Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44468 | Casa Llupià Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . | 08044-101 | Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 | Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. | 41.5274100,1.6837000 | 390183 | 4598144 | 1897 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Francesc Llupià Puigjaner | Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44469 | Fàbrica i casa Romañá Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-i-casa-romana-vilaseca | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2008. HIMEL 1958-2008. Barcelona, editat per la pròpia empresa. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU HIMEL. Capellades. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt d'edifici industrial i habitatge entre mitgeres en cantonada ocupava gairebé tota l'illa. El primer cos, el corresponent a habitatge i magatzem, amb façana a l'avinguda Maties Guasch, està constituït per planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. La façana principal està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical; amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos als extrems. L'obertura de la planta sota coberta està composada amb un gran finestral d'arc rebaixat. La façana lateral, la del passeig Immaculada Concepció, està composada amb quatre eixos; les finestres de la planta pis estan tancades amb persiana enrotllable i les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. En l'eix de ponent hi ha una portalada d'entrada d'arc el·líptic. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc i recolzen en un sòcol esquerdejat de color gris. L'edifici industrial es troba a continuació en el mateix passeig Immaculada Concepció i tanca l'illa pel sud. Està format dos cossos coberts amb teula corba, el primer amb dos aiguavessos i el segon amb un de sol, formant un aiguafons entre els dos; amb planta baixa i dues plantes superiors, al costat de llevant, i planta baixa i una planta superior al costat de migdia. Les façanes estan composades en eixos verticals amb finestres vidriades. Els paraments de les façanes, també són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc. | 08044-102 | Passeig de la Immaculada Concepció, 52 - 54Av. Maties Guasch, 38 | Joan Romañá Vilaseca presenta la documentació per donar d'alta aquesta edificació l'any 1897 situat al 'Ramal'. Aquest nom havia estat concedit a aquest vial al maig d'aquell mateix any i afectaria a aquelles edificacions realitzades a la carretera d'Igualada a Martorell. Segons el Registre Fiscal de 1906 el número 1 del Ramal era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Constava com a fàbrica de paper. L'any 1910 s'obtingueren els permisos per fer la reforma de la façana de casa seva al Passeig de la Concepció. L'edifici de la part superior fou durant molt de temps un pintador de paper controlat per la família Miquel i Costas. A la dècada de 1930, el 'Garatge Romañá' apareix anunciat als programes de la Festa Major com espai de lloguers de cotxes i camions, reparació i pupil·latge de cotxes i venda de gasolina. Cap el 1953, l'antic espai del pintador de paper fou ocupat per 'Hispano Radio', una empresa especialitzada primer en aparells de ràdio i en material elèctric, més tard. La nova ubicació estava a unes desenes de metres de la que s'havia ocupat fins aleshores a la 'Fàbrica Nova', prop de la bassa. L'empresa va anar incrementant la seva producció i l'1 d'octubre es va reformular en una nova raó social 'Hispano Mecano Eléctrica SL' (HIMEL). En aquest marc, les antigues instal·lacions de 'Cal Romañá' van ser sotmeses a diferents treballs d'adequació el 1961 i 1962. L'últim full de cotització a la Seguretat Social amb seu a l'avinguda Maties Guasch s/n, va ser la de juliol de 1964. La nova fàbrica es situarà al carrer del Call. Durant un temps, a cavall de la dècada de 1970 i 1980, hi va haverhi també un taller de fusteria. A mitjans de la dècada de 1980, aquestes instal·lacions foren ocupades pel taller d'art gràfiques Iberpack Anoia SL. En aquest moments són propietat de Jordi Prat Gumà, propietari al mateix temps d''Iberpack Anoia SL'. Aquesta empresa de base familiar serveix el mercat de l'envàs imprès de cartronet. Segons el Padró de 1970, hi vivien a la casa més propera a la carretera (Maties Guasch, 38- Concepció 52), Joan Romañá Sardá amb el seu fill Joan Romañá Viladellprat i la família d'aquest darrer. Joan Romañá encara hi tenia un taller mecànic a finals de la dècada de 1960. En el present encara hi viu Joan Romañá Villadelprat | 41.5272900,1.6835900 | 390174 | 4598130 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Romañá Vilaseca | També coneguda com: Cal Romañá. Edifici representatiu d'arquitectura industrial amb elements de l'arquitectura popular, integrat en l'arquitectura industrial del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment presenta una doble funció: residencial i productiu. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44470 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Antic edifici industrial entre mitgeres reconvertit per a ús residencial, situat fora del límit del casc antic. Està constituït de planta baixa i un pis. Presenta una coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec, canal i baixant empotrat per sota el forjat de la planta pis. La façana és composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical amb arc rebaixat a la planta baixa, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals, i, de proporció quadrada a la planta/pis, amb llinda plana i tancades amb persiana de corda. El parament de façana és revestit d'estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-103 | Carrer Joan Castells, núm. 18-22. | La Fàbrica Nova es va posar en funcionament la darrera dècada del segle XIX, al carrer que es va obrir a la mateixa vegada. La fàbrica va ser fundada per Antoni Canals i Puigjaner. L'empresa estava especialitzada en teixits de barreja (cotó i llana). La seva primera aparició a les matrícules industrials de Capellades fou el 1894. També tenia una fàbrica a Santa Coloma de Queralt, lloc d'origen de Josep Ferrer Asbert. Segons el Registre Fiscal de 1906, era una 'fábrica de tejidos con patio', propietat d'Antoni Canals Puigjaner. Cal destacar que és la única casa d'aquell carrer que apareix en l'esmentat registre. Els anys anteriors a la 1a. Guerra Mundial foren de crisi per a Canals. La seva continuïtat durant la dècada de 1920 fou curta, després d'una fallida mecanització. En aquells moments Antoni Canals ja havia mort. A la dècada de 1920 funcionava a nom d'Ignasi Maria Canals. Va finalitzar la seva vida productiva entre 1925 i 1930. Tancada la fàbrica, la planta superior es va reconvertir en pisos i la inferior es va dedicar a indústria. En un d'aquells espais de la planta baixa va néixer 'Hispano Radio', empresa que amb els anys arribaria a esdevenir 'Hispano Mecano Eléctrica SA', empresa especialitzada en la producció de material elèctric. Segons el Padró de 1970, hi havia vuit pisos amb un total de 30 habitants. A la dècada de 1990, es va adequar la planta baixa com a restaurant. | 41.5282900,1.6847500 | 390272 | 4598240 | 1890 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44470-foto-08044-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També conegut com: Ca la Marina. Edifici representatiu de l'arquitectura industrial de la població, posteriorment reconvertit en habitatges, exemple de la recuperació i rehabilitació de l'arquitectura industrial. A l'apartat de funcions, juntament amb la industrial, s'hauria d'afegir la residencial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44471 | Casa Canals Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada amb jardí a darrera, de planta baixa i pis. Presenta una cobertura plana limitada amb barana de ferro de tres tubs horitzontals. Les façanes amb obertures de proporció vertical estucades de color ocre clar. La principal, al carrer Joan Castells, està composada segons tres eixos, les obertures són tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb tres tubs horitzontals, el central presenta una llosana amb sòcol massís emfasitzant el portal d'entrada. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro forjat. El portal d'entrada està tancat amb porta vidriera de ferro forjat, de disseny decó, accedint a un vestíbul amb les parets revestides de sòcol de peces ceràmiques de 15x15 cm de color verd pàl·lid amb una fina imposta decorada a manera de bitllets alternant blanc i negre. La porta d'entrada a la casa és de disseny decó, de fusta pintada. El paviment és de mosaic hidràulic de color blau cel composat a manera de catifa. La resta de façanes estan composades simètricament, la del carrer Pau Casals amb un balcó central i la del pati amb finestres d'arc rebaixat. La tanca és de paredat massís, coronat a dues vessants amb rajola vidrada com la dels ampits de les finestres, i està revestida d'estucat de color ocre clar. | 08044-104 | Carrer Joan Castells, 24 - C. Pau Casals - C. Rec del Corronaire | Segons el padró de 1910, al carrer Castell (actual Joan Castells) únicament hi vivia una família: la de Pere Vivó Cots, teixidor de professió mantenint la seva ocupació fins l'any 1924. Tancada la fàbrica, es va dedicar la planta inferior a industria i la planta superior a habitatges. El nou propietari de la casa fou Joan Esquirol Balada. Joan Esquirol s'havia establert a finals de la dècada de 1910 i es dedicava al negoci de la ramaderia i carnisseria. A nivell polític i social, va formar part del primer Ajuntament franquista format el 26 de gener de 1936. Justament, l'octubre de 1936 va arrendar mitja ploma destinada a la casa carrer Castell número 1. El nom que se li dóna a la casa, 'Ca la Marina', es deriva de la dona d'Esquirol que hi ha viure molt de temps. Es deia Marina Vidal Rius. | 41.5283100,1.6845200 | 390253 | 4598243 | 1903 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44471-foto-08044-104-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També coneguda com a , Casa Esquirol 'Ca la Marina'. Figura com anterior a 1903 (Spal, 2010: 143) i reformes a la dècada de 1940. Edifici representatiu de l'arquitectura racionalista, amb les reixes i portada de ferro de planta baixa de llenguatge eclèctic. | 120 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44472 | Casa Josep Llorach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-llorach | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres, de planta baixa alineada a la façana i plantes reculades, la planta baixa es cobreix amb coberta plana i terrassa. L'edifici ha estat modificat i ha perdut l'interès arquitectònic. | 08044-105 | Carrer Magí Carme, 1 | Aquesta casa possiblement prové de les propietats dels Bru, important famílies de paraires durant el segle XVIII. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat d'Isabel Morros, llavors resident a Igualada. A inicis de la dècada de 1980 fou adquirida per Josep Llorach i Àngela Galindo Camps, que la van sotmetre a una reforma total. | 41.5315800,1.6856000 | 390349 | 4598604 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44472-foto-08044-105-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Casa família Morros. Enquadrable com a arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Origen s. XVIII; inici segle XIX; reformada 1980. Amb motiu de reformes ha desaparegut el possible interès arquitectònic i Àrea Expectativa Arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44473 | Casa Toda Adell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-toda-adell | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional) MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins sota al primer forjat. La façana té amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, les de la planta primer pis amb dibuixos geomètrics als extrems. El portal d'entrada és de carreus de pedra amb arc de mig punt, tancat amb porta vidriera de fusta, amb una fulla central emplafonada i targes fixes verticals de vidre. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, el qual recolza en un sòcol esquerdejat. | 08044-106 | Carrer Magí Carme, 4 | Aquesta casa sembla vinculada des d'antic a la família Puigjaner família que documentada al segle XV i que al XVII ja ocupava una posició de preeminència en l'estructura política, social i econòmica, donat que diversos membre formen part de la corporació municipal, especialment durant el segle XVIII, sempre com a conservadors. Al segle XVII la família estava vinculada al sector llaner, com es deriva del Capbreu de 1649. Durant les dècades centrals del segle XVIII paral·lelament a les activitats llaneres, s'afegiren tasques agrícoles i l'orientació rendista. El 1941 fou adquirida per Emili Rius Artigas. Posterioment, fou adquirida el 1952 per César Gómez Ramos i Araceli Díaz. Des de la segona meitat de la dècada de 1980 va canviar de propietaris. | 41.5317100,1.6857200 | 390359 | 4598618 | 1788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44473-foto-08044-106-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Josep Puijaner, Casa Emili Rius, Casa César Gómez 'Cal Cesar'. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular en l'àmbit del nucli antic. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres i Àrea d'expectativa arquelògica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44474 | Casa Jordi Tutusaus Pérez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-tutusaus-perez | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó. La façana del carrer Magí Carme està composada amb un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable de color blanc. Els balcons són a pla de façana i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El portal d'entrada està tancat amb porta de fusta. El parament de façana és revestit amb esquerdejat. La façana posterior, la del carrer Dr. Fleming, està constituïda per un cos un cos de planta baixa i entresolat, a línia de carrer, i més reculada la façana dels pisos superiors. El primer, amb parament de paredat comú vist, s'obre al carrer amb un portal de llinda plana tancat amb porta metàl·lica enrotllable, a sobre del qual hi ha una obertura horitzontal tancada amb pavés de vidre. La façana del cos reculat és amb paredat vist i està composada amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical. | 08044-107 | Carrer Magí Carme, 7; Carrer Dr. Fleming, 12 | La família de Cal Magí Carme fou fundada, segons Esteve Busquets, per Magí Rigol, natural de Carme, que fou el constructor d'aquesta casa a finals del segle XVIII. Segons un llistat de propietats de Josep Riba i Martí, datat el 1835, era propietari de la casa a banda d'altres propietats i camps de conreu. Destaca la figura de Raimunda Riba Morera, que va desenvolupar durant molts anys la tasca de llevadora a Capellades que va residir en aquesta propietat fins a mitjans de segle XX. | 41.5315500,1.6855400 | 390344 | 4598601 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44474-foto-08044-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Magí Riba | També conegut com: Cal Magí Carme; Ca la Magina Carme. Considerada arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular.Àrea Expectativa Arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44475 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Casa en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals recolzades amb trams de barana de paredat massís de perfil corb, coronats amb una imposta i una hídria ceràmica. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical, la principal segons un eix, la lateral segons dos eixos junt a la mitgera de ponent. Els paraments de façana de les dues plantes pis són estucats de color salmó, amb una imposta a nivell de forjat de color marró que emfasitza l'horitzontalitat i enllaça amb el revestit de la pilastra de la cantonada. El parament de la planta està aplacat amb peces de granet porrinyo. | 08044-108 | Carrer Major, 2-4; Carrer del Pilar | L'edifici número 2 del carrer Major està situat de ple en la zona medieval de Capellades. Des de mitjans del segle XIX era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. Els arrendataris del local foren diversos durant la segona meitat del segle XIX i durant la primera part del segle XX. Des de finals de la dècada de 1950, està ocupada per la família Sabata on van obrir una carnisseria. El 1962, fou sotmès a una profunda reforma com es deriva de les dades cadastrals. A finals de la dècada de 1980 van comprar els baixos del número 4 per ampliar el negoci. Actualment és una carnisseria. | 41.5309100,1.6860900 | 390388 | 4598529 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44475-foto-08044-108-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Té origen medieval i importants reformes al segle XIX i l'any1962. Pertany a l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment es un espai residencial i comercial que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44476 | Casa Cusiné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cusine | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PROGRAMES DE LA FESTIVITAT DE SANT CRISTÒFOL SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins la meitat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. La façana està composada simètricament segons dos eixos, les dues obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, el qual està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb senzills dibuixos geomètrics. El portal d'entrada, amb arc rebaixat, està format amb carreus de pedra. A la clau central de l'arc hi ha la inscripció '1862. J C y V'. El parament de façana està estucat de color gris i recolza en un sòcol de pedra. | 08044-109 | Carrer Major, 3 | L'edifici actual fou construït el 1862, com apunta l'any que apareix a la seva arcada (junt a les inicials 'JC y T'). El seu promotor fou el primer Cusiné establert a Capellades el 1806 procedent de Montmaneu, Joan Cusiné, sastre d'ofici. Anys després, segons el padró de 1846, constava com a cafeter i devia tenir cert estatus social ja que comptava amb criada. Tradicionalment, els propietaris d'aquesta casa l'arrendaven a famílies diverses amb ocupacions tant variades com: perfils polítics, negocis familiars, recaders. L'any 1930 es va fundar l'empresa d'autobusos Montferri i questa família va adquirir en propietat aquest edifici, on a la planta baixa hi té una agència de viatges i les oficines de la seva empresa d'autobusos. | 41.5308100,1.6861900 | 390397 | 4598518 | 1862 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Cusiné | També conegut com: Casa Montferri. Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Actualment compleix una doble funció: com a residencia i com a negoci, Over Travel, agència de viatges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44477 | Casa Domingo Abada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-domingo-abada | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa motllurada amb fretes, canal i baixant fins la meitat de la planta pis. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Les tres obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana està estucat de color gris. | 08044-110 | Carrer Major, 6 | Possiblement es una estructura d'origen medieval. Aquest edifici, com bona part dels del carrer Major, era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. L'any 1868 hi vivia Joaquim Domingo i Abadal, un farmacèutic natural de Molins de Rei i la seva família. L'edifici fou sotmès a una important reforma l'any 1920 Des del darrer quart de segle XIX va pasar a ser propietat de la família Santacana que tenia el domicili familiar l'any 1894 era a la plaça Àngel Guimerà, 10 (antiga plaça del Portal). La casa situada al número 6 del carrer Major fou adquirida per Ferran Mallofré, nou arrendatari de la fonda Montserrat, establert a Capellades el 1946. En l'actualitat n'és la seva propietària Montserrat Morist Borràs, dona de Ferran Mallofré. | 41.5308700,1.6861100 | 390390 | 4598525 | 1868 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44477-foto-08044-110-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. A l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades figura com (Vol. 2.2 : 159) figura com anterior a 1868 i reformada el 1920. Durant molt de temps va servir com a residència i com a espai comercial, encara que en aquest moment aquesta segona funció ja no la compleix. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44478 | Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUSIA, Modest; COSTA Solé, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Editat per Modest Llusià. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS I TORT. | Casa entre mitgeres en cantonada, constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. En la planta sota coberta destaca una galeria de quatre arcs de mig punt. A la cantonada hi ha una fornícula protegida amb una teuladeta que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana està arrebossat pintat de color blanc. | 08044-111 | Carrer Major, 9 - Carrer del Call | Possiblement per la seva ubicació Carrer Major/Carrer del Call ja seria construït des del segle XVI. Segons el padró de 1868 hi vivia Antònia Romañá i Riusi els seus fills com a forners. A principis de segle XX apareix la família Rovira com a gestors del forn i posteriorment va ser la família Armenteras-Illa. Els Rovira i els Illa eren els llogaters d'aquest edifici. El 1933 i el 1942 els propietaris van obtenir permís per realitzar reformes a les obertures de la casa objecte de comentari. El forn el van conduir Antoni Illa i el seu fill Ramon Illa i Muset fins a finals de la dècada de1960 quan el van tancar. Des de llavors, els baixos de l'edifici s'han llogat per a diferents activitats comercials, mentre que els pisos superiors s'han dedicat a habitatge (conjuntament amb l'edifici del carrer del Call n. 1, també propietat de la família Illa i per es té entrada als pisos superiors d'aquesta casa). | 41.5306500,1.6863100 | 390406 | 4598500 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44478-foto-08044-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||
| 44479 | Cal Titulata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-titulata | TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). LUSIÀ, Modest; COSTA SOLÉ, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades, editat per Modest Llusià SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma Programa Festa Major, 1948. | XX | Casa unifamiliar aïllada, macla de dos perímetres rectangulars, de planta baixa, pis i golfa. Es cobreix amb coberta plana, limitada amb barana massissa, coronada amb gelosia de peces ceràmiques vermelles, coberta de teula corba a dues vessants desiguals, acabades amb cornisa de peces ceràmiques vermelles amb permòdols. Les façanes són arrebossades de color blanc i estan composades amb obertures de proporció vertical i quadrada, tancades amb persiana enrotllable. El portal d'entrada està protegit amb porxo cobert amb teula àrab a una pendent acabada amb cornisa, limitat amb obertures d'arc de mig punt. El cos d'edifici destinat a garatge és alineat a la façana i es cobreix amb coberta de teula corba a una vessant. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat arrebossat, coronat amb un cairó ceràmic vermell i amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb una lluminària esfèrica de vidre opal. La porta és de fusta amb delgues verticals acabada amb perfil corb, de dues fulles batents, alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-112 | Carrer Garbí, 43 | El carrer Garbí i la seva ampliació per necessitats i projecte urbà s'inicià amb el pagament d'indemnitzacions dels propietaris de terres des de principis de segle XX. A partir de 1934 es fa una segona ampliació adquirint el terrenys a Pere Olivella i Antònia Llucià. Modest Llussià. Aquesta propietat fou la primera casa construïda en aquest indret amb finalitat d'estiueig, poc després fou seguida per les de les famílies Ramírez i Veà. Conrat Sastre i Escala 'Construcciones Sastre SA' l'any 1922, essent l'origen de l'actual SATHER, part de 'Grupo Sastre'. A finals de la dècada de 1980, fou adquirida per Antoni Argelich i Caballeria, que en va realitzar algunes petites reformes, entre elles la construcció d'un pàrquing. | 41.5293800,1.6846800 | 390268 | 4598361 | 1947 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44479-foto-08044-112-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44480 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi-1 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Al llarg del carrer hi trobem dues tipologies constructives . El tram de llevant del carrer que surt al carrer Major, incorporat al nucli antic, de cases entre mitgeres de tres i quatre plantes d'alçada i el tram de ponent en el estaquen una majoria de cases aïllades de tipologia ciutat jardí. El primer tram de cases entre mitgeres de planta baixa, i dues o tres plantes pis i golfes amb pati a darrera. Presenten coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Algunes de les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, els quals recolzen en sòcol estucat de color verdós. En el segon tram de cases unifamiliars aïllades rodejades de jardí cal senyalar el curt tram a migdia del carrer amb tres cases entre mitgeres de planta baixa i una o dues plantes pis. | 08044-113 | Carrer Garbí (C. Leopold Ribot) 11, 13, 15 i 30, 31, 32, i 35 | A inicis del segle XX, es va iniciar de forma modesta el procés d'ampliació i urbanització del carrer Garbí el seu procés d'urbanització. El principal motiu fou la construcció de la fàbrica d'electricitat de Florenci Pol inaugurada el juliol de 1908. La següent fita fou la construcció de la torre de Josep Guasch Orts (acabada el 1917). Durant la dècada de 1920 s'hi va afegir la torre de Pau Fortuny. Bona part dels espais a urbanitzar havien estat des de temps antic propietat de la família Prats, coneixent-se aquesta part central del carrer com 'Camp del Prats'. El carrer de Garbí va rebre des de 1931 el nom de Leopold Ribot, en homenatge al mestre que havia desenvolupat la seva tasca docent a Capellades en el tombant dels segles XIX i XX. El 1933 i el 1934, es va completar el procés d'obertura del carrer com a resultat de les obres realitzades per a la construcció de la piscina promoguda pel 'Patronat Capelladí de l'Esport de la Natació' La inestabilitat política viscuda durant la dècada de 1930 va dificultar la continuació del procés d'urbanització, però un cop acabada la Guerra Civil de 1936-1939 s'hi van sumar nous edificis: la casa de Joaquim Romañá i Cal Paiés. El procés es va anar completant durant les dècades de 1940 i 1950 amb la construcció d'una nova sèrie de torres (Cal Titulata, Cal Veà i Cal Ramírez) i de l'edifici de la Caixa de Pensions. Amb aquestes obres el carrer va assolir el seu aspecte actual, amb alguna nova edificació al darrer quart del segle XX. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979) va recuperar el nom de carrer de Garbí (tot mantenint un esment en homenatge a Leopold Ribot). | 41.5296800,1.6856200 | 390347 | 4598393 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44480-foto-08044-113-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | En la majoria dels casos son babitatge i habitatge i comerç. El tram de cases entre mitgeres és representatiu de l'arquitectura popular del nucli antic, integrades en el seu entorn. Les núm. 11, 13 i 15 estan composades amb un sol eix desplaçat a la mitgera. De les cases aïllades cal senyalar els núm. 30, 31, 32, i 35 | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44481 | Reixa i pilars de tanca de la casa Antoni Mas Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-i-pilars-de-tanca-de-la-casa-antoni-mas-trullas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Portalada de ferro forjat d'entrada a la parcel·la, entre dos pilars de tanca. Està formada per dues fulles batents amb sòcol de planxa acabat amb perfil sinuós i reixa amb barrots en reganyol. Els muntants de la porta, també en reganyol, són entrellaçats amb una platina de perfil sinuós. | 08044-114 | Carrer Joan Castells, 6-8 | Segons el Registre Fiscal de 1906, a l'actual carrer Joan Castells únicament hi havia l'edifici de la fàbrica Nova, i el seu annex, de la família Canals. Al padró de 1920, ja apareix residint-hi Antoni Mas Trullás, natural de la Torre de Claramunt i que vivia a Capellades des del 1912. La situació no havia canviat massa segons les dades del padró de 1924. Aquesta casa fou propietat primer del seu fill Joan Mas Martí i, finalment, del seu nét Antoni M. Mas Castells. | 41.5282500,1.6857300 | 390354 | 4598234 | 1910 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44481-foto-08044-114-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Element singular de ferro forjat de disseny modernista, intregat en l'arquitectura del l'entorn. | 105 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44482 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-4 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta, 'Capellades (època moderna) (segles XVIXVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TORRAS I RIBÉ, Josep Ma. (1991a). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494- 1834), Rafael Dalmau Editor, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, Josep Ma. . 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | I dC | Camí de terra en tot el seu traçat, que travessa el terme de nord a sud, sota la cinglera del Capelló, paral·lel al riu Anoia, amb una llargada de 1.800 m. d'ampla 5 m. En alguns trams presenta murs de contenció de terres amb turo. En el seu recorregut, de nord a sud, passa junt a l'Hospici, travessa el nucli urbà de la Font de la Reina, el tram nomenat Pas de l'aigua passa junt el Molí Vell i la fàbrica de Cal Violant, prop del límit de terme. | 08044-115 | Paral·lel a la cinglera Capello i el riu Anoia | La situació de Capellades en un congost de les serralades prelitorals va fer que des d'aviat fos zona de pas obligat i diversos historiadors teoritzen sobre la possibilitat d'un origen romà d'aquest cami. Josep M. Torras apunta la que aquest traçat fos una de les vies de comunicació de la Via Augusta cap a l'interior tot comunicant Barcino amb Caesaraugusta, tot seguint en el terme de Capellades el curs de l'Anabis (Anoia). En canvi, queda fora de dubte que Capellades durant l'edat mitjana era un nus de comunicacions. El seu principal actiu era justament el camí que connectava Barcelona amb Aragó. En aquest sentit, la primera referència es remuntava al 1028. El seu recorregut en travessar Capellades s'estenia paral·lelament al riu Anoia, penetrant des de Vallbona, passant per la Font de la Reina i dirigint-se vers la Torre de Claramunt. El camí ral era especialment important per a Igualada des que s'havien constituït com a carrer de Barcelona, fet que la feia gaudir dels mateixos drets i privilegis que la Ciutat Comtal. Aquest privilegi fou motiu de conflictes amb Capellades manifest ja des de 1435 donat que posicionava a Capellades de forma excel·lent respecte els grans fluxos comercials de Catalunya respecte interior: fonamentalment com a eix de relacions amb Aragó i Castella. Sembla també evident que Capellades deu a aquesta localització la seva rellevància de l'entrada d'alguna de les principals matèries primeres de la manufactura catalana, com la llana aragonesa i castellana. També va afavorir la configuració d'un actiu sector serveis, en forma d'hostals i/o oferta de transport. Tot aquest potencial que sembla apuntar-se durant l'edat mitjana va quallar plenament durant l'edat moderna, especialment durant el segle XVIII quan l'economia catalana es va veure progressivament abocada als mercats de l'Espanya interior i la Catalunya interior projectada a l'exportació a través del port de Barcelona. El camí ral oferia a Capellades una gran oportunitat en aquest sentit, tot i les dificultats i el seu mal estat evidenciat per diferents viatgers de l'època (Jovellanos, Towsend, etc.). El Camí Ral atorgava unes clares rendes de situació per accedir al comerç via marítima fruit de la bona connexió amb Barcelona, on al diferents ports mediterranis i atlàntics i participar en el comerç amb les colònies. D'aquesta forma, els fluxos comercials derivats de l'especialització manufacturera, sumats amb els de productes agraris, van fer que durant el segle XVIII el Camí Ral visqués una autèntica edat d'or. El Camí Ral va canviar part del seu recorregut el 1802, amb motiu de la visita de Carles IV a Barcelona, suprimint-se el tros que partint de Martorell prenia la direcció de Masquefa i Piera per arribar a Capellades i la Pobla de Claramunt. El camí alternatiu es dirigia de Martorell a Esparraguera i Castellolí, fins arribar a Igualada. A l'inici de la dècada de 1860 es va iniciar la reforma. Al setembre de 1861 es van reunir alcaldes de diferents localitats per les quals passava l'antic vial i van decidir-ne la reparació. L'any 1867 el governador ordenava la reparació de la part del camí de Martorell a Capellades que passava pel terme, cosa que es féu amb prestació personal de dos jornals per veí. Llavors ja es va començar a preveure la possibilitat de construir una nova carretera que enllacés Capellades amb Martorell. Amb la finalització de les noves vies de comunicació al llarg del segle XIX carretera l'antic Camí Ral va quedar complement oblidat i convertit en un simple camí veïnal, únicament intensament transitat en els seus metres inicials (els anteriors als molins paperers del 'Pas de l'Aigua'). El declivi demogràfic de la Font de la Reina va reduir encara més el seu ús. Únicament amb motiu de la construcció d'alguna nova fàbrica a la dècada de 1960 i la recuperació per usos hostalers de la Font de la Reina ha fet que cobri cert, però moderat, dinamisme en els darrers anys. | 41.5285000,1.6908700 | 390783 | 4598256 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44482-foto-08044-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44482-foto-08044-115-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També identificat com: Camí Pas de l'Aigua. Carrer Font de la Reina. Definda com a Infraestructura viària , Conjunt Urbà d'Intères Paisatgístic i àrea d'expectativa arqueològica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44483 | Conjunt de cases del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-major | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana de la casa núm. 20 està composada segons dos eixos; la núm. 22, amb tres i les núm. 24 i 26, amb un eix centrat. Les obertures són de proporció vertical, les de les cases núm. 22, 24 i 26 són emmarcades. El balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les de la casa núm. 22 amb dibuixos geomètrics als extrems. Les obertures de la planta baixa de les cases núm. 20, 22 i 24 han estat modificades per adaptar-les a nous usos. La de la casa núm. 26, està emfasitzada amb un portal de dues pilastres estriades i un arc rebaixat. Els paraments de les façanes són revestits d'estucat i arrebossat. Les núm. 20 i 22 de color ocre i la núm. 24, de color blanc. Les façanes recolzen en l'aplacat de pedra de la planta baixa. En la núm. 26, de color salmó, recolza en un sòcol arrebossat que incorpora dues petites obertures de ventilació. | 08044-116 | Carrer Major 20, 22, 24 i 26 | Les primeres edificacions probablement siguin del segle XVII. La casa número 20 del carrer Major, popularment coneguda com a 'Cal General', és des d'antic seu d'un comerç de comestibles des de 1870, primer, i d'una pastisseria, després. El número 22, era propietat de Llorenç Miquel i Costas, i després dels seus descendents. Posteriorment, fou adquirida per la família Guasch, propietaris de la veïna pastisseria. El número 24, estava vinculat com a mínim des de mitjan del segle XIX a la família Bernadet que tenia com activitat principal la de la fusteria. Des de fa anys a la planta baixa d'aquest edifici hi ha un negoci de gestoria. El número 26, va tenir diversos propietaris i llogaters entre finals del segle XIX i durant el segle XX. A inicis de la dècada de 1990 es va instal·lar una agència immobiliària. | 41.5305000,1.6863500 | 390409 | 4598483 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44483-foto-08044-116-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | Formen part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configuren el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Actualment com en el passat compleixen una doble funció, com a residencia i com a negoci. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44484 | Conjunt de cases del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-major-0 | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT | XVI-XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i golfes. Presenten coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i acabades amb diverses tipologies de ràfec. Les façanes dels números 26, 29, 31, 36, 43, 49,50, 74 i 76, són composades amb obertures de proporció vertical, en algunes cases han estat transformades en horitzontal; els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb dibuixos als extrems. Sobre l'arc de la planta baixa de la casa núm. 27, hi ha una pedra gravada amb la data '1858'. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors i recolzen en diferents tipus de sòcol. | 08044-117 | Carrer Major 27-82 | Aquest sector del carrer Major es venia configurant i urbanitzant des del segle XVII. El nucli medieval es situava fins a la zona propera al carrer del Call. Fora d'aquest àmbit, es van anar construint diferents edificacions al llarg del segles XVI, XVII i, molt especialment XVIII, amb el que pràcticament va quedar completada la urbanització de tot el carrer fins a la zona de l'actual plaça Àngel Guimerà. Progressivament es van anar construint cases en espais ocupats fins llavors per horta. Els capbreus disponibles ofereixen una bona aproximació al ritme d'aquest procés. A mitjans del segle XIX, l'estructura de l'actual carrer Major estava completada, com demostra la imatge del plànol realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb finalitats relacionades amb la contribució territorial. Amb els progressius canvis socials econòmics que es van donar al segle XIX, el carrer Major va anar adquirint una configuració molt similar a l'actual: centre comercial de la vila. Serveixi com a indicador l'augment del número de forns de pa que van passar de 4, el 1845, a nou, el 1895. En la seva major part estaven al carrer Major. Els antics habitatges de pagesos, paraires o paperers vancomençar a ser utilitzats en els seus baixos amb finalitats comercials. Alguns establiments centenaris tenen encara la seva seu en aquest espai. Altres espais han transformat el seu ús comercial. Des de forns de pa a sabateries, tot passant per carnisseries, han contribuït a la configuració d'aquest espai urbà. | 41.5293500,1.6869400 | 390457 | 4598355 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44484-foto-08044-117-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | Conjunt de cases del carrer Major 27, 29,31,33, 43,45,49,51,53,59, 63, 69, 71, 32,34, 36, 40, 42, 54, 56, 58,60, 62,72,74,76, 78, 80 i 82. El període de construcció dels diversos immobles s'estèn entre el segle XVI i XIX. Pel que fa a la funcionalitat es tant residencial com comercial. Conjunt urbà d'interès i àrea d'expectativa arqueològica. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44485 | Casa Masague | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-masague | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau. 1983. 'L'arquitectura modernista a Igualada (Fitxes tècniques, evolució, anàlisi tipològica i decorativa. Igualada 1900-1909)', Miscellanea Aqualatensia, 3. Igualada, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 247-287. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XVII | Casa alineada al carrer, de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La vessant acaba amb ràfec que recolza en cornisa amb una motllura de dentellons, i canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb elements de fosa i dibuixos geomètrics als extrems. Al primer pis, una balcona uneix les tres obertures. A la planta baixa hi ha tres obertures, emmarcades amb carreus de pedra i llinda plana. El parament de façana està estucat de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra. | 08044-118 | Carrer Major, 52 | Com la majoria d'edificacions del carrer Major, aquesta casa combinava la doble utilitat d'establiment comercial (a la planta baixa) i habitatge (als pisos superiors). En aquest cas, la singularitat ve del fet que els habitatges tenien entrada independent i són pisos. Segons les dades del Cadastre, l'edifici existent es va construir sobre el solar ocupat per un altre edifici construït el 1692. La primera etapa va venir determinada pel negoci del baixos,conduït per la família Massagué. Des de la dècada de 1870, tenien un establiment comercial que es dedicava a 'sedas y cintas' al propi carrer Major. Dacord amb el padró de 1910, apareix ocupat exclusivament per la família Massagué ampliament vinculada a la política local. No és estrany donat que aquests pisos habitualment es llogaven per famílies d'estiuejants. Altres persones vinculades amb la propietat han regentat negocis de d'impremta i ferreteria. El senyor Enric Sanz i el seu negoci ferreter fins a mitjans de la dècada de 1990. A partir de llavors, el negoci de la planta baixa va quedar desocupat, fins que el 1999 es va obrir una botiga d'electrodomèstic, 'Electrodomèstics Martí', Expert (Cal Carboner). Els pisos foren comprats per diferents titulars, després d'un procés de divisió horitzontal de la propietat. | 41.5298200,1.6867800 | 390444 | 4598407 | 1692 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44485-foto-08044-118-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | També identificat com: Can Bertran, 'Cal Carboner'. Forma part del conjunt d'arquitectura d'autor que configura el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Pel que fa a la funcionalitat es tant residencial com comercial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44486 | Casa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oliva | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Presenta defectes de conservació a la pigmetació de la façana. | Casa de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La vessant és acabada amb imbricació de maó, canal i baixant fins a mitja planta baixa. La façana és composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. El portal d'entrada és amb carreus de pedra i arc rebaixat, i en la clau hi ha gravada la data '1801'. Està tancat amb porta de fusta de dues fulles batents, amb picaporta i revestida de xapa metàl·lica. El parament de façana és arrebossat i pintat de color ocre, i està en mal estat de conservació. | 08044-119 | Carrer Major, 55 | L'estudi dels successius padrons i registres fiscals permet seguir els propietaris; 1868 i 1894, Josep Romañá Muntadas; 1906 consta que era propietat de Josep Colom Palet, pagès. El 1910, hi vivia Josep Colom Palet amb la seva esposa, Francesca Sala Jover, juntament amb la seva filla, Francesca, el seu gendre Josep Oliva Capdevila i els fills d'aquests. Segons el padrons de 1920 i 1924, hi vivia la mateixa família. La propietat va anar a parar a mans de Francesca Colom Sala. Francesca Colom es va casar amb Josep Oliva Capdevila. Les següents generacions foren les de Josep Oliva i les de la seva filla Montserrat Oliva. | 41.5296100,1.6869000 | 390454 | 4598384 | 1801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44486-foto-08044-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44486-foto-08044-119-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | També conegut com: 'Cal Calces d'Arena'. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44487 | Casa Marra Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marra-olive | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Casa de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i la vessant acabada amb imbricació de maó i teula, i canal i baixant fins a sota la imbricació. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb persianes de llibret de fusta. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. Recentment, la part inferior de la llosana del balcó ha estat revestida de rajoles ceràmiques blanques amb motius vegetals. El parament de façana de les plantes pis està esgrafiat, amb fons de color granat i decoracions florals, un cistell amb flors al centre dels dos balcons del primer pis, i garlandes al segon pis. A la garlanda principal hi ha englobada la data '1647'. A la planta baixa, s'obre el portal amb arc semicircular i la finestra rectangular del local comercial i la porta de l'escala d'accés al primer pis. Aquesta part de la façana està estucada de color ocre i recolza en un sòcol de peces ceràmiques. | 08044-120 | Carrer Major,57 | Aquesta casa ha tingut al llarg del temps diversos propietaris segons padrons i registres fiscals: Jacinto Freixas Lladó, fuster Jaume Marra Olivé. L'any 1940 va adquirir la casa Josefa Ferrer Llucià. Ha estat i és Un dels centres de la vida social de Capellades, a la segona meitat del segle XX, fou el Bar Aloy, instal·lat a la planta baixa de l'edifici. El va obrir Cinta Ferrer, vídua de Joan Aloy. Aquesta família havia regentat durant un seguit d'anys la cafeteria de 'La Lliga', a la dècada de 1940. El bar Alou fou inaugurat a inicis de 1946. Un dels principals elements d'atracció era el jardí situat a la part posterior. Durant molt de temps va ser referent de modernitat a Capellades, fins i tot s'anunciava amb aquesta marca en el programes de la Festa Major com 'el moderno Bar Aloy'. El 1996, es va celebrar amb una gran festa el seu 50è aniversari. Des de fa dècades el gestiona Joan Aloy Ferrer. Cal destacar els esgrafiats de l'Òscar Campoy Avilés, artista de Capellades. | 41.5295500,1.6869200 | 390455 | 4598377 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44487-foto-08044-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44487-foto-08044-120-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Josefe Ferrer i Llucià, Bar Aloy .Forma part del conjunt d'arquitectura neo popular entre mitgeres que configura el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Origen segle XVII; reformes dècada 1940 i inicis s. XXI. Actualment compleix funció d'habitatge i bar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44488 | Casa Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tort | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera del'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). QUINTANA I TORRES, Antoni. Un ofici que s'extingueix a Capellades.Article inèdit. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII | Casa de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, vessant acabada amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció sensiblement horitzontal i els balcons protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. El portal d'entrada és de carreus de pedra i arc de mig punt, i en la clau hi ha gravada una petita creu i les inscripcions 'IHS' i '1620'. El parament de la façana està estucat de color gris, recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-121 | Carrer Major, 61 | Casa edificada l'any 1620, que en aquell moment es trobava en zona d'horts. Apareix des d'antic vinculada a una de les branques de la família Tort. Al Capbreu de 1805 apareixen diferents Tort, la majoria dedicats a l'activitat llanera. Posteriorment la casa va passar a la família Juncosa, dedicats a un taller de formaire de Francesc Juncosa, qui, a més, era músic i formava part d'alguna de les formacions musicals de Capellades de la primera meitat del segle XX (com l'orquestra Valls). Les germanes Juncosa i Tort, que n'eren propietàries des de 1961, encara hi vivien a inicis de la dècada de 1970. Després de la mort d'aquestes, la casa fou heretada per Antoni Quintana i Torres el qual la va vendre a Artur Romeu i Escala per ampliar el seu habitatge i comerç. Artur Romeu ja posseïa la casa número 59 (llavors 57) des de 1930, a través de compra a Júlia Llacuna i Massagué. | 41.5294300,1.6869400 | 390457 | 4598364 | 1620 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44488-foto-08044-121-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | També coneguda com a: 'Cal Fornaire'. Exemple associat a l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44489 | Casa Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sola | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres, resultat de la unió de tres cases de cos, de planta baixa i tres plantes pis. Té una coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, i vessant acabada amb ràfec recolzat en mènsules. La façana està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana està arrebossat, la planta baixa pintada de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-122 | Carrer Major, 80 | L'actual número 80, segons el Registre Fiscal de 1906, és la reconversió de tres cases prèviament existents (les llavors 86, 88 i 90) que tenen el seu moment de construcció al llarg del segle XVIII. Com a bona part de les propietats del carrer Major, des de bon principi va complir una doble funció: com a vivenda de diversos propietaris i com a negoci de les diferents famílies, realitat registrada als padrons i registres fiscals. | 41.5291700,1.6869100 | 390454 | 4598335 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44489-foto-08044-122-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. L'origen de l'edifici és al segle XVIII i mitjans del segle XIX al llarg de segle XX s'efectuaren diverses reformes. Actualment compleix una doble funció: habitatge i comercial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44490 | Conjunt d'Edificis de la Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-de-la-fabrica-guasch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2004. 'El perill de l'oblit: la indústria tèxtil a Capellades (1800-1913)', Miscellanea Aqualatensia, 11, CECI, Igualada, p. 141-167. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES AJUNTAMENT DE CAPELLADES: Capellades. Història en Imatges nº 3. 2000. | XIX | Conjunt d'edificis construïts al llarg del darrer quart del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX. En la parcel·la del costat de migdia de l'avinguda de Maties Guasch i alineats a la via es concentren tres edificis, construïts en períodes successius. El més antic és d'obra vista, té planta trapezoïdal amb façanes a l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals, on hi ha l'entrada a través d'una tanca i porta. Consta de quatre naus de planta rectangular adossades per l'eix longitudinal, es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana a l'avinguda Maties Guasch composada segons vuit eixos amb amplies obertures de proporció vertical d'arc rebaixat amb totxo a plec de llibre. Al costat de llevant hi ha adossat a l'anterior un segon edifici de planta quadrada que consta de planta baixa i pis, es cobreix amb coberta de xapa metàl·lica acabada amb ràfec, canal i baixants fins a la vorera. En la parcel·la del costat nord de l'avinguda Maties Guasch, 57, hi ha un edifici aïllat de llenguatge noucentista, el més emblemàtic del conjunt. El configuren dos edificis, un de planta rectangular amb l'eix longitudinal perpendicular al carrer de Sant Ramon. Consta de planta baixa i dues plantes pis, es cobreix amb coberta a quatre vessants acabades amb ràfec. A la façana principal, separat per una torre amb rellotge hi ha el segon cos, de planta rectangular. A la façana al carrer de Sant Ramon hi ha un cos de planta baixa amb coberta plana; s'hi accedeix pel pati. Al pati de la fàbrica s'hi arriba a través de la portalada monumental de la tanca, lleugerament desplaçada de l'eix de l'entrada principal al conjunt. L'àmplia portalada amb llinda plana, està protegida per una visera escalonada. L'obertura està tancada amb una dibuixada i treballada porta de ferro . | 08044-123 | Maties Guasch, 46-57 | L'arribada dels Guasch a Capellades va suposar un punt d'inflexió en l'estructura productiva i empresarial del tèxtil de la vila. El 6 de gener de 1857, es va constituir a Reus «Pujol y Guasch Hermanos» que tenia com objectiu establir dues fàbriques de teixits de cotó: una a Reus i una altra a Capellades. Els socis fundadors foren els germans Isaac i Francesc Guasch Pujol, junt a Joan Pujol Suqué. La fàbrica es va crear el 1859. Els Guasch inicialment dirigien els negocis des de Reus. El 1861 es van traslladar els telers a «Cal Serra» (al carrer del Pilar) i a «Cal Mora». El 1860 funcionaven 15 telers a nom de Francesc Guasch Pujol. El 18 de novembre de 1867, es va constituir «Guasch Hermanos» amb l'objecte de fabricar teixits de cotó o de fil a la fàbrica que tenien arrendada a Capellades o a una altra que tenien fora de la vila. Els seus socis eren Isaac i Francesc Guasch Pujol. Mentre que el primer es feia càrrec de la fàbrica a Capellades, el segon dirigia les oficines barcelonines. La societat fou modificada l'1 de maig de 1871. Isaac, Maties, Josep i Joan Guasch Orts, fills d'Isaac Guasch Pujol, es feren càrrec de l'empresa. A finals de la dècada de 1860 ja era la fàbrica amb més telers de la vila. El 1879 es van iniciar les obres d'una nova fàbrica, la primera en propietat, radicada al Carrer de St. Ramon, que va estar productiva a partir de 1881. Aquest espai inicial es va ampliar com a resultat de l'aplicació de la màquina de vapor i la mecanització dels processos durant els anys 1898 i 1899 i posteriorment amb noves mecanitzacions 1910-1911. L'edifici dels tints, que fou construït a inicis de la dècada de 1920 presentava una xemeneia de 41 metres d'alçada a més de dues naus, ampliades pocs anys després amb dues addicionals. Aquest espai comptava amb les quatre naus actuals des d'inicis de la dècada de 1930. La Guerra Civil de 1936-1939 va suposar un canvi substancial, però no total, en l'aspecte físic de la fàbrica Guasch. La secció de tints va quedar totalment intacta a diferència d'altres espais completament destruïts. Les bones relacions de la família Guasch van possibilitar la ràpida reconstrucció de les instal·lacions destruïdes en el difícil context de l'Espanya de l'autarquia. A la dècada de 1950 es van connectar les naus de filatura i tints, tot configurant pràcticament l'aspecte actual de la fàbrica. Els únics canvis destacables des de llavors es van produir a inicis de la dècada de 1980, donat que es va afegir un pis a un segment de la nau construïda a la dècada de 1950 i es va inaugurar una nau d'estampació, que estava separada de la resta de les instal·lacions, amb la qual es tancava el cicle de producció de l'empresa. | 41.5271500,1.6854800 | 390331 | 4598113 | 1859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Manuel Font, (arquitecte), Andreu Oliva Lacoma (enginyer), Domènec Sugrañes (arquitecte) i altres | Primer edifici carrer Sant Ramon 1879-1881 (enderrocat), Edifici dels Tints (d'obra vista) 1921-1922. Edifici de Tissatge(ampliació l'edifici de Sant Ramon), 1929 (enderrocat el gener de 1939); fàbrica nova racionalista (torre del rellotge): 1940-1941. Àrea d'Expectativa Arqueològica. | 120|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44491 | Casa Joan Escala Gironès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-escala-girones | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici de planta rectangular, format per dos cossos; la construcció del costat nord, el magatzem, és de planta baixa i es cobreix amb coberta de fibrociment a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, acabades en una cornisa. La façana principal està estructurada segons tres eixos. L'eix central està format pel portal rectangular incorporat en un altre de fals més gran, a sobre d'aquest un finestral de mig punt que emmarca una arqueria de cinc arcs rodons tancats amb vidriera reticular. Aquest eix queda rematat amb un frontó motllurat. Les obertures laterals de la planta baixa són d'arc rebaixat i estan tapiades. Les altres façanes tenen obertures de composició vertical i són tancades amb vidrieres. El segon cos, amb façana a migdia, que constitueix la vivenda pròpiament dita, és de planta baixa i pis, Presenta cobertura de fibrociment a dues vessants, acabades en ràfec recolzat en mènsules. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. El portal d'entrada, d'arc de mig punt, és tancat amb porta d'una fulla batent i tarja protegida amb reixa de ferro en ventall. Els balcons del primer pis estan protegits amb baranes de brèndoles de ferro colat. | 08044-124 | Maties Guasch, 52 | El 25 abril de 1930, Joan Escala i Gironés va sol·licitar permís a l'Ajuntament per la construcció d'una casa al Km 1, Hm 9 de la carretera de Capellades a Martorell. El ple de 23 d'octubre de 1932 aprovava la proposta de Joan Escala d'aportar ell mateix el tub per al subministrament d'aigua de la seva nova casa. Per fer la connexió calia l'autorització d'Obres Públiques' ja que havia de travessar la carretera. Qüestions polítiques van dificultar la tramitació del servei d'aigües per la propietat, fins 1936. La casa també tenia annexionat un gran magatzem que servia per guardar el material i maquinària de construcció. Anys després de la seva construcció, la nau annexa a la casa es convertí en un taller tèxtil. Actualment a la casa encara hi viu la família Escala. En el present continua la relació de la família Escala amb la construcció a través de l'empresa 'Obres i Excavacions Escala SL'. | 41.5273000,1.6873400 | 390487 | 4598127 | 1930-6 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | P. Madriñà, arquitecte i Joan Escala i Gironés, constructor | També comegut com: 'Ca l'Escala' (casa i magatzem). Actualment compleix la doble funció; habitatge i productiva, Enquadrable dins l'apartat d'arquitectura industrial i també com a àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44492 | Casa Josep Bisba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-bisba | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS: Programes de la Festa Major. | XIX-XX | Casa entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en carteles, accentuant visualment les obertures de la planta sota coberta, canal i baixant fins a sota la cornisa. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical. La principal estructura en dos eixos, amb els balcons tancats amb persiana enrotllable, protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. La façana lateral és composada segons quatre eixos. La posterior al pati està composada amb un únic eix, de grans obertures de proporció sensiblement quadrada. El parament de les façanes és estucat de color salmó clar i recolza en sòcol d'aplacat de pedra. La del lateral incorpora obertures de ventilació de dependències soterrades. | 08044-125 | Passeig Miquel i Mas, 2 | Segons la planimetria realitzada amb motiu del projecte de la carretera de Capellades a Martorell i les formes de connectar-hi el centre de la vila, l'any 1878 a la cantonada del carrer del Pilar amb el Passeig, en el punt ocupat ara per aquesta casa, hi havia un solar sense construir. Igualment estaven sense construir els solars propers del carrer del Pilar. Aquest edifici segons el Registre Fiscal de 1906 era propietat de Josep Bisbal Ferrer, important hortolà de Capellades amb domicili al carrer del Call. El nom d'aquest edifici prové de l'activitat desenvolupada pels seus propietaris, la família Marí, des d'inicis del segle XX. Els Marí es dedicaven a la confecció de matalassos de llana. | 41.5302100,1.6837100 | 390189 | 4598455 | 1880-190 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44492-foto-08044-125-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa entre mitgeres en cantonada representativa del llenguatge de l'arquitectura popular de finals del segle XIX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. L'any 1917 es duguè a terme una important reforma. Actualment té una doble funció: com a residencia i com a negoci. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44493 | Conjunt de cases del Passeig Miquel i Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-passeig-miquel-i-mas | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, i planta baixa, un pis i sota coberta. Presenten la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diferents tipologies, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons dos o tres eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de llibret i enrotllables. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El portals d'entrada són d'arc rebaixat o llinda plana, tancats amb portes de fusta emplafonada de dues fulles batents. Les finestres són protegides amb reixa de barrots verticals amb elements de fosa. Els paraments de façana són estucats i arrebossats amb diversitat de colors, recolzats en sòcol. | 08044-126 | Passeig Miquel i Mas, 2, 10,12, 14, 16, 18 i 22 | Les fonts indiquen que el moment de construcció d'aquestes cases aniria entre la dècada de 1850 i 1890. El plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza, mostra com aquests solars estaven sense edificar, mentre que un altre de 1877 demostra que ja estava construït parcialment. La casa número 12 està vinculada des dels seus orígens a la família Castells que l'han mantingut fins l'actualitat. El número 14 apareix ja vinculat a la família Freixas a finals del segle XIX. El número 16, llavors amb el número 11, el 1906 era propietat d'Ignasi Geis Marsal que residia a Terrassa des de finals del segle XIX. Aquesta casa ha estat popularment coneguda com a 'Cal Geis'. La número 18, el 1906 (com a número 7 del Passeig de la Concepció) era propietat de Josefa Busquet Soteras. Més tard fou adquirida per Plàcid Rosell i la seva esposa Trinitat Pons Abadal. . La número 22, està relacionada des dels seus orígens amb la família Puigjaner, una de les que comptava amb més presència social i política de la vila des del segle XVII. | 41.5321000,1.6835400 | 390178 | 4598665 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44493-foto-08044-126-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Son cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura d'autor de la segona meitat del segle XIX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44494 | Conjunt de cases del Passeig Miquel i Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-passeig-miquel-i-mas-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Conjunt de tres cases entre mitgeres. La núm. 3, amb planta baixa i pis, es cobreix amb coberta plana, limitada amb barana de ferro de brèndoles verticals. La façana està composada amb una àmplia obertura de proporció horitzontal. Les núm. 5 i 7, de planta baixa i dos pisos, amb cobertura de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa. La núm. 5 amb permòdols, canal i baixant fins a sota la cornisa. Les obertures de les dues cases són de proporció vertical, tancades amb persianes de corda i de fusta de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. El parament de les façanes és arrebossat i pintat, de color blau cel les cases 3 i 5, i de color blanc la núm.7. El revestiment de està recolzat en un sòcol pintat de color gris, en les cases 3 i 5, que enllaça amb el pintat de l'emmarcat dels portals. El portal de la núm. 3 és tancat amb dues portes, l'exterior vidriera de fusta i plegable en quatre batents aplacades de xapa metàl·lica, i l'interior de fusta. El sòcol de la núm. 7 és amb aplacat de pedra de forma irregular. | 08044-127 | Passeig Miquel i Mas, 3,5 i 7 | Segons les planimetries de 1870, els espais ocupats per les cases no eren urbanitzats. Per tant, es podria datar la seva construcció entre 1900 i 1905, segons el Registre Fiscal de 1906 on figura que les cases 3 i 5 del Passeig Miquel i Mas eren propietat de Pere Vilaseca Borrull. Vilaseca era un industrial amb una bòbila situada en la zona posterior a les pròpies cases objecte de comentari. Els anys 1918 i 1956 els immobles va canviar de propietari. | 41.5302500,1.6836100 | 390180 | 4598459 | 1900-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44494-foto-08044-127-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Son cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura d'autor de l'inici del segle XX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44495 | Casa Aloy Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aloy-romani | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana limitada amb barana massissa recolzada en cornisa amb mènsules. La façana és composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical d'arc rebaixat. Les de les plantes pis són emmarcades en color blanc. Els balcons protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. Les obertures de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de façana és estucat de color salmó, amb impostes a nivell de forjat de color blanc, i recolza en sòcol d'aplacat de pedra amb especejament carreuat. En l'eix central, per sobre la imposta de planta baixa, hi ha un plafó de pedra amb la data '1885'. | 08044-128 | Passeig Miquel i Mas, 10 | El 1889, Jaume Aloy tenia en propietat els edificis que llavors corresponien als números 53 i 55 del Passeig Immaculada Concepció. En aquell any va comprar el subministrament d'aigua procedent del jaciment de Frigols. La propietat va continuar a la família fins a 1920 que estava ocupat per quatre famílies de llogaters. | 41.5304300,1.6837100 | 390189 | 4598479 | 1885 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Aloy Romaní, promotor | Edifici representatiu de l'arquitectura d'autor de finals del segle XIX, integrat en el seu entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44496 | CEIP Marquès de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-marques-de-la-pobla | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU DEL COL·LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Fons Sugranyes. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Fons gràfic, actes. COL·LECCIÓ PRIVADA D'ANTONI PONS I TORT. Fotografies. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. FONS DOCUMENTAL DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Expedient del projecte de 1923. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. FONS LOCALS DIGITALITZATS. Premsa local d'Igualada. HEMEROTECA DIGITAL de La Vanguardia | XX | Edifici escolar aïllat format per dos cossos iguals, alineats d'est a oest i amb façana principal al sud, en el seu origen un dedicat als nens i l'altre a les nenes, de planta sensiblement rectangular i units per un cos de planta baixa amb coberta plana. A la façana del costat nord sobresurt un petit cos de planta poligonal de la caixa d'escala. Ambdós cossos són de planta baixa i pis, aixecats sobre el terreny, i cobertura de teula corba a quatre vessants amb dues hídries al carener. L'estructura de la coberta és d'arcs rebaixats de formigó armat encofrat amb envanets de maó vist recolzats en pilars. En els arcs recolzen les bigues de fusta de la coberta que sustenten la solera de rajoles sobre llates de fusta. Les façanes estan composades segons dos o tres eixos amb obertures de proporció vertical. Els revestiments dels paraments són amb estuc amb decoracions i tonalitats diverses. A les façanes de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada emfasitzat i protegit per un porxo amb cobertura de teula corba a tres vessants, coronades amb una hídria, sustentat per dues columnes amb capitell dòric que rep el tram d'escala. El portal està tancat amb porta de fusta emplafonada de dos batents. A la llinda hi ha esgrafiada la inscripció 'NIÑAS' i en el cos del costat de ponent la inscripció 'NIÑOS'. Els portals interiors són d'arcs el·líptics i plans, i el portam és de fusta amb portes vidriera emplafonades i pintades. La façana de migdia del cos d'unió està protegida per un porxo amb tres columnes de capitell jònic que suporten l'entaulament que conté la inscripció 'GRUP ESCOLAR MARQUÈS de la POBLA' i l'escut de Capellades emmarcat amb una orla. Al terrat va afegir un pas tancat amb portam lleuger i vidre que uneix les plantes pis. Al costat oest de l'escola vella, s'aixeca un altre edifici de planta rectangular, una ampliació de l'escola feta a la dècada de 1970. Constituït per dos cossos units per l'eix d'escala, de planta baixa i dos pisos. La façana, amb eixos de proporció horitzontal, és d'obra vista alternada amb rajola ceràmica de color verd. A l'interior d'aquest edifici es conserven algunes peces del mobiliari original de l'escola, com cadires i un moble llibreria de tres portes, acabat amb l'entaulament amb la grafia 'MURILLO', 'CERVANTES i NEWTON', coronat amb un conjunt escultòric al·lusiu als personatges de l'entaulament del centre del frontó partit. | 08044-129 | Passeig Miquel i Mas, 19 | La construcció d'aquesta escola va cobrir una mancança habitual a l'educació del municipi de Capellades. El 28 d'abril de 1932 l'Ajuntament va decidir demanar la creació, en termes legals, d'una escola graduada a partir de les ja existents. La sol·licitud implicava l'aprovació de tres seccions per a nens i tres per a nenes, una addicional, en cadascun dels casos, a les ja existents. En aquesta petició l'Ajuntament es comprometia al pagament dels materials i de l'habitatge dels mestres designats. La Inspecció Provincial de Primer Ensenyament ja havia aprovat, a l'octubre de 1932, la creació d'una nova secció de nois i una altra de nova de noies, però abans d'un mes havien d'estar disponibles els espais i els materials necessaris. Al febrer de 1933, la marquesa va comunicar a l'Ajuntament que havia donat ordres d'acabar amb urgència les obres de l'escola. L'acte de la inauguració del 14 de maig es va iniciar a les quatre de la tarda a l'Ajuntament. A l'abril de 1934, encara es va donar compte de l'aprovació del projecte arquitectònic per certes obres complementàries de la nova escola. El canvi no va ser simplement d'ubicació. Va coincidir amb tot un seguit de canvis educatius i pedagògics com a resultat de la proclamació de la República i la recuperació de la Generalitat. Les noves instal·lacions van cridar ràpidament l'atenció dels cercles pedagògics. Així, la 'Asociación de Maestros Nacionales de Barcelona (sección de Igualada)' va visitar a inicis de juny de 1935 el 'Grupo Escolar'. L'esclat de la guerra va impedir que aquest model madurés. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'escola també va participar de la creixent ideologització i de la presència de missatges revolucionaris. El conflicte va atorgar una nova i breu utilitat al 'Marquès'. Durant uns dies es van muntar llits a diferents punts de l'escola a l'espera de ferits procedents del front. L'ús hospitalari del centre no es va arribar a materialitzar: la retirada de l'exèrcit republicà ho va impedir. A partir d'inicis de 1939 es diria 'Grupo Escolar Marquès de la Pobla'. La religió va tornar a ocupar un lloc central. A les dècades dels 60 i 70 l'augment demogràfic va fer que l'escola concentrés nenes de poblacions veïnes. A l'abril de 1972, el Ministeri d'Educació i Ciència va notificar que s'havien concedit a Capellades, dins del Pla d'Urgència, vuit aules. Immediatament s'inicià l'expedient per a la recerca dels espais a ocupar (un dels punts analitzats fou la zona del Capelló). L'escola a construir era idèntica a moltes altres també en procés d'edificació a diferents punts de Catalunya. L'any 1983 es va voler recuperar els orígens de l'escola amb la celebració del seu 50è aniversari i noves estructures docents 2001 i 2002. En els últims temps, en els dos edificis de l'escola es van eliminar totalment les barreres arquitectòniques. | 41.5308300,1.6833200 | 390157 | 4598524 | 1933 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44496-foto-08044-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44496-foto-08044-129-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Domènec Sugrañes i Gras, arquitecte | Singular edifici representatiu de l'arquitectura escolar noucentista. | 106|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44497 | Cim del Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-molar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Al mirador s'hi arriba pujant pel camí del Cementiri. Aquest camí està envoltat de pins, molts dels quals són fruit d'una plantada popular que es realitzà l'any 1993. El cim del Molar està situat a ponent del nucli urbà, a una alçada de 376 metres en la zona del cementiri (en el punt més alt assoliria els 386 metres). Això facilita una molt bona visió de la pràctica totalitat del nucli urbà capelladí. Des del Cim del Molar s'obté una panoràmica profunda, de desenes de quilòmetres, dels cingles i els relleus per sobre de la plana. Destaca, en primer pla, l'edifici del museu 'Molí de la Vila', més enllà, a l'esquerra, el turó de la Torrenova i, al fons, la serra de Miramar. A la part baixa de la vessant de llevant hi ha el parc de la Font Cuitora. | 08044-130 | Cim del Molar | Aquest cim, com la resta d'elevacions que rodegen el nucli urbà de Capellades, històricament han estat ocupades des d'antic pel conreu de la vinya. Així apareix la documentació medieval i els capbreus de 1649, 1735 i 1805 tot i que parts tenien conreus de cereals i oliveres. Es documenten propietats de diverses famílies com la Benet, Ferrer, Soteras i Tiana, a part d'una zona municipal. El cim del Mulà va adquirir creixent centralitat a la vida capelladina des de la inauguració del nou cementiri, el 1858. Des de mitjans dels anys 20 del segle XX, no hi ha hagut molts canvis. | 41.5228100,1.6840700 | 390206 | 4597632 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Punt d'interès paisatgístic. Actualment compleix la funció de mirador de titularitat municipal i altres empreses. Presenta un bon estat de conservació del camí, però el cartell informatiu presenta grafits diversos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||||||
| 44498 | Conjunt de cases del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres, la majoria de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta a dues vessants de teula corba, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb diversos tipus de ràfec, canal, i baixant fins el forjat de planta baixa. La quasi totalitat de les façanes estan composades segons un eix desplaçat a la mitgera. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persianes enrotllable i de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors, recolzats en un ventall de tipus de sòcol. Cal senyalar les cases núm. 10, 'Cal Brillo', composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera i la portalada de carreus de pedra i llinda plana, i la núm. 28, amb portalada de carreus de pedra i llinda plana emfasitzada per un balcó de planta sinuosa, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals en reganyol. | 08044-131 | Carrer Nou, 2-28 i 3-25 | El carrer Nou, situat a l'antiga partida del Mas de la Mosca (o 'Camp de l'Era'), es va estructurar durant el segle XVIII. Un dels principals propietaris, que amb les seves vendes va contribuir decisivament a la urbanització de la zona, fou Francesc Prats Coca, el qual entre 1749 i 1763 va vendre dotze peces en aquest lloc. El 1905 se li atorgava una llargada de 95 metres. Un element històric del carrer Nou, de fet a l'edifici amb cantonada al carrer Major, fou l'edificació d'un saló de Ball, que fou la seu del 'Círculo del Porvenir'. Aquesta entitat es va crear el 12 de març de 1886 amb el nom del Porvenir. El 17 d'agost de 1887, es va reconstituir amb el seu nom definitiu. El 10 de desembre de 1915, segons acord del ple municipal, se li va posar el nom de Josep Anselm Clavé, circumstància que fa que encara avui en dia tingui la peculiaritat de comptar amb doble retolació i nom. | 41.5291000,1.6875700 | 390509 | 4598326 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44498-foto-08044-131-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt homogeni d'arquitectura popular de cases entre mitgeres. El conjunt té un orígen a mitjan del segle XVIII, i en altre casos als segles XIX i XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44499 | Dovella de casa del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-casa-del-carrer-nou | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Dovella de pedra, recol·locada, situada a sobre la porta actual de la casa, desplaçada cap a un costat. És una orla en relleu amb una creu superior, un cap d'angelet al centre i la data '1756', a la part inferior. | 08044-132 | Carrer Nou, 22 | La dovella presenta la data 1756. Si aquesta era la seva localització original, confirmaria la urbanització d'aquest carrer a les dècades centrals del segle XVIII. El carrer Nou, situat a l'antiga partida del Mas de la Mosca o 'Camp de l'Era', es va estructurar durant el segle XVIII. | 41.5291300,1.6878200 | 390530 | 4598329 | 1756 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44499-foto-08044-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44499-foto-08044-132-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La data que figura a la dovella es significativa pel que fa al moment de construcció del carrer i del lligam d'aquest amb altres del centre de la vila. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44500 | Conjunt de cases del carrer Olò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-olo | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati al darrera, de planta baixa, pis i sota coberta, i dos pisos i sota coberta. La cobertura es de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical, i sensiblement horitzontal. En la número 8-10, la planta sota coberta està composada amb una arqueria de quatre arcs de mig punt, els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i el parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color ocre, recolzat en un sòcol d'aplacat de pedra. La número 12, té la façana acabada amb dos arcs de mig punt, amb parament de façana arrebossat i pintat de color blanc, que recolza en un sòcol esquerdejat pintat de color gris. | 08044-133 | Carrer Olò, 8,10 i 12 | Aquest tram del carrer Oló està datat a la segona meitat del segle XVIII. Durant el segle XIX, aquest sector sembla vinculat a la família Bisbal. En el padró de 1868, consta la seva residència en aquest grup de cases de Josep Bisbal important família de pagesos. El registre fiscal de 1906, ofereix una aproximació a la propietat d'aquestes cases. La número 8 era propietat de Joan Bisbal Martorell (de Sant Pere de Riudebitlles). El 1906, el número 12 era de Josep Bisbal Ferrer, rebent-la més tard per herència Josep Bisbal Soteras. El 1959 la van adquirir Antoni Garrich Quintana i Presentación Saiz Hortelano. | 41.5314600,1.6850000 | 390298 | 4598592 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44500-foto-08044-133-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de dues cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular del casc antic, integrades en les edificacions de l'entorn immedia La cronologia general del conjunt correspont a segona meitat del segle XVIII. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44501 | Dovella de la casa Maria Via Servitje | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-la-casa-maria-via-servitje | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Dovella de pedra, desplaçada del seu lloc original, situada sobre una finestra. És una orla en relleu amb les inicials 'H L S' a l'interior, i una creu i la data '1777' fora d'aquesta, a la part superior. | 08044-134 | Carrer Olò, 11 | Dovella amb la data 1777 que confirma el moment de la construcció d'aquest edifici. El 1906, segons el Registre Fiscal d'aquell any, era considerat com a 'Bienes Nacionales' i era administrat pel rector de la parròquia. No es coneix cap més transacció fins el 1957, quan fou adquirida per Maria Via Servitje, que anciana va ingressar a la residència de gent gran 'Consorts Guasch'. Després d'això, l'edifici fou venut i sotmès a un procés de divisió horitzontal de la propietat | 41.5313900,1.6847100 | 390274 | 4598584 | 1777 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44501-foto-08044-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44501-foto-08044-134-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La dovella presenta la data 1777 i es va efectuar una restauració al lllarg del segle XX. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44502 | Conjunt de dos casesdel carrer Olò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dos-casesdel-carrer-olo | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba i a dues vessants, acabades amb cornisa i imbricació, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades amb un únic eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els paraments de façana són revestits d'arrebossat o estucat de color gris, i recolzen en sòcol d'aplacat de pedra. El portal de la número 15 està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. El portal ampli de la número 17 ha estat modificat per adaptar-se a nous usos. | 08044-135 | Carrer Olò, 15 i 17 | La cronologia de les construccions permet datar el carrer a la segona meitat del segle XVIII. El número 15, llavors 21, el 1906 era propietat de Maria Rovira Cases. Des d'aleshores la casa ha estat ocupada per diverses famílies de procedència diversa. En l'actualitat el negoci té continuïtat amb l'empresa familiar 'M. Codina SA' que continua fins avui dia. El 1906 el número 17, llavors 23, era propietat de Rosa Valls Poch i posteriorment ha tingut diversos propietaris. | 41.5313400,1.6844300 | 390251 | 4598579 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44502-foto-08044-135-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular de la segona meitat del segle XVIII, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. Es van efectuar successives reformes al llarg dels segles XIX i XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44503 | Casa Rotllant de Franch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rotllant-de-franch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa amb una mitgera i jardí lateral al costat de ponent, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta cobertura de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant per la cantonada. La façana al carrer està composada segons tres eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la planta baixa amb arc de mig punt, emmarcades amb estuc de carreus. Cal assenyalar el treball del portam de fusta de les obertures de les façanes. El sòcol de la façana al carrer incorpora una obertura de ventilació d'una dependència soterrada. La façana lateral està composada segons tres eixos, les finestres de la planta sota coberta dibuixen una successió de set arcs de mig punt adaptada als tres eixos. A la planta baixa, a l'eix del mig hi ha una galeria de planta pentagonal tancada i adossada a la façana, maclada a un cos de planta baixa cobert amb coberta plana, la qual està protegida amb reixa de ferro. La galeria te una coberta de teula corba a cinc vessants. En el costat nord sobresurt un cos de planta baixa cobert amb coberta plana, destinat a garatge i magatzem. El parament de les façanes està revestit amb estuc de color blanc fins al forjat de la planta baixa. La planta baixa està revestida amb estuc de gra gros fins el sòcol, de color gris, que enllaça amb els carreus estucats de la portalada d'entrada d'arc de mig punt. Aquesta portalada està tancada amb una porta de fusta d'una fulla batent, emplafonada i clavetejada amb claus, amb picaporta, espiell i bústia. La tanca del jardí és massissa, de totxo vist treballada amb el totxo a diferents plans, amb pilastres intercalades. Les de la portalada d'entrada al jardí estan coronades amb pinacle tronco piramidal. | 08044-136 | Carrre Olò, 18 | El lloc on s'ubica la casa objecte de comentari pertanyia des d'antic a la 'Casa Bas'. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat de Francesc Xavier de Franch i Castell. En aquell espai hi havia dos números del carrer: una casa (núm. 18) i un solar. Aquesta casa està situada de forma immediata a la 'Hort de la Vila'. Justament, la casa existent en l'actualitat fou resultat de l'enderroc de les edificacions existents amb anterioritat. Les dades cadastrals assignen com any de construcció d'aquest edifici el de 1931. Amb posterioritat, la casa ha tingut diversos propietaris. | 41.5314100,1.6847100 | 390274 | 4598586 | 1931 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44503-foto-08044-136-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Màrius Rollant i Folcarà, arquitecte i constructor | Tambéconeguda com: 'Cal Franch' (Casa Xaus Piñol). Casa aïllada alineada al carrer amb una mitgera, representativa de l'arquitectura de llenguatge noucentista integrada en el conjunt d'edificacions del seu entorn. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44504 | Casa Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sola-0 | AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati a darrera, de planta baixa, pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical tancats amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements geomètrics a la part de dalt i de baix. La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals. La portalada d'entrada és d'arc rebaixat i tancada amb porta de fusta de dues fulles batents. Al costat de llevant hi ha un cos de planta baixa cobert amb terrat, protegit amb balustrada. Hi ha una àmplia portalada d'arc rebaixat tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents. Els paraments de façana són revestits d'arrebossat recolzat en un sòcol. | 08044-137 | Carrer Olò, 29, 31 | Aquest edifici del carrer Oló ja estava construït el 1851, com sembla derivar-se del plànol de Rómulo Zaragoza aquell any. Atesa la cronologia de les edificacions properes, possiblement pugui datar de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. Des del darrer quart del segle XIX aquesta casa està vinculada al cognom Ferrer que fa esment a una família tradicionalment de traginers. Posteriorment, la casa ha tingut diversos propietaris. La seva actual propietària és Montserrat Ferrer Montal, que encara hi viu. Els seus fills continuen amb la tradicional dedicació professional de la seva família materna amb una empresa de transports, 'Transports Massagué'. | 41.5312000,1.6839300 | 390209 | 4598564 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44504-foto-08044-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: 'Cal Solà'. Cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Van ser construides a finales del segle XVIII-inicis del segle XIX amb reformes al segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44505 | Casa Joan Farrereas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-farrereas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical tancades. El balcó del primer pis està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta sota coberta destaquen dues àmplies finestres que ocupen tota la façana i estan protegides amb una barana de balustres de pedra artificial. A la planta baixa, el portal, amb llinda plana, està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està revestit d'arrebossat i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-138 | Carrer Olò, 30 | Segons la imatge gràfica derivada del plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, bona part del segment del carrer d'Oló, en els números parells, situat entre les propietats de la Casa Bas i el Passeig es trobava sense construir en aquella data. El registre fiscal de 1906 ho confirma donat que consta que des de la casa de Francesc Xavier de Franc a Cal Basteret (ja al carrer Sant Joan, però llavors encara carrer d'Oló) únicament hi havia tres cases i tres solars. Aquesta casa es va construir a inicis del segle XX i era propietat de Joan Farreras Fábregas, un forner resident a la part baixa del mateix carrer. Posteriorment ha anat canviant de propietaris. | 41.5312500,1.6839300 | 390209 | 4598570 | 1915 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44505-foto-08044-138-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Ferrer Llopart (promotor) | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge de finals del segle XIX i inici de segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44506 | Casa Sangüesa Milán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanguesa-milan | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres de dos cossos, un de planta baixa, pis i terrat i l'altre de planta baixa, pis i sota coberta. Una part de l'edifici presenta coberta plana i terrat amb barana massissa, i l'altra amb teula corba a dues vessants, recolzades en cornisa, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, i el balcó que realça el portal d'entrada està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és revestit d'arrebossat i pintat de color marró, i recolza en sòcol. | 08044-139 | Carrer d'Oló, 34 | Al plànol de 1851 efectuat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza ja apareix reflectida aquesta propietat. Segons els Registre Fiscal de 1906 aquesta casa, que posava fi al carrer d'Oló (abans de creuar el Passeig), era propietat de Joan Aloy Prat. Posteriorment està ocupada per diverses famílies. | 41.5312600,1.6837500 | 390194 | 4598571 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44506-foto-08044-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura popular, integrada en conjunt d'edificacions del seu entorn. El moment de construcció de l'edifici es sitúa a mitjans del segle XIX amb la realització de reformes al llarg del segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44507 | Casa Antoni Estalella i Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-estalella-i-ferrer | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER: Premsa Local: Crónica Municipal de 1901. | XIX | Casa entre mitgeres en cantonada, de planta baixa i dos pisos. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa, recolzada en una cornisa perimetral, i baixant vist fins sota el forjat de la planta baixa. Les obertures de la façana són de proporció vertical, amb l'ampit de les finestres amb aplacat de ceràmica vidrada de color verd, i tancades amb persiana de corda, les de la planta primera, i enrotllable, les de la segona. Ambdues façanes estan composades segons tres eixos. El balcons són protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals, els de la plaça amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de les façanes és arrebossat i pintat de color salmó i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-140 | Carrer Onze de Setembre de 1714, 1; Plaça Sant Jaume | Propietat de Josep Esbert i Jover l'any 1820. El 1841 fou venuda a Antoni Estalella i Ferrer, confiter. A inicis de 1872, Antoni Estalella va enderrocar la cantonada de la casa seva a la plaça Sant Jaume. Això formava part del pla traçat pel mestre d'obres Pere Marí i Prat per millorar l'accés entre les dues places, projecte tècnic que va tenir el vist-i-plau de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. Posteriorment va anar canviant de mans. En l'actualitat, els diferents espais de l'edifici estan ocupats per llogaters. Els locals comercials dels baixos han acollit diferents activitats: peixateria, floristeria, etc. | 41.5314300,1.6856900 | 390356 | 4598587 | 1878 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44507-foto-08044-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També es coneguda com: 'Ca l'Estalella'. Casa representativa de l'arquitectura popular rehabilitada, integrada en l'entorn de la plaça. A la documentació figura que la primera reforma s'efectuà l'any 1878, la següent al 1900 i la restauració de la façana ala dècada del 2000. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44508 | Casa Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna, segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIV | Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al primer forjat. Està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de perfil corb i brèndoles en reganyol. El portal s'ha ampliat per adaptar-se a nous usos, s'ha aprofitat la porta de fusta de dues fulles batents amb gravats geomètrics i picaporta, complementant-la amb una fulla central de xapa metàl·lica El parament de façana arrebossat i pintat, recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-141 | Carrer Onze de Setembre, 3 | Aquest edifici apareix vinculat a la família Puigjaner des d'antic, familia que vivia a Capellades al segle XV i al segles XVII, XVIII i XIX, ocupant una posició de preeminència política, social i econòmica de la vila. La família va estar vinculada al sector llaner, agrícola i rendista, successiva i complementàriament. Es desconeix la data exacta de construcció , però sembla existir-hi alguna mena d'edificació des de l'Edat Mitjana. Tampoc es té constància completa de com i quan arriba a ser propietat dels Puigjaner, però tot apunta que aquesta vinculació és força antiga. | 41.5313500,1.6857900 | 390364 | 4598578 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44508-foto-08044-141-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a: Ca la Puigjanera, Cal Puigjaner, Casa Marcel·li Vallès, Torres 'Cal Baldufes'. Casa representativa de l'arquitectura popular rehabilitada, integrada en el seu entorn immediat. L'immoble té un origen medieval i s'efectuen diverses remodelacions als segles XVIII, al 1848 i l'any 1990 es dugè a terme una restauració. | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44509 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-0 | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, Joana i SOLER, Marisa. En premsa. Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Documentació diversa. ARXIU DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN DE BARCELONA Web Capellades.net març 2006 | XX | La Casa de la Vila és un edifici entre mitgeres constituït per soterrani, planta baixa, planta pis i golfa. Presenta coberta plana, la qual limita al carrer amb una barana de balustres. La façana clàssica, composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporció vertical d'arc de mig punt. A la planta baixa, les obertures formen un porxo de tres arcs rodons. En la clau de l'arc central hi ha un medalló amb l'escut de Capellades emmarcat amb una orla i dos modillons, just a sota de la balconada. Els altres dos arcs del porxo estan adornats amb un modilló. Una contundent cornisa amb motllures i dentellons separa la planta baixa de la primera. Al primer pis, les tres obertures estan delimitades amb columnes de capitell compost, decorades amb fulles d'acant en la part baixa del fust, a tocar de la base, les quals recolzen en un basament. Una balconada de balustres correguda s'estén al llarg de la façana, la qual recolza en la cornisa ja citada que incorpora les cartel·les amb escultures del balcó central. Aquest sobresurt de la línia de façana i emfasitza l'entrada. En els extrems de la balustrada hi ha dos fanals amb suport de ferro forjat. Corona l'edifici una cornisa-entaulament, amb mènsules decorades amb motius vegetals, que incorpora les lletres 'CASA DE LA VILA'. Des del carrer s'accedeix al vestíbul a través d'un curt tram d'escala de tres graons. A continuació, es troba l'entrada de l'edifici tancada amb una porta de fusta emplafonada, amb dibuixos geomètrics gravats en els plafons. Un cop traspassat el portal s'arriba a un altre vestíbul del qual surt l'escala noble de marbre, amb barana de brèndoles de ferro forjat i passamà de fusta, amb la que s'accedeix a la planta pis. Aquest nucli central de doble alçada, on es disposa l'escala, està il·luminat per una claraboia plana de vidre gravat, i hi aboquen totes les dependències administratives i la sala de sessions de la planta primera a través d'una galeria perimètrica d'arcs de mig punt i de vidrieres d'arc rodó amb vidres de color ocre i blanc. A les golfes hi ha una part de l'Arxiu Municipal, i al soterrani, on hi havia hagut abans la presó, ara hi ha un magatzem i l'altra part dels fons documental del municipi. | 08044-142 | Carrer Onze de Setembre, 4 | La Casa de la Vila probablement des del seu origen estava situada a la plaça Major núm.1, avui plaça Jacint Verdaguer. L'any 1898, l'estat de l'edifici era força precari l'any 1898. Finalment, es va decidir enderrocar-lo i llogar provisionalment la casa de la plaça Sant Jaume núm.26, fins que es trobés una nova ubicació per a la construcció d'una nova Casa Consistorial. A més de Casa Consistorial, l'edifici al llarg del temps ha tingut diverses utilitats: Escola fins a la dècada de 1930 (a la Sala de Sessions), emissora de ràdio a la dècada de 1980 i oficina de correus. Els espais originals poc a poc es van anar quedant petits per a les noves necessitats d'un ajuntament modern. L'any 1965, es va portar a terme un projecte de reforma interna de l'edifici, com la reparació i ornamentació del Saló de Sessions i del despatx de l'alcaldia. L'any 2004, es va iniciar un projecte d'ampliació de les dependències municipals, pel carrer Ramon Godó, on es va ubicar l'entrada principal de l'Ajuntament. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1900-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Major i Ribes | Edifici representatiu de arquitectura d'autor de llenguatge eclèctic, integrat en el casc antic. Construcció de 1900-5 amb reformes els anys 1965 i 2004. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44510 | Guardacantons de carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guardacantons-de-carrer | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | Guardacantons de pedra de forma cilíndrica de 20 cm. d'alt, per protegir les cantonades dels edificis del frec de les rodes dels vehicles, situats a les cantonades dels carrers del Pare Bernadí i d'Oló i dels carrers de Sant Francesc i Call. | 08044-143 | Carrer Pare Bernardí, Carrer Oló, Carrer Sant Francesc i Carrer del Call | Actualment les mostres que queden a Capellades d'aquests element urbà són relativament poques. En aquest cas s'inventarien els guardancantons del carrer Pare Bernardí amb carrer d'Oló i els del carrer Sant Francesc amb Call. Els primers són relativament recents (de mitjans de la dècada de 1960) i els segons de data no coneguda. El carrer Pare Bernadí es va originar amb l'enderroc de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. Aquesta casa després d'estar tancada durant un temps, es va posar a la venda cap a la dècada de 1960. A finals de la dècada de 1960, es va construir en uns dels costat de l'espai urbanitzat. Ja a la dècada de 1970, es va fer el propi en l'altre i, finalment, en el tombant dels segles XX i XXI es va construir el terreny restant, sumat a dues finques annexes, entre elles la de la Vila Canals (antiga seu de la Guàrdia Civil). | 41.5314000,1.6847900 | 390281 | 4598585 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44510-foto-08044-143-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Element singular de la xarxa viària del nucli antic | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||
| 44511 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona.' Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Molí paperer situat al sud del terme, alineat al camí del Pas de l'Aigua o camí Ral. Segueix la tipologia pròpia dels molins paperers d'aquesta zona. El conjunt el formen dos edificis de planta rectangular. El més antic alineat al camí, és de planta baixa, planta pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al camí, acabades amb imbricació de maó i teula. Els materials de construcció són, també, els habituals: pedra tallada que forma la base, els caires de les cantonades, i paredat. Els antics miradors o estenedors ocupen la totalitat de la planta sota coberta. En aquesta planta, la façana est, al camí, està composada amb quinze finestres amb obertures de proporció vertical, d'arc rebaixat, tancades amb porticons de fusta. La planta primera amb vuit finestres, el parament arrebossat i en molt mal estat de conservació. La façana del costat nord està composada amb sis eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la planta primera més altes que les de sota coberta, totes amb arc rebaixat. La façana sud, està composada segons tres eixos, té adossat un cos de reduïdes dimensions que ocupa les tres plantes, sense arribar a l'alçada de la coberta, i el parament està arrebossat. Al nord de l'edifici hi ha un alt mur de contenció construït amb dues tipologies de paredat. El segon cos està retirat i alineat amb la façana posterior del cos antic. És de planta baixa, pis i sota coberta. Es cobreix amb coberta de teulà àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel al camí, acabades amb cornisa de permòdols. La façana està composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical d'arc pla. La majoria de finestres de la planta primera estan tapiades amb envà ceràmic. El parament està arrebossat, en mal estat de conservació. | 08044-144 | Carrer Pas de l'Aigua s/n | El primer molí que s'hi va situar fou el de Jacint Faulí, que l'havia posat en marxa el 1725, però sembla que la seva existència fou efímera. Però, en realitat, el 'Pas de l'Aigua' fou conegut pels molins allà edificats per la família Romaní, que foren els promotors del molí objecte d'anàlisi. El primer, fou el de Tomàs Romaní que datava de la primera meitat de la dècada de 1730. Tenia com a objectiu construir un o més molins paperers, drapers o fariners. Amb aquest objectiu es podia valer de les aigües de l'Anoia, des del Torrent del Carol fins a la part superior de 'dita riera' a la peça de terra de Francesc Coca. Segons la inscripció present en un dels miradors, la data de la seva posada en funcionament fou l'1 de maig de 1731. Aquesta ampliació va comportar un llarg plet interposat pel seu germà Josep, propietari d'un molí paperer proper, a causa de l'abastament comú d'aigua, que arribava als molins pel rec derivat per la resclosa de sota el Capelló. El molí va tenir diversos arrendataris al llarg del segle XIX. A mitjans del segle XX, 'Papelera del Besós' es va fer amb la propietat d'aquest edifici, tot deixant les instal·lacions del 'Molí Vell' per a usos auxiliars. A inicis del segle XXI, aquesta fàbrica fou adquirida per la multinacional finlandesa Ahlstrom. | 41.5248000,1.6920700 | 390877 | 4597843 | 1731-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44511-foto-08044-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44511-foto-08044-144-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La construcció és de 1731-1735 i presenta reformes l'any 1907 i altres al llarg del segle XX. S'enquadraria dins l'àmbit de l'arquitectura industrial i cal destacar la seva rellevància com a àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44512 | Feixes de la Costa de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-la-costa-de-cal-manel | BARTROLÍ ISANTA, RAÜL. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades (títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. 2009. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). Mimeo. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | Les feixes de la Costa de Cal Manel són conreus de bancals o terrasses aprofitant el vessant de la cinglera, amb murs de paredat en sec. | 08044-145 | Pas de l'Aigua/ Ronda del Capelló | El bancals de la Costa del Cal Manel eren un dels principals nuclis de l'horta de Capellades. D'inferior qualitat dels de la plana, al Capelló, o de la Barquera, són en aquest moments un dels pocs vestigis que queden de la tradicional horta junt a l'existent prop de la Font de la Reina. Aquesta costa, a part de la seva funció agrària, era en sentit estricte una via de comunicació entre la vila i els molins dels Pas de l'Aigua. A finals del 2008 es va tallar el trajecte original del camí en el tram que travessava la fàbrica d' Ahlstrom (antiga 'Papelera del Besós') i es va desviar en direcció a la zona de 'Tints d'Igualada'. Hi havia una altra via alternativa que conduïa directament a 'Cal Violant' que sortia directament de davant de la Font del Llargandaix. La importància d'ambdues ve reconeguda per la instal·lació d'un llum públic en cadascuna d'elles, segons acord del ple municipal de 30 de novembre de 1917. Aquesta qüestió ja era pendent des de mesos abans i, malgrat l'esmentat acord, encara va trigar un temps en materialitzar-se. El 1931 es va aprovar la instal·lació d'un altre fanal a la part inferior. A inicis de la dècada de 1980, Amadeu Freixas i Vivó es va construir una casa tocant ja pràcticament al passeig del Capelló. Aquesta edificació es l'única en tota la Costa. En aquests bancals es troba el jaciment arqueològic 'Jaciment del camí del Pont del Bisbe-Costa de Cal Manel'. | 41.5246100,1.6899200 | 390697 | 4597825 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44512-foto-08044-145-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Les terrasses de conreu es relacionen amb una major retenció del sòl (més profunditat útil del sòl). És una forma de conreu tradicional que ha perviscut durant generacions, son per tant una zona d'interès paissatgistic. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||
| 44513 | Fàbrica de Cal Violant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-violant | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'Ramon Romaní i Puigdengolas', Història de Capellades. Segon volum (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS DE BARCELONA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | La fàbrica de Cal Violant està formada per un conjunt d'edificacions: la principal té planta en forma d'ela amb diversos cossos adossats, fruit de diferents ampliacions al llarg dels anys. La base de la ela, amb façana al camí Ral, es composa de dos cossos, el més antic de paredat comú i el més recent amb totxo ceràmic vist. Ambdós consten de planta baixa respecte del camí, planta pis i dues plantes més destinades a miradors o estenedors amb les ventanes característiques del molí paperer. La coberta es de teula corba a una vessant amb ràfec i tortugada. De les façanes cal destacar les cantonades i contraforts amb carreus de grans proporcions, a la façana de migdia i part de la façana de llevant; també es distingeixen al primer pis d'aquestes mateixes façanes quatre obertures amb arcs de mig punt amb totxo a plec de llibre que estan tapiats. Els dos pisos superiors de la façana de llevant del cos antic, paral·lel al camí Ral, està composada amb tretze eixos amb ventanes tancades amb porticons de dues fulles batents de fusta. Adossat a la casa dels propietaris, en sentit nord, hi ha un altre edifici també de planta rectangular i d'estructura similar, però d'alçada més baixa. Davant de la casa dels propietaris, a ponent, hi ha un important jardí romàntic tancat amb un mur alt de paredat massís A la part alta del jardí, junt a la paret de tanca, hi ha un estany de planta rodona amb una peanya central on recolza una copa amb brollador. En un segon nivell, hi ha un monòlit commemoratiu de pedra, de forma tronco piramidal, el qual recolza en una peanya de planta quadrada. Al seu costat de ponent hi ha la inscripció 'En Joan Romaní en MDCXX importà l'ofici paperer a n'aquesta comarca' i a la cara oposada: 'En Ramón Romaní remembrant tal fet li dedica aquest recort MDCCCXCVII'. Al costat de migdia, hi ha: un baix relleu que representa l'escut de Capellades, en el qual destaca a la part central un Crist crucificat amb la creu recolzada en una peanya, a ambdós costats un xiprer i la imatge de la Mare de Déu i d'una santa que podria ser o bé Santa Llúcia, patrona dels paperers, o bé Santa Dorotea, patrona de Capellades. Cal destacar també: l'estany, de planta semi circular, està protegit amb una barana de balustres ceràmics adossada a un mur de planta corba; una fornícula amb una escultura mitològica, una figura masculina asseguda en una cadira i tocant la lira que podria representar Orfeo | 08044-146 | Pas de l'Aigua s/n | Des de la dècada de 1730 la zona del Pas de l'Aigua, fou un punt de posada en marxa de diferents molins. Des dels seus inicis la família Romaní, com altres famílies propietàries de molins de Capellades i de la comarca, va tenir un notable protagonisme, passant de la filatura de cotó a produir paper. Els diversos enllaços matrimonials de membres de la família van donar accés a d'altres en aquest negoci. Es va constituir la societat «Fills de Romaní i Tarrés» l'any 1981. Encara que destinada a la fabricació de paper i curtits El 1857 ja havien arrendat un dels molins del Pas de l'Aigua. Sota la direcció de Ramon Romaní es van introduir les màquines¡ 'picardo' (que fabricaven un paper d'unes característiques molt similars a l'estrictament manual) i es va muntar una fàbrica de cartrons a la Riba amb màquina continua. Les màquines 'picardo' eren la resposta al gran activisme sindical de les dècades de 1860 i 1870. La màquina es va registrar l'any1877. L'altra fita en la seva activitat paperera fou l'intent de fabricar els cartrons necessaris per la setinació i els aprestos de teixits. Ramon Romaní va arribar a ser membre de la Comissió Executiva de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), vocal a la Junta Directiva organitzadora del Museu d'Arts Industrials (1881) i comissionat per oposar-se al tractat amb França de l'any 1882. L'any 1891 va entrar a formar part de la Junta d'Aranzels i va ser president del Foment del Treball Nacional els anys 1893-1895. També va emparentar amb una important nissaga d'industrials i comerciants arran del matrimoni de la seva mare Josefa Puigdengolas amb Josep Agustí Nadal i Sastre. Ramon Romaní fou actiu defensor de la necessitat de la connexió ferroviària de l'Anoia amb les grans línies de la costa. 'Cal Violant' era la residència d'estiu de Ramon i on va realitzar un seguit d'obres a finals del segle XIX, per adequar la casa a les visites que sovint rebia. La peça fonamental fou un magnífic jardí romàntic anglès i segons el Registre Fiscal de 1906, consta con com 'Fábrica de papel con maquinaria, patio y jardín'. El 1934, únicament disposava d'una capacitat de 100 t. La seva producció efectiva el 1935 fou de 50 t i de 80, el 1940. Era, per tant, una instal·lació de molt petita capacitat. 'Romaní T. S.A.' va anar marginant la seva producció tradicional de paper blanc d'escriptura en favor del cartró 'presspan'. En el context de la necessitat de modernització, a inicis de la dècada de 1970, l'empresa capelladina es va acollir al programa INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE CAPELLADES I.AI.16/136 -7- DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE CAPELLADES Bosch, Campoy, Cuspinera, De totes maneres, Cal Violant estava tocat de mort en el procés d'intensa racionalització de la capacitat productiva del sector paperer espanyol. Després de diferents problemes, i encara gestionat per membres de la família Romaní, va acabar tancant a inicis de la dècada de 1990. Fou adquirida per 'Unión Industrial Paperera', bàsicament pels drets d'aigua derivats de la seva propietat. Des de llavors 'Cal Violant' està en el més absolut dels abandons i l'estat deplorable de l'antic jardí simbolitza perfectament la seva situació. Una acció desenvolupada des del Museu Molí Paperer de Capellades va permetre la salvaguarda de bona part del patrimoni documental de 'Cal Violant', on destaca una magnífica secció epistolar que cobreix la pràctica totalitat del segle XIX. | 41.5235300,1.6919500 | 390865 | 4597702 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44513-foto-08044-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44513-foto-08044-146-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí de Pas de l'Aigua; Fàbrica Romaní. L'estructura té el seu monent inicial al segle XVIII amb reformes a finals del segle XIX i té un jardí de l'any 1897. S'emmarca dins l'àmbit de l'arquitectura industrial i és àrea d'expectativa arqueològica. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44514 | Conjunt de dues cases del carrer del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-del-carrer-del-pilar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres. La núm. 5 de planta baixa i tres plantes pis i sota coberta. La núm. 7 de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Cobertes amb sostre de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana enrotllable i de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. La casa núm. 7 amb motius geomètrics a dalt i baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat. La núm. 5 està pintada de color salmó i la núm. 7, de color blanc. El portal de la núm. 5 ha estat modificat per adaptar-lo a nous usos. | 08044-147 | Carrer del Pilar 5-7 | Sembla que a mitjan del segle XIX, aquesta zona del carrer del Pilar ja estava edificada tal com figura al plànol realitzat el 1851, per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. Al Registre Fiscal de 1906, ambdues cases eren propietat de Joan Poch Torrescasana, fill de Jaume Poch Rius i Teresa Torrescasana Marra. A través de la seva mare, estava emparentat amb la família de serrallers amb casa al carrer Fondo i, també, amb els Roig. De la primera casa ressenyada, la número 5 (i llavors número 3). Les propietats han passat per diverses mans i des de mitjan del segle XX. Actualment, seguint la tradició familiar hi ha un establiment comercial: una barberia masculina. | 41.5308600,1.6858000 | 390364 | 4598524 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44514-foto-08044-147-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives de la tipologia d'un sol eix, de composició de la façana desplaçat a la mitgera, que formen part del conjunt d'arquitectura popular i culta que configura el carrer, integrades en les edificacions de l'entorn. Ambdòs nùmeros del carrer compleixen funció d'habitatge i de comerç. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44515 | Casa Ignasi Soteras Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ignasi-soteras-poch | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres i en cantonada que consta de dos cossos amb façana al carrer del Pilar. El cos principal, en cantonada amb el carrer Canaleta, de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb imbricació canal i baixant fins al primer forjat. La façana del carrer Canaleta està composada segons dos eixos amb finestres rectangulars. La façana del carrer del Pilar presenta un capcer acabat amb perfil sinuós, amb una imposta que enllaça amb els brancals de les cantonades. Les obertures són de proporció vertical emmarcades en la part superior amb guardapols, tancades amb persiana enrotllable, els balcons estan protegits amb barana de ferro forjat amb brèndoles verticals amb dibuixos de motius geomètrics als extrems. El portal d'entrada, pel carrer del Pilar, és d'arc rebaixat. Els paraments de façana són revestits d'estucat de color blanc, amb imposta a nivell del forjat de la planta baixa i sòcol de color rosat. El segon cos de planta baixa, es cobreix amb coberta plana que forma un terrat de la planta pis del cos principal. | 08044-148 | Carrer Pilar, 6 | Aquesta casa, es troba estretament relacionada amb la família Claramunt, primer, i Matosas, després, ambdós cognoms vinculats amb l'activitat llanera i amb bona part de les edificacions de la Canaleta. No obstant, a finals del segle XIX era el lloc d'habitatge de la família Soteras. Aquest edifici en diferents etapes va canviar de propietari fins que es va efectguar un procés de divisió horitzontal i va ser adquirida per diversos propietaris. | 41.5308300,1.6856200 | 390349 | 4598521 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44515-foto-08044-148-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: 'Cal Soterons'. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge noucentista, integrat en el seu entorn.El moment de construcció es situa a inicis del segle XIX, i presenta diverses reformes 1917 i a inicis del segle XXI es va reformar la façana. Actualment compleix la doble funció com a residencia i com a negoci. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44516 | Casa Isidre Soteres Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-isidre-soteres-figueras | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa.'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Cal senyalar la diferencia d'alçada entre els forjats de les plantes pis, segona i tercera. La segona té l'alçada més baixa del normal, queda reflectit en la façana mitjançant les impostes a nivell de forjat. Te la coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro colat de brèndoles verticals amb elements de fosa. El parament de façana està revestit estucat de color salmó recolzat en sòcol de color gris. El portal d'entrada és d'arc rebaixat tancat amb porta de xapa metàl·lica | 08044-149 | Carrer Pilar, 9 | Cap a mitjan del segle XIX es té constància de l'existència d'aquestes propietats i Isidre Soteras havia fundat el seu taller associat amb Ramon Blanch Bosch, de qui es va separar el 1874. Aquesta família va continuar en propietat de l'edifici i estava molt vinculada a la política local. 'Tallers Soteras' va abandonar aquesta ubicació a finals de la dècada de 1970. A partir de llavors, i durant uns anys, els baixos de l'edifici els va utilitzar una empresa dedicada a la ceràmica artesanal (Monfont). Després del trasllat d'aquest taller, la totalitat de l'edifici es va utilitzar pels seus propietaris. | 41.5308200,1.6857200 | 390357 | 4598520 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44516-foto-08044-149-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa de tipologia singular, integrada en les edificacions de l'entorn. La construcció té un moment inicial de la segona meitat del segle XIX i reformes l'any 1902. Actualment l'immoble compleix una doble funció: residencial i industrial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44517 | Tanca de l'antiga casa d'Antoni Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lantiga-casa-dantoni-miquel | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XIX-XX | Part de la tanca modernista de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. És un mur massís paredat arrebossat, compost de quatre trams amb tres pilars intermedis. El coronament té una imposta ondulada. | 08044-150 | Carrer Pilar, 12 | El propietari de la casa fou Antoni Miquel i Costas, el Marquès de la Pobla de Claramunt, un dels més importants paperers catalans i d'Espanya entre finals dels segle XIX i inicis del segle XX. 'El Guenyo', com era conegut popularment, va néixer en una família amb gran tradició paperera. L'empresa familiar era 'Miquel y Costas Hnos' materialitzat en la constitució, el 14 de setembre de 1902, de Miquel y Costas & Miquel S. en C. (MCM). A partir d'aleshores, la propietat de l'empresa era compartida per Antoni i el fills de Llorenç. La producció va tenir amplis contactes amb l'Havana, Valparaíso (Xile), Buenos Aires i Mèxic DF. La conquesta del mercat espanyol es va fer ja entrat el segle XX amb la marca Smoking. El matrimoni Miquel i Mas va endegar diferents accions de mecenatge com la restauració a la dècada de 1920 de la capella de Santa Bàrbara de la Font de la Reina. Aquestes actuacions varen contribuir a què Antoni obtingués el títol de Marquès de la Pobla de Claramunt, segons Reial l'any 1925. Poc després de la mort d'Antoni Miquel, 1927, es va activar la idea de la construcció d'unes escoles a Capellades que portessin com a nom el seu títol nobiliari. La seva vídua fou la principal impulsora del projecte 'Centre Escolar Marquès de la Pobla. La casa es va començar a construir a inicis de la dècada de 1880, era situada al bell mig d'un parc que ocupava la part nord del carrer del Pilar (o del Serra), des del solar que seria ocupat per la «Villa Canals» (futura caserna de la guàrdia civil) fins gairebé el carrer de La Canaleta. La casa estava situada al carrer del Pilar núm. 4 segons el Registre fiscal de 1906. Cap a l'any 1925 s'hi va fer una important reforma dirigida per Domènec Sugranyes (1878-1938), continuador de les obres de la Sagrada Família. El resultat del projecte va ser un edifici on a la planta baixa hi havia un porxo amb columnes i al primer pis de la façana principal es podia admirar una balconada amb una barana treballada i les finestres emmarcades per grans medallons i garlandes vegetals. A l'interior destacava l'escalinata de marbre, els magnífics vitralls emplomats, la fusteria noble i una magnífica biblioteca. Tota la vorera nord del carrer del Pilar era recorreguda per una tanca d'estil modernista que delimitava la propietat d'Antoni Miquel, llevat de la part central que tenia una entrada majestuosa. D'aquesta tanca 'gaudiniana' avui dia només se'n conserva un tros situada entre el número 12 del carrer del Pilar i l'inici del carrer Pare Bernardí. L'edifici no responia a un sol estil, sinó que s'hi barrejaven elements modernistes, renaixentistes, colonials, etc, evocadora de les vinculacions dels seus propietaris amb el mercat antillà. Durant la guerra civil de 1936-1939 la casa fou ocupada per les Joventuts Llibertàries. Acabada la guerra, la família Miquel ja no hi va tornar a viure. Així, el 1941 es va obrir l'anomenat 'Hotel Pensión Capelló'. Als anys 60 fou adquirida per un restaurador barceloní en representació d'una societat (Capelló SA) que l'enderrocà l'any 1964 i en feu donació. | 41.5307300,1.6853700 | 390328 | 4598510 | 1880-910 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1925, Domènec Sugranyes, arquitecte. | També conegut com: Tanca de Cal Genyo, Tanca de l'Hotel Capelló. Tram de tanca representatiu de la finca d'Antoni Miquel i Costas, marquès de la Pobla de Claramunt, que ocupava els actuals terrenys de la plaça Catalunya. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml