Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73668 | Castell de Voltrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-voltrera | <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de <em>Els castells catalans</em>, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.</p> | X-XVIII | Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023) | <p>Les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat, encimbellat en un turó, al bell mig de la urbanització de Can Vilalba. S'aprecien restes de murs, encara notables, al costat de la capella romànica de Sant Pere (s. XI), també en ruïnes. Aquesta capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera.</p> <p>Les estructures pertanyents al castell han estat molt modificades i reconstruïdes en època moderna, quan n'eren els senyors els Despalau i Amat, els quals construïren a sobre del castell medieval una 'domus' de murs de tàpia. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, fetes amb blocs de pedra i morter de calç. Sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadra de Vilalba, i posteriorment passà a la baronia de Castellvell.</p> <p>Actualment, el castell ha estat consolidat i s'ha obert al públic com a un espai de gaudi i d'apropament al patrimoni i la cultura local, amb el castell com a monument visitable incorporat a una ruta musealitzada.</p> | 08001-16 | S'hi pot accedit a través d’un petit tram de camí sense asfaltar que parteix del carrer de Madrid. | <p>Després de la invasió àrab al segle VIII, quan les tropes carolíngies reconquereixen Barcelona als sarraïns l'any 801, s'estableix la frontera al curs inferior del riu Llobregat i moltes viles de la dreta són abandonades. Cap a finals del segle IX, queden definitivament conquerits pel comte Guifré els principals llocs i castells de la riba dreta del riu, organitzant-se aquí una marca fortificada formada pels castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, situats en els camins principals que porten a Barcelona.</p> <p>Abrera, amb el castell de Voltrera, va passar a pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes, qu<span><span><span><span><span lang='CA'><span>e posseïa la formidable fortalesa de Castellví, que barrava el pas cap a Barcelona al congost de Martorell, i també el Castell de Castellbisbal de manera que amb unes soles mans es protegien les zones del sud i del nord del camí del Llobregat.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els senyors de Castellví estaven directament emparentats amb els comtes de Barcelona i és molt probable que els Castellví haguessin col·laborat des dels orígens amb els comtes barcelonins en la conquesta i consolidació del domini del Llobregat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els castells de Voltrera i Castellbisbal, al nord i al sud del congost de Martorell, segurament devien ser bastits en una època molt antiga, quan la possessió de les terres de la dreta del Llobregat encara era fluctuant o molt poc afermada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El terme del Castell de Voltrera s’estenia per la banda dreta i esquerra del riu i la seva parròquia, la de Sant Pere d’Abrera, estava situada a la banda dreta. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El terme de Voltrera es documenta des del 996, però el castell no és esmentat fins el 1027. Llavors n'era senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. A partir d'aquest any, almenys, el castell de Voltrera serà destinat a cada generació al cabaler dels Castellví, retornant sempre a cada generació al llinatge troncal, per tal de ser novament assignat al fadristern.</p> <p>En temps de Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví a Voltrera des del 1196 fins al 1252, es trenca la tradició segons la qual el castell era tingut en senyoria directa pel germà del senyor de Castellví. Sembla ser que el llinatge posseïdor de la baronia s'esgotà per línia masculina i passà per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba. El 1514 era dels Lobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, senyors de Castellbell i el Vilar.</p> <p>Durant la Guerra de Successió, Josep d'Amat, primer marquès de Castellbell, que era filipista, per raons de seguretat solia residir al castell de Voltrera, anomenat també, ja des del segle XVI, de Vilalba. Acabada la guerra amb la victòria filipista, els Amat abandonaren el vell casalot del castell, apartat i incòmode, per residir a Can Vilalba, la casa que Manuel d'Amat, virrei del Perú i germà de Josep d'Amat, feu construir al peu del castell.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al Castell, passà a estat d’abandó i durant la guerra Civil s’aprofitaren les bigues per fer foc i escalfar-se. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>No es coneix la configuració del Castell de Voltrera, i les poques restes que avui queden dempeus són d’època posterior. El testimoni més visible que queda de l’època medieval és la capella castral de Sant Pere, utilitzada pels senyors que habitaven el castell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de 2021 s'han desenvolupat treballs de consolidació de les estructures del castell i s'estan portant a terme projectes de recerca arqueològica, juntament amb la UB, orientades a la identificació i definició de les estructures fins ara ocultes per l'enderroc i la vegetació.</span></span></span></span></p> | 41.5242200,1.9258800 | 410384 | 4597510 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-dji0875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-dji0913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-castellvoltrera2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-capellacastellvoltrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-foto-detall-escala-i-cartell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-whatsapp-image-2022-03-03-at-093814.jpeg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-10-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. | 92|94|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||
| 73669 | Sant Pere de Voltrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-voltrera | <p>'Castell de Voltrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.</p> | XI | Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023) | <p>S'alça al cim del turó on hi ha les restes del castell de Voltrera, ben bé al seu costat occidental, fora del recinte fortificat però adossada a aquest. Es tracta d'una petita construcció característica del primer romànic. Té una nau capçada a llevant per un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l'absis, hi ha buidades a la paret dues absidioles. Es conserven les parets de tramuntana i migdia. El parament exterior té ornamentació llombarda només a la façana de tramuntana, on hi ha el portal de mig punt i conserva l'arc sencer a l'interior, mentre que a l'exterior es conserva en mal estat. Tota l'obra és molt homogènia, bastida d'un sol cop, sense que s'hi apreciïn remodelacions. L'aparell és de petits carques irregulars, de dimensions i litologia diversa. A la volta de l'absis es poden apreciar restes d'un enlluït fi amb taques de color que fan pensar que devia estar decorada amb pintures. La finestra de l'absis central és de mig punt, amb dovelles de regràs normal, ampit inclinat i doble esplandit.</p> | 08001-17 | Can Vilalba - 08630 Abrera. | <p>Segons Pagès (PAGÈS, 1992a: 166-167), el fet que la capella del castell de Voltrera no sigui esmentada l'any 1110 al testament que Guillem III de Castellví, senyor de la baronia de Castellví de Rosanes, féu redactar abans d'anar en pelegrinatge al Sant Sepulcre, sembla que s'ha d'interpretar en el sentit que aleshores ja devia existir la dita capella. Tanmateix, no serà fins molt més tard que la capella de Sant Pere de Voltrera apareixerà en la documentació que es coneix fins ara. En tenim notícia a partir de les visites pastorals que els bisbes de Barcelona realitzaren per la diòcesi. El 1554 Miquel Despalau, senyor de Voltrera, hi fundà un benefici sota la invocació de santa Anna i sant Pere. Aquest incloïa una missa setmanal a la capella del castell i dotació econòmica per matrimoni o d'entrada en religió, o per estudis o necessitats de manutenció dels seus descendents senyors del castell de Voltrera, sempre que fossin del llinatge, ja sigui per via masculina o femenina. El benefici també incloïa la dotació oportuna per a la reparació de la capella i provisió d'ornaments. Aquest benefici va voler ser revocat l'any 1779 per Gaietà d'Amat, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, nebot del virrei Amat que havia estat a Vilalba l'any 1777.</p> | 41.5243100,1.9259200 | 410387 | 4597520 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-foto-08001-17-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-170.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-10-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell i la capella que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||
| 73672 | Vil·la romana de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-hilari | <p><span><span><span>AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, <em>Revista San Jorge </em>47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>MORENO EXPÓSITO, I. (2015), <em>Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)</em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): <em>El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020</em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): <em>Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari</em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), <em>Abrera. Revista Informativa, </em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998) 2000. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): <em>L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica</em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. </span></span></span></p> | II dC/IIIdC | <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l'establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l'ús de l'espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Un assentament ibèric</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d'època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d'un conjunt format fins al moment pel <em>caldarium </em>o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’<em>alveus</em>, o piscina calenta i dos <em>praefurnia</em> (forns). Dos grans dipòsits d'aigua i altres estructures funcionen amb les termes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del <em>caldarium</em>, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l'església de Sant Hilari. </span></span></span></p> | 08001-20 | Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span>L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una <em>villa</em> romana per diferents autors (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la <em>villa</em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del <em>fundus </em>de la <em>villa</em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan<span> Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b;<span> Ripoll <em>et al.</em> 2018a</span>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’<em>alveus </em>o piscina d’aigua calenta del <em>caldarium </em>(Mesas <em>et al.</em> 2018c; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018b</span>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas <em>et al.</em> 2019;<a><span> Ripoll <em>et al.</em> </span></a><span>2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> | 41.5208100,1.9117000 | 409196 | 4597146 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2024-03-20 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73673 | Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi | BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c/ de l'Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d'intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): 'Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l'Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)', dins de Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. 'Polígon Barcelonès'. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): 'Restes arqueològiques d'època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)', dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell. | III-II aC | Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s'hi va extreure grava afectant a l'estratigrafia arqueològica. | La intervenció arqueològica de l'any 2001 va consistir en l'obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l'enterrament d'un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d'importació d'origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d'altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges. | 08001-21 | Carrer de l'Hostal del Pi - 08630 Abrera. | Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat. | 41.5120200,1.8981900 | 408056 | 4596185 | 08001 | Abrera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l'any 2001per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s'ha protegit el tall que dóna al carrer de l'Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s'esmenta com a 'Polígon Barcelonès'. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73674 | Ermita de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-ermengol | 'Ermita de Sant Ermengol', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.35. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 33. | XVI-XVIII | Ha perdut la teulada i la part superior dels murs. El paviment està parcialment reventat. | Les seves restes són a la part de tramuntana, dalt d'un turonet vora la riera de Masquefa o Magarola, a ponent del pont de Magarola. Queden dempeus alguns murs d'una alçada considerable i alguns contraforts, i es conserven alguns paviments de lloses de pedra i de rajola de terra cuita. És de planta rectangular i sembla que la seva construcció es va fer en dues fases constructives, perquè la cara nord és de carreus i la sud, i els murs laterals, de tàpia amb sòcol de mamposteria. | 08001-22 | Camí de l'ermita de sant Ermengol - 08630 Abrera. | Es troba documentada durant la primera meitat del segle XVI. A partir de l'any 1555, la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a l'ermita. El 1582 Sant Ermengol ja és anomenada en el 'Llibre dels òbits'. L'any 1609, el bisbe de Barcelona insta al poble a que 'repari la dita capella en lo que sigui més necessari'. Poc menys d'un segle i mig després l'estat de l'ermita devia tornar a ser molt precari, ja que així ens ho indiquen les recomanacions d'un bisbe que davant el lamentable estat de l'ermita opta per incentivar amb guanys religiosos tots aquells voluntaris que col·laborin desinteressadament en la seva reparació (SOLER, 2000A: 33). Es va construir, doncs, al segle XVI, però algunes restes pertanyen a les reparacions del segle XVIII. Era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment: cap el 1612 Ramon Bayso era l'ermità i el 1670 era un tal Miquel Permànyer. El grup Amics de Sant Ermengol intenta treballar perquè torni a recobrar importància. | 41.5188700,1.8695400 | 405675 | 4596976 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73732 | Hipogeu de Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-can-vilalba | CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat. | XVIII | Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda. | Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba. | 08001-80 | Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera. | De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba. | 41.5230500,1.9218900 | 410049 | 4597384 | 08001 | Abrera | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73737 | Conjunt troglodític de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol | BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. | Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc. | 08001-85 | Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera. | El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres. | 41.5183300,1.8671200 | 405473 | 4596919 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 86916 | Les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola | <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>Del 04 d'octubre al 12 de novembre de 2017. Informe inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>del 14 al 23 de novembre de 2018. Informe inèdit</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El jaciment arqueològic s’emplaça en una zona boscosa, el bosc de Sant Miquel, situada a 50 metres al sud-est de la urbanització homònima, ubicada a poc més d'1 quilòmetre al nord-est del nucli d'Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els resultats de les intervencions arqueològiques portades a terme pels arqueòlegs Adam Picon Mañosa i Òscar Augé Martínez els anys 2017 i 2018, recollits a les memòries arqueològiques, posen de manifest la descoberta d’un el complex defensiu d’una extensió aproximada d’uns 4500m2. </span></span></span></span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per vàries línies de trinxeres, quatre refugis i tres pous de tirador, vinculats amb el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La disposició de les línies de trinxera identificades és paral·lela a les línies de nivell del terreny on estan excavades, ascendint des de la cota 137 m.s.n.m, on se situa la primera línia, fins a la cota 162 m.s.n.m, gairebé al capdamunt del turó, on hi ha la darrera trinxera localitzada. Una sisena trinxera puja en perpendicular a la resta per l'extrem sud del sector. El conjunt queda limitat al nord per una pista forestal, mentre que pel sud ho fa a un talús de contenció del pendent que es troba just a la sortida de la boca oest del túnel de l'Autovia B-40, o Ronda del Vallès, que forada la Serra d'en Ribes. </span></span></span></span><span><span><span><span>Les intervencions arqueològiques van permetre la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana. Aquest fet serveix als arqueòlegs per avalar la hipòtesi que els defensor republicans foren ràpidament foragitats de la seva posició (potser reculant fins a la zona de Mas d'en Ribes), i que les trinxeres foren ocupades per forces nacionals des d'on fustigarien aquest punt.</span></span></span></span></p> | 08001-107 | Bosc de Sant Miquel | <p><span><span><span><span>El jaciment cal emmarcar-lo en els darrers moments de la Guerra Civil espanyola (1936 i 1939) a Catalunya, concretament en el context del trencament del Front de l'Ordal, a principis del 1939, per part de les tropes faccioses insurrectes, i l’intent de la República d’establir un nou front al riu Llobregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes (fitxa 57 del Mapa de Patrimoni Cultural i Natural d’Abrera) van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una part del jaciment fou localitzat I catalogat entre els anys 2008 i 2009, durant el control arqueològic de les obres de construcció del tram comprès entre Abrera i Olesa de Montserrat de l'Autovia B-40. No es va fer cap actuació, més enllà de constatar que els treballs no afectaven el jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els dies 14 de març i 5 de maig del 2016, es va dur a terme un control arqueològic preventiu de les obres que la companyia “Mina Aigües de Terrassa” estava duent a terme per realitzar un <em>bypass </em>a la canonada que abasteix d'aigua el municipi de Terrassa des de la Planta de tractament d'aigües del riu Llobregat. En el marc d'aquesta intervenció, es va efectuar un primer aixecament topogràfic i es van es van poder situar les trinxeres i els refugis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 2017 i 2018 es van fer intervencions arqueològiques motivades per la voluntat de l'Ajuntament d'Abrera de posar en valor el conjunt patrimonial de les trinxeres del bosc de Sant Miquel, El jaciment ha estat excavat i fet accessible per Òscar Augé Martínez i Adám Picón Manyoses amb el finançament de la Diputació de Barcelona i del propi Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> | 41.5304300,1.9179300 | 409729 | 4598208 | 1939 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070639.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIL | 2021-02-08 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 73686 | Festa Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-1 | FÀBREGAS, Xavier; GUMI, Jordi (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Col·lecció Vila d'Olesa,10. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 107-108. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XIX-XX | Es celebra en honor a Sant Pere, patró d'Abrera, el dia 29 de juny. La Comissió de Festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels tres dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives organitzades per l'Escola esportiva Municipal com a cloenda del curs; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts, sardanes i la santa missa per donar gràcies a Sant Pere. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici al carrer Rosers. | 08001-34 | Plaça de l'església - 08630 Abrera. | Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball. Al Costumari, en Joan Amades, referint-se a la celebració de la Festa Major a Abrera, destaca que era costum d'aquesta població per Sant Pere oferir un àpat a base de garses, 'que saben cuinar amb gran art i enginy de maneres molt diverses i suculentes. Hi acudia gran gentada de la rodalia, per tal de veure aquell any com havien cuinat les garses', AMADES (1950: vol. IV, 326). En Pau Bertran i Bros recollí ja a finals del segle XIX (1892-94) una dita associada a aquest fet: ' A Abrera, per la festa major, maten la garsa', SERRA (2003: 160). | 41.5178600,1.9019600 | 408379 | 4596829 | 08001 | Abrera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73686-foto-08001-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73686-foto-08001-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73687 | Festa de Sant Jaume del barri del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-del-barri-del-rebato | SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 109-112. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XIX-XX | S'organitza al carrer que porta el nom del patró de la festa, Sant Jaume, al barri conegut com del Rebato, cada 25 de juliol. El més destacat de la festa és la font que cada any munten els més enginyosos com a element decoratiu. La festa comença amb l'ornamentació del carrer. A la tarda es fan jocs infantils i actuacions i al vespre es fa el ball i es menja la coca tradicional. L'endemà al migdia es fa el concurs d'aixecar amb una sola mà els porrons típics del barri. El qui ho aconsegueixi pot beure tant vi com el seu pols li ho permeti. A la tarda es ballen sardanes i es fa la cercavila amb els gegants i bastoners del poble. Al vespre es treuen les taules al carrer i es fa el sopar de germanor. Com a cloenda de la festa es fa el castell de focs d'artifici i s'obre la canal de la font, la qual deixa sortir les seves aigües per mullar el carrer principal. | 08001-35 | Carrer de Sant Jaume, Barri del Rebato - 08630 Abrera. | 41.5219900,1.8947500 | 407783 | 4597295 | 08001 | Abrera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73687-foto-08001-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73687-foto-08001-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73695 | Caramelles d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-dabrera | Informació oral: Maria Miró. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA(1973), Vol. 4, pp. 358-359. SOLER, Jordi (2001): Folklores Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XX | A Abrera gairebé s'havia perdut la tradició de cantar caramelles, fins que fa 21 anys algunes persones del municipi, encapçalades per Maria Miró, van decidir revifar-les de manera continuada. L'any 1978 Mossèn Josep Puig va proposar a la Maria, que dirigí les Caramelles cada diumenge de Pasqua. Així doncs, a partir d'aquell any sempre han cantat nens d'entre 5 i 14 anys. L'any 1998, en la commemoració del 20è aniversari, van cantar molts excantaires i s'organitzà una exposició amb fotografies i objectes representatius. Una fita important és la participació de les Caramelles d'Abrera en les Trobades de Petits Caramellaires del Baix Llobregat que es celebren des del 1981 l'1 de maig de cada any. A Abrera se n'han fet dues, la de l'any 1983 i la de l'any 1993. Un altre acte essencial de les Caramelles d'Abrera és l'excursió d'un dia que organitza cada any arreu de Catalunya. Les Caramelles d'Abrera continuen estant dirigides per Maria Miró, qui opina que actualment passen per un moment baix, ja que falten petits cantaires. La Junta de les Caramelles està composta per vuit membres, antics cantaires que cada any s'encarreguen d'organitzar la Cantada de Diumenge de Pasqua, la de la Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat, i l'excursió. | 08001-43 | Plaça de l'església - 08630 Abrera. | Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt tota adornada de cintes i garlandes, on l'homenatjat, en correspondència, hi deixa el seu donatiu; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat 'la lloca'. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. El Cant més antic de les Caramelles han estat els Goigs del Roser o de les Botifarres. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida. El costum de cantar caramelles s'esmenta per primera vegada al segle XVI. D'altra banda, el cant ha estat sempre acompanyat d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum revifant-lo. En aquest sentit va ser cabdal la tasca de Josep-Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé l'any 1852. | 41.5177100,1.9019000 | 408374 | 4596812 | 08001 | Abrera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73695-foto-08001-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73695-foto-08001-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 86914 | Fira Gastronòmica dels porrons d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-gastronomica-dels-porrons-dabrera | <p><span><span><span>AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p> </p> | XXI | <p><span><span><span><span>La Fira Gastronòmica dels porrons d’Abrera recupera una tradició identitària del barri del Rebato. Els anys 50 del segle XX, Abrera era encara coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes (veure fitxa 13). </span></span></span></span><span><span><span><span>La festa s’organitza des de l’Ajuntament d’Abrera, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat i diferents establiments i entitats abrerenques. És un aparador gastronòmic basat en la cuina d’arrel tradicional catalana i que també serveix per donar difusió als productes de proximitat de la comarca. El seu programa inclou propostes gastronòmiques i degustacions de menús que antigament elaboraven varis restaurants ubicats al costat de carretera que uneix Barcelona i Lleida , activitats per a tota la família, exposicions, esdeveniments culturals, mostres de l’activitat agrícola d’abans i d’ara i l’emblemàtic concurs de l’aixecament del porró. </span></span></span></span></p> | 08001-105 | La Fira es celebra al carrer del rebato i al Parc de Can Morral | <p><span><span><span><span>La fira gastronòmica va néixer amb la voluntat de l’Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, de recuperar arrels i orígens d´Abrera en relació els porrons, el vi, l’ oli i el passat rural del municipi. A més hi ha els objectius de crear orgull de poble, crear una fira de referència de productes de proximitat capça d’atraure públic de l’àrea metropolitana. La fira es basa en el relat d’una tradició amb forta càrrega simbòlica del municipi, l’existència de diferents restaurants que oferien vi al viatger en grans porrons. </span></span></span></span></p> | 41.5230600,1.9013600 | 408336 | 4597407 | 2018 | 08001 | Abrera | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-mg6700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-fira-gastronomica-els-porrons-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73722 | Ametller escola Francesc Platón - Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-escola-francesc-platon-torrent-gran | <p><span><span><span>Exemplar d’ametller (Prunus dulcis) d’uns 8 metres d’alçada aproximadament, ubicat al límit de l’espai urbanitzat del poble d’Abrera, tocant al Torrent Gran.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m. El tronc és clivellat i la capçada poc densa. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda . Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, alguns exemplars fan la florida al gener. Les flors són blanques i bastant grans amb un calze curt i ample que presenta de 15 a 30 estams. Les flors apareixen abans que les fulles. El seu fruit fruit és l'ametlla. L’arbre és cultivat i a vegades apareix espontani.</span></span></span></p> | 08001-70 | carrer Martorell - 08630 Abrera. | 41.5138244,1.9005237 | 408253 | 4596382 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73722-p10706130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73722-p10706170.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 73738 | Llentiscle del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-del-carrer-de-la-font | <p><span><span><span>Arbre conegut amb el nom de llentiscle (Pistacia lentiscus) situat al marge del Torrent Gran, queda just fora del límit urbanitzat de l’històric carrer de la Font del centre d’Abrera. L’exemplar, situat en una línia de pendent, està parcialment colgat de terra, però s’observen diferents soques de mides considerables , que el converteixen en un arbre molt destacat per la seva magnitud si tenim en compte que aquesta espècie normalment es presenta en forma arbustiva. El llentiscle acostuma a ser és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle en forma arbustiva arriba a fer entre 2 i 3 metres d’alçada, però es tracta d’un arbre que pot superar els 6 metres. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. </span></span></span></p> | 08001-86 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | 41.5134334,1.9028462 | 408447 | 4596336 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070602.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | La seva ubicació al límit urbanitzat i en pendent, no permet la visualització complerta de l'individu, les branques del quals han de ser podades perquè no sobresurtin al carrer, on hi ha un àrea d'estacionament de vehicles. | 98|119|94 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 73745 | Alzines de Can Morral del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-morral-del-riu | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) de la família de les Fagàcies situades a la zona d'horts de la Masia de Can Morral del Riu. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: una de 15 m d'alçada i 2, 03 m de perímetre; l'altra de 12 m d'alçada i 2,07 de perímetre. | 08001-93 | Can Morral del Riu - 08630 Abrera. | 41.5250900,1.9088100 | 408961 | 4597624 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73745-foto-08001-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 73746 | Pi del carrer Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-tarragona | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta d'un pi pinyer (Pinus pinea) de la família de les Pinàcies, situada al barri de Sant Hilari. Destaca al municipi per les seves grans dimensions: 12 m d'alçada i 2, 42 m de perímetre. | 08001-94 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5225400,1.9101000 | 409065 | 4597340 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 73747 | Roures del carrer Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-carrer-balaguer | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dos roures cerrioides (Quercus cerrioides) de la família de les Fagàcies situats al barri de Sant Hilari. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: un de 16 m d'alçada i 2 m de perímetre; l'altra de 16 m d'alçada i 1,91m de perímetre. | 08001-95 | Carrer Balaguer - 08630 Abrera. | 41.5215800,1.9095300 | 409016 | 4597234 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73747-foto-08001-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 73748 | Roureda de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita roureda formada per un conjunt d'uns 16 roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades situats entre el final del carrer Balaguer i el final del carrer Polinyà, al barri de Sant Hilari. Ocupen una superfície de 0,4 ha i es troben a l'inici d'una petita torrentera que baixa cap el riu Llobregat. El seu interès radica en el conjunt que formen, que probablement representa les restes del bosc autòcton que hi deuria haver a la zona. | 08001-96 | Carrer Polinyà - 08630 Abrera. | 41.5215900,1.9097600 | 409035 | 4597235 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 73749 | Alzinar de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita representació d'alzinar amb roures situada damunt la terrassa fluvial del Llobregat. Localitzada al final del carrer Tarragona, a la part posterior dels habitatges del carrer Polinyà, presenta diversos exemplars d'alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades i una mostra del sotabosc de l'alzinar. Amb una superfície de 0,5 ha, presenta l'interès de marcar el límit natural del bosc amb l'àmbit d'influència del riu Llobregat. | 08001-97 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9101400 | 409068 | 4597318 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 73750 | Tamarius de la riba del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamarius-de-la-riba-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Conjunt de tamarius (Tamarix sp.) situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials. Ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l'interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa la seva presència al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. La seva presència al municipi es pot considerar com a destacada. | 08001-98 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9142300 | 409409 | 4597313 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 73751 | Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-la-riba-esquerra-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Situada al marge esquerre del riu Llobregat, està formada per grans exemplars de carolina (Populus deltoides) i pollancre del Canadà (Populus canadensis), probablement originaris de plantacions, es barreja amb arbres autòctons com saücs (Sambucus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus cf minor). També amb una extensió d'unes 2,1 ha, però disposada en línia respecte el curs del riu, és de gran interès per la regulació de les inundacions de les terrasses fluvials del Llobregat i com a refugi de fauna. | 08001-99 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5230000,1.9152000 | 409491 | 4597386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 87686 | Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli | <p>GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit</p> <p>IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.</p> | <p><span><span><span>Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (<em>Olea europaea </em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.</span></span></span></p> | 08001-113 | Can Morral del molí | <p><span><span><span>El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. </span></span></span><span><span><span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.</span></span></span></p> | 41.5140219,1.9346608 | 411102 | 4596369 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070654.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73711 | Zona natural de Can Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-natural-de-can-morral | <p>BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> | XXI | <p>La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.</p> | 08001-59 | Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. | <p>La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.</p> | 41.5275800,1.9091300 | 408991 | 4597901 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-31 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 73712 | Espai Natural Protegit, ZEPA i LIC del Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-zepa-i-lic-del-riu-llobregat | <p>Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): </span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</span></em><span> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍN , Marc (2011)</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. “Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) a l’EIN riu Llobregat al terme municipal d’Abrera”. E</span></span></span></span><span><span><span><span>studi finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i per l’Ajuntament d’Abrera. https://www.recercat.cat/handle/2072/117487?show=full</span></span></span></span></p> | XXI | Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la vora del riu Llobregat pateix una important ruderalització provocada, sobretot, per la sobrepastura, que està impedint que es desenvolupi el seu potencial per millorar la biodiversitat, especialment quant a la flora. En aquest àmbit de ribera s’hi han fet troballes d’espècies d’orquídies molt interesants, com Ophris apifera o Serapias vomeracea, i, per tant, seria molt convenient reduir aquesta excessiva pressió de pastura. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’Espai Natural del Riu Llobregat comprèn el tram fluvial d’aquest riu en el seu decurs pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera. Les 133,04 ha d’Abrera representen el 50,44 % de superfície de tot l’Espai Natural Protegit, i és que la </span>xarxa hidrogràfica del municipi es troba vertebrada pel riu Llobregat, que el travessa en sentit NO-SE. Dins del terme municipal desemboquen al Llobregat, per la dreta, la riera de la Magarola i els torrents Gran d’Abrera i de Can Noguera, i, per l’esquerra, la riera del Morral del Molí i nombrosos barrancs que neixen a la serra de Ribes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal assenyalar una petita taca de bosc de ribera inventariada en aquest Mapa de Patrimoni amb la denominació de pollancreda de la riba esquerra del Llobregat. Aquesta taca de bosc de ribera ocupa una extensió d’unes 2,1 ha, seguint la riba lineal, i té funcions de regulació de les inundacions i de refugi de fauna. En aquest sentit hem de destacar entre les espècies aquàtiques pròpies dels ambients fluvials la tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>), de la qual, segons estudis recents (MARTÍN, 2011), n’hi ha una important població en el tram abrerenc del riu Llobregat .</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riba del riu Llobregat ocupada pel bosc de ribera té rodals en els quals també hi trobem grans exemplars de carolina (<em>Populus deltoides</em>) i pollancre del Canadà (<em>Populus canadensis</em>), probablement originaris de plantacions. Aquests rodals plantats es barregen amb arbres autòctons com ara saücs (<em>Sambucus nigra</em>), freixes (<em>Fraxinus angustifolia</em>), i oms (<em>Ulmus minor</em>). En alguns punts del riu, al bosc de ribera despunten també exemplars remarcables de salzes (<em>Salix alba</em>) i tamarius (<em>Tamarix gallica</em>). Precisament, alguns dels tamarigars de la vora del Llobregat també formen part d’aquest Mapa del Patrimoni Cultural. Els tamarius situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l’interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa que la seva destacada presència es troba vinculada al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres de ribera més grans són un excel·lent dormidor d’aus aquàtiques, en especial del corb marí gros (<em>Phalacrocorax carbo) i alhora serveixen de llocs de nidificació d’algunes aus excepcionals, com per exemple el teixidor (Remiz pendulinus), l’oriol (Oriolus oriolus) i els picots garsers gran i petit (Dendrocopus major i Dendrocopus minor). Així mateix, els rapinyaires utilitzen aquests punts com a llocs de vigilància i també els bernats pescaires els usen per descansar, sobretot els mesos d’hivern. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal recordar que aquest tram del riu Llobregat s’ubica dins d’un espai natural inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la xarxa Natura 2000 anomenat Montserrat- Roques Blanques-riu Llobregat (Codi ES5110012) designat com a Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) i com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) publicat al DOGC número 4735 de data 6 d’octubre de 2006. Aquesta ZEPA destaca per la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que baixa a aquestes planes procedent de Montserrat com el també el falcó (Falco peregrinus). Altres espècies de la zona remarcables són el duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), i s’hi observen espècies de gran interès com ara l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco tinunculus). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, l’àrea del riu Llobregat d’Abrera es caracteritza per la presència de poblacions de jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades amb llots, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. </span></span></span></p> | 08001-60 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | <p>La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79/409/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari.</p> <p><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Riu Llobregat va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual es va aprovar el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA el 2005; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’ortofoto de 1956, la vora del riu Llobregat estava ocupada per importants franges de sediments, especialment, davant de Sant Hilari i de La Vaqueria-can Socarrats, així com davant de can Bros Vell. </span></span></span></p> | 41.5282100,1.9126700 | 409287 | 4597967 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73712-foto-08001-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73712-foto-08001-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2021-01-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | Segons Castell, Margall i Miralles (2016), l’entorn del Llobregat al seu pas per Abrera està considerat una zona privilegiada, ja que s’hi localitza una gran biodiversitat d’espècies per la confluència de diferents hàbitats com el bosc de ribera o els prats amb ramats. A més, l’esmentada protecció per una figura legal de rang europeu obliga a vetllar perquè mantingui el millor grau de conservació possible. | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 73713 | Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-gran | <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ, David; i NUALART</span><span lang='CA'><span><span>,</span></span></span><span lang='CA'>Neus (2007):</span><span lang='CA'><span><span> “</span></span></span>Flora i vegetació d’interès del torrent Gran d’Abrera (Baix Llobregat, Catalunya)”<em>. Revista Atzavara, </em>15. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. Mataró, 2007.</span></span></span></p> <p>Tríptic explicatiu editat per la Regidoria de Medi Ambient, sota el títol 'Torrent Gran d'Abrera'.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat. Un torrent que s’ha obert camí excavant els materials miocènics en la seva capçalera, els quals són substituïts per les graves, sorres i llims del Pleistocè superior i l’Holocè quan entra en la cubeta del riu Llobregat. Com tots els torrents mediterranis té un règim hídric de caràcter estacional i lligat a la pluviositat. Tanmateix, pel tipus de morfologia, el torrent queda força enclotat, fet que ha facilitat que s’hi creï un microclima particular que és el que ha permès que hi sobrevisqui una interessant flora i vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El treball dels botànics Pérez i Nualart (2007), el torrent Gran d’Abrera destaca per la presència d’un seguit d’espècies i comunitats de distribució eurosiberiana. En l’esmentat estudi van descriure 11 taxons botànics, alguns d’ells poc comuns en les contrades mediterrànies. Entre les espècies identificades cal destacar la presència del creixenet de verneda (<em>Cardamine impatiens</em>), una espècie no detectada fins ara al Baix Llobregat i que es correspon amb la població més meridional de Catalunya i una de les més meridionals de la península ibèrica. Una espècie que, a més, també es troba a una altitud poc habitual, ja que en les localitats més meridionals es troba a més de1.200 metres d’altitud. Per tant, aquesta població és realment remarcable. Altres espècies presents en aquest torrent són també úniques a la comarca del Baix Llobregat, com l’herba de l’esparver (<em>Hieracium murorum</em>), altres tenen el límit de distribució de l’espècie a Catalunya, cas de la gatassa (<em>Ranunculus ficaria subsp ficariformis</em>), i també és remarcable la presència de la coronil·la boscana (<em>Coronilla emerus</em>), espècie que es troba per sota del seu límit altitudinal típic. Així mateix, apareix algun exemplar de vern (<em>Alnus glutinosa</em>) i d’auró negre (<em>Acer monspessulanus</em>), ambdós molt poc comuns en altituds tant baixes. Així doncs, segons els científics citat i en termes purament florístics, el torrent és una joia botànica comarcal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Respecte a les comunitats vegetals destaquem els herbassars higròfils i les gatelledes del Carici-Saliciteum, una comunitat que viu en boscos humits sobre sòls subtròfics com les vernedes i les seves vorades. També hi trobem retalls de l’omeda amb mill gruà, L<em>ithospermo purpurocaerulei-Ulmetum minoris </em>on destaca el <em>Carex sylvatica subsp paui </em>i el mateix mill gruà (<em>Lithospermum pupurocaeruleum</em>) i el càrex pèndul (<em>Carex pendula</em>). A mesura que el torrent s’endinsa a la plana fluvial, l’omeda amb heura (Hedero helicis-Ulmetum minoris) i les bardisses amb roldor (<em>Rubo ulmifolii-Coriaretum myrtifoliae</em>) prenen el relleu. Així mateix, al llarg de tot el torrent apareixen els canyars de tipus <em>Arundini donacis- Volvuletum sepium</em>, una comunitat al·lòctona que impedeix el desenvolupament de les comunitats autòctones abans esmentades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En algunes parets del torrent per on regalima aigua trobem taques de la comunitat de fàlzia <em>Eucladio-Adiantetum</em>. Segons els botànics que han estudiat el torrent, sorprèn l’entapissat que forma la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia</em>), que atorga a l’estat herbaci-arbustiu del torrent un caràcter singular i únic a nivell local-comarcal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>També és cert que s’hi troben nombroses espècies d’arbres no autòctons com ara la robínia (Robinia pseudoacacia), el plàtan bord (<em>Platanus hybrida</em>) i el pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Com a conclusió, l’estudi de Pérez i Nualart (2007), assenyala la importància d’aquest torrent per les comunitats vegetals rares en el context comarcal, tot i que el seu estat de conservació no sigui especialment remarcable.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l'anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Torrent Gran d'Abrera és una franja àmplia de boscos i matolls d'especial interès per a la conservació de la naturalesa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic i paisatgístic. A banda d'abrigar comunitats vegetals i animals molt representatives de la comarca del Baix Llobregat, el Torrent Gran s'integra en una xarxa de zones verdes de titularitat pública i privada que, al trobar-se comunicades les unes amb les altres, forma una anella verda que engloba zones boscoses i inundables d'altres torrents, rieres i del riu Llobregat. En aquest sentit, cal destacar la importància que té el Torrent Gran com a connector biològic per a la circulació i dispersió de poblacions d'amfibis, rèptils i mamífers, així com a lloc de nidificació de diverses espècies d'ocells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d'aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l'autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d'escombraries; al llarg d'aquest camí s'han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d'aigua potable. El Camí del Torrent Gran d'Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d'aquest camí està marcada amb una pedra vertical. Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats. També hi passa el Camí Històric d'Abrera (PR-C 169).</span></span></span></p> | 08001-61 | Camí dels Sagraments - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Pérez i Nualart (2007), aquest torrent es pot dividir en tres parts ben diferenciades per la qualitat del seu paisatge vegetal: la primera, des de la capçalera fins al pas de l’autovia A2, que es manté ben conservada i apareixen les espècies i comunitats d’interès citades a l’apartat de descripció; la segona, a partir d’aquest punt i fins a la via del tren dels FGC, que es correspon amb la part més propera al nucli urbà i és la que es troba en el pitjor estat de conservació, envoltada d’horts; finalment, des de la via del FGC fins al riu Llobregat, el torrent es recupera una mica i manté un estat de conservació mitjà, en la qual trobem una àmplia plana inundable dominada per poblacions uniespecífiques de canya americana amb alguns arbres de ribera com el pollancre (<em>Populus nigra</em>).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser canalitzat en dues fases, la primera de 110 m l'any 1978 i la segona de 400 m l'any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El torrent, en un tram important, ressegueix la vora de la urbanització de ca n’Amat i en el seu tram mitjà-baix el polígon industrial de Sant Ermengol. A</span> <span lang='CA'>més, rep els afluents d’aigües pluvials que recull un col·lector que emergeix sobre el Torrent Gran. L’any 2016 es van desenvolupar les feines de reconstrucció d’una escullera situada sota el carrer Barcelona, a l’alçada del polígon industrial Barcelonès, el qual recull en moments de pluges torrencials cabals prou importants com perquè s’hagi fet recomanable (segons l’Agència Catalana de l’Aigua) una escullera de descàrrega al bell mig del torrent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona, constitueix un espai típic de passeig per a la població. Fruit de la necessitat de preservar el torrent de forma més efectiva, l’Associació Naturalista d’Abrera i l’Associació Hàbitats/Projecte Rius, en col·laboració amb l’Ajuntament, van participar en un projecte compartit de custòdia i conservació d’aquest espai natural. L’esmentada Associació Naturalista havia fet tasques de manteniment del torrent, amb plantació d’arbres de ribera i de senyalització, així com de conservació del camí (amb passeres de fusta quan es creua el torrent). L'objectiu de projectes de custòdia com aquest és el d'incrementar l'intercanvi de la fauna i la flora amb altres zones naturals més llunyanes que es troben relativament aïllades les unes de les altres, i divulgar els seus valors naturals i paisatgístics</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera proposa des de fa anys unes passejades a peu pel torrent per observar diferents aspectes ecològics d’un típic torrent mediterrani. Es pretén així promoure un ús més respectuós de la natura, per part de totes les persones que volen gaudir-ne, mitjançant una xarxa de camins i senders que potencien el coneixement sobre els valors naturals de cada indret. </span></span></span></p> | 41.5142900,1.8912200 | 407478 | 4596444 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-foto-08001-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-20070311124922aa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-20170312145231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-20170312145540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73713-20171112133429.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2021-01-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 87540 | Riera del Morral del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral-del-moli | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): </span></span></span></span></span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</span></em> <em> </em><span><span><span><span><span>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jaume i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en general, de petit cabal de només 0,06 m/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’arbredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (<em>Saponaria officinalis</em>), l’estroncasangs (<em>Lithrum salicaria</em>), la menta (<em>Mentha officinalis</em>) i la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia</em>), entre d’altres. </span></span></span></span><span><span><span><span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (<em>Emys orbicularis</em>) –i s’ha detectat la presència d’un adult de tortuga de florida (<em>Trachemys scripta</em>)– i d’aligot (<em>Buteo buteo</em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbisbal (Castell, Margall i Miralles,2016).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les característiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’escassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfologia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria conservar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme municipal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (<em>Glaucium flavum</em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (<em>Charadrius dubius</em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. </span></span></span></span></p> | 08001-108 | 41.5158000,1.9385600 | 411430 | 4596562 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070646.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 87541 | La riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-masquefa | <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> | Tot i que és un espai de límit de terme, constitueix un indret clau en la conservació de la biodiversitat, especialment pels boscos de Sant Ermengol que hi ha adjacents (Castell, Margall i Miralles, 2016). | <p><span><span><span>La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi circuli en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. </span></span></span><span><span><span>Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (<em>Equisetum sp</em>) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. </span></span></span><span><span><span>És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (<em>Motacilla alba</em>) i la cuereta torrentera (<em>Motacilla cinerea</em>). També s’hi ha observat alguna rapinyaire forestal com l’esparver (<em>Accipiter nissus</em>) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. </span></span></span><span><span><span>Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va excavar el conjunt troglodític de Sant Ermengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).</span></span></span></p> | 08001-109 | Límit NW del terme municipal | 41.5224900,1.8689300 | 405630 | 4597379 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87541-p1070575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87541-p1070576.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 87542 | El bosc de l’ermita de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-lermita-de-sant-ermengol | <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa es troba al voltant de l’ermita de Sant Ermengol, amb el torrent de la Bardissa, com a centre. A l’extrem meridional, el límit seria la línia d’alta tensió que travessa aquest bosc i a l’extrem septentrional, la gravera de can Moixofuguer. Aquesta àrea la formen dues tipologies de bosc, atès que una part ja eren boscos l’any 1956 mentre que l’altra eren conreus. Es tracta d’una massa forestal d’elevada densitat d’arbres, sobretot pi blanc. En els vessants més obacs i en alguns indrets, especialment al voltant del torrent de la Bardissa, hi abunden exemplars de roure i arç blanc, entre d’altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem dos elements emblemàtics del patrimoni cultural recollits al Mapa de Patrimoni: l’ermita de Sant Ermengol i el conjunt troglodític de Sant Ermengol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet d’estar ubicada damunt la terrassa fluvial de la riera de Masquefa, aquesta boscúria té associat un important paper regulador, però també de biodiversitat, malgrat que es tracta d’una arbreda amb escàs sotabosc a causa de la gran densitat d’arbres (Castell, Margall i Miralles, 2016).</span></span></span></p> | 08001-110 | Entre la riera de Masquefa i els conreus del camí de Sagraments | 41.5185300,1.8679600 | 405543 | 4596940 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87542-p1070560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87542-p1070565.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 73653 | Sant Pere d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dabrera | <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992b): Sant Pere d'Abrera, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 319-320.</p> <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> | XI-XII | <p>Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada. L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta. Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes. Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera. La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies. Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca. A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol. Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara. L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis. Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves. El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs. La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis. La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baix relleu de palmetes. Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques. La llinda també és llisa. Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària. El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant. El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.</p> | 08001-1 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del castell de Voltrera, l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades. Més tard, un document del 1141 es refereix a l'església com a parròquia. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des del moment de la seva construcció, i en paral·lel a la creixent importància econòmica d’aquest territori, la petita església de Sant Pere va anar incrementant la seva feligresia. Algunes famílies pageses optaren per establir els seus habitatges a l’àrea circumdant del temple, constituint una primera <em>sagrera</em></span><span lang='CA'> (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...).</span><span lang='CA'>. D’aquesta manera, s’anirà cristal·litzant un petit nucli rural al seu voltant, conegut als pergamins més antics com a Brea, i que serà l’origen de l’actual poble d’Abrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de la seva construcció i fins avui, el temple ha sofert nombroses transformacions. Sabem que en època baix medieval i a principis de l’edat moderna cadascun dels absis de la capçalera fou consagrat a un sant diferent. L’absis central, el més important del temple, estava dedicat a Sant Pere, mentre que els altres dos anaren variant llur invocació. La pica baptismal era de pedra i se situava al final de la nau. Al costat de l’església s’emplaçava també el cementiri, que hi romangué fins l’any 1888.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A principi del segle XVI, a l’església s’hi construí un cor sobrealçat, al que s’accedia per una escala de fusta situada en un dels costats de la nau romànica. A principi del segle XVII documentem també l’existència d’una rectoria. A meitat d’aquest mateix segle s’iniciaren les obres de construcció de les dues capelles laterals que encara avui tallen la nau romànica. La capella meridional fou consagrada a la Verge del Roser, mentre que la septentrional es dedicà al culte del Sant Crist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el segle XVIII l’església continuà transformant-se: s’aixecaren unes golfes sobre la nau i, a meitat del segle XIX, se sobrealçà el campanar. Les finestres dels dos pisos romànics originals foren paredades i arrebossades, i per sobre d’elles s’alçà un tercer pis tan alt com els dos anteriors i dotat d’una llarga i esvelta finestra. El nou campanar quedava rematat per un teulat de peces ceràmiques blaves i blanques. Amb aquest aspecte l’església arribaria a la Guerra Civil, moment en què fou cremada i esdevingué magatzem de subministres, sense que això causés </span></span></span></span>danys importants a l'estructura.</p> <p><span lang='CA'><span>Serà l’any 1956 quan Joan Capell i Gorina, rector d’Abrera i arquitecte, va iniciar la restauració del temple amb l’objectiu de recuperar la fesomia romànica. Els treballs, realitzats sota l’auspici del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona, es van perllongar fins el 1960 i van permetre recuperar la imatge medieval de l’església. També es va restaurar el campanar, tot i que amb tres pisos, en comptes dels dos originals. </span></span></p> <p>Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les esglésies que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera. </p> | 41.5178600,1.9019600 | 408379 | 4596829 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 85|92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73656 | Rectoria de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-0 | <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.</p> | XVII-XIX | <p>Casa de planta rectangular feta de pedra i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit de vàries remodelacions, tot i que conserva l'antic portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa, encapçalat pel lema 'Tu es Petrus', l'arbre d'Abrera amb les claus de Sant Pere als peus, tot plegat emmarcat en un rectangle per una sanefa floral que alterna el blau i el groc. El rellotge és de tipus vertical amb xifres romanes i va ser restaurat l'any 1990.</p> | 08001-4 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>Segons assenyala Maria Soler a la seva monografia sobre l'església de Sant Pere d'Abrera, SOLER (2000a: 34, 40), cap a 1600 les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX.</p> | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73660 | Cal Xafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xafre | 'Casa al carrer Major, 35', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XVII-XX | Casa feta de pedra, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit d'importants remodelacions, tot i que conserva el portal de mig punt adovellat, en part arrebossat, que està sobrealçat respecte al nivell del carrer. La façana està arrebossada i té un sòcol de color més fosc. Les obertures estan disposades de forma desendreçada i no tenen cap tipus d'ornament. | 08001-8 | Carrer Major, 35 - 08630 Abrera. | Edifici probablement construït durant els segles XVII o XVIII, tot i que molt reformat al segle XX. | 41.5151600,1.9026200 | 408430 | 4596529 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73660-foto-08001-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73661 | Cal Sanmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sanmarti | 'Cal Sanmartí', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XX | Reformada als anys 1993-1995. | Es tracta de l'única casa modernista del municipi. De l'obra original, feta amb maó i pedra, tan sols es conserva la façana, donat que els interiors foren enderrocats i refets de nou a principis dels anys noranta del segle XX. Està estructurada en planta baixa i dos pisos rematats amb una cornisa mixtilínia i està coberta amb una teulada a dues aigües amb teula àrab. A cada pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro. La planta baixa i el primer pis queden separats mitjançant una sanefa de rajoles de color verd, blau i blanc amb motius vegetals; una altra sanefa separa el primer pis del segon i a aquest de l'acabament de la façana. Al centre i als costats de la façana es representen fulles de geganta. | 08001-9 | Carrer Major, 20 - 08630 Abrera. | Fou propietat dels Santmartí, que vivien als baixos i també hi tenien un estanc. L'actual propietària, anomenada la Fana, ha fet reformar la casa (1993-1995) respectant tan sols els murs exteriors. | 41.5156000,1.9023000 | 408404 | 4596578 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73661-foto-08001-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73661-foto-08001-9-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73662 | Can Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mataro | <p>'Can Mataró', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Actualment la casa ja no existeix ja que l'han enderrocat i estàn construïnt pisos. | <p>Casa de pedra i de planta rectangular, amb teulada a dues aigües de teula àrab i façana arrebossada. Presenta planta baixa i pis. Al llarg del temps ha patit diverses reformes, sobretot a la façana. De l'edificació original es conserva el portal adovellat de mig punt i un altre d'arc rebaixat, ambdós a la façana principal. Al primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> | 08001-10 | Avinguda de la Generalitat, 11-13 - 08630 Abrera. | <p>També anomenada Can Sucarrats, perquè era propietat de la Família Sucarrats, també propietaris de la masia del mateix nom.</p> | 41.5182000,1.9005500 | 408262 | 4596868 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73662-foto-08001-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73662-foto-08001-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-10 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | La casa ja no existeix, el 2022 va ser enderrocada i estan construïnt pisos. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 73663 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet-1 | 'Can Martinet', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XVIII | Casa bastida amb pedra, de planta rectangular i teulada a dues aigües de teula àrab. Està estructurada en planta baixa i un pis. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. Amb el temps ha estat força reformada amb l'objectiu d'adaptar-la al seu ús actual, un restaurant. De la construcció original es conserva el portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa un sol de cara humana i dos núvols, tot plegat emmarcat per una sanefa geomètrica de línies ondulades que alterna el blau i el groc. El rellotge és rectangular, de tipus vertical declinant, amb el gnòmon mal col·locat i amb xifres romanes. S'hi llegeix la inscripció 'Can Martinet d'Abrera'. | 08001-11 | Plaça de l'església, 8 - 08630 Abrera. | A principis del segle XVIII Abrera comptava amb poc més d'un centenar d'habitants, però poc a poc la població començà a augmentar i el 1787 la població havia arribat als 225 habitants. Aquesta casa és testimoni de les edificacions realitzades durant aquells anys. La família de l'actual propietari la va comprar a un home anomenat Martí que feia servir la casa com a corral. Aquest home, per ser escanyolit i geperut, era anomenat Martinet. Es conserva documentació de la casa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. | 41.5169600,1.9020100 | 408382 | 4596729 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73664 | Escoles velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-0 | 'Escoles velles', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XX | Edifici fet de maó i pedra, de planta rectangular molt allargada, construït en desnivell. Els murs han estat arrebossats i pintats de color beige recentment. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana. Destaca la presència de moltes obertures, les quals tenen una motllura en la seva part superior, de diferent tipologia. Sota la cornisa hi ha l'escut de la vila. | 08001-12 | Carrer Salvador Espriu, 1- 08630 Abrera. | Van ser construïdes l'any 1924, esdevenint durant molts anys l'única escola del poble, amb només dues aules, una pels nens i l'altra per les nenes. Van ser sufragades per subscripció popular. Des de 1998, un cop restaurat, l'edifici ha estat destinat a hotel d'entitats. | 41.5161800,1.9025900 | 408429 | 4596642 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73667 | Cal Barnet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnet | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Casa de planta rectangular, estreta i allargassada, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els murs són de maçoneria i tàpia, només arrebossats. Al pis superior s'obre un balcó amb barana de ferro forjat. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana sud se li va afegir un rellotge de sol vertical fet de ceràmica policroma l'any 1997. És rectangular i les xifres són romanes i està il·lustrat amb un paisatge marí presidit per un sol, tot plegat envoltat per una sanefa floral que alterna el blau amb el groc. A la part de darrera té una eixida o pati on encara es conserva un pou amb una sínia metàl·lica. | 08001-15 | Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. | És una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. | 41.5148600,1.9027400 | 408440 | 4596495 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73670 | Masia de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-hilari | <p><span><span><span>BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): <em>Els </em>pergamins <em>de l'</em>Arxiu<em>. </em>Comtal <em>de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I</em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).</span></span></span></p> <p><span><span><span>'Mas de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</span></span></span></p> | XV-XX | <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de la masia consta de l’ermita i del jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Sant Hilari, de cronologia romana i medieval. </span></span></span></p> <p>La masia és de tipus basilical, amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada cap a migdia. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat que data de l'any 1911 i que està coronat per un gerro de flors de pedra. És de tipus vertical declinant i té molt esborrades les línies horàries i les xifres. Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d'arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.</p> | 08001-18 | Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (<span lang='CA'>cf. <a>Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </a></span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020) <span>es refereix al </span>Camp d’Abrera ―<em>campo de Breda</em>― donant els límits <span lang='CA'>que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, </span>segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), <span>esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―<em>in locum que vocant Planicie Brede</em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com <em>campo di Breda</em> ha de correspondre a la <em>Planicie Brede</em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: <em>et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...</em> </span></span></span></span></span></p> <p>Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera. Al segle XVI la finca s'anomenava Quadra de Sant Hilari. A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al 'Llibre de la cobrança de l'oli', on es registraven els lliuraments periòdics d'oli a l'església. L'estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d'un nou portal sobreposant-se a l'original, que es veu mig cegat, sota seu. Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L'interior també ha estat molt canviat.</p> | 41.5206000,1.9107500 | 409116 | 4597124 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73670-foto-08001-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73670-foto-08001-18-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL|BPU | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73671 | Ermita de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-hilari | <p><span><span><span>AINAUD, J. (1962): “La capilla de Sant Hilari en Abrera”. <em>Revista San Jorge</em> , núm. 47, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1962, p. 40-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): <em>Els </em>pergamins <em>de l'</em>Arxiu<em>. </em>Comtal <em>de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I</em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL, X. (1981): <em>L’art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X</em>, Edicions 62, Barcelona (fitxa: Sant Pere d’Abrera/Sant Hilari d’Abrera; planta X. Barral i M.P. Raynaud), p. 110-111 i 244.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R. i LÓPEZ MULLOR, A. (2011): <em>Antiga església de Sant Hilari, Abrera (Baix Llobregat). Informe històric i artístic</em>, Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORENO EXPÓSITO, I. (2015): <em>Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)</em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, M. (1983) <em>Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat</em>. Institut d’Estudis Catalans, p. 135-149. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, Montserrat, Sant Hilari, <em>Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat,</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020), <em>El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020</em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALA, R. i ORTIZ, H. (2016), <em>Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari</em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), <em>Abrera. Revista Informativa, p. </em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): <em>L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica</em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2003): Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>, 23/24, p. 69-101. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria, Medieval (2002): Topographical urban models: development and morphological evolution of the villages in Barcelona’s county between the 10th and 13th centuries, <em>Centre, Region, Periphery. III International Conference of Medieval and Later Archaeology</em>, vol. 2, Basilea, Folio Verlag, p. 573-579. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2016): Diversidad de cultivos y GIS. Los Sistemas de Información Geográfica en el estudio del paisaje agrícola del condado de Barcelona (siglos IX-XII), <em>Old and New Worlds: the Global Challenges of Rural History | International Conference, Lisbon, ISCTE-IUL, 27-30 January </em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria, GUIX, Joan Carles i GUIX, Sofia (2000): Restes arqueològiques d’època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera), in <em>XLIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, resum de les comunicacions</em>, Ed. Ajuntament de Martorell. Martorell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALLS I PUEYO, Joan (1996): La història de Castellbell i el Vilar, un projecte en marxa, <em>Dovella</em>, 51, p. 29-36.</span></span></span></p> | IX-X | <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de l’ermita consta del mas de Sant Hilari i de diverses estructures arqueològiques visibles de cronologia romana i medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici de petites dimensions (6 metres de longitud per 3,25 metres d'ample en la nau i 3 metres en l'absis), d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i absis exempt trapezoïdal. (cf. l'informe de Lacuesta i López Mullor, 2011, i Ripoll <em>et al.</em>, 2020; Ripoll i Tuset 2020). Està feta de maçoneria, arrebossat a l'exterior i pintat modernament l'interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau presenta dues particularitats, la primera la presència de dos arcs ens els murs nord i dos al mur sud, de mides desiguals, amb sengles bancs a la paret inferior. La segona és l’existència d’una cambra el costat nord en comunicació amb l'absis mitjançant un arc, fet que es repeteix en el costat sud, encara que aquí és cec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior destaquen també sis impostes, quatre a l'arc triomfal i dos a l'interior de l'absis. Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardoromana. Les altres dues impostes de l'arc triomfal són una còpia del segle X de les tardoromanes, però estan fetes amb poca traça. La de la banda esquerra és de forma rectangular amb una part voladissa decorada i sense motllures de cavet. La de la banda dreta té un voladís motllurat, simulant uns bocells sense filet intermedi i sense relleu figurat ni incisions geomètriques. També del segle X són les impostes de l'absis, però estan molt malmeses. La de la dreta està trencada i no té motlluratge. La imposta del costat esquerre, també trencada, té la part volada amb quatre mitjos bocells, de secció semicilíndrica, més o menys esglaonats amb solcs de separació profunds.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte d’intervenció arqueològica i de restauració portat a terme entre 2017 i 2019 sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), ha documentat que l'església es construeix directament sobre estructures anteriors: un espai termal romà d'època imperial (segles II d. C. i inicis del III d. C.). El mateix projecte va determinar la realització de sondatges parietals a l'interior de l'edifici religiós. La intervenció realitzada per l’empresa Gamarra & García d’obertura de cales per a la determinació de color i ornamentacions ocultes anteriors, va documentar la conservació d'una gran superfície de pintures murals.</span></span></span></p> | 08001-19 | Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. | <p><span><span><span>La cronologia<strong> </strong>de l’església en sí mateixa ha estat objecte de discussió<a><span lang='CA'> (cf. Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </span></a>Ripoll i Tuset 2020). Des de ben aviat, J. Ainaud (1962: 43) va considerar la possibilitat que l’església fos l’oratori, d’una <em>villa</em> aristocràtica d’època baix-imperial amb continuïtat a època medieval. Per X. Barral s’emmarca cronològicament dins del segle X, excloent el primer terç (Barral, 1981: 244), i M. Pagès la posiciona als segles IX i X, o inclús abans, per la presencia de unes impostes a l’interior senyalant el doble arc triomfal i els angles de tancament del absis i que considera dues d’elles d’època visigoda i les altres dues imitacions medievals (Pagès, 1983: 148; 1992). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi del material ceràmic, localitzat a l’entorn del edifici religiós resultat de les intervencions de 2017 i 2018, dona una cronologia que no va més enllà d’inicis de segle III d. C. i és particularment intens pel segle II d. C. Les intervencions a tocar de la capella, ratifiquen la presència d’una gran estructura termal i en relació a les aigües, que ha de correspondre a aquesta cronologia. No obstant, el conjunt d’edificacions passà, al menys, per dues fases de reutilització, actualment en fase d’estudi <span lang='CA'>(cf. Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (<span lang='CA'>cf. <a>Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </a></span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020) <span>es refereix al </span>Camp d’Abrera ―<em>campo de Breda</em>― donant els límits <span lang='CA'>que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, </span>segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), <span>esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―<em>in locum que vocant Planicie Brede</em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com <em>campo di Breda</em> ha de correspondre a la <em>Planicie Brede</em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: <em>et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim d'Hilari, bisbe de Poitiers cap a l'any 350, ferm opositor a l'arrianisme. El culte a Sant Hilari és molt antic a la Península Ibèrica. Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la capella és esmentada documentalment per primer cop l'any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d'aquest, el seu segon fill, Pere. La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir del 1310, al segle XVI es dóna el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca. A partir de l'any 1555 la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una <em>villa</em> romana per diferents autors (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la <em>villa</em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del <em>fundus </em>de la <em>villa</em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan<span> Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b;<span> Ripoll <em>et al.</em> 2018a</span>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’<em>alveus </em>o piscina d’aigua calenta del <em>caldarium </em>(Mesas <em>et al.</em> 2018c; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018b</span>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas <em>et al.</em> 2019;<a><span> Ripoll <em>et al.</em> </span></a><span>2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> | 41.5208200,1.9116100 | 409188 | 4597147 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-01-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 91|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73675 | Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrigosa | 'Can Garrigosa', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII | Gran masia de tipus agrícola; té forma de 'L' i està estructurada en planta baixa, pis i golfes. La façana principal està arrebossada, deixant a la vista tan sols les llindes i muntants d'algunes obertures. Destaca el gran nombre de finestres disposades sense massa ordre, algunes d'elles allindades, però també en trobem algunes d'arc conopial. Aquests arcs presenten permòdols amb cares humanes, motius vegetals o animals. La façana principal, orientada a migdia, té la porta d'accés formada per un arc de mig punt adovellat, la línia d'impostes del qual està decorada amb rosetes. Al primer pis hi ha un rellotge de sol rectancular emmarcat amb ceràmica blava. És de tipus vertical i les línies horàries i les xifres han desaparegut. El cos transversal té dues entrades: una amb arc de mig punt, sostingut per columnetes i amb escut a la clau, i l'altre, d'arc escarser, té una espiga de blat a la clau. Aquí, les golfes s'han substituït per una galeria. Les cobertes són de teula àrab, la del cos transversal a dues aigües amb un ràfec sobresortint i la del central, a una sola vessant. | 08001-23 | Camí dels Sagraments - 08630 Abrera. | La menció documental més antiga que es coneix de Can Garrigosa és la continguda al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630. Aquí és diu que Benet Garrigosa, pagès de la parròquia d'Abrera, confessava dos masos units i aglebats, un d'ells de nom Mas Salelles, el qual, segons les afrontacions descrites, es correspon amb l'emplaçament de Can Garrigosa. Les finestres gòtiques de la casa van ser adquirides a Barcelona pel propietari de la casa a principis del segle XX. Aquestes finestres provenen dels palaus gòtics que s'enderrocaren quan s'obrí la Via Laietana de la ciutat comtal. | 41.5113500,1.8635900 | 405168 | 4596148 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73675-foto-08001-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73675-foto-08001-23-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 73676 | Can Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-0 | 'Can Gener', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII | Masia de planta baixa i pis, feta de tàpia. La façana principal està orientada al migdia; té dos grups de finestres amb arcs sostinguts per columnes renaixentistes i un rellotge de sol pintat en blanc on hi figura la data de 1823. És quadrat, de tipus vertical i està presidit per un sol amb fesomia humana, de la boca del qual surt el gnòmon i les línies horàries cap a les xifres àrabs. A les façanes laterals i a l'alçada del primer pis hi ha una galeria i tot un seguit d'obertures. A la façana posterior hi trobem l'entrada, antigament utilitzada pels carros, d'arc de mig punt adovellat. La coberta és a dues aigües de teula àrab i té certa asimetria, fruit d'una ampliació feta el 1764. | 08001-24 | Camí de Can Gener - 08630 Abrera. | Ja era mencionada al capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es referia que Jacint Janer, d'Abrera, confessava una casa anomenada 'den Janer', abans 'den Torrents' i abans de Vilomara. Durant 1964-1965, es féu una restauració total de la masia, tant a l'exterior com a l'interior, conservant la seva estructura original. Cal destacar el mobiliari i la decoració, de procedències diverses. Originalment, el conjunt estava tancat per una lliça, avui desapareguda. | 41.5102700,1.8739200 | 406028 | 4596016 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73677 | Can Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morral-del-moli | <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08001-25 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | <p>La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Josep Despalau de Relat, de l'any 1626, afrontant amb Can Socarrats.</p> | 41.5128100,1.9361900 | 411228 | 4596233 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73677-foto-08001-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73677-foto-08001-25-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73678 | Can Sucarrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sucarrats | 'Can Sucarrats', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes. És una construcció asimètrica amb coberta a dues aigües de teula àrab. L'entrada principal, orientada cap al migdia, és un arc de mig punt de grans dovelles de pedra vista on hi figura una inscripció feta durant alguna restauració, on es pot apreciar l'alfa i l'omega gregues i les inicials JGS i JSB a les dovelles laterals. La resta de la façana és arrebossada i emblanquinada. Hi ha algunes obertures allindades disposades de forma ordenada al voltant de l'entrada; a més, destaquen els dos petits arcs de mig punt, amb funció d'assecador, de les golfes. A la part central, orientat al sud, hi ha un rellotge de sol semicircular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. El conjunt està tancat per una lliça amb una galeria a la part frontal. | 08001-26 | Camí de Can Sucarrats - 08630 Abrera. | Ja surt mencionada al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, com a 'Socarrats'. Existeixen dues notícies pel que fa al nom de la masia: una diu que li prové de la família que hi vivia, els Sucarrats. L'altra, d'origen toponímic, explica que després de la guerra del francès es cremà el lloc on es situa la casa avui, anomenant-lo socarrimat, que amb el temps passà a Sucarrats. | 41.5152000,1.9243400 | 410243 | 4596510 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73678-foto-08001-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73678-foto-08001-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | Reformada diverses vegades: 1902-1912; 1920; 1945-1950; 1963-1965. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 73679 | Can Moragues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moragues | 'Can Moragues', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII-XIX | L'arrebossat de les façanes ha caigut en mlts punts. Les obertures han estat trencades i tapiades amb maons. | Casa de camp o masia orientada cap a migdia i feta amb tàpia emblanquinada. Està estructurada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té un cos central que es perllonga cap a a la dreta en un petit magatzem amb terrat; a l'esquerra hi ha un cos perpendicular adossat, també de dues alçades. El nucli central té dues portes d'accés amb arc de mig punt de pedra adovellats. Al costat d'una d'elles, a la façana sud, hi ha un rellotge de sol circular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. | 08001-27 | Carretera de Martorell a Olesa de Montserrat BV-1201- 08630 Abrera. | La menció documental més antiga que es coneix fins ara és la del capbreu de Mencia de Requesens (1613), on diu que Salvador Moragues, pagès de la parròquia de Sant Pere d'Abrera, confessava la tinença del 'mansum meum vocatum Moragues' pel mas de Ciutadilla (Can Bros Vell). | 41.5087900,1.9200500 | 409876 | 4595803 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73680 | Can Bros vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bros-vell | CLOPAS, Isidre (1991): Toponímia històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, p. 52. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 123. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XIII-XVII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana s'aprecien les restes d'un rellotge de sol pintat molt malmès. De forma rectangular, ha perdut part del contorn i la totalitat de lesl ínies horàries i de les xifres. | 08001-28 | Camí de Can Bros Vell - 08630 Abrera. | Important masia documentada ja a l'Edat Mitjana (1265), sota el nom de Ciutadilla, que pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes. L'any 1635 apareix mencionada al capbreu d'Esparreguera com la 'domum de Ciutadia'. El 1676 passà a ser propietat de Jaume Bros, pagès de Martorell, el cognom del qual donà nom a la masia. Al capbreu del marquès de Vilafranca (1751), torna a aparèixer com a 'domum de mansum Bros de Ciutadilla'. El 1780 la masia era de Vicenç Bros i a principis del segle XIX la pubilla Vicenta Bros es casà amb l'hereu de la família Roca de Martorell. L'any 1816, Salvador Roca i Sunyol obtingué permís per a edificar un molí i altres ginys moguts per l'aigua del Llobregat, origen de la Colònia de Can Bros. El fill de Salvador, en Josep Roca i Bros es convertí en un arquitecte de renom que participà en la projecció d'importants obres públiques com, per exemple el Museu Dalí de Figueres. Avui dia, la Biblioteca d'Abrera porta el seu nom. | 41.4996200,1.9159700 | 409523 | 4594789 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73684 | Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilalba | <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>'Església parroquial de Santa Maria de Vilalba ', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.</p> | 08001-32 | Plaça de l'església, 1- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. | <p> <span><span><span><span lang='CA'>La parròquia de la Puríssima Concepció de Maria es va erigir el 29 de desembre de 1867 per donar servei als veïns de Santa Maria de Vilalba, nucli de població també conegut com “El Suro”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant les capelles de Casa Flavià i de la Casa de Vilalba, propietat dels marquesos de Castellvell com les parròquies d’Abrera, d’Olesa de Montserrat i de Martorell estaven lluny d’aquest nucli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'origen del nucli d’El Suro resideix al número 3 de la plaça de l’església, en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Davant aquesta necessitat, el 9 de gener de 1868 Andrés Moragas cedí un terreny per a construir l’església i la rectoria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La primera pedra de l’església es va col·locar el 25 de juliol de 1881 i va ser beneïda just un any després, el 25 de juliol de 1882. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La rectoria va ser construïda abans pels feligresos i és va utilitzar com a temple fins l’acabament de les obres de l’església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri, que es troba a la carretera d’Ullastrell, també el van construir els feligresos i va ésser beneït el 21 de febrer de 1869.</span></span></span></span></p> | 41.5114300,1.9315200 | 410837 | 4596084 | 1881 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-04-13 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73688 | Estació dels Ferrocarrils Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans | HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. SALES, Núria; PONGILUPPI, Enric (1974): 'Ferrocarril', dins de Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. VII. Enciclopèdia Catalana S. A., Barcelona, pp. 412-417. | XX | En procés de remodelació. | Edifici de planta rectangular estructurat en dos pisos i cobert amb teulada a dues aigües. Sobre un sòcol bastit amb una doble filada de carques de pedra s'aixequen els murs perimetrals de maó. Als laterals més llargs s'obren a la planta baixa una sèrie de cinc portes de doble fulla amb vidres i al pis superior una sèrie de cinc finestres rectangulars, també de doble fulla amb vidres. Als costats curts s'afegeix una finestra més per banda. Totes les obertures estan ressaltades amb un marc allindat fet de guix i morter. El seu aspecte actual és fruit de les reformes portades a terme durant els anys setanta del segle XX. | 08001-36 | Passeig de l'estació - 08630 Abrera. | Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia es remunten al s. XIX. La primera línia, el 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga', fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l'any 1885. El seu origen vingué donat pel procés d'industrialització que des de mitjan s.XIX es desplegava al llarg del Llobregat; el desenvolupament de les colònies tèxtils requeria d'una bona xarxa de comunicacions. La segona línia, el 'Ferrocarril Central Catalán' (F.C. d'Igualada a Martorell) es va construir per comunicar les indústries igualadines amb la resta del país mitjançant l'enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l'estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el 'Camino de Hierro del Nordeste de España' (F.C. de Barcelona a Martorell) es va inaugurar (1912) com una línia suburbana; molt aviat assoliria un caràcter regional arran de la unió amb el F.C. Martorell-Igualada, creant una comunicació directa entre unes comarques estretament lligades en el camp econòmic i social. La dispersió d'esforços que suposava l'existència de tres sistemes diferents d'explotació als ferrocarrils de via estreta a la Vall del Llobregat, determinà que s'iniciessin gestions per unir-los sota una sola autoritat. S'aconseguí el 14 de juliol del 1919 amb la constitució de la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', la qual poc després assumiria l'explotació i construiria la línia de Martorell a Manresa, que seria el nexe d'unió de la xarxa. El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram Martorel-Olesa de Montserrat, moment en què s'inaugura l'estació d'Abrera; el 26 de juliol del mateix, la via s'allarga fins al Balneari de la Puda i el 29 d'octubre, arriba a Monistrol. El traçat fins a Manresa continua durant el 1923. el 22 d'agost de 1924 s'obre al públic el tram de Monistrol a Manresa, que enllaça amb el de Manresa-Súria i forma així una xarxa ferroviària important, com a mitjà de transport de passatgers, i fonamental per la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó de Fígols. Aquestes línies van ser d'un metre d'amplada i de tracció a vapor fins que arribà l'electrificació. A partir de llavors, Ferrocarrils Catalans va seguir en certa manera els avatars de la societat catalana i amb etapes diverses com la de màxima expansió els anys 1920-30. Aquesta etapa d'esplendor es va trencar amb la greu recessió econòmica i l'esclat de la Guerra Civil. Després d'una experiència col·lectivista, en acabar la guerra el panorama de les línies era desolador, el material i les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va topar amb els inconvenients de la llarga postguerra, obligant al ferrocarril a assumir un tràfic per al qual no estava preparat. No seria fins a finals dels anys cinquanta quan es va iniciar una tímida modernització amb la introducció de les primeres unitats dièsel; calgué esperar fins al Pla de Modernització (1963) per començar una renovació a fons de la xarxa. D'aquesta època daten les electrificacions del tram Martorell-Monistrol (1971), la compra de trens elèctrics i la millora del servei en aquestes poblacions. A partir dels anys setanta la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, motivant que finalment l'Estat, a través de FEVE, assumís l'explotació el 1976. En virtut de la política aleshores vigent, és a dir, el tancament de totes les línies deficitàries, el Govern Central intentà clausurar la major part de la xarxa, però en reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya aquesta es féu càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans. El 5 de setembre de 1979 es crea l'entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que molt aviat va començar un ambiciós programa de modernització, que incloïa la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, i la construcció de noves línies per substituir traçats obsolets. | 41.5225700,1.9067000 | 408781 | 4597347 | 1922 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73688-foto-08001-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 73692 | Cal Garrigosa del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrigosa-del-rebato | SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 121-122. | XIX | Situada al barri del Rebato, es tracta de la típica casa de poble del segle XIX bastida amb maçoneria i tàpia, amb teulada a doble vessant de teula àrab. El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere. A cal Garrigosa s'han dedicat al conreu de la vinya des de fa generacions i, avui dia el raïm el venen als fabricants de vi acollits sota la Denominació d'Origen del Penedès. Els seus camps de vinyes es troben a la zona de Sant Ermengol i part de la collita la reserven per l'elaboració ecològica de vins propis que comercialitzen al mateix celler. Al pati, a la part de darrere de la casa, conserven les tines, de planta quadrada i revestides de cairons envernissats, originals del segle XIX, les quals s'utilitzaven per trepitjar el raïm. Per iniciativa pròpia, els propietaris de la casa, els Sucarrats, les van restaurar l'any 1993 per tornar a utilitzar-les. | 08001-40 | Carrer del Rebato, 70 - 08630 Abrera. | Les escriptures de la casa daten de 1876, coincidint amb la construcció del carrer del Rebato a la dècada de 1870. Els propietaris són descendents dels Sucarrats de la masia del mateix nom. | 41.5217400,1.8937800 | 407702 | 4597268 | 1876 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73692-foto-08001-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73692-foto-08001-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73698 | Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-3 | <p>'Ajuntament vell', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XX | <p>L'element històric és la façana de l'edifici, rematat per quatre estructures que recorden merlets, però la seva forma és semblant a les dels capitells lotiformes. A la part central hi ha un petit frontó amb un òcul cec amb la data de 1918. La façana està arrebossada; a la part baixa hi ha un sòcol de lloses de pedra. Les obertures són molt allargades, donant major sensació de verticalitat al conjunt i estant emmarcades per una motllura plana. <span><span><span><span><span>Lany 2018 es van acabar les obres de reforma integral de l'edifici, que van suposar enderrocar tota l'estructura i construcció interna, conservant la façana històrica, que va ser rehabilitada. Es va procedir a l'aixecament d'una nova estructura metàl·lica per crear e</span></span></span></span></span>spais més amplis i accés per a persones amb mobilitat reduïda, noves instal·lacions de climatització, electricitat, il·luminació, ventilació i comunicacions. A<span><span><span><span><span>ctualment és la seu de l'Àrea d'Atenció a les Persones i Serveis Socials de l'Ajuntament d'Abrera.</span></span></span></span></span></p> | 08001-46 | Carrer Major, 3 - 08630 Abrera. | <p>Va ser construït l'any 1918 com a Casa de la Vila, funció que va mantenir fins a la inauguració del nou edifici, el 1991. L'edifici original era de pedra i s'estructurava en planta baixa, pis i golfes. L<span><span><span><span><span>'edifici va ser objecte d'una reforma integral els anys 2017-2018.</span></span></span></span></span></p> | 41.5159800,1.9024600 | 408418 | 4596620 | 1918 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73698-foto-08001-46-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-02-25 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73703 | Can Morral del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morral-del-riu | <p>'Can Morral del Riu', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p><span><span><span>LLOVERAS & SOLER (2006): “Projecte de rehabilitació de la masia de Can Morral d’Abrera com a equipament públic. Ajuntament d’Abrera”. Projecte bàsic i d’execució. Terrassa. Inèdit </span></span></span></p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVIII | El projecte de rehabilitació es va plantejar en diferents fases, de les quals la segona ja ha estat executada. | <p> <span><span><span><span>El volum principal de la masia s’aixeca amb planta baixa, un pis i un espai sota coberta, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest volum s’estructura a partir del cos central on hi ha la porta principal amb l’arc de mig punt en planta baixa i un balcó en el primer pis. Aquest cos està orientat 45º respecte la directriu nord/sud, de manera que la façana de migdia s’orienta en realitat a SE. El portal està molt transformat tot i que les seves mides i l’arc de mig punt expliquen els seus vestigis primigenis. El balcó es situa en la posició tipològica que l’hi correspon, però les seves dimensions i aparença es clarament de la segona meitat del segle XX. En el tram central del cos central hi ha l’ull de l’escala, un espai vertical ampli on s’hi ubica una escala construïda per trams de volta catalana. L’escala presenta la tipologia propia d’un gran casal. En general tota la masia està pavimentada amb mosaic hidràulic, el qual presenta un bon estat de </span></span></span></span><span><span><span><span>conservació en les estances principals que s’obren a la façana de migdia. Al volum central de la masia s’hi van afegir dos volums laterals annexes, un a ponent i un altre a llevant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves característiques constructives situen la seva construcció a mitjan del segle XX. </span></span></span></span><span><span><span><span>El volum de ponent de la masia és de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud. La façana de ponent d’aquest volum es potser la més significativa amb un frontó amb la característica forma de doble arc d’inflexió, malgrat la seva desordenada distribució de finestres i de l’escala que en el seu moment accedia al primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El volum de llevant de la masia consisteix en un paral·lelepípede de planta baixa i coberta plana. El paviment es situa a -1.00 m. per sota el nivell de la planta baixa de la masia central, amb un accés independent des del pati. El mur de la façana nord queda més de 3 metres soterrada respecte el terreny exterior. El mur de llevant es situa just ja comença el penya-segat que baixa cap el riu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el interior del recinte tancat de la masia existeixen tres patis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la banda de ponent del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb murs de maçoneria de 45 cms de gruix i amb coberta de teula àrab amb una sola pendent. En aquest edifici s’hi van ubicar en la darrera època unes grans cambres frigorífiques. Tot fa pensar però que en aquest espai originàriament s’hi van ubicar els cellers de la masia. En l’extrem nord d’aquesta ala existeix l’estança annexa de les premses (probablement d’oli), on encara es conserva part del sistema d’abocament, premsat i canalització. Aquesta estança es configura en un doble espai, amb un altell superior accessible des de l’esplanada exterior situada en l’extrem nord/oest del recinte. Des d’aquesta part alta probablement es descarregava i abocava la collita dels camps. Des del pati interior de la masia s’accedeix a la sala de les premses, baixant un tram d’escales que salven el desnivell existent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En l’angle nord del volum de les premses hi ha un petit recinte que havia estat un corral, amb un passadís central i dos recintes a banda on s’hi guardava el bestiar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la banda nord del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb parets de maó massís, encavallades metàl·liques i coberta de teula àrab a dues aigües. En aquest edifici s’hi varen habilitar en el seu moment les estances i els serveis dels treballadors de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els annexes de al masia es completen amb un de magatzems amb un edifici molt simple i amb una altra ala a l’est de petits corrals.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08001-51 | Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span>La masia es va implantar històricament en la cornisa que delimita la plana amb el riu Llobregat, en el límit dels camps de conreu i els penya-segats boscosos que baixen cap a la vall fluvial inferior. L’antiga finca rural explotava una amplia extensió de camps de conreu de secà situats a la part alta de la plana i també els conreus de regadiu propis de la vall inferior del riu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt edificat de la masia s’ha anat configurant als llarg del temps, amb processos de progressiva expansió i creixement adaptat a les diferents conjuntures funcionals que l’activitat rural marcava. El nucli de la masia es l’habitatge, l’edifici principal al voltant del qual es van anar generant les altres edificacions annexes. L’habitatge en si va tenir el seu propi procés de creixement al llarg dels anys, de manera que la situació actual és el resultat d’una suma de cossos afegits al nucli inicial de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Desconeixem la data de fundació de la masia, e</span></span></span></span>l Baró de Maldà, a la seva obra 'Calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, la menciona com la casa 'd'en Murral'; <span><span><span><span>però en tot cas podem donar per segur que la porta del cos central marca el vestigi que podem considerar com a més antic. Ortogonalment a aquest cos central hi van anar creixent els cossos paral·lels i els posterior. La resta d’edificis independents es van anar situant orgànicament al voltant de la masia habitada, a una certa distància d’aquesta i, a falta de testimonis documentals escrits, la seva època i història s’haurà de intuir a partir de la seva tipologia edificatòria i del seu programa funcional.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia i una part dels edificis annexes estan tancats al interior d’un gran recinte amb portal, mentre que els darrers creixements es situen fora del tancat en l’esplanada nord. Els recintes “emmurallats” en les masies son relativament habituals, en molts cassos sorgits quan la masia rural en el segle XIX va esdevenir un recinte productiu preindustrial. Hi han dos portals d’entrada al recinte: El portal principal està situat en la cantonada sud del tancat encarat a l’antic camí del poble, entrant directament al jardí davanter de la façana principal de la masia. També existeix un segon portal en la tanca nord obert a l’esplanada dels camps d’ametllers, connectant amb els patis de servei posteriors de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Ajuntament d’Abrera va adquirir l’any 2001 la finca rústica de Can Morral del Riu per donació gratuïta en el marc d’una modificació del planejament urbanístic que va permetre edificar 111 habitatges unifamiliars a Sant Hilari Nord. La finca municipal comprèn diversos àmbits: la masia, destinada a equipaments públics, el bosc, zona verda urbana del nou barri, tots els terrenys agrícoles fins al riu Llobregat, que es van integrar a la nova ZEPA, i és on es situen actualment els horts socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2006 es va fer un projecte integral de rehabilitació del qual l’any 2009-2010 es va executar una primera fase. La segona fase es va executar l’any 2015</span></span></span></p> | 41.5256400,1.9086000 | 408944 | 4597686 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20160229122347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20160229122806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20171218100245.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2021-02-19 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 73706 | Can Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pous-0 | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana sud, hi ha un rellotge de sol rectangular pintat, de tipus vertical i amb les línies horàries i les xifres esborrades. A la planta baixa es conserva en un petit quartet amb un accés en forma de túnel, excavat artificialment cap a una fresquera subterrània. | 08001-54 | Camí de Can Pous - 08630 Abrera. | Aquesta masia era coneguda des del segle XVII com el mas del Puig de l'Aigua, pel nom del seu propietari. Surt mencionada, però, al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, on es diu que en Joan Puig de l'Aigua i la seva mare Antigha Margarit del Pont, de Castellbisbal, confessaven un mas dit 'Mas de les Hilles Subiranes'. Ja al segle XIX, els Vilaclara, oriünds de Terrassa, van passar a ser-ne els propietaris. | 41.5085700,1.9120600 | 409209 | 4595787 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73706-foto-08001-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73706-foto-08001-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73706-foto-08001-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml