Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41546 | Alzina de Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. | 08026-16 | La Castanya | S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. | 41.8017500,2.3528000 | 446234 | 4627968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41581 | Alzina de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol | És cuidada pels treballadors del camp de golf. | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet. | 08026-51 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8203600,2.2820700 | 440376 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41688 | Alzines de la font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-dels-pardals | Tenen un bon estat de salut. | Es tracta de tres grans exemplars d'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la font dels Pardals, al marge oest de la pista, al sector de Sant Jaume de Viladrover. Les seves soques són equidistants i formen un triangle equilàter d'uns tres metres de costat. La seva mida varia, però les tres tenen un tronc que fa més d'un metre de perímetre i una alçada considerable. Al estar tan properes les seves capçades es barregen i de lluny s'observa una sola gran capçada arrodonida. | 08026-158 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8216900,2.2532900 | 437987 | 4630248 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i no estar catalogades són espècimens de gran dimensions. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41676 | Aplec de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls | Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. | XX | L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau. | 08026-146 | El Brull, Viladrau i Montseny. | L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
41601 | Arc del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-del-grau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | Aquest arc uneix l'edifici principal del Grau amb el segon edifici residencial del nord. La seva base està constituïda per dos grans carreus de pedra sobre els quals s'alça un conjunt de carreus regulars que tanquen amb forma de volta de canó. A sobre de l'arc es recolza un petit sostre fet de teules i bigues de fusta, amb vessant a l'interior del pati. Destaquem a la clau de volta, per la part exterior, un gravat a la pedra amb el text '1803 Ramon Grav'. | 08026-71 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. | 41.8281000,2.2548600 | 438123 | 4630959 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
41692 | Arxiu del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-brull | XVIII-XX | Es troba en bon estat. | L'arxiu municipal del Brull conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions i fons d'entitats, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. Es troba en una sala rectangular del primer pis de l'ajuntament. Consta de quatre fileres de lleixes metàl·liques, cadascuna amb set pisos d'alçada. En total hi deu haver al voltant de 550 volums arxivats. | 08026-162 | Brull, el | L'Arxiu Municipal del Brull forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. | 41.8169300,2.3053300 | 442304 | 4629684 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El Servei d'Arxiu Municipal del Brull és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local, tant pels usuaris interns com als externs. | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41686 | Bandera del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-brull | XX | És d'elaboració molt recent. | Segons la resolució de 13 de setembre de 1999, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi del Brull (DOGC núm. 2996, 18-10-1999): 'Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1/6 de les vores superior i inferior, i a 2/9 de l'asta i a 3/9 de la vora del vol'. Es troba a l'ajuntament i fa un metre d'alt per un i mig de llarg aproximadament. | 08026-156 | Brull, el | Va ser aprovada el 13 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 18 d'octubre del mateix any amb el número 2996. | 41.8169300,2.3053300 | 442304 | 4629684 | 1999 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41686-foto-08026-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un griu o grifó és una criatura mitològica amb el cap i les potes davanteres d'àliga gegant i les potes del darrera de lleó. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41665 | Barraca d'en Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-terrers | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions. | 08026-135 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7887800,2.3548900 | 446397 | 4626526 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41675 | Bassa (El Grau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-el-grau | Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat. | 08026-145 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8260900,2.2552300 | 438152 | 4630736 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
41674 | Bassa (Serra-Montmany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-serra-montmany | XIX-XX | Bassa que es troba al sud dels masos del Grau i Serra-Montmany, al costat d'una la cruïlla de camins. Es tracta d'un mur en forma de 'L' destinat a frenar i emmagatzemar l'aigua. Aquest mur està fet de carreus irregulars de pedra i ciment. La seva alçada és d'un metre en la part més alta i llavors va disminuint depenent de la inclinació del terreny. La part més gran d'aquest mur, que té una orientació est-oest, fa uns 34 m de llarg i mig metre d'ample. La part curta té orientació nord-sud i fa uns 7 m de llargada i sobre un metre d'amplada. La superfície de la bassa és d'uns 300 m² tot i que aquesta dada és molt variable. | 08026-144 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8270800,2.2568400 | 438287 | 4630844 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta bassa de poca fondària està densament poblada de vegetació, sobretot de canyes. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
41725 | Bassa (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-sot-de-les-mines | XX | Bassa situada al sot de les Mines, una mica més amunt de la confluència amb la riera de la Castanya. Hi ha una petita presa feta de formigó que a la part central té una estructura metàl·lica que és per on passa l'aigua. Uns metres més amunt hi ha una altra estructura de formigó que fa que l'embassament tingui dos nivells d'alçada (d'un metre de diferència). | 08026-195 | La Castanya | 41.7763600,2.3523900 | 446179 | 4625149 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona on la llera del torrent és més ampla que en la resta del recorregut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
41736 | Bassa del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-boix | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | L'estructura es conserva força be tot i que es troba en un estat d'abandonament. | Bassa que consta de dues estructures de planta rectangular contigües fetes de carreus de pedra tallats de manera més o menys regular, lloses i ciment. La més gran, al sud, fa 4 m d'amplada per 6 m de llargada aproximadament, amb un metre i mig de profunditat. La més petita, que queda al nord, fa uns 3 per 4 metres i és menys profunda. El gruix de les seves parets oscil·la entre els 40 i 50 cm. | 08026-207 | Brull, el | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Boix. | 41.7993000,2.2822000 | 440367 | 4627742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al llindar entre uns camps sense conrear i el bosc. Està força envaïda per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||
41737 | Bassa dels Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-bastons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba en molt bon estat de conservació. | Bassa feta amb carreus irregulars de pedra i ciment de forma irregular, amb una lleugera semblança a una forma el·líptica. Les parets fan uns 40 cm de gruix amb una alçada molt variable. La part est d'aquesta paret està culminada amb lloses de pedra que formen un angle amb dues vessants. En total la bassa té una superfície d'uns 210 m². A la cantonada sud-est hi trobem unes escales de pedra que serveixen per accedir a l'interior. | 08026-208 | Sant Jaume de Viladrover | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8299800,2.2497700 | 437702 | 4631171 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La paret del sud està proveïda d'una reixa metàl·lica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||
41741 | Brolladors del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Brolladors naturals situats entre can Serrà i el camp de golf. Es tracta d'unes cavitats al sòl de les quals en veiem unes obertures en la superfície. S'observen uns forats ovalats, de no més de 40 cm de llarg per 30 cm d'ample, i de profunditat indeterminada. | 08026-212 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8195800,2.2899300 | 441028 | 4629988 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Quan plou, l'aigua surt propulsada d'aquests forats, degut a la diferència de pressions entre l'aigua subterrània i la pressió atmosfèrica, i és bastant espectacular. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||
41627 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Actualment només se'n conserva l'estructura exterior. | Masia de planta rectangular, de forma allargada, situada molt a prop de l'església de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i, recentment, s'ha decidit arrebossar tot el conjunt. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem la porta, que és feta amb carreus de mida gran tallats regularment i d'una pedra més vermellosa, i la llinda que és de fusta. Les finestres també estan fetes amb aquests carreus més grans però n'hi ha amb llinda de pedra i amb llinda de fusta. A ponent veiem que la masia es va ampliar amb dos cossos que segueixen la línia de la casa, això és el que li atorga aquesta forma allargada. A llevant hi ha adossats uns corrals. | 08026-97 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7841600,2.3541900 | 446335 | 4626014 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment només se'n conserva l'estructura. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41545 | Can Baucells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baucells | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Algunes zones de l'edifici han perdut part de l'arrebossat que lliga els carreus, però no en fa perillar l'estructura ni la mateixa façana. | Masia de planta rectangular (gairebé quadrada) amb la façana principal orientada sud-oest. Està feta de pedra unida amb argamassa i la teulada, que és de doble vessant, amb teula àrab. Té dos pisos i les golfes. Les finestres son rectangulars i estan emmarcades amb grans lloses de pedra. La llinda de la porta principal té un gravat on s'hi llegeix '1691'. La masia té un cos afegit a llevant, de dos pisos d'alçada, i un segon cos afegit a aquest primer d'una sola alçada amb funcions de cort probablement. | 08026-15 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia s'erigí just en el període de màxima activitat econòmica i ramadera dins del terme del Brull (segles XVII-XVIII) i, per tant, respon a les necessitats econòmiques de la zona. | 41.8274100,2.2531200 | 437978 | 4630884 | 1691 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és coneguda també com a cal Bonjorn. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
41615 | Can Bordons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s'hi accedeix des d'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa. | 08026-85 | La Castanya | Es tracta d'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament. | 41.7923900,2.3623400 | 447019 | 4626922 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Ajuntament del Brull. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41549 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Està en runes. | Petita masia de planta rectangular, d'uns 12 per 8,5 metres, feta de pedra unida amb argamassa, de dos pisos d'alçada i de teulada de doble vessant. La masia està en runes. En queden dempeus gairebé senceres les quatre parets (falta un tros de la paret posterior) però el sostre ja ha cedit. La porta principal està orientada al ENE i té una gran llinda de pedra. Hi ha obertures de petites dimensions a les quatre parets i només una finestra de dimensions més grans (1,2 x 0,5 m) a la paret lateral esquerra. A dins s'observa una paret que delimita un espai independent. | 08026-19 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.8279900,2.2604900 | 438591 | 4630943 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La vegetació ha envaït l'interior i part d'una de les parets de la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41550 | Can Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVII-XVIII | En runes. | Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d'un metre d'alçada. | 08026-20 | Brull, el | En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973. | 41.8192900,2.2751300 | 439798 | 4629966 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41666 | Can Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisteller | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XX | La casa ha estat totalment reformada i no conserva exactament la mateixa planta que la original. | Can Cisteller és una masia situada a Sant Jaume de Viladrover. Està feta de carreus irregulars de pedra de tons diversos units amb ciment. La teulada està feta de teula i desguassa a quatre vessants. Consta de planta baixa i primer pis. La seva planta és en forma de 'U' eixamplada, d'uns 21 per 14 metres. La façana principal està orientada a l'est. Aquí hi trobem la porta principal, una finestra i una gran porta de garatge a cada banda de l'edificació. Al primer pis hi ha dues finestres a la part central i una gran porta a cada banda precedida per un porxo. Aquests dos porxos s'uneixen mitjançant un balcó i s'hi accedeix per unes escales situades a la façana sud. Les obertures són fetes de pedra i les del primer pis tenen una gran llinda de fusta. | 08026-136 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums. | 41.8336700,2.2531700 | 437988 | 4631579 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just al davant trobem una altra vivenda que antigament era un paller. En l'entorn proper també trobem altres construccions dedicades a les funcions de granja. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41593 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIII-XVIII | Ha estat restaurada totalment. | Masia formada a partir d'un cos inicial de planta quadrada al que se li han afegit dos cossos a la part de ponent. El cos principal consta de planta baixa i un pis amb golfes, i presenta una teulada de teula àrab de dues vessants. Té la façana principal orientada cap al sud, i s'hi accedeix a través d'una era enllosada i delimitada per un mur de contenció. Els materials constructius són la pedra i la teula. Cal destacar la llinda de la porta principal, bellament decorada amb una creu de Malta esculpida i un rellotge de sol que es troba a l'alçada del primer pis. La seva estructura interior ha estat adaptada a les necessitats de segona residència. | 08026-63 | Brull, el | Tenim constància documental del mas Coromines d'ençà de la baixa edat mitjana. Malgrat tot, l'edifici actual data de les darreries del segle XVIII, segons es desprèn d'una de les llindes de la façana principal (1796). | 41.8118200,2.3022000 | 442040 | 4629118 | 1796 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la llinda de la façana principal hi ha la data 1796, la mateixa data que apareix al rellotge de sol. Darrerament ha estat restaurada totalment, esdevenint una segona residència. La restauració ha afectat a la coberta i al seu interior. També són de nova construcció la pràctica totalitat de les llindes de pedra de les diverses finestres. El seu estat de conservació actual és bo. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
41669 | Can Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domingo | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El seu estat és ruïnós. | Masia en runes situada a la zona de la Castanya. Se'n conserven dempeus parts d'algunes parets i algunes bigues de la teulada de doble vessant. Aquestes parets són fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa, d'uns 30 cm de gruix i d'alçada variable. Hi ha una porta feta amb grans carreus i una gran llinda també de pedra on s'hi aprecia, més o menys, gravada la data 1879. També s'hi aprecia una petita finestra feta de carreus. | 08026-139 | La Castanya | Can Domingo apareix documentada per primer cop en un cens de l'any 1840, el moment en què la Castanya es va fusionar definitivament amb el Brull. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7837100,2.3637600 | 447130 | 4625958 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41667 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Es troba en runes. | Can Font és una antiga masia de la zona de la Castanya que actualment es troba en runes. Està feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Se'n conserven dempeus algunes parts de les parets, d'uns 40 cm de gruix i d'alçada variable que arriba fins a un màxim d'uns 3 m. S'observa també part de la teulada, que és de doble vessant i de teula. Hi ha també una finestra, feta de carreus i amb llinda de pedra, i algunes bigues de fusta. Es pot deduir que la planta era de secció lleugerament rectangular o gairebé quadrada. | 08026-137 | La Castanya | Les primera aparició documentada de can Font és d'un cens que data del 1717. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7848900,2.3565500 | 446532 | 4626093 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al mig de zona boscosa i està envaïda per la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41551 | Can Gasala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasala | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | L'arrebossat de la paret ha caigut en part i això fa que l'edifici denoti la necessitat d'una millora estructural externa. | Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, de dos pisos d'alçada, feta de totxo i arrebossada. La teulada és a doble vessant, amb desguàs a llevant i a ponent, de teula. La façana principal està orientada a ponent, amb dues portes rectangulars i una finestra al pis de baix i tres finestres al pis de dalt. Aquests finestres són rectangulars i aproximadament d'1 metre per 90 cm. Al sud i ha un cos afegit també de teulada a doble vessant, més petit, però d'alçada una mica superior. A llevant hi ha un altre cos afegit amb teulada d'una sola vessant i de només un pis d'alçària. | 08026-21 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia ha patit reformes estructurals segons les necessitats de cada moment històric i això ha provocat que no mostri una unitat arquitectònica. | 41.8303800,2.2548800 | 438127 | 4631212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha hagut diverses reformes estructurals fet que comporta una barreja d'estils arquitectònics poc definits. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41698 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està en runes. | Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya, a la vora de la pista que porta a can Bordons. Se'n conserva més o menys l'estructura de la planta, que és rectangular i feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Són unes parets gruixudes, de 40 cm d'ample o més, i la part més alta fa uns dos metres, tot i que és difícil de mesurar perquè està enclotada. La teulada era de doble vessant, allargada per ponent, i encara es pot veure alguna teula solitària. Hi ha també, encara, vàries de les bigues de la teulada. | 08026-168 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7846700,2.3559900 | 446485 | 4626069 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està molt envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41640 | Can Rabasseda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabasseda | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Presenta símptomes evidents d'abandonament i d'haver estat malmès pel foc. | És un mas fet amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment, amb evidents símptomes d'abandonament. Consta de planta baixa i pis, la teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al sud-est. La porta principal, de mida petita, es troba al primer pis i s'hi accedeix per unes escales adossades a la façana fetes de formigó; aquí també hi veiem l'ús de les totxanes. Les obertures són fetes amb carreus més grans de pedra tallats de manera més regular. Al lateral esquerre hi ha un cos afegit segurament amb funcions de cort. També hi ha un petit cos afegit a la part posterior. | 08026-110 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8303800,2.2584100 | 438420 | 4631210 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Petit mas deshabitat que es troba a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41582 | Can Rebugall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebugall | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'ha utilitzat la totxana en algunes parts de la casa per reforçar l'estructura de la mateixa. | Masia de planta rectangular, d'uns 15 per 10 metres aproximadament, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal està orientada al sud. En aquesta façana hi trobem la porta, de forma rectangular, que està feta també amb carreus de pedra però que en algunes parts ha estat refeta amb totxanes. Té una gran llinda de pedra. Les finestres d'aquesta façana, que n'hi ha dues a la planta baixa i tres al primer pis, també tenen llinda de pedra i la majoria han hagut de ser restaurades també amb totxanes. Estan, a més a més, protegides amb una reixa de ferro. A la banda de llevant hi ha dos cossos afegits d'un sol pis amb teulada d'una sola vessant que desguassa al nord; el primer està fet també de carreus de pedra però acabat amb arrebossat (tot i que aquest es troba en mal estat) i el segon és de totxana. A ponent trobem un cos afegit, fet de carreus, que antigament hauria tingut teulada i al primer pis una finestra i dues obertures més de dimensions reduïdes. A la part posterior, al nord, hi ha un cos afegit i dues finestres. | 08026-52 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8292600,2.2603700 | 438582 | 4631084 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41582-foto-08026-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41582-foto-08026-52-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Prop de la casa trobem dues construccions més, fetes ja de totxana, a més d'un cobert i un tancat pels animals. Una tanca protectora envolta tot el conjunt. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41699 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està en runes. | Restes d'aquesta antiga masia situada a la vall de la Castanya, a pocs metres de la pista principal. Se'n conserven dempeus parts d'algunes de les parets de la casa. S'hi veu, més o menys, una planta rectangular allargada dividida en dues estances. Són parets fetes de carreus irregulars de pedra, la majoria de mida petita, i argamassa. Perduren alguns trams de paret de tres metres d'alçada en bastant bon estat. Hi ha una petita finestra rectangular amb llinda de fusta i també el que era, ara destruïda totalment, una porta també amb una prima llinda de fusta. | 08026-169 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. Alguns veïns de la zona diuen que antigament era una hostatgeria o fonda. | 41.7860500,2.3567000 | 446545 | 4626222 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les runes es troben bastant envaïdes per la vegetació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41655 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo. | Masia de planta rectangular feta amb carreus de pedra i acabat arrebossat. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al SO. En aquesta façana hi ha la porta principal i una finestra feta nova i de grans dimensions a la planta baixa, i dues finestres més al primer pis. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra. La casa va ser ampliada per la banda esquerra seguint la mateixa línia de la teulada, en aquesta part hi ha també una petita finestra. Adossat a cada costat de la façana principal hi ha construït un cos d'una sola planta, i al mig una era enllosada. Per la banda posterior de la casa hi ha un cos adossat de mida superior a la casa principal i de construcció recent. | 08026-125 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums. | 41.8343300,2.2454300 | 437346 | 4631658 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se la coneix com can Roca de les Garses. Actualment aquest mas es dedica a la hípica rural i el pupil·latge de cavalls. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41555 | Can Serradases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serradases | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | Gran masia de planta bastant quadrada, entre 16 i 18 metres de costat, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula ceràmica, i desguassa als laterals. Està feta de pedra. La façana principal està orientada al sud i té al davant una era molt espaiosa envoltada de camps de conreu. En aquesta façana tan la porta principal com les finestres estan emmarcades amb pedra. Hi ha un cos afegit a llevant, amb teulada d'una vessant continuant la teulada del mas. A ponent hi trobem també un altre cos afegit, també d'una vessant però un metre per sota de la teulada del mas, i un porxo. Aquestes construccions ja estan fetes amb totxana però amb el mateix acabat que el cos principal. | 08026-25 | Sant Jaume de Viladrover | Can Serradases és una antiga casa de masovers pertanyent al mas d'Els Bastons. Fins fa pocs anys funcionava com a allotjament de turisme rural. | 41.8363100,2.2468800 | 437469 | 4631876 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Recentment ha estat restaurada amb arrebossat pintat. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41552 | Can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està completament restaurada i el seu estat és òptim. | Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina. | 08026-22 | Brull, el | Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou. | 41.8194300,2.2929100 | 441275 | 4629970 | 1790 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
41556 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Va ser restaurada l'any 2000. | Masia de planta rectangular (d'uns 11 per 15 m aproximadament) amb planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La masia està feta de pedra unida amb ciment. Les portes i finestres (rectangulars totes elles) estan emmarcades amb pedra. Tots els acabats i el seu estat és bo, doncs ha estat restaurada recentment. La façana principal dóna al SSO i hi trobem una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Els carreus de la porta principal són d'un to rogenc que els diferencien de la resta de l'edifici. A la llinda de pedra de la porta s'hi observa una xifra poc llegible degut al pas dels anys ('1722' o be '1729'). A la paret de ponent i hi trobem també una gran porta d'entrada. | 08026-26 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8313900,2.2587000 | 438445 | 4631322 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu entorn està molt cuidat i s'hi poden trobar jardins, piscina i diverses construccions amb funcions de cobert, estable i d'altres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41720 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XIX | Està en runes. | Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra i ciment, tot i que en algunes parts s'observen també totxanes. Romanen dretes parts d'algunes de les parets de la casa però és impossible concretar-ne l'estructura de la planta. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns tres metres. Podem apreciar-hi dues portes, l'una enfront de l'altra, amb llinda de fusta i una d'elles amb els laterals de maó. S'hi distingeix també una finestra amb llinda de fusta. | 08026-190 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7832400,2.3546200 | 446370 | 4625911 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La zona està molt coberta per bardisses i vegetació diversa que en dificulta localització i l'accés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41668 | Can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat reformada i el seu estat de conservació és bo. | Masia situada a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. És de planta rectangular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal al mig i una finestra a cada banda. Al primer pis hi ha dues finestres, alineades amb les inferiors, i un balcó a la part central que té una porta i una finestra. Tortes les obertures són fetes de carreus i amb llinda de fusta. Les finestres inferiors són reixades. | 08026-138 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8304000,2.2593700 | 438500 | 4631211 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi accedeix per un camí particular amb una reixa. Hi ha una segona construcció amb funcions de garatge. Per la façana oest està adossada a can Nap. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41677 | Cap de Setmana Ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-setmana-iberic | XX | El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals. | 08026-147 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
41536 | Capella Mitjancera o de La Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda. | 08026-6 | Brull, el | Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació. | 41.8080400,2.3408600 | 445248 | 4628673 | 1961 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
41704 | Capelleta de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-bernat | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | XX | Petita capella situada a Collformic, a pocs metres de la carretera. Es tracta d'una capelleta amb forma de caseta, feta de fusta, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'ample. A l'interior, sobre una base de fusta més gruixuda, hi ha la figura de Sant Bernat i el gos amb el barrilet penjat al coll. Just a sota hi ha una placa metàl·lica de forma pentagonal amb les lletres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Tot el conjunt està subjecte a una base també metàl·lica, de forma cilíndrica, d'uns 25 cm de diàmetre i 1,2 m d'alçada. | 08026-174 | Brull, el | Estàtua col·locada en aquest punt pel Centre Excursionista de Catalunya. | 41.8009200,2.3474200 | 445787 | 4627879 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba a l'extrem est del turonet que hi ha entre el pàrquing i el restaurant de Collformic. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41641 | Casa de colònies de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-de-casademunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Va ser restaurada totalment però respectant sempre l'estructura original. | Mas format per dos cossos adossats de planta rectangular i allargada, en total uns 36 metres de façana. Tots dos són fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El cos situat al sud és el més gran i té la teulada a tres vessants (llevant, ponent i sud) mentre que el cos del nord la té a una sola vessant (a llevant). Ambdues teulades estan fetes amb teula àrab. Trobem portes d'accés a les quatre façanes. A la façana est la porta queda a més alçada, degut a la inclinació del terreny, i unes escales fetes de pedra en faciliten l'accés. La majoria de les finestres són fetes de carreus, amb grans llindes de pedra i rajoles als ampits. En algunes d'elles (molt poques) s'han utilitzat maons, com en un dels accessos de la façana est que fa un arc de mig punt. Per a l'entrada del nord s'han d'utilitzar també unes escales i per a la del sud una rampa feta de formigó. A la part sud de la façana est hi ha un cos afegit que fa de garatge. Cal destacar també un contrafort a la cantonada SO. | 08026-111 | Brull, el | Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX). | 41.8155400,2.2979500 | 441690 | 4629534 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l'església de Casademunt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41703 | Casanova de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i el seu estat és bo. | Casa senyorial de grans dimensions i de planta lleugerament rectangular (el cos principal), d'uns 17 per 14,5 m aproximadament. Té un cos afegit a cada lateral, amb un nivell menys d'alçada, que li atorga un aspecte més allargat. Està feta de pedra amb acabat arrebossat i amb els revestiments d'obertures i cantonades embellits amb maó. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud, on s'hi troba la porta principal. Hi ha un mínim de sis portes més repartides per la planta baixa de la casa. De finestres en trobem més de 28. Gairebé totes les obertures són fetes de maó i amb arcs carpanells. A la part posterior hi ha un altre cos afegit i un mur amb arcades que tanca una piscina. | 08026-173 | Urbanització de l'Estanyol | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8219700,2.2789000 | 440114 | 4630261 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Una reixa envolta tota la finca i en restringeix l'accés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41687 | Castanyer de setze plançons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-setze-plancons | El seu estat de salut no és gaire bo. | El castanyer de setze plançons és un gran exemplar d'aquesta espècie (Castanea sativa) ubicat a la Castanya, a tocar dels masos de la Cortada i les Mirones. És un gran espècimen que es troba aïllat, a la vora d'uns camps de conreu. La seva alçada és d'uns 25 metres. La seva principal característica és que de la seva soca en surten setze branques que s'enlairen vigorosament en forma de canelobre. Algunes d'elles fan més d'un metre de perímetre. | 08026-157 | La Castanya | 41.7856700,2.3486700 | 445878 | 4626185 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | No està del tot clar si té quinze o setze branques, per això també se'l coneix com el castanyer de les quinze branques. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
41575 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull | <p>ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XV | Es troba en ruïnes. | <p>Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.</p> | 08026-45 | Brull, el | <p>Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.</p> | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||
41576 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0 | ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. | IX-XII-XV | Es troba en ruïnes. | Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 08026-46 | Brull, el | Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41542 | Cementiri de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petit cementiri unit a l'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d'uns 50 cm d'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d'un metre d'alçària aproximadament. | 08026-12 | Sant Jaume de Viladrover | L'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l'antic cementiri. | 41.8274900,2.2527800 | 437950 | 4630893 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es tracta d'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41612 | Cementiri de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-castanya | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | L'estructura és recent i, per tant, en bon estat de conservació. | Cementiri de petites dimensions situat a tocar de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya, per la banda de llevant. Observem un cos amb una sola paret de nínxols, de dos fileres d'alçada, feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada d'una sola vessant (al sud) feta de teula àrab. Al davant hi trobem una era amb gespa, i un banc i un parell de xiprers entre els nínxols i la paret posterior de l'església. Un mur de pedra, d'uns 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, fet també amb carreus de pedra, delimita el recinte. S'hi accedeix per una porta de forja que es troba a tocar de l'entrada de l'església. | 08026-82 | La Castanya | Aquesta estructura és recent, tot i situar-se en la parcel·la destinada com a antic cementiri històric. | 41.7838000,2.3525100 | 446195 | 4625975 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'estructura és actual tot i situar-se a la parcel·la on històricament hi havia hagut l'històric cementiri. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41635 | Cementiri del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El cementiri del Brull és un recinte enjardinat de forma rectangular. Està envoltat per un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment, de 140 cm d'alçada de mitjana, i amb una entrada reixada a la banda SO que té un xiprer a banda i banda. Passada l'entrada hi ha sis xiprers alineats en dues fileres, dos bancs de fusta i, al centre del recinte, una petita capella. Aquesta capella és de planta rectangular, de tres per quatre metres, està feta amb carreus, té la teulada de doble vessant i les obertures anterior i posterior amb volta de canó. A ambdós costats de la capella, enganxada al mur del cementiri, hi ha una filera de nínxols. També trobem una filera de nínxols més petits entrant a mà esquerra i unes quantes tombes sense nínxol a la banda oposada. | 08026-105 | Brull, el | Aquest cementiri és de recent construcció que permeté ampliar i ordenar l'antic cementiri de Sant Martí. | 41.8161900,2.3113100 | 442800 | 4629598 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part oposada de l'entrada, darrera els nínxols i la capelleta, queda un espai buit només ocupat per dos arbres amb sengles escocells. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
41603 | Corral de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-puigventos | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Ha estat restaurat recentment. | Construcció de planta rectangular, d'uns 17 per 12 m, d'una sola planta feta de carreus irregulars de pedra. Aquests carreus en bona part de la construcció estan posats sense cap lligam excepte en algunes parts on s'ha utilitzat l'argamassa i el ciment. La teulada és de teula àrab, a doble vessant que desguassa a la façana principal i a la part posterior. La façana principal s'orienta al NE. Aquí hi observem dues portes, que són fetes amb carreus més grans i tallats de forma regular, l'una amb la llinda de fusta i l'altra amb una biga de formigó. En cap de les quatre parets hi ha finestres sinó unes petites obertures de 35 per 10 cm aproximadament. | 08026-73 | La Castanya | Tradicionalment en la vida del camp s'han utilitzat corrals, barraques, cabanes, bordes, etc. per guardar-hi eines, bestiar, palla, fems i d'altres. En aquest cas, però, la seva funció inicial era d'habitatge. | 41.7899100,2.3437500 | 445472 | 4626659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41603-foto-08026-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41603-foto-08026-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Encara s'utilitza avui dia per guardar-hi el bestiar en algunes èpoques de l'any. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
41558 | Creu de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic | PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | S'hi veuen petites reformes al pedestal. | La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. | 08026-28 | Brull, el | La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. | 41.8012000,2.3478800 | 445825 | 4627910 | 1913 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/