix tractament, la part superior del qual s'ha ampliat modernament. Adossat a sol ixent hi ha l'altre volum, que es troba orientat a migdia. El portal principal d'aquest és d'arc escarser arrebossat, trobant-se a la part superior d'aquesta façana una obertura circular. La resta d'obertures també són arrebossades, de les quals destaquen les del primer pis de la façana de tramuntana, amb forma de galeria horitzontal de sis pòrtics d'arc de mig punt. Cadascun d'aquests pòrtics es troba decorat amb rajoles blanques i verdes a la part inferior. Adossat a sol ixent hi ha un porxo de planta quadrangular, obert a cada banda amb amb un arc de mig punt, i a la part superior és una terrassa transitable. L'acabat exterior d'aquest segon volum és arrebossat i pintat de color cru.</p> | 08242-13 | Parc Natural de Montserrat | 41.6197300,1.7976800 | 399835 | 4608255 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64596-foto-08242-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64596-foto-08242-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64596-foto-08242-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:37 | ||||||||||
| 45538 | Dipòsits del camí de cal Guixa al Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-del-cami-de-cal-guixa-al-gall | XVIII-XIX | Es tracta d'un element, molt ben conservat i que segurament no fa massa anys encara s'emprava. El mur de pedra està segellat amb ciment, molt ben realitzat.Per tal de preservar-lo caldria tallar els pins que neixen al seu voltant i a tocar dels murs i arrencar la vegetació que creix a tocar de la coberta, ja que les arrels l'acabarien malmetent. | Cisterna ubicada a mà dreta del camí que mena del Viladoms al Gall de Dalt. Consisteix en una construcció de planta rectangular, excavada parcialment en el marge, per la seva part posterior. Mesura 3 metres de llargària per 1,90 metres d'amplada i 1,95 metres de fondària interior. Està construïda amb aparell de maó disposat en cantell i reforçada per la part de ponent amb pedra lligada amb morter. El sostre és de volta de maó pla. L'interior està totalment arrebossat per evitar pèrdues d'aigua. A l'exterior, hi ha la boca per extreure l'aigua. Mesura 0,45 metres de costat i està, emmarcada per una filera de maó pla, més gruixut, del qual només se'n conserven quatre peces, que servia per aguantar la portella, probablement de fusta. A l'altre costat de la coberta, a tocar del marge, hi ha una solera feta de ciment pòrtland amb dues piques bessones, de 0,53 metres de costat que servien per preparar el brou o caldo bordelès. D'aquestes piques, només en queda l'alçada de la primera filera de maons, disposada en cantell. Segurament s'hagin desmuntat. La canal de recollida d'aigües pluvials que omplia la cisterna ha desaparegut o bé ha quedat colgada per la terra. | 08053-441 | Camí del Guixa a Viladoms | L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. Aquesta plaga aparegué a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica. Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca. | 41.6206700,1.8839800 | 407026 | 4608263 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45538-foto-08053-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45538-foto-08053-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45538-foto-08053-441-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per sobre de la cisterna hi ha les restes d'una barraca de pedra seca. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:22 | ||||||||
| 45530 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enderrocada des de fa anys | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada a mà dreta del camí que mena del Viladoms al Gall de Dalt. Està gairebé engolida per la brolla de romaní. Les restes consisteixen en la part posterior del mur intern d'una barraca de planta circular d'uns dos metres aproximats de diàmetre, recolzada en el pendent natural del terreny. Se'n conserva un metre aproximadament d'alçada i per les restes de la planta, la porta estava orientada al sud. | 08053-433 | Camí del Guixa a Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6208100,1.8886800 | 407418 | 4608273 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6325 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:22 | |||||||
| 45531 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La mateixa vegetació que hi està creixent l'acabarà d'ensorrar | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada a mà dreta del camí que mena del Viladoms al Gall de Dalt, per sobre d'una cisterna amb dues piques per al caldo o brou bordelès. El bosc de pi blanc que hi està creixent i la brolla de romaní ben aviat l'hauran engolit. Es conserva la part posterior de la corona amb dos tinells o armaris superposats i els muntants amb la llinda exterior. Estava excavada en el marge de la feixa. La planta és circular, de 2 metres de diàmetre aproximat. La porta té els muntants lleugerament inclinats; mesura 0,70 d'amplada màxima per 0,55 de mínima, a la part superior. Els muntants estan fets amb pedra sense desbastar, amb caràcter monumental. La llinda interior s'ha desprès. La coberta era de falsa volta, per superposició de filades, de la qual encara es pot observar l'arrencada en el mur interior. El gruix dels murs oscil·la entre 0,65 i 0,75 metres. A mà dreta de la barraca hi ha les restes d'un muret de pedra que segurament servia de pedrís per seure. A mà dreta, l'enderroc ho ha colgat tot i no permet cap més observació. | 08053-434 | Camí de cal Guixa a Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6208000,1.8841400 | 407040 | 4608277 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45531-foto-08053-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45531-foto-08053-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45531-foto-08053-434-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6324 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc