Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44560 | Ca l'Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lubach | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona', Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS DE BARCELONA. | XIX | El revestiment de la façana està en un deplorable estat de conservació. | Edifici entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis, i àtic, representatiu de l'arquitectura neoclàssica de la segona meitat del segle XIX. Té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana està composada segons dos eixos i coronada amb una balustrada que descansa en una cornisa que alhora recolza en tres pilastres amb capitell corinti. En la pilastra central hi ha encastada una fornícula d'arc de mig punt, protegida amb una fulla batent de ferro i vidre, sense l'escultura. Les balconeres de proporció vertical són d'arc apuntat i els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb un ampli sòcol de dibuix geomètric, completat amb un treballat medalló centrat en l'eix de les obertures. Les obertures de la planta baixa són d'arc apuntat, de diferent amplada i donen accés a l'escala comunitària i al local de planta baixa. En la tarja de l'obertura d'accés a l'escala destaca la treballada reixa de ferro amb la grafia 'AÑO' vogida. Del portal d'entrada al local de la planta baixa destaca el portam de fusta amb la tarja en ventall. Les obertures conserven l'antic portam de fusta. En la clau de l'emmarcat hi ha la data '1859'. La planta baixa està revestida amb estuc a franges horitzontals. El revestiment de la façana està en un deplorable estat de conservació. | 08044-193 | Pl. Sant Jaume, 8 (o 9) | L'edifici fou construït per Josefa Colomer i Soler tal com s'esmenta al Registre de a Propietat apareix descrita com 'casa con su patio o luz al detrás'. Josefa Colomer va ocupar un lloc central a la burgesia catalana de la seva època, fruit del patrimoni del seu espòs i dels matrimonis de les seves filles. Teresa i d'altres enllaços matrimonials amb industrials capelladins. Josefa Colomer va deixar en el seu testament (datat el 20 de gener de 1862) els seus béns a les seves filles Teresa, Bonaventura, Antònia i Maria. Josefa va morir el 1873. El seu principal bé era la casa de la Plaça Sant Jaume. Josefa el 1868 vivia a una altra casa a la Plaça Major, 14 junt amb el seu fill Marià Puigdengolas i Colomer. Aquesta propietat compartida a llarg termini va generar problemes. Des de molt antic aquesta casa fou llogada. Un dels seus ocupants a les dècades centrals del segle XX fou Xavier Ubach, un andorrà establert a Capellades, qui va acabar donant nom a l'edifici. Des de 1957, Josefa Valls Rius ostenta l'usdefruit de 4/16 parts de la propietat, que en qualitat de 'nuda propietat' pertanyen a Núria Valls i Valls. Des de fa algunes dècades no està habitada i el seu estat d'abandonament és molt notable. | 41.5314800,1.6854500 | 390336 | 4598593 | 1859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Josefa Colomer Soler, 'Cal Fernando'. És l'únic edifici del conjunt d'arquitectura del primitiu nucli històric que conté les invariants del llenguatge neoclàssic, essent una fita dins l'espai de la plaça. Des de fa algunes dècades no està habitada i el seu estat d'abandonament és molt notable. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||
| 44561 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades títolprovisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Cases entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa dos pis i sota cobertade teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins al primer forjat. Façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical, algunes modificades a horitzontal. Els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El balcó de la núm. 3, transformat amb una galeria tancada amb portam metàl·lic. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors clars, recolzats en sòcol de pedra aplacada. Les obertures de planta baixa s'han modificat per adaptar-les a nous usos. | 08044-194 | Carrer Sant Joan, 3,5 i 7 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en bona part de la seva integritat el 1851 segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. En aquella època era part del carrer d'Oló. De fet, encara al padró de 1970 conservava la numeració com si fos continuació de l'esmentat carrer. La casa número 3 del carrer Sant Joan, llavors numerada com a 29, era ocupada el 1868 per Tomás Codorniu Serra (teixidor de professió), família de paraires reconvertits al cotó ja a finals del segle XVIII. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. L'actual casa número 5 del carrer Sant Joan, numerada com a 31 el 1868, era residència de Rosa Aloy Ros. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. La casa número 7, llavors numerada com a 33, era ocupada el 1868 per Josep Robert i Magdalena Roig Puig. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. | 41.5312300,1.6834300 | 390167 | 4598568 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44561-foto-08044-194-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular del segle XIX, integrats en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44562 | Casa Soteras Colomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soteras-colome | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals, recolzada en una cornisa, canal i baixant vist fins el primer forjat. Façana composada segons quatre eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El parament de façana és estucat de color salmó, recolzat en sòcol de pedra aplacada. Una obertura de planta baixa s'ha modificat per adaptar-la a nou ús. El portal d'entrada és d'arc rebaixat i tancat amb una porta vidriera nova, de fusta emplafonada i d'una fulla batent, amb picaporta i tirador. | 08044-195 | Carrer Sant Joan, 8 | Aquest sector del carrer Sant Joan, llavors d'Oló és posterior a 1851 segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial i es troba vinculat a una família de cognom Soteras, família vinculada a la tragineria. Durant la dècada de 1870 i inicis de la de 1880 va realitzar una certa acumulació patrimonial, entre aquest, la casa analitzada. Amb posterioritat, la propietat va recaure a la seva filla Anna Soteras Raventós, que hi resideix amb al seu home Antoni Olivella Tarrida. | 41.5314600,1.6837800 | 390197 | 4598593 | 1870-80 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44562-foto-08044-195-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44563 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan 25, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan-25-27 | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GIL DELGADO, Francisco. 2001. Pedro Segura. Un cardenal de fronteras,. Madrid. Editorial Biblioteca Autores Cristianos. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa, dos pis i sota coberta; es cobreixen amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canal i baixant vist fins al primer forjat. Façanes composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical, i horitzontal en la planta sota coberta (la núm. 21, amb l'eix desplaçat a la mitgera). Els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb o sense dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors clars, recolzats en sòcol de pedra aplacada. La casa núm. 15 acull una fornícula dedicada a sant Ramon, tancada amb portella de vidre d'arc de mig punt i protegida amb una coberta de petites teules àrabs. Algunes de les obertures de planta baixa s'han modificat per adaptar-les a nous usos; les de la casa núm. 21 són de llinda plana de pedra, recolzades en un simple capitell, les obertures tancades amb portes de fusta encadellades, la del magatzem-garatge de quatre fulles. | 08044-196 | Carrer Sant Joan, 15 , 17, 19, 21, 23, 25 i 2725, 27 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. La casa número 15 (d'Oló, 49, segons la font), el 1906 era propietat de Josefa Casas. La casa número 17 (d'Oló, 51, segons la font), el 1906 era propietat de Jaume Vilaseca, que formava part d'una família amb negocis de bòbiles. Durant el segle XX han viscuts diverses famílies en aquest immoble. El 1970 encara hi vivia amb el seu home Josep Siñol Artigas i els seus fills. La casa número 21 (d'Oló, 55, segons la font), el 1906 era propietat de Francesc Guitart Alemany. En l'actualitat és ocupada, i també propietat, de M. Pilar Alert Valls . Un dels fills, Francesc Xavier Alert Solà, va desenvolupar una important carrera eclesiàstica a partir de 1928. La casa número 25 ha estat vinculada durant dècades a la família Rius, dedicada des d'antic a la pagesia. El 1906 el seu propietari era Josep Rius Claramunt. El 1954 li va arribar en herència a Pere Rius Sastre. El 1970 encara hi vivien membres de la família Rius. La número 27, després d'estar ocupada per diferents famílies (Torres, Padró, etc.), va passar a mans de Francesc Massagué Rius. | 41.5312300,1.6829700 | 390129 | 4598569 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44563-foto-08044-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44563-foto-08044-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44564 | Casa Jaume Bruquetas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-bruquetas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa, pis i sota coberta; es cobreix amb sostre de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal, i baixant fins sota imbricació. Façana amb obertures de proporció vertical, les llindes planes de sota coberta amb fusta, el balcó protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals llises i en reganyol; a la planta baixa, portal de carreus de pedra amb arc de mig punt, tancat amb porta de fusta encadellada i clavetejada, de dues fulles batents. El parament de façana és arrebossat de color ocre. | 08044-197 | Carrer Sant Joan, 29 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. A mitjan segle XIX, la casa era residència de la família Bruquetas. El 1868 hi residien Jaume Bruquetas Guarro (pagès de professió), la seva dona, Raimunda Vallès, i tres fills (Joan, Joaquim i Cristòfor). Alguns dels fills de Jaume Bruquetas van emigrar a Cuba. El 1894 hi vivien dues unitats familiars diferents. Durant el segle XX l'immoble serà habitat per diverses famílies. Segons el padró de 1970, la casa no estava ocupada. | 41.5312200,1.6826700 | 390104 | 4598568 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44564-foto-08044-197-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44565 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). RIBA I GABARRÓ, Josep. 2006. 'Evocació de la fàbrica de Cal Vich', L'Ajuntament Informa. Butlletí Municipal. La Pobla de Claramunt, 40, p. 18. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati al darrere. La casa núm. 31, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins el forjat de planta baixa; façana composada amb dos eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes enrotllables i de corda; el balcó de la planta segona, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana és arrebossat, amb la planta baixa pintada de color blanc. La casa núm. 35 és de planta baixa, entresolat, dues plantes pis i sota cobertade teula àrab a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa; la façana és composada amb un eix desplaçat a la mitgera, les obertures tancades amb persiana enrotllable, el parament de façana, arrebossat i pintat de color ocre clar, amb la planta baixa i l'entresolat recolzats en un sòcol de pedra. El portal d'entrada té arc de mig punt, tancat amb una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro, el portal d'entrada al magatzematge té porta vidriera de ferro de tres fulles batents. | 08044-198 | Carrer Sant Joan, 31 i 35 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. La casa número 31 del carrer Sant Joan està estretament vinculada al cognom Muset. Pere Muset propietari d'una de les fàbriques de filatura de cotó. Posteriorment la l'immoble va anar canviant de propietaris. L'actual casa número 35, el 1906 pertanyia a Ramon Vich Prat amb raó social del seu negoci 'Vich, Serra i Moragrega, SL' (dedicada al gènere de punt), | 41.5311900,1.6825900 | 390097 | 4598565 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44565-foto-08044-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44566 | Casa Francesc Batalla Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-batalla-pallares | LACUESTA CONTRERAS, Raquel. 2001. 'L'arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell'. Cèsar Martinell i la seva obra. Jornades Martinellianes 2, 27 i 28 juliol del 1999. Fundació Universitat Catalana d'Estiu. Diputació de Tarragona. Associació Cultural Cèsar Martinell. LACUESTA, Raquel; LLORENS, Josep I. DE. 1998. César Martinell. Barcelona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Demarcació de Barcelona. Fons de Cèsar Martinell i Brunet. | XX | Casa aïllada amb la planta baixa alineada al carrer de Sant Joan. El cos principal, de planta quadrangular, s'aixeca sobre un basament de pedra que incorpora una escala i una terrassa elevada. La casa pròpiament dita queda reculada respecte del carrer i consta de planta baixa i pis. La coberta de es de teula corba a quatre vessants, amb dues hídries al carener, acabades amb cornisa, canal i baixant. Les façanes tenen obertures de proporció gairebé quadrada, estan emmarcades amb pedra artificial. Els paraments de les façanes són d'obra vista ceràmica de color vermell. L'entrada de la planta baixa forma un arc de mig punt, fet amb dovelles de pedra. | 08044-199 | Carrer Sant Joan, 51; Carrer Catalunya | La part superior del carrer de Sant Joan, on se situa l'habitatge unifamiliar de la família Batalla, i els carrers propers es van obrir a finals de la dècada de 1950 i inicis de la següent del que forma part aquest immoble. El seu promotor fou Francesc Batalla i Pallarès, un dels constructors amb més activitat durant el creixement demogràfic i urbà de Capellades de la dècada de 1960. Obra seva foren els blocs de pisos de la plaça d'Espanya, que durant molt de temps foren coneguts popularment com els 'blocs del Batalla'. A més, va realitzar diferents obres a compte de l'Ajuntament capelladí (asfaltat de carrers, arranjament de voreres, la pista poliesportiva en la seva primera fase, etc.). Francesc Batalla va encarregar la confecció del projecte del seu habitatge a César Martinell, tot i que finalment en va fer una adaptació prou personal de les seves idees. | 41.5309700,1.6815500 | 390010 | 4598542 | 1960 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44566-foto-08044-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Projecte: Cèsar Martinell, arquitecte. | També coneguda com: 'Cal Recader'. Edifici representatiu de l'arquitectura de la darrera etapa de l'arquitecte Cèsar Martinell, adaptat pel promotor i constructor. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44567 | Conjunt urbà de la plaça Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-sant-miquel | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa dues o tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan composades segons un, dos o cinc eixos amb obertures de proporció vertical; els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes són revestides d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. Destaca la façana posterior de l'edifici que té la façana principal al carrer de Sant Francesc, núm. 23-24, i la casa, avui amb el núm. 26, on va néixer l'Abat Muntadas, recordat en una placa de marbre blanc amb la inscripció 'EN AQUESTA I ALS 30 DE NOVEMBRE DE 1808 VA NAIXER EN MIQUEL MUNTADAS I ROMANÍ P. ÀBAT QUE FOU DE MONTSERRAT. CAPELLADES DEDICA AQUESTA PLACA RECORDATORIA DEL NATALICI DE SON FILL IL·LUSTRE COM A TRIBUT DE ADMIRACIO I PER A ETERNA RECORDANÇA. CAPELLADES 16 D'AGOST DE 1917 '. | 08044-200 | Plaça Sant Miquel, 5 , 6, 7, 8, 19, 20,25, 26, 27, 29 | La plaça Sant Miquel era un espai d'unió entre dos dels principals vials que s'havien articulat a Capellades i que la travessaven pràcticament en paral·lel: el carrer Major i el carrer de Sant Francesc. El seu primer esment conegut és el del Capbreu de 1649. Connectava amb el carrer dels Estricadors (futur carrer Divina Pastora). El 1913 a la plaça se li va donar el nom de General Prim (es va inaugurar la corresponent placa el 22 de juny d'aquell any). Va anar adquirint importància fet evident per la presència d'una font pública de ferro juntament amb la plaça Major. De forma temporal, i durant els darrer mesos de 1831 i els primers de 1832, s'hi va traslladar el tradicional mercat dels diumenges, per retornar finalment la seva ubicació tradicional a la plaça Major. La plaça es va ampliar de forma molt notable amb la cessió realitzada per l'abat de Montserrat, Miquel Muntadas, d'uns horts situats a la part frontal de casa seva. El balanç demogràfic de les persones que vivien en aquest espais va ser força oscil·lant, fet que facilitava que alguns dels espai quedessin lliures i fossin ocupats per entitats com 'Centre Catòlic' o el 'Cercle Tradicionalista'. A la dècada de 1920, era un dels punts de la vila on les diferents entitats existents muntaven el seu envelat amb motiu de la Festa Major. El 1917 es va col·locar una làpida de marbre en la casa núm.12 de la plaça amb una inscripció per recordar la data de naixement Miquel Muntadas i Romaní (1808-1885), Pare Abat de Montserrat i restaurador del Monestir. Des de mitjans del segle XX s'ha reduït el nombre d'habitants fixos de la plaça. Conserva la singularitat de ser un espai preferentment d'habitatge i d'escassa presència del sector comercial, després del tancament d'una petita botiga a finals de la dècada de 1970. Això, tot i estar a uns metres del carrer Major, autèntic nucli comercial de Capellades. En aquest moments, l'activitat comercial es limita a una llibreria oberta a inicis de la dècada de 1980 i un petit bar obert fa uns pocs anys. | 41.5301400,1.6872900 | 390487 | 4598442 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44567-foto-08044-200-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Plaça Nova, Plaça General Prim. Els orígens es poden remuntar a un molí medieval. La base del traçat actual data del segle XVII, amb grans reformes durant el XVIII i XIX. Tradicionalment han estat espais d'habitatge juntament amb negocis diversos. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44568 | Casa Romañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-romana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta; té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, vessant acabada amb cornisa, canal i baixant fins sota cornisa. Façana composada simètricament segons quatre eixos, amb obertures de proporció vertical, emmarcades les de la planta del primer pis amb guardapols i brancals esculturats, els balcons estan protegits amb baranes de ferro de dibuixos geomètrics; les finestres de la planta baixa tenen reixes de ferro de barrots verticals. Les portalades d'entrada, d'arc rebaixat, es tanquen amb porta vidriera de fusta emplafonada de dues fulles batents. El parament de façana és estucat de color ocre, recolzat en un sòcol. Al centre de la façana, a nivell del primer pis, hi ha un plafó de peces ceràmiques de fons blanc amb sant Miquel matant el drac, rodejat d'una garlanda de motius geomètrics emmarcada. | 08044-201 | Plaça Sant Miquel, 11-12 | Aquesta casa apareix vinculada en els seus orígens al patrimoni que diferents branques de la família Romañá van acumular a l'espai de la plaça Sant Miquel. En aquest cas, la primera referència és Antoni Romañá era fuster i formaire. A finals de segle XIX, la casa es va dividir altres de més petites. Hilari Solsona Capell va se un dels propietaris més rellevant de l'immoble. L'any 1924, per exemple, va reformar una important pelleteria situada alcarrer Portaferrisa. Hilari Solsona va morir el 1944. Aquest cèntric comerç encara funcionava a finals de la dècada de 1950 amb el nom de 'Vda. de Hilario Solsona', i a inicis de la de 1960 com 'Peletería Solsona Romañá SA'. Hilari Solsona ocupava un lloc destacat al sector comercial barceloní. Un exemple és que el 1919 formava part de la junta directiva de la 'Unió Industrial i Comercial de Barcelona', o el 1922 de la 'Unió Mercantil Hispanoamericana', o a inicis de la dècada de 1930, de l''Associació Industrial de Pelleters de Barcelona'. En alguna ocasió, la premsa de l'època l'esmentava com el pelleter de la família reial. Aquesta casa, durant molt de temps, fou utilitzada com a escola pública i residència del mestre. | 41.5303100,1.6872600 | 390485 | 4598461 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44568-foto-08044-201-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cal Solsona. Edifici representatiu de l'arquitectura d'autor, de finals del segle XIX, integrat en l'espai de la plaça. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44569 | Casa Miquel Tomàs i Muntal Casa Miquel Tomàs i Muntal, Casa Fontanet, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-tomas-i-muntal-casa-miquel-tomas-i-muntal-casa-fontanet | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres i en cantonada, de planta baixa, pis i golfa; coberta de teula corba a una vessant, acabada amb una simple cornisa, canal i baixant vist fins arribar al primer forjat. Façanes amb obertures de proporció vertical; la finestra de la plaça Sant Miquel, modificada i tancada amb persiana enrotllable, i el balcó del carrer Sant Francesc, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. Ampli portal de carreus de pedra, d'arc de mig punt, tancat amb porta nova de fusta emplafonada d'una fulla batent, tarja i fixes laterals. Façanes arrebossades. | 08044-202 | Plaça Sant Miquel, 22; Carrer Sant Francesc | D'acord amb la datació d'altres immobles de la zona immediata a la casa, es podria establir com a data de la seva construcció la segona meitat del segle XVIII. Aquesta casa de la plaça Sant Miquel, que fa cantonada amb el carrer Sant Francesc, era habitada el 1894 per Miquel Tomàs Muntal qui va realitzar unes reformes de la façana al 1903. Al llarg del segle XX va tenir diversos propietaris.. | 41.5301600,1.6876900 | 390521 | 4598444 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44569-foto-08044-202-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular de casa unifamiliar entre mitgeres del casc antic. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44570 | Casa Antoni Romaní Gubern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-romani-gubern | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral:lel a la façana. La teulada acaba amb ràfec recolzat en cartel·les. Façana composada simètricament segons quatre eixos, amb impostes a nivell de forjat; les obertures, de proporció vertical, les lloses dels balcons recolzen en cartel·les amb motius escultòrics, i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Dues de les obertures de la planta baixa han estat modificades per adaptar-les a nous usos. El portal d'entrada a la casa es d'arc de mig punt, tancat amb porta vidriera de fusta emplafonada, d'una fulla batent i amb reixa de ferro de dibuixos geomètrics; incorporada a la reixa de la tarja de ferro forjat hi ha la grafia 'ARG' '1894'. El parament de façana és estucat de color ocre i recolzat en un sòcol arrebossat de color gris, igual que el ràfec, les impostes i els emmarcats d'obertures. | 08044-203 | Plaça Sant Miquel, 23-24 | Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 18 de la plaça Sant Miquel era propietat d'Antoni Romaní Gubern. Encara avui en dia a la portalada de la casa consta una reixa metàl·lica amb les sigles 'ARG' i l'any 1894. En el moment de realitzar-se el plànol de Rómulo Zaragoza (1851), l'espai actualment ocupat per aquesta casa ja estava ocupat. Antoni Romaní vivia en aquest edifici de la plaça Sant Miquel que a la immediata postguerra civil (1939), era domicili de Joan Romaní Esteve, industrial paperer que va començar la seva trajectòria empresarial amb una petita fàbrica a Orpí. Aquesta branca de la família Romaní tenia la seva fàbrica a la Pobla de Claramunt, d'on eren naturals, i on produïen cartronet. Aquesta secular fàbrica va tancar el 2008. Avui en dia els seus interessos empresarials es concentren en ANDOPACK, una fàbrica de cartró ondulat localitzada a Andorra (Teruel). | 41.5301100,1.6875400 | 390508 | 4598439 | 1894 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44570-foto-08044-203-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura eclèctica, casa entre mitgeres representativa del llenguatge eclèctic vuitcentista, integrada en l'arquitectura de la plaça | 102 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44571 | Casa Pau Romañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-romana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota cobertade teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La teulada acaba amb ràfec recolzat en imbricació, canal i baixant fins el sota imbricació. Façana composada simètricament segons tres eixos, les obertures de proporció vertical, els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals; una de les obertures de la planta baixa ha estat modificada per adaptar-la a nous usos. Els dos portals d'entrada a la casa són de carreus de pedra, un amb arc rebaixat, a la clau del qual, dins d'una el·lipse, hi ha la inscripció, molt desdibuixada, de '1836' o '1875'; l'altre portal és de llinda plana, i ambdós són tancats amb portes de fusta emplafonada, de dues fulles batents amb picaporta. El parament de façana és arrebossat de color gris. | 08044-204 | Plaça Sant Miquel, 28 | El mal estat de la dovella clau de la portalada principal impedeix una correcta lectura de l'any que hi posa, però sembla indicar '1836' o '1875'. Aquest edifici ha estat vinculat des dels seus inicis a la família Romañá que apareix a la documentació des de la segona meitat del segle XVIII, no esmentat al Capbreu de 1735 i sí al de 1805. A la dècada de 1820, Ignasi Romañá també tenia interessos a l'activitat de filatura de cotó. En aquella època ja ocupaven un lloc important entre les famílies dominants atesos el càrrec municipals ocupats. La família acumular propietats durant les dècades de 1810 i 1820. Aquesta nissaga va fabricar bona part de les formes utilitzades a l'Anoia entre el 1840 i el 1880, període de notable expansió en la fabricació manual de paper. La desaparició de l'arxiu parroquial de Capellades fa molt difícil establir els nexes familiars entre les diferents branques dels Romañá. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Des de 1917, l'antiga casa de la família Romañá a la plaça Sant Miquel va ser utilitzada com escola de nenes, i l'habitatge per a la mestra. En l'actualitat, el propietari de l'edifici de la plaça Sant Miquel és Joan Romañá Villadelprat. La família Romañá va obrir una llibreria, amb nom comercial de 'Taga', als baixos de l'edifici, a inicis de la dècada de 1980. Uns anys després la van traspassar. Progressivament, els pisos de lloguer d'aquest edifici es van anar buidant i en l'actualitat està en la seva totalitat sense ús, amb l'excepció de la llibreria | 41.5300700,1.6872000 | 390480 | 4598435 | 1830 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44571-foto-08044-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa del llenguatge de l'arquitectura popular, integrada en el conjunt d'edificacions del seu entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44572 | Casa Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-romani | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, té coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en carteles, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Façana composada orgànicament amb obertures de proporció vertical. El portal de la planta baixa ha estat modificat per adaptar-se a altres usos. El parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color ocre clar. | 08044-205 | Carrer Sant Ramon, 1 | La gènesi històrica d'aquest edifici es paral·lela a les cases del 'Ramonet'. Segons el Padró de 1868, hi vivia Sebastià Rius i Romaní (traginer). El 1906 era propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. El 1910 era habitada pel paperer Antoni Sellarés Torrents i la seva dona Mercè Cases Sales, que encara hi vivien el 1920. El 1932 va passar a ser propietat de Melcior Cardó Romaní i el 1947 de Monserrat Amell Cardó. Entre les diferències respecte als altres edificis del 'Ramonet', cal esmentar l'ampli terrat situat al damunt del safareig, construït per l'Ajuntament a inicis de la dècada de 1930. Melcior Cardó i Romaní, propietari de les cases del 'Ramonet' i de la casa objecte de comentari, va sol·licitar i obtenir el permís de construir l'esmentat terrat i obrir una porta a l'alçada del primer pis. Aquest permís li fou concedit a data de 28 d'agost de 1932. A finals d'aquell mateix any va obtenir els corresponents permisos per realitzar reformes a la casa número 1 del carrer Sant Ramon. | 41.5285000,1.6869700 | 390458 | 4598261 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44572-foto-08044-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura popular d'inicis del segle XIX, integrada en l'entorn | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44573 | Villa Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-buenos-aires | CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars' a Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques, Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Gràfica: Fotografia retrospectiva de Roser Teixidó Revista Capelló 1 de setembre de 1911. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, consta de planta semi soterrada respecte la cota del carrer, planta baixa i pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les façanes principal i posterior estan coronades amb un frontó escalonat incorporant el buit de ventilació de la coberta. Els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb. A la portalada d'entrada s'hi arriba a través d'una terrassa i una escala alineades amb l'eix de la portalada de la tanca del solar, les quals estan limitades amb balustrades de pedra artificial. La tanca està feta amb sòcol de paredat revestit de peces de pedra, coronat a dues vessants. En les pilastres, coronades amb hídries esfèriques, s'hi recolzen reixes de ferro fos. La portalada és de dues fulles batents de ferro forjat | 08044-206 | Carrer Sant Ramon, 4, cantonada Carrer Castell | Va ser construïda per Albert Castellví Torroella entre els anys 1910 i 1911. Castellví, com alguns dels seus germans, va emigrar a l'Argentina a la dècada de 1880. El diari local Capelló afirmava l'1 de setembre de 1911: 'La construcció de la referida torre, posa de relleu, una vegada més, les qualitats del mestre d'obres d'aquesta vila, en Josep Vives'. A la dècada de 1920, va ser restaurada per l'empresari capelladí Joan Escala, el qual a més d'arrebossar de nou les parets hi va afegir els acabats que encara es conserven avui dia. L'any 1940 la família Castellví va vendre la casa al farmacèutic igualadí Ramon Torelló i Sendra, i van retornar a l'Argentina, on van morir. Posteriorment, els hereus de Ramon Torelló la van vendre als actuals propietaris. | 41.5282100,1.6864800 | 390416 | 4598229 | 1910-1 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44573-foto-08044-206-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Vives, mestre d'obres i de la restauració anys 20: Joan Escala, constructor | Immoble restaurat a la dècada de 1920; reformes a la dècada de 1990.Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge noucentista, essent una fita urbana en l'eixample del costat de ponent del nucli antic. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44574 | Torre Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-guasch | ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC. Estación de Estudios Pirenaicos. CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül (en premsa), 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia), mimeo. MUÑOZ, A.M. 1965. 'La cultura neolítica catalana de los sepulcres de fosa', Publicacions eventuals, 9, Universitat de Barcelona. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tipologia de petit palau, en un ampli jardí limitat pel carrer de Sant Ramon, l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té la coberta plana, limitada amb una balustrada perimètrica, amb hídries a les cantonades i pilars intermedis, la qual recolza en una cornisa sobre cartel·les. Els elements més destacables de les façanes són els porxos a doble alçada que se situen en els eixos centrals de cada una d'elles. Estan formats per doble ordre de columnes i semi-columnes de fust rodó, les de la façana principal tenen capitell jònic (agrupades en quatre parelles en la planta baixa) i les de les laterals, capitell toscà. A la façana principal, a nivell del primer pis, el porxo es corona amb una balconada amb balustrada correguda que ocupa tota l'amplada de la façana, alternant els balustres amb pilars massissos coronats per gerros decoratius de pedra artificial; en canvi, al pis superior, el porxo es limita al cos central, i també és coronat amb balustrada. Cal remarcar les vidrieres emplomades de colors vius que vesteixen totes les obertures d'aquesta planta, algunes de les quals estan protegides per reixes de ferro forjat. Els porxos o tribunes de les façanes laterals, idèntiques, tenen vuit columnes cadascun. La tribuna de l'esquerra, que està tancada amb una vidriera, enllaça a través de dues escalinates semicirculars amb el jardí. L'edifici acaba en una cornisa sobre parelles de mènsules i un terrat protegit per una altra balustrada, sobre els pilars de la qual tornen a aparèixer pinacles i gerres ornamentals amb fruites. Les façanes estan composades simètricament; la principal, segons eixos amb àmplies obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil, amb llinda les de la planta baixa i el primer pis, i amb arc de mig punt les del segon pis. Els paraments de façana són estucats. El barri o portal d'entrada que precedeix el jardí, és reculat de l'alineació al carrer i està composat simètricament, amb una àmplia obertura central per a vehicles i dues més petites a cada costat, per a vianants. La central es tanca amb una porta de ferro forjat, de dues fulles batents; sobre aquesta, hi ha una barra de ferro damunt la qual recolzen uns motius decoratius geomètrics i vegetals, també de ferro forjat. La porta recolza en pilars dobles, coronats amb motius geomètrics seguint la tradició escultòrica acabats amb hídria, que incorporen les dues obertures laterals, d'arc de mig punt i carreus de pedra,tancades amb porta d'una fulla batent de ferro forjat de motius geomètrics. Aquest barri enllaça amb el mur de tanca que encercla el jardí, el qual s'alinea al carrer. La torre és voltada d'una pineda amb exemplars altíssims i un jardí d'estil francès, amb un petit laberint de boix i un sortidor al centre que domina tot el conjunt. A l'extrem del jardí, hi ha una petita caseta amb marquesina i una bassa ornamental. Diverses fonts estan repartides per tota la zona enjardinada. | 08044-207 | Carrer Sant Ramon, 26; Av. Maties Guasch; Carrer Pau Casals | Els Guasch havien adquirit diversos immobles al carrer Sant Ramon i zones veïnes, des de finals de la dècada de 1860 i la de 1870. En aquells espais van construir la seva fàbrica el 1879 i també la seva residència. L'habitatge de la família, però, es va construir ja ben entrat el segle XX, en una zona immediata a la fàbrica familiar. La sumptuositat, durada i molèsties de les obres va molestar a d'altres il·lustres representant de la societat capelladina, com Pau Vich. De fet, el 1926 es tenen documentades determinades actuacions en l'actual zona del jardí de la torre Guasch. Fou justament aquell any quan es va localitzar un enterrament neolític. La situació era descrita en els següents termes per Martín Almagro Basch: 'En el año 1926, al realizarse la explanación de los terrenos necesaria para allanar el jardín de la casa de don José Guasch, al lado de la hermosa fuente que nace en este pueblo, se halló, a unos dos metros de profundidad, un circulo de piedras que cubrían en forma de túmulo irregular, una losa de mayor tamaño'. Cal esmentar que en aquella època, Josep Guasch era el major contribuent per 'industrial i comerç' de Capellades. Com ja s'ha dit va assolir l'alcaldia durant la dictadura de Primo de Rivera, realitzant importants projectes per Capellades, com la compra del 'Molí de la Vila' o la construcció del nou escorxador. Actualment hi resideixen Josep Guasch Julià i la seva família. Dades del jaciment arqueològic Segons el propi Almagro esmentant les restes arqueològiques concreta que es van conservar durant molts anys a la casa del propi Guasch. Ell encara els va poder consultar en els seus treballs de la segona meitat de la dècada de 1940. En el moment de fer-se la Carta Arqueològica de l'Anoia, l'any 1984, no quedava cap rastre del jaciment. En la revisió realitzada el 1991, es va constatar aquesta situació segons el testimoni oral d'uns estudiosos locals. El jaciment consistia en un sepulcre de fossa excavat en una formació de pissarres descompostes i, a més profunditat, de margues argiloses. Tenia forma de pou circular, amb una profunditat d' 1'5 m, i estava cobert per un cercle de pedres i una llosa gran (1'25 m de llarg x 1 m d'ample x 0'35 m de gruix). Hi va aparèixer un esquelet humà arrupit, posat de costat dret i amb les cames flectides, i en molt mal estat de conservació, segons el seu descobridor. També es van recollir uns quants fragments de ceràmica, un d'ells amb una nansa de perforació horitzontal, segurament d'un gran vas ovoide. Així doncs, es tractava d'un típic sepulcre de fossa català i, per tant, pertanyent al Neolític Mig- Recent de Catalunya, amb una cronologia entre el 3.500 i el 2.500 aC. Correspondria a una comunitat que viuria en el Pla de Capellades, de terreny fèrtil i ric en aigua. És simptomàtic que la tomba es localitzés just en el punt en què naixia l'aigua que regava tota la plana capelladina. | 41.5275900,1.6853400 | 390320 | 4598162 | 1910-20 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Senyor Pau. Va ser cosntruida a la dècades de 1910 i 1920. Es una torre senyorial, amb tanca i jardí de disseny francès,representativa de l'arquitectura eclèctica de l'inici del segle XX. Pel que fa al jaciment arqueològic, no en queda rastre i les peces trobades s'han perdut. El Jaciment arqueològic: 3.500 i el 2.500 aC. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44575 | Conjunt de cases carrer Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-sant-ramon | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues planta pis i sota coberta; amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de teula, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical; els balcons, protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, i el portal de planta baixa de la casa núm. 27, té brancals i arc rebaixat de carreus de pedra. La finestra de la planta baixa, amb reixa de ferro, ha estat modificada. Sobre la llinda de la finestra hi ha una placa de peces ceràmiques blanques amb la grafia 'CAL JANGENERAL'. El parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol de pedres aplacades. La casa núm. 29 també té la façana arrebossada | 08044-208 | Carrer Sant Ramon, 27-29 | L'actual casa número 27 del carrer de Sant Ramon ha estat relacionada durant més d'un segle i mig amb la família Poch. El 1868 hi vivia Joan Poch Ferrer, i la seva família que va seguir ocupant la casa fins ben avançat el segle XX. Possiblement, l'apel·latiu 'Cal Jan General' es deu a Joan Poch, ja que una branca d'aquesta família de Capellades eren coneguts com de 'Cal General'. La casa número 29 es troba vinculada des d'antic a la família Martí. El 1894 ja hi vivia Pere Martí Vallès amb la seva família. El 1906, Pere Martí, paleta de professió, era el propietari d'aquest edifici. | 41.5279600,1.6862300 | 390395 | 4598202 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44575-foto-08044-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de dues cases conegudes com Casa Joan Poch Ferrer 'Cal Jan General' i Casa Pere Martí Vallès, representatives de l'arquitectura popular, de la segona meitat del segle XIX, integrades en el seu entorn. Segona meitat del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||
| 44576 | Cases del Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-ramonet | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999.' Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres, emplaçades en dos blocs, les del carrer Sant Ramon i les del carrer Girat. Les deu cases del carrer Sant Ramon tenen pati al darrere, consten de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb ràfec recolzat en mènsules, tortugada i baixant fins a arribar al primer forjat. Façana composada segons deu eixos, un per casa, amb obertures de proporció vertical. Estan protegits amb barana de ferro forjat, amb brèndoles verticals llises i en reganyol; en la part central dels balcons del primer pis hi ha un dibuix geomètric, i les lloses estan armades amb estructura de ferro, de cinc perfils empotrats i units per una platina frontal gravada amb una sanefa geomètrica de triangles. El conjunt de vuit cases del carrer Girat té pati al davant. La primera fa cantonada amb el núm. 23 del carrer Sant Ramon, alineada amb el conjunt d'aquest mateix carrer. Les cases són de planta baixa, pis i sota coberta, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana és composada amb vuit eixos desplaçats a la mitgera, un per a cada casa, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els portals d'entrada tenen carreus de pedra i llinda plana. Els paraments de façana, són arrebossats i pintats de color blanc, amb pilastres de carreus de pedra a les cantonades. La tanca del pati de la façana ha estat modificada amb mur de blocs de formigó rugós. Els portals d'entrada estan emmarcats amb brancals de pedra i arcs a nivell o plans, adovellats. Hi ha varietat de portes, de dues fulles batents, encara que l'original és de fusta amb dos batents, encadellada i clavetejada, amb picaporta. El parament de la façana és revestit d'arrebossat i pintat de color blanc trencat, amb cantoneres de carreus de pedra. Entre el quart i cinquè eix des del nord, a nivell de la planta pis hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb una porteta de vidre que acull la imatge de sant Ramon. | 08044-209 | Carre Sant Ramon, 3-21; Carrer Sant Ramon, 23 i Carrer Girat, 3-15 | Segons el Capbreu de 1735, a la partida de 'las Trias' (on se situa l'actual carrer Sant Ramon) hi havia unes terres propietat de Ramon Romaní. També Ramon Romaní Soteras, paperer de la Torre de Claramunt, va adquirir diferents propietats en aquesta zona a finals del segle XVIII. El Capbreu de 1805 documenta l'existència de 10 cases a la partida de 'las Trias (avui dita la Creueta)', propietat de Ramon i Francesc Romaní. Això podria datar la construcció d'aquestes cases a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. A la Matriu Cadastral realitzada aquell any 1951feta per l'agrimensor Rómulo Zaragoza i a l'amillaram ja apareixen 5 cases propietat de Ramon Romaní Miró en aquella zona. L'anàlisi dels padrons del segle XIX mostra que aquest espai urbà era ocupat fonamentalment per famílies amb una alta taxa de dedicació al treball en els molins paperers. El ple de l'ajuntament de Capellades va aprovar, l'11 de novembre de 1920, un reconeixement facultatiu de les cases del carrer Sant Ramon (de l'1 al 21), ja que amenaçaven ruïna. L'encarregat fou l'arquitecte Josep Pausas Coll. Llavors, encara eren consignades com de propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. El seu dictamen fou favorable a l'estat de les cases. A inicis de 1921, a través del seu representant Onofre Castells, va demanar posar un portal al començament de l'anomenat 'carrer Girat'. Finalment, aquestes cases, i altres propietat d'Antoni M. Romaní, van anar a parar a mans de Melcior Cardó Romaní que va incloure aquestes cases en un inventari sol·licitat el 1932. Aquesta zona ha viscut un important canvi els darrers anys. El carrer Girat ha estat un cul de sac fins fa no massa temps. Fa uns anys es va obrir fins al carrer del Portal. Aquest nou vial era resultat del Pla Especial de Reforma del Carrer Girat, aprovat de forma definitiva per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el 19 d'abril de 1995. Com a resultat del pla s'ha urbanitzat aquesta zona en dues etapes: primer, un solar (amb entrada des del carrer del Portal) i després, s'ha construït en un solar continuació de les antigues cases edificades per Romaní al carrer Girat. Aquest darrer projecte encara està pendent de la seva total finalització. | 41.5283300,1.6867400 | 390438 | 4598242 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44576-foto-08044-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44576-foto-08044-209-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Important conjunt d'habitatges seriats i entre mitgeres, que conforma un carrer i que és representatiu de l'arquitectura culta del segle XVIII, integrat en l'arquitectura popular del seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44577 | Conjunt de cases del carrer Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-santa-anna | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati a migdia, a la part posterior. Són de planta baixa i dues plantes pis, i amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, i els seus paraments, arrebossats i pintats de diversos colors, recolzats en sòcol de pedra aplacada de diferents formes i materials. A l'alçada del primer pis de la casa núm. 6 hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, dedicada a santa Anna. | 08044-210 | Carrer Santa Anna, 4-10 | Algunes de les edificacions d'aquest segment del carrer Santa Anna ja consten al capbreu de 1805, possiblement com a resultat d'una sèrie d'establiments realitzats el 1799. Amb tota seguretat ja existien el 1851, tot prenent com a referent el plànol realitzat aquell any per Rómulo Zaragoza. Era un espai ocupat preferentment per pagesos, propietaris o arrendataris, de l'horta propera. La urbanització d'aquest carrer no es va completar fins a la seva connexió amb el passeig del Capelló a finals de la dècada de 1920. Malgrat això, fins a la dècada de 1960 hi van predominar els terrenys d'horta. L'actual casa número 4 del carrer Santa Anna va estar construït durant l'establiment de 1799 realitzat per Salvador Guarro i Josep Vaqués. S'esmenta Al capbreu de 1805 on apareix una casa en aquest carrer, propietat de Joan Clanxet. Aquesta família va estar vinculada, primer, a l'activitat llanera, i més tard al cotó. L'ocupació d'aquesta família s'allarga fins 1920 que apareixen esmentats els germans Mayans Bartrolí. L'actual casa número 6 del carrer Santa Anna va estar construïda com a resultat d'una operació d'establiment idèntica a la comentada amb anterioritat. En aquest cas, el beneficiari fou Jaume Serena i Serra, cotoner. La casa de Santa Anna, 6 (l'actual 10) era habitada el 1894 per Ramon Garriga Castellví, pagès de professió, i la seva família. | 41.5286300,1.6884300 | 390580 | 4598273 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44577-foto-08044-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44577-foto-08044-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases del carrer Santa Anna: cases entre mitgeres, d'arquitectura popular, modificades i integrades en el seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44578 | Conjunt de cases del carrer Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-santa-anna-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna)(segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati a nord, al darrere. Són de planta baixa i pis (excepte la núm. 13, de dos pisos), cobertes de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diversos tipus, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, arrebossades i pintades de diversos colors i recolzades en sòcol de pedra aplacada de diferents formes i materials. | 08044-211 | Carrer Santa Anna, 7, 9, 11-13 | D'acord amb la imatge gràfica present en el plànol de la Matriu Cadastral de 1851 realitzada per Rómulo Zaragoza, aquest tram de cases ja estava construït el 1851. Era un espai ocupat preferentment per pagesos, propietaris o arrendataris, de l'horta propera. El carrer Santa Anna no es va completar fins a finals de la dècada de 1920, amb la seva connexió amb el passeig del Capelló, procés paral·lel a la construcció del nou escorxador. El 1894, l'actual casa núm. 7 (abans, núm. 3) del carrer de Santa Anna, estava habitada per Filomena Ferret Claramunt. . L'actual número 9-11, segons el padró de 1894, era habitat per Maria Vidal Riba. Segons el registre fiscal de 1906, la casa Santa Anna, núm. 5, era propietat de Jaume Rius Vida. El número 13 del carrer Santa Anna està vinculat des dels seus inicis al cognom Poch fins ben avançat el segle XX. | 41.5286500,1.6887800 | 390609 | 4598275 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44578-foto-08044-211-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases d'arquitectura popular reformades i integrades en el seu entorn immediat. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44579 | Casa Durban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-durban | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Casa unifamiliar aïllada de planta baixa rectangular. El solar està per sota del nivell del carrer, facilitant la creació d'una planta semi soterrada. Té la coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques semicirculars. En les façanes principal, llevant i posterior hi ha cossos adossats. A la façana principal, hi ha el porxo d'entrada amb la coberta incorporada al cos principal i el cos del costat de llevant incorpora una galeria tancada amb coberta plana. A la façana posterior s'hi adossa una torre de planta rectangular, que acull el cos d'escala d'accés al semisoterrani i al terrat. Presenta la coberta de teula corba a quatre vessants, acabades amb ràfec recolzat en cartel·les i amb dues hídries al carener. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical amb llindes planes i d'arc rebaixat. Les parets estan revestides d'arrebossat pintat de color ocre. De la plataforma d'accés a la casa surten dos trams d'escala que baixen al nivell del jardí. La tanca al carrer està composada de trams de sòcol de paredat arrebossat i pintat, i reixa de muntants verticals de xapa metàl·lica, intercalats amb pilastres de secció quadrada coronades amb un capitell de perfil corb revestit de peces ceràmiques. La portalada d'entrada està centrada amb l'eix del portal de la casa, és de duesfulles batents igual a la reixa, acabades amb un perfil corb. | 08044-212 | Carrer Santa Anna, 12 | Els seu promotor fou Vicenç Guarro Durban, propietari d'una empresa tèxtil dedicada a la manufactura de corbates (amb raó social 'V. Guarro Durban'). Aquest edifici fou concebut per Josep M. Durban Flo, aparellador i arquitecte capelladí (va estar col·legiat fins el 1964). Durban, era fill de Capellades i fou professor a l'Escola Universitària Arquitectura Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'execució de les obres la va fer la família Colom, nissaga de paletes capelladins. Vicenç Guarro va morir el 1949 amb 64 anys. A partir de llavors, aquesta casa va esdevenir residència d'estiu de la seva filla Antònia, del seu gendre Lluís Mora Salvadó i de la seva vídua Edelmira Hierro. D'aquella època data l'apel·latiu de 'xalet de la senyora Edelmira o Dalmira'. Antònia Guarro la va vendre el 1985 a Joan Ruiz i María Carmen Martínez que hi van realitzar una reforma important. Entre d'altres coses van realitzar una obertura al mur exterior per a facilitar el pas al cotxe al pàrquing que van construir al jardí. | 41.5286200,1.6887100 | 390603 | 4598272 | 1940-50 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44579-foto-08044-212-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep M. Durban Flo, arquitecte i Colom, constructor | També coneguda com: Casa Vicenç Guarro Durban; 'Ca la senyora Edelmira'; 'El xalet'. Casa representativa del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrada en el seu entorn. A la fitxa de SPAL (2010: vol 3.2: 123) figura que la casa estava a la venda en el moment de realització d'aquest treball de referència. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44580 | Escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-0 | CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: L'Humor Capelladí, gener de 1929 Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional), en premsa. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). | XX | Enn estat ruïnos, sense manteniment | Edifici de planta baixa en forma de T a doble alçada, amb coberta complexa de teula corba, recolzada en una solera d'encadellat ceràmic, bigues de fusta, jàsseres de perfil de ferro i encavallada de fusta. A ambdós costats del cos longitudinal de la façana principal, a migdia, i a la façana posterior, al centre del cos transversal, hi ha uns volums adossats de planta baixa, els quals es cobreixen amb coberta plana limitada amb barana massissa. El cos alt està tancat amb murs de paredat vist fins a l'ampit de les obertures, el qual està protegit amb rajola vidrada de color groc. El revestiment de la resta de mur és l'arrebossat. Les cantonades són resoltes amb pilastres de carreus de pedra fins a enllaçar amb la imposta de coronament dels murs i frontons. Les pilastres estan coronades amb elements escultòrics, en el vèrtex dels frontons hi ha emmarcat i la imatge esculpida d' un cap de vaca. Les façanes estan composades simètricament amb obertures de proporció vertical. A la façana principal, destaca el frontó de perfil trencat que incorpora un escut, actualment desdibuixat dins un marc el·líptic abraçat rodejat per branques de llor. El portal d'entrada és de fusta amb dues fulles batents massisses i està protegit per un porxo amb coberta a tres vessants que recolza en dues columnes de secció quadrada. En el carener i sota l'ampit de l'obertura central, hi ha el rètol 'MATADERO' amb lletres de cos. Darrera del cos en T, separat i recolzat en el mur de tanca mitjanera, hi ha un edifici de planta baixa composat simètricament amb tres cossos: el central amb les obertures obertes, cobert amb teula àrab a una vessant i el dos cossos laterals, tancats amb portes de fusta de dues fulles batents, els quals es cobreixen amb coberta plana. La tanca perimètrica està composada amb un mur alt de paredat arrebossat, amb pilastres de secció quadrada de carreus de pedra intercalades al llarg del mur, coronades amb hídries de bola. | 08044-213 | Carrer Santa Anna, 23; Ronda del Capelló | La instal·lació ressenyada venia a solucionar un problema llargament existent a la vila donat que des de l'any 1886 es buscaven terrenys per ubicar un nou escorxador municipal en substitució del ja existent (al carrer de Sant Francesc), el qual es trobava en estat ruïnós. Finalment, l'any 1927 l'Ajuntament encapçalat per l'alcalde Josep Guasch i Traveria, i en un procés de fortes inversions, va comprar uns terrenys a Teresa Busquets Domingo. A banda de les bones condicions del solar escollit suposava una ampliació de la xarxa urbana del municipi. L'arquitecte del projecte fou Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte municipal a Tortosa, i el setembre de 1928 fou nomenat arquitecte municipal d'Igualada. L'obra fouadjudicada el 17 de novembre de 1928 a Artur Vidal Blanch. A l'inici de les obres del nou escorxador es va descobrir al subsòl una vila romana. Per a la construcció de l'edifici es va tenir en compte els requisits necessaris que havia de reunir un escorxador modern com: capacitat, llum i ventilació suficients, impermeabilització absoluta dels pisos i les parets, dotació d'abundant aigua, depuració d'aigües residuals i distribució estudiada de les diferents dependències. L'edifici va ser utilitzat com a escorxador municipal fins l'any 2004. Va haver de tancar fruit de les noves exigències sanitàries. Actualment l'edifici està destinat a magatzem d'usos municipals. En els darrers temps, està en fase de projecte la construcció d'un casal per a joves. Jaciment arqueològic L'any 1927, segons afirma el diari inèdit d'Amador Romaní, es van realitzar uns anivellament en el pla on s'edificà l'Escorxador Nou i s'hi recollí ceràmica ibèrica. L'escorxador se situa al final del Carrer de Santa Anna, en el Passeig del Capelló. Però, no han arribat dades documentals que permetin precisar la seqüència estratigràfica o establir una aproximació al patró d'assentament. Les poques dades disponibles apuntarien a un poblament aïllat dedicat a la producció rural. El mateix passa amb la seva cronologia, tot i que la presència de la moneda de Bilbilis (Calatayud) citada per Romaní és significativa, ja que la seu celtíbera va encunyar moneda entre el segle II aC i el primer quart del segle I aC. Això permetria afirmar que es tracta d'un assentament de l'època ibèrica final o fase iberoromana. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1984, no s'aprecià cap mena d'element arquitectònic ni constructiu antic. Als magatzems del Museu de Capellades hi figuren deu 'pondus' ibèrics d'argiles bicolors, ben cuites, amb una perforació i decoració a base d'aspes i altres motius. El personal que va realitzar la Carta Arqueològica no va apreciar cap altre tipus de material arqueològic. Els arqueòlegs realitzadors de la Carta Arqueològica de 1991 van constatar que al voltant d'aquest edifici no aflorava cap resta arqueològica en superfície. | 41.5289100,1.6899000 | 390703 | 4598302 | 1928 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44580-foto-08044-213-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte i Arturo Vidal i Blanch, constructor | 1928. Arquitectura noucentista i Jaciment: -650/-50 Ferro-ibèric. Actualment té la funció de Magatzem municipal. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||
| 44581 | Mur de tanca de pedra de turo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-tanca-de-pedra-de-turo | GARÇON, Sofia. (segon semestre 2009). 'Els Rauréz, notaris de Puigcerdà. Un cas de desheretament al s. XVIII?', Ker. Revista del grup de recerca de Cerdanya, n. 2, pp. 42-48. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PASCUAL I DOMÉNECH, Pere. 'El singular farmacèutic i usurer Francesc de Paula Rosés' (treball inèdit i en versió preliminar). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. 'El segle XX: compromís, violència redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Mur de tanca de turo alineat a dos carrers i coronat amb rajola ceràmica a dues vessants. A la cantonada hi ha un cos d'edifici de planta baixa rectangular, amb un ampli portal, tancat amb una porta enrotllable metàl·lica en la façana del carrer de Sant Francesc; es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants. En el límit nord del carrer de Sant Francesc hi ha una porta de ferro d'una fulla batent amb sòcol de planxa i barrots verticals en reganyol, que accedeix al solar. A pocs metres del costat de migdia de la porta hi ha una fornícula d'arc rebaixat que anys enrere havia acollit una font. A la cantonada hi ha un cos d'edifici de planta baixa amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer de Sant Francesc, destinat a garatge magatzem, amb portalada al mateix carrer i amb porta enrotllable metàl·lica. | 08044-214 | Carrer Santa Anna / C. Sant Francesc, 83 | Els carrers de la zona central de Capellades estaven configurats al segle XVII per cases amb espais annexos en algun dels seus laterals (en la majoria de casos) i/o en la seva part posterior (en la seva pràctica majoria), dedicats en ambdós casos a conreus de regadiu. Sovint aquestes peces de terra, no excessivament grans, estaven delimitades per murs de pedra de turo, com en el cas de les grans hortes de la zona del Capelló. L'expansió urbana viscuda, preferentment durant el segle XVIII, va anar afectant aquest espais, que foren progressivament construïts. Un dels pocs espais que conserva la mateixa estructura que en el passat és aquest solar cantoner entre els carrers de Santa Anna i Sant Francesc delimitat pel seu corresponent mur. No figura a la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza per tant, la datació de la seva construcció s'hauria de situar a la segona meitat del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, els llavors números 81, 83 i 85 del carrer Sant Francesc, eren propietat de Ramona Raurés i de Casanoves. Encara avui en dia les terres delimitades per aquest mur són conreades per un llogater. | 41.5286500,1.6881800 | 390559 | 4598276 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44581-foto-08044-214-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Tanca representativa de la tipologia de tanca local de dins el casc antic, realitzada amb pedra de turo | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44582 | Conjunt de cases del carrer Torrenova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). GUTIÉRREZ I POCH , Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres, de planta baixa i pis. El núm. 3 es cobreix amb terrat pla, amb barana de barrots de ferro, i el número 5-7 amb una coberta mixta: un terrat amb barana de balustres en un costat i en l'altre un frontó de perfil corb amb hídries al extrems i una ventilació central. La núm. 9 té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. La casa número 3 presenta un un sol eix, amb els balcons protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb en reganyol i la número 5-7, composada segons dos eixos, les obertures de la planta primera amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix; i en la número 9, presenta el balcó corregut de la primera planta protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics centrals. Els paraments de façana estan revestits de diferent manera: la número. 3 d'estuc de color ocre, recolzat en un aplacat de pedra d'especejament rectangular fins a sota balcó; la número 5-7, amb estuc de color salmó clar les plantes pis, i gris clar la planta baixa, recolzat en un sòcol estucat de color ocre; i la número 9, amb estuc de color blanc recolzat en un sòcol de pedra aplacada. Les dues portalades de la casa núm. 5-7 estan tancades amb portes de fusta, l'una de tres fulles batents emplafonades i tarja fixa de vidre, i l'altra basculant i tarja fixa de vidre. En la núm. 9, el portal del garatge-magatzem té porta enrotllable metàl·lica, i la de l'entrada a l'habitatge, porta vidriera. | 08044-215 | Carrer Torrenova, 3, 5-7 i 9 | Segons el plànol present a la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, el tram inicial de l'actual carrer Torrenova ja es trobava construït. Per això aquesta zona podria haver estat urbanitzada en paral·lel d'un tram del carrer de Sant Joan a inicis del segle XIX. El número 3 del carrer de la Torrenova, segons el padró de 1868, estava ocupat pel matrimoni composat per Maurici Poch, paperer. Al llarg de bona part del segle XX va ser ocupada per diversos propietaris. D'acord amb el padró de 1970 no constava que aquesta casa fos ocupada. El número 5-7 del carrer Torrenova era ocupat a mitjan segle XIX per dos habitatges diferents. Al primer hi vivia Pere Rius i la seva família. Al segon hi vivia Francesca Masdeu i els seus fills, de cognoms Marí i Masdeu. Al llarg de bona part del segle XX va ser ocupada per diversos propietaris. Des de mitjans de la dècada de 1970 fou utilitzada únicament com a segon habitatge, fins que fa uns anys s'hi ha establert el seu actual propietari. L'actual casa número 9 del carrer Torrenova és conegut com a 'Cal Molins', històricament vinculada a la família Galofré. Possiblement aquest apel·latiu procedeix de la dona d'Anton Galofré: Mariàngela Molins. Els Molins eren una família de paraires. Ja a mitjan segle XIX hi vivia Joan Galofré (fill d'Anton i Mariàngela). | 41.5314500,1.6834600 | 390170 | 4598592 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44582-foto-08044-215-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX i culta de l'inici del segle XX, integrades en ell seu entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44583 | Conjunt de cases del carrer Torrenova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa.'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, un, dos o tres pisos i sota coberta. Ténen la coberta de teula corba adues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canals i baixants fins al primer forjat. Les façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors. Destaca l'ampli portal de la planta baixa de la casa núm. 13, amb carreus de pedra i arc rebaixat, i tancat amb doble porta de fusta de dues fulles batents, la de fora emplafonada i vidriera, la interior de fusta massissa. | 08044-216 | Carrer Torrenova, 13, 15 21, 23, 25, 27, 35, 37, 39, 41 i 43 | Aquest carrer fou durant molts anys part del llavors passeig de la Immaculada Concepció. Segons mostra el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza, una bona part d'aquest carrer ja estava construïda. En realitat eren les darreres edificacions per aquesta part de la vila i al seu davant hi havia una gran zona d'horta propietat de la 'Casa Bas' (l'hort de la Vila). L'anàlisi dels padrons d'època permet apuntar la molt alta concentració de pagesos i treballadors de la propera bòbila. A inicis del segle XX, entre els diferents propietaris d'aquest carrer destacava Joan Coca Farreras. Aquest carrer va cobrar un nou impuls en el seu procés de configuració durant el darrer terç del segle XX. En primera instància, la construcció dels anomenats 'blocs del Batalla' (a la zona de l'actual plaça d'Espanya), a inicis de la dècada de 1960, li van donar un important paper com a carrer de pas, tot essent la via preferent d'arribada al nou nucli urbà de Capellades. En segon terme, a inicis de la dècada de 1990, es va urbanitzar l'Hort de la Vila'. Símbol de la nova funció d'aquest vial en la vida capelladina fou la construcció del Centre d'Atenció Primària en aquest espai, instal·lació inaugurada oficialment el 2000. En realitat, aquesta infraestructura sanitària ocupa la pràctica totalitat dels nous espais construïts en el carrer Torrenova. | 41.5318700,1.6830700 | 390138 | 4598640 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44583-foto-08044-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX integrades en ell seu entorn | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44585 | Conjunt de cases de la Travessia del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-la-travessia-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres. La número 2, en cantonada, és de planta baixa, pis i sota coberta amb teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer Travessia del Portal; les vessants acabades amb imbricació de teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Les dues façanes estan composades amb obertures de proporció vertical línia d'arcs rebaixats del sota coberta està tapiada. La portalada d'entrada, de llinda plana, té una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents. Els paraments estan arrebossats i pintats de color salmó, i les cantonades emfasitzades amb carreus de pedra. La casa número 4 és de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, i es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants,. La façana és composada amb un únic eix, desplaçat a la mitgera, amb les obertures de proporció vertical. El parament de façana és arrebossat. La casa número 6 és de planta baixa, planta pis i sota coberta, i presenta coberta de teula corba a dues vessants. La façana és composada segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable; en l'eix situat cap a la mitgera de ponent hi ha un ampli portal d'entrada, en arc rebaixat, tancat amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents. El parament està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-218 | Travessia del Portal, 2, 4 i 6; Carrer del Portal | Aquest sector del municipi ja estava construït l'any 1851 segons es reflecteix al plànol fet per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. El número 2 de la Travessia del Portal estava vinculat a la família Castellví segons es desprèn dels padrons de 1868 i 1894. Posteriorment canvià de propietaris. La casa núm. 4 era propietat de Melitó Castellví Torroella que emigrà a l' Argentina, per retornar el 1909 i desenvolupar una gran activitat política, tot arribant a ocupar l'alcaldia el 1912. La propietat va tenir problemes de manteniment a mitjan de segle XX. El 1970 hi residia el matrimoni format per Jaume Millàs Freixas i Montserrat Busquets Castells. El número 6 era propietat de Bartolomé Sabater Prats, destacat paperer que el 1895 va edificar una casa al carrer del Portal. Posteriorment l'immoble va ser ocupat per altres famílies. | 41.5281600,1.6874800 | 390500 | 4598222 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44585-foto-08044-218-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases que formen part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrat en les edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44586 | Conjunt de cases de Mateu Tort i Codorniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-mateu-tort-i-codorniu | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII-XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer i amb pati a darrere. Són de planta baixa i pis, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfecs de diversos tipus, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, amb una o dues a la planta baixa (algunes han estat modificades per adaptar-se a nous usos). La casa núm. 11 conserva la porta vidriera de fusta de dues fulles batents. Els paraments de façana estan arrebossats i pintats de color blanc i ocre, recolzats en sòcol. | 08044-219 | Travessia del Portal, 5-15 | El carrer de la Creueta (a la partida de la Tria) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort, que a cavall dels segles XVIII i XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. Al Capbreu de 1805 consten a nom de Mateu Tort set cases a la partida de la Creueta. El 1914, Isidre Font va reformar les façanes d'aquestes cases. Tradicionalment, aquestes cases foren arrendades durant dècades i finalment foren venudes a diferents propietaris. Segons el Registre Fiscal de 1906, no consta encaracap transacció addicional. Desprès de diversos propietaris al llarg del segle XIX i primera meitat del XX, avui en dia consta com a propietat d'Albert Ràfols Culleres i figura com a un dels espais de referència a la infància i adolescència del conegut artista i poeta Albert Ràfols Casamada. | 41.5281400,1.6877200 | 390520 | 4598220 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44586-foto-08044-219-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt seriat de cases unifamiliars entre mitgeres, representatiu de l'arquitectura popular, amb les façanes composades amb l'eix desplaçat a la mitgera. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44587 | Casa Sebastià Fàbregas Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-fabregas-soteras | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa alineada al carrer, constituïda per planta baixa, planta pis i sota coberta, el cos del costat de llevant, i per planta baixa i tres pisos, al cos del costat de ponent. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa. La façana està composada segons tres eixos, dos formen el cos de llevant i un el de ponent, amb obertures de proporció vertical emmarcades en el terç superior amb decoració de frondes i cornisa trencada, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc. Les de la planta baixa tenen barana de ferro forjat i els dos balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics i florals. Les lloses dels balcons recolzen en mènsules amb motius escultòrics. El portal d'entrada, situada en l'eix central, està tancat amb una porta vidriera de ferro de dues fulles batents que s'obre al vestíbul, el qual està pavimentat amb mosaic hidràulic de dibuixos geomètrics i les parets laterals decorades amb arrimador de peces esmaltades, amb motius geomètrics i vegetals de garlandes sobre un fons blanc. A la paret del fons del vestíbul hi ha la porta de fusta emplafonada. El parament de la façana està revestit d'estucat i recolza en un sòcol de pedra aplacada que incorpora les finestres de ventilació de la planta semi soterrada. | 08044-220 | C. Travessia del Portal, 8 | El carrer de la Travessia del Portal, a mitjans del segle XIX, era el límit urbanitzat i edificat de la vila pel costat sud, i ja presentava una estructura similar a l'actual. Segons el Padró de 1868, a la casa número 8 de la Travessia del Portal hi vivien Llorenç Pascual Mora. Dels diversos propietaris de l'immoble destaca Salvador Llopis Fàbregas que havia exercit funcions de secretari municipal de l'Ajuntament. A inicis de la dècada de 1930 els interessos empresarials de la família Llopis estaven concentrats en 'Fàbregas Llopis y Cia.' (de Barcelona) i en 'Sabat i Llopis'. Amb posterioritat,''Cal Fàbregas' durant dècades va esdevenir habitatge d'estiu. Darrerament ha estat ocupada de forma permanent. . | 41.5281100,1.6877000 | 390518 | 4598216 | 1919 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44587-foto-08044-220-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Altres denominacions: 'Can Fabras', Casa Salvador Llopis Fàbregas 'Can Llopis'. Casa representativa de la arquitectura culta de llenguatge eclèctic, integrada en el seu entorn. | 102 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44588 | Casa Ferrer Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ferrer-rius | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PAGÈS I FONTGIVELL, Tomàs. 2000. Metge de Poble, editat pel propi autor. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Casa amb una mitgera, de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Façana composada segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, les de la planta segona tapiades, i balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. L'aresta de la cantonada es reforça amb carreus de pedra. El portal de planta baixa forma un arc rebaixat adovellat i brancals de carreus de pedra; es tanca amb porta de fusta encadellada amb dues fulles batents. El parament de façana està revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol arrebossat de color gris; la planta baixa ha estat repintada de color ocre clar. A l'interior del vestíbul es pot veure l'estructura del forjat de la planta baixa, amb bigues de fusta i revoltons, i una decoració mural de garlandes policromes de flors i fulles que recorre tot el perímetre de la paret. | 08044-221 | Travessia del Portal, 10 | D'acord amb la informació cadastral disponible, l'any de construcció fou el 1850 data confirmada per la presència al plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. Des del seus inicis aquesta casa apareix vinculada a la família Ferrer, Antoni Ferrer Boló, origen de la denominació popular de l'immoble: 'Cal Boló'. Segons el padró de 1894 i 1924 els padrons constaten que no hi vivia ningú de forma permanent. A inicis de la dècada de 1990 s'hi va establir Lluís Auber Romeu amb la seva família. Auber va obrir-hi un bar-restaurant el 20 de maig de 1994: el 'Jaç-Roig', encara en servei. Aquest edifici també és conegut com 'Ca la Marquesa'. L'origen d'aquest apel·latiu fou una llogatera: Trinitat de Febrer Ribot. El seu pare era Manuel de Febrer Calvo-Escalada, marquès de Gironella. El marquès s'havia arruïnat com a resultat de la Primera Guerra Mundial. | 41.5280900,1.6878300 | 390529 | 4598214 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Altres denominacions: 'Cal Boló', Ca la Marquesa, Jaç Roig. Edifici representatiu d'arquitectura tradicional, integrat en les cases entre mitgeres del seu entorn immediat. Actualment compleix una doble funció, com a residencia i com a hostaleria. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||||
| 44589 | Casa Mateu Tort i Codorniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mateu-tort-i-codorniu | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Casa unifamiliar entre mitgeres, amb la mitgera a llevant descoberta. Alineada a carrer, té pati a darrere, i consta de planta baixa i pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants,acabades amb doble imbricació de maó i teula, canal i baixant vist fins sota la imbricació. Façana amb obertures de proporció vertical,amb una obertura per planta; arran de la vorera hi ha un petit orifici de ventilació d'una dependència semisoterrada. El portal de planta baixa té brancals de carreus de pedra i arc a nivell adovellat, tancat amb porta de fusta clavetejada, de dues fulles batents. En el parament de la façana destaquen els carreus de pedra de la cantonada i l'encofrat del mur de la part alta de la planta pis. La resta de parament està arrebossat, en part malmès. | 08044-222 | Travessia del Portal, 15 | El carrer de la Creueta (a la partida de la Tria) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort i Codorniu, que entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. La casa número 15 fou adquirida el 1951 per Albert Ràfols Cullerés i Josefa Casamada Olivé. Aquesta casa fou, justament, un dels espais de referència a la infància i adolescència del conegut artista i poeta Albert Ràfs Casamada. De fet, Albert Ràfols va esdevenir referent de tota una generació de pintors de Capellades. En aquella època, Albert Ràfols va dissenyar un nou escut municipal per a Capellades, per encàrrec de l'Ajuntament republicà. Josefa Casamada també va morir el 1986. | 41.5281400,1.6878600 | 390531 | 4598219 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44589-foto-08044-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura popular, de casa unifamiliar entre mitgeres. Conserva els seus trets tipològics originals. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44590 | Conjunt urbà de la Travessia del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-travessia-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII-XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa i pis i es cobreixen amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. A la planta baixa tenen una o dues obertures, algunes de les quals han estat modificades per adaptar-se a nous usos. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc i ocre, i recolzen en sòcol. Del conjunt cal assenyalar les cases núm. 8, Can Llopis, construïda al inici del s. XX, i la núm. 10, Cal Boló. | 08044-223 | Travessia del Portal | El carrer Travessia del Portal, conegut popularment com a 'del Cagallons' o 'División Littorio' durant el franquisme, estava clarament configurat a mitjans del segle XIX. Aquest carrer durant molt anys assenyalava el límit sud del nucli urbà de la vila i era el primer vial transversal entre els dos eixos paral·lels que travessen Capellades: Portal-Major i Sant Francesc. El carrer de la Creueta (a la partida de la Trias) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades, a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la Travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort, el qual a cavall dels segles XVIII i XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. Al Capbreu de 1805 consten a nom de Mateu Tort set cases a la partida de la Creueta. Estaven edificades en un terreny de terra campa amb aigua per regar. Segons l'inventari de les propietats de Mateu Tort totes les cases, en aquest cas parla de sis, seguien a la principal, construïda el 1804. Possiblement, pocs anys després es va construir alguna casa addicional. | 41.5281100,1.6877700 | 390524 | 4598216 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44590-foto-08044-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt representatiu de l'arquitectura popular de cases unifamiliars entre mitgeres, amb façana composada amb eix desplaçat a la mitgera i completat amb les cases d'arquitectura culta, Can Llopis i Cal Boló. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44591 | Santa Maria de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-capellades | BARCONS GRAU, Antoni. Juliol, 2006. Projecte executiu de reparació de diferents vessants de les cobertes de l'església parroquial de Santa Maria de Capellades. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. BERNADET SOLÉ, Toni. Juny 2009. Església de Santa Maria de Capellades. Història i Arquitectura. Projecte Final de Carrera Arquitectura Tècnica. Barcelona. EPSEB UPC. BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades. Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUCIÀ, M.; COSTA, J. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Edició particular. MARTÍ MONNER, Josep. Novembre, 2003. Dossier per a la restauració de l'Església Parroquial de Santa Maria de Capellades. Segona etapa: restauració de tota la coberta (excepte el cimbori). Capellades. (Informe-valoració) MUSET i PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SABATÉ CURULL, Flocel; BENET CLARÀ, Albert. 1992. 'Capellades. Santa Maria de Capellades'. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Ed. Enciclopèdia Catalana. S.A. p.340-341. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. 'Notes històriques de Mossèn Josep Mas. Capellades Santa Maria', B 230, volum IX. (procedents de l'arxiu parroquial de Capellades abans de la seva destrucció). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CAPELLADES | XVII | L'església de Santa Maria té planta de creu llatina més dues naus laterals amb capelles i està orientada de llevant a ponent. El presbiteri és capçat per un absis semicircular, mentre que a l'altre extrem, damunt de l'entrada, s'hi disposa el cor. Les naus laterals també s'estiren cap a la capçalera, originant una capella a cada costat de l'absis: la del Santíssim, a llevant, i la de Sant Salvador, a ponent. L'església està coberta per un conjunt d'aiguavessos de teula corba suportats per una estructura de fusta que recolza en els murs perimètrics. En el transsepte s'aixeca una cúpula semiesfèrica coberta amb ceràmica vidriada de color vermell, que recolza damunt d'un tambor amb vuit obertures, i està capçada per un llanternó. El campanar és de pedra tosca es troba adossat a migdia, està format per tres cossos; el primer, el cos base, és de planta quadrada i els altres dos superiors, els cossos de campanes, són de planta octogonal, els quals estan coronats per un conjunt d'hídries de bola. Al capdamunt, hi ha una estructura de ferro que conté el parallamps. La façana principal, capçada per una cornisa recta, està limitada amb cantonades de grans carreus de pedra. A l'eix central hi ha la portalada, a sobre d'ella una fornícula que conté una imatge i, més amunt, una rosassa circular tancada amb vitralls de colors. El parament està esgrafiat amb plafons geomètrics que emmarquen garlandes i palmons, amb coloms al voltant de la rosassa, i amb les figures de sant Sebastià i santa Dorotea, a ambdós costats del rosetó. A la part alta del costat de migdia, sota la cornisa de coronament i el campanar, hi ha el rellotge d'esfera i a sota la inscripció 'ÉS HORA D'ESTIMAR DÉU'. A la façana de ponent del campanar continua l'esgrafiat i hi ha representat sant Cristòfor. L'interior del temple, amb naus cobertes amb voltes de mig punt o de creueria, està decorat segons un projecte de l'arquitecte Josep M. Jujol; les voltes amb estucs que imiten cassetons i els intradós dels arcs i les trompes amb motius florals. La cúpula està decorada amb motius vegetals i l'anell, de color blau cel, conté la inscripció 'ASSUMPTA EST MARIA IN COELUM GAUDENT ANGELI ALLELLUIA'. El presbiteri està enlairat dos graons respecte de la nau, on hi ha la mesa d'altar i, darrera, sota d'un baldaquí, presideix l'espai la imatge de l'Assumpció de l'artista Joaquim Ros, la qual recolza damunt del sagrari i d'un pedestal. Cal destacar la capella de ponent de la capçalera, dedicada a sant Sebastià, la decoració de la qual va ser obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. Conté un retaule barroc, amb mesa d'altar, predel·la, registre central i registre superior, policromat i daurat. En el nínxol central, flanquejat per columnes, hi ha la imatge del sant. La decoració dels murs es divideix en dos registres separats per motllures, amb plafons rectangulars i el resseguiment del perímetre del retaule. La volta està embellida amb motius celestials i angelets. | 08044-224 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | L'origen de l'església probablement era una petita capella que es trobava dins de l'antic terme del castell de Claramunt i l'any 978. Primer va ser capella sufragània i posteriorment parròquia. La capella fou donada amb l'alou de Capellades pels senyors de Claramunt al monestir de Sant Cugat del Vallès. La primera notícia documental de la 'cel·la' de Santa Maria de Capellades data de l'any 986, en el precepte del rei Lotari el rei confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès l'església de Santa Maria junt amb el castell de Claramunt. No va ser finsal 1028 que es va començar a parlar de l'església de Santa Maria. No es coneixen gaires detalls del temple medieval. La primerenca església de Santa Maria de Capellades sembla que consistia en un petit edifici romànic situat on s'aixeca l'actual i junt al temple hi havia un petit cementiri. En la proximitat tenia un edifici que feia les funcions de rectoria, de la notaria i de l'escrivania. L'altar major estava dedicat a Santa Maria i era ornamentat amb diverses teles. El 1578 el Vicari General va donar la llicència per fer les capelles i el 1587 es va autoritzar al rector per enrunar part de l'església a fi d'engrandir-la. Aquestes obres van comportar el canvi d'emplaçament del primer cementiri i el 1612 es va beneir el nou, situat darrera de l'església. Durant el segle XVIII es van produir diferents millores: la construcció d'un retaule per a l'altar Major, obra d'Antoni Viladomat (1721) i la incorporació de les campanes (1723); la instal·lació d'un altre retaule en honor de la Mare de Déu del Roser, signat per Josep Massalva (1741)3 i d'un tabernacle per a l'altar de Santa Dorotea. El 1819 es reprengueren els treballs de construcció nomenant director Josep Marcó, de Calafell. De nou, els fets d'armes van interrompre el procés d'ampliació. A principis de l'any 1865 es va iniciar un expedient al Bisbat per a la reparació de l'església parroquial. A les quatre de la matinada del dia 4 de desembre de 1896, es va declarar un important incendi que obligà a una reconstrucció general del temple. El foc havia destruït l'altar major, l'orgue, una trona, bancs i l'harmònium. Les flames havien arribat fins al Sant Crist. Nova restauració l'any 1910. L'any 1936 l'església fou saquejada i incendiada, i les imatges van ser cremades a la plaça i l'estructura interiors canviada. També es va cremar la pràctica totalitat de tot l'arxiu parroquial. Entre l'any 1945 1953 s'efectuaren diverses reformes interiors i exteriors a destacar la decoració interior, simulant elements arquitectònics d'estil renaixentista, a càrrec del pintor Joan Campoy, acabats el 1955. Entre l'any 1983 i el 1986, es va encarregar la construcció d'una nova capella lateral dedicada al Santíssim amb notables mostres d'art contemporani. També es destacable el nou sagrari va ser l'ofrena que la comunitat parroquial de Santa Maria de Capellades. El 1997 es va fer la nova restauració del cimbori i, finalment, la restauració de l'atri de l'any 1999 on es van poder veure les pedres originals dels arcs. L'última reforma feta en aquest temple va ser l'arranjament de la teulada de tot l'edifici, que es va portar a terme l'any 2007. | 41.5312300,1.6861700 | 390396 | 4598565 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-3.jpg | Legal | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Tindria el seu origen segle X; s. XI; ampliacions i reformes: 1587, 1644, 1687, 1804, 1819 i durant les dècades de 1850, 1860. Ja al segle XX, també hi han diverses reformes 1900, 1910, 1940, 1950, 1960, 1970 i 1980. També es àrea d'expectativa arqueològica. | 98|96 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44592 | Safareig públic de la plaça de Missa (antic solar d'en Fages) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-placa-de-missa-antic-solar-den-fages | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XVII | Safareig públic, amb bassa de forma rectangular i vora de rentar inclinada cap a l'interior, que es va incorporar dins l'antic edifici del 'Cafè Catalunya'. Aquest edifici s'enderrocà l'octubre de l'any 2006, conservant i protegint el safareig per tal d'incorporar-lo en el nou edifici de la Biblioteca Municipal i en el moment de redacció d'aquest treball seu de la Regidoria de Cultura . | 08044-225 | Pl. Jacint Verdaguer, 5 | La primera referència a aquest element rellevant es troba al reglament d'ús d'aigües de 1699 ja es parlava del rentador o safareig de la plaça Major. Segons documentació d'aquella època, aquest espai era utilitzat pels paraires de Capellades per rentar la llana, base de la seva manufactura. Al costat del safareig es va construir una instal·lació manufacturera. A inicis del segle XIX constava com dedicada a l'activitat cotonera i paperera. Els seus propietaris eren els Fages. El 1805 el seu propietari era Josep Fages, fabricant de cotó. Aquell mateix any havia comprat una casa localitzada en aquesta plaça (coneguda com 'la torra') a Justí de Mora i de Gironella. Poc temps després les instal·lacions foren posades en arrendament. A l'amillarament de 1851, Josep Fages constava com a propietari d'una fàbrica de paper i filatura. Aquest edifici estava situat al carrer del Pilar número 2. La instal·lació cotonera no era excessivament gran, era una de les dues úniques dedicades a paper d'estrassa de Capellades. Tampoc era excessivament gran, donat que disposava d'una única tina. Els Fages, que havien acumulat cert patrimoni immoble, van arrendar el seu molí. Un dels seus principals arrendataris fou Joan Muray Marqués, que el va fer funcionar durant bona part de les dècades de 1860 i 1870. En aquella època, Josep Fages i Mora va ser dipositari municipal. El molí del Fages deixa d'aparèixer a la contribució industrial a inicis de la dècada de 1880 generant un procés accelerat d'endeutament familiar. En la seva part anterior, just davant del safareig, a la plaça Verdaguer hi havia la Font de Sant Magí que va ser enderrocada entre els anys 1918 i 1920. En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. El safareig va estar en ús fins a finals del segle XX. L'agost de 1892 es va aprovar l'ampliació del safareig amb elements procedents del safareig clausurat situat a la plaça Sant Miquel. El ple de 8 d'agost de 1921 va declarar terreny sobrant l'ocupat per la font i el safareig de la plaça Verdaguer, tot havent-se de suprimir com a resultat dels canvis en el sistema de proveïment d'aigües. El 1922 es va plantejar la substitució d'aquest safareig per un de nou. Amb aquest objectiu es va comprar una casa al carrer Ramon Godó; fins i tot al juliol de 1923 es van iniciar els tràmits administratius per a l'inici de les obres, assignades a Isidre Fons. Al maig de 1925 es comentaven els problemes del safareig, situació que és atribuïda a la venda 'per error' a Isidre Soteras; es comentava que s'havia arribat a un acord per comprar-li. A inicis de la dècada de 1930 es van tapar les finestres amb vidrieres per a evitar el gran fred que sentien les persones que anaven a fer la bugada. El 1948 també es van realitzar diferents reformes per solucionar els problemes higiènics existents. El 1957 es van realitzar pactes amb el veí Antoni Girbau sobre l'entrada a casa seva (veïna del safareig). L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals. | 41.5309900,1.6860200 | 390383 | 4598538 | 1699 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44592-foto-08044-225-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 1699. Consta en Reglament d'ús d'Aigües. Àrea d'expectativa arqueològica | 98|119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44593 | Conjunt de cases a la Plaça Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-a-la-placa-jacint-verdaguer | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIV | Edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres de la façana de ponent de la plaça, són de planta baixa i tres plantes pis, els núm. 6 i 8 cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec recolzats en carteles, canal i baixant fins el forjat de planta baixa, la núm. 7 amb coberta plana, limitada per una balustrada on es recolzen tres pilars que conformen una simple pèrgola. Les façanes de les cases núm. 6 i 7 estan composades segons dos eixos, la núm. 8 amb quatre eixos. Les obertures de les tres cases són de proporció vertical, protegides les núm. 6 i 8 amb persianes de corda i la núm. 7 amb persiana enrotllable i de corda, els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes estan revestides amb estuc de colors ocre i verd clar. Les obertures de les plantes baixes han estat modificades per adaptar-les a nous usos. | 08044-226 | Plaça Jacint Verdaguer, 6, 7, 8 | Les tres cases ocupen un dels primers espais urbanitzats del nucli urbà de Capellades durant l'edat mitjana tan com s'esmenta en la documentació de l'època referint-se a l'Església a inicis del segle XV hi havia els 'hospicis' de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. Ja en aquella època es va mostrar la creixent centralitat d'aquestes edificacions, i del conjunt de la plaça. La importància comercial d'aquesta zona es va anar incrementant, reforçant la derivada de l'existència del mercat dels diumenges. Segons la imatge gràfica realitzada per Rómulo Zaragoza, el 1851 aquests espais ja estaven construïts. L'actual número 6, és resultat de la fusió de dues edificacions preexistents (el 6 i el 7 segons el Registre Fiscal de 1906). Segons el 1906, era propietat d'Antoni Llopart (La Torre de Claramunt) i tenia 25 m². El 1916 en va fer inventari Joan Llopart Domènech i el 1952 la va adquirir Antoni Girbau Prats. La llavors número 7, el 1894 ja era ocupada per Isidre Gabarró Iglesias. El 1906 era propietat de Pere Gabarró amb la seva família, dedicat al comerç. Altres propietaris de l'immoble també s'han dedicat al comerç. L'actual numero 7, a principis del segle XIX era propietat de la família Saló. Així constava una casa amb aquesta ubicació al Capbreu de 1805, que era propietat de Salvador Saló. Josep Saló, farmacèutic, la va vendre . Aquest espai va ser la farmàcia familiar dels Sabater fins el 2005, en què es varen traslladar a la mateixa plaça a un altre espai. Els llavors número 10 i 11, ara número 10, eren propietat de la família Saladrigas. Al capbreu de 1805 ja apareix una casa a nom d'Antònia Talavera, vídua de Josep Saladrigas (fabricant de draps), reconvertits a la manufactura paperera. Altres propietaris il·lustres va ser els Marra antics fargaires reconvertits a paperers. Entre els seus actius immobiliaris a Capellades cal comptar amb el molí de Cal Titllo. El seu propietari, a inicis dels segle XX, era Josep Marra Almirall. El 1910 torna aparèixer a nom d'Antònia Saladrigas Bernadet. Desprès de diversos propietaris, ambdues cases foren adquirides el 1936 per Joan Esquirol. El darrer dels espais, l'antic 11, era el conegut Cafè de la Parra, ocupat en diferents èpoques per cafeters-arrendataris. | 41.5311600,1.6859400 | 390376 | 4598557 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44593-foto-08044-226-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà de tres cases d'origen medieval, canvis al segle XIX i reformes segle XX. Formant part del primer espai públic de la població, entorn del qual ha esdevingut el centre econòmic, religiós, social, cultural i lúdic per un conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura d'autor, presidits per l'església parroquial. La majoria dels immobles actualment tenen una doble funció, com a habitatge i com a comerç. | 94|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44594 | Conjunt plaça Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-jacint-verdaguer | VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XII-XIX | La plaça és de planta sensiblement trapezoïdal, està limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres, i és presidida per l'església parroquial. Els edificis de la plaça de la façana de ponent són de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons, dos o quatre eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Al costat de migdia de la façana de ponent està en construcció l'edifici de la Biblioteca Municipal que substitueix l'antic edifici del cafè Catalunya. Els edificis de la façana del costat de migdia de la plaça són de construcció recent. Pel costat de llevant la plaça està tancada amb l'església parroquial. | 08044-227 | Plaça Jacint Verdaguer | Des de l'Edat Mitjana la 'Plaça de Missa' es va convertir en el primer eix urbanístics de la vil·la. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint durant els segles XII i XIII. Segons el Capbreu de 1411, s'hi trobaven les cases o hospicis d'Esteve Oller (possiblement el més gran de Capellades aleshores), de Bernat Musarró i Ferrer Súria. D'època incerta en la ubicació de la Casa de la Vila, tot i que ja hi era a començaments del segle XVII, esdevenint una mena de continuació del temple, tot tancant la plaça. També s'hi van anar localitzant en aquest espai cèntric diferent serveis: el pallol, la carnisseria, l'hostal, el rentador públic, etc. També a partir del segle XVII està documentat el seu ús es diferents activitats de lleure (balls, comèdies, etc.) i polítics (eleccions de jurats, reunions del Consell, etc.). Especial atenció mereix la celebració del mercat setmanal dels diumenges. Simptomàtic de la centralitat comercial de Capellades fou l'existència d'un mercat setmanal on els pagesos de la zona venien la seva producció, que va anar agafant impuls durant el segle XVIII. Especialment important era la venda de verdures produïdes a la vila. Hi havia una creixent lluita entre els hortolans per aconseguir determinats llocs al mercat. El 1863, l'Ajuntament va intervenir davant de les desavinences en la posició que s'havia d'ocupar. A partir de llavors es va establir un ordre fix. Els intents de canvi del mercat setmanal es van repetir en els anys finals del segle XIX i inicials del XX. A la segona meitat del segle XIX va començar a perdre la centralitat com a espai residencial. Tot continuant amb la seva secular funció, a la plaça Major es van anar concentrant una part important dels comerços de Capellades, especialment destacable era la presència d'establiments d'importància com la farmàcia, etc. Encara avui en dia, a la plaça, hi ha la farmàcia i un negoci de ferreteria. També la Plaça des d'antic ha estat centre d'importants celebracions religioses o profanes (carnestoltes, ballades del Dansot, etc.). Per exemple, tradicionalment ha estat i encara és el lloc de la tradicional ballada de sardanes. A la plaça Major hi havia una de les principals fonts de la Vila: la de Sant Magí, situada prop de la cantonada amb el carrer del Pilar. L'estructura urbanística de la plaça no va tenir excessius canvis durant segles. Amb aquest objectiu, el ple de 31 d'agost de 1882 va resoldre formar una comissió per reformar la Plaça Major. El 19 de febrer de 1915, se li va donar el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. L'acte d'inauguració de la placa amb el nou nom es va dur a terme el dia de Pasqua Granada, el 23 de maig, de 1915. Als darrers anys del segle XX es va produir el darrer gran canvi en la configuració de la Plaça. A inicis de la dècada de 1990, es va procedir a enderrocar un antic edifici que feia cantonada amb el carrer Fossar i el 2004-2005 es va fer el mateix amb les dues cases veïnes. D'aquesta manera es va reformular la totalitat d'un sector de la plaça. A finals de 2006, es va iniciar l'enderroc de l'antic cafè Catalunya per procedir a la construcció de la nova biblioteca municipal, tot conservant en els seus baixos l'antic safareig. Amb motiu d'aquestes obres, es van localitzar tombes medievals. Problemes amb la constructora van fer que no es reprengués la construcció fins als darrers mesos de 2008 i inicis de 2009. | 41.5311600,1.6860800 | 390388 | 4598557 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44594-foto-08044-227-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt plaça Jacint Verdaguer: Plaça de Missa, plaça Major, plaça de l'Església, plaça Reial, plaça Constitucional. Té el seu origen als segles XII i XIII, amb reformes 1898 i dècada de 1990.Expectativa Arqueològica | 94|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44596 | Jaciment arqueològic del Polígon de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-poligon-de-la-barquera | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | III aC-V | Al tall efectuat durant l'obertura dels vials s'observen restes de materials arqueològics. | Restes detectades en un marge a peu de carrer, corresponents a una possible estructura d'un assentament romà | 08044-229 | Carrer de la Barquera1º41'15.64'E Altitud: 270 m. | Les restes es van localitzar en un terreny industrial propietat de J. Romaní. Foren descobert per Raül Bartrolí i Eudald Carbonell l'agost de 2006, en el context dels treballs d'obertura dels carrers del polígon industrial de la Barquera. Com a resultat de les obres van aparèixer, en un tall del carrer de la Barquera, algun fragment de tegula i algun petit fragment ossi indeterminat. En una visita efectuada el 20 d'abril de 2010, es va detectar l'existència d'alguna possible estructura i es van localitzar també fragments de ceràmica ibèrica comuna. | 41.5363200,1.6873700 | 390504 | 4599128 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44596-foto-08044-229-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La cronologia que figura a l'IPAC es : -218/476. Romà. Àrea d'xpectativa arqueològica | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44598 | Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-nova | No apareix documenta en cap document arqueològic | Talús del carrer on s'han recollir alguns bocins de ceràmica | 08044-231 | Carrer de la Vinya Nova | 41.5320100,1.6809000 | 389957 | 4598658 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cronologia indeterminada. Només es documenten alguns bocins en superficie i no s'ha efectuat cap estudi al respecte. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||||||
| 44608 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim | XX | Capella de forma rectangular localitzada a la banda dreta de l'altar de l'església de Santa Maria. Configura un espai independent, una mena de capella d'emergència per activitats puntuals. Presenta vitralls policroms a la paret esquerra dotant a l'espai d'una considerable lluminositat. L'estil dels complements decoratius de la capella és molt auster. Un altar de pedra massissa amb la representació de les mans de deu, el colom de la pau, una fulla i dues serps com la temptació, tot presidit pel sol. A l'esquerra de l'altar es localitza el sagrari, de forma circular amb creus en relleu. A la dreta s'ubiquen un crist a la creu i la imatge de la mare de deu, tot sobre un fons de rajoles de tonalitat melada. | 08044-241 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | A mitjans dels anys 80 del segle XX la parròquia amb la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat decidiren efectuar aquest annex de l'església de Santa Maria amb l'objectiu de disposar d'un àrea més reduïda que permetés efectuar cerimònies en un espai més reduït, fruit també del successiu descens de feligresos. Es un espai clarament auster tant en el conjunt arquitectònic, com en el mobiliari i bancs pels participants en el oficis. | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 1983 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44608-foto-08044-241-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||
| 44609 | Sagristia de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagristia-de-santa-maria | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. | XIX | Sagristia de l'Església de Santa Maria. Espai de forma rectangular que es localitza darrera de l'altar, a costal de la capella moderna del Santíssim. El sostre presenta arcs apuntats i les parets son arrebossades presentant frisos decorats a les quatre parets. Destaca per sobre de tot la qualitat del mobiliari de fusta, taula i armaris, juntament amb alguns quadres amb representacions històriques amb personatges capelladins. La pràctica totalitat d'aquest quadres son fets per Amador Freixes i Vivó durant la dècada dels cinquanta del segle XX. La paret que dona al carrer presenta també dos vitralls que aporten una considerable lluminositat a l'espai. Als vitralls apareixen representats Santa Dorotea, protectora de Capellades i Sant Sebastià protector davant de les malalties, les plagues i fonamentalment de l'activitat tèxtil, en aquest cas. Entre els dos vitralls es localitza un sant Crist en una creu arrodonida i sobre un fons de fusta amb teixit. En una de les cantonades de la sagristia es localitza una pila d'aigua beneïda, dins un oecus, delimitada per rajoles de tonalitats marrons i verdes amb motius vegetals i la pila de l'aigua i la part superior del conjunt on s'ubica l'aixeta son de marbre. | 08044-242 | Plaça Jacint verdaguer, 1 | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||||
| 44627 | Café Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-catalunya | XIX | Desaparegut. Ja no existeix l'establiment | En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals. | 08044-260 | Plaça Jacint Verdaguer | 41.5309900,1.6860200 | 390383 | 4598538 | 08044 | Capellades | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||||||
| 44629 | Creu de Miramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-miramar | XX | Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. | 08044-262 | Serra i Mirador de Miramar | La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia. | 41.5327100,1.6927900 | 390950 | 4598721 | 1966 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44629-foto-08044-262-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44398 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS TORT | XX | Font de ferro fos de catàleg amb dos brocs i dues piques adossats a un pilar central, del qual s'enlaira el pal que suporta quatre braços que aguanten els pàmpols esfèrics de vidre gravat de les lluminàries. | 08044-31 | Pg. Miquel i Mas; C. Dr. Fleming; C. Pep Ventura | La font és de molt recent instal·lació dons d'una zona que encara l'any 1980 formava part de 'l'Hort d ela Vil·la'. És una font de fosa de ferro gris realitzada per 'Fundición de Hierros Colomer SA' de Barberà del Vallès, empresa especialitzada en equipament urbà. El model d'aquest font és l''Imperial' que fabrica l'esmentada empresa des de 1972. | 41.5324100,1.6834400 | 390170 | 4598699 | 1970-80 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 'Fundición de Hierros Colomer S.A', Barberà del Vallès | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||||
| 44402 | Font del Carquinyoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carquinyoli | CABRÉ, Tate. Catalunya a Cuba. Un amor que fa història, Edicions 62, Barcelona Humor Capelladí, publicació local (1928-1929) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Térmens i Graells, Miquel | XIX | Font d'estil clàssic composada simètricament. Està formada per una pilastra que recolza en una base que incorpora la pica de planta corba, i una plataforma de pedra de planta semicircular de dos graons. Del frontal de la pilastra sobresurt l'element escultòric d'un cap mitològic, de la boca surt el broc de l'aigua. La pilastra està coronada per una gerra-hídria de la que sobresurten fruites. La font s'adossa a un plafó motllurat de pedra artificial. | 08044-35 | Carrer de Garbí, orientada cap al carrer Major | Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). Escultor amb molta obra a l'Havana dins la tradició del modernisme o 'art-noveau' materialitzat en immobles, dissenyador de façanes i de monuments funeraris. Amb freqüència apareix com a arquitecte, tot i que era només constructor que s'havia format com a escultor a l'escola de la Llotja. Fet que li va suscitar algun problema amb el Col·legi d'Arquitectes de l'Havana. De fet a la Cuba de la dècada de 1920 l'ús del mot 'catalanismo' aplicat a l'arquitectura tenia un to plenament pejoratiu. Va ser l'introductor a Cuba de l'arquitectura de motlle. Amb aquest objectiva fundar el 1905 la 'Fundición de Cemento Mario Rotllant' pels prefabricats de ciment i la fabricació de pedra artificial, i va patentar emmotllats decoratius de guix. A l'abril de 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat membre del consistori capelladí, com a representant corporatiu de la Lliga Comercial, Industrial i Agrícola. En aquella època encara anava i venia de Cuba. La font ideada per Màrius Rotllant té el seu origen en el projecte d'eixamplament del carrer de Garbí. Aquest projecte es va originar el 1924. Fou resultat de la cessió del núm. 50 del carrer Major (llavors Prat de la Riba). El resultat fou un segment de carrer més ample que finalitzava en el mur de la primera casa del carrer de Garbí. La idea de la font sembla vinculada al fet de donar una imatge més agradable a aquest indret del centre de Capellades. El projecte data de 1928. Les obres les va realitzar el paleta capelladí. | 41.5299000,1.6864500 | 390417 | 4598417 | 1928 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44402-foto-08044-35-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Màrius Rotllan i Folcarà | També conegut com: Font de la Carota; Font del carrer de Garbí. Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). | 106 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44531 | Font de Santa Dorotea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-dorotea | BASSEGODA, Joan. 2005. 'El santuari de Montserrat a Clariana', I Trobada d'Estudiosos del Foix, Diputació de Barcelona, pp. 177- 183. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIDAL, Mercè. 2008. 'L'art a les Llars Anna Gironella de Mundet, un salt vers la modernitat en ple període franquista' a Gemma Tribó (coord.), El Campus Mundet. Un món per descobrir, Universitat de Barcelona, pp. 132-160. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Font en una àmplia fornícula d'arc de mig punt, emmarcada amb lloses de pedra aplacada i incorporada en la façana del carrer Sant Ramon. Al fons de la fornícula hi ha aplacat un plafó ceràmic amb la imatge de la santa amb els seus atributs i la grafia 'Santa Dorotea'. De sota el plafó surt l'aixeta i la pica de pedra que abasta l'amplada de la fornícula. | 08044-164 | Carrer Portal 2. Plaça Àngel Guimerà | Va ser construïda entre finals de la dècada de 1960 i inicis de la del 1970 sota l'impuls del llavors alcalde Vicenç Ros i de l'arquitecte municipal Joan Bassegoda i el pintor Joaquim Datsira Prunés (1925-1972) fundador, el 1950, del grup d'art Postectura, del qual en formava part, entre d'altres, Josep M. Subirachs. | 41.5285400,1.6870300 | 390463 | 4598265 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44531-foto-08044-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitecte: Joan Basegoda i Joaqum Delaire Prunés, pintor | Final de la dècada dels 60 | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44557 | Font de la Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-historia | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Programes de la Festa Major | XX | Font neogaudiniana de set brocs encastats en un mur triangular coronat amb una imposta de carreus de pedra i revestit de trencadís que representa formes sinuoses i poligonals. Els set brocs són de metall i aboquen l'aigua en una pica de pedra de perímetre allargat, de planta rectangular amb les cantonades arrodonides, emmarcada amb una base en forma de canaló per recollir l'aigua que sobreïx de la pica base en forma de canal. Al costat de ponent del mur, hi ha un pilar de pedra, també triangular, al damunt del qual recolza una creu de pedra. Al costat de llevant s'hi adossa una roda metàl·lica dentada. Sobreposat al trencadís hi ha una placa de metall amb la inscripció 'FONT DE LA HISTÒRIA erigida per la vila amb els guanys del llibre, en recordança del grup de […] que el va dur a [ …] '. | 08044-190 | Carrer Sant Francesc s/n, Avinguda Maties Guasch | El beneficis obtinguts de la publicació d'una història de Capellades gràcies al suport municipal, al de diverses empreses i a les nombroses famílies que s'hi van subscriure es va dedicar a la construcció de la Font de la Història, dissenyada per Joan Bassegoda Nonell, llavors arquitecte municipal. La ubicació estava relacionada amb la creixent importància d'aquella zona, amb l'obertura de la ronda del Capelló. L'objectiu era construir un monument que simbolitzés la història de Capellades i la rellevància de l'aigua. Es va inaugurar el 15 d'agost de 1975. Fou un dels actes centrals de la festa major d'aquell any. Durant els anys 2005 i 2006 es va efectuar una restauració. | 41.5263200,1.6882000 | 390557 | 4598017 | 1975 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44557-foto-08044-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Disseny: Joan Bassegoda Nonell, arquitecte. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44584 | Font del Llargandaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llargandaix | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | La font està situada al costat de la carretera, urbanitzada amb dues files de plàtans hispànica. Al fons es troba el broc, en una zona coberta d'heures. La font està en desús des de la dècada de 1960. En el costat nord, hi ha un petit cos d'edifici que conté el pou, construït a finals de la dècada de 1960. | 08044-217 | Carretera de Capellades a Martorell, B-224. 0'920 Km. | La font està situada al costat de la carretera, urbanitzada amb dues files de plàtans hispànica. Al fons es troba el broc, en una zona coberta d'heures. La font està en desús des de la dècada de 1960. En el costat nord, hi ha un petit cos d'edifici que conté el pou, construït a finals de la dècada de 1960. La zona del Llangardaix era de conreu de vinya a la segona meitat del segle XVIII, fins a mitjans del segle XIX. En aquest lloc hi havia dues fonts: la de Dalt i la de Baix. Ambdues en desús des de fa dècades. La font del Llangardaix de Baix sembla datar-se a la dècada de 1920. El ple de 9 de març de 1921. El 28 de març del mateix any, es va aprovar el trasllat de la font, donat que Marsal havia consentit en l'esmentada cessió. L'abril de 1923, es va pactar la realització de certes obres per a deixar-la en bon estat a l'arribada de la temporada estival. El 1933 es van acordar certes reformes a la font, com la de rebaixar el pedrissos. També en aquell any es van realitzar anàlisis de potabilitat degut a algun problema. Encara a la dècada de 1940 són habituals les ordres relacionades amb actuacions per al correcte manteniment de la font. Sempre ha estat un lloc de reunió social tot i que va anar patint un progressiu desús a conseqüència de la manca d'aigua. Posteriorment s'hi va fer un pou, en un punt proper a la carretera, que recollia aigua que canalitzada era portada a la Bassa de Capellades. Els darrers anys, s'ha intentat potenciar aquest espai per celebracions vilatanes, per exemple s'hi van dur a terme els actes oficials de l'11 de setembre, almenys en un parell d'ocasions. | 41.5242500,1.6867800 | 390435 | 4597789 | 1920 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44584-foto-08044-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44584-foto-08044-217-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Font i espai recreatiu representatiu de les activitats socio-culturals La Font del Llangardaix té valor mediambiental perquè constitueix una surgència natural de l'aqüífer Carme-Capellades, tot i que actualment està canalitzada. | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44595 | Font de la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vellesa | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS. Programes de la Festa Major. | XX | Font pública i dovella incorporades a la façana est de la casa entre mitgeres del carrer Onze de setembre de 1714, núm. 8, que dóna a la plça de l'Església (Plaça Jacint Verdaguer). La font està constituïda per un aplacat de perímetre rectangular de pedres iregulars que incorpora dos brocs de llautó de sortida d'aigua que cau en un piqueta de planta corba que s'hi arriba mitjançant dos graons de pedra amb una entrada pel mig, els laterals protegits per una barana baixa de ferro. En el centre de l'aplacat de pedra hi ha emmarcat un plafó. En el centre del plafó hi ha un alt relleu ceràmic representant dues persones d'edat assegudes en un banc, emmarca el plafó un mosaic ceràmic representant un paisatge arbrat. La dovella, a la part superior de l'aplacat, conté gravada la data 1617 | 08044-228 | Carrer Onze de Setembre, 8 | Entre la gran quantitat d'actuacions urbanístiques que es van realitzar a Capellades durant la segona meitat de la dècada de 1960, cal destacar l'asfalt de determinats carrers. El 1968 es va materialitzar aquesta obra a la plaça Verdaguer. Resultat d'aquesta actuació fou la inauguració d'aquesta font. L'aprovació de la certificació de les obres es va realitzar el 2 d'agost de 1968. El projecte havia estat signat per Joan Bassegoda Nonell, el llavors arquitecte municipal. Aquest font fou inaugurada com homenatge a la vellesa. La font es va construir adossada en una casa de la plaça, en l'actualitat propietat de Francesc Bargalló, i datada el 1617. | 41.5312900,1.6859500 | 390377 | 4598572 | 1968 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44595-foto-08044-228-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Bassegoda Nonell, arquitecte | Element de mobiliari urbà, amb dovella incorporada sobre la font com d'element escultòric d'interès documental. La dovella incorporada es BCIL, 1986. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44597 | Col·lecció d'ascles lítiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dascles-litiques | <p>Ascles de pedra de funcionalitats diverses relacionades amb l'adaptació a l'entorn medioambiental del paleolític mig.</p> | 08044-230 | Museu Victor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) | <p>Durant l'estanca del Sr. Amador Romaní a Vilanova per prescripció mèdica es van dipositar petites mostres de materials arqueològics de l'Abric Romaní.</p> | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44597-foto-08044-230-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 77 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44610 | Retaule de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria | XVIII | <p>El retaule barroc es localitza en un petit absis a la esquerra de l'altar. L'absis es decorat amb pintura blava i groga amb la presència d'àngels. La part inferior de la paret de la capelleta es decorada reproduint un motiu arquitectònic. L'estructura del retaule presenta tres parts: La part inferior amb alternança de parts de fusta i parts amb aplicacions metàl·liques, La part mitjana amb una estructura arquitectònica amb columnes amb els fustes decorats amb motius vegetals fins a mitja alçada i els capitells corintis. També destaca l'arc de mig punt al intradós del qual dins d'una petxina es localitza la figura de Sant Sebastià custodiat ambdues bandes per àngels amb fletxes. La part superior una escultura més petita que l'anterior també dins l'arcada es acompanya per dos àngels dins d'un context força carregat. El conjunt està rematat per una custòdia i tota la peça presenta tonalitats vermelles, blaves amb xapat d'or.</p> | 08044-243 | Plaça Jacint Verdaguer,1 | <p>El retaule no és de factura local, sino que la familia Guasch, benefactora de l'església de Capellades va assumir el cost de la compra i el trasllat del retaule procedent de fora de Catalunya.</p> | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-2.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||||
| 44611 | Baldaquí de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-santa-maria | XX | <p>Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es troba el sagrari.</p> | 08044-244 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | <p>Element arqutectònic encarregat i inaugurat l'any 1953. L'escultor va ser Ros.</p> | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 1953 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44611-foto-08044-244-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | ArquitecteJordi Cantó | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44613 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria | XXI | <p>Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.</p> | 08044-246 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | <p>Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.</p> | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 2016 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dissenyador de l'orgue: Josep Freixes Vivó | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml