Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43193 Berguedana o Maixerina https://patrimonicultural.diba.cat/element/berguedana-o-maixerina SOLER i VILABELLA, Ramon: Ensayo sobre la máquina catalana de hilar algodón llamada berguedana o maixerina, sense lloc ni data. COROMINAS i CAMP, Ramon: 'La Berguedana o Maixerina', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 33-39. XVIII La màquina de filar coneguda com a Berguedana o Maixerina estava construïda per una estructura de fusta de pi; la gàbia, que ocupava un espai de 1,80 metres de llarg per una amplada variable depenent del nombre de pues (a les màquines de 130 pues, aquesta mida era de 2,58 metres). La seva alçada a les bancades, costats o laterals de la gàbia, era de 0,80 metres. A la bancada de la dreta del filador hi havia el mecanisme de transmissió que posava en moviment les pues. En aquest mateix indret de la gàbia s'hi trobava el plegador. 08022-1 La Maixerina era un perfeccionament de la màquina de filar Jenny, construïda per l'anglès Hargreaves, ideada, a les darreries del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell i Montorsí, conegut popularment com el Maixerí. En Ramon Farguell era mestre fuster i tenia un taller amb els seus germans Pau i Anton. Preocupats per poder obtenir una major productivitat, els germans Farguell estudiaren la Jenny anglesa i la perfeccionaren. Els elements essencials eren els mateixos però la introducció de l'engravació a la transmissió, que feia anar moltes més pues amb el mateix esforç; l'ús del ferro unglat, que assegurava una correcta torsió; la introducció del contrapés, que donava una tensió constant; la filera del carro o la regata del ballador, que va significar un primer intent de lubrificació constant; la perfeccionaren fins a tal punt que, tan pel què a producció respecta com pel que fa a qualitat de fil, superà, amb escreix, la seva anàloga anglesa. Ràpidament, l'invent d'en Farguell va anar substituïnt màquines de filar anteriors. 42.1038600,1.8459400 404578 4661952 1790-95 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Ramon Farguell i els seus germans Pau i Anton Aquesta fitxa fa referència a la Berguedana d'una forma genèrica ja que aquest invent, nascut a Berga, va revolucionar mundialment la indústria del tèxtil a finals del segle XVIII. Actualment no se'n conserva cap de sencera. Només en resten algunes peces originals, però esparses, al fons del Museu Municipal de Berga, on també existeix una maqueta a escala d'aquesta màquina de filar. 94 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43194 Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX El Museu Municipal de la Ciutat de Berga consta d'un seguit de sales entrellaçades, el recorregut obligat de les quals en un determinat ordre permet de fer-se una idea del procés evolutiu de Berga i la comarca al llarg dels darrers 4.500 anys. 08022-2 Nucli urbà En realitat, el Museu va néixer l'any 1962 a iniciativa del Grup d'Arqueologia i Prehistòria que, degut a les prospeccions que anava fent i en vistes de la necessitat de dipositar les troballes en algun lloc, van decidir crear un primer museu. En aquest s'hi col·locaren les primeres troballes, provinents sobretot de la Canal dels Avellaners, però romania tancat al públic i només s'obria en visites concertades. A més, aquest primer museu estava molt mal dotat en quan a espai i a catalogació del material. Fou amb els primers ajuntaments democràtics, i a iniciativa del senyor Josep Carreras i algun dels seus col·laboradors, quan es veié la necessitat de renovar el Museu i que aquest fos obert al públic, cosa que tingué lloc el 23 de gener del 1983. El Museu es va organitzar en una estructura que es va mantenir fins al tancament, provisonal, del Museu, amb sales dedicades a diferents disciplines: arqueologia, geologia, oficis i tèxtil, etnologia, militar i guerres carlines i numismàtica. Actualment romanen obertes dues sales de la planta baixa acondicionades com a sala d'exposicions. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1983 08022 Berga Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43194-foto-08022-2-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Actualment, i degut a la voluntat de fer un Museu Comarcal a la zona de l'antiga Caserna Militar al Pla de l'Alemany, el Museu Municipal es troba tancat al públic, amb una part important dels seus fons encapsats esperant un trasllat que s'ha anat allargant. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43195 Secció de les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-les-guerres-carlines-del-museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines és notòria. La sala destinada a encabir el material conservat de les Guerres Carlines i altres materials militars, es troba al soterrani de l'edifici, just després de la sala del tèxtil i d'altres oficis i abans de les escales que permeten accedir a la planta baixa. 08022-3 Nucli urbà La secció dedicada a les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella s'hi poden trobar diferents plànols de la ciutat de Berga, el castell i les seves fortificacions militars, datats entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX; una reproducció a escala del castell de Sant Ferran i de la Torre de la Petita (fortificació de la Primera Guerra Carlina) i diferents armes de l'època. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1983 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43195-foto-08022-3-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43196 Secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-del-textil-del-museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines, que són la majoria, és notòria. La sala dedicada al Tèxtil es troba al soterrani de l'edifici, entre les sales amb peces barroques i medievals i la sala militar o dels carlins. A més del Tèxtil, inclou altres oficis (escloper, fuster, corder, espardenyer, impressor, fotògraf, culleraire) però per història i tradició, aquest fons és el més important. 08022-4 Nucli urbà La secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga, encabida dins la sala dels oficis, va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem la reproducció a escala d'una Maixerina (màquina de filar d'origen berguedà) i un ampli ventall d'estris provinents del són del tèxtil. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1983 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43196-foto-08022-4-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43197 Secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-numismatica-del-museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX La vitrina destinada a encabir les col·leccions de monedes i paper moneda es trobava a l'esquerra tan bon punt s'entrava a la planta baixa del Museu. Actualment aquesta vitrina ha desaparegut. 08022-5 Nucli urbà La secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem mostres del paper moneda editat al Berguedà l'any 1937, monedes de diferents èpoques (des d'època romana fins a època moderna) i medalles commemoratives diverses. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1983 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43197-foto-08022-5-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent desaparegut la vitrina, el material que en ella s'hi trobava, prou interessant d'altra banda, es troba encapsat esperant el trasllat. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43198 Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-darqueologia-del-museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga ocupava gairebé la totalitat de la planta baixa de l'edifici i part del soterrani i estava subdividida en diferents apartats. Actualment, la planta baixa està habilitada com a sala d'exposicions. 08022-6 Nucli urbà La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga neix l'any 1962 arrel de la troballa de diversos jaciments importants a la comarca, sobretot la Canal dels Avellaners (Berga), el Clot dels Llops (Gironella) i Cal Pallot (Puig-reig), i les posteriors excavacions que s'hi portaren a terme. De fet, es pot considerar que aquesta col·lecció fou la que va acabar gestant la totalitat del Museu. Fou l'any 1983, però, quan aquest s'inaugurà, que aquesta col·lecció va poder començar a ser visitada i quan va adquirir una entitat pròpia. En ella hi podem trobar enterraments i materials neolítics, eneolítics, de l'edat del bronze, ibèrics, visigots i medievals. Així mateix, també hi ha interessants plafons d'estratigrafies, maquetes, reproduccions artístiques, etc. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1962 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43198-foto-08022-6-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent-se reutilitzat l'espai físic, el material que en ella s'hi trobava, el més interessant del Museu, sens dubte, es troba encapsat esperant el trasllat. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43199 Poblat de can Maurí https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-can-mauri BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. A prop de la Cova de can Mauri, al solell i a un nivell més elevat, s'hi van trobar murs corresponents a nuclis d'`hàbitat, restes antropològiques, fragments ceràmics i altres objectes lítics, metàl·lics i òssis, però d'una cronologia força posterior respecte de les restes de l'interior de la cova. 08022-7 Muntanya de la Figuerassa Aquest poblat fou excavat el 1952 per Alberto del Castillo i Manuel Riu, que el 1961 publicaren la memòria al VII Congreso Nacional de Arqueologia. 42.1175000,1.8316100 403414 4663483 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43199-foto-08022-7-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i les memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43200 Monument a Ramon Vinyes i Cluet https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. XX Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. 08022-8 Nucli urbà La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. 42.1002200,1.8445300 404456 4661550 1983 08022 Berga Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Francisco Sala 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43201 Els Pastorets https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-0 ADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. XIX Els Pastorets són un espectacle de teatre nadalenc que té les seves arrels en el teatre medieval català i que ens relaciona les antigues narracions hebrees sobre el naixement de Jesús amb el paisatge i el costumari autòctons. A Berga cal destacar la ubicació dels passatges narrats a l'obra en paratges locals i comarcals i la tradició de les 44 Garrofes. 08022-9 Nucli urbà El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, obra de Serafí Pitarra, va començar a representar-se a la ciutat de Berga el Nadal de l'any 1900, després que en Josep Coma (a) Andreu Borras, director escènic del Foment Catòlic, els hagués vist a Barcelona. Aquesta obra va venir a substituir uns Pastorets més antics, els del Bato i el Borrego, que es feien en castellà. Excepció feta del 1901 i dels tres anys de la Guerra Civil espanyola, aquests Pastorets s'han vingut representant ininterrompudament. Del 1900 fins al 1917 es varen representar al local del Foment Catòlic, a Cal Minga. Amb el trasllat de la seu d'aquesta societat, l'escenari també va canviar, representant-se al Teatre Patronat del 1918 al 1983. Del 1984 fins a l'actualitat s'han vingut escenificant al Casino Berguedà, Teatre Municipal. Entre els actors i els directors que han tingut aquests Pastorets cal destacar la figura del gran dramaturg que fou en Ramon Vinyes i Cluet, que els va dirigir a primers de segle. També és remarcable el fet que les escenes tenen lloc en indrets coneguts i populars de Berga i el Berguedà (El Pedraforca, el portal de Santa Magdalena, l'església de Sant Quirze de Pedret, etc.). Per la seva qualitat i originalitat, l'any 1982, els Pastorets de Berga foren un dels tres seleccionats per ser representats al Teatre Poliorama en la Mostra de Pastorets de Catalunya. Mossèn Josep Armengou va qualificar Els Pastorets de Berga com 'la nostra Patum d'hivern', mostra clara de la importància que tenen per la població. 42.1026200,1.8436800 404390 4661817 1891 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-3.jpg Inexistent Romàntic|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Frederic Soler i Hubert (a) Serafí Pitarra El dia de Nadal de l'any 2000 es va celebrar el primer centenari de la representació d'aquests Pastorets a la ciutat de Berga. 101|98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43202 Gala de Queralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-queralt AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. XIV La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l'Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d'agost amb l'inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l'exterior del Santuari. 08022-10 Muntanya de Queralt La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l'any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l'antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment. 42.1069700,1.8275200 403060 4662318 08022 Berga Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. 85 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43203 Pou de glaç de la font del Querot https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà', L'Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44. Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte. Es tracta d'un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d'aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S'hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d'utilitat desconeguda. S'hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu. 08022-11 Muntanya de Queralt El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d'arrendament i la venda. L'arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L'arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s'havia de vendre a la menuda. També s'havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d'arrendar. 42.1112200,1.8270400 403027 4662791 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43204 Creu processional de Santa Eulàlia de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> XVI-XVII <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> 08022-12 Nucli urbà <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> 42.1046100,1.8461800 404599 4662035 08022 Berga Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg Física Renaixement|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 95|94 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43205 Jaciment de la Font del Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-ros ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DEL ROS: 'Els primers pobladors del Berguedà visqueren a la Font del Ros', El Vilatà, 84, novembre 1990, pàg. 21. MORA, Rafael: 'La comunitat epipaleolítica de la Font del Ros. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 26-27. PARDINILLA, Jordi: 'Descobertes restes de fa 10.000 anys. Jaciment arqueològic de la Font del Ros', El Vilatà, 73, novembre 1989, pàgs. 14-15. TERRADAS i BATLLE, Xavier: Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalan en el IX milenio BP: el assentamiento prehistórico dela Font del Ros (Berga, Barcelona), Bellaterra, 1995, pàssim. No es conserva. Els sondejos efectuats en successives excavacions d'urgència van permetre identificar un conjunt d'indústries de sílex i quars d'origen local, així com restes òssies de 'cerbus elaphus' i 'equus sp.'. No s'hi ha identificat l'existència de cap fogar, però si restes de carbons, cendres i òssos cremats que n'indiquen la seva existència. Es fa evident, però, una extensa ocupació humana dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya. La comunitat de la Font del Ros vivia de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no es coneix res sobre la seva organització social, l'hàbitat i les formes de vida. Tot fa pensar que es tracta d'un establiment a l'aire lliure de caràcter estacional, d'estiu o de tardor, per controlar el moviment de ramats naturals que cercaven cursos d'aigua, com el mateix Llobregat. L'extensió del jaciment és important, per la qual cosa la comunitat devia ser formada per un bon nombre d'individus. 08022-13 Nucli urbà El jaciment fou descobert l'estiu de 1988 per Josep Carreras, del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. L'excavació fou efectuada per una vintena d'arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Rafael Mora. Hi participà també la catedràtica dels EUA Paula Villa. L'excavació, tot i ser considerada d'urgència, es perllongà fins a 1991. 42.0969400,1.8452100 404508 4661185 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-3.jpg Inexistent Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Després de les excavacions d'urgència, s'han edificat diversos blocs de pisos damunt del jaciment. La major part d'estudis i memòries sobre l'estació resten encara inèdites al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. 77|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43206 Cova de can Maurí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-mauri BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres d'amplada, 7'5 metres d'alçada a l'entrada i uns 39 metres de llarg. La seva forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües. La gran humitat, la situació d'esquena al sol i la mala sortida de fums la fan poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat d'establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la sedimentació és molt feble i no depassa els 0'50 metres. La funció de la cova fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure's alguna ocupació esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques localitzats formen part d'aixovars o procedeixen de l'habitació directa de la cova. 08022-14 Muntanya de la Figuerassa La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s'efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. 42.1186100,1.8327100 403507 4663605 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43206-foto-08022-14-1.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. 78|79 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43207 Forns de ceràmica de Casa en Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-ceramica-de-casa-en-ponc BOLÒS i MASCLANS, Jordi; RIU DE MARTÍN, M. Carme: 'Forns de ceràmica de Casa en Ponç', Catalunya Romànica, vol. XII: el Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 129-130. DESEURAS, Josep: 'Casa en Ponç, primera excavació del Dr. Riu al Berguedà', L'Erol, 61, estiu 1999, pàgs. 39-43. PADILLA LAPUENTE, J. I.: 'Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons', Acta mediaevalia, annex 2, 1984, pàgs. 99 i segs. RIU, Carme: 'Els forns de ceràmica de Casa en Pons', L'Erol, 8, març de 1984, pàgs. 40-41. RIU i RIU, Manuel: L'arqueologia medieval a Catalunya, Barcelona, 1989, pàgs. 110-115. XII-XIII No es conserva. Es tracta de cinc petits forns de ceràmica i el seu taller adjunt. Tot i la poca entitat del jaciment es dedueix que la seva producció fou molt important i s'exportà a gran part de Catalunya, especialment al llarg de la conca del Llobregat. Les parets i les voltes de les cambres de cuita no es van poder reconstruir durant l'excavació. Les mides aproximades de la cambra de foc eren d'1'60 metres de longitud, d'1 metre d'amplada i de 0'75 metres d'alçada. Els forns destinats a la cuita de ceràmica, d'ús comú, eren situats prop del camí que portava a la casa i ocupaven una longitud de 73 x 4 m. Eren separats per una distància de 5 a 7 metres i la seva boca es situava a 20 centímetres del camí. Tots presenten una planta ovalada. El forn III presentava algunes singularitats respecte dels altres. Se'n van extreure més de 9.000 fragments ceràmics. 08022-15 Nucli urbà El jaciment, descobert el 1956 en una finca de l'advocat Joan Traserra, va ser excavat entre 1958 i 1959, sota la direcció d'Alberto del Castillo, per Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu. El 1971 el lloc -on encara quedaven forns per excavar i estudiar- fou rebaixat per tal de construir-hi edificis. 42.1025000,1.8582700 405596 4661787 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els fragments ceràmics extrets es conserven al Museu d'Arqueologia de Barcelona i un parell d'olletes reconstruïdes al Museu Municipal de Berga. Actualment el jaciment resta desaparegut, car sobre seu s'hi construïren vivendes de protecció oficial el 1971. 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43208 Balma dels Ossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos CASTANY, Josep: 'Balma dels Ossos. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 140-144. Es tracta d'una balma oberta en una mola terciària. Medeix 22 metres de llarg. Està orientada al sudoest i la seva planta té forma d'arc rebaixat amb una profunditat màxima de 4 metres al centre. El sòl és força horitzontal, excepte a la banda meridional, on es localitzaren els enterraments. Aquests eren disposats en una raconada i dintre d'una cambra funerària rectangular de 2 x 3 metres, reforçada per la part interna i en contacte amb la paret de la balma, amb una llosa rectangular col·locada verticalment. Aquesta fossa proporcionà un nivell arqueològic fèrtil amb una potència de 0'60 metres. Tant els òssos com els aixovars funeraris es troben en força desordre a causa d'anteriors profanacions. Van aparèixer alguns aixovars de ceràmiques i sílexs, uns setze cranis adults i els òssos de les seves extremitats, una plaqueta d'esquist verda, una dena de collar d'or i un crani de nen. 08022-16 Serra de Casa en Ponç El jaciment fou excavat per Alberto del Castillo amb la col·laboració de Manuel Riu, Modest Buchaca i Josep Carreras, l'any 1960. Dos anys més tard del Castillo publicà la memòria de l'excavació al VII Congreso Nacional de Arqueologia. 42.0983400,1.8777200 407198 4661304 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres Els materials extrets es troben al Museu Municipal de Berga. 79|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43209 Cabana i sepulcre de cal Galta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. 08022-17 Antic municipi de la Valldan El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. 42.0861100,1.8466100 404607 4659981 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg Legal i física Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. 78|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43210 Abrics de Roca Roja https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. 08022-18 Muntanya de la Figuerassa El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. 42.1175000,1.8327100 403505 4663482 08022 Berga Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg Inexistent Neolític|Antic|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. 78|80|83|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43211 Jaciment de la Feixa d'en Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-feixa-den-palau CASTANY, Josep: 'La feixa d'en Palau. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàg. 155. No es conserva com a jaciment. Es tracta d'un fons de cabana sense estructures complementàries, amb un nivell de carbons i cendres, d'entre les quals se'n recolliren algunes ceràmiques; la seva tipologia i la decoració incisa han permès de delimitar la cronologia del jaciment. 08022-19 Nucli urbà El jaciment es descobrí a mitjan anys 1980 en un rebaixament de terres que es realitzà al carrer Cercs. S'hi portà a terme una excavació d'urgència. 42.1033300,1.8474300 404701 4661892 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. El jaciment es troba actualment desaparegut. El materials es conserven al Museu Municipal de Berga. 79|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43212 Canal dels Avellaners https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'La Canal dels Avellaners' i SÁNCHEZ, Eduard: 'Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp. És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques. 08022-20 Muntanya de Queralt El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà. 42.1058300,1.8232700 402707 4662196 08022 Berga Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg Inexistent Neolític|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. 78|85|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43213 Sepulcre del Mercadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-del-mercadal CASTANY, Josep: 'Sepulcre del Mercadal. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 127. Es tracta d'un sepulcre megalític format per grans lloses. S'hi van localitzar algunes restes antropològiques molt fragmentades. 08022-21 Muntanya de la Figuerassa No s'hi ha realitzat fins ara una excavació arqueològica exhaustiva i rigorosa. L'any 1977 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga solament va poder prendre les mides de les lloses més grans i recuperar algunes restes antropològiques. 42.1069500,1.8457300 404566 4662295 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Resta inclòs en un marge de pedra de contenció, cosa que li ha fet perdre la fesomia original. 79|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43215 Privilegi de 'Non separando' https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els privilegis', L'Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15. XIV Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. És un extens document, otorgat el 14 d'octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de 'non separando a Regia corona' a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s'ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d'Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se'n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l'escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc. 08022-23 Nucli urbà Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l'any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d'aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI. 42.0973900,1.8409400 404155 4661239 1393 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg Legal i física Gòtic|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Joan I (concedeix el privilegi) 93|85 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43216 Parc del Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. XX Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes. Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat. 08022-24 Nucli urbà S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa. 42.1033700,1.8409600 404166 4661903 1983 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg Física Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu 98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43217 Colònia Rosal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-rosal AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. AADD: 'Les colònies industrials', dins El Llobregat nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàg. 113. CLUA i MERCADAL, Jordi: Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Berga, 1994, pàgs. 17, 24 i 42. VALL i CASES, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, Barcelona, 1999, pàssim. XIX Es tracta d'una colònia industrial formada per un gran nombre d'edificis. D'entre aquests en destaca el complex de la fàbrica, l'escola, les botigues, el cafè-casino, els habitatges plurifamiliars, l'església i el convent. Fins no fa massa anys conservava també l'estació de ferrocarril (en terme d'Olvan), que fou enderrocada després d'algunes controvèrsies. La colònia es construí sobre un antic molí i una forta llera de roca, cosa que evità haver de fer inversions massa desproporcionades. 08022-25 A l'extrem sud del terme municipal La colònia fou fundada el 1858 per la família berguedana cognominada Rosal. Durant molt temps fou una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. Els Rosal també van fundar una de les poques colònies agrícoles de Catalunya, la de Graugés, a Avià. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferrocaril. 42.0755100,1.8711600 406622 4658777 1858 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43217-foto-08022-25-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Família Rosal Amb més o menys encert s'han portat a terme algunes solucions arquitectòniques per tal d'amagar o esborrar la fesomia de colònia fabril; per exemple, en la reconversió de les vivendes. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43218 Monument a Guernica https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-guernica BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. XX Es tracta d'un bloc monolític esculpit amb els escuts i motius de les ciutats de Berga i Guernica, d'entre els quals destaquen el Pi de les Tres Branques i l'Arbre de Guernica. El bloc s'aixeca en un parterra on hi ha plantats alguns arbres i altres espècies vegetals. Alhora, monument i parterra serveixen de rotonda en aquest espai, que uneix el barri de Santa Eulàlia (carrer Pere II, la carretera de Pedret, la carretera C-1411, el veïnat de Casa en Ponç, etc.). 08022-26 Nucli urbà El monument fou erigit sota la iniciativa de l'Ajuntament de Berga, després d'haver agermanat aquesta ciutat amb la de Guernica, l'any 1987. 42.1024900,1.8579700 405571 4661787 1987 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43218-foto-08022-26-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43219 Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga XIII-XX <p>Es tracta del conjunt de documentació que la parròquia de Santa Eulàlia ha anat aglutinant al llarg dels segles. Cal distingir, per una banda, la documentació estrictament parroquial, d'entre la qual destaquen els registres sacramentals, conservats gairebé en la seva integritat. Per altra banda conté altres subfons: són els pertanyents a l'antiga comunitat de preveres de la parròquia, a la notaria parroquial adjunta, a les desaparegudes cofraries i a parròquies a hores d'ara inexistents (Santa Maria de la Baells). El conjunt de pergamins de la notaria ocupa un important lloc en aquest arxiu, tant per la quantitat com per la riquesa informativa. El conjunt de la documentació es conserva en prestatgeries metàl·liques, en arxivadors tipus caixa i també en mitja dotzena d'armaris metàl·lics amb portes. Es fa difícil de precisar el nombre de metres lineals de documentació que hi ha en aquest arxiu.</p> 08022-27 Nucli urbà <p>Com tot arxiu religiós ha sofert moltes vicissituds al llarg dels temps, especialment en èpoques de conflictes bèl·lics, però en general no sembla que hagi perdut massa documentació. A començament dels anys 1990, M. Dolors Santandreu, Xavier Pedrals i Florenci Besora, entre altres, van fer una primera tria, endreça i neteja de la documentació (pergamins), que fins aleshores estava molt dispersa a la rectoria.</p> 42.1046100,1.8461800 404599 4662035 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43219-foto-08022-27-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-21 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Si bé la documentació es conserva en bon estat, caldria una actuació arxivística profunda i rigorosa, que permetés deixar la documentació totalment ordenada i inventariada. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43220 Església de Sant Bartomeu de la Valldan https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. XIII Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. 08022-28 Antic municipi de la Valldan Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. 42.0901000,1.8316400 403375 4660440 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg Legal i física Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43221 Castell de Sant Ferran https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-ferran <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 30-32. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 48-49. CASELLAS, Isabel; ROSINYOL, Josep M.; SANTANDREU, M. Dolors: Castells medievals del Berguedà (1), Berga, 1998, pàgs. 26-29. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 80-84. PEÑARANDA, Francesc: 'Restauració del castell de Sant Ferran', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàg. 11. ROTA, Montserrat: 'El castell de Sant Ferran', El Vilatà, 64, juliol 1988, s/p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els castells del Berguedà en un document de 1309', Revista del Centre d'Estudis del Berguedà, 1, 1982, pàgs. 101-108. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Castell de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 122-125. SERRA, Rosa: 'La ciutat al segle XIX i als primers anys del segle XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 99-111.</p> XI <p>Fins als anys 1940 encara eren visibles les principals estructures i edificacions del castell. Malauradament, les remodelacions efectuades posteriorment van esborrar la major part dels vestigis més antics. Actualment només podem constatar que es troba sobre un turó allargassat, vorejat al nord per la riera de Metge; a migdia, s'hi esglaonen les cases de la Berga antiga. Les fotografies de començament de segle deixen entreveure uns sòlids murs amb merlets i altres construccions, avui difícils de datar a causa del gran nombre de modificacions i ampliacions que ha patit al llarg de la seva història. Hom creu que del castell originàriament bastit per Pere de Berga només en resten uns fragments de mur (d'uns 9 metres de llarg, per 2 metres d'alt i 0'5 metres d'ample) en un turó proper al castell actual i on en època carlina s'hi edificà una fortificació accessòria. Aquests murs són formats per carreus molt irregulars i altres de més ben treballats a les cantoneres.</p> 08022-29 Nucli urbà <p>Hom ja documenta el castell al segle XI, a mans dels comtes de Cerdanya. Al segle XII es cedí a Hug de Peguera i, posteriorment, aquest el va vendre a Pere de Berga. Als segles XII i XIII començaren les ampliacions, que continuaren durant els segles posteriors. És també als segles XIV i XV quan es construïren les muralles de Berga, que conectaven directament amb el castell. La situació estratègica que ocupa dins de la ciutat, de la comarca i com a punt de pas obligat cap als Pirineus el convertí en escenari de molts conflictes entre els segles XVI-XVIII, cosa que provocà diferents i successives destruccions i remodelacions. La Guerra del Francès el deixà molt enrunat. Amb les Guerres Carlines es constituí com a una forta plaça militar i fou totalment reconstruït. Immenses construccions canviaren totalment la seva fesomia: noves torres, muralles, fortificacions annexes, etc. Després de la darrera Guerra Carlina s'abandonà fins que el 1928 fou subhastat públicament i acabà en mans de particulars. Durant els anys posteriors a 1940 es volgué convertir, amb molt poca fortuna, en un nucli residencial i hoteler, cosa que desvirtuà el seu aspecte. El 1988 passà a mans del Consell Comarcal del Berguedà, que féu els possibles per recuperar-lo i dignificar-lo com a edifici.</p> 42.1062400,1.8458300 404573 4662217 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Altres BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-23 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Al Museu Municipal de Berga hi ha una col·lecció molt important de plànols i maquetes dels edificis projectats al llarg del segle XIX. 85 46 1.2 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43222 Màquina de vapor de la Colònia Rosal https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-la-colonia-rosal BAYÓ, Conxa: 'La màquina de vapor de la Colònia Rosal', L'Erol, 47, estiu 1995, pàgs. 38-39. XIX El 1998, quan encara funcionava, fou traslladada al futur Museu Comarcal del Berguedà. El trasllat fou molt poc rigorós i desafortunat, ja que actualment manquen peces i la màquina no funciona. Es tracta d'una màquina de vapor, de tipus marí (habitualment utilitzades per moure grans vaixells). És d'unes grans dimensions, solament l'alçada supera els 5 metres tenia una potència de 600 cavalls, treballava a 12 atmòsferes i funcionava a una velocitat de 150 revolucions per minut. El motor és de triple expansió (d'alta, baixa i mitjana pressió) i utilitzava el sistema Compound de tres cilindres paral·lels, un a continuació de l'altre i el cigonyal del motor repartit a 120 graus. Els cilindres tenen tots el mateix recorregut, però cadascun d'ells és de diferent diàmetre i conecten tots amb el mateix cigonyal. 08022-30 Nucli urbà Es tracta d'una màquina fabricada a Suècia el 1898 per Apparat Copenagen Mullerups M. Calusen. Actualment s'ignora si les primeres voltes les donà a la Colònia Rosal o bé si funcionà a la sala de màquines d'algun vaixell. 42.0962200,1.8411800 404173 4661109 1989 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43223 Canal Industrial de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-de-berga AADD: 'El Canal Industrial de Berga', El Llobregat, nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàgs. 101-107. AADD: 'El centenari de la concessió del Canal Industrial de Berga' (dossier), L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 19-42. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: 'El Canal Industrial de Berga (1 i 2)', Fàbriques i Empreses, Manresa, 1994, 8 i 15/12/1985. GROS i MATEO, Francesc: 'Marcel·lí Buxadé i el Canal Industrial de Berga', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 13-22. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989. XIX Alguns trams es presenten força degradats. Es tracta d'un canal de 20'02 quilòmetres, una amplada de 3 metres, una fondària a cel obert d'1'5 metres, amb foradades a un 35 per cent del seu recórregut (34), amb un cabal de 2.349 litres per segon, 18 salts projectats (3 en rendiment), un desnivell de 195'11 metres i una energia potencial de 5202'90 cavalls. El canal, tot i que s'adapta a les dificultats del relleu, es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses. L'encert en el traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està en servei. 08022-31 Travessant el terme municipal de nord a sud Berga, a mitjan segle XIX, havia vist decaure la consolidació econòmica, amb base a la indústria cotonera i tèxtil, que s'havia adquirit a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà en fer arribar a Berga l'aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 1885 el constructor d'obres Marcel·lí Buxadé, gràcies a una intervenció del diputat Manuel Farguell, va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. El finançament es buscà majoritàriament en les suscripcions populars; molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Berga, també varen concedir algunes subvencions. La seva construcció s'endarrerí més del que es tenia previst. Finalment, el 1899, s'inaugurà l'obra, amb multitudinàries festes a Berga i posteriors homenatges al seu promotor. Marcel·lí Buxadé havia nascut a Berga el 1846 i hi morí el 1907 com a fill predilecte. L'any 2000 li fou col·locada una placa commemorativa a la seva casa natal (entre els números 28-30 del carrer Buxadé) i una altra en ceràmica prop del centre Cívic de Berga. 42.1024100,1.8521200 405087 4661784 1885-99 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43223-foto-08022-31-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Marcel·lí Buxadé (promotor) 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43224 Creu de La Valldan https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.</p> XV-XX <p>La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d'un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.</p> 08022-32 Antic municipi de La Valldan <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> 42.0928100,1.8351400 403669 4660737 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg Legal Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-17 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98|85 47 1.3 1781 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43225 Monument a Rafael de Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 147-148. XX Es tracta d'una estatua de coure, d'aproximadament 1 metre d'alçada, copiada de la que hi ha insatal·lada a la ronda de Sant Pere de Barcelona. L'estatua es troba damunt d'un pedestal de marbre blanc, on hi ha una placa amb un text commemoratiu. El pedestal s'alça damunt d'un jardí o parterra, que al seu torn també es troba lleugerament alçat del terra. 08022-33 Nucli urbà Fou col·locada en temps de la República, el 1934, arran d'una reforma del parc. Acabada la Guerra Civil fou violentament arrancada del seu pedestal i romangué un temps per terra fins que va ser arraconada en uns magatzems municipals. L'any 1979, després de la presa de possessió del primer ajuntament democràtic, fou localitzada entre un munt de fustes, runes i deixalles. L'11 de setembre del mateix any es féu una reposició oficial del monument, en presència de Josep Illa, alcalde durant la seva instal·lació republicana. Actualment, es celebra un acte commemoratiu l'11 de setembre, amb la participació de diverses persones, partits polítics i entitats berguedanes. 42.0978300,1.8404800 404118 4661289 1934 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43225-foto-08022-33-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. G. Bechini, fonedor de Barcelona 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43227 Museu del Circ https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-circ R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.. Inventari del Museu del Circ, (no publicat), Ajuntament de Berga, 1987. XX El Museu del Circ inclou una col·lecció importantíssima, reconeguda arreu del continent europeu com una de les més importants existents sobre aquesta temàtica, de cartells i programes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat; tant de l'estat espanyol com de la resta de països europeus. També inclou fotografies, retalls de premsa i revistes relacionades amb el món del circ. En total, el seu fons té registrats un total de 3.488 documents. 08022-35 Nucli urbà La història del Museu del Circ va lligada a la del col·leccionista que al llarg de tota la seva vida el va anar creant; en Josep Vinyes i Sabartés. Aquest senyor, afeccionat i gran coneixedor del tema, va fer donació de la seva extraordinària col·lecció (la més important de l'estat espanyol sobre el tema i una de les més importants d'Europa) a l'Ajuntament de la seva ciutat natal l'any 1987. És a partir d'aquell any quan la col·lecció comença a funcionar com a Museu. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu del Circ roman tancat. 42.1041600,1.8466300 404636 4661985 1987 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Vinyes i Sabartés Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu del Circ es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43228 Museu de Ciències Naturals del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-del-bergueda R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. XX El Museu de Ciències Naturals del Berguedà inclou temes relacionats amb la botànica i la zoologia de la comarca. Conté diversos exemplars que són difícils de poder contemplar en el seu estat natural i és representatiu de la diversitat d'espècies animals existents a la comarca. També inclou reproduccions ceràmiques dels exemplars de bolets que hom pot trobar al Berguedà. 08022-36 Nucli urbà Aquest Museu neix l'any 1987 fruit de diverses donacions i de la recerca d'alguns estudiosos de la comarca. Pretenia ser una eina divulgativa per a tot el públic que el vistés. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà roman tancat. 42.1041600,1.8466300 404636 4661985 1987 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Diversos Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43229 Galeria dels Berguedans Il·lustres https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-berguedans-illustres R.: 'Els il·lustres berguedans ja tenen la seva Galeria', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. XX La Galeria dels Berguedans Il·lustres ocupa una petita sala, un espai que de fet és més un passadís que cap altra cosa, al primer pis de l'Ajuntament de Berga, just al costat de la sala d'actes (per on s'hi pot accedir) i del despatx de l'alcalde. Els personatges representats a la Galeria dels Berguedans Il·lustres són: Guillem de Berguedà (1138-1196), poeta i trobador; Jaume Cascalls (1320-1378), escultor representant de l'escola gòtica catalana; Pau Claris i Casademunt (1586-1641), president de la Generalitat en esclatar la Guerra dels Segadors; Antoni Viladomat (1678-1755), considerat com un dels millors pintors del segle XVIII; Pere Costa (1693-1761), arquitecte i escultor a qui s'havia atribuït el retaule barroc del Santuari de Queralt; Ramon Farguell i Montorsí (a) Maixerí (nascut el 1773), constructor i inventor de les màquines de filar anomenades Berguedanes o Maixerines; Josep Storch i Pla (nascut el 1879), catedràtic de medecina a les universitats de Santiago de Compostel·la, València i Barcelona; Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), teòleg i filòsof; Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), promotor i constructor del Canal Industrial de Berga; Jacinto Vilardaga i Cañellas (1856-1936), advocat, polític, periodista, escriptor i historiador de Berga; Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor, poeta i dramaturg; i Josep Armengou i Feliu (1910-1976), sacerdot, músic, pensador i escriptor de temes locals i nacionalistes. Els autors de les pintures que representen aquests Berguedans Il·lustres són pintors berguedans: Ramon Masferrer, Angelina Vilella, Lluís Carrillo, A. Comellas i Soler, Joan Ferrer, Joan Casas, Enric Basora, Lluís Canals, Antoni Subirana i Ramon Calonge. 08022-37 Nucli urbà La Galeria dels Berguedans Il·lustres nasqué a iniciativa de l'Ajuntament de Berga degut a la voluntat de tenir una sala on s'hi reproduissin pictòricament aquells berguedans que més havien influït en la història de la població i àdhuc del país. Els quadres han estat pintats per pintors berguedans. La Galeria fou inaugurada el 30 de maig del 1987 i s'ubicà, inicialment, a l'edifici de l'Hospital Vell. Uns anys més tard, però, la col·lecció fou traslladada al mateix edifici de l'Ajuntament. 42.1043000,1.8459800 404582 4662001 1987 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Diversos En inaugurar-se la Galeria, s'hi exposaren objectes personals d'alguns dels personatges reproduïts pictòricament. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43230 Placa commemorativa d'Enric Prat de la Riba https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-denric-prat-de-la-riba XX Caldria netejar-la i repintar les inscripcions, Es tracta d'una placa de marbre blanc d'uns 50 per 100 centímetres que conté una altra placa metàl·lica circular d'uns 40 centímetres on s'hi pot veure el perfil d'Enric Prat de la Riba. Les inscripcions sobre el marbre blanc són incises i pintades amb negre. 08022-38 Nucli urbà La placa commemorativa la figura de qui fou president de la Diputació de Barcelona i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), Enric Prat de la Riba, fou col·locada el mateix any de la seva mort, el 1919; concretament el 12 d'octubre. Prohibida i aparcada per les dictadures posteriors, fou conservada en un magatzem municipal fins que es va tornar a reposar, al mateix lloc on era, l'11 de setembre del 1979. A la placa de marbre original s'hi afegí una inscripció commemorativa. 42.1046100,1.8461800 404599 4662035 1919-79 08022 Berga Obert Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Malgrat ser treta en temps de les dictadures, la placa es va conservar. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43231 Festa Major de Santa Eulàlia de Mèrida https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-de-merida AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Els actes poden variar segons els anys: concerts, exposicions, sardanes, etc. Hi ha tres actes, però, que són fixes: l'ofici del diumenge a migdia en honor de la santa patrona; el lliurament del Premi a la Virtut (a l'Ajuntament després d'ofici); i el lliurament del Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular (el dissabte al vespre al Teatre Municipal). 08022-39 Nucli urbà En no haver estat mai una festa de gran importància, la història de la Festa Major de Berga és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 1267 la parròquia de Berga ja estava advocada a Santa Eulàlia; potser des de mitjans del segle XII, ja que abans sembla ser que la patrona de la vila de Berga era l'Assumpció. Malgrat tot, Santa Eulàlia fou declarada oficialment patrona de Berga el 21 de maig del 1659, després de la reforma que feu el Papa de les festes de precepte. La festa de Santa Eulàlia com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Amb l'arribada dels primers ajuntaments democràtics, la festa es va intentar revitalitzar, i per aquest motiu, el 1980 s'instituí el Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular, premi que reconeix anualment la tasca d'alguna persona en aquest camp. Als darrers anys s'organitza, entorn de la diada de Santa Eulàlia, una setmana cultural. 42.1038600,1.8459400 404578 4661952 08022 Berga Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Curiosament, els actes tenen lloc en cap de setmana perquè per la Festa Major, a Berga no és festa. Les dues festes locals són el Dijous de Corpus i el 8 de setembre, Gala de Queralt. Només si el 8 de setembre cau en diumenge, per la Festa Major és festa. 85 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43232 Antiga Casa de Correus https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-correus BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 122-123. XX Caldria dur a terme una restauració i una neteja de la façana. Es tracta d'un edifici format pels baixos, dues plantes i golfes. Les influències modernistes es fan ben paleses en les línies corbes de la façana, en els materials constructius i, molt especialment, en la profussió dels elements decoratius emprats (bàsicament esgrafiats, reixes de ferro i vidrieres). 08022-40 Nucli urbà Tradicionalment s'ha atribuït aquesta obra a l'arquitecte Alexandre Soler i March, si bé aquesta atribució no és del tot segura. L'any 1931, el seu propietari, Joan Ramon Selgas, encarregà la reforma de l'habitatge a Josep Marfà, el qual va respectar força l'estil original de la casa. En aquestes obres, s'alçà un pis l'edifici, construïnt una tribuna que es manté malgrat no ajustar-se a les ordenances municipals de l'època. Durant uns anys, als baixos de l'edifici s'hi ubicà el servei de correus. Actualment hi ha una botiga. 42.0995200,1.8421000 404254 4661475 1931 08022 Berga Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-2.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres Alexandre Soler i March - Josep Marfà Malgrat la restauració efectuada el 1931, la casa conserva un estil unitari, amb una total simetria respecte l'eix central. 105|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43233 Les Fonts del Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-del-vall BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. XX El seu estat és bo en conjunt però estan força brutes, especialment l'aigua dels petits llacs o basses. Es tracta de dues fonts, a banda i banda del passeig, que ocupen la seva part central. Tenen un petit llac a la part anterior i un banc a la part posterior. Són decorades amb motius animals, vegetals i florals i s'empraren com a materials el mosaic i el ferro forjat. 08022-41 Nucli urbà Les Fonts del Vall foren dissenyades per Emili Porta i Galobart, arquitecte municipal, i executades durant la dècada de 1920. Com altres obres d'aquest reconegut arquitecte, presenten un estil historicista. Aquí, però, es veu clarament influenciat pel modernisme, fet que s'evidencia en els materials emprats i en els motius decoratius. Amb el creixement de la ciutat, les Fonts han quedat al mig d'un passeig, únic en aparença malgrat tenir dos noms diferents pels seus trams, però en el seu origen separaven la plaça Viladomat del passeig de la Indústria. 42.1039000,1.8482200 404767 4661954 1920 08022 Berga Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-2.jpg Legal Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Emili Porta i Galobart 105|116|98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43234 Cementiri municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-0 BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85-86. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. MONTAÑÀ, Daniel; PUJOL, Joan: L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà, Barcelona, 1992. XIX L'actual cementiri de la ciutat de Berga ocupa un espai considerable, flanquejat per la C-1411 i el passeig de la vila de Casserres, als peus de la serra de Casampons. Consta de tres nivells i hi podem trobar nínxols i panteons, algun d'ells artísticament remarcable. 08022-42 Nucli urbà El cementiri actual fou construït el 1854 substituïnt l'antic cementiri de la Feixa del Palau (actual carrer Cercs), conegut popularment com a Cementiri Vell. Aquest, a la vegada, l'any 1799 havia substituït el cementiri de dalt i el cementiri de baix situats a redós de l'església parroquial. El motiu que impulsà a la nova construcció l'any 1854 fou la terrible epidèmia de còlera que tants estralls causà i que tants morts ocasionà a Berga. En aquest cementiri s'hi troben diversos panteons remarcables. 42.1038400,1.8585100 405618 4661936 1854 08022 Berga Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Un dels problemes de l'actual cementiri és el seu creixement, ja que per l'extrem destinat a créixer ja arriba a la variant. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43235 Panteó de la Família Bassachs o Panteó dels Berguedans Il·lustres https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bassachs-o-panteo-dels-berguedans-illustres BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. ROSSINYOL i LOCUVICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. XX És una construcció aïllada, de pedra, de planta circular (utilitzant l'estructura clàssica romana) amb soterrani. Una cúpula cobreix tota la planta i aquesta és coronada per una creu al vèrtex. Els elements decoratius són propiament còpia d'elements romànics (arcs de mig punt, capitells, columnes, etc.) i així, la porta del panteó ja reprodueix l'esquema típic d'una portalada romànica; amb arcs de mig punt en degradació recolzats en capitells (decorats amb bestiari medieval) que s'assenten sobre fines columnes i bases decorades. Dues arquivoltes són decorades amb temes de l'Antic Testament i els signes del zodiac. A les dovelles centrals hi ha representat Déu beneïnt el Sol i la Lluna. La porta, de vidre amb ferro forjat, té també decoracions geomètriques que imiten les portes romàniques. A l'arc hi ha esculpit, en relleu, el nom de la família Bassachs. Tota la portada és coronada per 18 pinacles de pedra. La resta del panteó està decorat amb arcs cecs (típics del primer romànic català) i figures de l'Antic Testament. L'interior s'il·lumina amb 4 obertures coronades per arcs de mig punt sostinguts per petites columnetes de marbre. A la part posterior de la construcció hi ha la finestra coronella amb 3 arcs i les representacions, dins d'uns escuts, dels 4 elements (aigua, terra, aire i foc). També cal destacar les figures dels 4 Evangelistes fets amb ferro forjat que decoren la part superior de la porta. 08022-43 Nucli urbà El panteó fou encarregat per Salvador Fuster i Teixidor per tal que en ell hi repossessin els membres de la família Bassachs. Als anys 1990, l'Ajuntament de Berga el va habilitar com a Panteó dels Berguedans Il·lustres, i en ell hi repossen les despulles dels berguedans així considerats. 42.1038400,1.8585100 405618 4661936 1925 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Emili Porta i Galobart 116|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43236 Creu de Cal Parraquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cal-parraquer <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 22.</p> XV-XX <p>La Creu de Cal Parraquer és una creu de pedra situada al capdamunt d'un fust del mateix material que a la seva vegada s'erigeix sobre un pedestal o sòcol esglaonat en tres nivells. Aquesta creu presenta una factura força antiga, per bé que resulta difícil de datar.</p> 08022-44 Nucli urbà <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> 42.1072700,1.8503500 404948 4662326 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-17 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 94|98|85 47 1.3 1781 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43239 Escudella de blat de moro escairat https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-blat-de-moro-escairat R.V.: 'Menú casolà tradicional', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19. PARDINILLA, Jordi: 'El blat de moro escairat, Plat de la Pau', El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26. PEDRALS i COSTA, Xavier: 'El blat de moro al Berguedà', El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27. MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118. VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'El blat de moro escairat', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45. MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26. XVIII Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L'endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d'aigua. Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l'olla. S'ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat. Al cap de 15 minuts s'hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt. 08022-47 Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d'ençà les primeries del segle XVIII quan s'inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l'òs de pernil) la base és sempre la mateixa. El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d'aquest plat i l'any 1989 es va preocupar d'enviar-lo, sota el nom de 'plat de la pau' als principals dirigents mundials d'aleshores (George Bush, François Mitterand, Margaret Tacher, Mihail Gorbatxov, Joan Pau II, Joan Carles I, Felipe González, Jordi Pujol, Javier Pérez de Cuellar, Federico Mayor Zaragoza i Joan Antoni Samaranch) per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada. 42.1038600,1.8459400 404578 4661952 08022 Berga Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre. 94 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43240 Castell Berguedà o Castell de Madrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bergueda-o-castell-de-madrona <p>CATALÀ i ROCA, Pere: Els Castells Catalans, volum V, Barcelona, 1976, pàgs. 966-970. CASELLAS, I.; ROSSINYOL, J.M.; SANTANDREU, D.: Castells medievals del Berguedà (2), Berga, 1999, pàgs. 14-17. RIU i RIU, Manuel: 'El misteriós Castellberguedà i els vescomtes de Berguedà', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 16-18. BELLÉS, Xavier: 'El castell de Madrona', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 20-23. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.</p> XI-XII <p>Les restes del Castell Berguedà o Castell de Madrona es troben dalt del tossal anomenat Castellberguedà. Actualment, aquestes restes es limiten a acumulacions pètries que podrien ser restes dels murs de les torres segons les hipòtesis més lògiques i creïbles. El topònim del tossal, Castellberguedà, reforçaria aquesta idea.</p> 08022-48 Muntanya de Queralt <p>Hom ha identificat les restes conservades damunt del Castellberguedà amb un dels cinc castells que esmenta el testament del trobador Guillem de Berguedà, concretament amb el Castell de Madrona. Aquesta identificació ha vingut donada per la proximitat amb l'església romànica de Sant Pere de Madrona. Per tenir-ne una total seguretat i poder situar definitivament les restes als segles XI i XII, caldria fer-hi una prospecció arqueològica rigorosa. Hom també ha cregut veure restes del castell al mateix Santuari de Queralt. El cert és que la situació de l'indret és molt estratègica i no resulta il·lògic suposar que si hom va construir el Santuari al segle XIV aprofités les restes, parets i pedres, d'una construcció anterior. L'escassa superfície del tossal ha portat a creure que potser el castell s'aixecava a l'indret de l'actual Santuari i que al cim hi podia haver existit una torre de guaita, les restes de la qual serien les que es conserven.</p> 42.1066700,1.8218800 402593 4662291 08022 Berga Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43240-foto-08022-48-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-13 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Durant les Guerres Carlines es bastiren fortificacions carlines damunt les restes que pressumptament corresponen al Castell Berguedà, la qual cosa les malmeté encara més, puix hom afirma que aquestes fortificacions s'el·laboraren amb les restes dels murs conservats. Malgrat tot, seria imprescindible que s'hi portés a terme algun tipus d'excavació que permetés de conèixer més aquestes restes. 85 1754 1.4 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43241 Vot de Sant Marc https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-sant-marc HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. XVII El Vot de poble per Sant Marc té lloc cada any la diada d'aquest sant evangelista, el 25 d'abril. Consisteix en una romeria al santuari de Queralt on es fa un ofici. Sortint d'aquest, es fa una xocolatada popular (coca i xocolata desfeta) costejada per l'Ajuntament. 08022-49 Muntanya de Queralt L'any 1687, una plaga de llagosta assolà el Principat. La comunitat de preveres de Berga, sabent que la plaga s'anava extenent, va organitzar processons a diverses esglésies de la vila suplicant que la plaga fos aplacada i que no arribés a Berga. Com sempre, el poble de Berga va dirigir les seves súpliques a la Mare de Déu de Queralt. El 22 de juliol del 1687, es va baixar la imatge a Berga i s'organitzà una solemne processó. Hom apunta un fet miraculós en baixar la imatge, l'aparició d'una diadema 'del color de l'arc de Sant Martí' al cel, com l'element que va deturar les llagostes. Aquest fet va succeir justament a l'indret on tres anys més tard s'edificà l'Oratori de Queralt per commemorar l'efemèride del miracle. En agraïment, es va instaurar el Vot de poble justament la diada de Sant Marc Evangelista. D'aleshores ençà, el Vot de poble ha vingut repetint-se any rera any. Antigament es pujava en processó cantant les lletanies. Es pujava pel camí del solell, aturant-se davant de cada capella de la muntanya de Queralt per entonar una antífona. 42.1069700,1.8275200 403060 4662318 1687 08022 Berga Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Comunitat de Preveres de Santa Eulàlia Amb motiu de la institució d'aquest Vot de poble, fou edificada, prop del castell de Sant Ferran, la capella de l'Oratori, coneguda també com a Queralt Xic. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43242 L'Oratori de Queralt o Queralt Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/loratori-de-queralt-o-queralt-xic HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. ROSSINYOL, Josep M.: 'Capella de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 32, hivern 1990, pàg. 32. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001. XVII La capella de l'Oratori és una petita, sòbria i senzilla cosntrucció malgrat haver-se construït en època barroca. Presenta la imatge d'una petita caseta amb porta d'entrada i rossassa (petita) a la façana principal, que es troba orientada a migjorn. A la façana de ponent hi ha una construcció annexa consistent en un petit cobert edificat a les primeries del segle XX. A la paret de llevant hi ha dues petites finestres i, en adaptar-se com a garatge, s'hi afegiren dues portes destinades a poder-hi entrar els cotxes. Val a dir que amb el pas dels anys ha desfigurat força la seva forma original. 08022-50 Nucli urbà L'Oratori de Queralt fou construït l'any 1690 per tal de commemorar el miracle anteriorment descrit a les observacions d'aquesta fitxa. En morir mossèn Francesc Farreres, un dels seus impulsors, el 8 de febrer del 1720, va manar que fos venuda la seva casa i el seu hort amb la perpètua obligació de mantenir 'la capella de Maria Santíssima de Queralt o Oratori' i que es donessin cada any 40 sous de moneda barcelonesa per una absolta als residents que anessin a la processó del dia de Sant Marc. Abans del 1840, existia a l'Oratori un quadre en rajoles de València que representava la vila de Berga sota el mantell de la Mare de Déu i un estol de llagostes que fugia de la població. Aquest quadre desaparegué durant la Guerra dels Set anys (1833-1840). A inicis del segle XX la capella fou engrandida notablement i reformada amb les aportacions de molts devots; especialment Ramona Solé, vidua de Lluís Rosal, i mossèn Tomàs Costa, comunitari de Berga. Durant la darrera Guerra Civil (1936-1939), la capella fou saquejada i la imatge que hi havia, procedent d'una capelleta existent a l'antic portal de Pinsania, desaparegué. Després de la Guerra, la comunitat de preveres llogà la capella i aquesta fou utilitzada com a habitatge. La capella no ha estat reintegrada més al culte i des del 1968 serveix com a garatge. 42.1065600,1.8448100 404489 4662253 1690 08022 Berga Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-2.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. La capella fou aixecada en el mateix indret que, segons la tradició, l'any 1687 va aparèixer una miraculosa diadema al cel en el moment de ser davallada la imatge de la Mare de Déu de Queralt. Hom va relacionar aquest fet miraculós amb l'aturada, a Berga, de la terrible plaga de llagosta que assolava el Principat. 96|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43243 Llegenda de la Cova de Can Maurí https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-de-can-mauri AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 54. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Llegendes del Berguedà', El Vilatà, 40, juliol-agost 1985, s.p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'La cova de can Maurí', L'Erol, 20, estiu 1987, pàgs. 19 i 25-26. RIU i RIU, Manuel: 'De la mítica Athanagia als bergistans de can Maurí', L'Erol, 50, primavera 1996, pàgs. 44-47. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. XIX La llegenda de la Cova de Can Maurí és la següent: Al segle VIII, els musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l'Estret del Guiu, un bon grup de berguedans s'aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l'exèrcit morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge. També des d'aleshores, els paratges propers a l'esdeveniment prengueren el nom de Camp Maurí, que significa Camp del Moro. 08022-51 La llegenda es refereix a uns fets que difícilment van poder passar. En primer lloc perquè la presència sarraïna a la comarca fou més aviat escasa, limitant-se, segurament, a ràtzies puntuals. En segon lloc perquè les primeres referències de la llegenda són molt tardanes (època romàntica) i massa ben lligades com per relatar uns fets succeïts més de 1.000 anys enrera. Cal situar l'origen real d'aquesta llegenda en ple moviment romàntic, al darrer terç del segle XIX, quan s'intentava buscar els orígens del país en les èpoques glorioses de la llunyana edat mitjana. L'historiador local Jacinto Vilardaga va ajudar molt a la divulgació i propagació d'aquesta llegenda i es va preocupar d'arrodonir-la totalment. 42.1038600,1.8459400 404578 4661952 08022 Berga Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43243-foto-08022-51-1.jpg Inexistent Romàntic Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els jaciments trobats en excavacions arqueològiques van fer que llegenda, història i períodes històrics acabessin relacionant-se i confonent-se. 101 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43244 Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-queralt HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. XIV La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s'enfilava costes amunt d'una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l'endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s'arribà a l'indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d'acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena. 08022-52 No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l'any 1657 que aquesta tradició ja l'havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació. 42.1038600,1.8459400 404578 4661952 08022 Berga Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades. 85 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43245 Concurs de boletaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-boletaires AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 193. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 27-28. XX La festa comença a les 7 del matí del primer diumenge d'octubre amb les inscripcions i l'inici del concurs. A les 11 es fa missa i al llarg del matí es va repartint l'esmorzar, consistent en botifarra, llom, tastet i cansalada amb pa amb tomàquet i beguda. Aquesta primera part té lloc fora del terme municipal de Berga; concretament al Pla de Puigventós (municipi de Castellar del Riu). Al migdia, després de la pesada dels bolets, la festa es trasllada a Berga, a la plaça Viladomat, on hi ha el repartiment de premis per aquells concursants que han trobat més quilos de bolets. A la tarda, i a la mateixa plaça, té lloc el Concurs Gastronòmic de Cuina del Bolet i el repartiment de premis. A la nit, al passeig de la Pau hi ha sardanes, castell de focs d'artifici i cremada d'una gran falla. Durant els dies precedents a la festa, té lloc un concurs de dibuix infantil, un concurs de fotografia per adults, unes jornades micològiques i un concurs de guarniment de carrers i aparadors. 08022-53 Pla de Puigventós (Municipi de Castellar del Riu) i nucli urbà de Berga La història d'aquest concurs començà l'any 1956 quan alguns membres de la Penya Boletaire de Berga en tingueren la idea. L'any següent, 1957, tenia lloc el primer concurs, l'organització del qual va córrer a càrrec de l'esmentada Penya Boletaire, entitat que encara continua organitzant-lo a l'actualitat. Els 5 o 6 primers anys, el concurs va tenir lloc als planells de la Serreta, per passar a celebrar-se després al Pla de Puigventós. Amb el pas dels anys, la festa s'ha anat guarnint amb els altres actes paral·lels esmentats. 42.1038600,1.8459400 404578 4661952 1957 08022 Berga Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43245-foto-08022-53-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Penya Boletaire de Berga El concurs s'ha convertit actualment en una cita anual que aplega gent de tot Catalunya. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43246 Mural commemoratiu de l'alliberament del jou feudal. https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-lalliberament-del-jou-feudal AADD: El Berguedà, Manresa, 1994, pàg. 68. XX Presenta 11 rajoles arrencades i d'altres de trencades. Es tracta d'una estructura amb una base i un marc d'obra d'uns 3 per 3 metres. Al mig del marc s'hi troba un mural ceràmic (amb una inscripció) d'uns 2 metres d'alt per 2'5 de base on s'hi pot veure la representació del rei Joan I el Caçador lliurant el privilegi de Non Separando als representants de la vila de Berga el dia 20 d'octubre del 1393. Una petita placa metàl·lica damunt la base d'obra recorda la seva col·locació i inauguració per la festivitat de Santa Eulàlia del 1993. 08022-54 Nucli urbà Aquest mural fou projectat el 1993 amb motiu de la celebració dels 600 anys de l'atorgament, per part del rei Joan I, del privilegi de Non Separando. Segons aquest privilegi, la vila de Berga deixava d'estar sotmesa al jou feudal i passava definitivament a domini reial. El mural fou inaugurat a la tardor, enmig d'un seguit d'actes destinats a commemorar tal efemèride, ocorreguda el 20 d'octubre del 1393. 42.0968700,1.8391700 404008 4661184 1993 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Ceràmiques Queralt i Joan Casas Ortínez 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 172,83 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc