Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41531 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVIII | Darrerament se li han fet reformes a les cobertes, tant de la casa com dels coberts que delimiten l'era. | Casa de planta quadrada, amb planta baixa, dos pisos i les golfes, i la teulada de doble vessant. Presenta un volum afegit a la façana de ponent que només arriba a l'alçada del primer pis. L'entrada principal és a la façana sud, al davant de la qual es veu una era semi enllosada i delimitada a ponent per uns corrals i a llevant per graners. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra unida amb argamassa, que impedeix veure els contorns, i la teula. | 08026-1 | Brull, el | Tot i que la Morera existís ja a les darreries de l'Edat Mitjana, en tenim constància el 1419, la construcció actual data possiblement del segle XVIII, a l'igual que els coberts que es troben a la part de ponent de l'era, datats al 1700. Fins a meitats del s. XX va ser un mas amb una intensa activitat agrícola i ramadera. | 41.8126700,2.3302600 | 444371 | 4629194 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Igual que moltes de les masies de la zona, la Morera segueix sent explotada com a centre agrari i ramader, però no és habitada permanentment. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41532 | La Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanyera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i condicionada els darrers anys, respectant-ne el seu aspecte exterior, no sols de les teulades i llinda, sinó també de l'arrebossat dels seus murs. | Casa de planta quadrada, de grans proporcions. Té la façana principal encarada al sud, tot i que s'hi pot accedir també des de tramuntana. L'edifici consta de planta i pis, amb golfes. La teulada és a dues vessants (est/oest) i de teula àrab. Té una porxada que és de nova construcció. El seu interior ha estat adaptat a les necessitats de residència per a minusvàlids (és propietat del Cottolengo), i per tant la seva estructura ha estat modificada. Tota l'era que circumda la casa ha estat enquitranada i s'ha construït un edifici en la part nord, destinat a menjadors, i una església neoromànica al sud. | 08026-2 | Brull, el | Casa pairal construïda a la segona meitat del segle XVIII (1762), possiblement en el mateix indret on anteriorment hi hauria l'antiga masia. Tan sols la construcció d'un porxo al sud ha alterat el seu aspecte exterior. Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. | 41.8140300,2.3275800 | 444150 | 4629347 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. Actualment és residència esporàdica de malalts del Cottolengo. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41533 | Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950. | Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada. | 08026-3 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282900,2.2575300 | 438345 | 4630978 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41534 | Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladrover | ORRIOLS i PUIG, Gil [et al.] (1984). «Sant Jaume de Viladrover» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. | XI-XX | Va ser restaurada al 1926. | Església amb una nau i arcs torals, amb absis a la capçalera i un campanar de planta quadrada a ponent. La porta original era al sector meridional. El més destacable és el campanar de tres pisos d'alçada que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Al mur de ponent es pot veure una porta oberta al segle XVII i una finestra en forma de creu. L'absis, reconstruït al segle XX, presenta dents de serra i arcuacions llombardes perfectament imitades. L'aparell constructiu és de mida mitjana, ben alineat i molt regular. Les cobertes de la nau, l'absis i el campanar són de teula. | 08026-4 | Sant Jaume de Viladrover | Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma. | 41.8274400,2.2528100 | 437952 | 4630887 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41535 | L'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIV-XX | Ha estat restaurada totalment, pràcticament només s'han respectat les façanes. | Masia de grans proporcions formada per tres cossos, el més antic dels quals presenta reminiscències d'un gòtic tardà. El cos principal consta de planta, dos pisos i golfes, i té la façana principal al sud, tot i que també s'hi pot accedir des del nord. A aquest cos hi ha un edifici adossat a la part de ponent, de planta quadrada i dos pisos, en el qual es pot veure un doble nivell de galeries al primer i al segon pis. Hi ha restes d'un segon cos afegit al sud, actualment ensorrat, i, finalment, podem veure-hi un pou adossat a l'exterior de la façana nord. Com a conjunt, l'Estanyol se'ns mostra com una casa de grans proporcions i d'aire senyorívol. | 08026-5 | Urbanització de l'Estanyol | Masia existent a la baixa Edat Mitjana amb importants reformes fetes en el decurs dels segles XVIII i XIX. Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà. | 41.8193100,2.2821900 | 440385 | 4629964 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà, que hi ha ubicat a l'edifici les oficines. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41536 | Capella Mitjancera o de La Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda. | 08026-6 | Brull, el | Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació. | 41.8080400,2.3408600 | 445248 | 4628673 | 1961 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41537 | Mas Font del Faig o Mitjancera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-del-faig-o-mitjancera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Es conserva perfectament, tot i que no és habitat regularment ja que l'edifici va ser restaurat als anys seixanta del segle XX. | Mas de petites dimensions situat al pendent assolellat. Té la façana principal orientada al sud, tot i que d'ençà de la darrera restauració es pot accedir des de tramuntana i des de ponent. La seva situació al pendent fa que consti de nivells diferents i de dos pisos. La coberta és de teula a dues vessants. L'edifici és el resultat de l'annexió de dos cossos al volum original, situat a llevant. Presenta com a materials bàsics la pedra amb argamassa i la teula, tot i que per a la seva restauració s'ha utilitzat també el formigó i el totxo. | 08026-7 | Brull, el | Tot i que es tenen notícies documentals de l'existència del mas de la Font del Faig, altrament dit Mitjancera, ja al final de l'Edat Mitjana, l'edifici actual possiblement dati dels segles XVIII o XIX. Després d'un estat d'abandonament total, ha estat restaurat i reconvertit en casa de recés, essent ara propietat d'una congregació religiosa. La restauració ha estat poc respectuosa amb l'antic mas. | 41.8076900,2.3413400 | 445287 | 4628634 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Inicialment era anomenat Casanova de la Castanyera. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41538 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo degut a la seva recent edificació. | Casa de planta quadrada amb un cos (original) a la cara sud, on es troba la façana principal. Els materials emprats per a la seva construcció han estat la pedra, el formigó i la fusta, així com la teula. Les seves façanes de pedra intenten imitar l'aspecte de les masies dels voltants, tot i que la seva estructura és molt diferent. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes i compta amb una petita capella a l'est de la casa. L'entrada principal és precedida per una porxada-balcó de tres columnes que sostenen un terrat al primer pis. La coberta és a quatre vessants. | 08026-8 | Brull, el | Va ser edificada als anys 20 del segle XX pel veí de Seva Josep Crivillé i Ciurana i feia les funcions d'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. Així va néixer el Brull-Hotel (o l'Hotel), però després va deixar de fer aquesta funció per ser reconvertit en el Sanatori del Brull. | 41.8216700,2.2964700 | 441573 | 4630216 | 1920-30 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Abans era conegut com l'Hotel, degut a les seves funcions hoteleres. Més tard fou la residència de gent gran de Santa Maria de la Pineda o del Pinar. Tot i que el seu valor arquitectònic potser no és notable, el Pinar és una construcció substancialment diferent de la resta de cases del terme. Actualment compleix les funcions de casa d'acolliment per a joves. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41539 | Creu de La Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-castanyera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | El seu estat de conservació és bo tot i que la pedra està erosionada i envellida. S'ha construït una peanya de pedra per estabilitzar-la. | Creu situada a l'accés del mas La Castanyera. La creu és de pedra i està formada per tres blocs de secció quadrada, units entre ells amb una mena de ciment o argamassa: el cos mesura aproximadament 4,5 metres d'alçada, el creuer uns 2 metres de llarg i el bloc que fa de cap no arriba al metre d'alçada. A la part baixa de la creu hi ha un a base rodona d'uns 70 cm d'alçada i 1,5 m de diàmetre que està feta de pedra unida amb argamassa. | 08026-9 | Brull, el | Creu relacionada amb el mas de La Castanyera . El mas data de la segona meitat del segle XVIII, però anteriorment hi havia una antiga masia. | 41.8143700,2.3280400 | 444188 | 4629384 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41540 | Ermita de La Castanyera o de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. | 08026-10 | Brull, el | Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. | 41.8139400,2.3273300 | 444129 | 4629337 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41541 | Ermita del Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. | 08026-11 | Brull, el | Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. | 41.8216400,2.2968600 | 441605 | 4630212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41542 | Cementiri de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petit cementiri unit a l'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d'uns 50 cm d'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d'un metre d'alçària aproximadament. | 08026-12 | Sant Jaume de Viladrover | L'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l'antic cementiri. | 41.8274900,2.2527800 | 437950 | 4630893 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es tracta d'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41543 | Creu de Sant Jaume de Viladrover I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-i | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | La base de la creu sembla restaurada recentment. | Creu ornamentada de forja, pintada de color platejat, situada a les escales per accedir a l'església de Sant Jaume de Viladrover. La creu està a sobre d'una base o peanya de secció quadrada i d'un metre d'alçada aproximadament. La peanya està feta de blocs rectangulars de pedra, bastant regulars, units amb ciment. La seva aparença és molt nova. Creu i base descansen sobre dos graons fets també de pedres i ciment. | 08026-13 | Sant Jaume de Viladrover | La creu és molt posterior a la creació de l'església de Sant Jaume de Viladrober, construïda al s.XVII. Tot i això, amb les reformes efectuades a l'església al 1926 es devia refer alhora aquesta creu. | 41.8273300,2.2528500 | 437956 | 4630875 | 1926 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hauria refet amb la renovació de l'església de Sant Jaume de Viladrober al 1926. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41544 | Turó del Prat d'Ori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV/V-IX/X | Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. | Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. | 08026-14 | Brull, el | La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). | 41.8243400,2.3048100 | 442268 | 4630507 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg | Legal | Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. | 85|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41545 | Can Baucells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baucells | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Algunes zones de l'edifici han perdut part de l'arrebossat que lliga els carreus, però no en fa perillar l'estructura ni la mateixa façana. | Masia de planta rectangular (gairebé quadrada) amb la façana principal orientada sud-oest. Està feta de pedra unida amb argamassa i la teulada, que és de doble vessant, amb teula àrab. Té dos pisos i les golfes. Les finestres son rectangulars i estan emmarcades amb grans lloses de pedra. La llinda de la porta principal té un gravat on s'hi llegeix '1691'. La masia té un cos afegit a llevant, de dos pisos d'alçada, i un segon cos afegit a aquest primer d'una sola alçada amb funcions de cort probablement. | 08026-15 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia s'erigí just en el període de màxima activitat econòmica i ramadera dins del terme del Brull (segles XVII-XVIII) i, per tant, respon a les necessitats econòmiques de la zona. | 41.8274100,2.2531200 | 437978 | 4630884 | 1691 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és coneguda també com a cal Bonjorn. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41546 | Alzina de Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. | 08026-16 | La Castanya | S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. | 41.8017500,2.3528000 | 446234 | 4627968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 41547 | Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Se'n va restaurar una part als anys 50. | Petit complex agrari/ramader format a partir de l'ampliació d'un nucli inicial amb diversos cossos. La façana principal està orientada cap al sud i s'hi accedeix a través d'un portal que condueix a una era de reduïdes dimensions, delimitada al sud per uns corrals, a ponent pel portal i a llevant per unes corts. La casa està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa i un sol pis, i en destaca una galeria porxada al nivell del primer pis a la part sud. Per la seva situació de pendent la casa consta almenys amb dos nivells de sòl, més elevat a tramuntana que al sud. La teulada del cos principal és de teula àrab i doble vessant (est/oest). | 08026-17 | La Castanya | Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. La masia que es pot veure avui dia data essencialment del s. XVIII, segons es desprèn de les llindes (1725 i 1752), i hauria estat el resultat de l'ampliació d'un antic nucli. Tot i que no és habitada amb regularitat, segueix funcionant com a centre ramader i agrari, fet que ha comportat que se'n restaurés una part als anys 50 (teulades i forjats). | 41.8025600,2.3534100 | 446286 | 4628057 | 1725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És la masia habitada a més altitud del Montseny. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. Fou un dels primers refugis de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41548 | Font de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santandreu | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada a 150 metres del mas que li dóna el nom, Santandreu de la Castanya, a la dreta de la pista i al costat d'uns freixes. Està feta de pedra unida amb argamassa. Fa uns tres metres d'alçada i té forma de piràmide truncada amb base rectangular d'1 per 0,5 metres. La part superior està coronada per unes lletres metàl·liques amb el nom de la font. A la cara frontal, que dóna a ponent, hi ha una dedicatòria a la Verge del Remei i al lateral esquerre n'hi ha una altra dedicada a en Pompeu Fabra. Al davant hi ha una bassa que recull l'aigua de la font. | 08026-18 | La Castanya | Segons la placa la font és del 1968. Va ser restaurada en un dels Aplecs de Matagalls. | 41.8016100,2.3518100 | 446152 | 4627953 | 1968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al costat d'un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41549 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Està en runes. | Petita masia de planta rectangular, d'uns 12 per 8,5 metres, feta de pedra unida amb argamassa, de dos pisos d'alçada i de teulada de doble vessant. La masia està en runes. En queden dempeus gairebé senceres les quatre parets (falta un tros de la paret posterior) però el sostre ja ha cedit. La porta principal està orientada al ENE i té una gran llinda de pedra. Hi ha obertures de petites dimensions a les quatre parets i només una finestra de dimensions més grans (1,2 x 0,5 m) a la paret lateral esquerra. A dins s'observa una paret que delimita un espai independent. | 08026-19 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.8279900,2.2604900 | 438591 | 4630943 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La vegetació ha envaït l'interior i part d'una de les parets de la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41550 | Can Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVII-XVIII | En runes. | Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d'un metre d'alçada. | 08026-20 | Brull, el | En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973. | 41.8192900,2.2751300 | 439798 | 4629966 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41551 | Can Gasala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasala | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | L'arrebossat de la paret ha caigut en part i això fa que l'edifici denoti la necessitat d'una millora estructural externa. | Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, de dos pisos d'alçada, feta de totxo i arrebossada. La teulada és a doble vessant, amb desguàs a llevant i a ponent, de teula. La façana principal està orientada a ponent, amb dues portes rectangulars i una finestra al pis de baix i tres finestres al pis de dalt. Aquests finestres són rectangulars i aproximadament d'1 metre per 90 cm. Al sud i ha un cos afegit també de teulada a doble vessant, més petit, però d'alçada una mica superior. A llevant hi ha un altre cos afegit amb teulada d'una sola vessant i de només un pis d'alçària. | 08026-21 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia ha patit reformes estructurals segons les necessitats de cada moment històric i això ha provocat que no mostri una unitat arquitectònica. | 41.8303800,2.2548800 | 438127 | 4631212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha hagut diverses reformes estructurals fet que comporta una barreja d'estils arquitectònics poc definits. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41552 | Can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està completament restaurada i el seu estat és òptim. | Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina. | 08026-22 | Brull, el | Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou. | 41.8194300,2.2929100 | 441275 | 4629970 | 1790 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41553 | Torrent de can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. | 08026-23 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8183300,2.2959600 | 441527 | 4629845 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 41554 | Font de can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | Caldria dur-hi a terme treballs de desbrossament. | Font situada al torrent de can Serrà i també proper a la masia del mateix nom. Consta d'un dipòsit de base quadrada d'aproximadament un metre d'alçada format per parets de totxana i ciment, amb restes d'arrebossat. La paret frontal és oberta fins a la meitat. La tapa d'aquest dipòsit és una gran llosa quadrada de pedra situada de manera que forma angle. De la base de la paret lateral esquerra en surt un petit broc metàl·lic, de secció circular, per on surt un raig d'aigua. | 08026-24 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8188900,2.2951400 | 441460 | 4629908 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona està coberta d'abundant vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41555 | Can Serradases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serradases | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | Gran masia de planta bastant quadrada, entre 16 i 18 metres de costat, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula ceràmica, i desguassa als laterals. Està feta de pedra. La façana principal està orientada al sud i té al davant una era molt espaiosa envoltada de camps de conreu. En aquesta façana tan la porta principal com les finestres estan emmarcades amb pedra. Hi ha un cos afegit a llevant, amb teulada d'una vessant continuant la teulada del mas. A ponent hi trobem també un altre cos afegit, també d'una vessant però un metre per sota de la teulada del mas, i un porxo. Aquestes construccions ja estan fetes amb totxana però amb el mateix acabat que el cos principal. | 08026-25 | Sant Jaume de Viladrover | Can Serradases és una antiga casa de masovers pertanyent al mas d'Els Bastons. Fins fa pocs anys funcionava com a allotjament de turisme rural. | 41.8363100,2.2468800 | 437469 | 4631876 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Recentment ha estat restaurada amb arrebossat pintat. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41556 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Va ser restaurada l'any 2000. | Masia de planta rectangular (d'uns 11 per 15 m aproximadament) amb planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La masia està feta de pedra unida amb ciment. Les portes i finestres (rectangulars totes elles) estan emmarcades amb pedra. Tots els acabats i el seu estat és bo, doncs ha estat restaurada recentment. La façana principal dóna al SSO i hi trobem una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Els carreus de la porta principal són d'un to rogenc que els diferencien de la resta de l'edifici. A la llinda de pedra de la porta s'hi observa una xifra poc llegible degut al pas dels anys ('1722' o be '1729'). A la paret de ponent i hi trobem també una gran porta d'entrada. | 08026-26 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8313900,2.2587000 | 438445 | 4631322 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu entorn està molt cuidat i s'hi poden trobar jardins, piscina i diverses construccions amb funcions de cobert, estable i d'altres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41557 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-2 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Hi ha zones de la façana que han perdut el seu arrebossat, sense perill per l'estrucutra ni la façana. | Masia de planta rectangular (12 per 9 m aproximadament) amb planta baixa i pis. Està feta de pedra unida amb ciment, i acabat amb un arrebossat que es troba en un estat regular. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa pels laterals del mas. La façana principal està orientada a ponent, amb una porta amb llinda de fusta i una finestra a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les finestres tenen marc de pedra. Al sud s'hi observa un cos afegit, no té porta i té el mateix acabat que la casa, per donar aparença d'un sol cos, però és de posterior construcció. Al nord observem que s'hi està construint actualment un nou cos. | 08026-27 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola i ramader, activitat que encara avui dia s'hi desenvolupa. | 41.8336600,2.2514000 | 437841 | 4631579 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També és coneguda com la Caseta d'en Grau. Al costat i han diverses estructures (graners, coberts, etc.), doncs es tracta d'una masia d'explotació ramadera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41558 | Creu de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic | PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | S'hi veuen petites reformes al pedestal. | La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. | 08026-28 | Brull, el | La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. | 41.8012000,2.3478800 | 445825 | 4627910 | 1913 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41559 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat recentment restaurada. | Masia de planta rectangular (11 per 18 m aproximadament) amb planta baixa i primer pis. Està feta de pedra unida amb argamassa. La teulada és a doble vessant, de teula àrab, i desguassa a la façana principal, orientada al SSE, i a la part posterior. Tan la porta, que disposa d'un petit sostre, com les finestres estan emmarcades amb pedra. Es veu perfectament a la façana meridional una posterior ampliació a llevant de l'edifici original que va mantenir la mateixa estructura d'aquest. A la banda de ponent observem un porxo. A la part davantera hi ha una era empedrada que dóna tota la volta a la casa, passant per sota del porxo. Hi trobem quatre fanals i un petit mur de pedra que separa l'era del jardí. | 08026-29 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8203700,2.3044800 | 442237 | 4630066 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Observem dos cossos més a la part posterior de la masia, un per a la masoveria i un garatge. Tot el conjunt es troba envoltat d'un jardí tancat per xiprers. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41560 | El Pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Hi ha algunes zones de la façana que necessitarien una lleugera restauració. | Masia de planta rectangular (d'uns 16 per 12 m) amb planta baixa, pis i golfes. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals de la casa. Les obertures són fetes amb carreus regulars de mida força voluminosa i d'un to rogenc. La porta, que té el mateix tipus de pedra, és de volta de canó. A la pedra central d'aquesta volta de canó hi ha gravada la inscripció 'Carlos Pvjol 1786'. A la façana principal, orientada al SSE, hi trobem en total dues obertures a la planta baixa, dues al primer pis i una a les golfes. Les finestres del primer pis destaquen per tenir a la part superior una estructura triangular feta de teula. La de les golfes és de mida més reduïda i té un acabat menys curós. | 08026-30 | Sant Jaume de Viladrover | Com moltes de les masies del Brull, aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8307400,2.2655400 | 439013 | 4631244 | 1786 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41560-foto-08026-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41560-foto-08026-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'edifici principal està envoltat de varis volums complementaris que denoten l'origen agrícola d'aquesta estructura. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41561 | Pou del Pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-de-sant-jaume | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XIX-XX | Pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Aproximadament fa 1,2 metres de diàmetre i 1,5 metres d'alçada. La part superior està tapada amb ciment i no és plana, té una lleugera inclinació. A la banda NO hi té una obertura amb una porta de fusta i a la base una petita estructura en forma de 'U' invertida feta amb tres lloses de pedra. | 08026-31 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest pou pertany al conjunt agrícola de El Pla de Sant Jaume. És anterior a la masia però forma part del desenvolupament agrícola de la zona del s.XVIII-XIX. | 41.8290700,2.2657800 | 439031 | 4631059 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El pou es troba enmig d'una gran extensió de camps de conreu i s'utilitza la seva aigua per regar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41562 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Tot i que l'aspecte de la casa és bo, s'observa que l'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes, signe evident del poc ús que se'n fa. | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Està feta de pedra unida amb ciment. L'acabat és arrebossat excepte a les cantonades de la casa i al voltant de les obertures, on hi veiem carreus regulars de pedra de grans dimensions. Cal destacar que, degut a la inclinació del terreny, la banda de llevant és més baixa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a la façana principal i a la part posterior. A la façana principal, que està orientada al ENE, la porta d'accés és al primer pis i hi ha unes escales de pedra, adossades a la façana i amb una barana de ferro, per poder accedir-hi. La seva llinda està adornada amb un escut gravat a la pedra. A la banda sud hi un cos afegit, amb planta baixa i un porxo al primer pis. A la part posterior hi ha un cos amb planta baixa i pis. I a la banda nord s'hi observen tres murs que fan de contrafort, fets de carreus irregulars de pedra, de forma triangular i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa. | 08026-32 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8215800,2.3031700 | 442129 | 4630201 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41563 | Pantà de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-les-illes | El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt. | 08026-33 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8223500,2.2904600 | 441074 | 4630296 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||
| 41564 | Font Barbota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-barbota | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | La pedra d'on surt el broc hauria de netejar-se. | Font feta bàsicament de totxanes i ciment. Hi ha tres murs de totxanes que delimiten la font aprofitant el pendent del terreny. El mur posterior és el més alt, uns 120 cm des de les lloses de la vorera, i hi ha una tapa metàl·lica amb un cadenat on suposem que hi deu haver una clau de pas. Les parets laterals són uns 20 cm més baixes i formen angle una mica obtús respecte al mur posterior. A l'interior hi ha un graó més baix amb unes lloses al capdamunt que fan de lleixa. Entre aquesta lleixa i la base és on hi ha l'aixeta per on raja l'aigua. A la part davantera, que està orientada al NNO, la font es tanca amb un petit mur d'uns 20 cm d'alçada de forma corba. | 08026-34 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8222200,2.2753200 | 439817 | 4630292 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41565 | Font Cabridella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cabridella | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | S'hauria de dur a terme el seu desbrossament. | Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301, molt a prop de Collformic. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta d'un mur posterior, d'uns 5 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d'alçada, que trenca el talús de la muntanya, i dos murs, d'un metre d'alçada aproximadament, en forma de 'U' que adossats al mur posterior creen dos espais rectangulars on es recull l'aigua de la vessant. Entre aquests dos espais hi ha quatre graons fets també de pedra. De la part esquerra del mur posterior en surt un broc metàl·lic de secció circular que és d'on raja l'aigua. Trobem una petita placa metàl·lica que denomina la font (font de Sant Jordi) i una altra placa més gran de marbre amb una dedicatòria. | 08026-35 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8033400,2.3470300 | 445756 | 4628148 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i que la placa la denomina com a font de Sant Jordi, a la zona tothom la segueix coneixent com a font Cabridella. La placa de marbre està dedicada a Xevi Calm i Vilaró. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41566 | Font de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-collformic | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Hi hauria d'haver una neteja de la pedra. | Un mur de pedra segueix el corriol a través d'una fageda, i al final, en aquest mur, trobem la font. La font pròpiament dita està feta de totxana i ciment, i té forma de prisma de secció quadrada. Fa aproximadament 2 m d'alçada i 30 cm de costat. A uns 40 cm de la base surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, hi ha una placa de pedra que té gravada una dedicatòria a en Miquel Bosch i Jover. Just a la dreta de la font, enganxada al mur, hi ha una placa amb un fragment de l'escriptor gravat, i, a sobre, quatre barres de ferro que simbolitzen les quatre barres catalanes. | 08026-36 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8015800,2.3460700 | 445675 | 4627953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font per la qual s'hi accedeix des de l'aparcament de Collformic baixant un corriol bastant inclinat. Es pot conéixer com a font de Bosch i Jover, però tothom l'anomena font de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41567 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'hauria de desbrossar tot el conjunt. | Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. Es tracta d'un mur corbat fet de carreus irregulars de pedra, d'uns 4 m de llarg, 1,2 m d'alt i amplada variable segons el talús de la muntanya. Sembla fet de pedra seca, però en algunes parts s'ha hagut d'utilitzar argamassa per fer l'estructura més resistent. A la base d'aquest mur hi ha un altre mur més petit que fa de banc o de lleixa; està fet també de pedra i fa uns 30 cm d'alt per 20 cm d'ample. A la part central del mur aquest graó no hi és, deixa un espai d'uns 40 cm d'ample que és on trobem el broc, metàl·lic i de secció circular, per on raja l'aigua. A sobre del broc hi ha una placa amb una dedicatòria a Artur Osona. Davant de la font el paviment és de lloses tallades de forma irregular. | 08026-37 | Brull, el | Va ser restaurada i, en gran mesura, refeta, el juliol de 1972. | 41.8137900,2.3384200 | 445050 | 4629313 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com a font de Riudeboix, doncs és el nom del torrent que l'abasteix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41568 | Font de l'Obi (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-masia | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | S'hauria de controlar el creixament de l'heura de la façana per prevenir futures esquerdes. | Masia de planta rectangular (d'uns 15 per 9 m aproximadament) feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Les obertures estan fetes de pedra tallada de manera regular i d'un volum considerable. La façana principal està orientada al nord. A la planta baixa hi trobem la porta de pedra, que a la part superior hi té una estructura decorativa feta de totxanes i en forma d'arc, i dues finestres. Una de les finestres de la planta baixa queda a sota d'un porxo o cobert que està construït adossat a la façana principal. El primer pis té tres finestres i les golfes una de molt reduïda. A ambdós laterals de la casa, a llevant i a ponent, hi ha cossos afegits amb teulada d'una sola vessant; el de llevant té també un petit porxo. A la part posterior també hi observem un petit cos. | 08026-38 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8197500,2.2503300 | 437739 | 4630035 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un tros de la façana principal està força envaïda per l'heura. A pocs metres s'hi veuen dos edificis de nova construcció. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41569 | Font de l'Obi (font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-font | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'hauria de desbrossar. | Font que porta el nom de la masia que té a escassos 50 metres, la Font de l'Obi. Consta d'un broc que surt directament del centre d'una paret de pedra que ha estat cimentada i arrebossada, tot i que només en part. Aquesta paret fa uns 2 m de llarg per uns 80 cm d'alçada, i és orientada a l'oest. El broc no es veu directament, en veiem el rajolí d'aigua que surt, perquè tot el seu voltant està cobert de molsa. A uns 30 cm del broc hi ha una aixeta. L'aigua es recull en un espai fet amb lloses de pedra que fa uns 2 m de llarg, 40 cm d'amplada i 25 cm d'alçada. | 08026-39 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8197700,2.2511200 | 437805 | 4630037 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al costat de la font hi ha una bassa rectangular construïda artificialment. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41570 | Pont de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | En algunes parts del pont s'observa com alguns dels carreus han estat substituïts per totxanes més modernes. | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. És un pont recte, amb una lleugera pendent, fa uns 25 metres de llargada i té orientació nord-sud. A la part més alta la seva alçada és d'uns sis metres. La seva amplada és d'uns quatre metres, que és l'amplada de la carretera que hi passa per sobre, la que va de Sant Miquel de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover. Per sota el pont hi passa un torrent, anomenat torrent de Sant Jaume. L'obertura fa uns dos metres de diàmetre. A la part superior, als dos laterals de la carretera, hi ha dos murs de contenció també de pedra, que són continuació del pont; fan uns 50 cm d'alçada per uns 30 cm d'amplada i estan acabats amb lloses de major grandària. | 08026-40 | Sant Jaume de Viladrover | El pont va ser restaurat el 1994. | 41.8304300,2.2564000 | 438253 | 4631217 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels ponts més emblemàtics del municipi, tan per la seva bellesa arquitectònica com pel seu ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41571 | Font del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Hi falta el broc o l'aixeta. | La font del Pont està enganxada al pont de Sant Jaume per la seva cara de ponent. Té forma de prisma de secció rectangular i està feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment, molt més recents que els del pont. La seva base fa més o menys un metre per 25 cm, i fa uns dos metres d'alçada. La part superior està acabada amb una gran llosa de pedra, de color més fosc, amb la inscripció gravada 'Font del Pont 1994'. A uns dos terços de l'alçada de la font hi ha un petit forat, de secció circular, on hi hauria d'haver el broc o l'aixeta però aquest és inexistent. Tampoc raja aigua. A la base, tres lloses de pedra en forma de 'U' unides a la font formen un petit receptacle. | 08026-41 | Sant Jaume de Viladrover | L'existència d'aquesta font va lligada a la del pont de Sant Jaume. Malgrat que l'estructura actual és íntegrament del 1994. | 41.8305000,2.2564100 | 438254 | 4631224 | 1994 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41572 | Font del Sot del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot-del-rector | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX-XXI | Refeta l'any 2008 | Font situada al peu de la pista de Collformic a la Castanya, al sot del Rector. Està feta amb tres grans lloses de pedra, de color clar, situades verticalment recolzades al talús de la muntanya i formant entre elles un angle obtús. La llosa del mig és de forma rectangular, fa aproximadament 1,8 m d'alçada per 50 cm d'amplada, i té uns 10 cm de gruix. Les altres dues lloses tenen forma irregular. A la part superior d'aquesta llosa central hi ha una placa de fusta amb una inscripció. Al bell mig de la llosa hi trobem un broc metàl·lic, de secció circular, d'uns 4 cm de diàmetre i que surt 10 cm. A la base, sobre una pedra perfectament tallada que fa de peanya, trobem un receptacle quadrat de pedra esculpida. Fa uns 40 per 40 cm de base i uns 25 cm d'alçada. Aquest recipient desguassa l'aigua per un forat que té a la banda inferior esquerra on una pedra fa de canaló. Davant la font el terra està pavimentat amb lloses de pedra. | 08026-42 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. És feta de nou l'any 2008. | 41.7940000,2.3463800 | 445694 | 4627111 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la inscripció hi ha gravat 'Font Sot del Rector - 59è Aplec de Matagalls'. És dedicada al bicentenari del naixement del Pare Claret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41573 | Les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-illes | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està totalment reformada, mantenint algunes parts de l'edifici original. | Masia de planta rectangular de dimensions considerables, uns 23 per 16 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Aquesta teulada no és simètrica essent la vessant nord de major longitud. Les obertures són fetes amb el mateix tipus de pedra i amb grans llindes de fusta, a més estan proveïdes amb reixes de ferro. La façana principal està orientada al sud, a escasses passes de la carretera BV-5301, i hi trobem dues portes i quatre finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. A la façana oest hi ha una porta i quatre finestres a la planta baixa i el primer pis és obert a manera de porxo. A la façana nord observem que la part central de la casa és d'un sol pis i fa de garatge, amb una gran porta i una minúscula finestra. A banda i banda del garatge hi ha una finestra, i a sobre, corresponent al primer pis, n'hi ha quatre. La façana est és oberta, a manera de porxo, amb columnes del mateix tipus de pedra, i encara hi trobem un segon porxo afegit d'una sola vessant. A la façana sud hi ha un petit cos afegit. | 08026-43 | Brull, el | Tenim constància històrica de les Illes ja al segle XIII, amb anterioritat del 1270. La construcció actual possiblement dati del segle XVIII, amb diverses reformes i afegits fets al llarg del XIX i del XX. Les reformes que s'han fet darrerament li atorguen un aspecte molt nou. | 41.8231100,2.2925800 | 441251 | 4630378 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba pràcticament a peu de carretera i molt a prop del pantà també de les Illes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41575 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull | <p>ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XV | Es troba en ruïnes. | <p>Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.</p> | 08026-45 | Brull, el | <p>Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.</p> | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||
| 41576 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0 | ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. | IX-XII-XV | Es troba en ruïnes. | Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 08026-46 | Brull, el | Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41577 | Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-brull | ANGLADA BAYÉS, Manuel [et al.] (1984). «Sant Martí del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. | XI-XVIII | Església de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera. La volta de canó té llunetes i està reforçada amb arcs torals. La porta principal actual és a ponent (l'original era a migdia). L'interior és enguixat amb decoració barroca, excepte l'absis, que mostra pintures romàniques. L'aparell és format per petits carreus tallats de forma regular i rejuntats amb calç. L'església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. Té un campanar bastit el 1791. | 08026-47 | Brull, el | L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. | 41.8167400,2.3054700 | 442316 | 4629663 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Ha patit diversos canvis i actualment la façana ja no és d'estil romànic, sinó del segle XVIII. Hi destaca el color rogenc característic dels carreus de pedra. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41578 | Les Batalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-batalles | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'observen parts clarament restaurades. | Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 9 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals de la casa. Consta de planta baixa i primer pis. La majoria d'obertures han estat reconstruïdes amb totxanes, en lloc de la pedra, i les llindes són de fusta. La façana principal s'orienta al NO. En aquesta façana observem una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres de la planta baixa són reixades. Al lateral SO hi ha dos cossos afegits d'una sola planta i una finestra al primer pis. A la façana posterior hi ha també un petit cos afegit i dues finestres de petites dimensions a la planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres més. En aquesta façana s'hi detecta una antiga obertura a la planta baixa que ha estat tapiada. | 08026-48 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8202700,2.2679200 | 439200 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Davant la masia hi ha una altra edificació que pot fer de magatzem, garatge, etc. Ambdues edificacions i l'era de gespa que hi ha al davant estan envoltades amb una tanca feta d'estaques de fusta i filaments elèctrics. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41579 | L'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laranyo | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat recentment restaurada. | Masia de planta rectangular de forma allargada, d'uns 15 m de façana per 6,5 m de fondària, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'orienta al SE. En aquesta façana hi trobem la porta principal i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i una petita obertura a les golfes. Les obertures (a part de la de les golfes) són fetes amb carreus de pedra tallats de manera regular, de gran mida i d'un color més fosc que els de la resta de la casa. Algunes d'aquestes obertures tenen la llinda decorada amb carreus que fan una forma triangular o bé d'arc. A la gran llinda de la porta hi ha la data 1803. A la part posterior hi ha dos volums afegits, de grans dimensions, amb teulada d'una sola vessant orientada al NO; el primer té dos pisos i el segon només planta baixa. Al lateral esquerre hi trobem un cos afegit d'una sola planta, un cobert i un tancat. Al lateral dret hi ha un cos afegit que segueix la línia de la teulada. | 08026-49 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8249700,2.2698000 | 439361 | 4630601 | 1803 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una gran extensió de camps de conreu, amb un pou proper a la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41580 | Pou de l'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-laranyo | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XX | Es troba en mal estat de conservació. | Pou situat al camp de conreu de davant el mas de l'Aranyó. És un pou de secció quadrada, aproximadament d'un metre i mig de base per, també, un metre i mig d'alçada. Els materials de la construcció són la pedra i el ciment tot i que en algunes parts (sobretot a les cantonades) ha estat reconstruït amb totxanes. La teulada és de doble vessant, feta de teula àrab i amb alguns rocs a sobre per assegurar aquestes teules. A la paret orientada al SO hi trobem una porta feta de fusta, també en mal estat, d'aproximadament 120 cm d'alçada i 50 cm d'ample. Un metre per davant de la paret frontal del pou veiem un registre d'aigua amb una tapa metàl·lica. | 08026-50 | Brull, el | Aquest pou forma part del conjunt agrícola de l'Aranyó. | 41.8252300,2.2710600 | 439466 | 4630629 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquest pou s'utilitza per regular l'aigua de reg dels camps on es troba. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc