Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
41563 | Pantà de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-les-illes | El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt. | 08026-33 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8223500,2.2904600 | 441074 | 4630296 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41581 | Alzina de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol | És cuidada pels treballadors del camp de golf. | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet. | 08026-51 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8203600,2.2820700 | 440376 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41589 | Ginebró de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro-de-casademunt | L'arbre presenta un estat de risc degut a una malaltia | Magnífic espècimen de ginebró (Juniperus oxycedrus subsp. badia) de mides espectaculars. Situat a prop del mas Casademunt, del qual rep el nom, aquest arbre monumental té més de 1000 anys d'existència. De fet, hi ha gent que sosté que s'aproxima als 2000 anys d'edat però no podem saber-ho amb certesa. El tronc fa un metre de diàmetre a la seva base i es va eixamplant en alçada. Està esberlat pel mig, on s'aprecia un forat de grans dimensions, i en surten cinc grans ramificacions en totes les direccions. Aquest tronc, en part, està cobert de molsa i líquens. Supera els 14 metres en alçada. | 08026-59 | Brull, el | 41.8149000,2.2960200 | 441529 | 4629465 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Generalment els ginebres són arbustos o petits arbres de poc més de 4 metres d'alçada, en aquest cas les seves mides són espectaculars. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41640 | Can Rabasseda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabasseda | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Presenta símptomes evidents d'abandonament i d'haver estat malmès pel foc. | És un mas fet amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment, amb evidents símptomes d'abandonament. Consta de planta baixa i pis, la teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al sud-est. La porta principal, de mida petita, es troba al primer pis i s'hi accedeix per unes escales adossades a la façana fetes de formigó; aquí també hi veiem l'ús de les totxanes. Les obertures són fetes amb carreus més grans de pedra tallats de manera més regular. Al lateral esquerre hi ha un cos afegit segurament amb funcions de cort. També hi ha un petit cos afegit a la part posterior. | 08026-110 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8303800,2.2584100 | 438420 | 4631210 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Petit mas deshabitat que es troba a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41659 | Pantà de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lestanyol | El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord. | 08026-129 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8180300,2.2845400 | 440579 | 4629820 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41660 | Mas Casanova de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casanova-de-figueroles | RIU, Manuel (1983). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | IX-XII | Pateix els efectes de l'erosió fluvial. | Es tracta d'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació. | 08026-130 | Brull, el | 41.8256100,2.2950800 | 441461 | 4630654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'àrea on es va trobar l'enterrament està colgada per les aigües d'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
41674 | Bassa (Serra-Montmany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-serra-montmany | XIX-XX | Bassa que es troba al sud dels masos del Grau i Serra-Montmany, al costat d'una la cruïlla de camins. Es tracta d'un mur en forma de 'L' destinat a frenar i emmagatzemar l'aigua. Aquest mur està fet de carreus irregulars de pedra i ciment. La seva alçada és d'un metre en la part més alta i llavors va disminuint depenent de la inclinació del terreny. La part més gran d'aquest mur, que té una orientació est-oest, fa uns 34 m de llarg i mig metre d'ample. La part curta té orientació nord-sud i fa uns 7 m de llargada i sobre un metre d'amplada. La superfície de la bassa és d'uns 300 m² tot i que aquesta dada és molt variable. | 08026-144 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8270800,2.2568400 | 438287 | 4630844 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta bassa de poca fondària està densament poblada de vegetació, sobretot de canyes. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
41675 | Bassa (El Grau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-el-grau | Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat. | 08026-145 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8260900,2.2552300 | 438152 | 4630736 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41677 | Cap de Setmana Ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-setmana-iberic | XX | El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals. | 08026-147 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
41678 | Gran Festa del Parc: festival de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos | XX | El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d'estels i també es fa un dinar popular. | 08026-148 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41680 | Poua de la Collada Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-collada-fonda | És una bassa natural que es troba a la vora de l'antiga carretera que va del Brull a Aiguafreda, a la banda est, a la collada fonda. Està entre la carretera i un camí que enfila cap a la serra de l'Arca en direcció sud. És un clot poc profund, de forma una mica ovalada amb una de les bandes més pronunciada. La part més ampla fa uns 4 metres i la part estreta uns 2,5 m. Hi ha molta vegetació, amb clar predomini de les rosàcies, per tota la zona. | 08026-150 | Brull, el | 41.8065200,2.2935200 | 441314 | 4628536 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta poua conté aigua gairebé durant tot l'any. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41687 | Castanyer de setze plançons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-setze-plancons | El seu estat de salut no és gaire bo. | El castanyer de setze plançons és un gran exemplar d'aquesta espècie (Castanea sativa) ubicat a la Castanya, a tocar dels masos de la Cortada i les Mirones. És un gran espècimen que es troba aïllat, a la vora d'uns camps de conreu. La seva alçada és d'uns 25 metres. La seva principal característica és que de la seva soca en surten setze branques que s'enlairen vigorosament en forma de canelobre. Algunes d'elles fan més d'un metre de perímetre. | 08026-157 | La Castanya | 41.7856700,2.3486700 | 445878 | 4626185 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | No està del tot clar si té quinze o setze branques, per això també se'l coneix com el castanyer de les quinze branques. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41688 | Alzines de la font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-dels-pardals | Tenen un bon estat de salut. | Es tracta de tres grans exemplars d'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la font dels Pardals, al marge oest de la pista, al sector de Sant Jaume de Viladrover. Les seves soques són equidistants i formen un triangle equilàter d'uns tres metres de costat. La seva mida varia, però les tres tenen un tronc que fa més d'un metre de perímetre i una alçada considerable. Al estar tan properes les seves capçades es barregen i de lluny s'observa una sola gran capçada arrodonida. | 08026-158 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8216900,2.2532900 | 437987 | 4630248 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i no estar catalogades són espècimens de gran dimensions. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41689 | Lledoners del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pujol | Té un bon estat de salut. | Es tracta d'uns lledoners (Celtis australis) centenaris de grans dimensions situats a les immediacions del mas el Pujol. De centenaris n'hi ha un mínim de quatre, però el més gran i espectacular és un exemplar que hi ha a la part davantera de la casa. El perímetre del seu tronc és de més de dos metres i la seva alçada supera els vuit. La seva capçada, més o menys arrodonida, fa més de sis metres de diàmetre. | 08026-159 | Brull, el | 41.8031400,2.3022600 | 442037 | 4628155 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i no estar catalogat és un espècimen majestuós. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41701 | Estàtua de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-marti | XX | Es troba en bon estat. | Estàtua situada al sud de l'església de Sant Martí del Brull, en una zona enjardinada. El material emprat per a la seva creació és el granit. Consta de dos blocs massissos, en forma de prisma rectangular de secció quadrada, col·locats de forma vertical. La seva alçada és de 1,70 m cadascun i el seu costat fa uns 25 cm. La separació entre els dos prismes és de 15 cm. Al capdamunt de cada prisma hi ha una esfera ovalada, d'uns 30 cm de llarg, del mateix material. Aquestes peces estan inclinades i unides entre elles pel capdamunt. Tot el conjunt està embolcallat amb heura. | 08026-171 | Brull, el | 41.8166400,2.3054500 | 442314 | 4629651 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És una obra dedicada a l'amor i simbolitza una parella d'enamorats. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
41706 | El pla de l'Ase Mort (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort. | 08026-176 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
41707 | El pla de la Calma (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells. | 08026-177 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
41709 | Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya | Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. | 08026-179 | La Castanya | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
41723 | Les pluges a Sant Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pluges-a-sant-segimon | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol. | 08026-193 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41725 | Bassa (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-sot-de-les-mines | XX | Bassa situada al sot de les Mines, una mica més amunt de la confluència amb la riera de la Castanya. Hi ha una petita presa feta de formigó que a la part central té una estructura metàl·lica que és per on passa l'aigua. Uns metres més amunt hi ha una altra estructura de formigó que fa que l'embassament tingui dos nivells d'alçada (d'un metre de diferència). | 08026-195 | La Castanya | 41.7763600,2.3523900 | 446179 | 4625149 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona on la llera del torrent és més ampla que en la resta del recorregut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
41729 | Festa Major de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover | S'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans. | 08026-200 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||||
41730 | Festa Major del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-brull | La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular... | 08026-201 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||||
41731 | Festa de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti | La festa de Sant Martí dels Brull es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre en honor al seu patró (Sant Martí) i coincidint amb la castanyada. Aquest, una castanyada popular, és el principal acte de la celebració. | 08026-202 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També és coneguda com a Festa Major d'Hivern o festa de la Castanyada. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||||
41738 | Pantà de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-la-casa-nova | Pantà ubicat al pla del Forn, a la vora del GR 2. Uns 300 m a l'est trobem el mas Casanova de Figueroles (ja al terme de Seva) que és d'on agafa el nom. Té aproximadament una superfície d'uns 7080 m², depenent de l'època de l'any, i una forma lleugerament triangular. Rep les aigües del torrent de l'Estanyol per l'est i desguassa cap a l'oest. | 08026-209 | Brull, el | 41.8256200,2.2951300 | 441465 | 4630655 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41738-foto-08026-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41738-foto-08026-209-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les seves aigües colguen el jaciment Mas Casanova de Figueroles. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||
41575 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull | <p>ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XV | Es troba en ruïnes. | <p>Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.</p> | 08026-45 | Brull, el | <p>Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.</p> | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||
41643 | Escut del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prat | <p>Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.</p> | XVII-XVIII | L'escut es troba en molt bon estat de conservació. | <p>L'escut del Prat està gravat a la llinda de pedra de la porta principal d'accés. L'escut té forma rectangular amb la cara nord lleugerament arrodonida. El contingut de l'escut fa clarament referència a la persona o família d'un antic propietari. Consta d'una 'A' majúscula i dues 'C' a banda i banda de les'A'. Les tres lletres lligades tenen un acabat floral.</p> | 08026-113 | Brull, el | <p>Aquest rellotge pertany al Prat, masia fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.</p> | 41.8215800,2.3031700 | 442129 | 4630201 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41643-foto-08026-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41643-foto-08026-113-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||
41583 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-0 | <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | XII-XX | Ha estat restaurada completament. | <p>Construcció de planta rectangular amb la façana principal a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula a quatre vessants. L'edifici actual és el resultat de l'ampliació del nucli primitiu cap al sud. Destaquen unes finestres d'espitllera visibles als murs de tramuntana i llevant. S'accedeix al seu interior per un portal de pedra datat al segle XIX (1869). La seva estructura interna respon a les necessitats pròpies d'una casa de pagès, amb una planta destinada a magatzems i els pisos superiors a l'habitatge. Són destacables les galeries porxades del pis superior, restaurades recentment. A l'extrem de tramuntana hi ha un darrer cos afegit.</p> | 08026-53 | Brull, el | <p>Aquesta fortalesa és documentada a partir del segle XII. En el mas actual es guarda documentació de la família des de 1270. Pel que fa al punt de vista arquitectònic, les finestres espitlleres poden datar-se al segle XIII; del XVIII hi ha una llinda reaprofitada al sector nord de la façana principal; del segle XIX tot el cos sud i la remodelació de la façana amb el portal principal, i del XX la restauració de les cobertes i el repicat de la façana principal. El seu estat de conservació és bo i avui funciona encara com a explotació agrícola.</p> | 41.8043000,2.2847900 | 440587 | 4628295 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Dins de la finca hi trobem les instal·lacions ramaderes, un pou i una bassa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||
41663 | Muralles del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-montgros | <p>MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | <p>Muralla d'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l'interior de les quals s'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.</p> | 08026-133 | Brull, el | <p>Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.</p> | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||
41662 | Dolmen del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-boix | <p>Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | -2200-1800 | Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades. | <p>Es tracta d'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d'adorn, s'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d'això es va trobar un vas fet de ceràmica d'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d'enterraments que pogués contenir.</p> | 08026-132 | Brull, el | <p>Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.</p> | 41.7946300,2.2833200 | 440456 | 4627223 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2023-01-24 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. | 76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
41646 | Escut del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-vilar | <p>Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.</p> | XVI-XVIII | Tot i que el blasó es conserva perfectament, els motius s'han gastat amb el pas dels anys. | <p>És un escut en forma de blasó, punxegut a la part inferior. A la part central ens mostra tres franges a mode de faixes, que divideixen el blasó en cinc parts diferenciades. La part superior és més ample que la resta. Segurament en aquesta part s'hi representaria algun motiu que donés una major personalització de l'escut. Actualment està molt desgastat.</p> | 08026-116 | La Castanya | <p>Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud.</p> | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41646-foto-08026-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Escut que deuria pertànyer a la família Vilar, propietària i constructora de la masia original. Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||
41584 | Pou de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-sala | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XVIII-XIX | Està totalment restaurat. | Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra, de color clar, i ciment. Fa aproximadament 1,6 metres de diàmetre i uns 2 metres d'alçada. El sostre està fet de lloses de pedra i vessa cap al NE. A la banda SO hi ha una porta de fusta, de 50 cm d'alçada i 35 cm d'amplada aproximadament. L'obertura de la porta està feta amb carreus grans tallats de forma regular. A l'esquerra d'aquesta porta hi ha un sortint de forma rectangular que fa uns 35 cm d'alçada. Tot el conjunt està restaurat i ofereix un aspecte molt nou. | 08026-54 | Brull, el | Antigament sí que s'utilitzava per a l'extracció d'aigua però en l'actualitat no té cap funció associada. | 41.8047200,2.2853200 | 440631 | 4628342 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'aigua es troba només a uns tres metres de profunditat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41697 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny | LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). 'Mapa i guia excursionista / Map & hiking guide. Montseny: Parc Natural'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). 'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). 'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny'. Brau Edicions. 'Xarxa de Parcs Naturals'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat | El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural. | 08026-167 | Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera). | 41.7753400,2.3333100 | 444592 | 4625048 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Els òrgans gestors del parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41576 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0 | ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. | IX-XII-XV | Es troba en ruïnes. | Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 08026-46 | Brull, el | Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41635 | Cementiri del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El cementiri del Brull és un recinte enjardinat de forma rectangular. Està envoltat per un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment, de 140 cm d'alçada de mitjana, i amb una entrada reixada a la banda SO que té un xiprer a banda i banda. Passada l'entrada hi ha sis xiprers alineats en dues fileres, dos bancs de fusta i, al centre del recinte, una petita capella. Aquesta capella és de planta rectangular, de tres per quatre metres, està feta amb carreus, té la teulada de doble vessant i les obertures anterior i posterior amb volta de canó. A ambdós costats de la capella, enganxada al mur del cementiri, hi ha una filera de nínxols. També trobem una filera de nínxols més petits entrant a mà esquerra i unes quantes tombes sense nínxol a la banda oposada. | 08026-105 | Brull, el | Aquest cementiri és de recent construcció que permeté ampliar i ordenar l'antic cementiri de Sant Martí. | 41.8161900,2.3113100 | 442800 | 4629598 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part oposada de l'entrada, darrera els nínxols i la capelleta, queda un espai buit només ocupat per dos arbres amb sengles escocells. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
41611 | Rectoria de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cristofol-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XX | Quan els actuals propietaris la van comprar la van restaurar totalment. | Masia de planta rectangular força allargada, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i pis, amb teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. La façana principal s'orienta al sud. Cal destacar un porxo a l'entrada, aquí la paret fa una gran arcada de pedra a l'alçada del primer pis. L'entrada principal també està feta amb volta de canó. Aquest mas es troba adossat a l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79) per la banda de llevant, doncs n'era l'antiga rectoria. A ponent hi trobem un pati i un segon edifici més petit també pertanyent a la casa. | 08026-81 | La Castanya | Aquest mas era l'antiga rectoria de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. | 41.7837600,2.3521800 | 446168 | 4625971 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment aquest edifici no pertany a l'església ja que és de propietat privada i, per tant, ha perdut la funció de rectoria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41655 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo. | Masia de planta rectangular feta amb carreus de pedra i acabat arrebossat. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al SO. En aquesta façana hi ha la porta principal i una finestra feta nova i de grans dimensions a la planta baixa, i dues finestres més al primer pis. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra. La casa va ser ampliada per la banda esquerra seguint la mateixa línia de la teulada, en aquesta part hi ha també una petita finestra. Adossat a cada costat de la façana principal hi ha construït un cos d'una sola planta, i al mig una era enllosada. Per la banda posterior de la casa hi ha un cos adossat de mida superior a la casa principal i de construcció recent. | 08026-125 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums. | 41.8343300,2.2454300 | 437346 | 4631658 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se la coneix com can Roca de les Garses. Actualment aquest mas es dedica a la hípica rural i el pupil·latge de cavalls. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41666 | Can Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisteller | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XX | La casa ha estat totalment reformada i no conserva exactament la mateixa planta que la original. | Can Cisteller és una masia situada a Sant Jaume de Viladrover. Està feta de carreus irregulars de pedra de tons diversos units amb ciment. La teulada està feta de teula i desguassa a quatre vessants. Consta de planta baixa i primer pis. La seva planta és en forma de 'U' eixamplada, d'uns 21 per 14 metres. La façana principal està orientada a l'est. Aquí hi trobem la porta principal, una finestra i una gran porta de garatge a cada banda de l'edificació. Al primer pis hi ha dues finestres a la part central i una gran porta a cada banda precedida per un porxo. Aquests dos porxos s'uneixen mitjançant un balcó i s'hi accedeix per unes escales situades a la façana sud. Les obertures són fetes de pedra i les del primer pis tenen una gran llinda de fusta. | 08026-136 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums. | 41.8336700,2.2531700 | 437988 | 4631579 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just al davant trobem una altra vivenda que antigament era un paller. En l'entorn proper també trobem altres construccions dedicades a les funcions de granja. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41679 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt | BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). 'Els Molins fariners'. Ketres Editora, S.L. | XVIII-XIX | Està en runes. | El molí de Dalt són les restes d'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, a la seva vessant est. En queden dempeus alguns trams de les seves parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten una sola construcció. Aquests murs són fets amb carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns quatre metres. A la façana oest, la que dóna a la riera, hi ha una petita obertura amb volta de canó rebaixada a la part inferior, i també una obertura rectangular a uns 2 m d'alçada, ambdues fetes de carreus. Se'n conserven també tres de les moles, que es troben en més o menys bon estat. | 08026-149 | Brull, el | Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Baix. Tan un com l'altre formaven part del conjunt d'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica. | 41.8127300,2.3110800 | 442778 | 4629214 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se'l coneix com a molí de Dalt de Casademunt. El fet de no haver-hi restes d'altres edificis annexos indica que probablement no era habitat permanentment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41633 | Molí de Baixolí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-oli-de-baix | BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). 'Els Molins fariners'. Ketres Editora, S.L. | XVI-XVIII | Està en runes. | El molí de Baix o de Casademunt són les restes d'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, en una zona amb gran desnivell del terreny. Actualment només en queden la bassa i algunes parts de les parets dels edificis annexos que devien fer de vivendes. Aquests trams de paret estan força coberts per la vegetació doncs al ser una zona humida hi ha força densitat de plantes. Són parets gruixudes, d'uns 40 cm d'ample, i estan fetes amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment. S'observa també una porta feta amb grans carreus de pedra de forma més regular i una gran llinda també de pedra, i una altra porta feta amb carreus irregulars i una petita biga de fusta que fa de llinda. Devia ser un molí de considerables dimensions, algunes de les parets fan sobre cinc metres d'alçada, amb almenys un parell d'edificis annexos a l'estructura pròpia del molí. | 08026-103 | Brull, el | Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Dalt. Tant un com l'altre formaven part del conjunt d'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica. | 41.8104200,2.3085500 | 442566 | 4628959 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Devia ser un molí de considerables dimensions amb almenys un parell d'edificis annexos a l'estructura pròpia del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41629 | El Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-ferro | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l'arc s'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d'ampit o barana. | 08026-99 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.7999600,2.3006800 | 441903 | 4627803 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41630 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | S'hauria de desbrossar. | La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d'alçada. | 08026-100 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.8077000,2.3049800 | 442267 | 4628659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud d'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41691 | Pont (torrent de l'Estanyol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-de-lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull amb arc de mig punt. Està fet amb grans carreus de pedra i ciment; els carreus que formen l'arc estan tallats de manera regular, i la resta irregular. Aquest arc fa 1 m d'ample i 1,2 m d'alt aproximadament. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada entre 5 i 6 metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. També s'observa formigó en algunes parts. | 08026-161 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8256000,2.2912500 | 441143 | 4630656 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont que es troba a la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al torrent de l'Estanyol. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41710 | Pont (font Cabridella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-font-cabridella | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d'uns 10 m i consta d'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d'un metre d'amplada i un parell de metres d'alçada. Aquesta mida reduïda de l'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-180 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8030600,2.3471900 | 445769 | 4628117 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41718 | Pont (torrent Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-gros | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-188 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8168600,2.3309200 | 444430 | 4629659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41726 | Pont (riera de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d'uns quatre metres. | 08026-196 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7772800,2.3524700 | 446186 | 4625251 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||
41727 | Pont 1 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-197 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744600,2.3524200 | 446180 | 4624938 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||
41728 | Pont 2 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya, pocs metres per sota de la font d'aquest torrent. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem una estructura de formigó que fa de base. Es troba a uns 2,5 m sobre el torrent. En total fa 1,8 m d'ample i uns 6 m de llarg. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-198 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744200,2.3517000 | 446120 | 4624934 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||
41734 | Pou del Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-rourell | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | El seu estat és d'abandonament. | Pou fet amb carreus irregulars de pedra i ciment, amb algunes de les seves parts arrebossades. La seva forma és de cilindre truncat per un pla perpendicular a la base. Aquest pla es troba orientat a l'est. El seu diàmetre aproximadament d'uns 150 cm. La seva alçada varia molt, degut a que es troba ubicat en un talús mol pronunciat, arribant gairebé als quatre metres per la banda oest i poc més d'un metre per la banda est. En aquesta banda hi ha una obertura rectangular feta de carreus. | 08026-205 | Brull, el | Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la masia de El Rourell. | 41.8139900,2.2753300 | 439810 | 4629378 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La part superior del pou queda oberta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.