Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42044 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-5 | XIX-XX | Documentació municipal, sobretot a partir de l'any 1950, ja que la de 1821 a 1950 es malmeté en part. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08030-117 | C. Domènech Carles, 1 | L'arxiu municipal neix l'any 1821 amb la creació del nou municipi. L'any 1996 un aiguat i la poca idoneïtat del lloc on estava la documentació provocaren la destrucció de gran part de la documentació corresponent entre 1821 i 1950. Només es conserva un 40 %: alguns llibres d'actes, correspondència vària, edictes, algun padró i documents de la Guerra Civil. L'any 1999 s'habilita l'espai que ocupa actualment l'arxiu, es fa el muntatge dels compactes i es comença a classificar la documentació. Per aquesta feina destinen al Sr. Alfred Casanovas, que estava a Serveis Tècnics de l'Ajuntament que va fer cursos d'arxivística per poder porta a terme aquesta tasca. En el transcurs de la realització d'aquest treball, el Sr. Casanova s'ha juilat i ara s'ocupa provisionalment de l'arxiu la Sra. Mariona Triadó. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42044-foto-08030-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42044-foto-08030-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La responsable de l'arxiu és Mariona Triadó.Horari: de dilluns a divendres de 8'00 a 15'00 hores. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 42045 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-2 | XVIII-XX | Es guarden en el despatx parroquial sense ordenar. | <p>Fons format per la documentació corresponent a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils. El llibre més antic és de 1713. Resten pocs documents anteriors a l'any 1936, són els següents: Llibres sacramentals: un de 1871-1917, un altre de 1918 a 1936. Llibre d'òbits de 1779 a 1858 amb les cobertes de pergamí. Llibre de fundacions de 1786, també amb les cobertes de pergamí. Llibre de comptes (Obres de fàbria) de 1713, amb les cobertes de pergamí. Llibres de cofraries de dones i un d'homes de 1788, amb les cobertes de pergamí. Llibre de casaments de 1855, amb les cobertes de pergamí. Llibre de la Cofraria de Sant Antoni Abat, a partir de 1780, amb les cobertes de pergamí. Llibre de Florilegis (vides de rectors) en llatí, de l'any 1815.</p> | 08030-118 | Rectoria, Plaça de l'Església s/n | 41.5257800,2.3683000 | 447297 | 4597319 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-foto-08030-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-foto-08030-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-41394-foto-08023-348-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 42046 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. La parròquia de la Santa Creu de Cabrils disposa d'una caixa, la número 321, amb documentació relativa a la capella de Sant Cristòfol: un article de Marià Ribas a Almanac del Diari de Mataró de l'any 1932. A més, es pot trobar documentació referent a Cabrils en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals, on es documenten 6 visites pastorals entre els anys 1772 i 1891. També s'hi pot trobar un mapa toponímic (XIX)del terme de Sant Genis de Vilassar amb la diferenciació de les diferents esglésies.</p> | 08030-119 | C. Del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 42064 | Fons del Museu - Arxiu de Vilassar de Dalt procedent de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-arxiu-de-vilassar-de-dalt-procedent-de-cabrils | BENITO i MONCLÚS, Pere (1997) Catàleg de la documentació en pergamí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt. Fons Armengol. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1997. Inèdit. | El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està ubicat a la Masia de Can Banús, des de l'any 1974. Correspon a l'antic mas canals, depenent del monestir de Sant Marçal del Montseny. Els Canal, com la resta de pagesos dependents de Sant Marçal del Montseny, obtingueren la condició d'aloers l'any 1365. A la segona meitat del segle XV passà a denominar-se Serra. Està inventariada en el catàleg del Pla Especial de protecció del patrimoni de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. La temàtica del museu està centrada en arqueologia, ciència i tècnica (tèxtil), però també alguns element d'art, arts decoratives i etnografia. No disposa d'una exposició permanent, sinó que s'hi fan diverses exposicions temporals, fruit del treball de les diferents seccions de col·laboradors voluntaris (arqueologia, història, fotografia, pessebristes ....) o d'entitats locals. Segons consta en el registre de museus de la Generalitat, la data de formació del museu és de 1961, com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel 'Grup d'Arqueologia Local'. Els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de subcomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d'Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40 que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt consta com col·lecció dins el Registre de la Generalitat i està treballant amb l'objectiu de registrar-se com a Museu. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El material procedent de Cabrils ubicat en el seu fons és: Màquina de moneda falsa procedent de Can Xinxa Material arqueològic obtingut durant l'època de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueològiques, per les excavacions de Jaume Ventura i el grup local d'arqueologia. Hem constatat els següents elements: Núm. 120: àmfora reconstruïda procedent del Montcabrer. Núm. 119: una sivella de bronze. Núm. 403: 6 fragments de sílex procedent de la Cova de les Encantades. Núm. 528 i 529: elements de sílex procedent de donacions. Núm. 1544 i 1550: dos tampons de La Concòrdia. Núm. 2283 a 2288: diversos fragments de ceràmica grollera feta mà procedents de la zona de la Mútua Metalúrgica. Un altre lot procedent de Cabrils que es conserva en el Museu-Arxiu de Vilassar és una sèrie de documents referits a una mateixa finca, relacionats amb l'Hostal de la Plaça. Hi ha escriptures, capítols matrimonials i altres des de principis del segle XVIII fins a principis del segle XX. Aquests documents van ser una donació d'Aurora Mas, el novembre de 2004. També es conserva documentació procedent de Ca l'Armengol de Cabrils (masia avui desapareguda). Es tracta d'una quarantena de pergamins restaurats i classificats per Pere Benito. | 08030-137 | C. Marquès de Barberà, 9 de Vilassar de Dalt. | Amb la desaparició de Jaume Ventura també es van perdre materials i informació que només tenia ell. És possible que s'hagin perdut peces extretes de jaciments de Cabrils, però això mai ho sabrem. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42064-foto-08030-137-1.jpg | Física | Antic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per consultar aquests fons us podeu posar en contacte amb el Museu 93 750 74 88. | 80|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 42065 | Fons del Museu de l'Estampació de Premià de Mar procedent de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-lestampacio-de-premia-de-mar-procedent-de-cabrils | VIaC-VdC | Es conserven materials arqueològics procedents dels jaciments de Cabrils del Turó de l'Infern (1984), Cova de les Bones Dones, del Poblat Ibèric del Cementiri, de la vil·la de l'Alzina Surera i una fitxa i fragments informes de ceràmica del Camí de la Font d'en Didol. | 08030-138 | C. Joan XXIII, 1 (Premià de Mar) | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||||
| 42066 | Fons del Museu de Mataró procedent de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-mataro-procedent-de-cabrils | 2000aC-200 | Materials arqueològics procedents dels jaciments de la Vil·la del Sant Crist (fitxa 17), Sitja del Camí del Mig (fitxa 29) i d'una excavació en el jaciment del Camí del Cementiri (fitxa 10). Els materials són d'època romana, del bronze i ibèrics respectivament. | 08030-139 | Carreró 17-19 de Mataró | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||||
| 42077 | Fons documental de Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-carbonell | XIII-XVII | Fons no inventariat procedent de la Família Carbonell de Cabrils. El formen uns 76 pergamins datats entre el segle XIII (1216) i el segle XVII (1628). Tots estan restaurats i, excepte 44, encaixats amb materials apropiats i dins un arxivador pla. També hi ha una coberta de llibre de pergamí escrita, tretze quaderns i fragments varis. Entre els documents hi ha testaments i un violari. | 08030-150 | Museu de la Marina de Vilassar de Mar | Un violari és un contracte aleatori peculiar del dret civil català que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió al llarg de la vida d'una o dues persones a canvi d'un capital. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-3.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els han restaurat el personal del Museu de la Marina de Vilassar i l'Escola de Restauració de la Generalitat. | 94|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 42085 | Col·lecció del Museu de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-cabrils | CALLS, Albert (1993) Museu històric municipal de Ca l'Arrà (Cabrils). La Clau, nov-93 del 12 al 18 Ca l'Arrà. Díptic de difusió. | No hi ha un magatzem que reuneixi les condicions mínimes de conservació. | La temàtica és bàsicament etnogràfica: pagesia, oficis artesans, espais domèstics. També s'hi contemplen les ciències naturals i l'arqueologia. Els diferents àmbits han vingut donats per les motivacions dels voluntaris que el porten. En aquests moments, els materials es troben repartits en diferents llocs, tots provisionals: Can Campins, Font Picant i cases particulars. Destaca el material arqueològic i etnogràfic, i també un parell de plànols del segle XIX, un retaule de 1727 que podria tractar-se del que, segons algunes notícies, estava a la capella de Sant Cristòfol fins fa uns anys. També hi ha una quantitat significativa de documentació variada i una bona col·lecció de fotografies. | 08030-158 | Can Campins (C. Can Campins s/n) | A partir de l'any 1982 un grup de ciutadans de Cabrils van decidir endegar un museu on poder recollir els objectes i testimonis de la història de la població. Es va plantejar a l'Ajuntament, el qual va decidir que pagava el lloguer de la finca de Ca l'Arrà, seu del museu. Des de llavors es van dedicar a buscar tot tipus d'estris per fer realitat el museu. Dos anys més tard, el 19 d'agost de 1984, l'inaugurava oficialment el senyor Miquel Coll i Alentorn, llavors President del Parlament de Catalunya. Sempre ha funcionat amb el treball voluntari, més o menys intens segons la conjuntura. Es va intentar crear un sistema de seccions temàtiques segons les afeccions dels components, encara que no va arribar a bon terme. La única cosa que no ha variat des dels seus inicis ha estat el grup originari de 4 o 5 persones que s'han anat trobant regularment. Des de la seva inauguració s'han fet activitats diverses com exposicions i tertúlies, a la vegada que s'ha col·laborat en diversos actes de caire cultural. | 41.5255100,2.3637300 | 446916 | 4597292 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-3.jpg | Física | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La ubicació actual és provisional a l'espera de traslladar-se a la nova seu. No hi ha cap projecte museològic. | 80|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 42091 | Col·lecció d'Art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament | GARCIA BAUTISTA, Victoria (2005). Inventari de la col·lecció municipal d'obres d'art. Cabrils. Inèdit. | XX | Col·lecció d'obres d'art de l'Ajuntament de Cabrils. La majoria d'obres són quadres fets a l'oli o a l'aquarel·la. També hi ha llapis de grafit, acrílic, escultures i ceràmiques. Alguns dels autors de les obres són: R. Vilar, Vilar Arimany, Pere Reus, I. Felipe, Marzal Carop, Puel Malan, C. Cami Soler, Vaccaro, Magda Genestar, S. Fontanills, J. Capella, Bernal Rubio, etc. Es troben repartits per diferents dependències municipals. | 08030-164 | C. Domènec Carles, 1 | La majoria d'obres procedeixen del concurs de pintura ràpida que es realitza. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42091-foto-08030-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42091-foto-08030-164-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 42113 | Midat Mútua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/midat-mutua | XX | Edifici de grans dimensions pensat com a centre clínic de rehabilitació per accidents de treball i malalties professionals. Consta de quatre plantes, dues de les quals són soterranis. La seva arquitectura s'integra molt bé en l'espai natural on es troba, només sobresurt una petita part. Disposa de grans terrasses enjardinades, fins i tot amb algun estany que s'ubiquen en el terrat. Destaca la disposició d'espais, les seves dimensions i la lluminositat facilitada per unes cúpules que fan les funcions de claraboies. | 08030-186 | Serralada Litoral | En aquest indret hi havia la masia de Can Genis de l'Amada que sembla ser un dels primers amos. Més tard fou comprada pel Marquès Emili Carles-Tolrà, que ja era propietari de les vinyes i altres zones forestals del municipi. Hi va néixer la Sra. Maria Rosa Galvany (quan els seus pares es casaren hi anaren a viure). A l'entorn de l'any 1970, els descendents del marquès van vendre la finca a un tal Josep Puig i ben aviat passà als propietaris de la Mútua. Les obres de l'actual edifici es van començar l'any 1976 i s'inauguren l'1 de desembre de 1980 pel President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley. Com ja hem esmentat, en aquest lloc hi havia la masia de Can Genis, que es va destruir per construir el nou edifici. Entre Can Mastruc, masia molt propera ( a l'Oest) i Can Genis i el Coll de Gironella (a l'Est) es documenten diverses troballes arqueològiques. És possible que hi hagi un jaciment arqueològic proper, potser ja destruït. | 41.5430400,2.3626700 | 446842 | 4599239 | 1979 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42113-foto-08030-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42113-foto-08030-186-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Bonet | En una cota inferior hi ha una zona esportiva que ja no s'utilitza, però quan funcionava s'hi baixava per un petit telefèric del que es conserva l'estructura. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 42119 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-0 | XX | Vigents | Dues parelles de gegants: l'Elena i en Cristòfol i l'Eulàlia i l'Esteve. La parella Cristòfol i Elena són de cartró pedra i el seu constructor és en Manel Cardona (Nona) de Mataró. En Cristòfol fa 65 kg i 3'60 m; l'Elena pesa 60 kg i fa 3'55 m els padrins són en Lluís de Vilassar de Dalt i la Sra. de Burriac, d'Argentona. Representen els senyors del poble de Cabrils. Elena és el nom de la co-patrona i Cristòfol prové de l'advocació de l'ermita preromànica de Sant Cristòfol. La parella Esteve i Eulàlia són de fibra de vidre i es van construir al Taller Sarandaca de Granollers. Els padrins són la Genisa de Vilassar de Dalt i en Ramon del Taller Sarandaca. L'Esteve pesa 37 kg i fa 3'75 m i l'Eulàlia pesa 33 kg fa 3'60 m. Representen els cabrilencs de principis de segle XX: ell vinyataire i ella pagesa. Els seus noms provenen dels primers inscrits en el registre civil de l'Ajuntament de Cabrils, l'any 1871. | 08030-192 | Cabrils | Els primers gegants que va tenir Cabrils els van fer la mainada de l'escola Tolrà, sota la direcció de la mestra Pepita Justícia (anys 1978-79). Però l'any 1984 es va decidir fer una parella nova i destruir els vells. Els nous gegants (Cristòfol i Elena) es van pagar amb una tómbola. L'estrena fou el 5 de maig de l'any 1985. El pes d'aquests gegants i la voluntat d'atraure a gent jove i potenciar la festa, va plantejar tenir uns nous gegants (Esteve i Eulàlia), que es van estrenar el 2 de maig de 2004. Es veu que les cares dels gegants no agradaven a la gent de Cabrils i tenien el cap desproporcionat i, aprofitant una caiguda que va tenir la geganta, varen fer-los uns caps nous. | 41.5264500,2.3664100 | 447140 | 4597394 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42119-foto-08030-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42119-foto-08030-192-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Nona i Taller Sarandaca | Informació facilitada per César Cardona. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 42124 | Arxiu Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-jutjat-de-pau | XIX | Part de la documentació es troba en una caixa forta ignífuga. | Documentació des de l'any 1870 consistents en partides de naixement, certificats de defunció, certificats de matrimoni corresponents al Registre Civil. També hi ha correspondència del jutjat, judicis, cartes de pagament, estadístiques, notificacions de pròfugs, autoritzacions paternes per anar a fer el servei militar, canvis de nom, etc. Cal destacar un moble armari de principis de segle XX. Tota aquesta documentació està en lligalls, carpetes i una cinquantena de llibres. | 08030-197 | Can Quico Murri (C. Mestre Jambert s/n) | El jutjat disposa d'aquest espai des de l'any 2002 i el jutge intenta que cada any s'inverteixi en alguna millora per l'arxiu. El Registre Civil es va consultar per posar nom als dos nous gegants, l'Esteve i la Eulàlia, que van ser dels primers noms inscrits a Cabrils. | 41.5258200,2.3678300 | 447258 | 4597324 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42124-foto-08030-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42124-foto-08030-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació no està classificada i també caldria més armaris ignífugs. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 42126 | Terracota ibèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terracota-iberica | GUERRERO, Lluís i MOLINA, Aida (2002). Nova troballa ibèrica a Cabrils. Revista del Museu núm. 1, juny de 2002, pp. 4-5. | II-I aC | Figureta ibèrica de terracuita d'uns 5 cm d'alçada que representa la part inferior ( de cintura en avall) d'un cos humà en posició sedent. Molt rodada. | 08030-199 | Arxiu Municipal | Troballa superficial realitzada per Lluís Guerrero i Aida Molina en el vessant Oest del Montcabrer, a 50 metres per sobre del final del C. Verge de Núria, en un corriol que baixa des del Cau de les Formigues. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42126-foto-08030-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42126-foto-08030-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42126-foto-08030-199-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Donada a l'Ajuntament pels seus descobridors. | 81|80 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 42134 | Pou de La Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-selva | XIX | Caseta d'obra de planta quadrada que aixopluga un pou d'aigua amb la maquinària. La caseta està feta de maons amb la coberta a quatre aigües. El pou té 24 metres de profunditat i conserva maquinària amb motor de pistons. | 08030-207 | Urbanització Can Tolrà | 41.5251800,2.3729900 | 447688 | 4597249 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42134-foto-08030-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42134-foto-08030-207-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||||
| 42137 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Genis de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-genis-de-vilassar | XIV-XVIII | Una part està digitalitzada | <p>Tot el que fa referència a Cabrils abans de tenir una parròquia pròpia, l'any 1779, es troba a l'arxiu parroquial de Sant Genis de Vilassar o Vilassar de Dalt. Hi ha documentació des de 1337 i alguns pergamins anteriors. Trobem llibre sacramentals: òbits des de 1468 (amb algunes llacunes), baptismes des de 1504 (també amb llacunes) i de matrimonis des del Concili de Trento (1568). També trobem capítols matrimonials, testaments, relacions de veïnat, fundacions de misses i beneficis, llibres de cofraries, etc.</p> | 08030-210 | Pl. de la Vila, 9 de Vilassar de Dalt | <p>La parròquia de Sant Genis de Vilassar és la parròquia matriu de la de Cabrils i fins l'any 1779, els veïns de Cabrils restaven inscrits a l'Arxiu de la Parròquia de Sant Genis. A partir de tenir una parròquia pròpia els llibres sacramentals van passar a la nova parròquia de la Santa Creu.</p> | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per consultar-ho podeu concertar hora telefonant al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (93 750 74 88). El responsable és el Sr. Josep Samon. L'horari de visita és els dissabtes al matí: de 10 a 14 hores. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||||
| 41928 | Jaciment de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-creu-de-labella | <p>BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); pàg. 31, apartat 84. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47, apartat 72. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.</p> | VI-IaC | Difícil determinar la seva ubicació exacta. | <p>Notícies de Marià Ribas de l'any 1952 parlen d'un poblat ibèric amb restes de parets conservades en el pendent que dóna de cara al mar. Segons indica, les restes de ceràmica són abundants. En les prospeccions superficials fetes durant la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1987, els autors no van trobar ni restes de ceràmica ni restes de parets ibèriques; només marges de conreu; però indiquen la dificultat de fer-ho per la presència de sotabosc.</p> | 08030-1 | Creu de l'Abella | 41.5374100,2.3781600 | 448129 | 4598604 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41928-foto-08030-1-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'extensió que es deriva de la Carta Arqueològica és molt imprecisa. Nosaltres tampoc hem vist restes ni de ceràmica ni de parets, però és cert que hi ha molt de sotabosc. Informacions de la gent del Museu de Cabrils ens diuen que després de ploure es poden trobar restes de ceràmica pels marges o camins. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||
| 41929 | Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-linfern-0 | BASSA, O; FARELL, D. I PUJOL, J. (1994). Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, 1994. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona. CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X-XIV). Mataró, 1988. GARCIA, J (1992). La necrópolis Layetana del 'Turó dels Dos Pins' (Cabrera de Mar). Congreso de Arqueología Ibérica. Las Necrópolis (J. Blánquez i V. Antona coords). Varia I Madrid, pàg. 112. GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. U model d'ocupació del territorial a la Laietània ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Ates. Laietania, núm.8. Mataró, pàg. 152. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 246 i 250. MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, pp. 77-87. MALUQUER, J. (1987). Prehistòria i edat antiga (fins el segle III). Història de Catalunya dirigida per P. Vilar. Barcelona, pàg. 241. OLESTI, O (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.):estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana, pp. 196 i 438. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 206, apartat 189. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47, apartat 72. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 647. | VI-IaC | Presència de furtius i erosió. | Notícies de Marià Ribas de l'any 1952 detecten entre Burriac i el Montcabrer diverses sepultures de teules. Ens diu que en una hi havia una destral de pedra basàltica com objecte d'ofrena. Al costat, dos enterraments en urna. Marta Prevosti (1981:206), citant notes de l'arxiu Ribas, parla de molta ceràmica romana feta a torn, fragments d'àmfora, teula, ceràmica ibèrica i romana feta a torn i feta a mà. També parla de sepultures tardanes rectangulars amb parets de pedra aplanada ( 0,45 x 1,95 m) que han perdut la tapa. Marta Prevosti també cita informació proporcionada per Joaquim Serra que diu que la ceràmica romana (àmfora i teules) s'estén pel vessant de Cabrera de Mar. Igualment parla de l'existència de sitges. A les prospeccions superficials realitzades durant l'execució de la Carta Arqueològica (1987), els autors parlen de la localització de diversos fragments de ceràmica en ambdues vessants del turó, sense cap estructura. En el cim s'hi podia observar una gran quantitat de material ceràmic provinent de forats de excavadors clandestins. Segons informacions orals recollides pels autors de la Carta Arqueològica, els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes). En el cantó N i E del cim s'observa la darrera filada d'una paret, possiblement ibèrica, que envoltaria el cim del turó. També, a les roques que coronen el cim, es veuen forats rectangulars repicats. Actualment, el Turó de l'Infern, s'interpreta com un lloc estratègic de vigilància i control del territori en època ibero-romana, en relació amb el poblat ibèric de Burriac. | 08030-2 | Turó de l'Infern | L'any 1984 es va fer una recollida superficial de materials, per la presència continuada de clandestins i després de posar-ho en coneixement del llavors Servei d'Arqueologia de la Generalitat. Aquests materials es troben dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Destaquen la presència de produccions calenes (formes Lamboglia 1 i 5), àmfora itàlica (Dressel 1) i àmfora local (Pascual 1) i nombrosa ceràmica ibèrica tardana. L'any 1999, amb motiu d'un projecte de recerca de la zona (COLL-JARREGA-PREVOSTI: 2000) es va fer una nova recollida de materials. | 41.5278300,2.3815600 | 448405 | 4597539 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41929-foto-08030-2-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa vint anys s'observaven gran quantitat de ceràmica ibèrica i romana i fileres de pedres. En la nostra visita ja no es veien restes superficials. No ha estat mai excavat, però sí espoliat.També s'observen quatre forats equidistants, excavats en una de les roques més enlairades d'aquest turó, i d'uns 15 cm. de costat. Han estat interpretats (BASSA, FARELL, PUJOL 1994: 26-27) com les famoses forques medievals que hi havia al Montcabrer, instal·lades per Pere des Bosch al segle XIV, i que esmenta la documentació medieval (CUADRADA 1988: 139). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41930 | Jaciment de Can Casi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-casi | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 150, apartat 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | A la Carta Arqueològica es recull que a la bibliografia s'esmenta la troballa d'una sepultura romana. Els autors de la Carta Arqueològica no van localitzar l'indret exacte i diuen que cap veí recorda aquesta troballa. | 08030-3 | Urbanització Serres | 41.5296900,2.3611500 | 446704 | 4597757 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons les indicacions de la Carta Arqueològica, actualment el lloc es troba entre dos torrents, totalment urbanitzat i no hem detectat cap resta de ceràmica o estructures superficial. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41931 | Carretera de Vilassar de Mar - Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vilassar-de-mar-cabrils | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 154, apartat 162. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pp. 67 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques, dins Memòria de l'U.D.A.H.U.B. Barcelona, pp 9-11. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | Necròpoli amb una dotzena d'enterraments en tegula, que segons la bibliografia s'estenia fins a la carretera de Vilassar a Cabrils i que fou destruïda per les obres de l'Autopista C-32 (antiga A-19). | 08030-4 | Km 2 de la Ctra. Bv-5022 | Les restes foren destruïdes durant les obres de l'Autopista C-32 (antiga A-19). | 41.5134700,2.3804600 | 448302 | 4595945 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Impossible de localitzar el lloc exacte; ni Marià Ribas ni la Carta Arqueològica ens diuen si és la banda dreta o esquerra de la Ctra. de Vilassar de Mar a Cabrils. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41932 | Jaciment de Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vehils | ALMAGRO, M. Ey alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona - Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTIN JULIÀ, F. de A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31. Premià de Mar, pàg. 15. PELLICER PAGES, J. (1887). Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró, pàg. 87. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 i 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 98. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 173. RUBIO DE LA SERNA, J. (1888). Noticia de una necrópolis ante-romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona). Madrid; Memorias de la Real Academia de la Historia, XI, pàg. 764. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis, Baetulo-Blanda. Fasc. I. Barcelona, pàg. 46. | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | La bibliografia parla d'un lloc d'enterraments i d'estructures d'una vil·la. Pellicer (1887:87) parla d'un sepulcre que es va excavar a començaments d'aquell segle. Pe tant del segle XIX (?). A més, diu que es va trobar una fletxa de coure a l'esquelet, i que el va agafar el propietari Sr. Vehils. Ribas (1952) utilitzar Pellicer com a font, però també parla de restes de construcció romanes i uns enterraments trobats molt a prop. | 08030-5 | Can Vehils | 41.5180500,2.3805100 | 448310 | 4596453 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És possible, tal i com asseguren els autors de la Carta Arqueològica, que ens trobem davant de dos jaciments diferents: una sepultura prehistòrica i una vil·la romana que podria formar part del petit nucli rural romà situat pels voltants del Sant Crist de Cabrils. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41933 | Al sud de la població, prop de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-la-poblacio-prop-de-la-riera | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 . RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Urbanitzat | La bibliografia parla de restes romanes, però en l'actualitat la urbanització de la zona no deixa veure res. | 08030-6 | Urbanització La Resclosa | 41.5216600,2.3721800 | 447618 | 4596859 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades de Marià Ribas són molt esquemàtiques i quan documentà aquest jaciment encara no hi havia l'autopista. No sabem el criteri per posar les coordenades de la fitxa de la Carta Arqueològica, que són les que hem posat; i les fotos corresponen a les coordenades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41934 | Entre el Torrent d'en Grau i el de Can Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-torrent-den-grau-i-el-de-can-pelat | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 145 i 146. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 40. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 774-775. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VI-I aC | Notícies molt antigues. | Marià Ribas parla de diverses troballes d'època ibèrica, en especial ceràmica, fusaioles, pondus... Però també parla d'un poblat ibèric. Fa referència a una sitja excavada pel Dr. Sobregrau amb ceràmica feta a mà i fragments de ceràmica ibèrica pintada. D'una altra sitja, cap el Mas Truc, plena de desferres, ceràmica pondus, ferros, plom fos, petxines, ossos i carbó vegetal i cendres. També es va trobar una destral de pedra de 112 mm. I una pedra treballada. M. Ribas (1952) també parla d'una vil·la romana. Segons Marta Prevosti (1981), Ribas es confon en la ubicació d'aquesta vil·la i que en realitat es podria tractar del jaciment de La Llobatera i una altra nota es relacionaria amb la vil·la de Feixes de l'Arlot / Sobre Can Dalmau. | 08030-7 | Serralada de Marina | Intervencions realitzades als anys 30 pel Dr. Lluís de Sobregrau (Foment d'Estudis del Maresme). També s'ha detectat intervencions clandestines. | 41.5355700,2.3551700 | 446210 | 4598414 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La destral i la pedra treballada era a la col·lecció del Dr. Lluís de Sobregrau. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41935 | La Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobatera | BOSCH, M. (2002). Control de les obres de construcció a la finca Roca Llobatera, dins el jaciment arqueològic: La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes. Cabrils (El Maresme). Memòria arqueològica. Inèdita. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 149 i 150. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 97. RIBAS, M. (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 158. RIBAS, Marià (1973). Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro. Pyrenae, núm. 9. Barcelona, pàg. 168. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | VIaC-IVdC | Material en superfície sense estructures visibles. | L'any 1952 i l'any 1975, Marià Ribas publica la troballa d'enterraments en teules i àmfores i afirma que l'any 1932 i el 1938 es van trobar enterraments d'incineració en urnes i sitges, en motiu de l'explotació d'una pedrera. En la segona publicació també parla de restes de ceràmica romana d'època republicana, feta a mà, ibèrica i campaniana. Marta Prevosti recull les notícies de M. Ribas i hi afegeix la troballa de petites llànties, àmfores, ceràmica romana imperial, monedes, vidres, plom i ferro i agulles d'os. Segons una noticia donada per J. Gómez, recollida a la Carta Arqueològica, en el camí que puja la Font d'en Didol, a mà dreta, en una vinya sobre la pedrera, fou trobat un fragment de fitxa en ceràmica comuna romana. Sembla que hi ha problemes per ubicar el lloc exacte d'aquest jaciment ja que els autors de la Carta Arqueològica van preguntar a aficionats de Cabrils i les indicacions no coincidien amb les de la Marta Prevosti. No es té constàcia de si les troballes es realitzaren a l'explotació o en el camí d'accés. Les prospeccions realitzades pels autors de la CC.AA amb l'acompanyament dels membres del Museu de Cabrils s'observaren fragments de ceràmica, teules i àmfores en el lloc on es van realitzar excavacions abans de la guerra civil. | 08030-8 | Vessant E. del Turó de Can Boquet; en el Barri de La Llobatera | Troballes realitzades durant l'explotació de la pedrera, actualment aturada. Entre el 13 i el 17 de maig de l'any 2002, en motiu d'unes obres que s'havien projectat en aquest indret, es va realitzar una excavació arqueològica preventiva, adequada a les peculiaritats de l'obra, segons la normativa indicada pel Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, en aplicació de la Llei 9/1993 de 30 de setembre (Llei del Patrimoni Cultural Català) que tipifica aquest indret com a Zona Arqueològica. Els treballs consistiren en un control de màquines, la realització de sondejos mecànics i prospecció en superfície. La direcció tècnica anà a càrrec de Marc Bosch de Doria (ACTIUM S.C.P.). Els resultats dels treballs arqueològics han estat negatius pel que fa a la zona on s'havia previst construir, però s'ha constatat que en una elevació del terreny a uns 70 m de l'obra, en direcció ponent, s'hi observen nombrosos materials ceràmics romans (tegulae i imbrices) dispersos que són l'indici d'un jaciment arqueològic. Davant l'incertesa de la ubicació del jaciment conegut com “La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes”, Bosch (2002) proposa la hipòtesi de la ubicació del jaciment en aquest emplaçament, segons les coordenades indicades que nosaltres assumim en aquesta fitxa. | 41.5331400,2.3521500 | 445956 | 4598146 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica la denominació La Pedrera i Les Vinyes acompanya a la de La Llobatera.La peça discoïdal es troba en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41936 | Costat oposat al Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costat-oposat-al-cementiri | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 151 i 152. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Ribas (1952) parla de ceràmica romana escampada i restes de paviments, mosaics, pedres, teules al costat oposat del cementiri. Marta Prevosti (1981), ho situa en una petita elevació entre dues rieres amb la troballa de dos enterraments. Ribas, l'any 1975, diu que del mateix terme de Cabrils és una altra necròpolis més reduïda d'enterraments en teula situada tot just iniciat el pendent entre les muntanyes del Montcabrer i Burriac i propera al poble. | 08030-9 | Urbanització de Can Tolrà. | 41.5297100,2.3735700 | 447740 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41936-foto-08030-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41936-foto-08030-9-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només Marià Ribas sap on va realitzar aquestes troballes i encara que ara visqués, la transformació del paisatge ha estat tan gran, que ni ell ho reconeixeria. Les coordenades que marca la fitxa de la Carta Arqueològica indiquen la troballa dins un torrent, cosa força improbable. Les fotos que hem fet són de l'entorn. Es tracta d'un terreny molt urbanitzat en forta pendent, dalt del qual hi havia el poblat ibèric a 200 m del cementiri. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41937 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri-0 | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró; pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 41. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. AIEC, volum VIII. Barcelona, pàg. 50. | IIaC-VdC | Perill de ser urbanitzat. | Ribas (1952) assenyala la troballa de restes de parets, fonaments, mosaics i ceràmica que podrien pertànyer a una vil·la romana a ' la sortida del poble camí del cementiri'. També diu que hi havia ceràmica ibèrica i campaniana. Prevosti utilitza la informació de Ribas que descriu la troballa, l'any 1930, de parets en el marge prop del cementiri i paviment d'opus signinum, amb ceràmica romana, ibèrica i campaniana. També ens diu que el Dr. Sobregrau excavà una sitja plena de runa ibèrica: 38 fragments a torn, 166 fets a mà (sis am cordó), 8 campanianes, una fusaiola, un pondus i una destral de pedra. Prevosti també recull la cita de Serra Ràfols 'En las pendietes de esta montaña, cerca de Cabrils,... El cura de este pueblo seños Lluís de Sobregrau, hizo una excavación, descubriendo algunos vasos casi enteros hechos a mano, muy groseros y otros más finos, algun trozo de cerámica pintada y trozos de plomo fundido y de hierro'. | 08030-10 | Camí del Cementiri | Excavació d'una sitja els anys 30 per part del Dr. Lluís de Sobregrau. | 41.5277700,2.3705200 | 447484 | 4597538 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41937-foto-08030-10-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la visita al lloc hem trobat dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41939 | L'Alzina surera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-surera-0 | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | Zona afectada per la construcció de xalets de la urbanització Can Tolrà. En les obres d'un dels xalets aparegueren restes d'una construcció d'època romana, amb parets, paviments i ceràmica composta de tegula, àmfores i ceràmica comuna. Els materials mobles recuperats presenten una forquilla cronològica que va des de les ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes) fins les sigil·lates sudgàl·liques, passant per les terrisses ibèriques, l'àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4), les ceràmiques comunes romanes o altres elements de menor importància, com ara ossos, malacologia i un fragment de sílex. | 08030-12 | Carrers dels Melis, 7 | Jaciment descobert durant les prospeccions efectuades per la Carta Arqueològica l'any 1987. Segons altres fonts el descobrí l'any 1984 Jordi Bagà. Membres del Museu de Cabrils descobriren una excavació clandestina que posava al descobert un paviment i una paret romans. L'any 1987 es lliurà un informe al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Cap a finals de 1987 començà la construcció d'un xalet que arrasà les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. L'arqueòleg territorial de l'antic Servei d'Arqueologia hi realitzà una inspecció el dia 22 de febrer de 1988. | 41.5323600,2.3782900 | 448136 | 4598043 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41939-foto-08030-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven materials d'aquest jaciment en el Museu de Cabrils i en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41940 | Roca Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llobatera | BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | Sediments molt erosionats. | Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona. | 08030-13 | Roca Llobatera a la Serralada de Marina | Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres. Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien 'El Maño' perquè venia de l'Aragó. | 41.5315800,2.3465800 | 445490 | 4597976 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41941 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades-0 | ALMAGRO, M. Et alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 87. BALIL, A. I RIPOLL, E.(1952). Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950 y 1951. Archivo Español de Arqueologia, vol. XXV. Madrid, pàg. 180. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CARRERAS CANDI, F (1893). Petit aplech de monografias historicas: lo castell de Bellpuig y la casa d'Altarriba a Vilatorta, lo castell de Besora, Cabrera del Maresme i la quadra d'Estrach. Barcelona, pàg. 57. COLL, R. Et alií (1993). Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la Cova de les Encantades de Montcabrer. Consideracions preliminars. IX Sessió d'Estudis Mataronins; Mataró, 1992. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, R. Et alií (1994). El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar. Laietania núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pp.35 - 86. COLL, R. i CAZORLA, F. (1998). Una cueva-santuario ibérica en el Maresme: la “Cova de les Encantades” del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Actes del Congrés Internacional Els Ibers. Prínceps d'Occident. Estructures de poder en la societat ibèrica, pàg. 275-282. Barcelona, 1998. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. U model d'ocupació del territori a la Laietania ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Actes. Laietania, núm.8. Mataró, pàg. 153. GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar; pp. 19-25. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 240-250. MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, pp. 79. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pp 19 i 24. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, núm. 54. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 43. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 78. TORRAS, C.A (1888). Excursió a Argentona, Castell de Burriach y Mont Cabré. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. II. Barcelona, pp. 229-237. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | VI-IaC | L'actuació dels clandestins fou sistemàtica i exhaustiva. | Jaciment ubicat a la vessant del Montcabrer, format per una cova enfront de la qual s'hi ha anat trobat gran quantitat de ceràmica antiga: sobretot ceràmica prehistòrica i ceràmica ibèrica i romana. L'alçada del turó és de 312 m snm i la pendent en direcció a la costa és molt marcada. Tot i que el coneixement de l'existència d'aquest jaciment és molt antic no s'ha estudiat en profunditat fins els anys noranta. Es deu a Ramon Coll (1993 i 1994) l'adscripció de la Cova a un santuari ibèric. Són molts els autors que parlen de troballes d'arrel prehistòrica, sense especificar res més. Alguns autors de finals del segle XIX parlen d'aquest lloc com d'hàbitat prehistòric. Totes les noticies responien a una sèrie de troballes superficials recollides majoritàriament per Marià Ribas. Ens cita la troballa de diverses destrals de pedra, dues de petites dimensions, ceràmica prehistòrica i vasos ibèrics i campanians. Pau Ubach i el grup d'arqueologia de Vilassar de Dalt van intervenir-hi als anys 50, recollit material molt semblat al descrit anteriorment, destacant un fragment de fulla de ganivet en sílex. Ramon Coll (1994) publica l'estudi d'un lot de materials trobat, aproximadament des de l'any 1981, just al davant de la cova per un 'conegut furtiu de la comarca'. Finalment l'any 1993, Ramon Coll realitzà una excavació d'urgència, del tot necessària ja que no s'havia realitzat cap intervenció moderna, malgrat la importància científica del jaciment; i donat el perill continuat de la intervenció de furtius. Resultat d'aquesta excavació i de l'estudi tant del molt material arqueològic recuperat d'aquest lloc com del material etnogràfic de la zona, fou la interpretació de la Cova de les Encantades com d'un centre de culte d'època ibèrica. S'inscriu, segons l'autor, entre les anomenades coves-santuari ibèriques, definides per Miquel Tarradell. Cronològicament funciona com a cova-santuari entre els segles IV i I a.C. Segons Ramon Coll, el culte es traslladaria al temple de Mitra de Can Modolell (Cabrera de Mar). | 08030-14 | Cova de les Encantades | Les primeres intervencions constatades corresponen als treballs de Marià Ribas i l'equip de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques de Mataró, l'agost de 1950. Tot i que hi ha documentat troballes altres persones, com la d'en Josep Canals (Ubach,1994:175) d'un ganivet de sílex de 5 cm. El grup de Vilassar hi feren excavacions. També s'hi detectà la presència d'excavacions de clandestins. Finalment, entre el juliol i l'agost de l'any 1993 es va realitzar una excavació d'urgència dirigida per Ramon Coll. | 41.5228200,2.3845200 | 448648 | 4596981 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les troballes antigues no sabem on són, potser dins de lots de procedència desconeguda o incerta en els museus de Vilassar de Dalt i/o Mataró. Gran part del material extret pels furtius i els procedents de l'excavació d'urgència de l'any 1993 es troben en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41942 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor | Anònim (1929). L'ermita de Sant Cristòfol de Cabrils. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 26, pàg. 2. ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GINESTA, S. (1968). El Maresme. Barcelona; pp. 29-30. GRUP DE RECERCA D'ARQUEOLOGIA SUBTERRÀNIA DEL MUSEU DE MATARÓ (1981). L'enigma de Sant Cristòfol de Cabrils (El Maresme). Memòria d'activitats de la SAMM. Mataró. Inèdit, pp 20-23. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac del Diari de Mataró. Mataró. RIBAS, Marià (1932). La necròpolis de Vilassar de Mar. La Paraula Cristiana, núm. 4. Barcelona, pàg. 324. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17. RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 86 i 87. RIBAS, Marià i FERRER, Ll. (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró. RIBAS, Marià (1963). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme I. Mataró; pp 10-13. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 30. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. VILALTA, J. (1984). La capella pre-romànica de ant Cristòfor de Cabrils. La Clau, núm. 18, Vilassar de Mar, pàg. 13 | I-IXdC | En el subsòl. | A la capella pre-romànica dedicada a Sant Cristòfol, sota el paviment durant uns treballs de restauració, es van trobar fragments de ceràmica, d'àmfores, de tegulae, ceràmica romana sigil·lata, dolia, fragments de paviments, alguns carreus, un d'ells amb motllura. Segons Ribas, la columneta central de la finestra, amb arcs de ferradura, que hi ha a la façana sud-oest, és d'època romana. És de marbre blanc, amb collarí en relleu a la part més alta. Segons els autors de la Carta Arqueològica (1987) és probable que aquest jaciment estigui relacionat amb el de Can Amat, la Vil·la del Sant Crist, la necròpolis del veïnat del Sant Crist, el forn de Can Carbonell i Can Vehils. Aquest fet es refermaria amb l'existència d'una via romana ( brancal de la Via Augusta). | 08030-15 | Veïnat Sant Crist | L'any 1953 es van realitzar obres de restauració de l'edifici de la capella de Sant Cristòfor i excavacions en els seus voltants dirigides per Marià Ribas i Bertran. | 41.5161600,2.3843900 | 448632 | 4596241 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la fitxa de la Carta Arqueològica denomina aquest jaciment com a capella de Sant Cristòfor, nosaltres hem separat les troballes del subsòl amb el què és l'edifici, que te una altra fitxa individualitzada. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41943 | Jaciment de Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-amat | ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MARTIN JULÀ, A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31, pàg. 15. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 156 i 157. RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 171-173. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 131-133 i 173. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Les troballes antigues estan destruïdes, però n'hi poden haver més. | Segons les notícies que dóna Marta Prevosti (1981) es tracta d'una vil·la romana amb diferents moments ocupacionals. També es van trobar tombes de teules de secció triangular i una conducció d'aigua feta de pedra, morter de calç i coberta de teules que es va poder seguir durant uns 50 m fins davant de Ca l'Amat. Les restes de parets trobades delimitarien 11 habitacions, col·locades en tres rengledes seguides, tres conservaven el paviment d'opus signinum. Una de les habitacions (3,3 x 4,5 m) tenia hipocaust, del qual es conservaven 19 suspensurae i el terra inferior pavimentat amb rajoles. En una altra feixa, va aparèixer el que s'interpreta com un dipòsit de planta rectangular de 2,75 x 1,75 x 0,45 m recobert d'opus signinum. | 08030-16 | Veïnat del Sant Crist | 41.5162300,2.3841000 | 448608 | 4596249 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat l'espectacularitat de les troballes, no hem pogut veure ni dibuixos ni fotos ni materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41944 | Vil·la del veïnat del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-del-sant-crist | BONAMUSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme. Cingles, núm. 11, pàg. 8. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CLARIANA i ROIG, Joan Francesc (2002). La vil·la romana del Sant Crist (El Maresme): interpretació i estudi dels materials recuperats en el curs de la seva destrucció. Laietania núm. 13. Museu de Mataró, pp. 107-157. MIRÓ, J. (1983). La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi. Laietània, núm. 2-3. Museu Comarcal del Maresme - Mataró; pàg. 230. PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Layetana; dins de Methodes classiques et methodes formelles dans l'etude des amphores, núm. 116-117. Roma (Col. De l'Ecole Française de Rome, 32); pàg. 64. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 -172. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 67 i 68 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques; dins Memòria de l'ADAHUB. Barcelona, pp. 9-17. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït. | Vil·la d'època romana que segons Prevosti (1981) tenia 100 m d'extensió. Es van descobrir paviments d'opus signinum, tessellatum i sectile. Parets orientades S-SE a N-NO; tallades per una paret en sentit SO-NE, d'1,25 m d'amplada. Les habitacions 1 a 7 es veien a ran de paviment. Les habitacions 9, 10 i 11 estaven arrasades fins els fonaments. L'habitació núm. 4 tenia un paviment d'opus signinum. Enmig hi havia un àmbit rectangular emmarcat amb pedres desiguals retocades, ben escairades, semblaven aprofitades d'una obra anterior. L'autora no creu que fos un impluvium. La núm. 8 sembla ser un pati on s'observava uns 9 metres d'una conducció feta de rajoleria i recoberta de morter. Això s'interpreta com l'existència d'unes termes properes, possiblement a l'habitació 15, que te una exedra semicircular en un dels seus extrems. L'habitació 16 conservava restes de pintura blanca i vermella i s'interpreta com el possible apoditerium. L'habitació 17 estava pavimentada amb opus sectile: terra cuita, pissarra i marbre blanc formant un marc de dues filades amb una quadrícula en diagonal al centre. Les habitacions 12 i 13 tenien opus signinum. L'habitació 14 donava a un pati a través d'un pòrtic de 4 columnes de pedra granítica. Al davant hi havia un graó de pedres retocades. La núm. 18 tenia el terra de toves col·locades sobre un gruix de morter que reposava damunt el sauló anivellat. Les parets encara conservaven restes de pintura vermella, verda ocre, negra i blau clar. A 62 m de distància, en direcció S-SO, Ribas detectà més restes de parets i paviments d'opus signinum. Dels materials ceràmics descrits en destaquen la campaniana, sigil·lata aretina, marmorata, sud-gàl·lica, hispànica, llànties, grisa emporitana, parets fines, una vora de morter amb la inscripció Q.V.I.E, àmfora (Pascual 1 amb la marca P.T.E), un pic de ferro, claus, fíbula de bronze, peces de marbre, vidres, ossos, petxines, cargols de mar i ostres. | 08030-17 | Veïnat del Sant Crist | Jaciment conegut des de 1947 i destruït l'any 1968 per la construcció de la C-32 (antiga A-19) | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41945 | Necròpolis del veïnat del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-veinat-del-sant-crist | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | III-VdC | Destruït. | Necròpolis romana a uns 17 m al nord de les restes de la Vil·la del Sant Crist. Es van dibuixar sis tombes de teules, orientades E-O. | 08030-18 | Veïnat del Sant Crist | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41946 | Can Campins I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campins-i | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | II-V dC | Destruït. | Marià Ribas diu que al voltant de la masia de Can Campins, en el vessant dret de la Riera de Cabrils, hi havia l'existència d'enterraments d'època romana en teules i en àmfores. | 08030-19 | Urbanització Cabrils 2 o Urbanització Mas Maria | 41.5254700,2.3647900 | 447004 | 4597287 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41946-foto-08030-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les indicacions de Marià Ribas són tan imprecises que fins i tot les coordenades de la Carta Arqueològica estan mal transcrites. De totes maneres, al voltant de la masia de Can Campins està tot urbanitzat per tant, si hi havia algun jaciment ja deu estar destruït.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41947 | Can Campins II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campins-ii | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 150 i 151. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Difícil d'ubicar amb exactitud. | Molt a prop de la masia de Can Campins i al costat dels enterraments de la fitxa anterior (núm. 19) hi havia un dipòsit rectangular (1,24 x 1,85 x 0,5 m) amb parets de 30 cm de gruix. El terra, segons M. Ribas (1952) era de picadís. També ens diu que hi havia una peça de columna de granit de 55 cm de diàmetre per 90 cm de llargada. Marta Prevosti (1981) afirma que es troben molts fragments d'àmfora i ceràmica comuna romanes i alguna moneda de la mateixa època. | 08030-20 | Urbanització Cabrils 2 o Urbanització Mas Maria | 41.5247100,2.3585700 | 446485 | 4597206 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades que indica la Carta Arqueològica corresponen a Vilassar de Dalt, però el camí de la carena fa de límit amb Cabrils i hem fotografiat la banda de Cabrils. És molt difícil determinar el lloc precís de la bibliografia antiga. A més els treballs posteriors s'han refiat del text escrit i no han fet recerca de camp, fet que no ha aportat gran cosa a la investigació.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41948 | Forn de Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-carbonell | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 - 172. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-XVdC | Destruït. | Segons M. Ribas (1952, en un marge molt proper a la necròpolis, a uns 22 m de la vil·la en direcció NE, observà u forn romà al voltant del qual hi havia abundants fragments de ceràmica comuna romana, àmfores, algunes amb la marca de terrisser P.T.E. Feia 4,2 m d'amplada i una profunditat indeterminada per la destrucció parcial que havia patit. Estava cobert per dues voltes de mig punt reforçades per una tercera volta que es sobreposava. L'espai quedava dividit en dues galeries de 1,25 m d'amplada i 1,6 m d'alçada. L'obra era de maçoneria i rajoles. La cambra de cocció tenia les parets recobertes de totxos d'uns 8 cm de gruix. La graella conservava els forats per l'aire calent. Les parets externes del forn feien 60 cm de gruix. M. Prevosti (1981) diu que van aparèixer dues marques sobre àmfora, la ja coneguda de M. Ribas i O.A | 08030-21 | Veïnat del Sant Crist | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41949 | Can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roldos | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | IIaC-VdC. | Excavació antiga de difícil ubicació. | Sitja excavada l'any 1956 per J. Ventura, 'a la partida de Can Roldós'. Aparegueren fragments de ceràmica romana, tegulae, imbrices, àmfores, doliae. A partir d'aquestes troballes, J. Ventura apunta diverses hipòtesis d'establiments. Els autors de la Carta Arqueològica (1987) van trobar ceràmica superficial escampada pel vessant del Montcabrer, però cap estructura. | 08030-22 | Urbanització Montabrer | En Jaume Ventura de Vilassar de Dalt i el seu equip van excavar una sitja. | 41.5205500,2.3799600 | 448266 | 4596731 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les troballes que la bibliografia antiga ubica en el vessant del Montcabrer es poden relacionar amb la cova-santuari descrita per investigadors posteriors (Coll, 1994). Però de fet, la referència a la partida de Can Roldós és tan imprecisa i el vessant oest del Montcabrer està tan urbanitzat que és molt difícil determinar el lloc exacte de les troballes. Les fotos mostren l'entorn més immediat de la masia de Can Roldós.Hem posat les coordenades que s'indiquen a la Carta Arqueològica, però ignorem quin ha estat el criteri per posar aquestes coordenades i no unes altres, ja que la bibliografia que en dóna noticia no és gens precisa i el paisatge s'ha modificat molt.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41950 | Vessant Oest del Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oest-del-montcabrer | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | VIaC-VdC | Desaparegut. | Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques. Marià Ribas parla de la troballa de restes d'habitacions d'un poblat a la part baixa del Montcabrer entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. Trobà abundant ceràmica ibèrica i campaniana. | 08030-23 | Montcabrer | Excavacions realitzades pel Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils l'any 1932. Entre els anys 1997 i 1999 es realitza un projecte de recerca codirigit per Ramon Coll, Ramon Járrega i Marta Prevosti consistent en propectar tota l'àrea del Montcabrer inclosos els termes de Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera. | 41.5239500,2.3841600 | 448619 | 4597106 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades utilitzades són un punt de referència ja que el vessant Oest és molt més ampli. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41951 | Entre el Montcabrer i l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-montcabrer-i-lautopista | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | VIaC-VdC | Indicacions molt vagues. | Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques. Les primeres notícies són de Serra Ràfols (1928), parla de ceràmica i d'habitacions ibèriques i romanes. Ribas (1934) també parla d'habitacions en el Montcabrer; per a l'any 1952 situa restes molt desfetes d'un poblat a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. També parla de l'abundant ceràmica que es trobava al davant de la Cova de les Bones Dones (veure fitxa corresponent). També Ribas (1952) parla de dues sitges amb urnes fetes a mà. Al costat d'elles es descobriren dues tombes amb lloses de pedres en forma de caixa i una llàntia amb un relleu d'un senglar. Marta Prevosti (1981) reafirma la troballa de ceràmica escampada per tot el sector i afegeix la troballa ( a 75 m snm) de dues peces d'un molí romà que fou recollit pel senyor Feliu Novell de Vilassar de Mar (segons una comunicació personal de Joaquim Serra). | 08030-24 | Montcabrer | 41.5211800,2.3876000 | 448904 | 4596797 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Més que assenyalar un punt caldria tenir en compte tota una àrea; per tant les coordenades marcades només s'han de fer servir de referència. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||
| 41952 | Turó de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-gironella | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. | VIaC-IaC | No es veu res en superfície. | Segons M. Ribas (1952) en un lloc de forta pendent es trobaren restes d'un nucli habitacional. Burjachs i Defaus (1987) relacionen aquest jaciment amb el de les Brolles de l'Abril. Diuen que hi ha coves artificials i es troba abundant ceràmica escampada. | 08030-25 | A l'O de les Brolles de l'Abril, entre Cabrils i Òrrius. | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433800,2.3693100 | 447396 | 4599272 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41952-foto-08030-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41952-foto-08030-25-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No existeix cap Turó de Gironella, si el Coll de Gironella. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41953 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 250. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 654-655. Tesi doctoral inèdita. | VI-I aC. | Destruït durant la construcció de la Mútua. | Ribas (1952) parla de restes d'habitacions a prop de Can Genis, però deia que l'estat de conservació era molt dolent. Prop d'aquest lloc el Dr. Lluís de Sobregrau excavà una sitja amb abundància de material: algun fragment pintat, terra sigil·lata, ceràmica comuna romana, vernís negre (parla d'una cràtera de ceràmica Campaniana) i fragments de ferro. | 08030-26 | Als voltants de Can Genis | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433200,2.3607900 | 446685 | 4599271 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ela autors de la Carta Arqueològica (Burjachs i Defaus, 1987) creuen que es tractaria de la sitja referenciada per Marià Ribas en un altre apartat i l'anomenaren 'Entre el torrent d'en Grau i el Torrent de Can Pelat'. La zona ha estat molt transformada. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41954 | Sobre Can Dalmau; Feixes de l'Arlot; Ca l'Abril i Can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-can-dalmau-feixes-de-larlot-ca-labril-i-can-xinxa | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 146 - 149. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró pp. 25 i 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-IIdC | Confusió d'ubicació a les fonts. | Diferents troballes citades per Marià Ribas (1952): -'...entre Can Campins i La Llobatera, anant a les feixes de l'Arlot. Interessa el lacus, que té les parets decorades amb estuc blanc i negre formant una sanefa de mitges circumferències..' -'Cabrils: vessant del turó d'en Torres. Prop d'aquesta vil·la, cap el Turó de Can Xinxa foren trobades moltes àmfores'. -'...prop de les feixes de l'Arlot, entre el Rial o Quatre camins i la Riera de l'Abril. Tocant als enterraments de teules hi havia ceràmica campaniana. Un costa, un forn'. Finalment M. Ribas (1975), cita un conjunt d'enterraments trobat al Rial dels Quatre Camins, a pocs metres de Ca l'Abril. Diu que se n'excavaren set i n'hi havia d'altres que s'havien destruït en fer el camí. Marta Prevosti (1981) cita unes notes del propi M. Ribas i diu que descriu el forn romà, de planta circular (2,25 m de diàmetre). S'hi veu el principi d'un canal de 50 cm d'amplada. Estava en un marge de 80 cm d'alçada. Pel seu voltant es trobava molta ceràmica feta a torn. A uns 20 m es van trobar enterraments de teules, a una fondària de 30 cm. Prevosti també anota unes observacions de M.Ribas parla del dipòsit (el lacus que citàvem al principi) que va ser excavat pel Dr. Lluís de Sobregrau el març de 1932 i el va tapar, però en fer el camí anomenat 'Rial' o dels 'Quatre Camins' es va destruir. 'Era recobert d'opus testaceum característic dels dipòsits d'aigua. Sobre la mitja canya d'opus signinum que recobreix les arestes internes del fons del dipòsit hi havia una decoració d'una mena de palmetes semicirculars dibuixades a base d'estuc negre. A la vora d'aquest punt, es va trobar un forn que Ribas va interpretar per coure ceràmica'. El senyor Joaquim Serra va recollir ceràmica sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i Clara-A. També hi ha notícies inèdites de troballes superficials de ceràmica ibèrica a mà i a torn, comuna romana, sigil·lata sud-gàl·lica, materials cosntructius, dolia i àmfora romana (Els ametllers d'e Gras) efectuades el gener de l'any 1987 a la urbanització de La Llobera (sector nord), localitzades en una zona anomenada Els Garrofers, just davant de la finca 'El Garrofer'. | 08030-27 | Urbanització La Llobatera | Tot aquest sector està ple de notícies de troballes aïllades; pensem que correspon al forn i a algunes troballes antigues. En aquesta fitxa situem els terrenys de sobre Can Dalmau, en una zona de propietat de Can Barba i la Mútua, en el marge de la carretera. Nosaltres hi hem trobat un fragment de llavi de teula romana. | 41.5368100,2.3621700 | 446795 | 4598547 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes aquestes cites es refereixen a jaciments que es troben per damunt o al costat dels 'Quatre Camins', punt d'encreuament de camins que comuniquen diferents pobles de l'interior. Aquest camí va variar als anys 30 bifurcant-se un per la carretera que portaria a la Mútua Metal·lúrgica i l'altre passaria pel barri de La Llobera, pel costat de Ca l'Abril i per sobre de Can Xinxa. Un altre dels topònims molt citats és el de les Feixes de l'Arlot. El Sr. Arlot tenia diversos terrenys: podria tractar-se d'una zona per damunt de Ca l'Abril o per sobre de Can Dalmau.Segons Burjachs i Defaus(1987) diu que podria haver-hi dos jaciments:A) Sobre Can Dalmau que correspondria amb les Feixes de l'Arlot de Prevosti. L'indret s'ubicaria en l'inici dels terrenys de la Mútua Metal·lúrgica, al costat dret de la carretera. Ells (Burjachs i Defaus), encara hi van observar, en el marge, l'existència de teules i àmfores. (41 32'15'' N i 2 21'43' E 275-240 m snm)B) Prop de Ca l'Abril, que correspondria al de Can Xinxa de Pevosti. El Sr. de Ca l'Abril, digué que al fer-se el camí del 'Rial' o 'Quatre Camins' s'hi trobaren tombes de teules, un mosaic i una pastera, i que aquestes troballes es destruïren quan s'eixamplà el camí per construir la urbanització.També s'informà de la troballa i destrucció d'un forn a Ca la Irene. Segons membres del Museu de Cabrils que parlaren amb Burjachs i Defaus, s'han pogut observar més a la vora de Ca l'Abril, les restes d'un forn de planta circular. Es creu que la primera cita de Ribas es podria tractar del jaciment a sobre de Can Dalmau (A) i la segona cita al de Ca l'Abril (B). Però el croquis dibuixat i que reprodueix Prevosti presenta irregularitats. Segons Burjachs i Defaus. (41 32'05' N i 2 22' 14'E 285-240 m snm)Hem afegit una fitxa d'un jaciment amb el nom de 'Urbanització La Llobatera Nord' (108). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41955 | Camí de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-mina | ANDREU, I; BERNAT, S i COLL, R. (1996): El jaciment del camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del s. IV aC. a XII Sessó d'Estudis Mataronis (1995). Museu-arxiu de Sta. Maria. Mataró, pp. 25-42. FREIXA , M. (2000). La mina vella. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IV aC. | Destruït. | Es tractava de munts de terra dipositats en el camí, que contenien fragments de ceràmica ibèrica procedents d'un indret incert, possiblement fou extreta al construir-se una bassa que estava al final d'aquest camí de terra. Si és així, podria tractar-se d'un jaciment nou que caldria tenir en compte. Però segons el propietari dels terrenys superiors, la terra provenia de les obres de dues cases molt properes. Pel tipus de material ceràmic recuperat via urgència en una intervenció dirigida per Ramon Coll, els dies 4 i 5 de febrer de 1995, la cronologia cal situar-la en el segle IV aC (ANDREU, 1996). | 08030-28 | Camí de la Mina (en la part baixa del poble). | Jaciment descobert per Ferran Bayés, l'any 1995. | 41.5190300,2.3894500 | 449057 | 4596557 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La incertesa de la procedència d'aquests materials però l'existència de material ceràmica de diverses èpoques ens fan pensar en una possible zona d'expectativa arqueològica que caldria tenir en consideració per a futurs planejaments de protecció. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41956 | Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-cami-del-mig-torrent-del-sant-crist | BASSOLS, Imma (1996) Projecte d'intervenció arqueològica. Servei d'Arqueologia de Catalunya. Inèdit. BASSOLS et alií (1997) Darreres descobertes arqueològiques a Cabrils. Ca l'Arrà. Museu Municipal de Cabrils, núm. 3. Cabrils. BASSOLS, Imma et alií. (1998): Una sitja dels inicis de l'edat del bronze al Camí del Mig (Cabrils), a XIV Sessió d'Estudis Mataronis (1997). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 7 - 24. BASSOLS, Imma et alií (2001). Una sitja del Bronze inicial a Cabrils (El Maresme, Barcelona), a XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 10-12 de novembre de 2000. FREIXA , M. (2000). Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | 2000-1500a | Destruït. | Sitja del Bronze Antic trobada casualment i excavada d'urgència davant l'imminent remoció de terrenys per construir el polígon industrial Els Garrofers, entre Cabrils i Vilassar de Mar. El diàmetre màxim de la base era de 1,48 m; la part superior feia 1,08 m i l'alçada conservada era de 0,82 m. D'entre el material exhumat destaquen 845 fragments de ceràmica, elements lítics, fauna, carons vegetals, malacologia, tovots i un crani humà. L'estudi d'aquest crani ha permès determinar que es tractava d'un individu adult molt jove (menys de 25 i potser 20 anys), de sexe femení o home poc robust. L'estudi de la fauna ens dona una sèrie d'espècies domèstiques: sobretot bovins, però també súids i oviaprins. | 08030-29 | Camí del Mig - Polígon industrial | Descobert pel membres del Grup d'Arqueologia de Cabrera de la Fundació Burriac, l'any 1995. Excavat durant el mes de maig de 1996 per Imma Bassols. | 41.5155400,2.3871900 | 448865 | 4596171 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa de la Carta Arqueològica dona una cronologia de Bronze Final, però Bassols (1997), que n'és l'excavadora, el situa en el Bronze Antic. Altres arqueòlegs consultats per nosaltres reafirmen la cronologia del Bronze Antic. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41966 | Ca l'Abellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labella | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. | XV-XVII | Només conserva una part de la closa i de la portalada. | Masia que ha patit moltes transformacions. El cos central és una torre que s'aixeca per damunt d'una coberta de teules de dues vessant amb el carener perpendicular a la façana. Per l'esquerra s'hi adossa un cos que transforma la crugia original de la masia. És de planta baixa, pis i golfes, que s'adapten a un nou pis per la torre, que pot ser del segle XVI. Façana principal amb portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial (s. XV) amb la imatge de dues persones a la llinda a mode de mènsula. Al seu costat hi ha un safareig amb les pedres de la repissa disposades per poder-hi fer bugada. Uns esglaons faciliten l'accés a l'alçada del safareig. Al davant hi ha una pedra de molí i una pica de pedra. Al costat i ha el pou d'on extreien l'aigua. | 08030-39 | C. Can Campins, 3 | Jaume Abellà, Pvre. de la casa Abellà, del veïnat de Cabrils, l'any 1722 fundà un benefici a l'altar major de la santa Creu de Cabrils, i donà el patronat a Maties Abellà, pagès d'aquest veïnat , per a ell i el seu hereu. | 41.5261400,2.3635200 | 446899 | 4597362 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aspecte actual desmereix del conjunt i, a més, a la seva dreta té una construcció nova de tres plantes.A l'interior de la casa es conserva una porta de pedra picada i una premsa del segle XVIII, amb la socolada de pedra. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||
| 41975 | Can Ventura del Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventura-del-vi | XVII-XVIII | Casa de cos que fa cantonada, consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Muntants de porta i finestres de pedra granítica. Porta principal adintellada. Una finestra a la façana principal del primer pis amb ampit, muntants i llinda de granit. Cos annex per la part del darrera, amb quatre finestres laterals. Només una té els muntants, l'ampit i la llinda de granit; i té una reixa de ferro forjat. Fanal d'il·luminació pública a l'escaire de la casa. És de ferro i vidre. | 08030-48 | Carrer de la Santa Creu, núm. 47 | Serà la seu del futur Museu de Cabrils. | 41.5257200,2.3677900 | 447255 | 4597313 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41975-foto-08030-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41975-foto-08030-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a Ca la Lluïsa. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 41976 | Can Quet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quet | XVII-XVIII | Es troba desocupat i per tant, en perill de deteriorament constant. | Masia de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Cossos afegits en posterioritat. Escaire amb pedres treballades. La porta principal és adintellada amb muntants de pedra granítica. Unes finestres en el pis amb ampit, muntants i llinda de pedra granítica. Banc adossat a la façana fet de pedres, al costat de la porta principal. | 08030-49 | Carrer de La Creueta, 5 | 41.5268700,2.3690900 | 447364 | 4597439 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41976-foto-08030-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41976-foto-08030-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 41977 | Can Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pi | XVII-XIX | Mas que consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Fa cantonada amb el carrer Lluís Colmenar. La porta principal de la façana és adintellada, amb els muntants de pedra granítica. Hi ha una altra porta, d'obertura posterior a l'edifici, al costat dret. L'esquerra hi ha una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de pedra granítica i una reixa de ferro forjat. Banc adossat de factura moderna i el nom de la casa en lletres de ferro 'Can Pi'. A la planta pis hi ha dues finestres amb els muntants, els ampits i les llindes de granit. Hi ha un tros de façana que fa angle amb el carrer on hi ha dues finestres més, una correspon a la planta baixa i l'altra a la planta pis. La de baix porta una reixa de ferro forjat. A la façana lateral trobem més obertures. Hi ha un cos afegit pel darrera que és l'antic graner de Can Pi, que després fou teatre. Actualment hi ha moltes divisions internes que han partit la finca en diversos habitatges. | 08030-50 | C. Lluís Colmenar, 108 | 41.5268300,2.3681900 | 447289 | 4597436 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41977-foto-08030-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41977-foto-08030-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41977-foto-08030-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||||
| 41978 | Ca l'Arlot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larlot | XVII | Mas que consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. El portal de la façana és de punt rodó amb arc de maons i els muntants de carreus granítics. Al costat de la porta hi ha una finestra amb reixa. En la planta pis hi ha dues finestres amb els ampits, els muntants i les llindes de pedra granítica. | 08030-51 | Carrer Lluís Colmenar, 21 | 41.5270200,2.3683400 | 447302 | 4597457 | 1670 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41978-foto-08030-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41978-foto-08030-51-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha la data de 1670 en una rajola de la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | |||||||||
| 41979 | Carrer Lluís Colmenar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lluis-colmenar | XVII-XVIII | Carrer situat entre els carrers Emília Carles i de La Creueta, de poca amplada i en pendent. La part central és en forma esglaonada i els costats en pla inclinat. A banda i banda d'aquest carrer es situen una sèrie de cases força antigues, ja que es troben dins la Sagrera: Can Mixeu (núm. 3), Ca la Fonsa (núm. 5), Can Menció (núm. 12), Can Món (núm. 23); a més a més de Ca l'Arlot (fitxa núm. 51) i Can Pi (fitxa núm. 50). | 08030-52 | Carrer Lluís Colmenar | 41.5268000,2.3683100 | 447299 | 4597432 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41979-foto-08030-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41979-foto-08030-52-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | D'aquest carrer n'hem individualitzat dos masos per les seves singularitats arquitectòniques: Ca l'Arlot i Can Pi. Però hem considerat no menys tenir el conjunt per la seva unitat arquitectònica i el seu aspecte singular, urbanísticament parlant. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 | ||||||||||
| 41984 | Can Papaloli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-papaloli | XVIII | Mas rural de planta rectangular amb coberta de teules a dues vessants; consta de planta baixa i pis. Recinte delimitat per una closa de pilastres i reixa; amb una portalada amb les pilastres de secció quadrada amb el coronament de maons vistos fent una forma de piràmide esglaonada i la porta de ferro. Façana amb coronament d'obra amb rellotge de sol central de forma ovalada. | 08030-57 | Carrer de Can Papaloli, s/n | 41.5290700,2.3688500 | 447346 | 4597684 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41984-foto-08030-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41984-foto-08030-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com a Can Clavell. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 02:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.