Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41546 | Alzina de Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. | 08026-16 | La Castanya | S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. | 41.8017500,2.3528000 | 446234 | 4627968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41553 | Torrent de can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. | 08026-23 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8183300,2.2959600 | 441527 | 4629845 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 41563 | Pantà de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-les-illes | El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt. | 08026-33 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8223500,2.2904600 | 441074 | 4630296 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41581 | Alzina de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol | És cuidada pels treballadors del camp de golf. | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet. | 08026-51 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8203600,2.2820700 | 440376 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41589 | Ginebró de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro-de-casademunt | L'arbre presenta un estat de risc degut a una malaltia | Magnífic espècimen de ginebró (Juniperus oxycedrus subsp. badia) de mides espectaculars. Situat a prop del mas Casademunt, del qual rep el nom, aquest arbre monumental té més de 1000 anys d'existència. De fet, hi ha gent que sosté que s'aproxima als 2000 anys d'edat però no podem saber-ho amb certesa. El tronc fa un metre de diàmetre a la seva base i es va eixamplant en alçada. Està esberlat pel mig, on s'aprecia un forat de grans dimensions, i en surten cinc grans ramificacions en totes les direccions. Aquest tronc, en part, està cobert de molsa i líquens. Supera els 14 metres en alçada. | 08026-59 | Brull, el | 41.8149000,2.2960200 | 441529 | 4629465 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Generalment els ginebres són arbustos o petits arbres de poc més de 4 metres d'alçada, en aquest cas les seves mides són espectaculars. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41597 | Torrent del Brugué o torrent Negre. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors. | 08026-67 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8023000,2.2713200 | 439466 | 4628083 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 41605 | Torrent de Font Pomereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-font-pomereta | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc. | Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa. | 08026-75 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8249600,2.3335600 | 444656 | 4630557 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 41617 | Riera de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-collformic | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental). | 08026-87 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7907600,2.3612700 | 446929 | 4626742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 41618 | Riera de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-castanya | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d'altitud. El seu recorregut és d'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d'uns 3,35 km al terme de Montseny. | 08026-88 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7779400,2.3584900 | 446687 | 4625320 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d'un bosc frondós. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 41632 | Riera del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-pujol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d'aquí fa un gir i se'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d'altitud. A partir d'aquí passa a anomenar-se riera de l'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès. | 08026-102 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8077700,2.3066700 | 442407 | 4628666 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41658 | Torrent de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost. | 08026-128 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8147300,2.2832400 | 440468 | 4629455 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41659 | Pantà de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lestanyol | El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord. | 08026-129 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8180300,2.2845400 | 440579 | 4629820 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41671 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | La font del Roure és una font natural situada prop del naixement del sot del Cafè. Es troba a uns 170 m a l'est de les runes del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, senzillament el terreny fa un petit clot on l'aigua hi queda acumulada. | 08026-141 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7758700,2.3311300 | 444412 | 4625108 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41672 | Font del Gamarús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gamarus | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | La font del Gamarús és una font natural situada al sot de l'Obi, que va a parar al sot del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, és el terreny pedregós que fa un sot on l'aigua hi queda emmagatzemada. | 08026-142 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7734600,2.3341200 | 444658 | 4624838 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41675 | Bassa (El Grau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-el-grau | Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat. | 08026-145 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8260900,2.2552300 | 438152 | 4630736 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41680 | Poua de la Collada Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-collada-fonda | És una bassa natural que es troba a la vora de l'antiga carretera que va del Brull a Aiguafreda, a la banda est, a la collada fonda. Està entre la carretera i un camí que enfila cap a la serra de l'Arca en direcció sud. És un clot poc profund, de forma una mica ovalada amb una de les bandes més pronunciada. La part més ampla fa uns 4 metres i la part estreta uns 2,5 m. Hi ha molta vegetació, amb clar predomini de les rosàcies, per tota la zona. | 08026-150 | Brull, el | 41.8065200,2.2935200 | 441314 | 4628536 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta poua conté aigua gairebé durant tot l'any. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41687 | Castanyer de setze plançons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-setze-plancons | El seu estat de salut no és gaire bo. | El castanyer de setze plançons és un gran exemplar d'aquesta espècie (Castanea sativa) ubicat a la Castanya, a tocar dels masos de la Cortada i les Mirones. És un gran espècimen que es troba aïllat, a la vora d'uns camps de conreu. La seva alçada és d'uns 25 metres. La seva principal característica és que de la seva soca en surten setze branques que s'enlairen vigorosament en forma de canelobre. Algunes d'elles fan més d'un metre de perímetre. | 08026-157 | La Castanya | 41.7856700,2.3486700 | 445878 | 4626185 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | No està del tot clar si té quinze o setze branques, per això també se'l coneix com el castanyer de les quinze branques. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41688 | Alzines de la font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-dels-pardals | Tenen un bon estat de salut. | Es tracta de tres grans exemplars d'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la font dels Pardals, al marge oest de la pista, al sector de Sant Jaume de Viladrover. Les seves soques són equidistants i formen un triangle equilàter d'uns tres metres de costat. La seva mida varia, però les tres tenen un tronc que fa més d'un metre de perímetre i una alçada considerable. Al estar tan properes les seves capçades es barregen i de lluny s'observa una sola gran capçada arrodonida. | 08026-158 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8216900,2.2532900 | 437987 | 4630248 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i no estar catalogades són espècimens de gran dimensions. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41689 | Lledoners del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pujol | Té un bon estat de salut. | Es tracta d'uns lledoners (Celtis australis) centenaris de grans dimensions situats a les immediacions del mas el Pujol. De centenaris n'hi ha un mínim de quatre, però el més gran i espectacular és un exemplar que hi ha a la part davantera de la casa. El perímetre del seu tronc és de més de dos metres i la seva alçada supera els vuit. La seva capçada, més o menys arrodonida, fa més de sis metres de diàmetre. | 08026-159 | Brull, el | 41.8031400,2.3022600 | 442037 | 4628155 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i no estar catalogat és un espècimen majestuós. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41693 | Riera del Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-burgues | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | La riera del Burguès és un curs d'aigua d'aproximadament 3,5 quilòmetres de longitud que flueix sempre en direcció oest i enterament dins el terme municipal del Brull. Neix a l'oest del pla de la Calma, al pla de l'Ase Mort, a uns 1200 m d'altitud. A partir d'aquest moment descendeix sempre cap a l'oest on ben aviat passa a prop de l'antiga masia en runes que du el mateix nom. Aquesta riera drena a la riera del Pujol, a 556 m d'altitud, just després de passar pel pont de Ferro. | 08026-163 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7977900,2.3165500 | 443219 | 4627551 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància com són el torrent de la Ciureda o el sot del Tell. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 41696 | Sot de les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-mines | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell. | 08026-166 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7725600,2.3470000 | 445728 | 4624730 | 08026 | El Brull | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41697 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny | LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). 'Mapa i guia excursionista / Map & hiking guide. Montseny: Parc Natural'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). 'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). 'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny'. Brau Edicions. 'Xarxa de Parcs Naturals'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat | El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural. | 08026-167 | Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera). | 41.7753400,2.3333100 | 444592 | 4625048 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Els òrgans gestors del parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41706 | El pla de l'Ase Mort (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort. | 08026-176 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 41707 | El pla de la Calma (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells. | 08026-177 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 41709 | Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya | Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. | 08026-179 | La Castanya | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 41711 | Elisabet Beneta (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret. | 08026-181 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41712 | Valentina Vinyes i Grau (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. | 08026-182 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41713 | Elisabet Martina (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-martina-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620. | 08026-183 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41714 | Margarida Font (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-184 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41715 | Montserrat Soler (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-185 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41723 | Les pluges a Sant Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pluges-a-sant-segimon | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol. | 08026-193 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41729 | Festa Major de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover | S'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans. | 08026-200 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 41730 | Festa Major del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-brull | La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular... | 08026-201 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 41731 | Festa de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti | La festa de Sant Martí dels Brull es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre en honor al seu patró (Sant Martí) i coincidint amb la castanyada. Aquest, una castanyada popular, és el principal acte de la celebració. | 08026-202 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També és coneguda com a Festa Major d'Hivern o festa de la Castanyada. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 41732 | Plegament geològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegament-geologic | Diversos autors (1992). 'Història Natural dels Països Catalans.' Vol. I i II. Gran Enciclopèdia Catalana. | Sortint del talús apareix una enorme roca vermellosa que forma un pla inclinat: són els estrats de roca que s'han deformat elàsticament per l'acció de forces tectòniques de tipus divers durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. | 08026-203 | Brull, el | Aquest procés geològic dura des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. | 41.8164100,2.3153700 | 443138 | 4629619 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Una bona mostra de plegament geològic és ben visible al peu de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, poc després de deixar el Brull en direcció a Collformic. | 122 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 41738 | Pantà de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-la-casa-nova | Pantà ubicat al pla del Forn, a la vora del GR 2. Uns 300 m a l'est trobem el mas Casanova de Figueroles (ja al terme de Seva) que és d'on agafa el nom. Té aproximadament una superfície d'uns 7080 m², depenent de l'època de l'any, i una forma lleugerament triangular. Rep les aigües del torrent de l'Estanyol per l'est i desguassa cap a l'oest. | 08026-209 | Brull, el | 41.8256200,2.2951300 | 441465 | 4630655 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41738-foto-08026-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41738-foto-08026-209-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les seves aigües colguen el jaciment Mas Casanova de Figueroles. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41741 | Brolladors del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Brolladors naturals situats entre can Serrà i el camp de golf. Es tracta d'unes cavitats al sòl de les quals en veiem unes obertures en la superfície. S'observen uns forats ovalats, de no més de 40 cm de llarg per 30 cm d'ample, i de profunditat indeterminada. | 08026-212 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8195800,2.2899300 | 441028 | 4629988 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Quan plou, l'aigua surt propulsada d'aquests forats, degut a la diferència de pressions entre l'aigua subterrània i la pressió atmosfèrica, i és bastant espectacular. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 41743 | Dolmen de la Creu de Parròquia o de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-parroquia-o-de-can-brull | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. http://www.casanellas.com/varis/megalits-aiguafreda.pdf | Les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres. | Restes d'un dolmen que té molt d'interès, ja que se'n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d'amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres i si, no s'hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total. | 08026-214 | Camí d'Aiguafreda a El Brull | El dolmen es troba a l'oest de la pista que va d'Aiguafreda al Brull, just abans del camí que va cap a can Brull, i a prop d'on hi ha la creu de la Parròquia, a l'altre costat del camí. El masover de can Brull el recorda des de petit, que la primera vegada que el va veure va ser perquè li van ensenyar que hi havia estat enterrat un gos, prova que ja estava buit en aquell temps. Gràcies a ell el va incorporar Lluís Vila a la 'Carta Arqueològica del Vallés Oriental' el 1992. Paral·lelament Pere Sanglas, de la Garriga, en va informar l'equip de Josep Tarrús. | 41.7918300,2.2806100 | 440228 | 4626914 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua. OPC Diputació de Barcelona | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 41662 | Dolmen del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-boix | <p>Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | -2200-1800 | Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades. | <p>Es tracta d'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d'adorn, s'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d'això es va trobar un vas fet de ceràmica d'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d'enterraments que pogués contenir.</p> | 08026-132 | Brull, el | <p>Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.</p> | 41.7946300,2.2833200 | 440456 | 4627223 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2023-01-24 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. | 76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||
| 41661 | El Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet | PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'. | -3500-2500 | Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica. | 08026-131 | Brull, el | Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC. | 41.7946100,2.2751400 | 439776 | 4627226 | 08026 | El Brull | Obert | Dolent | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 41663 | Muralles del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-montgros | <p>MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | <p>Muralla d'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l'interior de les quals s'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.</p> | 08026-133 | Brull, el | <p>Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.</p> | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||
| 41664 | Turó del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-montgros | MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats. | 08026-134 | Brull, el | Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres. | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41544 | Turó del Prat d'Ori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV/V-IX/X | Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. | Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. | 08026-14 | Brull, el | La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). | 41.8243400,2.3048100 | 442268 | 4630507 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg | Legal | Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. | 85|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41610 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya-0 | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | IX-XII | Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX | Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l'estructura de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l'església. Al mateix temps s'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó. | 08026-80 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 41660 | Mas Casanova de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casanova-de-figueroles | RIU, Manuel (1983). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | IX-XII | Pateix els efectes de l'erosió fluvial. | Es tracta d'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació. | 08026-130 | Brull, el | 41.8256100,2.2950800 | 441461 | 4630654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'àrea on es va trobar l'enterrament està colgada per les aigües d'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 41673 | Necròpolis de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-les-planes | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IX-XII | El cementiri de les Planes o de Vilageltrú és un conjunt format per un mínim de quatre tombes de caixa, excavades a terra i cobertes amb lloses. Es conserven algunes de les lloses de la tapa, però només en una de les tombes hi ha les lloses laterals. | 08026-143 | Brull, el | Aquestes tombes són molt difícils de datar perquè és un sistema d'enterraments que va perdurar fins a inicis dels temps medievals. | 41.8324400,2.3212200 | 443638 | 4631395 | 08026 | El Brull | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Marc Guàrdia | 85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 41576 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0 | ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. | IX-XII-XV | Es troba en ruïnes. | Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 08026-46 | Brull, el | Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41575 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull | <p>ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XV | Es troba en ruïnes. | <p>Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.</p> | 08026-45 | Brull, el | <p>Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.</p> | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||
| 41648 | La Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IX-XX | El conjunt arquitectònic de La Castanya està format per l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79), el seu cementiri (fitxa 82) i l'antiga rectoria que ara és una vivenda particular (fitxa 81). | 08026-118 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.