Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41531 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVIII | Darrerament se li han fet reformes a les cobertes, tant de la casa com dels coberts que delimiten l'era. | Casa de planta quadrada, amb planta baixa, dos pisos i les golfes, i la teulada de doble vessant. Presenta un volum afegit a la façana de ponent que només arriba a l'alçada del primer pis. L'entrada principal és a la façana sud, al davant de la qual es veu una era semi enllosada i delimitada a ponent per uns corrals i a llevant per graners. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra unida amb argamassa, que impedeix veure els contorns, i la teula. | 08026-1 | Brull, el | Tot i que la Morera existís ja a les darreries de l'Edat Mitjana, en tenim constància el 1419, la construcció actual data possiblement del segle XVIII, a l'igual que els coberts que es troben a la part de ponent de l'era, datats al 1700. Fins a meitats del s. XX va ser un mas amb una intensa activitat agrícola i ramadera. | 41.8126700,2.3302600 | 444371 | 4629194 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Igual que moltes de les masies de la zona, la Morera segueix sent explotada com a centre agrari i ramader, però no és habitada permanentment. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41540 | Ermita de La Castanyera o de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. | 08026-10 | Brull, el | Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. | 41.8139400,2.3273300 | 444129 | 4629337 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 41630 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | S'hauria de desbrossar. | La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d'alçada. | 08026-100 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.8077000,2.3049800 | 442267 | 4628659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud d'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41631 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XVIII | Està gairebé totalment restaurada. | Masia històrica del Brull de grans dimensions, ara gairebé totalment restaurada, que consta de dos cossos principals adossats. Els dos cossos són de planta rectangular i fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis, tot i que degut a l'elevat desnivell del terreny aquests pisos es troben en diferents nivells del sòl. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats de forma regular i amb gran llinda també de pedra d'un color rogenc. Les finestres estan proveïdes d'ampit. La façana principal està orientada a l'oest, aquí hi ha la porta principal, però també trobem entrades a les façanes nord i sud. | 08026-101 | Brull, el | En trobem les primeres notícies històriques als fogatges dels segles XV i XVI on ja apareix la masia del Pujol. Ara està gairebé totalment restaurada. | 41.8030600,2.3028200 | 442083 | 4628145 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Trobem un cos afegit al sud i, uns metres enllà, un cobert. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41632 | Riera del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-pujol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d'aquí fa un gir i se'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d'altitud. A partir d'aquí passa a anomenar-se riera de l'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès. | 08026-102 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8077700,2.3066700 | 442407 | 4628666 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41633 | Molí de Baixolí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-oli-de-baix | BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). 'Els Molins fariners'. Ketres Editora, S.L. | XVI-XVIII | Està en runes. | El molí de Baix o de Casademunt són les restes d'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, en una zona amb gran desnivell del terreny. Actualment només en queden la bassa i algunes parts de les parets dels edificis annexos que devien fer de vivendes. Aquests trams de paret estan força coberts per la vegetació doncs al ser una zona humida hi ha força densitat de plantes. Són parets gruixudes, d'uns 40 cm d'ample, i estan fetes amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment. S'observa també una porta feta amb grans carreus de pedra de forma més regular i una gran llinda també de pedra, i una altra porta feta amb carreus irregulars i una petita biga de fusta que fa de llinda. Devia ser un molí de considerables dimensions, algunes de les parets fan sobre cinc metres d'alçada, amb almenys un parell d'edificis annexos a l'estructura pròpia del molí. | 08026-103 | Brull, el | Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Dalt. Tant un com l'altre formaven part del conjunt d'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica. | 41.8104200,2.3085500 | 442566 | 4628959 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Devia ser un molí de considerables dimensions amb almenys un parell d'edificis annexos a l'estructura pròpia del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41634 | Font de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marti | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada a la faldilla del turonet on hi ha el castell del Brull, entre el castell i l'ajuntament. Té forma de podi, amb tres graons, i està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Fa tres metres de llarg i mig metre d'ample. L'alçada varia: el graó del mig en fa un metre mentre que els dos graons laterals en fan mig. La part superior està acabada amb lloses de pedra. Al bell mig hi trobem una aixeta metàl·lica amb un pitjador, a sobre una placa metàl·lica amb una dedicatòria i l'any 1985. A la part inferior hi ha una pica, que està feta també amb carreus i ciment, que recull l'aigua de la font. | 08026-104 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8168400,2.3048100 | 442261 | 4629674 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A les immediacions trobem tres bancs i una taula amb dos bancs més, tot de pedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41635 | Cementiri del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El cementiri del Brull és un recinte enjardinat de forma rectangular. Està envoltat per un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment, de 140 cm d'alçada de mitjana, i amb una entrada reixada a la banda SO que té un xiprer a banda i banda. Passada l'entrada hi ha sis xiprers alineats en dues fileres, dos bancs de fusta i, al centre del recinte, una petita capella. Aquesta capella és de planta rectangular, de tres per quatre metres, està feta amb carreus, té la teulada de doble vessant i les obertures anterior i posterior amb volta de canó. A ambdós costats de la capella, enganxada al mur del cementiri, hi ha una filera de nínxols. També trobem una filera de nínxols més petits entrant a mà esquerra i unes quantes tombes sense nínxol a la banda oposada. | 08026-105 | Brull, el | Aquest cementiri és de recent construcció que permeté ampliar i ordenar l'antic cementiri de Sant Martí. | 41.8161900,2.3113100 | 442800 | 4629598 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part oposada de l'entrada, darrera els nínxols i la capelleta, queda un espai buit només ocupat per dos arbres amb sengles escocells. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 41636 | Creu de Terme o creu del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-o-creu-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Està formada per una columna prismàtica acabada en creu feta de grans carreus de pedra vermellosa tallats de manera regular i precisa. A la part de la creu, a dalt, hi ha una figura de Crist feta de pedra blanca i orientada a l'est. Hi trobem també una evocació del patró Sant Martí, una de Santa María i un escut amb les quatre barres, tot de pedra blanca. Al llarg de la columna, amb el text en vertical, hi ha gravada la inscripció 'Pau a vosaltres'. A sota hi ha una base o penya feta del mateix tipus de pedra. | 08026-106 | Brull, el | Aquesta creu es va inaugurar el 3 d'agost de 1961i substituia l'antic pedró. Cap al 1960 l'entitat 'Amics de les Creus de Terme' va proposar la construcció de la creu al rector del Brull, Mn. Josep Coma, exposant que ornamentaria el lloc que aleshores ja era molt freqüentat perquè s'acabava d'obrir la carretera de Collformic al nucli del Brull. Va fer la part d'escultura i picapedrer en Joan Dodas, de Folgueroles, i l'obra de maçoneria en J. Crivillé, de Seva. El cost total de l'obra fou de 36.000 pessetes. | 41.8168000,2.3048700 | 442266 | 4629670 | 1961 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Joan Dodas i J. Crivillé | La creu de Terme, o creu del Brull, és una creu situada a la falda del turonet on hi ha l'antic castell, enfront de l'església de Sant Martí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 41637 | Font de Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-faig | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Va ser restaurada el 1999. | Un gran pany de paret fet de carreus irregulars de pedra i ciment talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Al mig hi ha una aixeta metàl·lica i, a sobre, una gran llosa de pedra amb una inscripció gravada. A la seva dreta trobem una placa metàl·lica més petita amb una inscripció de quan va ser restaurada. A la meitat dreta d'aquesta paret hi ha un banc també fet de pedra i acabat amb lloses a la part superior, fa uns 40 cm tan d'alçada com de profunditat. A l'esquerra un mur, d'aproximadament la mateixa alçada i amplada que el banc, delimita una bassa que recull l'aigua. Tot el conjunt es recolza sobre una base plana, feta també de pedra, que anivella el terreny. | 08026-107 | Brull, el | Va ser restaurada el 1999. | 41.8072100,2.3435200 | 445468 | 4628580 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font situada a l'est del mas i l'ermita també anomenats Font de Faig o Mitjancera. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41638 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està totalment restaurada. | Masia de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb un ciment vermellós, totalment restaurada. Consta de dos nivells d'alçada diferents: a la meitat sud hi ha planta baixa i pis i la meitat nord és més alta. La teulada és a dues vessants, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Al vessant sud veiem un pati interior. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de manera regular. Aquestes obertures són totes rectangulars i, en general, tenen llindes de fusta a la planta baixa i de pedra al primer pis. En alguna d'elles s'ha usat també el maó. A la façana sud dues de les obertures fan de petit balcó i estan proveïdes d'una barana. Tan per la banda de llevant com de ponent de la masia hi ha cossos afegits de nova construcció. | 08026-108 | Brull, el | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8261100,2.3200400 | 443534 | 4630693 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt es troba envoltat per una zona enjardinada i ben cuidada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41639 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular amb acabat de color blanc. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i estan reixades, excepte algunes del primer pis. A la banda de llevant hi ha un cos afegit que fa que la casa no sigui simètrica. | 08026-109 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8219900,2.2448600 | 437287 | 4630288 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en un recinte envoltat per una tanca amb una gran porta metàl·lica a l'entrada. És el mas més allunyat del nucli de Sant Jaume de Viladrover. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 41541 | Ermita del Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. | 08026-11 | Brull, el | Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. | 41.8216400,2.2968600 | 441605 | 4630212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41640 | Can Rabasseda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabasseda | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Presenta símptomes evidents d'abandonament i d'haver estat malmès pel foc. | És un mas fet amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment, amb evidents símptomes d'abandonament. Consta de planta baixa i pis, la teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al sud-est. La porta principal, de mida petita, es troba al primer pis i s'hi accedeix per unes escales adossades a la façana fetes de formigó; aquí també hi veiem l'ús de les totxanes. Les obertures són fetes amb carreus més grans de pedra tallats de manera més regular. Al lateral esquerre hi ha un cos afegit segurament amb funcions de cort. També hi ha un petit cos afegit a la part posterior. | 08026-110 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8303800,2.2584100 | 438420 | 4631210 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Petit mas deshabitat que es troba a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 41641 | Casa de colònies de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-de-casademunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Va ser restaurada totalment però respectant sempre l'estructura original. | Mas format per dos cossos adossats de planta rectangular i allargada, en total uns 36 metres de façana. Tots dos són fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El cos situat al sud és el més gran i té la teulada a tres vessants (llevant, ponent i sud) mentre que el cos del nord la té a una sola vessant (a llevant). Ambdues teulades estan fetes amb teula àrab. Trobem portes d'accés a les quatre façanes. A la façana est la porta queda a més alçada, degut a la inclinació del terreny, i unes escales fetes de pedra en faciliten l'accés. La majoria de les finestres són fetes de carreus, amb grans llindes de pedra i rajoles als ampits. En algunes d'elles (molt poques) s'han utilitzat maons, com en un dels accessos de la façana est que fa un arc de mig punt. Per a l'entrada del nord s'han d'utilitzar també unes escales i per a la del sud una rampa feta de formigó. A la part sud de la façana est hi ha un cos afegit que fa de garatge. Cal destacar també un contrafort a la cantonada SO. | 08026-111 | Brull, el | Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX). | 41.8155400,2.2979500 | 441690 | 4629534 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l'església de Casademunt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41642 | La Betania | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-betania | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | És una casa de planta rectangular, d'uns 12 per 10 metres, de planta baixa i dos pisos. Té la teulada a dues vessants i desguassa al nord i al sud. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra (carreus irregulars) la teula i el ciment, tot i que també s'han utilitzat maons per a fer les llindes de portes i finestres. La façana principal està orientada a l'oest, aquí la porta té un arc carpanell d'estil industrial fet de maons. A la façana nord hi ha adossat un cos que, tot i ser més recent, utilitza els mateixos materials i segueix la mateixa línia de la casa, amb la teulada d'una sola vessant. També trobem en aquest lateral unes escales de pedra que faciliten l'accés a la façana principal per aquesta banda, doncs queda a diferent nivell degut a la inclinació del terreny. | 08026-112 | Brull, el | Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX). | 41.8158900,2.2979800 | 441693 | 4629573 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se la coneix com la casa de la marquesa. És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l'església de Casademunt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 41643 | Escut del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prat | <p>Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.</p> | XVII-XVIII | L'escut es troba en molt bon estat de conservació. | <p>L'escut del Prat està gravat a la llinda de pedra de la porta principal d'accés. L'escut té forma rectangular amb la cara nord lleugerament arrodonida. El contingut de l'escut fa clarament referència a la persona o família d'un antic propietari. Consta d'una 'A' majúscula i dues 'C' a banda i banda de les'A'. Les tres lletres lligades tenen un acabat floral.</p> | 08026-113 | Brull, el | <p>Aquest rellotge pertany al Prat, masia fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.</p> | 41.8215800,2.3031700 | 442129 | 4630201 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41643-foto-08026-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41643-foto-08026-113-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||
| 41644 | Rellotge de sol de can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-coromines | BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. 'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans' a Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/ | XVIII | Es troba en bon estat. | Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, vertical declinant, amb orientació sud, té marques horàries a les hores i mitges hores de les 5 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. El gnòmon és de vareta amb un cercle al pol, emmarcat, cisellat sobre la mateixa pedra formada per 3 carreus del mateix material que els de la resta de la edificació. Hi ha gravada la data 1790. | 08026-114 | Brull, el | Tenim constància documental del mas Coromines d'ençà de la baixa edat mitjana. Malgrat tot, l'edifici actual data de les darreries del segle XVIII, segons es desprèn d'una de les llindes de la façana principal (1796). | 41.8118200,2.3022000 | 442040 | 4629118 | 1790 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41644-foto-08026-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41644-foto-08026-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41644-foto-08026-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Rellotge de sol situat a l'alçada del primer pis de la façana principal de can Coromines, entre la finestra del mig i la de la dreta. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 41645 | La Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | La casa es troba en bon estat de conservació. S'observen reformes recents a la façana principal. | Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos orientada al SSE, amb la teulada a quatre vents. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment, arrebossada en part, i amb la teulada de teula. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra, i les finestres del primer pis tenen l'ampit decorat. La porta principal també està feta amb grans carreus però té un arc de mig punt rebaixat fet de maons. A la façana principal hi ha nou obertures (8 finestres i la porta) ben alineades en tres rengleres. Dos graons de pedra faciliten l'accés a la casa per aquesta porta; just al davant hi ha una petita era. | 08026-115 | La Castanya | En trobem les primeres referències documentades a finals dels s.XVII. La casa actual segurament és posterior, però encara conserva un cos de l'antiga casa, el cos de llevant, on la seva llinda data del 1651. | 41.7867200,2.3483400 | 445851 | 4626302 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41645-foto-08026-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41645-foto-08026-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Adossat a la part posterior hi ha un cos afegit que segueix les línies de la casa, però de menor altura degut a l'elevada inclinació del terreny. Trobem també altres cossos a ponent, a llevant i al nord, destinats tots ells a funcions ramaderes. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41646 | Escut del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-vilar | <p>Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.</p> | XVI-XVIII | Tot i que el blasó es conserva perfectament, els motius s'han gastat amb el pas dels anys. | <p>És un escut en forma de blasó, punxegut a la part inferior. A la part central ens mostra tres franges a mode de faixes, que divideixen el blasó en cinc parts diferenciades. La part superior és més ample que la resta. Segurament en aquesta part s'hi representaria algun motiu que donés una major personalització de l'escut. Actualment està molt desgastat.</p> | 08026-116 | La Castanya | <p>Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud.</p> | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41646-foto-08026-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Escut que deuria pertànyer a la família Vilar, propietària i constructora de la masia original. Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||
| 41647 | Rellotge de sol del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-vilar | BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. 'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans' a Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/ | XVIII | Es troba en bon estat de conservació. | Rellotge de sol situat a l'alçada del primer pis de la façana principal del Vilar, a l'esquerra de la finestra central. Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, fet de guix, vertical declinant, amb orientació sud-est. Té marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda, sense nombres. La línia del migdia es vertical. El gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. Té la indicació de la data 1797 i està emmarcat amb motius geomètrics. | 08026-117 | La Castanya | Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud. | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 1797 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un rellotge de sol possiblement reaprofitat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 41648 | La Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IX-XX | El conjunt arquitectònic de La Castanya està format per l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79), el seu cementiri (fitxa 82) i l'antiga rectoria que ara és una vivenda particular (fitxa 81). | 08026-118 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 41649 | Decoració mural de Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/decoracio-mural-de-sant-marti-del-brull | ALCOY i PEDRÓS, Rosa (1986). «Decoració mural del Brull» a 'Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Col. Catalunya romànica, 22. Enciclopèdia Catalana. GROS i PUJOL, Miquel S. (1991). 'Museu Episcopal de Vic: romànic'. Ausa Ed. ROSÉS i POU, Carme (1991). 'Museu Episcopal de Vic: 1r centenari'. Col·leccionable del setmanari Ausona. | XII | Van ser restaurades per A. Cividini. | Les pintures de l'església de Sant Martí que han arribat fins a nosaltres es trobaven a la capçalera. Només se'n poden analitzar les que en dos registres particularitzen l'absis central i les que ornaven la volta i l'arc d'entrada. Tot i així el seu mal estat fa que no s'hagin pogut veure en la seva plenitud originària, algunes de les escenes han sofert pèrdues molt considerables. La temàtica d'aquestes pintures són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pel tetramorf. La tècnica emprada és el fresc. Això té la seva importància si, seguint l'estudi de J. Dols i Rusiñol, tenim en compte que la resta de conjunts relacionats amb aquest opten per l'anomenat 'fresco secco'. El plafó del sostre fa 3,68 x2,56 m, l'interior de les absidioles és diferent en cada cas però estan entre 2,10 i 2,90 m d'alt, l'altura total del mur semicircular és de 3,52 m i l'obertura de l'absis fa 4,84 m de diàmetre. | 08026-119 | Brull, el | Les va descobrir l'any 1909 en Josep Gudiol i Cunill i en deixà constància en les seves publicacions, fent notar que el conjunt de l'edifici devia anar originàriament cobert totalment de figuracions. El 1935 van ser traslladades al Museu Episcopal de Vic. Van ser restaurades per A. Cividini. | 41.8167400,2.3054700 | 442316 | 4629663 | 08026 | El Brull | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Gemma Llop. Fundació Enciclopèdia Catalana (1984). | 92|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41542 | Cementiri de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petit cementiri unit a l'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d'uns 50 cm d'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d'un metre d'alçària aproximadament. | 08026-12 | Sant Jaume de Viladrover | L'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l'antic cementiri. | 41.8274900,2.2527800 | 437950 | 4630893 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es tracta d'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41650 | La Casa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-dalt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Està derruïda en part i envaïda per la vegetació. | És una casa de planta rectangular, gairebé quadrada, feta de carreus irregulars de pedra i que consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, tot i que en algunes parts hi ha fibrociment. La façana principal s'orienta al sud-oest i hi trobem la porta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La porta està feta amb els mateixos carreus i té una llinda de pedra. Les finestres són fetes també de carreus i amb llinda de pedra exceptuant-ne alguna de la façana oest on s'han utilitzat maons. La cantonada nord té forma rodona. En aquesta façana nord hi ha un pati envaït per la vegetació i la meitat de la façana est està derruïda. | 08026-120 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.8303700,2.2586700 | 438442 | 4631208 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41650-foto-08026-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41650-foto-08026-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41650-foto-08026-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La Casa de Dalt és una masia situada al Raval, a l'est de can Rabasseda, en una zona amb molt de desnivell. Actualment es troba en runes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41651 | Els Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-bastons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XIX | Ha estat restaurat i el seu estat és molt bo. | Els Bastons és un dels masos històrics de la zona de Viladrover. Consta d'una casa de pedra, de planta rectangular i de grans dimensions, amb acabat arrebossat i teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Té planta baixa i dos pisos. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment, així com les cantonades de la casa. La façana principal, precedida per una era enllosada, està orientada al sud. Aquí trobem dues finestres i la porta principal a la planta baixa, tres balcons al primer pis, i un balcó i dues finestres més al segon pis. Per la banda de ponent hi ha un volum adossat de dos pisos d'alçada que està construït amb els mateixos materials i acabats que el cos principal. Aquest té a la façana sud una porta estreta amb volta de canó. A la clau de volta hi ha un escut gravat on llegim 'IHS (Iesus Hominum Salvator) Bastons 1577'. Aquesta porta anteriorment estava al cos principal. Al segon pis i destaca un porxo amb tres grans arcades. | 08026-121 | Sant Jaume de Viladrover | Hi ha documentació d'aquest mas des del segle XV. | 41.8301600,2.2499600 | 437718 | 4631191 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'entorn de la casa hi ha diversos corrals i graners per poder dur a terme tasques agrícoles i ramaderes . També hi ha una bassa i una casa de nova construcció.Els propietaris conserven un plec de pergamins antics. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41652 | Pou dels Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-bastons | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'observen algunes esquerdes i zones on han caigut diversos carreus. | És un pou fet de carreus i ciment, amb un acabat arrebossat, tot i que no d'una manera uniforme. En algunes parts també s'han utilitzat maons. És de planta rectangular, d'uns 3,5 per 5 metres, i fa 3 metres d'alçada. Té la teulada de doble vessant feta de teula. Es troba a la vora d'un camp de conreu i està orientat a l'est, on dóna a la carretera. En aquesta façana hi té dues obertures: una a la banda esquerra feta amb totxanes i llinda de fusta, amb una porta també de fusta que arriba fins a terra; i una a la seva dreta feta amb carreus i llinda de fusta que té la porta metàl·lica. A la façana sud també hi ha una petita obertura. | 08026-122 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest pou estar vinculat a la masia dels Bastons i al seu ús agrícola. | 41.8332500,2.2489200 | 437635 | 4631535 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 41653 | Rectoria del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recentment. | Casa de planta rectangular, gairebé quadrada, feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la seva alçada varia degut a la inclinació del terreny. La teulada és de doble vessant, feta de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Hi ha porta d'accés tan a la façana sud com nord. Les obertures són fetes amb carreus més grans i regulars i llindes de pedra. La casa comunica amb l'església de Sant Martí per un passadís elevat en forma d'arcada on hi ha un parell de finestres espitlleres. | 08026-123 | Brull, el | L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. | 41.8165500,2.3055600 | 442323 | 4629641 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana sud hi ha adossat un edifici que funciona com a centre d'informació del Brull i del Parc Natural del Montseny. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41654 | Pou de Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-marti-del-brull | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat recentment restaurat | És un pou de forma cilíndrica orientat perfectament a l'oest. Està fet de carreus de pedra i ciment. El seu diàmetre exterior és d'un metre i mig aproximadament i la seva alçada de 1,2 metres. El gruix de la paret és d'uns 30 centímetres. Aquesta paret té una part més prima i de menor alçada per la seva banda oest. Una reixa de ferro de forma circular protegeix l'obertura del pou. Del mur de pedra en surt una barra metàl·lica que es corba en alçada i acaba amb una corriola al seu extrem. | 08026-124 | Brull, el | Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la rectoria de Sant Martí. | 41.8165900,2.3058500 | 442347 | 4629646 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquest pou està situat al pati que queda a la part posterior de la rectoria de Sant Martí del Brull. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41655 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo. | Masia de planta rectangular feta amb carreus de pedra i acabat arrebossat. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al SO. En aquesta façana hi ha la porta principal i una finestra feta nova i de grans dimensions a la planta baixa, i dues finestres més al primer pis. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra. La casa va ser ampliada per la banda esquerra seguint la mateixa línia de la teulada, en aquesta part hi ha també una petita finestra. Adossat a cada costat de la façana principal hi ha construït un cos d'una sola planta, i al mig una era enllosada. Per la banda posterior de la casa hi ha un cos adossat de mida superior a la casa principal i de construcció recent. | 08026-125 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums. | 41.8343300,2.2454300 | 437346 | 4631658 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se la coneix com can Roca de les Garses. Actualment aquest mas es dedica a la hípica rural i el pupil·latge de cavalls. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41656 | Llinda de Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'han desprès algunes parts de la llinda però la rosa es troba en bon estat. | És una pedra rogenca d'un metre d'amplada per uns trenta centímetres d'alçada. A la part central inferior de la llinda hi ha una enfonadura que té una forma semblant a una estrella per la part superior i que es va eixamplant a la part inferior. Al bell mig hi trobem una rosa o flor rodona, d'uns 15 centímetres de diàmetre, amb deu pètals. | 08026-126 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282600,2.2575800 | 438349 | 4630975 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta llinda es troba a la finestra central del primer pis de Serra-Montmany. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41657 | Rectoria de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-jaume-de-viladrover | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Actualment s'hi duen a terme algunes reformes. | Casa de planta rectangular feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada de doble vessant feta de teula que desguassa als laterals. Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada al SE i té un acabat arrebossat. Les obertures estan fetes amb maons i formen arcs carpanells. A la façana principal hi ha la porta i dues finestres reixades a la planta baixa, i dues finestres i un balcó al primer pis. Al lateral esquerre hi ha dos cossos afegits: un de la mateixa alçada que la casa i un altre d'un sol pis amb una porta de garatge. Aquest últim té el sostre que fa de terrat. | 08026-127 | Sant Jaume de Viladrover | Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma. | 41.8276200,2.2531400 | 437980 | 4630907 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41657-foto-08026-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41657-foto-08026-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un espai envoltat per un mur de pedra enllaça la rectoria amb l'església. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41658 | Torrent de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost. | 08026-128 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8147300,2.2832400 | 440468 | 4629455 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41659 | Pantà de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lestanyol | El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord. | 08026-129 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8180300,2.2845400 | 440579 | 4629820 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41543 | Creu de Sant Jaume de Viladrover I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-i | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | La base de la creu sembla restaurada recentment. | Creu ornamentada de forja, pintada de color platejat, situada a les escales per accedir a l'església de Sant Jaume de Viladrover. La creu està a sobre d'una base o peanya de secció quadrada i d'un metre d'alçada aproximadament. La peanya està feta de blocs rectangulars de pedra, bastant regulars, units amb ciment. La seva aparença és molt nova. Creu i base descansen sobre dos graons fets també de pedres i ciment. | 08026-13 | Sant Jaume de Viladrover | La creu és molt posterior a la creació de l'església de Sant Jaume de Viladrober, construïda al s.XVII. Tot i això, amb les reformes efectuades a l'església al 1926 es devia refer alhora aquesta creu. | 41.8273300,2.2528500 | 437956 | 4630875 | 1926 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hauria refet amb la renovació de l'església de Sant Jaume de Viladrober al 1926. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 41660 | Mas Casanova de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casanova-de-figueroles | RIU, Manuel (1983). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | IX-XII | Pateix els efectes de l'erosió fluvial. | Es tracta d'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació. | 08026-130 | Brull, el | 41.8256100,2.2950800 | 441461 | 4630654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'àrea on es va trobar l'enterrament està colgada per les aigües d'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 41661 | El Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet | PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'. | -3500-2500 | Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica. | 08026-131 | Brull, el | Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC. | 41.7946100,2.2751400 | 439776 | 4627226 | 08026 | El Brull | Obert | Dolent | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 41662 | Dolmen del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-boix | <p>Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | -2200-1800 | Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades. | <p>Es tracta d'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d'adorn, s'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d'això es va trobar un vas fet de ceràmica d'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d'enterraments que pogués contenir.</p> | 08026-132 | Brull, el | <p>Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.</p> | 41.7946300,2.2833200 | 440456 | 4627223 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2023-01-24 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. | 76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||
| 41663 | Muralles del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-montgros | <p>MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | <p>Muralla d'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l'interior de les quals s'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.</p> | 08026-133 | Brull, el | <p>Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.</p> | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||
| 41664 | Turó del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-montgros | MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats. | 08026-134 | Brull, el | Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres. | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41665 | Barraca d'en Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-terrers | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions. | 08026-135 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7887800,2.3548900 | 446397 | 4626526 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41666 | Can Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisteller | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XX | La casa ha estat totalment reformada i no conserva exactament la mateixa planta que la original. | Can Cisteller és una masia situada a Sant Jaume de Viladrover. Està feta de carreus irregulars de pedra de tons diversos units amb ciment. La teulada està feta de teula i desguassa a quatre vessants. Consta de planta baixa i primer pis. La seva planta és en forma de 'U' eixamplada, d'uns 21 per 14 metres. La façana principal està orientada a l'est. Aquí hi trobem la porta principal, una finestra i una gran porta de garatge a cada banda de l'edificació. Al primer pis hi ha dues finestres a la part central i una gran porta a cada banda precedida per un porxo. Aquests dos porxos s'uneixen mitjançant un balcó i s'hi accedeix per unes escales situades a la façana sud. Les obertures són fetes de pedra i les del primer pis tenen una gran llinda de fusta. | 08026-136 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums. | 41.8336700,2.2531700 | 437988 | 4631579 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just al davant trobem una altra vivenda que antigament era un paller. En l'entorn proper també trobem altres construccions dedicades a les funcions de granja. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41667 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Es troba en runes. | Can Font és una antiga masia de la zona de la Castanya que actualment es troba en runes. Està feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Se'n conserven dempeus algunes parts de les parets, d'uns 40 cm de gruix i d'alçada variable que arriba fins a un màxim d'uns 3 m. S'observa també part de la teulada, que és de doble vessant i de teula. Hi ha també una finestra, feta de carreus i amb llinda de pedra, i algunes bigues de fusta. Es pot deduir que la planta era de secció lleugerament rectangular o gairebé quadrada. | 08026-137 | La Castanya | Les primera aparició documentada de can Font és d'un cens que data del 1717. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7848900,2.3565500 | 446532 | 4626093 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al mig de zona boscosa i està envaïda per la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41668 | Can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat reformada i el seu estat de conservació és bo. | Masia situada a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. És de planta rectangular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal al mig i una finestra a cada banda. Al primer pis hi ha dues finestres, alineades amb les inferiors, i un balcó a la part central que té una porta i una finestra. Tortes les obertures són fetes de carreus i amb llinda de fusta. Les finestres inferiors són reixades. | 08026-138 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8304000,2.2593700 | 438500 | 4631211 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi accedeix per un camí particular amb una reixa. Hi ha una segona construcció amb funcions de garatge. Per la façana oest està adossada a can Nap. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41669 | Can Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domingo | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El seu estat és ruïnós. | Masia en runes situada a la zona de la Castanya. Se'n conserven dempeus parts d'algunes parets i algunes bigues de la teulada de doble vessant. Aquestes parets són fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa, d'uns 30 cm de gruix i d'alçada variable. Hi ha una porta feta amb grans carreus i una gran llinda també de pedra on s'hi aprecia, més o menys, gravada la data 1879. També s'hi aprecia una petita finestra feta de carreus. | 08026-139 | La Castanya | Can Domingo apareix documentada per primer cop en un cens de l'any 1840, el moment en què la Castanya es va fusionar definitivament amb el Brull. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7837100,2.3637600 | 447130 | 4625958 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41544 | Turó del Prat d'Ori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV/V-IX/X | Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. | Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. | 08026-14 | Brull, el | La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). | 41.8243400,2.3048100 | 442268 | 4630507 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg | Legal | Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. | 85|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41670 | El Jovany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jovany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Es troba en runes. | El Jovany és una masia, que actualment es troba en runes, situada a la zona de la Castanya. Només en queden dempeus parts d'algunes de les parets, que són fetes de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que s'aguanta dreta és d'entre 3 i 3,5 metres. Hi ha dues portes fetes de carreus molt més grans i regulars i llinda de pedra. També s'observen dues finestres, fetes també amb grans carreus tallats regularment. | 08026-140 | La Castanya | La primera aparició documentada data del 1697, en una llista de les cases que pagaven un tribut al rector de la Castanya. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7833200,2.3637900 | 447132 | 4625915 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41670-foto-08026-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41670-foto-08026-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 41671 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | La font del Roure és una font natural situada prop del naixement del sot del Cafè. Es troba a uns 170 m a l'est de les runes del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, senzillament el terreny fa un petit clot on l'aigua hi queda acumulada. | 08026-141 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7758700,2.3311300 | 444412 | 4625108 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41672 | Font del Gamarús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gamarus | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | La font del Gamarús és una font natural situada al sot de l'Obi, que va a parar al sot del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, és el terreny pedregós que fa un sot on l'aigua hi queda emmagatzemada. | 08026-142 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7734600,2.3341200 | 444658 | 4624838 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 41673 | Necròpolis de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-les-planes | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IX-XII | El cementiri de les Planes o de Vilageltrú és un conjunt format per un mínim de quatre tombes de caixa, excavades a terra i cobertes amb lloses. Es conserven algunes de les lloses de la tapa, però només en una de les tombes hi ha les lloses laterals. | 08026-143 | Brull, el | Aquestes tombes són molt difícils de datar perquè és un sistema d'enterraments que va perdurar fins a inicis dels temps medievals. | 41.8324400,2.3212200 | 443638 | 4631395 | 08026 | El Brull | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Marc Guàrdia | 85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.