Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44518 | Societat La Lliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-la-lliga | BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa amb pati al costat de llevant, el qual connecta amb l'edifici del teatre situat al fons del solar. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un acroteri de balustrada i cornisa recolzada en carteles. La façana està composada simètricament segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, protegides amb balustrada esculturada amb dibuixos geomètrics. El parament de la façana, objecte d'una intervenció l'any 2008, està estucat de color salmó i recolza en un sòcol de color gris. A continuació, en el mur exterior del corredor que dóna al pati destaca una pintura figurativa amb tres braços de segadors enlairats amb la mà agafant una fals, a sota dels quals hi ha la grafia 'Cultura i Llibertat'. L'accés al cafè es fa pel pati, per sota una llinda de xapa metàl·lica amb el bogit de la grafia 'La Lliga'. Al costat de llevant hi ha un ampli porxo que protegeix l'entrada i acull dependències del bar, i està cobert amb plaques de fibrociment. Al final del porxo hi ha un gran mural amb vinyetes representat llocs de la població. L'interior del cafè és una gran sala de planta rectangular amb àmplies obertures al carrer i al pati interior. Les parets estan revestides amb un sòcol ceràmic alt amb rajoles de dibuixos geomètrics coronada amb un treballat perfil de fusta. El paviment és de mosaic hidràulic de dibuix geomètric formant una gran malla, al costat est de la sala hi ha la barra de bar. El sostre és de plaques de guix llises i pintat de color marró. Destaquen els florons dels quals pengen les lluminàries. El sostre enllaça amb les parets perimètriques a través d'una cornisa de perfil sinuós. | 08044-151 | Carrer Pilar, 13-15 | L'any 1901, dotze capelladins van fundar 'La Lliga Comercial, Industrial i Agrícola' de Capellades amb la finalitat de defensar els interessos dels seus socis i contribuir al desenvolupament i prosperitat de tots ells. Per moblar el local van adquirir objectes procedents del 'Centre Català' (creat el 1888) i el 'Ateneo Capelladense de San Luis Gonzaga' (creat el 1887). Ambdues entitats havien desaparegut poc abans. Entre els estris adquirits destacaven diferents elements necessaris per a jugar al billar. La primera junta de l'entitat estava formada per Josep Guasch, Isidre Soteras, Josep Esplugas, Antoni Pomés, Emili Vives, Llorenç Miquel i Emili Santacana tots ells de la classe industrial, conservadora i benestant de la vila. Un dels objectius d'aquesta associació va ser adquirir en propietat un edifici expressament construït amb teatre i jardins, per poder portar-hi a terme les seves activitats. L'any 1902, La Lliga es trasllada al carrer del Pilar en un terreny de Cal Serra, on a més del cafè i la seu social hi edifiquen una sala - teatre. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'edifici, llavors amb elnúmero 11, consta a nom de Josep Guasch i Llorenç Miquel, fundadors de La Lliga. El primer, era membre de l'empresa tèxtil 'Guasch Hermanos' i el segon, de la paperera 'Miquel y Costas & Miquel'. La condició de ser membre la Lliga exigia ser home, major de 16 anys i d'irreprotxable conducta. Un dels punts de la nova societat en els seus primers moments era l'existència d'un subsidi en cas de malaltia. En aquesta primera etapa el nombre de socis va oscil·lar entre els 280 de 1901 als 265 de 1935, tot tenint el punt més àlgid el 1919 amb 334. Durant el període del franquisme, l'entitat sota el nom de 'Círculo de Capellades' va assolir més de 400 socis. El 9 de novembre de 1980 es produí l'esfondrament de la casa núm. 13 del carrer del Pilar (l'antiga fonda del 'Cal Tino') que va fer seguir la núm. 11, propietat de la Societat. Aquest ensorrament es va endur l'habitatge del cafeter, que ja no es va tornar a edificar. L'any següent s'acabaren les obres de demolició i el dia 7 de novembre de 1982 s'inauguraren les noves obres realitzades al cafè. Malgrat això, el nombre de socis es va mantenir fins a una reflorida a finals del segle XX. Així, es van assolir els 552 el 2001. Una fita fonamental en la història de l'entitat fou el conveni signat amb l'ajuntament el 1999, fonamentalment per millorar la sala-teatre. En els últims anys la cafeteria ha estat novament renovada. El 15 de febrer del 2008 es va portar a terme la inauguració d'aquesta última remodelació. | 41.5307300,1.6855000 | 390339 | 4598510 | 1901-2 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Isidre Forns i Rovira | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge eclèctic de finals de segle XIX i principis del segle XX, integrat en l'arquitectura de cases entre mitgeres.1901-1902. Reformes s. XXI. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44519 | Teatre de la Societat La Lliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-societat-la-lliga | BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici de planta rectangular, orientat nordoest-sudest, situat al fons del solar del cafè 'La Lliga'. Presenta coberta a dues vessants amb xapa metàl·lica, acabades amb un sobresortit ràfec recolzat en mènsules. A la façana principal i a la lateral hi té adossat un cos de planta en L, de planta baixa i cobert a una pendent. A continuació d'aquest, a la façana lateral, hi ha un altre cos més alt, de planta baixa i pis amb coberta plana. Al costat de migdia de la façana lateral, hi ha adossat un cos de planta baixa, destinat a magatzem, amb ampli accés directe des del pati, el qual es cobreix amb coberta de teula plana a una vessant. A la finca també s'hi accedeix pel carrer de Garbí. La façana principal està composada simètricament amb tres eixos, el central emfatitzat per pilastres que sobresurten de la coberta, a manera d'acroteri. Al primer nivell, hi ha tres finestres rectangulars apaïsades i al segon, al centre, n'hi ha una de rectangular vertical, totes elles tancades amb vidrieres de llistons. A sota de la finestra alta hi ha un plafó ceràmic amb un logotip que representa dues màscares i la grafia 'La Lliga', flanquejat per dues lluminàries de ferro forjat en forma de cartel·la. El cos de planta baixa adossat acull l'ampli vestíbul d'entrada a la sala, a ambdós costats hi ha l'escala de dos trams rectes que donen a una balcona per accedir al primer pis. Està protegida per una barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol. La sala està pavimentada plana per adaptar-se a ús polivalent. L'amfiteatre és de planta el·líptica en voladís sobre la sala i està protegit amb barana de perfil corb igual a la de l'escala. Ambdós laterals estan subdividits en llotges, separades per plafons de fusta de perfil corb, amb portes d'entrada individuals amb fusta de dues fulles batents. | 08044-152 | Carrer Pilar, 13- 15 | L'any 1902 es comprà a Joan Romañà i Vilaseca un terreny anomenat 'pati del Creixell' i la part del darrere d'aquest pati, anomenada 'Hort d'en Serra', per edificar-hi un saló-teatre. Incialment va ser adquirit un teatre desmuntable que 'era de fusta i desmuntable i precisament per la Festa Major es treia i es posaven cadires fins a mig Jardí.[...] Per la Festa Major, normalment, es feia opereta o opera i el local s'adornava com un envelat, a terra era empostissat'. Part d'aquest teatre desmuntable fou adquirit al Teatre 'El Gavilán' que havia tancat poc abans. Més tard, l'any 1921, s'acordà la construcció d'un nou local per a espectacles. La seva capacitat es fixava en unes set-centes persones 'cómodamente sentadas'. La inauguració fins el 29 d'octubre de 1922. L'any 1924 es van fer diverses reformes com decorar el saló-teatre i el vestíbul, posar un passamà de fusta a la barana, instal·lar la calefacció central i nova il·luminació. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'edifici fou ocupat pel sindicat CNT-FAI. Durant aquell anys va rebre el nom de 'Teatre Pervindre- CNT'. Segons un document de l'impost sobre espectacles públics, datat el 28 de novembre de 1937, el teatre tenia 400 butaques, 50 llotges i permetia l'entrada de 50 petits. Uns anys després de la guerra, van continuar les reformes: es van construir noves llotges, es va reformar el pati de butaques i l'escenari. El 1945 es va cimentar el jardí de la Societat per tal de poder organitzar festes a l'aire lliure. L'any 1956 es van fer noves reformes i es va posar la porta de ferro que dóna al carrer Garbí i es van fer les escales d'entrada pel carrer del Pilar. Fins a mitjans de la dècada es van realitzar sessions de cinema amb regularitat cada cap de setmana. L'any 1990, davant l'estat en què es trobava la sala i la necessitat de fer-hi reformes, es va presentar un projecte per realitzar-les en tres fases. En els anys successius s'hi van anar fent noves obres fins arribar a l'estat actual en què es troba aquest edifici. Finalment, l'any 1999 es va signar un conveni amb l'Ajuntament pel qual la Societat cedia la sala-teatre i el jardí al municipi per 25 anys, a canvi que aquest es fes càrrec de les despeses i continués amb les reformes necessàries L'any 2001, l'Ajuntament va portar a terme la remodelació del pati de la Lliga. El teatre de la Lliga es va tancar el juliol de 2005. Una de les primeres actuacions dutes a terme va ser garantir la seguretat a la coberta de la sala i al pis de l'amfiteatre i les llotges. La inauguració de la nova infraestructura cultural es va tenir lloc el 17 de maig de 2008. | 41.5302800,1.6857600 | 390360 | 4598460 | 1921-22 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Isidre Forns i Rovira, mestre d'obra | 1921-1922. Reformes dècades 1960, 1980 i inicis segle XXI. Edifici representatiu de l'arquitectura teatral de llenguatgenoucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44520 | Can Joan Serra Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-serra-mateu | BUSQUETS MOLAS, Esteve, Història de Capellades, Capellades, 1972. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | Edifici entre mitgeres en una parcel·la de tres cossos, al costat de ponent formant part del conjunt hi ha la capella dedicada a la Verge del Pilar, construïda l'any 1801. Consta de planta baixa, tres plantes pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants acabada amb ràfec. La façana està composada segons cinc eixos amb obertures de proporció vertical, les dels balcons emmarcades. Les baranes que limiten els balcons són de ferro amb brèndoles verticals. A la part de baix destaca un franja amb dibuixos geomètrics. Les àmplies obertures de planta baixa són d'arc carpanell, o rebaixat, emmarcades. La façana està revestida d'estucat color ocre i està recolzada en un sòcol de pedra aplacada de formes irregulars. Al centre de la façana, per sota el forjat de planta baixa. Cal destacar l'interessant espai generat a l'entorn de l'escala de veïns, construïda amb volta a la catalana i barana de ferro de brèndoles verticals amb entornpeu i passamà de fusta. També cal senyalar la dependència de l'antic safareig comunitari situat en la planta soterrada. | 08044-153 | Carrer Pilar, 17-23 | Cal Serra fou un edifici construït per Joan Serra i Mateu, fundador d'una important família paperera. L'edifici el va fer construir entre el 1783 i 1784. El fundador d'aquesta nissaga, com a membre de l'oligarquia paperera. Annexa a l'edifici es va construir la capella del Pilar. La bonança econòmica familiar va fer que el patrimoni s'ampliés en dos molins i oficines comercials a Madrid i Barcelona. Santiago Serra es va endeutar fruit de la seva implicació amb el ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní. L'antic patrimoni paperer dels Serra fou posat, a partir de llavors, en arrendament i finalment venut. Les grans magnituds de Cal Serra el van fer susceptible d'acollir diferents activitats. A més dels espais reservats per la família, allà hi van tenir seu diferents entitats capelladines (el 'Centre Moral i Instructiu', per exemple) o activitats industrials (un pintador de paper de fumar). Des de fa dècades els baixos de l'edifici s'han ocupat per a diferents comerços. | 41.5306400,1.6852900 | 390321 | 4598500 | 1783-84 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44520-foto-08044-153-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: 'Cal Serra'. La construcció de l'edifici es documenta 1783, l'any 1861 s'instal·lar el taler de la fàbrica Guasch i a la primera dàcada del segle XXI es procedí a la restauració de la façana. Edifici representatiu de l'arquitectura senyorial de finals del segle XVIII amb capella privada dedicada a la Verge del Pilar. El conjunt, en molt bon estat de conservació, és una fita arquitectònica en l'espai del carrer i plaça. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44521 | Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pilar | BUSQUETS MOLAS, Esteve: Història de Capellades, Capellades1972. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona. CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | La capella és d'estil neoclàssic i està format per una nau rectangular. Presenta una façana que es disposa simètricament segons un eix. La portalada d'entrada està emmarcada amb pilastres i un potent entaulament. El portal és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents. Sobre la llinda hi ha una placa de marbre blanc amb la inscripció 'HANC SACRATAM AEDEM DEI PARAE VIRGINI DE COLUMNA [DE]DICATAM SUIS EXTRUIT SUMPTIBUS IN GRATI ANIMI MONUMENTUM JOANNES SERRA ET MATHEU.ANNO DOMINI MDCCCI', i, a sobre d'aquesta, una petita fornícula oberta que acull una imatge de la Mare de Déu del Pilar. Més amunt, s'obre un òcul circular tancat amb un vitrall emplomat, protegit per un vidre transparent. Corona la façana un entaulament recolzat en les pilastres de les mitgeres. El parament de façana és revestit d'estucat amb especejament de pedra. Per sobre l'entaulament hi ha un frontó amb una petita obertura d'arc de mig punt que acull una petita campana. A l'interior, el sostre està cobert amb una volta de creueria. L'altar està presidit per la imatge de la Mare de Déu del Pilar. Les parets laterals tenen pilastres estriades que emmarquen plafons amb imatges de sants en relleu, Sant Jaume i Sant Joan (a l'esquerra) i Sant Antoni de Pàdua i Santa Victòria (a la dreta). A ambdues parets, s'hi obren dues portes que condueixen al cor i a una petita sagristia, respectivament. També hi ha una làpida que va fer col·locar Jaume Serra, quan el 22 de febrer de 1808 van ser traslladades a la capella del Pilar les restes mortals del seu pare Joan Serra i Mateu, mort a Tàrrega l'any 1802. | 08044-154 | Carrer Pilar, 23 | La construcció d'aquesta capella, forma part del costum de les famílies benestants de l'època de tenir un oratori o petita capella privada. El dia 28 de juliol de 1800, fou rebuda al Bisbat de Barcelona una petició de Joan Serra i Mateu, fabricant de paper i hisendat de Capellades, per construir una capella al costat de la casa que la seva família havia edificat al carrer d'en Llussà, l'any 1784. Especialistes italians portats per la família van reproduir una de les capelles laterals de la Catedral de Sant Joan de Laterà, de Roma. L'any 1801 es va col·locar el retaule. El 28 de desembre de 1858, van arribar a Capellades la comunitat de Religioses Terciàries Caputxines de la Mare del Diví Pastor, les quals es van establir de manera provisional a la casa dels Serra, utilitzant també aquesta capella. Temps més tard, el 1912, fou utilitzat per les Germanes Darderes que van arribar a Capellades per tenir cura dels malalts. Aquestes el van utilitzar fins que van abandonar la localitat a dècada de 1960. El darrer possessor de la família Serra que va viure a la casa, va ser Pilar Serra i Gil. La imatge original de la Mare de Déu del Pilar va quedar en mans de la família Margenat Serra (Pilar Serra es va casar amb Josep Margenat Serra), la qual la conserva en el seu domicili particular a Terrassa. Romanyà en comprar el patrimoni del Serra degué encarregar una altre imatge de la Mare de Déu del Pilar. Aquesta, dissortadament, va ser destruïda en el saqueig que va patir la capella el dia 4 d'agost de l'any 1936. El 12 d'octubre de 1939, es va col·locar una nova imatge encarregada a l'escultor José Espelta; consta que l'artista hi va treballar des de l'1 d'agost al 2 d'octubre. En el saqueig de 1936, la resta d'escultures van ser decapitades. Després de la guerra, les escultures van ser restaurades per l'escultor igualadí Ramon Costa. Les escultures ubicades a l'altar no van ser reconstruïdes i encara es poden veure actualment decapitades. En aquesta petita capella es conserva un sagrari original de l'arquitecte Josep Maria Jujol que també va intervenir en les reformes de l'Església de Santa Maria. Aquest projecte data de 1946 i es troba dipositat a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L'any 2008 la capella va ser restaurada, tant la façana exterior com la pintura del seu interior. A part de celebracions familiars puntuals, aquesta capella s'obre cada any el dia 12 d'octubre per celebrar la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. | 41.5305800,1.6851800 | 390312 | 4598494 | 1801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44521-foto-08044-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44521-foto-08044-154-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'escassa arquitectura religiosa neoclàssica de la població, representativa dels oratoris privats de les famílies benestants. Es van efectuar restauracions el anys 1939 i 2008. | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44523 | Casa Baldiri Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-baldiri-bonet | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE BARCELONA ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis, amb pati a darrera. Presenta la coberta plana limitada amb barana massissa, en sobresurt el baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada originàriament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals amb elements complementaris de ferro fos i dibuixos geomètrics als extrems. La tercera planta, modificada, té dues obertures de proporció horitzontal, emmarcades. La portalada de la planta baixa està tancada amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb picaporta. Les finestres són protegides amb reixes de ferro de barrots verticals amb elements de ferro fos. El parament de façana de les plantes és estucat de color malva; el de la planta baixa en color gris recolza en sòcol, el qual incorpora una obertura de ventilació d'una dependència soterrada. | 08044-156 | Carrer Pilar, 25 | El carrer del Pilar a inicis del segle XIX estava poc urbanitzat. Va ser a partir de la dècada de 1810 quan es va accelerar la seva urbanització fins a l'actual carrer del Rec del Corronaire. Segons la referencia Cadastral de 1851, els espais ocupats per Cal Tino estaven ja construïts aquell any promoguts per la família Bonet, de tradició laboral diversa: traginer, botiguer i arrendatari de diferents serveis municipals, com el de la pesca salada. Aquesta unitat familiar encara vivia en aquesta zona el 1868. Des d'aquell moment diverses famílies han ocupat la propietat, a destacar la família Julià responsable del servei de transport entre Capellades i l'estació. Aquest servei, encara avui en dia, tot i dur-lo a terme una altra empresa, és conegut com 'El Tino'. D'aquí ve que aquesta casa sigui coneguda amb aquest apel·latiu. | 41.5306000,1.6851000 | 390305 | 4598496 | 1831 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44523-foto-08044-156-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Sembla que el moment de construcció és anterior a 1831 i es procedeix a la seva reforma al segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44524 | Casa Soteres Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soteres-carbonell | AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia històrica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis, amb pati a la part posterior. Té la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó; just a sota del ràfec sobresurt el baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical, els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics als extrems. La portalada de la planta baixa és de carreus de pedra amb arc el·líptic, es tanca amb porta de fusta encadellada i clavetejada de dues fulles batents amb picaporta. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals. El parament de façana de les plantes pis és estucat de color marró i el la planta baixa en color ocre, aquest recolza en sòcol de pedra, el qual incorpora el forat de ventilació d'una dependència soterrada. | 08044-157 | Carrer Pilar, 27 | El carrer del Pilar a inicis del segle XIX estava poc urbanitzat. Va ser a partir de la dècada de 1810 quan es va accelerar la seva urbanització fins a l'actual carrer del Rec del Corronaire. Segons la referencia Cadastral de 1851, els espais ocupats per Cal Tino estaven ja construïts aquell any promoguts per la família Bonet. El 1831, Baldiri Bonet Riba va adquirir una casa a Josep Claramunt i Fontanals, fabricant d'aiguardent natural de Capellades que residia a Martorell. Aquesta casa era propietat de Baldiri Bonet Riba. El 1880 consta entre les propietats deixades al seu fill Antoni Bonet Boix, fabricant de teixits. Antoni Bonet va formar part de la corporació municipal de Capellades a la dècada de 1870. Posteriorment, la casa va ser ocupada per altres famílies vinculades als Bonet . | 41.5305100,1.6849900 | 390296 | 4598486 | 1831 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44524-foto-08044-157-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa d'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Sembla que el moment de construcció és anterior a 1831 i es procedeix a la seva reforma al segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44525 | Casa Busqué Romañà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-busque-romana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, amb pati a darrera. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de cornisa, canal i baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada simètricament segons dos eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics centrats en la brèndola. Les portalades de planta baixa són de carreus de pedra amb arc rebaixat, i queden obertes deixant un cancell. El parament de façana de les plantes pis és estucat de color blanc, i recolza en un alt sòcol estucat a franges horitzontals. | 08044-158 | Carrer Pilar, 31 | Segons les dades cadastrals, l'any de construcció d'aquest edifici fou el de 1841. Aquesta casa sembla vinculada des dels seus orígens a la família Busqué. Segons l'amillarament de 1851, constava una casa al 'Barrio de las Plazas', la número 11, a nom de vídua d'Antoni Busqué. El seu primer referent plenament documentat és el de Josep Busqué Romañá, fabricant de filatura de cotó (amb interessos en una fàbrica a Subirats) . Posteriorment , la propietat ha tingut diverses famílies com a propietàries i llogateres. | 41.5304500,1.6848500 | 390284 | 4598480 | 1841 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44525-foto-08044-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Busqué Romañá | Casa representativa de l'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Es van efectuar eformes els anys 1879, 1921 i durant la dècada de 1990 | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44526 | Casa Soteras Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soteras-cardus | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. Capbreus COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota oberta amb pati a la part posterior. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant vist fins arribar al primer forjat. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. La porta de la planta baixa és de carreus de pedra amb arc el·líptic i tancada amb una porta vidriera de fusta, amb una fulla batent central. El parament de façana de les plantes pis és estucat de color blanc, que recolzat en un alt sòcol de pedra aplacada | 08044-159 | Carrer Pilar, 33 | Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 33 del carrer del Pilar era propietat de Teresa Cardús. És a dir, que la casa del carrer del Pilar era simplement font de rendes procedents del seu arrendament. Aquesta casa va ser comprada el 1919 per Josefa Cots Suñé qui la va reformar. Continuant amb la tradició arrendatària la casa va tenir diverses famílies residint . | 41.5304200,1.6847900 | 390279 | 4598476 | 1851 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44526-foto-08044-159-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa entre mitgeres representativa del llenguatge de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. Moment de construcció anterior a 1851 i reformes a la dècada de 1920. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44527 | Casa J.M. Miquel i Gasulla - P. Creus i Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jm-miquel-i-gasulla-p-creus-i-puig | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota coberta amb pati a la part posterior. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec recolzat en mènsules, canal i baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical, els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles de perfil corb en reganyol. La portalada, de planta baixa amb arc el·líptic, és tancada amb porta de fusta emplafonada d'una fulla batent i dos laterals fixes amb vidres. La finestra està protegida amb reixa de barrots verticals de ferro. El parament de façana de les plantes pis és arrebossat i pintat de color malva. En la part baixa hi ha dos forats de ventilació de dependències. | 08044-160 | Carrer Pilar, 35 | Immoble propietat de la família de Josep Claramunt Tort, fabricant de cotó, situada a la partida antigament coneguda com 'lo Fraginal' tal com figura al capbreu de 1805. Segons la imatge gràfica derivada de la Matriu Cadastral de 1851, aquests espais del carrer del Pilar ja estaven totalment construïts. Aquest edifici constava a l'amillarament de 1851 amb adreça de 'Plazas, n. 13'. Segons el Registre Fiscal de 1906 l'actual número 35 del carrer del Pilar era propietat de Josep Masana Vallès i posteriorment la propietat va ser ocupada per altres famílies. A inicis de la dècada de 1990 fou reformada. | 41.5304000,1.6847200 | 390273 | 4598474 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44527-foto-08044-160-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Immoble construit a finals del segle XVIII amb reformes a la dècada de 1990. Casa representativa de l'arquitectura culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44528 | Cases Munné Cabestany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-munne-cabestany | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. Full a full. La indústria paperera de l'Anoia) (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. Notarials ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS NOTARIALS DE BARCELONA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes, Contribució Industrial, Policia Urbana, Padrons. | XIX | Dues cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta amb pati a darrera. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical, la número 39 està composada segons dos eixos, tancades amb persiana enrotllable i de corda i els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, el de la casa núm. 39 amb elements de dibuixos geomètrics en la part de dalt i de baix. La portalada de planta baixa de la núm. 37 és de carreus de pedra amb arc el·líptic. La núm. 39 amb arc rebaixat. Ambdues són tancades amb porta vidriera i porta massissa de fusta darrera. La finestra de la núm. 37 està protegida amb reixa de barrots verticals amb dibuixos geomètrics. El parament de façana d'ambdues cases és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-161 | Carrer Pilar, 37-39 | La imatge gràfica realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza no deixa clar si ja estaven construïdes aquestes cases. Si efectivament ja estaven edificades, existien des de feia poc temps, tot essent les darreres existents per la banda sud del carrer. Tot sembla indicar que el seu promotor fou Francesc Romaní Miró. L'actual número 37 era el lloc de residència, segons el padró de 1868, de Bonaventura Oliva, llavors ja vídua de Francesc Romaní Miró. Segons el Registre Fiscal de 1906, els números 37 i 39 del carrer del Pilar eren propietat de Rosa Romaní Oliva El 1940, ambdós edificis foren comprats per Pere Munné Carbonell i Josefa Castany. | 41.5303600,1.6846200 | 390265 | 4598470 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44528-foto-08044-161-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular de mitjans del segle XIX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44529 | Conjunt de cases del Carrer del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-pilar | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis amb pati a la part posterior. Ténen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un o dos eixos, la núm. 51 amb l'eix desplaçat a la mitgera. Amb obertures de proporció vertical i els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. Les portalades de planta baixa tenen llinda plana. El parament de les façanes són estucats o arrebossats i pintats. A la núm. 47, les plantes pis són estucades de color ocre i la baixa de color gris; a la part baixa hi ha dos forats de ventilació de dependències soterrades. | 08044-162 | Carrer Pilar, 49-57 | Un dels canvis urbanístics més importants de Capellades a les dècades centrals del segle XIX fou l'obertura del carrer del Pilar fins al passeig de la Immaculada Concepció. El plànol realitzat 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, demostra que la part superior del carrer del Pilar, la situada per damunt del rec del Corronaire, no existia. La decisió d'obrir aquest carrer fou presa segons acord municipal de 9 d'abril de 1854. Tot i així, la zona propera al passeig del carrer del Pilar encara estava per urbanitzar a finals de la dècada de 1870, com ho demostra la planimetria realitzada amb motiu del projecte de la carretera de Capellades amb Martorell i les formes de connectar-hi el centre de la vila. De fet, el cadastre assigna com a període de construcció per a moltes d'aquestes cases la dècada final del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 47 del carrer del Pilar (llavors 37) era propietat de Francesc Bros Sabater. Les dues següents cases eren propietat d'Isidre Fons, paleta de professió i amb una empresa de construcció. Va participar en el grup fundacional de la 'Lliga Comercial, Industrial i Agrícola'. El 1924 hi vivia amb tota la seva família. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 51 del carrer del Pilar (llavors 41) també pertanyia a Isidre Fons Solà. El padró de 1920, documentava la residència de Pere Costa Tubella i la seva família. En l'actualitat les antigues propietats s'han transformat en un taller de sabateria als baixos del propi edifici. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 53 del carrer del Pilar (llavors 43) era propietat de Justí Royo Mas. L'actual número 55 era propietat de Francesc Fosalba Prats. Aquesta casa va passar a ser propietat de la 'Fundació Consorts Guasch', residència de la tercera edat on va passar els seus darrers dies Lluïsa Cornejo. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 57 del carrer del Pilar (llavors 47) era propietat de Pere Vilaseca Borrull, membre d'una família que havia gestionat una bòbila. | 41.5301800,1.6839700 | 390210 | 4598451 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44529-foto-08044-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44529-foto-08044-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Finals del segle XIX | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44530 | Antic Safareig del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-safareig-del-portal | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada de planta rectangular amb el cantell arrodonit, de planta baixa. Té la coberta plana limitada amb una barana massissa que recolza en una cornisa motllurada. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de les façanes és arrebossat i pintat de color blanc. A la façana que dóna a la plaça Àngel Guimerà hi ha incorporada la font dedicada a Santa Dorotea. | 08044-163 | Carrer del Portal, 2 / Pl. Àngel Guimerà | La plaça del Portal, actual plaça Àngel Guimerà, era un dels punts on tradicionalment hi havia hagut font pública i aprofitant un dels recs procedents de la bassa s'hi va construir un safareig. Es fa esment a la seva existència a l'acta del ple de 21 de març de 1896, en el qual es va aprovar la reparació d'alguns desperfectes. El 30 d'abril de 1930, l'Ajuntament va decidir urbanitzar la plaça Àngel Guimerà i traslladar el safareig a un solar propietat d'Antoni Romaní. L'octubre de 1931 es va ratificar aquesta decisió i es van tancar les gestions, malgrat algunes dificultats burocràtiques, a finals de 1932. Finalment, l'Ajuntament va poder adquirir el solar, prèvia indemnització del llogater del cobert que l'ocupava. Les obres del nou safareig ja s'havien finalitzat el 1933, segons projecte de l'arquitecte municipal. Malgrat tot, el vell safareig es va continuar utilitzant fins a mitjans de la dècada de 1980 en què fou transformat per albergar-hi l'oficina de correus de Capellades. El local disponible fins llavors al la planta baixa de l'Ajuntament s'havia quedat petit feia temps, però aquest problema no es va resoldre amb el local de l'antic safareig, Així, a finals de 2004 es van traslladar las oficines de correus a un nou local a la plaça de Catalunya. Des de llavors, l'antic safareig roman buit. | 41.5285600,1.6859400 | 390372 | 4598268 | 1932-3 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44530-foto-08044-163-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | A l'interior de l'edifici hi ha restes soterrades de l'antic safareig. Estructura construida els anys 1932-33, reformada l'any 1980 integrant-la a l'oficina de correus. Pertany a l'àmbit de l'arquitectura residencial urbana i edifici representatiu de l'arquitectura pública que al llarg dels anys s'ha adaptat a diversitat d'usos. També és una zona d'expectativa arqueològica.Actualment té la funció de Servei Local d'Ocupació | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44531 | Font de Santa Dorotea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-dorotea | BASSEGODA, Joan. 2005. 'El santuari de Montserrat a Clariana', I Trobada d'Estudiosos del Foix, Diputació de Barcelona, pp. 177- 183. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIDAL, Mercè. 2008. 'L'art a les Llars Anna Gironella de Mundet, un salt vers la modernitat en ple període franquista' a Gemma Tribó (coord.), El Campus Mundet. Un món per descobrir, Universitat de Barcelona, pp. 132-160. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Font en una àmplia fornícula d'arc de mig punt, emmarcada amb lloses de pedra aplacada i incorporada en la façana del carrer Sant Ramon. Al fons de la fornícula hi ha aplacat un plafó ceràmic amb la imatge de la santa amb els seus atributs i la grafia 'Santa Dorotea'. De sota el plafó surt l'aixeta i la pica de pedra que abasta l'amplada de la fornícula. | 08044-164 | Carrer Portal 2. Plaça Àngel Guimerà | Va ser construïda entre finals de la dècada de 1960 i inicis de la del 1970 sota l'impuls del llavors alcalde Vicenç Ros i de l'arquitecte municipal Joan Bassegoda i el pintor Joaquim Datsira Prunés (1925-1972) fundador, el 1950, del grup d'art Postectura, del qual en formava part, entre d'altres, Josep M. Subirachs. | 41.5285400,1.6870300 | 390463 | 4598265 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44531-foto-08044-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitecte: Joan Basegoda i Joaqum Delaire Prunés, pintor | Final de la dècada dels 60 | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44532 | Conjunt de cases del carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i un pis o dos pisos. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant fins a nivell del forjat de planta baixa. Les obertures són de proporció vertical i, algunes, horitzontals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors, i recolzen en sòcol arrebossat. | 08044-165 | Carrer Portal, 6, 8,10, 12, 16 i 18 | L'actual número 10, el 8 segons el registre fiscal de 1906, fou comprada el 1928 per Antònia Clanxet Almuni i actualment és d'una empresa. El número 12, numerat com 10 el 1906, fou comprat el 1924 per Anna Vergés Estev. El número 16, des de finals del segle XIX era de la família Olivé. El número 18, el 1906 número 16, era propietat de Josep Ferrer Llopart. | 41.5284000,1.6872500 | 390481 | 4598249 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44532-foto-08044-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construcció possible a inicis del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44533 | Casa Bartomeu Sabater Claudi Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-sabater-claudi-jorba | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Casa aïllada alineada al carrer, de planta baixa, pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana; la vessant està acabada amb ràfec recolzat en mènsules col·locades en els plens entre les finestres. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les de la planta baixa estan protegides amb dibuixades reixes de ferro forjat, els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics, les lloses recolzen en mènsules esculturades i les finestres de la planta sota coberta estan protegides amb barana de ferro forjat. La portalada d'entrada, situada en l'eix central, està emmarcada amb pedra i llinda d'arc rebaixat. En la clau, una orla simple emmarca la grafia 'B S' i la data -1895-. El portal està tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, oberta a un vestíbul on s'obre la porta d'entrada a l'habitatge, d'una fulla batent de fusta emplafonada. La composició vertical de les obertures queda contrarestada amb impostes-cornisa a nivell de forjat, en la planta pis sota la imposta-cornisa hi ha una imposta amb motius geomètrics. En les mitgeres hi ha pilastres des del sòcol al ràfec. | 08044-166 | Carrer Portal, 21 | Bartomeu Sabater i Prats fou un destacat paperer de Capellades, tot i que no era un membre de l'oligarquia paperera. L' any, el 1894, havia sol·licitat llicència d'obres per construir una casa al carrer del Portal i l'obra va ser finalitzada el següent any. Posteriorment va ser ocupada per diverses famílies. | 41.5278800,1.6873700 | 390490 | 4598191 | 1895 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Feliu Bagué, mestre d'obres. | Edifici d'habitatges representatiu del llenguatge eclèctic d'autor de finals del segle XIX, el qual es pot considerar una singular fita urbana del carrer del Portal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44534 | Conjunt de dues cases del carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-del-carrer-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants, la núm. 23 acabada amb imbricació de teula, canal i baixant fis el forjat de planta baixa i la núm. 25, amb ràfec recolzat en mènsules amb baixant interior. Les façanes estan composades amb un eix desplaçat a la mitgera, les obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. En la casa núm. 25, hi ha dues finestres apaïsades d'arc rebaixat i el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la núm. 25, una recent restauració les ha emmarcat amb obra vista ceràmica i llinda amb teula, i els paraments de façana revestits. La núm. 23 té arrebossat pintat de color ocre les plantes pis i marró clar la planta baixa. La núm. 25, amb estucat de color gris, recolzat en un sòcol de pedra que enllaça amb els brancals i la llinda plana de pedra del portal d'entrada, tancat amb una porta vidriera de fusta, de dues fulles batents. | 08044-167 | Carrer Portal, 23 i 25 | El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, mostra que l'espai ocupat per aquestes cases no es trobava construït. El 1859 únicament constava l'existència de 9 cases en tot el carrer, preferentment a la zona més propera a l'actual plaça Àngel Guimerà. Donat que aquestes cases ja apareixen al padró de 1894, la seva construcció es va produir durant la segona meitat del segle XIX. La seva construcció podria estar vinculada a les obres de reforma realitzades en relació a la carretera a Martorell. Segons el registre fiscal de 1906, les quatre cases situades a continuació de la casa de Bartomeu Sabater eren propietat de 'Bienes Nacionales'. Les dues primeres, les actualment 23 i 25 (llavors 17 i 19), van ser venudes el 1920 a Josep Rovira Montserrat. | 41.5277100,1.6873800 | 390491 | 4598172 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44534-foto-08044-167-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Formen part del conjunt d'arquitectura popular entre mitgeres rehabilitada que configuren el carrer, integrades en les edificacions de l'entorn. La seva construcció correspondria a la segona meitat del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44535 | Rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-vila | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full A Full. La Indústria Paperera de L'Anoia (1700-1998): Continuïtat I Modernitat. Barcelona. Publicacions de L'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El Segle XiX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (Títol Provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TORRAS I RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i Viatgers a la Comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor. TORRAS I RIBÉ, Josep M. 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIV | El rec del Corronaire és el tram que queda al descobert del rec Major, que condueix l'aigua, procedent de l'aquífer, des de la bassa del Molí de la Vila fins als molins de la Costa i, finalment fins al riu Anoia, a un quilòmetre i mig més avall. El rec, orientat de sud a nord, té un cabal aproximat de 12 milions de litres per dia. L'aigua que circula pel rec surt de la Bassa i cau al rec a través d'un petit salt d'aigua i recorre descobert tot el carrer Rec del Corronaire, des del carrer Abat Muntadas fins al carrer del Pilar. La coronació del conducte del rec està a nivell del paviment del carrer i el protegeix una tanca d'arbust, deixant a la vista la circulació de l'aigua. Durant els segles XVIII i XIX aquest cabal servia per moure setze molins, coneguts com els molins de la Costa. Al seu pas per la vila també es feia servir com a safareig públic. | 08044-168 | Rec del Corronaire | El rec es un dels elements que ha configurat històricament el paisatge ha estat la presència de l'aigua i de canalitzacions amb usos agraris i industrials. Es pràcticament impossible, traçar-ne el recorregut en època medieval, no obstant les fonts disponibles fan pensar que un rec procedent de la bassa era l'eix articulador de la xarxa hidràulica. Part d'aquest seria l'actualment conegut com a rec del Corronaire (la part més propera de l'anomenat Rec Major a la bassa). Aquest rec nodria d'aigua els molins de la Costa i, segons consta el 1372, la vila també se n'abastia. Aquest torna a ser esmentat el 1411, quan es parlava del 'rec de la font de la vila' o 'rec de la vila'. De fet, el centre de la vila, el situat al voltant de l'església es trobava limitat per algunes canalitzacions, que finalment van quallar en carrer, com el del Call i el d'en Lluçà (canal de la Canaleta). La gestió d'aquesta xarxa de proveïment hidràulic va motivar l'aparició de conflictes recollits per la documentació de des de 1476. A inicis del segle XVII hi havia en vigència unes noves ordenances municipals sobre l'ùs de l'aigua i el seu ús agrícola i de consum humà i el corresponent manteniment. L'esmentada infraestructura hidràulica va patir alguns canvis en el transcurs del segle XVIII per tal d'atendre les creixents necessitats energètiques del creixent sector manufacturer. Es bastiren noves instal·lacions com alguna nova bassa i es va modificar el traçat d'alguns trams. El principal motor de la transformació fou el creixement del nucli urbà. Les disputes eren entre pagesos i paperers i entre cadascuna de les parts. Durant el segle XIX es van produir diferents iniciatives per millorar l'aprovisionament hidràulic de Capellades. La reforma i el manteniment de la xarxa de recs derivada de la bassa en formava part. Un primer element fou la regulació del seu ús. El 16 d'octubre de1816, Javier de Castaños, Capità General de Catalunya, es feia ressò de les queixes dels paperers capelladins i de la Torre de Claramunt que van continuar durant força temps fins la desamortització del Molí de la Vila i la possibilitat de comptar amb tota l'aigua de la Bassa i de les obres complementàries que es van dur a terme. Durant els anys 1915, 1916, 1933 i 1964 es van dur a terme diferents treballs al Rec de Corronaire que implicaven la seva millora. L'any 1970 es fa efectuar una sortida de l'aigua en forma de salt. En relació a l'origen del nom d'aquest tram de rec, queda clar que no apareix esmentat com a 'Rec del Corronaire' fins a la segona meitat del segle XIX. De fet, els primers esments a la documentació municipal daten, fins i tot, de més tard, de la dècada de 1910, en concret. Diferents escrits i la memòria oral apunten en el següent sentit: el mot 'corronaire' remet a un fuster que fabricava els corrons utilitzats a les piles holandeses dels molins paperers. Segons sembla aprofitava el rec per tenir en remull els corrons i permetre un adequat tall amb la fi d'incrustar-hi les làmines metàl·liques necessàries. | 41.5299500,1.6844400 | 390249 | 4598425 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44535-foto-08044-168-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També identificat com: Rec Major, Rec del Corronaire, Sèquia Major o Salt d'aigua. El valor ambiental del Rec del Corronaire resideix en que es tracta d'un element que formava part de l'antiga xarxa de distribució de l'aigua: des de la Bassa com a surgència natural de l'aqüífer Carme-Capellades fins als molins de la Costa. Tindria un origen medieval i successives reformes als segles XVIII i. XIX, així com reparacions i millores: 1916, 1933, 1964. També es considera aquest espai com àrea d'expectativa arqueològica. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44536 | Llera del riu Anoia i bosc de ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-anoia-i-bosc-de-ribera | La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per a actuacions en riberes. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Desembre de 2008. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua Departament de medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. Projecte de recuperació de la llera del riu Anoia al seu pas per Capellades. Mediatec, consultors i assessors del medi ambient. Versió febrer 2008. Esborranys. Agència Catalana de l'Aigua: htpp://aca web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | El riu Anoia al seu pas per Capellades queda encaixonat per la carretera C-15, amb un mur de formigó que el tanca pel marge esquerre. Un altre mur de les mateixes característiques si bé de dimensions més reduïdes ha estat construït al marge dret per una indústria paperera a l'alçada del límit amb de La Pobla de Claramunt. En aquest tram, l'Anoia es troba fortament antropitzat. A la banda nord la zona industrial arriba a pocs metres de la llera del riu; en aquesta zona s'hi troba algun vestigi de bosc de ribera molt degradat (de fet, el conjunt del bosc de ribera només resta a petites zones i les espècies que s'hi troben són alberedes, pollancredes i omedes). A continuació trobem la vegetació de ribera alternada amb cultius de vinya, fruiters i horta. La zona de cultius ocupa aproximadament dues terceres parts de la longitud del riu Anoia en aquest tram. Entre els horts i les zones abandonades hi ha petits abocaments de residus i d'aigües residuals que degraden encara més la zona. | 08044-169 | Riu Anoia | 41.5320600,1.6915800 | 390848 | 4598650 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Interès paisatgístic. En aquest tram del riu, el bosc de ribera està totalment degradat, amb un índex QBR (Qualitat Bosc de Ribera) entre 55 i n75, és a dir mediocre.Actualment els horts de conreu de regadiu i de fruiters ocupen juntament amb els dos polígons industrials bona part de la ribera del tram de l'Anoia al seu pas per Capellades. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||||||
| 44537 | Bancals del carrer Roca del Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancals-del-carrer-roca-del-batista | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic intensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII | Conreus de bancals o terrasses aprofitant el vessant de l'elevació al nord-oest del terme municipal, limitats a l'est per l'avinguda de La Torre de Claramunt i el carrer dels Paperers, i pel sud i l'oest pel carrer Roca del Batista i el turó de la Torrenova. | 08044-170 | Carrer Roca del Batista | La datació d'aquests bancals és difícil i es podria remuntar, segons els trams, als segles XVII i XVIII, amb alguna ampliació i reforma a la primera meitat del segle XIX. A la documentació notarial aquesta partida de terra abancalada del cim de la Torrenova s'ha conegut com la 'Roca del Batista'. L'origen d'aquest nom és el seu propietari: Batista Torrescasana. Històricament aquesta zona abancalada s'havia dedicat al conreu de la vinya. Així ho acredita la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. La part inferior d'aquesta zona abancalada fou urbanitzada parcialment a finals del segle XX. El procés s'ha continuat en els darrers anys quan, per exemple, es va aprovar a inicis de 2009 una contribució extraordinària per al procés d'urbanització del carrer Torre del Batista, justament un dels pocs carrers del terme municipal sense asfaltar. | 41.5337800,1.6822900 | 390076 | 4598853 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44537-foto-08044-170-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Espai d'Interès Paisatgístic. Originaris dels segles XVII i XVIII amb reformes i ampliacions durant el segle XIX | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44538 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues o tres plantes pis, i golfes, algunes amb arcades. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb tipologies diverses de ràfec. Les façanes estan composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Cal assenyalar les obertures d'arc de mig punt de la darrera planta dels núm. 17, 19 i 23. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes estan revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. A les cases núm. 3 i 5 destaquen els portals de carreus de pedra amb arc de mig punt. S'ha de destacar la casa núm. 7 de llenguatge noucentista i les núm. 10-14 amb interessants façanes al carrer de St. Francesc i a la Pl. Sant Miquel. | 08044-171 | Carrer Sant Francesc | Aquest conjunt urbà fou construït en la seva major part, i especialment en el segon tram de carrer, al darrer quart del segle XVIII. Aquesta datació ve avalada per les dates de les dovelles de bona part de les seves edificacions. | 41.5305000,1.6873200 | 390490 | 4598482 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura popular, integrats en l'arquitectura de l'entorn.1 3, 5, 7, 9, 11, 13,15, 17, 19, 21, 23, Conjunt format pels números: 25, 27, 29, 31, 33; 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16. Darrer quart s. XVIII - inici s. XIX. Ës el tram entr el C. Divina Pastora i el C. Call) | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||
| 44539 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-0 | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI -XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec, la del número 5 amb rajoles de ceràmica vista. Les façanes estan composades segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. La número 3, amb portal de pedra d'arc de mig punt transformat, més tard, en llinda plana, a la clau central del qual hi ha gravada la data '1778'. La número 5 també té portal de pedra d'arc de mig punt i en la clau central hi ha gravada la data '1775'. El parament de façana està arrebossat i pintat de color blanc, i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-172 | Carrer Sant Francesc, 3 i 5 | Ambdues edificacions formen part del notable creixement urbanístic viscut per Capellades a la segona meitat del segle XVIII, així ho avalen els anys que apareixen a les seves portalades (1778, la núm. 3 i 1775, la núm. 5). Fins aquell moment, les cases d'aquest carrer formaven part del carrer del Call. El carrer de Sant Francesc apareix a partir de 1861, arran d'un nou projecte de numeració i de retolació dels carrers de la població. Aquesta resolució es va prendre en el ple de 16 de gener de 1861, tot aplicant la Reial Ordre de 24 de febrer de 1860. L'any 1851 el propietari de l'habitatge núm. 3 era Joan Ros, pagès de professió. Posteriorment l'immoble va tenir diversos propietaris. | 41.5307200,1.6872200 | 390482 | 4598507 | 1775-78 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici de tipologia entre mitgeres modificat, en planta baixa conserva les portalades de la tipologia edificatòria del segle XVIII. Construides l'any 1778 la casa 3 i 1775 la casa 5. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44540 | Casa Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa entre mitgeres, amb façana de planta trencada, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa amb permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està constituïda per obertures de proporció vertical, amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures són d'arc de mig punt, al segon eix respecte la mitgera de migdia, les quals corresponien a una galeria oberta en cantonada abans que la darrera reforma construís la crugia entre l'arc i la mitgera, tancant el pati obert al carrer. El parament de façana està arrebossat i pintat de color salmó. | 08044-173 | Carrer Sant Francesc, 4 | La cronologia de les edificacions veïnes permetria datar el número 4 del carrer de Sant Francesc a la segona meitat del segle XVIII. La casa del carrer Sant Francesc, abans part del carrer del Call, es trobava vinculada a mitjans del segle XIX a la família Ollé, tal com s'esmenta en l'amillarament de 1851. Estan documentats diversos canvis de propietat. Aquesta casa destacava, abans de la reforma realitzada en temps recents, per una galeria realitzada en la seva part posterior. Aquest projecte fou impulsat el 1877 pel seu llavors propietari Josep Prat Alabat. L'autor del projecte fou P. Riera Galtés. | 41.5306300,1.6871900 | 390480 | 4598497 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44540-foto-08044-173-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Projecte fou P. Riera Galtés. | Construida a la segona meitat s. XVIII, amb reformes l'any 1877 i a inici del segle XXI. Reforma 1877: P. Riera Galtés(galeria). Considerada també com Àrea d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44541 | Casa Sugranyes - Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sugranyes-tarrida | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUSIÀ, Modest; COSTA SOLÉ, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Editat per Modest Llusià. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants, acabada amb ràfec recolzat en mènsules. La façana està composada segons un eix desplaçat a paret mitgera. Les obertures són de proporció horitzontal amb brancals arrodonits de peces de pedra artificial estriada i tancades amb persiana enrotllable. El portal de la planta baixa és tancat amb una porta vidriera de ferro forjat de dibuixos geomètrics. El parament de façana està estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada que incorpora forats de ventilació protegits amb reixa de ferro. | 08044-174 | Carrer Sant Francesc, 7 | La datació de les cases properes durant la segona meitat del segle XVIII fa que la cronologia d'aquesta pugui ser contemporània. La documentació concreta que a inicis del segle XIX aquesta casa era propietat de Francesc Ferrer i Romaní. La casa va anar canviant de propietaris durant el segles XIX i XX. A l'actualitat s'utilitza com a segona residència. | 41.5306600,1.6872200 | 390482 | 4598500 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44541-foto-08044-174-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construida la segona meitat s. XVIII i reformada la segona meitat s. XX. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrat en l'entorn immediat d'arquitectura popular. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44542 | Casa Ramon Sastachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-sastachs | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, amb façana de planta trencada, de planta baixa i tres plantes pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa de peces ceràmiques recolzada en permòdols. La façana està composada segons un eix en cada pla de façana. Les obertures són de proporció vertical amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la tercera planta, d'ambdós plans de façana, són amb dos arcs de mig punt de maons manuals ceràmics a plec de llibre recolzats en capitells i brancals de maó manual vist. El portal de la planta baixa del costat nord és de carreus de pedra i llinda plana, el del costat sud ha estat transformat com a entrada de garatge. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-175 | Carrer Sant Francesc, 9 | Aquest edifici està vinculat originalment a la família Sastachs, dedicats a l'activitat llanera. La cronologia de la construcció de la resta de cases i la propietat de Josep Ros apunten a que es faci referència al solar on es va construir aquesta casa. Ramon Sastachs, donat que pràcticament de forma contemporània apareix dedicat primer a la tasca d'espardenyer, primer, i forner, després. El 1777 ja hi ha constància de l'existència d'una casa propietat de Ramon Sastachs i del seu fill Pau, en l'esmentada ubicació. Posteriorment la propietat ha estat habitada per diverses famílies. Destaca Martí Soteras, era prevere de la parròquia de Santa Maria de Capellades l'any 1915. El seu benefici estava adscrit a la capella del Sant Crist. Posteriorment, durant molt de temps, es van habilitar quatre pisos que foren posats a lloguer. | 41.5306100,1.6872300 | 390483 | 4598494 | 1777 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular del casc antic, construida amb data anterior a 1777 i amb un projecte de rehabilitació primera dècada s. XXI: arquitecta Eva Tarrida Sugranyes. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||||
| 44543 | Casa Santiago Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santiago-serra | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casal entre mitgeres en cantonada, amb tres façanes a vial, de planta rectangular, que suma de tres parcel·les. La façana principal dóna al carrer de Sant Francesc. La posterior, a la plaça de Sant Miquel, consta de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec, canal i baixants fins al primer forjat. Les obertures són de proporció vertical. La façana del carrer de Sant Francesc està composada segons set eixos, el central correspon a l'escala. A la planta baixa hi ha tres portals de pedra carreuada d'arc de mi punt, en la clau del portal central hi ha la data '1777', tancats amb portes de fusta encadellades i clavetejades de dues fulles batents amb picaporta. Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre, les cantonades són de carreus de pedra, de baix a dalt. La façana a la plaça està composada segons cinc eixos, amb obertures de proporció vertical amb balconeres i balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les balconeres de la planta coberta, d'arc rebaixat, estan protegides amb baranes de fusta de brèndoles verticals . A la planta baixa, hi ha tres amplis portals de llinda plana, dos tancats amb portes de fusta encadellada de dues fulles batents i el tercer amb una porta de ferro. En el centre de la façana, a nivell de la planta pis, hi ha un plafó de ceràmica vidrada representant a Sant Miquel matant el dimoni, emmarcat amb una garlanda perimetral de motius geomètric-vegetals. | 08044-176 | Carrer Sant Francesc, 12-14 (plaça de Sant Miquel) | Immoble construït al darrer quart del segle XVIII, tal com figura a la inscripció de la dovella de la portalada 1777. La primera referència a la propietat d'aquesta casa és el testament de Santiago Serra Amat, datat l'any 1834. Aquesta mateixa persona va tenir que liquidar les seves propietats per fer front a les seves necessitats econòmiques. Segons el Registre Fiscal de 1906, el núm. 10, era de Josep Estalella Barceló pastisser de professió. Novament la propietat es va tenir que dividir i vendre. A partir de llavors, dècada dels quaranta del segle XX, la propietat es va vincular al cognom Capdevila. Durant dècades, diferents parts de l'edifici van ser arrendades. Un dels arrendataris fou Antoñita Piñol, circumstància que ha fet que molts capelladins coneguin aquest edifici per 'Ca l'Antoñita Piñol'. Molts dels compradors foren els antics llogaters dels diferents espais de l'edifici. | 41.5302900,1.6876400 | 390517 | 4598458 | 1777 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44543-foto-08044-176-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: 'Ca l' Antoñita Piñol'. Interessant casal urbà, representatiu de l'arquitectura del segle XVIII, en bon estat de conservació, integrat en el seu entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44544 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-1 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. Capbreus | XVIII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa i dues, o tres plantes pis. La coberta es de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb tipologies diverses de ràfec. Les façanes estan disposades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical; els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Cal senyalar les obertures d'arc de mig punt de la darrera planta dels núms. 17, 19, 23. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversos de colors. | 08044-177 | Carrer Sant Francesc, 13, 15,17 ,19, 21 ,23 , 25, 27 i 29 | El moment de construcció seria la segona meitat del segle XVIII. Aquestes cases delimitaven el nucli urbà de la propera zona d'horta. Segons el Registre Fiscal de 1906, els llavors números 11 i 13 eren propietat de Josep Sastachs. En ambdós casos, el 1918 aquestes cases foren comprades per Martí Soteras Parera. En el present, el propietari del número 13 és Jorge Chica Sánchez. El 1894, al número 15 del carrer de Sant Francesc hi vivia Francesc Medalla Corcelles, ferrer de professió. El 1906, els números 17 i 19 eren propietat d'Amador, Conrad, Juli iAntoni Romaní Guerra. El número 19, fou comprat el 1916 per Eulàlia Muray Rigol. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 21 era propietat d'Antoni Vich Puiggròs. El 1909, consta la propietat de Josep Llupià Puigjaner. El 1931, la van comprar Salvador Prat Sellarés. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 23 era propietat de 'Bienes Nacionales'. Fa pocs anys, la va adquirir Jordi Ferrer Admetller, el qual va realitzat una respectuosa reforma en que es va recuperar portalada original. El 1906, el llavors número 27 era propietat de Francesc Costa Martí, paleta de professió. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 29 era propietat d'Antoni Castells. | 41.5305000,1.6863600 | 390410 | 4598483 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44544-foto-08044-177-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura popular, integrats a l'entorn. Conjunt de cases del carrer Sant Francesc, construides durant meitat del segle XVIII o a inici del segle XIX.Aquestes propietats compleixen en molts casos dos funcions: com a residencies i com a comerços. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44545 | Dues dovelles de la Casa Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-dovelles-de-la-casa-feliu | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes, Contribució Industrial, Policia Urbana, Padrons. ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. Capbreus | XVIII | Dues dovelles de pedra dels antics portals de la casa, de forma trapezoïdal, que contenen la mateixa inscripció en ambdues: 'M.D.1777'. Després de la reforma de les cases, van ser col·locades a sobre dels portals rectangulars actuals. | 08044-178 | Carrer Sant Francesc, 36-38 | La casa fou construïda el 1777, data que coincideix amb la de bona part del carrer de Sant Francesc. El promotor de la construcció de la casa corresponia a les sigles M.D. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 32 del carrer de Sant Francesc era propietat de Josep Flo. Aquesta casa, com la resta de patrimoni que tenia Flo a Capellades, el va adquirir a la segona meitat del segle XIX, ja que no apareix cap referència a aquesta família en l'amillarament de 1851. El 1951, fou adquirida per Joan Miquel Escudé i Micaela Bagué Martí. . Feliu Miquel, pagès de professió, i la seva esposa Felisa Pérez, fins a inicis de la dècada de 1990 van comptar amb un petit negoci de comestibles als baixos de l'edifici. | 41.5296400,1.6879300 | 390540 | 4598386 | 1777 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44545-foto-08044-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44545-foto-08044-178-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com 'Cal Feliu' | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44546 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-2 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb una imbricació de doble maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. Les de la núm. 42 són tancades amb persiana enrotllable, el balcó protegit per simple barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana de les plantes pis és sense revestir i es veu el paredat encofrat. La planta baixa és revestida amb aplacat de pedra irregular. La portalada és modificada per adaptar-la a nous usos i tancada amb porta metàl·lica bàscula de dues fulles batents. La casa núm. 40 és composada segons dos eixos, el parament de façana està revestit d'estucat de color blanc que recolza en un sòcol d'aplacat de pedra que incorpora una obertura de ventilació i il·luminació d'una dependència soterrada, protegida amb reixa de ferro. A nivell de forjat de planta baixa hi ha una imposta-cornisa. El portal d'entrada és de llinda plana, tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents i amb reixa de ferro forjat amb motius geomètrics. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals. | 08044-179 | Carrer Sant Francesc, 40 , 42, 43, 45, 47, 50 | La cronologia de les cases seria de la segona meitat del segle XVIII o inicis del segle XIX. Segons la imatge gràfica realitzada el 1851 per Rómulo Zaragoza aquesta zona del carrer de Sant Francesc estava totalment edificada. Especial esment mereix l'actual número 43 que a principis del segle XX era propietat de Marià Ratés. El 1924 fou adquirida per Quintí Ràfols Tendas històric militant del republicanisme capelladí i del moviment rabassaire. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 va assolir l'alcaldia. Durant una manifestació, els participants el van anar a buscar a casa seva i van fer que l'encapçalés. Un tret, possiblement disparat d'alguns dels seus enemics del bàndol anarquista, va acabar amb la seva vida a la cruïlla entre els carrers Sant Francesc i Call. Els actuals 45 i 47 eren propietat de Tecla Calvet Margenat l'any 1906. Foren adquirides el 1940 per Àngela Mayans Catot. En l'actualitat, després d'estar sotmeses a un procés de divisió de la propietat horitzontal, són de diferents propietaris. | 41.5297200,1.6879700 | 390543 | 4598395 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44546-foto-08044-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat. Moment de construcció entre la segona meitat del segle XVIII i inicis del segle XIX . | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44547 | Casa Isidre Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-isidre-soteras | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís,violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. Te la coberta de teula corba a dues vessants acabada amb ràfec. Cal assenyalar la portalada de carreus de pedra, amb llinda plana i els dos balcons de la planta pis, protegits amb baranes de brèndoles verticals de ferro colat. | 08044-180 | Carrer Sant Francesc, 44 | L'espai ocupat per l'actual número 44 del carrer Sant Francesc, ja estava construït a mitjans del segle XIX, com demostra el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851. La construcció d'aquest immoble es podria datar a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. El llavors número 40, segons el registre fiscal de 1906, era propietat d'Isidre Soteras Figueras, propietari d'una manyeria al carrer del Pilar. Aquest edifici tradicionalment s'habitava en dos pisos separats, amb diversos ocupants durant el segle XX tot i que segons el padró de 1970, no constava ningú vivint-hi. | 41.5295100,1.6879600 | 390542 | 4598371 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44547-foto-08044-180-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Elements singulars representatius de diferents llenguatges arquitectònics, de cases de finals dels segle XVIII o inicis del segle XIX, integrats a la casa i a l'entorn i reformada durant la primera dècada segle XXI. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44548 | Casa Bartrolí Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartroli-valles | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades, coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, plantes pis i sota cobertade teula corba a dues vessants acabada amb imbricació de maó i teula àrab, canal i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada segons dos eixos, amb les obertures de proporció vertical. La balconera és tancada amb persiana de fusta de llibret mòbil i el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana està arrebossat, en mal estat de conservació. El portal de la planta baixa, de llinda plana, està tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, amb reixa de ferro de senzills dibuixos geomètrics. Les finestres de la planta baixa i de la cambra semisoterrada es protegeixen amb reixes de ferro de brèndoles verticals. | 08044-181 | Carrer Sant Francesc, 46 | L'espai ocupat per l'actual número 44 del carrer Sant Francesc, ja estava construït a mitjans del segle XIX, com demostra el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851. El moment de construcció de l'immoble seria per context a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. Segons les delimitacions d'altres cases, aquesta seria la número 42 del registre fiscal de 1906, que era propietat de Paula Bartrolí Ferrer. El 1910, constava la residència de la pròpia Paula, natural d'Orpí, amb el seu espòs Pau Martí Ferrer. En el padró de 1920, no consta la residència de ningú. Jaume Bartrolí Mayans va comprar aquesta casa el 1925. L'any 1955 la va rebre en herència Francesca Bartrolí Vallès. Durant molt de temps fou arrendada com a residència d'estiueig. | 41.5294300,1.6879700 | 390543 | 4598363 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44548-foto-08044-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construida a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. Edifici representatiu de l'arquitectura popular de cases entre mitgeres, integrat en el seu entorn immediat. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44549 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc68, 70, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-68-70-72 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana acabades amb ràfec de diferent tipologia. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical i, algunes, horitzontal. Algunes obertures de la planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Cal assenyalar la casa núm. 66, amb una contundent imbricació de maó i teula, i amb una fornícula a nivell de la planta primera, entre les dos eixos d'obertures. Els balcons de la planta primera d'aquesta casa estan protegits per baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos geomètrics a la part baixa. A la planta baixa hi ha una àmplia portalada d'entrada de carreus de pedra amb arc rebaixat. Els paraments de les façanes de les cases són revestits d'arrebossat i estucats amb diversos colors. | 08044-182 | Carrer Sant Francesc, 58 , 60, 62, 64, 66 i 68 | Aquest conjunt de cases es situava en el llindar a la zona edificada a mitjans del segle XIX, com apunta el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. El número 58, era propietat el 1906 de Casimir Mora Estalella.. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 60, era propietat el 1906 de Leandre Creixell. El 1924 fou adquirida per Brigida Fernández P. Agustí Pons Ferrer. El número 62, el 1906 era propietat de Rossend Vergés. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 64, el 1906 era propietat de Francesc Mora Estalella, Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 66, era de Paula Soteras Puig. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietari. El número 68, segons el padró de 1894, hi vivien Jaume Parellada Soteras i la seva família. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietari. | 41.5289500,1.6880800 | 390551 | 4598309 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construccions efectuades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX. Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat. | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||||
| 44550 | Casa Francesc Fornt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-fornt | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba a dues vessants desiguals, acabada amb imbricació de maó, canal i baixant vist fins sota el forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. La façana al carrer de Sant Francesc està composada segons tres eixos. El balcó és protegit amb barana de ferro de dibuixos geomètrics. La portalada d'entrada a l'habitatge conserva la porta de fusta de plafons d'una fulla batent. La portalada d'entrada a la planta baixa és tancada amb porta metàl·lica i ha estat modificada per adaptar-la a noves necessitats. El parament de la façana del carrer de Sant Francesc és arrebossada i la del carrer Lluís Companys, esquerdejada. | 08044-183 | Sant Francesc, 59 - 61 C. Lluís Companys | Segons el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, l'espai d'aquest immoble estaria sense construir. De fet, seria un dels pocs solars en el tram central de l'esmentat carrer. Això, dataria la construcció de l'edifici a la segona meitat del segle XIX. La família Fornt d'ofici draper fundant una de les majors empreses de recuperació de Catalunya. També es van introduir en el negoci del paper filtrant, que comercialitzava amb la marca 'La Giralda de Sevilla. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors números 59, 61 i 63 eren propietat de Maria Valls Coca. L'edifici era un magatzem de drap al costat de la casa on vivien a Capellades i recentment enderrocada. Aquesta instal·lació es venia a sumar a la de 'Cal Ponet'. Entremig del magatzem i l'habitatge hi havia un jardí, que va desaparèixer amb l'obertura del carrer Lluís Companys. Les instal·lacions draperes de Fornt van ser motiu de continus problemes, tot estant sota l'atenció de l'autoritat municipal pels possibles problemes sanitaris que podrien originar. L'antic magatzem de drap del carrer Sant Francesc dels Fornt fou aprofitat per Josep M. Rabasa Hortet, majorista de paper, que hi va instal·lar un dipòsit de paper i cartró. La família Rabasa havia arribat a Capellades a inicis de la dècada de 1930, com a resultat del trasllat d'Amadeu Rabasa i Rocafort com a secretari municipal. Des de mitjans de la dècada de 1980, aquest edifici es va dedicar amb diferents gestors i amb diferents noms al sector de l'hosteleria. El primer nom fou el de Lacteo, més tard, durant la dècada de 1990 va rebre el nom de Penguin Cafè i, fa uns anys, fou rebatejat com Cafè Sol i, en l'actualitat, Nou Cafè Sol. Els pisos superiors en l'actualitat no estan ocupats. | 41.5292700,1.6880500 | 390549 | 4598345 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44550-foto-08044-183-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cafè Sol, Nou Cafè Sol. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular. Com a funcions de l'immoble en destaquem: com habitatge i com a hostaleria. El moment de construcció seria finals del segle XIX | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44551 | Conjunt de cases del Carrer Sant Francesc73, 75, 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-73-75-77 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i una o dues plantes pis i sota cobertade teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan composades segons dos eixos amb obertures de proporció horitzontal. Algunes obertures de la planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-184 | Carrer Sant Francesc, 63, 65, 67, 69, 71, 73. | El moment de construcció es situa en la segona meitat del segle XVIII, tot i que alguna edificació concreta pogués datar de períodes anteriors. Aquestes cases delimitaven el nucli urbà de la propera zona d'horta i es situaven en el llindar a la zona edificada a mitjans del segle XIX, com apunta el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. El número 63, era propietat de Ramon Claramunt segons el Registre Fiscal de 1906. Posteriorment va ser adquirida per pagesos i actualment la propietat està segmentada segons un procés de divisió horitzontal entre diferents propietaris. El número 65, era propietat de la família Vich des de finals del segle XIX i també durant pràcticament tot el segle XX. . El número 67, segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat d'Antoni Vich Puiggrós, venuda posteriorment a altres propietaris . El 1960 fou venuda a Pere Rosés Martró. El número 69, era propietat de Josefa Mata, canviant de propietari en diverses ocasions. El número 71, era propietat Josep Romaní Tort, canviant de propietari en diverses ocasions. En l'actualitat és propietat de Josefina Valls Borràs. El número 73, el 1906 era propietat de la vídua de Francesc Codorniu una part de la família es dedicava a la manufactura llanera i ja al segle XX es diversificaren les activitats de la família; comercial i una altra eren pagesos. L'actual número 75, des de mitjans del segle XIX consta la residència de la família Batlle, canviant posteriorment de mans en diverses ocasions. El número 77, era propietat, segons el Registre Fiscal de 1906, de Josep Farré Puiggròs. Posteriorment va pertànyer a la família Flo amb negoci de forn de pa al carrer Major. | 41.5290700,1.6881000 | 390553 | 4598322 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44551-foto-08044-184-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc. La construcció es pot situar entre la segona meitat de segle XVIII i inicis del segle XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44552 | Casa Paula Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-paula-soteras | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb una imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, i horitzontal en la planta sota coberta. Els balcons de la planta primera estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos geomètrics a la part de baix. El parament de façana està arrebossat. A la planta baixa, hi ha una àmplia portalada d'entrada de carreus de pedra d'arc rebaixat, tancada amb una nova porta de fusta de plafons i vidre. L'altra obertura ha estat modificada per adaptar la planta baixa a nous usos. Cal destacar una fornícula, a nivell de la planta primera, entre els dos eixos d'obertures, oberta i sense imatge. | 08044-185 | Carrer Sant Francesc, 66 | Aquesta zona del carrer Sant Francesc ja es trobava construïda el 1851, segons mostra el plànol realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. De fet, aquesta edificació es situaria en el límit construït de la vila. Això, sumat a la datació d'alguns edificis propers i la tipologia de l'arcada de la porta principal, permetria situar la construcció de la casa en el tombant dels segles XVIII i XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, aquesta casa, llavors número 56, era propietat de Paula Soteras família dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó. Els Soteras, però, ja havien interromput la seva activitat industrial a inicis de la dècada de 1880. Diferents membres de l'aquesta branca de la família Soteras van ocupar càrrecs a la corporació municipal, fins i tot l'Alcaldia. L'edifici va passar per diverses mans durant el segle XX i finalment va anar a parar a mans de la família Llopis. Recentment, fou venuda. | 41.5288500,1.6880900 | 390552 | 4598298 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44552-foto-08044-185-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La construcció de l'immoble es pot situar entre final segle XVIII o inici del segle XIX amb reformes durant aquest mateix segle. Casa urbà representatiu de l'arquitectura popular de finals del segle XVIII o inicis del segle XIX, amb portal adovellat i fornícula a la planta pis, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44553 | Casa RaurésCasa Pagès, Casa Raurés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raures-casa-pages-casa-raures | GARÇON, Sofia. 2009 (segon semestre). 'Els Rauréz, notaris de Puigcerdà. Un cas de desheretament al s. XVIII?', Ker. Revista del grup de recerca de Cerdanya, n. 2, pp. 42-48. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PASCUAL I DOMÈNECH, Pere. 'El singular farmacèutic i usurer Francesc de Paula Rosés' (treball inèdit i en versió preliminar). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX-XX | Casa entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana; la vessant del carrer recolza en una cornisa, canal i té els baixants empotrats des de la planta golfes. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb persianes de corda. Els balcons, el de la primera planta corregut a l'ample de la façana, estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol. La composició vertical de les obertures queda emfasitzada per les quatre pilastres amb capitell jònic, des del forjat de la planta baixa fins el de la segona planta. Les obertures de la planta baixa han estat modificades. El parament de façana està arrebossat. | 08044-186 | Carrer Sant Francesc, 79 - 81 | Segons la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, l'espai ocupat per aquest edifici es trobava encara sense edificar. La datació de la seva construcció s'hauria de situar a la segona meitat del segle XIX. El 1906, els llavors número 81, 83 i 85 del carrer Sant Francesc eren propietat de Ramona Raurés i de Casanoves que va efectuar reformes l'any 1915. Els dos immobles foren adquirits l'any 1924 per Albert Alegre Bisbal i posteriorment la casa va tenir altres propietaris. | 41.5287300,1.6881700 | 390558 | 4598285 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu d'arquitectura d'autor de finals del segle XIX, principis del segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||
| 44554 | Casa Montserrat Aznar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montserrat-aznar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, recolzada en ràfec. La façana està composada segons un eix amb obertures de proporció vertical. El parament de la façana està revestit d'arrebossat, a la planta baixa pintat de color blanc. | 08044-187 | Carrer Sant Francesc, 80 | Aquesta casa formava part del conjunt urbà que tancava el carrer de Sant Francesc per la part de ponent fins al procés d'urbanització d'inicis de la dècada de 1960. El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851 així ho mostra. La data de la seva construcció seria finals del segle XVIII i/o inicis del segle XIX. Aquesta edificació està vinculada des d'antic al patrimoni de la famíliaTubella inicialment com a traginer de professió. Segons el padró de 1894, al carrer Sant Francesc, 98, hi vivia Bartomeu Tubella Ollé i Paula Puiggròs. El 1906, el llavors número 64, era propietat Josep Poch Tubella. Li feia d'administrador Jaume Flo. El 1961 fou adquirida pels seus actuals propietaris. | 41.5282500,1.6882000 | 390560 | 4598231 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44554-foto-08044-187-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura popular, integrada en les edificis del seu entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44555 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-3 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt d'edificis entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis; amb coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical. La casa núm. 88, en cantonada amb la travessia del Portal, presenta la part de davant amb coberta plana i la posterior a una vessant amb teula àrab. La núm. 94, es cobreix amb coberta plana. La núm. 96 queda exclosa del conjunt. | 08044-188 | Carrer Sant Francesc, 88 , 90, 92, 94, 98 | Aquest conjunt urbà marcava la fi de la zona urbanitzada a Capellades, a mitjans del segle XIX. De fet, únicament estaven construïdes les cases de la seva part superior (les més properes a la Travessia del Portal), mentre que les darreres foren construïdes a la segona meitat del segle. Serveixi com a indicador que encara el 1906, l'actual número 98, limitava amb un cobert. Per tant, un cop construït la totalitat del sector, encara eren les darreres cases el carrer de Sant Francesc fins al procés d'urbanització de finals de la dècada de 1950 i inicis de la de 1960. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 72, actual 88, era propietat de Josefa Matas El 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 74, era propietat d'Eusebi Mallén. L'immoble ha canviat de mans en diverses ocasions. Segons el Registre Fiscal de 1906 la casa del carrer Sant Francesc llavors 76 (92 en el present) era propietat d'Alfons Bori Vilar. El 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 78, 94 era propietat d'Amàlia Madurell Llucià i actualment és propietat de Concepción Irastorza Elgarresta. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 82, era propietat de Maria Batlle Bernadet i la propietat va canviar de mans fins l'actualitat. | 41.5278900,1.6882700 | 390565 | 4598191 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44555-foto-08044-188-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat.Conjunt urbà de cases del carrer Sant Francesc. El moment de construcció seria entre inicis i segona meitat del del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44556 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-4 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres, de planta baixa dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons un eix, desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical. Les de la planta sota coberta són sensiblement horitzontals i tancades amb persianes de enrotllablesi de corda. Els balcons de la planta pis estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i per a nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-189 | Carrer Sant Francesc, 97, 99, 101, 116 | Aquest grup de cases tancava el carrer de Sant Francesc per la part de llevant, fins el procés d'urbanització d'inicis de la dècada de 1960. El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, així ho mostra. El 1894, Francesc Vergés Rius residia a l'actual número 97 del carrer de Sant Francesc i la propietat va canviar de mans en diverses ocasions al llarg del segle XX. El 1894, Pere Mora Solé i la seva família vivien a l'actual número 99 del carrer de Sant Francesc. Pere Mora era paperer. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joan Mora Riba també paperer. El 1962, la va comprar Vicenç Oliva Capdevila i Pietat Xaus Saumell, que hi vivien el 1970 junt amb el seu fill, Fèlix Oliva Saumell i la seva família. El número 101 del carrer Sant Francesc era habitat el 1894 per Joaquim Sendra Saladrigas, traginer de professió. El poder paperer i llaner ja havia desaparegut a finals del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joaquim Sendra Saladrigas. El 1910, hi residia amb la seva dona Maria Vergés Cardús. Després, va passar a mans de Rosa Sendra Vergés. El 1953, la va rebre en herència Marcel·lí Batlle Sendra. | 41.5274100,1.6883300 | 390569 | 4598138 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44556-foto-08044-189-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura popular representativa de la singular tipologia de façana composada d'un sol eix desplaçat a la mitgera, construides a mitjan segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44557 | Font de la Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-historia | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Programes de la Festa Major | XX | Font neogaudiniana de set brocs encastats en un mur triangular coronat amb una imposta de carreus de pedra i revestit de trencadís que representa formes sinuoses i poligonals. Els set brocs són de metall i aboquen l'aigua en una pica de pedra de perímetre allargat, de planta rectangular amb les cantonades arrodonides, emmarcada amb una base en forma de canaló per recollir l'aigua que sobreïx de la pica base en forma de canal. Al costat de ponent del mur, hi ha un pilar de pedra, també triangular, al damunt del qual recolza una creu de pedra. Al costat de llevant s'hi adossa una roda metàl·lica dentada. Sobreposat al trencadís hi ha una placa de metall amb la inscripció 'FONT DE LA HISTÒRIA erigida per la vila amb els guanys del llibre, en recordança del grup de […] que el va dur a [ …] '. | 08044-190 | Carrer Sant Francesc s/n, Avinguda Maties Guasch | El beneficis obtinguts de la publicació d'una història de Capellades gràcies al suport municipal, al de diverses empreses i a les nombroses famílies que s'hi van subscriure es va dedicar a la construcció de la Font de la Història, dissenyada per Joan Bassegoda Nonell, llavors arquitecte municipal. La ubicació estava relacionada amb la creixent importància d'aquella zona, amb l'obertura de la ronda del Capelló. L'objectiu era construir un monument que simbolitzés la història de Capellades i la rellevància de l'aigua. Es va inaugurar el 15 d'agost de 1975. Fou un dels actes centrals de la festa major d'aquell any. Durant els anys 2005 i 2006 es va efectuar una restauració. | 41.5263200,1.6882000 | 390557 | 4598017 | 1975 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44557-foto-08044-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Disseny: Joan Bassegoda Nonell, arquitecte. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44558 | Casa Bernadet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bernadet | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígensd'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIV | Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes i pis amb coberta plana limitada amb barana de brèndoles verticals. La núm. 2 de la plaça acaba en una cornisa amb permòdols i la núm. 2-2A del carrer en una imbricació. Les façanes estan composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes enrotllables. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. Algunes obertures de la planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i per a nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-191 | Pl. Sant Jaume 2; Carrer Onze de Setembre, 2-2A | La primera de les cases formava part del patrimoni de la família Fosalba des d'antic, tot i que cap la possibilitat d'una ocupació ja a l'edat mitja. El Capbreu de 1649, ofereix una primera aproximació a la importància econòmica i social d'aquesta família: cereals, vinya i a regadiu, un molí fariner. La dedicació familiar va canviar a mitjans del segle XIX, per passar al comerç de queviures. L'antiga casa dels Fosalba fou un dels punts essencials en la reformulació d'aquest espai, producte de l'enderroc de les voltes d'en Fosalba i el projecte d'eixamplament del carrer, dit llavors de les Places. Aquest projecte es va abordar en el tombant dels segles XIX i XX. Durant el segle XX, la propietat ha anat canviant de mans. Encara als baixos de l'edifici de la plaça Sant Jaume hi ha el negoci familiar de venda de confecció tèxtil. Alguns espais han estat llogats des de fa dècades | 41.5314200,1.6858000 | 390365 | 4598586 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44558-foto-08044-191-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Sembla tenir un origen medieval; canvis al segle XVIII i una reforma l'any 1912.Edifici representatiu de l'arquitectura popular rehabilitada, integrat en el seu entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44559 | Conjunt urbà de la Plaça de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-de-sant-jaume | CAMPOY, J I SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | La plaça és de planta sensiblement rectangular i de reduïdes dimensions, limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres. Els edificis de la plaça són entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons un, dos, o cinc eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Destaca l'edifici del núm. 8, dit Ca l'Ubach o Cal Fernando. | 08044-192 | Plaça Sant Jaume, 7 , 9, 10 | Aquest espai formava part del primitiu nucli medieval de Capellades. La seva articulació com a plaça sembla ser, però, més tardana donat que el seu primer esment és en el Capbreu de 1735. Aquest espai es situava entremig de la Plaça de Missa i el Portal de Soldevila. A la segona meitat del segle XIX, la Plaça de Sant Jaume va esdevenir un dels nuclis demogràfics més importants de Capellades. L'esmentada plaça Sant Jaume fou objecte d'una de les principals transformacions urbanístiques de Capellades de la segona meitat del segle XIX. La seva entrada per l'actual carrer es feia per les anomenades Voltes d'en Fosalba, ara desaparegudes. La voluntat des del 1872 era millorar l'arribada a la plaça pel llavors conegut carreró de les Places. El treball fou encarregat al mestre d'obres d'Igualada, Pere Marí. Aquest va establir unes noves alineacions per fer més ampla l'entrada a la plaça generant problemes entre veïns per l'afectació a algunes propietats. El 3 de maig de 1913 es va prendre la determinació de fer-ho però a la plaça Sant Miquel. Es va fer en un acte el 22 de juny d'aquell any. Durant la República va rebre el nom de Francesc Macià. | 41.5314400,1.6854000 | 390332 | 4598589 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44559-foto-08044-192-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Marí, mestre d'obres | Es coneix també com: Plaça Xica, Plaça de les Arengades, Plaça Francesc Macià. Presenta un origen medieval amb reformes als segles XVIII, XIX, XX i XXI. El conjunt de la plaça forma part del primitiu nucli medieval,conserva la parcel·lació i la tipologia edificatòria històrica. Els immobles presenten una doble funció: com a vivenda i com a comerç. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44560 | Ca l'Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lubach | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona', Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS DE BARCELONA. | XIX | El revestiment de la façana està en un deplorable estat de conservació. | Edifici entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis, i àtic, representatiu de l'arquitectura neoclàssica de la segona meitat del segle XIX. Té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana està composada segons dos eixos i coronada amb una balustrada que descansa en una cornisa que alhora recolza en tres pilastres amb capitell corinti. En la pilastra central hi ha encastada una fornícula d'arc de mig punt, protegida amb una fulla batent de ferro i vidre, sense l'escultura. Les balconeres de proporció vertical són d'arc apuntat i els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb un ampli sòcol de dibuix geomètric, completat amb un treballat medalló centrat en l'eix de les obertures. Les obertures de la planta baixa són d'arc apuntat, de diferent amplada i donen accés a l'escala comunitària i al local de planta baixa. En la tarja de l'obertura d'accés a l'escala destaca la treballada reixa de ferro amb la grafia 'AÑO' vogida. Del portal d'entrada al local de la planta baixa destaca el portam de fusta amb la tarja en ventall. Les obertures conserven l'antic portam de fusta. En la clau de l'emmarcat hi ha la data '1859'. La planta baixa està revestida amb estuc a franges horitzontals. El revestiment de la façana està en un deplorable estat de conservació. | 08044-193 | Pl. Sant Jaume, 8 (o 9) | L'edifici fou construït per Josefa Colomer i Soler tal com s'esmenta al Registre de a Propietat apareix descrita com 'casa con su patio o luz al detrás'. Josefa Colomer va ocupar un lloc central a la burgesia catalana de la seva època, fruit del patrimoni del seu espòs i dels matrimonis de les seves filles. Teresa i d'altres enllaços matrimonials amb industrials capelladins. Josefa Colomer va deixar en el seu testament (datat el 20 de gener de 1862) els seus béns a les seves filles Teresa, Bonaventura, Antònia i Maria. Josefa va morir el 1873. El seu principal bé era la casa de la Plaça Sant Jaume. Josefa el 1868 vivia a una altra casa a la Plaça Major, 14 junt amb el seu fill Marià Puigdengolas i Colomer. Aquesta propietat compartida a llarg termini va generar problemes. Des de molt antic aquesta casa fou llogada. Un dels seus ocupants a les dècades centrals del segle XX fou Xavier Ubach, un andorrà establert a Capellades, qui va acabar donant nom a l'edifici. Des de 1957, Josefa Valls Rius ostenta l'usdefruit de 4/16 parts de la propietat, que en qualitat de 'nuda propietat' pertanyen a Núria Valls i Valls. Des de fa algunes dècades no està habitada i el seu estat d'abandonament és molt notable. | 41.5314800,1.6854500 | 390336 | 4598593 | 1859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Josefa Colomer Soler, 'Cal Fernando'. És l'únic edifici del conjunt d'arquitectura del primitiu nucli històric que conté les invariants del llenguatge neoclàssic, essent una fita dins l'espai de la plaça. Des de fa algunes dècades no està habitada i el seu estat d'abandonament és molt notable. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||
| 44561 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades títolprovisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Cases entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa dos pis i sota cobertade teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins al primer forjat. Façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical, algunes modificades a horitzontal. Els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El balcó de la núm. 3, transformat amb una galeria tancada amb portam metàl·lic. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors clars, recolzats en sòcol de pedra aplacada. Les obertures de planta baixa s'han modificat per adaptar-les a nous usos. | 08044-194 | Carrer Sant Joan, 3,5 i 7 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en bona part de la seva integritat el 1851 segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. En aquella època era part del carrer d'Oló. De fet, encara al padró de 1970 conservava la numeració com si fos continuació de l'esmentat carrer. La casa número 3 del carrer Sant Joan, llavors numerada com a 29, era ocupada el 1868 per Tomás Codorniu Serra (teixidor de professió), família de paraires reconvertits al cotó ja a finals del segle XVIII. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. L'actual casa número 5 del carrer Sant Joan, numerada com a 31 el 1868, era residència de Rosa Aloy Ros. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. La casa número 7, llavors numerada com a 33, era ocupada el 1868 per Josep Robert i Magdalena Roig Puig. La propietat va ser ocupada per diverses famílies al llarg del segle XX. | 41.5312300,1.6834300 | 390167 | 4598568 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44561-foto-08044-194-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular del segle XIX, integrats en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44562 | Casa Soteras Colomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soteras-colome | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals, recolzada en una cornisa, canal i baixant vist fins el primer forjat. Façana composada segons quatre eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El parament de façana és estucat de color salmó, recolzat en sòcol de pedra aplacada. Una obertura de planta baixa s'ha modificat per adaptar-la a nou ús. El portal d'entrada és d'arc rebaixat i tancat amb una porta vidriera nova, de fusta emplafonada i d'una fulla batent, amb picaporta i tirador. | 08044-195 | Carrer Sant Joan, 8 | Aquest sector del carrer Sant Joan, llavors d'Oló és posterior a 1851 segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial i es troba vinculat a una família de cognom Soteras, família vinculada a la tragineria. Durant la dècada de 1870 i inicis de la de 1880 va realitzar una certa acumulació patrimonial, entre aquest, la casa analitzada. Amb posterioritat, la propietat va recaure a la seva filla Anna Soteras Raventós, que hi resideix amb al seu home Antoni Olivella Tarrida. | 41.5314600,1.6837800 | 390197 | 4598593 | 1870-80 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44562-foto-08044-195-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44563 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan 25, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan-25-27 | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GIL DELGADO, Francisco. 2001. Pedro Segura. Un cardenal de fronteras,. Madrid. Editorial Biblioteca Autores Cristianos. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa, dos pis i sota coberta; es cobreixen amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canal i baixant vist fins al primer forjat. Façanes composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical, i horitzontal en la planta sota coberta (la núm. 21, amb l'eix desplaçat a la mitgera). Els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb o sense dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors clars, recolzats en sòcol de pedra aplacada. La casa núm. 15 acull una fornícula dedicada a sant Ramon, tancada amb portella de vidre d'arc de mig punt i protegida amb una coberta de petites teules àrabs. Algunes de les obertures de planta baixa s'han modificat per adaptar-les a nous usos; les de la casa núm. 21 són de llinda plana de pedra, recolzades en un simple capitell, les obertures tancades amb portes de fusta encadellades, la del magatzem-garatge de quatre fulles. | 08044-196 | Carrer Sant Joan, 15 , 17, 19, 21, 23, 25 i 2725, 27 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. La casa número 15 (d'Oló, 49, segons la font), el 1906 era propietat de Josefa Casas. La casa número 17 (d'Oló, 51, segons la font), el 1906 era propietat de Jaume Vilaseca, que formava part d'una família amb negocis de bòbiles. Durant el segle XX han viscuts diverses famílies en aquest immoble. El 1970 encara hi vivia amb el seu home Josep Siñol Artigas i els seus fills. La casa número 21 (d'Oló, 55, segons la font), el 1906 era propietat de Francesc Guitart Alemany. En l'actualitat és ocupada, i també propietat, de M. Pilar Alert Valls . Un dels fills, Francesc Xavier Alert Solà, va desenvolupar una important carrera eclesiàstica a partir de 1928. La casa número 25 ha estat vinculada durant dècades a la família Rius, dedicada des d'antic a la pagesia. El 1906 el seu propietari era Josep Rius Claramunt. El 1954 li va arribar en herència a Pere Rius Sastre. El 1970 encara hi vivien membres de la família Rius. La número 27, després d'estar ocupada per diferents famílies (Torres, Padró, etc.), va passar a mans de Francesc Massagué Rius. | 41.5312300,1.6829700 | 390129 | 4598569 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44563-foto-08044-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44563-foto-08044-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44564 | Casa Jaume Bruquetas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-bruquetas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati al darrere, de planta baixa, pis i sota coberta; es cobreix amb sostre de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal, i baixant fins sota imbricació. Façana amb obertures de proporció vertical, les llindes planes de sota coberta amb fusta, el balcó protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals llises i en reganyol; a la planta baixa, portal de carreus de pedra amb arc de mig punt, tancat amb porta de fusta encadellada i clavetejada, de dues fulles batents. El parament de façana és arrebossat de color ocre. | 08044-197 | Carrer Sant Joan, 29 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. A mitjan segle XIX, la casa era residència de la família Bruquetas. El 1868 hi residien Jaume Bruquetas Guarro (pagès de professió), la seva dona, Raimunda Vallès, i tres fills (Joan, Joaquim i Cristòfor). Alguns dels fills de Jaume Bruquetas van emigrar a Cuba. El 1894 hi vivien dues unitats familiars diferents. Durant el segle XX l'immoble serà habitat per diverses famílies. Segons el padró de 1970, la casa no estava ocupada. | 41.5312200,1.6826700 | 390104 | 4598568 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44564-foto-08044-197-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44565 | Conjunt de cases del carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-joan-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). RIBA I GABARRÓ, Josep. 2006. 'Evocació de la fàbrica de Cal Vich', L'Ajuntament Informa. Butlletí Municipal. La Pobla de Claramunt, 40, p. 18. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati al darrere. La casa núm. 31, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins el forjat de planta baixa; façana composada amb dos eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes enrotllables i de corda; el balcó de la planta segona, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana és arrebossat, amb la planta baixa pintada de color blanc. La casa núm. 35 és de planta baixa, entresolat, dues plantes pis i sota cobertade teula àrab a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa; la façana és composada amb un eix desplaçat a la mitgera, les obertures tancades amb persiana enrotllable, el parament de façana, arrebossat i pintat de color ocre clar, amb la planta baixa i l'entresolat recolzats en un sòcol de pedra. El portal d'entrada té arc de mig punt, tancat amb una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro, el portal d'entrada al magatzematge té porta vidriera de ferro de tres fulles batents. | 08044-198 | Carrer Sant Joan, 31 i 35 | El sector de números imparells del carrer de Sant Joan es trobava pràcticament construït en la seva integritat el 1851, segons es desprèn del plànol datat en aquell any i realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb motiu de la contribució territorial. Això, sumat a la seva absència a fonts de finals del segle XVIII, permetria datar la construcció d'aquest sector de carrer a inicis del segle XIX. La casa número 31 del carrer Sant Joan està estretament vinculada al cognom Muset. Pere Muset propietari d'una de les fàbriques de filatura de cotó. Posteriorment la l'immoble va anar canviant de propietaris. L'actual casa número 35, el 1906 pertanyia a Ramon Vich Prat amb raó social del seu negoci 'Vich, Serra i Moragrega, SL' (dedicada al gènere de punt), | 41.5311900,1.6825900 | 390097 | 4598565 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44565-foto-08044-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44566 | Casa Francesc Batalla Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-batalla-pallares | LACUESTA CONTRERAS, Raquel. 2001. 'L'arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell'. Cèsar Martinell i la seva obra. Jornades Martinellianes 2, 27 i 28 juliol del 1999. Fundació Universitat Catalana d'Estiu. Diputació de Tarragona. Associació Cultural Cèsar Martinell. LACUESTA, Raquel; LLORENS, Josep I. DE. 1998. César Martinell. Barcelona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Demarcació de Barcelona. Fons de Cèsar Martinell i Brunet. | XX | Casa aïllada amb la planta baixa alineada al carrer de Sant Joan. El cos principal, de planta quadrangular, s'aixeca sobre un basament de pedra que incorpora una escala i una terrassa elevada. La casa pròpiament dita queda reculada respecte del carrer i consta de planta baixa i pis. La coberta de es de teula corba a quatre vessants, amb dues hídries al carener, acabades amb cornisa, canal i baixant. Les façanes tenen obertures de proporció gairebé quadrada, estan emmarcades amb pedra artificial. Els paraments de les façanes són d'obra vista ceràmica de color vermell. L'entrada de la planta baixa forma un arc de mig punt, fet amb dovelles de pedra. | 08044-199 | Carrer Sant Joan, 51; Carrer Catalunya | La part superior del carrer de Sant Joan, on se situa l'habitatge unifamiliar de la família Batalla, i els carrers propers es van obrir a finals de la dècada de 1950 i inicis de la següent del que forma part aquest immoble. El seu promotor fou Francesc Batalla i Pallarès, un dels constructors amb més activitat durant el creixement demogràfic i urbà de Capellades de la dècada de 1960. Obra seva foren els blocs de pisos de la plaça d'Espanya, que durant molt de temps foren coneguts popularment com els 'blocs del Batalla'. A més, va realitzar diferents obres a compte de l'Ajuntament capelladí (asfaltat de carrers, arranjament de voreres, la pista poliesportiva en la seva primera fase, etc.). Francesc Batalla va encarregar la confecció del projecte del seu habitatge a César Martinell, tot i que finalment en va fer una adaptació prou personal de les seves idees. | 41.5309700,1.6815500 | 390010 | 4598542 | 1960 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44566-foto-08044-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Projecte: Cèsar Martinell, arquitecte. | També coneguda com: 'Cal Recader'. Edifici representatiu de l'arquitectura de la darrera etapa de l'arquitecte Cèsar Martinell, adaptat pel promotor i constructor. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44567 | Conjunt urbà de la plaça Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-sant-miquel | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa dues o tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan composades segons un, dos o cinc eixos amb obertures de proporció vertical; els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes són revestides d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. Destaca la façana posterior de l'edifici que té la façana principal al carrer de Sant Francesc, núm. 23-24, i la casa, avui amb el núm. 26, on va néixer l'Abat Muntadas, recordat en una placa de marbre blanc amb la inscripció 'EN AQUESTA I ALS 30 DE NOVEMBRE DE 1808 VA NAIXER EN MIQUEL MUNTADAS I ROMANÍ P. ÀBAT QUE FOU DE MONTSERRAT. CAPELLADES DEDICA AQUESTA PLACA RECORDATORIA DEL NATALICI DE SON FILL IL·LUSTRE COM A TRIBUT DE ADMIRACIO I PER A ETERNA RECORDANÇA. CAPELLADES 16 D'AGOST DE 1917 '. | 08044-200 | Plaça Sant Miquel, 5 , 6, 7, 8, 19, 20,25, 26, 27, 29 | La plaça Sant Miquel era un espai d'unió entre dos dels principals vials que s'havien articulat a Capellades i que la travessaven pràcticament en paral·lel: el carrer Major i el carrer de Sant Francesc. El seu primer esment conegut és el del Capbreu de 1649. Connectava amb el carrer dels Estricadors (futur carrer Divina Pastora). El 1913 a la plaça se li va donar el nom de General Prim (es va inaugurar la corresponent placa el 22 de juny d'aquell any). Va anar adquirint importància fet evident per la presència d'una font pública de ferro juntament amb la plaça Major. De forma temporal, i durant els darrer mesos de 1831 i els primers de 1832, s'hi va traslladar el tradicional mercat dels diumenges, per retornar finalment la seva ubicació tradicional a la plaça Major. La plaça es va ampliar de forma molt notable amb la cessió realitzada per l'abat de Montserrat, Miquel Muntadas, d'uns horts situats a la part frontal de casa seva. El balanç demogràfic de les persones que vivien en aquest espais va ser força oscil·lant, fet que facilitava que alguns dels espai quedessin lliures i fossin ocupats per entitats com 'Centre Catòlic' o el 'Cercle Tradicionalista'. A la dècada de 1920, era un dels punts de la vila on les diferents entitats existents muntaven el seu envelat amb motiu de la Festa Major. El 1917 es va col·locar una làpida de marbre en la casa núm.12 de la plaça amb una inscripció per recordar la data de naixement Miquel Muntadas i Romaní (1808-1885), Pare Abat de Montserrat i restaurador del Monestir. Des de mitjans del segle XX s'ha reduït el nombre d'habitants fixos de la plaça. Conserva la singularitat de ser un espai preferentment d'habitatge i d'escassa presència del sector comercial, després del tancament d'una petita botiga a finals de la dècada de 1970. Això, tot i estar a uns metres del carrer Major, autèntic nucli comercial de Capellades. En aquest moments, l'activitat comercial es limita a una llibreria oberta a inicis de la dècada de 1980 i un petit bar obert fa uns pocs anys. | 41.5301400,1.6872900 | 390487 | 4598442 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44567-foto-08044-200-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Plaça Nova, Plaça General Prim. Els orígens es poden remuntar a un molí medieval. La base del traçat actual data del segle XVII, amb grans reformes durant el XVIII i XIX. Tradicionalment han estat espais d'habitatge juntament amb negocis diversos. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44568 | Casa Romañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-romana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta; té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, vessant acabada amb cornisa, canal i baixant fins sota cornisa. Façana composada simètricament segons quatre eixos, amb obertures de proporció vertical, emmarcades les de la planta del primer pis amb guardapols i brancals esculturats, els balcons estan protegits amb baranes de ferro de dibuixos geomètrics; les finestres de la planta baixa tenen reixes de ferro de barrots verticals. Les portalades d'entrada, d'arc rebaixat, es tanquen amb porta vidriera de fusta emplafonada de dues fulles batents. El parament de façana és estucat de color ocre, recolzat en un sòcol. Al centre de la façana, a nivell del primer pis, hi ha un plafó de peces ceràmiques de fons blanc amb sant Miquel matant el drac, rodejat d'una garlanda de motius geomètrics emmarcada. | 08044-201 | Plaça Sant Miquel, 11-12 | Aquesta casa apareix vinculada en els seus orígens al patrimoni que diferents branques de la família Romañá van acumular a l'espai de la plaça Sant Miquel. En aquest cas, la primera referència és Antoni Romañá era fuster i formaire. A finals de segle XIX, la casa es va dividir altres de més petites. Hilari Solsona Capell va se un dels propietaris més rellevant de l'immoble. L'any 1924, per exemple, va reformar una important pelleteria situada alcarrer Portaferrisa. Hilari Solsona va morir el 1944. Aquest cèntric comerç encara funcionava a finals de la dècada de 1950 amb el nom de 'Vda. de Hilario Solsona', i a inicis de la de 1960 com 'Peletería Solsona Romañá SA'. Hilari Solsona ocupava un lloc destacat al sector comercial barceloní. Un exemple és que el 1919 formava part de la junta directiva de la 'Unió Industrial i Comercial de Barcelona', o el 1922 de la 'Unió Mercantil Hispanoamericana', o a inicis de la dècada de 1930, de l''Associació Industrial de Pelleters de Barcelona'. En alguna ocasió, la premsa de l'època l'esmentava com el pelleter de la família reial. Aquesta casa, durant molt de temps, fou utilitzada com a escola pública i residència del mestre. | 41.5303100,1.6872600 | 390485 | 4598461 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44568-foto-08044-201-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cal Solsona. Edifici representatiu de l'arquitectura d'autor, de finals del segle XIX, integrat en l'espai de la plaça. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.