Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43194 | Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | El Museu Municipal de la Ciutat de Berga consta d'un seguit de sales entrellaçades, el recorregut obligat de les quals en un determinat ordre permet de fer-se una idea del procés evolutiu de Berga i la comarca al llarg dels darrers 4.500 anys. | 08022-2 | Nucli urbà | En realitat, el Museu va néixer l'any 1962 a iniciativa del Grup d'Arqueologia i Prehistòria que, degut a les prospeccions que anava fent i en vistes de la necessitat de dipositar les troballes en algun lloc, van decidir crear un primer museu. En aquest s'hi col·locaren les primeres troballes, provinents sobretot de la Canal dels Avellaners, però romania tancat al públic i només s'obria en visites concertades. A més, aquest primer museu estava molt mal dotat en quan a espai i a catalogació del material. Fou amb els primers ajuntaments democràtics, i a iniciativa del senyor Josep Carreras i algun dels seus col·laboradors, quan es veié la necessitat de renovar el Museu i que aquest fos obert al públic, cosa que tingué lloc el 23 de gener del 1983. El Museu es va organitzar en una estructura que es va mantenir fins al tancament, provisonal, del Museu, amb sales dedicades a diferents disciplines: arqueologia, geologia, oficis i tèxtil, etnologia, militar i guerres carlines i numismàtica. Actualment romanen obertes dues sales de la planta baixa acondicionades com a sala d'exposicions. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43194-foto-08022-2-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Actualment, i degut a la voluntat de fer un Museu Comarcal a la zona de l'antiga Caserna Militar al Pla de l'Alemany, el Museu Municipal es troba tancat al públic, amb una part important dels seus fons encapsats esperant un trasllat que s'ha anat allargant. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43195 | Secció de les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-les-guerres-carlines-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines és notòria. | La sala destinada a encabir el material conservat de les Guerres Carlines i altres materials militars, es troba al soterrani de l'edifici, just després de la sala del tèxtil i d'altres oficis i abans de les escales que permeten accedir a la planta baixa. | 08022-3 | Nucli urbà | La secció dedicada a les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella s'hi poden trobar diferents plànols de la ciutat de Berga, el castell i les seves fortificacions militars, datats entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX; una reproducció a escala del castell de Sant Ferran i de la Torre de la Petita (fortificació de la Primera Guerra Carlina) i diferents armes de l'època. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43195-foto-08022-3-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||
| 43196 | Secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-del-textil-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines, que són la majoria, és notòria. | La sala dedicada al Tèxtil es troba al soterrani de l'edifici, entre les sales amb peces barroques i medievals i la sala militar o dels carlins. A més del Tèxtil, inclou altres oficis (escloper, fuster, corder, espardenyer, impressor, fotògraf, culleraire) però per història i tradició, aquest fons és el més important. | 08022-4 | Nucli urbà | La secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga, encabida dins la sala dels oficis, va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem la reproducció a escala d'una Maixerina (màquina de filar d'origen berguedà) i un ampli ventall d'estris provinents del són del tèxtil. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43196-foto-08022-4-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||
| 43197 | Secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-numismatica-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La vitrina destinada a encabir les col·leccions de monedes i paper moneda es trobava a l'esquerra tan bon punt s'entrava a la planta baixa del Museu. Actualment aquesta vitrina ha desaparegut. | 08022-5 | Nucli urbà | La secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem mostres del paper moneda editat al Berguedà l'any 1937, monedes de diferents èpoques (des d'època romana fins a època moderna) i medalles commemoratives diverses. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43197-foto-08022-5-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent desaparegut la vitrina, el material que en ella s'hi trobava, prou interessant d'altra banda, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43198 | Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-darqueologia-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga ocupava gairebé la totalitat de la planta baixa de l'edifici i part del soterrani i estava subdividida en diferents apartats. Actualment, la planta baixa està habilitada com a sala d'exposicions. | 08022-6 | Nucli urbà | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga neix l'any 1962 arrel de la troballa de diversos jaciments importants a la comarca, sobretot la Canal dels Avellaners (Berga), el Clot dels Llops (Gironella) i Cal Pallot (Puig-reig), i les posteriors excavacions que s'hi portaren a terme. De fet, es pot considerar que aquesta col·lecció fou la que va acabar gestant la totalitat del Museu. Fou l'any 1983, però, quan aquest s'inaugurà, que aquesta col·lecció va poder començar a ser visitada i quan va adquirir una entitat pròpia. En ella hi podem trobar enterraments i materials neolítics, eneolítics, de l'edat del bronze, ibèrics, visigots i medievals. Així mateix, també hi ha interessants plafons d'estratigrafies, maquetes, reproduccions artístiques, etc. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1962 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43198-foto-08022-6-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent-se reutilitzat l'espai físic, el material que en ella s'hi trobava, el més interessant del Museu, sens dubte, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43330 | Capitell romànic de l'església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 246-248. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31. | XII | Es tracta d'un capitell zoomòrfic que es troba dins d'un pilar entre la nau principal i la de tramuntana. El capitell es troba situat de manera que té tres cares visibles. A la cara central, la que dóna a la porta principal, hi ha dos ocells oposats que miren a les arestes corresponents del capitell. A les dues cares laterals hi ha sengles ocells que també miren a l'aresta del capitell, de manera que cadascun d'ells es situa enfrontat amb un dels de la cara central. Els quatre ocells estan representats de costat i mostren un cos força corpulent, perllongat endavant per un coll relativament llarg i gràcil, que es corba cap avall i acaba en un cap petit, provist d'un bec que recorda vagament el d'un ànec. Els ocells figuren beure en una mena de font, de peu cilíndric llarg i plat petit. El capitell conserva restes escadusseres de policromia. | 08022-140 | Nucli urbà | Hom ha atribuït aquest capitell a l'antiga església que devia haver-hi en aquest lloc abans que el 1220 comencés la construcció de l'actual. Aquesta peça, datada al segle XII, aparegué l'any 1973 en el decurs d'unes obres de neteja i adobament del temple iniciades per la parròquia. Sota la trona i a l'interior del pilar, confluència dels dos cossos de la nau principal, aparegué una petita resta de paret, amb dues columnes romàniques del segle XII lleugerament policromades i de bona factura. L'una tenia el capitell mutilat; l'altra, la que ens ocupa, presentava un extraordinari capitell figurat amb unes aus. L'excavació del paviment feu aparèixer altres elements romànics. Actualment, aquesta zona i el capitell esmentat es troben a la vista del públic, al mig de l'església, però protegits. | 42.1043700,1.8462400 | 404604 | 4662008 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43229 | Galeria dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-berguedans-illustres | R.: 'Els il·lustres berguedans ja tenen la seva Galeria', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | La Galeria dels Berguedans Il·lustres ocupa una petita sala, un espai que de fet és més un passadís que cap altra cosa, al primer pis de l'Ajuntament de Berga, just al costat de la sala d'actes (per on s'hi pot accedir) i del despatx de l'alcalde. Els personatges representats a la Galeria dels Berguedans Il·lustres són: Guillem de Berguedà (1138-1196), poeta i trobador; Jaume Cascalls (1320-1378), escultor representant de l'escola gòtica catalana; Pau Claris i Casademunt (1586-1641), president de la Generalitat en esclatar la Guerra dels Segadors; Antoni Viladomat (1678-1755), considerat com un dels millors pintors del segle XVIII; Pere Costa (1693-1761), arquitecte i escultor a qui s'havia atribuït el retaule barroc del Santuari de Queralt; Ramon Farguell i Montorsí (a) Maixerí (nascut el 1773), constructor i inventor de les màquines de filar anomenades Berguedanes o Maixerines; Josep Storch i Pla (nascut el 1879), catedràtic de medecina a les universitats de Santiago de Compostel·la, València i Barcelona; Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), teòleg i filòsof; Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), promotor i constructor del Canal Industrial de Berga; Jacinto Vilardaga i Cañellas (1856-1936), advocat, polític, periodista, escriptor i historiador de Berga; Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor, poeta i dramaturg; i Josep Armengou i Feliu (1910-1976), sacerdot, músic, pensador i escriptor de temes locals i nacionalistes. Els autors de les pintures que representen aquests Berguedans Il·lustres són pintors berguedans: Ramon Masferrer, Angelina Vilella, Lluís Carrillo, A. Comellas i Soler, Joan Ferrer, Joan Casas, Enric Basora, Lluís Canals, Antoni Subirana i Ramon Calonge. | 08022-37 | Nucli urbà | La Galeria dels Berguedans Il·lustres nasqué a iniciativa de l'Ajuntament de Berga degut a la voluntat de tenir una sala on s'hi reproduissin pictòricament aquells berguedans que més havien influït en la història de la població i àdhuc del país. Els quadres han estat pintats per pintors berguedans. La Galeria fou inaugurada el 30 de maig del 1987 i s'ubicà, inicialment, a l'edifici de l'Hospital Vell. Uns anys més tard, però, la col·lecció fou traslladada al mateix edifici de l'Ajuntament. | 42.1043000,1.8459800 | 404582 | 4662001 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | En inaugurar-se la Galeria, s'hi exposaren objectes personals d'alguns dels personatges reproduïts pictòricament. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43305 | Festes del carrer de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-la-pietat | ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la festa de diversos anys. | XX | Les festes del carrer de la Pietat tenen lloc el cap de setmana de Pasqua Granada i la seva originalitat rau en el fet de ser de les poques festes de carrer que es conserven a la ciutat de Berga i, sobretot, que el nucli central d'aquestes festes és la representació d'una Patum amb comparses pròpies. El divendres al vespre hi ha una cercavila patumaire pel carrer de la Pietat i carrers adjacents i després ball. El dissabte a la tarda, salts de Patum i revetlla popular. El diumenge al matí es va a recollir timó a la font de Tagastet i es guarneix el carrer. Després hi ha esmorzar popular i Patum. A la tarda, concurs infantil de dibuix i darrers salts de Patum. El dilluns hi ha missa pels difunts del barri. | 08022-113 | Nucli urbà | La festa del carrer de la Pietat, en la seva forma actual, nasqué l'any 1961. Realment, la seva celebració es remonta, com a mínim, a les darreries del segle XIX, però fou el 1961, quan la festa havia perdut empenta, que un grup de veïns del carrer va voler revitalitzar-la. En proposar-se de fer quelcom original, varen creure oportú fer una representació de la Patum amb un seguit de comparses fetes per ells mateixos. Això era un fet habitual a les festes de carrer de Berga abans de la Guerra Civil del 1936, però totalment perduda a primers dels anys 1960. Molts carrers de Berga disposaven d'alguna comparsa que feien sortir per la festa del seu carrer. Any rera any, els veïns del carrer de la Pietat han anat fent, refent i comprant noves comparses fins aconseguir disposar de totes elles. Actualment, la festa del carrer de la Pietat congrega un bon nombre de persones. | 42.1043000,1.8459800 | 404582 | 4662001 | 1961 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43305-foto-08022-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43305-foto-08022-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Veïns del carrer | La festa del carrer de la Pietat manté esdeveniments i actes tradicionals a les festes de carrer de primers del segle XX i actualment és la més concorreguda i la que més actes ofereix de totes les que encara es fan a Berga. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43349 | Riera de Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-metge | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001. | XIV | Caldria netejar i adecentar-ne alguns trams. | Malgrat que la riera de Metge neix al municipi de Castellar del Riu, a la vessant oriental de la Creu de Campllong, al peu mateix de la serra dels Lladres i el Cim d'Estela, el tram que ens interessa en aquesta fitxa és el que s'inicia just havent passat l'Estret del Guiu i que finalitza a la Colònia Rosal, a la zona del Molí de Minoves. La riera de Metge és un petit rierol, nodrit per nombroses fonts (Guiu, Negra, Tagast, Obscura, Corbera, Freda, etc.) que fou clau en el procés d'industrialització de la vila de Berga. El tram que descrivim s'inicia a la zona de l'Estret del Guiu; prop de l'Hostal del Guiu, on antigament hi havia el Molí del Bofarull, el primer, seguint el curs de la riera, que n'aprofitava el cabal. La riera segueix el seu curs natural fins havent passat Cal Quico, ja que, prop de l'Oratori de Queralt, fou canalitzada; entrant així al nucli urbà de Berga, el qual travessa de nord a sud fins arribar a la Colònia Rosal, ja en el terme municipal d'Avià, on desemboca al Llobregat. | 08022-161 | Travessant el terme municipal de nord-oest a sud | La riera de Metge fou canalitzada en època medieval i en el seu curs hom hi troba documentats, aprofitant-ne l'aigua al llarg de la història, molins fariners, molins drapers, paraires, serradores, indústries de teixits de llana, blanquers, batans, fusteries, indústries de teixits de lli, indústries de teixits de cotó, filatures, construcció de màquines, molins xocolaters, tallers mecànics, etc. Les notícies s'allarguen des del 1259 fins a l'actualitat. La derivació del curs natural de la riera, fent-la davallar en cascada controlada fins al mig de la vila en direcció meridiana i fins a retrobar el Llobregat, suposà un impuls extraordinari durant centúries per l'artesania i la indústria de la ciutat. La crisi del tèxtil, però, fa que actualment aquest aprofitament hidràulic hagi perdut importància. | 42.1042100,1.8454600 | 404539 | 4661992 | 08022 | Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43349-foto-08022-161-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La importància d'aquesta riera rau en el fet que en tan sols dos quilòmetres hi ha 31 salts o punts d'aprofitament de l'energia hidràulica. La riera de Metge fou esencial per la industrialització de l'antiga vila de Berga. | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43278 | Molí de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sal | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. CORTINA i FARRÀS, Roger: Capelletes berguedanes, Berga, 1999, pàgs. 58-61. | Es tracta d'un esbelt edifici, de planta baixa més quatre plantes superiors. La façana encarada a la placeta Ciutat és la més emblemàtica i conserva totes les característiques d'un molí hidràulic urbà. La planta baixa consta de dues obertures: una de molt petita, allindada, i una de més gran, adovellada. Les obertures del primer pis són en forma de finestra, però a la resta de pisos són balcons. Els balcons del darrer pis són acabats en forma gairebé semi-circular. A la primera planta, entre les dues finestres també hi ha una capella en fornícula dedicada a Sant Antoni de Pàdua. A la façana que dóna al carrer dels Àngels hi ha una capella sobre un balcó dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. De la part posterior de l'edifici se'n pot destacar una antiga corriola de grans dimensions i unes baranes de fusta que li donen un cert aire d'antigor. | 08022-86 | Nucli urbà | Hom ha pensat que podria tractar-se d'un molí que al segle XIV tenien a la vila els senyors de Mataplana, esmentat ja el 1302. La porta allindada de la façana de la placeta Ciutat porta anotada la data de 1651, però sens dubte l'estructura de l'edifici és anterior. Cap a finals del segle XVIII el molí també fou utilitzat com a hostal de la vila. Entre els segles XVIII i XIX fou utilitzat com a molí de sal, de farina i de xocolata. Avui en dia resta inactiu i solament és ocupat parcialment. La capella de la Mare de Déu dels Àngels hi fou construïda el 1867. | 42.1042000,1.8454500 | 404538 | 4661990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43278-foto-08022-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43278-foto-08022-86-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ha estat recentment restaurat, sense efectuar-hi modificacions importants. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43227 | Museu del Circ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-circ | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.. Inventari del Museu del Circ, (no publicat), Ajuntament de Berga, 1987. | XX | El Museu del Circ inclou una col·lecció importantíssima, reconeguda arreu del continent europeu com una de les més importants existents sobre aquesta temàtica, de cartells i programes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat; tant de l'estat espanyol com de la resta de països europeus. També inclou fotografies, retalls de premsa i revistes relacionades amb el món del circ. En total, el seu fons té registrats un total de 3.488 documents. | 08022-35 | Nucli urbà | La història del Museu del Circ va lligada a la del col·leccionista que al llarg de tota la seva vida el va anar creant; en Josep Vinyes i Sabartés. Aquest senyor, afeccionat i gran coneixedor del tema, va fer donació de la seva extraordinària col·lecció (la més important de l'estat espanyol sobre el tema i una de les més importants d'Europa) a l'Ajuntament de la seva ciutat natal l'any 1987. És a partir d'aquell any quan la col·lecció comença a funcionar com a Museu. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu del Circ roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Vinyes i Sabartés | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu del Circ es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43228 | Museu de Ciències Naturals del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-del-bergueda | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | El Museu de Ciències Naturals del Berguedà inclou temes relacionats amb la botànica i la zoologia de la comarca. Conté diversos exemplars que són difícils de poder contemplar en el seu estat natural i és representatiu de la diversitat d'espècies animals existents a la comarca. També inclou reproduccions ceràmiques dels exemplars de bolets que hom pot trobar al Berguedà. | 08022-36 | Nucli urbà | Aquest Museu neix l'any 1987 fruit de diverses donacions i de la recerca d'alguns estudiosos de la comarca. Pretenia ser una eina divulgativa per a tot el públic que el vistés. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43265 | Comparseria de la Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comparseria-de-la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO I SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII-XIX | Alguna peça necessitaria una restauració i sobretot una millor conservació de tot el conjunt. | La comparseria de la Patum està formada per un Tabal de grans dimensions, 4 Cavallets (que actuen conjuntament amb 4 persones que fan de Turc), 8 Maces, 2 Guites, 1 Àliga, 8 Nans (4 de Nous i 4 de Vells), 4 Gegants (2 de Nous i 2 de Vells) i 200 carotes de Plens. | 08022-73 | Nucli urbà | La història de les comparses de la Patum va íntimament lligada a la mateixa festa. La primera notícia que inclou comparses, datada l'any 1626, esmenta el Tabal (fet novament el 1726); els Cavallets (per bé que els actuals daten del 1890); les Maces (refetes diverses vegades fins a mitjans del segle XX) i la Guita Grossa (el cap de la qual podria ser encara l'esmentat el 1626). Amb el pas dels anys s'hi incorporaren els Gegants (la primera notícia és del 1695) per bé que els actuals són del 1866 (els Vells) i del 1891 (els Nous); l'Àliga (1756) que és l'original; la Guita Xica (1890); els Nans Vells (1854) i els Nans Nous (1890). Les carotes dels Plens (explciades en una fitxa a part) ja apareixen el 1628 per bé que no se n'ha conservat cap de l'època. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1626 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat haver fer una fitxa de la Patum com a manifestació festiva, el valor etnogràfic i etnològic d'aquestes comparses (el major patrimoni etnològic i etnogràfic de Berga) i el seu valor històric (totes les comparses són centenàries) i en alguns casos artístic (Àliga, Gegants) fan que sigui necessària una fitxa del global d'actuants a la festa com a objectes que són. | 98|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||
| 43312 | Plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-paisos-catalans | XX | Enmig de la plaça dels Països Catalans s'hi troba un alçat circular de pissarra que per la seva part posterior i central presenta un parterre sobrealçat i per la seva part anterior un banc per seure-hi. A banda i banda del banc, aprofitant el desnivell entre aquest i el parterre, hi ha dues plaques metàl·liques que estan decorades amb les Quatre Barres catalanes. Al mig del parterre s'hi troba un Pi de les Tres Branques, representant el mític Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, símbol dels Països Catalans (d'aquí el nom de la plaça). | 08022-121 | Nucli urbà | Aquesta plaça fou ideada, construïda i inaugurada a mitjans de la dècada dels anys 1990, en uns terrenys amplis del carrer del Roser, on fins aleshores hi havia hagut la Torre Felipó, un dels darrers edificis senyorials que es conservaren a la ciutat de Berga. Abans, doncs, no era una plaça, sinó un solar amb l'esmentada torre i un gran jardí. S'hi accedeix pel carrer del Roser i, a través del passatge de l'arquitecte Porta, pel passeig de la Pau. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | c.1990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43312-foto-08022-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Pròpiament es tracta d'un element situat enmig de l'esmentada plaça, si bé donem el nom genèric de la plaça per la seva significació simbòlica. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43343 | Hospital Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell | ANGLERILL i VERDAGUER, Josep: 'Història de l'Hospital de Berga', L'Erol, 8, març 1984, pàg. 35-39. RAVENTÓS i CONTI, Jacint: Els hospitals del Pirineu i del Prepirineu, Barcelona, 1999, pàgs. 49-61. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 88-89. | XIV | Presenta algunes parts en estat de deixadesa, sobretot a la banda sud. | És un gran edifici, amb algunes construccions annexes, que forma una illa de cases entre l'actual plaça del Doctor Saló, les escales de la presó i la ronda Moreta. L'edifici, des de la plaça del Doctor Saló, consta d'una planta baixa i tres plantes superiors, però des de la ronda Moreta, l'alçada de l'edifici és notablement superior. Fins a la construcció del Mural de la Patum a la façana nord (1993), constava de grans balconades amb baranes de ferro forjat, que després es van fer desaparèixer. A l'esquerra de la façana sud encara s'hi poden observar restes de l'antiga capella, amb portes i finestrals neogòtics i un senzill campanar d'espadanya. També s'hi poden veure els murs de l'antiga presó, avui en desús. Tot plegat és un conjunt que s'ha anat ampliant amb molta irregularitat al llarg del temps. | 08022-153 | Nucli urbà | Sembla que la primera fundació hospitalària a Berga data de l'any 1190, però de ben segur no correspon a l'edifici referit en aquesta fitxa. L'edifici actual sembla que data d'un segle després. Malauradament, des de mitjan segle XIV a 1543 no es troben més dades sobre l'hospital dels pobres de la vila. Aquest tenia una capella advocada a Sant Bernabé. Cap al segle XVII s'amplià notablement, almenys així ho deixa veure la documentació consultada. Entre 1721 i 1726, el mal estat de l'edifici obligà a fer una nova construcció, però al mateix indret on hi havia l'antiga. Durant els conflictes bèl·lics del segle XVIII i XIX fou utilitzat com a hospital militar. El 1857 la cura i l'atenció dels ingressats fou encomanada a les Germanes Carmelites de la Caritat. L'Hospital Vell de Sant Bernabé va ser utilitzat com a tal fins a la construcció del nou el 1981. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La documentació de l'antic Hospital de Sant Bernabé es conserva actualment a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43277 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. | XVI | Però molt remodelat. | És un edifici que consta d'una planta baixa i quatre plantes superiors més golfes. La part posterior de l'edifici es disposa a la pendent provinent del carrer dels Àngels. La façana principal, situada a la plaça de la Ribera, ha estat remodelada recentment, però el conjunt de l'edifici sembla mantenir l'antiga estructura, típica dels casals moliners. El més característic de la casa és un antic carrer que hi passa paral·lelament i que permetia accedir al carrer dels Àngels (actualment resta tapiat). Funcionava amb un petit embassament situat a la part alta del local que alimentava un petit rodet que produïa una força de 12 cavalls. | 08022-85 | Nucli urbà | Sembla que pot correspondre a un molí esmentat ja el 1360. Al segle XVI apareix esmentat com a molí de la Vila o de la Ribera i és objecte de diverses transaccions. El 1644 fou venut per Climent Serres, paraïre de Bagà, al comú de Berga per 200 liures. El comú de Berga l'anà arrendant a diversos particulars fins a inicis del segle XX. Funcionà fins a 1956 com a molí, traïent profit de l'energia elèctrica que produïa. | 42.1039800,1.8459200 | 404577 | 4661966 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43253 | Monument a l'Agermanament amb Högsby (Suècia). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermanament-amb-hogsby-suecia | XX | Es tracta d'una placa commemorativa, formada per rajoles ceràmiques, sobre una de les parets laterals d'un transformador d'electricitat. A la placa hi són representats i il·lustrats els edificis dels ajuntaments de Berga i de Högsby (Suècia), on també hi ha una vila anomenada Berga. En una de les parets contigues s'hi ha col·locat una petita placa metàl·lica en record de Hakan Isefjord, periodista i divulgador de Berga en terres sueques, mort el 1995 en el naufràgi del ferry Estònia. | 08022-61 | Nucli urbà | Fou col·locada el 1993 en motiu de l'agermanament de Berga amb Högsby (Suècia). | 42.1039600,1.8440000 | 404418 | 4661965 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43253-foto-08022-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan Casas Ortínez i Ceràmiques Queralt | La col·locació de la placa, deixant de banda el seu ús commemoratiu, ha volgut solucionar el problema arquitectònic que suposava l'edifici del transformador elèctric al mig d'un espai obert. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43355 | Teatre Patronat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-patronat | NOGUERA i CANAL, Josep: 'Noranta anys de projeccions cinematogràfiques a Berga', L'Erol, 51, estiu-tardor 1996, pàgs. 17-20. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. | XIX | Malgrat que fa uns anys que es va arranjar el teatre, caldria una profunda restauració, fins i tot estructural, de la totalitat de l'edifici. | El Teatre Patronat ocupa mitja illa de cases a la confluència dels carrers Cardona i pujada de Sant Francesc i d'aquest darrer amb el carrer Clavé. L'entrada principal és al carrer Cardona 2, si bé actualment s'accedeix al Teatre per la pujada de Sant Francesc. Entre altres dependències, l'edifici alberga un bar (que ja fa anys roman tancat) que havia estat centre cultural i de reunió de la ciutat; el teatre, de dimensions reduïdes, amb platea, unes balconades sostingudes per columnes i una escena petita; i un pati exterior on anys enrera s'havia jugat a frontó. | 08022-168 | Nucli urbà | El Teatre Patronat fou inaugurat, amb el nom de Teatro Frontón, el 25 de desembre del 1900 amb la sarsuela 'El rey que rabió'. El nom primitiu del teatre prové d'un antic frontó que hi havia i que, malgrat estar en desús, s'ha conservat fins a l'actualitat. Fou el primer teatre en condicions de la ciutat, construït a iniciativa de Jacinto Vilardaga en terrenys de la seva propietat. El 29 de juny del 1907, un incendi va destruir, de nit, el teatre, degut a l'incendi d'una de les pel·lícules cinematogràfiques que s'hi projectaven. El 25 de setembre del 1912 es tornava a obrir, finançat pel banquer local Salvador Maria Miarons, amb el nom de Casino Modern. La crisi econòmica del 1918 va provocar la fallida de la Banca Miarons i el Banc d'Espanya va embargar el Casino Modern. Els sectors catòlics de la ciutat treballaren per tal de reunir les 33.500 pessetes que significaven el deute. El Comte de Fígols n'hi aportà 30.000 i la finca fou adjudicada en subhasta, efectuada sense haver-hi comparegut cap altre licitant. Després, els nous propietaris es constituiren en Patronat (d'aquí el seu nom actual) i es feu una nova societat, el Centre d'Acció Social Catòlic. Fou un centre important de la ciutat durant molts anys, fins que a mitjans dels anys 1980 es tancà el cafè. En ell s'hi reuniren molts prohoms de Berga, fins al punt que una de les taules del vell cafè era coneguda popularment com la Taula dels Savis (en ella s'hi trobaven setmanalment mossèn Armengou, Manolo Sistach, Climent Peix, Jaume Sala, etc.). Actualment el teatre és l'únic equipament del complex que continua funcionant. | 42.1038800,1.8447500 | 404480 | 4661956 | 1900 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43355-foto-08022-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43233 | Les Fonts del Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-del-vall | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XX | El seu estat és bo en conjunt però estan força brutes, especialment l'aigua dels petits llacs o basses. | Es tracta de dues fonts, a banda i banda del passeig, que ocupen la seva part central. Tenen un petit llac a la part anterior i un banc a la part posterior. Són decorades amb motius animals, vegetals i florals i s'empraren com a materials el mosaic i el ferro forjat. | 08022-41 | Nucli urbà | Les Fonts del Vall foren dissenyades per Emili Porta i Galobart, arquitecte municipal, i executades durant la dècada de 1920. Com altres obres d'aquest reconegut arquitecte, presenten un estil historicista. Aquí, però, es veu clarament influenciat pel modernisme, fet que s'evidencia en els materials emprats i en els motius decoratius. Amb el creixement de la ciutat, les Fonts han quedat al mig d'un passeig, únic en aparença malgrat tenir dos noms diferents pels seus trams, però en el seu origen separaven la plaça Viladomat del passeig de la Indústria. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1920 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 105|116|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43292 | Edifici central de l'antiga Caserna Militar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-central-de-lantiga-caserna-militar | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124. J. P.: 'Joaquim Ventalló i l'Escola de Muntanya de Berga', El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21. REDACCIÓ: 'La caserna militar passa a la història', El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3. | XX | Actualment en obres. | Es tracta d'un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l'escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L'edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L'entrada sobresurt clarament de la resta de l'edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l'antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l'edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants. | 08022-100 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l'any següent s'inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l'edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l'Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1932 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Goday i Casals (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43317 | Torneig Internacional Obert d'Escacs de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torneig-internacional-obert-descacs-de-berga | Programes del Torneig de diversos anys. | XX | El Torneig Internacional Obert d'Escacs de Berga presenta el format típic d'un Open d'Escacs, amb nou dies de competició segons el sistema SUIS-FIDE. Hi poden participar tots els jugadors amb llicència federativa de primera categoria i superiors. | 08022-126 | Nucli urbà | El Torneig nasqué el 1951 i s'ha vingut celebrant, de forma més o menys continuada i regular, fins fa 3 o 4 anys. Segons els organitzadors, però, cal entendre aquest parèntesi més com un impàs (com d'altres n'hi ha hagut a la història del Torneig: 1953-1967 o 1981) que no com una anul·lació (precisament és per aquet motiu que ha estat fitxat). Pel Torneig han passat uns 1.000 participants, amb uns 400 d'estrangers, un gran nombre de Mestres Internacionals i Grans Mestres Internacionals. Cal destacar participants de la categoria d'Arturo Pomar, Ulvestad, Ciocaltea, Tempone, Rivas, Magem, Pomés, etc. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1951 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43317-foto-08022-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43317-foto-08022-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'Open de Berga és vàlid i puntua pel Circuït Català d'Escacs Internacional. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43193 | Berguedana o Maixerina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/berguedana-o-maixerina | SOLER i VILABELLA, Ramon: Ensayo sobre la máquina catalana de hilar algodón llamada berguedana o maixerina, sense lloc ni data. COROMINAS i CAMP, Ramon: 'La Berguedana o Maixerina', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 33-39. | XVIII | La màquina de filar coneguda com a Berguedana o Maixerina estava construïda per una estructura de fusta de pi; la gàbia, que ocupava un espai de 1,80 metres de llarg per una amplada variable depenent del nombre de pues (a les màquines de 130 pues, aquesta mida era de 2,58 metres). La seva alçada a les bancades, costats o laterals de la gàbia, era de 0,80 metres. A la bancada de la dreta del filador hi havia el mecanisme de transmissió que posava en moviment les pues. En aquest mateix indret de la gàbia s'hi trobava el plegador. | 08022-1 | La Maixerina era un perfeccionament de la màquina de filar Jenny, construïda per l'anglès Hargreaves, ideada, a les darreries del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell i Montorsí, conegut popularment com el Maixerí. En Ramon Farguell era mestre fuster i tenia un taller amb els seus germans Pau i Anton. Preocupats per poder obtenir una major productivitat, els germans Farguell estudiaren la Jenny anglesa i la perfeccionaren. Els elements essencials eren els mateixos però la introducció de l'engravació a la transmissió, que feia anar moltes més pues amb el mateix esforç; l'ús del ferro unglat, que assegurava una correcta torsió; la introducció del contrapés, que donava una tensió constant; la filera del carro o la regata del ballador, que va significar un primer intent de lubrificació constant; la perfeccionaren fins a tal punt que, tan pel què a producció respecta com pel que fa a qualitat de fil, superà, amb escreix, la seva anàloga anglesa. Ràpidament, l'invent d'en Farguell va anar substituïnt màquines de filar anteriors. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1790-95 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Farguell i els seus germans Pau i Anton | Aquesta fitxa fa referència a la Berguedana d'una forma genèrica ja que aquest invent, nascut a Berga, va revolucionar mundialment la indústria del tèxtil a finals del segle XVIII. Actualment no se'n conserva cap de sencera. Només en resten algunes peces originals, però esparses, al fons del Museu Municipal de Berga, on també existeix una maqueta a escala d'aquesta màquina de filar. | 94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43231 | Festa Major de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-de-merida | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. | Els actes poden variar segons els anys: concerts, exposicions, sardanes, etc. Hi ha tres actes, però, que són fixes: l'ofici del diumenge a migdia en honor de la santa patrona; el lliurament del Premi a la Virtut (a l'Ajuntament després d'ofici); i el lliurament del Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular (el dissabte al vespre al Teatre Municipal). | 08022-39 | Nucli urbà | En no haver estat mai una festa de gran importància, la història de la Festa Major de Berga és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 1267 la parròquia de Berga ja estava advocada a Santa Eulàlia; potser des de mitjans del segle XII, ja que abans sembla ser que la patrona de la vila de Berga era l'Assumpció. Malgrat tot, Santa Eulàlia fou declarada oficialment patrona de Berga el 21 de maig del 1659, després de la reforma que feu el Papa de les festes de precepte. La festa de Santa Eulàlia com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Amb l'arribada dels primers ajuntaments democràtics, la festa es va intentar revitalitzar, i per aquest motiu, el 1980 s'instituí el Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular, premi que reconeix anualment la tasca d'alguna persona en aquest camp. Als darrers anys s'organitza, entorn de la diada de Santa Eulàlia, una setmana cultural. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Curiosament, els actes tenen lloc en cap de setmana perquè per la Festa Major, a Berga no és festa. Les dues festes locals són el Dijous de Corpus i el 8 de setembre, Gala de Queralt. Només si el 8 de setembre cau en diumenge, per la Festa Major és festa. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43239 | Escudella de blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-blat-de-moro-escairat | R.V.: 'Menú casolà tradicional', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19. PARDINILLA, Jordi: 'El blat de moro escairat, Plat de la Pau', El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26. PEDRALS i COSTA, Xavier: 'El blat de moro al Berguedà', El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27. MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118. VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'El blat de moro escairat', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45. MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26. | XVIII | Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L'endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d'aigua. Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l'olla. S'ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat. Al cap de 15 minuts s'hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt. | 08022-47 | Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d'ençà les primeries del segle XVIII quan s'inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l'òs de pernil) la base és sempre la mateixa. El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d'aquest plat i l'any 1989 es va preocupar d'enviar-lo, sota el nom de 'plat de la pau' als principals dirigents mundials d'aleshores (George Bush, François Mitterand, Margaret Tacher, Mihail Gorbatxov, Joan Pau II, Joan Carles I, Felipe González, Jordi Pujol, Javier Pérez de Cuellar, Federico Mayor Zaragoza i Joan Antoni Samaranch) per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre. | 94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43243 | Llegenda de la Cova de Can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-de-can-mauri | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 54. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Llegendes del Berguedà', El Vilatà, 40, juliol-agost 1985, s.p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'La cova de can Maurí', L'Erol, 20, estiu 1987, pàgs. 19 i 25-26. RIU i RIU, Manuel: 'De la mítica Athanagia als bergistans de can Maurí', L'Erol, 50, primavera 1996, pàgs. 44-47. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIX | La llegenda de la Cova de Can Maurí és la següent: Al segle VIII, els musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l'Estret del Guiu, un bon grup de berguedans s'aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l'exèrcit morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge. També des d'aleshores, els paratges propers a l'esdeveniment prengueren el nom de Camp Maurí, que significa Camp del Moro. | 08022-51 | La llegenda es refereix a uns fets que difícilment van poder passar. En primer lloc perquè la presència sarraïna a la comarca fou més aviat escasa, limitant-se, segurament, a ràtzies puntuals. En segon lloc perquè les primeres referències de la llegenda són molt tardanes (època romàntica) i massa ben lligades com per relatar uns fets succeïts més de 1.000 anys enrera. Cal situar l'origen real d'aquesta llegenda en ple moviment romàntic, al darrer terç del segle XIX, quan s'intentava buscar els orígens del país en les èpoques glorioses de la llunyana edat mitjana. L'historiador local Jacinto Vilardaga va ajudar molt a la divulgació i propagació d'aquesta llegenda i es va preocupar d'arrodonir-la totalment. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43243-foto-08022-51-1.jpg | Inexistent | Romàntic | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els jaciments trobats en excavacions arqueològiques van fer que llegenda, història i períodes històrics acabessin relacionant-se i confonent-se. | 101 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43244 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-queralt | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s'enfilava costes amunt d'una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l'endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s'arribà a l'indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d'acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena. | 08022-52 | No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l'any 1657 que aquesta tradició ja l'havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades. | 85 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43245 | Concurs de boletaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-boletaires | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 193. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 27-28. | XX | La festa comença a les 7 del matí del primer diumenge d'octubre amb les inscripcions i l'inici del concurs. A les 11 es fa missa i al llarg del matí es va repartint l'esmorzar, consistent en botifarra, llom, tastet i cansalada amb pa amb tomàquet i beguda. Aquesta primera part té lloc fora del terme municipal de Berga; concretament al Pla de Puigventós (municipi de Castellar del Riu). Al migdia, després de la pesada dels bolets, la festa es trasllada a Berga, a la plaça Viladomat, on hi ha el repartiment de premis per aquells concursants que han trobat més quilos de bolets. A la tarda, i a la mateixa plaça, té lloc el Concurs Gastronòmic de Cuina del Bolet i el repartiment de premis. A la nit, al passeig de la Pau hi ha sardanes, castell de focs d'artifici i cremada d'una gran falla. Durant els dies precedents a la festa, té lloc un concurs de dibuix infantil, un concurs de fotografia per adults, unes jornades micològiques i un concurs de guarniment de carrers i aparadors. | 08022-53 | Pla de Puigventós (Municipi de Castellar del Riu) i nucli urbà de Berga | La història d'aquest concurs començà l'any 1956 quan alguns membres de la Penya Boletaire de Berga en tingueren la idea. L'any següent, 1957, tenia lloc el primer concurs, l'organització del qual va córrer a càrrec de l'esmentada Penya Boletaire, entitat que encara continua organitzant-lo a l'actualitat. Els 5 o 6 primers anys, el concurs va tenir lloc als planells de la Serreta, per passar a celebrar-se després al Pla de Puigventós. Amb el pas dels anys, la festa s'ha anat guarnint amb els altres actes paral·lels esmentats. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1957 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43245-foto-08022-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Penya Boletaire de Berga | El concurs s'ha convertit actualment en una cita anual que aplega gent de tot Catalunya. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43247 | Les 44 Garrofes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-44-garrofes | ADD: 'Els pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. GRIFELL, Quirze: 'La Garrofa berguedana (o com fer la guitza a qui mana)', El Vilatà, 36, gener-febrer 1985, pàgs. 10 i segs. AADD: 'Garrofes polèmiques', El Vilatà, 86, març 1991, pàg. 45. ANÒNIM: 'Una nova collita de Garrofes', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàg. 43. FORNER i ESCOBET, Climent: 'Nou anys de Garrofes', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 55-58. | XX | Les Garrofes són 44 estrofes de quatre versos, generalment heptasílabs, que procuren, amb ironia punyent, fer un repàs del què ha estat l'activitat política, cultural i social arreu del país i, molt especialment, a la ciutat de Berga, al llarg de l'any que s'acaba. Es reciten durant les representacions dels Pastorets; just després de què en Garrofa torni de l'Infern. Hom les interpreta com a mentides però en realitat són veritats explicades d'una altra manera. | 08022-55 | En l'obra original d'en Serafí Pitarra, 'El bressol de Jesús', que són els Pastorets que es representen a Berga, quan en Garrofa torna de l'Infern, els pastors li demanen que els expliqui el què ha vist. Aleshores, en Garrofa comença a fer una crítica de la Barcelona de la seva època (1891), que enderrocava muralles i creixia desaforadament vers l'Eixample. En començar-se a representar aquest text a Berga (1900), es va creure oportú substituir aquesta part del text, que res tenia a veure amb la ciutat de Berga, per una altra de semblant referida a l'actualitat de la capital del Berguedà. A partir d'aquell moment, any rera any, alguns berguedans es varen preocupar d'escriure Garrofes que repassessin irònicament l'actualitat del darrer any. Val a dir que Berga és l'únic municipi on es representen els Pastorets d'en Pitarra que això succeeix; mantenint-se fins i tot en temps de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco; esquivant com podien la censura. A partir del 1973, l'Agrupació Teatral la Farsa, encarregada de posar en escena l'obra, convoca un concurs anual de Garrofes per tal de seleccionar les que seran llegides els dies de les representacions. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1900 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Tant el diccionari de Pompeu Fabra com el d'Alcover-Moll defineixen el mot garrofa com a mentida. Es tracta d'una figura reconeguda arreu. Hem cregut oportú, malgrat no tractar-se estrictament de música i dansa sinó de literatura, d'incloure aquesta fitxa en aquesta tipologia per tractar-se de la que presenta més tipologies. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43248 | Els Elois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-elois | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 240-243. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 174. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XVI | La festa dels Elois té lloc el quart cap de setmana del mes de juliol. Comença el dissabte al migdia amb una passada pel nucli històric del Tabaler dels Elois anunciant la festa. A les 7 de la tarda del mateix dia, té lloc una altra passada amb el Tabaler, el Banderer, els Administradors, totes les cavalleries que hi participaran l'endemà i la banda de música. A la mateixa hora hi ha sardanes a la plaça de Sant Joan. A la nit té lloc el Night Ruc, que, com el raid Ruc de l'endemà a la tarda, té la intenció d'engrescar joves i canalla per tal que participin a la festa. L'endemà, de bon matí, té lloc la passada, igual que la del vespre anterior però amb la diferència que des de finestres i balcons la gent ruixa abundosament als participants. Arribats a la plaça de Santa Magdalena, es reparteix coca i barreja davant la capella de Sant Eloi. A les 10 del matí, al davant de la parròquia, es beneeixen els animals. Després, hi ha una missa a Sant Francesc en honor a Sant Eloi, la representació d'una boda típica de l'Alt Berguedà i el Ballet de Déu a la plaça de Sant Joan. | 08022-56 | Nucli urbà | Si bé el dia de Sant Eloi és l'1 de desembre, antigament es celebrava l'endemà de Sant Joan, el 25 de juny. A Berga el problema s'esdevenia quan el Corpus queia alt i coincidien a les mateixes dates Elois i Patum. L'any 1962 es va traslladar la festa a la diada de Sant Jaume i actualment es celebra el diumenge següent. La festa era organitzada pel Gremi i la Confraria dels Elois i actualment ho és per la Junta Conservadora dels Elois. Aquest Gremi antic incloïa traginers i gent de bast i tralla i després va incorporar altres oficis relacionats amb ells com ferrers, basters, esquilets, manyans, boters, perolers, courers, etc. Més endavant, fins i tot s'hi afegiren llauners, argenters, rellotgers, vinaters, taberners, etc. El dels Elois era, sens dubte, el Gremi més important de Berga. Si bé no sabem quan s'inicià aquesta festa, és fàcil creure que degué ser al tombant del segle XVI. En primer lloc perquè sabem que, a Berga, al segle XV el patró dels carreters encara era Sant Cristòfol. En segon lloc perquè conten que la bandera i el tabal originals del Gremi provenien d'una expedició de berguedans a Algèria en temps de Carles I. Segons la tradició, aquests berguedans els haurien arrabassat als moros. Encara que això ens resulta molt fantàstic i inversemblant (doncs la bandera, conservada a l'actualitat al Museu Municipal de Berga, porta la creu de Borgonya, la qual cosa ens fa suposar que potser fou un estendard portat des d'aquí), el cert és que la tradició tindria una coincidència cronològica important que difícilment seria fruit de la casualitat. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43248-foto-08022-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43248-foto-08022-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La dels Elois és la segona festa més important de la ciutat després de la Patum. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43263 | Música de La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-de-la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII-XX | Són un seguit de partitures, moltes d'elles tradicionals, d'autor desconegut, que amb el pas dels segles han acabat formant el corpus musical patumaire. S'inclourien en aquesta fitxa les partitures de la Marxa de La Patum; del ball dels Turcs i Cavallets; del salt de les Maces; del ball de l'Àliga; d'una vintena llarga de balls de Gegants i Nans Vells; del ball dels Nans Nous; del salt dels Plens; dels quatre Tirabols i la de l'Ella s'ho pensa. | 08022-71 | La història de la música de La Patum s'inicia amb l'adquisició dels Gegants (segona meitat del segle XVII), ja que anteriorment les comparses evolucionaven únicament al so del Tabal. El moment de màxima potenciació de la música de la Patum fou a les darreries del segle XIX i cal emmarcar-lo dins el que els historiadors han definit com a procés de potenciació de la Patum. Fou aleshores quan en Joaquim Serra i Farriols (a) Quimserra va composar les músiques dels Turcs i Cavallets i dels Plens (1888-1890) i dels Nans Nous (primers anys de la dècada del 1890). Les darreres composicions incorporades a la festa foren la música del salt de les Maces (1963) i el Tirabol anomenat la Patumaire (1993). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | Hem cregut oportú fer una fitxa genèrica de totes aquestes partitures per l'excepcionalitat que suposa el conjunt més que pel valor artístic i musical de cadascuna d'elles per separat; excepció feta del ball de l'Àliga, motiu pel qual es troba descrit en una fitxa a part. | 94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43264 | La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XIV | La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, es celebra anualment els dies de Corpus. Malgrat tot, però, comprèn dos actes anteriors. El primer, el diumenge de l'Ascenció, després d'un ple municipal extraordinari, surt el Tabal anunciant la decisió del consistori de fer Patum. El segon, el diumenge de la Santíssima Trinitat, tenen lloc els 4 Fuets, una romanalla de temps pretèrits, una representació que té el seu origen en el fet de provar els fuets que havien d'utilitzar-se a les festes del Corpus. La festa comença pròpiament la vigília de Corpus amb una passada, al migdia, del Tabal i els 4 Gegants anunciant l'inici de les festes. Al vespre, el Tabal, les Maces (Diables), les Guites i els Gegants Vells en honor de les autoritats. Dijous, dia central de la festa, té lloc la Patum de lluïment al migdia i la Patum completa (amb Plens) al vespre. Divendres és el dia de la Patum infantil; dissabte al vespre té lloc una passada com la de dimecres al vespre però en honor als administradors, i diumenge es repeteixen els actes del dijous. La Patum és un drama sacro-històrico-popular derivat de les antigues representacions que concorrien a la Processó del Corpus. | 08022-72 | Nucli urbà | La Patum, anomenada Bulla fins a les darreries del segle XVIII, s'anà conformant a partir del segle XIV, quan els mateixos elements que concorrien a la Processó del Corpus i retien honors a l'Eucaristia començaren a reunir-se i dansar, abans i després de la Processó, retent honors a les autoritats civils. Com a festa viva que és, al llarg de més de 6 segles s'ha anat transformant i adaptant al moment històric, afegint comparses i modificant-se sense perdre el sentit original. Entre els seus canvis més destacats cal remarcar l'expulsió de l'interior del temple (segurament el 1723), el canvi de nom passant de Bulla a Patum (al tombant del segle XIX), la potenciació que rebé a finals del mateix segle XIX, i la suspensió definitiva de la Processó del Corpus (1970). Actualment, la Patum és una de les festes més importants de Catalunya i fou la primera (juntament amb la Processó i la Dansa de la Mort de Verges i les Passions d'Olesa i d'Esparraguera) en ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (1983). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La Patum és una festa única dins els panorama festiu europeu i és la representació més completa conservada de les antigues processons del Corpus medieval.Actualment, s'està duent a terme el projecte de la Casa-Museu de La Patum o Centre d'Interpretació de La Patum. Aquest important equipament cultural no només ha de servir per preservar en les millors condicions possibles les comparses de La Patum i el patrimoni històric patumaire heretat de temps pretèrits, sinó que ha de servir per donar a conèixer a tothom aquesta celebració reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (2005). A la vegada, aquesta infrastructura ha de permetre a la celebració berguedana poder disposar dels espais, equipaments i condicions necessàries per al bon desenvolupament de la festa.L'abril de 2005 es van presentar els avantprojectes arquitectònic i museològic del Centre d'Interpretació de La Patum, avantprojectes redactats per l'equip de l'arquitecte Pere Riera de RGA arquitectes i pel museòleg Josep Mañá respectivament. A hores d'ara s'està treballant en la redacció dels dos projectes, uns projectes que preveuen fer un edifici que reprodueixi la plaça de Sant Pere, marc natural de la celebració, a escala real. Aquesta reproducció no serà exacta, sinó que voldrà donar al visitant la mateixa sensació de misteri i màgia que envolta la festa. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43266 | Carotes dels Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carotes-dels-plens | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII | Les carotes dels Plens són unes màscares que representen un dimoni; pintades de color verd fosc i amb detalls vermells. Es fan damunt d'un motllo de fusta esculpit i són construïdes amb draps xops de cola, la qual cosa els ofereix una resistència extraordinària. A la part superior hi duen unes banyes de ferro i cordill i una capa al darrera per evitar que el qui fa de Ple es cremi. | 08022-74 | Nucli urbà | Les carotes dels Plens estan documentades d'ençà del 1628 però existien, ben segur, anteriorment. En aquella època es llogaven però sabem que el 1713 ja existia un motllo per fer-les. Aleshores només feien falta dues carotes puix només saltaven dos diables. Més tard passaren a ser 4 i actualment són 100. Durant la primera meitat del segle XX se'n feren quatre de noves, concretament el 1932, però s'havien d'anar restaurant i fent noves sovint perquè en ser construïdes amb cartró i guix solien trencar-se en esclatar els fuets que duen lligats a les banyes, amb el conseqüent perill que això suposava per aquells que feien de Ple. Als anys 1950, Pere Camps i Pagerols va decidir fer-les de roba encolada, material molt més resistent. Actualment, la família Camps les continua fent igual i sobre el mateix motllo que va esculpir en Pere Camps. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43266-foto-08022-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43266-foto-08022-74-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos, essent la família Camps els actuals | La fitxa es refereix a les carotes actuals però per sobre de tot intenta referir-se al concepte de carota com a element desaparescut en la major part de diables festius catalans i conservat a Berga. | 94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43268 | Ball de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. VILAR, Josep M.: 'Una música per a dues àligues', L'Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 11-14. VILAR, Josep M.: 'Una música per a dues àligues', L'Erol, 36, primavera 1992, pàgs. 44-45. | XVIII | La música del ball de l'Àliga de Berga consta de dues parts clarament diferenciades: la primera, quan l'Àliga balla pausadament, és en ritme binari i correspon a una típica dansa lenta del Renaixement; i la segona, quan l'Àliga s'esvera, a compàs 6/8, ritme ternari i tempo ràpid. | 08022-76 | El ball de l'Àliga de la Patum de Berga té una estructura típica del segle XVIII i pot ben ser que en estrenar-se l'Àliga de Berga, l'any 1756, ja fos la peça que l'acompanyés. En tot cas, sabem de segur que el 1795 ja era la peça que ballava. Una partitura trobada a primers dels anys 1990 a la parròquia barcelonina de Santa Maria del Pi (que correspon a la que utilitzava l'Àliga de Barcelona), presenta unes semblances enormes amb la de Berga, amb passatges pràcticament calcats. Això fa suposar que, en adaptar l'entremès, hom copiés la partitura. Justament, el manuscrit en el qual es troba aquesta partitura barcelonina també està datat el 1756. Fou en la música de l'Àliga en la que s'inspirà el mestre Ribera per composar l'Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Hom ha apuntat que la línea melòdica d'aquest ball podria tenir el seu origen en un cant gregorià. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1756 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43268-foto-08022-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43268-foto-08022-76-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 95|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43269 | Himne al Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-al-sagrat-cor-de-jesus | XX | Es tracta d'un himne litúrgic per a cor de quatre veus mixtes i solo de tenor i contralt. L'Himne s'inicia amb una estrofa del cor i posteriorment els solos del tenor i de la contralt es van alternant amb aquesta estrofa coral primera que acaba cloent la peça. | 08022-77 | Aquesta peça fou composada pel músic berguedà mossèn Marià Miró i Guitó per tal que fos cantada, expressament, durant el mes de juny, mes que l'Església dedica al Sagrat Cor. En un principi, doncs, l'Himne no tingué en la festivitat del Corpus la seva font d'inspiració. Fins i tot, la lletra que originàriament acompanyava la partitura no fa cap referència a la ciutat de Berga i sembla que el celebrat vers 'Berga us adora humiliada' és una aportació posterior. Fou l'any 1971 quan aquesta peça s'integrà de ple al repertori musical berguedà. Amb motiu del concert de Santa Cecília, celebrat a Berga el 28 de novembre del 1971 i dedicat a la figura de mossèn Marià Miró, l'Orfeó Berguedà va decidir incloure aquesta obra al programa. Fou aleshores quan mossèn Ramon Alsina, que era el rector de la parròquia, va demanar a l'Orfeó que es comprometés a interpretar-lo cada any per l'Ofici del Dijous de Corpus; cosa que succeeix des del 1972. Aquesta peça té música de mossèn Marià Miró i lletra posterior de mossèn Josep Montanyà (a) Fumanyès. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | c. 1920 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marià Miró (música) i Josep Montanyà (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43270 | Corpus a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-a-berga | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. | XX | Es tracta d'una sardana que inclou diversos temes musicals patumaires. | 08022-78 | Composada per mossèn Marià Miró l'any 1927, amb el pas dels anys la sardana Corpus a Berga ha anat esdevenint tradicional a la ciutat de Berga. És, sens dubte, la sardana més celebrada i ballada a la població i ja fa molts anys que clou totes les audicions de sardanes que tenen lloc els dies de Corpus. Fins i tot, des de la colla sardanista Cim d'Estela es van adaptar uns punts lliures que imiten, enmig de la sardana, els moviments, la coreografia i els passos de diverses comparses de la Patum. Així, mentre la cobla interpreta la sardana, plena de melodies patumaires, la gran majoria dels balladors adapta aquests punts (ball de l'Àliga, ball de Nans Nous, etc.) a la dansa. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1927 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43270-foto-08022-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43270-foto-08022-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Mossèn Marià Miró i Guitó | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43271 | Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-la-coronacio-de-la-mare-de-deu-de-queralt | AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. FORNER i ESCOBET, Climent: Cançoner de Queralt, Berga, 1977. | XX | L'Himne de la Coronació, conegut popularment com l'Himne, s'inicia amb l'anomenat 'Cor de Catalans', consistent en quatre estrofes. El segueix el 'Cant del Berguedà', per a solo de tenor, que consta de tres estrofes, i acaba la peça amb una darrera estrofa del 'Cor de Catalans' que és igual que la primera. L'Himne és per a quatre veus mixtes i solo de tenor. | 08022-79 | L'Himne fou estrenat el 3 de setembre del 1916 amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, cantat per l'Orfeó Berguedà (que encara continua essent l'encarregat de cantar-lo actualment), amb la col·laboració del prestigiós tenor Francesc Vinyes com a solista i dirigit pel mateix mestre Ribera. D'ençà de la Guerra Civil, tot i viure a Madrid, el mestre Ribera solia pujar cada any a Queralt per la Gala per tal de dirigir l'Himne. El 8 de juliol del 1959, i gràcies a la generositat del berguedà Josep Maria Minoves, l'Himne fou gravat en disc microsolc al Palau de la Música Catalana, interpretat per l'Orfeó Barcelonès (que aleshores dirigia el mestre Lluís Molins) i actuant com a tenor l'Emili Vendrell. L'Himne de la Coronació es canta cada any el 8 de setembre durant l'ofici solemne de la Gala. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1916 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43271-foto-08022-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43271-foto-08022-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Antoni Ribera (música) i Ferran Agulló (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43272 | Música dels Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-dels-pastorets | AADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. | XX | Es tracta d'un seguit de peces corals i instrumentals, la major part per a quatre veus mixtes (si bé també n'hi ha per a solo, a dues veus i per a veus masculines) que formen els cants i balls dels dimonis, àngels i pastors de la representació. | 08022-80 | En voler representar-se per primer cop els Pastorets d'en Pitarra, El Bressol de Jesús, a Berga l'any 1900, l'elenc del Foment Catòlic, encapçalat per Josep Coma (a) Andreu Borras, va encarregar la música a Ramon Reig, fill de Torelló i nebot de l'aleshores organista de Berga Joan Reig i Moreta. Aquesta música, la mateixa que es continua sentint a l'actualitat, durant molts anys s'interpretà en directe. Avui es fa servir una gravació, enregistrada entre finals dels anys 1980 i primers dels 1990, interpretada per l'Orquestra Simfònica del Vallès i la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigides per Joan Casas. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1900 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43272-foto-08022-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Reig | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43290 | El Garrigar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garrigar | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 25-26. | XIX | Algunes parts en estat de deixadesa. | Es tracta d'un edifici de tipus fabril, situat en una pendent del terreny, amb un cos bàsic de dues plantes i grans obertures a migdia. És cobert per una teulada simètrica a doble vessant. L'edifici principal té algunes construccions annexes, possiblement més recents. Des del Garrigar baixa cobert el salt d'aigua de 23'47 metres, provinent de la riera de Metge, que també havia aprofitat el Molí del Baró. La transmissió des de la part baixa del salt a la roda es feia per corda i així funcionaven els embarrats. | 08022-98 | Al nord del nucli urbà | La fàbrica tèxtil primitiva la fundà Miquel Casellas i Safont el 1893. Es conserven força dades administratives referents a l'edifici del primer terç del segle XX. Durant la guerra civil 1936-1939 la fàbrica fou cremada. Reconstruïda i amb maquinària reparada tornà a funcionar fins a 1949 o 1950. Actualment serveix com a granja i estable de bestiar. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43290-foto-08022-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43322 | Plaça de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-pere | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 221-222. ANÒNIM: 'La plaça de Sant Pere ja té a punt el pla de restauració', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 5. R.: 'Per la Patum del 92, la plaça de Sant Pere estarà neta i rehabilitada', El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, pàgs. 34-35. Q. C.: 'Remodelació de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 92, novembre 1991, pàg. 37. ANÒNIM: 'Comencen les obres de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 94, febrer 1992, pàg. 23. ALSINA, Magda: 'L'equip de restauradors de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 97, maig 1992, pàg. 17. AADD: 'Una nova plaça' (semimonogràfic), El Vilatà, 98, juny 1992, pàgs. 3-19. | La plaça de Sant Pere és un espai irregular travessat de cap a cap per una barana de pedra. En ella s'hi troben edificis remarcables històricament com poden ser l'Ajuntament i l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga. L'esmentada barana obre el pas cap a l'anomenat 'Capdamunt de la Vila' a través del carrer Buxadé, mentre que a través d'altres sortides s'accedeix a l'antic call jueu, a la plaça de l'Hospital Vell, al carrer de la Pietat i, travessant el carrer dels Àngels, cap al carrer Major. Precisament, la plaça de Sant Pere i el carrer Major són, d'ençà de l'edat mitjana, el centre neuràlgic de la ciutat. Les cases de la plaça, algunes antigues cases senyorials (Cal Farguell), presenten un bon aspecte, pintades amb colors vius i amb algunes pintures remarcables a les façanes. | 08022-131 | Nucli urbà | Formada a l'època medieval, el nom li ve donat per l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, situada on actualment es troba l'església parroquial. Al llarg dels segles s'ha anat modificant fins arribar a l'aspecte actual, fruit de la restauració que va tenir lloc entre els anys 1991 i 1993. En aquella restauració (d'altra banda discutida) es va canviar el paviment; es va eliminar una petita barana sota el racó de Cal Gorgues; es va empedrar de nou la barana; es va modificar l'accés a l'església i es van pintar les façanes de les cases. Malgrat que al llarg de la història ha sofert molts canvis, un dels seus elements definitoris ha romàs pràcticament invariable: la barana; ja que és la única possibilitat de salvar el desnivell amb el carrer Buxadé és una rampa o escales; i la barana protegeix el salt existent fruit del desnivell esmentat. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La plaça de Sant Pere, que podria considerar-se la plaça major de Berga, és on té lloc La Patum. També és coneguda amb el nom de plaça Cremada. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43325 | Placa commemorativa de Josep Armengou i Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-josep-armengou-i-feliu | XX | Es tracta d'una placa de pedra, rectangular, d'uns 2 metres de llarg per 1,20 d'alt, a la part esquerra de la qual hi ha un bust sobresortit de coure que representa la figura de mossèn Armengou envoltat per una branca. A la part dreta s'hi pot llegir la inscripció commemorativa. | 08022-134 | Nucli urbà | Col·locada per iniciativa de l'Ajuntament de Berga en motiu d'un homentage que s'organitzà vers la figura de mossèn Armengou (1910-1976). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1994 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43325-foto-08022-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Desafortunadament, la placa es va col·locar a la façana principal de l'església de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43354 | Capelles de la muntanya de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-de-la-muntanya-de-queralt | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 217-218. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 76-82. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. | XVII-XX | Algunes estan bastant ben conservades i d'altres en estat força precari. | Es tracta d'un seguit de capelles que presenten la forma d'una petita caseta, sense façana i amb vessant a dues aigües. Al seu interior hi sol haver dos bancs, un a cada banda, i al mig de la paret del fons una fornícula que conté la imatge del sant al qual està advocada, ornamentada habitualment amb flors i ciris. | 08022-167 | Muntanya de Queralt | Comencem a trobar documentades aquestes capelles a partir del segle XVII. Pel camí de la drecera hi trobem la de Sant Jacint, la de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume. Abans d'iniciar aquest camí hi trobem la de Sant Marc, i pel camí de l'obaga hi ha la de la Sagrada Família i la de Sant Antoni. Finalment, pel camí de ronda o de circumvalació hi trobem la de Sant Joan (al Pla de la Ratera, darrera el Castellberguedà) i la de Sant Ignasi (prop del Balcó de Garreta). La major part d'aquestes capelles foren costejades per subscripció popular i moltes d'elles han estat vinculades a diferents famílies berguedanes que n'han tingut cura durant generacions. Així, la capella de Sant Jaume (restaurada el 1916, per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, i novament el 1946, després de la Guerra Civil, costejada pels 'Jaume' de Berga) fou administrada per la família Gironella; la dels Dolors (restaurada també el 1946 per les 'Dolors' de Berga) ho fou per la família de Martín; i la de Sant Jacint per la família Vilardaga (durant més de 250 anys) ja que un membre d'aquesta família, Jacint Vilardaga, conseller de Berga, l'havia pagada. Aquesta capella fou restaurada el 1927 i novament després de la Guerra. La de Sant Marc fou construïda el 1888 i restaurada el 1946; la de la Sagrada Família entre 1898 i 1903 i restaurada el 1949. Les capelles de Sant Antoni i de Sant Joan foren edificades l'any 1927 i restaurades el 1946. Finalment, la darrera, la de Sant Ignasi fou construïda el mateix any 1946. Al llarg dels segles, les processons i d'altres manifestacions religioses berguedanes les han tingut com a punt de referència obligat i inevitable. Darrerament s'han iniciat diversos arranjaments i restauracions en algunes d'elles. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat tractar-se també de capelles de la muntanya de Queralt, pel seu valor històric i arquitectònic, la capella de l'Oratori i la cova de Santa Elena es troben detallades en fitxes a part. La seva alçada varia des dels 800 als 1263 metres d'altitud. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43288 | Cal Quico o Fàbrica del Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-o-fabrica-del-franquesa | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 30-31. | XIX | Actualment l'edifici compta amb pocs elements originals, car la seva funció original fou substituïda per la d'habitatges. Anteriorment l'edifici comptava amb una planta baixa, un pis superior i unes golfes semiobertes. Tenia grans finestrals a migdia. Actualment els finestrals són més petits i han perdut la seva fesomia fabril; a més l'edifici ha augmentat d'una planta i queden pocs detalls originals: el contrafort on hi havia el salt i la roda de calaixos adossada, la resclosa, el rec i la bassa tapada. Un petit pont permet accedir des de la carretera a l'edifici de la fàbrica superant la Riera de Metge. | 08022-96 | Al nord del nucli urbà | Hom té notícies d'un molí fariner, anomenat Molí de la Resclosa el 1838. El 1880 l'Ajuntament de Berga autoritzà a Josep Franquesa i Torrents a ampliar l'edifici amb finalitats industrials i el 1901 es demanà un permís al Govern Civil per tal d'inscriure el salt. Durant el primer terç del segle XX hi funcionaren telers de diversos empresaris, almenys fins a 1937. El 1939 la fàbrica fou abandonada com a industria, però més tard es convertí en un bloc de pisos habitats. | 42.1037600,1.8452800 | 404524 | 4661942 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43234 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-0 | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85-86. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. MONTAÑÀ, Daniel; PUJOL, Joan: L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà, Barcelona, 1992. | XIX | L'actual cementiri de la ciutat de Berga ocupa un espai considerable, flanquejat per la C-1411 i el passeig de la vila de Casserres, als peus de la serra de Casampons. Consta de tres nivells i hi podem trobar nínxols i panteons, algun d'ells artísticament remarcable. | 08022-42 | Nucli urbà | El cementiri actual fou construït el 1854 substituïnt l'antic cementiri de la Feixa del Palau (actual carrer Cercs), conegut popularment com a Cementiri Vell. Aquest, a la vegada, l'any 1799 havia substituït el cementiri de dalt i el cementiri de baix situats a redós de l'església parroquial. El motiu que impulsà a la nova construcció l'any 1854 fou la terrible epidèmia de còlera que tants estralls causà i que tants morts ocasionà a Berga. En aquest cementiri s'hi troben diversos panteons remarcables. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1854 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Un dels problemes de l'actual cementiri és el seu creixement, ja que per l'extrem destinat a créixer ja arriba a la variant. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43235 | Panteó de la Família Bassachs o Panteó dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bassachs-o-panteo-dels-berguedans-illustres | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. ROSSINYOL i LOCUVICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. | XX | És una construcció aïllada, de pedra, de planta circular (utilitzant l'estructura clàssica romana) amb soterrani. Una cúpula cobreix tota la planta i aquesta és coronada per una creu al vèrtex. Els elements decoratius són propiament còpia d'elements romànics (arcs de mig punt, capitells, columnes, etc.) i així, la porta del panteó ja reprodueix l'esquema típic d'una portalada romànica; amb arcs de mig punt en degradació recolzats en capitells (decorats amb bestiari medieval) que s'assenten sobre fines columnes i bases decorades. Dues arquivoltes són decorades amb temes de l'Antic Testament i els signes del zodiac. A les dovelles centrals hi ha representat Déu beneïnt el Sol i la Lluna. La porta, de vidre amb ferro forjat, té també decoracions geomètriques que imiten les portes romàniques. A l'arc hi ha esculpit, en relleu, el nom de la família Bassachs. Tota la portada és coronada per 18 pinacles de pedra. La resta del panteó està decorat amb arcs cecs (típics del primer romànic català) i figures de l'Antic Testament. L'interior s'il·lumina amb 4 obertures coronades per arcs de mig punt sostinguts per petites columnetes de marbre. A la part posterior de la construcció hi ha la finestra coronella amb 3 arcs i les representacions, dins d'uns escuts, dels 4 elements (aigua, terra, aire i foc). També cal destacar les figures dels 4 Evangelistes fets amb ferro forjat que decoren la part superior de la porta. | 08022-43 | Nucli urbà | El panteó fou encarregat per Salvador Fuster i Teixidor per tal que en ell hi repossessin els membres de la família Bassachs. Als anys 1990, l'Ajuntament de Berga el va habilitar com a Panteó dels Berguedans Il·lustres, i en ell hi repossen les despulles dels berguedans així considerats. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1925 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43267 | Biga del carrer Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biga-del-carrer-cardona | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. | XVII | Ha patit durant més de tres segles les inclemències del temps i, a més, està força esqueixada. | Es tracta d'una llinda de fusta, d'un metre de llargària aproximadament, on s'hi troba esculpit un baix relleu que representa una àliga; àliga que tradicionalment molts autors han identificat amb la de la Patum. La figura té una cua desproporcionada pel què és el cos. Presenta el cos, les ales i la cua simulant plomes; com també les potes, que acaben amb unes urpes. El cap va tocat amb una corona que vol semblar ducal, o com a molt comtal, però amb tota seguretat no reial. Quatre xifres, dues a cada banda de la figura, ens indiquen l'any de la seva construcció: 1689. | 08022-75 | Nucli urbà | No tractant-se, com creiem, de l'àliga de la Patum, desconeixem totalment els motius que van impulsar a algú a esculpir-la a l'esmentada llinda. Pot ser que fos alguna persona vinguda de fora, d'algun municipi que gaudia d'aquesta comparsa, i que en senyal de record i enyorança la fes esculpir; o, simplement, pot respondre al nom de la casa o al renom dels seus moradors. A mitjan dels anys 1960, un acord de la Junta del Museu Municipal va determinar de treure-la i servar-la a l'esmentat Museu. L'acord, però, no s'ha complert i la biga es va malmetent gradualment. | 42.1036800,1.8449200 | 404494 | 4661933 | 1689 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43267-foto-08022-75-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que molts autors han cregut veure-hi l'àliga de la Patum, ho dubtem, puix la vila de Berga no va disposar d'aquest antic entremès processional fins l'any 1756. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43276 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 57-58. | XX | En gran estat de deixadesa des d'un recent incendi. | És un edifici modern bastit sobre l'antic Molí del Mut. Funcionà com a molí fariner, utilitzant la força hidràulica i elèctrica. L'edifici de la Farinera consta de diversos cossos i forma sis plantes d'alçada. La major part de pisos del bloc siutat prop de la carrretera de Montesquiu a Berga és gairebé tot per vivendes. La resta de cossos mostren encara les traces d'un passat manufacturer i industrial, especialment la planta baixa i la nau adjunta, anomenada Fàbrica de cal Macià. | 08022-84 | Nucli urbà | Es tenen notícies del molí primitiu des de 1766. A finals del segle XIX funcionava com a fàbrica de cardar cotó. El 1903 es va presentar un projecte al govern civil per tal de poder moldre ciment. Més endavant també s'hi va moldre xocolata i pinsos. El 1945 es reconvertí en fàbrica de farines fins a 1975; després funcionà només com a magatzem. El 1996 un incendi posà fi a la llarga vida d'aquest edifici. L'adjunta Fàbrica de cal Macià, dedicada al tèxtil, va treballar des de 1921 a 1977, però l'aigua feia temps que no s'utilitzava com a força motriu. | 42.1036500,1.8462200 | 404601 | 4661929 | 1945 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43276-foto-08022-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
| 43346 | Les Voltes del Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes-del-vall | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XIX | Caldria reforçar i restaurar algunes arcades. | Es tracta d'un grup d'edificis els baixos dels quals es troben reculats respecte dels pisos. La part davantera d'aquests pisos està sostinguda per pilars que acaben formant arcades. Són dos arcs per cada edifici. Aquest indret és conegut popularment com les Voltes del Vall. | 08022-157 | Nucli urbà | La zona coneguda popularment com el Vall (perquè quedava avall respecte les muralles) es va començar a edificar al segle XVIII, quan Berga va iniciar la seva expansió fora muralles, en l'indret conegut com el Vall de Baix. L'any 1834, l'Ajuntament va optar per dotar d'un caràcter uniforme a les construccions de la plaça que s'anava formant (actual plaça Viladomat), partint de l'obligatorietat de construir tots els habitatges amb arcades, formant una espècie de porxos. L'any 1894, l'indret esdevingué un dels focus més importants de creixement de la ciutat i es plantejà la necessitat de fer plànols clars i definitius. El 1909, l'arquitecte Emili Porta projectà el primer traçat de la plaça Viladomat. Poc abans, al tombant del segle XX, començà a construir-se algun edifici sense les obligatòries voltes, la qual cosa fa que tot plegat doni la idea d'una plaça porxada inacabada. | 42.1035700,1.8473900 | 404698 | 4661918 | 1834 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43346-foto-08022-157-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que els edificis són de titularitat privada, hem optat per posar-la com a pública perquè la via que ocupen i el conjunt en la seva globalitat així es poden considerar. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||
| 43311 | Jardí dels Poetes Berguedans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-dels-poetes-berguedans | XX | Es tracta d'un petit jardí situat a la zona de l'antiga Caserna Militar, entre la Residència de Sant Bernabé i el Pavelló de Suècia. Està format per petits parterres delimitats per una cleda vegetal i enmig dels quals s'hi troben uns blocs de pedra quadrats d'uns 50 per 50 centímetres i alçats uns 30 centímetres per la seva part anterior i uns 50 centímetres per la posterior, deixant la part superior lleugerament inclinada. En aquesta part superior s'hi troben unes ceràmiques que reprodueixen versos de diferents poetes berguedans. En els 9 blocs de pedra existents hi trobem versos dels següents poetes: Guillem de Berguedà (1138-1196); Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952); Àngel Pons i Guitart (1902-1939); Emili Guilanyà i Solà (1905-1960); Climent Peix i Armengou (1905-1998); Pere Tuyet i Casafont (1913-1937); Josep Maria Claret i Huch (1914-1962); Neus Ballarà i Viñas (1919) i Climent Forner i Escobet (1927). | 08022-120 | Nucli urbà | El jardí fou inaugurat el 1997, després que l'Ajuntament de Berga adquirís la zona de l'antiga Caserna Militar i aquesta es comencés a habilitar com a àrea de lleure i serveis. | 42.1035100,1.8451600 | 404513 | 4661914 | 1997 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43311-foto-08022-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Rosell | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
| 43309 | Fira de Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-santa-tecla | ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la fira de diversos anys. | XIX | Actualment, la Fira de Santa Tecla es perllonga durant tot el cap de setmana. Dissabte i diumenge, a les 9 del matí s'obre el recinte firal i el dissabte, a mig matí, s'inaugura oficialment. Els altres actes poden ser més o menys variables i inclouen exposicions d'artesania, brocanters i productes del camp; concursos i exposicions de bestiar selecte; exhibicions i altres actes paral·lels com sardanes i ball. | 08022-118 | Nucli urbà | No es coneix amb exactitud la data en què s'inicià aquesta fira, però sabem que el 1885 ja se celebrava feia anys. Ja fa temps que la fira no es celebra el dia de la santa, el 23 de setembre, sinó el cap de setmana més proper. La fira nasqué com un certamen eminentment ramader. En ella hi concorrien molts pagesos de la comarca per comprar, vendre i contemplar el bestiar. Posteriorment s'hi varen afegir productes i maquinària agrícola i actualment també inclou actes més lúdics com concursos, degustacions, exhibicions, exposicions, etc. | 42.1035000,1.8453100 | 404526 | 4661913 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43309-foto-08022-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43309-foto-08022-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
| 43216 | Parc del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo | CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. | XX | Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes. | Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat. | 08022-24 | Nucli urbà | S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa. | 42.1033700,1.8409600 | 404166 | 4661903 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.