Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41681 Creu de la Parròquia https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-parroquia Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. XVIII-XX Ha estat reparada ,s'observa la marca del trencament. Està feta amb pedra rogenca. Fa aproximadament uns 60 cm d'alçada, uns 30 cm d'ample i uns 12 cm de gruix. Està feta d'una sola peça i clavada directament a terra, tot i que a pocs centímetres de la seva base es veu que ha estat reparada. A la seva cara nord hi ha gravada una B i a la cara sud una A, corresponents a les parròquies del Brull i Aiguafreda. 08026-151 Brull, el És un dels pocs exemples que encara s'han mantingut avui dia per assenyalar les parròquies. Aquesta creu és important no tan sols administrativament sinó també religiosa. 41.7917300,2.2816600 440315 4626902 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Creu que delimita els termes eclesiàstics del Brull i Aiguafreda. 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41682 Creu de Sant Jaume de Viladrover II https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-ii PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX Creu situada al sud de can Gasala. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de ferro. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament i uns 60 cm d'alçada. La part superior de la peanya consta d'una sola gran pedra. Al centre d'aquesta hi ha clavada la creu, que fa uns 40 cm d'alçada i uns 25 d'ample. És ornamentada i pintada de negre, amb la base rodona i ample. Al bell mig hi ha les lletres IHS. 08026-152 Sant Jaume de Viladrover El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. 41.8297100,2.2547200 438113 4631138 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquesta creu es coneguda també com a creu del Pedró. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41683 Font del Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Ha estat restaurada recentment i el seu estat de conservació és bo. La font del Vilar està situada al nord de la masia que porta el mateix nom, prop del sot de l'Adrobau, a peu de la pista que va cap a la Castanya. És una font feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Consta d'una estructura vertical quadrada, d'un metre per un metre, que es recolza en el talús de la muntanya. A la part superior hi ha un ornament en forma de teulada de dues vessants que sobresurt una mica. Al bell mig de l'estructura hi ha el broc, que és metàl·lic i de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre. A la part inferior, a terra, hi la pica. La pica té forma quadrada i fa mig metre de costat i uns 40 cm d'alçada. El gruix de les seves parets és d'uns 18 cm. Al voltant de la font el terra està enllosat. 08026-153 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.7804000,2.3557700 446463 4625595 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Pocs metres a la dreta de la font s'hi troben una taula i dos bancs fets també de carreus i de lloses. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41684 Font del Vilar II https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-ii ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX El seu estat de conservació és bo. La segona font del Vilar es troba passat el mas Adrobau, en un revolt de la pista que va a la Castanya. Consta d'una estructura vertical feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Aquesta estructura té forma de casa, amb els costats rectes i la part superior formant una mica d'angle. Fa aproximadament 110 cm d'alt i 90 cm d'ample. A un terç de l'alçada de la font hi ha una obertura per on raja l'aigua, i hi ha enganxada una teula que és la que canalitza l'aigua i fa de broc. A terra hi han algunes lloses cimentades per frenar l'erosió del terreny. 08026-154 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.7801700,2.3598800 446805 4625567 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Està força envaïda per la vegetació. Només raja en certes èpoques de l'any. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41685 Font dels Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX S'han desprès alguns dels carreus. La font dels Abeuradors es troba al sector de Sant Jaume de Viladrover, molt a prop de la carretera, en una sèquia destinada a regar els camps de la zona. La font té una forma que s'aproxima a un prisma rectangular, d'uns 45 cm d'ample i un metre d'alçada, tot i que és força irregular. Els materials amb el què està construïda són carreus irregulars de pedra i argamassa. A la part superior, com a tapa, hi ha una gran llosa de pedra. No té cap mena de broc ni de canaló per l'aigua. 08026-155 Sant Jaume de Viladrover La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.8350000,2.2543600 438088 4631725 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba enclotada i molt coberta per la vegetació. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41686 Bandera del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-brull XX És d'elaboració molt recent. Segons la resolució de 13 de setembre de 1999, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi del Brull (DOGC núm. 2996, 18-10-1999): 'Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1/6 de les vores superior i inferior, i a 2/9 de l'asta i a 3/9 de la vora del vol'. Es troba a l'ajuntament i fa un metre d'alt per un i mig de llarg aproximadament. 08026-156 Brull, el Va ser aprovada el 13 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 18 d'octubre del mateix any amb el número 2996. 41.8169300,2.3053300 442304 4629684 1999 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41686-foto-08026-156-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Un griu o grifó és una criatura mitològica amb el cap i les potes davanteres d'àliga gegant i les potes del darrera de lleó. 98 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41687 Castanyer de setze plançons https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-setze-plancons El seu estat de salut no és gaire bo. El castanyer de setze plançons és un gran exemplar d'aquesta espècie (Castanea sativa) ubicat a la Castanya, a tocar dels masos de la Cortada i les Mirones. És un gran espècimen que es troba aïllat, a la vora d'uns camps de conreu. La seva alçada és d'uns 25 metres. La seva principal característica és que de la seva soca en surten setze branques que s'enlairen vigorosament en forma de canelobre. Algunes d'elles fan més d'un metre de perímetre. 08026-157 La Castanya 41.7856700,2.3486700 445878 4626185 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla No està del tot clar si té quinze o setze branques, per això també se'l coneix com el castanyer de les quinze branques. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41688 Alzines de la font dels Pardals https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-dels-pardals Tenen un bon estat de salut. Es tracta de tres grans exemplars d'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la font dels Pardals, al marge oest de la pista, al sector de Sant Jaume de Viladrover. Les seves soques són equidistants i formen un triangle equilàter d'uns tres metres de costat. La seva mida varia, però les tres tenen un tronc que fa més d'un metre de perímetre i una alçada considerable. Al estar tan properes les seves capçades es barregen i de lluny s'observa una sola gran capçada arrodonida. 08026-158 Sant Jaume de Viladrover 41.8216900,2.2532900 437987 4630248 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot i no estar catalogades són espècimens de gran dimensions. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41689 Lledoners del Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pujol Té un bon estat de salut. Es tracta d'uns lledoners (Celtis australis) centenaris de grans dimensions situats a les immediacions del mas el Pujol. De centenaris n'hi ha un mínim de quatre, però el més gran i espectacular és un exemplar que hi ha a la part davantera de la casa. El perímetre del seu tronc és de més de dos metres i la seva alçada supera els vuit. La seva capçada, més o menys arrodonida, fa més de sis metres de diàmetre. 08026-159 Brull, el 41.8031400,2.3022600 442037 4628155 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot i no estar catalogat és un espècimen majestuós. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41690 El Burguès https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-burgues PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVII-XVIII Es troba en runes. Actualment només en queden dempeus algunes parts de les parets. Aquestes parets són fetes amb carreus irregulars de pedra i argamassa. Algunes parts tenen més de 30 cm de gruix, i l'alçada màxima que se'n conserva és d'uns 2,5 metres. Es pot identificar més o menys una base de secció lleugerament rectangular. 08026-160 Brull, el Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. 41.7957900,2.3305300 444379 4627320 08026 El Brull Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41690-foto-08026-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41690-foto-08026-160-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El Burguès són les restes d'una antiga masia ubicada al vessant oest del pla de la Calma, en una zona amb molta pendent. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41691 Pont (torrent de l'Estanyol) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-de-lestanyol PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo. Es tracta d'un pont d'un sol ull amb arc de mig punt. Està fet amb grans carreus de pedra i ciment; els carreus que formen l'arc estan tallats de manera regular, i la resta irregular. Aquest arc fa 1 m d'ample i 1,2 m d'alt aproximadament. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada entre 5 i 6 metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. També s'observa formigó en algunes parts. 08026-161 Brull, el Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. 41.8256000,2.2912500 441143 4630656 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Pont que es troba a la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al torrent de l'Estanyol. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41692 Arxiu del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-brull XVIII-XX Es troba en bon estat. L'arxiu municipal del Brull conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions i fons d'entitats, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. Es troba en una sala rectangular del primer pis de l'ajuntament. Consta de quatre fileres de lleixes metàl·liques, cadascuna amb set pisos d'alçada. En total hi deu haver al voltant de 550 volums arxivats. 08026-162 Brull, el L'Arxiu Municipal del Brull forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. 41.8169300,2.3053300 442304 4629684 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El Servei d'Arxiu Municipal del Brull és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local, tant pels usuaris interns com als externs. 98|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41693 Riera del Burguès https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-burgues CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. La riera del Burguès és un curs d'aigua d'aproximadament 3,5 quilòmetres de longitud que flueix sempre en direcció oest i enterament dins el terme municipal del Brull. Neix a l'oest del pla de la Calma, al pla de l'Ase Mort, a uns 1200 m d'altitud. A partir d'aquest moment descendeix sempre cap a l'oest on ben aviat passa a prop de l'antiga masia en runes que du el mateix nom. Aquesta riera drena a la riera del Pujol, a 556 m d'altitud, just després de passar pel pont de Ferro. 08026-163 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.7977900,2.3165500 443219 4627551 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància com són el torrent de la Ciureda o el sot del Tell. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41695 Mines del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-remei MATA i PERELLÓ, Josep M. (1990). 'Els Minerals de Catalunya'. Institut d'Estudis Catalans. XIX-XX Les mines del Remei estan situades a la vall de la Castanya, al vessant vallesà del pla de la Calma, al NE del Puig Drau. Són unes mines abandonades que van funcionar de finals del s. XIX a principis del s. XX. Estan excavades en una esquerda de la cinglera i s'hi poden observar fins a set boques. L'explotació es va fer per nivells, amb galeries de llarg recorregut intercomunicades per plans inclinats, i s'hi han pogut identificar fins a set nivells. 08026-165 La Castanya Aquestes mines van començar a ser explotades l'any 1890. El període de major activitat va ser durant la Primera Guerra Mundial degut a l'augment del preu del mineral. Després el preu del transport sortia massa car i l'extracció va deixar de ser rendible. Aquest transport es realitzava amb mules que havien de fer un llarg recorregut fins a l'estació de tren d'Aiguafreda. El 1922 van ser definitivament abandonades. 41.7710200,2.3439500 445473 4624561 08026 El Brull Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Les mineralitzacions estan formades per filons de quars que prenen direcció nord-sud. S'hi poden trobar principalment òxids, malaquita, atzurita i també calcopirita.Fotografies: Joan Martínez Bruguera, 2010. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41696 Sot de les Mines https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-mines CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell. 08026-166 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.7725600,2.3470000 445728 4624730 08026 El Brull Difícil Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41697 Parc Natural del Montseny https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). 'Mapa i guia excursionista / Map & hiking guide. Montseny: Parc Natural'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). 'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). 'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny'. Brau Edicions. 'Xarxa de Parcs Naturals'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural. 08026-167 Osona, la Selva i el Vallès Oriental Any d'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera). 41.7753400,2.3333100 444592 4625048 08026 El Brull Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Els òrgans gestors del parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41698 Can Pou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-0 PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XV-XVII Està en runes. Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya, a la vora de la pista que porta a can Bordons. Se'n conserva més o menys l'estructura de la planta, que és rectangular i feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Són unes parets gruixudes, de 40 cm d'ample o més, i la part més alta fa uns dos metres, tot i que és difícil de mesurar perquè està enclotada. La teulada era de doble vessant, allargada per ponent, i encara es pot veure alguna teula solitària. Hi ha també, encara, vàries de les bigues de la teulada. 08026-168 La Castanya Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. 41.7846700,2.3559900 446485 4626069 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Està molt envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41699 Can Ribes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-0 PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XV-XVII Està en runes. Restes d'aquesta antiga masia situada a la vall de la Castanya, a pocs metres de la pista principal. Se'n conserven dempeus parts d'algunes de les parets de la casa. S'hi veu, més o menys, una planta rectangular allargada dividida en dues estances. Són parets fetes de carreus irregulars de pedra, la majoria de mida petita, i argamassa. Perduren alguns trams de paret de tres metres d'alçada en bastant bon estat. Hi ha una petita finestra rectangular amb llinda de fusta i també el que era, ara destruïda totalment, una porta també amb una prima llinda de fusta. 08026-169 La Castanya Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. Alguns veïns de la zona diuen que antigament era una hostatgeria o fonda. 41.7860500,2.3567000 446545 4626222 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Les runes es troben bastant envaïdes per la vegetació. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41701 Estàtua de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-marti XX Es troba en bon estat. Estàtua situada al sud de l'església de Sant Martí del Brull, en una zona enjardinada. El material emprat per a la seva creació és el granit. Consta de dos blocs massissos, en forma de prisma rectangular de secció quadrada, col·locats de forma vertical. La seva alçada és de 1,70 m cadascun i el seu costat fa uns 25 cm. La separació entre els dos prismes és de 15 cm. Al capdamunt de cada prisma hi ha una esfera ovalada, d'uns 30 cm de llarg, del mateix material. Aquestes peces estan inclinades i unides entre elles pel capdamunt. Tot el conjunt està embolcallat amb heura. 08026-171 Brull, el 41.8166400,2.3054500 442314 4629651 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És una obra dedicada a l'amor i simbolitza una parella d'enamorats. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41702 Travessa Matagalls Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessa-matagalls-montserrat JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme. XX La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres. 08026-172 Brull, el La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 1972 08026 El Brull Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41703 Casanova de l'Estanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-lestanyol PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Ha estat restaurada i el seu estat és bo. Casa senyorial de grans dimensions i de planta lleugerament rectangular (el cos principal), d'uns 17 per 14,5 m aproximadament. Té un cos afegit a cada lateral, amb un nivell menys d'alçada, que li atorga un aspecte més allargat. Està feta de pedra amb acabat arrebossat i amb els revestiments d'obertures i cantonades embellits amb maó. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud, on s'hi troba la porta principal. Hi ha un mínim de sis portes més repartides per la planta baixa de la casa. De finestres en trobem més de 28. Gairebé totes les obertures són fetes de maó i amb arcs carpanells. A la part posterior hi ha un altre cos afegit i un mur amb arcades que tanca una piscina. 08026-173 Urbanització de l'Estanyol Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. 41.8219700,2.2789000 440114 4630261 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Una reixa envolta tota la finca i en restringeix l'accés. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41704 Capelleta de Sant Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-bernat CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. XX Petita capella situada a Collformic, a pocs metres de la carretera. Es tracta d'una capelleta amb forma de caseta, feta de fusta, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'ample. A l'interior, sobre una base de fusta més gruixuda, hi ha la figura de Sant Bernat i el gos amb el barrilet penjat al coll. Just a sota hi ha una placa metàl·lica de forma pentagonal amb les lletres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Tot el conjunt està subjecte a una base també metàl·lica, de forma cilíndrica, d'uns 25 cm de diàmetre i 1,2 m d'alçada. 08026-174 Brull, el Estàtua col·locada en aquest punt pel Centre Excursionista de Catalunya. 41.8009200,2.3474200 445787 4627879 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba a l'extrem est del turonet que hi ha entre el pàrquing i el restaurant de Collformic. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41705 Font (cal Geperut) https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cal-geperut ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XIX-XX Es troba en estat regular, hi han esquerdes i s'han desprès alguns carreus. S'hauria de desbrossar urgentment. Font que es troba entre els masos de cal Geperut i can Pou, a peu del camí, a la Castanya. Es va fer aprofitant el talús de la muntanya fent-hi una paret amb carreus i ciment, d'uns 2 m de llarg i 1 m d'alçada. Al mig d'aquesta estructura hi sobresurt uns 10 cm un broc en forma de U que canalitza l'aigua. A sota, a terra, hi ha una pica rectangular de pedra. Aquesta té uns 45 cm d'ample, uns 25 de fondària i una alçada molt irregular que va dels 15 als 25 cm. 08026-175 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.7847600,2.3556300 446455 4626079 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot el conjunt es troba envaït per la vegetació. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41706 El pla de l'Ase Mort (llegenda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort. 08026-176 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41707 El pla de la Calma (llegenda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells. 08026-177 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41708 Aplec de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org XX Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. 08026-178 Sant Jaume de Viladrover Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41709 Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. 08026-179 La Castanya 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41710 Pont (font Cabridella) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-font-cabridella PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo. És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d'uns 10 m i consta d'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d'un metre d'amplada i un parell de metres d'alçada. Aquesta mida reduïda de l'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. 08026-180 Brull, el Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. 41.8030600,2.3471900 445769 4628117 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41711 Elisabet Beneta (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret. 08026-181 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41712 Valentina Vinyes i Grau (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. 08026-182 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41713 Elisabet Martina (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-martina-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620. 08026-183 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41714 Margarida Font (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. 08026-184 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41715 Montserrat Soler (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. 08026-185 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41716 Font (sot de les Mines) https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sot-de-les-mines ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo. Font situada al sot o torrent de les Mines, a uns 710 m d'altitud. Consta d'una paret vertical, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, que talla el talús de la muntanya. Aquesta paret fa uns quatre metres de llargada per tres d'alçada aproximadament. Al bell mig hi ha un broc metàl·lic de secció circular d'uns 6 cm de diàmetre, tot i que l'aigua raja per tot arreu menys per aquest broc. A terra, l'aigua és recollida per una pica perfectament cúbica feta també de carreus i ciment que té uns 70 cm de costat. 08026-186 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.7744300,2.3515900 446111 4624935 08026 El Brull Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba en una zona amb molta pendent on s'han construint uns graons fets de pedra per facilitar-ne l'accés. És una zona també molt humida i amb abundant vegetació. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41717 Font dels Pardals https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pardals-0 ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Font situada al sector de Viladrover, a l'oest de la pista que va del Grau a la Font de l'Obi. Consta d'una estructura semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d'alçada i uns 130 d'amplada aproximadament. No té cap broc visible. 08026-187 Sant jaume de Viladrover La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.8217800,2.2531400 437974 4630259 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Està situada prop d'una sèquia que és utilitzada per regar els camps de la zona. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41718 Pont (torrent Gros) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-gros PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo. És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. 08026-188 Brull, el Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. 41.8168600,2.3309200 444430 4629659 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41719 Rellotge de sol de Sant Cristòfol de la Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-cristofol-de-la-castanya BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. XX La pintura està força esborrada. Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, d'1 m per uns 80 cm, vertical declinant, amb orientació sud. Té marques horàries pintades a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i d'uns 30 cm. Hi ha pintada la data MCMLXXXIX (1989). 08026-189 La Castanya Va ser al llarg dels segles XV i XVI quan s'emparellaren l'art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren moltes esglésies com és el cas de Sant Cristòfol de La Castanya. Aquest rellotge és una reproducció actual de l'antic rellotge de sol que hi devia haver a l'església. 41.7838200,2.3523000 446178 4625977 1989 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Rellotge de sol situat a la façana principal del campanar de Sant Cristòfol de la Castanya. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41720 Can Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-0 PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVII-XIX Està en runes. Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra i ciment, tot i que en algunes parts s'observen també totxanes. Romanen dretes parts d'algunes de les parets de la casa però és impossible concretar-ne l'estructura de la planta. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns tres metres. Podem apreciar-hi dues portes, l'una enfront de l'altra, amb llinda de fusta i una d'elles amb els laterals de maó. S'hi distingeix també una finestra amb llinda de fusta. 08026-190 La Castanya Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. 41.7832400,2.3546200 446370 4625911 08026 El Brull Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla La zona està molt coberta per bardisses i vegetació diversa que en dificulta localització i l'accés. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41721 Els Campots https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-campots PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVI-XX Encara es troba en procés de restauració. Masia situada a la Castanya, a l'est de Sant Cristòfol. Es tracta d'una casa de planta rectangular, d'una 10 m de façana, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal, feta amb carreus i també totxana, que fa una volta de canó rebaixada. També hi ha una porta de garatge feta amb grans carreus tallats de manera regular i dues finestres al primer pis, ambdues amb llinda de fusta. 08026-191 La Castanya Aquesta masia va deixar de tenir les funcions agrícoles inicials i ha passat a ser un edifici residencial. 41.7839100,2.3571500 446581 4625984 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El fet d'estar en procés de restauració fa que hi convisquin materials originals i de nous. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41722 Font del Ginebre https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ginebre ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Es troba en bon estat de conservació. La font del Ginebre és una bassa situada al pla de la Calma. Es troba la capçalera del sot que du el mateix nom, i que més tard formarà el torrent de les Mines juntament amb el sot del Matxo. És tracta d'un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment que actua com a petita presa. Aquest mur fa uns 3,5 m de llarg, 50 cm d'ample i 35 cm d'alçada màxima. 08026-192 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.7658200,2.3352200 444743 4623990 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El seu volum és petit, tot i que varia segons l'època de l'any. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41723 Les pluges a Sant Segimon https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pluges-a-sant-segimon 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol. 08026-193 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41724 Als del Brull els diuen «potarrojos» https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. 08026-194 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Relacions entre municipis veïns. Toponímia. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41725 Bassa (sot de les Mines) https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-sot-de-les-mines XX Bassa situada al sot de les Mines, una mica més amunt de la confluència amb la riera de la Castanya. Hi ha una petita presa feta de formigó que a la part central té una estructura metàl·lica que és per on passa l'aigua. Uns metres més amunt hi ha una altra estructura de formigó que fa que l'embassament tingui dos nivells d'alçada (d'un metre de diferència). 08026-195 La Castanya 41.7763600,2.3523900 446179 4625149 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba en una zona on la llera del torrent és més ampla que en la resta del recorregut. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41726 Pont (riera de la Castanya) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-la-castanya PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo. Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d'uns quatre metres. 08026-196 La Castanya Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. 41.7772800,2.3524700 446186 4625251 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2019-11-22 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41727 Pont 1 (sot de les Mines) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-sot-de-les-mines PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo. Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. 08026-197 La Castanya Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. 41.7744600,2.3524200 446180 4624938 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41728 Pont 2 (sot de les Mines) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-sot-de-les-mines PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo. Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya, pocs metres per sota de la font d'aquest torrent. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem una estructura de formigó que fa de base. Es troba a uns 2,5 m sobre el torrent. En total fa 1,8 m d'ample i uns 6 m de llarg. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. 08026-198 La Castanya Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. 41.7744200,2.3517000 446120 4624934 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41729 Festa Major de Sant Jaume de Viladrover https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover S'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans. 08026-200 Sant Jaume de Viladrover 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41730 Festa Major del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-brull La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular... 08026-201 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41731 Festa de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti La festa de Sant Martí dels Brull es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre en honor al seu patró (Sant Martí) i coincidint amb la castanyada. Aquest, una castanyada popular, és el principal acte de la celebració. 08026-202 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla També és coneguda com a Festa Major d'Hivern o festa de la Castanyada. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41732 Plegament geològic https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegament-geologic Diversos autors (1992). 'Història Natural dels Països Catalans.' Vol. I i II. Gran Enciclopèdia Catalana. Sortint del talús apareix una enorme roca vermellosa que forma un pla inclinat: són els estrats de roca que s'han deformat elàsticament per l'acció de forces tectòniques de tipus divers durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. 08026-203 Brull, el Aquest procés geològic dura des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. 41.8164100,2.3153700 443138 4629619 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-3.jpg Inexistent Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Una bona mostra de plegament geològic és ben visible al peu de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, poc després de deixar el Brull en direcció a Collformic. 122 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc