Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41583 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-0 | <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | XII-XX | Ha estat restaurada completament. | <p>Construcció de planta rectangular amb la façana principal a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula a quatre vessants. L'edifici actual és el resultat de l'ampliació del nucli primitiu cap al sud. Destaquen unes finestres d'espitllera visibles als murs de tramuntana i llevant. S'accedeix al seu interior per un portal de pedra datat al segle XIX (1869). La seva estructura interna respon a les necessitats pròpies d'una casa de pagès, amb una planta destinada a magatzems i els pisos superiors a l'habitatge. Són destacables les galeries porxades del pis superior, restaurades recentment. A l'extrem de tramuntana hi ha un darrer cos afegit.</p> | 08026-53 | Brull, el | <p>Aquesta fortalesa és documentada a partir del segle XII. En el mas actual es guarda documentació de la família des de 1270. Pel que fa al punt de vista arquitectònic, les finestres espitlleres poden datar-se al segle XIII; del XVIII hi ha una llinda reaprofitada al sector nord de la façana principal; del segle XIX tot el cos sud i la remodelació de la façana amb el portal principal, i del XX la restauració de les cobertes i el repicat de la façana principal. El seu estat de conservació és bo i avui funciona encara com a explotació agrícola.</p> | 41.8043000,2.2847900 | 440587 | 4628295 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Dins de la finca hi trobem les instal·lacions ramaderes, un pou i una bassa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||
| 41662 | Dolmen del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-boix | <p>Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | -2200-1800 | Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades. | <p>Es tracta d'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d'adorn, s'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d'això es va trobar un vas fet de ceràmica d'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d'enterraments que pogués contenir.</p> | 08026-132 | Brull, el | <p>Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.</p> | 41.7946300,2.2833200 | 440456 | 4627223 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2023-01-24 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. | 76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 41643 | Escut del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prat | <p>Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.</p> | XVII-XVIII | L'escut es troba en molt bon estat de conservació. | <p>L'escut del Prat està gravat a la llinda de pedra de la porta principal d'accés. L'escut té forma rectangular amb la cara nord lleugerament arrodonida. El contingut de l'escut fa clarament referència a la persona o família d'un antic propietari. Consta d'una 'A' majúscula i dues 'C' a banda i banda de les'A'. Les tres lletres lligades tenen un acabat floral.</p> | 08026-113 | Brull, el | <p>Aquest rellotge pertany al Prat, masia fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.</p> | 41.8215800,2.3031700 | 442129 | 4630201 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41643-foto-08026-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41643-foto-08026-113-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||
| 41663 | Muralles del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-montgros | <p>MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | <p>Muralla d'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l'interior de les quals s'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.</p> | 08026-133 | Brull, el | <p>Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.</p> | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||
| 41575 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull | <p>ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XV | Es troba en ruïnes. | <p>Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.</p> | 08026-45 | Brull, el | <p>Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.</p> | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||
| 41646 | Escut del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-vilar | <p>Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.</p> | XVI-XVIII | Tot i que el blasó es conserva perfectament, els motius s'han gastat amb el pas dels anys. | <p>És un escut en forma de blasó, punxegut a la part inferior. A la part central ens mostra tres franges a mode de faixes, que divideixen el blasó en cinc parts diferenciades. La part superior és més ample que la resta. Segurament en aquesta part s'hi representaria algun motiu que donés una major personalització de l'escut. Actualment està molt desgastat.</p> | 08026-116 | La Castanya | <p>Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud.</p> | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41646-foto-08026-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Escut que deuria pertànyer a la família Vilar, propietària i constructora de la masia original. Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||
| 41602 | Font del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gatell | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat recentment restaurada. | A la base hi veiem una pica que més o menys fa un arc circular, tot i que irregular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El seu interior fa aproximadament 50 cm a la part més ampla i 30 a la part més estreta, el gruix total dels carreus és d'uns 45 cm. Enganxat a la pica per la part de la muntanya hi ha un petit mur (o paret) de pedra cimentat amb un broc metàl·lic que és per on raja l'aigua. Aquest broc és de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre, de 15 cm de llarg i aspecte ben nou. Aquest muret fa una mica de receptacle on s'hi acumula l'aigua a la seva part superior. A sobre, aprofitant el talús, hi ha uns carreus de pedra units amb ciment que completen l'estructura de la font. En total, des del terra, fa 1,8 m d'alçada. | 08026-72 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7988600,2.3594700 | 446786 | 4627643 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font situada a peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41690 | El Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-burgues | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden dempeus algunes parts de les parets. Aquestes parets són fetes amb carreus irregulars de pedra i argamassa. Algunes parts tenen més de 30 cm de gruix, i l'alçada màxima que se'n conserva és d'uns 2,5 metres. Es pot identificar més o menys una base de secció lleugerament rectangular. | 08026-160 | Brull, el | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7957900,2.3305300 | 444379 | 4627320 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41690-foto-08026-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41690-foto-08026-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El Burguès són les restes d'una antiga masia ubicada al vessant oest del pla de la Calma, en una zona amb molta pendent. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41665 | Barraca d'en Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-terrers | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions. | 08026-135 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7887800,2.3548900 | 446397 | 4626526 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 41546 | Alzina de Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. | 08026-16 | La Castanya | S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. | 41.8017500,2.3528000 | 446234 | 4627968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41581 | Alzina de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol | És cuidada pels treballadors del camp de golf. | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet. | 08026-51 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8203600,2.2820700 | 440376 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41698 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està en runes. | Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya, a la vora de la pista que porta a can Bordons. Se'n conserva més o menys l'estructura de la planta, que és rectangular i feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Són unes parets gruixudes, de 40 cm d'ample o més, i la part més alta fa uns dos metres, tot i que és difícil de mesurar perquè està enclotada. La teulada era de doble vessant, allargada per ponent, i encara es pot veure alguna teula solitària. Hi ha també, encara, vàries de les bigues de la teulada. | 08026-168 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7846700,2.3559900 | 446485 | 4626069 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està molt envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41720 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XIX | Està en runes. | Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra i ciment, tot i que en algunes parts s'observen també totxanes. Romanen dretes parts d'algunes de les parets de la casa però és impossible concretar-ne l'estructura de la planta. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns tres metres. Podem apreciar-hi dues portes, l'una enfront de l'altra, amb llinda de fusta i una d'elles amb els laterals de maó. S'hi distingeix també una finestra amb llinda de fusta. | 08026-190 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7832400,2.3546200 | 446370 | 4625911 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La zona està molt coberta per bardisses i vegetació diversa que en dificulta localització i l'accés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41620 | El Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rourell | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XIV-XVIII | El seu estat és d'abandonament total. | Antiga masia fortificada de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra i argamassa. En algunes parts s'observa també l'acabat arrebossat. La teulada és de doble vessant, de teula. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos. El mas actual és el resultat de l'addició de cossos al llarg dels anys a partir d'aquest cos inicial. La façana principal està orientada al NE, i just davant hi ha unes corts que s'uneixen a la casa per un porticó, tancant una petita era. Es percep la fortificació en la construcció d'una petita torre a la cantonada sud i al fet que la majoria d'obertures siguin posteriors a la construcció de l'edifici principal. La majoria d'aquestes són fetes amb pedra, amb grans llindes, però també s'hi observa el maó en algunes d'elles. El seu estat és d'abandonament total. | 08026-90 | Brull, el | Tenim notícies del Rourell ja al 1322. Des d'aquesta data fins el 1973 la casa ha estat habitada de forma permanent. Com a casa de mitja muntanya la seva activitat principal ha estatt tant el cultiu de cereal com l'explotació del bosc. | 41.8135000,2.2751800 | 439797 | 4629324 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A part de les corts hi trobem també altres cossos que feien de pallissa i de cobert. També un tancat fet amb un mur de pedra a la part sud. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 41601 | Arc del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-del-grau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | Aquest arc uneix l'edifici principal del Grau amb el segon edifici residencial del nord. La seva base està constituïda per dos grans carreus de pedra sobre els quals s'alça un conjunt de carreus regulars que tanquen amb forma de volta de canó. A sobre de l'arc es recolza un petit sostre fet de teules i bigues de fusta, amb vessant a l'interior del pati. Destaquem a la clau de volta, per la part exterior, un gravat a la pedra amb el text '1803 Ramon Grav'. | 08026-71 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. | 41.8281000,2.2548600 | 438123 | 4630959 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41658 | Torrent de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost. | 08026-128 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8147300,2.2832400 | 440468 | 4629455 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41714 | Margarida Font (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-184 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41712 | Valentina Vinyes i Grau (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. | 08026-182 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41715 | Montserrat Soler (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-185 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41711 | Elisabet Beneta (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret. | 08026-181 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41706 | El pla de l'Ase Mort (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort. | 08026-176 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 41737 | Bassa dels Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-bastons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba en molt bon estat de conservació. | Bassa feta amb carreus irregulars de pedra i ciment de forma irregular, amb una lleugera semblança a una forma el·líptica. Les parets fan uns 40 cm de gruix amb una alçada molt variable. La part est d'aquesta paret està culminada amb lloses de pedra que formen un angle amb dues vessants. En total la bassa té una superfície d'uns 210 m². A la cantonada sud-est hi trobem unes escales de pedra que serveixen per accedir a l'interior. | 08026-208 | Sant Jaume de Viladrover | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8299800,2.2497700 | 437702 | 4631171 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La paret del sud està proveïda d'una reixa metàl·lica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41675 | Bassa (El Grau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-el-grau | Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat. | 08026-145 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8260900,2.2552300 | 438152 | 4630736 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 41736 | Bassa del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-boix | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | L'estructura es conserva força be tot i que es troba en un estat d'abandonament. | Bassa que consta de dues estructures de planta rectangular contigües fetes de carreus de pedra tallats de manera més o menys regular, lloses i ciment. La més gran, al sud, fa 4 m d'amplada per 6 m de llargada aproximadament, amb un metre i mig de profunditat. La més petita, que queda al nord, fa uns 3 per 4 metres i és menys profunda. El gruix de les seves parets oscil·la entre els 40 i 50 cm. | 08026-207 | Brull, el | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Boix. | 41.7993000,2.2822000 | 440367 | 4627742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al llindar entre uns camps sense conrear i el bosc. Està força envaïda per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41674 | Bassa (Serra-Montmany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-serra-montmany | XIX-XX | Bassa que es troba al sud dels masos del Grau i Serra-Montmany, al costat d'una la cruïlla de camins. Es tracta d'un mur en forma de 'L' destinat a frenar i emmagatzemar l'aigua. Aquest mur està fet de carreus irregulars de pedra i ciment. La seva alçada és d'un metre en la part més alta i llavors va disminuint depenent de la inclinació del terreny. La part més gran d'aquest mur, que té una orientació est-oest, fa uns 34 m de llarg i mig metre d'ample. La part curta té orientació nord-sud i fa uns 7 m de llargada i sobre un metre d'amplada. La superfície de la bassa és d'uns 300 m² tot i que aquesta dada és molt variable. | 08026-144 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8270800,2.2568400 | 438287 | 4630844 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta bassa de poca fondària està densament poblada de vegetació, sobretot de canyes. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41725 | Bassa (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-sot-de-les-mines | XX | Bassa situada al sot de les Mines, una mica més amunt de la confluència amb la riera de la Castanya. Hi ha una petita presa feta de formigó que a la part central té una estructura metàl·lica que és per on passa l'aigua. Uns metres més amunt hi ha una altra estructura de formigó que fa que l'embassament tingui dos nivells d'alçada (d'un metre de diferència). | 08026-195 | La Castanya | 41.7763600,2.3523900 | 446179 | 4625149 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona on la llera del torrent és més ampla que en la resta del recorregut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41741 | Brolladors del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Brolladors naturals situats entre can Serrà i el camp de golf. Es tracta d'unes cavitats al sòl de les quals en veiem unes obertures en la superfície. S'observen uns forats ovalats, de no més de 40 cm de llarg per 30 cm d'ample, i de profunditat indeterminada. | 08026-212 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8195800,2.2899300 | 441028 | 4629988 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Quan plou, l'aigua surt propulsada d'aquests forats, degut a la diferència de pressions entre l'aigua subterrània i la pressió atmosfèrica, i és bastant espectacular. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 41666 | Can Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisteller | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XX | La casa ha estat totalment reformada i no conserva exactament la mateixa planta que la original. | Can Cisteller és una masia situada a Sant Jaume de Viladrover. Està feta de carreus irregulars de pedra de tons diversos units amb ciment. La teulada està feta de teula i desguassa a quatre vessants. Consta de planta baixa i primer pis. La seva planta és en forma de 'U' eixamplada, d'uns 21 per 14 metres. La façana principal està orientada a l'est. Aquí hi trobem la porta principal, una finestra i una gran porta de garatge a cada banda de l'edificació. Al primer pis hi ha dues finestres a la part central i una gran porta a cada banda precedida per un porxo. Aquests dos porxos s'uneixen mitjançant un balcó i s'hi accedeix per unes escales situades a la façana sud. Les obertures són fetes de pedra i les del primer pis tenen una gran llinda de fusta. | 08026-136 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums. | 41.8336700,2.2531700 | 437988 | 4631579 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just al davant trobem una altra vivenda que antigament era un paller. En l'entorn proper també trobem altres construccions dedicades a les funcions de granja. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41667 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Es troba en runes. | Can Font és una antiga masia de la zona de la Castanya que actualment es troba en runes. Està feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Se'n conserven dempeus algunes parts de les parets, d'uns 40 cm de gruix i d'alçada variable que arriba fins a un màxim d'uns 3 m. S'observa també part de la teulada, que és de doble vessant i de teula. Hi ha també una finestra, feta de carreus i amb llinda de pedra, i algunes bigues de fusta. Es pot deduir que la planta era de secció lleugerament rectangular o gairebé quadrada. | 08026-137 | La Castanya | Les primera aparició documentada de can Font és d'un cens que data del 1717. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7848900,2.3565500 | 446532 | 4626093 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al mig de zona boscosa i està envaïda per la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41598 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo. | Casa de grans dimensions de planta rectangular, d'uns 27 per 17 metres, feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa, un pis i golfes, i la teulada és de quatre vessants. La façana principal mira a llevant i s'hi accedeix a través d'un portal que delimita una ampla era per ponent. La porta està feta amb grans carreus de pedra que formen una volta de canó i a la clau de volta observem un escut gravat a la pedra. Les finestres són fetes també amb grans carreus de pedra tallats de forma regular, i les de la planta baixa són reixades. | 08026-68 | Sant Jaume de Viladrover | Per bé que al portal principal es pugui llegir: '1568 Bernat G.' la construcció que es pot contemplar avui data bàsicament del segle XVIII, moment en el que s'hauria duplicat gairebé el volum del casal, concretament el 1793, ampliant-lo cap al sud. La senzillesa de les seves línies austeres li donen un aire senyorial, fet al que també hi contribueix tant el volum com la planta rectangular no alterada. | 41.8279600,2.2549300 | 438129 | 4630943 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'interior respon a l'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. A l'escut de la clau de volta hi ha esculpides la data '1568' i les sigles 'Bernat G' i 'IHS' (Jesus Homninum Salvator). | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41615 | Can Bordons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s'hi accedeix des d'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa. | 08026-85 | La Castanya | Es tracta d'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament. | 41.7923900,2.3623400 | 447019 | 4626922 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Ajuntament del Brull. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41594 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIII-XX | Ha estat restaurada gairebé completament, tant l'exterior com l'interior. | Casa de planta quadrada amb la façana principal orientada al sud i la teulada a dues vessants (est/oest). Té planta baixa, un pis i golfes. Al cos original s'hi ha afegit posteriorment un cobert a la part de llevant. S'accedeix a la casa per un portal de grans dovelles que formen un arc de mig punt, i és destacable també la finestra gòtica que trobem a l'alçada de la planta baixa de la façana principal. La clau de volta de l'accés principal presenta un escut de família. Al davant de la casa trobem una era enllosada a la que s'accedeix per un portal, i que es troba delimitada pels coberts i per un clos de pedres. Després de la restauració, la casa conserva el seu aspecte exterior. L'edifici ha patit diverses transformacions tal i com podem observar en la situació i estil de les diverses finestres i obertures. | 08026-64 | Brull, el | Segons l' historiador A. Pladevall, el Solà forma part de les masies històriques del Brull. Ja que la trobem esmentada al capbreu i els pergamins del 1270. Fou també una de les masies que resistiren la crisi baix medieval, i sabem que el 1870 era habitada. Darrerament ha estat objecte de restauració, ja que es trobava en estat ruïnós, i ha esdevingut segona residència. | 41.8083600,2.2983900 | 441720 | 4628737 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La restauració ha afectat a la totalitat del seu interior, així com a les cobertes i forjats, molt malmesos d'ençà del seu abandonament. Dins la finca trobem també un pou, una bassa i una piscina. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41538 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo degut a la seva recent edificació. | Casa de planta quadrada amb un cos (original) a la cara sud, on es troba la façana principal. Els materials emprats per a la seva construcció han estat la pedra, el formigó i la fusta, així com la teula. Les seves façanes de pedra intenten imitar l'aspecte de les masies dels voltants, tot i que la seva estructura és molt diferent. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes i compta amb una petita capella a l'est de la casa. L'entrada principal és precedida per una porxada-balcó de tres columnes que sostenen un terrat al primer pis. La coberta és a quatre vessants. | 08026-8 | Brull, el | Va ser edificada als anys 20 del segle XX pel veí de Seva Josep Crivillé i Ciurana i feia les funcions d'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. Així va néixer el Brull-Hotel (o l'Hotel), però després va deixar de fer aquesta funció per ser reconvertit en el Sanatori del Brull. | 41.8216700,2.2964700 | 441573 | 4630216 | 1920-30 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Abans era conegut com l'Hotel, degut a les seves funcions hoteleres. Més tard fou la residència de gent gran de Santa Maria de la Pineda o del Pinar. Tot i que el seu valor arquitectònic potser no és notable, el Pinar és una construcció substancialment diferent de la resta de cases del terme. Actualment compleix les funcions de casa d'acolliment per a joves. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 41552 | Can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està completament restaurada i el seu estat és òptim. | Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina. | 08026-22 | Brull, el | Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou. | 41.8194300,2.2929100 | 441275 | 4629970 | 1790 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 41531 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVIII | Darrerament se li han fet reformes a les cobertes, tant de la casa com dels coberts que delimiten l'era. | Casa de planta quadrada, amb planta baixa, dos pisos i les golfes, i la teulada de doble vessant. Presenta un volum afegit a la façana de ponent que només arriba a l'alçada del primer pis. L'entrada principal és a la façana sud, al davant de la qual es veu una era semi enllosada i delimitada a ponent per uns corrals i a llevant per graners. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra unida amb argamassa, que impedeix veure els contorns, i la teula. | 08026-1 | Brull, el | Tot i que la Morera existís ja a les darreries de l'Edat Mitjana, en tenim constància el 1419, la construcció actual data possiblement del segle XVIII, a l'igual que els coberts que es troben a la part de ponent de l'era, datats al 1700. Fins a meitats del s. XX va ser un mas amb una intensa activitat agrícola i ramadera. | 41.8126700,2.3302600 | 444371 | 4629194 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Igual que moltes de les masies de la zona, la Morera segueix sent explotada com a centre agrari i ramader, però no és habitada permanentment. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41532 | La Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanyera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i condicionada els darrers anys, respectant-ne el seu aspecte exterior, no sols de les teulades i llinda, sinó també de l'arrebossat dels seus murs. | Casa de planta quadrada, de grans proporcions. Té la façana principal encarada al sud, tot i que s'hi pot accedir també des de tramuntana. L'edifici consta de planta i pis, amb golfes. La teulada és a dues vessants (est/oest) i de teula àrab. Té una porxada que és de nova construcció. El seu interior ha estat adaptat a les necessitats de residència per a minusvàlids (és propietat del Cottolengo), i per tant la seva estructura ha estat modificada. Tota l'era que circumda la casa ha estat enquitranada i s'ha construït un edifici en la part nord, destinat a menjadors, i una església neoromànica al sud. | 08026-2 | Brull, el | Casa pairal construïda a la segona meitat del segle XVIII (1762), possiblement en el mateix indret on anteriorment hi hauria l'antiga masia. Tan sols la construcció d'un porxo al sud ha alterat el seu aspecte exterior. Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. | 41.8140300,2.3275800 | 444150 | 4629347 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. Actualment és residència esporàdica de malalts del Cottolengo. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41585 | Mas Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casademunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Presenta nombroses reformes amb maons. | Casa de planta quadrada, dos pisos d'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l'entorn enjardinat. La porta principal està feta amb grans carreus de pedra fent volta de canó, i a la llinda hi ha la data 1635. El seu interior respon a les necessitats de casa de serveis (exercicis espirituals), amb cambres i sales de reunions, sense cap altra funció. A l'extrem NO s'hi ha afegit un cos de proporcions més reduïdes i d'alçada inferior a l'original, en el qual hi ha una galeria i un terrat. Els materials de construcció bàsics són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes amb maons (finestres). Al tercer pis dels angles NO i SE es poden veure petites torres. | 08026-55 | Brull, el | Casademunt va ser construïda per picapedrers francesos pels volts de 1540. Posteriorment va ser objecte de reformes, bàsicament a l'interior, a mitjans de segle XIX, de les quals destaquen les rajoles valencianes. Això succeí quan la casa era propietat de la família Ponç. Entre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. Actualment és una estança de repòs i meditació, propietat d'una comunitat religiosa. El complex es completa amb una església (veure fitxa) i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes. El seu estat de conservació actual és òptim i no presenta cap patologia digna de menció. | 41.8160600,2.2973900 | 441644 | 4629592 | 1635 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se'l coneix com a Casa de l'Espiritualitat. La casa té funció religiosa i s'hi poden observar diverses cambres per tal de dur a terme exercicis espirituals al seu interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 41657 | Rectoria de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-jaume-de-viladrover | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Actualment s'hi duen a terme algunes reformes. | Casa de planta rectangular feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada de doble vessant feta de teula que desguassa als laterals. Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada al SE i té un acabat arrebossat. Les obertures estan fetes amb maons i formen arcs carpanells. A la façana principal hi ha la porta i dues finestres reixades a la planta baixa, i dues finestres i un balcó al primer pis. Al lateral esquerre hi ha dos cossos afegits: un de la mateixa alçada que la casa i un altre d'un sol pis amb una porta de garatge. Aquest últim té el sostre que fa de terrat. | 08026-127 | Sant Jaume de Viladrover | Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma. | 41.8276200,2.2531400 | 437980 | 4630907 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41657-foto-08026-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41657-foto-08026-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un espai envoltat per un mur de pedra enllaça la rectoria amb l'església. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41653 | Rectoria del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recentment. | Casa de planta rectangular, gairebé quadrada, feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la seva alçada varia degut a la inclinació del terreny. La teulada és de doble vessant, feta de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Hi ha porta d'accés tan a la façana sud com nord. Les obertures són fetes amb carreus més grans i regulars i llindes de pedra. La casa comunica amb l'església de Sant Martí per un passadís elevat en forma d'arcada on hi ha un parell de finestres espitlleres. | 08026-123 | Brull, el | L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. | 41.8165500,2.3055600 | 442323 | 4629641 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana sud hi ha adossat un edifici que funciona com a centre d'informació del Brull i del Parc Natural del Montseny. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41703 | Casanova de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i el seu estat és bo. | Casa senyorial de grans dimensions i de planta lleugerament rectangular (el cos principal), d'uns 17 per 14,5 m aproximadament. Té un cos afegit a cada lateral, amb un nivell menys d'alçada, que li atorga un aspecte més allargat. Està feta de pedra amb acabat arrebossat i amb els revestiments d'obertures i cantonades embellits amb maó. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud, on s'hi troba la porta principal. Hi ha un mínim de sis portes més repartides per la planta baixa de la casa. De finestres en trobem més de 28. Gairebé totes les obertures són fetes de maó i amb arcs carpanells. A la part posterior hi ha un altre cos afegit i un mur amb arcades que tanca una piscina. | 08026-173 | Urbanització de l'Estanyol | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8219700,2.2789000 | 440114 | 4630261 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Una reixa envolta tota la finca i en restringeix l'accés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41612 | Cementiri de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-castanya | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | L'estructura és recent i, per tant, en bon estat de conservació. | Cementiri de petites dimensions situat a tocar de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya, per la banda de llevant. Observem un cos amb una sola paret de nínxols, de dos fileres d'alçada, feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada d'una sola vessant (al sud) feta de teula àrab. Al davant hi trobem una era amb gespa, i un banc i un parell de xiprers entre els nínxols i la paret posterior de l'església. Un mur de pedra, d'uns 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, fet també amb carreus de pedra, delimita el recinte. S'hi accedeix per una porta de forja que es troba a tocar de l'entrada de l'església. | 08026-82 | La Castanya | Aquesta estructura és recent, tot i situar-se en la parcel·la destinada com a antic cementiri històric. | 41.7838000,2.3525100 | 446195 | 4625975 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'estructura és actual tot i situar-se a la parcel·la on històricament hi havia hagut l'històric cementiri. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41599 | El Grau (conjunt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-conjunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo. | Conjunt arquitectònic format per cinc edificis i una bassa que delimiten un pati interior tancat per dos accessos. L'edifici més important és el que està situat al SO i correspon a la fitxa 68. Al seu nord hi ha un segon edifici important (fitxa 70), amb funcions de vivenda, unit a aquest per un arc (fitxa 71) fet de pedra amb volta de canó. Al sud i a l'est hi ha les corts, i entre ells una bassa artificial i un accés per la banda est. Les corts estan fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i hi trobem dues portes de fusta de les que destaquen les llindes fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. A tramuntana hi ha les cavallerisses on hi destaca un porxo amb dos pisos d'arcades. | 08026-69 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim. | 41.8280500,2.2551800 | 438150 | 4630953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'interior respon a l'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. És destacable la cavallerissa, de construcció més moderna, que delimita l'era de la casa per la part nord. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41533 | Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950. | Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada. | 08026-3 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282900,2.2575300 | 438345 | 4630978 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41603 | Corral de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-puigventos | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Ha estat restaurat recentment. | Construcció de planta rectangular, d'uns 17 per 12 m, d'una sola planta feta de carreus irregulars de pedra. Aquests carreus en bona part de la construcció estan posats sense cap lligam excepte en algunes parts on s'ha utilitzat l'argamassa i el ciment. La teulada és de teula àrab, a doble vessant que desguassa a la façana principal i a la part posterior. La façana principal s'orienta al NE. Aquí hi observem dues portes, que són fetes amb carreus més grans i tallats de forma regular, l'una amb la llinda de fusta i l'altra amb una biga de formigó. En cap de les quatre parets hi ha finestres sinó unes petites obertures de 35 per 10 cm aproximadament. | 08026-73 | La Castanya | Tradicionalment en la vida del camp s'han utilitzat corrals, barraques, cabanes, bordes, etc. per guardar-hi eines, bestiar, palla, fems i d'altres. En aquest cas, però, la seva funció inicial era d'habitatge. | 41.7899100,2.3437500 | 445472 | 4626659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41603-foto-08026-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41603-foto-08026-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Encara s'utilitza avui dia per guardar-hi el bestiar en algunes èpoques de l'any. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41543 | Creu de Sant Jaume de Viladrover I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-i | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | La base de la creu sembla restaurada recentment. | Creu ornamentada de forja, pintada de color platejat, situada a les escales per accedir a l'església de Sant Jaume de Viladrover. La creu està a sobre d'una base o peanya de secció quadrada i d'un metre d'alçada aproximadament. La peanya està feta de blocs rectangulars de pedra, bastant regulars, units amb ciment. La seva aparença és molt nova. Creu i base descansen sobre dos graons fets també de pedres i ciment. | 08026-13 | Sant Jaume de Viladrover | La creu és molt posterior a la creació de l'església de Sant Jaume de Viladrober, construïda al s.XVII. Tot i això, amb les reformes efectuades a l'església al 1926 es devia refer alhora aquesta creu. | 41.8273300,2.2528500 | 437956 | 4630875 | 1926 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hauria refet amb la renovació de l'església de Sant Jaume de Viladrober al 1926. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 41539 | Creu de La Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-castanyera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | El seu estat de conservació és bo tot i que la pedra està erosionada i envellida. S'ha construït una peanya de pedra per estabilitzar-la. | Creu situada a l'accés del mas La Castanyera. La creu és de pedra i està formada per tres blocs de secció quadrada, units entre ells amb una mena de ciment o argamassa: el cos mesura aproximadament 4,5 metres d'alçada, el creuer uns 2 metres de llarg i el bloc que fa de cap no arriba al metre d'alçada. A la part baixa de la creu hi ha un a base rodona d'uns 70 cm d'alçada i 1,5 m de diàmetre que està feta de pedra unida amb argamassa. | 08026-9 | Brull, el | Creu relacionada amb el mas de La Castanyera . El mas data de la segona meitat del segle XVIII, però anteriorment hi havia una antiga masia. | 41.8143700,2.3280400 | 444188 | 4629384 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41682 | Creu de Sant Jaume de Viladrover II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-ii | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Creu situada al sud de can Gasala. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de ferro. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament i uns 60 cm d'alçada. La part superior de la peanya consta d'una sola gran pedra. Al centre d'aquesta hi ha clavada la creu, que fa uns 40 cm d'alçada i uns 25 d'ample. És ornamentada i pintada de negre, amb la base rodona i ample. Al bell mig hi ha les lletres IHS. | 08026-152 | Sant Jaume de Viladrover | El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. | 41.8297100,2.2547200 | 438113 | 4631138 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta creu es coneguda també com a creu del Pedró. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc