Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
44372 Cova de la Miranda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-miranda ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. S'accedeix grimpant per la cinglera per les irregularitats del travertí i es localitza en un lloc difícil uns 15 metres damunt del camí. Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica sense especificar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. Per les característiques topogràfiques i per semblances a altres jaciments, es va considera com a cova sepulcral col·lectiva, de l'Edat del Bronze, segons les perioditzacions de l'IPAC, 2009. (1800-650 ?). Amador Romaní la situa com a Cova Neolítica. 08044-5 Cingle del Capelló Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica diversa sense concretar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. 41.5307800,1.6913300 390825 4598508 08044 Capellades Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44394 Cinglera del Capelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-del-capello BARTROLI ISALTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. BARTROLI ISALTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Ajuntament de Capellades, Capellades. Història en imatges, 5, 2003. Cingles a llevant de la plataforma on està assentat el nucli urbà, entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral. Des del jardins es domina una vista panoràmica sobre la cinglera, i la vall amb el camí ral i el riu Anoia. 08044-27 Ronda del Capelló : entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral La plataforma s'ha datat amb una antiguitat superior als 350.000 anys. L'activitat tectònica del quaternari va produir un enfonsament o trencament de la zona oest de Capellades. La plataforma es va enfonsar i va provocar l'aparició d'una cubeta, i la reactivació de les surgències va configurar la formació de llacs i basses que reompliren d'aigua la cubeta de Capellades. El resultat d'aquests degotalls era la formació d'un nou travertí als marges del cingle, que es fossilitzava en unes formes conegudes com a capellons. Des de finals del segle XIX es tenen documentades reunions i excursions a les coves i balmes de la cinglera. En aquest sentit, també foren habituals durant les dècades de 1920 i 1930 les obres d'adequació de les mirandes (la Xica i la del Capelló). Alguns espais propers, com la coneguda 'paret de les mentides' foren arreglades per complir aquesta nova funció de lleure. 41.5300300,1.6901900 390729 4598426 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44394-foto-08044-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44394-foto-08044-27-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44396 Parc de la Font Cuitora https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-cuitora GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa, El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic, Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XVIII Manteniment municipal Parc dins del que es poden diferenciar dos zones: 1. una de plana a l'entrada del parc, ordenada amb dues files de plàtans (Platanus hispanica) a manera de passeig. Està limitada pel costat de llevant amb el torrent, que baixa de la muntanya, canalitzat amb murs de paredat comú i salts per reduir la velocitat de l'aigua. A l'altra costat del torrent, hi ha un espai destinat a plataforma escenari. 2. un espai de descans amb bancs de paredat entorn de la font de la Cuitora, actualment seca; a prop i junt al torrent, hi ha una font d'aigua potable de la xarxa pública. La segona zona és la que s'enfila per la muntanya fins arribar al cementiri, a través d'escales amb graonat de pedra. 08044-29 Carrer Font Cuitora; Camí del Cementiri; C. Salvador Espriu Es documenta des d'inicis a inicis del segle XVIII i té l'origen en la qualitat de l'aigua per coure el llegum. A mitjans del segle XIX, se la situava a l'extrem del Passeig de l'Olivar. A la dècada de 1880, l'Ajuntament de Capellades ja hi va realitzar diferents obres de manteniment. En aquells moments se li deia Passeig de la Font Cuitora. Les muntanyes que l'envoltaven tenien encara llavors conreus de vinyes i oliveres. En el projecte de ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní, de la dècada de 1880, es preveia que la línia de tren passés just per davant del 'Passegi de la Font Cuitora'. La seva rellevància com a centre de la vida social capelladina es va iniciar amb el segle XX, també com a lloc d'estiueig. Des d'aquell moment serà un espai important per a les trobades i els espais de tertúlia. L'Ajuntament treia en aquella època a subhasta un lloc per a la venda de begudes. L'arrendatari tenia l'obligació de mantenir net aquell indret. El parc combinava la qualitat de l'aigua amb àmplies zones d'ombres, producte dels grans plàtans que l'omplen. A inicis de la dècada de 1920, l'aspecte d'aquell indret va canviar de forma considerable pel fet que es va esplanar amb les terres procedents de les obres de les noves naus de la fàbrica de Guasch. Durant dècada de 1930, es va reactivar el paper de trobada de la font en construir un quiosc de begudes. El ple del 3 d'agost de 1939 va acordar procedir a la neteja i manteniment del quiosc de la Font Cuitora, llavors totalment abandonat, tot i que finalment es va enderrocar. El 23 de febrer de 1978, el ple municipal comentava que en la prospecció realitzada a la Font Cuitora s'havien trobat 40.000 litres d'aigua per hora a una profunditat de 95 metres i el 29 de juny del mateix any es va concedir a l'empresa Potrony la construcció del pou. El servei es va inaugurar l'agost de 1979, habilitant espais per diverses activitats culturals i lúdiques A la dècada de 1990 es van realitzar reformes a la part posterior del poliesportiu, el qual es va adequar com a àrea d'aparcament. Un canvi essencial en el paper social del parc de la Font Cuitora fou la clausura de la tradicional font i la seva connexió. 41.5265700,1.6837600 390187 4598050 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juan García Targa 98 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44398 Font pública https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-0 GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS TORT XX Font de ferro fos de catàleg amb dos brocs i dues piques adossats a un pilar central, del qual s'enlaira el pal que suporta quatre braços que aguanten els pàmpols esfèrics de vidre gravat de les lluminàries. 08044-31 Pg. Miquel i Mas; C. Dr. Fleming; C. Pep Ventura La font és de molt recent instal·lació dons d'una zona que encara l'any 1980 formava part de 'l'Hort d ela Vil·la'. És una font de fosa de ferro gris realitzada per 'Fundición de Hierros Colomer SA' de Barberà del Vallès, empresa especialitzada en equipament urbà. El model d'aquest font és l''Imperial' que fabrica l'esmentada empresa des de 1972. 41.5324100,1.6834400 390170 4598699 1970-80 08044 Capellades Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 'Fundición de Hierros Colomer S.A', Barberà del Vallès 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44400 Aqüífer Carme-Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. Sobre explotat L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3/any. 08044-33 L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena. 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44403 Dovella del portal de la casa Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-la-casa-serra GUTIÉRREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS,, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). XVIII Dovella clau de l'arc de portal original d'entrada a la casa. Es l'única evidència de la construcció original. La peça està col·locada a sota de l'ampit de la finestra del primer pis de sobre el portal. La clau conté un escut emmarcat de perfil geomètric amb una serra i la data 1788 amb una creu a sobre. 08044-36 Carrer Amador Romaní, 27 La dovella com a única resta de la casa original fa esment a la família constructora de l'immoble, els Serra, possiblement Jaume Serra Franch al carrer Montserrat tal com s'esmenta al Capbreu de 1805. La casa apareix entre els béns deixats per Santiago Serra Amat al seu fill, Santiago Serra Crusells, en un testament datat el 1834. Per diverses circumstàncies econòmiques i legals la casa va passar a mans de Miquel Torra Prats l'any 1906. El desembre de 1930, aquesta casa fou adquirida per Joan Trull Puiggròs, conegut popularment com 'del Mas Rossinyol' per una masoveria que havia ocupat (nom atorgat des de llavors a aquella casa). 41.5326400,1.6843200 390244 4598724 1788 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Jaume Serra Franch 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44415 Casa Pla Puiggròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pla-puiggros Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER XIX Casa entre mitgeres en cantonada amb tres plans de façana, de planta baixa, des plantes pis i àtic. Es cobreix amb coberta plana limitada amb barana de balustres de terra cuita vermella, la part de l'edifici més en cantonada, i de teula àrab a dues vessants acabades amb ràfec, la resta de la construcció, i canal i baixant fins sota ràfec. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, les de la façana cantonera amb arc de mig punt recolzat en capitells dòrics. A la planta baixa té un portal de pedra de llinda plana amb la data gravada '1843'. La façana del carrer de la Mercè presenta les obertures amb llindes planes de fusta recolzades també en senzills capitells dòrics. El balcó del primer pis té una barana de balustres amb escultures de terra cuita vermella. En l'obertura de la darrera planta, amb barana de ferro, presenta un singular pont de balcó de ferro forjat amb el perfil d'un gall que suporta una corriola. Junt a la mitgera de la façana del carrer Amador Romaní hi ha una capella de carrer dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Està formada per una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, coronada per dos àngels amb trompes i un escut marià al centre; a sota d'ella, hi ha dos caps d'àngels units per una ornamentació vegetal. Tots aquests elements són fets amb terra cuita vermella. Aquest espai està protegida per una teuladeta de fusta a dues vessants i en el seu costat de migdia sobresurt un element de ferro forjat que suporta un fanal. L'interior està decorat amb motius arquitectònics que reprodueixen l'absis i la volta d'una capella, i conté la imatge donada pel Monestir de Montserrat. Aquesta capella és una reproducció de l'antiga fornícula setcentista que hi havia hagut al mateix lloc. L'actual propietari de la casa va tenir molt interès en reproduir el més fidelment possible l'antiga capelleta, i ho va fer gràcies a fotografies dels anys 1925 i 1930. El balcó proper a la capella descansa en una llosa amb estructura de ferro forjat amb tornapuntes, amb rajoles de motius geomètrics florals a sota la llosana. Just a sota del balcó, hi ha una obertura rodona de carreus de pedra protegida amb una reixa de ferro en creu. A la planta baixa hi ha un portal de carreus de pedra amb arc de mig punt. 08044-48 Carrer Amador Romaní, 11; Carrer de la Mercè Aquest edifici, com la majoria del carrer, es va construir al s. XVIII, i va ser reformat l'any 1843, segons consta en la data esculpida a la part llinda de la porta. Segons el registre fiscal de 1906 la casa del carrer Montserrat núm. 5, era propietat d'Antoni Baldomer i Ramona Pla Puiggròs, residents a Barcelona. El 1910 la va comprar Josep Roig i Orpí, el qual ja tenia diferents propietats a la zona heretades de la seva família. El 1927 la va rebre en propietat Maria Roig i Romaní. El 1962, la va adquirir Joan Aguilar Martínez i Maria Martí Santamaría. Aquest matrimoni encara hi vivia el 1970 amb la seva filla Marina. Fa alguns anys fou adquirida per Antoni Argelich Iglesias i la seva esposa Concepció Caballeria Andreu. Un aspecte especialment destacat d'aquesta casa és l'existència d'una capelleta de la verge de Montserrat. Antigament, el carrer Amador Romaní, anomenat popularment carrer Fondo, s'anomenava carrer de Montserrat i tenia una capelleta amb decoració setcentista dedicada a dita Verge. Degut a la persecució que van patir els símbols religiosos durant la Guerra Civil de 1936- 1939, la decoració de la capella fou esborrada i es va tapiar la fornícula que acollia la imatge, que va ser destruïda. Més endavant, dos veïns del poble, Joan Font (àlies 'el Torro') i Joan Vila (copropietari de la capelleta) la van destapiar i hi van col·locar una imatge que era una reproducció de la Moreneta feta amb arena emmotllada. La fornícula estava protegida amb una finestra amb vidre. Per raons estètiques en va reduir l'obertura, especialment pel que fa a l'alçària, respecte de l'original. El nou propietari, Antoni Argelich va dur a terme una remodelació de la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat, inspirant-se en la decoració original del segle XVIII. 41.5322500,1.6846400 390270 4598680 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44415-foto-08044-48-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44426 Conjunt urbà de la plaça Àngel Guimerà https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-angel-guimera GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XVIII Conjunt de cases entre mitgeres que conformen l'espai de la plaça. Les números 4, 5 6, 7, del costat de ponent son cases de planta baixa, dos pisos i golfes, acabades amb coberta plana o bé amb teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, o ràfec de mènsules, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes són composades amb un, dos i tres eixos, amb obertures proporció vertical, tancades amb persianes de corda i de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. Els paraments de façana són arrebossats o estucats amb diversitat de colors. Les obertures de la número 7 estan emmarcades amb esgrafiats de motius florals; a les de les cases números 5, 6 i 7 han estat modificades les obertures de la planta baixa per adaptar-les a nous usos. Al costat de ponent conserva la tipologia d'arquitectura popular. La casa número 10, cantonada amb el carrer Sant Ramon, de planta baixa, pis i sota coberta, amb sostre a dos vessant i teula corba, amb cornisa recolzada en cartel·les, canal, baixant fins al primer forjat. La façana a la plaça està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El portal de la planta baixa té llinda plana tancat amb porta vidriera de fusta emplafonada de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb elements de ferro fos. La façana al carrer de Sant Ramon està composada amb reduïdes obertures de proporció vertical, els paraments de façana arrebossats i pintats de color blanc. El de la façana a la plaça recolza en sòcol. Les cases números de l'11 al 15 han estat modificades, conservant la tipologia vertical de les obertures, amb diversitat d'alçades: des de planta baixa, dues plantes i sota coberta, a planta baixa i quatre plantes pis. Es cobreixen amb coberta plana o bé de teula àrab a dues vessants. La de la casa número. 11 té la cornisa recolzada en cartel·les escultures. Les façanes són composades simètricament amb dos o tres eixos. Les obertures estan tancades amb persiana enrotllable i de llibret i els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els revestiments són estucats; les números 11 i 13 amb esgrafiats emmarcant les obertures. 08044-59 Pl. Àngel Guimerà, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15. La plaça Àngel Guimerà (o Plaça del Portal, del Jaumet o de la Creu abans) es va començar a articular amb la urbanització dels espais del carrer Sant Ramon i Portal a finals del segle XVIII. La vorera orientada a llevant, la que fa cantonada amb el carrer Nou i continua fins el carrer del Portal, estava totalment construïda el 1851, com indica el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. En canvi, la vorera contrària, la situada entre els carrers Abat Muntadas i Sant Ramon, estava pràcticament en la seva integritat per construir. El contrast amb la planimetria d'inicis del segle XX és radical, donat que ja està plenament urbanitzada. Per tant, en la datació d'aquest espai urbà es poden establir dues etapes perfectament establertes: dècades de transició del segle XVIII i XIX i, posteriorment, segona meitat del segle XIX. La seva progressiva centralitat en el traçat urbà de Capellades ve avalada per l'existència d'una de les 3 o 4, segons el període, fonts públiques existents a la vila. Fins i tot, en un determinat moment es va plantejar la possibilitat de traslladar el mercat setmanal dels diumenges a aquest espai. A més, comptava amb un dels dos safareigs públics de la vila i durant molts anys fou la seu de la caserna de la Guàrdia Civil. Finalment, durant més d'un segle fou parada del vehicle que connectava Capellades i l'estació de tren. El seu nom actual es va posar segons resolució del ple municipal de 20 de maig de 1909, tot essent inaugurades les corresponents plaques el següent 20 de juny. En principi, estava prevista l'assistència d'Àngel Guimerà, però finalment el va representar Ignasi Iglesias, tot assistint-hi representants de la major part d'entitats de lleure i polítiques de Capellades i gran quantitat d'actors vinguts des de Barcelona. 41.5286800,1.6869800 390459 4598280 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44426-foto-08044-59-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44455 Pel·lícula Capellades en Imatges https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-capellades-en-imatges XX Filmació d'imatges diverses de la vida capelladina fins el anys 50. La versió original es troba a la Filmoteca de Catalunya i l'Ajuntament de Capellades disposa d'una copia, igual que molts veïns de Capellades. 08044-88 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44557 Font de la Història https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-historia SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Programes de la Festa Major XX Font neogaudiniana de set brocs encastats en un mur triangular coronat amb una imposta de carreus de pedra i revestit de trencadís que representa formes sinuoses i poligonals. Els set brocs són de metall i aboquen l'aigua en una pica de pedra de perímetre allargat, de planta rectangular amb les cantonades arrodonides, emmarcada amb una base en forma de canaló per recollir l'aigua que sobreïx de la pica base en forma de canal. Al costat de ponent del mur, hi ha un pilar de pedra, també triangular, al damunt del qual recolza una creu de pedra. Al costat de llevant s'hi adossa una roda metàl·lica dentada. Sobreposat al trencadís hi ha una placa de metall amb la inscripció 'FONT DE LA HISTÒRIA erigida per la vila amb els guanys del llibre, en recordança del grup de […] que el va dur a [ …] '. 08044-190 Carrer Sant Francesc s/n, Avinguda Maties Guasch El beneficis obtinguts de la publicació d'una història de Capellades gràcies al suport municipal, al de diverses empreses i a les nombroses famílies que s'hi van subscriure es va dedicar a la construcció de la Font de la Història, dissenyada per Joan Bassegoda Nonell, llavors arquitecte municipal. La ubicació estava relacionada amb la creixent importància d'aquella zona, amb l'obertura de la ronda del Capelló. L'objectiu era construir un monument que simbolitzés la història de Capellades i la rellevància de l'aigua. Es va inaugurar el 15 d'agost de 1975. Fou un dels actes centrals de la festa major d'aquell any. Durant els anys 2005 i 2006 es va efectuar una restauració. 41.5263200,1.6882000 390557 4598017 1975 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44557-foto-08044-190-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Disseny: Joan Bassegoda Nonell, arquitecte. 119 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44597 Col·lecció d'ascles lítiques https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dascles-litiques <p>Ascles de pedra de funcionalitats diverses relacionades amb l'adaptació a l'entorn medioambiental del paleolític mig.</p> 08044-230 Museu Victor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) <p>Durant l'estanca del Sr. Amador Romaní a Vilanova per prescripció mèdica es van dipositar petites mostres de materials arqueològics de l'Abric Romaní.</p> 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44597-foto-08044-230-2.jpg Legal Paleolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa 77 53 2.3 1773 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44602 Festes del carrer de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-corpus XIX Les Festes de Carrer de l'Octava de Corpus es distribueixen en diversos barris: Dissabte després de Corpus el barri de les Bledes; dilluns, el del Ruc; dimarts el del Gegant; dimecres, el del Ninot i dijous el barri de les Places. Actualment cada barri fa la festa de manera molt semblant: al matí els infants van a beneir el tortell a l'Església ('portar la panera'), fent un seguici precedit per l'orquestra que toca una marxa que ja s'ha fet popular d'aquestes festes i que recorre els carrers del barri. Per la tarda es va a 'treure ball' al carrer i seguidament es repeteix el ball a la pista de la Piscina Municipal per a tots els veïns del barri i les seves parelles. En aquest acte hi destaca el Ball Pla de Capellades que és dansat solemnement pels participants atès que constitueix un emblema important de la identitat de la vila. 08044-235 Capellades Documentades de finals del segle XVIII, tot i que poden ser més antigues des del moment que la població de Capellades té el pes demogràfic per fer celebració per barris vuit dies desprès de Corpus. Antigament, cada barri competia en lluïment a la resta. A la vigília de cada festa, al carrer s'hi feia revetlla amb ball, menjades i jocs. L'endemà hi havia ofici religiós al matí i es formava un seguici popular cap a l'església amb els veïns. Els administradors de la festa del barri canviaven cada any i tenien el privilegi de treure ball en la dansa sortint de l'ofici. Possiblement era un ball de garlandes en el qual se subhastaven coques. Diverses tradicions que es van consolidar a la gresca festiva de cada un dels barris van acabar definint-los amb el nom que es coneixen ara: les enramades dels carrers amb bledes, la processó cap a ofici amb un ruc, amb la figura d'un un gegant, o la crema carnestoltesca d'un ninot. Però l'adveniment del liberalisme al segle XIX va comportar la transformació de les festes: els elements més arrauxats van ser convertits en folklore, la vegetació als carrers es va canviar per serrells de paper, el ball antic es va abandonar per un ball de tarda amb nous balls de moda, i el ritual de l'encant de les coques va ser transformat i dirigit als infants, que s'incorporaren al seguici amb els tortells i ara com a nous protagonistes. Al tombant de segle, 'americanos' capelladins regalen gegants i capgrossos als seus respectius barris i, amb voluntat i noves iniciatives d'alguns administradors i dels veïns, les Festes de Carrer continuen durant el segle XX com les festes més populars i lluïdes de la vila. En aquest moment d'esplendor, Domènec Roig i Domènech, administrador del barri del Ruc el 1948 va introduir un Ball Pla, que havia construït amb les tonades antigues de la festa i ben aviat es va convertir en el centre ritual d'aquestes festes. Amb el creixement urbanístic de la vila, les Festes de Carrer van acabar el segle XX amb una gran desigualtat en la mida dels barris i certa crisi, en gran part deguda als horaris inflexibles de la vida industrial. Això va comportar la desaparició de les revetlles, els jocs, i també de la figura dels administradors. Per a conservar les festes es va convenir fer una única caixa per a tots els barris i una organització conjunta. 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44603 Santa Barbara https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-0 XIX El dia 4 de desembre al raval de La Font de la Reina en motiu de la festa de Santa Bàrbara, la santa titular de la capella. Es pot considerar que la diada de Santa Bàrbara obre les festes nadalenques a Capellades. 08044-236 Font de la Reina Tot i que el barri és al terme de la vila des de l'any 1234, la capella fou sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el 1728, i fins aquesta data, el dia de la santa, se sortia en processó des de la Pobla fins a la capella, on s'hi feia missa cantada. La festa de Santa Bàrbara antigament havia estat un aplec important on s'hi reunien, a més dels veïns del barri, els que conreaven els horts de la plana de la Barquera i també molts treballadors dels molins paperers del volt que aquest dia tenien rebaix de treball per poder assistir a l'ofici. També hi solia anar molta gent la vila i entre ells, els capelladins més destacats. En sortint d'ofici es venien torrons, coques ensucrades i mistela i a l'hostal del barri hi havia llargues taules amb venda de begudes. Molts assistents s'entretenien amb jocs, molt tradicionals a les antigues festes de barri. Degut a l'envelliment de la capella, el 1919 es va tancar. El paratge fou comprat més endavant per Anton Miquel i Costas, fabricant de paper de Capellades i marquès de la Pobla de Claramunt, que va fer restaurar la capella i la va obrir novament el 4 de desembre de 1925 amb la celebració de la missa i l'aplec tradicional. La festa es va veure novament interrompuda a causa del clima antireligiós a partir de juliol de 1936 i de l'estat de guerra. Aviat se saquejà la capella i es cremaren les imatges, el retaule, el tabernacle i els seients. El 1939, amb la petita imatge del Crist que es recuperà de les cendres i els ornaments que l'administrador va poder amagar, es retornà al culte. La festa es reduïa aleshores a l'ofici i, mentre la diada no s'esqueia en diumenge, hi acudia molt poca gent. Del 1969 al 1987 la capella romangué tancada altra vegada fins que el 1988, a iniciativa de la parròquia de Capellades, es va constituir un grup de capelladins amb el nom d'Amics de la Capella de Santa Bàrbara, que inicià la reparació de l'edifici. Amb aquest esforç desinteressat, s'hi va poder celebrar l'aplec cada any a mida que es restaurava la capella i el seu entorn. (Font: Jordi Castellví i Girbau) 41.5325700,1.6897600 390697 4598709 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44603-foto-08044-236-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2019-11-26 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44604 Expressions locals https://patrimonicultural.diba.cat/element/expressions-locals FONT, Toni (Coordinador). 2001. Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. Dins d'aquest apartat integrem amb documents annex especificitats lingüístiques facilitades per especialites capelladins. Concretament ens va facilitar el seu capítol íntegre de 'La parla de Capellades' que forma part del llibre coordinat per Toni Font, Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. 08044-237 Capellades 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44604-foto-08044-237-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44605 Escurada de la Bassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/escurada-de-la-bassa <p>El dia 4 d'agost és la celebració de Sant Domènec associat a la cultura popular se'l fa afavoridor d'aigua, i el gremi de paperers de Capellades l'havia tingut de patró. Podria ser que si els molins paperers feien festa aquest dia, llavors s'aprofités la jornada per llogar gent i netejar la bassa atès que no es necessitava l'aigua del rec perquè les fàbriques estaven tancades.</p> 08044-238 Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch <p>Fa trenta o quaranta anys que es va deixar d'escurar la bassa, i no sé si darrerament es feia el dia de la festivitat de Sant Domènech. S'han fet operacions recents a la bassa, però les plantes que s'hi feien abans ja no hi creixen ara, l'aigua no surt de la mateixa manera, i molta hi és abocada d'un pou que hi ha més avall. Segons alguns inventigadors locals, l'operació anual de treure el llot de la bassa no ha estat mai un esdeveniment festiu ni popular, ni molt menys, tret de l'atracció que devia representar anar a treure el cap per veure la bassa buida.</p> 41.5283100,1.6842628 390231 4598243 08044 Capellades Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-07-07 00:00:00 Juan Garcia Targa 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44608 Capella del Santíssim https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim XX Capella de forma rectangular localitzada a la banda dreta de l'altar de l'església de Santa Maria. Configura un espai independent, una mena de capella d'emergència per activitats puntuals. Presenta vitralls policroms a la paret esquerra dotant a l'espai d'una considerable lluminositat. L'estil dels complements decoratius de la capella és molt auster. Un altar de pedra massissa amb la representació de les mans de deu, el colom de la pau, una fulla i dues serps com la temptació, tot presidit pel sol. A l'esquerra de l'altar es localitza el sagrari, de forma circular amb creus en relleu. A la dreta s'ubiquen un crist a la creu i la imatge de la mare de deu, tot sobre un fons de rajoles de tonalitat melada. 08044-241 Plaça Jacint Verdaguer, 1 A mitjans dels anys 80 del segle XX la parròquia amb la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat decidiren efectuar aquest annex de l'església de Santa Maria amb l'objectiu de disposar d'un àrea més reduïda que permetés efectuar cerimònies en un espai més reduït, fruit també del successiu descens de feligresos. Es un espai clarament auster tant en el conjunt arquitectònic, com en el mobiliari i bancs pels participants en el oficis. 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1983 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44608-foto-08044-241-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44609 Sagristia de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagristia-de-santa-maria BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. XIX Sagristia de l'Església de Santa Maria. Espai de forma rectangular que es localitza darrera de l'altar, a costal de la capella moderna del Santíssim. El sostre presenta arcs apuntats i les parets son arrebossades presentant frisos decorats a les quatre parets. Destaca per sobre de tot la qualitat del mobiliari de fusta, taula i armaris, juntament amb alguns quadres amb representacions històriques amb personatges capelladins. La pràctica totalitat d'aquest quadres son fets per Amador Freixes i Vivó durant la dècada dels cinquanta del segle XX. La paret que dona al carrer presenta també dos vitralls que aporten una considerable lluminositat a l'espai. Als vitralls apareixen representats Santa Dorotea, protectora de Capellades i Sant Sebastià protector davant de les malalties, les plagues i fonamentalment de l'activitat tèxtil, en aquest cas. Entre els dos vitralls es localitza un sant Crist en una creu arrodonida i sobre un fons de fusta amb teixit. En una de les cantonades de la sagristia es localitza una pila d'aigua beneïda, dins un oecus, delimitada per rajoles de tonalitats marrons i verdes amb motius vegetals i la pila de l'aigua i la part superior del conjunt on s'ubica l'aixeta son de marbre. 08044-242 Plaça Jacint verdaguer, 1 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44610 Retaule de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria XVIII <p>El retaule barroc es localitza en un petit absis a la esquerra de l'altar. L'absis es decorat amb pintura blava i groga amb la presència d'àngels. La part inferior de la paret de la capelleta es decorada reproduint un motiu arquitectònic. L'estructura del retaule presenta tres parts: La part inferior amb alternança de parts de fusta i parts amb aplicacions metàl·liques, La part mitjana amb una estructura arquitectònica amb columnes amb els fustes decorats amb motius vegetals fins a mitja alçada i els capitells corintis. També destaca l'arc de mig punt al intradós del qual dins d'una petxina es localitza la figura de Sant Sebastià custodiat ambdues bandes per àngels amb fletxes. La part superior una escultura més petita que l'anterior també dins l'arcada es acompanya per dos àngels dins d'un context força carregat. El conjunt està rematat per una custòdia i tota la peça presenta tonalitats vermelles, blaves amb xapat d'or.</p> 08044-243 Plaça Jacint Verdaguer,1 <p>El retaule no és de factura local, sino que la familia Guasch, benefactora de l'església de Capellades va assumir el cost de la compra i el trasllat del retaule procedent de fora de Catalunya.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-2.jpg Legal Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Juan Garcia Targa 96|98|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44611 Baldaquí de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-santa-maria XX <p>Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es troba el sagrari.</p> 08044-244 Plaça Jacint Verdaguer, 1 <p>Element arqutectònic encarregat i inaugurat l'any 1953. L'escultor va ser Ros.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1953 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44611-foto-08044-244-1.jpg Legal Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Juan Garcia Targa ArquitecteJordi Cantó 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44613 Orgue de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria XXI <p>Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.</p> 08044-246 Plaça Jacint Verdaguer, 1 <p>Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 2016 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-15 00:00:00 Juan Garcia Targa Dissenyador de l'orgue: Josep Freixes Vivó 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44614 Pila Baptismal de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria XX <p>Pila Baptismal disposada al vestíbul de l'església, entrant a ma esquerra darrera d'una zona delimitada per una reixa i amb fons amb pintures que representen el baptisme de Crist. La peça és senzilla, de forma cilíndrica, sobre un peu i un coll, i actualment el diàmetre de la pila es coberta per una tapadora de fusta. Vinculada al beat Josep Tous i Soler</p> 08044-247 Plaça Jacint Verdaguer, 1 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1961 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44614-foto-08044-247-1.jpg Legal Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-15 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44616 Col·lecció de Capellades al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-capellades-al-museu-darqueologia-de-catalunya <p>Col·lecció de material arqueològic procedent de Capellades, concretament material lític extret durant les campanyes d'excavació antigues a l'Abric Romaní i a l'Abric Agut. Els materials de l'Abric Romaní procedeixen fonamentalment de les excavacions de l'IEC dutes a terme per Lluís Marià Vidal. També hi ha algún material que procedeix dels treballs de Freeman de l'any 1976. Les restes de l'estació Agut també són fruit dels treballs de Marià Vidal i algunes de les exploracions de Freeman de l'any 1976.</p> 08044-249 Passeig de Santa Madrona, 39 - 41. 08038 Barcelona 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2019-12-17 00:00:00 Juan Garcia Targa 77|76 53 2.3 1773 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44618 Fons documental de l'Arxiu Històric de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-capellades XX La documentació històrica capelladina actualment es troba dispersa en dos espais: 1. Carrer Garbí, 41 (Edifici de 'la Caixa') on hi ha el projecte d'arxiu històric i progressivament s'està portant la documentació i condicionant el lloc. 2. Conjunt important de documentació que es fa ver servir per l'estudi Historia de Capellades que es troba dipositada provisionalment a casa Bas. Cal destacar però, que bona part de l'antic arxiu es va cremar durant la Guerra Civil i que la documentació de que es disposa actualment pertany als segles XIX-XX. No obstant es pot trobar la següent documentació: Correspondiencia i permisos d'obres, actes i constribucions industrials, informes de la policia urbana, padrons, plens municipals, entre altres. 08044-251 Carrer Garbí, 41 41.5294700,1.6848300 390281 4598371 1952 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44620 Col·lecció Arqueològica de Capellades al Museu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capellades-al-museu-comarcal-de-lanoia XX Dins les instal·lacions del Museu de la Pell d'Igualada es localiitzen un total de 14 fragments pertanyents a jaciments capelladins, repartits de la següent forma: 10 formen part de la denominació Capelló, 3 de l'Abric Romaní i 1 del Turó de la Torre Nova. 08044-253 c/ Dr. Joan Mercader, s/n. 08700 Igualada 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44621 Col·lecció d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-moli-paperer-de-capellades BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades.Capellades. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES. Capbreus. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes. BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES. Premsa local: La Miranda. XVII L'antic Moli Paperer es va transformar en un museu i centre d'investigació on es presenta de forma clara, pràctica i didàctica la història de la industria paperera capelladina per mitjà d'imatges, peces i documentació diversa. El discurs museogràfic podria dividir-se en tres parts: 1. Generalitats sobre el paper al llarg de la història, tant en el context català com en altres entorns 2. Aspectes concrets de la industria paperera a Catalunya en general i Capellades en particular, tant des del punt de vista tècnic o tecnològic, com a humà amb la presència de fotografies que reflecteixen el context històric. 3. Tallers infantils on els nens i no tant nens poden reproduir el procés d'elaboració de paper segons la tradició capelladina Cal destacar la presència de la maquinaria que explica la transformació dels draps en paper de diverses qualitats. Aquests objectes serveixen per conèixer aquest procés de transformació industrials basc per apropar-nos als canvis socials, culturals econòmics de Capellades des del segle XVIII fins a la primera meitat del segle XX. 08044-254 Passeig Immaculada Concepció 23/ Avinguda Maties Guasch/ Carrer Pau 41.5286600,1.6840800 390217 4598282 1634 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119|98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44626 Placa commemorativa dels Capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-capgrossos XX Placa formada per sis rajoles on dos capgrossos hisòrics agafen un cartell on figura es següent text: 'AQUESTA ES LA CASA DE CAN SERRA QUE A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX ACOLLIR ELS ANTICS CAPGROSSOS, ENGUANY CENTENARIS DE LA NOSTRA VILA. CAPELLADES, SETEMBRE DE 2007' 08044-259 Carrer que connecta la Plaça Verdaguer amb la plaça Catalunya 41.5306400,1.6852800 390320 4598500 2007 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44627 Café Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-catalunya XIX Desaparegut. Ja no existeix l'establiment En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals. 08044-260 Plaça Jacint Verdaguer 41.5309900,1.6860200 390383 4598538 08044 Capellades Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44630 Placa dedicada a Oriol Solé i Sugranyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-oriol-sole-i-sugranyes https://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Sol%C3%A9_Sugranyes XX Placa quadrada formada per nou rajoles on figura a l'extrem inferior dret el retrat d'Oriol Solé i Sugranyes i el següent text en lletra negra sobre fons blanc: 'A Oriol Soé i Sugranyes veí de Capellades. Lluitador antifeixista assassinat pel règim franquista durant la fuga de la presó de Segovia el 6 d'abril de 1976. QUE EL TEU EXEMPLE I LA TEVA LLUITA NO CAIGUI EN L'OBLIT. 6-4-2005'. 08044-263 Carrer Doctor Fleming (Can Bas) Des de molt jove va tenir una vida compromesa amb moviments antifranquistes i d'esquerra. Va pertànyer al Sindicat Democràtic d'Estudiants i va ser detingut per primer cop el 1966 durant la Caputxinada. L'any següent, 1967, va passar a formar part de les Joventuts Comunistes del PSUC i més tard s'incorporà al PCE(i) la seva evolució ideològica es va orientar cap a posicions lligades a l'autonomia obrera, l'anarquisme i va entrar en contacte amb els grups més radicals del moviment obrer de començaments dels anys setanta a través de les Plataformes de Comissions Obreres, amb les quals col·laborà en les revistes Qué Hacer i Nuestra Clase. L'any 1969 va formar part activa de la vaga de l'empresa Camy i ha d'exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc. A Tolosa de Llenguadoc, aprofitant la seva activitat com a tipògraf de professió, va editar diverses publicacions de lluita obrera, com ara el Diccionario del Militante Obrero o el Movimiento Obrero en Barcelona, així com fulls de propaganda contra les eleccions sindicals de la CNS del 1971.[1] Va col·laborar en la constitució del MIL després d'entrar en contacte amb els joves llibertaris francesos Jean Claude Torres i Jean Marc Rouillan, aquest últim fundador del grup Action Directe. El nom del moviment escrit en xifres (1000), ja havia aparegut per primer cop als fulls de propaganda del 1971.[1] El 25 de març de 1971 va ser detingut per la policia quan intentava entrar a Espanya, juntament amb Rouillan, en un cotxe robat. Portaven una pistola automàtica i propaganda del x1. Fou empresonat a França i no sortí fins a començaments de l'estiu de 1972. El setembre de 1973 va tornar a ser detingut juntament amb Josep Lluís Pons Llovet després d'atracar una sucursal de La Caixa a Bellver de Cerdanya. Fou empresonat i ja no sortiria fins a l'abril de 1976, quan va participar en l'espectacular evasió de la presó de Segòvia amb un grup de presos d'ETA. L'endemà de la fugida, dia 6 d'abril de 1976, fou mort per un tret de la Guàrdia Civil, als afores d'Auritz (Navarra), quan intentava arribar a la frontera francesa.[3] Oriol Solé Sugranyes va ser enterrat al poble de Bor (Cerdanya.) 41.5317400,1.6851300 390310 4598623 2005 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44631 Placa de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-purissima-concepcio XX Representació de la Concepció de Maria i els àngels sobre un suport format per 12 rajoles, un primer marc groguenc i un segon de tonalitat blavossa que delimita l'obra. 08044-264 Carrer Immaculada Concepció 41.5298300,1.6836900 390186 4598412 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44633 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol XIX El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra 08044-266 Capellades 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44634 Capgrossos Nous https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-nous http://www.festes.org/articles.php?id=96; http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!histria/cu0v XX A part dels capgrossos centenaris (fitxa 268), més recent es van anar creant diversos personatges de l'entorn capelladí, significats per l'asimilació a fets rellevants de la historia: Home i Dona del Capelló, Jove i noia estudiants, paperer i dona del paperer, l'home de les festes i la dona enamorada de les festes. També altres associacions locals han fet els petits capgrossos. Tot plegat aquest ampli repertori de costumari no fa quelcom més que reflectir la passió per aquesta costum i la progresiva introducció de nous personatges, apadrinats per persones conegudes dins la cultura i societat capelladina. 08044-267 Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES Des de finals de 1996 els Capgrossos de Capellades hem fet més de 200 sortides que podem veure amb detall al següent link: SORTIDES​ I ALTRES ACTIVITATS​​. ​Al llarg de la nostra història destaquen l'organització de Trobades de capgrossos a nivell comarcal primer, després provincial i finalment , de la mà de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, la creació de la gran festa del capgrossos catalans, la I Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya que neix a Capellades i que després ha tingut continuïtat biennal en diferents poblacions catalanes on naturalment hem participat fent costat als organitzadors. També hem participat en algunes de les cercaviles més lluïdes del nostre país (Barcelona, Lleida, Manresa, Vilafranca, Olot, Vic, Igualada, Mataró,...), en altres comunitats espanyoles (Castelló, Irun, Calatayud,..), o a l'estranger on hem tingut l'honor de representar als capgrossos catalans en la Trobada europea de gegants i besties a Ath (Belgica) o a l'Aplec Internacional de la Cultura Catalana a Harlem (Holanda). Hem actuat en espectacles de gran format com a 'El temps per un forat' a la Mercè , 'La revolta dels menuts' en les nits de Goliath, al Saló de la Infància i la joventut, tots ells a Barcelona, o també en 'La Ciutat dels capgrossos', “La revolta dels capgrossos”, 'El somni d'un capgròs' o '100 anys de Cap...ellades' que van acabar en produccions audiovisuals,… Altres projectes han estat 'Centenaris' amb la recuperació dels capgrossos centenaris capelladins i una gran festa amb altres caps centenaris del país, la coorganització de la Ciutat Gegantera 2005 amb els Geganters de Capellades, o el treball de recerca 'Nans i capgrossos de l'any de la Picor' que donà lloc a produccions en format bibliogràfic i d'exposició de plafons. Una intensa activitat reconeguda arreu però que es va veure confirmada a casa nostra amb el Premi de Cultura 2011 que premiava tota una trajectòria en la promoció de la cultura popular en general i a Capellades en particular. 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 1994 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44638 Drac de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-capellades http://bestiari.cat/quants_som_fitxa.asp http://infoanoia.cat/not/13902/el-drac-de-capellades-es-crema-quan-tornava-d-actuar-de-vilafranca XX Es va cremar i ha desaparegut Drac construït totalment amb fibra de vidre. El seu pes és de 45 kg. Transportat per una sola persona. Les seves dimensions són: 3,5 m. de llargada, per 1,5 m. d'amplada i 2,5 m. d'alçada. Té 8 punts de foc, repartits entre la boca, les mans, l'esquena i la cua. Creat a partir d'una votació popular del poble, en la qual s'escollí el disseny del drac d'entre 15 models exposats a la fira capelladina l'any 1995. Restaurat per a la 1a Trobada de Bestiari Festiu de les Comarques Centrals de Catalunya de l'any 2000, moment en què al drac se li van posar ales fixes, canviar suports dels punts de foc, arnés portador i es va pintar de nou. Va ser construit l'any 1995, amb un pes de 45 Kg. Joan Calveras, Toni Marles i Dimonis de Capellades Llargada: 350 cms. Amplada: 150 cms. Alçada: 250 cms. Carregada interiorment per 1 persona Foc 8 08044-271 Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES El Drac de Capellades ha quedat cremat després de patir un incendi el passat 21 d'agost quan tornava d'actuar de la Penjada d'Estelades de Vilafranca del Penedès, un dels actes previs de la Festa Major d'aquesta població. [Img #24425] El Drac, en el moment en què s'estava cremant / Dimonis de Capellades Del Drac, que enguany complia 20 anys i que recentment havia estat polit i repintat, només n'han quedat les extremitats, braços i ales i el cap. La peça es va cremar dins al camionet que la transportava, conjuntament amb el toldo i d'altres materials. 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 1995 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119|98 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44644 Placa dedicada a Miquel Muntades i Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-miquel-muntades-i-romani http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0044885.xml XX Placa de forma rectangular localitzada a la façana de la casa, orientada de forma paral·lela al carrer. Figura el següent text: 'EN AQUESTA CASA I ALS 30 DE NOVEMBRE DE 1808 VA NÈIXER EN MIQUEL MUNTADAS ROMANÍ REVERENDISSIM P. ABAT QUE FOU DE MONTSERRAT. -CAPELLADES DEDICA AQUESTA PLACA RECORDATÒRIA DEL NATALICI DE SON FILL IL·LUSTRE COM A TRIBUT D'AQUEST RACÓ I PER LA SEVA ETERNA RECORDANÇA. CAPELLADES, 16 D'AGOST DE 1917' 08044-277 Plaça Sant Miquel, 26 Hi ingressà el 1825. La desamortització del 1835 el sorprengué al col·legi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d'una parròquia que en depenia. Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l'abat Blanch. Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d'aplegar-hi nous monjos. El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid. Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el 1884, permís de l'estat per a la instauració d'un noviciat—, i treballà de manera decisiva en la restauració del monestir i del santuari. El 1880 i el 1881 organitzà, amb l'ajut de Verdaguer, Collell i Sardà i Salvany, les festes del suposat mil·lenari de la troballa de la Mare de Déu. Escriví diverses obres, entre les quals Montserrat. Su pasado, su presente y su porvenir (1871).Col·laboració: JMaM 41.5300900,1.6874000 390496 4598437 1917 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44644-foto-08044-277-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan García Targa 119 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44646 Col·lecció fotogràfica del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-fotografica-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-de-la-diputacio-de-barcelona XX L'Arxiu Fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona disposa d'un seguit de fotografies de diversos indrets de Capellades que son de rellevància. Del conjunt de fotografies destaquem: Horts i fàbriques, vistes generals, Molí paparer i Museu, Font de la Reina., Façana de la parròquia de Santa Maria 08044-279 Comte d'Urgell, 187. 08024 Barcelona 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44387 Turó de la Torre Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. Amador Romaní va documentar dues alineacions de pedres de 50 i 90 metres de llargada. A l'extrem d'aquesta darrera s'associava els fonaments d'una torre circular. Vaello va recollir fragments de ceràmica rodada i sílex. Segons estudi de materials del mateix autor i els seus col·laboradors destacaven diverses formes de ceràmiques del Bronze Final III, així com de materials constructius i fragments d'àmfores romanes i medieval. Elements lítics també formaven part dels repertoris materials. (segueix a observacions) 08044-20 Carretera Igualada-Vilafranca La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada i està parcialment al terme de Capellades i la resta al de La Torre de Claramunt. Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. El mateix autor a la revista Penedès va catalogar les restes existents a la plana com una estació d'època indeterminada, detectant dues alineacions de pedres. Amador Romaní no va recollir cap tipus de ceràmica ni element arqueològic i esmentava literalment: l'any 1906, que: '(…) s'hi assenten els fonaments de dos murs o parets formant angle bastant obert, amb llur vèrtex mirant al nord-est. Una de les fileres de pedres s'estén vers el sud, un xic inclinada a l'est, en una llargada de 50 m. L'altra branca es prolonga en sentit nord-oest i mesura uns 90 m., acabant en llur extrem amb els fonaments circulars d'una torre'. A la dècada de 1960, Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar la cova de la Torrenova que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la plana. Els materials trobats van ser diversos fragments de ceràmica de superfície brunyida, decorades amb cordons impresos amb digitacions, vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos autors, es va trobar restes de materials d'època romana i de ceràmica gris medieval a més de quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material, un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà de pedra sorrenca. A la vista d'aquests materials, es podria apuntar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC, aproximadament. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica que permeten confirmar la cronologia esmentada. La Cova de la Torrenova és una formació calcària d'època quaternària que té el seu origen en el despreniment d'un bloc de pedra calisa que formava la cavitat junt amb una de les esquerdes esmentades. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, no s'aprecià cap tipus d'estructura ni ceràmica. El lloc aparegué molt degradat com a l'actualitat utilitzada com a vivenda marginal. Sembla doncs que tot i els canvis de l'ús de l'espai continua essent una zona amb certes expectatives arqueològiques. 41.5332900,1.6800800 389891 4598801 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-3.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa (Descripció): Durant la visita de 1984 (Carta Arqueològica) es van recollir fragments ceràmics però no les restes de murs atesa la transformació del lloc en espai per abocar-hi escombraries. Només a l'extrem nord s'apreciaven restes constructives. Remodelacions posteriors de la zona van eliminar els abocaments i el creixement de la vegetació impedí la recuperació visual de les restes tot i que encara es possible la presència d'algunes restes d'estructures.Història: 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44592 Safareig públic de la plaça de Missa (antic solar d'en Fages) https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-placa-de-missa-antic-solar-den-fages GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES XVII Safareig públic, amb bassa de forma rectangular i vora de rentar inclinada cap a l'interior, que es va incorporar dins l'antic edifici del 'Cafè Catalunya'. Aquest edifici s'enderrocà l'octubre de l'any 2006, conservant i protegint el safareig per tal d'incorporar-lo en el nou edifici de la Biblioteca Municipal i en el moment de redacció d'aquest treball seu de la Regidoria de Cultura . 08044-225 Pl. Jacint Verdaguer, 5 La primera referència a aquest element rellevant es troba al reglament d'ús d'aigües de 1699 ja es parlava del rentador o safareig de la plaça Major. Segons documentació d'aquella època, aquest espai era utilitzat pels paraires de Capellades per rentar la llana, base de la seva manufactura. Al costat del safareig es va construir una instal·lació manufacturera. A inicis del segle XIX constava com dedicada a l'activitat cotonera i paperera. Els seus propietaris eren els Fages. El 1805 el seu propietari era Josep Fages, fabricant de cotó. Aquell mateix any havia comprat una casa localitzada en aquesta plaça (coneguda com 'la torra') a Justí de Mora i de Gironella. Poc temps després les instal·lacions foren posades en arrendament. A l'amillarament de 1851, Josep Fages constava com a propietari d'una fàbrica de paper i filatura. Aquest edifici estava situat al carrer del Pilar número 2. La instal·lació cotonera no era excessivament gran, era una de les dues úniques dedicades a paper d'estrassa de Capellades. Tampoc era excessivament gran, donat que disposava d'una única tina. Els Fages, que havien acumulat cert patrimoni immoble, van arrendar el seu molí. Un dels seus principals arrendataris fou Joan Muray Marqués, que el va fer funcionar durant bona part de les dècades de 1860 i 1870. En aquella època, Josep Fages i Mora va ser dipositari municipal. El molí del Fages deixa d'aparèixer a la contribució industrial a inicis de la dècada de 1880 generant un procés accelerat d'endeutament familiar. En la seva part anterior, just davant del safareig, a la plaça Verdaguer hi havia la Font de Sant Magí que va ser enderrocada entre els anys 1918 i 1920. En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. El safareig va estar en ús fins a finals del segle XX. L'agost de 1892 es va aprovar l'ampliació del safareig amb elements procedents del safareig clausurat situat a la plaça Sant Miquel. El ple de 8 d'agost de 1921 va declarar terreny sobrant l'ocupat per la font i el safareig de la plaça Verdaguer, tot havent-se de suprimir com a resultat dels canvis en el sistema de proveïment d'aigües. El 1922 es va plantejar la substitució d'aquest safareig per un de nou. Amb aquest objectiu es va comprar una casa al carrer Ramon Godó; fins i tot al juliol de 1923 es van iniciar els tràmits administratius per a l'inici de les obres, assignades a Isidre Fons. Al maig de 1925 es comentaven els problemes del safareig, situació que és atribuïda a la venda 'per error' a Isidre Soteras; es comentava que s'havia arribat a un acord per comprar-li. A inicis de la dècada de 1930 es van tapar les finestres amb vidrieres per a evitar el gran fred que sentien les persones que anaven a fer la bugada. El 1948 també es van realitzar diferents reformes per solucionar els problemes higiènics existents. El 1957 es van realitzar pactes amb el veí Antoni Girbau sobre l'entrada a casa seva (veïna del safareig). L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals. 41.5309900,1.6860200 390383 4598538 1699 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44592-foto-08044-225-1.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 1699. Consta en Reglament d'ús d'Aigües. Àrea d'expectativa arqueològica 98|119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44519 Teatre de la Societat La Lliga https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-societat-la-lliga BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XX Edifici de planta rectangular, orientat nordoest-sudest, situat al fons del solar del cafè 'La Lliga'. Presenta coberta a dues vessants amb xapa metàl·lica, acabades amb un sobresortit ràfec recolzat en mènsules. A la façana principal i a la lateral hi té adossat un cos de planta en L, de planta baixa i cobert a una pendent. A continuació d'aquest, a la façana lateral, hi ha un altre cos més alt, de planta baixa i pis amb coberta plana. Al costat de migdia de la façana lateral, hi ha adossat un cos de planta baixa, destinat a magatzem, amb ampli accés directe des del pati, el qual es cobreix amb coberta de teula plana a una vessant. A la finca també s'hi accedeix pel carrer de Garbí. La façana principal està composada simètricament amb tres eixos, el central emfatitzat per pilastres que sobresurten de la coberta, a manera d'acroteri. Al primer nivell, hi ha tres finestres rectangulars apaïsades i al segon, al centre, n'hi ha una de rectangular vertical, totes elles tancades amb vidrieres de llistons. A sota de la finestra alta hi ha un plafó ceràmic amb un logotip que representa dues màscares i la grafia 'La Lliga', flanquejat per dues lluminàries de ferro forjat en forma de cartel·la. El cos de planta baixa adossat acull l'ampli vestíbul d'entrada a la sala, a ambdós costats hi ha l'escala de dos trams rectes que donen a una balcona per accedir al primer pis. Està protegida per una barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol. La sala està pavimentada plana per adaptar-se a ús polivalent. L'amfiteatre és de planta el·líptica en voladís sobre la sala i està protegit amb barana de perfil corb igual a la de l'escala. Ambdós laterals estan subdividits en llotges, separades per plafons de fusta de perfil corb, amb portes d'entrada individuals amb fusta de dues fulles batents. 08044-152 Carrer Pilar, 13- 15 L'any 1902 es comprà a Joan Romañà i Vilaseca un terreny anomenat 'pati del Creixell' i la part del darrere d'aquest pati, anomenada 'Hort d'en Serra', per edificar-hi un saló-teatre. Incialment va ser adquirit un teatre desmuntable que 'era de fusta i desmuntable i precisament per la Festa Major es treia i es posaven cadires fins a mig Jardí.[...] Per la Festa Major, normalment, es feia opereta o opera i el local s'adornava com un envelat, a terra era empostissat'. Part d'aquest teatre desmuntable fou adquirit al Teatre 'El Gavilán' que havia tancat poc abans. Més tard, l'any 1921, s'acordà la construcció d'un nou local per a espectacles. La seva capacitat es fixava en unes set-centes persones 'cómodamente sentadas'. La inauguració fins el 29 d'octubre de 1922. L'any 1924 es van fer diverses reformes com decorar el saló-teatre i el vestíbul, posar un passamà de fusta a la barana, instal·lar la calefacció central i nova il·luminació. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'edifici fou ocupat pel sindicat CNT-FAI. Durant aquell anys va rebre el nom de 'Teatre Pervindre- CNT'. Segons un document de l'impost sobre espectacles públics, datat el 28 de novembre de 1937, el teatre tenia 400 butaques, 50 llotges i permetia l'entrada de 50 petits. Uns anys després de la guerra, van continuar les reformes: es van construir noves llotges, es va reformar el pati de butaques i l'escenari. El 1945 es va cimentar el jardí de la Societat per tal de poder organitzar festes a l'aire lliure. L'any 1956 es van fer noves reformes i es va posar la porta de ferro que dóna al carrer Garbí i es van fer les escales d'entrada pel carrer del Pilar. Fins a mitjans de la dècada es van realitzar sessions de cinema amb regularitat cada cap de setmana. L'any 1990, davant l'estat en què es trobava la sala i la necessitat de fer-hi reformes, es va presentar un projecte per realitzar-les en tres fases. En els anys successius s'hi van anar fent noves obres fins arribar a l'estat actual en què es troba aquest edifici. Finalment, l'any 1999 es va signar un conveni amb l'Ajuntament pel qual la Societat cedia la sala-teatre i el jardí al municipi per 25 anys, a canvi que aquest es fes càrrec de les despeses i continués amb les reformes necessàries L'any 2001, l'Ajuntament va portar a terme la remodelació del pati de la Lliga. El teatre de la Lliga es va tancar el juliol de 2005. Una de les primeres actuacions dutes a terme va ser garantir la seguretat a la coberta de la sala i al pis de l'amfiteatre i les llotges. La inauguració de la nova infraestructura cultural es va tenir lloc el 17 de maig de 2008. 41.5302800,1.6857600 390360 4598460 1921-22 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Isidre Forns i Rovira, mestre d'obra 1921-1922. Reformes dècades 1960, 1980 i inicis segle XXI. Edifici representatiu de l'arquitectura teatral de llenguatgenoucentista 106|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44580 Escorxador municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-0 CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: L'Humor Capelladí, gener de 1929 Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional), en premsa. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). XX Enn estat ruïnos, sense manteniment Edifici de planta baixa en forma de T a doble alçada, amb coberta complexa de teula corba, recolzada en una solera d'encadellat ceràmic, bigues de fusta, jàsseres de perfil de ferro i encavallada de fusta. A ambdós costats del cos longitudinal de la façana principal, a migdia, i a la façana posterior, al centre del cos transversal, hi ha uns volums adossats de planta baixa, els quals es cobreixen amb coberta plana limitada amb barana massissa. El cos alt està tancat amb murs de paredat vist fins a l'ampit de les obertures, el qual està protegit amb rajola vidrada de color groc. El revestiment de la resta de mur és l'arrebossat. Les cantonades són resoltes amb pilastres de carreus de pedra fins a enllaçar amb la imposta de coronament dels murs i frontons. Les pilastres estan coronades amb elements escultòrics, en el vèrtex dels frontons hi ha emmarcat i la imatge esculpida d' un cap de vaca. Les façanes estan composades simètricament amb obertures de proporció vertical. A la façana principal, destaca el frontó de perfil trencat que incorpora un escut, actualment desdibuixat dins un marc el·líptic abraçat rodejat per branques de llor. El portal d'entrada és de fusta amb dues fulles batents massisses i està protegit per un porxo amb coberta a tres vessants que recolza en dues columnes de secció quadrada. En el carener i sota l'ampit de l'obertura central, hi ha el rètol 'MATADERO' amb lletres de cos. Darrera del cos en T, separat i recolzat en el mur de tanca mitjanera, hi ha un edifici de planta baixa composat simètricament amb tres cossos: el central amb les obertures obertes, cobert amb teula àrab a una vessant i el dos cossos laterals, tancats amb portes de fusta de dues fulles batents, els quals es cobreixen amb coberta plana. La tanca perimètrica està composada amb un mur alt de paredat arrebossat, amb pilastres de secció quadrada de carreus de pedra intercalades al llarg del mur, coronades amb hídries de bola. 08044-213 Carrer Santa Anna, 23; Ronda del Capelló La instal·lació ressenyada venia a solucionar un problema llargament existent a la vila donat que des de l'any 1886 es buscaven terrenys per ubicar un nou escorxador municipal en substitució del ja existent (al carrer de Sant Francesc), el qual es trobava en estat ruïnós. Finalment, l'any 1927 l'Ajuntament encapçalat per l'alcalde Josep Guasch i Traveria, i en un procés de fortes inversions, va comprar uns terrenys a Teresa Busquets Domingo. A banda de les bones condicions del solar escollit suposava una ampliació de la xarxa urbana del municipi. L'arquitecte del projecte fou Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte municipal a Tortosa, i el setembre de 1928 fou nomenat arquitecte municipal d'Igualada. L'obra fouadjudicada el 17 de novembre de 1928 a Artur Vidal Blanch. A l'inici de les obres del nou escorxador es va descobrir al subsòl una vila romana. Per a la construcció de l'edifici es va tenir en compte els requisits necessaris que havia de reunir un escorxador modern com: capacitat, llum i ventilació suficients, impermeabilització absoluta dels pisos i les parets, dotació d'abundant aigua, depuració d'aigües residuals i distribució estudiada de les diferents dependències. L'edifici va ser utilitzat com a escorxador municipal fins l'any 2004. Va haver de tancar fruit de les noves exigències sanitàries. Actualment l'edifici està destinat a magatzem d'usos municipals. En els darrers temps, està en fase de projecte la construcció d'un casal per a joves. Jaciment arqueològic L'any 1927, segons afirma el diari inèdit d'Amador Romaní, es van realitzar uns anivellament en el pla on s'edificà l'Escorxador Nou i s'hi recollí ceràmica ibèrica. L'escorxador se situa al final del Carrer de Santa Anna, en el Passeig del Capelló. Però, no han arribat dades documentals que permetin precisar la seqüència estratigràfica o establir una aproximació al patró d'assentament. Les poques dades disponibles apuntarien a un poblament aïllat dedicat a la producció rural. El mateix passa amb la seva cronologia, tot i que la presència de la moneda de Bilbilis (Calatayud) citada per Romaní és significativa, ja que la seu celtíbera va encunyar moneda entre el segle II aC i el primer quart del segle I aC. Això permetria afirmar que es tracta d'un assentament de l'època ibèrica final o fase iberoromana. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1984, no s'aprecià cap mena d'element arquitectònic ni constructiu antic. Als magatzems del Museu de Capellades hi figuren deu 'pondus' ibèrics d'argiles bicolors, ben cuites, amb una perforació i decoració a base d'aspes i altres motius. El personal que va realitzar la Carta Arqueològica no va apreciar cap altre tipus de material arqueològic. Els arqueòlegs realitzadors de la Carta Arqueològica de 1991 van constatar que al voltant d'aquest edifici no aflorava cap resta arqueològica en superfície. 41.5289100,1.6899000 390703 4598302 1928 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44580-foto-08044-213-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte i Arturo Vidal i Blanch, constructor 1928. Arquitectura noucentista i Jaciment: -650/-50 Ferro-ibèric. Actualment té la funció de Magatzem municipal. 106 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44389 Can Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina Sense referències bibliogràfiques a l'IPAC 2009 Sepultura amb teules localitzada a la part alta d'un talús sota un transformador. 08044-22 Ronda del Capelló, a l'alçada de Can Codina en el núcli de Capellades Jaciment descobert per Raül Bartrolí l'any 1996 41.5356300,1.6870600 390477 4599052 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa A l'IPAC 2009 es defineix com a lloc d'enterrament inhumació aïllat 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44530 Antic Safareig del Portal https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-safareig-del-portal SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XX Casa entre mitgeres en cantonada de planta rectangular amb el cantell arrodonit, de planta baixa. Té la coberta plana limitada amb una barana massissa que recolza en una cornisa motllurada. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de les façanes és arrebossat i pintat de color blanc. A la façana que dóna a la plaça Àngel Guimerà hi ha incorporada la font dedicada a Santa Dorotea. 08044-163 Carrer del Portal, 2 / Pl. Àngel Guimerà La plaça del Portal, actual plaça Àngel Guimerà, era un dels punts on tradicionalment hi havia hagut font pública i aprofitant un dels recs procedents de la bassa s'hi va construir un safareig. Es fa esment a la seva existència a l'acta del ple de 21 de març de 1896, en el qual es va aprovar la reparació d'alguns desperfectes. El 30 d'abril de 1930, l'Ajuntament va decidir urbanitzar la plaça Àngel Guimerà i traslladar el safareig a un solar propietat d'Antoni Romaní. L'octubre de 1931 es va ratificar aquesta decisió i es van tancar les gestions, malgrat algunes dificultats burocràtiques, a finals de 1932. Finalment, l'Ajuntament va poder adquirir el solar, prèvia indemnització del llogater del cobert que l'ocupava. Les obres del nou safareig ja s'havien finalitzat el 1933, segons projecte de l'arquitecte municipal. Malgrat tot, el vell safareig es va continuar utilitzant fins a mitjans de la dècada de 1980 en què fou transformat per albergar-hi l'oficina de correus de Capellades. El local disponible fins llavors al la planta baixa de l'Ajuntament s'havia quedat petit feia temps, però aquest problema no es va resoldre amb el local de l'antic safareig, Així, a finals de 2004 es van traslladar las oficines de correus a un nou local a la plaça de Catalunya. Des de llavors, l'antic safareig roman buit. 41.5285600,1.6859400 390372 4598268 1932-3 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44530-foto-08044-163-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa A l'interior de l'edifici hi ha restes soterrades de l'antic safareig. Estructura construida els anys 1932-33, reformada l'any 1980 integrant-la a l'oficina de correus. Pertany a l'àmbit de l'arquitectura residencial urbana i edifici representatiu de l'arquitectura pública que al llarg dels anys s'ha adaptat a diversitat d'usos. També és una zona d'expectativa arqueològica.Actualment té la funció de Servei Local d'Ocupació 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44645 Placa dedicada a Anselm Ferre i Bargalló https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-anselm-ferre-i-bargallo https://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Ferrer_i_Bargall XIX Placa que es localitza a la façana del número 5 de la plaça Sant Miquel. La placa es de forma rectangular i figura el següent text: 'NASQUÉ ACI 16-IV-1862 DON ANSELM FERRER I BARGALLÓ MESTRE DE MÚSICA I DIRECTOR DE L'ESCOLANIA DE L'ABADIA MONTSERRATINA 26-IV.1969. HOMENATGEDE CAPELLADES 9-XI-1969' 08044-278 Plaça Sant Miquel, 5 Va estar al càrrec de l'escolania des del 1911 fins al 1933. En aquest temps renovà els estudis teòrics i els d'instrument, va formar una orquestra per a ampliar la cultura musical dels escolans, amplia el fons de la biblioteca, i donà una gran importància a l'educació de la veu i la seva emissió. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions. També es va ocupar en refer la gran biblioteca del Monestir. L'any 1939, un cop acabada la guerra civil, aplegà a Barcelona el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat. Tingué un excel·lent criteri en l'aplicació de les normes que imposava el Motu proprio de Pius X sobre la música sacra, perquè si bé contribuí en desterrar de l'església qualsevol resta de cant operístic, tampoc arribà al fanatisme exclusivista del cant gregorià, fent alternar el cant gregorià amb formes polifòniques que s'ajustaven a l'esperit litúrgic. Va promoure el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat i per al Segon Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 va compondre els cants de la missa en català. També va escriure articles a la revista 'Vida Cristiana'.[4] A banda de la personalitat musical, el P. Ferrer tenia vocació per la pintura i el dibuix. 41.5301400,1.6870500 390467 4598443 1969 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44645-foto-08044-278-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Actialment es troba ubicat en aquest número de la Plaça el 'Petit Café' 119 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44599 Fons documental del Museu-Molí Paperer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-museu-moli-paperer XX El Fons documental es localitza a la segona planta de l'edifici i té la funció de Biblioteca especialitzada sobre temes paperers, a banda de documentació d'arxiu amb fons diversos (Oriol Valls, Pau Vila i Francesc Bofarull i Sans). També dins del fons documental es troba la col·lecció arqueològica d'Amadeu Romani. Disposa de laboratori especialitzat en la restauració de paper. 08044-232 Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer Pau 41.5286300,1.6840700 390216 4598279 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44599-foto-08044-232-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Actualment el Museu és seccció del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44617 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-capellades XX <p>Podem diferenciar tres espais dedicats a l'organització de la documentació encara present a Capellades: 1. Rectoria: Documentació des de 1915 fins a l'actualitat, pertanyent a Batejos, Matrimonis, Excequies, Comfirmacions, Visites Pastorals dels bisbes, etc. A banda s'han d'afegir: Plànols, Estampes, Partides de Neixement, documentació del Centre Catòlic, etc) 2. Col·leccó extensa de Pere Bosch que inclou des de enciclopèdies modernes, passant per documentació sobre filosofia i reflexió religiosa, etc. 3. Museu Batlle, mossèn Batlle, amb una amplia bibliografia de caràcter religiòs en castellà, català, alemany, etc., que es localitza sobre la capella del Santíssim a l'església de santa Maria.</p> 08044-250 Carrer Ramón Godó, 4 41.5315500,1.6861000 390390 4598600 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-22 00:00:00 Juan Garcia Targa Actualment el responsable religiòs de la zona s'encarrega de les següents poblacions: Capellades, Torre de Claramunt, Vilanova d'Espoia, Carme, Orpí i Miralles. Aquest fet fa del tot impossible que disposi de temps addicional per organitzar de la forma més acurada possible la documentació existent, tot i el seu clar interés. 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44465 Casa Consorts Guasch https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consorts-guasch SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 1974, 103, Anuario I, 1974. La Miranda, Capellades. XX Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Cobert amb teula àrab a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El portal d'entrada està constituït per un arc rebaixat, tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja i una portella. Les finestres estan tancades amb persiana enrotllable i protegides amb reixa de barrots verticals amb elements de fosa. El parament de façana és estucat de color gris, el qual recolza en un sòcol d'aplacat de pedra. 08044-98 Passeig de la Immaculada Concepció, 3 L'any 1906 la propietat ocupava una superfície total de 390 m². El 13 de març de 1924, la casa fou adquirida per Víctor Guasch Orts, membre de la família propietària de la important empresa tèxtil de Capellades 'Guasch Hermanos' i membre de l'Ajuntament durant la Dictadura de Primo de Rivera. La família va viure fins l'any 1955. L'adequació de l'edifici com a hospital-residència es va iniciar el 1966. L'edifici comptava amb soterrani, planta baixa i dues plantes pis. edifici-hospital i la seva capella van ser inaugurats el 3 de gener de 1967, assistit per l'ordre de les HH. dels Pobres de Maiquitia. La nova instal·lació venia a substituir el que havia existit a Cal Serra, al carrer del Pilar, i era assistit per les religioses de la Nativitat del Nostre Senyor. La funció sanitària es va interrompre el 1969, per centrar-se en l'assistència a gent de la tercera edat. L'any 1985, la Fundació va adaptar els seus Estatuts a la normativa de la Generalitat, i l'administració del centre va passar a mans de l'Ajuntament. El 26 de maig de 1992, es va traspassar la gestió de la Fundació Consorts Guasch a l'Ordre de les Germanetes dels pobres del Pare Claver, tot i que uns anys després la van abandonar. Fruit de les noves necessitats, es va efectuar una important reforma, i es va inaugurar la secció de la residència el dies 10 i 11 de gener de 2009. 41.5298300,1.6836900 390186 4598412 1966 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44465-foto-08044-98-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Actualment es una Residència Tercera Edat. Es cataloga com a arquitectura pública, semipública i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Es va adequar d'habitatge a hospital. Casa representativa de l'arquitectura de finals de segle XIX - inici del segle XX, integrada en l'entorn immediat. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44588 Casa Ferrer Rius https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ferrer-rius GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PAGÈS I FONTGIVELL, Tomàs. 2000. Metge de Poble, editat pel propi autor. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA XIX Casa amb una mitgera, de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Façana composada segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, les de la planta segona tapiades, i balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. L'aresta de la cantonada es reforça amb carreus de pedra. El portal de planta baixa forma un arc rebaixat adovellat i brancals de carreus de pedra; es tanca amb porta de fusta encadellada amb dues fulles batents. El parament de façana està revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol arrebossat de color gris; la planta baixa ha estat repintada de color ocre clar. A l'interior del vestíbul es pot veure l'estructura del forjat de la planta baixa, amb bigues de fusta i revoltons, i una decoració mural de garlandes policromes de flors i fulles que recorre tot el perímetre de la paret. 08044-221 Travessia del Portal, 10 D'acord amb la informació cadastral disponible, l'any de construcció fou el 1850 data confirmada per la presència al plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. Des del seus inicis aquesta casa apareix vinculada a la família Ferrer, Antoni Ferrer Boló, origen de la denominació popular de l'immoble: 'Cal Boló'. Segons el padró de 1894 i 1924 els padrons constaten que no hi vivia ningú de forma permanent. A inicis de la dècada de 1990 s'hi va establir Lluís Auber Romeu amb la seva família. Auber va obrir-hi un bar-restaurant el 20 de maig de 1994: el 'Jaç-Roig', encara en servei. Aquest edifici també és conegut com 'Ca la Marquesa'. L'origen d'aquest apel·latiu fou una llogatera: Trinitat de Febrer Ribot. El seu pare era Manuel de Febrer Calvo-Escalada, marquès de Gironella. El marquès s'havia arruïnat com a resultat de la Primera Guerra Mundial. 41.5280900,1.6878300 390529 4598214 1850 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Altres denominacions: 'Cal Boló', Ca la Marquesa, Jaç Roig. Edifici representatiu d'arquitectura tradicional, integrat en les cases entre mitgeres del seu entorn immediat. Actualment compleix una doble funció, com a residencia i com a hostaleria. 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44587 Casa Sebastià Fàbregas Soteras https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-fabregas-soteras GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XX Casa alineada al carrer, constituïda per planta baixa, planta pis i sota coberta, el cos del costat de llevant, i per planta baixa i tres pisos, al cos del costat de ponent. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa. La façana està composada segons tres eixos, dos formen el cos de llevant i un el de ponent, amb obertures de proporció vertical emmarcades en el terç superior amb decoració de frondes i cornisa trencada, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc. Les de la planta baixa tenen barana de ferro forjat i els dos balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics i florals. Les lloses dels balcons recolzen en mènsules amb motius escultòrics. El portal d'entrada, situada en l'eix central, està tancat amb una porta vidriera de ferro de dues fulles batents que s'obre al vestíbul, el qual està pavimentat amb mosaic hidràulic de dibuixos geomètrics i les parets laterals decorades amb arrimador de peces esmaltades, amb motius geomètrics i vegetals de garlandes sobre un fons blanc. A la paret del fons del vestíbul hi ha la porta de fusta emplafonada. El parament de la façana està revestit d'estucat i recolza en un sòcol de pedra aplacada que incorpora les finestres de ventilació de la planta semi soterrada. 08044-220 C. Travessia del Portal, 8 El carrer de la Travessia del Portal, a mitjans del segle XIX, era el límit urbanitzat i edificat de la vila pel costat sud, i ja presentava una estructura similar a l'actual. Segons el Padró de 1868, a la casa número 8 de la Travessia del Portal hi vivien Llorenç Pascual Mora. Dels diversos propietaris de l'immoble destaca Salvador Llopis Fàbregas que havia exercit funcions de secretari municipal de l'Ajuntament. A inicis de la dècada de 1930 els interessos empresarials de la família Llopis estaven concentrats en 'Fàbregas Llopis y Cia.' (de Barcelona) i en 'Sabat i Llopis'. Amb posterioritat,''Cal Fàbregas' durant dècades va esdevenir habitatge d'estiu. Darrerament ha estat ocupada de forma permanent. . 41.5281100,1.6877000 390518 4598216 1919 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44587-foto-08044-220-1.jpg Inexistent Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Altres denominacions: 'Can Fabras', Casa Salvador Llopis Fàbregas 'Can Llopis'. Casa representativa de la arquitectura culta de llenguatge eclèctic, integrada en el seu entorn. 102 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44449 Conjunt de cases al carrer Font de la Reina, Cases Prats https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-font-de-la-reina-cases-prats GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XVIII Actualment es troben deshabitades Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli, hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic, el camí és de terra. L'antic núm. 22, és en un ampli solar. Té planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb sostre a dos aigües i coberta de teula corba, acabades amb imbricació de maó. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, el balcons protegits amb barana de ferro de simples brèndoles verticals i dos amb dibuixos geomètrics als extrems. Hi ha dos portals d'entrada de pedra, el del costat nord amb arc rebaixat, transformat posteriorment, en un primer pla en llinda plana i, en segon pla, en un arc rebaixat. El segon portal és d'arc de mig punt adovellat. En la clau hi ha un escut en el que desaparegut la inscripció. El portal és tancat amb una porta de fusta de plafons aprofitada, a la part superior hi ha una tarja de ferro en retícula. El parament de façana arrebossat està en molt mal estat de conservació. La darrera casa del conjunt, en sentit sud, és de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb a dues vessants amb teules corbes, acabades amb imbricació de maó i teula. La façana està composada per obertures de proporció vertical. Els balcons, a pla de façana, són protegits amb baranes de ferro forjat de perfil corb. El portal de planta baixa en llinda plana. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, en molt mal estat de conservació 08044-82 Carrer Font de la Reina s/n (antics 20 i 22) Propietats vinculades a la família Prats, segons el capbreu de 1735 a nom de Josep Puigdengolas, Pere Camarrasa o Francesc Borrull. Els Prats vivien des d'antic a la Font de la Reina, tot començant a constar la seva activitat molinera a aquest barri a mitjans del segle XVIII En el padró de 1910 els Prats ja havien desaparegut de la Font de la Reina. La primera de les cases, la número 20, fou construïda o reformada, el 1878. Així ho evidencia la dovella de la seva arcada on hi ha escrit l'esmentat any i les sigles 'TP' (possiblement es refereixen a Teresa Prats). Molt possiblement, era la reforma d'una edificació secular preexistent. Les números 22 i 24, segons les dades cadastrals, tenien com a data de construcció el de 1650. Segons el Registre Fiscal de 1906, les dues cases (llavors les número 6 i 8) eren propietat de Camila Fontanet Ibáñez, llavors vídua de l'abans esmentat Francesc Rosés. 41.5328100,1.6896300 390687 4598736 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Antic núm. 20: 1878; Antics núm. 22 i 24: 1650; reformada al s. XIX. Conjunt urbà d'interès i Àrea d'expectativa arqueològica 98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44570 Casa Antoni Romaní Gubern https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-romani-gubern MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIX Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral:lel a la façana. La teulada acaba amb ràfec recolzat en cartel·les. Façana composada simètricament segons quatre eixos, amb impostes a nivell de forjat; les obertures, de proporció vertical, les lloses dels balcons recolzen en cartel·les amb motius escultòrics, i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Dues de les obertures de la planta baixa han estat modificades per adaptar-les a nous usos. El portal d'entrada a la casa es d'arc de mig punt, tancat amb porta vidriera de fusta emplafonada, d'una fulla batent i amb reixa de ferro de dibuixos geomètrics; incorporada a la reixa de la tarja de ferro forjat hi ha la grafia 'ARG' '1894'. El parament de façana és estucat de color ocre i recolzat en un sòcol arrebossat de color gris, igual que el ràfec, les impostes i els emmarcats d'obertures. 08044-203 Plaça Sant Miquel, 23-24 Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 18 de la plaça Sant Miquel era propietat d'Antoni Romaní Gubern. Encara avui en dia a la portalada de la casa consta una reixa metàl·lica amb les sigles 'ARG' i l'any 1894. En el moment de realitzar-se el plànol de Rómulo Zaragoza (1851), l'espai actualment ocupat per aquesta casa ja estava ocupat. Antoni Romaní vivia en aquest edifici de la plaça Sant Miquel que a la immediata postguerra civil (1939), era domicili de Joan Romaní Esteve, industrial paperer que va començar la seva trajectòria empresarial amb una petita fàbrica a Orpí. Aquesta branca de la família Romaní tenia la seva fàbrica a la Pobla de Claramunt, d'on eren naturals, i on produïen cartronet. Aquesta secular fàbrica va tancar el 2008. Avui en dia els seus interessos empresarials es concentren en ANDOPACK, una fàbrica de cartró ondulat localitzada a Andorra (Teruel). 41.5301100,1.6875400 390508 4598439 1894 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44570-foto-08044-203-1.jpg Inexistent Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Arquitectura eclèctica, casa entre mitgeres representativa del llenguatge eclèctic vuitcentista, integrada en l'arquitectura de la plaça 102 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44410 Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch. XVIII Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat. 08044-43 C. Amador Romaní s/n Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut. 41.5335900,1.6838700 390208 4598830 1733 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733). Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44556 Conjunt de cases del carrer Sant Francesc https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-4 GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. XIX Conjunt de cases entre mitgeres, de planta baixa dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons un eix, desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical. Les de la planta sota coberta són sensiblement horitzontals i tancades amb persianes de enrotllablesi de corda. Els balcons de la planta pis estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i per a nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. 08044-189 Carrer Sant Francesc, 97, 99, 101, 116 Aquest grup de cases tancava el carrer de Sant Francesc per la part de llevant, fins el procés d'urbanització d'inicis de la dècada de 1960. El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, així ho mostra. El 1894, Francesc Vergés Rius residia a l'actual número 97 del carrer de Sant Francesc i la propietat va canviar de mans en diverses ocasions al llarg del segle XX. El 1894, Pere Mora Solé i la seva família vivien a l'actual número 99 del carrer de Sant Francesc. Pere Mora era paperer. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joan Mora Riba també paperer. El 1962, la va comprar Vicenç Oliva Capdevila i Pietat Xaus Saumell, que hi vivien el 1970 junt amb el seu fill, Fèlix Oliva Saumell i la seva família. El número 101 del carrer Sant Francesc era habitat el 1894 per Joaquim Sendra Saladrigas, traginer de professió. El poder paperer i llaner ja havia desaparegut a finals del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joaquim Sendra Saladrigas. El 1910, hi residia amb la seva dona Maria Vergés Cardús. Després, va passar a mans de Rosa Sendra Vergés. El 1953, la va rebre en herència Marcel·lí Batlle Sendra. 41.5274100,1.6883300 390569 4598138 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44556-foto-08044-189-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Arquitectura popular representativa de la singular tipologia de façana composada d'un sol eix desplaçat a la mitgera, construides a mitjan segle XIX. 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 178,80 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5