Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42044 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-5 | XIX-XX | Documentació municipal, sobretot a partir de l'any 1950, ja que la de 1821 a 1950 es malmeté en part. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08030-117 | C. Domènech Carles, 1 | L'arxiu municipal neix l'any 1821 amb la creació del nou municipi. L'any 1996 un aiguat i la poca idoneïtat del lloc on estava la documentació provocaren la destrucció de gran part de la documentació corresponent entre 1821 i 1950. Només es conserva un 40 %: alguns llibres d'actes, correspondència vària, edictes, algun padró i documents de la Guerra Civil. L'any 1999 s'habilita l'espai que ocupa actualment l'arxiu, es fa el muntatge dels compactes i es comença a classificar la documentació. Per aquesta feina destinen al Sr. Alfred Casanovas, que estava a Serveis Tècnics de l'Ajuntament que va fer cursos d'arxivística per poder porta a terme aquesta tasca. En el transcurs de la realització d'aquest treball, el Sr. Casanova s'ha juilat i ara s'ocupa provisionalment de l'arxiu la Sra. Mariona Triadó. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42044-foto-08030-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42044-foto-08030-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La responsable de l'arxiu és Mariona Triadó.Horari: de dilluns a divendres de 8'00 a 15'00 hores. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 42045 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-2 | XVIII-XX | Es guarden en el despatx parroquial sense ordenar. | <p>Fons format per la documentació corresponent a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils. El llibre més antic és de 1713. Resten pocs documents anteriors a l'any 1936, són els següents: Llibres sacramentals: un de 1871-1917, un altre de 1918 a 1936. Llibre d'òbits de 1779 a 1858 amb les cobertes de pergamí. Llibre de fundacions de 1786, també amb les cobertes de pergamí. Llibre de comptes (Obres de fàbria) de 1713, amb les cobertes de pergamí. Llibres de cofraries de dones i un d'homes de 1788, amb les cobertes de pergamí. Llibre de casaments de 1855, amb les cobertes de pergamí. Llibre de la Cofraria de Sant Antoni Abat, a partir de 1780, amb les cobertes de pergamí. Llibre de Florilegis (vides de rectors) en llatí, de l'any 1815.</p> | 08030-118 | Rectoria, Plaça de l'Església s/n | 41.5257800,2.3683000 | 447297 | 4597319 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-foto-08030-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-foto-08030-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-41394-foto-08023-348-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 42046 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. La parròquia de la Santa Creu de Cabrils disposa d'una caixa, la número 321, amb documentació relativa a la capella de Sant Cristòfol: un article de Marià Ribas a Almanac del Diari de Mataró de l'any 1932. A més, es pot trobar documentació referent a Cabrils en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals, on es documenten 6 visites pastorals entre els anys 1772 i 1891. També s'hi pot trobar un mapa toponímic (XIX)del terme de Sant Genis de Vilassar amb la diferenciació de les diferents esglésies.</p> | 08030-119 | C. Del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 42077 | Fons documental de Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-carbonell | XIII-XVII | Fons no inventariat procedent de la Família Carbonell de Cabrils. El formen uns 76 pergamins datats entre el segle XIII (1216) i el segle XVII (1628). Tots estan restaurats i, excepte 44, encaixats amb materials apropiats i dins un arxivador pla. També hi ha una coberta de llibre de pergamí escrita, tretze quaderns i fragments varis. Entre els documents hi ha testaments i un violari. | 08030-150 | Museu de la Marina de Vilassar de Mar | Un violari és un contracte aleatori peculiar del dret civil català que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió al llarg de la vida d'una o dues persones a canvi d'un capital. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-3.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els han restaurat el personal del Museu de la Marina de Vilassar i l'Escola de Restauració de la Generalitat. | 94|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 42124 | Arxiu Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-jutjat-de-pau | XIX | Part de la documentació es troba en una caixa forta ignífuga. | Documentació des de l'any 1870 consistents en partides de naixement, certificats de defunció, certificats de matrimoni corresponents al Registre Civil. També hi ha correspondència del jutjat, judicis, cartes de pagament, estadístiques, notificacions de pròfugs, autoritzacions paternes per anar a fer el servei militar, canvis de nom, etc. Cal destacar un moble armari de principis de segle XX. Tota aquesta documentació està en lligalls, carpetes i una cinquantena de llibres. | 08030-197 | Can Quico Murri (C. Mestre Jambert s/n) | El jutjat disposa d'aquest espai des de l'any 2002 i el jutge intenta que cada any s'inverteixi en alguna millora per l'arxiu. El Registre Civil es va consultar per posar nom als dos nous gegants, l'Esteve i la Eulàlia, que van ser dels primers noms inscrits a Cabrils. | 41.5258200,2.3678300 | 447258 | 4597324 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42124-foto-08030-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42124-foto-08030-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació no està classificada i també caldria més armaris ignífugs. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 42137 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Genis de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-genis-de-vilassar | XIV-XVIII | Una part està digitalitzada | <p>Tot el que fa referència a Cabrils abans de tenir una parròquia pròpia, l'any 1779, es troba a l'arxiu parroquial de Sant Genis de Vilassar o Vilassar de Dalt. Hi ha documentació des de 1337 i alguns pergamins anteriors. Trobem llibre sacramentals: òbits des de 1468 (amb algunes llacunes), baptismes des de 1504 (també amb llacunes) i de matrimonis des del Concili de Trento (1568). També trobem capítols matrimonials, testaments, relacions de veïnat, fundacions de misses i beneficis, llibres de cofraries, etc.</p> | 08030-210 | Pl. de la Vila, 9 de Vilassar de Dalt | <p>La parròquia de Sant Genis de Vilassar és la parròquia matriu de la de Cabrils i fins l'any 1779, els veïns de Cabrils restaven inscrits a l'Arxiu de la Parròquia de Sant Genis. A partir de tenir una parròquia pròpia els llibres sacramentals van passar a la nova parròquia de la Santa Creu.</p> | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per consultar-ho podeu concertar hora telefonant al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (93 750 74 88). El responsable és el Sr. Josep Samon. L'horari de visita és els dissabtes al matí: de 10 a 14 hores. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||||
| 42173 | Fons Moja referit a Cabrils procedent de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-moja-referit-a-cabrils-procedent-de-la-biblioteca-de-catalunya | BENITO i MONCLÚS, Pere (1998). Catàleg de la documentació en pergamí de l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservada a la Biblioteca de Catalunya referent a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1998. Inèdit. BENITO i MONCLÚS, Pere (2001). Catàleg de la documentació en paper del fons del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya referent als castells i jurisdiccions de Vilassar i Sant Vicenç. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, març de 2001. Inèdit. | XIII-XIX | 400 lligalls referents a l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservats a la Biblioteca de Catalunya que fan referència a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar, procedent de l'arxiu del Castell de Vilassar i que va formar part d'un intercanvi de documentació amb una institució valenciana. Foren localitzats per Pere Benito. | 08030-246 | C. Carme, 57 de Barcelona | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | D'aquest mateix fons, podem trobar documentació a Mataró, Argentona i a la Universitat de Barcelona | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||
| 42036 | Llegenda de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-labella | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Recull bibliogràfic | En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal. | 08030-109 | Creu de l'Abella | Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||
| 42037 | El cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 75 76. LLINÉS, S. (1952): La creu de Montcabrer, a Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7. | Recull bibliogràfic | S'explica que hi havia a Cabrils un pastor arribat d'alta muntanya, i que tothom coneixia com el Cabrer. Tenia la facultat i els coneixements per guarir moltes malalties amb remeis casolans fets a partir d'herbes del camp. Els seus serveis haurien estat molt útils a les encontrades ja que la seva fama estava molt estesa. Sembla que va morir un dia fred d'hivern a la muntanya del Montcabrer. No en sabem més detalls. Però sí que el poble com a penyora d'agraïment li va erigir una gran creu, en el mateix lloc on va ser trobat mort. | 08030-110 | Cabrils | Història de característiques etimològiques que la trobem publicada A L'Estrella de Burriac (1952), una revista local i recollida per COLL, R i MODOLELL, J.M (1999). Hi ha molta gent convençuda que els topònims de Montcabrer, Cabrera i Cabrils tenen l'origen en aquell famós cabrer. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||
| 42038 | La pastora de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-cabrils | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 67-69. MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona. | Recull bibliogràfic | Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada / del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós. Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així: De cor sé una rondalla; la sé des de petit. La mare la contava Quan me duia a dormir I acaba d'aquesta manera: Temps hà que no refila, ni mica, en Galderich; no baixa a la clotada ni es a câl Abril. Ab un vellet fa vida Y pastura bovins... Perdé'l jay la fillola, Però, li nasqué u fill! Aqueixa es la rondalla Que sé des de petit. La mare la contava Quan me duya a dormir. | 08030-111 | Cabrils | Rondalla presentada en forma de poema per Francesc Mas-Abril, nascut a Vilassar de Dalt. Es caracteritzà per donar tractament etnogràfic als seus escrits. Literàriament és un poeta menor, però els seus textos són molt interessants pels estudiosos de l'etnografia del Maresme. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||
| 42042 | Festa Major de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-santa-creu | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar. | Vigent | Setmana festiva que enllaça la festivitat de Sant Jordi (23 d'abril) amb la Festa Major (3 de maig). Es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, etc. Un vell costum arrelat a Cabrils és la benedicció del terme en finalitzar l'Ofici, sovint cantat. També s'organitzen ballades de sardanes, trobades de puntaires, concursos de pintura i dibuix, trobades de motos antigues, un sopar popular, concerts, arrossades, exhibició de gossos d'atura,... L'any 2005, es va editar i regalar un llibret amb el recull de motius, malnoms i topònims de Cabrils. El dia 3 de maig es celebra la festa de la Santa Creu, que per alguns autors és la cristianització de la festa de l'arbre de maig. La tradició ens diu que, tal dia com aquest, Santa Elena, mare de l'emperador romà Constantí, troba la creu de Jesucrist (la Vera Creu). La relació entre la creu i l'arbre de la vida com a símbol de regenerció (resurrecció) de la natura és evident. Benedicció del terme: els nens i les nenes sortien de casa portant una creu engalanada i un plat amb pètals de roses i fent la salutació: -Senyor galant, vostè que té la cara de diamant, un dineret per Santa Creu. -Senyora Rosa, vostè que té la cara tan formosa, un dineret per la Santa Creu. Després la processó l'encapçalava el mossèn, portant al Vera Creu, arribant el lloc de benedicció on es llegia un fragment de cada evangeli: de cara a l'Est es demanava que Déu beneís i santifiqués el terme; de cara a l'Oest es demanava que beneís el poble i li concedís Pau; cara al Sud es demanava la intercessió de Maria i beneís els camps; de cara al Nord es demanava que allunyés el dimoni, les tempestes i el llamp, els guardés de tot mal i conservés els fruits de la terra. Després es feia el senyal de la creu sobre els punts cardinals amb la Vera Creu i es tornava al temple cantant un Te Deum. | 08030-115 | Cabrils | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||||
| 42086 | Festa Major de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-elena | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Vigent | És la Festa Major d'estiu, que es fa per Santa Elena, el 18 d'agost. L'acte central és l'Ofici de Festa Major amb una Missa solemne en honor a Santa Elena, on acostuma a haver-hi la participació de corals. Les activitats organitzades són majoritàriament de caràcter lúdic i festiu: vermuts, dinar de Festa Major, gelatada, cercaviles de gegants, diables, ball, concerts, jazz o les tradicionals cantades d'havaneres. Els nens tenen la seva quota de participació amb els espectacles infantils, tallers de jocs, etc. També es fan actes culturals, com l'escenificació d'obres teatrals o exposicions. | 08030-159 | Cabrils | Cap els anys 20 es feia el 'Tívoli' una mena d'envelat d'estiu sense veles, que es va fer per darrera vegada l'any 1972. Des de fa uns anys coincideix amb la Mostra Gastronòmica. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||||
| 42087 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-2 | XX | Vigent | Festa de Sant Antoni Abat que es realitza el primer cap de setmana de febrer, d'acord amb d'altres poblacions. Es comença amb una Missa o es beneeixen els panets que es repartiran després. Els cavallistes es troben en un lloc adequat per fer un esmorzar. Després es fan els 3 tombs al voltant del barri de La Sagrera i s'acaba amb un vermut. | 08030-160 | Cabrils (La Sagrera) | L'any 1992 una sèrie de persones interessades en rehabilitar la festivitat de Sant Antoni Abat decideixen crear una comissió encarregada d'organitzar la Festa dels Tres Tombs. L'any 2003 ja tenien un carro propi restaurat i dos més a punt de fer-ho. Tenien moltes idees per continuar la festa, però l'any 2005 van renunciar a organitzar-la i se n'hagué de fer càrrec l'Ajuntament, el futur és incert. L'any 2006 ha estat organitzat per la Comissió de Festes i l'Ajuntament i s'ha fet una crida a la gent per formar una comissió responsable de les futures edicions. Coma novetat més destacable d'aquest any és la creació d'una talla de Sant Antoni Abat, feta per Jaume Tolrà i Ferrer. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42087-foto-08030-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42087-foto-08030-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 42095 | Fira Gastronòmica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-gastronomica | XX | Vigent | Mostra gastronòmica que reuneix restauradors de la localitat i de la comarca. Organitzada pels Serveis i Promocions Municipals, SA (SEIPRO) i l'Associació d'Hostalers de Cabrils. Hi participen restauradors, caves, comercials, entitats diverses, artesans,... A les darreres sessions hi han participat més de vint paradetes. L'eix al voltant del qual gira la mostra és la gastronomia i les diferents formes de presentar-la de cada restaurador, oferint una mostra als assistents. Cabrils destaca per la quantitat i la qualitat dels seus restaurants, de llarga tradició dins la comarca. L'èxit de la Mostra es potencia pels actes de la Festa Major de Santa Elena. L'espai destinat a aquesta activitat s'organitza segons les diverses funcions que requereix: una zona per les paradetes, distribuïdes per tipologies; una zona de menjadors i una zona de ball. | 08030-168 | Escola L'Olivera | L'any 2005 es va realitzar la XVIIIª Mostra Gastronòmica de Cabrils. Es fa a mitjans d'agost i acostuma a coincidir amb la Festa Major d'estiu, per Santa Elena. Es realitza des de l'any 1988 sense interrupcions. Al principi es feia a La Fàbrica, on ara hi ha la biblioteca, però el creixement dels participants i dels assistents han propiciat la recerca d'un espai més apropiat. | 41.5218400,2.3696300 | 447405 | 4596881 | 1988 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42095-foto-08030-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42095-foto-08030-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 42116 | Festa del Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-corpus | XX | Festa de la diada de Corpus que es realitza el diumenge més proper al Corpus. Es fa la processó, a partir de les 19'30 h, pels següents carrers: sortint de l'església, carrer del Castell, c. Mestra Rosell, c. Emília Carles, Torrent Roig, c. Domènech Carles, c. Mestre J. Jambert i un altre cop a la plaça de l'església. Al final es fa el ball dels Gegants. Es fan catifes de flors davant l'església (feta per la parròquia), a la plaça de l'església (veïns), c. Mestra Rosell (joves), c. Emília Carles (veïns), a la plaça de la bodega, c. Emília Carles (veïns), c. Domènech Carles (La Concòrdia) i c. Mestre Jambert (escoles). La processó l'encapçala el capellà, al darrera els nens que han fet la Primera Comunió amb el seu vestit i després la Custòdia, sota tàlam portat per quatre homes. Les catifes es preparen dies abans, tallant les flors, amb tots el voluntaris que vulguin, molts jubilats. El mateix dia des de les 6 de la matinada es comencen a instal·lar en el carrer. | 08030-189 | Cabrils | Festa represa des de l'any 1995 i organitzada per voluntaris. També es fa una exposició de fotografies de les antigues processons. Es fa a l'Ajuntament i les fotos són un recull de les aportacions particulars. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 1995 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42116-foto-08030-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42116-foto-08030-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ens han explicat que quan la processó passa per davant la Concòrdia (on hi ha el Bar), els guàrdies demanaven silenci i respecte perquè el capellà es molestava.Informació de Montserrat Graupera. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 42128 | Festival Internacional de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica | XX | Vigent | Festival de Música Clàssica de caràcter internacional pels convidats. Es celebra durant els mesos de juliol i agost. Els concerts són a l'església de la Santa Creu de Cabrils, alguns a la plaça de l'església. Cada any hi ha la participació d'algun grup o banda de música més popular: big band, banda, folk electrònic,... Els concerts són de pagament, però subvencionats, pel que resulten molt més assequibles. | 08030-201 | Cabrils | Es realitza des de l'any 1989. Primer els organitzava l'Ajuntament, però després va passar a organitzar-los La Concòrdia excepte el darrer any (2005) que fou compartit: la gestió municipal i la programació per part de l'entitat. | 41.5258300,2.3681200 | 447282 | 4597325 | 1989 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42128-foto-08030-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42128-foto-08030-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41928 | Jaciment de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-creu-de-labella | <p>BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); pàg. 31, apartat 84. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47, apartat 72. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.</p> | VI-IaC | Difícil determinar la seva ubicació exacta. | <p>Notícies de Marià Ribas de l'any 1952 parlen d'un poblat ibèric amb restes de parets conservades en el pendent que dóna de cara al mar. Segons indica, les restes de ceràmica són abundants. En les prospeccions superficials fetes durant la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1987, els autors no van trobar ni restes de ceràmica ni restes de parets ibèriques; només marges de conreu; però indiquen la dificultat de fer-ho per la presència de sotabosc.</p> | 08030-1 | Creu de l'Abella | 41.5374100,2.3781600 | 448129 | 4598604 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'extensió que es deriva de la Carta Arqueològica és molt imprecisa. Nosaltres tampoc hem vist restes ni de ceràmica ni de parets, però és cert que hi ha molt de sotabosc. Informacions de la gent del Museu de Cabrils ens diuen que després de ploure es poden trobar restes de ceràmica pels marges o camins. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 41929 | Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-linfern-0 | BASSA, O; FARELL, D. I PUJOL, J. (1994). Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, 1994. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona. CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X-XIV). Mataró, 1988. GARCIA, J (1992). La necrópolis Layetana del 'Turó dels Dos Pins' (Cabrera de Mar). Congreso de Arqueología Ibérica. Las Necrópolis (J. Blánquez i V. Antona coords). Varia I Madrid, pàg. 112. GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. U model d'ocupació del territorial a la Laietània ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Ates. Laietania, núm.8. Mataró, pàg. 152. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 246 i 250. MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, pp. 77-87. MALUQUER, J. (1987). Prehistòria i edat antiga (fins el segle III). Història de Catalunya dirigida per P. Vilar. Barcelona, pàg. 241. OLESTI, O (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.):estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana, pp. 196 i 438. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 206, apartat 189. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47, apartat 72. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 647. | VI-IaC | Presència de furtius i erosió. | Notícies de Marià Ribas de l'any 1952 detecten entre Burriac i el Montcabrer diverses sepultures de teules. Ens diu que en una hi havia una destral de pedra basàltica com objecte d'ofrena. Al costat, dos enterraments en urna. Marta Prevosti (1981:206), citant notes de l'arxiu Ribas, parla de molta ceràmica romana feta a torn, fragments d'àmfora, teula, ceràmica ibèrica i romana feta a torn i feta a mà. També parla de sepultures tardanes rectangulars amb parets de pedra aplanada ( 0,45 x 1,95 m) que han perdut la tapa. Marta Prevosti també cita informació proporcionada per Joaquim Serra que diu que la ceràmica romana (àmfora i teules) s'estén pel vessant de Cabrera de Mar. Igualment parla de l'existència de sitges. A les prospeccions superficials realitzades durant l'execució de la Carta Arqueològica (1987), els autors parlen de la localització de diversos fragments de ceràmica en ambdues vessants del turó, sense cap estructura. En el cim s'hi podia observar una gran quantitat de material ceràmic provinent de forats de excavadors clandestins. Segons informacions orals recollides pels autors de la Carta Arqueològica, els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes). En el cantó N i E del cim s'observa la darrera filada d'una paret, possiblement ibèrica, que envoltaria el cim del turó. També, a les roques que coronen el cim, es veuen forats rectangulars repicats. Actualment, el Turó de l'Infern, s'interpreta com un lloc estratègic de vigilància i control del territori en època ibero-romana, en relació amb el poblat ibèric de Burriac. | 08030-2 | Turó de l'Infern | L'any 1984 es va fer una recollida superficial de materials, per la presència continuada de clandestins i després de posar-ho en coneixement del llavors Servei d'Arqueologia de la Generalitat. Aquests materials es troben dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Destaquen la presència de produccions calenes (formes Lamboglia 1 i 5), àmfora itàlica (Dressel 1) i àmfora local (Pascual 1) i nombrosa ceràmica ibèrica tardana. L'any 1999, amb motiu d'un projecte de recerca de la zona (COLL-JARREGA-PREVOSTI: 2000) es va fer una nova recollida de materials. | 41.5278300,2.3815600 | 448405 | 4597539 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa vint anys s'observaven gran quantitat de ceràmica ibèrica i romana i fileres de pedres. En la nostra visita ja no es veien restes superficials. No ha estat mai excavat, però sí espoliat.També s'observen quatre forats equidistants, excavats en una de les roques més enlairades d'aquest turó, i d'uns 15 cm. de costat. Han estat interpretats (BASSA, FARELL, PUJOL 1994: 26-27) com les famoses forques medievals que hi havia al Montcabrer, instal·lades per Pere des Bosch al segle XIV, i que esmenta la documentació medieval (CUADRADA 1988: 139). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41930 | Jaciment de Can Casi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-casi | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 150, apartat 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | A la Carta Arqueològica es recull que a la bibliografia s'esmenta la troballa d'una sepultura romana. Els autors de la Carta Arqueològica no van localitzar l'indret exacte i diuen que cap veí recorda aquesta troballa. | 08030-3 | Urbanització Serres | 41.5296900,2.3611500 | 446704 | 4597757 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons les indicacions de la Carta Arqueològica, actualment el lloc es troba entre dos torrents, totalment urbanitzat i no hem detectat cap resta de ceràmica o estructures superficial. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41931 | Carretera de Vilassar de Mar - Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vilassar-de-mar-cabrils | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 154, apartat 162. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pp. 67 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques, dins Memòria de l'U.D.A.H.U.B. Barcelona, pp 9-11. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | Necròpoli amb una dotzena d'enterraments en tegula, que segons la bibliografia s'estenia fins a la carretera de Vilassar a Cabrils i que fou destruïda per les obres de l'Autopista C-32 (antiga A-19). | 08030-4 | Km 2 de la Ctra. Bv-5022 | Les restes foren destruïdes durant les obres de l'Autopista C-32 (antiga A-19). | 41.5134700,2.3804600 | 448302 | 4595945 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Impossible de localitzar el lloc exacte; ni Marià Ribas ni la Carta Arqueològica ens diuen si és la banda dreta o esquerra de la Ctra. de Vilassar de Mar a Cabrils. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41932 | Jaciment de Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vehils | ALMAGRO, M. Ey alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona - Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTIN JULIÀ, F. de A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31. Premià de Mar, pàg. 15. PELLICER PAGES, J. (1887). Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró, pàg. 87. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 i 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 98. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 173. RUBIO DE LA SERNA, J. (1888). Noticia de una necrópolis ante-romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona). Madrid; Memorias de la Real Academia de la Historia, XI, pàg. 764. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis, Baetulo-Blanda. Fasc. I. Barcelona, pàg. 46. | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | La bibliografia parla d'un lloc d'enterraments i d'estructures d'una vil·la. Pellicer (1887:87) parla d'un sepulcre que es va excavar a començaments d'aquell segle. Pe tant del segle XIX (?). A més, diu que es va trobar una fletxa de coure a l'esquelet, i que el va agafar el propietari Sr. Vehils. Ribas (1952) utilitzar Pellicer com a font, però també parla de restes de construcció romanes i uns enterraments trobats molt a prop. | 08030-5 | Can Vehils | 41.5180500,2.3805100 | 448310 | 4596453 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És possible, tal i com asseguren els autors de la Carta Arqueològica, que ens trobem davant de dos jaciments diferents: una sepultura prehistòrica i una vil·la romana que podria formar part del petit nucli rural romà situat pels voltants del Sant Crist de Cabrils. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41933 | Al sud de la població, prop de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-la-poblacio-prop-de-la-riera | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 . RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Urbanitzat | La bibliografia parla de restes romanes, però en l'actualitat la urbanització de la zona no deixa veure res. | 08030-6 | Urbanització La Resclosa | 41.5216600,2.3721800 | 447618 | 4596859 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades de Marià Ribas són molt esquemàtiques i quan documentà aquest jaciment encara no hi havia l'autopista. No sabem el criteri per posar les coordenades de la fitxa de la Carta Arqueològica, que són les que hem posat; i les fotos corresponen a les coordenades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41934 | Entre el Torrent d'en Grau i el de Can Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-torrent-den-grau-i-el-de-can-pelat | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 145 i 146. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 40. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 774-775. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VI-I aC | Notícies molt antigues. | Marià Ribas parla de diverses troballes d'època ibèrica, en especial ceràmica, fusaioles, pondus... Però també parla d'un poblat ibèric. Fa referència a una sitja excavada pel Dr. Sobregrau amb ceràmica feta a mà i fragments de ceràmica ibèrica pintada. D'una altra sitja, cap el Mas Truc, plena de desferres, ceràmica pondus, ferros, plom fos, petxines, ossos i carbó vegetal i cendres. També es va trobar una destral de pedra de 112 mm. I una pedra treballada. M. Ribas (1952) també parla d'una vil·la romana. Segons Marta Prevosti (1981), Ribas es confon en la ubicació d'aquesta vil·la i que en realitat es podria tractar del jaciment de La Llobatera i una altra nota es relacionaria amb la vil·la de Feixes de l'Arlot / Sobre Can Dalmau. | 08030-7 | Serralada de Marina | Intervencions realitzades als anys 30 pel Dr. Lluís de Sobregrau (Foment d'Estudis del Maresme). També s'ha detectat intervencions clandestines. | 41.5355700,2.3551700 | 446210 | 4598414 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La destral i la pedra treballada era a la col·lecció del Dr. Lluís de Sobregrau. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41935 | La Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobatera | BOSCH, M. (2002). Control de les obres de construcció a la finca Roca Llobatera, dins el jaciment arqueològic: La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes. Cabrils (El Maresme). Memòria arqueològica. Inèdita. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 149 i 150. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 97. RIBAS, M. (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 158. RIBAS, Marià (1973). Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro. Pyrenae, núm. 9. Barcelona, pàg. 168. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | VIaC-IVdC | Material en superfície sense estructures visibles. | L'any 1952 i l'any 1975, Marià Ribas publica la troballa d'enterraments en teules i àmfores i afirma que l'any 1932 i el 1938 es van trobar enterraments d'incineració en urnes i sitges, en motiu de l'explotació d'una pedrera. En la segona publicació també parla de restes de ceràmica romana d'època republicana, feta a mà, ibèrica i campaniana. Marta Prevosti recull les notícies de M. Ribas i hi afegeix la troballa de petites llànties, àmfores, ceràmica romana imperial, monedes, vidres, plom i ferro i agulles d'os. Segons una noticia donada per J. Gómez, recollida a la Carta Arqueològica, en el camí que puja la Font d'en Didol, a mà dreta, en una vinya sobre la pedrera, fou trobat un fragment de fitxa en ceràmica comuna romana. Sembla que hi ha problemes per ubicar el lloc exacte d'aquest jaciment ja que els autors de la Carta Arqueològica van preguntar a aficionats de Cabrils i les indicacions no coincidien amb les de la Marta Prevosti. No es té constàcia de si les troballes es realitzaren a l'explotació o en el camí d'accés. Les prospeccions realitzades pels autors de la CC.AA amb l'acompanyament dels membres del Museu de Cabrils s'observaren fragments de ceràmica, teules i àmfores en el lloc on es van realitzar excavacions abans de la guerra civil. | 08030-8 | Vessant E. del Turó de Can Boquet; en el Barri de La Llobatera | Troballes realitzades durant l'explotació de la pedrera, actualment aturada. Entre el 13 i el 17 de maig de l'any 2002, en motiu d'unes obres que s'havien projectat en aquest indret, es va realitzar una excavació arqueològica preventiva, adequada a les peculiaritats de l'obra, segons la normativa indicada pel Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, en aplicació de la Llei 9/1993 de 30 de setembre (Llei del Patrimoni Cultural Català) que tipifica aquest indret com a Zona Arqueològica. Els treballs consistiren en un control de màquines, la realització de sondejos mecànics i prospecció en superfície. La direcció tècnica anà a càrrec de Marc Bosch de Doria (ACTIUM S.C.P.). Els resultats dels treballs arqueològics han estat negatius pel que fa a la zona on s'havia previst construir, però s'ha constatat que en una elevació del terreny a uns 70 m de l'obra, en direcció ponent, s'hi observen nombrosos materials ceràmics romans (tegulae i imbrices) dispersos que són l'indici d'un jaciment arqueològic. Davant l'incertesa de la ubicació del jaciment conegut com “La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes”, Bosch (2002) proposa la hipòtesi de la ubicació del jaciment en aquest emplaçament, segons les coordenades indicades que nosaltres assumim en aquesta fitxa. | 41.5331400,2.3521500 | 445956 | 4598146 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica la denominació La Pedrera i Les Vinyes acompanya a la de La Llobatera.La peça discoïdal es troba en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41936 | Costat oposat al Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costat-oposat-al-cementiri | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 151 i 152. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Ribas (1952) parla de ceràmica romana escampada i restes de paviments, mosaics, pedres, teules al costat oposat del cementiri. Marta Prevosti (1981), ho situa en una petita elevació entre dues rieres amb la troballa de dos enterraments. Ribas, l'any 1975, diu que del mateix terme de Cabrils és una altra necròpolis més reduïda d'enterraments en teula situada tot just iniciat el pendent entre les muntanyes del Montcabrer i Burriac i propera al poble. | 08030-9 | Urbanització de Can Tolrà. | 41.5297100,2.3735700 | 447740 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41936-foto-08030-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41936-foto-08030-9-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només Marià Ribas sap on va realitzar aquestes troballes i encara que ara visqués, la transformació del paisatge ha estat tan gran, que ni ell ho reconeixeria. Les coordenades que marca la fitxa de la Carta Arqueològica indiquen la troballa dins un torrent, cosa força improbable. Les fotos que hem fet són de l'entorn. Es tracta d'un terreny molt urbanitzat en forta pendent, dalt del qual hi havia el poblat ibèric a 200 m del cementiri. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41937 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri-0 | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró; pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 41. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. AIEC, volum VIII. Barcelona, pàg. 50. | IIaC-VdC | Perill de ser urbanitzat. | Ribas (1952) assenyala la troballa de restes de parets, fonaments, mosaics i ceràmica que podrien pertànyer a una vil·la romana a ' la sortida del poble camí del cementiri'. També diu que hi havia ceràmica ibèrica i campaniana. Prevosti utilitza la informació de Ribas que descriu la troballa, l'any 1930, de parets en el marge prop del cementiri i paviment d'opus signinum, amb ceràmica romana, ibèrica i campaniana. També ens diu que el Dr. Sobregrau excavà una sitja plena de runa ibèrica: 38 fragments a torn, 166 fets a mà (sis am cordó), 8 campanianes, una fusaiola, un pondus i una destral de pedra. Prevosti també recull la cita de Serra Ràfols 'En las pendietes de esta montaña, cerca de Cabrils,... El cura de este pueblo seños Lluís de Sobregrau, hizo una excavación, descubriendo algunos vasos casi enteros hechos a mano, muy groseros y otros más finos, algun trozo de cerámica pintada y trozos de plomo fundido y de hierro'. | 08030-10 | Camí del Cementiri | Excavació d'una sitja els anys 30 per part del Dr. Lluís de Sobregrau. | 41.5277700,2.3705200 | 447484 | 4597538 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la visita al lloc hem trobat dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41938 | Poblat a 200 m del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-a-200-m-del-cementiri | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1998). La figureta ibèrica de Can Jaumar (Cabrils, El Maresme). Iluro, 1. Cabrera de Mar, 1998, p. 17-23. GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 25. MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 152 i 153. PUJOL, J. GARCIA, J. (1994). El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrícola fins el naixement d'Iluro. Laietània, 9. Mataró, 1994, pp. 102-103. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró, pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 40 i 41. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 27. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 87-89. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 12. RIBAS, M. i COLL, R.(1996). Noves dades sobre les restes ibèriques de Cabrils (El Maresme, Barcelona). Fonaments, 9. Barcelona, 1996, 253-268. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. RUIZ i POZA, Montserrat (1992). Informe de les excavacions arqueològiques d'urgència realitzades al Turó del cementiri, Cabrils. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 649-651. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 50. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Les notícies que dona M. Ribas fan referència a un poblat situat a 200 m del cementiri on es descobriren habitacions i part d'una muralla. També fa referència a les tres sitges excavades per Dr. Sobregrau, d'on sortiren vasos llisos, un amb la marca ECENI, fragments de dolia, amb reparació de plom, pondus, fusaioles, ceràmica ibèrica pintada amb cercles concèntrics, ossos, petxines, bronze, destraletes, raspadors (?). Ens diu que dues de les sitges eren d'enterrament i al fons es trobà l'urna cinerària i diversos vasos ibèrics sencers, de petites dimensions fets a mà i a torn. A la publicació de l'any 1964 es poden veure alguns dibuixos d'aquest material. La història de les primeres intervencions a Can Jaumar està explicada en la documentació que es guarda en l'arxiu del Sr. Marià Ribas de Mataró. Reproduïm tot seguit un text de l'època: 'Nº 23. Cabrils. En l'any 1931 el Dr. Lluís de Sobregrau descobrí interessants restes ibèriques en la part alta propera al poble, i a uns 200 metres del cementiri. Consisteixen en restes de parets de pedra ibèriques, molt destruïdes, avui totalment tapades, i sitges, una de les quals fou excavada. En aquesta sitja han aparegut vasets fets a mà, en ceràmica grisa, grollera i fina, ceràmica que recorda la hallstàttica, indígena, ceràmica negra finíssima molt polida, feta a torn (tipus ibèric), ordinària i fina feta a torn, roja i grisa, presentada en moltes varietats, des dels més petits vasets fins a la gran gerra ovoide, dolium, tapadores. Aquesta classe és idèntica a la dels poblats ibèrics de la comarca; trossos de gerres enganxats per lligades de plom, plates ibèriques, pondus de ceràmica i de pedra, fusaioles -una d'ós-, ceràmica feta a mà recordant l'eneolítica, ceràmica feta a torn i pintada a mà a base d'elements geomètrics i cercles concèntrics (se n'han trobat uns 40 trossos), molins de mà, ossos, petxines, trossos de bronze que no es comprèn a quins objectes correspondrien, destraletes i raspadors. Es abundant la ceràmica campaniana, representada per cràteres, lekytos, skyphoi, etc. També la terra sigil·lata, amb relleus i llisa, un tros amb les lletres ...ECENI en relleu dintre un rectangle refós. Tot el material esmentat aparegué en gran abundor, i omplia una sitja amb tot el desordre. Aquesta sitja avui es troba plena de terra, medeix 1,80 m. d'alçària, 1,35 de diàmetre interior i 1,00 m. de diàmetre de la boca. En el lloc on hi ha les parets ibèriques hem vist dues altres sitges i una a l'altre costat del camí, que encara no han estat excavades. Les parets donen la forma d'algunes habitacions ben requadrades, i tot el terreny està ple de ceràmica ibèrica variada i alguns fragments de ceràmica romana. Es molt freqüent la ceràmica ibèrica feta a mà. Cal veure les llibretes d'excavacions i papers solts'. Marta Prevosti dona més detalls sobre la ceràmica trobada: entre la campaniana hi havia cràteres, lekythos, skyphoi... També hi havia ceràmica grisa emporitana i un molí de mà. La sitja feia 1'80 m de profunditat, 1 m de diàmetre a la boca i 1,35 m de diàmetre a la base. L'any 1992 s'excavà la parcel·la 36. Es va descobrir un mur de 3,5 m de llargada, direcció NE-SO. L'aparell és de pedres de tamany irregular lligades amb fang i pedres més petites. A la part exterior del mur es va trobar campaniana A i B, ceràmica ibèrica, teula i dolia. Destaca la troballa d'una terracota ibèrica. | 08030-11 | Al costat del cementiri | Jaciment descobert durant la realització del Programa de Recerques i Excavacions del Foment d'Estudis del Maresme. L'any 1931 el Dr. Lluís de Sobregrau excavà tres sitges. A finals de l'any 1983 i a començaments del següent es va visitar el jaciment en diverses ocasions, adonant-nos del perill de degradació que aquest semblava córrer degut a la urbanització d'una àrea molt propera. Poc temps després aquest perill es va materialitzar, la qual cosa fou posada en coneixement del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya alhora que es recolliren alguns materials que s'observaven en superfície, producte de modernes remocions del terreny, i que foren dipositats en el Museu Municipal de Premià de Mar (RIBAS-COLL 1996, 274-276). L'any 1992, entre el 6 i el 13 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència per part de Montserrat Ruiz i Poza. | 41.5310300,2.3722500 | 447631 | 4597899 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41939 | L'Alzina surera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-surera-0 | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | Zona afectada per la construcció de xalets de la urbanització Can Tolrà. En les obres d'un dels xalets aparegueren restes d'una construcció d'època romana, amb parets, paviments i ceràmica composta de tegula, àmfores i ceràmica comuna. Els materials mobles recuperats presenten una forquilla cronològica que va des de les ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes) fins les sigil·lates sudgàl·liques, passant per les terrisses ibèriques, l'àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4), les ceràmiques comunes romanes o altres elements de menor importància, com ara ossos, malacologia i un fragment de sílex. | 08030-12 | Carrers dels Melis, 7 | Jaciment descobert durant les prospeccions efectuades per la Carta Arqueològica l'any 1987. Segons altres fonts el descobrí l'any 1984 Jordi Bagà. Membres del Museu de Cabrils descobriren una excavació clandestina que posava al descobert un paviment i una paret romans. L'any 1987 es lliurà un informe al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Cap a finals de 1987 començà la construcció d'un xalet que arrasà les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. L'arqueòleg territorial de l'antic Servei d'Arqueologia hi realitzà una inspecció el dia 22 de febrer de 1988. | 41.5323600,2.3782900 | 448136 | 4598043 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven materials d'aquest jaciment en el Museu de Cabrils i en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41940 | Roca Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llobatera | BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | Sediments molt erosionats. | Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona. | 08030-13 | Roca Llobatera a la Serralada de Marina | Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres. Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien 'El Maño' perquè venia de l'Aragó. | 41.5315800,2.3465800 | 445490 | 4597976 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41941 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades-0 | ALMAGRO, M. Et alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 87. BALIL, A. I RIPOLL, E.(1952). Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950 y 1951. Archivo Español de Arqueologia, vol. XXV. Madrid, pàg. 180. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CARRERAS CANDI, F (1893). Petit aplech de monografias historicas: lo castell de Bellpuig y la casa d'Altarriba a Vilatorta, lo castell de Besora, Cabrera del Maresme i la quadra d'Estrach. Barcelona, pàg. 57. COLL, R. Et alií (1993). Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la Cova de les Encantades de Montcabrer. Consideracions preliminars. IX Sessió d'Estudis Mataronins; Mataró, 1992. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, R. Et alií (1994). El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar. Laietania núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pp.35 - 86. COLL, R. i CAZORLA, F. (1998). Una cueva-santuario ibérica en el Maresme: la “Cova de les Encantades” del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Actes del Congrés Internacional Els Ibers. Prínceps d'Occident. Estructures de poder en la societat ibèrica, pàg. 275-282. Barcelona, 1998. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. U model d'ocupació del territori a la Laietania ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Actes. Laietania, núm.8. Mataró, pàg. 153. GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar; pp. 19-25. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 240-250. MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, pp. 79. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pp 19 i 24. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, núm. 54. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 43. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 78. TORRAS, C.A (1888). Excursió a Argentona, Castell de Burriach y Mont Cabré. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. II. Barcelona, pp. 229-237. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | VI-IaC | L'actuació dels clandestins fou sistemàtica i exhaustiva. | Jaciment ubicat a la vessant del Montcabrer, format per una cova enfront de la qual s'hi ha anat trobat gran quantitat de ceràmica antiga: sobretot ceràmica prehistòrica i ceràmica ibèrica i romana. L'alçada del turó és de 312 m snm i la pendent en direcció a la costa és molt marcada. Tot i que el coneixement de l'existència d'aquest jaciment és molt antic no s'ha estudiat en profunditat fins els anys noranta. Es deu a Ramon Coll (1993 i 1994) l'adscripció de la Cova a un santuari ibèric. Són molts els autors que parlen de troballes d'arrel prehistòrica, sense especificar res més. Alguns autors de finals del segle XIX parlen d'aquest lloc com d'hàbitat prehistòric. Totes les noticies responien a una sèrie de troballes superficials recollides majoritàriament per Marià Ribas. Ens cita la troballa de diverses destrals de pedra, dues de petites dimensions, ceràmica prehistòrica i vasos ibèrics i campanians. Pau Ubach i el grup d'arqueologia de Vilassar de Dalt van intervenir-hi als anys 50, recollit material molt semblat al descrit anteriorment, destacant un fragment de fulla de ganivet en sílex. Ramon Coll (1994) publica l'estudi d'un lot de materials trobat, aproximadament des de l'any 1981, just al davant de la cova per un 'conegut furtiu de la comarca'. Finalment l'any 1993, Ramon Coll realitzà una excavació d'urgència, del tot necessària ja que no s'havia realitzat cap intervenció moderna, malgrat la importància científica del jaciment; i donat el perill continuat de la intervenció de furtius. Resultat d'aquesta excavació i de l'estudi tant del molt material arqueològic recuperat d'aquest lloc com del material etnogràfic de la zona, fou la interpretació de la Cova de les Encantades com d'un centre de culte d'època ibèrica. S'inscriu, segons l'autor, entre les anomenades coves-santuari ibèriques, definides per Miquel Tarradell. Cronològicament funciona com a cova-santuari entre els segles IV i I a.C. Segons Ramon Coll, el culte es traslladaria al temple de Mitra de Can Modolell (Cabrera de Mar). | 08030-14 | Cova de les Encantades | Les primeres intervencions constatades corresponen als treballs de Marià Ribas i l'equip de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques de Mataró, l'agost de 1950. Tot i que hi ha documentat troballes altres persones, com la d'en Josep Canals (Ubach,1994:175) d'un ganivet de sílex de 5 cm. El grup de Vilassar hi feren excavacions. També s'hi detectà la presència d'excavacions de clandestins. Finalment, entre el juliol i l'agost de l'any 1993 es va realitzar una excavació d'urgència dirigida per Ramon Coll. | 41.5228200,2.3845200 | 448648 | 4596981 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les troballes antigues no sabem on són, potser dins de lots de procedència desconeguda o incerta en els museus de Vilassar de Dalt i/o Mataró. Gran part del material extret pels furtius i els procedents de l'excavació d'urgència de l'any 1993 es troben en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41942 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor | Anònim (1929). L'ermita de Sant Cristòfol de Cabrils. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 26, pàg. 2. ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GINESTA, S. (1968). El Maresme. Barcelona; pp. 29-30. GRUP DE RECERCA D'ARQUEOLOGIA SUBTERRÀNIA DEL MUSEU DE MATARÓ (1981). L'enigma de Sant Cristòfol de Cabrils (El Maresme). Memòria d'activitats de la SAMM. Mataró. Inèdit, pp 20-23. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac del Diari de Mataró. Mataró. RIBAS, Marià (1932). La necròpolis de Vilassar de Mar. La Paraula Cristiana, núm. 4. Barcelona, pàg. 324. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17. RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 86 i 87. RIBAS, Marià i FERRER, Ll. (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró. RIBAS, Marià (1963). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme I. Mataró; pp 10-13. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 30. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. VILALTA, J. (1984). La capella pre-romànica de ant Cristòfor de Cabrils. La Clau, núm. 18, Vilassar de Mar, pàg. 13 | I-IXdC | En el subsòl. | A la capella pre-romànica dedicada a Sant Cristòfol, sota el paviment durant uns treballs de restauració, es van trobar fragments de ceràmica, d'àmfores, de tegulae, ceràmica romana sigil·lata, dolia, fragments de paviments, alguns carreus, un d'ells amb motllura. Segons Ribas, la columneta central de la finestra, amb arcs de ferradura, que hi ha a la façana sud-oest, és d'època romana. És de marbre blanc, amb collarí en relleu a la part més alta. Segons els autors de la Carta Arqueològica (1987) és probable que aquest jaciment estigui relacionat amb el de Can Amat, la Vil·la del Sant Crist, la necròpolis del veïnat del Sant Crist, el forn de Can Carbonell i Can Vehils. Aquest fet es refermaria amb l'existència d'una via romana ( brancal de la Via Augusta). | 08030-15 | Veïnat Sant Crist | L'any 1953 es van realitzar obres de restauració de l'edifici de la capella de Sant Cristòfor i excavacions en els seus voltants dirigides per Marià Ribas i Bertran. | 41.5161600,2.3843900 | 448632 | 4596241 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la fitxa de la Carta Arqueològica denomina aquest jaciment com a capella de Sant Cristòfor, nosaltres hem separat les troballes del subsòl amb el què és l'edifici, que te una altra fitxa individualitzada. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41943 | Jaciment de Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-amat | ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MARTIN JULÀ, A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31, pàg. 15. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 156 i 157. RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 171-173. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 131-133 i 173. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Les troballes antigues estan destruïdes, però n'hi poden haver més. | Segons les notícies que dóna Marta Prevosti (1981) es tracta d'una vil·la romana amb diferents moments ocupacionals. També es van trobar tombes de teules de secció triangular i una conducció d'aigua feta de pedra, morter de calç i coberta de teules que es va poder seguir durant uns 50 m fins davant de Ca l'Amat. Les restes de parets trobades delimitarien 11 habitacions, col·locades en tres rengledes seguides, tres conservaven el paviment d'opus signinum. Una de les habitacions (3,3 x 4,5 m) tenia hipocaust, del qual es conservaven 19 suspensurae i el terra inferior pavimentat amb rajoles. En una altra feixa, va aparèixer el que s'interpreta com un dipòsit de planta rectangular de 2,75 x 1,75 x 0,45 m recobert d'opus signinum. | 08030-16 | Veïnat del Sant Crist | 41.5162300,2.3841000 | 448608 | 4596249 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat l'espectacularitat de les troballes, no hem pogut veure ni dibuixos ni fotos ni materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41944 | Vil·la del veïnat del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-del-sant-crist | BONAMUSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme. Cingles, núm. 11, pàg. 8. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CLARIANA i ROIG, Joan Francesc (2002). La vil·la romana del Sant Crist (El Maresme): interpretació i estudi dels materials recuperats en el curs de la seva destrucció. Laietania núm. 13. Museu de Mataró, pp. 107-157. MIRÓ, J. (1983). La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi. Laietània, núm. 2-3. Museu Comarcal del Maresme - Mataró; pàg. 230. PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Layetana; dins de Methodes classiques et methodes formelles dans l'etude des amphores, núm. 116-117. Roma (Col. De l'Ecole Française de Rome, 32); pàg. 64. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 -172. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 67 i 68 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques; dins Memòria de l'ADAHUB. Barcelona, pp. 9-17. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït. | Vil·la d'època romana que segons Prevosti (1981) tenia 100 m d'extensió. Es van descobrir paviments d'opus signinum, tessellatum i sectile. Parets orientades S-SE a N-NO; tallades per una paret en sentit SO-NE, d'1,25 m d'amplada. Les habitacions 1 a 7 es veien a ran de paviment. Les habitacions 9, 10 i 11 estaven arrasades fins els fonaments. L'habitació núm. 4 tenia un paviment d'opus signinum. Enmig hi havia un àmbit rectangular emmarcat amb pedres desiguals retocades, ben escairades, semblaven aprofitades d'una obra anterior. L'autora no creu que fos un impluvium. La núm. 8 sembla ser un pati on s'observava uns 9 metres d'una conducció feta de rajoleria i recoberta de morter. Això s'interpreta com l'existència d'unes termes properes, possiblement a l'habitació 15, que te una exedra semicircular en un dels seus extrems. L'habitació 16 conservava restes de pintura blanca i vermella i s'interpreta com el possible apoditerium. L'habitació 17 estava pavimentada amb opus sectile: terra cuita, pissarra i marbre blanc formant un marc de dues filades amb una quadrícula en diagonal al centre. Les habitacions 12 i 13 tenien opus signinum. L'habitació 14 donava a un pati a través d'un pòrtic de 4 columnes de pedra granítica. Al davant hi havia un graó de pedres retocades. La núm. 18 tenia el terra de toves col·locades sobre un gruix de morter que reposava damunt el sauló anivellat. Les parets encara conservaven restes de pintura vermella, verda ocre, negra i blau clar. A 62 m de distància, en direcció S-SO, Ribas detectà més restes de parets i paviments d'opus signinum. Dels materials ceràmics descrits en destaquen la campaniana, sigil·lata aretina, marmorata, sud-gàl·lica, hispànica, llànties, grisa emporitana, parets fines, una vora de morter amb la inscripció Q.V.I.E, àmfora (Pascual 1 amb la marca P.T.E), un pic de ferro, claus, fíbula de bronze, peces de marbre, vidres, ossos, petxines, cargols de mar i ostres. | 08030-17 | Veïnat del Sant Crist | Jaciment conegut des de 1947 i destruït l'any 1968 per la construcció de la C-32 (antiga A-19) | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41945 | Necròpolis del veïnat del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-veinat-del-sant-crist | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | III-VdC | Destruït. | Necròpolis romana a uns 17 m al nord de les restes de la Vil·la del Sant Crist. Es van dibuixar sis tombes de teules, orientades E-O. | 08030-18 | Veïnat del Sant Crist | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41946 | Can Campins I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campins-i | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | II-V dC | Destruït. | Marià Ribas diu que al voltant de la masia de Can Campins, en el vessant dret de la Riera de Cabrils, hi havia l'existència d'enterraments d'època romana en teules i en àmfores. | 08030-19 | Urbanització Cabrils 2 o Urbanització Mas Maria | 41.5254700,2.3647900 | 447004 | 4597287 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les indicacions de Marià Ribas són tan imprecises que fins i tot les coordenades de la Carta Arqueològica estan mal transcrites. De totes maneres, al voltant de la masia de Can Campins està tot urbanitzat per tant, si hi havia algun jaciment ja deu estar destruït.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41947 | Can Campins II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campins-ii | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 150 i 151. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Difícil d'ubicar amb exactitud. | Molt a prop de la masia de Can Campins i al costat dels enterraments de la fitxa anterior (núm. 19) hi havia un dipòsit rectangular (1,24 x 1,85 x 0,5 m) amb parets de 30 cm de gruix. El terra, segons M. Ribas (1952) era de picadís. També ens diu que hi havia una peça de columna de granit de 55 cm de diàmetre per 90 cm de llargada. Marta Prevosti (1981) afirma que es troben molts fragments d'àmfora i ceràmica comuna romanes i alguna moneda de la mateixa època. | 08030-20 | Urbanització Cabrils 2 o Urbanització Mas Maria | 41.5247100,2.3585700 | 446485 | 4597206 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades que indica la Carta Arqueològica corresponen a Vilassar de Dalt, però el camí de la carena fa de límit amb Cabrils i hem fotografiat la banda de Cabrils. És molt difícil determinar el lloc precís de la bibliografia antiga. A més els treballs posteriors s'han refiat del text escrit i no han fet recerca de camp, fet que no ha aportat gran cosa a la investigació.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41948 | Forn de Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-carbonell | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 - 172. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-XVdC | Destruït. | Segons M. Ribas (1952, en un marge molt proper a la necròpolis, a uns 22 m de la vil·la en direcció NE, observà u forn romà al voltant del qual hi havia abundants fragments de ceràmica comuna romana, àmfores, algunes amb la marca de terrisser P.T.E. Feia 4,2 m d'amplada i una profunditat indeterminada per la destrucció parcial que havia patit. Estava cobert per dues voltes de mig punt reforçades per una tercera volta que es sobreposava. L'espai quedava dividit en dues galeries de 1,25 m d'amplada i 1,6 m d'alçada. L'obra era de maçoneria i rajoles. La cambra de cocció tenia les parets recobertes de totxos d'uns 8 cm de gruix. La graella conservava els forats per l'aire calent. Les parets externes del forn feien 60 cm de gruix. M. Prevosti (1981) diu que van aparèixer dues marques sobre àmfora, la ja coneguda de M. Ribas i O.A | 08030-21 | Veïnat del Sant Crist | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41949 | Can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roldos | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | IIaC-VdC. | Excavació antiga de difícil ubicació. | Sitja excavada l'any 1956 per J. Ventura, 'a la partida de Can Roldós'. Aparegueren fragments de ceràmica romana, tegulae, imbrices, àmfores, doliae. A partir d'aquestes troballes, J. Ventura apunta diverses hipòtesis d'establiments. Els autors de la Carta Arqueològica (1987) van trobar ceràmica superficial escampada pel vessant del Montcabrer, però cap estructura. | 08030-22 | Urbanització Montabrer | En Jaume Ventura de Vilassar de Dalt i el seu equip van excavar una sitja. | 41.5205500,2.3799600 | 448266 | 4596731 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les troballes que la bibliografia antiga ubica en el vessant del Montcabrer es poden relacionar amb la cova-santuari descrita per investigadors posteriors (Coll, 1994). Però de fet, la referència a la partida de Can Roldós és tan imprecisa i el vessant oest del Montcabrer està tan urbanitzat que és molt difícil determinar el lloc exacte de les troballes. Les fotos mostren l'entorn més immediat de la masia de Can Roldós.Hem posat les coordenades que s'indiquen a la Carta Arqueològica, però ignorem quin ha estat el criteri per posar aquestes coordenades i no unes altres, ja que la bibliografia que en dóna noticia no és gens precisa i el paisatge s'ha modificat molt.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41950 | Vessant Oest del Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oest-del-montcabrer | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | VIaC-VdC | Desaparegut. | Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques. Marià Ribas parla de la troballa de restes d'habitacions d'un poblat a la part baixa del Montcabrer entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. Trobà abundant ceràmica ibèrica i campaniana. | 08030-23 | Montcabrer | Excavacions realitzades pel Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils l'any 1932. Entre els anys 1997 i 1999 es realitza un projecte de recerca codirigit per Ramon Coll, Ramon Járrega i Marta Prevosti consistent en propectar tota l'àrea del Montcabrer inclosos els termes de Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera. | 41.5239500,2.3841600 | 448619 | 4597106 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades utilitzades són un punt de referència ja que el vessant Oest és molt més ampli. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41951 | Entre el Montcabrer i l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-montcabrer-i-lautopista | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | VIaC-VdC | Indicacions molt vagues. | Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques. Les primeres notícies són de Serra Ràfols (1928), parla de ceràmica i d'habitacions ibèriques i romanes. Ribas (1934) també parla d'habitacions en el Montcabrer; per a l'any 1952 situa restes molt desfetes d'un poblat a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. També parla de l'abundant ceràmica que es trobava al davant de la Cova de les Bones Dones (veure fitxa corresponent). També Ribas (1952) parla de dues sitges amb urnes fetes a mà. Al costat d'elles es descobriren dues tombes amb lloses de pedres en forma de caixa i una llàntia amb un relleu d'un senglar. Marta Prevosti (1981) reafirma la troballa de ceràmica escampada per tot el sector i afegeix la troballa ( a 75 m snm) de dues peces d'un molí romà que fou recollit pel senyor Feliu Novell de Vilassar de Mar (segons una comunicació personal de Joaquim Serra). | 08030-24 | Montcabrer | 41.5211800,2.3876000 | 448904 | 4596797 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Més que assenyalar un punt caldria tenir en compte tota una àrea; per tant les coordenades marcades només s'han de fer servir de referència. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41952 | Turó de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-gironella | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. | VIaC-IaC | No es veu res en superfície. | Segons M. Ribas (1952) en un lloc de forta pendent es trobaren restes d'un nucli habitacional. Burjachs i Defaus (1987) relacionen aquest jaciment amb el de les Brolles de l'Abril. Diuen que hi ha coves artificials i es troba abundant ceràmica escampada. | 08030-25 | A l'O de les Brolles de l'Abril, entre Cabrils i Òrrius. | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433800,2.3693100 | 447396 | 4599272 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41952-foto-08030-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41952-foto-08030-25-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No existeix cap Turó de Gironella, si el Coll de Gironella. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41953 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 250. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 654-655. Tesi doctoral inèdita. | VI-I aC. | Destruït durant la construcció de la Mútua. | Ribas (1952) parla de restes d'habitacions a prop de Can Genis, però deia que l'estat de conservació era molt dolent. Prop d'aquest lloc el Dr. Lluís de Sobregrau excavà una sitja amb abundància de material: algun fragment pintat, terra sigil·lata, ceràmica comuna romana, vernís negre (parla d'una cràtera de ceràmica Campaniana) i fragments de ferro. | 08030-26 | Als voltants de Can Genis | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433200,2.3607900 | 446685 | 4599271 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ela autors de la Carta Arqueològica (Burjachs i Defaus, 1987) creuen que es tractaria de la sitja referenciada per Marià Ribas en un altre apartat i l'anomenaren 'Entre el torrent d'en Grau i el Torrent de Can Pelat'. La zona ha estat molt transformada. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41954 | Sobre Can Dalmau; Feixes de l'Arlot; Ca l'Abril i Can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-can-dalmau-feixes-de-larlot-ca-labril-i-can-xinxa | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 146 - 149. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró pp. 25 i 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-IIdC | Confusió d'ubicació a les fonts. | Diferents troballes citades per Marià Ribas (1952): -'...entre Can Campins i La Llobatera, anant a les feixes de l'Arlot. Interessa el lacus, que té les parets decorades amb estuc blanc i negre formant una sanefa de mitges circumferències..' -'Cabrils: vessant del turó d'en Torres. Prop d'aquesta vil·la, cap el Turó de Can Xinxa foren trobades moltes àmfores'. -'...prop de les feixes de l'Arlot, entre el Rial o Quatre camins i la Riera de l'Abril. Tocant als enterraments de teules hi havia ceràmica campaniana. Un costa, un forn'. Finalment M. Ribas (1975), cita un conjunt d'enterraments trobat al Rial dels Quatre Camins, a pocs metres de Ca l'Abril. Diu que se n'excavaren set i n'hi havia d'altres que s'havien destruït en fer el camí. Marta Prevosti (1981) cita unes notes del propi M. Ribas i diu que descriu el forn romà, de planta circular (2,25 m de diàmetre). S'hi veu el principi d'un canal de 50 cm d'amplada. Estava en un marge de 80 cm d'alçada. Pel seu voltant es trobava molta ceràmica feta a torn. A uns 20 m es van trobar enterraments de teules, a una fondària de 30 cm. Prevosti també anota unes observacions de M.Ribas parla del dipòsit (el lacus que citàvem al principi) que va ser excavat pel Dr. Lluís de Sobregrau el març de 1932 i el va tapar, però en fer el camí anomenat 'Rial' o dels 'Quatre Camins' es va destruir. 'Era recobert d'opus testaceum característic dels dipòsits d'aigua. Sobre la mitja canya d'opus signinum que recobreix les arestes internes del fons del dipòsit hi havia una decoració d'una mena de palmetes semicirculars dibuixades a base d'estuc negre. A la vora d'aquest punt, es va trobar un forn que Ribas va interpretar per coure ceràmica'. El senyor Joaquim Serra va recollir ceràmica sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i Clara-A. També hi ha notícies inèdites de troballes superficials de ceràmica ibèrica a mà i a torn, comuna romana, sigil·lata sud-gàl·lica, materials cosntructius, dolia i àmfora romana (Els ametllers d'e Gras) efectuades el gener de l'any 1987 a la urbanització de La Llobera (sector nord), localitzades en una zona anomenada Els Garrofers, just davant de la finca 'El Garrofer'. | 08030-27 | Urbanització La Llobatera | Tot aquest sector està ple de notícies de troballes aïllades; pensem que correspon al forn i a algunes troballes antigues. En aquesta fitxa situem els terrenys de sobre Can Dalmau, en una zona de propietat de Can Barba i la Mútua, en el marge de la carretera. Nosaltres hi hem trobat un fragment de llavi de teula romana. | 41.5368100,2.3621700 | 446795 | 4598547 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes aquestes cites es refereixen a jaciments que es troben per damunt o al costat dels 'Quatre Camins', punt d'encreuament de camins que comuniquen diferents pobles de l'interior. Aquest camí va variar als anys 30 bifurcant-se un per la carretera que portaria a la Mútua Metal·lúrgica i l'altre passaria pel barri de La Llobera, pel costat de Ca l'Abril i per sobre de Can Xinxa. Un altre dels topònims molt citats és el de les Feixes de l'Arlot. El Sr. Arlot tenia diversos terrenys: podria tractar-se d'una zona per damunt de Ca l'Abril o per sobre de Can Dalmau.Segons Burjachs i Defaus(1987) diu que podria haver-hi dos jaciments:A) Sobre Can Dalmau que correspondria amb les Feixes de l'Arlot de Prevosti. L'indret s'ubicaria en l'inici dels terrenys de la Mútua Metal·lúrgica, al costat dret de la carretera. Ells (Burjachs i Defaus), encara hi van observar, en el marge, l'existència de teules i àmfores. (41 32'15'' N i 2 21'43' E 275-240 m snm)B) Prop de Ca l'Abril, que correspondria al de Can Xinxa de Pevosti. El Sr. de Ca l'Abril, digué que al fer-se el camí del 'Rial' o 'Quatre Camins' s'hi trobaren tombes de teules, un mosaic i una pastera, i que aquestes troballes es destruïren quan s'eixamplà el camí per construir la urbanització.També s'informà de la troballa i destrucció d'un forn a Ca la Irene. Segons membres del Museu de Cabrils que parlaren amb Burjachs i Defaus, s'han pogut observar més a la vora de Ca l'Abril, les restes d'un forn de planta circular. Es creu que la primera cita de Ribas es podria tractar del jaciment a sobre de Can Dalmau (A) i la segona cita al de Ca l'Abril (B). Però el croquis dibuixat i que reprodueix Prevosti presenta irregularitats. Segons Burjachs i Defaus. (41 32'05' N i 2 22' 14'E 285-240 m snm)Hem afegit una fitxa d'un jaciment amb el nom de 'Urbanització La Llobatera Nord' (108). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41955 | Camí de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-mina | ANDREU, I; BERNAT, S i COLL, R. (1996): El jaciment del camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del s. IV aC. a XII Sessó d'Estudis Mataronis (1995). Museu-arxiu de Sta. Maria. Mataró, pp. 25-42. FREIXA , M. (2000). La mina vella. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IV aC. | Destruït. | Es tractava de munts de terra dipositats en el camí, que contenien fragments de ceràmica ibèrica procedents d'un indret incert, possiblement fou extreta al construir-se una bassa que estava al final d'aquest camí de terra. Si és així, podria tractar-se d'un jaciment nou que caldria tenir en compte. Però segons el propietari dels terrenys superiors, la terra provenia de les obres de dues cases molt properes. Pel tipus de material ceràmic recuperat via urgència en una intervenció dirigida per Ramon Coll, els dies 4 i 5 de febrer de 1995, la cronologia cal situar-la en el segle IV aC (ANDREU, 1996). | 08030-28 | Camí de la Mina (en la part baixa del poble). | Jaciment descobert per Ferran Bayés, l'any 1995. | 41.5190300,2.3894500 | 449057 | 4596557 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La incertesa de la procedència d'aquests materials però l'existència de material ceràmica de diverses èpoques ens fan pensar en una possible zona d'expectativa arqueològica que caldria tenir en consideració per a futurs planejaments de protecció. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41956 | Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-cami-del-mig-torrent-del-sant-crist | BASSOLS, Imma (1996) Projecte d'intervenció arqueològica. Servei d'Arqueologia de Catalunya. Inèdit. BASSOLS et alií (1997) Darreres descobertes arqueològiques a Cabrils. Ca l'Arrà. Museu Municipal de Cabrils, núm. 3. Cabrils. BASSOLS, Imma et alií. (1998): Una sitja dels inicis de l'edat del bronze al Camí del Mig (Cabrils), a XIV Sessió d'Estudis Mataronis (1997). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 7 - 24. BASSOLS, Imma et alií (2001). Una sitja del Bronze inicial a Cabrils (El Maresme, Barcelona), a XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 10-12 de novembre de 2000. FREIXA , M. (2000). Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | 2000-1500a | Destruït. | Sitja del Bronze Antic trobada casualment i excavada d'urgència davant l'imminent remoció de terrenys per construir el polígon industrial Els Garrofers, entre Cabrils i Vilassar de Mar. El diàmetre màxim de la base era de 1,48 m; la part superior feia 1,08 m i l'alçada conservada era de 0,82 m. D'entre el material exhumat destaquen 845 fragments de ceràmica, elements lítics, fauna, carons vegetals, malacologia, tovots i un crani humà. L'estudi d'aquest crani ha permès determinar que es tractava d'un individu adult molt jove (menys de 25 i potser 20 anys), de sexe femení o home poc robust. L'estudi de la fauna ens dona una sèrie d'espècies domèstiques: sobretot bovins, però també súids i oviaprins. | 08030-29 | Camí del Mig - Polígon industrial | Descobert pel membres del Grup d'Arqueologia de Cabrera de la Fundació Burriac, l'any 1995. Excavat durant el mes de maig de 1996 per Imma Bassols. | 41.5155400,2.3871900 | 448865 | 4596171 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa de la Carta Arqueològica dona una cronologia de Bronze Final, però Bassols (1997), que n'és l'excavadora, el situa en el Bronze Antic. Altres arqueòlegs consultats per nosaltres reafirmen la cronologia del Bronze Antic. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 41957 | Capella de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cristofol | BARRAL i ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX - X. Edicions 62. Barcelona. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim (1992). Sant Cristòfol de Cabrils. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat i El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 483-485. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim (2001). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. La Comarcal. Argentona. PREVOSTI, Marta (1982). Sobre l'església pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. 'Muntanya', núm. 79, Barcelona maig, pp.38-40. RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac. Diari de Mataró. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Premi Iluro 24. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1988). Els orígens de Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana, 2ª edició (1ª edició de 1964). Mataró. RIBAS, Marià i FERRER, Lluís (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Ed. Obra de Sant Francesc I. Mataró. RIBAS, Marià i FERRER Lluís (1963). Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Ed. Obra de Sant Francesc II. Mataró. VILARDELL, Alex (1988). Capella de Sant Cristòfol. Invetari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | X -XIIIdC. | Restaurada l'any 1953. | Ermita rural dedicada a Sant Cristòfol d'una sola nau de planta rectangular (8,80 x 2,95 m). Absis, orientat a l'Est, de planta quadrada (2,75 x 2,47 m) unit per un arc triomfal en forma ultrapassada (2,40 m. de llum), parcialment destruït per unes reformes del segle XVIII. Volta massissa de pedra i calç, per sobre la coberta de teules de doble vessant. A la volta es conserven les empremtes de l'encanyissat de la cintra. A la coberta, a l'alçada de l'arc triomfal, hi ha un campanar per a una campana, compost per dos pilars quadrats i una petita teulada de dos vessants. A la paret de migdia, s'hi va trobar una porta primitiva d'ingrés que estava amagada per arrebossats posteriors. Té els muntants de pedra ben escairats i desiguals. La porta es tancava amb una tanca gruixuda de fusta corredissa que s'amagava a la paret. A la façana de ponent, hi ha un portal de punt rodó, que es pot datar en el segle XIII. Hi ha un hipogeu que comunica amb la masia de Can Vives. A la paret frontal de l'absis hi ha una finestra de volta ultrapassada que havia estat tapiada. Una segona finestra es troba a la paret lateral de l'absis. A la façana principal hi ha una finestra geminada, amb una columneta central de marbre. Segons Barral (1981), la presència d'aquesta finestra demostra que la capella no és molt anterior a 1037, data del primer document. El paviment actual és de lloses de pedra extretes de l'església de Santa Maria de Mataró i es va posar l'any 1953 per substituir l'anterior paviment format per rajoles de terrisser, possiblement del segle XVIII. A l'extrem oposat de l'absis hi ha una pica d'aigua beneita. Està feta de pedra granítica i hi ha esculpida una cara d'home amb barba. Sobre la façana i ha una creu de granit esculturada que va aparèixer in situ durant les obres de reforma de l'any 1953. No es coneix la seva cronologia, si era original de la capella o posterior. | 08030-30 | Barri del Sant Crist | Tot l'indret de la capella i els seus voltants té una llarga tradició d'establiments des d'època romana: vil·la, Via Augusta, enterraments, etc. A l'Edat Mitja pertanyia inicialment al terme del Castell de Sant Vicenç o de Burriac i a la parròquia de Sant Genis de Vilassar. El document més antic que cita Sant Cristòfol és del 3 d'agost de 1037. Ramon i la seva dona Cusca van revendre un alou amb casa i terres, situat a prop de l'església de Sant Feliu de Cabrera que termejava amb Sant Cristòfol: '... Qui est intus villa copraria et in aliis terminis subtus sancti felicis et prope sancti christofori et in orriolis ...'. Es tracta d'un pergamí de la col·lecció Diversorum de la Seu de Barcelona. No es tornen a tenir notícies documentals fins els segles XIV i XV; a partir de 1332 on consten deixes per a ornaments, per a celebracions de misses o per al culte. Consta que a l'any 1395 hi havia un servent o donant anomenat Pelegrí Catà. En una visita pastoral de l'any 1508 es fa referència a l'estat d'abandonament i ruïna. L'any 1511 ja s'havia restaurat i en aquest moment ja figuren els masos de Can Vives Ca n'Amat. El 9 de juliol de 'any 1665, vigília de Sant Cristòfol, s'hi fundà la celebració d'unes completes. L'any 1712, el papa Climent XI, concedí una indulgència plenària per als que la visitessin el dia del patró. Quan es creà la nova parròquia de la Santa Creu de Cabrils (1778) li fou adscrita aquesta capella. L'edifici havia patit diverses transformacions; però arrel d'un estudi de Marià Ribas (1932) que el valoritzava, es va crear a l'any 1949 una Junta de Restauració que, amb el suport de l'Ajuntament de Mataró i la Diputació provincial de Barcelona, va iniciar una restauració global per recuperar l'estil originari de la capella. En aquesta restauració es va incloure unes excavacions arqueològiques dirigides per Marià Ribas (veure fitxa núm.15 ) en les que es van detectar materials ceràmics romans que Ribas relaciona amb el portal antic de l'església i amb la columneta de marbre de la finestra geminada de la façana. Durant les obres, es van documentar les primeres reformes de l'edifici en el segle XIII, quan es va tapiar-la finestra de l'arc ultrapassat del final del presbiteri, i va passar a ser una fornícula per a una imatge de fusta de la qual van trobar algunes restes. D'aquesta època també data el portal de punt rodó i els dos contraforts laterals. En el s. XIII es va tapiar la finestra del mur lateral de l'absis i de la primitiva porta, i també el reompliment de terra de l'hipogeu. Una segona reforma la trobem en el segle XVI, amb un nou arrebossat a les parets i a les voltes, es va tapiar la fornícula de l'absis i es construeix un retaule de fusta amb plafons pintats fet per Antoni Coll de Mataró entre els anys 1552 i 1558. Una tercera reforma fou la del segle XVIII: nou arrebossat i obertura de les finestres de la façana principal. El 10 de juliol de 1953 s'inaugurà la finalització de la restauració i fou beneïda. | 41.5161600,2.3843900 | 448632 | 4596241 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41957-foto-08030-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41957-foto-08030-30-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41958 | Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-amat | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc - Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Amat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XVI | <p>Conjunt format per una masia del grup I de Bonet Garí (1981) i una torre de defensa unida a la masia per un pas elevat. La masia consta de planta baixa, pis i golfes Coberta de teules paral·lela a la façana principal. Façana principal amb el portal dovellat i finestres gòtiques, que Bonet-Garí situa en el segle XIV. Les dues finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. L'estructura interna de la casa és de tres cossos perpendiculars a la façana i dos més per al celler, paral·lels, units amb arcs de pedra picada. Al costat dret hi ha dos cossos més dedicats antigament als estables. La torre està descrita a la fitxa núm. 32.</p> | 08030-31 | Camí del Sant Crist - Barri del Sant Crist | <p>La propietat de la família Amat sempre havia estat molt important a la zona. Es coneix el nom del pagès Joan Amat gràcies a un Benefici sota la invocació de Santa Maria del Roser i de Sant Joan. Fou fundat per Joan Amat, pagès del veïnat del Sant Crist, en document signat davant Antoni Martí, notari regent de l'escrivania episcopal de Girona, el 1618. Establí que l'obtentor hauria de celebrar cada mes 12 misses a l'altar del benefici, els dies designats, i el dotà amb dos censos, de 200 lliures de preu. Deixà el dret de patronat al propietari de la casa d'Amat del San Crist, amb lliure facultat de presentar. El document es troba en un procés del 1674, i en la visita del 1726. El 1726 foren presentats els rèdits, i s'hi explica que un dels censos s'havia perdut abans del darrer setge de la ciutat, i que per tant restava dotat només amb 100 lliures. Per això, en la visita del 1736, l'obtentor explicà que a causa de la disminució dels rèdits, solament hi celebrava 6 misses, i no fou desaprovat pel bisbe; però calia que fes constar quan temps feia. Els darrers obtentors i patrons foren: Jacint Roure (1711); Josep Vives (1711), presentat per Antoni mat...; Bonaventura Amat (1734), presentat per Jaume Amat.</p> | 41.5165600,2.3843000 | 448625 | 4596286 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem classificat Can Amat com a conjunt arquitectònic perquè la seva Torre de Defensa està catalogada com a BCIN i la masia no ho està. Per aquest motiu, s'ha individualitzat la Torre en la fitxa núm. 32 i la present fitxa ha de servir per la masia. També té una bassa amb un pou d'abastiment d'aigua. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||
| 41959 | Torre de Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-amat | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Torre de Can Amat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XIV-XVI | <p>Aquesta torre, separada de la casa, però unida per un pas elevat, té tres plantes cobertes amb voltes i el terrat emmerletat. La porta era a l'alçada del pis, però avui té un pont de comunicació. Al damunt seu hi ha un matacà. Actualment, la planta baixa té una porta que no havia existit en la primera època. Es conserven espitlleres i dos finestrals gòtics a la segona i tercera planta. L'interior podria haver tingut diferents serveis, per a les necessitats inherents al seu ús de defensa.</p> | 08030-32 | Camí del Sant Crist - Barri del Sant Crist | <p>La propietat de la família Amat sempre havia estat molt important a la zona. Es coneix el nom del pagès Joan Amat gràcies a un Benefici sota la invocació de Santa Maria del Roser i de Sant Joan. Fou fundat per Joan Amat, pagès del veïnat del Sant Crist, en document signat davant Antoni Martí, notari regent de l'escrivania episcopal de Girona, el 1618. Establí que l'obtentor hauria de celebrar cada mes 12 misses a l'altar del benefici, els dies designats, i el dotà amb dos censos, de 200 lliures de preu. Deixà el dret de patronat al propietari de la casa d'Amat del San Crist, amb lliure facultat de presentar. El document es troba en un procés del 1674, i en la visita del 1726. El 1726 foren presentats els rèdits, i s'hi explica que un dels censos s'havia perdut abans del darrer setge de la ciutat, i que per tant restava dotat només amb 100 lliures. Per això, en la visita del 1736, l'obtentor explicà que a causa de la disminució dels rèdits, solament hi celebrava 6 misses, i no fou desaprovat pel bisbe; però calia que fes constar quan temps feia. Els darrers obtentors i patrons foren: Jacint Roure (1711); Josep Vives (1711), presentat per Antoni mat...; Bonaventura Amat (1734), presentat per Jaume Amat.</p> | 41.5163600,2.3842300 | 448619 | 4596264 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||
| 41961 | Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Vives. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVI-XVII | Masia del tipus basilical consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teulada a doble vessant amb un cos al mig que sobresurt. Portal de punt rodó adovellat a la façana principal. En el primer pis i a les golfes, les finestres tenen els muntants, els ampits i les llindes de pedra granítica ben escairada. És de tres cossos perpendiculars a la façana, però s'ha afegit un cos a l'esquerra, integrat amb els altres i un a la dreta amb terrat pla. Té una comunicació subterrània amb la capella de Sant Cristòfol. | 08030-34 | Barri del Sant Crist | El veïnat del Sant Crist, estava format en el seu nucli original per quatre masies: Can Vehils, Can Vives, Can Carbonell i Can Amat; les propietats de les quals s'estenien fins tocar a mar. Totes aquestes finques s'edifiquen al voltant de la capella de Sant Cristòfol. Tot el conjunt es situa damunt un o varis establiments d'època romana, al redós de la Via Augusta. Fins ben entrat el segle XX, l'activitat més important fou l'agricultura. Però des dels anys 60 s'han anat urbanitzant tots els terrenys del voltant. Fins fa ben poc, els propietaris de les masies eren provinents de la mateixa família que les originaren i els donaren nom. | 41.5162000,2.3841000 | 448608 | 4596246 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41961-foto-08030-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41961-foto-08030-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es diu que els terrenys d'aquesta finca probablement arribaven a la costa.Pou d'abastiment d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 41962 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-1 | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Carbonell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia del grup III de Bonet-Garí, tipus basilical. Consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teulada a doble vessant amb un cos al mig que sobresurt. Conservació dels esgrafiats amb els dos tons arrebossats , el de la sorra i el de la calç; dels resseguits de les obertures de pedra granítica del gravat i els carreus cantoners ben tallats. Façana principal amb portal rodó adovellat; dues finestres a la planta baixa amb reixa, tres finestres a la planta pis i una finestra a les golfes. Les finestres de la planta pis tenen els ampits els muntants i les llindes amb carreus ben escairats de pedra granítica. La finestra de les golfes no té l'ampit de pedra. També hi ha un rellotge de sol esgrafiat amb la llegenda: 'Damnas hores' i la data de 1749; un fanal damunt el portal i una rajola amb la inscripció 'Província de Barcelona Partido judicial de Mataró. Termino municipal de Cabrils. Caserío el Sant Crist'. | 08030-35 | Barri del Sant Crist | El veïnat del Sant Crist, estava format en el seu nucli original per quatre masies: Can Vehils, Can Vives, Can Carbonell i Can Amat; les propietats de les quals s'estenien fins tocar a mar. Totes aquestes finques s'edifiquen al voltant de la capella de Sant Cristòfol. Tot el conjunt es situa damunt un o varis establiments d'època romana, al redós de la Via Augusta. Fins ben entrat el segle XX, l'activitat més important fou l'agricultura. Però des dels anys 60 s'han anat urbanitzant tots els terrenys del voltant. Fins fa ben poc, els propietaris de les masies eren provinents de la mateixa família que les originaren i els donaren nom. Però els Carbonell la van vendre l'any 1988 a la família Comas - Castanyeira, que l'han de restaurar seguint criteris de valorització d'elements originals. Ara la casa està en venda | 41.5159600,2.3842200 | 448618 | 4596219 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41962-foto-08030-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41962-foto-08030-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'actual propietària ens diu que hi ha un hipogeu de tres trams en ziga zaga que acaba en una sala de planta circular amb una bancada al seu voltant.Té una bassa i un pou d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml