Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
43287 | Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XV | Algunes parts es troben en estat de deixadesa. | És un edifici de grans dimensions que es troba a la banda dreta del costerut carrer de Pinsania. L'edifici es composa de diferents cossos annexionats de forma molt irregular. No hi sobresurten elements massa singulars a excepció d'una gran arcada a la part central de l'edifici i un rostre humà tallat en una de les parets cantoneres. Utilitzava l'aigua de la Riera de Metge canalitzada. | 08022-95 | Nucli urbà | A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX aquest grup de construccions eren conegudes com a Molins del Boixader, tot i que l'indret ja és documentat des del segle XV. A principis del segle XVIII funcionava com a molí draper i bataner. El 1807 s'hi fixà una fàbrica que utilitzava l'aigua per fer funcionar maixerines i màquines de cardar cotó. El 1821 s'hi instal·laren dues modernes rodes hidràuliques, amb un regulador per planta, que proporcionava força per la filatura del cotó. Durant un llarg període de temps també albergà un molí de xocolata. Cap als primers anys del segle XX s'hi instal·là un bordell anomenat cal Pansa, força conegut a la ciutat. En aquesta mateixa època també s'aprofità el salt per la producció d'energia elèctrica. Avui en dia bona part de l'edifici s'ha rehabilitat com a pisos. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43287-foto-08022-95-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
43288 | Cal Quico o Fàbrica del Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-o-fabrica-del-franquesa | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 30-31. | XIX | Actualment l'edifici compta amb pocs elements originals, car la seva funció original fou substituïda per la d'habitatges. Anteriorment l'edifici comptava amb una planta baixa, un pis superior i unes golfes semiobertes. Tenia grans finestrals a migdia. Actualment els finestrals són més petits i han perdut la seva fesomia fabril; a més l'edifici ha augmentat d'una planta i queden pocs detalls originals: el contrafort on hi havia el salt i la roda de calaixos adossada, la resclosa, el rec i la bassa tapada. Un petit pont permet accedir des de la carretera a l'edifici de la fàbrica superant la Riera de Metge. | 08022-96 | Al nord del nucli urbà | Hom té notícies d'un molí fariner, anomenat Molí de la Resclosa el 1838. El 1880 l'Ajuntament de Berga autoritzà a Josep Franquesa i Torrents a ampliar l'edifici amb finalitats industrials i el 1901 es demanà un permís al Govern Civil per tal d'inscriure el salt. Durant el primer terç del segle XX hi funcionaren telers de diversos empresaris, almenys fins a 1937. El 1939 la fàbrica fou abandonada com a industria, però més tard es convertí en un bloc de pisos habitats. | 42.1037600,1.8452800 | 404524 | 4661942 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
43289 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 26. | XVIII | Abans de la construcció de la Fàbrica del Garrigar funcionava com a molí fariner, aprofitant directament l'aigua de la riera de Metge. Des de la construcció d'aquesta fàbrica s'aprofitava l'aigua provinent del seu salt. L'edifici és de dimensions no massa grans i de caràcter força senzill. A la planta baixa hi havia el casal moliner, la primera planta l'habitatge i a sobre unes golfes obertes. Actualment s'ha rehabilitat en la seva totalitat com a vivenda i les golfes s'han emparedat, solament tres finestrals acabats en un arc de mig punt separen l'interior de l'exterior. Conserva un salt d'un desnivell de 8'33 metres. | 08022-97 | Al nord del nucli urbà | El molí ja es menciona el 1791. El 1856 hi consta Joan Garriga com a moliner. El 1902 s'hi traslladà el matrimoni de Josep Camprubí Bové i Josefa Torner Casals, provinents del Molí del Guix. El 1920 ja estava inactiu com a molí fariner. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
43290 | El Garrigar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garrigar | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 25-26. | XIX | Algunes parts en estat de deixadesa. | Es tracta d'un edifici de tipus fabril, situat en una pendent del terreny, amb un cos bàsic de dues plantes i grans obertures a migdia. És cobert per una teulada simètrica a doble vessant. L'edifici principal té algunes construccions annexes, possiblement més recents. Des del Garrigar baixa cobert el salt d'aigua de 23'47 metres, provinent de la riera de Metge, que també havia aprofitat el Molí del Baró. La transmissió des de la part baixa del salt a la roda es feia per corda i així funcionaven els embarrats. | 08022-98 | Al nord del nucli urbà | La fàbrica tèxtil primitiva la fundà Miquel Casellas i Safont el 1893. Es conserven força dades administratives referents a l'edifici del primer terç del segle XX. Durant la guerra civil 1936-1939 la fàbrica fou cremada. Reconstruïda i amb maquinària reparada tornà a funcionar fins a 1949 o 1950. Actualment serveix com a granja i estable de bestiar. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43290-foto-08022-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
43291 | Hostal del Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-guiu | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 23-24. | XIX | L'edifici actual manté pocs elements originals. És un edifici de planta baixa, on es solapen tres plantes superiors i unes golfes, cobert per una teulada a doble vessant i un sobrealçat decoratiu als flancs de la teulada. Els únics elements singulars són les finestres amb volta de mig punt a la tercera planta. La instal·lació del salt està completament desapareguda, només en queda una petita resclosa, el canal i l'embassament amb el regant. | 08022-99 | Al nord-oest del nucli urbà | Sembla que l'edifici primitiu fou bastit el 1897 per Josep Elias i Peix, per tal de moldre guix i ciment. El 1936 Antoni Riba i Piqué hi instal·là alguns telers, però l'inici de la guerra civil de 1936-1939 impedí la seva posada en funcionament. El 1945 Josep Ballús i Cots reactivà la mòlta de ciment i, el mateix any, mossèn Josep Viladot i Sala començà a produir-hi energia elèctrica. Aleshores es passà a denominar Molí de l'Estret. El 1949 es paral·litzà la producció de fluïd elèctric, que alimentava els xalets de la baga de Queralt, i es reconstruí completament, batejant-se amb el nom d'Hostal del Guiu. Fins a 1965 es va autoproveir de llum. | 42.1060000,1.8491700 | 404849 | 4662186 | 1897 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43291-foto-08022-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ha estat recentment restaurat. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43292 | Edifici central de l'antiga Caserna Militar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-central-de-lantiga-caserna-militar | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124. J. P.: 'Joaquim Ventalló i l'Escola de Muntanya de Berga', El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21. REDACCIÓ: 'La caserna militar passa a la història', El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3. | XX | Actualment en obres. | Es tracta d'un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l'escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L'edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L'entrada sobresurt clarament de la resta de l'edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l'antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l'edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants. | 08022-100 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l'any següent s'inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l'edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l'Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1932 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Goday i Casals (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43293 | Cal Sarraís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarrais | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 42. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 163-164. | XVIII | Es tracta d'una casa allargassada amb soterrani, planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Els soterranis van ser construïts aprofitant el desnivell entre el carrer Buxadé i les Voltes d'en Claris. Tot el conjunt evidencia una extracció social benestant dels seus propietaris. A la façana hi destaca la simetria de múltiples obertures amb reixes de ferro forjat i un seguit d'elements escultòrics que decoren el ràfec de la teulada i la porta d'accés. Els ferros forjats i els motius ceràmics de les finestres sobresurten damunt de l'arrebossat blanc de la paret. Dues portes donen accés a l'interior des del carrer Buxadé. La més noble és flanquejada per columnes i porta al damunt la llegenda 'Aedes munias has invictas'. L'altra també és flanquejada per dos capitells amb la representació d'un rostre humà. A la façana hi ha quatre escuts, però segurament no es corresponen amb les armes de la família possessora ni amb les seves vinculacions. Un passatge permet comunicar el carrer Buxadé, per sota la casa, amb la capella-oratori familiar, amb data de 1845. | 08022-101 | Nucli urbà | Tret de la data de construcció (1740) que figura a la façana, en sabem molt poques coses. Segurament s'edificà sobre una casa d'origen medieval. La major part d'elements que configuren la façana, sobretot els escuts, hi foren afegits successivament durant els segles XIX i XX. El 2001 s'ha netejat la façana i s'ha pintat de nou. | 42.1053600,1.8438800 | 404410 | 4662121 | 1740 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
43294 | Palau dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-peguera | AADD, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pag. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. CASELLAS, I; ROSINYOL, J. M.; SANTANDREU, M. D.: Castells medievals del Berguedà, 2, Berga 1999, pàgs. 18-21. SANTANDREU i SOLER, M. D.: 'Palau dels Peguera (o Berga)', Catalunya Romànica, Barcelona, vol. XII, Berga, 1985, pàgs. 126-127. SANTANDREU i SOLER, M. D.: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 87-88. | XII | La mala qualitat de la pedra fa que els carreus s'hagin erosionat notablement. | És una mansió d'aparença senyorial que es troba al mig de Berga. El pas del temps l'ha modificat enormement, però conserva encara traces de la seva antigor. La façana és construïda amb un aparell de carreus grossos ben treballats, arrodonits en els cantons, que formen un encoixinat. Hi ha força obertures. A la planta baixa hom hi pot veure dues portes: una d'adovellada (totalment malmesa) i una amb llinda. Els dos primers pisos presenten quatre grans balconades amb llinda. Els del primer pis emmarquen un escut nobiliari en molt mal estat de conservació. Al tercer pis hi ha una renglera de 4 finestres monolítiques amb un arc de mig punt que podrien correspondre als més antics de la façana. | 08022-102 | Nucli urbà | Les referències directes a aquest edifici són molt escasses. Sembla que els Peguera van obtenir de Ramon Berenguer IV, com a agraïment per la seva aportació a la conquesta de Tortosa, un feu que comprenia Berga i una part del Berguedà. Fou llavors quan Hug de Peguera va iniciar l'edificació d'una mansió a Berga, per tal de convertir-la en la seva residència. El 1190 els Peguera van vendre aquest feu als Berga; quan passaren a senyorejar la vila de Berga. Sembla que el palau es convertí en la seu dels senyors de la vila i els seus representants. El 1275, en morir l'utlim dels Berga, passà a integrar-se als dominis dels Pallars. El 1309 Sibil·la de Berga el permutà amb Jaume I. Hom creu que al segle XVII va rebre importants modificacions. | 42.1055100,1.8437300 | 404398 | 4662138 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Es fa difícil de precisar si aquest era el veritable Palau dels Peguera, però des de fa força temps es denomina així. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43297 | Edifici de l'Ajuntament de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lajuntament-de-berga | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40-41. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 122. | XX | Es tracta d'un edifici que es construí tenint en compte el reduït i complex espai que havia d'ocupar. Es troba situat en una de les cantonades de la plaça de Sant Pere. És una construcció de planta baixa i tres pisos en alçat, a part d'uns importants subterranis també dividits en dos pisos. La façana vol donar l'aire d'un edifici monumental, realçant l'eix central en tots els seus nivells. A la planta baixa hi ha quatre columnes amb capitells dòrics que sostenen una emblemàtica balconada de punt rodó. L'accés a les sales i dependències des de l'exterior s'efectua per tres portes amb arc de mig punt. A la façana, els arrebossats imiten pedra al segon i al tercer pis. Les obertures dels pisos superiors són emmarcades per ornamentacions en relleu, especialment trencaigües i medallons a les finestres del segon pis. La tercera planta és acabada amb obra vista, però destaca al centre l'escut de la ciutat, amb la data de 1930. L'ús de diferents solucions arquitectòniques deixa clara la diferència entre pisos. La façana és rematada per un llanternó cobert per una teulada piramidal i quatre pinacles. | 08022-105 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat, sobre un d'anterior, per Emili Porta i Galobart el 1929, encara que no s'acabà de construir fins a finals de 1930. Els interiors han estat reiteradament reformats i la façana fou netejada i restaurada arran de la remodelació de la plaça a començament dels anys 1990. | 42.1073900,1.8403900 | 404125 | 4662350 | 1930 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43298 | Cal de Martín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-de-martin | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | Potser caldria una neteja de les façanes. | És un edifici destinat a vivendes que es troba situat al nucli urbà. La construcció actual difereix una mica de la projectada. L'edifici compta amb una planta baixa, tres plantes superiors i unes golfes. L'angle de la cantonada s'aprofità per bastir-hi una torre que s'aixeca més amunt que el conjunt de l'edifici. El coronament, però, és diferent al del projecte, que preveia una coberta piramidal a quatre vessants. La decoració i la complexitat arquitectònica va disminuïnt a mesura que s'alça l'edifici. La primera planta és la més decorada, sobretot amb ceràmiques verdes i alguns motius prop de les obertures. La planta baixa és de pedra vista i no excessivament treballada, cosa que dóna una sensació de solidesa. Els ferros forjats de les baranes i el conjunt de la façana són iguals que els que foren projectats. | 08022-106 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1913, segons un projecte del conegut arquitecte Ignasi Maria Colomer per la família de Martín, una de les històricament més importants de la ciutat. | 42.1077600,1.8402300 | 404112 | 4662392 | 1913 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43299 | Casino Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-bergueda | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36-37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 113-115. | XX | S'han fet algunes obres de millora, però encara caldrien més actuacions. | L'actual edifici ha estat molt remodelat. Les modificacions realitzades l'allunyen força dels diversos projectes modernistes dels quals es té notícia. Així i tot es conserven encara alguns elements originaris, especialment a les façanes: per exemple les finestres allargades i esglaonades en la paret superior i emmarcades amb totxo, les rajoles i restes ceràmiques, les baranes de ferro forjat i la sòlida base de pedra que envolta tot l'edifici, que li dóna una sensació de solidesa. Dues de les finestres, però, ha estat convertides en porta de l'actual cafè-bar. | 08022-107 | Nucli urbà | Se'n van fer diversos projectes. Un d'ells, de Francesc Joan Canals, de 1902, perfilava els trets de la façana, amb una estructura típica de les fàbriques i els grans edificis d'obra vista. Es creu que posteriorment hi hagué un projecte de Roc Cot i Cot, tot i que el definitiu fou elaborat per Ignasi Maria Colomer, quan era arquitecte municipal de Berga Alexandre Soler i Marc. Els plànols daten de 1912, encara que l'edifici no s'inaugurà fins a 1913. La construcció la portaren a terme Josep Piquer i Rosal i Jaume Felipó i Badia. El 1940 el casino passà a ser propietat de la família Sistach, que féu importants modificacions a la sala del teatre. El 1955 va ser novament remodelat l'interior i l'exterior per adequar-lo a funcions de cinema. Les obres les dirigí l'arquitecte barceloní Guillermo Arús, que ja havia treballat en cinemes a Barcelona. Actualment la sala del teatre s'està acondicionant i modernitzant. | 42.1096600,1.8376100 | 403898 | 4662605 | 1913 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) i altres | Els plànols originals i els projectes de l'edifici es conserven actualment a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
43300 | Hotel Queralt (antiga Fonda de Berga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-queralt-antiga-fonda-de-berga | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 117-118. | XIX | L'edifici projectat el 1898 constava d'una planta baixa i dos pisos superiors, amb la façana encarada al carrer dels Banys, que comunica el Lledó amb la plaça de la Creu. Presenta una estructura tradicional, amb parets de càrrega, coberta amb teulada de teules aràbiques i pedra a la façana a la planta baixa. Aquest projecte també preveia una façana arrebossada i amb múltiples obertures. A l'interior de l'edifici s'hi conserva una font; que hom creu que podria correspondre al brollador dels antics banys públics de la ciutat. L'edifici actual, especialment la façana, no es correspon gens amb el projecte original. Aquest donava relleu a una porta principal acabada amb un arc escarcer i al damunt una galeria amb baranes de pedra ornamentada amb motius gotitzants, entre dues columnes ogivals. Damunt de l'arc hi figurava la inscripció 'Fonda de Berga'. La façana era rematada per les obertures que donaven llum a les golfes, emmarcades per columnes i arcs rebaixats. Un trencaigües protegia les obertures de la pluja i sostenia el ràfec de la teulada. L'interior i la façana de l'actual cafè-restaurant fou remodelat a mitjan dels anys setanta; i s'hi introduïren molts elements decoratius, especialment de caràcter o temàtica patumaire. | 08022-108 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte municipal Ubaldo Iranzo (1883-1903). Iranzo fou el primer arquitecte municipal de Berga, tot i que era reconegut arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona. La construcció la portà a terme el mestre d'obres Josep Fontserè. | 42.0969800,1.8402800 | 404100 | 4661195 | 1898 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ubaldo Iranzo (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43301 | Cal Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barons | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 119. | XIX | Especialment després de la reforma de 1995. | És un edifici de planta baixa i tres pisos superiors, separats per una cornisa treballada. Al projecte original s'hi pot contemplar la porta d'entrada als habitatges, a l'esquerra de la façana, coronada per un arc trevolat. Les altres dues portes de la planta baixa són idèntiques a les actuals i tenen forma d'arc escarcer, amb una dovella central amb motius vegetals. La primera i la segona planta presenten tres obertures, rematades per un arc deprimit còncau amb decoració. Els arcs de la primera planta són més decorats que la resta. El projecte original contemplava un tercer pis, només amb finestres, dues d'elles geminades i amb decoració a la dovella central, però actualment aquestes han estat convertides en balcons. Dessota de les finestres projectades hi havia d'anar motius decoratius. Tanmateix, l'aspecte actual de la façana no s'assembla massa al projectat. Avui en dia és d'obra vista amb maons rogencs. L'edifici presenta la típica estructura de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08022-109 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot el 1904, encara que no es començà a construir fins al 1905. Les obres van acabar el 1908. S'ignora si es van realitzar reformes abans de 1995 (el més probable és que si). Aquest darrer any hi hagué un incendi que afectà l'estructura interior de l'edifici i, posteriorment, fou totalment renovat mantenint el traçat modernista original. | 42.1047000,1.8470700 | 404673 | 4662044 | 1904 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Roc Cot i Cot (arquitecte) | Els plànols originals de l'edifici es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
43302 | Cal Marín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marin | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 121. | XX | Es tracta d'una casa entre mitgeres, amb planta baixa i tres pisos superiors. Originàriament es projectà una vivenda per planta. Té una estructura típica de parets de càrrega, amb decoració de faixes verticals i horitzontals que imiten la pedra. Emperò, una reforma recent, ha deixat la pedra de sota al descobert. Entre els pisos de les plantes no s'hi veuen diferències estructurals ni decoratives, però a les golfes, en canvi, les obertures es decoren amb un arc de mig punt, fet amb totxo. Aquests arcs són una solució arquitectònica molt utilitzada a les obres de l'arquitecte autor del projecte. Alguns dels elements decoratius també són els ferros forjats dels balcons i les finestres. Hi ha algunes diferències respecte del projecte original (per exemple en el nombre d'arcs de les golfes, que havien de ser quatre i no cinc). | 08022-110 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Emili Porta i Galobart i es construí entre 1925-1928. A començaments dels anys 1990 va ser objecte d'una acurada remodelació. | 42.1021900,1.8445900 | 404464 | 4661768 | 1925-28 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | Els plànols i el projecte originals es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43303 | Cal Tomàs Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-pujol | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | La casa actual substituí un vell edifici del segle XIX. De la totalitat de la construcció, la part més representativa és la façana, totalment simètrica respecte un eix central; és realitzada gairebé tota en maó i obra vista. Sota dels balcons hi ha decoració de ceràmiques geomètriques; aquests són completats amb baranes de ferro forjat. La casa té planta baixa i dos pisos amb golfes, respon a una estructura típica de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega i coberta amb teula aràbiga a dues vessants. Destaquen també l'arc de mig punt de la planta baixa, que va de banda a banda de la façana i els arcs de descàrrega que coronen les portes dels balcons. La façana actual és molt semblant a la projectada. | 08022-111 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1925 segons un projecte de l'arquitecte municipal Emili Porta i Galobart. | 42.1151100,1.8433200 | 404379 | 4663204 | 1925 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43316 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: 'Tricentenari del temple parroquial de Berga', El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: 'Restauració de l'església parroquial', El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: 'Els retaules de l'església parroquial de Berga', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: 'Tres-cents anys de l'església de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: 'Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95. | XVII | L'església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors. | 08022-125 | Nucli urbà | On actualment s'alça l'església parroquial s'hi trobava, d'ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s'alçava just en l'indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l'església parroquial del castell, a causa d'una mina, el 18 d'octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L'obra s'encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l'edifici l'any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s'encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L'altar major, d'estil barroc i obra de Pere Costa, s'enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L'any 1866 es construí l'actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l'església fou incendiada, quedant destruïts l'orgue, el cancell, el cor i l'altar de Sant Tomàs. La restauració s'inicià ràpidament i s'allargà fins el 1883. L'any 1892 es va restaurar la façana i l'any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L'any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L'any 1939 s'iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L'any 1986, amb motiu del tricentenari de l'església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993. | 42.0899200,1.8328300 | 403473 | 4660419 | 1671-86 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Morató (mestre d'obres) | Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d'haver-se construït damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l'església parroquial com a església de Sant Pere. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43320 | Cal Tonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo | XX | El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d'abandonament i deixadesa. | Es tracta d'un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l'obra vista només emmarca les obertures. L'edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d'obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat. | 08022-129 | Nucli urbà | No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l'estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d'Emili Porta i Galobart o d'algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes. | 42.1003700,1.8433900 | 404362 | 4661568 | 1912 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l'adreça oficial consta al carrer del Roser. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43323 | Cova de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-santa-elena | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. CANAL, Jordi: 'La cova de Queralt ja ha estat restaurada', El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19. | XX | Es tracta d'una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s'encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona. | 08022-132 | Muntanya de Queralt | Aquest indret degué veure l'aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s'erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s'hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L'obra actual s'inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L'any 1920 només mancava l'escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l'obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d'Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L'any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L'interior conté una reproducció de la Mare de Déu. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1916 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Forcada i Sors | Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l'indret on actualment s'aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43329 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 32-34. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 187-199. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàgs. 246-248. ROSSINYOL, Josep M.: 'Caminada popular nocturna pro Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 36, estiu 1997, pàg. 125. ROSSINYOL, Josep M.: 'L'Ordre del Císter al Berguedà. Sant Joan de Jerusalem de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 24, estiu 1994, pàg. 28. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 86-87. ROSSINYOL, Josep M.: 'Restauració de l'església de Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 35, primavera 1997, pàg. 117. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: 1- El Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 143-144. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. RIU i RIU, Manuel: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga, 1966, pàgs. 28-31 i 46-49. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.</p> | XIII | Molt bo a l'interior, restaurat fa pocs anys, i molt deficient a la façana i exterior en general. | <p>Es tracta d'una església formada per dues naus, una de central i una altra de lateral, amb capelles cobertes amb voltes de creueria. La nau més gran té capçalera gòtica. La nau lateral, a la seva part central mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu; una petita capella orientada de manera diferent. Hom pot veure-hi encara dependències adossades de l'antic monestir, alterades als segles XVIII i XIX. Es tracta, en definitiva, d'una construcció gòtica amb restes romàniques i afegits posteriors, amb acusades remodelacions neoclàssiques.</p> | 08022-139 | Nucli urbà | <p>La primera referència que tenim de l'església de Sant Joan data de l'any 1220 (tot i que sembla ser que al segle XII ja existia un temple en aquest indret), any en que el cavaller Bernat de Saga cedeix al comanador de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d'Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultar d'erigir i edificar una església al lloc anomenat Hospital de Berga, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació a començaments del segle XIII, de la casa de Costoja d'Urgell; molt probablement en aquesta època encara no estava totalment construïda. Així, la primera església de Sant Joan fou una capella romànica de la casa de l'Hospital, casa que el 1236 tenia plenament organitzada la seva Comanda a la vila i era plenament independent. L'any 1377, Brunissenda de Besora, tercera abadessa del monestir de Santa Maria de Montbenet, comprà la casa de l'Hospital de Berga junt amb la seva església, a fi de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. Aquestes monges hi residiren fins el 1569, i degué ser al segle XV quan completaren la nova capçalera. Entre 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat depenent de Santa Maria de Poblet, però no reeixí i hagué de ser abandonat. Aleshores, la comunitat de preveres de Berga s'interessà pel monestir i l'església, però el projecte tampoc arribà a terme. L'any 1702, el monestir de Poblet vengué l'edifici a la família Canudas, qui a la vegada el traspassà als Mercedaris l'any 1708. Al segle XVIII, aquesta comunitat va renovar les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaven la nau principal. Els Mercedaris regentaren l'edifici fins a l'exclaustració de 1835. El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de consums a les dependències de l'antic monestir. L'església fou parròquia entre 1897 i 1909. L'any 1911 passà als Missioners de l'Immaculat Cor de Maria i després de patir destrosses importants el 1936, l'any 1939 restà com a sufragània de la parròquia. L'any 1973 es dugueren a terme unes excavacions que deixaren al descobert diverses estructures antigues. El 1983 fou declarada Monument Històrico-Artístic i l'any 1997 s'inicià una restauració que ha deixat un aspecte magnífic a l'interior de l'església. Només caldria que es restaurés la façana i l'exterior en general.</p> | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 1220 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Cal destacar una columna conservada a l'interior del temple amb un capitell romànic que ha estat datat del segle XII i on s'hi poden veure unes aus. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||
43337 | Cal Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | Es tracta d'un edifici format per baixos i tres plantes que fa cantonada entre el carrer Major i la pujada de Sant Francesc. És una construcció de pedra, amb carreus grans i ben escantonats que són col·locats en filades i a contrajunt. Malgrat les reformes dels segles XVI i XVIII, es conserven i s'observen clarament alguns elements arquitectònics anteriors, possiblement d'origen baixmedieval. | 08022-147 | Nucli urbà | L'actual casa de Cal Fàbregas fou la primera casa consular de la vila de Berga. En ella s'hi reunia el Comú de la Vila des que el 13 de novembre del 1359 el rei Pere III el cerimoniós va concedir a la vila el privilegi de poder constituir consell amb 30 prohoms. L'any 1580, a causa del seu mal estat, que amenaçava ruïna, la casa consular fou traslladada a una casa de la plaça Sant Pere, al mateix indret que encara ocupa a l'actualitat. Aleshores, la casa dels Quatre Cantons es va remodelar, cosa que va tornar a tenir lloc al segle XVIII, donant-li la forma que conserva actualment. A la dècada dels anys 1990 es va tornar a restaurar. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43337-foto-08022-147-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
43343 | Hospital Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell | ANGLERILL i VERDAGUER, Josep: 'Història de l'Hospital de Berga', L'Erol, 8, març 1984, pàg. 35-39. RAVENTÓS i CONTI, Jacint: Els hospitals del Pirineu i del Prepirineu, Barcelona, 1999, pàgs. 49-61. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 88-89. | XIV | Presenta algunes parts en estat de deixadesa, sobretot a la banda sud. | És un gran edifici, amb algunes construccions annexes, que forma una illa de cases entre l'actual plaça del Doctor Saló, les escales de la presó i la ronda Moreta. L'edifici, des de la plaça del Doctor Saló, consta d'una planta baixa i tres plantes superiors, però des de la ronda Moreta, l'alçada de l'edifici és notablement superior. Fins a la construcció del Mural de la Patum a la façana nord (1993), constava de grans balconades amb baranes de ferro forjat, que després es van fer desaparèixer. A l'esquerra de la façana sud encara s'hi poden observar restes de l'antiga capella, amb portes i finestrals neogòtics i un senzill campanar d'espadanya. També s'hi poden veure els murs de l'antiga presó, avui en desús. Tot plegat és un conjunt que s'ha anat ampliant amb molta irregularitat al llarg del temps. | 08022-153 | Nucli urbà | Sembla que la primera fundació hospitalària a Berga data de l'any 1190, però de ben segur no correspon a l'edifici referit en aquesta fitxa. L'edifici actual sembla que data d'un segle després. Malauradament, des de mitjan segle XIV a 1543 no es troben més dades sobre l'hospital dels pobres de la vila. Aquest tenia una capella advocada a Sant Bernabé. Cap al segle XVII s'amplià notablement, almenys així ho deixa veure la documentació consultada. Entre 1721 i 1726, el mal estat de l'edifici obligà a fer una nova construcció, però al mateix indret on hi havia l'antiga. Durant els conflictes bèl·lics del segle XVIII i XIX fou utilitzat com a hospital militar. El 1857 la cura i l'atenció dels ingressats fou encomanada a les Germanes Carmelites de la Caritat. L'Hospital Vell de Sant Bernabé va ser utilitzat com a tal fins a la construcció del nou el 1981. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La documentació de l'antic Hospital de Sant Bernabé es conserva actualment a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43344 | Pavelló de Suècia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-de-suecia | AJUNTAMENT DE BARCELONA. COMISSIÓ DE CULTURA: Inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga, Barcelona, 1932 (reproduït recentment als Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, 1997, pàgs. 57-66). | XX | És un edifici en forma de caixa de fusta en el qual la continuïtat dels plans de les façanes només queda trencada per les obertures quadrades del centre. La coberta és lleugerament inclinada, que descansa sobre una estructura metàl·lica. Anteriorment constava d'un element molt singular i una torre piramidal contigua de base triangular, coronada per tres cercles de fusta sobreposats de manera sorprenent; que s'havia utilitzat com a far. Actualment no es conserva. A hores d'ara està envoltat de diversos equipaments esportius, socials i culturals. Té una superfície de 1.275 metres quadrats que es distribueixen en tres espais: arxiu comarcal, centre cultural amb sala d'actes i zona de serveis. L'estructura actual ha incorporat un semisoterrani per guanyar més espai a l'arxiu. Té un caràcter molt emblemàtic. | 08022-154 | Nucli urbà | El Pavelló de Suècia era un dels més grans de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, situat en una zona de Montjuïc. Fou dissenyat per l'arquitecte suec Peder Clason. Acabada l'Exposició Internacional, Suècia va oferir el Pavelló a l'Ajuntament de Barcelona; aquest darrer va obrir un concurs públic als ajuntaments catalans situats a més de 500 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Berga fou la ciutat escollida. El 1930 es situà al Pla de l'Alemany com a colònia-escola. El 1939 es convertí en caserna militar i l'edifici es destinà a estable fins a 1964 en què fou enderrocat. Finalment, el 1998 s'acordà i es finançà, per part de diverses institucions, la construcció del nou pavelló, que s'inaugurà el 2000. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1928 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43344-foto-08022-154-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Peder Clason (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43347 | Capella de la Mare de Déu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. MOYA i SOLÉ, Miquel: 'Restauració de l'església de la Pietat', Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170. | XII | Ha estat restaurada recentment. | La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L'interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt. | 08022-158 | Nucli urbà | L'antiguitat d'aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l'altar major. Després d'uns anys d'abandonament, l'aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent. | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És creença popular, força documentada d'altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43351 | Ca l'Antic o Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic-o-can-gironella | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. GOL i ROCA, Antoni: 'Ca l'Antic, Celler la Tosca i la Primera Guerra Carlina', Berga, s/a. | XVI | Caldria restaurar la façana, sobretot la cara que dóna al passeig de la Pau. | És un gran edifici de planta quadrada. L'estructura bàsica sembla no haver variat massa al llarg dels segles; no mostrant diferències, per exemple, entre els gravats carlins de mitjan segle XIX i l'edifici actual. No obstant, el més característic continuen essent els baixos, fets amb voltes de canó i que antigament havien servit de celler i estables. També sembla conservar-se originàriament la cornisa superior de l'edifici. Sobre la planta baixa s'aixequen tres plantes més (dos a la banda del carrer del Roser). La segona planta té obertures en forma de balconada, mentre que a la resta de plantes hi ha finestrals. Tot i que podrien correspondre a les antigues obertures, s'hi veuen notables reformes. La porta principal d'accés a l'edifici primitiu es fa difícil d'endevinar, tot i que l'actual manté encara un caràcter sumptuós. La façana ha estat recoberta d'esgrafiats que imiten blocs de pedra, però actualment es troben en força mal estat. | 08022-164 | Nucli urbà | La casa de Ca l'Antic fou, originàriament, la casa del veguer (segle XVI). A finals del segle XVII fou adquirida per la família Antic, que la remodelà de manera important. A primers del segle XIX és coneguda amb el nom de Can Gironella i l'any 1811 s'hi va establir el Govern Militar de la Junta Superior de Catalunya. L'any 1837, en plena Guerra Carlina, el general Urbitzondo va instal·lar en aquest edifici la Reial Junta Superior Governativa del Principat, fins el juliol del 1840. Durant aquests tres anys l'edifici acollí importants personatges: Bartomeu Torrebadella, el Comte de Fenollar, el Marquès de Monistrol, Ferran de Sagarra, etc. Sens dubte, però, el personatge més representatiu fou Charles d'Espagnac, el Comte d'Espanya, recordat encara per la 'vox populi'. El darrer llogater de la casa fou el cap carlí Ramon Cabrera i Griñó, el Tigre del Maestrat. La casa també ha estat escenari d'algunes de les novel·les de l'escriptor Joan Perucho. Al llarg del segle XX s'hi habilitaren vivendes i als baixos s'hi varen establir locals comercials que en part li feren perdre la fesomia senyorial. | 42.1012000,1.8436300 | 404383 | 4661659 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43351-foto-08022-164-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
43354 | Capelles de la muntanya de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-de-la-muntanya-de-queralt | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 217-218. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 76-82. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. | XVII-XX | Algunes estan bastant ben conservades i d'altres en estat força precari. | Es tracta d'un seguit de capelles que presenten la forma d'una petita caseta, sense façana i amb vessant a dues aigües. Al seu interior hi sol haver dos bancs, un a cada banda, i al mig de la paret del fons una fornícula que conté la imatge del sant al qual està advocada, ornamentada habitualment amb flors i ciris. | 08022-167 | Muntanya de Queralt | Comencem a trobar documentades aquestes capelles a partir del segle XVII. Pel camí de la drecera hi trobem la de Sant Jacint, la de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume. Abans d'iniciar aquest camí hi trobem la de Sant Marc, i pel camí de l'obaga hi ha la de la Sagrada Família i la de Sant Antoni. Finalment, pel camí de ronda o de circumvalació hi trobem la de Sant Joan (al Pla de la Ratera, darrera el Castellberguedà) i la de Sant Ignasi (prop del Balcó de Garreta). La major part d'aquestes capelles foren costejades per subscripció popular i moltes d'elles han estat vinculades a diferents famílies berguedanes que n'han tingut cura durant generacions. Així, la capella de Sant Jaume (restaurada el 1916, per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, i novament el 1946, després de la Guerra Civil, costejada pels 'Jaume' de Berga) fou administrada per la família Gironella; la dels Dolors (restaurada també el 1946 per les 'Dolors' de Berga) ho fou per la família de Martín; i la de Sant Jacint per la família Vilardaga (durant més de 250 anys) ja que un membre d'aquesta família, Jacint Vilardaga, conseller de Berga, l'havia pagada. Aquesta capella fou restaurada el 1927 i novament després de la Guerra. La de Sant Marc fou construïda el 1888 i restaurada el 1946; la de la Sagrada Família entre 1898 i 1903 i restaurada el 1949. Les capelles de Sant Antoni i de Sant Joan foren edificades l'any 1927 i restaurades el 1946. Finalment, la darrera, la de Sant Ignasi fou construïda el mateix any 1946. Al llarg dels segles, les processons i d'altres manifestacions religioses berguedanes les han tingut com a punt de referència obligat i inevitable. Darrerament s'han iniciat diversos arranjaments i restauracions en algunes d'elles. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat tractar-se també de capelles de la muntanya de Queralt, pel seu valor històric i arquitectònic, la capella de l'Oratori i la cova de Santa Elena es troben detallades en fitxes a part. La seva alçada varia des dels 800 als 1263 metres d'altitud. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43360 | Fàbrica de les llums | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-les-llums | NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs. 150-156. | XX | Actualment presenta un aspecte exterior força deixat. | És un edifici de clares línies fabrils. Antigament, però, la façana de migdia semblava més aviat la d'una antiga casa pairal. A l'actualitat, dos transformadors l'han desfigurat considerablement. La resta de la nau alberga la turbina i altres aparells necessaris per la producció d'energia elèctrica. Els finestrals que es disposen al voltant de la nau són típics de les construccions industrials. L'edifici és situat al costat del Canal Industrial de Berga i aprofita la seva aigua a partir d'una petita desviació del canal que dóna lloc a un salt d'uns 13 metres d'alçada. Un dels elements més emblemàtics de la construcció és una vella xemeneia de vapor de més d'una vintena de metres d'alçada. | 08022-173 | A la Rasa dels Molins | Es començà a parlar del projecte de construcció d'aquesta central hidroelèctrica el setembre de 1898, però els jocs d'interessos i les controvèrsies originades per la política caciquista va fer que no es posés en funcionament fins a 1901. L'obra va comptar amb diverses fonts de finançament privat, especialment de la Compañía Bergadana de Electricidad, però l'aportació de l'Ajuntament de Berga fou decisiva. Inicialment, serví per proveir d'electricitat l'enllumenat públic de Berga. Més tard amplià el subministrament a altres indrets. | 42.1006600,1.8522000 | 405091 | 4661590 | 1901 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43361 | Cal Cuberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas | XX | És un edifici d'estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn. | 08022-174 | Nucli urbà | No es disposen de dades a l'entorn d'aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930. | 42.1013700,1.8447800 | 404479 | 4661677 | c. 1930 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
43217 | Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-rosal | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. AADD: 'Les colònies industrials', dins El Llobregat nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàg. 113. CLUA i MERCADAL, Jordi: Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Berga, 1994, pàgs. 17, 24 i 42. VALL i CASES, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, Barcelona, 1999, pàssim. | XIX | Es tracta d'una colònia industrial formada per un gran nombre d'edificis. D'entre aquests en destaca el complex de la fàbrica, l'escola, les botigues, el cafè-casino, els habitatges plurifamiliars, l'església i el convent. Fins no fa massa anys conservava també l'estació de ferrocarril (en terme d'Olvan), que fou enderrocada després d'algunes controvèrsies. La colònia es construí sobre un antic molí i una forta llera de roca, cosa que evità haver de fer inversions massa desproporcionades. | 08022-25 | A l'extrem sud del terme municipal | La colònia fou fundada el 1858 per la família berguedana cognominada Rosal. Durant molt temps fou una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. Els Rosal també van fundar una de les poques colònies agrícoles de Catalunya, la de Graugés, a Avià. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferrocaril. | 42.0755100,1.8711600 | 406622 | 4658777 | 1858 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43217-foto-08022-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Família Rosal | Amb més o menys encert s'han portat a terme algunes solucions arquitectòniques per tal d'amagar o esborrar la fesomia de colònia fabril; per exemple, en la reconversió de les vivendes. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43221 | Castell de Sant Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-ferran | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 30-32. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 48-49. CASELLAS, Isabel; ROSINYOL, Josep M.; SANTANDREU, M. Dolors: Castells medievals del Berguedà (1), Berga, 1998, pàgs. 26-29. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 80-84. PEÑARANDA, Francesc: 'Restauració del castell de Sant Ferran', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàg. 11. ROTA, Montserrat: 'El castell de Sant Ferran', El Vilatà, 64, juliol 1988, s/p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els castells del Berguedà en un document de 1309', Revista del Centre d'Estudis del Berguedà, 1, 1982, pàgs. 101-108. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Castell de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 122-125. SERRA, Rosa: 'La ciutat al segle XIX i als primers anys del segle XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 99-111.</p> | XI | <p>Fins als anys 1940 encara eren visibles les principals estructures i edificacions del castell. Malauradament, les remodelacions efectuades posteriorment van esborrar la major part dels vestigis més antics. Actualment només podem constatar que es troba sobre un turó allargassat, vorejat al nord per la riera de Metge; a migdia, s'hi esglaonen les cases de la Berga antiga. Les fotografies de començament de segle deixen entreveure uns sòlids murs amb merlets i altres construccions, avui difícils de datar a causa del gran nombre de modificacions i ampliacions que ha patit al llarg de la seva història. Hom creu que del castell originàriament bastit per Pere de Berga només en resten uns fragments de mur (d'uns 9 metres de llarg, per 2 metres d'alt i 0'5 metres d'ample) en un turó proper al castell actual i on en època carlina s'hi edificà una fortificació accessòria. Aquests murs són formats per carreus molt irregulars i altres de més ben treballats a les cantoneres.</p> | 08022-29 | Nucli urbà | <p>Hom ja documenta el castell al segle XI, a mans dels comtes de Cerdanya. Al segle XII es cedí a Hug de Peguera i, posteriorment, aquest el va vendre a Pere de Berga. Als segles XII i XIII començaren les ampliacions, que continuaren durant els segles posteriors. És també als segles XIV i XV quan es construïren les muralles de Berga, que conectaven directament amb el castell. La situació estratègica que ocupa dins de la ciutat, de la comarca i com a punt de pas obligat cap als Pirineus el convertí en escenari de molts conflictes entre els segles XVI-XVIII, cosa que provocà diferents i successives destruccions i remodelacions. La Guerra del Francès el deixà molt enrunat. Amb les Guerres Carlines es constituí com a una forta plaça militar i fou totalment reconstruït. Immenses construccions canviaren totalment la seva fesomia: noves torres, muralles, fortificacions annexes, etc. Després de la darrera Guerra Carlina s'abandonà fins que el 1928 fou subhastat públicament i acabà en mans de particulars. Durant els anys posteriors a 1940 es volgué convertir, amb molt poca fortuna, en un nucli residencial i hoteler, cosa que desvirtuà el seu aspecte. El 1988 passà a mans del Consell Comarcal del Berguedà, que féu els possibles per recuperar-lo i dignificar-lo com a edifici.</p> | 42.1062400,1.8458300 | 404573 | 4662217 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Al Museu Municipal de Berga hi ha una col·lecció molt important de plànols i maquetes dels edificis projectats al llarg del segle XIX. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||
43234 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-0 | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85-86. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. MONTAÑÀ, Daniel; PUJOL, Joan: L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà, Barcelona, 1992. | XIX | L'actual cementiri de la ciutat de Berga ocupa un espai considerable, flanquejat per la C-1411 i el passeig de la vila de Casserres, als peus de la serra de Casampons. Consta de tres nivells i hi podem trobar nínxols i panteons, algun d'ells artísticament remarcable. | 08022-42 | Nucli urbà | El cementiri actual fou construït el 1854 substituïnt l'antic cementiri de la Feixa del Palau (actual carrer Cercs), conegut popularment com a Cementiri Vell. Aquest, a la vegada, l'any 1799 havia substituït el cementiri de dalt i el cementiri de baix situats a redós de l'església parroquial. El motiu que impulsà a la nova construcció l'any 1854 fou la terrible epidèmia de còlera que tants estralls causà i que tants morts ocasionà a Berga. En aquest cementiri s'hi troben diversos panteons remarcables. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1854 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Un dels problemes de l'actual cementiri és el seu creixement, ja que per l'extrem destinat a créixer ja arriba a la variant. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43255 | Església i convent de les Germanes Sagramentàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | Es tracta d'una moderna església d'una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d'obra vista i per gaudir d'unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l'interior. La porta principal d'accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S'hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s'alça un modern campanar. A l'interior del temple no es troben elements d'interès remarcable. Al darrera i al costat de l'església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos. | 08022-63 | Nucli urbà | Sabem que l'església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | c. 1980 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
43279 | Església i convent de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-sant-francesc | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 200-203. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 92-93. SERRA i VILARÓ, Joan: Baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona, 1950, pàgs. 200-2001. | XIII | Es mostra una clara distinció entre el convent i l'església. El convent, situat a ponent, manté la típica estructura quadrangular, amb unes alçades que oscil·len entre els 3 i els 5 pisos, amb múltiples obertures en forma de finestra. A l'interior hi queda situat el claustre, decorat amb vegetació i alguns elements arquitectònics. Actualment unes vidrieres separen els passadíssos del pati central. L'església, a llevant, fou bastida recentment. S'ha decorat amb motius neogòtics força senzills, visibles a la portalada, al rosetó central o a les finestres laterals, que contrasten amb el modern campanar que s'hi ha instal·lat. Destaquen els vitralls de tramuntana, on s'hi representen temes patumaires. | 08022-87 | Nucli urbà | Sembla ser que la primera fundació franciscana a Berga és anterior a 1245, però s'ignora si es correspon amb l'actual. El 1333 la Santa Seu n'autoritzà una nova fundació, en bona part amb mecenatge del rei Alfons el Benigne. L'església, en canvi, no apareix documentada fins al 1339. Originàriament, la seva orientació era inversa a l'actual. Als segles XVII i XVIII s'efectuaren notables modificacions, sobretot amb la construcció de capelles laterals al temple i l'ampliació del recinte conventual. Al segle XIX l'exclaustració obligà els franciscans a marxar de Berga fins el 1909. Durant la guerra civil de 1936-1939, església i convent patiren grans destrosses, que es van intentar pal·liar amb un seguit de reconstruccions des de després del conflicte bèl·lic fins a l'actualitat. A mitjan anys 1990 es va col·locar un rellotge a la torre del campanar i s'acabà de cobrir amb una teulada metàl·lica. | 42.1033400,1.8441200 | 404427 | 4661896 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
43312 | Plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-paisos-catalans | XX | Enmig de la plaça dels Països Catalans s'hi troba un alçat circular de pissarra que per la seva part posterior i central presenta un parterre sobrealçat i per la seva part anterior un banc per seure-hi. A banda i banda del banc, aprofitant el desnivell entre aquest i el parterre, hi ha dues plaques metàl·liques que estan decorades amb les Quatre Barres catalanes. Al mig del parterre s'hi troba un Pi de les Tres Branques, representant el mític Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, símbol dels Països Catalans (d'aquí el nom de la plaça). | 08022-121 | Nucli urbà | Aquesta plaça fou ideada, construïda i inaugurada a mitjans de la dècada dels anys 1990, en uns terrenys amplis del carrer del Roser, on fins aleshores hi havia hagut la Torre Felipó, un dels darrers edificis senyorials que es conservaren a la ciutat de Berga. Abans, doncs, no era una plaça, sinó un solar amb l'esmentada torre i un gran jardí. S'hi accedeix pel carrer del Roser i, a través del passatge de l'arquitecte Porta, pel passeig de la Pau. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | c.1990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43312-foto-08022-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Pròpiament es tracta d'un element situat enmig de l'esmentada plaça, si bé donem el nom genèric de la plaça per la seva significació simbòlica. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
43322 | Plaça de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-pere | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 221-222. ANÒNIM: 'La plaça de Sant Pere ja té a punt el pla de restauració', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 5. R.: 'Per la Patum del 92, la plaça de Sant Pere estarà neta i rehabilitada', El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, pàgs. 34-35. Q. C.: 'Remodelació de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 92, novembre 1991, pàg. 37. ANÒNIM: 'Comencen les obres de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 94, febrer 1992, pàg. 23. ALSINA, Magda: 'L'equip de restauradors de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 97, maig 1992, pàg. 17. AADD: 'Una nova plaça' (semimonogràfic), El Vilatà, 98, juny 1992, pàgs. 3-19. | La plaça de Sant Pere és un espai irregular travessat de cap a cap per una barana de pedra. En ella s'hi troben edificis remarcables històricament com poden ser l'Ajuntament i l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga. L'esmentada barana obre el pas cap a l'anomenat 'Capdamunt de la Vila' a través del carrer Buxadé, mentre que a través d'altres sortides s'accedeix a l'antic call jueu, a la plaça de l'Hospital Vell, al carrer de la Pietat i, travessant el carrer dels Àngels, cap al carrer Major. Precisament, la plaça de Sant Pere i el carrer Major són, d'ençà de l'edat mitjana, el centre neuràlgic de la ciutat. Les cases de la plaça, algunes antigues cases senyorials (Cal Farguell), presenten un bon aspecte, pintades amb colors vius i amb algunes pintures remarcables a les façanes. | 08022-131 | Nucli urbà | Formada a l'època medieval, el nom li ve donat per l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, situada on actualment es troba l'església parroquial. Al llarg dels segles s'ha anat modificant fins arribar a l'aspecte actual, fruit de la restauració que va tenir lloc entre els anys 1991 i 1993. En aquella restauració (d'altra banda discutida) es va canviar el paviment; es va eliminar una petita barana sota el racó de Cal Gorgues; es va empedrar de nou la barana; es va modificar l'accés a l'església i es van pintar les façanes de les cases. Malgrat que al llarg de la història ha sofert molts canvis, un dels seus elements definitoris ha romàs pràcticament invariable: la barana; ja que és la única possibilitat de salvar el desnivell amb el carrer Buxadé és una rampa o escales; i la barana protegeix el salt existent fruit del desnivell esmentat. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La plaça de Sant Pere, que podria considerar-se la plaça major de Berga, és on té lloc La Patum. També és coneguda amb el nom de plaça Cremada. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
43334 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-2 | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 160-162. | XII-XIII | El paviment no es troba en gaire bon estat. | Es tracta d'un carrer estret i sinuós, veritable artèria de la ciutat, que travessa l'antiga vila de nord-est a sud-oest. A banda i banda s'hi aixequen edificis plurifamiliars i nombroses botigues, doncs és on hi ha la major concentració comercial de la comarca. El carrer Major és, d'antic, el centre històric, econòmic, social i humà de Berga. Actualment es troba empedrat amb motius patumaires. Del carrer Major en surten nombrosos carrers, estrets i tortuosos, que menen a la resta de l'antiga vila. | 08022-144 | Nucli urbà | Documentat des de l'edat mitjana, el carrer Major ha estat sempre una de les artèries principals (i durant molts segles la principal) de la vila. El projecte d'alineació d'aquest carrer el va fer l'arquitecte municipal, senyor Iranzo, i el carrer s'empedrà el 1885. L'any 1976 s'hi va col·locar el paviment actual amb motius de la Patum alternats amb rajoles llises. Aquell mateix any es suprimiren les voreres. | 42.0972900,1.8396300 | 404047 | 4661230 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que l'any 1877, en ser-li concedit a l'antiga vila de Berga el títol de ciutat, l'Ajuntament va decidir canviar el nom de carrer Major pel de carrer Ciutat, ningú utilitza aquesta nova denominació per referir-s'hi, i es continua emprant, més de cent anys després, el nom medieval. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43335 | Santuari de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-queralt | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 34-35. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 51-52. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 176-177. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 250-252. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. FELIPÓ i ORIOL, Ramon: 'Els llibres de Queralt', El Vilatà, 77, març 1990, pàgs. 30-31. ANÒNIM: 'Perillen unes pintures del segle XVIII de Queralt', El Vilatà, 83, octubre 1990, pàg. 25. COLUMNA SALOMÒNICA, La: 'Notícia de Pere Puig, arquitecte, pintor i músic berguedà del segle XVIII', El Vilatà, 83, octubre 1990. Pàg. 25. VILADOMAT, R: 'L'església de Queralt, emblanquinada', El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. VILADOMAT, R: 'Vaig netejar tota l'església amb goma d'esborrar' El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Un inventari de Queralt de l'any 1884', El Vilatà, 88, maig 1991, pàg. 47. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). CARRERAS, Josep: 'L'ex-vot mariner del santuari de Queralt', L'Erol, 43, primavera 1994, pàgs. 31-33. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 53 i segs. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. | XVIII | Es tracta d'una església de planta de nau única amb capelles intercomunicades entre els contraforts que permeten el recorregut sense incidir en la zona de culte. La capçalera, de planta quadrada, conjuntament amb els espais colaterals i la sagristia, mantenen la forma rectangular de l'edificació, que és de fàbrica de pedra i reble, per revestir. La nau, de 7,80 x 24 metres, és oberta a migdia. Té volta de canó de mig punt, modelada per llunetes cegues i compassada en cinc trams pels arcs faixons i triomfal. Té tres arcs formers per banda, dels quals l'immediat al presbiteri presenta el bancal esplandit. L'alçat interior, organitzat amb elements renaixentistes, esdevé un sistema de composició arquitectònica que articula i emfasitza l'espai de la nau. Té un sistema complert de pilastres adossades d'ordre compost i entaulament on, sobre la cornisa superior, s'imposten els arcs faixons de la volta. Les capelles són cobertes amb volta d'aresta; els espais colaterals del presbiteri amb volta de canó seguit, impostada al viu al mur, i la sagristia amb tres voltes de creueria, els nients de les quals s'imposten sobre caparrons d'àngels. La composició de la façana són tres cossos, amb eix de simetria central, a la manera de les façanes de planta basilical. El cos central correspon a la nau, més alt i cobert a dues vessants i amb cornisa de fàbrica de rajol, amb una petita finestra centrada a la part superior i el rosetó amb adovellat de pedra i vidriera plomada. Els cossos laterals, més baixos i coberts a una vessant, presenten un balcó central a cada pis. Darrera la nau, a través de dues escales que surten dels cossos laterals, s'accedeix al cambril de la Mare de Déu. A l'esquerra de la façana, sobre un massís rocós, s'hi troba el campanar; un cilindre de pedra vista, com la façana, de 15 metres d'altura per 3,65 de diàmetre. | 08022-145 | Muntanya de Queralt | L'actual santuari substituí l'anterior, edificat al segle XIV per l'acomodat mercader berguedà Francesc Garreta. Un carreu de la cantonada de llevant ens recorda la data d'inici del santuari actual: el 16 de juliol del 1725. En fou l'arquitecte en Josep Arnau Dias i el mestre d'obres en Francesc Morató. L'any 1741 fou inaugurada la nova església i fou iniciat el retaule barroc que fou destruït el 1936. D'ençà de la seva construcció, el santuari ha estat reformat constantment, la qual cosa ha fet variar considerablement la seva aparença. El 1916 es beneí la primera pedra d'una façana eclèctica i descomunal, projectada per Alexandre Soler i March, que no s'arribà a dur a terme. D'ençà de 1939, les reformes i obres de millora s'han anat succeïnt fins atorgar-li la fesomia actual (pintures, emmosaiats, campanar nou, etc.). Les darreres reformes importants daten del 1991. | 42.1024100,1.8521200 | 405087 | 4661784 | 1725 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | J. Arnau Dias, F. Morató i J.A. Coderch (campanar) | 96|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43342 | Barri de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-santa-eulalia | MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995, pàssim. | XX | És un barri de la ciutat amb límits als carrers Mestre de Pedret, Pere II, l'antiga carretera de Sant Salvador i el carrer Pere Comes. Majoritàriament, es tracta d'un conjunt de blocs de pisos disposats de forma força regular. Les primeres construccions del barri destaquen per la seva alçada, una segona fase de construccions són disposades de forma annexa i no més altes de quatre plantes; i un darrer grup de construccions supera ja les vuit plantes d'alçada. Els edificis són majoritàriament de protecció oficial. Foren construïts amb materials barats i de no massa qualitat, que actualment han posat de manifest deficències estructurals. El barri fou un dels centres d'acollida de població treballadora immigrant durant les dècades de 1960 i 1970, cosa que li ha donat certa entitat respecte la resta de la ciutat, visible sobretot en actes lúdics i festius. Darrerament aquest contrast socio-cultural i econòmic sembla anar-se esvaïnt a causa del creixement urbanístic de la resta de la ciutat, que engoleix progressivament el barri. | 08022-152 | Nucli urbà | El creixement econòmic esdevingut en plena època franquista a la comarca del Berguedà, sobretot a base a la mineria i al tèxtil, suscità la vinguda d'un bon nombre d'immigrants de la resta de l'Estat espanyol. El barri s'anà construïnt entre els anys 1962 i 1983. Inicialment el barri va patir algunes situacions de marginalitat, degudes en part a la seva ubicació, car quedava aïllat de molts serveis que només es trobaven en ple nucli de la ciutat de Berga. Al llarg dels anys, per l'esforç fet per entitats del barri i el mateix Ajuntament, s'han pogut anar pal·liant aquestes mancances. | 42.1017400,1.8549600 | 405321 | 4661707 | 1962-83 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43342-foto-08022-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
43346 | Les Voltes del Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes-del-vall | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XIX | Caldria reforçar i restaurar algunes arcades. | Es tracta d'un grup d'edificis els baixos dels quals es troben reculats respecte dels pisos. La part davantera d'aquests pisos està sostinguda per pilars que acaben formant arcades. Són dos arcs per cada edifici. Aquest indret és conegut popularment com les Voltes del Vall. | 08022-157 | Nucli urbà | La zona coneguda popularment com el Vall (perquè quedava avall respecte les muralles) es va començar a edificar al segle XVIII, quan Berga va iniciar la seva expansió fora muralles, en l'indret conegut com el Vall de Baix. L'any 1834, l'Ajuntament va optar per dotar d'un caràcter uniforme a les construccions de la plaça que s'anava formant (actual plaça Viladomat), partint de l'obligatorietat de construir tots els habitatges amb arcades, formant una espècie de porxos. L'any 1894, l'indret esdevingué un dels focus més importants de creixement de la ciutat i es plantejà la necessitat de fer plànols clars i definitius. El 1909, l'arquitecte Emili Porta projectà el primer traçat de la plaça Viladomat. Poc abans, al tombant del segle XX, començà a construir-se algun edifici sense les obligatòries voltes, la qual cosa fa que tot plegat doni la idea d'una plaça porxada inacabada. | 42.1035700,1.8473900 | 404698 | 4661918 | 1834 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43346-foto-08022-157-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que els edificis són de titularitat privada, hem optat per posar-la com a pública perquè la via que ocupen i el conjunt en la seva globalitat així es poden considerar. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43352 | La Berruga o Voltes d'en Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-berruga-o-voltes-den-claris | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 164. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 211-212. SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Aproximació a l'estudi de la comunitat jueva medieval al Berguedà', L'Erol, 21, tardor 1987, pàgs. 20-27. | XIII-XIV | Malgrat que la zona fou restaurada fa uns 8 o 10 anys, l'estat de les cases és molt precari i els passatges que s'havien restaurat denoten força deixadesa. | L'indret conegut popularmet com la Berruga està format per l'actual carrer de les Voltes d'en Claris i pel passatge de les Voltes d'en Claris; el primer dels quals dóna a la plaça Sant Pere i el segon al carrer Buxadé. Són dos carrers que formen un angle pràcticament recte i que són coberts, excepció feta d'un petit tros prop d'on es produeix l'encreuament on es forma com una espècie de pati. | 08022-165 | Nucli urbà | Si bé es desconeix l'època exacta de la construcció del Call (la Berruga), sembla que fou a les darreries del segle XIII quan s'hi va començar a establir una incipient comunitat jueva. De fet, la primera referència documental de jueus a Berga data del 1279. Tot i que alguns autors esmenten la xifra de 40 o 50 famílies, sembla que aquesta comunitat no devia excedir els 40 o 50 membres. A primers o mitjan del segle XIV, en ampliar-se la comunitat, segurament amb jueus provinents de França després de l'expulsió del 1306, es començà a construir el Call Nou (nom mantingut també fins el 1877 quan fou canviat pel de carrer Balmes). Aquesta comunitat va anar perdent importància des de finals del segle XIV fins a l'expulsió del 1492. La zona va seguir essent habitada, ara ja per cristians, fins als nostres dies. L'any 1992 s'inicià un projecte de restauració de l'antic Call, col·locant-hi també unes plaques commemoratives, que li ha donat l'aspecte actual. | 42.1044800,1.8465400 | 404629 | 4662020 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43352-foto-08022-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43352-foto-08022-165-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Aquest indret va ser conegut com a carrer del Call fins que l'any 1877, en ser-li concedit el títol de ciutat a la Reial Vila de Berga, el nom fou canviat per Voltes d'en Claris. Malgrat tot, la forma popular de referir-s'hi, abans i ara, és la Berruga. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43355 | Teatre Patronat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-patronat | NOGUERA i CANAL, Josep: 'Noranta anys de projeccions cinematogràfiques a Berga', L'Erol, 51, estiu-tardor 1996, pàgs. 17-20. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. | XIX | Malgrat que fa uns anys que es va arranjar el teatre, caldria una profunda restauració, fins i tot estructural, de la totalitat de l'edifici. | El Teatre Patronat ocupa mitja illa de cases a la confluència dels carrers Cardona i pujada de Sant Francesc i d'aquest darrer amb el carrer Clavé. L'entrada principal és al carrer Cardona 2, si bé actualment s'accedeix al Teatre per la pujada de Sant Francesc. Entre altres dependències, l'edifici alberga un bar (que ja fa anys roman tancat) que havia estat centre cultural i de reunió de la ciutat; el teatre, de dimensions reduïdes, amb platea, unes balconades sostingudes per columnes i una escena petita; i un pati exterior on anys enrera s'havia jugat a frontó. | 08022-168 | Nucli urbà | El Teatre Patronat fou inaugurat, amb el nom de Teatro Frontón, el 25 de desembre del 1900 amb la sarsuela 'El rey que rabió'. El nom primitiu del teatre prové d'un antic frontó que hi havia i que, malgrat estar en desús, s'ha conservat fins a l'actualitat. Fou el primer teatre en condicions de la ciutat, construït a iniciativa de Jacinto Vilardaga en terrenys de la seva propietat. El 29 de juny del 1907, un incendi va destruir, de nit, el teatre, degut a l'incendi d'una de les pel·lícules cinematogràfiques que s'hi projectaven. El 25 de setembre del 1912 es tornava a obrir, finançat pel banquer local Salvador Maria Miarons, amb el nom de Casino Modern. La crisi econòmica del 1918 va provocar la fallida de la Banca Miarons i el Banc d'Espanya va embargar el Casino Modern. Els sectors catòlics de la ciutat treballaren per tal de reunir les 33.500 pessetes que significaven el deute. El Comte de Fígols n'hi aportà 30.000 i la finca fou adjudicada en subhasta, efectuada sense haver-hi comparegut cap altre licitant. Després, els nous propietaris es constituiren en Patronat (d'aquí el seu nom actual) i es feu una nova societat, el Centre d'Acció Social Catòlic. Fou un centre important de la ciutat durant molts anys, fins que a mitjans dels anys 1980 es tancà el cafè. En ell s'hi reuniren molts prohoms de Berga, fins al punt que una de les taules del vell cafè era coneguda popularment com la Taula dels Savis (en ella s'hi trobaven setmanalment mossèn Armengou, Manolo Sistach, Climent Peix, Jaume Sala, etc.). Actualment el teatre és l'únic equipament del complex que continua funcionant. | 42.1038800,1.8447500 | 404480 | 4661956 | 1900 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43355-foto-08022-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43356 | Fàbrica de Carburos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-carburos | AADD: La Sociedad Española de Carburos Metálicos S.A. Cent anys d'història d'una empresa química 1897-1997, Barcelona, 1997. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: Fábriques i empreses, Manresa, 1994, pàg. 51. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs, 147-149. VILARDAGA i ROSET, Jordi: 'La Fábrica de Carburs i el Canal, fins avui', L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 30-32. | XIX | La Fàbrica de Carburos, denominació amb la qual és coneguda a la comarca del Berguedà, es disposa a la riba dreta del riu Llobregat, poc abans que aquest arribi a la Colònia Rosal. El conjunt arquitectònic és format per una desena d'edificis annexionats, d'alçada i envergadura diversa, que no presenten característiques remarcables a nivell individual però si en la seva totalitat. En general són construccions de factura i estructura senzilla i bastides amb materials barats. Tanmateix, l'aparença del conjunt deixa veure clarament la important activitat industrial portada a terme al llarg dels anys. Tipològicament, el grup d'edificis difereix força de les construccions industrials de la resta de la comarca, acostant-se més a l'estil dels edificis industrials centreeuropeus. L'element més destacat de la Fàbrica de Carburos és el salt d'aigua canalitzat en immenses canonades, que es projecta des d'un dels extrems de la Serra dels Roures i aconsegueix un important desnivell. L'aigua del salt prové del Canal Industrial. | 08022-169 | Colònia Rosal | La fàbrica de Carburs es va començar a construir el juliol del 1898, després que la Sociedad Española de Carburos Metálicos adquirís el darrer salt del Canal Industrial de Berga. El 6 de novembre del 1899 es posà en marxa la instal·lació destinada a la producció de carbur de calci. La qualitat d'aquest carbur fou tan bona que de seguida s'estengué entre els consumidors la denominació 'carbur de Berga'. L'any 1934 es va muntar una planta electrolítica per a la producció d'oxigen i hidrogen. El 1953 deixa de produir-se carbur de calci i es comencen a fabricar ferroaliatges de silici, manganès i fósfor. Aquesta producció va finalitzar el 1978. D'aleshores ençà, la fàbrica de Carburs es va convertir en central hidroelèctrica i posteriorment s'ha dedicat, fins a l'actualitat, a la producció de clorur d'hidrògen. Actualment hi treballen unes 20 persones, si bé en l'època de major ocupació havia arribat a donar feina a 88 treballadors (1947). | 42.0777400,1.8654500 | 406153 | 4659030 | 1898-99 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després d'un segle de funcionament, sembla que la fàbrica es tancarà l'estiu del 2002. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
43203 | Pou de glaç de la font del Querot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot | COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà', L'Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44. | Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte. | Es tracta d'un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d'aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S'hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d'utilitat desconeguda. S'hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu. | 08022-11 | Muntanya de Queralt | El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d'arrendament i la venda. L'arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L'arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s'havia de vendre a la menuda. També s'havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d'arrendar. | 42.1112200,1.8270400 | 403027 | 4662791 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
43224 | Creu de La Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.</p> | XV-XX | <p>La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d'un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.</p> | 08022-32 | Antic municipi de La Valldan | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.0928100,1.8351400 | 403669 | 4660737 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
43236 | Creu de Cal Parraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cal-parraquer | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 22.</p> | XV-XX | <p>La Creu de Cal Parraquer és una creu de pedra situada al capdamunt d'un fust del mateix material que a la seva vegada s'erigeix sobre un pedestal o sòcol esglaonat en tres nivells. Aquesta creu presenta una factura força antiga, per bé que resulta difícil de datar.</p> | 08022-44 | Nucli urbà | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.1072700,1.8503500 | 404948 | 4662326 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
43267 | Biga del carrer Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biga-del-carrer-cardona | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. | XVII | Ha patit durant més de tres segles les inclemències del temps i, a més, està força esqueixada. | Es tracta d'una llinda de fusta, d'un metre de llargària aproximadament, on s'hi troba esculpit un baix relleu que representa una àliga; àliga que tradicionalment molts autors han identificat amb la de la Patum. La figura té una cua desproporcionada pel què és el cos. Presenta el cos, les ales i la cua simulant plomes; com també les potes, que acaben amb unes urpes. El cap va tocat amb una corona que vol semblar ducal, o com a molt comtal, però amb tota seguretat no reial. Quatre xifres, dues a cada banda de la figura, ens indiquen l'any de la seva construcció: 1689. | 08022-75 | Nucli urbà | No tractant-se, com creiem, de l'àliga de la Patum, desconeixem totalment els motius que van impulsar a algú a esculpir-la a l'esmentada llinda. Pot ser que fos alguna persona vinguda de fora, d'algun municipi que gaudia d'aquesta comparsa, i que en senyal de record i enyorança la fes esculpir; o, simplement, pot respondre al nom de la casa o al renom dels seus moradors. A mitjan dels anys 1960, un acord de la Junta del Museu Municipal va determinar de treure-la i servar-la a l'esmentat Museu. L'acord, però, no s'ha complert i la biga es va malmetent gradualment. | 42.1036800,1.8449200 | 404494 | 4661933 | 1689 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43267-foto-08022-75-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que molts autors han cregut veure-hi l'àliga de la Patum, ho dubtem, puix la vila de Berga no va disposar d'aquest antic entremès processional fins l'any 1756. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43280 | Creu de la Pinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pinya | CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 23. | XX | La Creu de la Pinya presenta una factura molt moderna i és de ferro. Aquesta creu està clavada directament a terra, sobre la roca. | 08022-88 | Al sud del nucli urbà | Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan. Pot ser que aquesta creu en substituís una de més antiga que s'aixecava al mateix indret. | 42.0861800,1.8502700 | 404910 | 4659984 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43280-foto-08022-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
43286 | Cara esculpida a la façana de Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara-esculpida-a-la-facana-de-cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XIX | Es tracta d'un rostre humà, possiblement masculí, força mal estilitzat. Sembla mostrar una actitud riallera i ensenya les dents. Es troba en una rajola de panot, a una alçada de 3 o 4 metres des del terra i en una de les cantonades de l'edifici. | 08022-94 | Nucli urbà | Hom creu que era el signe distintiu d'un bordell que havia albergat cal Senyor Andreu Ros, conegut com a Cal Pansa. Una recent reforma de l'edifici l'ha deixat al descobert entre l'arrebossat que cobreix la major part de la paret. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
43304 | Mural de La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-patum | PEDRALS i COSTA, Xavier: Programa de la Patum 1993, Berga, 1993. | XX | Es tracta d'un mural ceràmic de més de 100 metres quadrats (23 de llarg x 7 d'alçada) on s'hi troben representades totes les comparses de La Patum. Està format amb rajoles petites, d'uns 20 x 20 centímetres, posades en diagonal i no planes. | 08022-112 | Nucli urbà | La història del Mural de la Patum s'inicia amb amb la idea de fer un Museu de la Patum. El primer que s'executà, però, fou la façana, tot i haver-hi la possibilitat que més endavant, degut al seu estat precari, l'edifici s'hagués de tirar a terra. Aquest Mural fou estrenat el 30 d'abril el 1993. Mentrestant, la resta continua pendent. La funció que ha acabat tenint aquest Mural (que originàriament havia de ser la de presidir l'entrada del Museu) és purament decorativa, ja que ha rentat la cara a l'edifici. | 42.1128400,1.8341400 | 403616 | 4662962 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43304-foto-08022-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43304-foto-08022-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan Casas Ortínez (disseny) i Ceràmiques Queralt | Es va situar a la façana de l'edifici de l'Hospital Vell perquè és on s'hauria d'haver ubicat el Museu de la Patum. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
43330 | Capitell romànic de l'església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 246-248. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31. | XII | Es tracta d'un capitell zoomòrfic que es troba dins d'un pilar entre la nau principal i la de tramuntana. El capitell es troba situat de manera que té tres cares visibles. A la cara central, la que dóna a la porta principal, hi ha dos ocells oposats que miren a les arestes corresponents del capitell. A les dues cares laterals hi ha sengles ocells que també miren a l'aresta del capitell, de manera que cadascun d'ells es situa enfrontat amb un dels de la cara central. Els quatre ocells estan representats de costat i mostren un cos força corpulent, perllongat endavant per un coll relativament llarg i gràcil, que es corba cap avall i acaba en un cap petit, provist d'un bec que recorda vagament el d'un ànec. Els ocells figuren beure en una mena de font, de peu cilíndric llarg i plat petit. El capitell conserva restes escadusseres de policromia. | 08022-140 | Nucli urbà | Hom ha atribuït aquest capitell a l'antiga església que devia haver-hi en aquest lloc abans que el 1220 comencés la construcció de l'actual. Aquesta peça, datada al segle XII, aparegué l'any 1973 en el decurs d'unes obres de neteja i adobament del temple iniciades per la parròquia. Sota la trona i a l'interior del pilar, confluència dels dos cossos de la nau principal, aparegué una petita resta de paret, amb dues columnes romàniques del segle XII lleugerament policromades i de bona factura. L'una tenia el capitell mutilat; l'altra, la que ens ocupa, presentava un extraordinari capitell figurat amb unes aus. L'excavació del paviment feu aparèixer altres elements romànics. Actualment, aquesta zona i el capitell esmentat es troben a la vista del públic, al mig de l'església, però protegits. | 42.1043700,1.8462400 | 404604 | 4662008 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
43331 | Safareig del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-lledo | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | Està força deixat | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. Consta d'un pedrís pels quatre costats i li fou treta la teulada fa uns anys. | 08022-141 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1076100,1.8264500 | 402973 | 4662390 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/