Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43239 | Escudella de blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-blat-de-moro-escairat | R.V.: 'Menú casolà tradicional', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19. PARDINILLA, Jordi: 'El blat de moro escairat, Plat de la Pau', El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26. PEDRALS i COSTA, Xavier: 'El blat de moro al Berguedà', El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27. MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118. VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'El blat de moro escairat', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45. MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26. | XVIII | Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L'endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d'aigua. Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l'olla. S'ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat. Al cap de 15 minuts s'hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt. | 08022-47 | Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d'ençà les primeries del segle XVIII quan s'inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l'òs de pernil) la base és sempre la mateixa. El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d'aquest plat i l'any 1989 es va preocupar d'enviar-lo, sota el nom de 'plat de la pau' als principals dirigents mundials d'aleshores (George Bush, François Mitterand, Margaret Tacher, Mihail Gorbatxov, Joan Pau II, Joan Carles I, Felipe González, Jordi Pujol, Javier Pérez de Cuellar, Federico Mayor Zaragoza i Joan Antoni Samaranch) per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre. | 94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
| 43347 | Capella de la Mare de Déu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. MOYA i SOLÉ, Miquel: 'Restauració de l'església de la Pietat', Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170. | XII | Ha estat restaurada recentment. | La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L'interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt. | 08022-158 | Nucli urbà | L'antiguitat d'aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l'altar major. Després d'uns anys d'abandonament, l'aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent. | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És creença popular, força documentada d'altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43234 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-0 | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85-86. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. MONTAÑÀ, Daniel; PUJOL, Joan: L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà, Barcelona, 1992. | XIX | L'actual cementiri de la ciutat de Berga ocupa un espai considerable, flanquejat per la C-1411 i el passeig de la vila de Casserres, als peus de la serra de Casampons. Consta de tres nivells i hi podem trobar nínxols i panteons, algun d'ells artísticament remarcable. | 08022-42 | Nucli urbà | El cementiri actual fou construït el 1854 substituïnt l'antic cementiri de la Feixa del Palau (actual carrer Cercs), conegut popularment com a Cementiri Vell. Aquest, a la vegada, l'any 1799 havia substituït el cementiri de dalt i el cementiri de baix situats a redós de l'església parroquial. El motiu que impulsà a la nova construcció l'any 1854 fou la terrible epidèmia de còlera que tants estralls causà i que tants morts ocasionà a Berga. En aquest cementiri s'hi troben diversos panteons remarcables. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1854 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Un dels problemes de l'actual cementiri és el seu creixement, ja que per l'extrem destinat a créixer ja arriba a la variant. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43247 | Les 44 Garrofes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-44-garrofes | ADD: 'Els pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. GRIFELL, Quirze: 'La Garrofa berguedana (o com fer la guitza a qui mana)', El Vilatà, 36, gener-febrer 1985, pàgs. 10 i segs. AADD: 'Garrofes polèmiques', El Vilatà, 86, març 1991, pàg. 45. ANÒNIM: 'Una nova collita de Garrofes', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàg. 43. FORNER i ESCOBET, Climent: 'Nou anys de Garrofes', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 55-58. | XX | Les Garrofes són 44 estrofes de quatre versos, generalment heptasílabs, que procuren, amb ironia punyent, fer un repàs del què ha estat l'activitat política, cultural i social arreu del país i, molt especialment, a la ciutat de Berga, al llarg de l'any que s'acaba. Es reciten durant les representacions dels Pastorets; just després de què en Garrofa torni de l'Infern. Hom les interpreta com a mentides però en realitat són veritats explicades d'una altra manera. | 08022-55 | En l'obra original d'en Serafí Pitarra, 'El bressol de Jesús', que són els Pastorets que es representen a Berga, quan en Garrofa torna de l'Infern, els pastors li demanen que els expliqui el què ha vist. Aleshores, en Garrofa comença a fer una crítica de la Barcelona de la seva època (1891), que enderrocava muralles i creixia desaforadament vers l'Eixample. En començar-se a representar aquest text a Berga (1900), es va creure oportú substituir aquesta part del text, que res tenia a veure amb la ciutat de Berga, per una altra de semblant referida a l'actualitat de la capital del Berguedà. A partir d'aquell moment, any rera any, alguns berguedans es varen preocupar d'escriure Garrofes que repassessin irònicament l'actualitat del darrer any. Val a dir que Berga és l'únic municipi on es representen els Pastorets d'en Pitarra que això succeeix; mantenint-se fins i tot en temps de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco; esquivant com podien la censura. A partir del 1973, l'Agrupació Teatral la Farsa, encarregada de posar en escena l'obra, convoca un concurs anual de Garrofes per tal de seleccionar les que seran llegides els dies de les representacions. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1900 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Tant el diccionari de Pompeu Fabra com el d'Alcover-Moll defineixen el mot garrofa com a mentida. Es tracta d'una figura reconeguda arreu. Hem cregut oportú, malgrat no tractar-se estrictament de música i dansa sinó de literatura, d'incloure aquesta fitxa en aquesta tipologia per tractar-se de la que presenta més tipologies. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43219 | Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga | XIII-XX | <p>Es tracta del conjunt de documentació que la parròquia de Santa Eulàlia ha anat aglutinant al llarg dels segles. Cal distingir, per una banda, la documentació estrictament parroquial, d'entre la qual destaquen els registres sacramentals, conservats gairebé en la seva integritat. Per altra banda conté altres subfons: són els pertanyents a l'antiga comunitat de preveres de la parròquia, a la notaria parroquial adjunta, a les desaparegudes cofraries i a parròquies a hores d'ara inexistents (Santa Maria de la Baells). El conjunt de pergamins de la notaria ocupa un important lloc en aquest arxiu, tant per la quantitat com per la riquesa informativa. El conjunt de la documentació es conserva en prestatgeries metàl·liques, en arxivadors tipus caixa i també en mitja dotzena d'armaris metàl·lics amb portes. Es fa difícil de precisar el nombre de metres lineals de documentació que hi ha en aquest arxiu.</p> | 08022-27 | Nucli urbà | <p>Com tot arxiu religiós ha sofert moltes vicissituds al llarg dels temps, especialment en èpoques de conflictes bèl·lics, però en general no sembla que hagi perdut massa documentació. A començament dels anys 1990, M. Dolors Santandreu, Xavier Pedrals i Florenci Besora, entre altres, van fer una primera tria, endreça i neteja de la documentació (pergamins), que fins aleshores estava molt dispersa a la rectoria.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43219-foto-08022-27-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Si bé la documentació es conserva en bon estat, caldria una actuació arxivística profunda i rigorosa, que permetés deixar la documentació totalment ordenada i inventariada. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
| 43213 | Sepulcre del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-del-mercadal | CASTANY, Josep: 'Sepulcre del Mercadal. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 127. | Es tracta d'un sepulcre megalític format per grans lloses. S'hi van localitzar algunes restes antropològiques molt fragmentades. | 08022-21 | Muntanya de la Figuerassa | No s'hi ha realitzat fins ara una excavació arqueològica exhaustiva i rigorosa. L'any 1977 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga solament va poder prendre les mides de les lloses més grans i recuperar algunes restes antropològiques. | 42.1069500,1.8457300 | 404566 | 4662295 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Resta inclòs en un marge de pedra de contenció, cosa que li ha fet perdre la fesomia original. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
| 43312 | Plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-paisos-catalans | XX | Enmig de la plaça dels Països Catalans s'hi troba un alçat circular de pissarra que per la seva part posterior i central presenta un parterre sobrealçat i per la seva part anterior un banc per seure-hi. A banda i banda del banc, aprofitant el desnivell entre aquest i el parterre, hi ha dues plaques metàl·liques que estan decorades amb les Quatre Barres catalanes. Al mig del parterre s'hi troba un Pi de les Tres Branques, representant el mític Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, símbol dels Països Catalans (d'aquí el nom de la plaça). | 08022-121 | Nucli urbà | Aquesta plaça fou ideada, construïda i inaugurada a mitjans de la dècada dels anys 1990, en uns terrenys amplis del carrer del Roser, on fins aleshores hi havia hagut la Torre Felipó, un dels darrers edificis senyorials que es conservaren a la ciutat de Berga. Abans, doncs, no era una plaça, sinó un solar amb l'esmentada torre i un gran jardí. S'hi accedeix pel carrer del Roser i, a través del passatge de l'arquitecte Porta, pel passeig de la Pau. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | c.1990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43312-foto-08022-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Pròpiament es tracta d'un element situat enmig de l'esmentada plaça, si bé donem el nom genèric de la plaça per la seva significació simbòlica. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
| 43244 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-queralt | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s'enfilava costes amunt d'una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l'endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s'arribà a l'indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d'acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena. | 08022-52 | No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l'any 1657 que aquesta tradició ja l'havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades. | 85 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
| 43327 | Monument al Canal Industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-canal-industrial-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995. | XX | Caldria reposar-hi la barca. | Es tracta d'una base quadrada d'obra sobre la qual hi ha col·locat un altre quadrat, també d'obra, amb una gran obertura circular al mig. En aquesta obertura hi havia una barca metàl·lica penjada (la barca autèntica usada pel transport de materials del Canal) i, fora del quadrat, una hèlice d'una turbina hidroelèctrica feta del mateix material que la barca. Actualment la barca no hi és. | 08022-137 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat el 10 de maig del 1987 i havia estat dissenyat per l'aleshores capellà custodi del Santuari de Queralt, mossèn Josep Maria Ballarín. Actualment, la barca ha desaparegut ja fa uns quants anys. Sembla ser que es va portar a restaurar i encara no s'ha reposat. | 42.0988800,1.8431000 | 404336 | 4661402 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43327-foto-08022-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Ballarín i Montset | Pel fet d'haver-hi una barca, hom ha conegut popularment el monument com 'La barca del Canal'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||
| 43227 | Museu del Circ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-circ | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.. Inventari del Museu del Circ, (no publicat), Ajuntament de Berga, 1987. | XX | El Museu del Circ inclou una col·lecció importantíssima, reconeguda arreu del continent europeu com una de les més importants existents sobre aquesta temàtica, de cartells i programes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat; tant de l'estat espanyol com de la resta de països europeus. També inclou fotografies, retalls de premsa i revistes relacionades amb el món del circ. En total, el seu fons té registrats un total de 3.488 documents. | 08022-35 | Nucli urbà | La història del Museu del Circ va lligada a la del col·leccionista que al llarg de tota la seva vida el va anar creant; en Josep Vinyes i Sabartés. Aquest senyor, afeccionat i gran coneixedor del tema, va fer donació de la seva extraordinària col·lecció (la més important de l'estat espanyol sobre el tema i una de les més importants d'Europa) a l'Ajuntament de la seva ciutat natal l'any 1987. És a partir d'aquell any quan la col·lecció comença a funcionar com a Museu. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu del Circ roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Vinyes i Sabartés | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu del Circ es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43228 | Museu de Ciències Naturals del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-del-bergueda | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | El Museu de Ciències Naturals del Berguedà inclou temes relacionats amb la botànica i la zoologia de la comarca. Conté diversos exemplars que són difícils de poder contemplar en el seu estat natural i és representatiu de la diversitat d'espècies animals existents a la comarca. També inclou reproduccions ceràmiques dels exemplars de bolets que hom pot trobar al Berguedà. | 08022-36 | Nucli urbà | Aquest Museu neix l'any 1987 fruit de diverses donacions i de la recerca d'alguns estudiosos de la comarca. Pretenia ser una eina divulgativa per a tot el públic que el vistés. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43354 | Capelles de la muntanya de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-de-la-muntanya-de-queralt | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 217-218. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 76-82. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. | XVII-XX | Algunes estan bastant ben conservades i d'altres en estat força precari. | Es tracta d'un seguit de capelles que presenten la forma d'una petita caseta, sense façana i amb vessant a dues aigües. Al seu interior hi sol haver dos bancs, un a cada banda, i al mig de la paret del fons una fornícula que conté la imatge del sant al qual està advocada, ornamentada habitualment amb flors i ciris. | 08022-167 | Muntanya de Queralt | Comencem a trobar documentades aquestes capelles a partir del segle XVII. Pel camí de la drecera hi trobem la de Sant Jacint, la de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume. Abans d'iniciar aquest camí hi trobem la de Sant Marc, i pel camí de l'obaga hi ha la de la Sagrada Família i la de Sant Antoni. Finalment, pel camí de ronda o de circumvalació hi trobem la de Sant Joan (al Pla de la Ratera, darrera el Castellberguedà) i la de Sant Ignasi (prop del Balcó de Garreta). La major part d'aquestes capelles foren costejades per subscripció popular i moltes d'elles han estat vinculades a diferents famílies berguedanes que n'han tingut cura durant generacions. Així, la capella de Sant Jaume (restaurada el 1916, per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, i novament el 1946, després de la Guerra Civil, costejada pels 'Jaume' de Berga) fou administrada per la família Gironella; la dels Dolors (restaurada també el 1946 per les 'Dolors' de Berga) ho fou per la família de Martín; i la de Sant Jacint per la família Vilardaga (durant més de 250 anys) ja que un membre d'aquesta família, Jacint Vilardaga, conseller de Berga, l'havia pagada. Aquesta capella fou restaurada el 1927 i novament després de la Guerra. La de Sant Marc fou construïda el 1888 i restaurada el 1946; la de la Sagrada Família entre 1898 i 1903 i restaurada el 1949. Les capelles de Sant Antoni i de Sant Joan foren edificades l'any 1927 i restaurades el 1946. Finalment, la darrera, la de Sant Ignasi fou construïda el mateix any 1946. Al llarg dels segles, les processons i d'altres manifestacions religioses berguedanes les han tingut com a punt de referència obligat i inevitable. Darrerament s'han iniciat diversos arranjaments i restauracions en algunes d'elles. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat tractar-se també de capelles de la muntanya de Queralt, pel seu valor històric i arquitectònic, la capella de l'Oratori i la cova de Santa Elena es troben detallades en fitxes a part. La seva alçada varia des dels 800 als 1263 metres d'altitud. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43273 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919, pàg.201. PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. GENERALITAT DE CATALUNYA: L'Arxiu Històric Comarcal de Berga. Un nou equipament al Berguedà, (díptic), Berga, 2000. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XIII-XX | Situat a les dependències del Pavelló de Suècia, ocupa 653 metres quadrats dels 1.275 metres quadrats de què disposa aquest Pavelló. L'Arxiu disposa de 12 punts per a la consulta pública, un dipòsit amb una capacitat de 3.589 metres lineals, un dipòsit per a documents de gran format (plànols, cartells, pergamins, etc.) i un altre destinat a suports fotogràfics i magnètics. També té una zona de càrrega de documents. Els fons documentals de l'AHCBER inclouen documents des del segle XIII fins al XX. El nucli bàsic dels fons documentals de l'Arxiu correspon a la documentació municipal agrupada en diverses seccions. També inclou l'arxiu de l'antic municipi de la Valldan, el del jutjat comarcal de Berga, el de l'hospital de Sant Bernabé, documentació militar del segle XIX, fons de particulars i institucions, programes, cartells, etc. | 08022-81 | Nucli urbà | Les primeres referències de l'arxiu daten del segle XIV, si bé el primer inventari localitzat és del 1729, obra del notari, i aleshores secretari de Berga, Josep Altarriba i Godolà. Es conserven d'altres inventaris del 1784 i del 1805, el darrer abans de la destrucció parcial duta a terme el 1822 pel cap absolutista Tomàs Costa. Degut a diversos saquejos i expolis, es troben volums berguedans en arxius de la resta de Catalunya i àdhuc de l'Estat Francès. Això sense tenir en compte el material malauradament desaparegut. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, l'Arxiu va rebre la protecció del servei de Recuperació dels Arxius Històrics a càrrec del senyor Agustí Duran i Sanpere, essent ordenat i indexat l'any 1955 pel Doctor Lluís Pont; tasca que completà el senyor Ramon Casafont. D'ençà del 1987 se'n feu càrrec, com a arxiver, el senyor Xavier Pedrals. La primera ubicació de l'Arxiu degué ser a l'antiga casa consular, coneguda actualment com a Cal Fàbregas, situada al carrer Ciutat número 2. En traslladar-se, l'any 1580, l'Ajuntament al seu emplaçament actual, a la plaça de Sant Pere, 1, l'arxiu canvià d'ubicació. En aquest edifici hi romangué fins que el 1993 es va traslladar a un nou estatge, al carrer Mossèn Huch, 8. L'any 2000, ja com a Arxiu Comarcal, es va inaugurar la seva nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Lluís Pont, Ramon Casafont, Xavier Pedrals i altres | Malgrat tenir la denominació 'Comarcal', els fons que conformen l'Arxiu són realment municipals. | 98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43230 | Placa commemorativa d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-denric-prat-de-la-riba | XX | Caldria netejar-la i repintar les inscripcions, | Es tracta d'una placa de marbre blanc d'uns 50 per 100 centímetres que conté una altra placa metàl·lica circular d'uns 40 centímetres on s'hi pot veure el perfil d'Enric Prat de la Riba. Les inscripcions sobre el marbre blanc són incises i pintades amb negre. | 08022-38 | Nucli urbà | La placa commemorativa la figura de qui fou president de la Diputació de Barcelona i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), Enric Prat de la Riba, fou col·locada el mateix any de la seva mort, el 1919; concretament el 12 d'octubre. Prohibida i aparcada per les dictadures posteriors, fou conservada en un magatzem municipal fins que es va tornar a reposar, al mateix lloc on era, l'11 de setembre del 1979. A la placa de marbre original s'hi afegí una inscripció commemorativa. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 1919-79 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat ser treta en temps de les dictadures, la placa es va conservar. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||
| 43316 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: 'Tricentenari del temple parroquial de Berga', El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: 'Restauració de l'església parroquial', El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: 'Els retaules de l'església parroquial de Berga', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: 'Tres-cents anys de l'església de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: 'Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95. | XVII | L'església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors. | 08022-125 | Nucli urbà | On actualment s'alça l'església parroquial s'hi trobava, d'ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s'alçava just en l'indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l'església parroquial del castell, a causa d'una mina, el 18 d'octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L'obra s'encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l'edifici l'any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s'encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L'altar major, d'estil barroc i obra de Pere Costa, s'enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L'any 1866 es construí l'actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l'església fou incendiada, quedant destruïts l'orgue, el cancell, el cor i l'altar de Sant Tomàs. La restauració s'inicià ràpidament i s'allargà fins el 1883. L'any 1892 es va restaurar la façana i l'any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L'any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L'any 1939 s'iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L'any 1986, amb motiu del tricentenari de l'església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993. | 42.0899200,1.8328300 | 403473 | 4660419 | 1671-86 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Morató (mestre d'obres) | Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d'haver-se construït damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l'església parroquial com a església de Sant Pere. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43267 | Biga del carrer Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biga-del-carrer-cardona | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. | XVII | Ha patit durant més de tres segles les inclemències del temps i, a més, està força esqueixada. | Es tracta d'una llinda de fusta, d'un metre de llargària aproximadament, on s'hi troba esculpit un baix relleu que representa una àliga; àliga que tradicionalment molts autors han identificat amb la de la Patum. La figura té una cua desproporcionada pel què és el cos. Presenta el cos, les ales i la cua simulant plomes; com també les potes, que acaben amb unes urpes. El cap va tocat amb una corona que vol semblar ducal, o com a molt comtal, però amb tota seguretat no reial. Quatre xifres, dues a cada banda de la figura, ens indiquen l'any de la seva construcció: 1689. | 08022-75 | Nucli urbà | No tractant-se, com creiem, de l'àliga de la Patum, desconeixem totalment els motius que van impulsar a algú a esculpir-la a l'esmentada llinda. Pot ser que fos alguna persona vinguda de fora, d'algun municipi que gaudia d'aquesta comparsa, i que en senyal de record i enyorança la fes esculpir; o, simplement, pot respondre al nom de la casa o al renom dels seus moradors. A mitjan dels anys 1960, un acord de la Junta del Museu Municipal va determinar de treure-la i servar-la a l'esmentat Museu. L'acord, però, no s'ha complert i la biga es va malmetent gradualment. | 42.1036800,1.8449200 | 404494 | 4661933 | 1689 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43267-foto-08022-75-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que molts autors han cregut veure-hi l'àliga de la Patum, ho dubtem, puix la vila de Berga no va disposar d'aquest antic entremès processional fins l'any 1756. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43334 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-2 | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 160-162. | XII-XIII | El paviment no es troba en gaire bon estat. | Es tracta d'un carrer estret i sinuós, veritable artèria de la ciutat, que travessa l'antiga vila de nord-est a sud-oest. A banda i banda s'hi aixequen edificis plurifamiliars i nombroses botigues, doncs és on hi ha la major concentració comercial de la comarca. El carrer Major és, d'antic, el centre històric, econòmic, social i humà de Berga. Actualment es troba empedrat amb motius patumaires. Del carrer Major en surten nombrosos carrers, estrets i tortuosos, que menen a la resta de l'antiga vila. | 08022-144 | Nucli urbà | Documentat des de l'edat mitjana, el carrer Major ha estat sempre una de les artèries principals (i durant molts segles la principal) de la vila. El projecte d'alineació d'aquest carrer el va fer l'arquitecte municipal, senyor Iranzo, i el carrer s'empedrà el 1885. L'any 1976 s'hi va col·locar el paviment actual amb motius de la Patum alternats amb rajoles llises. Aquell mateix any es suprimiren les voreres. | 42.0972900,1.8396300 | 404047 | 4661230 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que l'any 1877, en ser-li concedit a l'antiga vila de Berga el títol de ciutat, l'Ajuntament va decidir canviar el nom de carrer Major pel de carrer Ciutat, ningú utilitza aquesta nova denominació per referir-s'hi, i es continua emprant, més de cent anys després, el nom medieval. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43331 | Safareig del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-lledo | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | Està força deixat | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. Consta d'un pedrís pels quatre costats i li fou treta la teulada fa uns anys. | 08022-141 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1076100,1.8264500 | 402973 | 4662390 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||||
| 43362 | Safareig de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-pietat | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | En força bon estat | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. Té una placa de ceràmica commemorativa col·locada a primers dels anys 1990. | 08022-175 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1057600,1.8479900 | 404751 | 4662161 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||||
| 43363 | Safareig de la Gratella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-gratella | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. | 08022-176 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||||
| 43346 | Les Voltes del Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes-del-vall | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XIX | Caldria reforçar i restaurar algunes arcades. | Es tracta d'un grup d'edificis els baixos dels quals es troben reculats respecte dels pisos. La part davantera d'aquests pisos està sostinguda per pilars que acaben formant arcades. Són dos arcs per cada edifici. Aquest indret és conegut popularment com les Voltes del Vall. | 08022-157 | Nucli urbà | La zona coneguda popularment com el Vall (perquè quedava avall respecte les muralles) es va començar a edificar al segle XVIII, quan Berga va iniciar la seva expansió fora muralles, en l'indret conegut com el Vall de Baix. L'any 1834, l'Ajuntament va optar per dotar d'un caràcter uniforme a les construccions de la plaça que s'anava formant (actual plaça Viladomat), partint de l'obligatorietat de construir tots els habitatges amb arcades, formant una espècie de porxos. L'any 1894, l'indret esdevingué un dels focus més importants de creixement de la ciutat i es plantejà la necessitat de fer plànols clars i definitius. El 1909, l'arquitecte Emili Porta projectà el primer traçat de la plaça Viladomat. Poc abans, al tombant del segle XX, començà a construir-se algun edifici sense les obligatòries voltes, la qual cosa fa que tot plegat doni la idea d'una plaça porxada inacabada. | 42.1035700,1.8473900 | 404698 | 4661918 | 1834 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43346-foto-08022-157-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que els edificis són de titularitat privada, hem optat per posar-la com a pública perquè la via que ocupen i el conjunt en la seva globalitat així es poden considerar. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43339 | Capelles votives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-votives | CORTINA i FARRÀS, Roger: Capelletes berguedanes, Berga, 1999. | XVII-XX | La major part han estat restaurades durant els darrers 10 anys. | En aquesta fitxa fem referència a les capelles o pavellons que contenen imatges de sants o Maresdedéu d'una forma genèrica, en el seu conjunt. És per això que la descripció també és genèrica. Normalment solen ser petites fornícules més o menys treballades ubicades a les façanes de les cases. Algunes, però, són interiors o ceràmiques. | 08022-149 | Nucli urbà | D'ençà de l'edat mitjana, ja fos pel fervor religiós o pels contratemps de pestes o guerres, trobem documentat a Berga el costum de construir pavellons o capelletes a les façanes, entrades i interiors de les cases, dedicades a diferents sants, santes o a la Mare de Déu. Aquest costum va tendir a desaparèixer entre 1820 i 1823 per imposició dels governs constitucionals. No fou fins a la segona meitat del segle XIX, i especialment durant el darrer terç, quan es va recuperar aquesta tradició. Els estralls de la Guerra Civil i algunes reformes han fet desaparèixer moltes d'aquestes capelletes, per bé que encara se'n conserven unes 50 dins del nucli urbà de Berga. La més antiga seria la de Sant Eloi que es troba a la plaça de Santa Magdalena (datable al segle XVII) i les més modernes un parell d'inaugurades el 1999. | 42.1024500,1.8424000 | 404284 | 4661800 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43339-foto-08022-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43339-foto-08022-149-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat que el costum de construir capelletes és força arrelat arreu del país, s'ha cregut oportú fer aquesta fitxa pel gran nombre que se'n conserven a Berga, una ciutat de poc més de 14.000 habitants. Tot i els estralls de la darrera Guerra Civil, actualment hi ha a Berga unes 50 capelles votives. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43320 | Cal Tonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo | XX | El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d'abandonament i deixadesa. | Es tracta d'un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l'obra vista només emmarca les obertures. L'edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d'obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat. | 08022-129 | Nucli urbà | No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l'estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d'Emili Porta i Galobart o d'algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes. | 42.1003700,1.8433900 | 404362 | 4661568 | 1912 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l'adreça oficial consta al carrer del Roser. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43232 | Antiga Casa de Correus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-correus | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 122-123. | XX | Caldria dur a terme una restauració i una neteja de la façana. | Es tracta d'un edifici format pels baixos, dues plantes i golfes. Les influències modernistes es fan ben paleses en les línies corbes de la façana, en els materials constructius i, molt especialment, en la profussió dels elements decoratius emprats (bàsicament esgrafiats, reixes de ferro i vidrieres). | 08022-40 | Nucli urbà | Tradicionalment s'ha atribuït aquesta obra a l'arquitecte Alexandre Soler i March, si bé aquesta atribució no és del tot segura. L'any 1931, el seu propietari, Joan Ramon Selgas, encarregà la reforma de l'habitatge a Josep Marfà, el qual va respectar força l'estil original de la casa. En aquestes obres, s'alçà un pis l'edifici, construïnt una tribuna que es manté malgrat no ajustar-se a les ordenances municipals de l'època. Durant uns anys, als baixos de l'edifici s'hi ubicà el servei de correus. Actualment hi ha una botiga. | 42.0995200,1.8421000 | 404254 | 4661475 | 1931 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Alexandre Soler i March - Josep Marfà | Malgrat la restauració efectuada el 1931, la casa conserva un estil unitari, amb una total simetria respecte l'eix central. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||
| 43265 | Comparseria de la Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comparseria-de-la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO I SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII-XIX | Alguna peça necessitaria una restauració i sobretot una millor conservació de tot el conjunt. | La comparseria de la Patum està formada per un Tabal de grans dimensions, 4 Cavallets (que actuen conjuntament amb 4 persones que fan de Turc), 8 Maces, 2 Guites, 1 Àliga, 8 Nans (4 de Nous i 4 de Vells), 4 Gegants (2 de Nous i 2 de Vells) i 200 carotes de Plens. | 08022-73 | Nucli urbà | La història de les comparses de la Patum va íntimament lligada a la mateixa festa. La primera notícia que inclou comparses, datada l'any 1626, esmenta el Tabal (fet novament el 1726); els Cavallets (per bé que els actuals daten del 1890); les Maces (refetes diverses vegades fins a mitjans del segle XX) i la Guita Grossa (el cap de la qual podria ser encara l'esmentat el 1626). Amb el pas dels anys s'hi incorporaren els Gegants (la primera notícia és del 1695) per bé que els actuals són del 1866 (els Vells) i del 1891 (els Nous); l'Àliga (1756) que és l'original; la Guita Xica (1890); els Nans Vells (1854) i els Nans Nous (1890). Les carotes dels Plens (explciades en una fitxa a part) ja apareixen el 1628 per bé que no se n'ha conservat cap de l'època. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1626 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat haver fer una fitxa de la Patum com a manifestació festiva, el valor etnogràfic i etnològic d'aquestes comparses (el major patrimoni etnològic i etnogràfic de Berga) i el seu valor històric (totes les comparses són centenàries) i en alguns casos artístic (Àliga, Gegants) fan que sigui necessària una fitxa del global d'actuants a la festa com a objectes que són. | 98|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||
| 43314 | Aromas del Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aromas-del-queralt | XX | Es tracta d'un gran licor aconseguit, exclusivament, amb una acurada destil·lació de plantes aromàtiques i altament salutíferes que creixen en les altures de les escarpades muntanyes de Queralt, sense contenir essències de cap tipus. | 08022-123 | Nucli urbà | El gran licor Aromas del Queralt es va començar a fabricar a Berga l'any 1917, de la mà de Ramon Vila i Rial. Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals, destacant l'aconseguit a l'Exposició Internacional de la Indústria i de la Producció a Milà el 1923, on se li atorgà diploma, medalla i creu d'or. Antigament, a Berga hi havia altres destil·leries (Sala, Santamaria, etc.) que elaboraven anissos, conyacs i, fins i tot, algun altre estomacal com la Queraltina, avui desapareguda. La mateixa sort que sembla que correran, si no canvia res, les Aromas del Queralt. | 42.0993500,1.8471800 | 404674 | 4661450 | 1917 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Vila i Rial, de Destil·leries Vila | Malauradament, els propietaris de la destil·leria i de la patent estan a punt de jubilar-se i sembla ser que el negoci no tindrà continuïtat, perdent-se irremisiblement aquest licor tant tradicional. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43261 | Molí de la Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bassa | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 61-62. | XVII | Sobretot la instal·lació originària. | Actualment, el canal, la bassa/filtre i la bassa gran resten completament coberts de vegetació. Les moles són abandonades fora del casal. Tot són indicis que denoten la inactivitat d'aquest casal moliner, avui només utilitzat com a vivenda. La resta de la instal·lació hidràulica resta totalment desmantellada. És un casal moliner, format per diversos cossos, cosa que li dóna un caire rural i que contrasta amb els molins que es troben a l'interior del nucli urbà. | 08022-69 | A la Rasa dels Molins | Ja apareix mencionat en una capbrevació de la comunitat de preveres de Berga de l'any 1653. Durant el segle XVIII funcionà alhora de molí fariner i draper, fins que al final de la centúria s'hi instal·laren màquines de cardar cotó. També funcionà algun temps com a molí xocolater. La força motriu també s'aprofità cap a 1867 per fer anar el torn mecànic d'un ferrer. El darrer moliner fou Joan Canudas, que abandonà aquesta tasca el 1972. | 42.0998500,1.8480600 | 404748 | 4661505 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43261-foto-08022-69-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La urbanització progressiva que es porta a terme a la Rasa dels Molins està a punt de fer-lo desaparèixer. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43308 | Jaciment de la Serra de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-noet | IaC - IdC | Es tracta d'un jaciment d'època ibero-romana on es descobriren els basament, el paviment i restes de les parets d'una estructura arquitectònica destinada, segurament, a casa-habitació. L'estructura es troba situada al vessant nord de la Serra de Noet, just al costat del talús del túnel de la variant de La Valldan. | 08022-117 | Antic municipi de la Valldan | El jaciment de la Serra de Noet fou descobert i excavat entre els anys 1999 i 2000 degut a la construcció de la variant de la Valldan que deixà les restes a la vista. L'excavació fou, malauradament, una excavació d'urgència, ja que calia enllestir la variant i el talús de la carretera. Les restes arqueològiques descobertes foren croquitzades i restaren al mateix lloc on havien estat trobades. | 42.1016100,1.8438800 | 404405 | 4661705 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La seva recent descobertai excavació (1999-2000) fa que no es disposi encara de material suficient per extreure'n conclusions definitives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
| 43322 | Plaça de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-pere | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 221-222. ANÒNIM: 'La plaça de Sant Pere ja té a punt el pla de restauració', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 5. R.: 'Per la Patum del 92, la plaça de Sant Pere estarà neta i rehabilitada', El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, pàgs. 34-35. Q. C.: 'Remodelació de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 92, novembre 1991, pàg. 37. ANÒNIM: 'Comencen les obres de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 94, febrer 1992, pàg. 23. ALSINA, Magda: 'L'equip de restauradors de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 97, maig 1992, pàg. 17. AADD: 'Una nova plaça' (semimonogràfic), El Vilatà, 98, juny 1992, pàgs. 3-19. | La plaça de Sant Pere és un espai irregular travessat de cap a cap per una barana de pedra. En ella s'hi troben edificis remarcables històricament com poden ser l'Ajuntament i l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga. L'esmentada barana obre el pas cap a l'anomenat 'Capdamunt de la Vila' a través del carrer Buxadé, mentre que a través d'altres sortides s'accedeix a l'antic call jueu, a la plaça de l'Hospital Vell, al carrer de la Pietat i, travessant el carrer dels Àngels, cap al carrer Major. Precisament, la plaça de Sant Pere i el carrer Major són, d'ençà de l'edat mitjana, el centre neuràlgic de la ciutat. Les cases de la plaça, algunes antigues cases senyorials (Cal Farguell), presenten un bon aspecte, pintades amb colors vius i amb algunes pintures remarcables a les façanes. | 08022-131 | Nucli urbà | Formada a l'època medieval, el nom li ve donat per l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, situada on actualment es troba l'església parroquial. Al llarg dels segles s'ha anat modificant fins arribar a l'aspecte actual, fruit de la restauració que va tenir lloc entre els anys 1991 i 1993. En aquella restauració (d'altra banda discutida) es va canviar el paviment; es va eliminar una petita barana sota el racó de Cal Gorgues; es va empedrar de nou la barana; es va modificar l'accés a l'església i es van pintar les façanes de les cases. Malgrat que al llarg de la història ha sofert molts canvis, un dels seus elements definitoris ha romàs pràcticament invariable: la barana; ja que és la única possibilitat de salvar el desnivell amb el carrer Buxadé és una rampa o escales; i la barana protegeix el salt existent fruit del desnivell esmentat. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La plaça de Sant Pere, que podria considerar-se la plaça major de Berga, és on té lloc La Patum. També és coneguda amb el nom de plaça Cremada. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
| 43202 | Gala de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-queralt | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. | XIV | La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l'Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d'agost amb l'inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l'exterior del Santuari. | 08022-10 | Muntanya de Queralt | La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l'any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l'antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
| 43349 | Riera de Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-metge | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001. | XIV | Caldria netejar i adecentar-ne alguns trams. | Malgrat que la riera de Metge neix al municipi de Castellar del Riu, a la vessant oriental de la Creu de Campllong, al peu mateix de la serra dels Lladres i el Cim d'Estela, el tram que ens interessa en aquesta fitxa és el que s'inicia just havent passat l'Estret del Guiu i que finalitza a la Colònia Rosal, a la zona del Molí de Minoves. La riera de Metge és un petit rierol, nodrit per nombroses fonts (Guiu, Negra, Tagast, Obscura, Corbera, Freda, etc.) que fou clau en el procés d'industrialització de la vila de Berga. El tram que descrivim s'inicia a la zona de l'Estret del Guiu; prop de l'Hostal del Guiu, on antigament hi havia el Molí del Bofarull, el primer, seguint el curs de la riera, que n'aprofitava el cabal. La riera segueix el seu curs natural fins havent passat Cal Quico, ja que, prop de l'Oratori de Queralt, fou canalitzada; entrant així al nucli urbà de Berga, el qual travessa de nord a sud fins arribar a la Colònia Rosal, ja en el terme municipal d'Avià, on desemboca al Llobregat. | 08022-161 | Travessant el terme municipal de nord-oest a sud | La riera de Metge fou canalitzada en època medieval i en el seu curs hom hi troba documentats, aprofitant-ne l'aigua al llarg de la història, molins fariners, molins drapers, paraires, serradores, indústries de teixits de llana, blanquers, batans, fusteries, indústries de teixits de lli, indústries de teixits de cotó, filatures, construcció de màquines, molins xocolaters, tallers mecànics, etc. Les notícies s'allarguen des del 1259 fins a l'actualitat. La derivació del curs natural de la riera, fent-la davallar en cascada controlada fins al mig de la vila en direcció meridiana i fins a retrobar el Llobregat, suposà un impuls extraordinari durant centúries per l'artesania i la indústria de la ciutat. La crisi del tèxtil, però, fa que actualment aquest aprofitament hidràulic hagi perdut importància. | 42.1042100,1.8454600 | 404539 | 4661992 | 08022 | Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43349-foto-08022-161-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La importància d'aquesta riera rau en el fet que en tan sols dos quilòmetres hi ha 31 salts o punts d'aprofitament de l'energia hidràulica. La riera de Metge fou esencial per la industrialització de l'antiga vila de Berga. | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43266 | Carotes dels Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carotes-dels-plens | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII | Les carotes dels Plens són unes màscares que representen un dimoni; pintades de color verd fosc i amb detalls vermells. Es fan damunt d'un motllo de fusta esculpit i són construïdes amb draps xops de cola, la qual cosa els ofereix una resistència extraordinària. A la part superior hi duen unes banyes de ferro i cordill i una capa al darrera per evitar que el qui fa de Ple es cremi. | 08022-74 | Nucli urbà | Les carotes dels Plens estan documentades d'ençà del 1628 però existien, ben segur, anteriorment. En aquella època es llogaven però sabem que el 1713 ja existia un motllo per fer-les. Aleshores només feien falta dues carotes puix només saltaven dos diables. Més tard passaren a ser 4 i actualment són 100. Durant la primera meitat del segle XX se'n feren quatre de noves, concretament el 1932, però s'havien d'anar restaurant i fent noves sovint perquè en ser construïdes amb cartró i guix solien trencar-se en esclatar els fuets que duen lligats a les banyes, amb el conseqüent perill que això suposava per aquells que feien de Ple. Als anys 1950, Pere Camps i Pagerols va decidir fer-les de roba encolada, material molt més resistent. Actualment, la família Camps les continua fent igual i sobre el mateix motllo que va esculpir en Pere Camps. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43266-foto-08022-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43266-foto-08022-74-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos, essent la família Camps els actuals | La fitxa es refereix a les carotes actuals però per sobre de tot intenta referir-se al concepte de carota com a element desaparescut en la major part de diables festius catalans i conservat a Berga. | 94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43305 | Festes del carrer de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-la-pietat | ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la festa de diversos anys. | XX | Les festes del carrer de la Pietat tenen lloc el cap de setmana de Pasqua Granada i la seva originalitat rau en el fet de ser de les poques festes de carrer que es conserven a la ciutat de Berga i, sobretot, que el nucli central d'aquestes festes és la representació d'una Patum amb comparses pròpies. El divendres al vespre hi ha una cercavila patumaire pel carrer de la Pietat i carrers adjacents i després ball. El dissabte a la tarda, salts de Patum i revetlla popular. El diumenge al matí es va a recollir timó a la font de Tagastet i es guarneix el carrer. Després hi ha esmorzar popular i Patum. A la tarda, concurs infantil de dibuix i darrers salts de Patum. El dilluns hi ha missa pels difunts del barri. | 08022-113 | Nucli urbà | La festa del carrer de la Pietat, en la seva forma actual, nasqué l'any 1961. Realment, la seva celebració es remonta, com a mínim, a les darreries del segle XIX, però fou el 1961, quan la festa havia perdut empenta, que un grup de veïns del carrer va voler revitalitzar-la. En proposar-se de fer quelcom original, varen creure oportú fer una representació de la Patum amb un seguit de comparses fetes per ells mateixos. Això era un fet habitual a les festes de carrer de Berga abans de la Guerra Civil del 1936, però totalment perduda a primers dels anys 1960. Molts carrers de Berga disposaven d'alguna comparsa que feien sortir per la festa del seu carrer. Any rera any, els veïns del carrer de la Pietat han anat fent, refent i comprant noves comparses fins aconseguir disposar de totes elles. Actualment, la festa del carrer de la Pietat congrega un bon nombre de persones. | 42.1043000,1.8459800 | 404582 | 4662001 | 1961 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43305-foto-08022-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43305-foto-08022-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Veïns del carrer | La festa del carrer de la Pietat manté esdeveniments i actes tradicionals a les festes de carrer de primers del segle XX i actualment és la més concorreguda i la que més actes ofereix de totes les que encara es fan a Berga. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43343 | Hospital Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell | ANGLERILL i VERDAGUER, Josep: 'Història de l'Hospital de Berga', L'Erol, 8, març 1984, pàg. 35-39. RAVENTÓS i CONTI, Jacint: Els hospitals del Pirineu i del Prepirineu, Barcelona, 1999, pàgs. 49-61. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 88-89. | XIV | Presenta algunes parts en estat de deixadesa, sobretot a la banda sud. | És un gran edifici, amb algunes construccions annexes, que forma una illa de cases entre l'actual plaça del Doctor Saló, les escales de la presó i la ronda Moreta. L'edifici, des de la plaça del Doctor Saló, consta d'una planta baixa i tres plantes superiors, però des de la ronda Moreta, l'alçada de l'edifici és notablement superior. Fins a la construcció del Mural de la Patum a la façana nord (1993), constava de grans balconades amb baranes de ferro forjat, que després es van fer desaparèixer. A l'esquerra de la façana sud encara s'hi poden observar restes de l'antiga capella, amb portes i finestrals neogòtics i un senzill campanar d'espadanya. També s'hi poden veure els murs de l'antiga presó, avui en desús. Tot plegat és un conjunt que s'ha anat ampliant amb molta irregularitat al llarg del temps. | 08022-153 | Nucli urbà | Sembla que la primera fundació hospitalària a Berga data de l'any 1190, però de ben segur no correspon a l'edifici referit en aquesta fitxa. L'edifici actual sembla que data d'un segle després. Malauradament, des de mitjan segle XIV a 1543 no es troben més dades sobre l'hospital dels pobres de la vila. Aquest tenia una capella advocada a Sant Bernabé. Cap al segle XVII s'amplià notablement, almenys així ho deixa veure la documentació consultada. Entre 1721 i 1726, el mal estat de l'edifici obligà a fer una nova construcció, però al mateix indret on hi havia l'antiga. Durant els conflictes bèl·lics del segle XVIII i XIX fou utilitzat com a hospital militar. El 1857 la cura i l'atenció dels ingressats fou encomanada a les Germanes Carmelites de la Caritat. L'Hospital Vell de Sant Bernabé va ser utilitzat com a tal fins a la construcció del nou el 1981. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La documentació de l'antic Hospital de Sant Bernabé es conserva actualment a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43248 | Els Elois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-elois | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 240-243. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 174. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XVI | La festa dels Elois té lloc el quart cap de setmana del mes de juliol. Comença el dissabte al migdia amb una passada pel nucli històric del Tabaler dels Elois anunciant la festa. A les 7 de la tarda del mateix dia, té lloc una altra passada amb el Tabaler, el Banderer, els Administradors, totes les cavalleries que hi participaran l'endemà i la banda de música. A la mateixa hora hi ha sardanes a la plaça de Sant Joan. A la nit té lloc el Night Ruc, que, com el raid Ruc de l'endemà a la tarda, té la intenció d'engrescar joves i canalla per tal que participin a la festa. L'endemà, de bon matí, té lloc la passada, igual que la del vespre anterior però amb la diferència que des de finestres i balcons la gent ruixa abundosament als participants. Arribats a la plaça de Santa Magdalena, es reparteix coca i barreja davant la capella de Sant Eloi. A les 10 del matí, al davant de la parròquia, es beneeixen els animals. Després, hi ha una missa a Sant Francesc en honor a Sant Eloi, la representació d'una boda típica de l'Alt Berguedà i el Ballet de Déu a la plaça de Sant Joan. | 08022-56 | Nucli urbà | Si bé el dia de Sant Eloi és l'1 de desembre, antigament es celebrava l'endemà de Sant Joan, el 25 de juny. A Berga el problema s'esdevenia quan el Corpus queia alt i coincidien a les mateixes dates Elois i Patum. L'any 1962 es va traslladar la festa a la diada de Sant Jaume i actualment es celebra el diumenge següent. La festa era organitzada pel Gremi i la Confraria dels Elois i actualment ho és per la Junta Conservadora dels Elois. Aquest Gremi antic incloïa traginers i gent de bast i tralla i després va incorporar altres oficis relacionats amb ells com ferrers, basters, esquilets, manyans, boters, perolers, courers, etc. Més endavant, fins i tot s'hi afegiren llauners, argenters, rellotgers, vinaters, taberners, etc. El dels Elois era, sens dubte, el Gremi més important de Berga. Si bé no sabem quan s'inicià aquesta festa, és fàcil creure que degué ser al tombant del segle XVI. En primer lloc perquè sabem que, a Berga, al segle XV el patró dels carreters encara era Sant Cristòfol. En segon lloc perquè conten que la bandera i el tabal originals del Gremi provenien d'una expedició de berguedans a Algèria en temps de Carles I. Segons la tradició, aquests berguedans els haurien arrabassat als moros. Encara que això ens resulta molt fantàstic i inversemblant (doncs la bandera, conservada a l'actualitat al Museu Municipal de Berga, porta la creu de Borgonya, la qual cosa ens fa suposar que potser fou un estendard portat des d'aquí), el cert és que la tradició tindria una coincidència cronològica important que difícilment seria fruit de la casualitat. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43248-foto-08022-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43248-foto-08022-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La dels Elois és la segona festa més important de la ciutat després de la Patum. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
| 43353 | Ballet de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-de-deu | <p>AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 56 i 174.</p> <p>HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs, 240-243.</p> <p>VILARDAGA i PUJOL, José M.: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40.</p> <p>AMADES i GELATS, Joan: Costumari català. El curs de l'any, vol. I, Barcelona, 1983, pàgs. 487, 488, 497 i 951.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | <p>El Ballet de Déu és una dansa tradicional berguedana que es balla a la plaça de Sant Joan el diumenge de la festa dels Elois sortint d'ofici. La parella de balladors dansen un vaivé paonat a la primera part del ball, a temps de vals, anant junts, agafats de la mà, i tornant separats. Acabant les frases musicals, fan un acatament. A la darrera part del ball, el rebatut, de ritme binari, la parella simula perseguir-se: ara l'un, ara l'altra. La dansa acaba amb una volta de la noia agafada de la mà del noi, el qual la despedeix amb una cossa al cul. La parella va vestida seguint la tradició dels antics traginers.</p> | 08022-166 | Nucli urbà | <p>Malgrat que Joan Amades afirma que antigament el Ballet de Déu era dansat per Sant Antoni Abat (17 de gener), dubtem d'aquesta afirmació. Potser en sentir que el ballaven els traginers caigué en l'error, perquè a gran part de Catalunya aquest sant n'és el patró. Al Pirineu i al Prepirineu, però, el patró dels traginers és Sant Eloi i totes les referències que tenim del Ballet de Déu es situen durant la festivitat d'aquest sant. El què també desconeixem amb exactitud és el nom del ballet, ja que si bé la major part de referències esmenten el nom de Ballet de Déu (per raó del sentit religiós que hom li atribueix), també trobem les formes Ballet de l'Adéu (en sentit de comiat) i ballet de deu o de les deu (perquè sembla que antigament es ballava a les 10, abans d'ofici). Fins a 1940 el ballaven dues parelles, primer una de vells i després una de joves. D'entre les moltes parelles de vells dansaires que l'han ballat, la memòria popular recorda especialment i destaca la formada pel Peretà i a Gasolana. Com moltes d'altres danses tradicionals, desconeixem el seu origen històric i àdhuc cronològic.</p> | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43353-foto-08022-166-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-03-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La dansa és ballada dues vegades seguides. | 94 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43253 | Monument a l'Agermanament amb Högsby (Suècia). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermanament-amb-hogsby-suecia | XX | Es tracta d'una placa commemorativa, formada per rajoles ceràmiques, sobre una de les parets laterals d'un transformador d'electricitat. A la placa hi són representats i il·lustrats els edificis dels ajuntaments de Berga i de Högsby (Suècia), on també hi ha una vila anomenada Berga. En una de les parets contigues s'hi ha col·locat una petita placa metàl·lica en record de Hakan Isefjord, periodista i divulgador de Berga en terres sueques, mort el 1995 en el naufràgi del ferry Estònia. | 08022-61 | Nucli urbà | Fou col·locada el 1993 en motiu de l'agermanament de Berga amb Högsby (Suècia). | 42.1039600,1.8440000 | 404418 | 4661965 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43253-foto-08022-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan Casas Ortínez i Ceràmiques Queralt | La col·locació de la placa, deixant de banda el seu ús commemoratiu, ha volgut solucionar el problema arquitectònic que suposava l'edifici del transformador elèctric al mig d'un espai obert. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43242 | L'Oratori de Queralt o Queralt Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loratori-de-queralt-o-queralt-xic | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. ROSSINYOL, Josep M.: 'Capella de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 32, hivern 1990, pàg. 32. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001. | XVII | La capella de l'Oratori és una petita, sòbria i senzilla cosntrucció malgrat haver-se construït en època barroca. Presenta la imatge d'una petita caseta amb porta d'entrada i rossassa (petita) a la façana principal, que es troba orientada a migjorn. A la façana de ponent hi ha una construcció annexa consistent en un petit cobert edificat a les primeries del segle XX. A la paret de llevant hi ha dues petites finestres i, en adaptar-se com a garatge, s'hi afegiren dues portes destinades a poder-hi entrar els cotxes. Val a dir que amb el pas dels anys ha desfigurat força la seva forma original. | 08022-50 | Nucli urbà | L'Oratori de Queralt fou construït l'any 1690 per tal de commemorar el miracle anteriorment descrit a les observacions d'aquesta fitxa. En morir mossèn Francesc Farreres, un dels seus impulsors, el 8 de febrer del 1720, va manar que fos venuda la seva casa i el seu hort amb la perpètua obligació de mantenir 'la capella de Maria Santíssima de Queralt o Oratori' i que es donessin cada any 40 sous de moneda barcelonesa per una absolta als residents que anessin a la processó del dia de Sant Marc. Abans del 1840, existia a l'Oratori un quadre en rajoles de València que representava la vila de Berga sota el mantell de la Mare de Déu i un estol de llagostes que fugia de la població. Aquest quadre desaparegué durant la Guerra dels Set anys (1833-1840). A inicis del segle XX la capella fou engrandida notablement i reformada amb les aportacions de molts devots; especialment Ramona Solé, vidua de Lluís Rosal, i mossèn Tomàs Costa, comunitari de Berga. Durant la darrera Guerra Civil (1936-1939), la capella fou saquejada i la imatge que hi havia, procedent d'una capelleta existent a l'antic portal de Pinsania, desaparegué. Després de la Guerra, la comunitat de preveres llogà la capella i aquesta fou utilitzada com a habitatge. La capella no ha estat reintegrada més al culte i des del 1968 serveix com a garatge. | 42.1065600,1.8448100 | 404489 | 4662253 | 1690 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La capella fou aixecada en el mateix indret que, segons la tradició, l'any 1687 va aparèixer una miraculosa diadema al cel en el moment de ser davallada la imatge de la Mare de Déu de Queralt. Hom va relacionar aquest fet miraculós amb l'aturada, a Berga, de la terrible plaga de llagosta que assolava el Principat. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43264 | La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XIV | La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, es celebra anualment els dies de Corpus. Malgrat tot, però, comprèn dos actes anteriors. El primer, el diumenge de l'Ascenció, després d'un ple municipal extraordinari, surt el Tabal anunciant la decisió del consistori de fer Patum. El segon, el diumenge de la Santíssima Trinitat, tenen lloc els 4 Fuets, una romanalla de temps pretèrits, una representació que té el seu origen en el fet de provar els fuets que havien d'utilitzar-se a les festes del Corpus. La festa comença pròpiament la vigília de Corpus amb una passada, al migdia, del Tabal i els 4 Gegants anunciant l'inici de les festes. Al vespre, el Tabal, les Maces (Diables), les Guites i els Gegants Vells en honor de les autoritats. Dijous, dia central de la festa, té lloc la Patum de lluïment al migdia i la Patum completa (amb Plens) al vespre. Divendres és el dia de la Patum infantil; dissabte al vespre té lloc una passada com la de dimecres al vespre però en honor als administradors, i diumenge es repeteixen els actes del dijous. La Patum és un drama sacro-històrico-popular derivat de les antigues representacions que concorrien a la Processó del Corpus. | 08022-72 | Nucli urbà | La Patum, anomenada Bulla fins a les darreries del segle XVIII, s'anà conformant a partir del segle XIV, quan els mateixos elements que concorrien a la Processó del Corpus i retien honors a l'Eucaristia començaren a reunir-se i dansar, abans i després de la Processó, retent honors a les autoritats civils. Com a festa viva que és, al llarg de més de 6 segles s'ha anat transformant i adaptant al moment històric, afegint comparses i modificant-se sense perdre el sentit original. Entre els seus canvis més destacats cal remarcar l'expulsió de l'interior del temple (segurament el 1723), el canvi de nom passant de Bulla a Patum (al tombant del segle XIX), la potenciació que rebé a finals del mateix segle XIX, i la suspensió definitiva de la Processó del Corpus (1970). Actualment, la Patum és una de les festes més importants de Catalunya i fou la primera (juntament amb la Processó i la Dansa de la Mort de Verges i les Passions d'Olesa i d'Esparraguera) en ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (1983). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La Patum és una festa única dins els panorama festiu europeu i és la representació més completa conservada de les antigues processons del Corpus medieval.Actualment, s'està duent a terme el projecte de la Casa-Museu de La Patum o Centre d'Interpretació de La Patum. Aquest important equipament cultural no només ha de servir per preservar en les millors condicions possibles les comparses de La Patum i el patrimoni històric patumaire heretat de temps pretèrits, sinó que ha de servir per donar a conèixer a tothom aquesta celebració reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (2005). A la vegada, aquesta infrastructura ha de permetre a la celebració berguedana poder disposar dels espais, equipaments i condicions necessàries per al bon desenvolupament de la festa.L'abril de 2005 es van presentar els avantprojectes arquitectònic i museològic del Centre d'Interpretació de La Patum, avantprojectes redactats per l'equip de l'arquitecte Pere Riera de RGA arquitectes i pel museòleg Josep Mañá respectivament. A hores d'ara s'està treballant en la redacció dels dos projectes, uns projectes que preveuen fer un edifici que reprodueixi la plaça de Sant Pere, marc natural de la celebració, a escala real. Aquesta reproducció no serà exacta, sinó que voldrà donar al visitant la mateixa sensació de misteri i màgia que envolta la festa. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
| 43336 | Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-queralt | <p>BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 52-53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 177. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 22-24 i 61-71. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Historia de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916, pàgs. 88 i segs. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 147-148. PEDRALS, Xavier: 'La coronació de la Mare de Déu de Queralt a l'Arxiu Històric de Berga', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàgs. 43-44. MONTAÑÀ i BUCHACA, Daniel: 'La Mare de Déu de Queralt i les epidèmies', El Vilatà, 85, desembre 1990-gener 1991, pàgs. 54-55. RAFART, Benigne: 'Queralt cap al 75 aniversari de la Coronació', El Vilatà, 75, gener 1990, pàgs. 22-23. NOGUERA i CANAL, Josep: 'La Coronació de l'any 1916', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàgs. 34-35. SENSADA i TOR, Josep: 'Una multitud va acompanyar la Mare de Déu de Queralt en la seva estada a Berga', El Vilatà, 91, octubre 1991, pàgs. 32-37. AADD: 'Queralt, 75è aniversari de la Coronació', El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, dossier monogràfic. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: Les Marededéus del Berguedà, Berga, 1996, pàgs. 38-39. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 193-196. AADD: Queralt. 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu, Barcelona, 1991. ALCOY, Rosa: 'De nou sobre la Marededéu de Queralt', L'Erol, 35, hivern 1991, pàg. 41. LUIGI: 'Imatges del 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 45-49. ANÒNIM: Coronación de la Virgen de Queralt, (expedient oficial), Madrid, 1916.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una talla de fusta policromada de 53 centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda i tocada amb un vel curt que li cobreix el cap i les espatlles i una túnica cenyida per un cinturó perlejat. A la mà dreta, estesa cap al poble, hi sosté una oreneta. Amb la mà esquerra agafa el fill, situat dempeus damunt el genoll, el qual beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb l'esquerra. La Mare de Déu trepitja una bestioleta amb el peu esquerre, bestioleta que hom ha identificat amb el mal o l'heretgia. La talla és força rústega, amb un cap molt gros en proporció al cos i uns trets facials molt marcats (ulls ametllats molt grans, nas desproporcionat, galtes molt marcades i coll gros i ample). És un clar exemple de figura gòtica, tot i que alguns autors afirmen veure-hi trets romànics molt marcats.</p> | 08022-146 | Santuari de Queralt | <p>Com tantes d'altres imatges de Mares de Déu, la seva llegenda ens explica com un bou i un pastor la trobaren i ella no volgué marxar d'aquell indret. Construïda realment a la segona meitat del segle XIV, la imatge ha estat venerada des d'aleshores al seu santuari, essent davallada diverses vegades al llarg de la història amb motiu de pestes, guerres, secades, epidèmies, plagues, etc. L'any 1916, a iniciativa del pare Postius, la imatge fou coronada canònicament, la qual cosa va comportar la presència de la infanta Isabel de Borbó i del nunci del Papa entre moltes d'altres personalitats. La Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt és una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a Berga. Aquell mateix any, la imatge fou restaurada per Dionís Renard. La corona original desaparegué durant la Guerra Civil, per bé que la imatge es salvà.</p> | 42.1046200,1.8469400 | 404662 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La Mare de Déu de Queralt és considerada patrona de la comarca del Berguedà i, extraoficialment de la ciutat de Berga, malgrat que en realitat ho és Santa Eulàlia. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
| 43313 | Orgue de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-sant-pere | <p>MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 265-266. ÀNÒNIM: 'L'orgue de Sant Pere', L'Erol, 21, tardor 1987, pàg. 5. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un orgue típicament romàntic. Disposa d'un total de 20 registres per als 2 teclats manuals de 4 1/2 octaves i d'un pedaler acoblat a l'orgue major. De la seva sòbria però elegant façana en destaca per damunt de tot la trompeteria, que presenta la particularitat de tenir els tubs doblegats cap en fora i disposats en forma de ventall.</p> | 08022-122 | Nucli urbà | <p>L'orgue actual va substituir l'antic orgue barroc, fabricat per Jaume Guilla entre 1691 i 1692, que s'havia cremat el 27 de març del 1873 durant la Tercera Guerra Carlina. El nou orgue fou construït pel mestre orguener torinès Francesco Teppati a iniciativa de l'aleshores ecònom de la parròquia de Berga, mossèn Sebastià Ibáñez i Calvet. Construït al llarg del 1896, fou acabat i inaugurat el 13 de març del 1897 i va costar 30.000 pessetes. El concert inaugural va anar a càrrec del senyor Antoni de Bargalló, organista de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. L'any 1970 foren realitzades algunes reformes que no afectaren l'estructura de l'instrument: canvi de la tuberia de plom malmesa per una altra de plàstic, substitució de la manxa d'aire per un ventilador elèctric, canvi de la tracció mecànica manual per l'elèctrica i ampliació del pedaler de 25 a 30 notes (sense dotar-lo, però, de joc propi). Entre 1988 i 1989 fou restaurat íntegrament pel mestre Gerhard Grenzing, qui va ampliar-lo amb un joc propi de contres de 16' per al pedaler,completant així l'instrument tal i com Teppati l'havia previst. D'ençà de la seva construcció n'han estat organistes titulars mossèn Joan Reig i Moreta (1897-1906), mossèn Ramon Pujol (1906-1909), mossèn Miquel Mas i Boixader (1909-1954), mossèn Josep Armengou i Feliu (1954-1976) i Marià Miró i Alsina (1976-1998).</p> | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 1897 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-2.jpg | Física | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francesco Teppati | L'orgue de Berga és dels pocs orgues romàntics conservats a Catalunya, ja que la major part foren destruïts durant la Guerra Civil del 1936-1939. | 101|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43350 | Font de la plaça de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-fonts | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. | XX | La pedra del monòlit està molt desgastada i hi ha diversos grafits. L'Ajuntament té previst d'actuar-hi, reformant i restaurant tot la plaça, abans d'acabar l'any 2001. | Es tracta d'un monòlit situat damunt d'un pedestal quadrat sobre graons. Una base més o menys quadrada, de blocs petits de pedra, sosté un altre bloc rectangular de marbre damunt del qual s'hi troba una escultura de pedra recoberta de coure. A la part davantera de l'estructura hi ha la font. L'estatua representa un noi jove, assegut damunt d'una pedra, que intenta treure's una espina del peu esquerre. La base fa uns dos metres d'alçada i la figura, bo i asseguda, un metre aproximadament. | 08022-163 | Nucli urbà | Desconeixem els motius que impulsaren la col·locació d'aquesta obra, fet que per fotografies antigues podem situar just acabada la Guerra Civil. Al mateix indret, abans hi havia la Font de Neptú. | 42.1017700,1.8446700 | 404470 | 4661722 | c. 1940 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43350-foto-08022-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'estatua és una rèplica de l'obra 'El nen de l'espina'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43262 | Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 58-60. | XVIII | És el molí que dóna inici a l'esmentada Rasa dels Molins. Mostra ja unes característiques diferents als casals moliners que hi ha dins del casc urbà pròpiament dit, ja que la seva fesomia recorda més la d'una antiga pairalia. L'edifici, de planta baixa i dues plantes superiors, no presenta característiques remarcables, però interessa perquè conserva gairebé intacta tota la instal·lació molinera: la cabra, la tremuja, el camalot, el riscle, l'engegador, la mola volandera, la nadilla, la boixa, etc. | 08022-70 | Nucli urbà | El molí ja apareix documentat el 1713, però lògicament la seva existència és anterior. La documentació permet resseguir tots els arrendataris i tinents del molí durant els segles XVIII, XIX i XX. Als darrers anys de vida del molí només es va moldre blat de moro. Tancà definitivament el 1964. | 42.1025100,1.8470400 | 404667 | 4661801 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'avenç urbanístic de la ciutat ha posat en perill aquest indret, ja que aviat podria ser engolit. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||||
| 43317 | Torneig Internacional Obert d'Escacs de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torneig-internacional-obert-descacs-de-berga | Programes del Torneig de diversos anys. | XX | El Torneig Internacional Obert d'Escacs de Berga presenta el format típic d'un Open d'Escacs, amb nou dies de competició segons el sistema SUIS-FIDE. Hi poden participar tots els jugadors amb llicència federativa de primera categoria i superiors. | 08022-126 | Nucli urbà | El Torneig nasqué el 1951 i s'ha vingut celebrant, de forma més o menys continuada i regular, fins fa 3 o 4 anys. Segons els organitzadors, però, cal entendre aquest parèntesi més com un impàs (com d'altres n'hi ha hagut a la història del Torneig: 1953-1967 o 1981) que no com una anul·lació (precisament és per aquet motiu que ha estat fitxat). Pel Torneig han passat uns 1.000 participants, amb uns 400 d'estrangers, un gran nombre de Mestres Internacionals i Grans Mestres Internacionals. Cal destacar participants de la categoria d'Arturo Pomar, Ulvestad, Ciocaltea, Tempone, Rivas, Magem, Pomés, etc. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1951 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43317-foto-08022-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43317-foto-08022-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'Open de Berga és vàlid i puntua pel Circuït Català d'Escacs Internacional. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43323 | Cova de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-santa-elena | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. CANAL, Jordi: 'La cova de Queralt ja ha estat restaurada', El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19. | XX | Es tracta d'una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s'encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona. | 08022-132 | Muntanya de Queralt | Aquest indret degué veure l'aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s'erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s'hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L'obra actual s'inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L'any 1920 només mancava l'escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l'obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d'Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L'any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L'interior conté una reproducció de la Mare de Déu. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1916 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Forcada i Sors | Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l'indret on actualment s'aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 43263 | Música de La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-de-la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII-XX | Són un seguit de partitures, moltes d'elles tradicionals, d'autor desconegut, que amb el pas dels segles han acabat formant el corpus musical patumaire. S'inclourien en aquesta fitxa les partitures de la Marxa de La Patum; del ball dels Turcs i Cavallets; del salt de les Maces; del ball de l'Àliga; d'una vintena llarga de balls de Gegants i Nans Vells; del ball dels Nans Nous; del salt dels Plens; dels quatre Tirabols i la de l'Ella s'ho pensa. | 08022-71 | La història de la música de La Patum s'inicia amb l'adquisició dels Gegants (segona meitat del segle XVII), ja que anteriorment les comparses evolucionaven únicament al so del Tabal. El moment de màxima potenciació de la música de la Patum fou a les darreries del segle XIX i cal emmarcar-lo dins el que els historiadors han definit com a procés de potenciació de la Patum. Fou aleshores quan en Joaquim Serra i Farriols (a) Quimserra va composar les músiques dels Turcs i Cavallets i dels Plens (1888-1890) i dels Nans Nous (primers anys de la dècada del 1890). Les darreres composicions incorporades a la festa foren la música del salt de les Maces (1963) i el Tirabol anomenat la Patumaire (1993). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | Hem cregut oportú fer una fitxa genèrica de totes aquestes partitures per l'excepcionalitat que suposa el conjunt més que pel valor artístic i musical de cadascuna d'elles per separat; excepció feta del ball de l'Àliga, motiu pel qual es troba descrit en una fitxa a part. | 94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
| 43291 | Hostal del Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-guiu | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 23-24. | XIX | L'edifici actual manté pocs elements originals. És un edifici de planta baixa, on es solapen tres plantes superiors i unes golfes, cobert per una teulada a doble vessant i un sobrealçat decoratiu als flancs de la teulada. Els únics elements singulars són les finestres amb volta de mig punt a la tercera planta. La instal·lació del salt està completament desapareguda, només en queda una petita resclosa, el canal i l'embassament amb el regant. | 08022-99 | Al nord-oest del nucli urbà | Sembla que l'edifici primitiu fou bastit el 1897 per Josep Elias i Peix, per tal de moldre guix i ciment. El 1936 Antoni Riba i Piqué hi instal·là alguns telers, però l'inici de la guerra civil de 1936-1939 impedí la seva posada en funcionament. El 1945 Josep Ballús i Cots reactivà la mòlta de ciment i, el mateix any, mossèn Josep Viladot i Sala començà a produir-hi energia elèctrica. Aleshores es passà a denominar Molí de l'Estret. El 1949 es paral·litzà la producció de fluïd elèctric, que alimentava els xalets de la baga de Queralt, i es reconstruí completament, batejant-se amb el nom d'Hostal del Guiu. Fins a 1965 es va autoproveir de llum. | 42.1060000,1.8491700 | 404849 | 4662186 | 1897 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43291-foto-08022-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ha estat recentment restaurat. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 43278 | Molí de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sal | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. CORTINA i FARRÀS, Roger: Capelletes berguedanes, Berga, 1999, pàgs. 58-61. | Es tracta d'un esbelt edifici, de planta baixa més quatre plantes superiors. La façana encarada a la placeta Ciutat és la més emblemàtica i conserva totes les característiques d'un molí hidràulic urbà. La planta baixa consta de dues obertures: una de molt petita, allindada, i una de més gran, adovellada. Les obertures del primer pis són en forma de finestra, però a la resta de pisos són balcons. Els balcons del darrer pis són acabats en forma gairebé semi-circular. A la primera planta, entre les dues finestres també hi ha una capella en fornícula dedicada a Sant Antoni de Pàdua. A la façana que dóna al carrer dels Àngels hi ha una capella sobre un balcó dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. De la part posterior de l'edifici se'n pot destacar una antiga corriola de grans dimensions i unes baranes de fusta que li donen un cert aire d'antigor. | 08022-86 | Nucli urbà | Hom ha pensat que podria tractar-se d'un molí que al segle XIV tenien a la vila els senyors de Mataplana, esmentat ja el 1302. La porta allindada de la façana de la placeta Ciutat porta anotada la data de 1651, però sens dubte l'estructura de l'edifici és anterior. Cap a finals del segle XVIII el molí també fou utilitzat com a hostal de la vila. Entre els segles XVIII i XIX fou utilitzat com a molí de sal, de farina i de xocolata. Avui en dia resta inactiu i solament és ocupat parcialment. La capella de la Mare de Déu dels Àngels hi fou construïda el 1867. | 42.1042000,1.8454500 | 404538 | 4661990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43278-foto-08022-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43278-foto-08022-86-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ha estat recentment restaurat, sense efectuar-hi modificacions importants. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
| 43338 | Custòdia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-berga | <p>PERARNAU i CORTINA, Alba: 'La sagrada forma de la Custòdia', programa de la Patum, Berga, 1998. SERRA i SALA, Josep: Custódia monumental de Berga, Berga, 1944.</p> | XX | <p>La custòdia de Berga és una peça de plata, amb esmalts i incisions d'or, que pesa 20 quilos i amida 130 centímetres. A la base hi trobem representada la totalitat de la comparseria de la Patum, destacant l'excepcional solució trobada per encabir-hi els diables, que són els qui sustenten realment la custòdia. El fust es troba dividit en dues parts: inferior i superior. La part inferior consta de 4 columnes que representen les que formaven l'altar major de la parròquia, destruït el 1936, i amb 4 esmalts representant l'Assumpció, sant Pere, sant Pau i l'escut de santa Eulàlia combinat amb el de Berga. La part superior presenta la imatge de santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Berga, amb la creu característica en forma de X, i al seu darrera hi trobem el Pi de les Tres Branques. Finalment, el Sol incorpora 4 esmalts representant Queralt, sant Francesc, Sant Joan i el Sant Crist del Castell.</p> | 08022-148 | Nucli urbà | <p>Després de la destrucció de l'anterior custòdia durant els primers dies de la darrera Guerra Civil (1936-1939), la parròquia de Berga cregué necessari de tenir-ne una altra que participés a la Processó del Corpus. L'any 1942, el rector d'aleshores, Josep Serra i Sala va encarregar el projecte al dibuixant berguedà Ramon Minoves. Aquest projecte fou exposat als magatzems Farràs de Berga perquè tothom el veiés. Aleshores s'encarregà la seva construcció a la casa Masriera-Carreras del passeig de Gràcia de Barcelona. La peça fou acabada el 1943 i inaugurada aquell mateix any a la Processó del Corpus. En deixar-se de celebrar aquesta (1970), la custòdia només s'utilitza en els oficis litúrgics dels dies de Corpus.</p> | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 1943 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Minoves i Casa Masriera-Carreras | Fins que Berga va celebrar la Processó del Corpus (1970), la custòdia hi formava part. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/