Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
94813 | Arbreda de Pinassa rodal A4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a4 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 4-5 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 11 m i un perímetre de 1,3m.</p> | 08025-286 | A peu del camí cap al coll de Guirló | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6105400,1.7706000 | 397565 | 4607266 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
94814 | Arbreda de Pinassa rodal A2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 6-7 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 10 m i un perímetre de 1,2 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,25 ha.</p> | 08025-287 | Per sota de l’antic Castell de la Guàrdia (Castell de Bonifaci). | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6095800,1.7734700 | 397802 | 4607156 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.L'accés no és fàcil perquè no hi ha camí. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
94815 | Arbreda de Pinassa rodal A1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 8-9 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,3 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,52 ha.</p> | 08025-288 | A peu del camí cap a Sant Pau Vell poc després de deixar el camí cap al coll de Guirló. | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084700,1.7751700 | 397942 | 4607031 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
94816 | Arbreda de Pinassa rodal D1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 10-11.</p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,4 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> | 08025-289 | Al coll de Guirló | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084100,1.7769100 | 398087 | 4607022 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
94817 | Arbreda de Pinassa rodal D2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 12-13.</p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,1 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> | 08025-290 | Al coll de Guirló, baixant pel torrent de la Diablera a mà dreta. Cal endinsar-se pel bosc | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084400,1.7777400 | 398156 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
94820 | Teix de la canal dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-canal-dels-pouetons | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 14-15.</p> | <p>Exemplar de <em>Taxus baccata</em>. Aquest és el teix més gran dins el terme del Bruc, amb una alçada total de 7m i un perímetre de 1,8m.</p> | 08025-291 | Sortint del refugi Vicenç Barbé, agafar el corriol que mena a l’avenc dels Pouetons. Poc abans d’arribar-hi, un altre corriol molt poc evident a mà dreta s’endinsa per la llera del torrent. Cal anar pujant fins a trobar el Teix. | <p>Va ser objecte de catalogació i protecció dins un projecte europeu “LIFE Taxus” (2012-16) on va participar el Parc Natural de Montserrat.</p> | 41.6087700,1.7846400 | 398732 | 4607053 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | El teix és un arbre que creix molt lentament. A les canals profundes de la muntanya de Montserrat encara hi troba condicions d’humitat per subsistir, malgrat l’aridesa general dels sòls de la muntanya.Els teixos eren arbres venerats antigament per la seva resistència i la fusta era valorada per l’obtenció d’arcs. A Europa s’hi poden trobar exemplars de fins a 4.000 anys. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
94822 | Alzines de la Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-la-cova | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 16-17.</p> | <p>Dues especies de <em>Quercus ilex</em> amb unes dimensions de 12m d'alçada i 3m de perímetre.</p> <p>Les dues alzines bessones de la Font de la Cova són de les més grosses del Bruc i la seva capçada dóna ombra tot l’any a l’indret on sorgeix aquesta font, per la qual cosa era un indret tradicional per anar a berenar i festejar. També hi ha un safareig i una bassa propers.</p> <p>El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper</p> | 08025-292 | En un revolt pronunciat del Camí de Cal Mata. | 41.5901700,1.7685400 | 397361 | 4605007 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/94822-292.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
94823 | Lledoner del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-castell | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 18-19.</p> | Molt poc evident per quedar molt tapat per la resta de vegetació que l’envolta | <p>Espècie de <em>Celtis australis</em> amb unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre. Es tacta d'un gran lledoner situat a la proximitat del forn de calç de la masia del Castell.</p> | 08025-293 | A peu del camí. | 41.5892100,1.7884800 | 399021 | 4604877 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
94824 | Noguera de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-can-jorba | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> | <p>Aquesta és una de les nogueres més grans que es conserven al terme, prop de la masia de Can Jorba. Pertany a l'espècie <em>Juglans regia</em> i té unes dimensions de 8m d'alçada per 1,4m de perímetre.</p> | 08025-294 | Just davant de Can Jorba, al mig del camp de conreu. | 41.5874400,1.7986600 | 399867 | 4604669 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Les nogueres se solien plantar a les proximitats de les masies, perquè a més de les nous (que proporcionaven fruita seca i l’ingredient bàsic per fer la ratafia), la seva fusta era molt preuada per fer eines. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
94825 | Figuera del camí de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-can-rovira | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 24-25.</p> | <p>Especimen de <em>Ficus carica</em> de tres branques amb una alçada màxima de 8m i un perímetre de 3,9m.</p> | 08025-295 | Al costat del petit pont del camí de Can Rovira després de la baixada del carrer de les escoles (carrer 1 d’octubre). | <p>Pel fet d’estar refugiada al torrent, aquesta figuera deu haver pogut resistir molts anys i ha seguit donant el seu fruit dolç a molta canalla de l’escola propera, així com als adults que la coneixen.</p> | 41.5827900,1.7808600 | 398376 | 4604173 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Les figueres són arbres d’origen subtropical i tenen un creixement que pot resultar espectacular si no pateixen grans gelades, com ha passat al Bruc de tant en tant. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
94826 | Pinastre del Timbaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinastre-del-timbaler | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 26-27.</p> | <p>El pinastre és un arbre que pot assolir els 30m d’alçada però sol fer-se de forma espontània en sòls silicis i àcids; per això al Bruc només es troba naturalitzat en aquest turó esquistós prop de les piscines, on es va plantar amb una colla d’altres arbres no autòctons. Les fulles són les més llargues i les pinyes són grans, oposades i surten en parella.</p> <p>Aquest exemplar de <em>Pinus pinaster</em> és el més gran de tots els que es troben en aquest indret amb una alçada de 11m i un perímetre de 1,6m.</p> | 08025-296 | Dins el pati de l’escola darrera el monument del Timbaler del Bruc. | 41.5835900,1.7770800 | 398062 | 4604266 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Es troba dins del recinte de l'escola. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
94827 | Roure del camp de Can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-camp-de-can-farres | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 28-29.</p> | <p>Aquest roure martinenc creix prop de la bassa de Can Farrés, que té aigua tot l’any i per això es deu haver fet tan gros, si bé encara no ha arribat al màxim propi de la seva espècie <em>Quercus humilis</em>. Actualment té unes dimensions de 12m d'alçada i 2,6m de perímetre.</p> | 08025-297 | Al peu del camí que voreja el camp d’oliveres per sota Can Farrés. | 41.5812800,1.7865900 | 398851 | 4603999 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
94828 | Castanyer de Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-moixerigues | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 30-31.</p> | <p>Aquest castanyer és un relicte de l’antiga plantació que es va realitzar als turons de les Moixerigues a mitjans del segle XX. Aquest <em>Castanea sativa</em>, està situat en un punt ideal per què creixi, en sòl silícic (licorelles), entre la pineda i una clariana que domina els camps de la solana del serrat de les Moixerigues. Fa 6m d'alçada i un perímetre de 3,1m.</p> | 08025-298 | Seguint el PR-C 78 des del Bruc en direcció a Montserrat, un camí a la dreta, mena a un camp d’oliveres. Just on acaba el camí i comença el camp. | 41.5789700,1.7887500 | 399028 | 4603740 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
94829 | Pi pinyoner del camp de Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-del-camp-de-moixerigues | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 32-33.</p> | <p>Aquest és un dels pins pinyes (<em>Pinus pinea)</em> de major talla del serrat de Moixerigues amb 12m d'alçada i 2m de diàmetre.</p> | 08025-299 | Direcció a Montserrat, després de pujar un petit marge, el camí planeja i després gira bruscament a l’esquerra en pujada. Tot recte pel mig del camp fins a trobar-lo. | 41.5772400,1.7875100 | 398922 | 4603549 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Els pins pinyoners creixen millor en sòls àcids i per això són més abundants al serrat de les Moixerigues i als sectors amb licorelles. La seva producció de pinyons li dóna més valor que la pròpia fusta i per això també s’han replantat durant anys en aquesta zona. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
94830 | Eucaliptus de l’Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lesglesia | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 34-35.</p> | <p>Uns dels pocs eucaliptus que trobem al Bruc, que creixen a la vora de l’Església de Santa Maria del Bruc.</p> <p>Sense atènyer les dimensions màximes per a aquesta espècie d<em>'Eucalyptus sp.</em>, s’han fet arbres imponents que proporcionen ombra en aquest espai d’ús públic.</p> <p>Aquest especimen fa 12m d'alçada i 2,4m de perímetre.</p> | 08025-300 | A l’aparcament de l’Església de Santa Maria del Bruc. | 41.5765600,1.7852800 | 398735 | 4603476 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
94831 | Lledoner Bruc de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-bruc-de-baix | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> | <p>El lledoner <em>Celtis australis </em>més gran del Bruc, que dóna la benvinguda a l’entrada del poble pel Bruc de baix. Té una forma harmoniosa i proporcionada i és productora de la fruita rodona característica de l’espècie, que serveix d’aliment a molts ocells a l’hivern, els lledons. Fa 12m d'alçada i 1,8m de perímetre.</p> | 08025-301 | 41.5754900,1.7847900 | 398692 | 4603358 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||||
94832 | Alzina de Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-serrat | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 40-41.</p> | <p>Can Serrat també té la seva alzina pròpia i monumental, que serveix d’ombra i, sobretot, d’inspiració als artistes que fan estada a la masia.</p> <p>Aquest <em>Quercus ilex</em> fa 12m d'alçada i 3,4m de perímetre.</p> | 08025-302 | Baixant el camí a Can Serrat a la dreta. | 41.5753100,1.7869000 | 398868 | 4603336 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
94833 | Pollancres de Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-can-serrat | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 42-43.</p> | <p>Els pollancres són els arbres amb més alçada del Bruc (uns 30m). Aquest especime de <em>Populus nigra</em> fa 30m d'alçada i 2,5m de perímetre. </p> <p>Com a arbres de ribera, el fet d’estar a tocar de la llera del torrent, podria ser la causa que siguin tan alts.</p> | 08025-303 | Al torrent que passa pel costat de Can Serrat. | 41.5752400,1.7873700 | 398907 | 4603327 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
94834 | Roure del torrent de Can Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-castellet | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 44-45.</p> | <p>Un dels roures (<em>Quercus humilis</em>) més grans (amb 15m d'alçada i 3,3m de perímetre) i, sobretot, més alt que podem trobar al Bruc, creixent dins el torrent de Can Castellet, envoltat de naus de la zona industrial, però resistint com a gegant que és.</p> | 08025-304 | A peu del camí que mena al polígon industrial del Pla de l’Alzinar a la llera del petit torrent de Cal Castellet. | 41.5744000,1.7812000 | 398391 | 4603241 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
94835 | Pollancre camí de Can Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-cami-de-can-ribera | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 46-47.</p> | <p>Al fons de la riera de Pierola no hi ha gairebé bosc de ribera, però de tant en tant creixen alguns pollancres com aquest, que no tenen les mateixes facilitats com en altres indrets amb més abundància d’aigua.</p> <p>Malgrat això, aquest <em>Populus nigra</em> és un dels més notables que hi podem trobar en aquest sector amb unes dimensions de 11m d'alçada i 1,3m de perímetre.</p> | 08025-305 | A la pista forestal a sota de Can Ribera tocant a la llera de la Riera de Pierola. | 41.5779200,1.7652600 | 397068 | 4603651 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
94836 | Pi blanc de la bòvila de Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-bovila-de-can-valles | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 48-49.</p> | <p>Un dels pins blancs <em>Pinus halepensis</em> de major dimensió del terme amb 13m d'alçada i 3,15m de perímetre, situat al torrent que divideix les propietats de Can Vallès i Can Marquès.<br /> Aquest exemplar està proper al màxim esplendor de l’espècie, que no sol ser molt longeva ni tenir dimensions gaire més grans.</p> | 08025-306 | Al fondal de Can Marquès molt proper als murs de la bòvila de Can Vallès. | 41.5744500,1.7915100 | 399251 | 4603235 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
94837 | Alzina de Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marques | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 50-51.</p> | <p>Una alzina (<em>Quercus ilex</em>) imponent amb un dels perímetres més grans al Bruc (4,3m) i uns 13m d'alçada.</p> | 08025-307 | Poc abans d’arribar a Can Marquès pel camí d’accés en cotxe. | 41.5735300,1.7924700 | 399329 | 4603132 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveir d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
94838 | Pi de les tres branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-tres-branques-1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 52-53.</p> | <p>Una pinassa singular, <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>, amb tres ramificacions que surten gairebé des de la seva base que es troba dins el laberint de la regió d’Agulles. Té unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre.</p> | 08025-308 | Pujant per la canal Ampla, agafar a mà dreta el corriol de la travessa dels Frares Encantats. | 41.6095800,1.7897500 | 399159 | 4607137 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Cal fer una delicada travessa per arribar-hi. Travessa de les Agulles (camí equipat amb cordes i cadenes) apte només per a persones bregades a la muntanya. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
74245 | Anunci de Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-de-calisay | F.C. (1987) 'Pedro Rovira II, un Iacocca para Calisay'. La Vanguardia, 12/9/1987. p. 37 | XX | S'està desprenent del mur de suport. | Murals elaborats amb la tècnica de l'esgrafiat situats en les parets que formen angle d'un edifici al costat de l'antiga N-II. Estan situats a tocar l'antiga carretera, en un indret on la pujada era més notable i per aquest motiu els vehicles alentien la seva marxa. Malauradament un dels murals es troba molt deteriorat a causa de les obres efectuades a la paret. L'anunci és simple i directe: Licor Calisay. Utilitza els colors de la marca, però invertint l'ordre; a l'etiqueta el nom apareix en vermell sobre fons blanc i en aquests murals les lletres són blanques sobre fons vermell, igual que apareix en anuncis de premsa dels anys trenta i quaranta del segle XX. La tipografia emprada tampoc no es correspon a la que utilitzava aquest licor en les etiquetes de les ampolles, tot i que si presenta una certa similitud amb la lletra utilitzada en els anuncis de la premsa que trobem des del primer terç del segle XX fins a la dècada dels seixanta. Concretament l'anunci es pot datar després de 1955 ja que la carretera abans d'aquest any passava pel revolt que hi ha a l'altra banda dels horts –i l'anunci no hagués tingut cap sentit-; el nou tram amb la supressió de la corba va provocar que una part de l'edifici on hi ha l'anunci fos enderrocat. | 08025-149 | C/ Bruc de Dalt, 1 | Calisay és un licor estomacal d'herbes que elaboraven uns monjos benedictins de Bohemia, sembla ser que des de l'època medieval. Magí Mollfulleda va adquirir la fórmula i a partir de 1896 -any que es va inaugurar la fàbrica- es va elaborar per la seva família Mollfulleda a Arenys de Mar, població en la qual va continuar elaborant-se fins i tot quan el 50% de l'empresa va ser adquirida per Rumasa. A l'etiqueta posava 'Exquisito licor Calisay. Elaborado en España por Destilerias Mollfulleda. Arenys de Mar. Barcelona. El Licor denominado Calisay. De exquisito paladar, destilado con alcohol puro y compuesto solamente con plantas aromáticas. Marca registrada Internacional'. L'any 1984, amb l'expropiació del grup d'empreses propietat de la família Ruiz-Mateos efectuada un any abans, la marca va ser adquirida per les Bodegues Pedro Rovira, qui va traslladar la producció fóra d'Arenys de Mar. Va adquirir les destil·leries Mollfulleda per prop de 100 milions de pessetes. L'any 1987 va ser molt coneguda la campanya publicitària, protagonitzada pel propi Pedro Rovira Solé, promocionant el Royal Cream Calisay. L'any 1996 Nueva Rumasa va adquirir a través de la seva filial, José de Soto, SA, la marca de licor Calisay a l'empresa Pedro Rovira. L'elaboració d'aquest licor emblemàtic s'iniciava amb maceració d'una trentena de plantes amb alcohol i després de diverses destil·lacions, reposava a l'entorn d'un any en botes de roure. A continuació d'aquest període envelliment, es diluïa en xarop de glucosa i es tornava a deixar reposar uns nou mesos més. Finalment se li incorporaven unes plantes i s'embotellava. | 41.5875600,1.7748800 | 397885 | 4604710 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74245-foto-08025-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
74268 | Forn de pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina | XX | Antic forn de coure pa amb llenya. Presenta dues obertures, separades per una volta. La obertura inferior és per on es s'introduïa la llenya per la combustió. La superior és per on s'introduïen els pans per coure'ls. És un forn més contemporani i evolucionat que els coneguts com morescs, els quals només tenien una única obertura per la qual tant s'introduïa el pa com es regulava el tiratge i combustió de la llenya (si la porta que la tancava estava oberta la llenya cremava amb més intensitat i si es tancava la intensitat del foc disminuïa). El forn moresc es caracteritzava per coure el pa amb el foc directe, sense separació entre la cambra de combustió i la de cocció. En canvi, en el forn que trobem a la Vinya Nova, el pa no tenia contacte amb el foc. En forns més contemporanis es va substituir la combustió amb llenya per la de gas o elèctrica. | 08025-130 | La Vinya Nova | 41.5833500,1.8089300 | 400717 | 4604203 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La Vinya Nova està catalogada com BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). El forn està dins del recinte del mas. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
74269 | Escut del sometent de Pedralbes-Sarrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-sometent-de-pedralbes-sarria | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p. 36 | XX | Escut de llautó daurat amb les quatre barres gravades al fons i amb la inscripció: Lo Sometent armat de Pedralbes-Sarrià als Heroes del Bruch. 8 de juny 1908. Al voltant està ornat amb un llaç que agafa unes fulles de llaurer. | 08025-131 | C/ Bruc del Mig, 55 | En la commemoració del centenari de les batalles del Bruc, esdevinguda durant els dies 4 al 8 de juny del 1908, hi van tenir una gran presència els grups de sometents de diferents llocs de Catalunya. Durant els dies de les festes van tenir lloc diversos actes, tant de caire militar com cultural i festiu. Es va comptar amb la presència dels infants M.Teresa d'Espanya, germana del rei Alfons XIII, i el seu marit Ferran de Baviera que varen passar revista als grups dels sometents acampats al final del carrer del Bruc del mig. Aquest escut va ser una ofrena que va fer el sometent de Sarrià-Pedralbes als herois del Bruc. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
74270 | Can Camps o Cal Porquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-cal-porquer | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 131 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 65 | XV-XIX | Conjunt de diverses edificacions. La principal, orientada al sud, ocupa una de les façanes de La Plaça. Està composada per un cos principal, que correspon a una primera edificació amb tipologia de masia amb planta, pis i golfes. Te una porta adovellada amb brancals de pedra. A l'interior es conserva l'escala original de graons de pedra. A banda i banda es van construir dues edificacions que es reconeixen adossades als carreus de pedra de les cantonades de la principal i per la forma del carener de la teulada. El de la dreta presenta un portal d'arc escarser de maó i un balcó a la planta. El de l'esquerra, és de menors dimensions i també te portal d'arc escarser de maons. A l'interior es comuniquen les tres parts formant una única finca. A la part posterior d'aquest conjunt hi ha quatre edificacions més. D'aquestes, en destaca, un casal de molta alçada amb les parets de carreus a la base i murs de tapia ben conservats en els que es reconeixen els encofrats, unes escales de pedra d'accés a un cup i l'edificació que te un arc apuntat de dovelles i una sortida a l'antic camí medieval de Barcelona cap a la Guàrdia. | 08025-132 | C/ De la Parròquia, 21 | Possiblement en aquest conjunt hi ha parts que corresponen a les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc. En el capbreu del 1496 s'anomena el mas Castellar. En les afrontacions que es detallen al document ( al sud el mas Domènech i tocant al camí públic) es podria situar aquest mas en l'indret de l'actual conjunt, avui situat al peu del carrer de la Parròquia, antic camí medieval. A inicis del segle XIX, la família Camps hi va anar a viure i avui encara en són propietaris. | 41.5776900,1.7839300 | 398624 | 4603603 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
74271 | La Plaça i carrer de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-i-carrer-de-la-parroquia | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.25. | XV-XX | El nucli antic del Bruc forma una estructura d'un sol carrer i una plaça. El seu origen està relacionat amb el camí o via pública d'origen medieval que comunicava Barcelona amb Montserrat. Des de Collbató, arribava al Bruc i baixava per la llera del torrent de l'Illa passava pel costat de l'església i seguia cap a La Guàrdia. Es un carrer estret fins al pas cobert sota de Can Domènec on s'eixampla formant La Plaça. Va ser empedrat als anys 60 i s'ha mantingut en bona part l'estructura volumètrica de les cases. El tram del carrer des de l'església fins La Plaça avui encara forma un conjunt de cases caracteritzat per tenir els portals amb arc de mig punt de maons i els brancals de pedra. A la Plaça destaquen les cases de Cal Camps, d'origen medieval i Cal Rafel reedificada al segle XIX. L'actual carrer, que des de La Plaça segueix cap el carrer del Bruc del mig, es va explanar entre el 1922 i el 1924 quan es va fer la construcció del Pont de la Parròquia. Fins aleshores, des de La Plaça només hi havia el carrer que segueix en direcció nord cap el següent tram del carrer de la Parròquia i a ponent un petit camí que conduïa a la font de la Mare de Déu. | 08025-133 | Bruc de la Parròquia | El nucli del carrer de la Parròquia des de l'església fins a La Plaça va ser el primer nucli medieval del Bruc. Es va formar a l'entorn de l'església romànica edificada al segle XI i comprenia el castell del Bruc, format a partir d'un desmembrament del castell de la Guàrdia de Montserrat, i diversos masos situats a l'entorn de l'actual Plaça. El terme del castell es corresponia amb el de la parròquia del Bruc, incloent-hi la sufragània de Vilaclara. El lloc del Brug es troba en la documentació a partir del 973, quan l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, i els seus monjos establiren a Comemir i la seva muller Especiosa un alou que havia donat el comte Sunyer al monestir, el qual es trobava situat en el castell de Bonifaci o de la Guàrdia, sobre del lloc anomenat Bruc (Brugo). L'existència del castell no es documenta fins a l'any 1221, quan Guillem II de Guàrdia donà al monestir de Santa Maria de Montserrat, el lloc de Vilaclara en alou franc que tenia al comtat de Barcelona, en el terme del castell del Bruc. El castell del Bruc va tenir com a senyors els vescomtes de Barcelona i després passà als Guàrdia. Guillem II de Guàrdia, l'any 1224, donà el castell i la vila del Bruc al monestir de Santa Maria de Montserrat. El domini del terme es completà amb la donació feta l'any 1249 per Berenguer de Guàrdia a Santa Maria de Montserrat del delme i altres drets que tenia en el terme del Bruc i de Vilaclara. L'any 1370, el rei Pere el Cerimoniós va vendre al prior Jaume del monestir de Santa Maria de Montserrat la parròquia del Bruc i el castell de la Guàrdia, els quals van estar-hi sota el seu domini fins a la desaparició de la senyoria jurisdiccional. Al segle XV es documenten en aquest nucli medieval els masos de Can Domènec, Can Riambau, Mas Cortal i Mas Castellar. A finals del segle XVIII i a començament del XIX, en terres dels masos Domènec i Riambau es va anar consolidant un nou raval del poble del Bruc. Des de l'església fins a Can Domènec es van construir habitatges modestos entremitgeres i des de Can Domènec fins a Cal Camps, es va anar configurant la Plaça amb les cases de Cal Miralda (avui Cal Rafel), Cal Mestre de la Plaça, Ca l'Arcs, Cal Joan Català i Cal Felions. | 41.5776200,1.7840200 | 398631 | 4603595 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
74272 | Col·lecció arqueològica al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'ajuntament del Bruc. | Col·lecció formada per fòssils de la muntanya de Montserrat procedents dels termes municipals del Bruc, Collbató i Marganell i per una mostra de peces de peces neolítiques (4.500 aC a 2.500 aC) i ibèriques procedents del torrent de la Diablera (El Bruc) i del poblat Les Soleies , de la Cova Gran i la Cova Freda (Collbató). La datació de la major part de fòssils correspon a l'Eocè Mitjà (entre 54 i 45 milions d'anys). | 08025-134 | C/ Bruc del Mig, 55 | La col·lecció de fòssils és propietat de Pere Redon i va ser recollida durant els anys 70-80. Part de la col·lecció de la prehistòria procedeix del dipòsit realitzat per Enric Sunyer i Coma. Les dues col·leccions van ser els materials que van formar part de la primera instal·lació d'un petit museu al Bruc que des de mitjans del 1970 es va instal·lar a l'antic edifici de l'ajuntament situat al carrer del Bruc del mig, 23. Amb la inauguració del nou museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, l'any 2007, van passar a formar part d'aquest museu avui situat a Can Casas. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 78|81|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
74273 | Plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-la-mare-de-deu-del-roser | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956 | XX | Plafó ceràmic de forma rectangular (1'40 cm x 1'60 cm) composat amb rajoles de ceràmica vidriada situat a la façana entre les dues finestres del primer pis. A la part central del plafó s'hi representa la imatge de la Verge del roser amb el nen en braços envoltada per un cercle o garlanda de flors. Als peus de la imatge hi ha representat un paisatge amb dos arbres. El contorn de la imatge s'emmarca amb una filera de rajoles de decoració floral. El conjunt es remata amb una filera de rajoles de color verd. El plafó s'il·lumina amb una làmpada de ferro que se sosté des del ràfec de la teulada. | 08025-135 | C/ Bruc del Mig, 4 | L'edifici de can Calvo on se situa aquest element es va bastir l'any 1914 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús. En el plànol del projecte ja s'hi dibuixa un element ornamental molt similar, però en un altre emplaçament de la façana. L'any 1915 Josep Calvo i Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona va adquirir i ampliar l'edifici. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre. Segurament va ser llavors quan es deuria canviar l'emplaçament del plafó ceràmic. | 41.5783700,1.7809300 | 398375 | 4603682 | 1914 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
74274 | Pou de glaç de ca n'Ollé de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-ca-nolle-de-la-guardia | CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 ESTRADA, Gemma; VILADIU, Mercè. El pou de glaç de Sant Pau de la Guàrdia al terme del Bruc. A Saguàrdia. Nº 0. Butlletí del Centre d'Estudis Pau Bertran. p 1-2 PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Quaderns , 5. Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Sense coberta i amb l'arcada de la volta molt desprotegida. Envoltada de vegetació que fins i tot dificulta la seva localització. | Pou construït amb pedra seca format per una base circular amb un costat recte que mesura 3'20 metres. El diàmetre de la base mesura 5'85 metres i l'alçada fa 6'5 metres, des de la base, avui plena de runa fins a l'arcada que sostenia la volta, avui esfondrada. L'arcada està formada per unes lloses de pedra de 45 centímetres d'amplada. No es pot observar la sortida de desguàs degut al replè de materials de la volta esfondrada dipositats a la base del pou. A l'arrencada de la volta hi ha un passadís de 3 metres de llargada, per 1 metre d'alçada i 80 centímetres d'amplada, que menava a l'interior del pou. | 08025-136 | Torrent dels Pèlags | Per obtenir el gel es desviava l'aigua del torrent cap a una bassa. Un cop l'aigua s'havia glaçat adoptant un gruix d'uns 20 centímetres, es tallava, es transportava amb cavalleries i s'empouava. Els blocs de gel es posaven en successives capes separades per branques de pi o bruc i gel picat. Un cop ple es tancaven totes les obertures amb lloses i es recobria amb branques. A l'estiu es treia el gel i es netejava el pou i la bassa. El pou de Ca n'Ollé de la Guàrdia, estava en funcionament al 1828 quan el comerciant barceloní Pau Giralt, es queixava el dia 21 de juliol, de disminució de 4 arroves per carga en el pes d'una remesa de gel. | 41.6383400,1.7241500 | 393740 | 4610409 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
74275 | Antigues escoles de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-les-dominiques | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 126 | XX | Sense teulada | Construcció adossada a Can Casas (Ajuntament) a la banda oest. Consta d'una planta baixa coberta originalment per terrat. Te dues façanes, una a la plaça contigua a l'ajuntament i l'altra al carrer Montserrat. Les façanes segueixen una composició simètrica formalitzada per trams de tres finestres. A l'interior hi ha diverses dependències i un pati. La coberta, avui totalment esfondrada, se sustentava amb bigues de fusta i tirants metàl·lics, alguns d'ells encara existents. Els murs són de maçoneria arrebossada i maó a les pilastres i baranes. Destaquen les aplicacions de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis a les sobrellindes de les finestres i al fris. | 08025-137 | C/ Bruc del Mig, 55 | Josep Casas i Sagristà, propietari de Can Casas va ser el promotor de la vinguda al Bruc l'any 1882, de les monges domíniques de l'Anunciata. Va cedir aquest edifici per instal·lar l'escola per a les nenes del municipi. | 41.5806600,1.7794700 | 398257 | 4603938 | 1890 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
74276 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496,(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 112 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006), p. 17.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per planta baixa, pis i golfes. Està tancada per un recinte amb un pati davanter. A la planta baixa hi ha una gran entrada i una escala central que porta a la planta superior en la que hi ha una sala central a la que s'hi obren les habitacions. A la banda de ponent hi ha un cos adossat d'una sola vessant format per planta i pis. Al pis s'hi obra una galeria amb arcs i pilars de maó. Els murs de tot el conjunt són arrebossats de color blanc.</p> | 08025-138 | Urbanització mas Grau | <p>En el capbreu del 1496 es propietat d'Antoni Font i s'anomena mas Andreu, i en el capbreu del 1560 s'anomena mas Font i n'és propietari en Gabriel Rovira. Al segle XVIII les propietats de la masia arribaven fins a la masia de la Cova. Maria Rovira Fossalba i el seu fill Francesc Rovira van vendre a finals del segle XVIII, part de les seves propietats on es van bastir les cases que van anar configurant el nucli del Bruc de Dalt. La hisenda i les terres del mas Rovira van ser adquirides a inicis del segle XX per Jaume Esteve Serra, i avui és regentada pels seus hereus.</p> | 41.5856500,1.7795500 | 398271 | 4604492 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
74280 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova-0 | XIX-XX | <p>Està situada prop del camí de la masia de la Cova que li dona nom. Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. A l'ombra d'unes extraordinàries alzines, encara es conserva una de les deus, avui canalitzada, que manté un raig gairebé permanent al llarg de tot l'any.</p> <p>L'aigua d'aquesta font es recollia en uns safareigs propers que encara es conserven i que donaven servei als masos de la contrada. El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper.</p> | 08025-150 | Torrent de la Cova | 41.5890600,1.7690700 | 397403 | 4604883 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
74281 | Can Simeó de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simeo-de-pages | XVIII-XX | Masia de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants. Destaca la porta principal d'entrada, característica del Bruc, amb l'arc de mig punt fet amb maó d'obra cuita que tenen en un els angles una motllura a manera de modilló. | 08025-151 | Sud-oest del terme | 41.5736400,1.7754400 | 397910 | 4603164 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
74282 | Pintures de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Paper pintat amb tinta xina i aquarel·la amb la mateixa figura a les dues cares creant un efecte d'escultura. Està emmarcat entre dos vidres i amb un peu de fusta. Fa 1'80 metres d'alt per 0'80 centímetres d'ample. Representa de manera realista, una noia asseguda en una cadira de vímet amb un peu recolzat al terra i l'altra a barrot de la cadira. La cara, dibuixada de perfil mostra una expressió pensativa. Es delimita la figura amb un traç gruixut negre i s'acoloreixen les parts del vestit, el fons i les carnadures. En una de les cares de la pintura, el fons és vermell i la noia porta un vestit blau amb 'topos' blancs. L'altra cara resta per acabar el fons de color del quadre que només te amb algunes pinzellades de color blau. El vestit de la noia també és blau i la cara mostra el traç del llapis abans d'acolorir-la. | 08025-152 | C/ Bruc del mig, 55 | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
74298 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0 | GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII | Capella de planta quadrada i d'una sola nau. La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud. A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana. Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus. | 08025-168 | Can Solà de la Roca. | Per Sant Isidre (15 de maig) s'hi feia un aplec. | 41.6003700,1.7468900 | 395573 | 4606166 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4066) registra can Solà de la Roca. L'ermita està dins del clos d'aquesta masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
74300 | Les Cases d'en Massacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-massacs | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235 | XVIII-XXI | Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània. | 08025-170 | Nord-est del terme | Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari | 41.6292100,1.7836200 | 398679 | 4609324 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
74311 | Hostal del Bruc de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-bruc-de-dalt | BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.78 i 84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII-XX | La façana d'aquest gran edifici ocupa l'espai de tres casals; fa xamfrà i és el lloc on queden al descobert els carreus de pedra. La façana està arrebossada i ha sofert diverses modificacions al llarg del temps: s'hi han obert grans finestres i el ràfec de la major part del recorregut de la façana ha perdut la tortugada. Al cos central destaca una gran arcada de dovelles de pedra de l'antiga porta d'entrada dels carruatges, però ha quedat desfigurada en part en fer-hi un tancament amb llinda. Al xamfrà hi ha la pica de pedra d'una font avui sense ús. Al darrere de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges. | 08025-181 | C/ Bruc de Dalt, 29 | Possiblement aquest edifici era un dels hostals que van donar nom, al segle XVIII, al nucli avui conegut com el Bruc de Dalt. Es va formar al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. En un dels hostals, potser en aquest edifici, el dia 8 de maig de 1883, un nodrit grup d'escriptors, entre els quals hi havia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, van celebrar, tot baixant de Montserrat per Can Maçana, un dinar. Segons la informació oral, a principis del segle XX, en aquest edifici, aleshores propietat de la família Puiggròs, s'hi aturaven els pastors que baixaven dels Pirineus amb els ramats d'ovelles. També es coneix que hi havia una ferreria. | 41.5885500,1.7742500 | 397834 | 4604821 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
74312 | Barraca de cal Calés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cales | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt. | XVIII-XX | Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple i està partida. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la formant una falsa cúpula. A l'exterior té una capa d'argila amb els lliris característics d'aquest tipus de construcció i la sortida de fums tapada. | 08025-182 | Malniu | 41.6307500,1.7814900 | 398504 | 4609497 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
74313 | Camí de les Batalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-batalles | AADD (2011) La guerra del francès als territoris de parla catalana. Editorial Afers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1998), El Timbaler del Bruc: les batalles del Bruc. Editorial Mediterrània. FINESTRES, Jordi (2008). Timbals de Guerra al Bruc. Sàpiens n. 68, juny 2008 TORRAS I RIBÉ, Josep M. (1983). Sometents, exèrcit i poble a les batalles del Bruc. Ajuntament del Bruc | XXI | És l'antic camí que comunicava el Bruc amb el coll de can Maçana, recorregut habitual de combois militars, carruatges, carros i rècules d'animals, viatgers... al llarg de la història, però àmpliament conegut arreu per ser l'indret protagonista de les batalles del 6 i 14 de juny de 1808 contra l'exèrcit francès. Avui en dia aquell antic camí és una ruta amb caràcter cultural. La ruta té cinc trams. El primer es coneix com 'Els primers trets' i va des de can Pasqual a la Plaça, al nucli antic del municipi, el Bruc de la Parròquia i té un recorregut de 500 metres. El segon, 'El Sometent', parteix de la Plaça fins el Timbaler i té un recorregut de 950 metres. El tercer, denominat 'El Timbaler', s'origina al monument al Timbaler i arriba al Bruc de Dalt, amb un recorregut de 700 metres. El quart, 'El Camí del francès', va del Bruc de Dalt al paratge conegut com les Creus Verdes i recorre 1.600 metres. I finalment el cinquè, 'La derrota francesa', arrenca de la cruïlla dels boscos de can Rovira i acaba a can Maçana i té un recorregut de 1.650 metres. | 08025-183 | Est del terme | El 4 de juny de 1808 una columna francesa, comandada per François Xavier Schwartz, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. Tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada per castigar a ambdues ciutats, una per la crema del paper segellat pels francesos i l'altra per la seva situació estratègica en estar situada a peu del camí ral. Els 3.800 efectius francesos a les ordres de Schwartz, estaven agrupats en dos batallons suïssos de la divisió Chabran, dos batallons napolitans, dos esquadrons del 1er. regiment de Caçadors a cavall napolità, i una secció de la 11a Companyia d'artilleria italiana amb 2 canons. L'acció del 6 de juny no fou un acte espontani, sinó dut a terme sota la direcció professional dels militars. Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapçalades per 24 soldats del Regiment d'infanteria suïssa número 1 de Wimpffen, sota el comandament del tinent suís Franz Krutter i Grotz i el segon batalló del regiment de guàrdies valons, desertors escapats de la guarnició de Barcelona, dirigits per Justo de Bérriz i el capità Carlos Vicente. Els sometents catalans eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles veïns. També és significativa la presència d'onze canons de fusta amb cèrcols de ferro. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. La batalla va començar quan la petita avantguarda de cuirassers, antecedents de la columna francesa, va rebre els primers trets on es separa el camí que condueix a Barcelona. Sembla que la reacció dels francesos va ser contundent i van fer retirar als atacants, els uns cap a Manresa i el altres direcció cap a Igualada. Després de reagrupar-se i reforçar-se amb nous efectius van tornar sobre les seves passes i van atacar l'avantguarda de Schwartz; els francesos, sorpresos, es van retirar en desordre sobre el gruix de la columna francesa, que prenia el ranxo al costat de les cases del Bruc. Després de diverses vicissituds, la columna francesa va arribar totalment desmantellada la matinada del 7 de juny a Barcelona, amb uns 300 efectius morts. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. Els francesos després de l'enfrontament recularen de nou. La segona batalla del Bruc va rubricar els efectes de la primera i va acabar d'aterrar el mite de la invencibilitat de l'exèrcit francès. | 41.6092600,1.7680800 | 397353 | 4607127 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
74314 | Col·lecció de mobles de can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-de-can-casas | XIX-XX | Es té constància que l'autor del projecte de can Casas, Cristobal Cascante va dissenyar també elements de l'interior de l'edifici, com la mateixa xemeneia i uns mobles d'època. Consta que hi havia un aparador, el trinxant i les cadires, sempre en fusta de noguera. La seva decoració era clàssica, amb columnetes, branques d'heura i cresteries. En aquests mobles va usar com a element decoratiu, les ales de ratapinyada que tan profusament van fer servir els artistes modernistes. A la part central del coronament del trinxant i de l'aparador es cita que apareix una fulla d'heura encastada en la lletra C, signatura de l'autor. Malauradament d'aquest conjunt documentat no es coneix el seu emplaçament actual. A la casa, i situats com a elements ornamentals de les dependències municipals, avui es conserven un conjunt de mobles procedents de la mateixa casa de can Casas però que no es pot afirmar que corresponen als dissenyats per Cascante, tot i que es poden datar de finals del segle XIX, inicis del XX. Al despatx d'alcaldia es conserva un sofà de fusta de noguera amb braços tapissats i respatller alt culminat amb un prestatge decorat; fou tapissat de nou a la dècada dels 90 del segle XX. També es conserva un aparador bufet amb armaris tancats a la base amb una rica decoració geomètrica a les portes; a la part superior unes columnes també tornejades i decorades aguanten i flanquegen un aparador amb portes de vidre. Un segon bufet aparador és de línies noucentistes i classicitzants. També en un dels passadissos es conserven diversos pupitres recuperats de l'antiga escola del Bruc. | 08025-184 | C/ Bruc del Mig, 55 | Formaven part del mobiliari original de can Casas. Podrien correspondre als conjunt de mobles que va dissenyar l'arquitecte Cristobal Cascante autor del projecte de la casa; malauradament en els exemplars que detallem no es conserva la inicial C (Cascante) amb uns baix relleus de fusta que per la seva similitud amb les ratapinyades, han passat a denominar-se així. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
74342 | Trull o molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-o-moli-doli-0 | XX | Es conserven tots els elements que formen part del procés d'elaboració de l'oli. Així trobem el El molí d'oli de can Domènec és un molí de pedra format per la mola o corró, també denominat rodet que girava al damunt de l'escudella on s'havien tirat les olives; s'afegia poc a poc aigua calenta per homogeneïtzar la pasta. Antigament la mola es feia girar amb tracció animal; la de can Domènec ja utilitza l'energia elèctrica per moure el mecanisme. A continuació la pasta es situava entre cofins que s'apilaven en una vagoneta, i es carregaven a la premsa hidràulica. L'oli barrejat amb aigua passava a les dues cubelles; com que l'aigua és més pesada que l'oli passava per decantació al segon dipòsit. Així s'obtenia l'oli conegut de primera premsada. | 08025-212 | C/ De la Parròquia, 18 | Les instal·lacions d'aquest molí són força modernes i van ser utilitzades de forma habitual fins la dècada dels vuitanta del segle XX. En l'actualitat en el decurs de la Festa del Timbaler té lloc una molta de caire demostratiu. | 41.5773200,1.7844300 | 398665 | 4603562 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74342-foto-08025-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74342-foto-08025-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
74359 | Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-0 | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155, pàg. 79. Imatges i records, (1996), Viena editors, pàg. 31. | XX | El cementiri del Bruc,situat al costat de l'església de Santa Maria, està edificat en un morro rocós entre el torrent de l'Illa i el de Santa Maria i queda tancat per un mur amb una porta de ferro. La seva forma s'adapta al terreny en desnivell configurant dos espais separats per unes escales. A la part més alta, s'hi troba dins el recinte, el campanar i l'absis romànic. S'hi accedeix per una porta de ferro des de la placeta del davant de l'església. Al centre de la part més elevada hi ha una creu de pedra de la Santa Missió del 27/11/49. | 08025-229 | Bruc de la Parròquia | Segons les làpides, els nínxols més antics daten del segle XIX. És probable que a l'edat mitjana el cementiri es trobés situat a l'actual placeta de davant l'església. A partir del segle XVII, quan es va començar a edificar la nova església, en sentit perpendicular a la primitiva romànica, segurament va ser quan es va edificar de nou a l'espai actual. L'any 1908, tenia un conjunt de nínxols, disposats en tres fileres, adossats a la paret externa de l'absis. Durant la segona república va ser municipalitzat i es va ampliar. A partir de l'any 1960, en efectuar les obres de restauració de l'absis, es van treure els nínxols que tapaven l'absis i es va ampliar creant la part més baixa. Durant els anys 1995-1999, es van realitzar novament obres d'ampliació a la part més alta afegint una filera de nínxols. | 41.5740700,1.7848400 | 398694 | 4603200 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74359-foto-08025-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74359-foto-08025-229-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
74400 | Rellotge de sol de Ca n'Elíes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nelies | www.gnomonica.cat | XIX-XX | No s'identifiquen les xifres ni cap tipus de decoració. | És un rellotge del tipus vertical. Dibuixa un cercle sobre un marc quadrat. Malauradament no es conserven ni les marques horàries ni cap tipus de decoració ja que la pintura s'ha deteriorat amb el pas del temps i l'atac de les inclemències meteorològiques. | 08025-270 | Ca n'Elíes a Sant Pau de la Guàrdia | 41.6118500,1.7476700 | 395656 | 4607439 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74400-foto-08025-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74400-foto-08025-270-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 4.165. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
74401 | Rellotge de sol de Cal Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-jaumot | www.gnomonica.cat | XX | Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) És un rellotge vertical construït amb una peça circular de ceràmica. Indica les línies horàries de les 7 del matí fins la 4 de la tarda amb números romans. La decoració consisteix en el lema 'Jo sense Sol, Tu sense Fe, els dos no valem res' perfilat al centre sota un dibuix del Sol, el qual està flanquejat per una mitja Lluna a l'esquerra i una estrella de sis puntes a la dreta. Damunt i al centre apareix la data de construcció de la casa (1883) que no es correspon a la del rellotge. Per les seves característiques és molt probable que l'autor del rellotge sigui el terrissaire Josep Plaxats de Castellfollit del Boix, el qual encara elabora rajoles, teules, rellotges de Sol i diverses peces ceràmiques de construcció en un antic forn terrisser alimentat per fogots, seguint una tècnica de cuita que podem trobar en antics forns d'època romana. | 08025-271 | Cal Jaumot | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74401-foto-08025-271-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Josep Plaxats | No està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
74402 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10 | www.gnomonica.cat | XX | Segons descriu el mateix autor, Eduard Farré, és tracta d'un rellotge de sol tipus circular i està orientat al sud. Els materials amb els quals està construït són fusta tropical, llautó i alumini. És del tipus Foster-Lambert. Inclinació: vertical. Lat. N 41º 36' 30'. Long E 1º 44' 50'. Senyala les hores de les 5 matí a les 9 vespre, amb xifres romanes; té unes petites marques per senyalar els quarts d'hora. El rellotge està corregit per la longitud local, per l'equació de temps (cada 10 dies) i per l'horari d'estiu i d'hivern (dos cops a l'any); així l'hora de la fotografia és la que marca el rellotge (les 13.20 del dia 25 de juny). Les correccions s'efectuen manualment cada deu dies desplaçant el quadrant per les guies que el subjecten. | 08025-272 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74402-foto-08025-272-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Eduard Farré | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 2.206. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
74403 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10-0 | www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol construït amb rajoles de ceràmica amb una sanefa exterior pintada amb blau i un bordó que actua com a marc exterior amb ceràmica vidriada. És del tipus vertical declinant. Tal i com ens descriu E. Farré, propietari del rellotge, és rectangular i està orientat sud-est, declina 12º. Indica les marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta amb un sol al pol. Està decorat amb alguns dels signes zodiacals, d'esquerra a dreta, Sagitari. Escorpí, Balança, Verge. Lleó, Cranc -damunt del XII-, Gèminis, Taure, Àries, Peixos i Aquari. | 08025-273 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74403-foto-08025-273-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | A. Canela | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 3.663. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
74404 | Rellotge de sol al c/ Lluís Companys, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-lluis-companys-5 | www.gnomonica.cat | XX | És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 7 a 4 amb números romans. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, M. Dalmau, qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 7 del matí fins les 4 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. La decoració consisteix amb la inscripció 'Nihil sine sole' (Res sense el Sol) a la part superior i els escuts de Catalunya i del Bruc que flanquegen la data de construcció que apareix en números romans, a la part inferior. Al centre o pol del gnòmon o estil apareix una petita representació d'un Sol. | 08025-274 | C/ Lluís Companys, 5 | 41.5842000,1.7819400 | 398468 | 4604328 | 1983 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74404-foto-08025-274-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.734. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml