Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
41940 | Roca Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llobatera | BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | Sediments molt erosionats. | Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona. | 08030-13 | Roca Llobatera a la Serralada de Marina | Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres. Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien 'El Maño' perquè venia de l'Aragó. | 41.5315800,2.3465800 | 445490 | 4597976 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
42075 | Antiga pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera | XIX-XX | Lloc utilitzat com a Pedrera per la quantitat de blocs granítics que hi havia. La pedra es tallava in situ i per cares van fer una mena de moll de càrrega on posaven els carros fent rodolar les pedres. També es conserva part de la caseta feta pels propis picapedrers. | 08030-148 | Serralada Litoral | Josep Suari ens explica que el seu pare treballava en una d'aquestes pedreres, en els anys 50 i 60 del segle XX. S'extreia pedra per fer les vorades de les voreres, llombardes i pedra d'esquei, per fer murs de cases. Es feia una concessió que es pagava a l'amo dels terrenys. | 41.5322700,2.3471800 | 445541 | 4598053 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
42088 | Mina de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-pedrera | XVIII | Mina d'aigua d'uns 25 m de fondària. L'entrada d'obra està feta amb la coberta de volta rebaixada de maó pla. Tapada en un 90% per la vegetació. | 08030-161 | A l'antiga Pedrera, a l'O del Torrent de Cal Pelat | 41.5306300,2.3489100 | 445684 | 4597869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42088-foto-08030-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42088-foto-08030-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de la caseta, a la part superior hi ha escrit Font de la Falguera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
42074 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera | RIBAS i BERTRAN, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. | III-VdC | Destruït | Marià Ribas parla de la troballa de tombes en tegula d'època romana. No es pot determinar gaire bé si es tracta del camí de la Pedrera o de la pròpia pedrera. | 08030-147 | Pujant pel Torrent de Can Pelat, al N. de la població. | 41.5306300,2.3493000 | 445716 | 4597869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies antigues de difícil confirmació. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
42102 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-0 | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XX | Durant la primera meitat del segle XX es va explotar una pedrera en aquest lloc. Fruit d'aquesta explotació n'han quedat algunes restes arquitectòniques de la mateixa pedra de la pedrera i fetes pels propis picapedrers per a ús propi: una caseta utilitzada per lavabo, 10 pilars de secció quadrada i una paret transversal i una construcció de planta retangular. Tot fet amb la pedra granítica de la pedrera molt be escairada i treballada. Actualment els pilars estan coberts per un sostre de fusta. | 08030-175 | A l'Oest del Torrent de Cal Pelat | Pedrera explotada antigament propietat de Can Tolrà. D'aquí en sortí la pedra per a la façana de l'Estació de França de Barcelona. | 41.5306300,2.3493000 | 445716 | 4597869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42102-foto-08030-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42102-foto-08030-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
41985 | Pedra d'en Muneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-den-muneret | Potser l'extracció de pedra ha malmès el jaciment. | Blocs granítics isolats en pendent que formen una petita cavitat. En una de les moltes escletxes que hi ha entre bloc i bloc, es va trobar (2005) una destraleta de pedra polida. A la part superior de la cavitat es poden observar un conjunt de cinc clivelles artificials disposades de forma alineada en sentit transversal. A la resta paral·lela a aquestes clivelles semblen conservar-se impromtes d'altres clivelles. També s'observa unes arestes en sentit longitudinal i un allisament artificial de la superfície de la roca. Aquests senyals en blocs granítics, ja s'han documentat en d'altres municipis de la Serralada Litoral, cas d'Alella. Corresponent a sistemes d'extracció de pedra mitjançant tascons documentats des d'època romana. Recordem, però, que a 100 metres es troba l'antiga Pedrera. Així, doncs, és molt possible que el bloc de la Pedra d'en Muneret fos més gran i la cavitat també. | 08030-58 | Aprop del Turó d'en Torres | La descoberta d'aquest nou jaciment prehistòric es deu a Laura Bosch, que és qui ens hi ha acompanyat. En motiu de realitzar unes fotografies per l'edició d'un llibre sobre l'entorn natural de Cabrils, aquest mateix any 2005, es va realitzar la troballa de la destraleta. També ens ha informat que la petita cavitat que forma un dels blocs servia de refugi per en Muneret, que era l'amo de les vinyes d'aquests terrenys. Allà hi dormia sovint acompanyat d'una serp que hi tenia el cau. | 41.5324300,2.3494400 | 445729 | 4598069 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un nou jaciment en relació al llistat de la Carta Arqueològica i per tant, s'hauria de donar a conèixer a la Generalitat perquè s'afegeixi.La troballa de la destral situa aquest element en un jaciment prehistòric, possiblement neolític. Però amb la tècnica detectada per extreure pedra dels blocs granítics no es pot determinar un període tancat perquè es tracta d'una tècnica molt antiga utilitzada fins fa poc. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
42167 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08030-240 | Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5378000,2.3498500 | 445768 | 4598665 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
42117 | Coves d'en Muneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-den-muneret | XIX | Es deterioren fàcilment. | Dues coves excavades en el sauló, barraques de les vinyes d'en Muneret. Estan una al costat de l'altra, separades uns cinc metres. Una té una porta metàl·lica que la tanca col·locada en una paret de maó vist. Per dins és de planta circular i sostre abovedat. Fa uns 2'5 x 3 x 1'80 m. La segona barraca no té cap tanca, s'hi accedeix per un petit corredor de 2 metres de llargada i la sala també és de planta circular d'1'40 metres de diàmetre. Cap de les dues barraques tenen banquetes. Destaca una gran alzina i un pi en el mateix marge. La copa de l'alzina protegeix l'entrada d'una de les barraques. | 08030-190 | Serralada Litoral | 41.5323900,2.3506500 | 445830 | 4598064 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42117-foto-08030-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42117-foto-08030-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
41935 | La Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobatera | BOSCH, M. (2002). Control de les obres de construcció a la finca Roca Llobatera, dins el jaciment arqueològic: La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes. Cabrils (El Maresme). Memòria arqueològica. Inèdita. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 149 i 150. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 97. RIBAS, M. (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 158. RIBAS, Marià (1973). Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro. Pyrenae, núm. 9. Barcelona, pàg. 168. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | VIaC-IVdC | Material en superfície sense estructures visibles. | L'any 1952 i l'any 1975, Marià Ribas publica la troballa d'enterraments en teules i àmfores i afirma que l'any 1932 i el 1938 es van trobar enterraments d'incineració en urnes i sitges, en motiu de l'explotació d'una pedrera. En la segona publicació també parla de restes de ceràmica romana d'època republicana, feta a mà, ibèrica i campaniana. Marta Prevosti recull les notícies de M. Ribas i hi afegeix la troballa de petites llànties, àmfores, ceràmica romana imperial, monedes, vidres, plom i ferro i agulles d'os. Segons una noticia donada per J. Gómez, recollida a la Carta Arqueològica, en el camí que puja la Font d'en Didol, a mà dreta, en una vinya sobre la pedrera, fou trobat un fragment de fitxa en ceràmica comuna romana. Sembla que hi ha problemes per ubicar el lloc exacte d'aquest jaciment ja que els autors de la Carta Arqueològica van preguntar a aficionats de Cabrils i les indicacions no coincidien amb les de la Marta Prevosti. No es té constàcia de si les troballes es realitzaren a l'explotació o en el camí d'accés. Les prospeccions realitzades pels autors de la CC.AA amb l'acompanyament dels membres del Museu de Cabrils s'observaren fragments de ceràmica, teules i àmfores en el lloc on es van realitzar excavacions abans de la guerra civil. | 08030-8 | Vessant E. del Turó de Can Boquet; en el Barri de La Llobatera | Troballes realitzades durant l'explotació de la pedrera, actualment aturada. Entre el 13 i el 17 de maig de l'any 2002, en motiu d'unes obres que s'havien projectat en aquest indret, es va realitzar una excavació arqueològica preventiva, adequada a les peculiaritats de l'obra, segons la normativa indicada pel Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, en aplicació de la Llei 9/1993 de 30 de setembre (Llei del Patrimoni Cultural Català) que tipifica aquest indret com a Zona Arqueològica. Els treballs consistiren en un control de màquines, la realització de sondejos mecànics i prospecció en superfície. La direcció tècnica anà a càrrec de Marc Bosch de Doria (ACTIUM S.C.P.). Els resultats dels treballs arqueològics han estat negatius pel que fa a la zona on s'havia previst construir, però s'ha constatat que en una elevació del terreny a uns 70 m de l'obra, en direcció ponent, s'hi observen nombrosos materials ceràmics romans (tegulae i imbrices) dispersos que són l'indici d'un jaciment arqueològic. Davant l'incertesa de la ubicació del jaciment conegut com “La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes”, Bosch (2002) proposa la hipòtesi de la ubicació del jaciment en aquest emplaçament, segons les coordenades indicades que nosaltres assumim en aquesta fitxa. | 41.5331400,2.3521500 | 445956 | 4598146 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica la denominació La Pedrera i Les Vinyes acompanya a la de La Llobatera.La peça discoïdal es troba en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
42172 | Cisterna d'en Muneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-den-muneret | XIX | Cisterna de planta rectangular excavada en el sauló feta d'obra, amb maó massís. Semivolta de maó pla cobrint-la. Al costat pericó o petita cisterna de planta quadrada. La cisterna gran servia per recollir l'aigua de la pluja i el pericó o cisterna annexa era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), substància utilitzada per sulfatar la vinya i que es feia barrejant aigua i calç am sulfat de coure. | 08030-245 | Abans d'arribar a les barraques d'en Muneret | 41.5324800,2.3524700 | 445982 | 4598073 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
41934 | Entre el Torrent d'en Grau i el de Can Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-torrent-den-grau-i-el-de-can-pelat | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 145 i 146. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 40. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 774-775. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VI-I aC | Notícies molt antigues. | Marià Ribas parla de diverses troballes d'època ibèrica, en especial ceràmica, fusaioles, pondus... Però també parla d'un poblat ibèric. Fa referència a una sitja excavada pel Dr. Sobregrau amb ceràmica feta a mà i fragments de ceràmica ibèrica pintada. D'una altra sitja, cap el Mas Truc, plena de desferres, ceràmica pondus, ferros, plom fos, petxines, ossos i carbó vegetal i cendres. També es va trobar una destral de pedra de 112 mm. I una pedra treballada. M. Ribas (1952) també parla d'una vil·la romana. Segons Marta Prevosti (1981), Ribas es confon en la ubicació d'aquesta vil·la i que en realitat es podria tractar del jaciment de La Llobatera i una altra nota es relacionaria amb la vil·la de Feixes de l'Arlot / Sobre Can Dalmau. | 08030-7 | Serralada de Marina | Intervencions realitzades als anys 30 pel Dr. Lluís de Sobregrau (Foment d'Estudis del Maresme). També s'ha detectat intervencions clandestines. | 41.5355700,2.3551700 | 446210 | 4598414 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41934-foto-08030-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La destral i la pedra treballada era a la col·lecció del Dr. Lluís de Sobregrau. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
42030 | Jaciment de Can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mastruc | RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona, 1952, p. 19. | Visibilitat escassa | Troballa en aquest indret d'una destral de basalt de 112 mm. de llarg, així com també d'un martell del mateix material; 'Prop d'una sitja ibèrica, en la part muntanyosa, prop de can Truch'. | 08030-103 | Can Mastruc | 41.5378000,2.3558200 | 446266 | 4598661 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaciment que no estava fitxat a la Carta Arqueològica tot i que la notícia és antiga i la informació ens l'ha passat Ramon Coll que va fer el recull bibliogràfic prèvi a la Carta Arqueològica.La sitja referida pot ser la de Can Genis. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
41993 | Can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mastruc | UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | XVII-XVIII | Obertures tapiades i coronaments consolidats amb totxana vista. | Masia abandonada situada a la carena de la muntanya. És de planta rectangular amb un edifici annex al lateral dret formant 90 graus amb l'eix de la façana principal. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules a dues vessant i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat i finestra lateral. Al damunt dos balcons i una finestra. Un dels balcons està al damunt mateix de les dovelles superiors del portal. La majoria d'obertures estan tapiades amb maons o pedres. La part superior de les façanes ha estat refet amb totxanes per aturar la seva degradació. A l'esquerra se li va afegir un petit cos amb una obertura de punt rodó com a porta i una finestra en el pis. | 08030-66 | Darrera la Mútua | En el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt hi ha exposada una màquina de fabricació de moneda falsa que fou trobada en aquesta masia. Pau Ubach (1994: 119) comenta que s'hi van trobar baionetes que les tropes napoleòniques es van deixar en el seu pas per aquestes contrades. | 41.5378900,2.3558900 | 446272 | 4598671 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41993-foto-08030-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41993-foto-08030-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
42130 | Pou del Roure d'en Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-roure-den-vehils | XIX | Pou de 12 metres de profunditat que agafa l'aigua de la capa freàtica del torrent de La Pedrera. Caseta de planta rectangular amb la volta de maó de pla. | 08030-203 | Torrent de la Pedrera | 41.5307200,2.3564400 | 446312 | 4597875 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42130-foto-08030-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42130-foto-08030-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
41998 | Pont de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-heures | XX | Viaducte que enllaça Cabrils amb el Vallès per Òrrius i La Roca. Format per dues fileres d'arcades aixecades amb obra de pedra i voltes de maó a base d'arcs de mig punt a la filada superior i arcs escarsers a la filada inferior. | 08030-71 | Carretera de la Mútua | Construït a compte del Marquès Emili Carles Tolrà per accedir a la seva propietat. Es va acabar l'any 1927 i va costar 152.123,90 pessetes. | 41.5400100,2.3570200 | 446368 | 4598906 | 1927 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41998-foto-08030-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41998-foto-08030-71-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Fons del Museu de Cabrils hi ha la fotocòpia de la Memòria de valoració del camí de Cabrils a Can Genis. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
42159 | Roures del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-maresme | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Conjunt de roures de gran port situats al centre de la finca de can Barba. Creixen just per sobre de la Bassa de les Granotes, de tal manera que generen una gran ombra sobre aquesta bassa i els seus entorns. | 08030-232 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5300700,2.3579800 | 446440 | 4597802 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42159-foto-08030-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
42162 | Roure de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-catalunya | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Roure africà (Quercus canariensis) de grans dimensions situat aproximadament al bell mig de la finca de can Barba, al sud est de la Bassa de les Granotes. Té un eix principal del qual en van sortint nombroses branques tot al voltant. Les fulles del roure africà són força grosses (6-18 cm) i fan que el sotabosc sigui molt ombrívol. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-235 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5300200,2.3581700 | 446456 | 4597796 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure africà és una espècie de distribució molt rara als Països Catalans ja que necessita ambients frescals, temperats i de substrat silícic. Aquesta espècie té una distribució ibero-magribina.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
42068 | Barraca de Cal Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gras | XVII-XVIII | S'està deteriorant per l'abandó i la pràctica de trial. | Barraca de vinya o de pagès amb la planta en forma de 'L' capgirada i amb el tram curt cap a l'esquerra que s'endinsa en un marge del camí. El tram d'entrada fa 3'60 m, el braç perpendicular fa 2'70 m i l'amplada màxima és d'1'25 m. La coberta està feta de dues fileres de grans pedres recolzades unes amb les altres, formant una secció triangular. Les parets estan fetes amb grans pedres granítiques, algunes ben escairades, fins i tot hi ha una pica reaprofitada. | 08030-141 | Carrer de Cal Gras, al final del carrer quan ja no està asfaltat a mà dreta. | Malgrat semblar una possible barraca de vinya, també podria tractar-se de la barraca dels picapedrers que van fer la masia de Cal Gras, en el segle XVIII. La pedrera està al costat i la qualitat de la pedra tallada està per sobre de les barraques de vinyes de la rodalia. | 41.5338100,2.3582700 | 446467 | 4598217 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una barraca molt interessant morfològicament que caldria recuperar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
41947 | Can Campins II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campins-ii | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 150 i 151. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Difícil d'ubicar amb exactitud. | Molt a prop de la masia de Can Campins i al costat dels enterraments de la fitxa anterior (núm. 19) hi havia un dipòsit rectangular (1,24 x 1,85 x 0,5 m) amb parets de 30 cm de gruix. El terra, segons M. Ribas (1952) era de picadís. També ens diu que hi havia una peça de columna de granit de 55 cm de diàmetre per 90 cm de llargada. Marta Prevosti (1981) afirma que es troben molts fragments d'àmfora i ceràmica comuna romanes i alguna moneda de la mateixa època. | 08030-20 | Urbanització Cabrils 2 o Urbanització Mas Maria | 41.5247100,2.3585700 | 446485 | 4597206 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41947-foto-08030-20-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades que indica la Carta Arqueològica corresponen a Vilassar de Dalt, però el camí de la carena fa de límit amb Cabrils i hem fotografiat la banda de Cabrils. És molt difícil determinar el lloc precís de la bibliografia antiga. A més els treballs posteriors s'han refiat del text escrit i no han fet recerca de camp, fet que no ha aportat gran cosa a la investigació.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
42129 | Mina de Ca l'Estrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-lestrany | XIX | Mina d'1'5 km de llargada, a pocs metres hi ha un registre amb porta metàl·lica. Reparteix l'aigua a Can Casi i a Ca l'Estrany. Abans també rebia aigua Can Tolrà i altres cases de Cabrils. | 08030-202 | C. de Can Barrica, davant els números 7 i 9. | 41.5314500,2.3589100 | 446519 | 4597954 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42129-foto-08030-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42129-foto-08030-202-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
42153 | Finca de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Caldria controlar l'expansió de l'espècie autòctona invasiva Tradescantia fluminensis, que creix especialment al sector sud-est, sota l'ombra dels roures i alzines. | L'Arborètum de Catalunya acull una mostra de la majoria d'arbres autòctons de Catalunya i una bona representació dels arbusts, sumant unes 130 espècies diferents. Aquests arbres i arbustos es troben repartits en diferents ambients, de tal manera que hi ha un sector de terra baixa, un d'alzinar, un de bosc de ribera, un de fruiters, un de muntanya mitjana i, finalment, un de l'alta muntanya. | 08030-226 | Av. de la zona esportiva, 13 - 17 | 41.5299600,2.3589800 | 446523 | 4597789 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
41992 | Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barba | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1998). Cabrils: 175 anys d'història. Edicions La Comarcal, Argentona, pàg. 246. | XVIII-XIX | Mas que consta de planta baixa i pis; coberta de teules a una vessant amb el carener paral·lel a la façana. Porta principal amb muntants de pedra que no arriben a dalt, on hi ha un arc de descàrrega de maó. Pedrís a banda i banda de la porta. A la dreta té una finestra amb reixa. Les dues finestres del pis tenen l'ampit, els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. Un plafó de 12 rajoles de 20 x 20 cm ens recorda que havia estat el Centre d'Estudis Naturalistes del Maresme i del Bosc. Al darrera hi ha un cos annex amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. | 08030-65 | Av. de la zona esportiva, 13-17 | El 23 d'abril de l'any 1993 s'inaugurava oficialment la remodelació de la masia. Acollia l'Arboretum de Catalunya fins l'any 2005. | 41.5300700,2.3591200 | 446535 | 4597801 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41992-foto-08030-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Pelat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
42160 | Alzina de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia. El tronc es ramifica a uns dos metres de terra i en surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament formant una gran capçada molt densa. Dimensions: perímetre: 3,08 m, DBH: 0,98 m. | 08030-233 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5298400,2.3593600 | 446555 | 4597775 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
42001 | Can Bergai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergai | XIX | Edifici de planta rectangular, en el seu cos central consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A l'esquerra hi ha un cos annex del que surt una torre de planta quadrada amb la coberta sustentada per pilars de maó vist a quatre vessants. A la dreta un cos d'alçada inferior amb la coberta plana. La façana està decorada amb esgrafiats que indiquen l'any d'execució de la reforma. | 08030-74 | C. de Catalunya, al costat de Can Barba. | 41.5292500,2.3595200 | 446568 | 4597710 | 1856 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42001-foto-08030-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42001-foto-08030-74-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ens van donar permís ni per fer fotos i les palmeres i la vegetació del davant no deixen prendre bones vistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
42161 | Roure de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | El roure de Cabrils és un arbre de notables dimensions que es troba situat al sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia, i entre l'alzina de Natura i l'alzina d'Argentona. Tot i que ha estat identificat com a roure de canàries (Quercus canariensis), nosaltres creiem que es tracta més aviat d'un híbrid entre aquest i el roure martinenc (Quercus humilis), que, tot i tenir validesa taxonòmica incerta, s'ha anomenat Quercus x desmotricha. Les fulles són grosses i regularment dentades (com el roure de canàries) però amb pèls força abundants i amb algun lòbul foliar força profund (com el roure martinenc). Dimensions: perímetre: 3,23 m, DBH: 1,03 m. | 08030-234 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5297500,2.3596300 | 446577 | 4597765 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
42143 | Alzina surera de la Galvanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-galvanya | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i no afectar-la per la presència del suro, el tronc ha estat marcat amb pintades. L'entorn d'aquest arbre està format per un gran nombre d'espècies herbàcies ruderals. | Alzina surera (Quercus suber) situada al costat del camí de la Carena. Té una alçada superior als 12 metres i una capçada molt ramificada. A la part baixa del tronc es pot veure que fa uns anys encara s'explotava forestalment per treure suro. També són visibles marques vandàliques fetes al tronc. Dimensions: perímetre 2,68 m, DBH 0,86 m. | 08030-216 | Carrer Bellesguard, s/n | 41.5254500,2.3597400 | 446583 | 4597288 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquest arbre es va cremar l'any 1994 però va resistir bé el foc gràcies a l'escorça de suro i actualment es troba en bon estat. Malgrat tot, encara és visible l'ennegriment de l'escorça provocada pel foc.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
42158 | Alzina d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-231 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5296300,2.3598700 | 446597 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
41996 | Can Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau | XVIII | Masia de planta rectangular, coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Portal amb arc de punt rodó amb els muntants de granit. Rellotge de sol amb la data de 1750. Un pòrtic, de coberta plana i factura moderna, s'aixeca damunt l'entrada principal. Un annex lateral dret s'afegeix a l'estructura del mas. En canvi a l'esquerra hi ha una altra edificació amb maó vist que fa les funcions de corral i magatzem. | 08030-69 | Av. de La Llobatera s/n | 41.5352300,2.3598700 | 446602 | 4598373 | 1750 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41996-foto-08030-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41996-foto-08030-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un pou d'aigua. Davant la façana hi ha una caseta d'obra que regula el funcionament del pou. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
41991 | Cal Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gras | XVIII | Bon estat, però molt transformat. | Antic mas molt reformat que actualment és un restaurant. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. El pis superior és totalment nou. Coberta actual de teules a quatre vessants. Portal de punt rodó amb porxo de factura recent. Rellotge de sol amb la inscripció 'Només compto les hores serenes'. Els angles estan escairats amb carreus de granit. Té un annex a la dreta que correspondria a graner o corrals en el seu moment. Una rajola a la façana recorda la data de 1792. | 08030-64 | Carrer de Cal Gras, s/n | 41.5334100,2.3600200 | 446613 | 4598171 | 1792 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41991-foto-08030-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41991-foto-08030-64-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antiga masia de Cal Gras constava de planta baixa i pis i la coberta era de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal.A l'esquerra té una bassa i un pou. A uns 100 metres hi ha un dipòsit i un altre pou que hem afegit en el llistat d'elements no inventariats.A les sales del restaurant tenen penjats i emmarcats una vintena de pergamins i altra documentació menys antiga com carnets de ball. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
41989 | Ca l'Estrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrany | XVIII | Pràcticament tot és nou imitant l'antiga masia. | Masia que consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Conserva els marcs de les obertures del primer pis de carreus de pedra granítica. El portal és de punt rodó adovellat. La seva simetria es trenca pel costat dret amb un cos afegit amb la coberta a diferent alçada. Era una de les poques masies del Maresme amb quatre cossos. | 08030-62 | Camí de Coll de Porc, s/n | Es va enderrocar gairebé d'un dia per l'altre. Només van quedar dos metres d'alçada de façana. Després s'ha reconstruït conservant l'aspecte originari. Fins i tot, diuen que els muntants, ampits i llindes són de nova factura, les velles les van vendre o destruir. | 41.5308900,2.3601200 | 446619 | 4597891 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41989-foto-08030-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41989-foto-08030-62-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un registre de mina al davant de la casa. Té la tradicional forma de pou, però en realitat es tracta d'un registre de la mina de Can Badia. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
42003 | Can Cama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cama | XIX - XX | Casa de planta baixa i dos pisos, amb el cos central més elevat amb coberta de teules a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Coronament d'obra a modus de frontó. Dos cossos laterals més baixos i amb la coberta plana. | 08030-76 | Passatge de Can Cama s/n ( a l'esquerra del torrent) | 41.5275200,2.3603600 | 446636 | 4597517 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Factura força moderna. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
41995 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara | XIX | Torre aïllada als quatre vents, de planta rectangular d'estil neoclàssic amb una marcada geometria. Coberta de terrat pla amb balustrades als quatre costats. Formada per dos cossos rectangulars, el posterior més baix, entre els dos s'alça una torre de planta quadrada i coberta igualment plana i amb balustrades. | 08030-68 | Avinguda de La Llobatera, s/n | 41.5313900,2.3605200 | 446653 | 4597947 | 1883 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41995-foto-08030-68-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sabem que té una capella però no hi hem pogut entrar. També té un pou d'aigua. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
41953 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 250. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 48. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 654-655. Tesi doctoral inèdita. | VI-I aC. | Destruït durant la construcció de la Mútua. | Ribas (1952) parla de restes d'habitacions a prop de Can Genis, però deia que l'estat de conservació era molt dolent. Prop d'aquest lloc el Dr. Lluís de Sobregrau excavà una sitja amb abundància de material: algun fragment pintat, terra sigil·lata, ceràmica comuna romana, vernís negre (parla d'una cràtera de ceràmica Campaniana) i fragments de ferro. | 08030-26 | Als voltants de Can Genis | Excavacions realitzades als anys 30 pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi ha detectat actuacions de clandestins i furtius. | 41.5433200,2.3607900 | 446685 | 4599271 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41953-foto-08030-26-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ela autors de la Carta Arqueològica (Burjachs i Defaus, 1987) creuen que es tractaria de la sitja referenciada per Marià Ribas en un altre apartat i l'anomenaren 'Entre el torrent d'en Grau i el Torrent de Can Pelat'. La zona ha estat molt transformada. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
41990 | Cal Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucut | XVIII | Obertures modernes, afegitons,... | Masia de planta baixa i pis que ha sofert transformacions amb el temps. Coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó d'obra i muntants de carreus granítics. Al damunt destaca una finestra amb l'ampit, els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. L'ampit està esculpit en la part inferior amb dentellons. Hi ha quatre finestres més amb carreus de granit; una altra a la façana principal i res més a la façana lateral dreta. | 08030-63 | Passatge de Cal Cucut, 1 | 41.5283100,2.3609400 | 446685 | 4597604 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41990-foto-08030-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41990-foto-08030-63-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cos annex formant 90 graus a l'esquerra. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
41930 | Jaciment de Can Casi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-casi | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 150, apartat 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | A la Carta Arqueològica es recull que a la bibliografia s'esmenta la troballa d'una sepultura romana. Els autors de la Carta Arqueològica no van localitzar l'indret exacte i diuen que cap veí recorda aquesta troballa. | 08030-3 | Urbanització Serres | 41.5296900,2.3611500 | 446704 | 4597757 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41930-foto-08030-3-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons les indicacions de la Carta Arqueològica, actualment el lloc es troba entre dos torrents, totalment urbanitzat i no hem detectat cap resta de ceràmica o estructures superficial. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
41994 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera | XVII-XVIII | Descuidat | Masia que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Format en origen per tres cossos transversals a la façana. El portal és de punt rodó d'obra amb els muntants de carreus de pedra granítica, pintat de blanc. | 08030-67 | Barri La Llobatera | 41.5278600,2.3612200 | 446708 | 4597554 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41994-foto-08030-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41994-foto-08030-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
42166 | Xarxa fluvial de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-de-la-riera-de-cabrils | Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. | Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. | La conca de la riera de Cabrils està formada per un entramat de rieres i torrents que drenen els principals cims: turó de Montcabrer, turó de l'Infern, turó d'en Cirers, turó d'en Torres i turó d'en Banús. Aquest sistema, superficialment només porta aigua en èpoques de pluges, i permet que en èpoques de revingudes l'aigua es canalitzi cap a la riera de Cabrils i d'aquí al mar. L'aigua que circula per aquestes rieres i torrents, a banda de portar l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme, aquest està contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. | 08030-239 | Cabrils | 41.5293400,2.3612600 | 446713 | 4597718 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la conca de la riera de Cabrils garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de revingudes, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola o de reg. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
42165 | Pi de l'avinguda de la Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-la-llobatera | <p>Pi blanc (Pinus halepensis) situat a l'avinguda de la Llobatera, aproximadament a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Cabrils amb la de can Mastruc. El pi blanc té una capçada cònica i relativament poc densa, l'escorça és de color gris clar (que pot semblar blanquinós quan li toca directament el sol). Les pinyes són fusiformes, còniques i allargades, amb les esquames planes, i estan unides al tronc mitjançant un peduncle corbat. Dimensions: perímetre: 2,43 m, DBH: 0,78 m.</p> | 08030-238 | Av. Llobatera cruïlla Camí del Coll del Port | 41.5289200,2.3619500 | 446770 | 4597671 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-foto-08030-238-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-41394-foto-08023-348-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
41954 | Sobre Can Dalmau; Feixes de l'Arlot; Ca l'Abril i Can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-can-dalmau-feixes-de-larlot-ca-labril-i-can-xinxa | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 146 - 149. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró pp. 25 i 68. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-IIdC | Confusió d'ubicació a les fonts. | Diferents troballes citades per Marià Ribas (1952): -'...entre Can Campins i La Llobatera, anant a les feixes de l'Arlot. Interessa el lacus, que té les parets decorades amb estuc blanc i negre formant una sanefa de mitges circumferències..' -'Cabrils: vessant del turó d'en Torres. Prop d'aquesta vil·la, cap el Turó de Can Xinxa foren trobades moltes àmfores'. -'...prop de les feixes de l'Arlot, entre el Rial o Quatre camins i la Riera de l'Abril. Tocant als enterraments de teules hi havia ceràmica campaniana. Un costa, un forn'. Finalment M. Ribas (1975), cita un conjunt d'enterraments trobat al Rial dels Quatre Camins, a pocs metres de Ca l'Abril. Diu que se n'excavaren set i n'hi havia d'altres que s'havien destruït en fer el camí. Marta Prevosti (1981) cita unes notes del propi M. Ribas i diu que descriu el forn romà, de planta circular (2,25 m de diàmetre). S'hi veu el principi d'un canal de 50 cm d'amplada. Estava en un marge de 80 cm d'alçada. Pel seu voltant es trobava molta ceràmica feta a torn. A uns 20 m es van trobar enterraments de teules, a una fondària de 30 cm. Prevosti també anota unes observacions de M.Ribas parla del dipòsit (el lacus que citàvem al principi) que va ser excavat pel Dr. Lluís de Sobregrau el març de 1932 i el va tapar, però en fer el camí anomenat 'Rial' o dels 'Quatre Camins' es va destruir. 'Era recobert d'opus testaceum característic dels dipòsits d'aigua. Sobre la mitja canya d'opus signinum que recobreix les arestes internes del fons del dipòsit hi havia una decoració d'una mena de palmetes semicirculars dibuixades a base d'estuc negre. A la vora d'aquest punt, es va trobar un forn que Ribas va interpretar per coure ceràmica'. El senyor Joaquim Serra va recollir ceràmica sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i Clara-A. També hi ha notícies inèdites de troballes superficials de ceràmica ibèrica a mà i a torn, comuna romana, sigil·lata sud-gàl·lica, materials cosntructius, dolia i àmfora romana (Els ametllers d'e Gras) efectuades el gener de l'any 1987 a la urbanització de La Llobera (sector nord), localitzades en una zona anomenada Els Garrofers, just davant de la finca 'El Garrofer'. | 08030-27 | Urbanització La Llobatera | Tot aquest sector està ple de notícies de troballes aïllades; pensem que correspon al forn i a algunes troballes antigues. En aquesta fitxa situem els terrenys de sobre Can Dalmau, en una zona de propietat de Can Barba i la Mútua, en el marge de la carretera. Nosaltres hi hem trobat un fragment de llavi de teula romana. | 41.5368100,2.3621700 | 446795 | 4598547 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41954-foto-08030-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes aquestes cites es refereixen a jaciments que es troben per damunt o al costat dels 'Quatre Camins', punt d'encreuament de camins que comuniquen diferents pobles de l'interior. Aquest camí va variar als anys 30 bifurcant-se un per la carretera que portaria a la Mútua Metal·lúrgica i l'altre passaria pel barri de La Llobera, pel costat de Ca l'Abril i per sobre de Can Xinxa. Un altre dels topònims molt citats és el de les Feixes de l'Arlot. El Sr. Arlot tenia diversos terrenys: podria tractar-se d'una zona per damunt de Ca l'Abril o per sobre de Can Dalmau.Segons Burjachs i Defaus(1987) diu que podria haver-hi dos jaciments:A) Sobre Can Dalmau que correspondria amb les Feixes de l'Arlot de Prevosti. L'indret s'ubicaria en l'inici dels terrenys de la Mútua Metal·lúrgica, al costat dret de la carretera. Ells (Burjachs i Defaus), encara hi van observar, en el marge, l'existència de teules i àmfores. (41 32'15'' N i 2 21'43' E 275-240 m snm)B) Prop de Ca l'Abril, que correspondria al de Can Xinxa de Pevosti. El Sr. de Ca l'Abril, digué que al fer-se el camí del 'Rial' o 'Quatre Camins' s'hi trobaren tombes de teules, un mosaic i una pastera, i que aquestes troballes es destruïren quan s'eixamplà el camí per construir la urbanització.També s'informà de la troballa i destrucció d'un forn a Ca la Irene. Segons membres del Museu de Cabrils que parlaren amb Burjachs i Defaus, s'han pogut observar més a la vora de Ca l'Abril, les restes d'un forn de planta circular. Es creu que la primera cita de Ribas es podria tractar del jaciment a sobre de Can Dalmau (A) i la segona cita al de Ca l'Abril (B). Però el croquis dibuixat i que reprodueix Prevosti presenta irregularitats. Segons Burjachs i Defaus. (41 32'05' N i 2 22' 14'E 285-240 m snm)Hem afegit una fitxa d'un jaciment amb el nom de 'Urbanització La Llobatera Nord' (108). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
42000 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret | XVIII | Casa de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. Porta principal amb els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. A la llinda central hi ha l'any 1798 gravat. Finestra al costat esquerra amb reixa i quatre finestres al pis superior amb els ampits, muntants i llindes de carreus granítics. A l'esquerra del portal hi ha una capelleta amb un sant. Cos annex a l'esquerre. | 08030-73 | La Llobatera, 32 | 41.5302900,2.3622800 | 446799 | 4597823 | 1798 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42000-foto-08030-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Can Manolito i Cal Sastret són dues construccions parellades, comparteixen una paret mestra que està feta de tàpia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
42171 | Forn de la Vinya d'en Fils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vinya-den-fils | XIX | Forn de planta quadrada (1'78 x 1'96 m) que conserva gran part de la graella, el remador i bona part de la paret per damunt la graella (0'80 m). Construït amb maons i arrebossat, perdut en gairebé la seva totalitat. Obertura de la zona de cremació petita i de llinda recta. | 08030-244 | Polígon industrial La Baileta | Sembla que havia estat un forn d'elements constructius, com ara maons. Segons informació oral l'argila per fer els maons l'anaven a buscar uns metres més enllà, doncs el terreny o hi ha el forn és saulonós. Al costat hi havia una bòvila que va desaparèixer. La llenya que cremava no era gaire bona, matolls i arbustos, però estava cremant les 24 hores durant una setmana i els cuidadors no podien abandonar el forn durant aquest procés. | 41.5350400,2.3622800 | 446803 | 4598351 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42171-foto-08030-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42171-foto-08030-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Localització i informació de Josep Suari. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
42007 | Can Manolito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manolito | XVIII | Casa de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. Porta principal amb els muntants i la llinda de carreus de pedra granítica. A la llinda central hi ha l'any 1798 gravat. Finestra al costat dret amb reixa i finestres al pis superior amb els ampits, muntants i llindes de carreus granítics. | 08030-80 | La Llobatera, 34 | 41.5303000,2.3625100 | 446818 | 4597824 | 1798 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42007-foto-08030-80-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Can Manolito i Cal Sastret són dues construccions parellades, comparteixen una paret mestre que està feta de tàpia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
42113 | Midat Mútua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/midat-mutua | XX | Edifici de grans dimensions pensat com a centre clínic de rehabilitació per accidents de treball i malalties professionals. Consta de quatre plantes, dues de les quals són soterranis. La seva arquitectura s'integra molt bé en l'espai natural on es troba, només sobresurt una petita part. Disposa de grans terrasses enjardinades, fins i tot amb algun estany que s'ubiquen en el terrat. Destaca la disposició d'espais, les seves dimensions i la lluminositat facilitada per unes cúpules que fan les funcions de claraboies. | 08030-186 | Serralada Litoral | En aquest indret hi havia la masia de Can Genis de l'Amada que sembla ser un dels primers amos. Més tard fou comprada pel Marquès Emili Carles-Tolrà, que ja era propietari de les vinyes i altres zones forestals del municipi. Hi va néixer la Sra. Maria Rosa Galvany (quan els seus pares es casaren hi anaren a viure). A l'entorn de l'any 1970, els descendents del marquès van vendre la finca a un tal Josep Puig i ben aviat passà als propietaris de la Mútua. Les obres de l'actual edifici es van començar l'any 1976 i s'inauguren l'1 de desembre de 1980 pel President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley. Com ja hem esmentat, en aquest lloc hi havia la masia de Can Genis, que es va destruir per construir el nou edifici. Entre Can Mastruc, masia molt propera ( a l'Oest) i Can Genis i el Coll de Gironella (a l'Est) es documenten diverses troballes arqueològiques. És possible que hi hagi un jaciment arqueològic proper, potser ja destruït. | 41.5430400,2.3626700 | 446842 | 4599239 | 1979 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42113-foto-08030-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42113-foto-08030-186-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Bonet | En una cota inferior hi ha una zona esportiva que ja no s'utilitza, però quan funcionava s'hi baixava per un petit telefèric del que es conserva l'estructura. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
42151 | Roure de can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-xinxa | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i estar en bon estat de conservació, el fet de localitzar-se dins d'una finca d'una empresa industrial i tenir una tanca metàl·lica a tocar, fa perdre atractiu visual a l'arbre i impedeix d'acostar-s'hi. | Roure cerrioide (Quercus x cerrioides) situat a l'interior d'una finca d'una empresa del polígon industrial la Baileta can Xinxa, concretament creix al marge dret del torrent Batalló, prop on el carrer A creua el torrent. És un arbre de grans dimensions, el tronc es ramifica en dues grans branques a uns 1,5 m de terra, i aquestes es van ramificant fins crear una gran capçada. Té unes dimensions de 3,55 m de perímetre i 1,32 m de DBH. | 08030-224 | Polígon Industrial La Baileta / Can Xinxa | 41.5340800,2.3628400 | 446849 | 4598244 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure de can Xinxa està inclòs al catàleg d'Arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local de la Generalitat de Catalunya (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local) | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
42006 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-2 | XX | Finestres tapiades | Casa de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. A la planta baixa sobresurt de l'eix de la façana una porxada amb tres arcs de mig punt, amb la coberta plana i amb balustrada. | 08030-79 | Can Valls, 5 (cantonada Carrer Trujols). | 41.5318100,2.3629400 | 446855 | 4597992 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42006-foto-08030-79-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'utilitza com a lloc de magatzem de la promoció de les obres d'urbanització d'aquest sector. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
42154 | Palmera de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-la-calma | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | La palmera de la Calma es troba situada als jardins de la residència de la Calma, té una alçada de més de 14 metres i un perímetre d'uns 2,35 metres. Aquest exemplar és una palmera de Canàries (Pohoenix canariensis), que és semblant a la palmera de dàtils (Pohoenix dactylifera), però que es caracteritza per tenir les fulles de color verd viu, dividides (pinnades), amb els segments foliars disposats en dues fileres compactes, el pecíol és relativament curt i amb espines, i els fruits (dàtils) no són comestibles. Les palmeres de Canàries també es diferencien de les palmeres de dàtils ja que no tenen rebrots. | 08030-227 | Carrer de Can Campins, s/n | 41.5261900,2.3630500 | 446860 | 4597368 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42154-foto-08030-227-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
42010 | Can Batalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batallo | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana; consta de planta baixa i pis. Si algun dia havia tingut les obertures emmarcades amb carreus de pedra, no les conserva. Té dos annexos a banda i banda amb el sostre a una alçada inferior i la coberta de planxes metàl·liques modernes. | 08030-83 | C. de Can Batalló, s/n | Els propietaris anteriors tenien un restaurant conegut amb el nom de Can Rin. | 41.5309400,2.3630300 | 446862 | 4597895 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42010-foto-08030-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42010-foto-08030-83-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un pou d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
41966 | Ca l'Abellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labella | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. | XV-XVII | Només conserva una part de la closa i de la portalada. | Masia que ha patit moltes transformacions. El cos central és una torre que s'aixeca per damunt d'una coberta de teules de dues vessant amb el carener perpendicular a la façana. Per l'esquerra s'hi adossa un cos que transforma la crugia original de la masia. És de planta baixa, pis i golfes, que s'adapten a un nou pis per la torre, que pot ser del segle XVI. Façana principal amb portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial (s. XV) amb la imatge de dues persones a la llinda a mode de mènsula. Al seu costat hi ha un safareig amb les pedres de la repissa disposades per poder-hi fer bugada. Uns esglaons faciliten l'accés a l'alçada del safareig. Al davant hi ha una pedra de molí i una pica de pedra. Al costat i ha el pou d'on extreien l'aigua. | 08030-39 | C. Can Campins, 3 | Jaume Abellà, Pvre. de la casa Abellà, del veïnat de Cabrils, l'any 1722 fundà un benefici a l'altar major de la santa Creu de Cabrils, i donà el patronat a Maties Abellà, pagès d'aquest veïnat , per a ell i el seu hereu. | 41.5261400,2.3635200 | 446899 | 4597362 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41966-foto-08030-39-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aspecte actual desmereix del conjunt i, a més, a la seva dreta té una construcció nova de tres plantes.A l'interior de la casa es conserva una porta de pedra picada i una premsa del segle XVIII, amb la socolada de pedra. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
42018 | Can Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pero | XVII | Apuntalat i a punt de caure. | Mas rural als quatre vents, de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Un cos afegit a la dreta té la coberta d'una única vessant. Conserva part de les canalitzacions de terracuita. Al costat hi ha la bassa, lloc de cria de granotes. | 08030-91 | Camí del Trujol s/n | 41.5299200,2.3634800 | 446899 | 4597781 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42018-foto-08030-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42018-foto-08030-91-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat de la bassa hi ha el pou d'on treu l'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/