Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41952 | Turó de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-gironella | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. | VIaC-IaC | No es veu res en superfície. | Segons M. Ribas (1952) en un lloc de forta pendent es trobaren restes d'un nucli habitacional. Burjachs i Defaus (1987) relacionen aquest jaciment amb el de les Brolles de l'Abril. Diuen que hi ha coves artificials i es troba abundant ceràmica escampada. | 08030-25 | A l'O de les Brolles de l'Abril, entre Cabrils i Òrrius. | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433800,2.3693100 | 447396 | 4599272 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41952-foto-08030-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41952-foto-08030-25-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No existeix cap Turó de Gironella, si el Coll de Gironella. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41953 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 250. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 654-655. Tesi doctoral inèdita. | VI-I aC. | Destruït durant la construcció de la Mútua. | Ribas (1952) parla de restes d'habitacions a prop de Can Genis, però deia que l'estat de conservació era molt dolent. Prop d'aquest lloc el Dr. Lluís de Sobregrau excavà una sitja amb abundància de material: algun fragment pintat, terra sigil·lata, ceràmica comuna romana, vernís negre (parla d'una cràtera de ceràmica Campaniana) i fragments de ferro. | 08030-26 | Als voltants de Can Genis | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433200,2.3607900 | 446685 | 4599271 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ela autors de la Carta Arqueològica (Burjachs i Defaus, 1987) creuen que es tractaria de la sitja referenciada per Marià Ribas en un altre apartat i l'anomenaren 'Entre el torrent d'en Grau i el Torrent de Can Pelat'. La zona ha estat molt transformada. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42113 | Midat Mútua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/midat-mutua | XX | Edifici de grans dimensions pensat com a centre clínic de rehabilitació per accidents de treball i malalties professionals. Consta de quatre plantes, dues de les quals són soterranis. La seva arquitectura s'integra molt bé en l'espai natural on es troba, només sobresurt una petita part. Disposa de grans terrasses enjardinades, fins i tot amb algun estany que s'ubiquen en el terrat. Destaca la disposició d'espais, les seves dimensions i la lluminositat facilitada per unes cúpules que fan les funcions de claraboies. | 08030-186 | Serralada Litoral | En aquest indret hi havia la masia de Can Genis de l'Amada que sembla ser un dels primers amos. Més tard fou comprada pel Marquès Emili Carles-Tolrà, que ja era propietari de les vinyes i altres zones forestals del municipi. Hi va néixer la Sra. Maria Rosa Galvany (quan els seus pares es casaren hi anaren a viure). A l'entorn de l'any 1970, els descendents del marquès van vendre la finca a un tal Josep Puig i ben aviat passà als propietaris de la Mútua. Les obres de l'actual edifici es van començar l'any 1976 i s'inauguren l'1 de desembre de 1980 pel President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley. Com ja hem esmentat, en aquest lloc hi havia la masia de Can Genis, que es va destruir per construir el nou edifici. Entre Can Mastruc, masia molt propera ( a l'Oest) i Can Genis i el Coll de Gironella (a l'Est) es documenten diverses troballes arqueològiques. És possible que hi hagi un jaciment arqueològic proper, potser ja destruït. | 41.5430400,2.3626700 | 446842 | 4599239 | 1979 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42113-foto-08030-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42113-foto-08030-186-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Bonet | En una cota inferior hi ha una zona esportiva que ja no s'utilitza, però quan funcionava s'hi baixava per un petit telefèric del que es conserva l'estructura. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42073 | Turó de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-cirera | UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona, pàg. 176. | No es veuen restes, hi ha molta brolla. | Pau Ubach parla de l'excavació de 4 abrics amb enterraments eneolítics. Aquest possible jaciment no està recollit a la Carta Arqueològica. Nosaltres ens hi hem passejat però no hem vist restes ceràmiques. Hi ha molt de sotabosc dificultant en extrem el pas. Si que és cert que es veuen força aglomeracions de blocs granítics, però són de difícil accés. | 08030-146 | Turó de la Cirera | 41.5417700,2.3746500 | 447840 | 4599090 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42052 | La Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonteta | XX | Pica de pedra granítica tallada en un únic bloc; la va donar en Jaume Codoñet. El pericó és de mamposteria de pedra irregular unides amb pòrtland. El brollador és regulable amb sistema mecanitzat i és d'aram. Hi ha un banc de fusta a banda i banda i una paperera. Unes pedres de tamany mig creen un espai entre la font i el camí. Hi ha una alzina destacable al costat. | 08030-125 | Damunt la urbanització de La Llobatera | També coneguda com a Font dels Gossos. | 41.5403200,2.3709000 | 447526 | 4598932 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42052-foto-08030-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42052-foto-08030-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2002 es va connectar al sistema municipal de subministrament d'aigua i es va desplaçar uns metres. També es va ordenar l'espai, posant-hi el mobiliari urbà i les pedres per crear un espai de separació entre la font i el camí; a fi i efecte d'evitar que els vehicles s'aturessin davant mateix de la font. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41998 | Pont de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-heures | XX | Viaducte que enllaça Cabrils amb el Vallès per Òrrius i La Roca. Format per dues fileres d'arcades aixecades amb obra de pedra i voltes de maó a base d'arcs de mig punt a la filada superior i arcs escarsers a la filada inferior. | 08030-71 | Carretera de la Mútua | Construït a compte del Marquès Emili Carles Tolrà per accedir a la seva propietat. Es va acabar l'any 1927 i va costar 152.123,90 pessetes. | 41.5400100,2.3570200 | 446368 | 4598906 | 1927 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41998-foto-08030-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41998-foto-08030-71-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Fons del Museu de Cabrils hi ha la fotocòpia de la Memòria de valoració del camí de Cabrils a Can Genis. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41993 | Can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mastruc | UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | XVII-XVIII | Obertures tapiades i coronaments consolidats amb totxana vista. | Masia abandonada situada a la carena de la muntanya. És de planta rectangular amb un edifici annex al lateral dret formant 90 graus amb l'eix de la façana principal. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules a dues vessant i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat i finestra lateral. Al damunt dos balcons i una finestra. Un dels balcons està al damunt mateix de les dovelles superiors del portal. La majoria d'obertures estan tapiades amb maons o pedres. La part superior de les façanes ha estat refet amb totxanes per aturar la seva degradació. A l'esquerra se li va afegir un petit cos amb una obertura de punt rodó com a porta i una finestra en el pis. | 08030-66 | Darrera la Mútua | En el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt hi ha exposada una màquina de fabricació de moneda falsa que fou trobada en aquesta masia. Pau Ubach (1994: 119) comenta que s'hi van trobar baionetes que les tropes napoleòniques es van deixar en el seu pas per aquestes contrades. | 41.5378900,2.3558900 | 446272 | 4598671 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41993-foto-08030-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41993-foto-08030-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42030 | Jaciment de Can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mastruc | RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona, 1952, p. 19. | Visibilitat escassa | Troballa en aquest indret d'una destral de basalt de 112 mm. de llarg, així com també d'un martell del mateix material; 'Prop d'una sitja ibèrica, en la part muntanyosa, prop de can Truch'. | 08030-103 | Can Mastruc | 41.5378000,2.3558200 | 446266 | 4598661 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaciment que no estava fitxat a la Carta Arqueològica tot i que la notícia és antiga i la informació ens l'ha passat Ramon Coll que va fer el recull bibliogràfic prèvi a la Carta Arqueològica.La sitja referida pot ser la de Can Genis. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42167 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08030-240 | Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5378000,2.3498500 | 445768 | 4598665 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41928 | Jaciment de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-creu-de-labella | <p>BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); pàg. 31, apartat 84. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47, apartat 72. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.</p> | VI-IaC | Difícil determinar la seva ubicació exacta. | <p>Notícies de Marià Ribas de l'any 1952 parlen d'un poblat ibèric amb restes de parets conservades en el pendent que dóna de cara al mar. Segons indica, les restes de ceràmica són abundants. En les prospeccions superficials fetes durant la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1987, els autors no van trobar ni restes de ceràmica ni restes de parets ibèriques; només marges de conreu; però indiquen la dificultat de fer-ho per la presència de sotabosc.</p> | 08030-1 | Creu de l'Abella | 41.5374100,2.3781600 | 448129 | 4598604 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'extensió que es deriva de la Carta Arqueològica és molt imprecisa. Nosaltres tampoc hem vist restes ni de ceràmica ni de parets, però és cert que hi ha molt de sotabosc. Informacions de la gent del Museu de Cabrils ens diuen que després de ploure es poden trobar restes de ceràmica pels marges o camins. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||
| 42035 | Urbanització La Llobera Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-la-llobera-nord | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Es constataren parets en pedra seca, que són visibles en els talls deixats en obrir els carrers. En superfície també era visible algun material escampat: ceràmica ibèrica (a mà i a torn), ceràmica comuna romana, àmfora (informe, amb pastes itàliques i locals), tegulae, imbrices, dolia i T.S. sudgàl·lica (sense forma). | 08030-108 | Entre el carrer de Les Oliveres i el carrer dels Til·lers | Jaciment descobert el mes de gener de 1987 per J. Bagà. Es parla que fa anys, entre els seixanta i setanta, es va trobar per aquest sector un tresoret de monedes d'or, i que fins i tot hi intervingué la Guàdia Civil (informació Joan Calvís). | 41.5373000,2.3709300 | 447526 | 4598596 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42035-foto-08030-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42035-foto-08030-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42035-foto-08030-108-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41954 | Sobre Can Dalmau; Feixes de l'Arlot; Ca l'Abril i Can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-can-dalmau-feixes-de-larlot-ca-labril-i-can-xinxa | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 146 - 149. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró pp. 25 i 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-IIdC | Confusió d'ubicació a les fonts. | Diferents troballes citades per Marià Ribas (1952): -'...entre Can Campins i La Llobatera, anant a les feixes de l'Arlot. Interessa el lacus, que té les parets decorades amb estuc blanc i negre formant una sanefa de mitges circumferències..' -'Cabrils: vessant del turó d'en Torres. Prop d'aquesta vil·la, cap el Turó de Can Xinxa foren trobades moltes àmfores'. -'...prop de les feixes de l'Arlot, entre el Rial o Quatre camins i la Riera de l'Abril. Tocant als enterraments de teules hi havia ceràmica campaniana. Un costa, un forn'. Finalment M. Ribas (1975), cita un conjunt d'enterraments trobat al Rial dels Quatre Camins, a pocs metres de Ca l'Abril. Diu que se n'excavaren set i n'hi havia d'altres que s'havien destruït en fer el camí. Marta Prevosti (1981) cita unes notes del propi M. Ribas i diu que descriu el forn romà, de planta circular (2,25 m de diàmetre). S'hi veu el principi d'un canal de 50 cm d'amplada. Estava en un marge de 80 cm d'alçada. Pel seu voltant es trobava molta ceràmica feta a torn. A uns 20 m es van trobar enterraments de teules, a una fondària de 30 cm. Prevosti també anota unes observacions de M.Ribas parla del dipòsit (el lacus que citàvem al principi) que va ser excavat pel Dr. Lluís de Sobregrau el març de 1932 i el va tapar, però en fer el camí anomenat 'Rial' o dels 'Quatre Camins' es va destruir. 'Era recobert d'opus testaceum característic dels dipòsits d'aigua. Sobre la mitja canya d'opus signinum que recobreix les arestes internes del fons del dipòsit hi havia una decoració d'una mena de palmetes semicirculars dibuixades a base d'estuc negre. A la vora d'aquest punt, es va trobar un forn que Ribas va interpretar per coure ceràmica'. El senyor Joaquim Serra va recollir ceràmica sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i Clara-A. També hi ha notícies inèdites de troballes superficials de ceràmica ibèrica a mà i a torn, comuna romana, sigil·lata sud-gàl·lica, materials cosntructius, dolia i àmfora romana (Els ametllers d'e Gras) efectuades el gener de l'any 1987 a la urbanització de La Llobera (sector nord), localitzades en una zona anomenada Els Garrofers, just davant de la finca 'El Garrofer'. | 08030-27 | Urbanització La Llobatera | Tot aquest sector està ple de notícies de troballes aïllades; pensem que correspon al forn i a algunes troballes antigues. En aquesta fitxa situem els terrenys de sobre Can Dalmau, en una zona de propietat de Can Barba i la Mútua, en el marge de la carretera. Nosaltres hi hem trobat un fragment de llavi de teula romana. | 41.5368100,2.3621700 | 446795 | 4598547 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes aquestes cites es refereixen a jaciments que es troben per damunt o al costat dels 'Quatre Camins', punt d'encreuament de camins que comuniquen diferents pobles de l'interior. Aquest camí va variar als anys 30 bifurcant-se un per la carretera que portaria a la Mútua Metal·lúrgica i l'altre passaria pel barri de La Llobera, pel costat de Ca l'Abril i per sobre de Can Xinxa. Un altre dels topònims molt citats és el de les Feixes de l'Arlot. El Sr. Arlot tenia diversos terrenys: podria tractar-se d'una zona per damunt de Ca l'Abril o per sobre de Can Dalmau.Segons Burjachs i Defaus(1987) diu que podria haver-hi dos jaciments:A) Sobre Can Dalmau que correspondria amb les Feixes de l'Arlot de Prevosti. L'indret s'ubicaria en l'inici dels terrenys de la Mútua Metal·lúrgica, al costat dret de la carretera. Ells (Burjachs i Defaus), encara hi van observar, en el marge, l'existència de teules i àmfores. (41 32'15'' N i 2 21'43' E 275-240 m snm)B) Prop de Ca l'Abril, que correspondria al de Can Xinxa de Pevosti. El Sr. de Ca l'Abril, digué que al fer-se el camí del 'Rial' o 'Quatre Camins' s'hi trobaren tombes de teules, un mosaic i una pastera, i que aquestes troballes es destruïren quan s'eixamplà el camí per construir la urbanització.També s'informà de la troballa i destrucció d'un forn a Ca la Irene. Segons membres del Museu de Cabrils que parlaren amb Burjachs i Defaus, s'han pogut observar més a la vora de Ca l'Abril, les restes d'un forn de planta circular. Es creu que la primera cita de Ribas es podria tractar del jaciment a sobre de Can Dalmau (A) i la segona cita al de Ca l'Abril (B). Però el croquis dibuixat i que reprodueix Prevosti presenta irregularitats. Segons Burjachs i Defaus. (41 32'05' N i 2 22' 14'E 285-240 m snm)Hem afegit una fitxa d'un jaciment amb el nom de 'Urbanització La Llobatera Nord' (108). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41934 | Entre el Torrent d'en Grau i el de Can Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-torrent-den-grau-i-el-de-can-pelat | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 145 i 146. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 40. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 774-775. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VI-I aC | Notícies molt antigues. | Marià Ribas parla de diverses troballes d'època ibèrica, en especial ceràmica, fusaioles, pondus... Però també parla d'un poblat ibèric. Fa referència a una sitja excavada pel Dr. Sobregrau amb ceràmica feta a mà i fragments de ceràmica ibèrica pintada. D'una altra sitja, cap el Mas Truc, plena de desferres, ceràmica pondus, ferros, plom fos, petxines, ossos i carbó vegetal i cendres. També es va trobar una destral de pedra de 112 mm. I una pedra treballada. M. Ribas (1952) també parla d'una vil·la romana. Segons Marta Prevosti (1981), Ribas es confon en la ubicació d'aquesta vil·la i que en realitat es podria tractar del jaciment de La Llobatera i una altra nota es relacionaria amb la vil·la de Feixes de l'Arlot / Sobre Can Dalmau. | 08030-7 | Serralada de Marina | Intervencions realitzades als anys 30 pel Dr. Lluís de Sobregrau (Foment d'Estudis del Maresme). També s'ha detectat intervencions clandestines. | 41.5355700,2.3551700 | 446210 | 4598414 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La destral i la pedra treballada era a la col·lecció del Dr. Lluís de Sobregrau. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41968 | Can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xinxa | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona.UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | XVII | No s'hi viu. | Masia del grup I de Bonet Garí, consta de planta baixa i pis, sostre de teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Formada per dos cossos paral·lels a la façana. El portal rodó és d'arc de maons de 30 cm amb els muntants de carreus de granit. El primer cos, el més antic té el portal i l'entrada amb l'escala del pis a la dreta. La cuina té el faldar a l'angle esquerre i el forn de pa a continuació. | 08030-41 | Polígon industrial La Baileta | En el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt hi ha una màquina de fer moneda falsa recuperada d'aquesta casa. Pau Ubach ens explica com es va fer aquesta troballa: 'en un marge de prop de la casa de Can Xinxa ... Va haver-hi una esllavissada i aparegué un forat en el marge. En engrandir-lo, va deixar veure l'entrada d'una mina. Al final de tot hi havia una petita placeta, i en un costat una intacta màquina de moneda falsa. Al damunt de la bancada encara hi havia tires, monedes i retalls. I en el capçal un llum d'oli, una espècie de peu de rei de fusta per a prendre mides i una clau fixa'. El descobridor fou Serafí Planes, antic propietari de Can Xinxa, que en feu donació al Museu de Vilassar de Dalt. A la masia hi havia un hipogeu que es va colrar de terra. Abans dels actuals propietaris, que la compraren l'any 1972, eren els de La Llobera i abans en Marcelino i la Margarita Cuquet. | 41.5353000,2.3639400 | 446941 | 4598378 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41968-foto-08030-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41968-foto-08030-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi conserven elements de molí provinents dels molins que existeixen pels voltants i pedres recollides d'un molí de Palafolls, enderrocat. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41996 | Can Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau | XVIII | Masia de planta rectangular, coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Portal amb arc de punt rodó amb els muntants de granit. Rellotge de sol amb la data de 1750. Un pòrtic, de coberta plana i factura moderna, s'aixeca damunt l'entrada principal. Un annex lateral dret s'afegeix a l'estructura del mas. En canvi a l'esquerra hi ha una altra edificació amb maó vist que fa les funcions de corral i magatzem. | 08030-69 | Av. de La Llobatera s/n | 41.5352300,2.3598700 | 446602 | 4598373 | 1750 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41996-foto-08030-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41996-foto-08030-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un pou d'aigua. Davant la façana hi ha una caseta d'obra que regula el funcionament del pou. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42171 | Forn de la Vinya d'en Fils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vinya-den-fils | XIX | Forn de planta quadrada (1'78 x 1'96 m) que conserva gran part de la graella, el remador i bona part de la paret per damunt la graella (0'80 m). Construït amb maons i arrebossat, perdut en gairebé la seva totalitat. Obertura de la zona de cremació petita i de llinda recta. | 08030-244 | Polígon industrial La Baileta | Sembla que havia estat un forn d'elements constructius, com ara maons. Segons informació oral l'argila per fer els maons l'anaven a buscar uns metres més enllà, doncs el terreny o hi ha el forn és saulonós. Al costat hi havia una bòvila que va desaparèixer. La llenya que cremava no era gaire bona, matolls i arbustos, però estava cremant les 24 hores durant una setmana i els cuidadors no podien abandonar el forn durant aquest procés. | 41.5350400,2.3622800 | 446803 | 4598351 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42171-foto-08030-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42171-foto-08030-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Localització i informació de Josep Suari. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42036 | Llegenda de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-labella | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Recull bibliogràfic | En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal. | 08030-109 | Creu de l'Abella | Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 42039 | Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-labella-0 | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1998). Cabrils, 175 anys d'història. La Comarcal edicions. Argentona. | XX | Creu de ferro col·locada damunt un monòlit granític posat verticalment. La base és de pedres de l'entorn unides amb pòrtland per donar l'efecte de turó rocós. | 08030-112 | Creu de l'Abella | Segons Jaume Tolrà (1998) ningú recordava haver vist col·locada aquesta creu en un lloc molt emblemàtic i envoltat de llegendes. Es tracta d'una Creu de terme. La Junta del llavors Museu de Ca l'Arrà volgué rehabilitar aquest lloc col·locant una creu. La creu la va fer Jaume Tolrà Ferrer i la pedra que fa de suport, la va posar Josep Suari Mogas amb la seva retro. En Rafael Esteban Bravo fouel picapedrer que va fer l'orifici per acoplar-la. E dia 2 de maig de l'any 1987 es va fer l'acte de col·locació i el mossèn Ignasi Coromines la va beneir. El músic Miquel Pujol va interpretar una peça de violoncel escrita per ell especialment per aquest acte. També es va posar un tub de plom amb una sèrie d'objectes a modus de primera pedra; però a l'endemà ja havia desaparegut. Algú coneixedor d'aquest fet va aprofitar la nit per robar-ho. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 1987 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42039-foto-08030-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42039-foto-08030-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Relació amb la llegenda de la fitxa 109. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42151 | Roure de can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-xinxa | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i estar en bon estat de conservació, el fet de localitzar-se dins d'una finca d'una empresa industrial i tenir una tanca metàl·lica a tocar, fa perdre atractiu visual a l'arbre i impedeix d'acostar-s'hi. | Roure cerrioide (Quercus x cerrioides) situat a l'interior d'una finca d'una empresa del polígon industrial la Baileta can Xinxa, concretament creix al marge dret del torrent Batalló, prop on el carrer A creua el torrent. És un arbre de grans dimensions, el tronc es ramifica en dues grans branques a uns 1,5 m de terra, i aquestes es van ramificant fins crear una gran capçada. Té unes dimensions de 3,55 m de perímetre i 1,32 m de DBH. | 08030-224 | Polígon Industrial La Baileta / Can Xinxa | 41.5340800,2.3628400 | 446849 | 4598244 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure de can Xinxa està inclòs al catàleg d'Arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local de la Generalitat de Catalunya (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local) | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 42068 | Barraca de Cal Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gras | XVII-XVIII | S'està deteriorant per l'abandó i la pràctica de trial. | Barraca de vinya o de pagès amb la planta en forma de 'L' capgirada i amb el tram curt cap a l'esquerra que s'endinsa en un marge del camí. El tram d'entrada fa 3'60 m, el braç perpendicular fa 2'70 m i l'amplada màxima és d'1'25 m. La coberta està feta de dues fileres de grans pedres recolzades unes amb les altres, formant una secció triangular. Les parets estan fetes amb grans pedres granítiques, algunes ben escairades, fins i tot hi ha una pica reaprofitada. | 08030-141 | Carrer de Cal Gras, al final del carrer quan ja no està asfaltat a mà dreta. | Malgrat semblar una possible barraca de vinya, també podria tractar-se de la barraca dels picapedrers que van fer la masia de Cal Gras, en el segle XVIII. La pedrera està al costat i la qualitat de la pedra tallada està per sobre de les barraques de vinyes de la rodalia. | 41.5338100,2.3582700 | 446467 | 4598217 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una barraca molt interessant morfològicament que caldria recuperar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42069 | Barraca del Carrer dels Melis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-dels-melis | XVII-XVIII | Barraca de vinya de planta rectangular (3 x 2 m) amb la volta rebaixada de maó pla. Està tancada per una porta metàl·lica i no hem pogut observar l'interior. | 08030-142 | Carrer dels Melis s/n | 41.5334600,2.3783000 | 448138 | 4598166 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42069-foto-08030-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42069-foto-08030-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42069-foto-08030-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tancada amb pany. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41991 | Cal Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gras | XVIII | Bon estat, però molt transformat. | Antic mas molt reformat que actualment és un restaurant. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. El pis superior és totalment nou. Coberta actual de teules a quatre vessants. Portal de punt rodó amb porxo de factura recent. Rellotge de sol amb la inscripció 'Només compto les hores serenes'. Els angles estan escairats amb carreus de granit. Té un annex a la dreta que correspondria a graner o corrals en el seu moment. Una rajola a la façana recorda la data de 1792. | 08030-64 | Carrer de Cal Gras, s/n | 41.5334100,2.3600200 | 446613 | 4598171 | 1792 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41991-foto-08030-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41991-foto-08030-64-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antiga masia de Cal Gras constava de planta baixa i pis i la coberta era de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal.A l'esquerra té una bassa i un pou. A uns 100 metres hi ha un dipòsit i un altre pou que hem afegit en el llistat d'elements no inventariats.A les sales del restaurant tenen penjats i emmarcats una vintena de pergamins i altra documentació menys antiga com carnets de ball. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41935 | La Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobatera | BOSCH, M. (2002). Control de les obres de construcció a la finca Roca Llobatera, dins el jaciment arqueològic: La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes. Cabrils (El Maresme). Memòria arqueològica. Inèdita. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 149 i 150. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 97. RIBAS, M. (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 158. RIBAS, Marià (1973). Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro. Pyrenae, núm. 9. Barcelona, pàg. 168. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | VIaC-IVdC | Material en superfície sense estructures visibles. | L'any 1952 i l'any 1975, Marià Ribas publica la troballa d'enterraments en teules i àmfores i afirma que l'any 1932 i el 1938 es van trobar enterraments d'incineració en urnes i sitges, en motiu de l'explotació d'una pedrera. En la segona publicació també parla de restes de ceràmica romana d'època republicana, feta a mà, ibèrica i campaniana. Marta Prevosti recull les notícies de M. Ribas i hi afegeix la troballa de petites llànties, àmfores, ceràmica romana imperial, monedes, vidres, plom i ferro i agulles d'os. Segons una noticia donada per J. Gómez, recollida a la Carta Arqueològica, en el camí que puja la Font d'en Didol, a mà dreta, en una vinya sobre la pedrera, fou trobat un fragment de fitxa en ceràmica comuna romana. Sembla que hi ha problemes per ubicar el lloc exacte d'aquest jaciment ja que els autors de la Carta Arqueològica van preguntar a aficionats de Cabrils i les indicacions no coincidien amb les de la Marta Prevosti. No es té constàcia de si les troballes es realitzaren a l'explotació o en el camí d'accés. Les prospeccions realitzades pels autors de la CC.AA amb l'acompanyament dels membres del Museu de Cabrils s'observaren fragments de ceràmica, teules i àmfores en el lloc on es van realitzar excavacions abans de la guerra civil. | 08030-8 | Vessant E. del Turó de Can Boquet; en el Barri de La Llobatera | Troballes realitzades durant l'explotació de la pedrera, actualment aturada. Entre el 13 i el 17 de maig de l'any 2002, en motiu d'unes obres que s'havien projectat en aquest indret, es va realitzar una excavació arqueològica preventiva, adequada a les peculiaritats de l'obra, segons la normativa indicada pel Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, en aplicació de la Llei 9/1993 de 30 de setembre (Llei del Patrimoni Cultural Català) que tipifica aquest indret com a Zona Arqueològica. Els treballs consistiren en un control de màquines, la realització de sondejos mecànics i prospecció en superfície. La direcció tècnica anà a càrrec de Marc Bosch de Doria (ACTIUM S.C.P.). Els resultats dels treballs arqueològics han estat negatius pel que fa a la zona on s'havia previst construir, però s'ha constatat que en una elevació del terreny a uns 70 m de l'obra, en direcció ponent, s'hi observen nombrosos materials ceràmics romans (tegulae i imbrices) dispersos que són l'indici d'un jaciment arqueològic. Davant l'incertesa de la ubicació del jaciment conegut com “La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes”, Bosch (2002) proposa la hipòtesi de la ubicació del jaciment en aquest emplaçament, segons les coordenades indicades que nosaltres assumim en aquesta fitxa. | 41.5331400,2.3521500 | 445956 | 4598146 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica la denominació La Pedrera i Les Vinyes acompanya a la de La Llobatera.La peça discoïdal es troba en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42172 | Cisterna d'en Muneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-den-muneret | XIX | Cisterna de planta rectangular excavada en el sauló feta d'obra, amb maó massís. Semivolta de maó pla cobrint-la. Al costat pericó o petita cisterna de planta quadrada. La cisterna gran servia per recollir l'aigua de la pluja i el pericó o cisterna annexa era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), substància utilitzada per sulfatar la vinya i que es feia barrejant aigua i calç am sulfat de coure. | 08030-245 | Abans d'arribar a les barraques d'en Muneret | 41.5324800,2.3524700 | 445982 | 4598073 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41985 | Pedra d'en Muneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-den-muneret | Potser l'extracció de pedra ha malmès el jaciment. | Blocs granítics isolats en pendent que formen una petita cavitat. En una de les moltes escletxes que hi ha entre bloc i bloc, es va trobar (2005) una destraleta de pedra polida. A la part superior de la cavitat es poden observar un conjunt de cinc clivelles artificials disposades de forma alineada en sentit transversal. A la resta paral·lela a aquestes clivelles semblen conservar-se impromtes d'altres clivelles. També s'observa unes arestes en sentit longitudinal i un allisament artificial de la superfície de la roca. Aquests senyals en blocs granítics, ja s'han documentat en d'altres municipis de la Serralada Litoral, cas d'Alella. Corresponent a sistemes d'extracció de pedra mitjançant tascons documentats des d'època romana. Recordem, però, que a 100 metres es troba l'antiga Pedrera. Així, doncs, és molt possible que el bloc de la Pedra d'en Muneret fos més gran i la cavitat també. | 08030-58 | Aprop del Turó d'en Torres | La descoberta d'aquest nou jaciment prehistòric es deu a Laura Bosch, que és qui ens hi ha acompanyat. En motiu de realitzar unes fotografies per l'edició d'un llibre sobre l'entorn natural de Cabrils, aquest mateix any 2005, es va realitzar la troballa de la destraleta. També ens ha informat que la petita cavitat que forma un dels blocs servia de refugi per en Muneret, que era l'amo de les vinyes d'aquests terrenys. Allà hi dormia sovint acompanyat d'una serp que hi tenia el cau. | 41.5324300,2.3494400 | 445729 | 4598069 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un nou jaciment en relació al llistat de la Carta Arqueològica i per tant, s'hauria de donar a conèixer a la Generalitat perquè s'afegeixi.La troballa de la destral situa aquest element en un jaciment prehistòric, possiblement neolític. Però amb la tècnica detectada per extreure pedra dels blocs granítics no es pot determinar un període tancat perquè es tracta d'una tècnica molt antiga utilitzada fins fa poc. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42117 | Coves d'en Muneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-den-muneret | XIX | Es deterioren fàcilment. | Dues coves excavades en el sauló, barraques de les vinyes d'en Muneret. Estan una al costat de l'altra, separades uns cinc metres. Una té una porta metàl·lica que la tanca col·locada en una paret de maó vist. Per dins és de planta circular i sostre abovedat. Fa uns 2'5 x 3 x 1'80 m. La segona barraca no té cap tanca, s'hi accedeix per un petit corredor de 2 metres de llargada i la sala també és de planta circular d'1'40 metres de diàmetre. Cap de les dues barraques tenen banquetes. Destaca una gran alzina i un pi en el mateix marge. La copa de l'alzina protegeix l'entrada d'una de les barraques. | 08030-190 | Serralada Litoral | 41.5323900,2.3506500 | 445830 | 4598064 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42117-foto-08030-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42117-foto-08030-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41939 | L'Alzina surera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-surera-0 | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | Zona afectada per la construcció de xalets de la urbanització Can Tolrà. En les obres d'un dels xalets aparegueren restes d'una construcció d'època romana, amb parets, paviments i ceràmica composta de tegula, àmfores i ceràmica comuna. Els materials mobles recuperats presenten una forquilla cronològica que va des de les ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes) fins les sigil·lates sudgàl·liques, passant per les terrisses ibèriques, l'àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4), les ceràmiques comunes romanes o altres elements de menor importància, com ara ossos, malacologia i un fragment de sílex. | 08030-12 | Carrers dels Melis, 7 | Jaciment descobert durant les prospeccions efectuades per la Carta Arqueològica l'any 1987. Segons altres fonts el descobrí l'any 1984 Jordi Bagà. Membres del Museu de Cabrils descobriren una excavació clandestina que posava al descobert un paviment i una paret romans. L'any 1987 es lliurà un informe al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Cap a finals de 1987 començà la construcció d'un xalet que arrasà les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. L'arqueòleg territorial de l'antic Servei d'Arqueologia hi realitzà una inspecció el dia 22 de febrer de 1988. | 41.5323600,2.3782900 | 448136 | 4598043 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven materials d'aquest jaciment en el Museu de Cabrils i en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42075 | Antiga pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera | XIX-XX | Lloc utilitzat com a Pedrera per la quantitat de blocs granítics que hi havia. La pedra es tallava in situ i per cares van fer una mena de moll de càrrega on posaven els carros fent rodolar les pedres. També es conserva part de la caseta feta pels propis picapedrers. | 08030-148 | Serralada Litoral | Josep Suari ens explica que el seu pare treballava en una d'aquestes pedreres, en els anys 50 i 60 del segle XX. S'extreia pedra per fer les vorades de les voreres, llombardes i pedra d'esquei, per fer murs de cases. Es feia una concessió que es pagava a l'amo dels terrenys. | 41.5322700,2.3471800 | 445541 | 4598053 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42142 | Surera de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-burriac | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina surera (Quercus suber) situada al camí de la Font de Cabrera. Té una alçada d'uns 10 m i un perímetre de gairebé 3 m. Presenta dues branques principals, que es ramifiquen a 1,5 m del sòl, i una d'elles creix en un angle molt obert. Dimensions: perímetre 2,77 m, DBH 0,89 m. | 08030-215 | Carrer Camí de Cabrera s/n | 41.5320500,2.3793600 | 448225 | 4598008 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al voltant d'aquesta surera n'hi ha d'altres de menors dimensions. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 42006 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-2 | XX | Finestres tapiades | Casa de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. A la planta baixa sobresurt de l'eix de la façana una porxada amb tres arcs de mig punt, amb la coberta plana i amb balustrada. | 08030-79 | Can Valls, 5 (cantonada Carrer Trujols). | 41.5318100,2.3629400 | 446855 | 4597992 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42006-foto-08030-79-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'utilitza com a lloc de magatzem de la promoció de les obres d'urbanització d'aquest sector. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41940 | Roca Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llobatera | BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | Sediments molt erosionats. | Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona. | 08030-13 | Roca Llobatera a la Serralada de Marina | Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres. Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien 'El Maño' perquè venia de l'Aragó. | 41.5315800,2.3465800 | 445490 | 4597976 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42132 | Mina Bassa - Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-bassa-canal | XVIII-XIX | Mina d'aigua de la que destaca la caseta de planta rectangular del Torrent Roig feta d'obra amb volta de maó pla. Assentada damunt un podi d'obra. No conserva la porta. | 08030-205 | Urbanització La Llobatera | 41.5315000,2.3707500 | 447506 | 4597952 | 08030 | Cabrils | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42132-foto-08030-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42132-foto-08030-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42132-foto-08030-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 42056 | Aqüeducte de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-valls | XVII-XVIII | Només es conserva una petita part. | Un tram d'aqüeducte que només conserva una arcada feta amb maons i la resta de l'obra feta de mamposteria. Es recolza en un marge del terreny d'on prové la canonada d'aigua. | 08030-129 | Al costat de Can Xinxa | 41.5315000,2.3646900 | 447001 | 4597956 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42129 | Mina de Ca l'Estrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-lestrany | XIX | Mina d'1'5 km de llargada, a pocs metres hi ha un registre amb porta metàl·lica. Reparteix l'aigua a Can Casi i a Ca l'Estrany. Abans també rebia aigua Can Tolrà i altres cases de Cabrils. | 08030-202 | C. de Can Barrica, davant els números 7 i 9. | 41.5314500,2.3589100 | 446519 | 4597954 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42129-foto-08030-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42129-foto-08030-202-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41995 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara | XIX | Torre aïllada als quatre vents, de planta rectangular d'estil neoclàssic amb una marcada geometria. Coberta de terrat pla amb balustrades als quatre costats. Formada per dos cossos rectangulars, el posterior més baix, entre els dos s'alça una torre de planta quadrada i coberta igualment plana i amb balustrades. | 08030-68 | Avinguda de La Llobatera, s/n | 41.5313900,2.3605200 | 446653 | 4597947 | 1883 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sabem que té una capella però no hi hem pogut entrar. També té un pou d'aigua. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41938 | Poblat a 200 m del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-a-200-m-del-cementiri | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1998). La figureta ibèrica de Can Jaumar (Cabrils, El Maresme). Iluro, 1. Cabrera de Mar, 1998, p. 17-23. GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 25. MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 152 i 153. PUJOL, J. GARCIA, J. (1994). El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrícola fins el naixement d'Iluro. Laietània, 9. Mataró, 1994, pp. 102-103. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró, pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 40 i 41. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 27. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 87-89. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 12. RIBAS, M. i COLL, R.(1996). Noves dades sobre les restes ibèriques de Cabrils (El Maresme, Barcelona). Fonaments, 9. Barcelona, 1996, 253-268. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. RUIZ i POZA, Montserrat (1992). Informe de les excavacions arqueològiques d'urgència realitzades al Turó del cementiri, Cabrils. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 649-651. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 50. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Les notícies que dona M. Ribas fan referència a un poblat situat a 200 m del cementiri on es descobriren habitacions i part d'una muralla. També fa referència a les tres sitges excavades per Dr. Sobregrau, d'on sortiren vasos llisos, un amb la marca ECENI, fragments de dolia, amb reparació de plom, pondus, fusaioles, ceràmica ibèrica pintada amb cercles concèntrics, ossos, petxines, bronze, destraletes, raspadors (?). Ens diu que dues de les sitges eren d'enterrament i al fons es trobà l'urna cinerària i diversos vasos ibèrics sencers, de petites dimensions fets a mà i a torn. A la publicació de l'any 1964 es poden veure alguns dibuixos d'aquest material. La història de les primeres intervencions a Can Jaumar està explicada en la documentació que es guarda en l'arxiu del Sr. Marià Ribas de Mataró. Reproduïm tot seguit un text de l'època: 'Nº 23. Cabrils. En l'any 1931 el Dr. Lluís de Sobregrau descobrí interessants restes ibèriques en la part alta propera al poble, i a uns 200 metres del cementiri. Consisteixen en restes de parets de pedra ibèriques, molt destruïdes, avui totalment tapades, i sitges, una de les quals fou excavada. En aquesta sitja han aparegut vasets fets a mà, en ceràmica grisa, grollera i fina, ceràmica que recorda la hallstàttica, indígena, ceràmica negra finíssima molt polida, feta a torn (tipus ibèric), ordinària i fina feta a torn, roja i grisa, presentada en moltes varietats, des dels més petits vasets fins a la gran gerra ovoide, dolium, tapadores. Aquesta classe és idèntica a la dels poblats ibèrics de la comarca; trossos de gerres enganxats per lligades de plom, plates ibèriques, pondus de ceràmica i de pedra, fusaioles -una d'ós-, ceràmica feta a mà recordant l'eneolítica, ceràmica feta a torn i pintada a mà a base d'elements geomètrics i cercles concèntrics (se n'han trobat uns 40 trossos), molins de mà, ossos, petxines, trossos de bronze que no es comprèn a quins objectes correspondrien, destraletes i raspadors. Es abundant la ceràmica campaniana, representada per cràteres, lekytos, skyphoi, etc. També la terra sigil·lata, amb relleus i llisa, un tros amb les lletres ...ECENI en relleu dintre un rectangle refós. Tot el material esmentat aparegué en gran abundor, i omplia una sitja amb tot el desordre. Aquesta sitja avui es troba plena de terra, medeix 1,80 m. d'alçària, 1,35 de diàmetre interior i 1,00 m. de diàmetre de la boca. En el lloc on hi ha les parets ibèriques hem vist dues altres sitges i una a l'altre costat del camí, que encara no han estat excavades. Les parets donen la forma d'algunes habitacions ben requadrades, i tot el terreny està ple de ceràmica ibèrica variada i alguns fragments de ceràmica romana. Es molt freqüent la ceràmica ibèrica feta a mà. Cal veure les llibretes d'excavacions i papers solts'. Marta Prevosti dona més detalls sobre la ceràmica trobada: entre la campaniana hi havia cràteres, lekythos, skyphoi... També hi havia ceràmica grisa emporitana i un molí de mà. La sitja feia 1'80 m de profunditat, 1 m de diàmetre a la boca i 1,35 m de diàmetre a la base. L'any 1992 s'excavà la parcel·la 36. Es va descobrir un mur de 3,5 m de llargada, direcció NE-SO. L'aparell és de pedres de tamany irregular lligades amb fang i pedres més petites. A la part exterior del mur es va trobar campaniana A i B, ceràmica ibèrica, teula i dolia. Destaca la troballa d'una terracota ibèrica. | 08030-11 | Al costat del cementiri | Jaciment descobert durant la realització del Programa de Recerques i Excavacions del Foment d'Estudis del Maresme. L'any 1931 el Dr. Lluís de Sobregrau excavà tres sitges. A finals de l'any 1983 i a començaments del següent es va visitar el jaciment en diverses ocasions, adonant-nos del perill de degradació que aquest semblava córrer degut a la urbanització d'una àrea molt propera. Poc temps després aquest perill es va materialitzar, la qual cosa fou posada en coneixement del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya alhora que es recolliren alguns materials que s'observaven en superfície, producte de modernes remocions del terreny, i que foren dipositats en el Museu Municipal de Premià de Mar (RIBAS-COLL 1996, 274-276). L'any 1992, entre el 6 i el 13 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència per part de Montserrat Ruiz i Poza. | 41.5310300,2.3722500 | 447631 | 4597899 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42002 | Ca l'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labril | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàg. 140. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Portal de punt rodó amb una finestra a l'esquerra amb arc de mig punt i una finestra a la dreta amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Destaca la finestra del primer pis que hi ha damunt el portal rodó perquè és d'estil gòtic amb un balcó de ferro forjat i elements escultòrics en forma de cap humà i la llinda amb relleus vegetals. Afegits al cos original per les dues bandes: a l'esquerra amb una galeria coberta amb obertures amb arcs tipus deprimits còncaus però realçats, a la part frontal i a la lateral, amb balustrada; al costat dret per un cos nou amb un annex de coberta plana i coronada amb una balustrada que fa de barana de la terrassa. Hi ha una bassa separada uns metres de l'edifici principal. Tot el recinte està delimitat per una closa amb una porta de ferro. | 08030-75 | C. Mn. Jacint Verdaguer, s/n (davant el núm. 47) | Una tradició diu que en Pau de Ca l'Abril va anar a fer les Amèriques i després de 25 anys va tornar havent construït un pailebot batejat com 'Abril'. Darrerament es va conèixer amb el nom de Colònia Albert, pel nom del seu propietari. | 41.5309700,2.3660800 | 447116 | 4597896 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42002-foto-08030-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42002-foto-08030-75-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42010 | Can Batalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batallo | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana; consta de planta baixa i pis. Si algun dia havia tingut les obertures emmarcades amb carreus de pedra, no les conserva. Té dos annexos a banda i banda amb el sostre a una alçada inferior i la coberta de planxes metàl·liques modernes. | 08030-83 | C. de Can Batalló, s/n | Els propietaris anteriors tenien un restaurant conegut amb el nom de Can Rin. | 41.5309400,2.3630300 | 446862 | 4597895 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42010-foto-08030-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42010-foto-08030-83-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un pou d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41989 | Ca l'Estrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrany | XVIII | Pràcticament tot és nou imitant l'antiga masia. | Masia que consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Conserva els marcs de les obertures del primer pis de carreus de pedra granítica. El portal és de punt rodó adovellat. La seva simetria es trenca pel costat dret amb un cos afegit amb la coberta a diferent alçada. Era una de les poques masies del Maresme amb quatre cossos. | 08030-62 | Camí de Coll de Porc, s/n | Es va enderrocar gairebé d'un dia per l'altre. Només van quedar dos metres d'alçada de façana. Després s'ha reconstruït conservant l'aspecte originari. Fins i tot, diuen que els muntants, ampits i llindes són de nova factura, les velles les van vendre o destruir. | 41.5308900,2.3601200 | 446619 | 4597891 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41989-foto-08030-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41989-foto-08030-62-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un registre de mina al davant de la casa. Té la tradicional forma de pou, però en realitat es tracta d'un registre de la mina de Can Badia. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42115 | Can Passarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passarell | XVIII-XIX | S'està enrunant. | Masia mig enrunada, que en origen tindria tres cossos dels quals només se'n conserva l'esquerre. S'entreveu la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. | 08030-188 | C. De les Maduixes (al final del carrer) | 41.5308300,2.3673100 | 447219 | 4597880 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42115-foto-08030-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42115-foto-08030-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42115-foto-08030-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només es conserva un dels tres cossos de la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42130 | Pou del Roure d'en Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-roure-den-vehils | XIX | Pou de 12 metres de profunditat que agafa l'aigua de la capa freàtica del torrent de La Pedrera. Caseta de planta rectangular amb la volta de maó de pla. | 08030-203 | Torrent de la Pedrera | 41.5307200,2.3564400 | 446312 | 4597875 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42130-foto-08030-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42130-foto-08030-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 42074 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera | RIBAS i BERTRAN, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. | III-VdC | Destruït | Marià Ribas parla de la troballa de tombes en tegula d'època romana. No es pot determinar gaire bé si es tracta del camí de la Pedrera o de la pròpia pedrera. | 08030-147 | Pujant pel Torrent de Can Pelat, al N. de la població. | 41.5306300,2.3493000 | 445716 | 4597869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies antigues de difícil confirmació. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42102 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-0 | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XX | Durant la primera meitat del segle XX es va explotar una pedrera en aquest lloc. Fruit d'aquesta explotació n'han quedat algunes restes arquitectòniques de la mateixa pedra de la pedrera i fetes pels propis picapedrers per a ús propi: una caseta utilitzada per lavabo, 10 pilars de secció quadrada i una paret transversal i una construcció de planta retangular. Tot fet amb la pedra granítica de la pedrera molt be escairada i treballada. Actualment els pilars estan coberts per un sostre de fusta. | 08030-175 | A l'Oest del Torrent de Cal Pelat | Pedrera explotada antigament propietat de Can Tolrà. D'aquí en sortí la pedra per a la façana de l'Estació de França de Barcelona. | 41.5306300,2.3493000 | 445716 | 4597869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42102-foto-08030-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42102-foto-08030-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42088 | Mina de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-pedrera | XVIII | Mina d'aigua d'uns 25 m de fondària. L'entrada d'obra està feta amb la coberta de volta rebaixada de maó pla. Tapada en un 90% per la vegetació. | 08030-161 | A l'antiga Pedrera, a l'O del Torrent de Cal Pelat | 41.5306300,2.3489100 | 445684 | 4597869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42088-foto-08030-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42088-foto-08030-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de la caseta, a la part superior hi ha escrit Font de la Falguera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41999 | Cal Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabot | XIX | Edifici d'estil neoclàssic de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos en el seu cos central i planta baixa i pis en els seus cossos laterals. Coberta plana i coronaments laterals amb balustrades. Balconada damunt la porta principal de la façana descentrada a la dreta. Les obertures de la planta baixa (porta i finestres) amb muntants de pedra i arcs escarsers. Les obertures dels pisos són de llinda recta. A la dreta hi ha una galeria coberta amb arcades de punt rodó, davant de la qual hi ha un terrat delimitat per balustrada. | 08030-72 | C. dels Quatre Camins, 45 (Urb. La Llobera) | 41.5304400,2.3675100 | 447235 | 4597837 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41999-foto-08030-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41999-foto-08030-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41999-foto-08030-72-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda amb el nom de Can Torres.Disposa d'un pou d'aigua. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42007 | Can Manolito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manolito | XVIII | Casa de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. Porta principal amb els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. A la llinda central hi ha l'any 1798 gravat. Finestra al costat dret amb reixa i finestres al pis superior amb els ampits, muntants i llindes de carreus granítics. | 08030-80 | La Llobatera, 34 | 41.5303000,2.3625100 | 446818 | 4597824 | 1798 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Can Manolito i Cal Sastret són dues construccions parellades, comparteixen una paret mestre que està feta de tàpia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42000 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret | XVIII | Casa de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. Porta principal amb els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. A la llinda central hi ha l'any 1798 gravat. Finestra al costat esquerra amb reixa i quatre finestres al pis superior amb els ampits, muntants i llindes de carreus granítics. A l'esquerra del portal hi ha una capelleta amb un sant. Cos annex a l'esquerre. | 08030-73 | La Llobatera, 32 | 41.5302900,2.3622800 | 446799 | 4597823 | 1798 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Can Manolito i Cal Sastret són dues construccions parellades, comparteixen una paret mestra que està feta de tàpia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41987 | Ca l'Abrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labrilet | XVII-XVIII | Afegits moderns | Masia que consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Ha sofert diverses transformacions, a l'esquerra s'ha afegit un cos de planta baixa i pis. El pis superior té una alçada diferent al pis original. El portal de la façana s'ha desplaçat a l'esquerra. L'emmarcament del portal rodó i les finestres de la planta baixa són fruit d'una transformació força recent i imiten els muntants originaris. On si que es conserven els muntants i les llindes originàries és a les tres finestres de la planta pis. També se li ha afegit una porxada a l'esquerra. S'hi accedeix per un camí flanquejat per una caseta, que podria ser de l'antic masover. A l'esquerra trobem una glorieta de planta quadrada suportada per pilars que sustenten una coberta de teules a quatre vessants. També hi ha una bassa i un banc amb el respatller de ceràmica valenciana. | 08030-60 | Carrer Quatre Camins, 43 | 41.5300900,2.3662200 | 447127 | 4597799 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41987-foto-08030-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41987-foto-08030-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Penell en forma de gall en el carener.No hi hem pogut entrar. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41992 | Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barba | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1998). Cabrils: 175 anys d'història. Edicions La Comarcal, Argentona, pàg. 246. | XVIII-XIX | Mas que consta de planta baixa i pis; coberta de teules a una vessant amb el carener paral·lel a la façana. Porta principal amb muntants de pedra que no arriben a dalt, on hi ha un arc de descàrrega de maó. Pedrís a banda i banda de la porta. A la dreta té una finestra amb reixa. Les dues finestres del pis tenen l'ampit, els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. Un plafó de 12 rajoles de 20 x 20 cm ens recorda que havia estat el Centre d'Estudis Naturalistes del Maresme i del Bosc. Al darrera hi ha un cos annex amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. | 08030-65 | Av. de la zona esportiva, 13-17 | El 23 d'abril de l'any 1993 s'inaugurava oficialment la remodelació de la masia. Acollia l'Arboretum de Catalunya fins l'any 2005. | 41.5300700,2.3591200 | 446535 | 4597801 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Pelat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc