Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74353 | Fons documental de l'Arxiu municipal del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-del-bruc | XIX-XXI | <p>L'Arxiu Municipal del Bruc (AMB) conserva el fons documental generat per l'ajuntament des del segle XIX fins a l'actualitat. Dins d'aquest arxiu s'hi conserven els fons documentals del Jutjat de Pau, el de FET y de las JONS i el de la Germandat de Nostra Senyora de Gràcia. A més l'arxiu també compta amb un interessant arxiu fotogràfic, situat físicament dins les dependències del Museu.</p> | 08025-223 | Ajuntament del Bruc. Bruc del Mig, 55. 08294. El Bruc. | <p>L'any 2003 el fons de l'arxiu municipal del Bruc va ser organitzat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, fruit d'un conveni amb l'Ajuntament.</p> | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74357 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-del-bruc-i-sant-pau-de-la-guardia | <p>BONET, JOSEP M. Guia de los archivos de la iglesia en España. http://www.mcu.es/archivos/docs/ArchivosIglesia.pdf</p> | XV-XXI | <p>Fons eclesiàstics generats per les parròquies de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia custodiats en dipòsit a l'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat. Conté sèries sagramentals i notarials. Cal apuntar que malgrat ser encara parròquies diferents les gestions sagramentals i administratives estàn completament unificats al Bruc. Tot i que estudis recents han publicat que la documentació és datada a partir de mitjans segle XIX les primeres observacions efectuades a l'ADSF han confirmat que hi ha sèries documentals des del segle XV. També conté una carpeta amb documentació relativa a la celebració de l'efemèride del centenari de les Batalles del Bruc (1908).</p> | 08025-227 | Casa de l'Església. Carrer d'Armenteres, 35. 08980. Sant Feliu de Llobregat. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74357-foto-08025-227-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | L'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat està efectuant actualment la catalogació de la documentació. | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74355 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVIII-XXI | <p>Conté documentació notarial referent al Bruc, documentació referent a les Batalles del Bruc (1808) i documentació administrativa de gestió comarcal.</p> | 08025-225 | Plaça de la Creu, 18. Cal Maco. 08700. Igualada. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74355-foto-08025-225-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 74354 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIV-XV | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté diversa documentació referida al Bruc. Cal destacar els capbreus del Bruc i la Guàrdia de 1496-1501, 1546-1548, 1645 i 1727.</p> | 08025-224 | Carrer Almogàvers, núm. 77. Barcelona | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||||
| 74356 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p>ESTRADA, Gemma (1995). 'La guerra civil al Bruc'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. http://cultura.gencat.net/anc/sdanc/fitxa_document.asp?tipuscerca=dossier&codidossier=10&NRegistre=51 (30 de juliol de 2012).</p> | XIX-XX | <p>Conté documentació referent a les Batalles del Bruc (1808-1814) i a la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> | 08025-226 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51. Sant Cugat del Vallès. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74375 | Font de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-jorba-0 | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Prop de la masia de Can Jorba, a uns vuit minuts. El camí arrenca de darrera la masia, entre xiprers, fins arribar al capdevall del Torrent de Migdia. Allí, al peu del cingle, hi ha una bauma d'on degota l'aigua en una pica natural. Acostuma a tenir gran quantitat d'aigua i era utilitzada com a abeurador pels animals. L'espai també resulta un bon aixopluc. | 08025-245 | Can Jorba. Sud-est del terme. | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74375-foto-08025-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74375-foto-08025-245-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També se la coneix amb el nom de Font Trobada. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 74376 | Font de Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sola | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Bonica i abundosa font emplaçada al final del bosc, a deu minuts vers migdia de la gran masia de Can Solà de la Roca, del terme de Sant Pau de la Guàrdia. Aquesta font alimenta un gran dipòsit per regar les feixes de conreu que s'estenen sota la carretera que va a Igualada. | 08025-246 | Can Solà de la Roca. Centre del terme. Antiga N-II; km 571.4 | 41.6002400,1.7465100 | 395541 | 4606152 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74376-foto-08025-246-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 74374 | Font de la Cadireta - Guilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cadireta-guilles | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | XX | Deixant el torrent de Migdia vers el Montgròs, damunt on hi ha el pla d'una antiga carbonera. És una font gairebé inservible puix que l'aigua que neix en una filtració de les roques del cingle es barreja amb la brossa i altres aigues de pluja. Existeix un dipòsit d'obra annex amb una conducció que l'allarga fins l'aixeta actual. L'aigua hi és constant. És una obra de pedra i ciment construïda arran de terra i adosada a la roca. Com a tapa per aïllar el petit dipòsit s'utilitza una pedra. | 08025-244 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6014200,1.8066700 | 400556 | 4606212 | 1960 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74280 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova-0 | XIX-XX | <p>Està situada prop del camí de la masia de la Cova que li dona nom. Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. A l'ombra d'unes extraordinàries alzines, encara es conserva una de les deus, avui canalitzada, que manté un raig gairebé permanent al llarg de tot l'any.</p> <p>L'aigua d'aquesta font es recollia en uns safareigs propers que encara es conserven i que donaven servei als masos de la contrada. El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper.</p> | 08025-150 | Torrent de la Cova | 41.5890600,1.7690700 | 397403 | 4604883 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74378 | Font de la Poma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-poma | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Les antigues descripcions ens diuen que era una font molt antiga situada sota el collet de Guirló. Realment formava un bassal que es mantenia durant uns dies després de pluges formant un petit forat on creixen plantes. | 08025-248 | Coll de Guirló. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74379 | Font de les Bassetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bassetes | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Font natural que es trobava sota la Roca Foradada i la de l'Enclusa, al marge superior de la carretera que va de Can Maçana al monestir. Sembla ser que se n'ha perdut el fil. | 08025-249 | La Roca Foradada. Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74284 | Font de l'Esllavissada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesllavissada | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària. | 08025-154 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta. | 41.6064000,1.7938700 | 399497 | 4606779 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74380 | Font de Puigllobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigllobi | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | Font intermitent de força dies de durada. L'aigua surt a la soca d'un roure, sota el camí de can Maroto, prop de Can Maçana, un xic avall de la carena. | 08025-250 | Puigllobí. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74381 | Font de Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pau-vell | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | A sota el Serrat de Guirló, prop les runes de la capella de Sant Pau Vell anant direcció al castell de la Guàrdia, hi ha aquest dipòsit-cisterna, construït o arranjat l'any 1963 segons es pot observar en un escrit. Aquesta cisterna aprofita l'aigua de la pluja. | 08025-251 | Coll de Guirló. Sant Pau Vell. Est del terme. | 41.6061600,1.7726300 | 397727 | 4606778 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74381-foto-08025-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74381-foto-08025-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74382 | Font de Santa Mundi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-mundi | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | Dins el terme de Sant Pau de la Guàrdia rajava al peu d'un gros roure, a la drecera que va a Igualada vers ponent, entre la carretera i el nucli del veïnat de Sant Pau o Ca n'Elies. Actualment el lloc on estava dita font és una parcel·la privada inaccessible. | 08025-252 | Carrer Manresa, Sant Pau de la Guàrdia. Est del terme. | 41.6121700,1.7474100 | 395635 | 4607475 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||||
| 74377 | Font del Catxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-catxo | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | Les descripcions antigues ens parlen d'un gran dipòsit obrat entre feixes de conreu abandonades, en la clotada de les Deveses que domina i es forma sobre les roques i entre el bosc del castell. Estava a prop del primer pont de la carretera general a Igualada. L'aigua era molt bona, per bé que embassada, amb volta d'obra, i tenia el naixement sota una bauma. | 08025-247 | Castell Ferran. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064200,1.7629300 | 396919 | 4606818 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74283 | Font del Coll de Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-porc | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador. | 08025-153 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. | 41.6087300,1.7937900 | 399494 | 4607038 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74383 | Font del Grinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-grinyo | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Pertany a la finca de can Marc Vell, del poble de Marganell, just a la partió dels termes, a tocar de la fita col·locada pel Patronat de la Muntanya. | 08025-253 | Can Marc. Nord-est del terme. | 41.6401200,1.7755100 | 398020 | 4610545 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74373 | Font del refugi Vicenç Barbé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-refugi-vicenc-barbe | XX | Font que proveeix el refugi Vicenç Barbé, sota la cova de la Partió. L'aigua arreplegada per les pluges és recollida en diversos dipòsits instal·lats a la part inferior del refugi. | 08025-243 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064600,1.7849600 | 398755 | 4606796 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | No confondre amb el dipòsit d'aigua exterior del mateix refugi. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 74285 | Font del Xevret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xevret | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles. | 08025-155 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat. | 41.5990800,1.7887000 | 399055 | 4605973 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74220 | Font i safareig de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-mare-de-deu | XVIII-XX | <p>Conjunt format per un safareig gran, un de petit, una font, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font. Els elements estan situats en alçades diferents. Al nivell inferior, el safareig gran, amb toves per al rentador, el safareig petit, el pou i la font. A banda i banda del safareig gran, unes escales porten a una balconada amb barana de ferro que s'aboca al safareig. Al centre de la balconada s'aixeca la capelleta tancada amb porta de fusta i vidre. La teulada te un ràfec sostingut per dues mènsules i als extrems es decora amb dues pinyes de terracota.</p> | 08025-90 | Bruc de la Parròquia | <p>El safareig i la font eren utilitzats pels veïns del carrer de la Parròquia i del Bruc de Baix fins que es va canalitzar aigua potable a les cases, cap a mitjans dels anys 60. L'any 1998 es va recuperar la festa de la Mare de Déu de la Font.</p> | 41.5766900,1.7837100 | 398604 | 4603493 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74220-foto-08025-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74220-foto-08025-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74220-foto-08025-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La imatge de la Mare de Deú de la font (1998) és obra de Manuel Vidal i Torrent, de la Pobla de Claramunt. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 74180 | Forn de calç del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-castell | MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.34 | XVIII-XX | Envoltat per la vegatació i sotmès a les inclemències meteorològiques.. | Per l'estructura i el lloc on s'ubica, al llit del torrent, possiblement abans que fos utilitzat com a forn de calç, va ser un pou de glaç al qual se li va afegir una construcció amb porta i corredor. Forma una estructura excavada aprofitant el desnivell del terreny. És de planta circular, les parets de l'interior són de pedra i s'hi accedeix per la porta amb un accés de petit corredor fet amb maons, obertura per on s'hi entrava la pedra. Les pedres anaven formant una volta que s'anava cobrint amb els matacans o pedres que es poden agafar amb una mà. La porta es tancava amb dues capes de pedra, de calç per dins i sorrenca per fora fent una doble paret. S'acabava omplint des de dalt, continuant amb matacans fins a l'alçada de la clau de volta i la part superior, es posaven pedres en sentit vertical. Per tal que la pedra es cogués de manera uniforme calia dirigir el foc tapant amb fang o destapant sectors del paller o volta fent-hi forats amb una barrina. A l'olla, situada per sota del nivell de la porta, hi cremaven els feixos de llenya. Quan el fum sortia blanc, la cuita ja estava. Es rebentava la porta per desenfornar, es netejava l'olla, traient la cendra, i es començava a ensorrar la volta de mica en mica amb una barrina, mentre la calç viva es treia a mà per la porta. | 08025-50 | Est del Bruc del Mig | En els mapes surt citat com a Pou del castell, degut a fet que a l'olla s'hi arreplega l'aigua de la pluja. Era un forn de petites dimensions i la calç que s'extreia devia abastir el mercat local. | 41.5892300,1.7882900 | 399005 | 4604879 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74180-foto-08025-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74180-foto-08025-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74180-foto-08025-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74268 | Forn de pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina | XX | Antic forn de coure pa amb llenya. Presenta dues obertures, separades per una volta. La obertura inferior és per on es s'introduïa la llenya per la combustió. La superior és per on s'introduïen els pans per coure'ls. És un forn més contemporani i evolucionat que els coneguts com morescs, els quals només tenien una única obertura per la qual tant s'introduïa el pa com es regulava el tiratge i combustió de la llenya (si la porta que la tancava estava oberta la llenya cremava amb més intensitat i si es tancava la intensitat del foc disminuïa). El forn moresc es caracteritzava per coure el pa amb el foc directe, sense separació entre la cambra de combustió i la de cocció. En canvi, en el forn que trobem a la Vinya Nova, el pa no tenia contacte amb el foc. En forns més contemporanis es va substituir la combustió amb llenya per la de gas o elèctrica. | 08025-130 | La Vinya Nova | 41.5833500,1.8089300 | 400717 | 4604203 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74268-foto-08025-130-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La Vinya Nova està catalogada com BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). El forn està dins del recinte del mas. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74182 | Forn de terrissa de can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-marques | XIX-XX | Murs molt malmesos per l'acció de l'aigua i envoltat de vegetació. | Forn de coure terrissa situat en un petit talús a prop del camí, format per una estructura de dues parts: una cambra de combustió o fogaina de planta quadrada excavada al subsòl i la cambra de cocció realitzada amb maó vist i que queda a nivell del terreny enlairat. La fogaina havia de coure les peces dipositades sobre la graella amb un tiratge vertical de tipus àrab situada per damunt de la fogaina. L'accés a la fogaina i la graella es feia per unes obertures amb volta de maó, situades a nivell del camí. Amb el procés de combustió l'aire calent pujava fons els forats de la graella i s'efectuava la cuita. D'aquest forn en queda l'estructura de la fogaina, part de la graella, les parets exteriors de la cambra de combustió, de dimensions més grans que la fogaina i la coberta que estava per damunt de la graella cobrint la cambra de combustió es troba esfondrada. A prop del forn hi ha una bassa, que segurament proveïa d'aigua per a fer les peces. | 08025-52 | Sud-est del terme | La tradició de fabricar peces de terrissa està documentada des del segle XVIII. En la resposta del Qüestionari de F. De Zamora (1789), es cita 'la fabricación de ladrillos'. El lloc d'ubicació d'un forn depenia de la terra, que al Bruc, s'ha vist afavorida per l'existència de pissarres semirefractàries (llicorelles), terres molt adequades per a fer rajoles i teules. També depenia de l'aigua i sobretot del foc que requeria l'obtenció de feixos de llenya donada la gran quantitat d'aquest combustible que es necessitava pel forn. Amb la vinguda de la fil·loxera al segle XIX, molts pagesos van haver de trobar nous recursos i es van fer diversos forns d'obra que amb el pas dels segles han esdevingut bòbiles. | 41.5753600,1.7962500 | 399647 | 4603330 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74333 | Francisco, per tu m'arrisco (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/francisco-per-tu-marrisco-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. TUDÓ I DURAN, R. (1906). 'Del meu jardí (II)', dins Gent Nova núm. 265. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Francisco, per tu m'arrisco i en tu duc l'afició; fes-te frare franciscano, tu seràs mon confessor.' | 08025-203 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, el 1906, el folklorista Rafael Tudó i Duran la va publicar dins la revista Gent Nova, de Badalona, sense citar-ne la font. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 74310 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-0 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX-XXI | Conjunt de 8 figures que s'ha anat formant al llarg dels anys i que tenen un paper protagonista en les cercaviles i les festes del poble. Els més grans són l'Alfons (3,95 m) i l'Eulàlia (3,90 m) i representen una parella de nobles medieval, en record de l'origen de la població. Hi ha un gegantó que representa en Xic Vallès (1856-1932), un pagès molt popular al Bruc. Hi ha també un gegant que representa el Timbaler del Bruc, heroi llegendari de les batalles de 1808. Finalment, hi ha quatre capgrossos anomenats Tecla, Philip, Mingo i Quimet. | 08025-180 | Ajuntament del Bruc (Can Casas) | L'Eulàlia i l'Alfons van ser creats el 1940 pel taller El Ingenio, de Barcelona. El 1980 van ser recuperats després d'estar una vintena d'anys guardats a la rectoria i van ser restaurats pel mateix taller El Ingenio. El 1981, les modistes del poble els fan vestits nous. El gegantó Xic Vallès va ser creat l'any 2005 per veïns del poble a iniciativa dels pares de l'escola bressol La Cadireta del Bruc. El gegant del Timbaler i els capgrossos van ser fabricats l'any 2009 pel taller Saracanda, de Granollers, a iniciativa de la Comissió de Festes del Bruc. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'Eulàlia, l'Alfons i en Xic Vallès són propietat de l'Ajuntament. El Timbaler i els capgrossos són propietat de la Comissió de Festes, una entitat del poble. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74305 | Goigs a llaor de Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XX | Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. | 08025-175 | Església de Santa Maria | L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 1965 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Martí Canal, capellà | D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74307 | Goigs a llaor de Sant Pau, apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-pau-apostol | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor del gloriós sant Pau, apòstol, patró de la parròquia de la Guàrdia (arquebisbat de Barcelona): la seva festa el 25 de gener'. L'oració s'estructura en 7 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Sigueu nostre empar i guia / Sant Pau, Apòstol sagrat.'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla amb motius tipogràfics. Al peu del text hi ha la partitura, obra de mossèn Lluís Brugarolas i Ventulà, i a la part central hi ha un dibuix de sant Pau, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. És imprès a la impremta Torrell de Reus, de Barcelona. Els goigs solen ser cantats pels assistents a la festa religiosa de Sant Pau, el 25 de gener. | 08025-177 | Església de Sant Pau de la Guàrdia | L'advocació a Sant Pau al Bruc prové de l'església romànica de Sant Pau Vell, a Montserrat. Al segle XVIII es va construir l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que va reprendre l'advocació que l'antiga església havia perdut. Els goigs a sant Pau de la Guàrdia són similars als goigs a sant Pau que es canten a Sant Pau del Camp (Barcelona), Sant Pau de Segúries, Sant Pau d'Ordal i altres esglésies amb aquesta advocació. Probablement tots ells provenen d'un goig genèric, no localitzat i anònim, imprès a Barcelona al segle XVII. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1965 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74307-foto-08025-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Anònim | L'edició d'aquest goig era destinada a l'entitat Amics dels Goigs. Se'n van fer 70 exemplars en paper de fil, numerats; els 10 primers van ser acolorits per M. Benavent. | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||
| 74306 | Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada / gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada. | 08025-176 | Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé | L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom. | 41.6319300,1.7247600 | 393780 | 4609697 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Francesc Planas, capellà | El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74221 | Grup escultòric Naixement de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-naixement-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Conjunt escultòric format per dues figures, Sant Josep i la verge Maria amb Jesús als braços. La de Sant Josep fa un metre d'alçada i la de Maria s més baixa (90 centímetres). Són de terracota pintada de color negre i vermell. La vestimenta els arriba als peus i destaca per la combinació dels colors de la terracota amb el negre i el vermell. La Verge agafa amb les dues mans la figura embolcallada del nen al davant del seu ventre i el seu vestit està decorat amb unes grans flors gravades on es combinen el color de la terracota amb el negre. Sant Josep porta barba, te la ma esquerra al davant del ventre i la dreta aixecada en posició de beneir. Les dues figures tenen les mans i els peus molt grans i les faccions de les cares estan definides de manera esquemàtica però amb expressivitat. | 08025-91 | Santa Maria del Bruc | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 74311 | Hostal del Bruc de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-bruc-de-dalt | BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.78 i 84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII-XX | La façana d'aquest gran edifici ocupa l'espai de tres casals; fa xamfrà i és el lloc on queden al descobert els carreus de pedra. La façana està arrebossada i ha sofert diverses modificacions al llarg del temps: s'hi han obert grans finestres i el ràfec de la major part del recorregut de la façana ha perdut la tortugada. Al cos central destaca una gran arcada de dovelles de pedra de l'antiga porta d'entrada dels carruatges, però ha quedat desfigurada en part en fer-hi un tancament amb llinda. Al xamfrà hi ha la pica de pedra d'una font avui sense ús. Al darrere de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges. | 08025-181 | C/ Bruc de Dalt, 29 | Possiblement aquest edifici era un dels hostals que van donar nom, al segle XVIII, al nucli avui conegut com el Bruc de Dalt. Es va formar al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. En un dels hostals, potser en aquest edifici, el dia 8 de maig de 1883, un nodrit grup d'escriptors, entre els quals hi havia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, van celebrar, tot baixant de Montserrat per Can Maçana, un dinar. Segons la informació oral, a principis del segle XX, en aquest edifici, aleshores propietat de la família Puiggròs, s'hi aturaven els pastors que baixaven dels Pirineus amb els ramats d'ovelles. També es coneix que hi havia una ferreria. | 41.5885500,1.7742500 | 397834 | 4604821 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74320 | Imatge de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol-0 | SUBíAS, Pia (2001). Catàleg de l'exposició: Modest de Casademunt. Museu d'Art de Sabadell. | XX | Algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda. | Mosaic de ceràmica blava, d'uns 80 cm d'ample i 100 cm d'alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català 'Sant Cristòfol' i un dibuix d'un cotxe de principi del segle XX. | 08025-190 | Antiga benzinera de la carretera NII-a, al costat de l'Hotel Bruc | Modest de Casademunt i Giralt (1881-1964) va ser un artista sabadellenc que va transitar per diferents estils i materials. Dibuixant, exlibrista i decorador ceràmic, va acollir-se al darrer modernisme i va treballar també dins el noucentisme, l'art-déco i l'art de la postguerra espanyola. A Sabadell és famosa la façana ceràmica que va fer a la farmàcia Argelaguet els anys 20 i que encara es conserva. | 41.5959200,1.7681000 | 397333 | 4605646 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74320-foto-08025-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74320-foto-08025-190-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Modest de Casademunt i Giralt | El plafó ceràmic fa referència, sens dubte, a l'antiga carretera N-II, que en aquell punt inicia l'ascensió al coll del Bruc, un tram que durant bona part del segle XX va ser particularment dificultós per als cotxes. La invocació de protecció per als conductors devia formar part del conjunt de la benzinera en desús que hi ha al costat. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||
| 74279 | Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1200 - 50 | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí. | 08025-141 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí. | 41.6085300,1.7781700 | 398192 | 4607034 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 74369 | Jaciment de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-bauma | Jaciment neolític situat en una paret de la zona arqueològica de la Cova Tapada i la Diablera. | 08025-239 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6053700,1.7777100 | 398149 | 4606684 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 74367 | Jaciment de la Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-agulles | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-237 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74368 | Jaciment de la Cova de Mas Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-muntanya | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-238 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.5994200,1.7805800 | 398379 | 4606020 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 74278 | Jaciment de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1800 -650 | Cova situada al costat est de la roca on reposa el Megàlit de la Cova Tapada. Inicialment era tota tapada de roques i d'aquí li prové el seu nom. | 08025-140 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Cova amb funció d'enterrament. A inicis del segle XX Joan Maria Casas de Müller va excavar la Cova Tapada trobant, segons la seva memòria inèdita, ossos d'animals, un esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat, 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols 2 rascadors dubtosos. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Hi ha certa confussió en la localització d'aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l'anomenat jaciment de la 'Bauma'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74358 | Jaciment de la Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-fembra-morta | SOLÉ I BARJAU, Queralt (2009): 'Les fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia', a Revista d'Igualada núm. 31. Igualada. | XX | Restes d'una batalla de la Guerra Civil espanyola. S'hi conserven parts de trinxeres i defenses de l'exèrcit republicà, municions de gran calibre i, probablement, entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans. | 08025-228 | Cim de la Fembra Morta, al sud-oest del terme municipal | Segons les versions recollides, l'exèrcit republicà va enviar un destacament d'uns 70 soldats, entre ells alguns procedents de Madrid, a la Fembra Morta per intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. El 22 de gener de 1939 s'hi va lliurar una batalla que va durar diverses hores, durant la qual la zona va ser bombardejada. Es diu que, uns dies després, els pagesos de la zona hi van trobar entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans, alguns d'ells amb un tret a la nuca, i els van enterrar allí mateix. | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74358-foto-08025-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | No consta que la zona hagi estat excavada.La fotografia d'època va ser presa a la Fembra Morta l'endemà de la batalla; hi apareixen soldats italians que hi van prendre part. | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74241 | Jaciment de la Vinya del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-vinya-del-castell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Espai arqueològic localitzat al llarg d'una plana d'ús agrícola plantada d'ametllers, just al costat d'un torrent, al nord de la masia del Castell. | 08025-145 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Lloc d'habitació sense estructures conservades. Al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha dipositada una destral de basalt procedent d'aquest jaciment que, segons sembla, podria correspondre a un context de sepultura. En Joan Maria Casas de Müller diu a la seva memòria inèdita que en aquesta vinya s'hi havien trobat gran quantitat de destrals així com diversos fragments de ceràmica prehistòrica d'entre els que se'n destaca un troç de vas amb cordons i impressions digitals de bella factura. | 41.5886400,1.7878200 | 398965 | 4604815 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig d'una plana d'ús agrícola, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74365 | Jaciment de l'antiga ermita de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lantiga-ermita-de-sant-jeroni | LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | XV-XVI | Situada en un terreny erm prop del cim de Sant Jeroni estava emplaçada on després hi hagué el restaurant de Sant Jeroni. | 08025-235 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Petit i sòlid edifici religiós reedificat l'any 1590. Tenia dues cisternes. Fou aterrada durant la guerra del Francès entre 1811 i 1812. Actualment encara s'hi pot veure les restes de la planta, destacant l'absis. L'actual capella va ser construïda l'any 1891 en substitució de l'anterior un xic més avall. | 41.6035200,1.8122000 | 401020 | 4606438 | 1590 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Cal no confondre aquesta capella amb l'altra que existí dalt el mirador de Sant Jeroni titulada 'Santa Maria la més alta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 74238 | Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lentorn-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -650 -50 | Inapreciable a simple vista. | 08025-142 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Lloc d'habitació sense estructures on s'han recollit superficialment diversos fragments de ceràmica ibèrica sense que s'hagin observat estructures. | 41.6080300,1.7737200 | 397821 | 4606984 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-3.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Aquest jaciment és conegut simplement com 'Sant Pau Vell' però s'ha cregut convenient anomenar-lo 'Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell' per tal d'evitar confussions doncs el jaciment es troba un xic allunyat de Sant Pau Vell. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74364 | Jaciment de Moixerigues - El Pedregós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-moixerigues-el-pedregos | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. | III-V | En aquest indret es van identificar set sepulcres situats en renglera, orientats a l'est i mirant a la muntanya de Montserrat. Aquests sepulcres han estat datats d'època tardoromana (segles III-IV dC) pel sistema d'enterrament i pel material documentat. L'enrajolat dels sepulcres era de teula romana. | 08025-234 | Prop del Buc. Sud-est del terme. | En Joan Maria Casas esmenta en el seu treball que en els treballs de llaurat del lloc es van alçar moltes lloses i van aparèixer molts ossos humans. Quan va iniciar els treballs arqueològics no va trobar cap sepulcre amb la llosa o lloses superiors intactes. Va localitzar i excavar 7 sepulcres arrenglerats i orientats a l'est vers la muntanya de Montserrat. Malgrat ésser parcialment arrassats aquests enterraments van donar informació interessant. Són sepulcres que convinen les lloses i la teula romana i han estat datats d'època tardoromana. | 41.5867600,1.7891600 | 399074 | 4604604 | 284-476 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74366 | Jaciment del Serral de Can Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serral-de-can-cametes | http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2065/16.AMM_ANNEX_REGISTRE_LLOCS.pdf?sequence=17 (30 de juliol de 2012). | VIII-XII | Jaciment ubicat en el cim d'un petit turó allargat, que hi ha en front de can Viladiu, i més o menys a la meitat del serral de can Cametes. Necròpolis amb 1 tomba de cista en lloses. Des de domini musulmà a medieval. | 08025-236 | Can Cametes. Nord-est del terme. | Es tracta d'una necròpolis de lloses o cista, no antropomorfa, amb les parets formades per peces posades verticalment, cobertes de lloses, entre planta rectangular i trapezial, pròpia dels segles XI i XII dC. La seva situació és agrupada, sense relació amb construccions properes; la seva posició és horitzontal de costat i la seva orientació és E-W, és a dir, amb el cap del difunt a l'oest. Les que estan a la vista (ja que és molt probable que en restin d'amagades) són d'adults i les cobertes eren a base de lloses planes. La capçalera no té el cap diferenciat i la base és horitzontal i alguna d'elles està retallada al conglomerat. De les nou que hi ha a la vista, una està totalment excavada i les seves mides són les següents: -Longitud total: 1'85 m. -Amplada al centre i a la capçalera: 0'35m. -Amplada als peus: 0'28 m. -Profunditat al centre: 0'35m. Superficialment es poden apreciar restes d'ossos humans en molt mal estat de conservació, ja que la necròpolis ha estat violada per clandestins. Cal indicar que una de les caixes aprofita el costat d'una altra sepultura. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap estructura arquitectònica. A uns 50 m del turó a ponent es van localitzar, a nivell superficial, varis fragments de ceràmica concentrada en un radi d'uns 5 m. És un tipus de ceràmica feta a torn lent amb molt desgreixant de quars i petites partícules de mica, vora recta i d'altres enfora i fons pla. El jaciment és de difícil adscripció cronològica, tot i que pot ésser situat a l'Alta Edat Mitjana i en una tradició possiblement tardoromana. | 41.6366900,1.7849200 | 398799 | 4610153 | 715-1150 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74361 | Jaciment prop de Can Guixà i prop de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-de-can-guixa-i-prop-de-vilaclara | -650+1492 | Jaciment situat en un turonet a prop i a migdia del mas de Can Guixà i de la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Per accedir-hi cal agafar una pista que es troba a uns 200 metres de la sortida del Túnel del Bruc, en direcció a Barcelona, a mà dreta i a poca distància del lloc anomenat 'Raval del Bruc' i de la font del mateix nom. Es troba en un context de pins i al cim rocós d'un turonet. En aquest indret es van recollir, superficialment, un nucli de sílex de forma prismàtica anomenat 'pota de cabra' i uns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pertanyents a gerres mitjanes de perfil globular i llavis de secció de coll de cigne, de pastes bicolors i de bona qualitat de cuita oxidant. Durant la visita efectuada pels membres realitzadors de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1985, no s'aprecià cap indici de construcció. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs varen poder constatar l'existència d'alguns fragments d'oxidada ibèrica, i també es van localitzar alguns fragments de ceràmica gris medieval, possiblement corresponents al moment de fundació de l'església. | 08025-231 | Can Guixà. | 41.5898600,1.7495000 | 395773 | 4604996 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Rota i Boada | 90 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||
| 74155 | Julenques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/julenques | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-56) p.211. | XV-XIX | Sense teulada, ple de vegetació i murs desprotegits. | Masia de planta baixa i planta pis amb cobert adossat i tres coberts aïllats de planta baixa en els quals encara es conserva bona part de l'estructura dels cups de vi. El cobert que es troba situat més a l'oest conté vuit cups. El que es troba en un pla superior conté 4 cups i el que queda davant de la masia, en conté 4. El conjunt es troba en estat ruïnós, tot i que es conserven part dels murs de la casa i bona part dels murs dels coberts i de les estructures dels cups. | 08025-25 | Julenques a La Guàrdia | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Al segle XIX va ser reconstruïda. | 41.6417200,1.7526600 | 396120 | 4610749 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74258 | La Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta | <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> | <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> | 08025-120 | Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||
| 74336 | La flor de la carbassera (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-flor-de-la-carbassera-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'La flor de la carbassera n'és una malvada flor, perquè sola mata molts homes al bo de l'ocasió.' | 08025-206 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes, i el 1885 en un recull més ampli. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La carbassera fa referència, naturalment, a l'amor no correspost.El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 74322 | La imposició de la cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. | 08025-192 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
| 74337 | La meva amoreta plora (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-meva-amoreta-plora-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.' | 08025-207 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.