Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43193 | Berguedana o Maixerina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/berguedana-o-maixerina | SOLER i VILABELLA, Ramon: Ensayo sobre la máquina catalana de hilar algodón llamada berguedana o maixerina, sense lloc ni data. COROMINAS i CAMP, Ramon: 'La Berguedana o Maixerina', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 33-39. | XVIII | La màquina de filar coneguda com a Berguedana o Maixerina estava construïda per una estructura de fusta de pi; la gàbia, que ocupava un espai de 1,80 metres de llarg per una amplada variable depenent del nombre de pues (a les màquines de 130 pues, aquesta mida era de 2,58 metres). La seva alçada a les bancades, costats o laterals de la gàbia, era de 0,80 metres. A la bancada de la dreta del filador hi havia el mecanisme de transmissió que posava en moviment les pues. En aquest mateix indret de la gàbia s'hi trobava el plegador. | 08022-1 | La Maixerina era un perfeccionament de la màquina de filar Jenny, construïda per l'anglès Hargreaves, ideada, a les darreries del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell i Montorsí, conegut popularment com el Maixerí. En Ramon Farguell era mestre fuster i tenia un taller amb els seus germans Pau i Anton. Preocupats per poder obtenir una major productivitat, els germans Farguell estudiaren la Jenny anglesa i la perfeccionaren. Els elements essencials eren els mateixos però la introducció de l'engravació a la transmissió, que feia anar moltes més pues amb el mateix esforç; l'ús del ferro unglat, que assegurava una correcta torsió; la introducció del contrapés, que donava una tensió constant; la filera del carro o la regata del ballador, que va significar un primer intent de lubrificació constant; la perfeccionaren fins a tal punt que, tan pel què a producció respecta com pel que fa a qualitat de fil, superà, amb escreix, la seva anàloga anglesa. Ràpidament, l'invent d'en Farguell va anar substituïnt màquines de filar anteriors. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1790-95 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Farguell i els seus germans Pau i Anton | Aquesta fitxa fa referència a la Berguedana d'una forma genèrica ja que aquest invent, nascut a Berga, va revolucionar mundialment la indústria del tèxtil a finals del segle XVIII. Actualment no se'n conserva cap de sencera. Només en resten algunes peces originals, però esparses, al fons del Museu Municipal de Berga, on també existeix una maqueta a escala d'aquesta màquina de filar. | 94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43194 | Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | El Museu Municipal de la Ciutat de Berga consta d'un seguit de sales entrellaçades, el recorregut obligat de les quals en un determinat ordre permet de fer-se una idea del procés evolutiu de Berga i la comarca al llarg dels darrers 4.500 anys. | 08022-2 | Nucli urbà | En realitat, el Museu va néixer l'any 1962 a iniciativa del Grup d'Arqueologia i Prehistòria que, degut a les prospeccions que anava fent i en vistes de la necessitat de dipositar les troballes en algun lloc, van decidir crear un primer museu. En aquest s'hi col·locaren les primeres troballes, provinents sobretot de la Canal dels Avellaners, però romania tancat al públic i només s'obria en visites concertades. A més, aquest primer museu estava molt mal dotat en quan a espai i a catalogació del material. Fou amb els primers ajuntaments democràtics, i a iniciativa del senyor Josep Carreras i algun dels seus col·laboradors, quan es veié la necessitat de renovar el Museu i que aquest fos obert al públic, cosa que tingué lloc el 23 de gener del 1983. El Museu es va organitzar en una estructura que es va mantenir fins al tancament, provisonal, del Museu, amb sales dedicades a diferents disciplines: arqueologia, geologia, oficis i tèxtil, etnologia, militar i guerres carlines i numismàtica. Actualment romanen obertes dues sales de la planta baixa acondicionades com a sala d'exposicions. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43194-foto-08022-2-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Actualment, i degut a la voluntat de fer un Museu Comarcal a la zona de l'antiga Caserna Militar al Pla de l'Alemany, el Museu Municipal es troba tancat al públic, amb una part important dels seus fons encapsats esperant un trasllat que s'ha anat allargant. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43197 | Secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-numismatica-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La vitrina destinada a encabir les col·leccions de monedes i paper moneda es trobava a l'esquerra tan bon punt s'entrava a la planta baixa del Museu. Actualment aquesta vitrina ha desaparegut. | 08022-5 | Nucli urbà | La secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem mostres del paper moneda editat al Berguedà l'any 1937, monedes de diferents èpoques (des d'època romana fins a època moderna) i medalles commemoratives diverses. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43197-foto-08022-5-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent desaparegut la vitrina, el material que en ella s'hi trobava, prou interessant d'altra banda, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43198 | Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-darqueologia-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga ocupava gairebé la totalitat de la planta baixa de l'edifici i part del soterrani i estava subdividida en diferents apartats. Actualment, la planta baixa està habilitada com a sala d'exposicions. | 08022-6 | Nucli urbà | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga neix l'any 1962 arrel de la troballa de diversos jaciments importants a la comarca, sobretot la Canal dels Avellaners (Berga), el Clot dels Llops (Gironella) i Cal Pallot (Puig-reig), i les posteriors excavacions que s'hi portaren a terme. De fet, es pot considerar que aquesta col·lecció fou la que va acabar gestant la totalitat del Museu. Fou l'any 1983, però, quan aquest s'inaugurà, que aquesta col·lecció va poder començar a ser visitada i quan va adquirir una entitat pròpia. En ella hi podem trobar enterraments i materials neolítics, eneolítics, de l'edat del bronze, ibèrics, visigots i medievals. Així mateix, també hi ha interessants plafons d'estratigrafies, maquetes, reproduccions artístiques, etc. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1962 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43198-foto-08022-6-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent-se reutilitzat l'espai físic, el material que en ella s'hi trobava, el més interessant del Museu, sens dubte, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43199 | Poblat de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | A prop de la Cova de can Mauri, al solell i a un nivell més elevat, s'hi van trobar murs corresponents a nuclis d'`hàbitat, restes antropològiques, fragments ceràmics i altres objectes lítics, metàl·lics i òssis, però d'una cronologia força posterior respecte de les restes de l'interior de la cova. | 08022-7 | Muntanya de la Figuerassa | Aquest poblat fou excavat el 1952 per Alberto del Castillo i Manuel Riu, que el 1961 publicaren la memòria al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.1175000,1.8316100 | 403414 | 4663483 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43199-foto-08022-7-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i les memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43200 | Monument a Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. | XX | Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. | 08022-8 | Nucli urbà | La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. | 42.1002200,1.8445300 | 404456 | 4661550 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francisco Sala | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 43201 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-0 | ADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. | XIX | Els Pastorets són un espectacle de teatre nadalenc que té les seves arrels en el teatre medieval català i que ens relaciona les antigues narracions hebrees sobre el naixement de Jesús amb el paisatge i el costumari autòctons. A Berga cal destacar la ubicació dels passatges narrats a l'obra en paratges locals i comarcals i la tradició de les 44 Garrofes. | 08022-9 | Nucli urbà | El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, obra de Serafí Pitarra, va començar a representar-se a la ciutat de Berga el Nadal de l'any 1900, després que en Josep Coma (a) Andreu Borras, director escènic del Foment Catòlic, els hagués vist a Barcelona. Aquesta obra va venir a substituir uns Pastorets més antics, els del Bato i el Borrego, que es feien en castellà. Excepció feta del 1901 i dels tres anys de la Guerra Civil espanyola, aquests Pastorets s'han vingut representant ininterrompudament. Del 1900 fins al 1917 es varen representar al local del Foment Catòlic, a Cal Minga. Amb el trasllat de la seu d'aquesta societat, l'escenari també va canviar, representant-se al Teatre Patronat del 1918 al 1983. Del 1984 fins a l'actualitat s'han vingut escenificant al Casino Berguedà, Teatre Municipal. Entre els actors i els directors que han tingut aquests Pastorets cal destacar la figura del gran dramaturg que fou en Ramon Vinyes i Cluet, que els va dirigir a primers de segle. També és remarcable el fet que les escenes tenen lloc en indrets coneguts i populars de Berga i el Berguedà (El Pedraforca, el portal de Santa Magdalena, l'església de Sant Quirze de Pedret, etc.). Per la seva qualitat i originalitat, l'any 1982, els Pastorets de Berga foren un dels tres seleccionats per ser representats al Teatre Poliorama en la Mostra de Pastorets de Catalunya. Mossèn Josep Armengou va qualificar Els Pastorets de Berga com 'la nostra Patum d'hivern', mostra clara de la importància que tenen per la població. | 42.1026200,1.8436800 | 404390 | 4661817 | 1891 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Frederic Soler i Hubert (a) Serafí Pitarra | El dia de Nadal de l'any 2000 es va celebrar el primer centenari de la representació d'aquests Pastorets a la ciutat de Berga. | 101|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43202 | Gala de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-queralt | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. | XIV | La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l'Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d'agost amb l'inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l'exterior del Santuari. | 08022-10 | Muntanya de Queralt | La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l'any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l'antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 43204 | Creu processional de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga | <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> | 08022-12 | Nucli urbà | <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43206 | Cova de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres d'amplada, 7'5 metres d'alçada a l'entrada i uns 39 metres de llarg. La seva forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües. La gran humitat, la situació d'esquena al sol i la mala sortida de fums la fan poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat d'establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la sedimentació és molt feble i no depassa els 0'50 metres. La funció de la cova fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure's alguna ocupació esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques localitzats formen part d'aixovars o procedeixen de l'habitació directa de la cova. | 08022-14 | Muntanya de la Figuerassa | La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s'efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. | 42.1186100,1.8327100 | 403507 | 4663605 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43206-foto-08022-14-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43208 | Balma dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos | CASTANY, Josep: 'Balma dels Ossos. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 140-144. | Es tracta d'una balma oberta en una mola terciària. Medeix 22 metres de llarg. Està orientada al sudoest i la seva planta té forma d'arc rebaixat amb una profunditat màxima de 4 metres al centre. El sòl és força horitzontal, excepte a la banda meridional, on es localitzaren els enterraments. Aquests eren disposats en una raconada i dintre d'una cambra funerària rectangular de 2 x 3 metres, reforçada per la part interna i en contacte amb la paret de la balma, amb una llosa rectangular col·locada verticalment. Aquesta fossa proporcionà un nivell arqueològic fèrtil amb una potència de 0'60 metres. Tant els òssos com els aixovars funeraris es troben en força desordre a causa d'anteriors profanacions. Van aparèixer alguns aixovars de ceràmiques i sílexs, uns setze cranis adults i els òssos de les seves extremitats, una plaqueta d'esquist verda, una dena de collar d'or i un crani de nen. | 08022-16 | Serra de Casa en Ponç | El jaciment fou excavat per Alberto del Castillo amb la col·laboració de Manuel Riu, Modest Buchaca i Josep Carreras, l'any 1960. Dos anys més tard del Castillo publicà la memòria de l'excavació al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.0983400,1.8777200 | 407198 | 4661304 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43209 | Cabana i sepulcre de cal Galta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta | CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. | Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. | 08022-17 | Antic municipi de la Valldan | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. | 42.0861100,1.8466100 | 404607 | 4659981 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43210 | Abrics de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja | CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. | Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. | 08022-18 | Muntanya de la Figuerassa | El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. | 42.1175000,1.8327100 | 403505 | 4663482 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43212 | Canal dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners | CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'La Canal dels Avellaners' i SÁNCHEZ, Eduard: 'Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp. | És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques. | 08022-20 | Muntanya de Queralt | El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà. | 42.1058300,1.8232700 | 402707 | 4662196 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43213 | Sepulcre del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-del-mercadal | CASTANY, Josep: 'Sepulcre del Mercadal. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 127. | Es tracta d'un sepulcre megalític format per grans lloses. S'hi van localitzar algunes restes antropològiques molt fragmentades. | 08022-21 | Muntanya de la Figuerassa | No s'hi ha realitzat fins ara una excavació arqueològica exhaustiva i rigorosa. L'any 1977 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga solament va poder prendre les mides de les lloses més grans i recuperar algunes restes antropològiques. | 42.1069500,1.8457300 | 404566 | 4662295 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Resta inclòs en un marge de pedra de contenció, cosa que li ha fet perdre la fesomia original. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43217 | Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-rosal | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. AADD: 'Les colònies industrials', dins El Llobregat nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàg. 113. CLUA i MERCADAL, Jordi: Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Berga, 1994, pàgs. 17, 24 i 42. VALL i CASES, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, Barcelona, 1999, pàssim. | XIX | Es tracta d'una colònia industrial formada per un gran nombre d'edificis. D'entre aquests en destaca el complex de la fàbrica, l'escola, les botigues, el cafè-casino, els habitatges plurifamiliars, l'església i el convent. Fins no fa massa anys conservava també l'estació de ferrocarril (en terme d'Olvan), que fou enderrocada després d'algunes controvèrsies. La colònia es construí sobre un antic molí i una forta llera de roca, cosa que evità haver de fer inversions massa desproporcionades. | 08022-25 | A l'extrem sud del terme municipal | La colònia fou fundada el 1858 per la família berguedana cognominada Rosal. Durant molt temps fou una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. Els Rosal també van fundar una de les poques colònies agrícoles de Catalunya, la de Graugés, a Avià. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferrocaril. | 42.0755100,1.8711600 | 406622 | 4658777 | 1858 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43217-foto-08022-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Família Rosal | Amb més o menys encert s'han portat a terme algunes solucions arquitectòniques per tal d'amagar o esborrar la fesomia de colònia fabril; per exemple, en la reconversió de les vivendes. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43218 | Monument a Guernica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-guernica | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XX | Es tracta d'un bloc monolític esculpit amb els escuts i motius de les ciutats de Berga i Guernica, d'entre els quals destaquen el Pi de les Tres Branques i l'Arbre de Guernica. El bloc s'aixeca en un parterra on hi ha plantats alguns arbres i altres espècies vegetals. Alhora, monument i parterra serveixen de rotonda en aquest espai, que uneix el barri de Santa Eulàlia (carrer Pere II, la carretera de Pedret, la carretera C-1411, el veïnat de Casa en Ponç, etc.). | 08022-26 | Nucli urbà | El monument fou erigit sota la iniciativa de l'Ajuntament de Berga, després d'haver agermanat aquesta ciutat amb la de Guernica, l'any 1987. | 42.1024900,1.8579700 | 405571 | 4661787 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43218-foto-08022-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 43219 | Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga | XIII-XX | <p>Es tracta del conjunt de documentació que la parròquia de Santa Eulàlia ha anat aglutinant al llarg dels segles. Cal distingir, per una banda, la documentació estrictament parroquial, d'entre la qual destaquen els registres sacramentals, conservats gairebé en la seva integritat. Per altra banda conté altres subfons: són els pertanyents a l'antiga comunitat de preveres de la parròquia, a la notaria parroquial adjunta, a les desaparegudes cofraries i a parròquies a hores d'ara inexistents (Santa Maria de la Baells). El conjunt de pergamins de la notaria ocupa un important lloc en aquest arxiu, tant per la quantitat com per la riquesa informativa. El conjunt de la documentació es conserva en prestatgeries metàl·liques, en arxivadors tipus caixa i també en mitja dotzena d'armaris metàl·lics amb portes. Es fa difícil de precisar el nombre de metres lineals de documentació que hi ha en aquest arxiu.</p> | 08022-27 | Nucli urbà | <p>Com tot arxiu religiós ha sofert moltes vicissituds al llarg dels temps, especialment en èpoques de conflictes bèl·lics, però en general no sembla que hagi perdut massa documentació. A començament dels anys 1990, M. Dolors Santandreu, Xavier Pedrals i Florenci Besora, entre altres, van fer una primera tria, endreça i neteja de la documentació (pergamins), que fins aleshores estava molt dispersa a la rectoria.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43219-foto-08022-27-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Si bé la documentació es conserva en bon estat, caldria una actuació arxivística profunda i rigorosa, que permetés deixar la documentació totalment ordenada i inventariada. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43220 | Església de Sant Bartomeu de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. | XIII | Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. | 08022-28 | Antic municipi de la Valldan | Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. | 42.0901000,1.8316400 | 403375 | 4660440 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43221 | Castell de Sant Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-ferran | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 30-32. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 48-49. CASELLAS, Isabel; ROSINYOL, Josep M.; SANTANDREU, M. Dolors: Castells medievals del Berguedà (1), Berga, 1998, pàgs. 26-29. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 80-84. PEÑARANDA, Francesc: 'Restauració del castell de Sant Ferran', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàg. 11. ROTA, Montserrat: 'El castell de Sant Ferran', El Vilatà, 64, juliol 1988, s/p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els castells del Berguedà en un document de 1309', Revista del Centre d'Estudis del Berguedà, 1, 1982, pàgs. 101-108. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Castell de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 122-125. SERRA, Rosa: 'La ciutat al segle XIX i als primers anys del segle XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 99-111.</p> | XI | <p>Fins als anys 1940 encara eren visibles les principals estructures i edificacions del castell. Malauradament, les remodelacions efectuades posteriorment van esborrar la major part dels vestigis més antics. Actualment només podem constatar que es troba sobre un turó allargassat, vorejat al nord per la riera de Metge; a migdia, s'hi esglaonen les cases de la Berga antiga. Les fotografies de començament de segle deixen entreveure uns sòlids murs amb merlets i altres construccions, avui difícils de datar a causa del gran nombre de modificacions i ampliacions que ha patit al llarg de la seva història. Hom creu que del castell originàriament bastit per Pere de Berga només en resten uns fragments de mur (d'uns 9 metres de llarg, per 2 metres d'alt i 0'5 metres d'ample) en un turó proper al castell actual i on en època carlina s'hi edificà una fortificació accessòria. Aquests murs són formats per carreus molt irregulars i altres de més ben treballats a les cantoneres.</p> | 08022-29 | Nucli urbà | <p>Hom ja documenta el castell al segle XI, a mans dels comtes de Cerdanya. Al segle XII es cedí a Hug de Peguera i, posteriorment, aquest el va vendre a Pere de Berga. Als segles XII i XIII començaren les ampliacions, que continuaren durant els segles posteriors. És també als segles XIV i XV quan es construïren les muralles de Berga, que conectaven directament amb el castell. La situació estratègica que ocupa dins de la ciutat, de la comarca i com a punt de pas obligat cap als Pirineus el convertí en escenari de molts conflictes entre els segles XVI-XVIII, cosa que provocà diferents i successives destruccions i remodelacions. La Guerra del Francès el deixà molt enrunat. Amb les Guerres Carlines es constituí com a una forta plaça militar i fou totalment reconstruït. Immenses construccions canviaren totalment la seva fesomia: noves torres, muralles, fortificacions annexes, etc. Després de la darrera Guerra Carlina s'abandonà fins que el 1928 fou subhastat públicament i acabà en mans de particulars. Durant els anys posteriors a 1940 es volgué convertir, amb molt poca fortuna, en un nucli residencial i hoteler, cosa que desvirtuà el seu aspecte. El 1988 passà a mans del Consell Comarcal del Berguedà, que féu els possibles per recuperar-lo i dignificar-lo com a edifici.</p> | 42.1062400,1.8458300 | 404573 | 4662217 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Al Museu Municipal de Berga hi ha una col·lecció molt important de plànols i maquetes dels edificis projectats al llarg del segle XIX. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||
| 43224 | Creu de La Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.</p> | XV-XX | <p>La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d'un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.</p> | 08022-32 | Antic municipi de La Valldan | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.0928100,1.8351400 | 403669 | 4660737 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||
| 43225 | Monument a Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova | MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 147-148. | XX | Es tracta d'una estatua de coure, d'aproximadament 1 metre d'alçada, copiada de la que hi ha insatal·lada a la ronda de Sant Pere de Barcelona. L'estatua es troba damunt d'un pedestal de marbre blanc, on hi ha una placa amb un text commemoratiu. El pedestal s'alça damunt d'un jardí o parterra, que al seu torn també es troba lleugerament alçat del terra. | 08022-33 | Nucli urbà | Fou col·locada en temps de la República, el 1934, arran d'una reforma del parc. Acabada la Guerra Civil fou violentament arrancada del seu pedestal i romangué un temps per terra fins que va ser arraconada en uns magatzems municipals. L'any 1979, després de la presa de possessió del primer ajuntament democràtic, fou localitzada entre un munt de fustes, runes i deixalles. L'11 de setembre del mateix any es féu una reposició oficial del monument, en presència de Josep Illa, alcalde durant la seva instal·lació republicana. Actualment, es celebra un acte commemoratiu l'11 de setembre, amb la participació de diverses persones, partits polítics i entitats berguedanes. | 42.0978300,1.8404800 | 404118 | 4661289 | 1934 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43225-foto-08022-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | G. Bechini, fonedor de Barcelona | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43227 | Museu del Circ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-circ | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.. Inventari del Museu del Circ, (no publicat), Ajuntament de Berga, 1987. | XX | El Museu del Circ inclou una col·lecció importantíssima, reconeguda arreu del continent europeu com una de les més importants existents sobre aquesta temàtica, de cartells i programes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat; tant de l'estat espanyol com de la resta de països europeus. També inclou fotografies, retalls de premsa i revistes relacionades amb el món del circ. En total, el seu fons té registrats un total de 3.488 documents. | 08022-35 | Nucli urbà | La història del Museu del Circ va lligada a la del col·leccionista que al llarg de tota la seva vida el va anar creant; en Josep Vinyes i Sabartés. Aquest senyor, afeccionat i gran coneixedor del tema, va fer donació de la seva extraordinària col·lecció (la més important de l'estat espanyol sobre el tema i una de les més importants d'Europa) a l'Ajuntament de la seva ciutat natal l'any 1987. És a partir d'aquell any quan la col·lecció comença a funcionar com a Museu. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu del Circ roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Vinyes i Sabartés | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu del Circ es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43228 | Museu de Ciències Naturals del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-del-bergueda | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | El Museu de Ciències Naturals del Berguedà inclou temes relacionats amb la botànica i la zoologia de la comarca. Conté diversos exemplars que són difícils de poder contemplar en el seu estat natural i és representatiu de la diversitat d'espècies animals existents a la comarca. També inclou reproduccions ceràmiques dels exemplars de bolets que hom pot trobar al Berguedà. | 08022-36 | Nucli urbà | Aquest Museu neix l'any 1987 fruit de diverses donacions i de la recerca d'alguns estudiosos de la comarca. Pretenia ser una eina divulgativa per a tot el públic que el vistés. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43229 | Galeria dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-berguedans-illustres | R.: 'Els il·lustres berguedans ja tenen la seva Galeria', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | La Galeria dels Berguedans Il·lustres ocupa una petita sala, un espai que de fet és més un passadís que cap altra cosa, al primer pis de l'Ajuntament de Berga, just al costat de la sala d'actes (per on s'hi pot accedir) i del despatx de l'alcalde. Els personatges representats a la Galeria dels Berguedans Il·lustres són: Guillem de Berguedà (1138-1196), poeta i trobador; Jaume Cascalls (1320-1378), escultor representant de l'escola gòtica catalana; Pau Claris i Casademunt (1586-1641), president de la Generalitat en esclatar la Guerra dels Segadors; Antoni Viladomat (1678-1755), considerat com un dels millors pintors del segle XVIII; Pere Costa (1693-1761), arquitecte i escultor a qui s'havia atribuït el retaule barroc del Santuari de Queralt; Ramon Farguell i Montorsí (a) Maixerí (nascut el 1773), constructor i inventor de les màquines de filar anomenades Berguedanes o Maixerines; Josep Storch i Pla (nascut el 1879), catedràtic de medecina a les universitats de Santiago de Compostel·la, València i Barcelona; Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), teòleg i filòsof; Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), promotor i constructor del Canal Industrial de Berga; Jacinto Vilardaga i Cañellas (1856-1936), advocat, polític, periodista, escriptor i historiador de Berga; Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor, poeta i dramaturg; i Josep Armengou i Feliu (1910-1976), sacerdot, músic, pensador i escriptor de temes locals i nacionalistes. Els autors de les pintures que representen aquests Berguedans Il·lustres són pintors berguedans: Ramon Masferrer, Angelina Vilella, Lluís Carrillo, A. Comellas i Soler, Joan Ferrer, Joan Casas, Enric Basora, Lluís Canals, Antoni Subirana i Ramon Calonge. | 08022-37 | Nucli urbà | La Galeria dels Berguedans Il·lustres nasqué a iniciativa de l'Ajuntament de Berga degut a la voluntat de tenir una sala on s'hi reproduissin pictòricament aquells berguedans que més havien influït en la història de la població i àdhuc del país. Els quadres han estat pintats per pintors berguedans. La Galeria fou inaugurada el 30 de maig del 1987 i s'ubicà, inicialment, a l'edifici de l'Hospital Vell. Uns anys més tard, però, la col·lecció fou traslladada al mateix edifici de l'Ajuntament. | 42.1043000,1.8459800 | 404582 | 4662001 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | En inaugurar-se la Galeria, s'hi exposaren objectes personals d'alguns dels personatges reproduïts pictòricament. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43231 | Festa Major de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-de-merida | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. | Els actes poden variar segons els anys: concerts, exposicions, sardanes, etc. Hi ha tres actes, però, que són fixes: l'ofici del diumenge a migdia en honor de la santa patrona; el lliurament del Premi a la Virtut (a l'Ajuntament després d'ofici); i el lliurament del Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular (el dissabte al vespre al Teatre Municipal). | 08022-39 | Nucli urbà | En no haver estat mai una festa de gran importància, la història de la Festa Major de Berga és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 1267 la parròquia de Berga ja estava advocada a Santa Eulàlia; potser des de mitjans del segle XII, ja que abans sembla ser que la patrona de la vila de Berga era l'Assumpció. Malgrat tot, Santa Eulàlia fou declarada oficialment patrona de Berga el 21 de maig del 1659, després de la reforma que feu el Papa de les festes de precepte. La festa de Santa Eulàlia com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Amb l'arribada dels primers ajuntaments democràtics, la festa es va intentar revitalitzar, i per aquest motiu, el 1980 s'instituí el Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular, premi que reconeix anualment la tasca d'alguna persona en aquest camp. Als darrers anys s'organitza, entorn de la diada de Santa Eulàlia, una setmana cultural. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Curiosament, els actes tenen lloc en cap de setmana perquè per la Festa Major, a Berga no és festa. Les dues festes locals són el Dijous de Corpus i el 8 de setembre, Gala de Queralt. Només si el 8 de setembre cau en diumenge, per la Festa Major és festa. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43234 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-0 | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85-86. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. MONTAÑÀ, Daniel; PUJOL, Joan: L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà, Barcelona, 1992. | XIX | L'actual cementiri de la ciutat de Berga ocupa un espai considerable, flanquejat per la C-1411 i el passeig de la vila de Casserres, als peus de la serra de Casampons. Consta de tres nivells i hi podem trobar nínxols i panteons, algun d'ells artísticament remarcable. | 08022-42 | Nucli urbà | El cementiri actual fou construït el 1854 substituïnt l'antic cementiri de la Feixa del Palau (actual carrer Cercs), conegut popularment com a Cementiri Vell. Aquest, a la vegada, l'any 1799 havia substituït el cementiri de dalt i el cementiri de baix situats a redós de l'església parroquial. El motiu que impulsà a la nova construcció l'any 1854 fou la terrible epidèmia de còlera que tants estralls causà i que tants morts ocasionà a Berga. En aquest cementiri s'hi troben diversos panteons remarcables. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1854 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Un dels problemes de l'actual cementiri és el seu creixement, ja que per l'extrem destinat a créixer ja arriba a la variant. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43235 | Panteó de la Família Bassachs o Panteó dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bassachs-o-panteo-dels-berguedans-illustres | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. ROSSINYOL i LOCUVICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. | XX | És una construcció aïllada, de pedra, de planta circular (utilitzant l'estructura clàssica romana) amb soterrani. Una cúpula cobreix tota la planta i aquesta és coronada per una creu al vèrtex. Els elements decoratius són propiament còpia d'elements romànics (arcs de mig punt, capitells, columnes, etc.) i així, la porta del panteó ja reprodueix l'esquema típic d'una portalada romànica; amb arcs de mig punt en degradació recolzats en capitells (decorats amb bestiari medieval) que s'assenten sobre fines columnes i bases decorades. Dues arquivoltes són decorades amb temes de l'Antic Testament i els signes del zodiac. A les dovelles centrals hi ha representat Déu beneïnt el Sol i la Lluna. La porta, de vidre amb ferro forjat, té també decoracions geomètriques que imiten les portes romàniques. A l'arc hi ha esculpit, en relleu, el nom de la família Bassachs. Tota la portada és coronada per 18 pinacles de pedra. La resta del panteó està decorat amb arcs cecs (típics del primer romànic català) i figures de l'Antic Testament. L'interior s'il·lumina amb 4 obertures coronades per arcs de mig punt sostinguts per petites columnetes de marbre. A la part posterior de la construcció hi ha la finestra coronella amb 3 arcs i les representacions, dins d'uns escuts, dels 4 elements (aigua, terra, aire i foc). També cal destacar les figures dels 4 Evangelistes fets amb ferro forjat que decoren la part superior de la porta. | 08022-43 | Nucli urbà | El panteó fou encarregat per Salvador Fuster i Teixidor per tal que en ell hi repossessin els membres de la família Bassachs. Als anys 1990, l'Ajuntament de Berga el va habilitar com a Panteó dels Berguedans Il·lustres, i en ell hi repossen les despulles dels berguedans així considerats. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1925 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43236 | Creu de Cal Parraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cal-parraquer | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 22.</p> | XV-XX | <p>La Creu de Cal Parraquer és una creu de pedra situada al capdamunt d'un fust del mateix material que a la seva vegada s'erigeix sobre un pedestal o sòcol esglaonat en tres nivells. Aquesta creu presenta una factura força antiga, per bé que resulta difícil de datar.</p> | 08022-44 | Nucli urbà | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.1072700,1.8503500 | 404948 | 4662326 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||
| 43239 | Escudella de blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-blat-de-moro-escairat | R.V.: 'Menú casolà tradicional', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19. PARDINILLA, Jordi: 'El blat de moro escairat, Plat de la Pau', El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26. PEDRALS i COSTA, Xavier: 'El blat de moro al Berguedà', El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27. MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118. VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'El blat de moro escairat', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45. MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26. | XVIII | Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L'endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d'aigua. Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l'olla. S'ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat. Al cap de 15 minuts s'hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt. | 08022-47 | Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d'ençà les primeries del segle XVIII quan s'inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l'òs de pernil) la base és sempre la mateixa. El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d'aquest plat i l'any 1989 es va preocupar d'enviar-lo, sota el nom de 'plat de la pau' als principals dirigents mundials d'aleshores (George Bush, François Mitterand, Margaret Tacher, Mihail Gorbatxov, Joan Pau II, Joan Carles I, Felipe González, Jordi Pujol, Javier Pérez de Cuellar, Federico Mayor Zaragoza i Joan Antoni Samaranch) per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre. | 94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43240 | Castell Berguedà o Castell de Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bergueda-o-castell-de-madrona | <p>CATALÀ i ROCA, Pere: Els Castells Catalans, volum V, Barcelona, 1976, pàgs. 966-970. CASELLAS, I.; ROSSINYOL, J.M.; SANTANDREU, D.: Castells medievals del Berguedà (2), Berga, 1999, pàgs. 14-17. RIU i RIU, Manuel: 'El misteriós Castellberguedà i els vescomtes de Berguedà', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 16-18. BELLÉS, Xavier: 'El castell de Madrona', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 20-23. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.</p> | XI-XII | <p>Les restes del Castell Berguedà o Castell de Madrona es troben dalt del tossal anomenat Castellberguedà. Actualment, aquestes restes es limiten a acumulacions pètries que podrien ser restes dels murs de les torres segons les hipòtesis més lògiques i creïbles. El topònim del tossal, Castellberguedà, reforçaria aquesta idea.</p> | 08022-48 | Muntanya de Queralt | <p>Hom ha identificat les restes conservades damunt del Castellberguedà amb un dels cinc castells que esmenta el testament del trobador Guillem de Berguedà, concretament amb el Castell de Madrona. Aquesta identificació ha vingut donada per la proximitat amb l'església romànica de Sant Pere de Madrona. Per tenir-ne una total seguretat i poder situar definitivament les restes als segles XI i XII, caldria fer-hi una prospecció arqueològica rigorosa. Hom també ha cregut veure restes del castell al mateix Santuari de Queralt. El cert és que la situació de l'indret és molt estratègica i no resulta il·lògic suposar que si hom va construir el Santuari al segle XIV aprofités les restes, parets i pedres, d'una construcció anterior. L'escassa superfície del tossal ha portat a creure que potser el castell s'aixecava a l'indret de l'actual Santuari i que al cim hi podia haver existit una torre de guaita, les restes de la qual serien les que es conserven.</p> | 42.1066700,1.8218800 | 402593 | 4662291 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43240-foto-08022-48-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Durant les Guerres Carlines es bastiren fortificacions carlines damunt les restes que pressumptament corresponen al Castell Berguedà, la qual cosa les malmeté encara més, puix hom afirma que aquestes fortificacions s'el·laboraren amb les restes dels murs conservats. Malgrat tot, seria imprescindible que s'hi portés a terme algun tipus d'excavació que permetés de conèixer més aquestes restes. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||
| 43241 | Vot de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-sant-marc | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. | XVII | El Vot de poble per Sant Marc té lloc cada any la diada d'aquest sant evangelista, el 25 d'abril. Consisteix en una romeria al santuari de Queralt on es fa un ofici. Sortint d'aquest, es fa una xocolatada popular (coca i xocolata desfeta) costejada per l'Ajuntament. | 08022-49 | Muntanya de Queralt | L'any 1687, una plaga de llagosta assolà el Principat. La comunitat de preveres de Berga, sabent que la plaga s'anava extenent, va organitzar processons a diverses esglésies de la vila suplicant que la plaga fos aplacada i que no arribés a Berga. Com sempre, el poble de Berga va dirigir les seves súpliques a la Mare de Déu de Queralt. El 22 de juliol del 1687, es va baixar la imatge a Berga i s'organitzà una solemne processó. Hom apunta un fet miraculós en baixar la imatge, l'aparició d'una diadema 'del color de l'arc de Sant Martí' al cel, com l'element que va deturar les llagostes. Aquest fet va succeir justament a l'indret on tres anys més tard s'edificà l'Oratori de Queralt per commemorar l'efemèride del miracle. En agraïment, es va instaurar el Vot de poble justament la diada de Sant Marc Evangelista. D'aleshores ençà, el Vot de poble ha vingut repetint-se any rera any. Antigament es pujava en processó cantant les lletanies. Es pujava pel camí del solell, aturant-se davant de cada capella de la muntanya de Queralt per entonar una antífona. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 1687 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Comunitat de Preveres de Santa Eulàlia | Amb motiu de la institució d'aquest Vot de poble, fou edificada, prop del castell de Sant Ferran, la capella de l'Oratori, coneguda també com a Queralt Xic. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43242 | L'Oratori de Queralt o Queralt Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loratori-de-queralt-o-queralt-xic | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. ROSSINYOL, Josep M.: 'Capella de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 32, hivern 1990, pàg. 32. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001. | XVII | La capella de l'Oratori és una petita, sòbria i senzilla cosntrucció malgrat haver-se construït en època barroca. Presenta la imatge d'una petita caseta amb porta d'entrada i rossassa (petita) a la façana principal, que es troba orientada a migjorn. A la façana de ponent hi ha una construcció annexa consistent en un petit cobert edificat a les primeries del segle XX. A la paret de llevant hi ha dues petites finestres i, en adaptar-se com a garatge, s'hi afegiren dues portes destinades a poder-hi entrar els cotxes. Val a dir que amb el pas dels anys ha desfigurat força la seva forma original. | 08022-50 | Nucli urbà | L'Oratori de Queralt fou construït l'any 1690 per tal de commemorar el miracle anteriorment descrit a les observacions d'aquesta fitxa. En morir mossèn Francesc Farreres, un dels seus impulsors, el 8 de febrer del 1720, va manar que fos venuda la seva casa i el seu hort amb la perpètua obligació de mantenir 'la capella de Maria Santíssima de Queralt o Oratori' i que es donessin cada any 40 sous de moneda barcelonesa per una absolta als residents que anessin a la processó del dia de Sant Marc. Abans del 1840, existia a l'Oratori un quadre en rajoles de València que representava la vila de Berga sota el mantell de la Mare de Déu i un estol de llagostes que fugia de la població. Aquest quadre desaparegué durant la Guerra dels Set anys (1833-1840). A inicis del segle XX la capella fou engrandida notablement i reformada amb les aportacions de molts devots; especialment Ramona Solé, vidua de Lluís Rosal, i mossèn Tomàs Costa, comunitari de Berga. Durant la darrera Guerra Civil (1936-1939), la capella fou saquejada i la imatge que hi havia, procedent d'una capelleta existent a l'antic portal de Pinsania, desaparegué. Després de la Guerra, la comunitat de preveres llogà la capella i aquesta fou utilitzada com a habitatge. La capella no ha estat reintegrada més al culte i des del 1968 serveix com a garatge. | 42.1065600,1.8448100 | 404489 | 4662253 | 1690 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La capella fou aixecada en el mateix indret que, segons la tradició, l'any 1687 va aparèixer una miraculosa diadema al cel en el moment de ser davallada la imatge de la Mare de Déu de Queralt. Hom va relacionar aquest fet miraculós amb l'aturada, a Berga, de la terrible plaga de llagosta que assolava el Principat. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43243 | Llegenda de la Cova de Can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-de-can-mauri | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 54. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Llegendes del Berguedà', El Vilatà, 40, juliol-agost 1985, s.p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'La cova de can Maurí', L'Erol, 20, estiu 1987, pàgs. 19 i 25-26. RIU i RIU, Manuel: 'De la mítica Athanagia als bergistans de can Maurí', L'Erol, 50, primavera 1996, pàgs. 44-47. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIX | La llegenda de la Cova de Can Maurí és la següent: Al segle VIII, els musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l'Estret del Guiu, un bon grup de berguedans s'aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l'exèrcit morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge. També des d'aleshores, els paratges propers a l'esdeveniment prengueren el nom de Camp Maurí, que significa Camp del Moro. | 08022-51 | La llegenda es refereix a uns fets que difícilment van poder passar. En primer lloc perquè la presència sarraïna a la comarca fou més aviat escasa, limitant-se, segurament, a ràtzies puntuals. En segon lloc perquè les primeres referències de la llegenda són molt tardanes (època romàntica) i massa ben lligades com per relatar uns fets succeïts més de 1.000 anys enrera. Cal situar l'origen real d'aquesta llegenda en ple moviment romàntic, al darrer terç del segle XIX, quan s'intentava buscar els orígens del país en les èpoques glorioses de la llunyana edat mitjana. L'historiador local Jacinto Vilardaga va ajudar molt a la divulgació i propagació d'aquesta llegenda i es va preocupar d'arrodonir-la totalment. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43243-foto-08022-51-1.jpg | Inexistent | Romàntic | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els jaciments trobats en excavacions arqueològiques van fer que llegenda, història i períodes històrics acabessin relacionant-se i confonent-se. | 101 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43244 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-queralt | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s'enfilava costes amunt d'una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l'endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s'arribà a l'indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d'acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena. | 08022-52 | No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l'any 1657 que aquesta tradició ja l'havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades. | 85 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43245 | Concurs de boletaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-boletaires | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 193. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 27-28. | XX | La festa comença a les 7 del matí del primer diumenge d'octubre amb les inscripcions i l'inici del concurs. A les 11 es fa missa i al llarg del matí es va repartint l'esmorzar, consistent en botifarra, llom, tastet i cansalada amb pa amb tomàquet i beguda. Aquesta primera part té lloc fora del terme municipal de Berga; concretament al Pla de Puigventós (municipi de Castellar del Riu). Al migdia, després de la pesada dels bolets, la festa es trasllada a Berga, a la plaça Viladomat, on hi ha el repartiment de premis per aquells concursants que han trobat més quilos de bolets. A la tarda, i a la mateixa plaça, té lloc el Concurs Gastronòmic de Cuina del Bolet i el repartiment de premis. A la nit, al passeig de la Pau hi ha sardanes, castell de focs d'artifici i cremada d'una gran falla. Durant els dies precedents a la festa, té lloc un concurs de dibuix infantil, un concurs de fotografia per adults, unes jornades micològiques i un concurs de guarniment de carrers i aparadors. | 08022-53 | Pla de Puigventós (Municipi de Castellar del Riu) i nucli urbà de Berga | La història d'aquest concurs començà l'any 1956 quan alguns membres de la Penya Boletaire de Berga en tingueren la idea. L'any següent, 1957, tenia lloc el primer concurs, l'organització del qual va córrer a càrrec de l'esmentada Penya Boletaire, entitat que encara continua organitzant-lo a l'actualitat. Els 5 o 6 primers anys, el concurs va tenir lloc als planells de la Serreta, per passar a celebrar-se després al Pla de Puigventós. Amb el pas dels anys, la festa s'ha anat guarnint amb els altres actes paral·lels esmentats. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1957 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43245-foto-08022-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Penya Boletaire de Berga | El concurs s'ha convertit actualment en una cita anual que aplega gent de tot Catalunya. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 43247 | Les 44 Garrofes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-44-garrofes | ADD: 'Els pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. GRIFELL, Quirze: 'La Garrofa berguedana (o com fer la guitza a qui mana)', El Vilatà, 36, gener-febrer 1985, pàgs. 10 i segs. AADD: 'Garrofes polèmiques', El Vilatà, 86, març 1991, pàg. 45. ANÒNIM: 'Una nova collita de Garrofes', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàg. 43. FORNER i ESCOBET, Climent: 'Nou anys de Garrofes', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 55-58. | XX | Les Garrofes són 44 estrofes de quatre versos, generalment heptasílabs, que procuren, amb ironia punyent, fer un repàs del què ha estat l'activitat política, cultural i social arreu del país i, molt especialment, a la ciutat de Berga, al llarg de l'any que s'acaba. Es reciten durant les representacions dels Pastorets; just després de què en Garrofa torni de l'Infern. Hom les interpreta com a mentides però en realitat són veritats explicades d'una altra manera. | 08022-55 | En l'obra original d'en Serafí Pitarra, 'El bressol de Jesús', que són els Pastorets que es representen a Berga, quan en Garrofa torna de l'Infern, els pastors li demanen que els expliqui el què ha vist. Aleshores, en Garrofa comença a fer una crítica de la Barcelona de la seva època (1891), que enderrocava muralles i creixia desaforadament vers l'Eixample. En començar-se a representar aquest text a Berga (1900), es va creure oportú substituir aquesta part del text, que res tenia a veure amb la ciutat de Berga, per una altra de semblant referida a l'actualitat de la capital del Berguedà. A partir d'aquell moment, any rera any, alguns berguedans es varen preocupar d'escriure Garrofes que repassessin irònicament l'actualitat del darrer any. Val a dir que Berga és l'únic municipi on es representen els Pastorets d'en Pitarra que això succeeix; mantenint-se fins i tot en temps de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco; esquivant com podien la censura. A partir del 1973, l'Agrupació Teatral la Farsa, encarregada de posar en escena l'obra, convoca un concurs anual de Garrofes per tal de seleccionar les que seran llegides els dies de les representacions. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1900 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Tant el diccionari de Pompeu Fabra com el d'Alcover-Moll defineixen el mot garrofa com a mentida. Es tracta d'una figura reconeguda arreu. Hem cregut oportú, malgrat no tractar-se estrictament de música i dansa sinó de literatura, d'incloure aquesta fitxa en aquesta tipologia per tractar-se de la que presenta més tipologies. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43248 | Els Elois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-elois | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 240-243. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 174. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XVI | La festa dels Elois té lloc el quart cap de setmana del mes de juliol. Comença el dissabte al migdia amb una passada pel nucli històric del Tabaler dels Elois anunciant la festa. A les 7 de la tarda del mateix dia, té lloc una altra passada amb el Tabaler, el Banderer, els Administradors, totes les cavalleries que hi participaran l'endemà i la banda de música. A la mateixa hora hi ha sardanes a la plaça de Sant Joan. A la nit té lloc el Night Ruc, que, com el raid Ruc de l'endemà a la tarda, té la intenció d'engrescar joves i canalla per tal que participin a la festa. L'endemà, de bon matí, té lloc la passada, igual que la del vespre anterior però amb la diferència que des de finestres i balcons la gent ruixa abundosament als participants. Arribats a la plaça de Santa Magdalena, es reparteix coca i barreja davant la capella de Sant Eloi. A les 10 del matí, al davant de la parròquia, es beneeixen els animals. Després, hi ha una missa a Sant Francesc en honor a Sant Eloi, la representació d'una boda típica de l'Alt Berguedà i el Ballet de Déu a la plaça de Sant Joan. | 08022-56 | Nucli urbà | Si bé el dia de Sant Eloi és l'1 de desembre, antigament es celebrava l'endemà de Sant Joan, el 25 de juny. A Berga el problema s'esdevenia quan el Corpus queia alt i coincidien a les mateixes dates Elois i Patum. L'any 1962 es va traslladar la festa a la diada de Sant Jaume i actualment es celebra el diumenge següent. La festa era organitzada pel Gremi i la Confraria dels Elois i actualment ho és per la Junta Conservadora dels Elois. Aquest Gremi antic incloïa traginers i gent de bast i tralla i després va incorporar altres oficis relacionats amb ells com ferrers, basters, esquilets, manyans, boters, perolers, courers, etc. Més endavant, fins i tot s'hi afegiren llauners, argenters, rellotgers, vinaters, taberners, etc. El dels Elois era, sens dubte, el Gremi més important de Berga. Si bé no sabem quan s'inicià aquesta festa, és fàcil creure que degué ser al tombant del segle XVI. En primer lloc perquè sabem que, a Berga, al segle XV el patró dels carreters encara era Sant Cristòfol. En segon lloc perquè conten que la bandera i el tabal originals del Gremi provenien d'una expedició de berguedans a Algèria en temps de Carles I. Segons la tradició, aquests berguedans els haurien arrabassat als moros. Encara que això ens resulta molt fantàstic i inversemblant (doncs la bandera, conservada a l'actualitat al Museu Municipal de Berga, porta la creu de Borgonya, la qual cosa ens fa suposar que potser fou un estendard portat des d'aquí), el cert és que la tradició tindria una coincidència cronològica important que difícilment seria fruit de la casualitat. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43248-foto-08022-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43248-foto-08022-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La dels Elois és la segona festa més important de la ciutat després de la Patum. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 43250 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà s'ha anat formant des de la fundació de l'entitat el 1981. El fons conté fotografies fetes pels membres del mateix Àmbit de Recerques del Berguedà, però també ha anat incorporant col·leccions d'antigues fotografies, algunes fins i tot de finals del segle XIX. El fons conté 13.609 imatges de municipis, 1.838 de colònies industrials, 345 de genèriques de la comarca, 1.771 del conjunt de Catalunya i 232 d'Espanya i la resta del món; en total, el novembre de l'any 2000 comptava amb 17.795 fotografies.</p> | 08022-58 | Nucli urbà | <p>Aquest fons s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la seva fundació l'any 1981. Actualment s'està realitzant una nova classificació del fons i es preveu una posterior informatització.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43250-foto-08022-58-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 43251 | Arxiu Documental i Bibliogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-i-bibliografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>Es tracta del fons documental i bibliogràfic de l'entitat. Com tot arxiu i biblioteca ha anat ampliant els seus fons al llarg dels anys, des de la fundació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 1981. El fons bibliogràfic conté llibres i publicacions periòdiques de localitats i entitats de la comarca del Berguedà i també de comarques veïnes. Hi ha una important col·lecció de llibres editats per la mateixa entitat. Un dels fons més importants és l'arxiu documental de masies del Berguedà, on es troben regestats, transcrits o reprografiats els arxius de grans masies de la comarca (de Montmajor, Puig-reig, Sagàs, Borredà, etc.). També és necessari mencionar la secció de documentació eclesiàstica, on s'aplega regestada o copiada documentació parroquial esparsa (Berga, l'Espunyola, Saldes, Viver, etc.). D'una manera semblant s'aplega documentació, bibliografia i goigs de les esglésies i santuaris marians de la comarca. Són també de gran interès les fitxes, encara inèdites, de caràcter folklòric i etnològic que els membres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà van recollir a diversos municipis.</p> | 08022-59 | Nucli urbà | <p>El fons d'aquest arxiu s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la fundació de l'entitat el 1981. Els anys de la dècada de 1980 i l'inici de la de 1990 foren els més prolífics en la configuració d'aquest arxiu documental i bibliogràfic.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-24 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 43253 | Monument a l'Agermanament amb Högsby (Suècia). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermanament-amb-hogsby-suecia | XX | Es tracta d'una placa commemorativa, formada per rajoles ceràmiques, sobre una de les parets laterals d'un transformador d'electricitat. A la placa hi són representats i il·lustrats els edificis dels ajuntaments de Berga i de Högsby (Suècia), on també hi ha una vila anomenada Berga. En una de les parets contigues s'hi ha col·locat una petita placa metàl·lica en record de Hakan Isefjord, periodista i divulgador de Berga en terres sueques, mort el 1995 en el naufràgi del ferry Estònia. | 08022-61 | Nucli urbà | Fou col·locada el 1993 en motiu de l'agermanament de Berga amb Högsby (Suècia). | 42.1039600,1.8440000 | 404418 | 4661965 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43253-foto-08022-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan Casas Ortínez i Ceràmiques Queralt | La col·locació de la placa, deixant de banda el seu ús commemoratiu, ha volgut solucionar el problema arquitectònic que suposava l'edifici del transformador elèctric al mig d'un espai obert. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43254 | Monument a Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-claris | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | És una escultura metàl·lica a alçada real d'un cos humà, que representa la figura de Pau Claris, vestit d'època i aguantant un llibre a les mans. La figura es recolza sobre un bloc de pedra d'1'25 metres aproximadament. El bloc de pedra porta esculpida una inscripció commemorativa que recorda el seu origen berguedà. | 08022-62 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley el 2 d'octubre de 1982 aprofitant la mateixa inauguració del Passeig de les Aubes, on es troba ubicat. | 42.0987100,1.8459000 | 404567 | 4661380 | 1982 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43254-foto-08022-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Germans Sala (Berga) i Foneria Gineer. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43255 | Església i convent de les Germanes Sagramentàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | Es tracta d'una moderna església d'una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d'obra vista i per gaudir d'unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l'interior. La porta principal d'accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S'hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s'alça un modern campanar. A l'interior del temple no es troben elements d'interès remarcable. Al darrera i al costat de l'església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos. | 08022-63 | Nucli urbà | Sabem que l'església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | c. 1980 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 43257 | Capella de la família Massagi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-familia-massagi | XX | És una petita capella, d'una sola nau, situada en un dels extrems de l'esplanada del castell. L'edifici intenta imitar una església romànica, sobretot amb les finestres de volta de mig punt i la porta principal, voltada per un guardapols que es recolza sobre dues columnes amb capitells. Al capdemunt de la façana hi ha una creu de traçat modernista. A la banda dreta de la façana s'enlaira un petit campanar amb algunes obertures. Del cloquer hi penja una gran campana, desproporcionada a l'actual edifici; tot fa pensar que possiblement prové de l'antiga església parroquial. L'interior de l'església és força sobri i senzill, amb alguns vitralls, un dels quals sembla representar la figura de Sant Francesc o Sant Antoni de Pàdua. Les obertures es concentren majoritàriament a la façana sud. | 08022-65 | Al nord del nucli urbà | La capella es devia bastir després de 1940, quan la família Massagi va adquirir el castell i va enrunar l'antiga església per a construir una nova infrastructura hotelera i residencial. | 42.1064200,1.8458200 | 404572 | 4662237 | c. 1940 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43257-foto-08022-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43258 | Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-primera-instancia-i-instruccio-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier: 'Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca', L'Erol, 69, estiu 2001, pàg. 33. | XX | Es tracta d'un edifici de tendència historicista, envoltat en el seu conjunt per una tanca perimetral d'uns 2 m d'alçada, feta de pedra i ferro forjat. La planta baixa és dedicada a les dependències i oficines judicials i del registre civil. La primera planta, en canvi, es destinada a vivenda. A banda i banda de l'edifici central s'alcen dos cossos més en forma de torre, amb uns finestrals acabats en arcs de mig punt. És interessant la porta principal, flanquejada per dues columnes que sostenen una balconada amb balustrada, i els finestrals de la planta baixa, també acabats en arc de mig punt a la façana de migdia. L'interior és decorat en algunes parts amb fusta i ceràmica vidriada. | 08022-66 | Nucli urbà | S'inaugurà el 19 d'abril de 1928. Fou construït a proposta del jutje Àngel León, amb un pressupost de 75.000 pts. El projecte és obra de l'arquitecte Emili Porta. L'industrial Andreu Bartrina i Edificios y Construcciones, que van portar a terme l'obra, van cedir-ne els terrenys. Olano, Palà, Piquer, Fuster i Rosal en van pagar els equipaments i els mobles. | 42.0994000,1.8433400 | 404357 | 4661460 | 1928 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-2.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 43259 | Molí de l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lantic | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 64-65. | XVIII | És un antic casal moliner de planta baixa més tres plantes superiors. És l'unic molí de la riera de Metge que conserva tota la instal·lació molinera en bones condicions de funcionament, encara que l'anterior roda de calaixos ha estat substituïda per una petita turbina. | 08022-67 | A l'extrem sud del terme municipal | Apareix esmentat ja al cadastre de 1716-1718, quan s'hi estava el moliner Joan Gironella i el paraïre Francesc Gironella. Poden documentar-se al llarg del segle XIX i fins a l'actualitat tots els estadants i moliners. Avui en dia encara hi resideix el moliner jubilat Josep Vila i Capdevila. El 1961 s'instal·là al costat del molí, i en un local apart, una petita industria tèxtil que tancà el 1977. | 42.0912700,1.8536000 | 405193 | 4660546 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43259-foto-08022-67-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 43262 | Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 58-60. | XVIII | És el molí que dóna inici a l'esmentada Rasa dels Molins. Mostra ja unes característiques diferents als casals moliners que hi ha dins del casc urbà pròpiament dit, ja que la seva fesomia recorda més la d'una antiga pairalia. L'edifici, de planta baixa i dues plantes superiors, no presenta característiques remarcables, però interessa perquè conserva gairebé intacta tota la instal·lació molinera: la cabra, la tremuja, el camalot, el riscle, l'engegador, la mola volandera, la nadilla, la boixa, etc. | 08022-70 | Nucli urbà | El molí ja apareix documentat el 1713, però lògicament la seva existència és anterior. La documentació permet resseguir tots els arrendataris i tinents del molí durant els segles XVIII, XIX i XX. Als darrers anys de vida del molí només es va moldre blat de moro. Tancà definitivament el 1964. | 42.1025100,1.8470400 | 404667 | 4661801 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'avenç urbanístic de la ciutat ha posat en perill aquest indret, ja que aviat podria ser engolit. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 43263 | Música de La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-de-la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII-XX | Són un seguit de partitures, moltes d'elles tradicionals, d'autor desconegut, que amb el pas dels segles han acabat formant el corpus musical patumaire. S'inclourien en aquesta fitxa les partitures de la Marxa de La Patum; del ball dels Turcs i Cavallets; del salt de les Maces; del ball de l'Àliga; d'una vintena llarga de balls de Gegants i Nans Vells; del ball dels Nans Nous; del salt dels Plens; dels quatre Tirabols i la de l'Ella s'ho pensa. | 08022-71 | La història de la música de La Patum s'inicia amb l'adquisició dels Gegants (segona meitat del segle XVII), ja que anteriorment les comparses evolucionaven únicament al so del Tabal. El moment de màxima potenciació de la música de la Patum fou a les darreries del segle XIX i cal emmarcar-lo dins el que els historiadors han definit com a procés de potenciació de la Patum. Fou aleshores quan en Joaquim Serra i Farriols (a) Quimserra va composar les músiques dels Turcs i Cavallets i dels Plens (1888-1890) i dels Nans Nous (primers anys de la dècada del 1890). Les darreres composicions incorporades a la festa foren la música del salt de les Maces (1963) i el Tirabol anomenat la Patumaire (1993). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | Hem cregut oportú fer una fitxa genèrica de totes aquestes partitures per l'excepcionalitat que suposa el conjunt més que pel valor artístic i musical de cadascuna d'elles per separat; excepció feta del ball de l'Àliga, motiu pel qual es troba descrit en una fitxa a part. | 94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 43264 | La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XIV | La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, es celebra anualment els dies de Corpus. Malgrat tot, però, comprèn dos actes anteriors. El primer, el diumenge de l'Ascenció, després d'un ple municipal extraordinari, surt el Tabal anunciant la decisió del consistori de fer Patum. El segon, el diumenge de la Santíssima Trinitat, tenen lloc els 4 Fuets, una romanalla de temps pretèrits, una representació que té el seu origen en el fet de provar els fuets que havien d'utilitzar-se a les festes del Corpus. La festa comença pròpiament la vigília de Corpus amb una passada, al migdia, del Tabal i els 4 Gegants anunciant l'inici de les festes. Al vespre, el Tabal, les Maces (Diables), les Guites i els Gegants Vells en honor de les autoritats. Dijous, dia central de la festa, té lloc la Patum de lluïment al migdia i la Patum completa (amb Plens) al vespre. Divendres és el dia de la Patum infantil; dissabte al vespre té lloc una passada com la de dimecres al vespre però en honor als administradors, i diumenge es repeteixen els actes del dijous. La Patum és un drama sacro-històrico-popular derivat de les antigues representacions que concorrien a la Processó del Corpus. | 08022-72 | Nucli urbà | La Patum, anomenada Bulla fins a les darreries del segle XVIII, s'anà conformant a partir del segle XIV, quan els mateixos elements que concorrien a la Processó del Corpus i retien honors a l'Eucaristia començaren a reunir-se i dansar, abans i després de la Processó, retent honors a les autoritats civils. Com a festa viva que és, al llarg de més de 6 segles s'ha anat transformant i adaptant al moment històric, afegint comparses i modificant-se sense perdre el sentit original. Entre els seus canvis més destacats cal remarcar l'expulsió de l'interior del temple (segurament el 1723), el canvi de nom passant de Bulla a Patum (al tombant del segle XIX), la potenciació que rebé a finals del mateix segle XIX, i la suspensió definitiva de la Processó del Corpus (1970). Actualment, la Patum és una de les festes més importants de Catalunya i fou la primera (juntament amb la Processó i la Dansa de la Mort de Verges i les Passions d'Olesa i d'Esparraguera) en ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (1983). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La Patum és una festa única dins els panorama festiu europeu i és la representació més completa conservada de les antigues processons del Corpus medieval.Actualment, s'està duent a terme el projecte de la Casa-Museu de La Patum o Centre d'Interpretació de La Patum. Aquest important equipament cultural no només ha de servir per preservar en les millors condicions possibles les comparses de La Patum i el patrimoni històric patumaire heretat de temps pretèrits, sinó que ha de servir per donar a conèixer a tothom aquesta celebració reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (2005). A la vegada, aquesta infrastructura ha de permetre a la celebració berguedana poder disposar dels espais, equipaments i condicions necessàries per al bon desenvolupament de la festa.L'abril de 2005 es van presentar els avantprojectes arquitectònic i museològic del Centre d'Interpretació de La Patum, avantprojectes redactats per l'equip de l'arquitecte Pere Riera de RGA arquitectes i pel museòleg Josep Mañá respectivament. A hores d'ara s'està treballant en la redacció dels dos projectes, uns projectes que preveuen fer un edifici que reprodueixi la plaça de Sant Pere, marc natural de la celebració, a escala real. Aquesta reproducció no serà exacta, sinó que voldrà donar al visitant la mateixa sensació de misteri i màgia que envolta la festa. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 43266 | Carotes dels Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carotes-dels-plens | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII | Les carotes dels Plens són unes màscares que representen un dimoni; pintades de color verd fosc i amb detalls vermells. Es fan damunt d'un motllo de fusta esculpit i són construïdes amb draps xops de cola, la qual cosa els ofereix una resistència extraordinària. A la part superior hi duen unes banyes de ferro i cordill i una capa al darrera per evitar que el qui fa de Ple es cremi. | 08022-74 | Nucli urbà | Les carotes dels Plens estan documentades d'ençà del 1628 però existien, ben segur, anteriorment. En aquella època es llogaven però sabem que el 1713 ja existia un motllo per fer-les. Aleshores només feien falta dues carotes puix només saltaven dos diables. Més tard passaren a ser 4 i actualment són 100. Durant la primera meitat del segle XX se'n feren quatre de noves, concretament el 1932, però s'havien d'anar restaurant i fent noves sovint perquè en ser construïdes amb cartró i guix solien trencar-se en esclatar els fuets que duen lligats a les banyes, amb el conseqüent perill que això suposava per aquells que feien de Ple. Als anys 1950, Pere Camps i Pagerols va decidir fer-les de roba encolada, material molt més resistent. Actualment, la família Camps les continua fent igual i sobre el mateix motllo que va esculpir en Pere Camps. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43266-foto-08022-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43266-foto-08022-74-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos, essent la família Camps els actuals | La fitxa es refereix a les carotes actuals però per sobre de tot intenta referir-se al concepte de carota com a element desaparescut en la major part de diables festius catalans i conservat a Berga. | 94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 136,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc