Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44624 | Piles amb maces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piles-amb-maces | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XVIII | Pila en forma de bloc cúbic, de pedra. Les dimensions de la peça son: 175 X 187 X 117 cm i segons la seva funcionalitat pot classificar-se com a eina i equip per a paper. | 08044-257 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Va ser donat per l'Ajuntament de Capellades | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer i es la peça número 466 segons el registre. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 44625 | Mola Trituradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-trituradora | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XIX | Base bloc de pedra en forma circular, amb dos blocs de pedra i circulars, perpendiculars a la base, units per un eix de ferro amb ganivetes. Les mides son: 194 X 180 X 200 cm. Classificada per la seva funcionalitat com a: eina i equip per a paper. | 08044-258 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Peça fabricada a la Pobla de Claramunt i donada al Museu pel Sr. Albert Sanllehí Punt | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es la peça número 467 segons el registre del Museu Paperer de Capellades | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 44626 | Placa commemorativa dels Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-capgrossos | XX | Placa formada per sis rajoles on dos capgrossos hisòrics agafen un cartell on figura es següent text: 'AQUESTA ES LA CASA DE CAN SERRA QUE A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX ACOLLIR ELS ANTICS CAPGROSSOS, ENGUANY CENTENARIS DE LA NOSTRA VILA. CAPELLADES, SETEMBRE DE 2007' | 08044-259 | Carrer que connecta la Plaça Verdaguer amb la plaça Catalunya | 41.5306400,1.6852800 | 390320 | 4598500 | 2007 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||
| 44627 | Café Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-catalunya | XIX | Desaparegut. Ja no existeix l'establiment | En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals. | 08044-260 | Plaça Jacint Verdaguer | 41.5309900,1.6860200 | 390383 | 4598538 | 08044 | Capellades | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||
| 44628 | Escultura commemorativa de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-commemorativa-de-la-penya-barcelonista | XXI | Escultura conmemorativa dels 25 any d'existència de la Penya Barcelonista de Capellades. Peça en forma de trípo de feta amb tubs metàl·lics, situada sobre un suport de formigó amb una pilota a la part central i amb una placa on figura els anys de la penya, l'escut amb els simbols escollits del municipi i un jugador de futbol en moviment. | 08044-261 | Carrer Miquel i Mas, | 41.5325200,1.6834300 | 390169 | 4598711 | 2007 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44628-foto-08044-261-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pel que fa a la referència cadastral s'ha posat la de la zona de la vorera segons plànol sitmun. Tot i que l'escultura com a bé moble deu figurar un altre referència | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 44629 | Creu de Miramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-miramar | XX | Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. | 08044-262 | Serra i Mirador de Miramar | La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia. | 41.5327100,1.6927900 | 390950 | 4598721 | 1966 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44629-foto-08044-262-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44630 | Placa dedicada a Oriol Solé i Sugranyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-oriol-sole-i-sugranyes | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Sol%C3%A9_Sugranyes | XX | Placa quadrada formada per nou rajoles on figura a l'extrem inferior dret el retrat d'Oriol Solé i Sugranyes i el següent text en lletra negra sobre fons blanc: 'A Oriol Soé i Sugranyes veí de Capellades. Lluitador antifeixista assassinat pel règim franquista durant la fuga de la presó de Segovia el 6 d'abril de 1976. QUE EL TEU EXEMPLE I LA TEVA LLUITA NO CAIGUI EN L'OBLIT. 6-4-2005'. | 08044-263 | Carrer Doctor Fleming (Can Bas) | Des de molt jove va tenir una vida compromesa amb moviments antifranquistes i d'esquerra. Va pertànyer al Sindicat Democràtic d'Estudiants i va ser detingut per primer cop el 1966 durant la Caputxinada. L'any següent, 1967, va passar a formar part de les Joventuts Comunistes del PSUC i més tard s'incorporà al PCE(i) la seva evolució ideològica es va orientar cap a posicions lligades a l'autonomia obrera, l'anarquisme i va entrar en contacte amb els grups més radicals del moviment obrer de començaments dels anys setanta a través de les Plataformes de Comissions Obreres, amb les quals col·laborà en les revistes Qué Hacer i Nuestra Clase. L'any 1969 va formar part activa de la vaga de l'empresa Camy i ha d'exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc. A Tolosa de Llenguadoc, aprofitant la seva activitat com a tipògraf de professió, va editar diverses publicacions de lluita obrera, com ara el Diccionario del Militante Obrero o el Movimiento Obrero en Barcelona, així com fulls de propaganda contra les eleccions sindicals de la CNS del 1971.[1] Va col·laborar en la constitució del MIL després d'entrar en contacte amb els joves llibertaris francesos Jean Claude Torres i Jean Marc Rouillan, aquest últim fundador del grup Action Directe. El nom del moviment escrit en xifres (1000), ja havia aparegut per primer cop als fulls de propaganda del 1971.[1] El 25 de març de 1971 va ser detingut per la policia quan intentava entrar a Espanya, juntament amb Rouillan, en un cotxe robat. Portaven una pistola automàtica i propaganda del x1. Fou empresonat a França i no sortí fins a començaments de l'estiu de 1972. El setembre de 1973 va tornar a ser detingut juntament amb Josep Lluís Pons Llovet després d'atracar una sucursal de La Caixa a Bellver de Cerdanya. Fou empresonat i ja no sortiria fins a l'abril de 1976, quan va participar en l'espectacular evasió de la presó de Segòvia amb un grup de presos d'ETA. L'endemà de la fugida, dia 6 d'abril de 1976, fou mort per un tret de la Guàrdia Civil, als afores d'Auritz (Navarra), quan intentava arribar a la frontera francesa.[3] Oriol Solé Sugranyes va ser enterrat al poble de Bor (Cerdanya.) | 41.5317400,1.6851300 | 390310 | 4598623 | 2005 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 44631 | Placa de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-purissima-concepcio | XX | Representació de la Concepció de Maria i els àngels sobre un suport format per 12 rajoles, un primer marc groguenc i un segon de tonalitat blavossa que delimita l'obra. | 08044-264 | Carrer Immaculada Concepció | 41.5298300,1.6836900 | 390186 | 4598412 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||||||
| 44633 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol | XIX | El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra | 08044-266 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 44634 | Capgrossos Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-nous | http://www.festes.org/articles.php?id=96; http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!histria/cu0v | XX | A part dels capgrossos centenaris (fitxa 268), més recent es van anar creant diversos personatges de l'entorn capelladí, significats per l'asimilació a fets rellevants de la historia: Home i Dona del Capelló, Jove i noia estudiants, paperer i dona del paperer, l'home de les festes i la dona enamorada de les festes. També altres associacions locals han fet els petits capgrossos. Tot plegat aquest ampli repertori de costumari no fa quelcom més que reflectir la passió per aquesta costum i la progresiva introducció de nous personatges, apadrinats per persones conegudes dins la cultura i societat capelladina. | 08044-267 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Des de finals de 1996 els Capgrossos de Capellades hem fet més de 200 sortides que podem veure amb detall al següent link: SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS. Al llarg de la nostra història destaquen l'organització de Trobades de capgrossos a nivell comarcal primer, després provincial i finalment , de la mà de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, la creació de la gran festa del capgrossos catalans, la I Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya que neix a Capellades i que després ha tingut continuïtat biennal en diferents poblacions catalanes on naturalment hem participat fent costat als organitzadors. També hem participat en algunes de les cercaviles més lluïdes del nostre país (Barcelona, Lleida, Manresa, Vilafranca, Olot, Vic, Igualada, Mataró,...), en altres comunitats espanyoles (Castelló, Irun, Calatayud,..), o a l'estranger on hem tingut l'honor de representar als capgrossos catalans en la Trobada europea de gegants i besties a Ath (Belgica) o a l'Aplec Internacional de la Cultura Catalana a Harlem (Holanda). Hem actuat en espectacles de gran format com a 'El temps per un forat' a la Mercè , 'La revolta dels menuts' en les nits de Goliath, al Saló de la Infància i la joventut, tots ells a Barcelona, o també en 'La Ciutat dels capgrossos', “La revolta dels capgrossos”, 'El somni d'un capgròs' o '100 anys de Cap...ellades' que van acabar en produccions audiovisuals,… Altres projectes han estat 'Centenaris' amb la recuperació dels capgrossos centenaris capelladins i una gran festa amb altres caps centenaris del país, la coorganització de la Ciutat Gegantera 2005 amb els Geganters de Capellades, o el treball de recerca 'Nans i capgrossos de l'any de la Picor' que donà lloc a produccions en format bibliogràfic i d'exposició de plafons. Una intensa activitat reconeguda arreu però que es va veure confirmada a casa nostra amb el Premi de Cultura 2011 que premiava tota una trajectòria en la promoció de la cultura popular en general i a Capellades en particular. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1994 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 44635 | Capgrossos Centenaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-centenaris | http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!centenaris/cvgs | XIX | Personatge elaborats en cartró representant personatges paradigmàtics de Capellades.Els anys 60 la família Romanyà va fer donació a l'Ajuntament i de llavors ençà s'han restaurat els anys 1982 i 1996 i la darrera el 2007 dins d'un projecte molt ambicios de l'entitat que, a més de recuperar els capgrossos Centenaris que tornaven a estar molt malmessos, havia treballat durant quatre anys en una recerca local i nacional que culminà amb la presentació de dues produccions de gran interès per a tot el món de la cultura popular i tradicional catalana: el llibre “Centenaris, nans i capgrossos de l'any de la picor” i l'exposició de plafons complementaria “Nans i capgrossos de l'any de la picor” que l'entitat va cedir a l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya per la seva millor difusió i conservació. | 08044-268 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Els vuit capgrossos daten del 1899 i, per tant, són figures de gran valor històric; fabricats amb cartró i provinents del País Valencià, representen tres dones i cinc homes que portaven els noms de personatges regionals populars: el Pagès, la Dama, el Tonto, la Vella, el Turc, la Criada, el Tricorni i el Curro. La presentació en societat dels capgrossos restaurats es va fer dins d'un espectacle de balls de capgrossos que comptà amb la presència de diferents comparses de caps centenaris del país i que va culminar amb el passi d'un audiovisual titolat “CENTENARIS, cent anys de CAP…ellades!”, que repassava en forma de capítols amb fotografíes d'arxiu i vídeos actuals deu dècades de la història de Capellades amb els capgrossos capelladins. Pero tornant als capgrossos Centenaris capelladins, aquests es van restaurar al taller El Drac Petit de Terrassa pel reconegut costructor i restaurador Jordi Grau i sota la supervisió del Centre de Restauració de Béns mobles de Catalunya. Després es va crear entre la nostra entitat i l'Ajuntament un protocol i reglament de conservació que va donar lloc per part del Ple de l'Ajuntament a ser declarats Béns del patrimoni cultural material i immaterial de Capellades. Actualment estan exposats a l'antiga entrada de l'Ajuntament i només els fem sortir en ocasions molt especials que siguin contemplades dins del protocol esmentat. Els capgrossos de Capellades tenen una llarga tradició. Actualment, h'hi ha vint-i-dos capgrossos municipals entre els quals vuit ja són centenaris. Les figures més antigues representen personatges populars com el Pagès, la Dama o el Tonto. Els capgrossos petits, o nans, van ser comprats per l'Ajuntament quan els més vells estaven molt malmesos i, avui en dia, els porta la canalla en totes les sortides que es fan. Les quatre parelles de capgrossos més moderns simbolitzen els orígens, el treball, les festes i el futur de la gent de Capellades. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1899 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Habitualment es troben dins instal·lacions municipals | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 44636 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-1 | Pàgina oficial dels Gegants de Capellades: http://gegants.capellades.net/ | XIX | 'Sembla que el Sebastià i la Dorotea no varen ser els primers gegants que va tenir Capellades, però tot i així la seva antiguitat és remarcable. Van ser construïts l'any 1899 a Barcelona. Havien tingut dos nans que els feien companyia, però fa temps que van desaparèixer. També tenien dos germans, fets del mateix motllo, que van anar a parar a Rupit. Quan els Gegants capelladins van complir cent anys, els germans van venir a la seva festa del Centenari En els seus inicis, el gegant havia vestit de conseller i la geganta segons la moda de l'època, tal i com es pot apreciar a les imatges anteriors. L'any 1999 per a celebrar el centenari, es van fer diversos actes, i un grup de dones de Capellades els va confeccionar uns nous vestits, molt vistosos i elegants. | 08044-269 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Coincidint amb el Centenari dels Gegants es va decidir fer una recerca de documentació i fotografies sobre la parella. Després, hi hagué una consulta popular a les escoles, per escollir els seus noms, ja que només es coneixien com el Gegant i la Geganta. Els escolars van triar els noms de Sebastià i Dorotea perquè són els patrons de la vila. Un cop decidits els noms, es va fer una celebració pública de bateig, amb una gran festa on van participar 20 colles d'arreu de Catalunya. L'any 2001 Capellades va acollir la Iiª Mostra de Colles Geganteres de l'Anoia, amb uns estands firals amb representació de totes les colles anoienques. En ells exposaven la seva història, documentació i les sortides que realitzen cada any. També hi havia estands de constructors de gegants i capgrossos i professionals relacionats amb el sector. El mes de setembre de l'any 2002 es va realitzar a la vila la Ia. Trobada de Gegants i Capgrossos de les comarques Anoia, Penedès i Garraf, amb participació de la majoria de les colles de les dues Coordinadores Una de les activitats que cada any realitza la Colla de Geganters de Capellades amb més il·lusió és la sortida que es fa en el decurs de les tradicionals Festes del Carrer. La celebració dura 5 dies, dividits en barris. El dimarts és el Barri del Gegant, un dels més grans. El Sebastià i la Dorotea són els convidats d'excepció a l'hora de ballar el típic Ball Pla. També surten sempre en el decurs de la Festa Major de Capellades, en què a més a més conviden una colla de fora a participar de la festa. Tot això, sempre participant amb agrat a les cercaviles que s'organitzen a Capellades i també a les poblacions de les rodalies. De tant en tant, també es va a fora, havent participat per exemple a la Festa Major de la Mercè, al Camp Nou, al Centenari dels Gegants de Sitges, a Rupit i a d'altres indrets'. (http://gegants.capellades.net/historia/ ) | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1899 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pel que fa a la referència cadastral, entenc que és la Colla de Gegants de Capellades | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44638 | Drac de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-capellades | http://bestiari.cat/quants_som_fitxa.asp http://infoanoia.cat/not/13902/el-drac-de-capellades-es-crema-quan-tornava-d-actuar-de-vilafranca | XX | Es va cremar i ha desaparegut | Drac construït totalment amb fibra de vidre. El seu pes és de 45 kg. Transportat per una sola persona. Les seves dimensions són: 3,5 m. de llargada, per 1,5 m. d'amplada i 2,5 m. d'alçada. Té 8 punts de foc, repartits entre la boca, les mans, l'esquena i la cua. Creat a partir d'una votació popular del poble, en la qual s'escollí el disseny del drac d'entre 15 models exposats a la fira capelladina l'any 1995. Restaurat per a la 1a Trobada de Bestiari Festiu de les Comarques Centrals de Catalunya de l'any 2000, moment en què al drac se li van posar ales fixes, canviar suports dels punts de foc, arnés portador i es va pintar de nou. Va ser construit l'any 1995, amb un pes de 45 Kg. Joan Calveras, Toni Marles i Dimonis de Capellades Llargada: 350 cms. Amplada: 150 cms. Alçada: 250 cms. Carregada interiorment per 1 persona Foc 8 | 08044-271 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | El Drac de Capellades ha quedat cremat després de patir un incendi el passat 21 d'agost quan tornava d'actuar de la Penjada d'Estelades de Vilafranca del Penedès, un dels actes previs de la Festa Major d'aquesta població. [Img #24425] El Drac, en el moment en què s'estava cremant / Dimonis de Capellades Del Drac, que enguany complia 20 anys i que recentment havia estat polit i repintat, només n'han quedat les extremitats, braços i ales i el cap. La peça es va cremar dins al camionet que la transportava, conjuntament amb el toldo i d'altres materials. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1995 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119|98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44639 | Salacot i porró de l'Abric Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salacot-i-porro-de-labric-romani | XX | Aquesta fitxa fa esment a dos elements que formen part del paisatge interior de l'Abric Romaní i adquireixen un valor simbòlic dins l'àmbit arqueològic i de desenvolupament del projecte. Per una banda un 'porró' utilitzat habitualment per l'equip d'excavació i que després de ser cobert per terra i pedra d'una estalactita va poder ser recuperat. D'altra el conegut salacot de l'Eudald Carbonell, director del Projecte, que simbolitza al personatge. Aquest objecte va ser penjat l'any 1997 campanya que va coincidir amb la concessió del Premi Príncipe de Asturias d'Investigació Científica i Tècnica a l'equip d'Atapuerca del que també és codirector el Dr. Carbonell. | 08044-272 | Abric Romaní | 41.5328400,1.6881100 | 390560 | 4598741 | 1997 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La referència cadastral d'aquests elements seria pública, igual que l'Abric Romaní | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||||
| 44640 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-6 | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ | Tal i com és habitual de cada any, els actes forts comencen el 14 d'agost, amb el Correfoc, tot i que a partir del 12 es podrà gaudir de la Festa Major Popular, amb un ampli ventall de propostes. Tal i com explica la regidora, Susana Moreno, “d'aquesta Festa Major destaca que hem preparat molts actes per als més petits i també que pràcticament totes les propostes són gratuïtes. Tot i no ser el model de festa participativa que ens agradaria anar treballant de cara als propers anys, creiem que serà una bona festa per a què tothom pugui gaudir-la”. El divendres 14 d'agost, a banda del Correfoc, es continuarà gaudint de la botifarrada i de l'Animal Party a la Font Cuitora. El dissabte 15 s'inicia amb l'habitual Ofici de Festa Major, amb el Ball dels Gegants i l'actuació dels Falcons. El pregó, anirà a càrrec de les professores Anna Font i Glòria Sabater. Seguidament, cercavila fins la Font Cuitora on hi haurà un concert vermut amb Ignasi Terraza, Jean Pierre Derouard i Juli Aymí. A la tarda, després del partit de futbol i d'inaugurar l'exposició antològica Joan Campoy Romero a Casa Bas, es farà sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la nit, Territori Stick amb el Capellades Hoquei Club i Ball de Festa Major amb l'Orquestra Belle Epoque. El diumenge 16 d'agost serà molt llarg, ja que hi ha activitats organitzades fins les 6 de la matinada següent. El dia, però, començarà amb una Patinada Popular, missa per difunts, festa infantil de l'escuma i concert vermut. Després de dinar, espectacle infantil i concert de ball d'arrel tradicional. La nit de l'empalmada combinarà l'actuació de diverses orquestres per 4 places de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà la Salseta del Poble Sec, a la de Sant Miquel TheNeighboursDJ's, a la d'Àngel Guimerà la rumba Er Taqueta i a la Catalunya el grup de versions DFESTA.cat El darrer dia de Festa Major es llevarà amb un taller per fer paper en família, una cercavila arrossera i un “Arròs paperer a la Font Cuitora”. A la tarda primer espectacle infantil, després havaneres i cremat. Al vespre es farà un espectacle coral amb els Músic Vox, finalistes a la darrera edició del programa Oh! Happy Day. I per acabar la festa, batucada amb els BATinKAT fins la plaça Verdaguer on hi haurà la traca de final de Festa Major. Coincidint amb la Festa Major des de l'Ajuntament s'ha llançat la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, per promoure que les celebracions festives estiguin lliures d'actituds sexistes i discriminatòries. | 08044-273 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'estén que la Festa Major no té un propietari, sino que és del conjunt de la població que participa i ho fa possible | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 44641 | Col·lecció de Pintura Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal | XX | Aquesta col·lecció esta formada per uns 100 quadres generats per la celebració del Concurs de Pintura ràpida que es dur a terme a Capellades des de fa 30 anys. Inicialment l'activitat estava organitzada pels Amics de les Arts amb el suport de l'Ajuntament i l'ajuda de patrocini privat local. Des de l'any 2007 es l'Ajuntament que coordina i assumeix la despesa generada pel concurs. | 08044-274 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a Can Bas | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||
| 44642 | Fons documental de l'Arxiu Cases Casamada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-cases-casamada | PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Ajuntament de Capellades. 1998 PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Un gran projecte. Ajuntament de Capellades. 1998 | XX | L'objectiu de la Fundació Ràfols Casamada es dànar a conèixer l'obra del pintor. Aquesta donació implicà el projecte d'adeqüació de can Bas segons figura a la documentació específica més enlllà de ser una sala d'exposicions o espai on presentar l'obra de l'autor té la intenció de ser 'lloc de convivència i reflexió al voltant de l'art contemponari'. A la documentació present a la bibliografia s'esmenten els estatuts signats entre la fundació i l'ajuntament amb les condicions, el projecte d'obra, les iniciatives per l'espai, així com el llistat de donació de peces,etc. | 08044-275 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 1997 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Gestionada per la Fundació Rafols Casamada Maria-Girona, des de 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44643 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-quintana | XIX-XX | Considerable col·lecció fotogràfica formada per 3000-4000 clixès | 08044-276 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan García Targa | L'Arxiu Quinta es troba des de fa uns anys a la Casa Bas, centre cultural municipal on es recull l'evolució de la població, festes, desenvolupament industrial i dates rellevants en imatges | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||
| 44644 | Placa dedicada a Miquel Muntades i Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-miquel-muntades-i-romani | http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0044885.xml | XX | Placa de forma rectangular localitzada a la façana de la casa, orientada de forma paral·lela al carrer. Figura el següent text: 'EN AQUESTA CASA I ALS 30 DE NOVEMBRE DE 1808 VA NÈIXER EN MIQUEL MUNTADAS ROMANÍ REVERENDISSIM P. ABAT QUE FOU DE MONTSERRAT. -CAPELLADES DEDICA AQUESTA PLACA RECORDATÒRIA DEL NATALICI DE SON FILL IL·LUSTRE COM A TRIBUT D'AQUEST RACÓ I PER LA SEVA ETERNA RECORDANÇA. CAPELLADES, 16 D'AGOST DE 1917' | 08044-277 | Plaça Sant Miquel, 26 | Hi ingressà el 1825. La desamortització del 1835 el sorprengué al col·legi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d'una parròquia que en depenia. Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l'abat Blanch. Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d'aplegar-hi nous monjos. El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid. Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el 1884, permís de l'estat per a la instauració d'un noviciat—, i treballà de manera decisiva en la restauració del monestir i del santuari. El 1880 i el 1881 organitzà, amb l'ajut de Verdaguer, Collell i Sardà i Salvany, les festes del suposat mil·lenari de la troballa de la Mare de Déu. Escriví diverses obres, entre les quals Montserrat. Su pasado, su presente y su porvenir (1871).Col·laboració: JMaM | 41.5300900,1.6874000 | 390496 | 4598437 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44644-foto-08044-277-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan García Targa | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44645 | Placa dedicada a Anselm Ferre i Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-anselm-ferre-i-bargallo | https://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Ferrer_i_Bargall | XIX | Placa que es localitza a la façana del número 5 de la plaça Sant Miquel. La placa es de forma rectangular i figura el següent text: 'NASQUÉ ACI 16-IV-1862 DON ANSELM FERRER I BARGALLÓ MESTRE DE MÚSICA I DIRECTOR DE L'ESCOLANIA DE L'ABADIA MONTSERRATINA 26-IV.1969. HOMENATGEDE CAPELLADES 9-XI-1969' | 08044-278 | Plaça Sant Miquel, 5 | Va estar al càrrec de l'escolania des del 1911 fins al 1933. En aquest temps renovà els estudis teòrics i els d'instrument, va formar una orquestra per a ampliar la cultura musical dels escolans, amplia el fons de la biblioteca, i donà una gran importància a l'educació de la veu i la seva emissió. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions. També es va ocupar en refer la gran biblioteca del Monestir. L'any 1939, un cop acabada la guerra civil, aplegà a Barcelona el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat. Tingué un excel·lent criteri en l'aplicació de les normes que imposava el Motu proprio de Pius X sobre la música sacra, perquè si bé contribuí en desterrar de l'església qualsevol resta de cant operístic, tampoc arribà al fanatisme exclusivista del cant gregorià, fent alternar el cant gregorià amb formes polifòniques que s'ajustaven a l'esperit litúrgic. Va promoure el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat i per al Segon Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 va compondre els cants de la missa en català. També va escriure articles a la revista 'Vida Cristiana'.[4] A banda de la personalitat musical, el P. Ferrer tenia vocació per la pintura i el dibuix. | 41.5301400,1.6870500 | 390467 | 4598443 | 1969 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44645-foto-08044-278-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actialment es troba ubicat en aquest número de la Plaça el 'Petit Café' | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44646 | Col·lecció fotogràfica del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-fotografica-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-de-la-diputacio-de-barcelona | XX | L'Arxiu Fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona disposa d'un seguit de fotografies de diversos indrets de Capellades que son de rellevància. Del conjunt de fotografies destaquem: Horts i fàbriques, vistes generals, Molí paparer i Museu, Font de la Reina., Façana de la parròquia de Santa Maria | 08044-279 | Comte d'Urgell, 187. 08024 Barcelona | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||||||
| 44647 | Fons de filmacions de l'Arxiu Lluís Bussi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-filmacions-de-larxiu-lluis-bussi | XX | Conjunt de pel·lícules afectuades a Capellades entre 1963 i 1970. Son filmacions fetes en super 8, que posteriorment es va adaptar a les versions Beta, VHS i CD/DVD. Concretament es tracte de les següents temàtiques: Vil·la industrial, Festa Major, Molí Paperer, La Fuga, l'Estatua, El Lladre i Musical 1970. | 08044-280 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 1963-7 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es troben dipositades a Can Bas | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||||
| 44398 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS TORT | XX | Font de ferro fos de catàleg amb dos brocs i dues piques adossats a un pilar central, del qual s'enlaira el pal que suporta quatre braços que aguanten els pàmpols esfèrics de vidre gravat de les lluminàries. | 08044-31 | Pg. Miquel i Mas; C. Dr. Fleming; C. Pep Ventura | La font és de molt recent instal·lació dons d'una zona que encara l'any 1980 formava part de 'l'Hort d ela Vil·la'. És una font de fosa de ferro gris realitzada per 'Fundición de Hierros Colomer SA' de Barberà del Vallès, empresa especialitzada en equipament urbà. El model d'aquest font és l''Imperial' que fabrica l'esmentada empresa des de 1972. | 41.5324100,1.6834400 | 390170 | 4598699 | 1970-80 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 'Fundición de Hierros Colomer S.A', Barberà del Vallès | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||
| 44580 | Escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-0 | CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: L'Humor Capelladí, gener de 1929 Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional), en premsa. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). | XX | Enn estat ruïnos, sense manteniment | Edifici de planta baixa en forma de T a doble alçada, amb coberta complexa de teula corba, recolzada en una solera d'encadellat ceràmic, bigues de fusta, jàsseres de perfil de ferro i encavallada de fusta. A ambdós costats del cos longitudinal de la façana principal, a migdia, i a la façana posterior, al centre del cos transversal, hi ha uns volums adossats de planta baixa, els quals es cobreixen amb coberta plana limitada amb barana massissa. El cos alt està tancat amb murs de paredat vist fins a l'ampit de les obertures, el qual està protegit amb rajola vidrada de color groc. El revestiment de la resta de mur és l'arrebossat. Les cantonades són resoltes amb pilastres de carreus de pedra fins a enllaçar amb la imposta de coronament dels murs i frontons. Les pilastres estan coronades amb elements escultòrics, en el vèrtex dels frontons hi ha emmarcat i la imatge esculpida d' un cap de vaca. Les façanes estan composades simètricament amb obertures de proporció vertical. A la façana principal, destaca el frontó de perfil trencat que incorpora un escut, actualment desdibuixat dins un marc el·líptic abraçat rodejat per branques de llor. El portal d'entrada és de fusta amb dues fulles batents massisses i està protegit per un porxo amb coberta a tres vessants que recolza en dues columnes de secció quadrada. En el carener i sota l'ampit de l'obertura central, hi ha el rètol 'MATADERO' amb lletres de cos. Darrera del cos en T, separat i recolzat en el mur de tanca mitjanera, hi ha un edifici de planta baixa composat simètricament amb tres cossos: el central amb les obertures obertes, cobert amb teula àrab a una vessant i el dos cossos laterals, tancats amb portes de fusta de dues fulles batents, els quals es cobreixen amb coberta plana. La tanca perimètrica està composada amb un mur alt de paredat arrebossat, amb pilastres de secció quadrada de carreus de pedra intercalades al llarg del mur, coronades amb hídries de bola. | 08044-213 | Carrer Santa Anna, 23; Ronda del Capelló | La instal·lació ressenyada venia a solucionar un problema llargament existent a la vila donat que des de l'any 1886 es buscaven terrenys per ubicar un nou escorxador municipal en substitució del ja existent (al carrer de Sant Francesc), el qual es trobava en estat ruïnós. Finalment, l'any 1927 l'Ajuntament encapçalat per l'alcalde Josep Guasch i Traveria, i en un procés de fortes inversions, va comprar uns terrenys a Teresa Busquets Domingo. A banda de les bones condicions del solar escollit suposava una ampliació de la xarxa urbana del municipi. L'arquitecte del projecte fou Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte municipal a Tortosa, i el setembre de 1928 fou nomenat arquitecte municipal d'Igualada. L'obra fouadjudicada el 17 de novembre de 1928 a Artur Vidal Blanch. A l'inici de les obres del nou escorxador es va descobrir al subsòl una vila romana. Per a la construcció de l'edifici es va tenir en compte els requisits necessaris que havia de reunir un escorxador modern com: capacitat, llum i ventilació suficients, impermeabilització absoluta dels pisos i les parets, dotació d'abundant aigua, depuració d'aigües residuals i distribució estudiada de les diferents dependències. L'edifici va ser utilitzat com a escorxador municipal fins l'any 2004. Va haver de tancar fruit de les noves exigències sanitàries. Actualment l'edifici està destinat a magatzem d'usos municipals. En els darrers temps, està en fase de projecte la construcció d'un casal per a joves. Jaciment arqueològic L'any 1927, segons afirma el diari inèdit d'Amador Romaní, es van realitzar uns anivellament en el pla on s'edificà l'Escorxador Nou i s'hi recollí ceràmica ibèrica. L'escorxador se situa al final del Carrer de Santa Anna, en el Passeig del Capelló. Però, no han arribat dades documentals que permetin precisar la seqüència estratigràfica o establir una aproximació al patró d'assentament. Les poques dades disponibles apuntarien a un poblament aïllat dedicat a la producció rural. El mateix passa amb la seva cronologia, tot i que la presència de la moneda de Bilbilis (Calatayud) citada per Romaní és significativa, ja que la seu celtíbera va encunyar moneda entre el segle II aC i el primer quart del segle I aC. Això permetria afirmar que es tracta d'un assentament de l'època ibèrica final o fase iberoromana. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1984, no s'aprecià cap mena d'element arquitectònic ni constructiu antic. Als magatzems del Museu de Capellades hi figuren deu 'pondus' ibèrics d'argiles bicolors, ben cuites, amb una perforació i decoració a base d'aspes i altres motius. El personal que va realitzar la Carta Arqueològica no va apreciar cap altre tipus de material arqueològic. Els arqueòlegs realitzadors de la Carta Arqueològica de 1991 van constatar que al voltant d'aquest edifici no aflorava cap resta arqueològica en superfície. | 41.5289100,1.6899000 | 390703 | 4598302 | 1928 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44580-foto-08044-213-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte i Arturo Vidal i Blanch, constructor | 1928. Arquitectura noucentista i Jaciment: -650/-50 Ferro-ibèric. Actualment té la funció de Magatzem municipal. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||
| 44531 | Font de Santa Dorotea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-dorotea | BASSEGODA, Joan. 2005. 'El santuari de Montserrat a Clariana', I Trobada d'Estudiosos del Foix, Diputació de Barcelona, pp. 177- 183. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIDAL, Mercè. 2008. 'L'art a les Llars Anna Gironella de Mundet, un salt vers la modernitat en ple període franquista' a Gemma Tribó (coord.), El Campus Mundet. Un món per descobrir, Universitat de Barcelona, pp. 132-160. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Font en una àmplia fornícula d'arc de mig punt, emmarcada amb lloses de pedra aplacada i incorporada en la façana del carrer Sant Ramon. Al fons de la fornícula hi ha aplacat un plafó ceràmic amb la imatge de la santa amb els seus atributs i la grafia 'Santa Dorotea'. De sota el plafó surt l'aixeta i la pica de pedra que abasta l'amplada de la fornícula. | 08044-164 | Carrer Portal 2. Plaça Àngel Guimerà | Va ser construïda entre finals de la dècada de 1960 i inicis de la del 1970 sota l'impuls del llavors alcalde Vicenç Ros i de l'arquitecte municipal Joan Bassegoda i el pintor Joaquim Datsira Prunés (1925-1972) fundador, el 1950, del grup d'art Postectura, del qual en formava part, entre d'altres, Josep M. Subirachs. | 41.5285400,1.6870300 | 390463 | 4598265 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44531-foto-08044-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitecte: Joan Basegoda i Joaqum Delaire Prunés, pintor | Final de la dècada dels 60 | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44611 | Baldaquí de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-santa-maria | XX | <p>Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es troba el sagrari.</p> | 08044-244 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | <p>Element arqutectònic encarregat i inaugurat l'any 1953. L'escultor va ser Ros.</p> | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 1953 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44611-foto-08044-244-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | ArquitecteJordi Cantó | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44517 | Tanca de l'antiga casa d'Antoni Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lantiga-casa-dantoni-miquel | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XIX-XX | Part de la tanca modernista de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. És un mur massís paredat arrebossat, compost de quatre trams amb tres pilars intermedis. El coronament té una imposta ondulada. | 08044-150 | Carrer Pilar, 12 | El propietari de la casa fou Antoni Miquel i Costas, el Marquès de la Pobla de Claramunt, un dels més importants paperers catalans i d'Espanya entre finals dels segle XIX i inicis del segle XX. 'El Guenyo', com era conegut popularment, va néixer en una família amb gran tradició paperera. L'empresa familiar era 'Miquel y Costas Hnos' materialitzat en la constitució, el 14 de setembre de 1902, de Miquel y Costas & Miquel S. en C. (MCM). A partir d'aleshores, la propietat de l'empresa era compartida per Antoni i el fills de Llorenç. La producció va tenir amplis contactes amb l'Havana, Valparaíso (Xile), Buenos Aires i Mèxic DF. La conquesta del mercat espanyol es va fer ja entrat el segle XX amb la marca Smoking. El matrimoni Miquel i Mas va endegar diferents accions de mecenatge com la restauració a la dècada de 1920 de la capella de Santa Bàrbara de la Font de la Reina. Aquestes actuacions varen contribuir a què Antoni obtingués el títol de Marquès de la Pobla de Claramunt, segons Reial l'any 1925. Poc després de la mort d'Antoni Miquel, 1927, es va activar la idea de la construcció d'unes escoles a Capellades que portessin com a nom el seu títol nobiliari. La seva vídua fou la principal impulsora del projecte 'Centre Escolar Marquès de la Pobla. La casa es va començar a construir a inicis de la dècada de 1880, era situada al bell mig d'un parc que ocupava la part nord del carrer del Pilar (o del Serra), des del solar que seria ocupat per la «Villa Canals» (futura caserna de la guàrdia civil) fins gairebé el carrer de La Canaleta. La casa estava situada al carrer del Pilar núm. 4 segons el Registre fiscal de 1906. Cap a l'any 1925 s'hi va fer una important reforma dirigida per Domènec Sugranyes (1878-1938), continuador de les obres de la Sagrada Família. El resultat del projecte va ser un edifici on a la planta baixa hi havia un porxo amb columnes i al primer pis de la façana principal es podia admirar una balconada amb una barana treballada i les finestres emmarcades per grans medallons i garlandes vegetals. A l'interior destacava l'escalinata de marbre, els magnífics vitralls emplomats, la fusteria noble i una magnífica biblioteca. Tota la vorera nord del carrer del Pilar era recorreguda per una tanca d'estil modernista que delimitava la propietat d'Antoni Miquel, llevat de la part central que tenia una entrada majestuosa. D'aquesta tanca 'gaudiniana' avui dia només se'n conserva un tros situada entre el número 12 del carrer del Pilar i l'inici del carrer Pare Bernardí. L'edifici no responia a un sol estil, sinó que s'hi barrejaven elements modernistes, renaixentistes, colonials, etc, evocadora de les vinculacions dels seus propietaris amb el mercat antillà. Durant la guerra civil de 1936-1939 la casa fou ocupada per les Joventuts Llibertàries. Acabada la guerra, la família Miquel ja no hi va tornar a viure. Així, el 1941 es va obrir l'anomenat 'Hotel Pensión Capelló'. Als anys 60 fou adquirida per un restaurador barceloní en representació d'una societat (Capelló SA) que l'enderrocà l'any 1964 i en feu donació. | 41.5307300,1.6853700 | 390328 | 4598510 | 1880-910 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1925, Domènec Sugranyes, arquitecte. | També conegut com: Tanca de Cal Genyo, Tanca de l'Hotel Capelló. Tram de tanca representatiu de la finca d'Antoni Miquel i Costas, marquès de la Pobla de Claramunt, que ocupava els actuals terrenys de la plaça Catalunya. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44440 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). PROGRAMES DE LA FESTA MAJOR. Dècades de 1940 i 1950. Col·lecció Particular Antoni Pons i Tort SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa amb façana a tres carrers, de planta baixa i dues plantes pis. Presenta una coberta de teula corba a tres vessants, acabades amb un ràfec de llosa de formigó, canal i baixants vistos fins el primer forjat. En la darrera intervenció, de la dècada de 1980, es va modificar la coberta i la cantonada dels carrers de Sant Francesc i de la Divina Pastora, amb un buidat que comprèn les plantes baixa i primera. L'entrada principal està situada al passatge de la Divina Pastora. Les obertures són de proporció vertical; les de la planta primera són balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals; les de la planta baixa de la façana al passatge són d'arc rebaixat. Les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó clar recolzades en un sòcol. | 08044-73 | Carrer Divina Pastora, 9; Carrer Sant Francesc, 33; Passatge DivinaPastora | La segona meitat del segle XVIII es el moment orientatiu de la construcció d'aquest immoble. Segons el padró de 1868, l'edifici ressenyat era ocupat per Joan Mora Gabarró, traginer de professió, i la seva família. Posteriorment va se ocupada per diverses persones: un músic local de gran prestigi, pagesos, industrials relacionats amb el paper procedents de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest negoci va anar reduint-se progressivament durant la dècada de 1960, en el context de la crisi de la indústria paperera amb base tecnològica tradicional. L'estat d'abandonament va determinar que l'any 1980 es decidís enderrocar-lo i construir un nou edifici. El projecte es va encarregar al llavors arquitecte municipal Jordi Pagès i Bertrán. El finançament va anar a càrrec de l'Ajuntament de Capellades i de la Diputació de Barcelona La distribució dels espais del nou Casal de Cultura eren els següents: A la planta baixa hi havia el grup d'animació Gresca Fresca, l'Espai Falcó i l'Associació de Pensionistes i Jubilats. La primera planta estava ocupada pel Grup Teatral i la coral Noves Veus. La segona planta estava totalment lliure. A la tercera, s'hi va instal·lar Ràdio Capellades. Des de llavors hi ha hagut algun canvi d'ubicació i l'entrada d'alguna entitat nova. La nova dotació cultural de Capellades es va inaugurar el 10 de gener de 1988. | 41.5303700,1.6878800 | 390537 | 4598467 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44440-foto-08044-73-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1984-1988: Jordi Pagès i Bertrán, arquitecte. | També coneguda com: Casa de Cultura. Pertany a l'apartat d'arquitectura pública, semipública. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 44557 | Font de la Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-historia | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Programes de la Festa Major | XX | Font neogaudiniana de set brocs encastats en un mur triangular coronat amb una imposta de carreus de pedra i revestit de trencadís que representa formes sinuoses i poligonals. Els set brocs són de metall i aboquen l'aigua en una pica de pedra de perímetre allargat, de planta rectangular amb les cantonades arrodonides, emmarcada amb una base en forma de canaló per recollir l'aigua que sobreïx de la pica base en forma de canal. Al costat de ponent del mur, hi ha un pilar de pedra, també triangular, al damunt del qual recolza una creu de pedra. Al costat de llevant s'hi adossa una roda metàl·lica dentada. Sobreposat al trencadís hi ha una placa de metall amb la inscripció 'FONT DE LA HISTÒRIA erigida per la vila amb els guanys del llibre, en recordança del grup de […] que el va dur a [ …] '. | 08044-190 | Carrer Sant Francesc s/n, Avinguda Maties Guasch | El beneficis obtinguts de la publicació d'una història de Capellades gràcies al suport municipal, al de diverses empreses i a les nombroses famílies que s'hi van subscriure es va dedicar a la construcció de la Font de la Història, dissenyada per Joan Bassegoda Nonell, llavors arquitecte municipal. La ubicació estava relacionada amb la creixent importància d'aquella zona, amb l'obertura de la ronda del Capelló. L'objectiu era construir un monument que simbolitzés la història de Capellades i la rellevància de l'aigua. Es va inaugurar el 15 d'agost de 1975. Fou un dels actes centrals de la festa major d'aquell any. Durant els anys 2005 i 2006 es va efectuar una restauració. | 41.5263200,1.6882000 | 390557 | 4598017 | 1975 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44557-foto-08044-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Disseny: Joan Bassegoda Nonell, arquitecte. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44613 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria | XXI | <p>Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.</p> | 08044-246 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | <p>Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.</p> | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 2016 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dissenyador de l'orgue: Josep Freixes Vivó | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 44496 | CEIP Marquès de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-marques-de-la-pobla | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU DEL COL·LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Fons Sugranyes. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Fons gràfic, actes. COL·LECCIÓ PRIVADA D'ANTONI PONS I TORT. Fotografies. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. FONS DOCUMENTAL DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Expedient del projecte de 1923. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. FONS LOCALS DIGITALITZATS. Premsa local d'Igualada. HEMEROTECA DIGITAL de La Vanguardia | XX | Edifici escolar aïllat format per dos cossos iguals, alineats d'est a oest i amb façana principal al sud, en el seu origen un dedicat als nens i l'altre a les nenes, de planta sensiblement rectangular i units per un cos de planta baixa amb coberta plana. A la façana del costat nord sobresurt un petit cos de planta poligonal de la caixa d'escala. Ambdós cossos són de planta baixa i pis, aixecats sobre el terreny, i cobertura de teula corba a quatre vessants amb dues hídries al carener. L'estructura de la coberta és d'arcs rebaixats de formigó armat encofrat amb envanets de maó vist recolzats en pilars. En els arcs recolzen les bigues de fusta de la coberta que sustenten la solera de rajoles sobre llates de fusta. Les façanes estan composades segons dos o tres eixos amb obertures de proporció vertical. Els revestiments dels paraments són amb estuc amb decoracions i tonalitats diverses. A les façanes de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada emfasitzat i protegit per un porxo amb cobertura de teula corba a tres vessants, coronades amb una hídria, sustentat per dues columnes amb capitell dòric que rep el tram d'escala. El portal està tancat amb porta de fusta emplafonada de dos batents. A la llinda hi ha esgrafiada la inscripció 'NIÑAS' i en el cos del costat de ponent la inscripció 'NIÑOS'. Els portals interiors són d'arcs el·líptics i plans, i el portam és de fusta amb portes vidriera emplafonades i pintades. La façana de migdia del cos d'unió està protegida per un porxo amb tres columnes de capitell jònic que suporten l'entaulament que conté la inscripció 'GRUP ESCOLAR MARQUÈS de la POBLA' i l'escut de Capellades emmarcat amb una orla. Al terrat va afegir un pas tancat amb portam lleuger i vidre que uneix les plantes pis. Al costat oest de l'escola vella, s'aixeca un altre edifici de planta rectangular, una ampliació de l'escola feta a la dècada de 1970. Constituït per dos cossos units per l'eix d'escala, de planta baixa i dos pisos. La façana, amb eixos de proporció horitzontal, és d'obra vista alternada amb rajola ceràmica de color verd. A l'interior d'aquest edifici es conserven algunes peces del mobiliari original de l'escola, com cadires i un moble llibreria de tres portes, acabat amb l'entaulament amb la grafia 'MURILLO', 'CERVANTES i NEWTON', coronat amb un conjunt escultòric al·lusiu als personatges de l'entaulament del centre del frontó partit. | 08044-129 | Passeig Miquel i Mas, 19 | La construcció d'aquesta escola va cobrir una mancança habitual a l'educació del municipi de Capellades. El 28 d'abril de 1932 l'Ajuntament va decidir demanar la creació, en termes legals, d'una escola graduada a partir de les ja existents. La sol·licitud implicava l'aprovació de tres seccions per a nens i tres per a nenes, una addicional, en cadascun dels casos, a les ja existents. En aquesta petició l'Ajuntament es comprometia al pagament dels materials i de l'habitatge dels mestres designats. La Inspecció Provincial de Primer Ensenyament ja havia aprovat, a l'octubre de 1932, la creació d'una nova secció de nois i una altra de nova de noies, però abans d'un mes havien d'estar disponibles els espais i els materials necessaris. Al febrer de 1933, la marquesa va comunicar a l'Ajuntament que havia donat ordres d'acabar amb urgència les obres de l'escola. L'acte de la inauguració del 14 de maig es va iniciar a les quatre de la tarda a l'Ajuntament. A l'abril de 1934, encara es va donar compte de l'aprovació del projecte arquitectònic per certes obres complementàries de la nova escola. El canvi no va ser simplement d'ubicació. Va coincidir amb tot un seguit de canvis educatius i pedagògics com a resultat de la proclamació de la República i la recuperació de la Generalitat. Les noves instal·lacions van cridar ràpidament l'atenció dels cercles pedagògics. Així, la 'Asociación de Maestros Nacionales de Barcelona (sección de Igualada)' va visitar a inicis de juny de 1935 el 'Grupo Escolar'. L'esclat de la guerra va impedir que aquest model madurés. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'escola també va participar de la creixent ideologització i de la presència de missatges revolucionaris. El conflicte va atorgar una nova i breu utilitat al 'Marquès'. Durant uns dies es van muntar llits a diferents punts de l'escola a l'espera de ferits procedents del front. L'ús hospitalari del centre no es va arribar a materialitzar: la retirada de l'exèrcit republicà ho va impedir. A partir d'inicis de 1939 es diria 'Grupo Escolar Marquès de la Pobla'. La religió va tornar a ocupar un lloc central. A les dècades dels 60 i 70 l'augment demogràfic va fer que l'escola concentrés nenes de poblacions veïnes. A l'abril de 1972, el Ministeri d'Educació i Ciència va notificar que s'havien concedit a Capellades, dins del Pla d'Urgència, vuit aules. Immediatament s'inicià l'expedient per a la recerca dels espais a ocupar (un dels punts analitzats fou la zona del Capelló). L'escola a construir era idèntica a moltes altres també en procés d'edificació a diferents punts de Catalunya. L'any 1983 es va voler recuperar els orígens de l'escola amb la celebració del seu 50è aniversari i noves estructures docents 2001 i 2002. En els últims temps, en els dos edificis de l'escola es van eliminar totalment les barreres arquitectòniques. | 41.5308300,1.6833200 | 390157 | 4598524 | 1933 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44496-foto-08044-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44496-foto-08044-129-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Domènec Sugrañes i Gras, arquitecte | Singular edifici representatiu de l'arquitectura escolar noucentista. | 106|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44445 | Escultura i Font del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-font-del-carrer-dr-fleming | Programa de mà de la Inauguració de l'escultura i font.17 d'agost de 1983. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XX | Font incorporada al monument al Dr. Fleming, format per murs de paredat de totxo vist, recolzats en una plataforma a dos nivells, aixecada respecte la vorera. En els murs es recolzen dues rodes de molí separades per un pilar. Del centre de la roda petita, recolzada en una base de paredat de totxo vist vermell, surt el broc que vessa l'aigua a una pica de totxo; l'altra roda està recolzada a la plataforma. En el pilar es recolza el bust, en marbre blanc, del Dr. Fleming i adossat al pilar hi ha un plafó de rajoles blanques amb la inscripció 'DR. ALEXANDER FLEMING. Lochfield (Escocia) 1881' Londres 1955. El seu treball científic fou beneficiós per la humanitat i encara ho és. Capellades, Agost 1983'. | 08044-78 | Carrer Dr. Fleming | La construcció d'aquesta escultura i font fou idea de representants de l'Ajuntament de Capellades (Cels Llorens i Guillem Guarro). El finançament fou possible pel superàvit existent en la recaptació de les obres de pavimentació dels carrers propers, Call i el propi carrer Dr. Fleming. Les aportacions van procedir de les empreses 'Miquel i Costas & Miquel, Himel, Codina, i del veïns. Fou inaugurada el 17 d'agost de 1983. En aquest acte hi foren presents les autoritats locals, els creadors de l'obra i el cònsol britànic a Barcelona Derek Fernyhough. L'obra fou dissenyada per Enric Moratalla Torrens i Joan Romaguera Bach. L'escultura fou obra del darrer, llicenciat en Belles Arts, el qual va realitzar el bust del Doctor Fleming amb pedra calcària. . Cal recordar que aquest carrer, tot just obert a inicis de la dècada de 1970, havia rebut el nom de l'introductor de la penicil·lina. | 41.5319800,1.6859100 | 390375 | 4598648 | 1983 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44445-foto-08044-78-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Enric Moratalla i Torrens, dissenyador; Joan Romaguera, escultor | Elements singulars | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44436 | Ca l'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesplugues | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. Presenta coberta a dos vessant de teula corba, acabada amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada segons tres eixos, les obertures són de proporció vertical i les obertures estan tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles en reganyol de perfil corb. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana i són tancats amb porta de plafons de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està estucat amb especejament carreuat recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-69 | Carrer Canaleta, 4 | La família Esplugas desenvolupava des d'antic activitats comercials, primer, i de banca, després. Els Esplugas havien treballat a la indústria paperera i a finals del segle XIX van obrir un establiment comercial al carrer la Canaleta. També va fer carrera política ocupant diversos càrrec locals. La família Esplugas sembla haver-s'hi instal·lat en aquest immoble just uns anys abans de l'any 1906 (registre fiscal) i posteriorment efectuen l'any 1917 efectuen una reforma reflex d'haver assolit un nivell polític i econòmic prou important. Aquesta edifici, comptava amb un ampli jardí a la seva part posterior. La creació del carrer pare Bernardí, a la dècada de 1960, el va tallar en dos. Recentment, a la part allunyada de la casa s'hi ha construït un bloc de pisos. Des de l'any 1980, la casa resta tancada. | 41.5312000,1.6854700 | 390337 | 4598562 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44436-foto-08044-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Família Esplugas: promotora de la reforma | També coneguda com: Ca l'Esplugas. Senquadra dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Des dels anys 80 del segle XX la propietat es troba tancada. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44533 | Casa Bartomeu Sabater Claudi Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-sabater-claudi-jorba | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Casa aïllada alineada al carrer, de planta baixa, pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana; la vessant està acabada amb ràfec recolzat en mènsules col·locades en els plens entre les finestres. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les de la planta baixa estan protegides amb dibuixades reixes de ferro forjat, els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics, les lloses recolzen en mènsules esculturades i les finestres de la planta sota coberta estan protegides amb barana de ferro forjat. La portalada d'entrada, situada en l'eix central, està emmarcada amb pedra i llinda d'arc rebaixat. En la clau, una orla simple emmarca la grafia 'B S' i la data -1895-. El portal està tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, oberta a un vestíbul on s'obre la porta d'entrada a l'habitatge, d'una fulla batent de fusta emplafonada. La composició vertical de les obertures queda contrarestada amb impostes-cornisa a nivell de forjat, en la planta pis sota la imposta-cornisa hi ha una imposta amb motius geomètrics. En les mitgeres hi ha pilastres des del sòcol al ràfec. | 08044-166 | Carrer Portal, 21 | Bartomeu Sabater i Prats fou un destacat paperer de Capellades, tot i que no era un membre de l'oligarquia paperera. L' any, el 1894, havia sol·licitat llicència d'obres per construir una casa al carrer del Portal i l'obra va ser finalitzada el següent any. Posteriorment va ser ocupada per diverses famílies. | 41.5278800,1.6873700 | 390490 | 4598191 | 1895 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Feliu Bagué, mestre d'obres. | Edifici d'habitatges representatiu del llenguatge eclèctic d'autor de finals del segle XIX, el qual es pot considerar una singular fita urbana del carrer del Portal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||
| 44410 | Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch. | XVIII | Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat. | 08044-43 | C. Amador Romaní s/n | Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut. | 41.5335900,1.6838700 | 390208 | 4598830 | 1733 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733). | Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44425 | Mur de turo de l'Hort de la Vila i Font del Carrer de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-turo-de-lhort-de-la-vila-i-font-del-carrer-de-la-merce | Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XVII-XVIII | Mur de contenció, lleugerament atalussat, de les terrasses d'horta que ocupaven aquesta zona de la població, conegut com a l'Hort de la Vila. Està format per pedres tosques irregulars, sense treballar, col·locades sense ordre i lligades amb morter de calç i sorra. En alguns trams hi ha una capa d'arrebossat modern, col·locada probablement en el decurs d'obres de consolidació recents. Aproximadament cada dos metres, hi ha una obertura rectangular, feta amb peces de rajola, per donar sortida a les aigües de les terrasses. El conjunt de la font està situat sobre una peanya de pedra aixecada respecte el paviment del carrer. La font està dins d'una fornícula de planta semicircular, amb una obertura d'arc de mig punt emmarcada per dos brancals de totxo vist que recolzen sobre pedres de turo procedents d'unes obres fetes a l'església parroquial de Santa Maria de Capellades i que van ser cedides als veïns. La resta de la pedra de turo utilitzada en la construcció de la font, prové de la pedrera del Camaró, propietat del constructor capelladí Joan Escala, que també la va donar generosament. El fons de la fornícula està revestit de peces ceràmiques rectangulars de color ocre. Al centre d'aquesta, hi ha un plafó central de bronze, que reprodueix un baix relleu de fang fet per J.M. Esquerra, l'any 1985, el qual inclou una llegenda llatina: 'AQUA FONS VITAE'. Sota d'aquest plafó es situa l'aixeta amb forma de caragol, evocant els caragols que baixaven de l'Hort de la Vila, els quals sempre han pogut observar els veïns del barri. L'aigua és recollida per una pica de pedra recolzada en un peu tronco-cònic. Al cantó dret de la font, hi ha una reixa decorativa de ferro forjat que reprodueix una ornamentació vegetal i que va ser un regal de l'artista serraller local, Joan Rius. També inserida en una pedra, hi ha una placa de bronze que reprodueix un poema sobre l'aigua de Francesc Guinart, fill del mestre d'obres Francesc Guinart, de l'any 1998, que diu: 'Aigua que el teu curs a la font atures, no deixis mai de brollar quan se't vulguin endur en llavis mullats carrer avall'. | 08044-58 | Intersecció entre el carrer d'Amador Romaní (carrer Fondo) i el carrer de la Mercè. | El mur de turo que recorre el primer tram del carrer Amador Romaní i el carrer de la Mercè, delimitava una de les zones d'horta més importants de Capellades: l'Hort de la Vila. Aquesta gran horta era propietat de la Casa Bas. Es desconeix la data de la construcció del mur, però possiblement data dels segles XVII o XVIII. Aquesta zona d'horta fou objecte d'un PERI l'any 1988 per obrir-hi un carrer, continuació del Doctor Fleming, i urbanitzar l'espai fins llavors d'horta. Amb aquest motiu es va enderrocar el tram del mur de turo immediat a la Casa Bas. La iniciativa d'urbanització fou impulsada per l'empresa 'Hort de la Vila SA', formada per la família Sugranyes, propietaris del terreny fins llavors. El nou carrer confluïa a un nou carrer prolongació del Passeig Miquel i Mas, pràcticament a tocar de la plaça d'Espanya. En aquests nous carrers, en general, s'hi van construir habitatges unifamiliars. En els edificis del costat del carrer d'Oló es va construir un parc infantil entre els habitatges i l'esmentat carrer. Aquest mur de turo, a la cantonada entre l'actual Carrer de la Mercè i el Carrer Amador Romaní (o carrer Fondo), sempre havia tingut una font. Segons idea de veïns de la zona es va veure la necessitat de remodelar aquest espai. Josep M. Esquerra, joier de Barcelona, casat amb Eulàlia Torrescassana, propietària de la casa de 'Cal Batista' del carrer Fondo, sempre havia tingut la idea de poder remodelar la antiga font algun dia, la qual estava davant de casa seva, i havia fet alguns dibuixos i apunts. Els veïns del carrer, amb el vist i plau de l'Ajuntament de Capellades, que es va comprometre a pagar els materials necessaris, van començar a recuperar algunes pedres antigues, que van anar incorporant al seu projecte. La iniciativa va quedar aturada durant molt de temps, per objecció municipal. El primer escrit enviat a l'ajuntament datava del desembre de 1994 i la font no va ser inaugurada fins a inicis de 1998. Finalment, es va poder resoldre el conflicte i amb l'ajuda d'en Francesc Guinart, mestre d'obres i veí del carrer, es va iniciar el procés d'aixecament de la font. Les tasques de remodelació es portaven a terme els dissabtes per la tarda, i hi van participar diversos veïns i col·laboradors de fora del barri. | 41.5322400,1.6844900 | 390257 | 4598679 | 1998 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44425-foto-08044-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44425-foto-08044-58-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francisco Guinart (mestre d'obres de la font) amb col·laboració dels veïns | Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44518 | Societat La Lliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-la-lliga | BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa amb pati al costat de llevant, el qual connecta amb l'edifici del teatre situat al fons del solar. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un acroteri de balustrada i cornisa recolzada en carteles. La façana està composada simètricament segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, protegides amb balustrada esculturada amb dibuixos geomètrics. El parament de la façana, objecte d'una intervenció l'any 2008, està estucat de color salmó i recolza en un sòcol de color gris. A continuació, en el mur exterior del corredor que dóna al pati destaca una pintura figurativa amb tres braços de segadors enlairats amb la mà agafant una fals, a sota dels quals hi ha la grafia 'Cultura i Llibertat'. L'accés al cafè es fa pel pati, per sota una llinda de xapa metàl·lica amb el bogit de la grafia 'La Lliga'. Al costat de llevant hi ha un ampli porxo que protegeix l'entrada i acull dependències del bar, i està cobert amb plaques de fibrociment. Al final del porxo hi ha un gran mural amb vinyetes representat llocs de la població. L'interior del cafè és una gran sala de planta rectangular amb àmplies obertures al carrer i al pati interior. Les parets estan revestides amb un sòcol ceràmic alt amb rajoles de dibuixos geomètrics coronada amb un treballat perfil de fusta. El paviment és de mosaic hidràulic de dibuix geomètric formant una gran malla, al costat est de la sala hi ha la barra de bar. El sostre és de plaques de guix llises i pintat de color marró. Destaquen els florons dels quals pengen les lluminàries. El sostre enllaça amb les parets perimètriques a través d'una cornisa de perfil sinuós. | 08044-151 | Carrer Pilar, 13-15 | L'any 1901, dotze capelladins van fundar 'La Lliga Comercial, Industrial i Agrícola' de Capellades amb la finalitat de defensar els interessos dels seus socis i contribuir al desenvolupament i prosperitat de tots ells. Per moblar el local van adquirir objectes procedents del 'Centre Català' (creat el 1888) i el 'Ateneo Capelladense de San Luis Gonzaga' (creat el 1887). Ambdues entitats havien desaparegut poc abans. Entre els estris adquirits destacaven diferents elements necessaris per a jugar al billar. La primera junta de l'entitat estava formada per Josep Guasch, Isidre Soteras, Josep Esplugas, Antoni Pomés, Emili Vives, Llorenç Miquel i Emili Santacana tots ells de la classe industrial, conservadora i benestant de la vila. Un dels objectius d'aquesta associació va ser adquirir en propietat un edifici expressament construït amb teatre i jardins, per poder portar-hi a terme les seves activitats. L'any 1902, La Lliga es trasllada al carrer del Pilar en un terreny de Cal Serra, on a més del cafè i la seu social hi edifiquen una sala - teatre. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'edifici, llavors amb elnúmero 11, consta a nom de Josep Guasch i Llorenç Miquel, fundadors de La Lliga. El primer, era membre de l'empresa tèxtil 'Guasch Hermanos' i el segon, de la paperera 'Miquel y Costas & Miquel'. La condició de ser membre la Lliga exigia ser home, major de 16 anys i d'irreprotxable conducta. Un dels punts de la nova societat en els seus primers moments era l'existència d'un subsidi en cas de malaltia. En aquesta primera etapa el nombre de socis va oscil·lar entre els 280 de 1901 als 265 de 1935, tot tenint el punt més àlgid el 1919 amb 334. Durant el període del franquisme, l'entitat sota el nom de 'Círculo de Capellades' va assolir més de 400 socis. El 9 de novembre de 1980 es produí l'esfondrament de la casa núm. 13 del carrer del Pilar (l'antiga fonda del 'Cal Tino') que va fer seguir la núm. 11, propietat de la Societat. Aquest ensorrament es va endur l'habitatge del cafeter, que ja no es va tornar a edificar. L'any següent s'acabaren les obres de demolició i el dia 7 de novembre de 1982 s'inauguraren les noves obres realitzades al cafè. Malgrat això, el nombre de socis es va mantenir fins a una reflorida a finals del segle XX. Així, es van assolir els 552 el 2001. Una fita fonamental en la història de l'entitat fou el conveni signat amb l'ajuntament el 1999, fonamentalment per millorar la sala-teatre. En els últims anys la cafeteria ha estat novament renovada. El 15 de febrer del 2008 es va portar a terme la inauguració d'aquesta última remodelació. | 41.5307300,1.6855000 | 390339 | 4598510 | 1901-2 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Isidre Forns i Rovira | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge eclèctic de finals de segle XIX i principis del segle XX, integrat en l'arquitectura de cases entre mitgeres.1901-1902. Reformes s. XXI. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44519 | Teatre de la Societat La Lliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-societat-la-lliga | BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici de planta rectangular, orientat nordoest-sudest, situat al fons del solar del cafè 'La Lliga'. Presenta coberta a dues vessants amb xapa metàl·lica, acabades amb un sobresortit ràfec recolzat en mènsules. A la façana principal i a la lateral hi té adossat un cos de planta en L, de planta baixa i cobert a una pendent. A continuació d'aquest, a la façana lateral, hi ha un altre cos més alt, de planta baixa i pis amb coberta plana. Al costat de migdia de la façana lateral, hi ha adossat un cos de planta baixa, destinat a magatzem, amb ampli accés directe des del pati, el qual es cobreix amb coberta de teula plana a una vessant. A la finca també s'hi accedeix pel carrer de Garbí. La façana principal està composada simètricament amb tres eixos, el central emfatitzat per pilastres que sobresurten de la coberta, a manera d'acroteri. Al primer nivell, hi ha tres finestres rectangulars apaïsades i al segon, al centre, n'hi ha una de rectangular vertical, totes elles tancades amb vidrieres de llistons. A sota de la finestra alta hi ha un plafó ceràmic amb un logotip que representa dues màscares i la grafia 'La Lliga', flanquejat per dues lluminàries de ferro forjat en forma de cartel·la. El cos de planta baixa adossat acull l'ampli vestíbul d'entrada a la sala, a ambdós costats hi ha l'escala de dos trams rectes que donen a una balcona per accedir al primer pis. Està protegida per una barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol. La sala està pavimentada plana per adaptar-se a ús polivalent. L'amfiteatre és de planta el·líptica en voladís sobre la sala i està protegit amb barana de perfil corb igual a la de l'escala. Ambdós laterals estan subdividits en llotges, separades per plafons de fusta de perfil corb, amb portes d'entrada individuals amb fusta de dues fulles batents. | 08044-152 | Carrer Pilar, 13- 15 | L'any 1902 es comprà a Joan Romañà i Vilaseca un terreny anomenat 'pati del Creixell' i la part del darrere d'aquest pati, anomenada 'Hort d'en Serra', per edificar-hi un saló-teatre. Incialment va ser adquirit un teatre desmuntable que 'era de fusta i desmuntable i precisament per la Festa Major es treia i es posaven cadires fins a mig Jardí.[...] Per la Festa Major, normalment, es feia opereta o opera i el local s'adornava com un envelat, a terra era empostissat'. Part d'aquest teatre desmuntable fou adquirit al Teatre 'El Gavilán' que havia tancat poc abans. Més tard, l'any 1921, s'acordà la construcció d'un nou local per a espectacles. La seva capacitat es fixava en unes set-centes persones 'cómodamente sentadas'. La inauguració fins el 29 d'octubre de 1922. L'any 1924 es van fer diverses reformes com decorar el saló-teatre i el vestíbul, posar un passamà de fusta a la barana, instal·lar la calefacció central i nova il·luminació. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'edifici fou ocupat pel sindicat CNT-FAI. Durant aquell anys va rebre el nom de 'Teatre Pervindre- CNT'. Segons un document de l'impost sobre espectacles públics, datat el 28 de novembre de 1937, el teatre tenia 400 butaques, 50 llotges i permetia l'entrada de 50 petits. Uns anys després de la guerra, van continuar les reformes: es van construir noves llotges, es va reformar el pati de butaques i l'escenari. El 1945 es va cimentar el jardí de la Societat per tal de poder organitzar festes a l'aire lliure. L'any 1956 es van fer noves reformes i es va posar la porta de ferro que dóna al carrer Garbí i es van fer les escales d'entrada pel carrer del Pilar. Fins a mitjans de la dècada es van realitzar sessions de cinema amb regularitat cada cap de setmana. L'any 1990, davant l'estat en què es trobava la sala i la necessitat de fer-hi reformes, es va presentar un projecte per realitzar-les en tres fases. En els anys successius s'hi van anar fent noves obres fins arribar a l'estat actual en què es troba aquest edifici. Finalment, l'any 1999 es va signar un conveni amb l'Ajuntament pel qual la Societat cedia la sala-teatre i el jardí al municipi per 25 anys, a canvi que aquest es fes càrrec de les despeses i continués amb les reformes necessàries L'any 2001, l'Ajuntament va portar a terme la remodelació del pati de la Lliga. El teatre de la Lliga es va tancar el juliol de 2005. Una de les primeres actuacions dutes a terme va ser garantir la seguretat a la coberta de la sala i al pis de l'amfiteatre i les llotges. La inauguració de la nova infraestructura cultural es va tenir lloc el 17 de maig de 2008. | 41.5302800,1.6857600 | 390360 | 4598460 | 1921-22 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Isidre Forns i Rovira, mestre d'obra | 1921-1922. Reformes dècades 1960, 1980 i inicis segle XXI. Edifici representatiu de l'arquitectura teatral de llenguatgenoucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44495 | Casa Aloy Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aloy-romani | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana limitada amb barana massissa recolzada en cornisa amb mènsules. La façana és composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical d'arc rebaixat. Les de les plantes pis són emmarcades en color blanc. Els balcons protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. Les obertures de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de façana és estucat de color salmó, amb impostes a nivell de forjat de color blanc, i recolza en sòcol d'aplacat de pedra amb especejament carreuat. En l'eix central, per sobre la imposta de planta baixa, hi ha un plafó de pedra amb la data '1885'. | 08044-128 | Passeig Miquel i Mas, 10 | El 1889, Jaume Aloy tenia en propietat els edificis que llavors corresponien als números 53 i 55 del Passeig Immaculada Concepció. En aquell any va comprar el subministrament d'aigua procedent del jaciment de Frigols. La propietat va continuar a la família fins a 1920 que estava ocupat per quatre famílies de llogaters. | 41.5304300,1.6837100 | 390189 | 4598479 | 1885 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Aloy Romaní, promotor | Edifici representatiu de l'arquitectura d'autor de finals del segle XIX, integrat en el seu entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44423 | Conjunt de cases del carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0 | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p> | 08044-56 | Carrer Amador Romaní, 40-44 | <p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p> | 41.5327200,1.6843700 | 390248 | 4598732 | 1797 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Cardús | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||
| 44403 | Dovella del portal de la casa Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-la-casa-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS,, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). | XVIII | Dovella clau de l'arc de portal original d'entrada a la casa. Es l'única evidència de la construcció original. La peça està col·locada a sota de l'ampit de la finestra del primer pis de sobre el portal. La clau conté un escut emmarcat de perfil geomètric amb una serra i la data 1788 amb una creu a sobre. | 08044-36 | Carrer Amador Romaní, 27 | La dovella com a única resta de la casa original fa esment a la família constructora de l'immoble, els Serra, possiblement Jaume Serra Franch al carrer Montserrat tal com s'esmenta al Capbreu de 1805. La casa apareix entre els béns deixats per Santiago Serra Amat al seu fill, Santiago Serra Crusells, en un testament datat el 1834. Per diverses circumstàncies econòmiques i legals la casa va passar a mans de Miquel Torra Prats l'any 1906. El desembre de 1930, aquesta casa fou adquirida per Joan Trull Puiggròs, conegut popularment com 'del Mas Rossinyol' per una masoveria que havia ocupat (nom atorgat des de llavors a aquella casa). | 41.5326400,1.6843200 | 390244 | 4598724 | 1788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Serra Franch | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 44428 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas | CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). Premsa local: Capelló nº 28, 15 de març 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Padró 1910 | XX | Habitatge deshabitat | L'edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Presenta la coberta plana amb barana massissa. Al costat nord hi ha una torre de planta quadrada, les cantonades de la qual estan estucades amb especejament carreuat; amb coberta amb teula plana amb els careners vidriats de color verd i és decorada, a la part superior, per una sanefa de rajola valenciana molt ben conservada. La casa està envoltada per un gran jardí, ametllers i una extensa zona de bosc autòcton. | 08044-61 | Carretera d' Igualada a Vilafranca | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa. La família vivien entre Santiago de Cuba dedicada a diversos negocis fins que va tornar l'any 1909, per ocupar un lloc rellevant a la societat local. La casa va ser construïda entre el 1910-12 com a casa d'estiueig, per anar a passar el dia i fer trobades familiars. L'any 1974, Manel Bartrolí i Rosa Bertran van adquirir la finca a aquest estiuejant per utilitzar-la com a segona residència. Actualment la casa està deshabitada i presenta un estat d'abandonament. | 41.5269200,1.6807700 | 389938 | 4598093 | 1910-12 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa | També coneguda com: Mas Teixidor. Es un exemple d'arquitectura residencial urbana aïllada | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||
| 44595 | Font de la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vellesa | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS. Programes de la Festa Major. | XX | Font pública i dovella incorporades a la façana est de la casa entre mitgeres del carrer Onze de setembre de 1714, núm. 8, que dóna a la plça de l'Església (Plaça Jacint Verdaguer). La font està constituïda per un aplacat de perímetre rectangular de pedres iregulars que incorpora dos brocs de llautó de sortida d'aigua que cau en un piqueta de planta corba que s'hi arriba mitjançant dos graons de pedra amb una entrada pel mig, els laterals protegits per una barana baixa de ferro. En el centre de l'aplacat de pedra hi ha emmarcat un plafó. En el centre del plafó hi ha un alt relleu ceràmic representant dues persones d'edat assegudes en un banc, emmarca el plafó un mosaic ceràmic representant un paisatge arbrat. La dovella, a la part superior de l'aplacat, conté gravada la data 1617 | 08044-228 | Carrer Onze de Setembre, 8 | Entre la gran quantitat d'actuacions urbanístiques que es van realitzar a Capellades durant la segona meitat de la dècada de 1960, cal destacar l'asfalt de determinats carrers. El 1968 es va materialitzar aquesta obra a la plaça Verdaguer. Resultat d'aquesta actuació fou la inauguració d'aquesta font. L'aprovació de la certificació de les obres es va realitzar el 2 d'agost de 1968. El projecte havia estat signat per Joan Bassegoda Nonell, el llavors arquitecte municipal. Aquest font fou inaugurada com homenatge a la vellesa. La font es va construir adossada en una casa de la plaça, en l'actualitat propietat de Francesc Bargalló, i datada el 1617. | 41.5312900,1.6859500 | 390377 | 4598572 | 1968 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44595-foto-08044-228-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Bassegoda Nonell, arquitecte | Element de mobiliari urbà, amb dovella incorporada sobre la font com d'element escultòric d'interès documental. La dovella incorporada es BCIL, 1986. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||
| 44427 | Ca l'Ernest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lernest | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars·. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: Capelló, 1 de juliol de 1912 | XX | La torre d'una sola planta rectangular i coberta a dues vessants. Les façanes anterior i posterior estan composades simètricament amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb reixes de barrots verticals, acabades amb una barana massissa de perfil trencat i ondulat. La façana longitudinal està composada amb tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Els balcons estan protegits amb baranes de brèndoles verticals. La façana s'acaba amb un ràfec recolzat en mènsules. A la façana lateral, hi ha una amplíssima terrassa delimitada per una barana balustrada. La casa està envoltada d'un jardí i d'una zona boscosa que arriba fins a la carretera, on hi ha una porta d'accés. | 08044-60 | Carretera d'Igualada a Vilafranca | La va fer construir l'any 1912 Ernest Asbert i Soler, nascut a Jamaica i comerciant de joguines, el qual tenia una botiga al carrer de Portaferrissa de Barcelona anomenada 'El Nilo'. El cognom Asbert és dels que es repeteixen entre la colònia d'estiuejants que arribaven a Capellades a inicis del segle XX. La finca la va heretar la família Ràfols Casamada, que encara són els actuals propietaris. Les tropes franquistes van establir durant la Guerra Civil, de forma breu, un centre de comandament a Ca l'Ernest. | 41.5260400,1.6806200 | 389924 | 4597995 | 1912 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Escala i Gironés i el disseny Josep Casamada | Edifici representatiu de llenguatge noucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44464 | Edifici de La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-caixa | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis amb un cos central de tres plantes. Coberta plana limitada per una balustrada en la façana, la qual recolza en una cornisa. La façana estucada de color gris clar i composada en tres eixos, amb obertures de proporció horitzontal emmarcades, partides per columnetes. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. En la part central de les baranes dels balcons laterals de la planta primera, hi ha la grafia de l'antic logotip de la Caixa, 'CPVA'. El cos central està coronat amb un frontó amb escultures emmarcant el logotip 'CPVA'. Els portals de la planta baixa estan tancats amb portes vidrieres de ferro forjat. Al centre de la tarja, molt treballada amb dibuixos geomètrics, hi ha un altre cop el logotip amb la grafia 'CPVA'. El parament de façana recolza en un sòcol estucat a franges horitzontals fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa | 08044-97 | Carrer Garbí, 41 | La presència de la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvis a Capellades data de 17 de novembre de 1945 El nou edifici de 'la Caixa' es va inaugurar l'agost de 1954. El nou edifici ocupava el solar de l'antiga sucursal al que havia sumat el terreny veí. La inauguració de la biblioteca o 'casa de cultura', que ocupava l'altra part dels baixos de l'edifici, no va estar operativa fins el 4 de desembre de 1954. El constructor fou el capelladí Josep Vives. En aquell moment s'havia urbanitzat el carrer fins al Rec del Corronaire. A mitjans de la dècada de 1990, va traspassar la titularitat de la biblioteca a l'Ajuntament de Capellades. | 41.5294700,1.6848300 | 390281 | 4598371 | 1952/4 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44464-foto-08044-97-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Padrós Forneguera, arquitecte i Josep Vives, constructor | Catalogada com d'arquitectura noucentista de postguerra i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44525 | Casa Busqué Romañà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-busque-romana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, amb pati a darrera. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de cornisa, canal i baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada simètricament segons dos eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics centrats en la brèndola. Les portalades de planta baixa són de carreus de pedra amb arc rebaixat, i queden obertes deixant un cancell. El parament de façana de les plantes pis és estucat de color blanc, i recolza en un alt sòcol estucat a franges horitzontals. | 08044-158 | Carrer Pilar, 31 | Segons les dades cadastrals, l'any de construcció d'aquest edifici fou el de 1841. Aquesta casa sembla vinculada des dels seus orígens a la família Busqué. Segons l'amillarament de 1851, constava una casa al 'Barrio de las Plazas', la número 11, a nom de vídua d'Antoni Busqué. El seu primer referent plenament documentat és el de Josep Busqué Romañá, fabricant de filatura de cotó (amb interessos en una fàbrica a Subirats) . Posteriorment , la propietat ha tingut diverses famílies com a propietàries i llogateres. | 41.5304500,1.6848500 | 390284 | 4598480 | 1841 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44525-foto-08044-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Busqué Romañá | Casa representativa de l'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Es van efectuar eformes els anys 1879, 1921 i durant la dècada de 1990 | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||
| 44505 | Casa Joan Farrereas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-farrereas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical tancades. El balcó del primer pis està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta sota coberta destaquen dues àmplies finestres que ocupen tota la façana i estan protegides amb una barana de balustres de pedra artificial. A la planta baixa, el portal, amb llinda plana, està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està revestit d'arrebossat i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-138 | Carrer Olò, 30 | Segons la imatge gràfica derivada del plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, bona part del segment del carrer d'Oló, en els números parells, situat entre les propietats de la Casa Bas i el Passeig es trobava sense construir en aquella data. El registre fiscal de 1906 ho confirma donat que consta que des de la casa de Francesc Xavier de Franc a Cal Basteret (ja al carrer Sant Joan, però llavors encara carrer d'Oló) únicament hi havia tres cases i tres solars. Aquesta casa es va construir a inicis del segle XX i era propietat de Joan Farreras Fábregas, un forner resident a la part baixa del mateix carrer. Posteriorment ha anat canviant de propietaris. | 41.5312500,1.6839300 | 390209 | 4598570 | 1915 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44505-foto-08044-138-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Ferrer Llopart (promotor) | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge de finals del segle XIX i inici de segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44579 | Casa Durban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-durban | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Casa unifamiliar aïllada de planta baixa rectangular. El solar està per sota del nivell del carrer, facilitant la creació d'una planta semi soterrada. Té la coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques semicirculars. En les façanes principal, llevant i posterior hi ha cossos adossats. A la façana principal, hi ha el porxo d'entrada amb la coberta incorporada al cos principal i el cos del costat de llevant incorpora una galeria tancada amb coberta plana. A la façana posterior s'hi adossa una torre de planta rectangular, que acull el cos d'escala d'accés al semisoterrani i al terrat. Presenta la coberta de teula corba a quatre vessants, acabades amb ràfec recolzat en cartel·les i amb dues hídries al carener. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical amb llindes planes i d'arc rebaixat. Les parets estan revestides d'arrebossat pintat de color ocre. De la plataforma d'accés a la casa surten dos trams d'escala que baixen al nivell del jardí. La tanca al carrer està composada de trams de sòcol de paredat arrebossat i pintat, i reixa de muntants verticals de xapa metàl·lica, intercalats amb pilastres de secció quadrada coronades amb un capitell de perfil corb revestit de peces ceràmiques. La portalada d'entrada està centrada amb l'eix del portal de la casa, és de duesfulles batents igual a la reixa, acabades amb un perfil corb. | 08044-212 | Carrer Santa Anna, 12 | Els seu promotor fou Vicenç Guarro Durban, propietari d'una empresa tèxtil dedicada a la manufactura de corbates (amb raó social 'V. Guarro Durban'). Aquest edifici fou concebut per Josep M. Durban Flo, aparellador i arquitecte capelladí (va estar col·legiat fins el 1964). Durban, era fill de Capellades i fou professor a l'Escola Universitària Arquitectura Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'execució de les obres la va fer la família Colom, nissaga de paletes capelladins. Vicenç Guarro va morir el 1949 amb 64 anys. A partir de llavors, aquesta casa va esdevenir residència d'estiu de la seva filla Antònia, del seu gendre Lluís Mora Salvadó i de la seva vídua Edelmira Hierro. D'aquella època data l'apel·latiu de 'xalet de la senyora Edelmira o Dalmira'. Antònia Guarro la va vendre el 1985 a Joan Ruiz i María Carmen Martínez que hi van realitzar una reforma important. Entre d'altres coses van realitzar una obertura al mur exterior per a facilitar el pas al cotxe al pàrquing que van construir al jardí. | 41.5286200,1.6887100 | 390603 | 4598272 | 1940-50 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44579-foto-08044-212-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep M. Durban Flo, arquitecte i Colom, constructor | També coneguda com: Casa Vicenç Guarro Durban; 'Ca la senyora Edelmira'; 'El xalet'. Casa representativa del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrada en el seu entorn. A la fitxa de SPAL (2010: vol 3.2: 123) figura que la casa estava a la venda en el moment de realització d'aquest treball de referència. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||
| 44509 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-0 | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, Joana i SOLER, Marisa. En premsa. Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Documentació diversa. ARXIU DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN DE BARCELONA Web Capellades.net març 2006 | XX | La Casa de la Vila és un edifici entre mitgeres constituït per soterrani, planta baixa, planta pis i golfa. Presenta coberta plana, la qual limita al carrer amb una barana de balustres. La façana clàssica, composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporció vertical d'arc de mig punt. A la planta baixa, les obertures formen un porxo de tres arcs rodons. En la clau de l'arc central hi ha un medalló amb l'escut de Capellades emmarcat amb una orla i dos modillons, just a sota de la balconada. Els altres dos arcs del porxo estan adornats amb un modilló. Una contundent cornisa amb motllures i dentellons separa la planta baixa de la primera. Al primer pis, les tres obertures estan delimitades amb columnes de capitell compost, decorades amb fulles d'acant en la part baixa del fust, a tocar de la base, les quals recolzen en un basament. Una balconada de balustres correguda s'estén al llarg de la façana, la qual recolza en la cornisa ja citada que incorpora les cartel·les amb escultures del balcó central. Aquest sobresurt de la línia de façana i emfasitza l'entrada. En els extrems de la balustrada hi ha dos fanals amb suport de ferro forjat. Corona l'edifici una cornisa-entaulament, amb mènsules decorades amb motius vegetals, que incorpora les lletres 'CASA DE LA VILA'. Des del carrer s'accedeix al vestíbul a través d'un curt tram d'escala de tres graons. A continuació, es troba l'entrada de l'edifici tancada amb una porta de fusta emplafonada, amb dibuixos geomètrics gravats en els plafons. Un cop traspassat el portal s'arriba a un altre vestíbul del qual surt l'escala noble de marbre, amb barana de brèndoles de ferro forjat i passamà de fusta, amb la que s'accedeix a la planta pis. Aquest nucli central de doble alçada, on es disposa l'escala, està il·luminat per una claraboia plana de vidre gravat, i hi aboquen totes les dependències administratives i la sala de sessions de la planta primera a través d'una galeria perimètrica d'arcs de mig punt i de vidrieres d'arc rodó amb vidres de color ocre i blanc. A les golfes hi ha una part de l'Arxiu Municipal, i al soterrani, on hi havia hagut abans la presó, ara hi ha un magatzem i l'altra part dels fons documental del municipi. | 08044-142 | Carrer Onze de Setembre, 4 | La Casa de la Vila probablement des del seu origen estava situada a la plaça Major núm.1, avui plaça Jacint Verdaguer. L'any 1898, l'estat de l'edifici era força precari l'any 1898. Finalment, es va decidir enderrocar-lo i llogar provisionalment la casa de la plaça Sant Jaume núm.26, fins que es trobés una nova ubicació per a la construcció d'una nova Casa Consistorial. A més de Casa Consistorial, l'edifici al llarg del temps ha tingut diverses utilitats: Escola fins a la dècada de 1930 (a la Sala de Sessions), emissora de ràdio a la dècada de 1980 i oficina de correus. Els espais originals poc a poc es van anar quedant petits per a les noves necessitats d'un ajuntament modern. L'any 1965, es va portar a terme un projecte de reforma interna de l'edifici, com la reparació i ornamentació del Saló de Sessions i del despatx de l'alcaldia. L'any 2004, es va iniciar un projecte d'ampliació de les dependències municipals, pel carrer Ramon Godó, on es va ubicar l'entrada principal de l'Ajuntament. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1900-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Major i Ribes | Edifici representatiu de arquitectura d'autor de llenguatge eclèctic, integrat en el casc antic. Construcció de 1900-5 amb reformes els anys 1965 i 2004. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||
| 44460 | Torre Josep Guasch i Orts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-josep-guasch-i-orts | CAMPOY, J; SOLER, M: Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | La torre de planta sensiblement en doble T, té 11 metres d'ample i 16 metres de fondària. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està envoltada d'un ampli jardí, que quan es va construir arribava fins al carrer Abat Muntades. La casa té una coberta composta d'un cos central més alt amb coberta de teula plana a dues vessants. Els capcers són acabats amb perfil trencat i curvilini, i els dos cossos més baixos, perpendiculars a l'anterior, es cobreixen amb coberta a dues vessants de teula plana vitrificada amb dibuix de greques, amb ràfec recolzat en tornapuntes de ferro forjat en reganyol i dibuixos d'elements vegetals d'inspiració modernista. S'accedeix a la torre per una escalinata amb barana de balustres coberta per una balconada superior suportada per quatre columnes jòniques. El portal és tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja fixa tancada amb vidre transparent i protegida amb reixa de ferro. Les façanes són composades simètricament, segons tres eixos amb obertures de proporció vertical, emmarcades amb esgrafiats i ampit de peces vidrades de color verd, i tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color verd. Els paraments de les façanes són estucats i les cantonades presenten especejament de carreus. La tanca del jardí, amb façana al carrer, es de sòcol de paredat estucat, coronat amb rajoles ceràmiques vidrades de color verd; les pilastres són capçades amb capitell i hídria esfèrica. La reixa és de ferro forjat amb sòcol massís de planxa i barrots verticals en reganyol acabats en tirabuixó; la porta té dues fulles batents de ferro amb barrots en reganyol i dibuixos geomètrics acabats a cop de fuet. | 08044-93 | Carrer Garbí, 31 | Torre senyorial que fou edificada per Josep Guasch i Orts, fill d'Isaac Guasch, important industrial tèxtil de Capellades. Aquest va comprar diferents terrenys contigus entre el carrer Garbí i l'actual Abat Muntades per construir-hi un edifici de nova planta que va superar diversos problemes administratius. Durant uns anys la casa fou llogada al Doctor Josep Bartolomé. L'any 1999, Josep Vallès i Jové va vendre la torre a l'actual propietari, Juan Rosado Serrano, que va dur a terme una restauració de la casa (1999-2000), respectant al màxim els elements originals, com les motllures interiors que decoren totes les parets i sostres i tots els elements ornamentals exteriors de l'edifici. | 41.5296500,1.6855800 | 390344 | 4598390 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44460-foto-08044-93-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Vives Salvadó, mestre d'obres/ Josep Guart i Orts (promotor) | També conegut com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Sr. Pau. Catalogada com a arquitectura residencial urbana aïllada. Tipologia ciutat jardí | 106 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml