Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41940 Roca Llobatera https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llobatera BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. Sediments molt erosionats. Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona. 08030-13 Roca Llobatera a la Serralada de Marina Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres. Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien 'El Maño' perquè venia de l'Aragó. 41.5315800,2.3465800 445490 4597976 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup. 76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42075 Antiga pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera XIX-XX Lloc utilitzat com a Pedrera per la quantitat de blocs granítics que hi havia. La pedra es tallava in situ i per cares van fer una mena de moll de càrrega on posaven els carros fent rodolar les pedres. També es conserva part de la caseta feta pels propis picapedrers. 08030-148 Serralada Litoral Josep Suari ens explica que el seu pare treballava en una d'aquestes pedreres, en els anys 50 i 60 del segle XX. S'extreia pedra per fer les vorades de les voreres, llombardes i pedra d'esquei, per fer murs de cases. Es feia una concessió que es pagava a l'amo dels terrenys. 41.5322700,2.3471800 445541 4598053 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42088 Mina de La Pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-pedrera XVIII Mina d'aigua d'uns 25 m de fondària. L'entrada d'obra està feta amb la coberta de volta rebaixada de maó pla. Tapada en un 90% per la vegetació. 08030-161 A l'antiga Pedrera, a l'O del Torrent de Cal Pelat 41.5306300,2.3489100 445684 4597869 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42088-foto-08030-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42088-foto-08030-161-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la façana de la caseta, a la part superior hi ha escrit Font de la Falguera. 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42074 La Pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera RIBAS i BERTRAN, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. III-VdC Destruït Marià Ribas parla de la troballa de tombes en tegula d'època romana. No es pot determinar gaire bé si es tracta del camí de la Pedrera o de la pròpia pedrera. 08030-147 Pujant pel Torrent de Can Pelat, al N. de la població. 41.5306300,2.3493000 445716 4597869 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Notícies antigues de difícil confirmació. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42102 La Pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-0 TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. XX Durant la primera meitat del segle XX es va explotar una pedrera en aquest lloc. Fruit d'aquesta explotació n'han quedat algunes restes arquitectòniques de la mateixa pedra de la pedrera i fetes pels propis picapedrers per a ús propi: una caseta utilitzada per lavabo, 10 pilars de secció quadrada i una paret transversal i una construcció de planta retangular. Tot fet amb la pedra granítica de la pedrera molt be escairada i treballada. Actualment els pilars estan coberts per un sostre de fusta. 08030-175 A l'Oest del Torrent de Cal Pelat Pedrera explotada antigament propietat de Can Tolrà. D'aquí en sortí la pedra per a la façana de l'Estació de França de Barcelona. 41.5306300,2.3493000 445716 4597869 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42102-foto-08030-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42102-foto-08030-175-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41985 Pedra d'en Muneret https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-den-muneret Potser l'extracció de pedra ha malmès el jaciment. Blocs granítics isolats en pendent que formen una petita cavitat. En una de les moltes escletxes que hi ha entre bloc i bloc, es va trobar (2005) una destraleta de pedra polida. A la part superior de la cavitat es poden observar un conjunt de cinc clivelles artificials disposades de forma alineada en sentit transversal. A la resta paral·lela a aquestes clivelles semblen conservar-se impromtes d'altres clivelles. També s'observa unes arestes en sentit longitudinal i un allisament artificial de la superfície de la roca. Aquests senyals en blocs granítics, ja s'han documentat en d'altres municipis de la Serralada Litoral, cas d'Alella. Corresponent a sistemes d'extracció de pedra mitjançant tascons documentats des d'època romana. Recordem, però, que a 100 metres es troba l'antiga Pedrera. Així, doncs, és molt possible que el bloc de la Pedra d'en Muneret fos més gran i la cavitat també. 08030-58 Aprop del Turó d'en Torres La descoberta d'aquest nou jaciment prehistòric es deu a Laura Bosch, que és qui ens hi ha acompanyat. En motiu de realitzar unes fotografies per l'edició d'un llibre sobre l'entorn natural de Cabrils, aquest mateix any 2005, es va realitzar la troballa de la destraleta. També ens ha informat que la petita cavitat que forma un dels blocs servia de refugi per en Muneret, que era l'amo de les vinyes d'aquests terrenys. Allà hi dormia sovint acompanyat d'una serp que hi tenia el cau. 41.5324300,2.3494400 445729 4598069 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d'un nou jaciment en relació al llistat de la Carta Arqueològica i per tant, s'hauria de donar a conèixer a la Generalitat perquè s'afegeixi.La troballa de la destral situa aquest element en un jaciment prehistòric, possiblement neolític. Però amb la tècnica detectada per extreure pedra dels blocs granítics no es pot determinar un període tancat perquè es tracta d'una tècnica molt antiga utilitzada fins fa poc. 76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42167 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> 08030-240 Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> 41.5378000,2.3498500 445768 4598665 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42117 Coves d'en Muneret https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-den-muneret XIX Es deterioren fàcilment. Dues coves excavades en el sauló, barraques de les vinyes d'en Muneret. Estan una al costat de l'altra, separades uns cinc metres. Una té una porta metàl·lica que la tanca col·locada en una paret de maó vist. Per dins és de planta circular i sostre abovedat. Fa uns 2'5 x 3 x 1'80 m. La segona barraca no té cap tanca, s'hi accedeix per un petit corredor de 2 metres de llargada i la sala també és de planta circular d'1'40 metres de diàmetre. Cap de les dues barraques tenen banquetes. Destaca una gran alzina i un pi en el mateix marge. La copa de l'alzina protegeix l'entrada d'una de les barraques. 08030-190 Serralada Litoral 41.5323900,2.3506500 445830 4598064 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42117-foto-08030-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42117-foto-08030-190-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41935 La Llobatera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobatera BOSCH, M. (2002). Control de les obres de construcció a la finca Roca Llobatera, dins el jaciment arqueològic: La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes. Cabrils (El Maresme). Memòria arqueològica. Inèdita. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 149 i 150. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 97. RIBAS, M. (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 158. RIBAS, Marià (1973). Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro. Pyrenae, núm. 9. Barcelona, pàg. 168. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. VIaC-IVdC Material en superfície sense estructures visibles. L'any 1952 i l'any 1975, Marià Ribas publica la troballa d'enterraments en teules i àmfores i afirma que l'any 1932 i el 1938 es van trobar enterraments d'incineració en urnes i sitges, en motiu de l'explotació d'una pedrera. En la segona publicació també parla de restes de ceràmica romana d'època republicana, feta a mà, ibèrica i campaniana. Marta Prevosti recull les notícies de M. Ribas i hi afegeix la troballa de petites llànties, àmfores, ceràmica romana imperial, monedes, vidres, plom i ferro i agulles d'os. Segons una noticia donada per J. Gómez, recollida a la Carta Arqueològica, en el camí que puja la Font d'en Didol, a mà dreta, en una vinya sobre la pedrera, fou trobat un fragment de fitxa en ceràmica comuna romana. Sembla que hi ha problemes per ubicar el lloc exacte d'aquest jaciment ja que els autors de la Carta Arqueològica van preguntar a aficionats de Cabrils i les indicacions no coincidien amb les de la Marta Prevosti. No es té constàcia de si les troballes es realitzaren a l'explotació o en el camí d'accés. Les prospeccions realitzades pels autors de la CC.AA amb l'acompanyament dels membres del Museu de Cabrils s'observaren fragments de ceràmica, teules i àmfores en el lloc on es van realitzar excavacions abans de la guerra civil. 08030-8 Vessant E. del Turó de Can Boquet; en el Barri de La Llobatera Troballes realitzades durant l'explotació de la pedrera, actualment aturada. Entre el 13 i el 17 de maig de l'any 2002, en motiu d'unes obres que s'havien projectat en aquest indret, es va realitzar una excavació arqueològica preventiva, adequada a les peculiaritats de l'obra, segons la normativa indicada pel Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, en aplicació de la Llei 9/1993 de 30 de setembre (Llei del Patrimoni Cultural Català) que tipifica aquest indret com a Zona Arqueològica. Els treballs consistiren en un control de màquines, la realització de sondejos mecànics i prospecció en superfície. La direcció tècnica anà a càrrec de Marc Bosch de Doria (ACTIUM S.C.P.). Els resultats dels treballs arqueològics han estat negatius pel que fa a la zona on s'havia previst construir, però s'ha constatat que en una elevació del terreny a uns 70 m de l'obra, en direcció ponent, s'hi observen nombrosos materials ceràmics romans (tegulae i imbrices) dispersos que són l'indici d'un jaciment arqueològic. Davant l'incertesa de la ubicació del jaciment conegut com “La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes”, Bosch (2002) proposa la hipòtesi de la ubicació del jaciment en aquest emplaçament, segons les coordenades indicades que nosaltres assumim en aquesta fitxa. 41.5331400,2.3521500 445956 4598146 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la Carta Arqueològica la denominació La Pedrera i Les Vinyes acompanya a la de La Llobatera.La peça discoïdal es troba en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42172 Cisterna d'en Muneret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-den-muneret XIX Cisterna de planta rectangular excavada en el sauló feta d'obra, amb maó massís. Semivolta de maó pla cobrint-la. Al costat pericó o petita cisterna de planta quadrada. La cisterna gran servia per recollir l'aigua de la pluja i el pericó o cisterna annexa era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), substància utilitzada per sulfatar la vinya i que es feia barrejant aigua i calç am sulfat de coure. 08030-245 Abans d'arribar a les barraques d'en Muneret 41.5324800,2.3524700 445982 4598073 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41934 Entre el Torrent d'en Grau i el de Can Pelat https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-torrent-den-grau-i-el-de-can-pelat ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 145 i 146. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 40. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 774-775. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. VI-I aC Notícies molt antigues. Marià Ribas parla de diverses troballes d'època ibèrica, en especial ceràmica, fusaioles, pondus... Però també parla d'un poblat ibèric. Fa referència a una sitja excavada pel Dr. Sobregrau amb ceràmica feta a mà i fragments de ceràmica ibèrica pintada. D'una altra sitja, cap el Mas Truc, plena de desferres, ceràmica pondus, ferros, plom fos, petxines, ossos i carbó vegetal i cendres. També es va trobar una destral de pedra de 112 mm. I una pedra treballada. M. Ribas (1952) també parla d'una vil·la romana. Segons Marta Prevosti (1981), Ribas es confon en la ubicació d'aquesta vil·la i que en realitat es podria tractar del jaciment de La Llobatera i una altra nota es relacionaria amb la vil·la de Feixes de l'Arlot / Sobre Can Dalmau. 08030-7 Serralada de Marina Intervencions realitzades als anys 30 pel Dr. Lluís de Sobregrau (Foment d'Estudis del Maresme). També s'ha detectat intervencions clandestines. 41.5355700,2.3551700 446210 4598414 08030 Cabrils Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La destral i la pedra treballada era a la col·lecció del Dr. Lluís de Sobregrau. 81|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42030 Jaciment de Can Mastruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mastruc RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona, 1952, p. 19. Visibilitat escassa Troballa en aquest indret d'una destral de basalt de 112 mm. de llarg, així com també d'un martell del mateix material; 'Prop d'una sitja ibèrica, en la part muntanyosa, prop de can Truch'. 08030-103 Can Mastruc 41.5378000,2.3558200 446266 4598661 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jaciment que no estava fitxat a la Carta Arqueològica tot i que la notícia és antiga i la informació ens l'ha passat Ramon Coll que va fer el recull bibliogràfic prèvi a la Carta Arqueològica.La sitja referida pot ser la de Can Genis. 76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41993 Can Mastruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mastruc UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. XVII-XVIII Obertures tapiades i coronaments consolidats amb totxana vista. Masia abandonada situada a la carena de la muntanya. És de planta rectangular amb un edifici annex al lateral dret formant 90 graus amb l'eix de la façana principal. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules a dues vessant i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat i finestra lateral. Al damunt dos balcons i una finestra. Un dels balcons està al damunt mateix de les dovelles superiors del portal. La majoria d'obertures estan tapiades amb maons o pedres. La part superior de les façanes ha estat refet amb totxanes per aturar la seva degradació. A l'esquerra se li va afegir un petit cos amb una obertura de punt rodó com a porta i una finestra en el pis. 08030-66 Darrera la Mútua En el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt hi ha exposada una màquina de fabricació de moneda falsa que fou trobada en aquesta masia. Pau Ubach (1994: 119) comenta que s'hi van trobar baionetes que les tropes napoleòniques es van deixar en el seu pas per aquestes contrades. 41.5378900,2.3558900 446272 4598671 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41993-foto-08030-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41993-foto-08030-66-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42130 Pou del Roure d'en Vehils https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-roure-den-vehils XIX Pou de 12 metres de profunditat que agafa l'aigua de la capa freàtica del torrent de La Pedrera. Caseta de planta rectangular amb la volta de maó de pla. 08030-203 Torrent de la Pedrera 41.5307200,2.3564400 446312 4597875 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42130-foto-08030-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42130-foto-08030-203-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41998 Pont de les Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-heures XX Viaducte que enllaça Cabrils amb el Vallès per Òrrius i La Roca. Format per dues fileres d'arcades aixecades amb obra de pedra i voltes de maó a base d'arcs de mig punt a la filada superior i arcs escarsers a la filada inferior. 08030-71 Carretera de la Mútua Construït a compte del Marquès Emili Carles Tolrà per accedir a la seva propietat. Es va acabar l'any 1927 i va costar 152.123,90 pessetes. 41.5400100,2.3570200 446368 4598906 1927 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41998-foto-08030-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41998-foto-08030-71-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el Fons del Museu de Cabrils hi ha la fotocòpia de la Memòria de valoració del camí de Cabrils a Can Genis. 98 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42159 Roures del Maresme https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-maresme BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Conjunt de roures de gran port situats al centre de la finca de can Barba. Creixen just per sobre de la Bassa de les Granotes, de tal manera que generen una gran ombra sobre aquesta bassa i els seus entorns. 08030-232 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5300700,2.3579800 446440 4597802 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42159-foto-08030-232-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42162 Roure de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-catalunya BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Roure africà (Quercus canariensis) de grans dimensions situat aproximadament al bell mig de la finca de can Barba, al sud est de la Bassa de les Granotes. Té un eix principal del qual en van sortint nombroses branques tot al voltant. Les fulles del roure africà són força grosses (6-18 cm) i fan que el sotabosc sigui molt ombrívol. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. 08030-235 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5300200,2.3581700 446456 4597796 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El roure africà és una espècie de distribució molt rara als Països Catalans ja que necessita ambients frescals, temperats i de substrat silícic. Aquesta espècie té una distribució ibero-magribina.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42068 Barraca de Cal Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gras XVII-XVIII S'està deteriorant per l'abandó i la pràctica de trial. Barraca de vinya o de pagès amb la planta en forma de 'L' capgirada i amb el tram curt cap a l'esquerra que s'endinsa en un marge del camí. El tram d'entrada fa 3'60 m, el braç perpendicular fa 2'70 m i l'amplada màxima és d'1'25 m. La coberta està feta de dues fileres de grans pedres recolzades unes amb les altres, formant una secció triangular. Les parets estan fetes amb grans pedres granítiques, algunes ben escairades, fins i tot hi ha una pica reaprofitada. 08030-141 Carrer de Cal Gras, al final del carrer quan ja no està asfaltat a mà dreta. Malgrat semblar una possible barraca de vinya, també podria tractar-se de la barraca dels picapedrers que van fer la masia de Cal Gras, en el segle XVIII. La pedrera està al costat i la qualitat de la pedra tallada està per sobre de les barraques de vinyes de la rodalia. 41.5338100,2.3582700 446467 4598217 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d'una barraca molt interessant morfològicament que caldria recuperar. 119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41947 Can Campins II https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campins-ii BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 150 i 151. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. IIaC-VdC Difícil d'ubicar amb exactitud. Molt a prop de la masia de Can Campins i al costat dels enterraments de la fitxa anterior (núm. 19) hi havia un dipòsit rectangular (1,24 x 1,85 x 0,5 m) amb parets de 30 cm de gruix. El terra, segons M. Ribas (1952) era de picadís. També ens diu que hi havia una peça de columna de granit de 55 cm de diàmetre per 90 cm de llargada. Marta Prevosti (1981) afirma que es troben molts fragments d'àmfora i ceràmica comuna romanes i alguna moneda de la mateixa època. 08030-20 Urbanització Cabrils 2 o Urbanització Mas Maria 41.5247100,2.3585700 446485 4597206 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les coordenades que indica la Carta Arqueològica corresponen a Vilassar de Dalt, però el camí de la carena fa de límit amb Cabrils i hem fotografiat la banda de Cabrils. És molt difícil determinar el lloc precís de la bibliografia antiga. A més els treballs posteriors s'han refiat del text escrit i no han fet recerca de camp, fet que no ha aportat gran cosa a la investigació.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42129 Mina de Ca l'Estrany https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-lestrany XIX Mina d'1'5 km de llargada, a pocs metres hi ha un registre amb porta metàl·lica. Reparteix l'aigua a Can Casi i a Ca l'Estrany. Abans també rebia aigua Can Tolrà i altres cases de Cabrils. 08030-202 C. de Can Barrica, davant els números 7 i 9. 41.5314500,2.3589100 446519 4597954 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42129-foto-08030-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42129-foto-08030-202-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42153 Finca de Can Barba https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-barba BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Caldria controlar l'expansió de l'espècie autòctona invasiva Tradescantia fluminensis, que creix especialment al sector sud-est, sota l'ombra dels roures i alzines. L'Arborètum de Catalunya acull una mostra de la majoria d'arbres autòctons de Catalunya i una bona representació dels arbusts, sumant unes 130 espècies diferents. Aquests arbres i arbustos es troben repartits en diferents ambients, de tal manera que hi ha un sector de terra baixa, un d'alzinar, un de bosc de ribera, un de fruiters, un de muntanya mitjana i, finalment, un de l'alta muntanya. 08030-226 Av. de la zona esportiva, 13 - 17 41.5299600,2.3589800 446523 4597789 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41992 Can Barba https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barba TOLRÀ i FERRER, Jaume (1998). Cabrils: 175 anys d'història. Edicions La Comarcal, Argentona, pàg. 246. XVIII-XIX Mas que consta de planta baixa i pis; coberta de teules a una vessant amb el carener paral·lel a la façana. Porta principal amb muntants de pedra que no arriben a dalt, on hi ha un arc de descàrrega de maó. Pedrís a banda i banda de la porta. A la dreta té una finestra amb reixa. Les dues finestres del pis tenen l'ampit, els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. Un plafó de 12 rajoles de 20 x 20 cm ens recorda que havia estat el Centre d'Estudis Naturalistes del Maresme i del Bosc. Al darrera hi ha un cos annex amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. 08030-65 Av. de la zona esportiva, 13-17 El 23 d'abril de l'any 1993 s'inaugurava oficialment la remodelació de la masia. Acollia l'Arboretum de Catalunya fins l'any 2005. 41.5300700,2.3591200 446535 4597801 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També es coneix amb el nom de Cal Pelat. 98|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42160 Alzina de Can Barba https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-barba BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia. El tronc es ramifica a uns dos metres de terra i en surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament formant una gran capçada molt densa. Dimensions: perímetre: 3,08 m, DBH: 0,98 m. 08030-233 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5298400,2.3593600 446555 4597775 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42001 Can Bergai https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergai XIX Edifici de planta rectangular, en el seu cos central consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A l'esquerra hi ha un cos annex del que surt una torre de planta quadrada amb la coberta sustentada per pilars de maó vist a quatre vessants. A la dreta un cos d'alçada inferior amb la coberta plana. La façana està decorada amb esgrafiats que indiquen l'any d'execució de la reforma. 08030-74 C. de Catalunya, al costat de Can Barba. 41.5292500,2.3595200 446568 4597710 1856 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42001-foto-08030-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42001-foto-08030-74-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No ens van donar permís ni per fer fotos i les palmeres i la vegetació del davant no deixen prendre bones vistes. 102|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42161 Roure de Can Barba https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barba BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. El roure de Cabrils és un arbre de notables dimensions que es troba situat al sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia, i entre l'alzina de Natura i l'alzina d'Argentona. Tot i que ha estat identificat com a roure de canàries (Quercus canariensis), nosaltres creiem que es tracta més aviat d'un híbrid entre aquest i el roure martinenc (Quercus humilis), que, tot i tenir validesa taxonòmica incerta, s'ha anomenat Quercus x desmotricha. Les fulles són grosses i regularment dentades (com el roure de canàries) però amb pèls força abundants i amb algun lòbul foliar força profund (com el roure martinenc). Dimensions: perímetre: 3,23 m, DBH: 1,03 m. 08030-234 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5297500,2.3596300 446577 4597765 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42143 Alzina surera de la Galvanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-galvanya BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i no afectar-la per la presència del suro, el tronc ha estat marcat amb pintades. L'entorn d'aquest arbre està format per un gran nombre d'espècies herbàcies ruderals. Alzina surera (Quercus suber) situada al costat del camí de la Carena. Té una alçada superior als 12 metres i una capçada molt ramificada. A la part baixa del tronc es pot veure que fa uns anys encara s'explotava forestalment per treure suro. També són visibles marques vandàliques fetes al tronc. Dimensions: perímetre 2,68 m, DBH 0,86 m. 08030-216 Carrer Bellesguard, s/n 41.5254500,2.3597400 446583 4597288 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Aquest arbre es va cremar l'any 1994 però va resistir bé el foc gràcies a l'escorça de suro i actualment es troba en bon estat. Malgrat tot, encara és visible l'ennegriment de l'escorça provocada pel foc.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42158 Alzina d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. 08030-231 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5296300,2.3598700 446597 4597752 08030 Cabrils Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41996 Can Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau XVIII Masia de planta rectangular, coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Portal amb arc de punt rodó amb els muntants de granit. Rellotge de sol amb la data de 1750. Un pòrtic, de coberta plana i factura moderna, s'aixeca damunt l'entrada principal. Un annex lateral dret s'afegeix a l'estructura del mas. En canvi a l'esquerra hi ha una altra edificació amb maó vist que fa les funcions de corral i magatzem. 08030-69 Av. de La Llobatera s/n 41.5352300,2.3598700 446602 4598373 1750 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41996-foto-08030-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41996-foto-08030-69-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Té un pou d'aigua. Davant la façana hi ha una caseta d'obra que regula el funcionament del pou. 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41991 Cal Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gras XVIII Bon estat, però molt transformat. Antic mas molt reformat que actualment és un restaurant. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. El pis superior és totalment nou. Coberta actual de teules a quatre vessants. Portal de punt rodó amb porxo de factura recent. Rellotge de sol amb la inscripció 'Només compto les hores serenes'. Els angles estan escairats amb carreus de granit. Té un annex a la dreta que correspondria a graner o corrals en el seu moment. Una rajola a la façana recorda la data de 1792. 08030-64 Carrer de Cal Gras, s/n 41.5334100,2.3600200 446613 4598171 1792 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41991-foto-08030-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41991-foto-08030-64-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'antiga masia de Cal Gras constava de planta baixa i pis i la coberta era de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal.A l'esquerra té una bassa i un pou. A uns 100 metres hi ha un dipòsit i un altre pou que hem afegit en el llistat d'elements no inventariats.A les sales del restaurant tenen penjats i emmarcats una vintena de pergamins i altra documentació menys antiga com carnets de ball. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41989 Ca l'Estrany https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrany XVIII Pràcticament tot és nou imitant l'antiga masia. Masia que consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Conserva els marcs de les obertures del primer pis de carreus de pedra granítica. El portal és de punt rodó adovellat. La seva simetria es trenca pel costat dret amb un cos afegit amb la coberta a diferent alçada. Era una de les poques masies del Maresme amb quatre cossos. 08030-62 Camí de Coll de Porc, s/n Es va enderrocar gairebé d'un dia per l'altre. Només van quedar dos metres d'alçada de façana. Després s'ha reconstruït conservant l'aspecte originari. Fins i tot, diuen que els muntants, ampits i llindes són de nova factura, les velles les van vendre o destruir. 41.5308900,2.3601200 446619 4597891 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41989-foto-08030-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41989-foto-08030-62-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Disposa d'un registre de mina al davant de la casa. Té la tradicional forma de pou, però en realitat es tracta d'un registre de la mina de Can Badia. 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42003 Can Cama https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cama XIX - XX Casa de planta baixa i dos pisos, amb el cos central més elevat amb coberta de teules a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Coronament d'obra a modus de frontó. Dos cossos laterals més baixos i amb la coberta plana. 08030-76 Passatge de Can Cama s/n ( a l'esquerra del torrent) 41.5275200,2.3603600 446636 4597517 08030 Cabrils Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Factura força moderna. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41995 Can Vilumara https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara XIX Torre aïllada als quatre vents, de planta rectangular d'estil neoclàssic amb una marcada geometria. Coberta de terrat pla amb balustrades als quatre costats. Formada per dos cossos rectangulars, el posterior més baix, entre els dos s'alça una torre de planta quadrada i coberta igualment plana i amb balustrades. 08030-68 Avinguda de La Llobatera, s/n 41.5313900,2.3605200 446653 4597947 1883 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sabem que té una capella però no hi hem pogut entrar. També té un pou d'aigua. 99|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42169 Alocar del torrent de can Mastruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> 08030-242 Torrent de can Mastruc 41.5335900,2.3606800 446668 4598191 08030 Cabrils Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41953 Can Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 250. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 654-655. Tesi doctoral inèdita. VI-I aC. Destruït durant la construcció de la Mútua. Ribas (1952) parla de restes d'habitacions a prop de Can Genis, però deia que l'estat de conservació era molt dolent. Prop d'aquest lloc el Dr. Lluís de Sobregrau excavà una sitja amb abundància de material: algun fragment pintat, terra sigil·lata, ceràmica comuna romana, vernís negre (parla d'una cràtera de ceràmica Campaniana) i fragments de ferro. 08030-26 Als voltants de Can Genis Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. 41.5433200,2.3607900 446685 4599271 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-2.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ela autors de la Carta Arqueològica (Burjachs i Defaus, 1987) creuen que es tractaria de la sitja referenciada per Marià Ribas en un altre apartat i l'anomenaren 'Entre el torrent d'en Grau i el Torrent de Can Pelat'. La zona ha estat molt transformada. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41990 Cal Cucut https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucut XVIII Obertures modernes, afegitons,... Masia de planta baixa i pis que ha sofert transformacions amb el temps. Coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó d'obra i muntants de carreus granítics. Al damunt destaca una finestra amb l'ampit, els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. L'ampit està esculpit en la part inferior amb dentellons. Hi ha quatre finestres més amb carreus de granit; una altra a la façana principal i res més a la façana lateral dreta. 08030-63 Passatge de Cal Cucut, 1 41.5283100,2.3609400 446685 4597604 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41990-foto-08030-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41990-foto-08030-63-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cos annex formant 90 graus a l'esquerra. 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41930 Jaciment de Can Casi https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-casi BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 150, apartat 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. IIaC-VdC Destruït A la Carta Arqueològica es recull que a la bibliografia s'esmenta la troballa d'una sepultura romana. Els autors de la Carta Arqueològica no van localitzar l'indret exacte i diuen que cap veí recorda aquesta troballa. 08030-3 Urbanització Serres 41.5296900,2.3611500 446704 4597757 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Segons les indicacions de la Carta Arqueològica, actualment el lloc es troba entre dos torrents, totalment urbanitzat i no hem detectat cap resta de ceràmica o estructures superficial. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41994 Can Parera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera XVII-XVIII Descuidat Masia que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Format en origen per tres cossos transversals a la façana. El portal és de punt rodó d'obra amb els muntants de carreus de pedra granítica, pintat de blanc. 08030-67 Barri La Llobatera 41.5278600,2.3612200 446708 4597554 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41994-foto-08030-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41994-foto-08030-67-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42166 Xarxa fluvial de la riera de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-de-la-riera-de-cabrils Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. La conca de la riera de Cabrils està formada per un entramat de rieres i torrents que drenen els principals cims: turó de Montcabrer, turó de l'Infern, turó d'en Cirers, turó d'en Torres i turó d'en Banús. Aquest sistema, superficialment només porta aigua en èpoques de pluges, i permet que en èpoques de revingudes l'aigua es canalitzi cap a la riera de Cabrils i d'aquí al mar. L'aigua que circula per aquestes rieres i torrents, a banda de portar l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme, aquest està contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. 08030-239 Cabrils 41.5293400,2.3612600 446713 4597718 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la conca de la riera de Cabrils garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de revingudes, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola o de reg. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42165 Pi de l'avinguda de la Llobatera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-la-llobatera <p>Pi blanc (Pinus halepensis) situat a l'avinguda de la Llobatera, aproximadament a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Cabrils amb la de can Mastruc. El pi blanc té una capçada cònica i relativament poc densa, l'escorça és de color gris clar (que pot semblar blanquinós quan li toca directament el sol). Les pinyes són fusiformes, còniques i allargades, amb les esquames planes, i estan unides al tronc mitjançant un peduncle corbat. Dimensions: perímetre: 2,43 m, DBH: 0,78 m.</p> 08030-238 Av. Llobatera cruïlla Camí del Coll del Port 41.5289200,2.3619500 446770 4597671 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-foto-08030-238-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-41394-foto-08023-348-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41954 Sobre Can Dalmau; Feixes de l'Arlot; Ca l'Abril i Can Xinxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-can-dalmau-feixes-de-larlot-ca-labril-i-can-xinxa BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 146 - 149. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró pp. 25 i 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. IIaC-IIdC Confusió d'ubicació a les fonts. Diferents troballes citades per Marià Ribas (1952): -'...entre Can Campins i La Llobatera, anant a les feixes de l'Arlot. Interessa el lacus, que té les parets decorades amb estuc blanc i negre formant una sanefa de mitges circumferències..' -'Cabrils: vessant del turó d'en Torres. Prop d'aquesta vil·la, cap el Turó de Can Xinxa foren trobades moltes àmfores'. -'...prop de les feixes de l'Arlot, entre el Rial o Quatre camins i la Riera de l'Abril. Tocant als enterraments de teules hi havia ceràmica campaniana. Un costa, un forn'. Finalment M. Ribas (1975), cita un conjunt d'enterraments trobat al Rial dels Quatre Camins, a pocs metres de Ca l'Abril. Diu que se n'excavaren set i n'hi havia d'altres que s'havien destruït en fer el camí. Marta Prevosti (1981) cita unes notes del propi M. Ribas i diu que descriu el forn romà, de planta circular (2,25 m de diàmetre). S'hi veu el principi d'un canal de 50 cm d'amplada. Estava en un marge de 80 cm d'alçada. Pel seu voltant es trobava molta ceràmica feta a torn. A uns 20 m es van trobar enterraments de teules, a una fondària de 30 cm. Prevosti també anota unes observacions de M.Ribas parla del dipòsit (el lacus que citàvem al principi) que va ser excavat pel Dr. Lluís de Sobregrau el març de 1932 i el va tapar, però en fer el camí anomenat 'Rial' o dels 'Quatre Camins' es va destruir. 'Era recobert d'opus testaceum característic dels dipòsits d'aigua. Sobre la mitja canya d'opus signinum que recobreix les arestes internes del fons del dipòsit hi havia una decoració d'una mena de palmetes semicirculars dibuixades a base d'estuc negre. A la vora d'aquest punt, es va trobar un forn que Ribas va interpretar per coure ceràmica'. El senyor Joaquim Serra va recollir ceràmica sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i Clara-A. També hi ha notícies inèdites de troballes superficials de ceràmica ibèrica a mà i a torn, comuna romana, sigil·lata sud-gàl·lica, materials cosntructius, dolia i àmfora romana (Els ametllers d'e Gras) efectuades el gener de l'any 1987 a la urbanització de La Llobera (sector nord), localitzades en una zona anomenada Els Garrofers, just davant de la finca 'El Garrofer'. 08030-27 Urbanització La Llobatera Tot aquest sector està ple de notícies de troballes aïllades; pensem que correspon al forn i a algunes troballes antigues. En aquesta fitxa situem els terrenys de sobre Can Dalmau, en una zona de propietat de Can Barba i la Mútua, en el marge de la carretera. Nosaltres hi hem trobat un fragment de llavi de teula romana. 41.5368100,2.3621700 446795 4598547 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Totes aquestes cites es refereixen a jaciments que es troben per damunt o al costat dels 'Quatre Camins', punt d'encreuament de camins que comuniquen diferents pobles de l'interior. Aquest camí va variar als anys 30 bifurcant-se un per la carretera que portaria a la Mútua Metal·lúrgica i l'altre passaria pel barri de La Llobera, pel costat de Ca l'Abril i per sobre de Can Xinxa. Un altre dels topònims molt citats és el de les Feixes de l'Arlot. El Sr. Arlot tenia diversos terrenys: podria tractar-se d'una zona per damunt de Ca l'Abril o per sobre de Can Dalmau.Segons Burjachs i Defaus(1987) diu que podria haver-hi dos jaciments:A) Sobre Can Dalmau que correspondria amb les Feixes de l'Arlot de Prevosti. L'indret s'ubicaria en l'inici dels terrenys de la Mútua Metal·lúrgica, al costat dret de la carretera. Ells (Burjachs i Defaus), encara hi van observar, en el marge, l'existència de teules i àmfores. (41 32'15'' N i 2 21'43' E 275-240 m snm)B) Prop de Ca l'Abril, que correspondria al de Can Xinxa de Pevosti. El Sr. de Ca l'Abril, digué que al fer-se el camí del 'Rial' o 'Quatre Camins' s'hi trobaren tombes de teules, un mosaic i una pastera, i que aquestes troballes es destruïren quan s'eixamplà el camí per construir la urbanització.També s'informà de la troballa i destrucció d'un forn a Ca la Irene. Segons membres del Museu de Cabrils que parlaren amb Burjachs i Defaus, s'han pogut observar més a la vora de Ca l'Abril, les restes d'un forn de planta circular. Es creu que la primera cita de Ribas es podria tractar del jaciment a sobre de Can Dalmau (A) i la segona cita al de Ca l'Abril (B). Però el croquis dibuixat i que reprodueix Prevosti presenta irregularitats. Segons Burjachs i Defaus. (41 32'05' N i 2 22' 14'E 285-240 m snm)Hem afegit una fitxa d'un jaciment amb el nom de 'Urbanització La Llobatera Nord' (108). 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42000 Cal Sastret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret XVIII Casa de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. Porta principal amb els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. A la llinda central hi ha l'any 1798 gravat. Finestra al costat esquerra amb reixa i quatre finestres al pis superior amb els ampits, muntants i llindes de carreus granítics. A l'esquerra del portal hi ha una capelleta amb un sant. Cos annex a l'esquerre. 08030-73 La Llobatera, 32 41.5302900,2.3622800 446799 4597823 1798 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Can Manolito i Cal Sastret són dues construccions parellades, comparteixen una paret mestra que està feta de tàpia. 98|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42171 Forn de la Vinya d'en Fils https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vinya-den-fils XIX Forn de planta quadrada (1'78 x 1'96 m) que conserva gran part de la graella, el remador i bona part de la paret per damunt la graella (0'80 m). Construït amb maons i arrebossat, perdut en gairebé la seva totalitat. Obertura de la zona de cremació petita i de llinda recta. 08030-244 Polígon industrial La Baileta Sembla que havia estat un forn d'elements constructius, com ara maons. Segons informació oral l'argila per fer els maons l'anaven a buscar uns metres més enllà, doncs el terreny o hi ha el forn és saulonós. Al costat hi havia una bòvila que va desaparèixer. La llenya que cremava no era gaire bona, matolls i arbustos, però estava cremant les 24 hores durant una setmana i els cuidadors no podien abandonar el forn durant aquest procés. 41.5350400,2.3622800 446803 4598351 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42171-foto-08030-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42171-foto-08030-244-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Localització i informació de Josep Suari. 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42007 Can Manolito https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manolito XVIII Casa de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. Porta principal amb els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. A la llinda central hi ha l'any 1798 gravat. Finestra al costat dret amb reixa i finestres al pis superior amb els ampits, muntants i llindes de carreus granítics. 08030-80 La Llobatera, 34 41.5303000,2.3625100 446818 4597824 1798 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Can Manolito i Cal Sastret són dues construccions parellades, comparteixen una paret mestre que està feta de tàpia. 98|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42113 Midat Mútua https://patrimonicultural.diba.cat/element/midat-mutua XX Edifici de grans dimensions pensat com a centre clínic de rehabilitació per accidents de treball i malalties professionals. Consta de quatre plantes, dues de les quals són soterranis. La seva arquitectura s'integra molt bé en l'espai natural on es troba, només sobresurt una petita part. Disposa de grans terrasses enjardinades, fins i tot amb algun estany que s'ubiquen en el terrat. Destaca la disposició d'espais, les seves dimensions i la lluminositat facilitada per unes cúpules que fan les funcions de claraboies. 08030-186 Serralada Litoral En aquest indret hi havia la masia de Can Genis de l'Amada que sembla ser un dels primers amos. Més tard fou comprada pel Marquès Emili Carles-Tolrà, que ja era propietari de les vinyes i altres zones forestals del municipi. Hi va néixer la Sra. Maria Rosa Galvany (quan els seus pares es casaren hi anaren a viure). A l'entorn de l'any 1970, els descendents del marquès van vendre la finca a un tal Josep Puig i ben aviat passà als propietaris de la Mútua. Les obres de l'actual edifici es van començar l'any 1976 i s'inauguren l'1 de desembre de 1980 pel President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley. Com ja hem esmentat, en aquest lloc hi havia la masia de Can Genis, que es va destruir per construir el nou edifici. Entre Can Mastruc, masia molt propera ( a l'Oest) i Can Genis i el Coll de Gironella (a l'Est) es documenten diverses troballes arqueològiques. És possible que hi hagi un jaciment arqueològic proper, potser ja destruït. 41.5430400,2.3626700 446842 4599239 1979 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42113-foto-08030-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42113-foto-08030-186-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Antoni Bonet En una cota inferior hi ha una zona esportiva que ja no s'utilitza, però quan funcionava s'hi baixava per un petit telefèric del que es conserva l'estructura. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42151 Roure de can Xinxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-xinxa BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i estar en bon estat de conservació, el fet de localitzar-se dins d'una finca d'una empresa industrial i tenir una tanca metàl·lica a tocar, fa perdre atractiu visual a l'arbre i impedeix d'acostar-s'hi. Roure cerrioide (Quercus x cerrioides) situat a l'interior d'una finca d'una empresa del polígon industrial la Baileta can Xinxa, concretament creix al marge dret del torrent Batalló, prop on el carrer A creua el torrent. És un arbre de grans dimensions, el tronc es ramifica en dues grans branques a uns 1,5 m de terra, i aquestes es van ramificant fins crear una gran capçada. Té unes dimensions de 3,55 m de perímetre i 1,32 m de DBH. 08030-224 Polígon Industrial La Baileta / Can Xinxa 41.5340800,2.3628400 446849 4598244 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El roure de can Xinxa està inclòs al catàleg d'Arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local de la Generalitat de Catalunya (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local) 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42006 Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-2 XX Finestres tapiades Casa de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. A la planta baixa sobresurt de l'eix de la façana una porxada amb tres arcs de mig punt, amb la coberta plana i amb balustrada. 08030-79 Can Valls, 5 (cantonada Carrer Trujols). 41.5318100,2.3629400 446855 4597992 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42006-foto-08030-79-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S'utilitza com a lloc de magatzem de la promoció de les obres d'urbanització d'aquest sector. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42154 Palmera de la Calma https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-la-calma BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. La palmera de la Calma es troba situada als jardins de la residència de la Calma, té una alçada de més de 14 metres i un perímetre d'uns 2,35 metres. Aquest exemplar és una palmera de Canàries (Pohoenix canariensis), que és semblant a la palmera de dàtils (Pohoenix dactylifera), però que es caracteritza per tenir les fulles de color verd viu, dividides (pinnades), amb els segments foliars disposats en dues fileres compactes, el pecíol és relativament curt i amb espines, i els fruits (dàtils) no són comestibles. Les palmeres de Canàries també es diferencien de les palmeres de dàtils ja que no tenen rebrots. 08030-227 Carrer de Can Campins, s/n 41.5261900,2.3630500 446860 4597368 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42154-foto-08030-227-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42010 Can Batalló https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batallo XVII-XVIII Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana; consta de planta baixa i pis. Si algun dia havia tingut les obertures emmarcades amb carreus de pedra, no les conserva. Té dos annexos a banda i banda amb el sostre a una alçada inferior i la coberta de planxes metàl·liques modernes. 08030-83 C. de Can Batalló, s/n Els propietaris anteriors tenien un restaurant conegut amb el nom de Can Rin. 41.5309400,2.3630300 446862 4597895 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42010-foto-08030-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42010-foto-08030-83-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Disposa d'un pou d'aigua. 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
41966 Ca l'Abellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labella BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. XV-XVII Només conserva una part de la closa i de la portalada. Masia que ha patit moltes transformacions. El cos central és una torre que s'aixeca per damunt d'una coberta de teules de dues vessant amb el carener perpendicular a la façana. Per l'esquerra s'hi adossa un cos que transforma la crugia original de la masia. És de planta baixa, pis i golfes, que s'adapten a un nou pis per la torre, que pot ser del segle XVI. Façana principal amb portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial (s. XV) amb la imatge de dues persones a la llinda a mode de mènsula. Al seu costat hi ha un safareig amb les pedres de la repissa disposades per poder-hi fer bugada. Uns esglaons faciliten l'accés a l'alçada del safareig. Al davant hi ha una pedra de molí i una pica de pedra. Al costat i ha el pou d'on extreien l'aigua. 08030-39 C. Can Campins, 3 Jaume Abellà, Pvre. de la casa Abellà, del veïnat de Cabrils, l'any 1722 fundà un benefici a l'altar major de la santa Creu de Cabrils, i donà el patronat a Maties Abellà, pagès d'aquest veïnat , per a ell i el seu hereu. 41.5261400,2.3635200 446899 4597362 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'aspecte actual desmereix del conjunt i, a més, a la seva dreta té una construcció nova de tres plantes.A l'interior de la casa es conserva una porta de pedra picada i una premsa del segle XVIII, amb la socolada de pedra. 93|94|85 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
42018 Can Peró https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pero XVII Apuntalat i a punt de caure. Mas rural als quatre vents, de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Un cos afegit a la dreta té la coberta d'una única vessant. Conserva part de les canalitzacions de terracuita. Al costat hi ha la bassa, lloc de cria de granotes. 08030-91 Camí del Trujol s/n 41.5299200,2.3634800 446899 4597781 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42018-foto-08030-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42018-foto-08030-91-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al costat de la bassa hi ha el pou d'on treu l'aigua. 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/