Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41928 | Jaciment de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-creu-de-labella | <p>BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); pàg. 31, apartat 84. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47, apartat 72. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.</p> | VI-IaC | Difícil determinar la seva ubicació exacta. | <p>Notícies de Marià Ribas de l'any 1952 parlen d'un poblat ibèric amb restes de parets conservades en el pendent que dóna de cara al mar. Segons indica, les restes de ceràmica són abundants. En les prospeccions superficials fetes durant la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1987, els autors no van trobar ni restes de ceràmica ni restes de parets ibèriques; només marges de conreu; però indiquen la dificultat de fer-ho per la presència de sotabosc.</p> | 08030-1 | Creu de l'Abella | 41.5374100,2.3781600 | 448129 | 4598604 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'extensió que es deriva de la Carta Arqueològica és molt imprecisa. Nosaltres tampoc hem vist restes ni de ceràmica ni de parets, però és cert que hi ha molt de sotabosc. Informacions de la gent del Museu de Cabrils ens diuen que després de ploure es poden trobar restes de ceràmica pels marges o camins. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 41929 | Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-linfern-0 | BASSA, O; FARELL, D. I PUJOL, J. (1994). Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, 1994. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona. CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X-XIV). Mataró, 1988. GARCIA, J (1992). La necrópolis Layetana del 'Turó dels Dos Pins' (Cabrera de Mar). Congreso de Arqueología Ibérica. Las Necrópolis (J. Blánquez i V. Antona coords). Varia I Madrid, pàg. 112. GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. U model d'ocupació del territorial a la Laietània ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Ates. Laietania, núm.8. Mataró, pàg. 152. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 246 i 250. MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, pp. 77-87. MALUQUER, J. (1987). Prehistòria i edat antiga (fins el segle III). Història de Catalunya dirigida per P. Vilar. Barcelona, pàg. 241. OLESTI, O (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.):estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana, pp. 196 i 438. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 206, apartat 189. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47, apartat 72. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 647. | VI-IaC | Presència de furtius i erosió. | Notícies de Marià Ribas de l'any 1952 detecten entre Burriac i el Montcabrer diverses sepultures de teules. Ens diu que en una hi havia una destral de pedra basàltica com objecte d'ofrena. Al costat, dos enterraments en urna. Marta Prevosti (1981:206), citant notes de l'arxiu Ribas, parla de molta ceràmica romana feta a torn, fragments d'àmfora, teula, ceràmica ibèrica i romana feta a torn i feta a mà. També parla de sepultures tardanes rectangulars amb parets de pedra aplanada ( 0,45 x 1,95 m) que han perdut la tapa. Marta Prevosti també cita informació proporcionada per Joaquim Serra que diu que la ceràmica romana (àmfora i teules) s'estén pel vessant de Cabrera de Mar. Igualment parla de l'existència de sitges. A les prospeccions superficials realitzades durant l'execució de la Carta Arqueològica (1987), els autors parlen de la localització de diversos fragments de ceràmica en ambdues vessants del turó, sense cap estructura. En el cim s'hi podia observar una gran quantitat de material ceràmic provinent de forats de excavadors clandestins. Segons informacions orals recollides pels autors de la Carta Arqueològica, els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes). En el cantó N i E del cim s'observa la darrera filada d'una paret, possiblement ibèrica, que envoltaria el cim del turó. També, a les roques que coronen el cim, es veuen forats rectangulars repicats. Actualment, el Turó de l'Infern, s'interpreta com un lloc estratègic de vigilància i control del territori en època ibero-romana, en relació amb el poblat ibèric de Burriac. | 08030-2 | Turó de l'Infern | L'any 1984 es va fer una recollida superficial de materials, per la presència continuada de clandestins i després de posar-ho en coneixement del llavors Servei d'Arqueologia de la Generalitat. Aquests materials es troben dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Destaquen la presència de produccions calenes (formes Lamboglia 1 i 5), àmfora itàlica (Dressel 1) i àmfora local (Pascual 1) i nombrosa ceràmica ibèrica tardana. L'any 1999, amb motiu d'un projecte de recerca de la zona (COLL-JARREGA-PREVOSTI: 2000) es va fer una nova recollida de materials. | 41.5278300,2.3815600 | 448405 | 4597539 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa vint anys s'observaven gran quantitat de ceràmica ibèrica i romana i fileres de pedres. En la nostra visita ja no es veien restes superficials. No ha estat mai excavat, però sí espoliat.També s'observen quatre forats equidistants, excavats en una de les roques més enlairades d'aquest turó, i d'uns 15 cm. de costat. Han estat interpretats (BASSA, FARELL, PUJOL 1994: 26-27) com les famoses forques medievals que hi havia al Montcabrer, instal·lades per Pere des Bosch al segle XIV, i que esmenta la documentació medieval (CUADRADA 1988: 139). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41930 | Jaciment de Can Casi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-casi | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 150, apartat 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | A la Carta Arqueològica es recull que a la bibliografia s'esmenta la troballa d'una sepultura romana. Els autors de la Carta Arqueològica no van localitzar l'indret exacte i diuen que cap veí recorda aquesta troballa. | 08030-3 | Urbanització Serres | 41.5296900,2.3611500 | 446704 | 4597757 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons les indicacions de la Carta Arqueològica, actualment el lloc es troba entre dos torrents, totalment urbanitzat i no hem detectat cap resta de ceràmica o estructures superficial. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41931 | Carretera de Vilassar de Mar - Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vilassar-de-mar-cabrils | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 154, apartat 162. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pp. 67 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques, dins Memòria de l'U.D.A.H.U.B. Barcelona, pp 9-11. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | Necròpoli amb una dotzena d'enterraments en tegula, que segons la bibliografia s'estenia fins a la carretera de Vilassar a Cabrils i que fou destruïda per les obres de l'Autopista C-32 (antiga A-19). | 08030-4 | Km 2 de la Ctra. Bv-5022 | Les restes foren destruïdes durant les obres de l'Autopista C-32 (antiga A-19). | 41.5134700,2.3804600 | 448302 | 4595945 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Impossible de localitzar el lloc exacte; ni Marià Ribas ni la Carta Arqueològica ens diuen si és la banda dreta o esquerra de la Ctra. de Vilassar de Mar a Cabrils. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41932 | Jaciment de Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vehils | ALMAGRO, M. Ey alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona - Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTIN JULIÀ, F. de A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31. Premià de Mar, pàg. 15. PELLICER PAGES, J. (1887). Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró, pàg. 87. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 i 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 98. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 173. RUBIO DE LA SERNA, J. (1888). Noticia de una necrópolis ante-romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona). Madrid; Memorias de la Real Academia de la Historia, XI, pàg. 764. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis, Baetulo-Blanda. Fasc. I. Barcelona, pàg. 46. | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | La bibliografia parla d'un lloc d'enterraments i d'estructures d'una vil·la. Pellicer (1887:87) parla d'un sepulcre que es va excavar a començaments d'aquell segle. Pe tant del segle XIX (?). A més, diu que es va trobar una fletxa de coure a l'esquelet, i que el va agafar el propietari Sr. Vehils. Ribas (1952) utilitzar Pellicer com a font, però també parla de restes de construcció romanes i uns enterraments trobats molt a prop. | 08030-5 | Can Vehils | 41.5180500,2.3805100 | 448310 | 4596453 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És possible, tal i com asseguren els autors de la Carta Arqueològica, que ens trobem davant de dos jaciments diferents: una sepultura prehistòrica i una vil·la romana que podria formar part del petit nucli rural romà situat pels voltants del Sant Crist de Cabrils. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41933 | Al sud de la població, prop de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-la-poblacio-prop-de-la-riera | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 . RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Urbanitzat | La bibliografia parla de restes romanes, però en l'actualitat la urbanització de la zona no deixa veure res. | 08030-6 | Urbanització La Resclosa | 41.5216600,2.3721800 | 447618 | 4596859 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades de Marià Ribas són molt esquemàtiques i quan documentà aquest jaciment encara no hi havia l'autopista. No sabem el criteri per posar les coordenades de la fitxa de la Carta Arqueològica, que són les que hem posat; i les fotos corresponen a les coordenades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41934 | Entre el Torrent d'en Grau i el de Can Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-torrent-den-grau-i-el-de-can-pelat | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 145 i 146. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 40. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 774-775. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VI-I aC | Notícies molt antigues. | Marià Ribas parla de diverses troballes d'època ibèrica, en especial ceràmica, fusaioles, pondus... Però també parla d'un poblat ibèric. Fa referència a una sitja excavada pel Dr. Sobregrau amb ceràmica feta a mà i fragments de ceràmica ibèrica pintada. D'una altra sitja, cap el Mas Truc, plena de desferres, ceràmica pondus, ferros, plom fos, petxines, ossos i carbó vegetal i cendres. També es va trobar una destral de pedra de 112 mm. I una pedra treballada. M. Ribas (1952) també parla d'una vil·la romana. Segons Marta Prevosti (1981), Ribas es confon en la ubicació d'aquesta vil·la i que en realitat es podria tractar del jaciment de La Llobatera i una altra nota es relacionaria amb la vil·la de Feixes de l'Arlot / Sobre Can Dalmau. | 08030-7 | Serralada de Marina | Intervencions realitzades als anys 30 pel Dr. Lluís de Sobregrau (Foment d'Estudis del Maresme). També s'ha detectat intervencions clandestines. | 41.5355700,2.3551700 | 446210 | 4598414 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La destral i la pedra treballada era a la col·lecció del Dr. Lluís de Sobregrau. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41935 | La Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobatera | BOSCH, M. (2002). Control de les obres de construcció a la finca Roca Llobatera, dins el jaciment arqueològic: La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes. Cabrils (El Maresme). Memòria arqueològica. Inèdita. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 149 i 150. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 97. RIBAS, M. (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 158. RIBAS, Marià (1973). Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro. Pyrenae, núm. 9. Barcelona, pàg. 168. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | VIaC-IVdC | Material en superfície sense estructures visibles. | L'any 1952 i l'any 1975, Marià Ribas publica la troballa d'enterraments en teules i àmfores i afirma que l'any 1932 i el 1938 es van trobar enterraments d'incineració en urnes i sitges, en motiu de l'explotació d'una pedrera. En la segona publicació també parla de restes de ceràmica romana d'època republicana, feta a mà, ibèrica i campaniana. Marta Prevosti recull les notícies de M. Ribas i hi afegeix la troballa de petites llànties, àmfores, ceràmica romana imperial, monedes, vidres, plom i ferro i agulles d'os. Segons una noticia donada per J. Gómez, recollida a la Carta Arqueològica, en el camí que puja la Font d'en Didol, a mà dreta, en una vinya sobre la pedrera, fou trobat un fragment de fitxa en ceràmica comuna romana. Sembla que hi ha problemes per ubicar el lloc exacte d'aquest jaciment ja que els autors de la Carta Arqueològica van preguntar a aficionats de Cabrils i les indicacions no coincidien amb les de la Marta Prevosti. No es té constàcia de si les troballes es realitzaren a l'explotació o en el camí d'accés. Les prospeccions realitzades pels autors de la CC.AA amb l'acompanyament dels membres del Museu de Cabrils s'observaren fragments de ceràmica, teules i àmfores en el lloc on es van realitzar excavacions abans de la guerra civil. | 08030-8 | Vessant E. del Turó de Can Boquet; en el Barri de La Llobatera | Troballes realitzades durant l'explotació de la pedrera, actualment aturada. Entre el 13 i el 17 de maig de l'any 2002, en motiu d'unes obres que s'havien projectat en aquest indret, es va realitzar una excavació arqueològica preventiva, adequada a les peculiaritats de l'obra, segons la normativa indicada pel Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, en aplicació de la Llei 9/1993 de 30 de setembre (Llei del Patrimoni Cultural Català) que tipifica aquest indret com a Zona Arqueològica. Els treballs consistiren en un control de màquines, la realització de sondejos mecànics i prospecció en superfície. La direcció tècnica anà a càrrec de Marc Bosch de Doria (ACTIUM S.C.P.). Els resultats dels treballs arqueològics han estat negatius pel que fa a la zona on s'havia previst construir, però s'ha constatat que en una elevació del terreny a uns 70 m de l'obra, en direcció ponent, s'hi observen nombrosos materials ceràmics romans (tegulae i imbrices) dispersos que són l'indici d'un jaciment arqueològic. Davant l'incertesa de la ubicació del jaciment conegut com “La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes”, Bosch (2002) proposa la hipòtesi de la ubicació del jaciment en aquest emplaçament, segons les coordenades indicades que nosaltres assumim en aquesta fitxa. | 41.5331400,2.3521500 | 445956 | 4598146 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica la denominació La Pedrera i Les Vinyes acompanya a la de La Llobatera.La peça discoïdal es troba en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41936 | Costat oposat al Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costat-oposat-al-cementiri | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 151 i 152. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Ribas (1952) parla de ceràmica romana escampada i restes de paviments, mosaics, pedres, teules al costat oposat del cementiri. Marta Prevosti (1981), ho situa en una petita elevació entre dues rieres amb la troballa de dos enterraments. Ribas, l'any 1975, diu que del mateix terme de Cabrils és una altra necròpolis més reduïda d'enterraments en teula situada tot just iniciat el pendent entre les muntanyes del Montcabrer i Burriac i propera al poble. | 08030-9 | Urbanització de Can Tolrà. | 41.5297100,2.3735700 | 447740 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41936-foto-08030-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41936-foto-08030-9-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només Marià Ribas sap on va realitzar aquestes troballes i encara que ara visqués, la transformació del paisatge ha estat tan gran, que ni ell ho reconeixeria. Les coordenades que marca la fitxa de la Carta Arqueològica indiquen la troballa dins un torrent, cosa força improbable. Les fotos que hem fet són de l'entorn. Es tracta d'un terreny molt urbanitzat en forta pendent, dalt del qual hi havia el poblat ibèric a 200 m del cementiri. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41937 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri-0 | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró; pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 41. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. AIEC, volum VIII. Barcelona, pàg. 50. | IIaC-VdC | Perill de ser urbanitzat. | Ribas (1952) assenyala la troballa de restes de parets, fonaments, mosaics i ceràmica que podrien pertànyer a una vil·la romana a ' la sortida del poble camí del cementiri'. També diu que hi havia ceràmica ibèrica i campaniana. Prevosti utilitza la informació de Ribas que descriu la troballa, l'any 1930, de parets en el marge prop del cementiri i paviment d'opus signinum, amb ceràmica romana, ibèrica i campaniana. També ens diu que el Dr. Sobregrau excavà una sitja plena de runa ibèrica: 38 fragments a torn, 166 fets a mà (sis am cordó), 8 campanianes, una fusaiola, un pondus i una destral de pedra. Prevosti també recull la cita de Serra Ràfols 'En las pendietes de esta montaña, cerca de Cabrils,... El cura de este pueblo seños Lluís de Sobregrau, hizo una excavación, descubriendo algunos vasos casi enteros hechos a mano, muy groseros y otros más finos, algun trozo de cerámica pintada y trozos de plomo fundido y de hierro'. | 08030-10 | Camí del Cementiri | Excavació d'una sitja els anys 30 per part del Dr. Lluís de Sobregrau. | 41.5277700,2.3705200 | 447484 | 4597538 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la visita al lloc hem trobat dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41938 | Poblat a 200 m del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-a-200-m-del-cementiri | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1998). La figureta ibèrica de Can Jaumar (Cabrils, El Maresme). Iluro, 1. Cabrera de Mar, 1998, p. 17-23. GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 25. MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 152 i 153. PUJOL, J. GARCIA, J. (1994). El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrícola fins el naixement d'Iluro. Laietània, 9. Mataró, 1994, pp. 102-103. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró, pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 40 i 41. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 27. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 87-89. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 12. RIBAS, M. i COLL, R.(1996). Noves dades sobre les restes ibèriques de Cabrils (El Maresme, Barcelona). Fonaments, 9. Barcelona, 1996, 253-268. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. RUIZ i POZA, Montserrat (1992). Informe de les excavacions arqueològiques d'urgència realitzades al Turó del cementiri, Cabrils. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 649-651. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 50. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Les notícies que dona M. Ribas fan referència a un poblat situat a 200 m del cementiri on es descobriren habitacions i part d'una muralla. També fa referència a les tres sitges excavades per Dr. Sobregrau, d'on sortiren vasos llisos, un amb la marca ECENI, fragments de dolia, amb reparació de plom, pondus, fusaioles, ceràmica ibèrica pintada amb cercles concèntrics, ossos, petxines, bronze, destraletes, raspadors (?). Ens diu que dues de les sitges eren d'enterrament i al fons es trobà l'urna cinerària i diversos vasos ibèrics sencers, de petites dimensions fets a mà i a torn. A la publicació de l'any 1964 es poden veure alguns dibuixos d'aquest material. La història de les primeres intervencions a Can Jaumar està explicada en la documentació que es guarda en l'arxiu del Sr. Marià Ribas de Mataró. Reproduïm tot seguit un text de l'època: 'Nº 23. Cabrils. En l'any 1931 el Dr. Lluís de Sobregrau descobrí interessants restes ibèriques en la part alta propera al poble, i a uns 200 metres del cementiri. Consisteixen en restes de parets de pedra ibèriques, molt destruïdes, avui totalment tapades, i sitges, una de les quals fou excavada. En aquesta sitja han aparegut vasets fets a mà, en ceràmica grisa, grollera i fina, ceràmica que recorda la hallstàttica, indígena, ceràmica negra finíssima molt polida, feta a torn (tipus ibèric), ordinària i fina feta a torn, roja i grisa, presentada en moltes varietats, des dels més petits vasets fins a la gran gerra ovoide, dolium, tapadores. Aquesta classe és idèntica a la dels poblats ibèrics de la comarca; trossos de gerres enganxats per lligades de plom, plates ibèriques, pondus de ceràmica i de pedra, fusaioles -una d'ós-, ceràmica feta a mà recordant l'eneolítica, ceràmica feta a torn i pintada a mà a base d'elements geomètrics i cercles concèntrics (se n'han trobat uns 40 trossos), molins de mà, ossos, petxines, trossos de bronze que no es comprèn a quins objectes correspondrien, destraletes i raspadors. Es abundant la ceràmica campaniana, representada per cràteres, lekytos, skyphoi, etc. També la terra sigil·lata, amb relleus i llisa, un tros amb les lletres ...ECENI en relleu dintre un rectangle refós. Tot el material esmentat aparegué en gran abundor, i omplia una sitja amb tot el desordre. Aquesta sitja avui es troba plena de terra, medeix 1,80 m. d'alçària, 1,35 de diàmetre interior i 1,00 m. de diàmetre de la boca. En el lloc on hi ha les parets ibèriques hem vist dues altres sitges i una a l'altre costat del camí, que encara no han estat excavades. Les parets donen la forma d'algunes habitacions ben requadrades, i tot el terreny està ple de ceràmica ibèrica variada i alguns fragments de ceràmica romana. Es molt freqüent la ceràmica ibèrica feta a mà. Cal veure les llibretes d'excavacions i papers solts'. Marta Prevosti dona més detalls sobre la ceràmica trobada: entre la campaniana hi havia cràteres, lekythos, skyphoi... També hi havia ceràmica grisa emporitana i un molí de mà. La sitja feia 1'80 m de profunditat, 1 m de diàmetre a la boca i 1,35 m de diàmetre a la base. L'any 1992 s'excavà la parcel·la 36. Es va descobrir un mur de 3,5 m de llargada, direcció NE-SO. L'aparell és de pedres de tamany irregular lligades amb fang i pedres més petites. A la part exterior del mur es va trobar campaniana A i B, ceràmica ibèrica, teula i dolia. Destaca la troballa d'una terracota ibèrica. | 08030-11 | Al costat del cementiri | Jaciment descobert durant la realització del Programa de Recerques i Excavacions del Foment d'Estudis del Maresme. L'any 1931 el Dr. Lluís de Sobregrau excavà tres sitges. A finals de l'any 1983 i a començaments del següent es va visitar el jaciment en diverses ocasions, adonant-nos del perill de degradació que aquest semblava córrer degut a la urbanització d'una àrea molt propera. Poc temps després aquest perill es va materialitzar, la qual cosa fou posada en coneixement del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya alhora que es recolliren alguns materials que s'observaven en superfície, producte de modernes remocions del terreny, i que foren dipositats en el Museu Municipal de Premià de Mar (RIBAS-COLL 1996, 274-276). L'any 1992, entre el 6 i el 13 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència per part de Montserrat Ruiz i Poza. | 41.5310300,2.3722500 | 447631 | 4597899 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41939 | L'Alzina surera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-surera-0 | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | Zona afectada per la construcció de xalets de la urbanització Can Tolrà. En les obres d'un dels xalets aparegueren restes d'una construcció d'època romana, amb parets, paviments i ceràmica composta de tegula, àmfores i ceràmica comuna. Els materials mobles recuperats presenten una forquilla cronològica que va des de les ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes) fins les sigil·lates sudgàl·liques, passant per les terrisses ibèriques, l'àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4), les ceràmiques comunes romanes o altres elements de menor importància, com ara ossos, malacologia i un fragment de sílex. | 08030-12 | Carrers dels Melis, 7 | Jaciment descobert durant les prospeccions efectuades per la Carta Arqueològica l'any 1987. Segons altres fonts el descobrí l'any 1984 Jordi Bagà. Membres del Museu de Cabrils descobriren una excavació clandestina que posava al descobert un paviment i una paret romans. L'any 1987 es lliurà un informe al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Cap a finals de 1987 començà la construcció d'un xalet que arrasà les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. L'arqueòleg territorial de l'antic Servei d'Arqueologia hi realitzà una inspecció el dia 22 de febrer de 1988. | 41.5323600,2.3782900 | 448136 | 4598043 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven materials d'aquest jaciment en el Museu de Cabrils i en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41940 | Roca Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llobatera | BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | Sediments molt erosionats. | Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona. | 08030-13 | Roca Llobatera a la Serralada de Marina | Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres. Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien 'El Maño' perquè venia de l'Aragó. | 41.5315800,2.3465800 | 445490 | 4597976 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41941 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades-0 | ALMAGRO, M. Et alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 87. BALIL, A. I RIPOLL, E.(1952). Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950 y 1951. Archivo Español de Arqueologia, vol. XXV. Madrid, pàg. 180. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CARRERAS CANDI, F (1893). Petit aplech de monografias historicas: lo castell de Bellpuig y la casa d'Altarriba a Vilatorta, lo castell de Besora, Cabrera del Maresme i la quadra d'Estrach. Barcelona, pàg. 57. COLL, R. Et alií (1993). Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la Cova de les Encantades de Montcabrer. Consideracions preliminars. IX Sessió d'Estudis Mataronins; Mataró, 1992. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, R. Et alií (1994). El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar. Laietania núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pp.35 - 86. COLL, R. i CAZORLA, F. (1998). Una cueva-santuario ibérica en el Maresme: la “Cova de les Encantades” del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Actes del Congrés Internacional Els Ibers. Prínceps d'Occident. Estructures de poder en la societat ibèrica, pàg. 275-282. Barcelona, 1998. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. U model d'ocupació del territori a la Laietania ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Actes. Laietania, núm.8. Mataró, pàg. 153. GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar; pp. 19-25. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 240-250. MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, pp. 79. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pp 19 i 24. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, núm. 54. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 43. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 78. TORRAS, C.A (1888). Excursió a Argentona, Castell de Burriach y Mont Cabré. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. II. Barcelona, pp. 229-237. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | VI-IaC | L'actuació dels clandestins fou sistemàtica i exhaustiva. | Jaciment ubicat a la vessant del Montcabrer, format per una cova enfront de la qual s'hi ha anat trobat gran quantitat de ceràmica antiga: sobretot ceràmica prehistòrica i ceràmica ibèrica i romana. L'alçada del turó és de 312 m snm i la pendent en direcció a la costa és molt marcada. Tot i que el coneixement de l'existència d'aquest jaciment és molt antic no s'ha estudiat en profunditat fins els anys noranta. Es deu a Ramon Coll (1993 i 1994) l'adscripció de la Cova a un santuari ibèric. Són molts els autors que parlen de troballes d'arrel prehistòrica, sense especificar res més. Alguns autors de finals del segle XIX parlen d'aquest lloc com d'hàbitat prehistòric. Totes les noticies responien a una sèrie de troballes superficials recollides majoritàriament per Marià Ribas. Ens cita la troballa de diverses destrals de pedra, dues de petites dimensions, ceràmica prehistòrica i vasos ibèrics i campanians. Pau Ubach i el grup d'arqueologia de Vilassar de Dalt van intervenir-hi als anys 50, recollit material molt semblat al descrit anteriorment, destacant un fragment de fulla de ganivet en sílex. Ramon Coll (1994) publica l'estudi d'un lot de materials trobat, aproximadament des de l'any 1981, just al davant de la cova per un 'conegut furtiu de la comarca'. Finalment l'any 1993, Ramon Coll realitzà una excavació d'urgència, del tot necessària ja que no s'havia realitzat cap intervenció moderna, malgrat la importància científica del jaciment; i donat el perill continuat de la intervenció de furtius. Resultat d'aquesta excavació i de l'estudi tant del molt material arqueològic recuperat d'aquest lloc com del material etnogràfic de la zona, fou la interpretació de la Cova de les Encantades com d'un centre de culte d'època ibèrica. S'inscriu, segons l'autor, entre les anomenades coves-santuari ibèriques, definides per Miquel Tarradell. Cronològicament funciona com a cova-santuari entre els segles IV i I a.C. Segons Ramon Coll, el culte es traslladaria al temple de Mitra de Can Modolell (Cabrera de Mar). | 08030-14 | Cova de les Encantades | Les primeres intervencions constatades corresponen als treballs de Marià Ribas i l'equip de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques de Mataró, l'agost de 1950. Tot i que hi ha documentat troballes altres persones, com la d'en Josep Canals (Ubach,1994:175) d'un ganivet de sílex de 5 cm. El grup de Vilassar hi feren excavacions. També s'hi detectà la presència d'excavacions de clandestins. Finalment, entre el juliol i l'agost de l'any 1993 es va realitzar una excavació d'urgència dirigida per Ramon Coll. | 41.5228200,2.3845200 | 448648 | 4596981 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les troballes antigues no sabem on són, potser dins de lots de procedència desconeguda o incerta en els museus de Vilassar de Dalt i/o Mataró. Gran part del material extret pels furtius i els procedents de l'excavació d'urgència de l'any 1993 es troben en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41942 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor | Anònim (1929). L'ermita de Sant Cristòfol de Cabrils. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 26, pàg. 2. ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GINESTA, S. (1968). El Maresme. Barcelona; pp. 29-30. GRUP DE RECERCA D'ARQUEOLOGIA SUBTERRÀNIA DEL MUSEU DE MATARÓ (1981). L'enigma de Sant Cristòfol de Cabrils (El Maresme). Memòria d'activitats de la SAMM. Mataró. Inèdit, pp 20-23. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac del Diari de Mataró. Mataró. RIBAS, Marià (1932). La necròpolis de Vilassar de Mar. La Paraula Cristiana, núm. 4. Barcelona, pàg. 324. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17. RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 86 i 87. RIBAS, Marià i FERRER, Ll. (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró. RIBAS, Marià (1963). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme I. Mataró; pp 10-13. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 30. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. VILALTA, J. (1984). La capella pre-romànica de ant Cristòfor de Cabrils. La Clau, núm. 18, Vilassar de Mar, pàg. 13 | I-IXdC | En el subsòl. | A la capella pre-romànica dedicada a Sant Cristòfol, sota el paviment durant uns treballs de restauració, es van trobar fragments de ceràmica, d'àmfores, de tegulae, ceràmica romana sigil·lata, dolia, fragments de paviments, alguns carreus, un d'ells amb motllura. Segons Ribas, la columneta central de la finestra, amb arcs de ferradura, que hi ha a la façana sud-oest, és d'època romana. És de marbre blanc, amb collarí en relleu a la part més alta. Segons els autors de la Carta Arqueològica (1987) és probable que aquest jaciment estigui relacionat amb el de Can Amat, la Vil·la del Sant Crist, la necròpolis del veïnat del Sant Crist, el forn de Can Carbonell i Can Vehils. Aquest fet es refermaria amb l'existència d'una via romana ( brancal de la Via Augusta). | 08030-15 | Veïnat Sant Crist | L'any 1953 es van realitzar obres de restauració de l'edifici de la capella de Sant Cristòfor i excavacions en els seus voltants dirigides per Marià Ribas i Bertran. | 41.5161600,2.3843900 | 448632 | 4596241 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la fitxa de la Carta Arqueològica denomina aquest jaciment com a capella de Sant Cristòfor, nosaltres hem separat les troballes del subsòl amb el què és l'edifici, que te una altra fitxa individualitzada. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41943 | Jaciment de Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-amat | ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MARTIN JULÀ, A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31, pàg. 15. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 156 i 157. RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 171-173. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 131-133 i 173. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Les troballes antigues estan destruïdes, però n'hi poden haver més. | Segons les notícies que dóna Marta Prevosti (1981) es tracta d'una vil·la romana amb diferents moments ocupacionals. També es van trobar tombes de teules de secció triangular i una conducció d'aigua feta de pedra, morter de calç i coberta de teules que es va poder seguir durant uns 50 m fins davant de Ca l'Amat. Les restes de parets trobades delimitarien 11 habitacions, col·locades en tres rengledes seguides, tres conservaven el paviment d'opus signinum. Una de les habitacions (3,3 x 4,5 m) tenia hipocaust, del qual es conservaven 19 suspensurae i el terra inferior pavimentat amb rajoles. En una altra feixa, va aparèixer el que s'interpreta com un dipòsit de planta rectangular de 2,75 x 1,75 x 0,45 m recobert d'opus signinum. | 08030-16 | Veïnat del Sant Crist | 41.5162300,2.3841000 | 448608 | 4596249 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat l'espectacularitat de les troballes, no hem pogut veure ni dibuixos ni fotos ni materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41944 | Vil·la del veïnat del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-del-sant-crist | BONAMUSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme. Cingles, núm. 11, pàg. 8. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CLARIANA i ROIG, Joan Francesc (2002). La vil·la romana del Sant Crist (El Maresme): interpretació i estudi dels materials recuperats en el curs de la seva destrucció. Laietania núm. 13. Museu de Mataró, pp. 107-157. MIRÓ, J. (1983). La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi. Laietània, núm. 2-3. Museu Comarcal del Maresme - Mataró; pàg. 230. PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Layetana; dins de Methodes classiques et methodes formelles dans l'etude des amphores, núm. 116-117. Roma (Col. De l'Ecole Française de Rome, 32); pàg. 64. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 -172. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 67 i 68 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques; dins Memòria de l'ADAHUB. Barcelona, pp. 9-17. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït. | Vil·la d'època romana que segons Prevosti (1981) tenia 100 m d'extensió. Es van descobrir paviments d'opus signinum, tessellatum i sectile. Parets orientades S-SE a N-NO; tallades per una paret en sentit SO-NE, d'1,25 m d'amplada. Les habitacions 1 a 7 es veien a ran de paviment. Les habitacions 9, 10 i 11 estaven arrasades fins els fonaments. L'habitació núm. 4 tenia un paviment d'opus signinum. Enmig hi havia un àmbit rectangular emmarcat amb pedres desiguals retocades, ben escairades, semblaven aprofitades d'una obra anterior. L'autora no creu que fos un impluvium. La núm. 8 sembla ser un pati on s'observava uns 9 metres d'una conducció feta de rajoleria i recoberta de morter. Això s'interpreta com l'existència d'unes termes properes, possiblement a l'habitació 15, que te una exedra semicircular en un dels seus extrems. L'habitació 16 conservava restes de pintura blanca i vermella i s'interpreta com el possible apoditerium. L'habitació 17 estava pavimentada amb opus sectile: terra cuita, pissarra i marbre blanc formant un marc de dues filades amb una quadrícula en diagonal al centre. Les habitacions 12 i 13 tenien opus signinum. L'habitació 14 donava a un pati a través d'un pòrtic de 4 columnes de pedra granítica. Al davant hi havia un graó de pedres retocades. La núm. 18 tenia el terra de toves col·locades sobre un gruix de morter que reposava damunt el sauló anivellat. Les parets encara conservaven restes de pintura vermella, verda ocre, negra i blau clar. A 62 m de distància, en direcció S-SO, Ribas detectà més restes de parets i paviments d'opus signinum. Dels materials ceràmics descrits en destaquen la campaniana, sigil·lata aretina, marmorata, sud-gàl·lica, hispànica, llànties, grisa emporitana, parets fines, una vora de morter amb la inscripció Q.V.I.E, àmfora (Pascual 1 amb la marca P.T.E), un pic de ferro, claus, fíbula de bronze, peces de marbre, vidres, ossos, petxines, cargols de mar i ostres. | 08030-17 | Veïnat del Sant Crist | Jaciment conegut des de 1947 i destruït l'any 1968 per la construcció de la C-32 (antiga A-19) | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41945 | Necròpolis del veïnat del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-veinat-del-sant-crist | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | III-VdC | Destruït. | Necròpolis romana a uns 17 m al nord de les restes de la Vil·la del Sant Crist. Es van dibuixar sis tombes de teules, orientades E-O. | 08030-18 | Veïnat del Sant Crist | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41946 | Can Campins I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campins-i | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | II-V dC | Destruït. | Marià Ribas diu que al voltant de la masia de Can Campins, en el vessant dret de la Riera de Cabrils, hi havia l'existència d'enterraments d'època romana en teules i en àmfores. | 08030-19 | Urbanització Cabrils 2 o Urbanització Mas Maria | 41.5254700,2.3647900 | 447004 | 4597287 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les indicacions de Marià Ribas són tan imprecises que fins i tot les coordenades de la Carta Arqueològica estan mal transcrites. De totes maneres, al voltant de la masia de Can Campins està tot urbanitzat per tant, si hi havia algun jaciment ja deu estar destruït.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41947 | Can Campins II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campins-ii | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 150 i 151. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Difícil d'ubicar amb exactitud. | Molt a prop de la masia de Can Campins i al costat dels enterraments de la fitxa anterior (núm. 19) hi havia un dipòsit rectangular (1,24 x 1,85 x 0,5 m) amb parets de 30 cm de gruix. El terra, segons M. Ribas (1952) era de picadís. També ens diu que hi havia una peça de columna de granit de 55 cm de diàmetre per 90 cm de llargada. Marta Prevosti (1981) afirma que es troben molts fragments d'àmfora i ceràmica comuna romanes i alguna moneda de la mateixa època. | 08030-20 | Urbanització Cabrils 2 o Urbanització Mas Maria | 41.5247100,2.3585700 | 446485 | 4597206 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades que indica la Carta Arqueològica corresponen a Vilassar de Dalt, però el camí de la carena fa de límit amb Cabrils i hem fotografiat la banda de Cabrils. És molt difícil determinar el lloc precís de la bibliografia antiga. A més els treballs posteriors s'han refiat del text escrit i no han fet recerca de camp, fet que no ha aportat gran cosa a la investigació.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41948 | Forn de Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-carbonell | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 - 172. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-XVdC | Destruït. | Segons M. Ribas (1952, en un marge molt proper a la necròpolis, a uns 22 m de la vil·la en direcció NE, observà u forn romà al voltant del qual hi havia abundants fragments de ceràmica comuna romana, àmfores, algunes amb la marca de terrisser P.T.E. Feia 4,2 m d'amplada i una profunditat indeterminada per la destrucció parcial que havia patit. Estava cobert per dues voltes de mig punt reforçades per una tercera volta que es sobreposava. L'espai quedava dividit en dues galeries de 1,25 m d'amplada i 1,6 m d'alçada. L'obra era de maçoneria i rajoles. La cambra de cocció tenia les parets recobertes de totxos d'uns 8 cm de gruix. La graella conservava els forats per l'aire calent. Les parets externes del forn feien 60 cm de gruix. M. Prevosti (1981) diu que van aparèixer dues marques sobre àmfora, la ja coneguda de M. Ribas i O.A | 08030-21 | Veïnat del Sant Crist | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41949 | Can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roldos | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | IIaC-VdC. | Excavació antiga de difícil ubicació. | Sitja excavada l'any 1956 per J. Ventura, 'a la partida de Can Roldós'. Aparegueren fragments de ceràmica romana, tegulae, imbrices, àmfores, doliae. A partir d'aquestes troballes, J. Ventura apunta diverses hipòtesis d'establiments. Els autors de la Carta Arqueològica (1987) van trobar ceràmica superficial escampada pel vessant del Montcabrer, però cap estructura. | 08030-22 | Urbanització Montabrer | En Jaume Ventura de Vilassar de Dalt i el seu equip van excavar una sitja. | 41.5205500,2.3799600 | 448266 | 4596731 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les troballes que la bibliografia antiga ubica en el vessant del Montcabrer es poden relacionar amb la cova-santuari descrita per investigadors posteriors (Coll, 1994). Però de fet, la referència a la partida de Can Roldós és tan imprecisa i el vessant oest del Montcabrer està tan urbanitzat que és molt difícil determinar el lloc exacte de les troballes. Les fotos mostren l'entorn més immediat de la masia de Can Roldós.Hem posat les coordenades que s'indiquen a la Carta Arqueològica, però ignorem quin ha estat el criteri per posar aquestes coordenades i no unes altres, ja que la bibliografia que en dóna noticia no és gens precisa i el paisatge s'ha modificat molt.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41950 | Vessant Oest del Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oest-del-montcabrer | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | VIaC-VdC | Desaparegut. | Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques. Marià Ribas parla de la troballa de restes d'habitacions d'un poblat a la part baixa del Montcabrer entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. Trobà abundant ceràmica ibèrica i campaniana. | 08030-23 | Montcabrer | Excavacions realitzades pel Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils l'any 1932. Entre els anys 1997 i 1999 es realitza un projecte de recerca codirigit per Ramon Coll, Ramon Járrega i Marta Prevosti consistent en propectar tota l'àrea del Montcabrer inclosos els termes de Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera. | 41.5239500,2.3841600 | 448619 | 4597106 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades utilitzades són un punt de referència ja que el vessant Oest és molt més ampli. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41951 | Entre el Montcabrer i l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-montcabrer-i-lautopista | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | VIaC-VdC | Indicacions molt vagues. | Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques. Les primeres notícies són de Serra Ràfols (1928), parla de ceràmica i d'habitacions ibèriques i romanes. Ribas (1934) també parla d'habitacions en el Montcabrer; per a l'any 1952 situa restes molt desfetes d'un poblat a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. També parla de l'abundant ceràmica que es trobava al davant de la Cova de les Bones Dones (veure fitxa corresponent). També Ribas (1952) parla de dues sitges amb urnes fetes a mà. Al costat d'elles es descobriren dues tombes amb lloses de pedres en forma de caixa i una llàntia amb un relleu d'un senglar. Marta Prevosti (1981) reafirma la troballa de ceràmica escampada per tot el sector i afegeix la troballa ( a 75 m snm) de dues peces d'un molí romà que fou recollit pel senyor Feliu Novell de Vilassar de Mar (segons una comunicació personal de Joaquim Serra). | 08030-24 | Montcabrer | 41.5211800,2.3876000 | 448904 | 4596797 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Més que assenyalar un punt caldria tenir en compte tota una àrea; per tant les coordenades marcades només s'han de fer servir de referència. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41952 | Turó de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-gironella | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. | VIaC-IaC | No es veu res en superfície. | Segons M. Ribas (1952) en un lloc de forta pendent es trobaren restes d'un nucli habitacional. Burjachs i Defaus (1987) relacionen aquest jaciment amb el de les Brolles de l'Abril. Diuen que hi ha coves artificials i es troba abundant ceràmica escampada. | 08030-25 | A l'O de les Brolles de l'Abril, entre Cabrils i Òrrius. | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433800,2.3693100 | 447396 | 4599272 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41952-foto-08030-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41952-foto-08030-25-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No existeix cap Turó de Gironella, si el Coll de Gironella. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41953 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 250. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 654-655. Tesi doctoral inèdita. | VI-I aC. | Destruït durant la construcció de la Mútua. | Ribas (1952) parla de restes d'habitacions a prop de Can Genis, però deia que l'estat de conservació era molt dolent. Prop d'aquest lloc el Dr. Lluís de Sobregrau excavà una sitja amb abundància de material: algun fragment pintat, terra sigil·lata, ceràmica comuna romana, vernís negre (parla d'una cràtera de ceràmica Campaniana) i fragments de ferro. | 08030-26 | Als voltants de Can Genis | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433200,2.3607900 | 446685 | 4599271 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ela autors de la Carta Arqueològica (Burjachs i Defaus, 1987) creuen que es tractaria de la sitja referenciada per Marià Ribas en un altre apartat i l'anomenaren 'Entre el torrent d'en Grau i el Torrent de Can Pelat'. La zona ha estat molt transformada. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41954 | Sobre Can Dalmau; Feixes de l'Arlot; Ca l'Abril i Can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-can-dalmau-feixes-de-larlot-ca-labril-i-can-xinxa | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 146 - 149. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró pp. 25 i 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-IIdC | Confusió d'ubicació a les fonts. | Diferents troballes citades per Marià Ribas (1952): -'...entre Can Campins i La Llobatera, anant a les feixes de l'Arlot. Interessa el lacus, que té les parets decorades amb estuc blanc i negre formant una sanefa de mitges circumferències..' -'Cabrils: vessant del turó d'en Torres. Prop d'aquesta vil·la, cap el Turó de Can Xinxa foren trobades moltes àmfores'. -'...prop de les feixes de l'Arlot, entre el Rial o Quatre camins i la Riera de l'Abril. Tocant als enterraments de teules hi havia ceràmica campaniana. Un costa, un forn'. Finalment M. Ribas (1975), cita un conjunt d'enterraments trobat al Rial dels Quatre Camins, a pocs metres de Ca l'Abril. Diu que se n'excavaren set i n'hi havia d'altres que s'havien destruït en fer el camí. Marta Prevosti (1981) cita unes notes del propi M. Ribas i diu que descriu el forn romà, de planta circular (2,25 m de diàmetre). S'hi veu el principi d'un canal de 50 cm d'amplada. Estava en un marge de 80 cm d'alçada. Pel seu voltant es trobava molta ceràmica feta a torn. A uns 20 m es van trobar enterraments de teules, a una fondària de 30 cm. Prevosti també anota unes observacions de M.Ribas parla del dipòsit (el lacus que citàvem al principi) que va ser excavat pel Dr. Lluís de Sobregrau el març de 1932 i el va tapar, però en fer el camí anomenat 'Rial' o dels 'Quatre Camins' es va destruir. 'Era recobert d'opus testaceum característic dels dipòsits d'aigua. Sobre la mitja canya d'opus signinum que recobreix les arestes internes del fons del dipòsit hi havia una decoració d'una mena de palmetes semicirculars dibuixades a base d'estuc negre. A la vora d'aquest punt, es va trobar un forn que Ribas va interpretar per coure ceràmica'. El senyor Joaquim Serra va recollir ceràmica sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i Clara-A. També hi ha notícies inèdites de troballes superficials de ceràmica ibèrica a mà i a torn, comuna romana, sigil·lata sud-gàl·lica, materials cosntructius, dolia i àmfora romana (Els ametllers d'e Gras) efectuades el gener de l'any 1987 a la urbanització de La Llobera (sector nord), localitzades en una zona anomenada Els Garrofers, just davant de la finca 'El Garrofer'. | 08030-27 | Urbanització La Llobatera | Tot aquest sector està ple de notícies de troballes aïllades; pensem que correspon al forn i a algunes troballes antigues. En aquesta fitxa situem els terrenys de sobre Can Dalmau, en una zona de propietat de Can Barba i la Mútua, en el marge de la carretera. Nosaltres hi hem trobat un fragment de llavi de teula romana. | 41.5368100,2.3621700 | 446795 | 4598547 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes aquestes cites es refereixen a jaciments que es troben per damunt o al costat dels 'Quatre Camins', punt d'encreuament de camins que comuniquen diferents pobles de l'interior. Aquest camí va variar als anys 30 bifurcant-se un per la carretera que portaria a la Mútua Metal·lúrgica i l'altre passaria pel barri de La Llobera, pel costat de Ca l'Abril i per sobre de Can Xinxa. Un altre dels topònims molt citats és el de les Feixes de l'Arlot. El Sr. Arlot tenia diversos terrenys: podria tractar-se d'una zona per damunt de Ca l'Abril o per sobre de Can Dalmau.Segons Burjachs i Defaus(1987) diu que podria haver-hi dos jaciments:A) Sobre Can Dalmau que correspondria amb les Feixes de l'Arlot de Prevosti. L'indret s'ubicaria en l'inici dels terrenys de la Mútua Metal·lúrgica, al costat dret de la carretera. Ells (Burjachs i Defaus), encara hi van observar, en el marge, l'existència de teules i àmfores. (41 32'15'' N i 2 21'43' E 275-240 m snm)B) Prop de Ca l'Abril, que correspondria al de Can Xinxa de Pevosti. El Sr. de Ca l'Abril, digué que al fer-se el camí del 'Rial' o 'Quatre Camins' s'hi trobaren tombes de teules, un mosaic i una pastera, i que aquestes troballes es destruïren quan s'eixamplà el camí per construir la urbanització.També s'informà de la troballa i destrucció d'un forn a Ca la Irene. Segons membres del Museu de Cabrils que parlaren amb Burjachs i Defaus, s'han pogut observar més a la vora de Ca l'Abril, les restes d'un forn de planta circular. Es creu que la primera cita de Ribas es podria tractar del jaciment a sobre de Can Dalmau (A) i la segona cita al de Ca l'Abril (B). Però el croquis dibuixat i que reprodueix Prevosti presenta irregularitats. Segons Burjachs i Defaus. (41 32'05' N i 2 22' 14'E 285-240 m snm)Hem afegit una fitxa d'un jaciment amb el nom de 'Urbanització La Llobatera Nord' (108). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41955 | Camí de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-mina | ANDREU, I; BERNAT, S i COLL, R. (1996): El jaciment del camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del s. IV aC. a XII Sessó d'Estudis Mataronis (1995). Museu-arxiu de Sta. Maria. Mataró, pp. 25-42. FREIXA , M. (2000). La mina vella. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IV aC. | Destruït. | Es tractava de munts de terra dipositats en el camí, que contenien fragments de ceràmica ibèrica procedents d'un indret incert, possiblement fou extreta al construir-se una bassa que estava al final d'aquest camí de terra. Si és així, podria tractar-se d'un jaciment nou que caldria tenir en compte. Però segons el propietari dels terrenys superiors, la terra provenia de les obres de dues cases molt properes. Pel tipus de material ceràmic recuperat via urgència en una intervenció dirigida per Ramon Coll, els dies 4 i 5 de febrer de 1995, la cronologia cal situar-la en el segle IV aC (ANDREU, 1996). | 08030-28 | Camí de la Mina (en la part baixa del poble). | Jaciment descobert per Ferran Bayés, l'any 1995. | 41.5190300,2.3894500 | 449057 | 4596557 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La incertesa de la procedència d'aquests materials però l'existència de material ceràmica de diverses èpoques ens fan pensar en una possible zona d'expectativa arqueològica que caldria tenir en consideració per a futurs planejaments de protecció. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41956 | Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-cami-del-mig-torrent-del-sant-crist | BASSOLS, Imma (1996) Projecte d'intervenció arqueològica. Servei d'Arqueologia de Catalunya. Inèdit. BASSOLS et alií (1997) Darreres descobertes arqueològiques a Cabrils. Ca l'Arrà. Museu Municipal de Cabrils, núm. 3. Cabrils. BASSOLS, Imma et alií. (1998): Una sitja dels inicis de l'edat del bronze al Camí del Mig (Cabrils), a XIV Sessió d'Estudis Mataronis (1997). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 7 - 24. BASSOLS, Imma et alií (2001). Una sitja del Bronze inicial a Cabrils (El Maresme, Barcelona), a XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 10-12 de novembre de 2000. FREIXA , M. (2000). Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | 2000-1500a | Destruït. | Sitja del Bronze Antic trobada casualment i excavada d'urgència davant l'imminent remoció de terrenys per construir el polígon industrial Els Garrofers, entre Cabrils i Vilassar de Mar. El diàmetre màxim de la base era de 1,48 m; la part superior feia 1,08 m i l'alçada conservada era de 0,82 m. D'entre el material exhumat destaquen 845 fragments de ceràmica, elements lítics, fauna, carons vegetals, malacologia, tovots i un crani humà. L'estudi d'aquest crani ha permès determinar que es tractava d'un individu adult molt jove (menys de 25 i potser 20 anys), de sexe femení o home poc robust. L'estudi de la fauna ens dona una sèrie d'espècies domèstiques: sobretot bovins, però també súids i oviaprins. | 08030-29 | Camí del Mig - Polígon industrial | Descobert pel membres del Grup d'Arqueologia de Cabrera de la Fundació Burriac, l'any 1995. Excavat durant el mes de maig de 1996 per Imma Bassols. | 41.5155400,2.3871900 | 448865 | 4596171 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa de la Carta Arqueològica dona una cronologia de Bronze Final, però Bassols (1997), que n'és l'excavadora, el situa en el Bronze Antic. Altres arqueòlegs consultats per nosaltres reafirmen la cronologia del Bronze Antic. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41957 | Capella de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cristofol | BARRAL i ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX - X. Edicions 62. Barcelona. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim (1992). Sant Cristòfol de Cabrils. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat i El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 483-485. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim (2001). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. La Comarcal. Argentona. PREVOSTI, Marta (1982). Sobre l'església pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. 'Muntanya', núm. 79, Barcelona maig, pp.38-40. RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac. Diari de Mataró. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Premi Iluro 24. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1988). Els orígens de Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana, 2ª edició (1ª edició de 1964). Mataró. RIBAS, Marià i FERRER, Lluís (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Ed. Obra de Sant Francesc I. Mataró. RIBAS, Marià i FERRER Lluís (1963). Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Ed. Obra de Sant Francesc II. Mataró. VILARDELL, Alex (1988). Capella de Sant Cristòfol. Invetari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | X -XIIIdC. | Restaurada l'any 1953. | Ermita rural dedicada a Sant Cristòfol d'una sola nau de planta rectangular (8,80 x 2,95 m). Absis, orientat a l'Est, de planta quadrada (2,75 x 2,47 m) unit per un arc triomfal en forma ultrapassada (2,40 m. de llum), parcialment destruït per unes reformes del segle XVIII. Volta massissa de pedra i calç, per sobre la coberta de teules de doble vessant. A la volta es conserven les empremtes de l'encanyissat de la cintra. A la coberta, a l'alçada de l'arc triomfal, hi ha un campanar per a una campana, compost per dos pilars quadrats i una petita teulada de dos vessants. A la paret de migdia, s'hi va trobar una porta primitiva d'ingrés que estava amagada per arrebossats posteriors. Té els muntants de pedra ben escairats i desiguals. La porta es tancava amb una tanca gruixuda de fusta corredissa que s'amagava a la paret. A la façana de ponent, hi ha un portal de punt rodó, que es pot datar en el segle XIII. Hi ha un hipogeu que comunica amb la masia de Can Vives. A la paret frontal de l'absis hi ha una finestra de volta ultrapassada que havia estat tapiada. Una segona finestra es troba a la paret lateral de l'absis. A la façana principal hi ha una finestra geminada, amb una columneta central de marbre. Segons Barral (1981), la presència d'aquesta finestra demostra que la capella no és molt anterior a 1037, data del primer document. El paviment actual és de lloses de pedra extretes de l'església de Santa Maria de Mataró i es va posar l'any 1953 per substituir l'anterior paviment format per rajoles de terrisser, possiblement del segle XVIII. A l'extrem oposat de l'absis hi ha una pica d'aigua beneita. Està feta de pedra granítica i hi ha esculpida una cara d'home amb barba. Sobre la façana i ha una creu de granit esculturada que va aparèixer in situ durant les obres de reforma de l'any 1953. No es coneix la seva cronologia, si era original de la capella o posterior. | 08030-30 | Barri del Sant Crist | Tot l'indret de la capella i els seus voltants té una llarga tradició d'establiments des d'època romana: vil·la, Via Augusta, enterraments, etc. A l'Edat Mitja pertanyia inicialment al terme del Castell de Sant Vicenç o de Burriac i a la parròquia de Sant Genis de Vilassar. El document més antic que cita Sant Cristòfol és del 3 d'agost de 1037. Ramon i la seva dona Cusca van revendre un alou amb casa i terres, situat a prop de l'església de Sant Feliu de Cabrera que termejava amb Sant Cristòfol: '... Qui est intus villa copraria et in aliis terminis subtus sancti felicis et prope sancti christofori et in orriolis ...'. Es tracta d'un pergamí de la col·lecció Diversorum de la Seu de Barcelona. No es tornen a tenir notícies documentals fins els segles XIV i XV; a partir de 1332 on consten deixes per a ornaments, per a celebracions de misses o per al culte. Consta que a l'any 1395 hi havia un servent o donant anomenat Pelegrí Catà. En una visita pastoral de l'any 1508 es fa referència a l'estat d'abandonament i ruïna. L'any 1511 ja s'havia restaurat i en aquest moment ja figuren els masos de Can Vives Ca n'Amat. El 9 de juliol de 'any 1665, vigília de Sant Cristòfol, s'hi fundà la celebració d'unes completes. L'any 1712, el papa Climent XI, concedí una indulgència plenària per als que la visitessin el dia del patró. Quan es creà la nova parròquia de la Santa Creu de Cabrils (1778) li fou adscrita aquesta capella. L'edifici havia patit diverses transformacions; però arrel d'un estudi de Marià Ribas (1932) que el valoritzava, es va crear a l'any 1949 una Junta de Restauració que, amb el suport de l'Ajuntament de Mataró i la Diputació provincial de Barcelona, va iniciar una restauració global per recuperar l'estil originari de la capella. En aquesta restauració es va incloure unes excavacions arqueològiques dirigides per Marià Ribas (veure fitxa núm.15 ) en les que es van detectar materials ceràmics romans que Ribas relaciona amb el portal antic de l'església i amb la columneta de marbre de la finestra geminada de la façana. Durant les obres, es van documentar les primeres reformes de l'edifici en el segle XIII, quan es va tapiar-la finestra de l'arc ultrapassat del final del presbiteri, i va passar a ser una fornícula per a una imatge de fusta de la qual van trobar algunes restes. D'aquesta època també data el portal de punt rodó i els dos contraforts laterals. En el s. XIII es va tapiar la finestra del mur lateral de l'absis i de la primitiva porta, i també el reompliment de terra de l'hipogeu. Una segona reforma la trobem en el segle XVI, amb un nou arrebossat a les parets i a les voltes, es va tapiar la fornícula de l'absis i es construeix un retaule de fusta amb plafons pintats fet per Antoni Coll de Mataró entre els anys 1552 i 1558. Una tercera reforma fou la del segle XVIII: nou arrebossat i obertura de les finestres de la façana principal. El 10 de juliol de 1953 s'inaugurà la finalització de la restauració i fou beneïda. | 41.5161600,2.3843900 | 448632 | 4596241 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41957-foto-08030-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41957-foto-08030-30-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41958 | Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-amat | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc - Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Amat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XVI | <p>Conjunt format per una masia del grup I de Bonet Garí (1981) i una torre de defensa unida a la masia per un pas elevat. La masia consta de planta baixa, pis i golfes Coberta de teules paral·lela a la façana principal. Façana principal amb el portal dovellat i finestres gòtiques, que Bonet-Garí situa en el segle XIV. Les dues finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. L'estructura interna de la casa és de tres cossos perpendiculars a la façana i dos més per al celler, paral·lels, units amb arcs de pedra picada. Al costat dret hi ha dos cossos més dedicats antigament als estables. La torre està descrita a la fitxa núm. 32.</p> | 08030-31 | Camí del Sant Crist - Barri del Sant Crist | <p>La propietat de la família Amat sempre havia estat molt important a la zona. Es coneix el nom del pagès Joan Amat gràcies a un Benefici sota la invocació de Santa Maria del Roser i de Sant Joan. Fou fundat per Joan Amat, pagès del veïnat del Sant Crist, en document signat davant Antoni Martí, notari regent de l'escrivania episcopal de Girona, el 1618. Establí que l'obtentor hauria de celebrar cada mes 12 misses a l'altar del benefici, els dies designats, i el dotà amb dos censos, de 200 lliures de preu. Deixà el dret de patronat al propietari de la casa d'Amat del San Crist, amb lliure facultat de presentar. El document es troba en un procés del 1674, i en la visita del 1726. El 1726 foren presentats els rèdits, i s'hi explica que un dels censos s'havia perdut abans del darrer setge de la ciutat, i que per tant restava dotat només amb 100 lliures. Per això, en la visita del 1736, l'obtentor explicà que a causa de la disminució dels rèdits, solament hi celebrava 6 misses, i no fou desaprovat pel bisbe; però calia que fes constar quan temps feia. Els darrers obtentors i patrons foren: Jacint Roure (1711); Josep Vives (1711), presentat per Antoni mat...; Bonaventura Amat (1734), presentat per Jaume Amat.</p> | 41.5165600,2.3843000 | 448625 | 4596286 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem classificat Can Amat com a conjunt arquitectònic perquè la seva Torre de Defensa està catalogada com a BCIN i la masia no ho està. Per aquest motiu, s'ha individualitzat la Torre en la fitxa núm. 32 i la present fitxa ha de servir per la masia. També té una bassa amb un pou d'abastiment d'aigua. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||
| 41959 | Torre de Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-amat | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Torre de Can Amat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XIV-XVI | <p>Aquesta torre, separada de la casa, però unida per un pas elevat, té tres plantes cobertes amb voltes i el terrat emmerletat. La porta era a l'alçada del pis, però avui té un pont de comunicació. Al damunt seu hi ha un matacà. Actualment, la planta baixa té una porta que no havia existit en la primera època. Es conserven espitlleres i dos finestrals gòtics a la segona i tercera planta. L'interior podria haver tingut diferents serveis, per a les necessitats inherents al seu ús de defensa.</p> | 08030-32 | Camí del Sant Crist - Barri del Sant Crist | <p>La propietat de la família Amat sempre havia estat molt important a la zona. Es coneix el nom del pagès Joan Amat gràcies a un Benefici sota la invocació de Santa Maria del Roser i de Sant Joan. Fou fundat per Joan Amat, pagès del veïnat del Sant Crist, en document signat davant Antoni Martí, notari regent de l'escrivania episcopal de Girona, el 1618. Establí que l'obtentor hauria de celebrar cada mes 12 misses a l'altar del benefici, els dies designats, i el dotà amb dos censos, de 200 lliures de preu. Deixà el dret de patronat al propietari de la casa d'Amat del San Crist, amb lliure facultat de presentar. El document es troba en un procés del 1674, i en la visita del 1726. El 1726 foren presentats els rèdits, i s'hi explica que un dels censos s'havia perdut abans del darrer setge de la ciutat, i que per tant restava dotat només amb 100 lliures. Per això, en la visita del 1736, l'obtentor explicà que a causa de la disminució dels rèdits, solament hi celebrava 6 misses, i no fou desaprovat pel bisbe; però calia que fes constar quan temps feia. Els darrers obtentors i patrons foren: Jacint Roure (1711); Josep Vives (1711), presentat per Antoni mat...; Bonaventura Amat (1734), presentat per Jaume Amat.</p> | 41.5163600,2.3842300 | 448619 | 4596264 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 41961 | Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Vives. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVI-XVII | Masia del tipus basilical consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teulada a doble vessant amb un cos al mig que sobresurt. Portal de punt rodó adovellat a la façana principal. En el primer pis i a les golfes, les finestres tenen els muntants, els ampits i les llindes de pedra granítica ben escairada. És de tres cossos perpendiculars a la façana, però s'ha afegit un cos a l'esquerra, integrat amb els altres i un a la dreta amb terrat pla. Té una comunicació subterrània amb la capella de Sant Cristòfol. | 08030-34 | Barri del Sant Crist | El veïnat del Sant Crist, estava format en el seu nucli original per quatre masies: Can Vehils, Can Vives, Can Carbonell i Can Amat; les propietats de les quals s'estenien fins tocar a mar. Totes aquestes finques s'edifiquen al voltant de la capella de Sant Cristòfol. Tot el conjunt es situa damunt un o varis establiments d'època romana, al redós de la Via Augusta. Fins ben entrat el segle XX, l'activitat més important fou l'agricultura. Però des dels anys 60 s'han anat urbanitzant tots els terrenys del voltant. Fins fa ben poc, els propietaris de les masies eren provinents de la mateixa família que les originaren i els donaren nom. | 41.5162000,2.3841000 | 448608 | 4596246 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41961-foto-08030-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41961-foto-08030-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es diu que els terrenys d'aquesta finca probablement arribaven a la costa.Pou d'abastiment d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41962 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-1 | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Carbonell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia del grup III de Bonet-Garí, tipus basilical. Consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teulada a doble vessant amb un cos al mig que sobresurt. Conservació dels esgrafiats amb els dos tons arrebossats , el de la sorra i el de la calç; dels resseguits de les obertures de pedra granítica del gravat i els carreus cantoners ben tallats. Façana principal amb portal rodó adovellat; dues finestres a la planta baixa amb reixa, tres finestres a la planta pis i una finestra a les golfes. Les finestres de la planta pis tenen els ampits els muntants i les llindes amb carreus ben escairats de pedra granítica. La finestra de les golfes no té l'ampit de pedra. També hi ha un rellotge de sol esgrafiat amb la llegenda: 'Damnas hores' i la data de 1749; un fanal damunt el portal i una rajola amb la inscripció 'Província de Barcelona Partido judicial de Mataró. Termino municipal de Cabrils. Caserío el Sant Crist'. | 08030-35 | Barri del Sant Crist | El veïnat del Sant Crist, estava format en el seu nucli original per quatre masies: Can Vehils, Can Vives, Can Carbonell i Can Amat; les propietats de les quals s'estenien fins tocar a mar. Totes aquestes finques s'edifiquen al voltant de la capella de Sant Cristòfol. Tot el conjunt es situa damunt un o varis establiments d'època romana, al redós de la Via Augusta. Fins ben entrat el segle XX, l'activitat més important fou l'agricultura. Però des dels anys 60 s'han anat urbanitzant tots els terrenys del voltant. Fins fa ben poc, els propietaris de les masies eren provinents de la mateixa família que les originaren i els donaren nom. Però els Carbonell la van vendre l'any 1988 a la família Comas - Castanyeira, que l'han de restaurar seguint criteris de valorització d'elements originals. Ara la casa està en venda | 41.5159600,2.3842200 | 448618 | 4596219 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41962-foto-08030-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41962-foto-08030-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'actual propietària ens diu que hi ha un hipogeu de tres trams en ziga zaga que acaba en una sala de planta circular amb una bancada al seu voltant.Té una bassa i un pou d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41963 | Església parroquial de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-la-santa-creu | VILARDELL, Alex (1988). Església parroquial de la Santa Creu. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVIII-XX | L'actual edificació finalitzà l'any 1775 i s'aixecà sobre l'antiga capella i cementiri. És d'una sola nau, amb campanar quadrat, construït l'any 1915 a càrrec de la família Tolrà. Portal senzill de pedra granítica amb la llinda gravada de l'any de construcció. Exterior d'estil barroquitzant i interior neo-clàssic, amb algunes pintures en el sostre. En una de les capelles laterals s'hi troba un conjunt de rajoles amb un Sant Cristòfol i una Marededéu, fetes traslladar per la mestressa de Can Vives a l'església arran de la restauració de la capella de Sant Cristòfol efectuada l'any 1953. Segons altres versions, aquest frontal fou abandonat com si es tractés de runa i Mn. Jaume Tobella el redescobrí al cap d'uns anys i el feu col·locar a l'església en motiu del bicentenari. | 08030-36 | Pl. de l'Església s/n | Es comença a construir l'any 1704 i s'acaba l'any 1775. 1828 instal·lació del primer rellotge mecànic. 1874 restauració de l'interior i instal·lació de l'orgue a càrrec de la família Tolrà. 1898 construcció de l'escala i el pati que comunica amb la plaça. 1904 consagració de la capella del Santíssim. 1915, reparació del campanar a càrrec de la família Tolrà, ara ja marquesos de Sant Esteve de Castellar. | 41.5257900,2.3680900 | 447280 | 4597320 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41963-foto-08030-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41963-foto-08030-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41963-foto-08030-36-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La façana és de pedra vista sense arrebossar per petició expressa d'un grup de veïns. El bisbat fa decantar-se per aquesta proposta en contra de l'opinió dels tècnics. El 'gust' per la pedra fa estralls a l'estètica del país. Ara sembla un edifici a mig fer. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41964 | Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tosca | VILARDELL, Alex (1988). Can Tosca o Can Casals. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XV-XVII | Masia de planta rectangular; consta de planta baixa i pis; coberta de teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Formada per tres cossos longitudinals amb el carener i un cos transversal a la part del darrera. Façana principal amb la porta adovellada. Finestra superior de tipus coronella amb la columneta de pedra de Girona. Es completa amb dues finestres més a la planta baixa i dues en el primer pis. Totes amb els ampits, muntants i llindes rectes de pedra granítica. Gran part de la façana està coberta per heures. Cos adossat a l'esquerra amb la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a l'eix de la façana. Una mica en diagonal amb aquests afegit hi ha una gran bassa d'aigua de planta circular. A la llinda d'algunes finestres hi ha esculpida una casa, divisa de la família Casals. | 08030-37 | Ctra. Vilassar de Mar - Cabrils , s/n | Antoni Tolrà, passamenter, ciutadà de Barcelona a l'any 1612 deixa el dret de patronat a Joan Tolrà, pagès i germà seu. Els darrers beneficiats i patrons són del 1733 presentats per Francesc Tolrà, pagès del veïnat del Sant Crist. De l'any 1816 al 1844, Josep Vehils i Roure, presentat per Josep Avellà, pagès de la parròquia de Cabrils; i Josep Tolrà el 1844 presentat per Domènech Tolrà i Avellà. | 41.5188700,2.3723400 | 447629 | 4596549 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41964-foto-08030-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41964-foto-08030-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41964-foto-08030-37-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Can Casals.La part de baix es lloga per casaments, comunions i festes. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41965 | La Concòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-concordia | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. VILARDELL, Alex (1988). La Concòrdia. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha la porta principal i dos grans finestrals. En el pis hi ha tres finestres amb balconades. El coronament de la façana és rectangular amb fals arc central. A l'interior de la planta baixa hi ha el bar i el teatre. Una escala exterior lateral permet pujar al primer pis. | 08030-38 | C. Torrent Roig, 5 | Seu de l'entitat Societat Mutual La Concòrida, fundada l'any 1891. Posteriorment s'ha transformat en un centre cultural i recreatiu amb teatre, cinema, conferències. Fou construït pel mestre de cases Joan Villà amb un cost de 9.400 ptes. Que foren finançades mitjançant accions de 50 ptes. I l'aportació del Sr. Carles Tolrà A partir dels anys 50 van agafar força el Grup de Teatre i la Secció Coral. L'any 1979 pateix una crisi per problemes de reglamentació d'edificis públics, ja que no es podia assumir els costos de remodelació. Les obres de remodelació de la 1ª fase es van inaugurar el 4 de juliol de 2004. Ara, l'entitat organitza el tradicional Festival de Música, sortides culturals, activitats de les seccions, etc. Edifici construït a principis del segle XX per la mutualitat i cooperativa 'La Concòrdia', creada a finals de segle XIX. | 41.5269700,2.3661000 | 447115 | 4597452 | 1917 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41965-foto-08030-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41965-foto-08030-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41965-foto-08030-38-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41966 | Ca l'Abellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labella | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. | XV-XVII | Només conserva una part de la closa i de la portalada. | Masia que ha patit moltes transformacions. El cos central és una torre que s'aixeca per damunt d'una coberta de teules de dues vessant amb el carener perpendicular a la façana. Per l'esquerra s'hi adossa un cos que transforma la crugia original de la masia. És de planta baixa, pis i golfes, que s'adapten a un nou pis per la torre, que pot ser del segle XVI. Façana principal amb portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial (s. XV) amb la imatge de dues persones a la llinda a mode de mènsula. Al seu costat hi ha un safareig amb les pedres de la repissa disposades per poder-hi fer bugada. Uns esglaons faciliten l'accés a l'alçada del safareig. Al davant hi ha una pedra de molí i una pica de pedra. Al costat i ha el pou d'on extreien l'aigua. | 08030-39 | C. Can Campins, 3 | Jaume Abellà, Pvre. de la casa Abellà, del veïnat de Cabrils, l'any 1722 fundà un benefici a l'altar major de la santa Creu de Cabrils, i donà el patronat a Maties Abellà, pagès d'aquest veïnat , per a ell i el seu hereu. | 41.5261400,2.3635200 | 446899 | 4597362 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aspecte actual desmereix del conjunt i, a més, a la seva dreta té una construcció nova de tres plantes.A l'interior de la casa es conserva una porta de pedra picada i una premsa del segle XVIII, amb la socolada de pedra. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41967 | Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tolra | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. | XVII | Antiga masia de Can Tolrà que ha sofert modificacions a principis de segle XX. Per fotografies antigues sabem que hi havia tres edificis: el mas, un annex a l'esquerra i dependències (paller, corral...) a la dreta. L'edifici principal costava de planta baixa i dos pisos; coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Portal rodó adovellat. De la foto es poc veure poca cosa més. En l'actualitat, no existeixen els estables i a la cantonera dreta del mas hi ha una torre de plata circular, amb galeria a la part superior. Rellotge de sol a la façana principal. A la banda esquerra manté un cos afegit. | 08030-40 | Can Tolrà | Segons els beneficis inscrits en el tom de les dotalies per Antoni Tolrà, passamanter, ciutadà de Barcelona, a l'any 1612, el dret de patronatge el deixà a Joan Tolrà, pagès i germà seu. Els darrers beneficiats i patrons són del 1733, presentats per Francesc Tolrà, pagès del veïnat del Sant Crist. Del 1816 al 1844, Josep Vehils i Roure, presentat per Josep Avellà, pagès de la parròquia de Cabrils; i Josep Tolrà el 1844, presentat per Domènec Tolrà i Avellà. | 41.5254900,2.3718300 | 447592 | 4597285 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41967-foto-08030-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41967-foto-08030-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonet Garí ha confós Can Tolrà per Can Tosca | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41968 | Can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xinxa | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona.UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | XVII | No s'hi viu. | Masia del grup I de Bonet Garí, consta de planta baixa i pis, sostre de teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Formada per dos cossos paral·lels a la façana. El portal rodó és d'arc de maons de 30 cm amb els muntants de carreus de granit. El primer cos, el més antic té el portal i l'entrada amb l'escala del pis a la dreta. La cuina té el faldar a l'angle esquerre i el forn de pa a continuació. | 08030-41 | Polígon industrial La Baileta | En el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt hi ha una màquina de fer moneda falsa recuperada d'aquesta casa. Pau Ubach ens explica com es va fer aquesta troballa: 'en un marge de prop de la casa de Can Xinxa ... Va haver-hi una esllavissada i aparegué un forat en el marge. En engrandir-lo, va deixar veure l'entrada d'una mina. Al final de tot hi havia una petita placeta, i en un costat una intacta màquina de moneda falsa. Al damunt de la bancada encara hi havia tires, monedes i retalls. I en el capçal un llum d'oli, una espècie de peu de rei de fusta per a prendre mides i una clau fixa'. El descobridor fou Serafí Planes, antic propietari de Can Xinxa, que en feu donació al Museu de Vilassar de Dalt. A la masia hi havia un hipogeu que es va colrar de terra. Abans dels actuals propietaris, que la compraren l'any 1972, eren els de La Llobera i abans en Marcelino i la Margarita Cuquet. | 41.5353000,2.3639400 | 446941 | 4598378 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41968-foto-08030-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41968-foto-08030-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi conserven elements de molí provinents dels molins que existeixen pels voltants i pedres recollides d'un molí de Palafolls, enderrocat. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41969 | La fàbrica Jorba-Martín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-jorba-martin | VILARDELL, Alex (1988). La fàbrica Jorba-Martín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XIX | Fàbrica formada per dues naus enganxades formant una L a l'inrevés amb un pati central tancat per un mur en el carrer de Vera i porta d'entrada al Pg. de Cabrils. La nau principal té dos pisos amb finestres d'arc de mig punt o punt rodó. A la part del darrera hi ha una nau de planta rectangular amb la coberta a dues vessants, però amb una inclinació superior a la normal. Les parets són de maó vist. Al costat, en un extrem hi ha la xemeneia de maons. Aquests elements formarien part d'una estructura de l'antiga fàbrica de teixit; potser a la font de subministrament energètica que bastia l'embarrat. Només ho hem pogut veure des del carrer. | 08030-42 | Pg. de Cabrils o Av. de La Llobatera / c. de la Vela | La construcció es deu al senyor Coll, l'any 1869. Més tard, la titularitat de la fàbrica passà al senyor Ignasi Font i després a Jorba-Martín. Es va tancar l'any 1963. Actualment i ha una empresa de transports (MEX) i una botiga de venda i reparació de bicicletes (Tribike). | 41.5267500,2.3652900 | 447047 | 4597428 | 1869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41969-foto-08030-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41969-foto-08030-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Fàbrica Gran. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41970 | Fàbrica Solé Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sole-fabra | VILARDELL, Alex (1988). La fàbrica Solé Fabra. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XIX | Edifici d'una sola nau de dos pisos, amb finestres en forma d'arc de grans dimensions. La façana sud és molt característica de les construccions fabrils de l'època. Amb la restauració el pis de baix s'ha destinat a Biblioteca pública i el pis superior està dedicat a Centre Cívic, o hi ha una gran sala polivalent per fer-hi teatre, concerts, tallers diversos. | 08030-43 | Entre el Torrent Roig, el carrer Domènec Carles i el dels Horts de les Monges | Construcció de l'any 1884, just davant de l'altra fàbrica (Jorba-Martín). Els darrers propietaris foren una família de Terrassa. Actualment és de l'Ajuntament i funciona com a centre cívic i biblioteca des de l'any 1989. | 41.5264500,2.3664100 | 447140 | 4597394 | 1884 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41970-foto-08030-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41970-foto-08030-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 41971 | Castell de Can Jaumar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-can-jaumar | XX | No està cuidat i ha patit espoliacions. | Construcció dels anys 20 del segle XX imitant un suposat model de castell medieval amb tots els seus elements: torre, torricó, escut d'armes, matacà... El portal és de punt rodó adovellat, les finestres són geminades. Hi ha una capella en el lateral dret. La finestra situada damunt del portal té una gran llinda esculpida amb un escut al mig i dos lleons laterals. Hi ha un jardí 'romàntic' abandonat al costat. | 08030-44 | Carrer del Castell s/n | Antiga finca de Can Rafart. Construcció moderna, iniciada l'any 1923, per encàrrec de Manuel Jaumar de Bofarull. | 41.5269500,2.3702500 | 447461 | 4597448 | 1929 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41971-foto-08030-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41971-foto-08030-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41971-foto-08030-44-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera hi ha un pou, actualment tapat, però que havia tingut una arcada de ferro, d'estil romàntic. També hi ha una bassa que rep l'aigua de la Mina Bassa Canal i que, abans, aportava aigua a una font ornamental de la finca. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41972 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-2 | XIX | El trencadís s'està perdent. | Petit recinte encapçalat per una petita capella amb la cúpula de trencadís de rajoles en color blau i blanc; coronada per una reu de pedra. Façana emmarcada per dos pinacles coronats per sengles creus de pedra. Portal de punt rodó. Des d'aquesta capella s'accedeix al panteó de la Família Tolrà, que queda soterrat i s'estén al davant de la capella, com si fos una plaça dura amb plaques de marbre blanc. No l'hem pogut visitar. Un parell de panteons de pedra destaquen de la resta de nínxols, però no tenen elements esculpits excepte un d'ells amb elements neogòtics. | 08030-45 | C. del Castell amunt, quan comença el carrer de la Font de Cabrera | Construït per Jaume Campins, guanyador de la subhasta de l'Ajuntament. Bartomeu Roldós actuarà treballs a compte de Jaume Campins. El cost total del cementiri fou de 6.432 ptes. | 41.5285900,2.3722100 | 447626 | 4597629 | 1858 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41972-foto-08030-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41972-foto-08030-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Petita ampliació a la banda esquerra. L'entorn ha estat adequat amb una porta de ferro i marges de pedra enjardinats, recentment.L'obertura al públic és els dissabtes, diumenges i festius de 9'00 a 13'00 h. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41973 | Escoles Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-tolra | VILARDELL, Alex (1988). Escoles Tolrà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos; coberta de teules a quatre vessants, coronament amb balustrades. Balcó i balconades amb reixat de ferro forjat. Recinte clos amb una porta de ferro entre dos pilars amb l'enunciat 'Escuela Tolra'. Elevat sobre el conjunt de la població, d'estil eclèctic. | 08030-46 | C. Emília Carles, 1; cantonada c. Mestre Jambert | L'any 1881 Josep Tolrà i Avellà comprà el terreny de 501 m2 i l'any 1883 s'inaugura l'escola (nens i nenes) a càrrec de les Religioses Dominiques. Però la Sra. Marquesa Emília Carles i Tolrà volia una escola només per a nens i comprà dues cases i un terreny de 441m2. Construïda l'any 1904 a càrrec de la família Tolrà. | 41.5260300,2.3678600 | 447261 | 4597347 | 1904 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41973-foto-08030-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41973-foto-08030-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41973-foto-08030-46-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Sala i Cortès | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41974 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-1 | XIX | A l'interior està tot refet de nou i adequat a oficines. | Edifici a tres vents, de planta rectangular; coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Estructura de la façana simètrica amb un eix central format per la porta d'entrada, una finestra a banda i banda. En el primer pis presideix una gran balconada amb tres finestres, la del mig de llinda recta i les laterals amb un frontó. En el centre, per damunt de la finestra hi ha l'escut de Cabrils esculpit. Les finestres del pis superior són petites i rectangulars. | 08030-47 | C. Domènec Carles, 1 | Antiga seu de l'entitat La Constància. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 41975 | Can Ventura del Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventura-del-vi | XVII-XVIII | Casa de cos que fa cantonada, consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Muntants de porta i finestres de pedra granítica. Porta principal adintellada. Una finestra a la façana principal del primer pis amb ampit, muntants i llinda de granit. Cos annex per la part del darrera, amb quatre finestres laterals. Només una té els muntants, l'ampit i la llinda de granit; i té una reixa de ferro forjat. Fanal d'il·luminació pública a l'escaire de la casa. És de ferro i vidre. | 08030-48 | Carrer de la Santa Creu, núm. 47 | Serà la seu del futur Museu de Cabrils. | 41.5257200,2.3677900 | 447255 | 4597313 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41975-foto-08030-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41975-foto-08030-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a Ca la Lluïsa. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 41976 | Can Quet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quet | XVII-XVIII | Es troba desocupat i per tant, en perill de deteriorament constant. | Masia de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Cossos afegits en posterioritat. Escaire amb pedres treballades. La porta principal és adintellada amb muntants de pedra granítica. Unes finestres en el pis amb ampit, muntants i llinda de pedra granítica. Banc adossat a la façana fet de pedres, al costat de la porta principal. | 08030-49 | Carrer de La Creueta, 5 | 41.5268700,2.3690900 | 447364 | 4597439 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41976-foto-08030-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41976-foto-08030-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 41977 | Can Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pi | XVII-XIX | Mas que consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Fa cantonada amb el carrer Lluís Colmenar. La porta principal de la façana és adintellada, amb els muntants de pedra granítica. Hi ha una altra porta, d'obertura posterior a l'edifici, al costat dret. L'esquerra hi ha una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de pedra granítica i una reixa de ferro forjat. Banc adossat de factura moderna i el nom de la casa en lletres de ferro 'Can Pi'. A la planta pis hi ha dues finestres amb els muntants, els ampits i les llindes de granit. Hi ha un tros de façana que fa angle amb el carrer on hi ha dues finestres més, una correspon a la planta baixa i l'altra a la planta pis. La de baix porta una reixa de ferro forjat. A la façana lateral trobem més obertures. Hi ha un cos afegit pel darrera que és l'antic graner de Can Pi, que després fou teatre. Actualment hi ha moltes divisions internes que han partit la finca en diversos habitatges. | 08030-50 | C. Lluís Colmenar, 108 | 41.5268300,2.3681900 | 447289 | 4597436 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41977-foto-08030-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41977-foto-08030-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41977-foto-08030-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 41978 | Ca l'Arlot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larlot | XVII | Mas que consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. El portal de la façana és de punt rodó amb arc de maons i els muntants de carreus granítics. Al costat de la porta hi ha una finestra amb reixa. En la planta pis hi ha dues finestres amb els ampits, els muntants i les llindes de pedra granítica. | 08030-51 | Carrer Lluís Colmenar, 21 | 41.5270200,2.3683400 | 447302 | 4597457 | 1670 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41978-foto-08030-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41978-foto-08030-51-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha la data de 1670 en una rajola de la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/