Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74412 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-359 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca i planta circular, amb falsa cúpula, pedruscall i pedra manllevadissa. També té dues finestres i dos cocons. El portal és trilític, amb dues llindes, una de les quals ha caigut. És situada en uns bancals, a la carena de les Pujades, a sota mateix de la capella desafectada de Sant Pere de la Pineda. Està orientada a l'est. El gruix de les parets és de 0,76 m, la porta té 0,62 m d'amplada i el diàmetre interior és de 2,60 m. | 08025-282 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6305400,1.7842200 | 398731 | 4609471 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74412-foto-08025-282-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74300 | Les Cases d'en Massacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-massacs | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235 | XVIII-XXI | Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània. | 08025-170 | Nord-est del terme | Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari | 41.6292100,1.7836200 | 398679 | 4609324 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74303 | Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada. | XVIII-XXI | Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts. | 08025-173 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74355 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVIII-XXI | <p>Conté documentació notarial referent al Bruc, documentació referent a les Batalles del Bruc (1808) i documentació administrativa de gestió comarcal.</p> | 08025-225 | Plaça de la Creu, 18. Cal Maco. 08700. Igualada. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74355-foto-08025-225-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 74131 | Monument al Timbaler del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-timbaler-del-bruc | <p>ESTRADA I PLANELL, G, (2009), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.60 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.137.</p> | XX | <p>Monument construït amb pedra extreta de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet. La seva alçada és de 4,80 metres. Està situada damunt d'una base quadrangular construïda amb blocs de la mateixa pedra del monument. Representa la mítica figura del timbaler del Bruc. És una representació naturalista d'un personatge amb la vestimenta tradicional catalana (barretina, camisa ampla de lli sense la tradicional armilla o jupetí, calces i pantalons fins damunt del genoll...), amb polaines militars, un tambor situat al costat esquerra que el personatge colpeja amb un parell de baquetes i un trabuc d'època penjat a l'esquena. L'actitud del jove timbaler representat és serena i al mateix temps altiva.</p> | 08025-1 | Bruc del Mig | <p>El 'Diario de Manresa' del 26 de setembre de 1808 ja explicava la derrota dels francesos dels dies 6 i 14 de juny del mateix 1808 d'una manera heroica, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...; això seria l'embrió de la llegenda que es divulgà respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor. Un any després, el 1809, l'historiador Cabanes, parlava sobre un minyó de Santpedor erigit en general en 'xefe'. Posteriorment es va dir que el citat jove era en Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor, i que va utilitzar com a única arma un tambor de les confraries. Com és conegut la llegenda parla que gràcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los, situació molt diferent de la viscuda pels protagonistes aquell juny de 1808. Des de 1892, any de la primera commemoració celebrada de les batalles del Bruc, el sometent de Bruc recollí aportacions per aixecar un monument en memòria de la gesta. La comissió, no havent reunit els diners necessaris per aixecar el monument l'any del primer centenari de les batalles, veié com el 1911, per decisió de la junta de vocals del sometent d'Igualada, s'erigia al monestir de Montserrat un grup escultòric als herois del Bruc, obra de Josep Campeny i Santamaria, obra que fou destruïda durant la guerra civil de 1936. La comissió per al monument, però no va deixar d'insistir al govern i finalment el 27 de febrer del 1914 es va declarar, segons reial decret signat pel rei Alfons XIII, monument nacional al que encara s'havia d'erigir. Malgrat la declaració monumental no va ser fins l'any 1951 quan el governador civil de Barcelona, aleshores el coronel Felipe Acedo Colunga, per guanyar-se la simpatia dels catalans, va recuperar el tema del monument al Timbaler del Bruc. L'any 1952 es va inaugurar,al mateix emplaçament on l'any 1908 s'havia inaugurat la Creu commemorativa dedicada als herois de les batalles, un primer monument segons el projecte de Frederic Marés. Sobre el pedestal de pedra s'instal·là provisionalment una figura del timbaler feta de guix. L'acte va ser presidit pel mateix Jefe del Estado, el Generalísimo Francisco Franco. El 1953 es traslladà des de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet fins al taller que Frederic Marès tenia a Barcelona un bloc de 55 tones, per tal de realitzar l'escultura en pedra. El 10 de juliol de 1954 s'instal·lava la definitiva escultura del timbaler, de 4,80 metres d'alçada, substituint la de guix. El 1963 es procedí a traslladar l'escultura a l'emplaçament a l'actual. Un any després de la inauguració, el coronel Acedo, va posar una còpia feta en pedra al pati del Govern Civil. (avui desapareguda). D'altres reproduccions es van situar en diferents espais de la ciutat comtal. El 29 de setembre de 1956 se'n posava una a les escales del carrer de Corint, a la sortida de l'estació de metro de Pàdua, al costat del carrer de Balmes. L'any 1960 també es va demanar una altra reproducció per instal·lar-la a l'escola dedicada al Timbaler situada al barri de Vilapicina; se'n va fer una còpia primer de guix i després una altra en bronze que no es va col·locar a l'escola esmentada sinó al castell de Montjuïc.</p> | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 1954 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Frederic Marés i Deulovol | A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya consta amb la denominació Monument a la Batalla del Bruc. | 98|116 | 51 | 2.1 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||
| 74134 | Cal Díaz o Villa Antoinette | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diaz-o-villa-antoinette | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. | XX | Cal Díaz o Villa Antoinette é una torre d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada. Voltada de jardí i paret de tanca. Està formada per un edifici principal, un porxo i una galeria porticada a la façana posterior. Els espais es disposen en diferents plans, avançats i reculats creant un joc de volums. S'hi observen elements coloristes que destaquen sobre les parets blanques estucades com l'emmarcament de les finestres amb obra vista als mainells. Sota teulada destaquen els modillons i al porxo la barana salomònica també de totxo vist repintat. Altres elements coloristes modernistes són la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica i les teules envernissades de colors blau i groc a la teulada. La terrassa posterior i els porxos són construccions posteriors. | 08025-4 | C/ Bruc del mig, 1 | El Bruc va ser escollit com un poble d'estiueig a inicis de segle per diferents famílies barcelonines. Aquesta casa va ser un dels primers projectes realitzats per Ricard Giralt Casadesús. A cavall entre la tendència modernista (colorisme) i noucentista (composició harmònica), va ser bastida entre 1913 i 1916. La família Díaz en va ser propietària fins els anys 1980. Ricard Giralt i Casadesús, va obtenir el títol d'arquitecte a l'Escola de Barcelona el 1911. Va ser des de 1915 arquitecte municipal de Figueres i des de 1922 de Girona. | 41.5781100,1.7806500 | 398351 | 4603654 | 1913 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74136 | Can Casas Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-petit | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHNB: Plànol 1913. UI: 956 | XX | Va ser construïda per a habitatge d'estiueig. Està formada per planta baixa i pis amb un jardí lateral. A la façana destaquen els elements ornamentals com la barana del terrat, d'obra vista, el fris de rajola policroma que arrenca dels brancals del balcó i la seva barana de ferro. La porta d'entrada i les finestres es coronen amb mosaic de colors i la teulada és de teula envernissada de color blau. Ha estat restaurada i ampliada recentment, canviant-se l'emplaçament original de la porta d'entrada. | 08025-6 | C/ Bruc del mig, 6 | L'edifici va ser construït el 1913 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, autor de la casa que està al costat d'aquesta i separada per una androna. El promotor va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig, 9. El nom actual prové de Joan Casas de Müller, segon fill de la família Casas, propietària de l'edifici al carrer Bruc del mig 55, el qual hi va anar a viure. | 41.5784300,1.7809100 | 398373 | 4603689 | 1913 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74159 | Panamà Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panama-canal | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol tanca 1913. UI: 956 | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb un cos porticat adossat lateralment que s'obre a un jardí. La façana principal té pilastres encoixinades a tota l'alçada. Al primer pis, els balcons s'adornen amb esgrafiats de tema floral. Per damunt d'aquests, a la cornisa, encara queden restes de la inscripció en la que figurava el nom de Panamà Canal. Es remata la façana amb una loggia de finestres llindades al pis superior, amb els mainells i trencaaigües motllurats i la barana del terrat. El cos porticat lateral està cobert per un terrat amb barana de ferro. Hi destaca la línia del forjat del primer pis que es marca amb un fris de rajola policroma de la fàbrica Pujol i Baucis d'Esplugues de Llobregat. | 08025-29 | C/ Bruc del mig, 2 | El nom d'aquest edifici prové de la suposada estada dels seus propietaris al Panamà. Va ser construïda a cavall entre el segle XIX i XX. L'any 1913, l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús va fer el projecte de reixa que tanca el pati. El propietari promotor era Josep Rovira. | 41.5782600,1.7810200 | 398382 | 4603670 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74163 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-1 | Parròquia de Santa Maria. Fulletó de la benedicció i concert inaugural del 18 de setembre de 2005. | XX | Està situat sobre una tribuna. Té quaranta registres repartits en quatre cossos (I Manual, II Manual, III Manual i Pedal). Està compost per tres teclats manuals de 56 notes, un teclat pedaler de 30 notes, transmissions mecàniques de notes i registres, tres acoplaments i 1485 tubs sonors ( 204 de fusta i 1281 de metall). | 08025-33 | Bruc de la Parròquia | L'any 1989, quan mossèn Joaquim Lluís i Coromines es va fer càrrec de la parròquia de Santa Maria del Bruc, va emprendre una campanya per dotar al temple d'un orgue i va comptar amb la col·laboració dels veïns i dels orgueners del Taller Blancafort. Primer es va encarregar l'obra a Joan Bosco, qui el 1994 va abandonar l'obra. Aleshores, el taller de Federico Acitores es va fer càrrec dels plànols i la direcció. El 1995 es va seguir l'obra per part d'Antoni Jiménez, operari del Taller Blancafort. El 18 de setembre de 2005 va ser inaugurat. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Joan Bosco Andreu; Antoni Jiménez; Federico Acitores | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74164 | Rellotge de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lantic-ajuntament | ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.103 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.13 AHM; UI núm: 950 | XX | Rellotge instal·lat en una petita construcció d'obra que corona la façana de l'edifici. Està flanquejada per dues peces de terracota i coronada per una cornisa ondulada de maó vist. Per damunt de la cornisa sobresurten dues campanes de fosa, de diferent mida que tenen el seu martell cadascuna. Al centre de la construcció hi ha l'esfera que conté, darrera d'un vidre, les xifres horàries en numeració àrab. Les busques queden a la part exterior del vidre. Tant les busques com l'esfera que emmarca el vidre són de ferro. És un rellotge mecànic que funcionava a partir d'un sistema d'engranatges, rodes, pesos i cadenes que arribaven a la planta baixa de l'edifici. Cada dotze hores se l'hi havia de donar corda per recuperar la cadena. Es va canviar per un sistema automàtic i recentment s'ha restaurat l'estructura que l'acull. | 08025-34 | C/ Bruc del mig, 23 | L'ajuntament va estar situat en l'edifici del carrer del Bruc del mig 23 des del 1919 fins als anys 90. El rellotge va ser inaugurat l'any 1946 quan era l'alcalde del municipi Andreu Termes Riba. Per a sufragar la despesa es va realitzar una subscripció popular voluntària de la qual es van recollir 25.485 pessetes. | 41.5794400,1.7802000 | 398316 | 4603802 | 1946 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74166 | Refugi antiaeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155 PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit ( 2006 ) Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 155. | XX | El refugi està format per una mena de túnel excavat en el terreny, sense cap recobriment. Surt de la planta semisoterrani de l'edifici i baixa fins a la llera del torrent de l'Illa. Té una llargada de 81 metres, una amplada de 1'5 metres i una alçada de 1'85 m. Des de la boca de la fàbrica, té un primer recorregut de 38 metres amb un fort desnivell amb graons excavats al mateix terra. Després es bifurca en dos trams. El primer continua recte 22 m. més fins a sortir al torrent. El segon, gairebé perpendicular al principal, continua en un recorregut de 22 m. en direcció a una altra sortida avui tapiada. En tot el recorregut hi havia hagut instal·lació elèctrica. Com a conseqüència de les obres de construcció de pisos a l'antiga fàbrica, l'accés des de l'interior de la fàbrica va ser tapiat i és probable que un primer tram del seu recorregut vagi quedar enrunat. | 08025-36 | C/ Bruc del Mig, 8 | A causa del perill dels bombardejos de la guerra civil (1936-1939) es va excavar un refugi antiaeri a la fàbrica Poch i Freixas, on es fabricaven taps i tubs d'estany. Es va reconvertir, durant la guerra per a poder fabricar casquets de bala i piles per a material de transmissions. El refugi començava a l'interior de la planta semisoterrani de la fàbrica i arribava fins al torrent de l'Illa. Va ser construït per persones del poble i pels mateixos treballadors de la fàbrica. L'any 2003 es va enderrocar la fàbrica i part del túnel per tal de construir un bloc de pisos. | 41.5790300,1.7806300 | 398351 | 4603756 | 1938 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74167 | Làpida de nínxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol | XX | Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt i la data. En aquest s'hi llegeix: Pablo Vilarnau y Bigorra, natural de Sallent que murió el dia 21 de mayo 1898. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. El difunt era familiar del propietari de la bòbila Elías. | 08025-37 | Bruc de la Parròquia | La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. | 41.5758000,1.7860800 | 398800 | 4603391 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74169 | Creu de terme de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-del-bruc | XX | Creu llatina de ferro forjat muntada sobre un volum quadrangular d'obra recobert per lloses de pedra unides amb morter. En aquesta base, hi consta el nom de la creu i la data de construcció, tot realitzat amb ferro i soldat a la pedra. La creu, pròpiament dita, és un volum net, tan sols perfilat per barres de ferro que treballades, configuren la forma i l'ornamentació. Un gran quadrat central realitzat amb ferros entrelligats, destaca la zona central de la creu. A l'extrem del braç inferior, dues anelles enllacen amb el tram vertical de connexió amb la base de pedra. Aquest tram vertical està treballats amb elements de forja. | 08025-39 | C/ De la parròquia | L'any 1959 Mn. Jaume Torrent, rector de l'església de Santa Maria, va impulsar una iniciativa popular per construir una creu de terme en el lloc on antigament ja se n'hi trobava una altra. La creu havia estat situada al peu del camí medieval que passava per la part més antiga de la població, actual carrer de la Parròquia, abans de l'expansió urbana del carrer del Bruc del mig a redós de la construcció de la nova carretera de Martorell a Igualada a inicis del segle XIX. | 41.5787500,1.7828000 | 398531 | 4603722 | 1959 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Josep Garcès | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74171 | Ceràmica publicitària Michelin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-publicitaria-michelin | XX | Plafó ceràmic amb rajoles valencianes que tenia unes mides de 4'40 m. de llarg per 1'40 m d'amplada. Estava emmarcat per una franja de rajoles blanques en tot el perímetre, però després de fer obres de restauració de la façana es va eliminar la línia de rajoles de la part inferior. A la part central, sobre un fons de color groc, s'hi inscriuen les lletres de MICHELIN de color blau. S'emmarca aquesta part central amb una tirada de rajoles blaves. A la part dreta del plafó, el fons és blau per ressaltar la icona del Michelin que sosté la roda, realitzada en color blanc. | 08025-41 | C/Bruc de Dalt, 5 | Fins els anys 60 del segle XX, per l'actual carrer del Bruc de dalt hi passava la carretera N-II. | 41.5878000,1.7747600 | 397875 | 4604737 | 1950 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74175 | Creu del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-centenari | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.31 i 37 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.30 | XX | La creu era tota de pedra i constava d'un pedestal i una columna amb capitell que es coronava amb una creu. D'aquest conjunt escultòric, només en resta el pedestal, el capitell i una part de la creu. El peu conserva la inscripció: Recort del Centenari. 1908. El capitell està esculturat amb els escuts de les quatre capitals catalanes ornats amb elements vegetals. Es conserva la part central de la creu que mostra el relleu de les quatre barres. La part de la creu que es conserva formes vegetals i l'escut de les quatre barres. | 08025-45 | C/ Bruc del Mig, 55 | Era una creu realitzada en motiu de la commemoració del centenari de les batalles del Bruc de l'any 1808 durant la guerra del Francès. La creu es va inaugurar el dia 6 de juny del 1908, el dia central dels actes del centenari. Es va instal·lar al lloc anomenat aleshores Pla de Can Sayol, espai on avui hi ha l'escola pública. El cost va ser de 700 pessetes. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Es troba al museu de la muntanya de Montserrat del Bruc. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74177 | Pont del Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-lilla | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.96 LACUESTA,R, GONZALEZ TORAN, X, CASALS, L, (2008) Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Àrea de Presidencia. p 118 | XX | Està format per tres arcs de mig punt composats simètricament, el central de 20 metres de llum,que a l'època va ser, una de les arcades de maó de llum més gran de les existents a Catalunya i els laterals de 6 metres, units per pilars i extreps que exteriorment prenen la forma de pilastres ressaltades. Abans de la reforma realitzada l'any 2008, les baranes eren de ferro colat i les voreres pels vianants eren de lloses de pedra. Va ser bastit amb una barreja de fàbriques de pedra carejada disposada en fileres horitzontals i els arcs, voltes i arestes de pilastres i mènsules del tauler amb maó massís procedent de les bòviles del Bruc. L'any 2008 es va fer un eixamplament de la caixa i se li va encastar una passarel·la de fusta per als vianants a la banda nord. Totes les baranes van ser substituïdes per unes de línies senzilles amb passador de fusta. I les lloses de pedra es van arrencar fent un paviment uniforme asfaltat per al pas dels vehicles i els vorals de maó vist que hi havia per resguardar-se els vianants van perdre el seu sentit original. | 08025-47 | Bruc de la parròquia | L'obra va ser impulsada per J.Casas i Chocomeli, alcalde del Bruc per suplir la incomunicació entre el nucli del Bruc de Baix i el de la Parròquia. El projecte fou redactat el 1916 per l'enginyer Joaquim Llansó a partir d'un acord del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya del 1915. Va ser realitzat pel Servei de carreteres i camins del Departament de Foment de a Mancomunitat de Catalunya. Les obres es van iniciar el 1917, foren represes, però es van aturar a causa de les gelades. El 1921 es va fer un segon projecte a càrrec de l'enginyer Eduardo Peña. Les obres es van acabar el 1924. Casas Chocomeli va enviar una carta a l'enginyer de la Mancomunitat expressant l'acord del consistori del Bruc de posar a dit pont el nom de Prat de la Riba, però massa aviat va venir la Dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa fa suposar que aquest nom va ser oblidat. L'any 2008 va ser reformat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona segons el projecte de l'enginyer Valentín Aceña Ramos. | 41.5776700,1.7824100 | 398497 | 4603603 | 1917 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Eduardo Peña, enginyer. | 106|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74186 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-2 | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227 | XX | Conjunt format per la casa al centre i un cos a banda i banda. La casa consta de planta baixa i pis amb un balcó de barana de ferro forjat, llosanes de pedra i mènsules. L'obertura del balcó s'emmarca amb uns brancals pintats que contrasten amb l'estucat del mur de la planta pis fet amb dibuixos geomètrics. Aquests conformen unes peces que es van repetint amb el dibuix d'una flor emmarcada per un quadrat on al mig de cada costat s'hi obra una punxa. Una cornisa recorre l'alçada de la planta per sota del balcó. La façana es corona amb una gran cornisa sostinguda per mènsules i per una barana balustrada d'obra cuita. A la planta baixa queden restes de l'estucat del mur només en una franja a l'alçada de les mènsules del balcó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha la inscripció pintada: P.1902.M. A la banda dreta de la casa hi ha un gran portal per on entraven els carruatges a un cobert on hi havia les menjadores per als animals de tir. Al darrera de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges abans de sortir pel portal situat a l'esquerra de la casa. | 08025-56 | C/ Bruc del Mig, 106 | A inicis del segle XIX es va consolidar el nou traçat de la carretera reial de Barcelona a Madrid pel coll del Bruc. Fins aleshores el traçat havia seguit des de Martorell pel riu Anoia passant per Capellades i Piera. Amb l'obertura de l nova carretera es van obrir hostals al municipi on els traginers i les diligències hi feien estada. L'any 1902 Pere Muntané era el propietari de l'hostal i va fer reformes a l'edifici. L'hostal es va mantenir fins l'any 1930. | 41.5824600,1.7792400 | 398240 | 4604138 | 1902 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74190 | Estufa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estufa | XX | Estufa de carbó tipus salamandra que trobem a can Casas, realitzada amb ferro colat. Té quatre peus. Té dues parts o compartiments amb obertures i portetes de tancament. A la part de baix les finestretes per al tiratge i el cendrer. A la superior la part per posar-hi el combustible o carbó. D'es d'aquí surt el tub o xemeneia cap a l'exterior. Està decorada amb tema vegetal. | 08025-60 | C/ Bruc del Mig, 55 | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 105|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 74191 | Domàs del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domas-del-centenari | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.40 | XX | Els laterals malmesos per la humitat. | Domàs de teixit de lli pintat a ma compost per diferents franges amb dibuixos i inscripcions. A la part superior una franja a manera de presentació en la que al fons hi ha la muntanya de Montserrat i al damunt la inscripció Glòria als Heroes. Al centre hi ha uns versos que recorden la batalla del 1808 i reclamen la construcció d'un monument al Bruc en record dels herois. A banda i banda de la part central, dues franges verticals: a l'esquerra hi figura la lletra C envoltada de llaurer i decoració vegetal a sota. A la de l'esquerra hi ha, al centre, l'escut de les quatre barres, a la part superior la data del 1808 i a la inferior la del 1908. | 08025-61 | C/ Bruc del Mig, 55 | Aquest domàs es va posar a la façana d'una casa del Bruc de Baix durant les festes de commemoració del Centenari. Des del 1892, el poble del Bruc reclamava la construcció d'un monument en record de les batalles. Aquest domàs és un testimoni d'aquest fet. L'any 2006, la propietària, Maria Castellet i Millaret en va fer donació a l'ajuntament del Bruc. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74192 | Els Tres Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures-0 | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971): Folklore montserratí. D.I.M.C. (1824): El Día diez y siete de noviembre de 1822, o sea breve resumen del asesinato de las 24 victimas de la ciudad de Manresa y demas circunstancias que acompañaron á hacer mas funebre aquel horroroso dia. Manresa, Ed. Ignacio Abadal. Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat MASATS i LLOVER, JOAN (1989): En Mansuet Boxó, entre la llegenda i la història. Guerrilers i reialistes a l'entorn de Montserrat 1808-1822. El Brogit. | XX | Obelisc de pedra d'uns 3 m d'alçada i quatre cares d'uns 80 cm d'ample cada una. Una placa de bronze i diverses inscripcions a la pedra de l'obelisc indiquen que es tracta d'un monument erigit amb motiu de l'Aplec Tradicionalista del 18 de març de 1923 per recordar el centenari de la mort de 24 insurrectes reialistes, el 17 de novembre de 1822, en aquell mateix lloc. La placa inclou els noms i cognoms dels 24 afusellats. | 08025-62 | Ctra. BP 1101, km 7,8 | El monument fa referència a les importants insurreccions reialistes que van tenir lloc a la Catalunya Central durant el Trienni Liberal (1820-23). La matança s'atribueix al general suís Antoine Rotten, governador militar de Barcelona. Sembla que els 24 afusellats eren veïns de Manresa, on hi ha un carrer que porta el nom dels Tres Roures, i que la meitat eren religiosos. Segons l'historiador Francesc Comas, els cossos dels 24 afusellats són enterrats a la nau central de la Seu de Manresa, i cada any s'hi celebra una missa pel seu record pels volts del 17 de novembre. | 41.6533600,1.7740200 | 397917 | 4612016 | 1923 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una inscripció a l'obelisc indica que el lloc exacte on van ser morts els 24 reialistes es troba a 40 metres del monument, a l'altra banda de la carretera BP 1101, ja en terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Una llegenda situa els afusellaments a la Guerra del Francès, el 1808, i descriu el 'miracle' que es va produir quan els cossos van ser desenterrats el 10 de desembre de 1823 i van aparèixer sencers.Segons algunes fonts, la placa de bronze va desparèixer el 1936 i va ser reposada el 1962. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74202 | Can Calvo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calvo | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956 | XX | Casa d'estiueig formada per planta baixa i pis amb una torre alineada a la façana principal, formada per una planta més. La formalització de les obertures està inspirada en l'art medieval i el renaixement. Així l'arc de mig punt de la porta principal, els guardapols esculpits de les llindes, les finestres coronelles i geminades, la barbacana les arcuacions cegues de la torre i els merlets esglaonats que sobresurten de les cobertes. A la façana, sota el ràfec, queden encara restes de diferents escenes, realitzades amb estuc, de la infantesa del propietari. Entremig e les dues finestres del pis hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Verge del Roser. A la torre hi ha un balcó amb decoració de ferro i rajoles de ceràmica vidrada amb dibuixos florals a la part inferior de la llosana. A l'interior de la casa destaca una gran sala-mejador amb un curiós sostre d'embigat de fusta on el fris de la paret entre biga i biga està decorat amb unes inscripcions de tema filosòfic, de consells i d'elogis a l'art i a la vida. A la part posterior de la casa hi ha una galeria d'arcs neogòtics i un pati. | 08025-72 | C/ Bruc del Mig, 4 | El promotor de l'obra va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig. 9. El projecte, signat el 1914, va ser realitzat per l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesus, autor també de la casa de Cal Diez i Can Casas Petit, situada al mateix carrer. El 1914 es va construir la part de l'edificació corresponent a la planta baixa i pis. Cap al 1915, Josep Calvo Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona la va adquirir i ampliar. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre i cap al 1930 es va allargar l'edificació cap al torrent. Sembla que va ser el mateix propietari qui en va fer el projecte sota la direcció de Giralt i Casadesús. | 41.5783700,1.7809300 | 398375 | 4603682 | 1914 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74221 | Grup escultòric Naixement de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-naixement-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Conjunt escultòric format per dues figures, Sant Josep i la verge Maria amb Jesús als braços. La de Sant Josep fa un metre d'alçada i la de Maria s més baixa (90 centímetres). Són de terracota pintada de color negre i vermell. La vestimenta els arriba als peus i destaca per la combinació dels colors de la terracota amb el negre i el vermell. La Verge agafa amb les dues mans la figura embolcallada del nen al davant del seu ventre i el seu vestit està decorat amb unes grans flors gravades on es combinen el color de la terracota amb el negre. Sant Josep porta barba, te la ma esquerra al davant del ventre i la dreta aixecada en posició de beneir. Les dues figures tenen les mans i els peus molt grans i les faccions de les cares estan definides de manera esquemàtica però amb expressivitat. | 08025-91 | Santa Maria del Bruc | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74236 | Can 'Señor Antonio' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senor-antonio | XX | Casa de planta baixa i pis amb un gran jardí. Destaquen les decoracions d'influència modernista amb rajoles vidriades blaves i blanques a la façana, a les obertures, al fris entre les dues cornises i a la xemeneia. A l'interior de la casa a planta baixa les parets també són decorades amb rajoles d'arrambador vidriades: a la sala recorren les quatre parets amb decoració geomètrica de tons blaus i blancs, al menjador de tema floral, a l'escala que porta a la planta pis s'hi combinen elements geomètrics i florals i a la cuina es remata, també amb rajoles d'oficis, la llar de foc. Sota l'escala, a la sala hi ha un armari de fusta d'influència modernista. | 08025-106 | C/ Bruc del Dalt, 34 | La família Mas la va comprar l'antiga masia situada al número 36. A inicis del segle XX (posterior al 1903) van construir en una part del solar aquesta casa que va ser per a una de les dues filles. | 41.5885800,1.7744600 | 397852 | 4604824 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74236-foto-08025-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74236-foto-08025-106-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | En una fotografia de l'any 1903 encara no està construïda. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74245 | Anunci de Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-de-calisay | F.C. (1987) 'Pedro Rovira II, un Iacocca para Calisay'. La Vanguardia, 12/9/1987. p. 37 | XX | S'està desprenent del mur de suport. | Murals elaborats amb la tècnica de l'esgrafiat situats en les parets que formen angle d'un edifici al costat de l'antiga N-II. Estan situats a tocar l'antiga carretera, en un indret on la pujada era més notable i per aquest motiu els vehicles alentien la seva marxa. Malauradament un dels murals es troba molt deteriorat a causa de les obres efectuades a la paret. L'anunci és simple i directe: Licor Calisay. Utilitza els colors de la marca, però invertint l'ordre; a l'etiqueta el nom apareix en vermell sobre fons blanc i en aquests murals les lletres són blanques sobre fons vermell, igual que apareix en anuncis de premsa dels anys trenta i quaranta del segle XX. La tipografia emprada tampoc no es correspon a la que utilitzava aquest licor en les etiquetes de les ampolles, tot i que si presenta una certa similitud amb la lletra utilitzada en els anuncis de la premsa que trobem des del primer terç del segle XX fins a la dècada dels seixanta. Concretament l'anunci es pot datar després de 1955 ja que la carretera abans d'aquest any passava pel revolt que hi ha a l'altra banda dels horts –i l'anunci no hagués tingut cap sentit-; el nou tram amb la supressió de la corba va provocar que una part de l'edifici on hi ha l'anunci fos enderrocat. | 08025-149 | C/ Bruc de Dalt, 1 | Calisay és un licor estomacal d'herbes que elaboraven uns monjos benedictins de Bohemia, sembla ser que des de l'època medieval. Magí Mollfulleda va adquirir la fórmula i a partir de 1896 -any que es va inaugurar la fàbrica- es va elaborar per la seva família Mollfulleda a Arenys de Mar, població en la qual va continuar elaborant-se fins i tot quan el 50% de l'empresa va ser adquirida per Rumasa. A l'etiqueta posava 'Exquisito licor Calisay. Elaborado en España por Destilerias Mollfulleda. Arenys de Mar. Barcelona. El Licor denominado Calisay. De exquisito paladar, destilado con alcohol puro y compuesto solamente con plantas aromáticas. Marca registrada Internacional'. L'any 1984, amb l'expropiació del grup d'empreses propietat de la família Ruiz-Mateos efectuada un any abans, la marca va ser adquirida per les Bodegues Pedro Rovira, qui va traslladar la producció fóra d'Arenys de Mar. Va adquirir les destil·leries Mollfulleda per prop de 100 milions de pessetes. L'any 1987 va ser molt coneguda la campanya publicitària, protagonitzada pel propi Pedro Rovira Solé, promocionant el Royal Cream Calisay. L'any 1996 Nueva Rumasa va adquirir a través de la seva filial, José de Soto, SA, la marca de licor Calisay a l'empresa Pedro Rovira. L'elaboració d'aquest licor emblemàtic s'iniciava amb maceració d'una trentena de plantes amb alcohol i després de diverses destil·lacions, reposava a l'entorn d'un any en botes de roure. A continuació d'aquest període envelliment, es diluïa en xarop de glucosa i es tornava a deixar reposar uns nou mesos més. Finalment se li incorporaven unes plantes i s'embotellava. | 41.5875600,1.7748800 | 397885 | 4604710 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74245-foto-08025-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74246 | Teles pintades a l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teles-pintades-a-lesglesia-de-santa-maria | Enciclopèdia Catalana (www.enciclopedia.cat) | XX | Conjunt de dues teles pintades de 3 metres d'ample per 5 metres de llarg. Una d'elles representa l'escena de l'enterrament de Crist inspirat en una pintura flamenca de l'artista Quentin Massys (1509-1575). Al fons hi ha un paisatge amb la cova del sepulcre i la muntanya amb les tres creus. Al voltant s'orna amb una sanefa amb medallons que representen els símbols de la passió (gall, sepulcre, escales...). L'altra tela representa una escena en què hi ha la Verge Maria amb el nen Jesús en una representació ucrònica, en un paisatge idíl·lic al fons i acompanyats de Sant Pere, Sant Joan Baptista, Santa Anna i Santa Isabel. S'envolta amb una sanefa amb medallons de temàtica moral (anyell, balances...). | 08025-108 | Bruc de la Parròquia | L'autor, Josep Calvo Verdonces va ser adquirir una casa d'estiueig al Bruc l'any 1915 que va ampliar i decorar. Va ser escenògraf i dibuixant. Va estudiar perspectiva i dibuix a Paris. Treballà amb els escenògrafs francesos Cambon i Chèret. Establert a Barcelona (1872) treballà amb Francesc Soler i Rovirosa. Fou catedràtic de perspectiva de Llotja des del 1896. Va pintar les teles entre 1916 i 1924. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1916 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Josep Calvo i Verdonces ( 1841-1924) | La tradició oral sempre els ha anomenat tapissos, però són teles pintades. | 116|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||
| 74247 | Col·lecció Batalles del Bruc al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-batalles-del-bruc-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc. | XX | Col·lecció formada per elements originals de la Guerra del Francès com armes, i projectils. Hi ha també reproduccions d'armes de foc i armes blanques, uniformes, maniquins, una col·lecció de miniatures d'una formació de soldats francesos, mapes de les batalles, l'escut del sometent de Sarrià - Pedralbes del 1908, part de la creu commemorativa del Centenari, cartells i dibuixos al·lusius a les batalles. | 08025-109 | C/ Bruc del Mig, 55 | La co·llecció procedeix del mateix municipi del Bruc i de la donació realitzada pel Museu de l'Acadèmia de Sots-Oficials de l'exèrcit de terra de Talarn (Lleida). Es va començar l'any 2002 quan es va iniciar el projecte del Museu del Bruc. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74247-foto-08025-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74247-foto-08025-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74248 | Col·lecció d'Escalada al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-descalada-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc. | XX | Col·lecció formada per diversos estris relacionats amb la tècnica de l'escalada i la història de l'escalada a Montserrat. S'agrupen per èpoques des de les ascensions a Montserrat als anys 40 fins a l'actualitat. S'hi poden trobar pitonisses, cordes, pitons, calçat, ressenyes de les vies d'escalada i llibres de piades o llibres del cim (recull de notes escrites amb la data i el nom de la persona o persones que han pujat a un cim amb explicacions del motiu de l'ascensió, les sensacions viscudes, la via recorreguda...), guardats en una capsa metàl·lica per protegir-los de les inclemències meteorològiques. La col·lecció també compta amb la imatge d'alumini original de la Verge de Montserrat que coronava el Cavall Bernat, situada al cim l'any 1956 i realitzada amb fosa a partir de les donacions de plats, carmanyoles i mosquetons dels escaladors catalans. | 08025-110 | C/ Bruc del Mig, 55 | La major part de la col·lecció procedeix de les aportacions realitzades per la família de l'escalador Josep Barberà. També d'aportacions de l'associació dels Amics del Museu de la Muntanya de Montserrat, del Patronat de la Muntanya de Montserrat i de particulars. La col·lecció es va iniciar a partir de l'any 2001 quan es va començar a definir el Museu de l'escalada inclòs en el projecte turístic 'Portals de Montserrat'. El Museu va ser inaugurat l'any 2007. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74248-foto-08025-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74248-foto-08025-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74259 | Les Campanes de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-santa-maria | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1996), La guerra civil al Bruc, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Btca. Serra d'Or 155, p.41 | XX | A la part central del jou (part de fusta a la qual està subjecta la campana per la corona) hi ha una petita creu metàl·lica. A la cintura, espai damunt mateix del cordó, apareixen les respectives inscripcions que les identifica: Campana Miquela: CAMPANA MICAELA SANTA MARIA DE 'EL BRUCH' ANNO MCMLI MICHAELA UT ANTE SONITUM ILLIUS SEMPER FUCIAT HONORUM INIMICUS ET INVITETUR AD FIDEM POPULUS CHRISTIANUS FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDEDONJIMENO (JAEN) Campana Miquela Santa Maria de 'El Bruc' Any 1951 Micaela que el seu so apaivagui les glòries de l'enemic i convidi a la fe al poble cristià Campana Maria: MARIA MIHI NOMEN EST FIDELIUM NUMMIS ET AMORE PERSOLUTA STA. MARIA DE 'EL BRUCH' DIE XV MENSIS AUGUSTI ANNO MCMLI FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDONJIMENO (JAEN) El meu nom és Maria Costejada amb els diners i l'amor dels fidels Santa Maria de 'El Bruc' Dia 15 del mes d'agost de l'any 1951 | 08025-121 | Bruc de la Parròquia | Les actuals campanes de Santa Maria del Bruc, que porten per nom Maria i Micaela, van ser instal·lades el 15 d'agost de 1951. Els noms recorden al patró del Bruc, Sant Miquel i a la titular de la parròquia, Santa Maria. Van substituir a les existents fins la guerra civil, les quals van ser despenjades en el decurs d'aquest període. Segons el testimoni de Genís Ferrer algunes persones del poble van intentar, sense èxit, picar-les per utilitzar el metall i aprofitar-lo com a material de guerra. Malauradament no es tenen notícies de quin va ser el seu destí final. Les campanes són obra de la foneria andalusa de Manuel Rosas. El 3 de setembre de 1881, D, Vicente Rosas Soler va fundar a Torrededonjimeno a Jaen, una empresa dedicada a la fosa de campanes, al qual va seguir el seu fill Manuel Rosas Serrano. En l'actualitat el nom de l'empresa és 'Hijos de Manuel Rosas Serrano' i n'és el gerent Vicente Rosas, la tercera generació de fonedors o senyers que era com es coneixia als qui feien aquesta activitat. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1951 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74259-foto-08025-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74259-foto-08025-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Foneria de Manuel Rosas | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74260 | Cal Mestre Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-xic | XX | Casa entremitgeres formada per planta baixa, pis i golfes. És característica per les decoracions de maó als arcs de les obertures, a les llindes, a la cornisa , al ràfec i a la llosa del balcó. També per les aplicacions de ceràmica de tema floral a les obertures del primer pis. | 08025-122 | C/ Bruc del Mig, 27 | L'any 1934 es va reformar la façana de la casa. | 41.5795500,1.7801800 | 398314 | 4603814 | 1934 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74264 | Oficina de la Bòbila Elías | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficina-de-la-bobila-elias | XX | Edifici de planta baixa que es formalitza en una façana formada per tres cossos separats per pilastres. És característica perquè es conserven a la façana elements decoratius fabricats a la bòvila Elías. Destaquen les aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada en trencadís que recobreixen part dels murs i els ampits de les finestres, les peces de ventilació del sotacoberta, les balustres de terracota de les baranes del terrat i els gerros que coronen la façana. | 08025-126 | Bòvila Elías | L'edifici era la residència del guarda de la bòbila Elías, instal·lada l'any 1917, tot i que ja al segle XIX hi havia en el mateix indret un forn d'obra, propietat de Josep Elías Bigorra. | 41.5813800,1.7770600 | 398057 | 4604021 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La façana ha quedat en part tapada per un cos de nova construcció afegit al seu davant. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74268 | Forn de pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina | XX | Antic forn de coure pa amb llenya. Presenta dues obertures, separades per una volta. La obertura inferior és per on es s'introduïa la llenya per la combustió. La superior és per on s'introduïen els pans per coure'ls. És un forn més contemporani i evolucionat que els coneguts com morescs, els quals només tenien una única obertura per la qual tant s'introduïa el pa com es regulava el tiratge i combustió de la llenya (si la porta que la tancava estava oberta la llenya cremava amb més intensitat i si es tancava la intensitat del foc disminuïa). El forn moresc es caracteritzava per coure el pa amb el foc directe, sense separació entre la cambra de combustió i la de cocció. En canvi, en el forn que trobem a la Vinya Nova, el pa no tenia contacte amb el foc. En forns més contemporanis es va substituir la combustió amb llenya per la de gas o elèctrica. | 08025-130 | La Vinya Nova | 41.5833500,1.8089300 | 400717 | 4604203 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La Vinya Nova està catalogada com BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). El forn està dins del recinte del mas. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74269 | Escut del sometent de Pedralbes-Sarrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-sometent-de-pedralbes-sarria | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p. 36 | XX | Escut de llautó daurat amb les quatre barres gravades al fons i amb la inscripció: Lo Sometent armat de Pedralbes-Sarrià als Heroes del Bruch. 8 de juny 1908. Al voltant està ornat amb un llaç que agafa unes fulles de llaurer. | 08025-131 | C/ Bruc del Mig, 55 | En la commemoració del centenari de les batalles del Bruc, esdevinguda durant els dies 4 al 8 de juny del 1908, hi van tenir una gran presència els grups de sometents de diferents llocs de Catalunya. Durant els dies de les festes van tenir lloc diversos actes, tant de caire militar com cultural i festiu. Es va comptar amb la presència dels infants M.Teresa d'Espanya, germana del rei Alfons XIII, i el seu marit Ferran de Baviera que varen passar revista als grups dels sometents acampats al final del carrer del Bruc del mig. Aquest escut va ser una ofrena que va fer el sometent de Sarrià-Pedralbes als herois del Bruc. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74273 | Plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-la-mare-de-deu-del-roser | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956 | XX | Plafó ceràmic de forma rectangular (1'40 cm x 1'60 cm) composat amb rajoles de ceràmica vidriada situat a la façana entre les dues finestres del primer pis. A la part central del plafó s'hi representa la imatge de la Verge del roser amb el nen en braços envoltada per un cercle o garlanda de flors. Als peus de la imatge hi ha representat un paisatge amb dos arbres. El contorn de la imatge s'emmarca amb una filera de rajoles de decoració floral. El conjunt es remata amb una filera de rajoles de color verd. El plafó s'il·lumina amb una làmpada de ferro que se sosté des del ràfec de la teulada. | 08025-135 | C/ Bruc del Mig, 4 | L'edifici de can Calvo on se situa aquest element es va bastir l'any 1914 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús. En el plànol del projecte ja s'hi dibuixa un element ornamental molt similar, però en un altre emplaçament de la façana. L'any 1915 Josep Calvo i Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona va adquirir i ampliar l'edifici. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre. Segurament va ser llavors quan es deuria canviar l'emplaçament del plafó ceràmic. | 41.5783700,1.7809300 | 398375 | 4603682 | 1914 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74275 | Antigues escoles de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-les-dominiques | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 126 | XX | Sense teulada | Construcció adossada a Can Casas (Ajuntament) a la banda oest. Consta d'una planta baixa coberta originalment per terrat. Te dues façanes, una a la plaça contigua a l'ajuntament i l'altra al carrer Montserrat. Les façanes segueixen una composició simètrica formalitzada per trams de tres finestres. A l'interior hi ha diverses dependències i un pati. La coberta, avui totalment esfondrada, se sustentava amb bigues de fusta i tirants metàl·lics, alguns d'ells encara existents. Els murs són de maçoneria arrebossada i maó a les pilastres i baranes. Destaquen les aplicacions de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis a les sobrellindes de les finestres i al fris. | 08025-137 | C/ Bruc del Mig, 55 | Josep Casas i Sagristà, propietari de Can Casas va ser el promotor de la vinguda al Bruc l'any 1882, de les monges domíniques de l'Anunciata. Va cedir aquest edifici per instal·lar l'escola per a les nenes del municipi. | 41.5806600,1.7794700 | 398257 | 4603938 | 1890 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74282 | Pintures de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Paper pintat amb tinta xina i aquarel·la amb la mateixa figura a les dues cares creant un efecte d'escultura. Està emmarcat entre dos vidres i amb un peu de fusta. Fa 1'80 metres d'alt per 0'80 centímetres d'ample. Representa de manera realista, una noia asseguda en una cadira de vímet amb un peu recolzat al terra i l'altra a barrot de la cadira. La cara, dibuixada de perfil mostra una expressió pensativa. Es delimita la figura amb un traç gruixut negre i s'acoloreixen les parts del vestit, el fons i les carnadures. En una de les cares de la pintura, el fons és vermell i la noia porta un vestit blau amb 'topos' blancs. L'altra cara resta per acabar el fons de color del quadre que només te amb algunes pinzellades de color blau. El vestit de la noia també és blau i la cara mostra el traç del llapis abans d'acolorir-la. | 08025-152 | C/ Bruc del mig, 55 | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74283 | Font del Coll de Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-porc | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador. | 08025-153 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. | 41.6087300,1.7937900 | 399494 | 4607038 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74284 | Font de l'Esllavissada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesllavissada | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària. | 08025-154 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta. | 41.6064000,1.7938700 | 399497 | 4606779 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74285 | Font del Xevret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xevret | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles. | 08025-155 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat. | 41.5990800,1.7887000 | 399055 | 4605973 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74305 | Goigs a llaor de Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XX | Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. | 08025-175 | Església de Santa Maria | L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 1965 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Martí Canal, capellà | D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74306 | Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada / gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada. | 08025-176 | Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé | L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom. | 41.6319300,1.7247600 | 393780 | 4609697 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Francesc Planas, capellà | El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74307 | Goigs a llaor de Sant Pau, apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-pau-apostol | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor del gloriós sant Pau, apòstol, patró de la parròquia de la Guàrdia (arquebisbat de Barcelona): la seva festa el 25 de gener'. L'oració s'estructura en 7 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Sigueu nostre empar i guia / Sant Pau, Apòstol sagrat.'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla amb motius tipogràfics. Al peu del text hi ha la partitura, obra de mossèn Lluís Brugarolas i Ventulà, i a la part central hi ha un dibuix de sant Pau, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. És imprès a la impremta Torrell de Reus, de Barcelona. Els goigs solen ser cantats pels assistents a la festa religiosa de Sant Pau, el 25 de gener. | 08025-177 | Església de Sant Pau de la Guàrdia | L'advocació a Sant Pau al Bruc prové de l'església romànica de Sant Pau Vell, a Montserrat. Al segle XVIII es va construir l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que va reprendre l'advocació que l'antiga església havia perdut. Els goigs a sant Pau de la Guàrdia són similars als goigs a sant Pau que es canten a Sant Pau del Camp (Barcelona), Sant Pau de Segúries, Sant Pau d'Ordal i altres esglésies amb aquesta advocació. Probablement tots ells provenen d'un goig genèric, no localitzat i anònim, imprès a Barcelona al segle XVII. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1965 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74307-foto-08025-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Anònim | L'edició d'aquest goig era destinada a l'entitat Amics dels Goigs. Se'n van fer 70 exemplars en paper de fil, numerats; els 10 primers van ser acolorits per M. Benavent. | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||
| 74320 | Imatge de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol-0 | SUBíAS, Pia (2001). Catàleg de l'exposició: Modest de Casademunt. Museu d'Art de Sabadell. | XX | Algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda. | Mosaic de ceràmica blava, d'uns 80 cm d'ample i 100 cm d'alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català 'Sant Cristòfol' i un dibuix d'un cotxe de principi del segle XX. | 08025-190 | Antiga benzinera de la carretera NII-a, al costat de l'Hotel Bruc | Modest de Casademunt i Giralt (1881-1964) va ser un artista sabadellenc que va transitar per diferents estils i materials. Dibuixant, exlibrista i decorador ceràmic, va acollir-se al darrer modernisme i va treballar també dins el noucentisme, l'art-déco i l'art de la postguerra espanyola. A Sabadell és famosa la façana ceràmica que va fer a la farmàcia Argelaguet els anys 20 i que encara es conserva. | 41.5959200,1.7681000 | 397333 | 4605646 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74320-foto-08025-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74320-foto-08025-190-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Modest de Casademunt i Giralt | El plafó ceràmic fa referència, sens dubte, a l'antiga carretera N-II, que en aquell punt inicia l'ascensió al coll del Bruc, un tram que durant bona part del segle XX va ser particularment dificultós per als cotxes. La invocació de protecció per als conductors devia formar part del conjunt de la benzinera en desús que hi ha al costat. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||
| 74342 | Trull o molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-o-moli-doli-0 | XX | Es conserven tots els elements que formen part del procés d'elaboració de l'oli. Així trobem el El molí d'oli de can Domènec és un molí de pedra format per la mola o corró, també denominat rodet que girava al damunt de l'escudella on s'havien tirat les olives; s'afegia poc a poc aigua calenta per homogeneïtzar la pasta. Antigament la mola es feia girar amb tracció animal; la de can Domènec ja utilitza l'energia elèctrica per moure el mecanisme. A continuació la pasta es situava entre cofins que s'apilaven en una vagoneta, i es carregaven a la premsa hidràulica. L'oli barrejat amb aigua passava a les dues cubelles; com que l'aigua és més pesada que l'oli passava per decantació al segon dipòsit. Així s'obtenia l'oli conegut de primera premsada. | 08025-212 | C/ De la Parròquia, 18 | Les instal·lacions d'aquest molí són força modernes i van ser utilitzades de forma habitual fins la dècada dels vuitanta del segle XX. En l'actualitat en el decurs de la Festa del Timbaler té lloc una molta de caire demostratiu. | 41.5773200,1.7844300 | 398665 | 4603562 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74342-foto-08025-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74342-foto-08025-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 74358 | Jaciment de la Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-fembra-morta | SOLÉ I BARJAU, Queralt (2009): 'Les fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia', a Revista d'Igualada núm. 31. Igualada. | XX | Restes d'una batalla de la Guerra Civil espanyola. S'hi conserven parts de trinxeres i defenses de l'exèrcit republicà, municions de gran calibre i, probablement, entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans. | 08025-228 | Cim de la Fembra Morta, al sud-oest del terme municipal | Segons les versions recollides, l'exèrcit republicà va enviar un destacament d'uns 70 soldats, entre ells alguns procedents de Madrid, a la Fembra Morta per intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. El 22 de gener de 1939 s'hi va lliurar una batalla que va durar diverses hores, durant la qual la zona va ser bombardejada. Es diu que, uns dies després, els pagesos de la zona hi van trobar entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans, alguns d'ells amb un tret a la nuca, i els van enterrar allí mateix. | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74358-foto-08025-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | No consta que la zona hagi estat excavada.La fotografia d'època va ser presa a la Fembra Morta l'endemà de la batalla; hi apareixen soldats italians que hi van prendre part. | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74359 | Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-0 | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155, pàg. 79. Imatges i records, (1996), Viena editors, pàg. 31. | XX | El cementiri del Bruc,situat al costat de l'església de Santa Maria, està edificat en un morro rocós entre el torrent de l'Illa i el de Santa Maria i queda tancat per un mur amb una porta de ferro. La seva forma s'adapta al terreny en desnivell configurant dos espais separats per unes escales. A la part més alta, s'hi troba dins el recinte, el campanar i l'absis romànic. S'hi accedeix per una porta de ferro des de la placeta del davant de l'església. Al centre de la part més elevada hi ha una creu de pedra de la Santa Missió del 27/11/49. | 08025-229 | Bruc de la Parròquia | Segons les làpides, els nínxols més antics daten del segle XIX. És probable que a l'edat mitjana el cementiri es trobés situat a l'actual placeta de davant l'església. A partir del segle XVII, quan es va començar a edificar la nova església, en sentit perpendicular a la primitiva romànica, segurament va ser quan es va edificar de nou a l'espai actual. L'any 1908, tenia un conjunt de nínxols, disposats en tres fileres, adossats a la paret externa de l'absis. Durant la segona república va ser municipalitzat i es va ampliar. A partir de l'any 1960, en efectuar les obres de restauració de l'absis, es van treure els nínxols que tapaven l'absis i es va ampliar creant la part més baixa. Durant els anys 1995-1999, es van realitzar novament obres d'ampliació a la part més alta afegint una filera de nínxols. | 41.5740700,1.7848400 | 398694 | 4603200 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74359-foto-08025-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74359-foto-08025-229-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74373 | Font del refugi Vicenç Barbé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-refugi-vicenc-barbe | XX | Font que proveeix el refugi Vicenç Barbé, sota la cova de la Partió. L'aigua arreplegada per les pluges és recollida en diversos dipòsits instal·lats a la part inferior del refugi. | 08025-243 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064600,1.7849600 | 398755 | 4606796 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | No confondre amb el dipòsit d'aigua exterior del mateix refugi. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 74374 | Font de la Cadireta - Guilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cadireta-guilles | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | XX | Deixant el torrent de Migdia vers el Montgròs, damunt on hi ha el pla d'una antiga carbonera. És una font gairebé inservible puix que l'aigua que neix en una filtració de les roques del cingle es barreja amb la brossa i altres aigues de pluja. Existeix un dipòsit d'obra annex amb una conducció que l'allarga fins l'aixeta actual. L'aigua hi és constant. És una obra de pedra i ciment construïda arran de terra i adosada a la roca. Com a tapa per aïllar el petit dipòsit s'utilitza una pedra. | 08025-244 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6014200,1.8066700 | 400556 | 4606212 | 1960 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 74401 | Rellotge de sol de Cal Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-jaumot | www.gnomonica.cat | XX | Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) És un rellotge vertical construït amb una peça circular de ceràmica. Indica les línies horàries de les 7 del matí fins la 4 de la tarda amb números romans. La decoració consisteix en el lema 'Jo sense Sol, Tu sense Fe, els dos no valem res' perfilat al centre sota un dibuix del Sol, el qual està flanquejat per una mitja Lluna a l'esquerra i una estrella de sis puntes a la dreta. Damunt i al centre apareix la data de construcció de la casa (1883) que no es correspon a la del rellotge. Per les seves característiques és molt probable que l'autor del rellotge sigui el terrissaire Josep Plaxats de Castellfollit del Boix, el qual encara elabora rajoles, teules, rellotges de Sol i diverses peces ceràmiques de construcció en un antic forn terrisser alimentat per fogots, seguint una tècnica de cuita que podem trobar en antics forns d'època romana. | 08025-271 | Cal Jaumot | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74401-foto-08025-271-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Josep Plaxats | No està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 74402 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10 | www.gnomonica.cat | XX | Segons descriu el mateix autor, Eduard Farré, és tracta d'un rellotge de sol tipus circular i està orientat al sud. Els materials amb els quals està construït són fusta tropical, llautó i alumini. És del tipus Foster-Lambert. Inclinació: vertical. Lat. N 41º 36' 30'. Long E 1º 44' 50'. Senyala les hores de les 5 matí a les 9 vespre, amb xifres romanes; té unes petites marques per senyalar els quarts d'hora. El rellotge està corregit per la longitud local, per l'equació de temps (cada 10 dies) i per l'horari d'estiu i d'hivern (dos cops a l'any); així l'hora de la fotografia és la que marca el rellotge (les 13.20 del dia 25 de juny). Les correccions s'efectuen manualment cada deu dies desplaçant el quadrant per les guies que el subjecten. | 08025-272 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74402-foto-08025-272-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Eduard Farré | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 2.206. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 74403 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10-0 | www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol construït amb rajoles de ceràmica amb una sanefa exterior pintada amb blau i un bordó que actua com a marc exterior amb ceràmica vidriada. És del tipus vertical declinant. Tal i com ens descriu E. Farré, propietari del rellotge, és rectangular i està orientat sud-est, declina 12º. Indica les marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta amb un sol al pol. Està decorat amb alguns dels signes zodiacals, d'esquerra a dreta, Sagitari. Escorpí, Balança, Verge. Lleó, Cranc -damunt del XII-, Gèminis, Taure, Àries, Peixos i Aquari. | 08025-273 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74403-foto-08025-273-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | A. Canela | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 3.663. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml