Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41535 | L'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIV-XX | Ha estat restaurada totalment, pràcticament només s'han respectat les façanes. | Masia de grans proporcions formada per tres cossos, el més antic dels quals presenta reminiscències d'un gòtic tardà. El cos principal consta de planta, dos pisos i golfes, i té la façana principal al sud, tot i que també s'hi pot accedir des del nord. A aquest cos hi ha un edifici adossat a la part de ponent, de planta quadrada i dos pisos, en el qual es pot veure un doble nivell de galeries al primer i al segon pis. Hi ha restes d'un segon cos afegit al sud, actualment ensorrat, i, finalment, podem veure-hi un pou adossat a l'exterior de la façana nord. Com a conjunt, l'Estanyol se'ns mostra com una casa de grans proporcions i d'aire senyorívol. | 08026-5 | Urbanització de l'Estanyol | Masia existent a la baixa Edat Mitjana amb importants reformes fetes en el decurs dels segles XVIII i XIX. Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà. | 41.8193100,2.2821900 | 440385 | 4629964 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà, que hi ha ubicat a l'edifici les oficines. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41548 | Font de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santandreu | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada a 150 metres del mas que li dóna el nom, Santandreu de la Castanya, a la dreta de la pista i al costat d'uns freixes. Està feta de pedra unida amb argamassa. Fa uns tres metres d'alçada i té forma de piràmide truncada amb base rectangular d'1 per 0,5 metres. La part superior està coronada per unes lletres metàl·liques amb el nom de la font. A la cara frontal, que dóna a ponent, hi ha una dedicatòria a la Verge del Remei i al lateral esquerre n'hi ha una altra dedicada a en Pompeu Fabra. Al davant hi ha una bassa que recull l'aigua de la font. | 08026-18 | La Castanya | Segons la placa la font és del 1968. Va ser restaurada en un dels Aplecs de Matagalls. | 41.8016100,2.3518100 | 446152 | 4627953 | 1968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al costat d'un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41558 | Creu de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic | PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | S'hi veuen petites reformes al pedestal. | La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. | 08026-28 | Brull, el | La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. | 41.8012000,2.3478800 | 445825 | 4627910 | 1913 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||
| 41577 | Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-brull | ANGLADA BAYÉS, Manuel [et al.] (1984). «Sant Martí del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. | XI-XVIII | Església de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera. La volta de canó té llunetes i està reforçada amb arcs torals. La porta principal actual és a ponent (l'original era a migdia). L'interior és enguixat amb decoració barroca, excepte l'absis, que mostra pintures romàniques. L'aparell és format per petits carreus tallats de forma regular i rejuntats amb calç. L'església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. Té un campanar bastit el 1791. | 08026-47 | Brull, el | L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. | 41.8167400,2.3054700 | 442316 | 4629663 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Ha patit diversos canvis i actualment la façana ja no és d'estil romànic, sinó del segle XVIII. Hi destaca el color rogenc característic dels carreus de pedra. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||
| 41579 | L'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laranyo | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat recentment restaurada. | Masia de planta rectangular de forma allargada, d'uns 15 m de façana per 6,5 m de fondària, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'orienta al SE. En aquesta façana hi trobem la porta principal i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i una petita obertura a les golfes. Les obertures (a part de la de les golfes) són fetes amb carreus de pedra tallats de manera regular, de gran mida i d'un color més fosc que els de la resta de la casa. Algunes d'aquestes obertures tenen la llinda decorada amb carreus que fan una forma triangular o bé d'arc. A la gran llinda de la porta hi ha la data 1803. A la part posterior hi ha dos volums afegits, de grans dimensions, amb teulada d'una sola vessant orientada al NO; el primer té dos pisos i el segon només planta baixa. Al lateral esquerre hi trobem un cos afegit d'una sola planta, un cobert i un tancat. Al lateral dret hi ha un cos afegit que segueix la línia de la teulada. | 08026-49 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8249700,2.2698000 | 439361 | 4630601 | 1803 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una gran extensió de camps de conreu, amb un pou proper a la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||
| 41581 | Alzina de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol | És cuidada pels treballadors del camp de golf. | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet. | 08026-51 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8203600,2.2820700 | 440376 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||||||
| 41585 | Mas Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casademunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Presenta nombroses reformes amb maons. | Casa de planta quadrada, dos pisos d'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l'entorn enjardinat. La porta principal està feta amb grans carreus de pedra fent volta de canó, i a la llinda hi ha la data 1635. El seu interior respon a les necessitats de casa de serveis (exercicis espirituals), amb cambres i sales de reunions, sense cap altra funció. A l'extrem NO s'hi ha afegit un cos de proporcions més reduïdes i d'alçada inferior a l'original, en el qual hi ha una galeria i un terrat. Els materials de construcció bàsics són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes amb maons (finestres). Al tercer pis dels angles NO i SE es poden veure petites torres. | 08026-55 | Brull, el | Casademunt va ser construïda per picapedrers francesos pels volts de 1540. Posteriorment va ser objecte de reformes, bàsicament a l'interior, a mitjans de segle XIX, de les quals destaquen les rajoles valencianes. Això succeí quan la casa era propietat de la família Ponç. Entre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. Actualment és una estança de repòs i meditació, propietat d'una comunitat religiosa. El complex es completa amb una església (veure fitxa) i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes. El seu estat de conservació actual és òptim i no presenta cap patologia digna de menció. | 41.8160600,2.2973900 | 441644 | 4629592 | 1635 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se'l coneix com a Casa de l'Espiritualitat. La casa té funció religiosa i s'hi poden observar diverses cambres per tal de dur a terme exercicis espirituals al seu interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||
| 41600 | El Grau (segon edifici) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-segon-edifici | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim. | Edifici més petit que el principal, de planta rectangular, d'uns 15 per 11 metres, fet de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat (tot i que l'arrebossat no és uniforme i es veu la pedra en molts llocs). Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada a ponent, s'hi observen una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres estan fetes amb llinda de fusta i les de la planta baixa són reixades. Per la banda sud s'uneix al edifici principal per un arc amb volta de canó. Per la banda nord té dos petits cossos afegits d'una sola planta i amb teulada d'una vessant. Per llevant hi trobem les cavallerisses. | 08026-70 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim. | 41.8281700,2.2549200 | 438128 | 4630967 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||
| 41624 | El Cafè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Està en runes. | El Cafè són les restes d'una antiga masia situada al pla de la Calma, més concretament al pla del Cafè. Aquest mas estava fet amb carreus irregulars de pedra vermellosa i teula àrab. En resten drets trossos d'algunes parets. Són parets gruixudes, de gairebé mig metre d'amplada, i l'alçada màxima que s'aguanta dempeus és d'uns 3,5 metres. S'intueixen almenys tres estances diferents. A la paret sud es veuen també les restes d'una porta de fusta, tot i que de ben segur que no era l'entrada principal. A la paret de llevant encara s'aguanta un petit cos d'un sol pis i teulada cap a l'est. | 08026-94 | La Castanya | El nom veritable del mas és el Cafè dels Carlins, que es popularitzà durant les guerres civils del segle XIX. Abans era conegut per la Casa de les Lloses. Diverses fonts discrepen de si era un hostal, un cafè o una masia com tantes d'altres. L'opinió més extensa, però, és que era una masia que al estar ubicada en un lloc de pas molta gent hi feia parada. | 41.7758300,2.3291700 | 444249 | 4625105 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41624-foto-08026-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41624-foto-08026-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41624-foto-08026-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També va ser conegut en un principi com a Casa de les Lloses i més tard com a Cafè dels Carlins. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41626 | Font de la Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-verneda | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Està força coberta per la vegetació. | Font situada a pocs metres de la pista que porta a la Castanya, prop del mas de les Mirones. És una font que raja tot l'any, i tant la font com el seu entorn immediat estan coberts per la vegetació (abunden entre d'altres la molsa i les falgueres). Aquesta font consta d'una estructura ben senzilla. Trobem un petit pany de paret fet amb carreus irregulars de pedra, de poc més d'un metre d'alçada i uns 70 cm d'amplada. D'un dels carreus de la part inferior en surt un broc metàl·lic de secció circular, que és per on raja l'aigua. A sota una petit clot al sòl ajudat per alguns carreus fa una mica de receptacle. | 08026-96 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7855900,2.3458200 | 445641 | 4626178 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font que raja tot l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41654 | Pou de Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-marti-del-brull | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat recentment restaurat | És un pou de forma cilíndrica orientat perfectament a l'oest. Està fet de carreus de pedra i ciment. El seu diàmetre exterior és d'un metre i mig aproximadament i la seva alçada de 1,2 metres. El gruix de la paret és d'uns 30 centímetres. Aquesta paret té una part més prima i de menor alçada per la seva banda oest. Una reixa de ferro de forma circular protegeix l'obertura del pou. Del mur de pedra en surt una barra metàl·lica que es corba en alçada i acaba amb una corriola al seu extrem. | 08026-124 | Brull, el | Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la rectoria de Sant Martí. | 41.8165900,2.3058500 | 442347 | 4629646 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquest pou està situat al pati que queda a la part posterior de la rectoria de Sant Martí del Brull. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41665 | Barraca d'en Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-terrers | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions. | 08026-135 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7887800,2.3548900 | 446397 | 4626526 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41699 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està en runes. | Restes d'aquesta antiga masia situada a la vall de la Castanya, a pocs metres de la pista principal. Se'n conserven dempeus parts d'algunes de les parets de la casa. S'hi veu, més o menys, una planta rectangular allargada dividida en dues estances. Són parets fetes de carreus irregulars de pedra, la majoria de mida petita, i argamassa. Perduren alguns trams de paret de tres metres d'alçada en bastant bon estat. Hi ha una petita finestra rectangular amb llinda de fusta i també el que era, ara destruïda totalment, una porta també amb una prima llinda de fusta. | 08026-169 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. Alguns veïns de la zona diuen que antigament era una hostatgeria o fonda. | 41.7860500,2.3567000 | 446545 | 4626222 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les runes es troben bastant envaïdes per la vegetació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41539 | Creu de La Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-castanyera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | El seu estat de conservació és bo tot i que la pedra està erosionada i envellida. S'ha construït una peanya de pedra per estabilitzar-la. | Creu situada a l'accés del mas La Castanyera. La creu és de pedra i està formada per tres blocs de secció quadrada, units entre ells amb una mena de ciment o argamassa: el cos mesura aproximadament 4,5 metres d'alçada, el creuer uns 2 metres de llarg i el bloc que fa de cap no arriba al metre d'alçada. A la part baixa de la creu hi ha un a base rodona d'uns 70 cm d'alçada i 1,5 m de diàmetre que està feta de pedra unida amb argamassa. | 08026-9 | Brull, el | Creu relacionada amb el mas de La Castanyera . El mas data de la segona meitat del segle XVIII, però anteriorment hi havia una antiga masia. | 41.8143700,2.3280400 | 444188 | 4629384 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||
| 41540 | Ermita de La Castanyera o de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. | 08026-10 | Brull, el | Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. | 41.8139400,2.3273300 | 444129 | 4629337 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||
| 41550 | Can Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVII-XVIII | En runes. | Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d'un metre d'alçada. | 08026-20 | Brull, el | En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973. | 41.8192900,2.2751300 | 439798 | 4629966 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41552 | Can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està completament restaurada i el seu estat és òptim. | Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina. | 08026-22 | Brull, el | Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou. | 41.8194300,2.2929100 | 441275 | 4629970 | 1790 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||
| 41557 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-2 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Hi ha zones de la façana que han perdut el seu arrebossat, sense perill per l'estrucutra ni la façana. | Masia de planta rectangular (12 per 9 m aproximadament) amb planta baixa i pis. Està feta de pedra unida amb ciment, i acabat amb un arrebossat que es troba en un estat regular. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa pels laterals del mas. La façana principal està orientada a ponent, amb una porta amb llinda de fusta i una finestra a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les finestres tenen marc de pedra. Al sud s'hi observa un cos afegit, no té porta i té el mateix acabat que la casa, per donar aparença d'un sol cos, però és de posterior construcció. Al nord observem que s'hi està construint actualment un nou cos. | 08026-27 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola i ramader, activitat que encara avui dia s'hi desenvolupa. | 41.8336600,2.2514000 | 437841 | 4631579 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També és coneguda com la Caseta d'en Grau. Al costat i han diverses estructures (graners, coberts, etc.), doncs es tracta d'una masia d'explotació ramadera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||
| 41614 | Creu del Pedró (o creu de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-o-creu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX-XXI | Tot el conjunt és recent. | Creu situada davant de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de forja. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb una mica de ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament, i un metre d'alçada. A sobre de la base de carreus trobem una gran llosa de pedra, quadrada, més ample que la peanya i que sobresurt pels quatre costats. Al centre d'aquesta llosa hi ha una creu de forja, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'amplada aproximadament. | 08026-84 | La Castanya | El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. Aquesta creu es va construir a principis d'aquest segle però utilitzant algunes de les pedres de l'antic pedró de la Castanya que van trobar alguns dels habitants de la zona. | 41.7836000,2.3523700 | 446183 | 4625953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la creu de forja com la peanya semblen força recents. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41664 | Turó del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-montgros | MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats. | 08026-134 | Brull, el | Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres. | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41695 | Mines del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-remei | MATA i PERELLÓ, Josep M. (1990). 'Els Minerals de Catalunya'. Institut d'Estudis Catalans. | XIX-XX | Les mines del Remei estan situades a la vall de la Castanya, al vessant vallesà del pla de la Calma, al NE del Puig Drau. Són unes mines abandonades que van funcionar de finals del s. XIX a principis del s. XX. Estan excavades en una esquerda de la cinglera i s'hi poden observar fins a set boques. L'explotació es va fer per nivells, amb galeries de llarg recorregut intercomunicades per plans inclinats, i s'hi han pogut identificar fins a set nivells. | 08026-165 | La Castanya | Aquestes mines van començar a ser explotades l'any 1890. El període de major activitat va ser durant la Primera Guerra Mundial degut a l'augment del preu del mineral. Després el preu del transport sortia massa car i l'extracció va deixar de ser rendible. Aquest transport es realitzava amb mules que havien de fer un llarg recorregut fins a l'estació de tren d'Aiguafreda. El 1922 van ser definitivament abandonades. | 41.7710200,2.3439500 | 445473 | 4624561 | 08026 | El Brull | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les mineralitzacions estan formades per filons de quars que prenen direcció nord-sud. S'hi poden trobar principalment òxids, malaquita, atzurita i també calcopirita.Fotografies: Joan Martínez Bruguera, 2010. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||
| 41696 | Sot de les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-mines | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell. | 08026-166 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7725600,2.3470000 | 445728 | 4624730 | 08026 | El Brull | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||||||||
| 41697 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny | LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). 'Mapa i guia excursionista / Map & hiking guide. Montseny: Parc Natural'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). 'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). 'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny'. Brau Edicions. 'Xarxa de Parcs Naturals'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat | El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural. | 08026-167 | Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera). | 41.7753400,2.3333100 | 444592 | 4625048 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Els òrgans gestors del parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||||||
| 41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||||||
| 41727 | Pont 1 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-197 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744600,2.3524200 | 446180 | 4624938 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41562 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Tot i que l'aspecte de la casa és bo, s'observa que l'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes, signe evident del poc ús que se'n fa. | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Està feta de pedra unida amb ciment. L'acabat és arrebossat excepte a les cantonades de la casa i al voltant de les obertures, on hi veiem carreus regulars de pedra de grans dimensions. Cal destacar que, degut a la inclinació del terreny, la banda de llevant és més baixa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a la façana principal i a la part posterior. A la façana principal, que està orientada al ENE, la porta d'accés és al primer pis i hi ha unes escales de pedra, adossades a la façana i amb una barana de ferro, per poder accedir-hi. La seva llinda està adornada amb un escut gravat a la pedra. A la banda sud hi un cos afegit, amb planta baixa i un porxo al primer pis. A la part posterior hi ha un cos amb planta baixa i pis. I a la banda nord s'hi observen tres murs que fan de contrafort, fets de carreus irregulars de pedra, de forma triangular i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa. | 08026-32 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8215800,2.3031700 | 442129 | 4630201 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41566 | Font de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-collformic | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Hi hauria d'haver una neteja de la pedra. | Un mur de pedra segueix el corriol a través d'una fageda, i al final, en aquest mur, trobem la font. La font pròpiament dita està feta de totxana i ciment, i té forma de prisma de secció quadrada. Fa aproximadament 2 m d'alçada i 30 cm de costat. A uns 40 cm de la base surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, hi ha una placa de pedra que té gravada una dedicatòria a en Miquel Bosch i Jover. Just a la dreta de la font, enganxada al mur, hi ha una placa amb un fragment de l'escriptor gravat, i, a sobre, quatre barres de ferro que simbolitzen les quatre barres catalanes. | 08026-36 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8015800,2.3460700 | 445675 | 4627953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font per la qual s'hi accedeix des de l'aparcament de Collformic baixant un corriol bastant inclinat. Es pot conéixer com a font de Bosch i Jover, però tothom l'anomena font de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41588 | Font de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casademunt | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | No funciona com a font. | Font feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Consta de dues fileres de carreus que fan com dos graons, un més alt que l'altre, d'uns cinc metres de llarg i de forma arquejada. A la part central hi ha una estructura feta amb carreus més grans, de forma irregular, que s'alça fins a 1,8 metres aproximadament i està envaïda parcialment per l'heura. Al mig d'aquesta part central hi ha, envoltat de ciment, un broc metàl·lic amb rosca, on hi hauria d'haver una aixeta però que aquesta no hi és. No hi raja aigua. A la base trobem una pica, esculpida en un únic tros de roca, de forma rectangular. Aproximadament la pica fa 50 per 70 cm de base i uns 30 cm d'alçada. | 08026-58 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8149100,2.2970200 | 441612 | 4629465 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les religioses del mas Casademunt l'anomenen Font de la mare de Déu de Montserrat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41620 | El Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rourell | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XIV-XVIII | El seu estat és d'abandonament total. | Antiga masia fortificada de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra i argamassa. En algunes parts s'observa també l'acabat arrebossat. La teulada és de doble vessant, de teula. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos. El mas actual és el resultat de l'addició de cossos al llarg dels anys a partir d'aquest cos inicial. La façana principal està orientada al NE, i just davant hi ha unes corts que s'uneixen a la casa per un porticó, tancant una petita era. Es percep la fortificació en la construcció d'una petita torre a la cantonada sud i al fet que la majoria d'obertures siguin posteriors a la construcció de l'edifici principal. La majoria d'aquestes són fetes amb pedra, amb grans llindes, però també s'hi observa el maó en algunes d'elles. El seu estat és d'abandonament total. | 08026-90 | Brull, el | Tenim notícies del Rourell ja al 1322. Des d'aquesta data fins el 1973 la casa ha estat habitada de forma permanent. Com a casa de mitja muntanya la seva activitat principal ha estatt tant el cultiu de cereal com l'explotació del bosc. | 41.8135000,2.2751800 | 439797 | 4629324 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A part de les corts hi trobem també altres cossos que feien de pallissa i de cobert. També un tancat fet amb un mur de pedra a la part sud. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41635 | Cementiri del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El cementiri del Brull és un recinte enjardinat de forma rectangular. Està envoltat per un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment, de 140 cm d'alçada de mitjana, i amb una entrada reixada a la banda SO que té un xiprer a banda i banda. Passada l'entrada hi ha sis xiprers alineats en dues fileres, dos bancs de fusta i, al centre del recinte, una petita capella. Aquesta capella és de planta rectangular, de tres per quatre metres, està feta amb carreus, té la teulada de doble vessant i les obertures anterior i posterior amb volta de canó. A ambdós costats de la capella, enganxada al mur del cementiri, hi ha una filera de nínxols. També trobem una filera de nínxols més petits entrant a mà esquerra i unes quantes tombes sense nínxol a la banda oposada. | 08026-105 | Brull, el | Aquest cementiri és de recent construcció que permeté ampliar i ordenar l'antic cementiri de Sant Martí. | 41.8161900,2.3113100 | 442800 | 4629598 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part oposada de l'entrada, darrera els nínxols i la capelleta, queda un espai buit només ocupat per dos arbres amb sengles escocells. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||
| 41638 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està totalment restaurada. | Masia de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb un ciment vermellós, totalment restaurada. Consta de dos nivells d'alçada diferents: a la meitat sud hi ha planta baixa i pis i la meitat nord és més alta. La teulada és a dues vessants, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Al vessant sud veiem un pati interior. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de manera regular. Aquestes obertures són totes rectangulars i, en general, tenen llindes de fusta a la planta baixa i de pedra al primer pis. En alguna d'elles s'ha usat també el maó. A la façana sud dues de les obertures fan de petit balcó i estan proveïdes d'una barana. Tan per la banda de llevant com de ponent de la masia hi ha cossos afegits de nova construcció. | 08026-108 | Brull, el | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8261100,2.3200400 | 443534 | 4630693 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt es troba envoltat per una zona enjardinada i ben cuidada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41679 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt | BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). 'Els Molins fariners'. Ketres Editora, S.L. | XVIII-XIX | Està en runes. | El molí de Dalt són les restes d'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, a la seva vessant est. En queden dempeus alguns trams de les seves parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten una sola construcció. Aquests murs són fets amb carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns quatre metres. A la façana oest, la que dóna a la riera, hi ha una petita obertura amb volta de canó rebaixada a la part inferior, i també una obertura rectangular a uns 2 m d'alçada, ambdues fetes de carreus. Se'n conserven també tres de les moles, que es troben en més o menys bon estat. | 08026-149 | Brull, el | Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Baix. Tan un com l'altre formaven part del conjunt d'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica. | 41.8127300,2.3110800 | 442778 | 4629214 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se'l coneix com a molí de Dalt de Casademunt. El fet de no haver-hi restes d'altres edificis annexos indica que probablement no era habitat permanentment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41702 | Travessa Matagalls Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessa-matagalls-montserrat | JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme. | XX | La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres. | 08026-172 | Brull, el | La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 1972 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||||||
| 41718 | Pont (torrent Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-gros | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-188 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8168600,2.3309200 | 444430 | 4629659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41721 | Els Campots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-campots | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XX | Encara es troba en procés de restauració. | Masia situada a la Castanya, a l'est de Sant Cristòfol. Es tracta d'una casa de planta rectangular, d'una 10 m de façana, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal, feta amb carreus i també totxana, que fa una volta de canó rebaixada. També hi ha una porta de garatge feta amb grans carreus tallats de manera regular i dues finestres al primer pis, ambdues amb llinda de fusta. | 08026-191 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir les funcions agrícoles inicials i ha passat a ser un edifici residencial. | 41.7839100,2.3571500 | 446581 | 4625984 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El fet d'estar en procés de restauració fa que hi convisquin materials originals i de nous. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41556 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Va ser restaurada l'any 2000. | Masia de planta rectangular (d'uns 11 per 15 m aproximadament) amb planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La masia està feta de pedra unida amb ciment. Les portes i finestres (rectangulars totes elles) estan emmarcades amb pedra. Tots els acabats i el seu estat és bo, doncs ha estat restaurada recentment. La façana principal dóna al SSO i hi trobem una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Els carreus de la porta principal són d'un to rogenc que els diferencien de la resta de l'edifici. A la llinda de pedra de la porta s'hi observa una xifra poc llegible degut al pas dels anys ('1722' o be '1729'). A la paret de ponent i hi trobem també una gran porta d'entrada. | 08026-26 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8313900,2.2587000 | 438445 | 4631322 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu entorn està molt cuidat i s'hi poden trobar jardins, piscina i diverses construccions amb funcions de cobert, estable i d'altres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41575 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull | <p>ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XV | Es troba en ruïnes. | <p>Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.</p> | 08026-45 | Brull, el | <p>Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.</p> | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||
| 41576 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0 | ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. | IX-XII-XV | Es troba en ruïnes. | Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 08026-46 | Brull, el | Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41597 | Torrent del Brugué o torrent Negre. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors. | 08026-67 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8023000,2.2713200 | 439466 | 4628083 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||||||
| 41615 | Can Bordons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s'hi accedeix des d'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa. | 08026-85 | La Castanya | Es tracta d'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament. | 41.7923900,2.3623400 | 447019 | 4626922 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Ajuntament del Brull. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||
| 41627 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Actualment només se'n conserva l'estructura exterior. | Masia de planta rectangular, de forma allargada, situada molt a prop de l'església de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i, recentment, s'ha decidit arrebossar tot el conjunt. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem la porta, que és feta amb carreus de mida gran tallats regularment i d'una pedra més vermellosa, i la llinda que és de fusta. Les finestres també estan fetes amb aquests carreus més grans però n'hi ha amb llinda de pedra i amb llinda de fusta. A ponent veiem que la masia es va ampliar amb dos cossos que segueixen la línia de la casa, això és el que li atorga aquesta forma allargada. A llevant hi ha adossats uns corrals. | 08026-97 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7841600,2.3541900 | 446335 | 4626014 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment només se'n conserva l'estructura. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41629 | El Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-ferro | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l'arc s'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d'ampit o barana. | 08026-99 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.7999600,2.3006800 | 441903 | 4627803 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | ||||||||
| 41681 | Creu de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-parroquia | Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. | XVIII-XX | Ha estat reparada ,s'observa la marca del trencament. | Està feta amb pedra rogenca. Fa aproximadament uns 60 cm d'alçada, uns 30 cm d'ample i uns 12 cm de gruix. Està feta d'una sola peça i clavada directament a terra, tot i que a pocs centímetres de la seva base es veu que ha estat reparada. A la seva cara nord hi ha gravada una B i a la cara sud una A, corresponents a les parròquies del Brull i Aiguafreda. | 08026-151 | Brull, el | És un dels pocs exemples que encara s'han mantingut avui dia per assenyalar les parròquies. Aquesta creu és important no tan sols administrativament sinó també religiosa. | 41.7917300,2.2816600 | 440315 | 4626902 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Creu que delimita els termes eclesiàstics del Brull i Aiguafreda. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41730 | Festa Major del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-brull | La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular... | 08026-201 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||||||||||
| 41737 | Bassa dels Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-bastons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba en molt bon estat de conservació. | Bassa feta amb carreus irregulars de pedra i ciment de forma irregular, amb una lleugera semblança a una forma el·líptica. Les parets fan uns 40 cm de gruix amb una alçada molt variable. La part est d'aquesta paret està culminada amb lloses de pedra que formen un angle amb dues vessants. En total la bassa té una superfície d'uns 210 m². A la cantonada sud-est hi trobem unes escales de pedra que serveixen per accedir a l'interior. | 08026-208 | Sant Jaume de Viladrover | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8299800,2.2497700 | 437702 | 4631171 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La paret del sud està proveïda d'una reixa metàl·lica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41541 | Ermita del Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. | 08026-11 | Brull, el | Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. | 41.8216400,2.2968600 | 441605 | 4630212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41572 | Font del Sot del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot-del-rector | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX-XXI | Refeta l'any 2008 | Font situada al peu de la pista de Collformic a la Castanya, al sot del Rector. Està feta amb tres grans lloses de pedra, de color clar, situades verticalment recolzades al talús de la muntanya i formant entre elles un angle obtús. La llosa del mig és de forma rectangular, fa aproximadament 1,8 m d'alçada per 50 cm d'amplada, i té uns 10 cm de gruix. Les altres dues lloses tenen forma irregular. A la part superior d'aquesta llosa central hi ha una placa de fusta amb una inscripció. Al bell mig de la llosa hi trobem un broc metàl·lic, de secció circular, d'uns 4 cm de diàmetre i que surt 10 cm. A la base, sobre una pedra perfectament tallada que fa de peanya, trobem un receptacle quadrat de pedra esculpida. Fa uns 40 per 40 cm de base i uns 25 cm d'alçada. Aquest recipient desguassa l'aigua per un forat que té a la banda inferior esquerra on una pedra fa de canaló. Davant la font el terra està pavimentat amb lloses de pedra. | 08026-42 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. És feta de nou l'any 2008. | 41.7940000,2.3463800 | 445694 | 4627111 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la inscripció hi ha gravat 'Font Sot del Rector - 59è Aplec de Matagalls'. És dedicada al bicentenari del naixement del Pare Claret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41584 | Pou de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-sala | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XVIII-XIX | Està totalment restaurat. | Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra, de color clar, i ciment. Fa aproximadament 1,6 metres de diàmetre i uns 2 metres d'alçada. El sostre està fet de lloses de pedra i vessa cap al NE. A la banda SO hi ha una porta de fusta, de 50 cm d'alçada i 35 cm d'amplada aproximadament. L'obertura de la porta està feta amb carreus grans tallats de forma regular. A l'esquerra d'aquesta porta hi ha un sortint de forma rectangular que fa uns 35 cm d'alçada. Tot el conjunt està restaurat i ofereix un aspecte molt nou. | 08026-54 | Brull, el | Antigament sí que s'utilitzava per a l'extracció d'aigua però en l'actualitat no té cap funció associada. | 41.8047200,2.2853200 | 440631 | 4628342 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'aigua es troba només a uns tres metres de profunditat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 | |||||||
| 41608 | L'Adrobau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ladrobau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | La proximitat d'aquesta casa amb la del Vilar (Escola de la Natura) ha propiciat una restauració que actualment és en una fase molt inicial i que afecta per ara a les cobertes. L'interior es troba en estat totalment ruïnós. | Masia de planta rectangular resultat de l'afegit de diversos cossos a un cos inicial, donant com a resultat una allargada façana totalment desproporcionada amb l'amplada de la casa. Consta de planta baixa i un sol pis, està orientada cap al sud i té la teulada de teula àrab a dues vessants. La major part de les seves estances, excepte el cos central, eren destinades a magatzems, corrals i graners. A la façana principal hi podem veure un voluminós contrafort. És digne de menció l'arcada dovellada que hi ha a la porta principal. La masia s'ha format a partir d'un nucli inicial que possiblement dati del segle XVIII, tot i que en ell hi podem veure interessants elements anteriors, com les llindes d'una de les finestres del nord, que presenten una decoració poc habitual amb cercles. | 08026-78 | La Castanya | Aquesta masia pertanyia a l'antiga parròquia de la Castanya. Ja apareix documentada per primer cop el 1419. | 41.7795400,2.3578500 | 446635 | 4625499 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'era anterior, abandonada i coberta per abundant vegetació, hi trobem una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat. El seu emplaçament distant dels camins i carreteres han propiciat un abandonament primerenc. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 04:57 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 178,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.